Situació jurisprudencial dels infants a la Unió Europea

Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació.
Universitat de Vic
Memòria jurídica
El benestar dels infants a la UE
Memòria de traducció – 4rt curs
Autor: Arnau Soy Massoni
Memòria de Traducció - 4t curs
Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació
Universitat de Vic
Tutora: Dra. Francesca Bartrina
Data de lliurament: 15 – 09 – 2003.
Taula de continguts
1.
Introducció
pàgs. 3 i 4
2.
Metodologia
Fases prèvies
Documentació
Treball terminològic: el buidatge
Treball terminològic: les fonts
consultades
Treball terminològic: les eines
informàtiques
Traducció
Procés de redacció
Infants, menors o nens
pàg.
pàg.
pàg.
pàg.
Fitxes terminològiques
pàg. 14
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.
h.
3.
5
6
7
7
pàg. 8
pàg.
pàg.
pàg.
pàg.
11
12
12
13
4.
Resultats: traducció
4.1 Primer text de sortida
4.2 Traducció del primer text de sortida
4.3 Segon text de sortida
4.4 Traducció del segon text de sortida
pàg.
pàg.
pàg.
pàg.
pàg.
5.
Resultats: comentari
5.1 Incidències i resolució de problemes
en les fitxes
5.2 Incidències i resolució de problemes
en la traducció
pàg. 142
6.
L’estatut dels infants a la Unió Europea
pàg. 158
7.
Conclusions
pàg. 163
8.
Bibliografia
pàg. 165
9.
Annexos
9.1 Última llei sobre mesures de protecció
dels menors desemparats i de l'adopció,
i de regulació de l'atenció especial als
adolescents amb conductes d'alt risc
social
75
76
93
112
127
pàg. 143
pàg. 144
pàg. 171
pàg. 172-188
dex
2
1.
Introducció
3
Aquesta memòria és un treball d’investigació que consisteix en una
selecció i buidatge terminològic de textos en anglès i català sobre la
situació jurisprudencial dels infants a la Unió Europea, així com
l’elaboració de seixanta fitxes terminològiques, en què s’hi inclou el
marc contextual i traductològic. També es tracta de dues traduccions
sobre aquest tema, en què es fan servir paraules incloses a les fitxes
abans esmentades.
Aquest treball de recreca s’estructura en les parts següents: en
primer lloc, la metodologia emprada en l’elaboració del cos del
treball; després, els resultats de la recerca en forma de fitxes
terminològiques i de la traducció; l’apartat següent ja són els
comentaris sobre incidències i els problemes a l’hora d’elaborar la
part terminològica i la part traductològica.
4
2.
Metodologia
5
a. Fases prèvies
En primer lloc, calia escollir el tema de la memòria i decidir qui la
supervisaria.
Pel què fa al tema, em vaig decidir per la situació legal dels nens a la
UE perquè fa molt temps que pateixo una sensibilització notable per
l’explotació infantil. Buscant informació vaig trobar dos articles que
parlaven dels drets dels nens europeus. Encara que la situació dels
menors és molt millor que la de països subdesenvolupats amb una
explotació infantil de només el 13%
és un tema prou polèmic per
tractar-lo i prou específic per fer-ne un treball terminològic amb certa
rellevància i, al mateix temps, prou ampli, perquè sigui d’interès
general.
Tot i que es tractava d’un treball personal, la supervisora, la Doctora
Francesca Bartrina (FB), ha revisat i ajudat sempre que ha calgut fent
ús dels seus amplis coneixements i donant referències inestimables,
tant bibliogràfiques, com d’altres professores especialistes de la
mateixa Universitat de Vic (IC).
La segona ajuda inestimable ha estat la de Jordi Soy (JS), el meu
pare, psicopedagog i Director del Centre de Recursos Ramon
Surinyach de Ripoll. Amb una experiència de trenta anys amb el
tracte amb nens, ha pogut col·laborar en el treball en tots els
aspectes, i ho ha fet: tant en la terminologia usada en aquest camp
(en català, es clar) com en la orientació per fer el comentari i per
organitzar i enfocar el treball.
6
b. Documentació
Un cop triat el tema, calia començar la recerca d’un corpus de textos
relacionats
amb
la
matèria
escollida,
per
fer-ne
un
buidatge
terminològic i poder iniciar l’elaboració de les fitxes.
Mitjançant textos extrets de la biblioteca de la Facultat de Ciències
Humanes, Traducció i Documentació de la Universitat de Vic i,
sobretot, d’Internet, vaig aconseguir un seguit de textos informatius
sobre la situació dels nens a la UE.
Cal dir que Internet ha estat l’eina més útil a l’hora de trobar textos
tant en la llengua de sortida com en la llengia d’arribada. Tanmateix,
ha estat difícil torbar-hi textos escrits en català, i molts dels que hi
apareixen són traduccions bastant precàries.
c. Treball terminològic: el buidatge
Per a la realització del buidatge terminològic, el primer que vaig fer
va ser eliminar els textos trobats que no es cenyien prou al tema
escollit. Seguidament, delimitar els termes en el corpus de textos
recollit. És a dir, llegir els textos triats i seleccionar-ne els termes
específics del llenguatge de la matèria escollida, així com certs
termes que, tot i formar part de la llengua general, en el context
jurídic tenen un significat específic.
En segon lloc, em vaig centrar a decidir quina era la millor taducció
per
a
cada
terme.
Per
fer-ho,
vaig
recórrer
a
diccionaris
especialitzats, glossaris i textos paral·lels.
