Guia docent (versió completa) 210133 - T I - Teoria I Unitat responsable: Unitat que imparteix: Última modificació: 13/06/2022 Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona 756 - THATC - Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació. Titulació: GRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014). (Assignatura obligatòria). Curs: 2022 Crèdits ECTS: 6.0 Idiomes: Català, Castellà PROFESSORAT Professorat responsable: MARTA LLORENTE DIAZ - JOSE M. MONTANER MARTORELL Altres: Primer quadrimestre: CARLOS BITRIÁN VAREA - 11, 21 MARTA LLORENTE DIAZ - 11 MARINA POVEDANO REVILLA - 21 Segon quadrimestre: CARLOS BITRIÁN VAREA - 42 MARTA LLORENTE DIAZ - 42 JOSE M. MONTANER MARTORELL - 32, 42 MARINA POVEDANO REVILLA - 32 COMPETÈNCIES DE LA TITULACIÓ A LES QUALS CONTRIBUEIX L'ASSIGNATURA Específiques: EP15. Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics. EP16. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura. EP20. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com els seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. EP21. Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i història de les belles arts i les arts aplicades. EP22. Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte. EP24. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. EP1. Aptitud per suprimir barreres arquitectòniques (T). EP3. Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció (T). EP17. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi dels processos de simbolització, les funcions pràctiques i l'ergonomia. EP18. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge. EP23. Coneixement adequat de les bases de l'arquitectura vernacla. EP8. Capacitat per intervenir i conservar, restaurar i rehabilitar el patrimoni construït (T). EP9. Capacitat per exercir la crítica arquitectònica. Genèriques: CG2. Conèixer el paper de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica. Data: 22/08/2022 Pàgina: 1 / 5 Transversals: CT3. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per ampliar aquest coneixement. CT4. Comunicació oral i escrita: Comunicar-se de forma oral i escrita amb altres persones sobre els resultats de l'aprenentatge, de l'elaboració del pensament i de la presa de decisions; participar en debats sobre temes de la pròpia especialitat. CT5. Treball en equip: Ser capaç de treballar com a membre d'un equip, ja sigui com un membre més o realitzant tasques de direcció amb la finalitat de contribuir a desenvolupar projectes amb pragmatisme i sentit de la responsabilitat, assumint compromisos que tinguin en compte els recursos disponibles. CT6. Ús solvent dels recursos de la informació: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades i informació de l'àmbit d'especialitat, i valorar de forma crítica els resultat d'aquesta gestió. Bàsiques: CB1. Que els estudiants hagin demostrat tenir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que derivi de l'educació secundària general, i normalment es troba a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l¿avantguarda del seu camp d'estudi. CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que es poden demostrar per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi. CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat. CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posterior amb un grau alt d'autonomia. METODOLOGIES DOCENTS ACTIVITATS PRESENCIALS Grup Hores/setmana T Lliçó magistral/mètode expositiu Grup gran (50/90) 3 P Treball en grup Grup mitjà (30/50) 2 AD Tutories Aprenentatge dirigit (>10) 12,5h/semestre ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores/semestre Treball autònom 84 Data: 22/08/2022 Pàgina: 2 / 5 OBJECTIUS D'APRENENTATGE DE L'ASSIGNATURA Objectius de contingut: - Coneixement general de les teories de l'arquitectura i de la ciutat, desenvolupades al llarg del temps i contextualitzades en el seu marc històric, cultural, social, científic i estètic. - Coneixement de les teories sobre la construcció formal i tècnica de l'arquitectura i de l'espai urbà, dins