7
d. Treball terminològic: les fonts consultades
PÀGINES WEB
ACM
<http://www.associacio.net/documentacio/contractes/A
CM-FMC-Justicia.doc.>
AEMI
<http://leo.worldonline.es/aemi/objectiuscat.html>
AI
<http://www.ai-cat.org/informe/03/informedades.html>
AINFOS
<http://www.ainfos.ca/ct/ainfos00052.html>
ALMANAC <http://www.policyalmanac.org/social_welfare/childcare
.shtml>
ANCPR
<http://www.ancpr.org/resolution.htm>
AT
<www.termcat.es>
AUS
<http://www.nationalsecurity.gov.au/>
AVPOLICY <http://europa.eu.int/comm/avpolicy/regul/new_srv/p
mhd_en.htm>
BANKRATE <http://www.bankrate.com/brm/news/advice/>
BCNDIVER <http://www.bcn.es/diversa/plamunicipal/placap9.htm>
SA
BOES
<Htp://boes.org/actions/asia/health1.html>
CAC
<http://www.vachss.com/av_dispatches/disp_8500_a.h
tml>
CAFCASS
<http://www.cafcass.gov.uk/English/Lawaboutchildren/i
ntroduction.htm>
CCRF
<http://lois.justice.gc.ca/fr/charte/const_en.html>
CF
<http://ncrve.berkeley.edu/CenterFocus/cf8.html>
CFR
<http://europa.eu.int/comm/justice_home/unit/charte/
en/charter-preamble.html>
CGPA
<http://www.cgpa.com/services.html>
CHADOP
<Ww.sbm.temple.edu/ccg/child%2520welfare.doc>
COMPAS
<http://www.unescocat.org/compas01.pdf>
CPSC
<http://www.cpsc.gov/cpscpub/pubs/chldcare.html>
DAPHNE
<http://www.infoeuropa.org:8000/prgajuts.nsf/0/0D3E
C016BC1871EFC12565ED00270D73?OpenDocument>
DELAWARE <http://www.state.de.us/research/AdminCode/Kids/Fra
me.htm>
DGRELINS <http://dgrelins.caib.es/sac/informes/2000-08.pdf>
DH
<http://www.ai-cat.org/educadors/cat/historia/dh-infdefin.html>
DIC
<www.diccionarios.com>
ELVIL
<http://elvil.sub.su.se>
ESADE
<http://www.esade.es/cde/cde10/cde-10.31.htm>
ETF
<http://www.etf.eu.int/>
EUNET
<http://www.europeanchildrensnetwork.org>
8
EUNET2
<http://www.savethechildren.es/catala/organitzacio/eur
o.htm>
EUNET3
<http://www.europeanchildrensnetwork.org/Documents
/Leaflet/EuronetLeaflet(ES).htm>
FCC
<http://www.fostercarechildren.com/>
FEDAIA
<http://www.fut.es/~fedaia/forum99/menors_immig.ht
m>
FG
<http://www.forumglobal.org/20010315cat/msg00080.html>
<http://www.fundacioperlapau.org/pau1/activitats/campanyes/pe
FPP
rlapaurd/documents/articles/article46.pdf>
FPP
<http://www.fundacioperlapau.org/pau1/activitats/cam
panyes/perlapaurd/documents/articles/article46.pdf>
GENCAT
<http://www.gencat.es>
GUARDIAN <http://society.guardian.co.uk/publicvoices/childprotect
ion/story/0,12646,843399,00.html>
GURELURR <http://www.gurelurra.net/catalan/trayec.html>
A
HC
<http://www.hijascaridad.org/barcelona/c_educa/centro
s/solc9/revista0402/revista7.htm>
HENNEPIN <http://www.co.hennepin.mn.us/cfasd/Early_Child_Car
e/ecchildcare.htm>
HOLDASYL <http://www.news.com.au/common/printpage/0,6093,
6624250,00.html>
HOUSE
<http://www.house.gov/roybalallard/press/pr020200.htm>
HRW
<http://www.hrw.org/children/justice.htm>
HRW
<http://www.hrw.org/campaigns/crp/promises/refugees
.html>
IALS
<http://ials.sas.ac.uk/research/woolf/inaugpub.htm>
ICRC
<http://www.icrc.org/eng/ihl>
IGUALTAT <http://www.jevDRETS
jic.org/imatges/docs/IGUALTAT%20DE%20DRETS.doc>
ILL
<http://www.ll.georgetown.edu/intl/intl/labor.html>
INDRET
<http://www.indret.com/rcs_articulos/cat >
LEGALAID <http://www.agd.nsw.gov.au>
LLC
<http://memory.loc.gov/ammem/awhhtml/awlaw3/path
_legal.html>
LM
<http://www.lamalla.net/canal/joves/legislacio/default.
asp?numPagina=3>
MB
<http://www.geocities.com/CollegePark/Library/9175/in
quiry1.htm>
MEDHELP
<http://www.medhelp.org/forums/ChildBehavior/messa
ges/32000a.html>
MHANJ
<http://www.mhanj.org/News/a303.htm>
MONJURID <http://www.seuvirtual.net/MonJuridic/mj148/148Comi
IC
ssions.pdf.>
9
NCCIC
NI
<http://www.nccic.org/>
<http://hemeroteca.diaridebarcelona.com/DdB021017/afons03.htm>
NOLO
<http://www.nolo.com/lawcenter/ency/index.cfm/catID
/21216A3D-29D5-41CD-A6E214E3E265D942>
NORMACIV <http://civil.udg.es/normacivil/tsjc/98/STSJC19980629.
IL
htm>
NPAL
<http://www.bcn.es/tjussana/amicsnepal/llanepal.htm>
NRC
<http://nrc.uchsc.edu/utah/ut_4303.htm>
OMIC
<http://www.vilanova.org/ajuntament/omic/llei%20039
3.htm>
OPM
<http://www.opm.gov/hr/wrkfam/guide/appndx_h.htm
>
OREGON
<http://arcweb.sos.state.or.us/rules/1201_Bulletin/120
1_ch414_bulletin.html>
OSDH
<http://www.health.state.ok.us/program/shcc/>
PCPE
<http://www.altanet.org/sam/unieur/sei.htm>
PROTMEN <http://elvil.sub.su.se/internal/deliverables/cas2.doc>
ORS
PUBMED
<http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=
Retrieve&db=PubMed&list_uids=11056411&dopt=Abstr
act>
QP
<http://www.quartdepoblet.org>
SABC
<http://www.sabcnews.com/politics/parliament/0,1009,
30011,00.html>
SF
<http://www.gencat.es/benestar/xifres/mem2001/dbssf
.pdf.>
SLRM
<http://www.home-edmagazine.com/lawregs/mississippi.html>
SMH
<http://new.smh.com.au/articles/2002/12/02/1038712
888465.html>
SNYID
<http://www.ins.state.ny.us/rg207316.htm>
STC
<http://www.savethechildren.es/organizacion/nov1.htm
STOPII
<http://www.infoeuropa.org:8000/prgajuts.nsf/0/0a8e3
2b95ba4ec7cc1256a88003a976f?OpenDocument>
SWAZILAN <http://www.interpol.int/Public/Children/Missing/Nation
D
alLaws/mcSwaziland.asp>
TAMAIA
<http://www.pangea.org/dona/2001/tamaia/catala.htm
>
UDG
<http://www.udg.es/educacio/educaciosocial_pla99/inte
rveducdesadap.htm>
VOLUNT
<http://www.voluntariat.org/jornades/Bloc%20D%20Ta
rda%201.doc>
WR
<www.wordreference.com>
YAHOO
<http://ct.news.yahoo.com/030619/2/4hy0.html>
10
SIGLES I ABREVIATURES
ASM
Arnau Soy Massoni
DICCIONARIS GENERALS
CCD
Cobuild Collins Dictionary. Harper Collins. London, 2000.
DIEC
Diccionari
de
l’Institut
d’Estudis
Catalans.
Barcelona,
Palma,
València: Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopèdia
Catalana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
GDLC
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, 1998.
OAL
Advanced Learner’s Dictionary. Oxford: OUP, 1992.
TNSO
The New Shorter Oxford English Dictionaty. Oxford: OUP, 1992.
WBS
Webster’s
Enciclopedic
Unabridged
Dictionary
of
the
English
Language. Grameercy Books. New York, 1997.
DICCIONARIS ESPECIALITZATS
DGP
Dictionary of Govenment and Politics. 2ª ed. PH Collin: Londres,
1997.
DJC
Diccionari jurídic català. Barcelona: Edicions Proa, 1986.
DL
Dictionary of Law. 2ª ed. PH Collin: Londres, 1993.
DTJ
Diccionario de Términos Jurídicos. Barcelona: 6a ed. Ariel Referencia,
2001.
e. Treball terminològic: les eines informàtiques
Un dels objectius de la memòria ha estat crear una base de dades
terminològica que servís d’ajuda a l’hora de traduir el text.
Per fer-ho, hem utilitzat el programa informàtic Trados Multiterm. Es
tracta d’un programa de gestió terminològica multilingüe que ajuda
11
el/la traductor/a a emmagatzemar terminologia específica. Multiterm
permet introduir els termes d’una llengua de sortida (a escollir) i
donar-ne l’equivalent en quatre llengües més (en aquest cas, només
en català). A més, també permet que definim i contextualitzem els
termes,
la
qual
cosa
és
imprescindible
per
justificar-ne
les
equivalències, ja que permet veure’ls en el context real d’on els hem
extret.
f. Traducció
Un cop acabada la base de dades, m’he centrat en la tria del text que
volia traduir. Havia de ser un text prou especialitzat per posar en
pràctica la feina feta anteriorment, és a dir, l’elaboració del glossari
terminològic. Val a dir que trobar el text a traduir és tota una fita.
Tanmateix, vaig trobar un text de caire informatiu que, tot i tenir cert
caràcter divulgatiu, utilitzava terminologia específica que, sens dubte,
em permetia fer un ús pràctic de la base de dades elaborada.
g. Procés de redacció
Per al procés de redacció he seguit les pautes generals recomanades
en el full d’estil creat pels departaments de llengua A, B i C de la
Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació de la
Universitat de Vic. Aquest full és d’interès per a tots/es els/les
estudiants que realitzin una memòria juridicolegislativa i es troba a
l’adreça electrònica següent:
http://www.uvic.es/fchtd/arxius/mem02.zip
Les pautes indiquen com s’ha d’estructurar la memòria (apartats i
subapartats), com cal redactar-la, etc. En principi, pot semblar que es
tracta d’obvietats, però, per redactar la memòria cal disposar la
12
informació de manera clara i ordenada i, a vegades, pot resultar una
tasca força complexa.
h. Infants, menors o nens
Tots els textos que hem treballat durant la recerca, durant la
traducció i durant la documentació per al comentari, contenen
diverses meneres d’anomenar els protagonistes d’aquest treball. Val
a dir que no hi ha cap norma precisa i estipulada que marqui com
anomenar-los en cada moment, però els textos treballats ens han
orientat sobre quan utilitzar la nomenclatura més adient en cada
moment.
En general, quan es tracta de textos d’entitats com la Unió Europea,
quan utilitzen textos jurídics però de caire divulgatiu, se’ls anomena
infants (Vegeu pàg. 93 a 111.)
Quan
es
tracta
de
textos
plenament
jurídics,
com
els
juridicolegislatius, se’ls anomena menors (Vegeu pàg. 127 a 141.)
També se’ls anomena nens, tant en aquests dos casos esmentats
com en la resta, essent així la forma genèrica.
Quant a l’anglès, la forma més utilitzada, en quasi tots els textos és
child
o
children,
sovint
compaginada
amb
minors
en
textos
juridicolegislatius. Tot i això, com en el català, tampoc segueix cap
norma estipulada, cosa que pot crear inseguretat alhora de traduir.
És per això que, en cada cas, he optat per triar una de les tres
nomenclatures, basant-me en l’ús que en feien els textos treballats, i
l’he mantenida durant tot el text per fer de la traducció un text
constant seguint les normes d’estil dels textos jurídics.
13
3. Fitxes terminològiques
14
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
4
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
adopt
categoria gram.
definició
n
To bring (a person) into a specific
relationship, esp. to take (another's child) as
one's own child.
font de def.
OAL
context
Post-adoption services are essential to support
families who have adopted children with
special needs, especially medically fragile
children and children with physical or
emotional disorders.
origen de context EUNET [03.04.2003]
Català
adoptar
categoria gram.
definició
v tr
Afillar, fer entrar a la pròpia família (un
infant, estrany a ella).
font de def.
DIEC
context
L'ICAA va obrir el passat 16 de juny un
procediment administratiu de desacreditació
de l'entitat arran de la investigació oberta
davant les queixes i denúncies formulades per
diverses famílies que van iniciar els tràmits
per adoptar un nen a través d'aquesta fundació.
origen de context STOPII [15.04.2003]
15
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
5
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
advocate
categoria gram.
definició
n
A person who pleads his client's cause in a
court of law.
font de def.
WR
context
Collins Odote is an advocate of the High
Court of Kenya and civil rights researcher at
the Freidrich Ebert Foundation with interest in
citizen participation in governance.
origen de context ILL [01.05.2003]
Català
defensor
categoria gram.
definició
m
Persona designada pel jutge per a representar
els interessos dels menors no emancipats en
aquells judicis en què llurs interessos són
incompatibles amb els de llurs pares.
font de def.
GDLC
context
L'acusat, que és solter, va declarar davant del
jutge instructor en l'any 2000 i va explicar que
fa "tres anys" que treballa com a professor de
nens petits. Segons van explicar fonts
jurídiques a Europa Press, l'advocat defensor
sol·licita l'absolució pel seu client.
origen de context LM [18.05.2003]
16
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
6
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
amendment
categoria gram.
definició
n
An addition, alteration, or improvement to a
motion, document, etc.
font de def.
WR
context
This Order may be cited as the Children Act
1989 (Amendment) (Children's Services
Planning) Order 1996 and shall come into
force on 1st April 1996.
origen de context EUNET [04.05.2003]
Català
esmena
categoria gram.
definició
f
Proposta de modificació d'un text legal, un
projecte o proposició de llei que es discuteix
en una assamblea.
font de def.
DIEC
context
A Dinamarca, les companyies asseguradores
tenen accés a la informació de l'estat de salut
actual i passat de les persones i també poden
investigar l'estat de salut actual i passat dels
membres de la família, segons estableix
l'esmena del 1997 a la llei nacional danesa
sobre les disposicions de les assegurances
(Lov om forsikringsaftaler) del 1986.
origen de context LM [01.09.2002]
17
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
7
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
appendix
categoria gram.
definició
n
a body of separate additional material at the
end of a book, magazine, etc., esp. one that is
documentary or explanatory.
font de def.
CCD
context
Appendix 1: Welfare Tutors. Each Head of
School/Department has responsibility for
ensuring that effective student support and
guidance systems are in place, including
tutorial systems.
origen de context ILL [28.03.2001]
Català
apèndix
categoria gram.
definició
m
Text afegit a una obra que no en constitueix
una part essencial, com un cos de notes
explicatives, una bibliografia o uns documents
justificatius.
font de def.
DIEC
context
Apèndix: Programa de treball multianual de la
Comissió per al Desenvolupament Sostenible,
1998-2002
origen de context LM [05-01-2003]
18
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
8
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
application
categoria gram.
definició
n
The act of applying to a particular purpose or
use.
font de def.
WR
context
People wishing to adopt a child through our
program may use this adoption application.
origen de context EUNET3 [14.07.2003]
Català
sol·licitud
categoria gram.
definició
font de def.
context
f
Escrit en què es sol·licita quelcom.