una visió històrica global que permeti la comprensió de la seva transformació en el temps i en relació a les diverses cultures. - Coneixement de les diverses tradicions arquitectòniques, urbanístiques, paisatgístiques i de disseny, en base als seus fonaments tècnics, ambientals, econòmics, socials i ideològics. - Coneixement de les diferents teories de l'art, de les teories estètiques i dels fonaments teòrics de les arts aplicades, amb la finalitat de contextualitzar l'arquitectura dins l'àmbit de les arts i de les tècniques. - Coneixement de la professió de l'arquitectura, dels diferents sistemes de formació i aprenentatge, i dels seus encaixos socials al llarg de la història i dels diferents rols assumits en les diferents èpoques. - Coneixement de la història urbana, amb els seus components sociològics, antropològics, econòmics i morfològics, amb la finalitat de recórrer la història dels diferents models ideats per l'hàbitat de les societats i de les comunitats humanes. Objectius de mètode: - Introduir a la reflexió teòrica a l'estudiantat per mitjà del pensament sobre arquitectura amb la finalitat de que es pugui iniciar i orientar en la reflexió crítica sobre les mateixes. - Fomentar la comunicació oral i escrita de l'estudiant, impulsant l'aprenentatge de les formes d'escriptura més adients en relació als continguts que es pretenen transmetre. - Fomentar simultàniament el treball individual i en equip, per tal d'impulsar la reflexió autònoma en combinació amb les dinàmiques de discussió i de contrast de resultats. - Fomentar la recerca i l'ús de la informació que s'emprarà en l'estudi, impulsant el rigor en la recerca, en el contrast de les dades i en la consulta de les fonts, tant primàries com d'altres ordres. - Fomentar el rigor en la lectura científica i en la escriptura i introduir en la confecció de treballs de recerca dins l'àmbit de l'arquitectura i de l'urbanisme. HORES TOTALS DE DEDICACIÓ DE L'ESTUDIANTAT Tipus Hores Percentatge Hores grup gran 32,0 21.33 Hores grup mitjà 22,0 14.67 Hores activitats dirigides 12,0 8.00 Hores aprenentatge autònom 84,0 56.00 Dedicació total: 150 h CONTINGUTS TEORIA I Descripció: L'objectiu de l'assignatura és oferir una imatge temporal, històrica, de les teories que acompanyen la producció de l'arquitecura; de la mateixa manera que permetre el reconeixament de la identitat d'una cultura artística front la possibilitat d'altres maneres de concebre les tècniques, les habilitats i destreses, els coneixements i els símbols dins el camp de la producció i de la trasnformació de l'entorn. Dedicació: 32h Grup gran/Teoria: 32h Data: 22/08/2022 Pàgina: 3 / 5 SISTEMA DE QUALIFICACIÓ Sistema d'avaluació Avaluació Avaluació continuada final Proves de resposta llarga 50 % 100% Treballs i exercicis individuals 20 % Treballs i exercicis en grup 30 % Avaluació continuada L'avaluació continuada es farà a partir del treball que desenvoluparà l'estudiantat durant el curs, mitjançant el lliurament de treballs o la realització de proves escrites i/o orals, segons els criteris i calendari que s'estableixin. Avaluació final Si l'avaluació continuada no és positiva es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en el format que s'estableixi d'acord amb el criteri del professorat responsable (prova escrita o oral i/o lliurament de treballs). Avaluació continuada telemàtica En les situacions de docència online, l’avaluació continuada es produirà de manera sincrònica i asincrònica, pels mitjans que estableixi la Universitat i el Centre, amb un registre periòdic de l’activitat acadèmica mitjançant entregues, fòrums, qüestionaris o qualsevol altre mitjà que faciliti la plataforma Atenea, o les eines alternatives que siguin proporcionades al professorat. En les situacions en les quals aquesta docència telemàtica es produeixi amb la docència presencial ja iniciada, o per qüestions d’ordre extraacadèmic, les alteracions de les ponderacions o sistemes de control regular de la docència seran comunicats detalladament a tots els estudiants a la Atenea de cada