DIEC
Els pares que desitgin cedir el seu fill en
adopció a ciutadans estrangers i que reuneixin
les condicions d’acord amb la Secció 7, han de
presentar una sol·licitud incloent el seu
consentiment, a l’Oficina de l’Administració
del Districte o a la Nepal Children’s
Organization - Bal Mandir.
origen de context NPAL [05-01-2003]
19
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
9
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
article
categoria gram.
definició
n
A clause or section in a written document such
as a treaty, contract, statute, etc.
font de def.
WR
context
Recognizing the special needs of a disabled
child, assistance extended in accordance with
paragraph 2 of the present article shall be
provided free of charge, whenever possible,
taking into account the financial resources of
the parents or others caring for the child, and
shall be designed to ensure that the disabled
child has effective access to and receives
education, training, health care services,
rehabilitation services, preparation for
employment and recreation opportunities in a
manner conducive to the child's achieving the
fullestpossible social integration and
individual development, including his or her
cultural and spiritual development.
origen de context BOES [25.11.2002]
Català
article
categoria gram.
definició
f
Qualsevol de les disposicions el conjunt de les
quals forma un estatut, un reglament, un
tractat, un contracte, etc.
font de def.
DIEC
context
Article 1 - 1.1 La Direcció General d’Atenció
a la Infància del Departament de Justícia passa
a denominar-se Direcció General d’Atenció al
Menor.
origen de context GENCAT [21-11-2000]
20
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
20
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
assembly
categoria gram.
definició
n
Large group of people who meet regularly to
make decisions or laws for a particular region
or country.
font de def.
CCD
context
Current Status: A303 lien law was held by the
assembly appropriations, for future (near
future) discussion and vote. See MHANJ's
A303 testimony.
origen de context MHANJ [03.04.2003]
Català
assemblea
categoria gram.
definició
f
Conjunt de persones congregades per a
deliberar, legislar.
font de def.
DIEC
context
Aquest missatge es va portar a l’assemblea
anual de dirigents polítics, empresarials i
econòmics del Fòrum Econòmic Mundial de
Davos (Suïssa) i al Fòrum Social Mundial de
Porto Alegre (Brasil), que agrupa activistes
socials, econòmics i de la societat civil.
origen de context AI [17.04.2003]
21
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
10
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
assess
categoria gram.
definició
v tr
To judge the worth, importance, etc., of;
evaluate.
font de def.
WR
context
The state has to first assess its performance by
both shifting to the ABC accounting system
and by measuring the level and quality of
service.
origen de context CHADOP [19.02.2003]
Català
avaluar
categoria gram.
definició
v tr
Determinar d'una manera aproximada el valor
de quelcom.
font de def.
DIEC
context
De la taula rodona de polítics extraiem alguns
aspectes que creiem seria necessari recollir per
avaluar i elaborar el nou model.
origen de context FEDAIA [05.07.2003]
22
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
11
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
asylum
categoria gram.
definició
n
Institution for the shelter, treatment, or
confinement of individuals,
font de def.
WR
context
In a landmark majority decision, the full
bench of the Family Court yesterday found it
had jurisdiction over the welfare of the 108
asylum-seeker children being held in detention
centres around Australia.
origen de context HOLDASYL [19.02.2003]
Català
asil
categoria gram.
definició
font de def.
context
n
Refugi per a la persona desprovista de llar.
DGLC
El Tribunal de Família d'Austràlia ha establert
avui en una sentència sense precedents que els
immigrants clandestins menors d'edat no
poden ser detinguts de forma indefinida per
les autoritats a l'entrada al país, i ha dictat una
sentència en cas d'una família de demandants
d'asil que havia demanat que posessin en
llibertat els nens d'un centre de detenció.
origen de context YAHOO [05.05.2003]
23
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
12
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
asylum seeker
categoria gram.
definició
n
Person who is trying to get asylum in a foreign
country.
font de def.
CCD
context
Under its new policy, details of which have
been obtained by the Herald, housing projects
such as the one in Woomera will be the
"preferred model" for women and children
asylum seekers.
origen de context SMH [12.04.2003]
Català
sol·licitant d'asil
categoria gram. n
definició
Persona que vol aconseguir asi en un pais
estranger.
font de def.
ASM
context
Els Quinze pretenen evitar que algun
sol·licitant d’asil pugui acabar entrant a la UE
una vegada se li hagi denegat l’accés a un altre
Estat membre.
origen de context ESADE [01.02.2003]
24
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
13
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
basis
categoria gram.
definició
n
Something done according to a method,
system or principle.
font de def.
CCD
context
Interim orders may proceed on the basis of an
allegation of criminal conduct material to
custody provided that an arraignment on the
predicate charge or charges has taken place
and with the provision that should the
predicate charge be dismissed, or the
defendant found not guilty, that this exception
shall be immediately extinguished and the
interim order shall be immediately re-heard as
an emergency matter.
origen de context ANCPR [12.04.2003]
Català
base
categoria gram.
definició
f
Disposició marc que permet un desplegament
jurídic posterior de la matèria.
font de def.
DIEC
context
Les lleis europees i les lleis de bases europees
podran delegar en la Comissió la competència
per promulgar reglaments delegats que
completin o modifiquin certs elements no
fonamentals de la llei o de la llei de bases.
origen de context EUNET [01.02.2003]
25
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
14
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
bind
categoria gram.
definició
v tr
To impose legal obligations or duties upon (a
person or party to an agreement).
font de def.
WR
context
An agreement between the parents,
antenuptial or otherwise, as to the religious
training to be given their children, has usually
been held to have no binding effect in
proceedings involving custody.
origen de context LLC [04.08.2003]
Català
obligar
categoria gram.
definició
v tr
Fer fer (a algú) allò que imposa una llei, un
contracte, etc., constrènyer.
font de def.
DIEC
context
Perquè les associacions infantils i juvenils
puguin obligar-se civilment, han d'haver
designat, d'acord amb llurs estatuts, un
representant legal amb plena capacitat d'obrar.
origen de context GENCAT [05.01.2003]
26
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
15
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
case
categoria gram.
definició
font de def.
context
n
In law, trial or other legal inquiry.
CCD
Kidnapping by either of the parents in cases of
unmarried or divorced couples.
origen de context SWAZILAND [04.08.2003]
Català
cas
categoria gram.
definició
m
Situacions o circumstàncies que es donen i
que han de ser tractades legalment.
font de def.
ASM
context
Avaluació de la situació de crisi per
determinar si es requereix un internament
urgent en un centre o bé si es pot reconduir el
cas vers una atenció ordinària.
origen de context GENCAT [03.01.2003]
27
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
16
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
charter
categoria gram.
definició
n
Formal document describing the rights, aims,
or principles of an organization or group of
people.
font de def.
CCD
context
Nothing in this Charter limits the authority of
Parliament or a legislature to advance the
equality of status or use of English and
French.
origen de context CCRF [04.08.2003]
Català
Carta
categoria gram.
definició
f
Situacions o circumstàncies que es donen i
que han de ser tractades legalment.
font de def.
ASM
context
Taula 2. L'Europa del capital contra els drets
socials: elaborem i defensem una Carta dels
drets socials.
origen de context AINFOS [05.12.2002]
28
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
25
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
child care
categoria gram.
definició
font de def.
context
n
Protective or supervisory control to a child.
ASM
The National Child Care Information Center
(NCCIC), a project of the Child Care Bureau,
is a national resource that links information
and people to complement, enhance, and
promote the child care delivery system,
working to ensure that all children and
families have access to high-quality
comprehensive services.
origen de context NCCIC [11.03.2003]
Català
atenció a l'infant
categoria gram. loc
definició
Control basat en la supervisió i protecció d'un
menor, tant pel què fa a l'educació, com la
salut, la integració en una família, etc.
font de def.
ASM
context
La qualitat de l'atenció a l'infant i a les seves
necessitats individuals disminueix en els grups
amb massa nens... D'una manera o altra, la
majoria de participants parlen d'això.
origen de context FG [12.06.2003]
29
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
3
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
civil
categoria gram.
definició
adj
Word used to discribe the rights that people
have within a society.
font de def.
CCD
context
In cases of international parental abduction of
children we act under the provisions of the
Hague Convention on Civil Aspects of
International Child Abduction.
origen de context EUNET [09.05.2003]
Català
civil
categoria gram.
definició
adj
Relatiu o pertanyent als ciutadans en llurs
relacions amb llurs conciutadans.
font de def.
DIEC
context
Els joves compresos en la franja entre 16 i 18
anys, quedaven al marge de l’aplicació
d’aquesta llei, i continuaven sotmesos a la
jurisdicció penal d’adults. Situació que
podríem calificar d’anacrònica, donat que la
majoria d’edat civil no s’obté fins als 18 anys.
origen de context FEDAIA [08.03.2003]
30
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
34
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
competence
categoria gram.
definició
n
The state of being legally competent or
qualified.
font de def.
WR
context
If an overarching theme is necessary to be
found for the purpose of legal education, a
theme which can be looked for in all the
places mentioned this evening, then legal
competence might be such a theme.
origen de context IALS [11.03.2003]
Català
competència
categoria gram.
definició
font de def.
context
f
Dret de decidir en virtud d'una autoritat legal.
DIEC
Com ja s’ha esmentat, les entitats locals
menors tenen competència per a l’execució
d’obres i la prestació de serveis compresos
dins la competència municipal i d’exclusiu
interès de l’Entitat, quan no es trobin a càrrec
del respectiu Ajuntament. Cal aclarir que és
imprescindible que hi concorrin aquests
requisits perquè les entitats locals menors
puguin exercir la dita competència.
origen de context DGRELINS [12.06.2003]
31
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
61
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
confidentiality
categoria gram.
definició
n
Indicating confidence or intimacy; secret or
private matters.
font de def.
OAL
context
Confidentiality. The Employee is aware that
during his employment he may be party to
confidential information.
origen de context NRC [03.04.2003]
Català
confidencialitat
categoria gram.
definició
f
Que conté o indica la comunicació d'una
confidència.
font de def.
DIEC
context
Carta confidencial.
origen de context DIEC [15.04.2003]
32
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
19
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
consultative
categoria gram.
definició
adj
Comitee or document that gives advice or
makes proposals about a particular problem or
subject.
font de def.
CCD
context
A consultative group of people with
experience in a range of areas affecting
children will meet for the first time next
month to review existing Commonwealth
privacy laws to consider whether there is a
need for more specific protection of children's
personal information.
origen de context AUS [03.04.2003]
Català
consultiu
categoria gram.
definició
adj
Que aconsella, dóna el seu parer, però no
decideix.
font de def.
DIEC
context
En el si del departament competent en matèria
de consum, i depenent d'ell, funciona el
Consell Assessor de la Generalitat en Matèria
de Consum, com a òrgan consultiu i assessor,
en el qual hi ha representats els diversos
departaments de la Generalitat amb
competències relacionades amb aquesta Llei,
l'Administració local i les entitats, les
organitzacions i les associacions que
representin interessos socials.
origen de context OMIC [15.04.2003]
33
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
21
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
Court
categoria gram.
definició
n
Place where legal matters are decided by a
judge and jury or by a magistrate.
font de def.
CCD
context
Legal aid is available in the Children's Court
for children, not subject to a merit test or a
means test.
origen de context LEGALAID [11.03.2003]
Català
Tribunal
categoria gram.
definició
m
Òrgan col·legiat format per magistrats que
jutgen i administren la justícia.
font de def.
DIEC
context
Quan els Serveis d’Atenció a la Infància
considerin que l'infant ha de ser enviat a una
família o institució, serà necessari que la Junta
Provincial de Benestar Social redacti una
ordre al Tribunal.
origen de context FEDAIA [12.06.2003]
34
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
22
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
custodian
categoria gram.
definició
n
Person who has the custody of a child;
guardian or keeper.
font de def.
WR
context
A parent guardian or custodian of a
compulsory-school-age child in this state shall
cause the child to enroll in and attend a public
school or legitimate nonpublic school for the
period of time that the child is of compulsory
school age except under the following
circumstances.
origen de context SLRM [11.03.2003]
Català
custodi
categoria gram.
definició
m
Persona encarregada de guardar, tenir cura
d'un menor.
font de def.
ASM
context
Donem dos tipus de servei. Un és el que se'n
diu d'intercanvi, quan un pare, el pare que en
diem custodi, ve amb el nen o la nena, s'està
allà, nosaltres fem l'acompanyament d'un pare
a l'altre.
origen de context VOLUNT [12.02.2003]
35
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
23
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
deputy
categoria gram.
definició
n
A member of the legislative assembly or of
the lower chamber of the legislature in various
countries.
font de def.
WR
context
Government plans to amend the Film and
Publications Act and tighten child
pornography laws to make it easier for the
authorities to act against those caught viewing
such images. Speaking during hearings at
Parliament on child abuse, Charles Nqakula,
the Home Affairs Deputy Minister, said
inherent weaknesses in current legislation,
particularly regarding the Internet, had made it
difficult to secure prosecutions.
origen de context SABC [11.03.2003]
Català
diputat
categoria gram.
definició
m
Persona que esdevé, per elecció, membre
d'una assemblea deliberant.
font de def.
DIEC
context
El 19 d'agost de 1999, la Declaració de
Biscaia sobre el Dret al Medi Ambient va ser
entregada oficialment a la presidenta de la
Confederació Helvètica, Ruth Dreifuss, a
través de Jon Zabalo, un nen que posseeix la
nacionalitat suïssa i que viu a Biscaia.
L'entrega va anar acompanyada d'una carta
personal del diputat general de Biscaia, i la
presidenta Dreifuss ha decidit traslladar la
Declaració al responsable de Medi Ambient
del seu Govern perquè actuï en conseqüència.
origen de context GURELURRA [28.06.2003]
36
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
62
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
disability
categoria gram.
definició
n
Lack of competent power, strength or physical
or mental ability; incapacity.
font de def.
CCD
context
Disability. In the event that Employee shall be
permanently disabled for a period or more
than three months.
origen de context DGRELINS [03.04.2003]
Català
incapacitat
categoria gram.
definició
font de def.
context
f
Condició d'incapaç, manca de capacitat.