assignatura. Avaluació final telemàtica Si l’avaluació continuada telemàtica no és positiva, es podrà realitzar una segona avaluació que consistirà en una prova final de caràcter global en format telemàtic que s’estableixi d’acord amb el criteri del professorat responsable i els mitjans i eines TIC que proporcioni la Universitat o el Centre. Les mesures d'adaptació a la docència no presencial s'implementaran atenent als criteris de seguretat TIC i protecció de dades personals per tal de garantir el compliment de la legislació en matèria de Protecció de Dades Personals (RGPD i LOPDGDD) Data: 22/08/2022 Pàgina: 4 / 5 BIBLIOGRAFIA Bàsica: - Sykes, Hays (eds.). Constructing a new agenda: architectural theory 1993-2009. New York: Princeton Architectural Press, 2010. ISBN 9781568988597. - Ockman (ed.). Architecture culture: 1943-1968. New York: Columbia Books of Architecture: Rizzoli, 1993. ISBN 0847815226. - Tatarkiewicz, Wladyslaw. Historia de seis ideas: arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estétic. 7ª ed.. Madrid: Tecnos: Alianza Editoria, 2002. ISBN 9788430939114. - Hereu, Oliveras, Montaner. Textos de arquitectura de la modernidad. Madrid: Nerea, 1994. ISBN 8486763851. - Montaner, Josep Maria. Sistemas arquitectónicos contemporáneos. Barcelona: Gustavo Gili, 2008. ISBN 9788425221903. - Solà-Morales, Ignasi de. Inscripciones. Barcelona: Gustavo Gili, 2003. ISBN 8425219132. - Frampton, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna. 4ª ed. rev. y ampl.. Barcelona: Gustavo Gili, 2009. ISBN 9788425222740. - LLorente Díaz, Marta. El saber de la arquitectura y de las artes: la formación de un ámbito de conocimiento desde la Antigüedad hasta el siglo XVII. Barcelona: Edicions UPC, 2000. ISBN 8483014343. - Bozal (ed.). Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Madrid: Visor, 1996. ISBN 8477746990. - Gadamer, Hans-Georg. Elogio de la teoría: discursos y artículos. Barcelona: Península, 1993. ISBN 8429735941. - Leach (ed.). Rethinking architecture: a reader in cultural theory. London, etc:: Routledge, 1997. ISBN 0415128269. - Hereu, Pere. Teoria de l'arquitectura: l'ordre i l'ornament [en línia]. 2a ed.. Barcelona: Edicions UPC, 1998 [Consulta: 17/06/2020]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2099.3/36284. ISBN 8483014432. - Kruft, Hanno-Walter. Historia de la Teoría de la Arquitectura. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 8420679968. - Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 8420679178. - Panofsky, Erwin. Idea. Madrid: Cátedra, 1989. ISBN 8437601010. - Valverde, José M.. Breve historia y antología de la estética. Barcelona: Ariel, 1987. ISBN 8434487365. - Bo Bardi, Lina. Contribução propedeutica ao ensino da teoria da arquitectura. Sao Paulo: Instituto Lina Bo e P.M. Bardi, 2002. ISBN 9788585751173. - Vesely, Dalivor. Architecture in the age of divided representation. Cambridge (Mass): The MIT Press, 2004. ISBN 9780262720489. - Nesbitt (ed.). Theorizing a new Agenda for Architecture: an Anthology of architectural Theory 1965-95. New York: Princeton Architectural Press, 1996. ISBN 156898054X. Complementària: - Gombrich, E.H.. Norma y forma: estudios sobre el arte del Renacimiento. Madrid: Alianza Editorial, 1984. ISBN 8420670391. - Ortega y Gasset, José. Meditación de la técnica: y otros ensayos sobre ciencia y filosofía. Madrid: Alianza, 1992. ISBN 8420641219. - Della Volpe, Galvano. Historia del gusto. Madrid: Visor, 1987. ISBN 8477740054. - Wittkower, Rudolf & Margot. Nacidos bajo el signo de Saturno: el carácter y la conducta de los artistas : una historia documentada desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa. Madrid: Cátedra, 1982. ISBN 8437603250. - Fuentes y Documentos para la Historia del Arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1982-1983. - Worringer, Wilhelm. Abstracción y Naturaleza. Mexico; Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 1953. - Hays K., Michael. Architecture Theory since 1968. Cambridge (MA): The MIT Press, 1998. ISBN 0262082616. Data: 22/08/2022 Pàgina: 5 / 5