DIEC
És jurídicament incapaç de testar, de disposar
dels seus béns.
origen de context DIEC [15.04.2003]
37
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
24
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
foster care
categoria gram.
definició
adj
Involved in the rearing of a child by persons
other than his natural or adopted parents.
font de def.
WR
context
We are currently starting a newsletter to
publish the latest news and stories about foster
care children.
origen de context FCC [11.03.2003]
Català
acollida
categoria gram.
definició
adj
Adjectiu que es dóna a la persona que rep un
menor a casa seva durant períodes de temps
fent-li de pare, tutor, ex.: pare d'acollida.
font de def.
ASM
context
Associacions i serveis públics o privats
relacionats amb la infància; serveis d'acollida
a mares (adolescents o sense recursos).
origen de context AEMI [12.06.2003]
38
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
26
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
fundamental rights
categoria gram. n
definició
Right understood as a principle, law, etc., that
serves as the basis of an idea or system.
font de def.
WR
context
To this end, it is necessary to strengthen the
protection of fundamental rights in the light of
changes in society, social progress and
scientific and technological developments by
making those rights more visible in a Charter.
origen de context CFR [04.02.2003]
Català
drets constitucionals
categoria gram. m
definició
Conjunt de normes que constitueixen l'Estat i
en regulen els trets fonamentals.
font de def.
DIEC
context
Cal que la llei reconeixi tots els drets
constitucionals a totes les persones, més enllà
de la seva situació administrativa, tendint cap
a la plena equiparació amb la resta de
ciutadans i ciutadanes.
origen de context IGUALTATDRETS [22.01.2003]
39
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
57
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
governing law
categoria gram.
definició
n
The principles and regulations established by
a government and applicable to a people,
whether in the form of legislation or of custom
and policies recognized and enforced by
judicial decision.
font de def.
OAL
context
Governing law. This agreement shall be
construed in accordance with the laws of
England and Wales.
origen de context BANKRATE [03.04.2003]
Català
legislació vigent
categoria gram. f
definició
Conjunt de lleis que regulen una branca
determinada de l'activitat d'una comunitat.
font de def.
DIEC
context
Reformar la legislació social.
origen de context DIEC [15.04.2003]
40
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
27
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
guardian
categoria gram.
definició
n
Someone legally appointed to manage the
affairs of a person incapable of acting for
himself, as a minor or person of unsound
mind.
font de def.
WR
context
When your sister asked you to be the guardian
of her 10-year-old son should anything ever
happen to her, you readily agreed, never
imagining for a moment that the worst-case
scenario might actually occur.
origen de context BANKRATE [04.02.2003]
Català
tutor
categoria gram.
definició
m
Persona encarreada de la cura del menor i dels
seus bens per no tenir completa capacitat civil.
font de def.
DIEC
context
O, pel contrari, dóna la llei alguna pauta sobre
el tipus de poders o de deures que han de tenir
els pares, el tutor o el curador sobre la persona
incapacitada? Si examinem l'ordenament
jurídic català, l'espanyol i altres del nostre
entorn cultural, veurem que hi ha moltes
alternatives possibles, i que cap d?elles es
presenta, en la realitat, de manera
químicament pura.
origen de context PROTMENORS [05-01-2003]
41
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
28
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
humanitarian law
categoria gram. n
definició
A rule or set of rules relating to ethical
humanitarianism acting in time of war to
protect people who are not or no longer
participating in the hostilities.
font de def.
OAL
context
The President of the ICRC addressed a press
conference on 20 March 2003, shortly after
the outbreak of hostilities. The ICRC solemnly
appeals to the belligerents to respect
international humanitarian law and to protect
the civilian population.
origen de context ICRC [04.02.2003]
Català
Dret Humanitari
categoria gram. m
definició
Norma o seguit de normes referents a
l'humanitarisme ètic que, en estat de guerra,
protegeix la gent que no forma part de les
hostilitats.
font de def.
DIEC
context
Experts del Centre d'Estudis de Dret
Humanitari creuen que la protecció dels
periodistes és insuficient.
origen de context YAHOO [05.05.2003]
42
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
29
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
illtreatment
categoria gram.
definició
font de def.
context
n
Cruel or harsh treatment towards someone.
CCD
It is clear that there was no political will to
prosecute those responsible for the illtreatment of this young boy. Unfortunately
this is not an isolated phenomenon: children in
Albania are at risk of beatings and other forms
of abuse while in police detention," Amnesty
International said.
origen de context AI [04.02.2003]
Català
maltractament
categoria gram.
definició
m
Acció de tractar algú amb hostilitat, violència,
ja sigui física o psíquica.
font de def.
ASM
context
Els assistents han rebut formació sobre el bon
tracte a la infància, les necessitats dels xiquets
i les xiquetes, el paper de l'escola en la
detecció del maltractament infantil, els
indicadors físics i comportamentals de
l'existència d'agressions, el marc legal i
normatiu sobre el maltractament i la
desprotecció infantil, entitats públiques
competents en les situacions de risc i
desemparament, el paper dels professionals
davant del maltractament i les mesures i
actuacions protectores.
origen de context QP [08.07.2002]
43
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
30
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
injury
categoria gram.
definició
n
A violation or infringement of another
person's rights that causes him harm and is
actionable at law.
font de def.
WR
context
The U.S. Consumer Product Safety
Commission protects the public from the
unreasonable risk of injury or death from
15,000 types of consumer products under the
agency's jurisdiction.
origen de context CPSC [04.02.2003]
Català
dany
categoria gram.
definició
m
Pèrdua o detriment causat a una persona o a
una cosa en els seus interessos, la seva salut,
el seu valor, el seu estat.
font de def.
DIEC
context
La jurisdicció de menors i joves ofereix
l'oportunitat als infractors de reparar
voluntàriament el dany causat a la víctima.
origen de context GENCAT [21.07.2002]
44
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
31
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
justice
categoria gram.
definició
n
Legal system that a country uses in order to
deal with people who break the law.
font de def.
CCD
context
In the ten years since the adoption and nearuniversal ratification of the Convention on the
Rights of the Child, a growing number of
countries have modified their juvenile justice
laws to guarantee children the rights set forth
in the convention and in other international
instruments.
origen de context HRW [04.02.2003]
Català
justícia
categoria gram.
definició
f
Virtud moral per la qual hom té com a guía la
veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el
què li pertany, arespectar el dret, una de les
quatre virtuds cardinals.
font de def.
DIEC
context
I no oblidem uns grups de la nostra escola que
en el futur intentaran obrir-se camí dins el
món de l’educació. Els nostres companys ens
recorden el que significa veritablement
EDUCAR en la justícia.
origen de context HC [24.01.2002]
45
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
18
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
law
categoria gram.
definició
n
A rule or set of rules, enforceable by the
courts, regulating the government of a state,
the relationship between the organs of
government and the subjects of the state, and
the relationship or conduct of subjects towards
each other.
font de def.
WR
context
This part of the CAFCASS website is intended
to provide an overview of the law about
children in the sort of cases in which
CAFCASS is involved.
origen de context CAFCASS [03.04.2003]
Català
llei
categoria gram.
definició
f
Regla d'acció imposada per una autoritat
superior.
font de def.
DIEC
context
Bloc 5 Infància i família. Models integradors
de política de la infància. Marc legal i
competències d'atenció a la infància. La
protecció del Menor a Catalunya: passat,
present i perspectives. Llei de menors
desemparats i d'adopció a Catalunya.
Convenció dels drets dels infants de les
Nacions Unides. Janusz Korczac: l’amor, el
respecte de l’infant, l’autogestió i el concepte
de l’educació. Les mesures alternatives a
l'internament i el paper de l’educador.
origen de context UABFCE [15.04.2003]
46
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
32
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
legal
categoria gram.
definició
adj
Action or situation allowed or required by
law.
font de def.
CCD
context
The birthparents' legal relationship to the child
is terminated, unless a legal contract allows
the birthparents to retain or share some rights,
or the adoption is a stepparent adoption, in
which case only the parent without custody
loses parental rights.
origen de context NOLO [11.03.2003]
Català
legal
categoria gram.
definició
font de def.
context
adj
Acció o situació conforme a la llei.
DIEC
Atès que fins als 14 o 16 mesos d'edat
l'atenció en el si de la família per la mare o el
pare és considerada com la més adequada o
convenient per al desenvolupament del nen o
nena, el Govern de la Generalitat promourà en
la política general de l'Estat espanyol d'atenció
a la família la inclusió de modificacions de
caràcter legal que permetin la conciliació de la
vida laboral del pare o la mare amb l'atenció
als fills.
origen de context GENCAT [12.06.2003]
47
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
33
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
legal base
categoria gram.
definició
n
The fundamental or underlying principle or
part, as of an idea, system, or organization
established by or founded upon law.
font de def.
WR
context
The legal base for these regulations is in the
19 Del.C. §708.
origen de context DELAWARE [11.03.2003]
Català
base legal
categoria gram.
definició
f
Principi o part fonamental, d'una idea, un
sistema o una organització, establerta o
fundada en base a la llei.
font de def.
ASM
context
La manca de base legal en alguns països
europeus havia permès que en ocasions els
explotadors de nens quedessin impunes.
origen de context FPP [12.06.2003]
48
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
60
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
legal recognition
categoria gram. n
definició
Acceptance or acknowledgment of a claim,
duty, fact, truth, etc., established by or
founded upon law.
font de def.
WR
context
In this period The National Children’s Home
campaigned for the legal recognition of
adoption, becoming an Adoption Agency
in1926 (...)
origen de context NCH [03.04.2003]
Català
reconeixement legal
categoria gram. m
definició
Registre o indagació que fa de quelcom un
jutge o un perit conforme a la llei.
font de def.
DIEC
context
L’any 1981 un canvi al Codi Civil va
equiparar la situació legal dels nens i nenes
nascuts a l’Estat espanyol, independentment
de l’estat civil dels progenitors. Malgrat el
reconeixement legal, aquest principi d’igualtat
no s’ha vist reconegut en el disseny de
polítiques públiques adreçades a reconèixer la
pluralitat familiar present en l’actualitat, així
com potenciar la igualtat d’oportunitats dels
infants.
origen de context CJB [15.04.2003]
49
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
35
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
legislation
categoria gram.
definició
font de def.
context
n
The act or process of making laws.
WR
This legislation permits Federal agencies to
assist their lower income Federal employees
with the costs of child care.
origen de context OPM [11.03.2003]
Català
legislació
categoria gram.
definició
f
Conjunt de lleis que regulen una branca
determinada de l'activitat d'una comunitat.
font de def.
DIEC
context
Facilitar que la identificació i documentació
dels menors es faci amb la major celeritat
possible, com a condició indispensable per
accedir a l'empara i tutela previstos per la
legislació, mitjançant la coordinació entre
totes les administracions en contacte amb els
MEINAS: Generalitat de Catalunya,
Delegació del Govern, Fiscalia de Menors i
Ajuntament.
origen de context BCNDIVERSA [12.06.2003]
50
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
59
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
management
categoria gram.
definició
n
Control or organizing of a business or other
organisation.
font de def.
CCD
context
It is difficult to predict the kinds of
psychological problems that children and
adolescents will have. However, the following
management plan may help minimize later
difficulties.
origen de context WRAMC [03.04.2003]
Català
gestió
categoria gram.
definició
f
Acció de portar o dirigir els afers d'un negoci
o organització.
font de def.
DIEC
context
La gestió de tràmits i oferiment de suport
personal i educació en habilitats socials com a
punt de partida de la inserció laboral dels
menors.
origen de context GENCAT [15.04.2003]
51
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
36
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
norm
categoria gram.
definició
n
An established standard of behaviour shared
by members of a social group to which each
member is expected to conform.
font de def.
WR
context
"Child Care Child" means any child under 13
years of age, or a child with special needs
under the age of 18 who requires a level of
care over and above the norm for his/her age,
who does not reside in the home and for
whom the provider has supervisory
responsibility in the temporary absence of the
parent.
origen de context OREGON [03.04.2003]
Català
norma
categoria gram.
definició
f
Comportament estàndard establert i compartit
per membres d'un grup social, del qual
s'espera que cada membre hi estigui conforme.
font de def.
ASM
context
L'esmentat article del Codi, en la seva lletra
c), crida com a tutor, en defecte d'altres
persones mencionades en aquesta norma, al
company o companya heterosexual del pare o
de la mare dels fills menors o incapacitats que
han de ser tutelats, però només "si la persona
designada ha conviscut amb el menor o
incapacitat durant els últims tres anys".
origen de context ELVIL [15.04.2003]
52
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
56
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
note
categoria gram.
definició
n
A critical comment, explanatory statement, or
reference in the text of a book, often preceded
by a number.
font de def.
WR
context
Note: The directory is a resource of child care
providers. The names listed in the directory
are neither recommendations nor
endorsements by Los Angeles County.
origen de context BANKRATE [03.04.2003]
Català
nota
categoria gram.
definició
f
Advertiment, aclariment, explicació ,
comentari, etc. que, en impresos o manuscrits,
va fora de text, al peu o al marge de la pàgina,
o a la fí de l'obra o qualsevol de les divisions
d'aquesta; molt usat en textos jurídics.
font de def.
DIEC
context
Nota: Esquema adaptat del document Guia
bàsica de la Direcció General d'Atenció al
Menor Desembre 2000.
origen de context ANCORA [15.02.2003]
53
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
37
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
pass
categoria gram.
definició
v tr
To agree to or sanction or to be agreed to or
receive the sanction of a legislative body,
person of authority, etc.
font de def.
WR
context
Congress has a responsibility to pass
common-sense gun laws that will protect our
communities and our children.
origen de context HOUSE [03.04.2003]
Català
aprovar
categoria gram.
definició
v tr
Qui està facultat per a fer-ho, declarar bo,
acceptable, just a uns efectes determinats.
font de def.
DIEC
context
La data d’entrada en vigor prevista a
l’avantprojecte és l’1 de gener de 2002 i, pel
casd’arribar-se a aprovar, les lleis que
modificaria, a més del BGB, serien: (...)
origen de context INDRET [25.01.2003]
54
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
38
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
placement
categoria gram.
definició
n
Involved in the rearing of a child by persons
other than his natural or adopted parents.
font de def.
WR
context
Out-of-home placement refers to a continuum
of care for children who are removed from
their parental homes.
origen de context BANKRATE [03.04.2003]
Català
acollida
categoria gram.
definició
f
Recepció d'un menor a casa d'algú durant
períodes de temps fent-li de pare, tutor, ex.:
pare d'acollida.
font de def.
ASM
context
(Servei d'atenció i acollida especialitzat en
menors immigrants no acompanyats).
origen de context GENCAT [15.04.2003]
55
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
55
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
placement agency
categoria gram. n
definició
A business or other organization providing a
specific service involved in the rearing of a
child by persons other than his natural or
adopted parents.
font de def.
WR
context
Using a professional nanny placement agency
can save you time, money, and assure you of
the highest quality applicants for your family.
origen de context CGPA [03.04.2003]
Català
centre d'acollida
categoria gram. m
definició
Negoci o organització que s'encarrega de la
recepció d'un menor a casa per part d'algú que
durant períodes de temps variants li fa de pare,
tutor.
font de def.
ASM
context
El centre d’adopcions xinès també informa
que als centres d’acollida de menors no ha
aparegut cap cas d’infecció de la malaltia,
però considera que treure les nenes fora del
centre, sigui a l’hotel o a l’aeroport, pot
comportar perill de contagi.
origen de context GENCAT [15.04.2003]
56
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
39
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
policy
categoria gram.
definició
n
A plan of action adopted or pursued by an
individual, government, party, business, etc.
font de def.
WR
context
As more women and mothers enter the
workforce, child care has become an
increasingly important public policy issue.
origen de context ALMANAC [11.03.2003]
Català
política
categoria gram.
definició
f
Ciència i art de governar, que tracta de
l'organització i de l'administració d'un estat en
els seus afers interiors i exteriors; manera de
governar, d'entendre la direcció dels afers
públics.
font de def.
DIEC
context
En aquesta unitat formativa es tracta de
reflexionar sobre el concepte d’inadaptació,
veure diferents perspectives d’anàlisis que
poden implicar importants matisos en el
disseny i desenvolupament de la política
social i de l’atenció professional al ciutadà:
(...)
origen de context UDG [12.06.2003]
57
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
40
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
principle
categoria gram.
definició
font de def.
context
n
A fundamental or general truth or law.
CCD
Healthy Child Care Oklahoma is part of the
Healthy Child Care America campaign; which
is based on the principle that families, child
care providers and health care providers can
form a partnership to promote the healthy
development of young children in child care.
origen de context ALMANAC [11.03.2003]
Català
principi
categoria gram.
definició
m
Regla de conducta segons la qual tot acte
jurídic dels òrgans de l'Estat ha d'estar sotmès
a lleis anteriors.
font de def.
DIEC
context
Les edats en les quals se suposa que una
persona ha copsat diferents graus de maduresa
varien enormement d'una societat a una altra;
la Convenció del Nen és intencionadament
imprecisa sobre l'edat de la responsabilitat
penal, i el principi segons el qual han de tenirse degudament en compte les opinions del nen
està relacionat amb la seva "maduresa", i no
amb la seva edat.
origen de context DH [12.06.2003]
58
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
41
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
process
categoria gram.
definició
n
Institution of legal proceedings against
someone or some case.
font de def.
WR
context
Child protective services workers should be
trained in the legal process, courtroom
demeanor, and the basic rules of evidence.
origen de context CAC [11.03.2003]
Català
procés
categoria gram.
definició
m
Conjunt d'actuacions jurisdiccionals
encaminades a l'aplicació del dret.
font de def.
DIEC
context
L’experiència i la reflexió portada a terme per
l’equip, a partir de la vivència de les pròpies
dones, ha permès anar definint com la
recuperació de les situacions de Violència
Familiar, donades les greus seqüeles, no és
automàtica a partir d’una separació física-legal
de l’agressor, sinò que és part d’un procés
complex i difícil per a les dones víctimes i els
seus fillls/es.
origen de context TAMAIA [12.06.2003]
59
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
42
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
provision
categoria gram.
definició
n
A demand, condition, or stipulation formally
incorporated in a document; proviso.
font de def.
WR
context
This report, entitled Mapping the provision of
education and social services for refugee and
asylum seeker children, demonstrates a need
for greater awareness of the issues relating to
such families, more consistent service
provision and quicker resolution to problems.
origen de context ESSEX [11.03.2003]
Català
previsió
categoria gram.
definició
f
Norma legal establerta a favor de l'individu
afectat.
font de def.
ASM
context
Un dubte els neguiteja: la Mercè és a punt de
complir divuit anys, i tot i que té una petita
autonomia personal en la seva vida quotidiana,
és obvi que caldrà seguir vetllant per ella en el
futur, tenir cura de les seves necessitats i fer
alguna previsió per si arriba el dia en què ells
no ho puguin fer.
origen de context ELVIL [01.06.2003]
60
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
46
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
public authority
categoria gram. n
definició
The power or right to control, judge, or
prohibit actions relating to, or concerning the
people as a whole.
font de def.
WR
context
It is generally recognised that it is important to
challenge decisions made by public authorities
where the effect is to remove a child from the
care of its parent(s).
origen de context CCH [11.07.2003]
Català
autoritat pública
categoria gram. f
definició
Atribució i exercici del dret o poder de manar,
de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les
observar, etc. relatiu a la nació, a la comunitat.
font de def.
DIEC
context
Les autoritats públiques accepten que
qualsevol document exigit, en forma impre-sa,
per complir les formalitats, s’elabori fent
servir tècniques informàtiques en paper
ordinari sempre que sigui llegible i s’ajusti al
format que indica el Conveni FAL i que
contingui les dades exigides.
origen de context BOE [12.02.2003]
61
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
43
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
rationale
categoria gram.
definició
n
A reasoned exposition, esp. one defining the
fundamental reasons for a course of action,
belief, etc.
font de def.
WR
context
Attention deficit/hyperactivity disorder
(ADHD) in children: rationale for its
integrative management.
origen de context PUBMED [11.09.2002]
Català
fonament
categoria gram.
definició
m
Argumentació jurídica adduïda en una
demanda, en una sentència, etc. Part d'un
document on es fan constar els arguments
jurídics.
font de def.
DIEC
context
Abans, els Tribunals responsabilitzaven els
pares pels danys dels seus fills si lavigilància
paterna havia estat insuficient: aplicaven així
el criteri de la culpa invigilando. Avui els fan
responsables pel fet de ser pares. Dues raons
recolzen el canvien el fonament de la
imputació.
origen de context INDRET [20.02.2002]
62
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
58
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
rear
categoria gram.
definició
v tr
To care for and educate (children) until
maturity; bring up; raise.
font de def.
WR
context
For several minutes I spoke with Pastor
Batema concerning what I think is the proper
way to rear children.
origen de context JH [07.04.2003]
Català
educar
categoria gram.
definició
v tr
Formar (algú) desenvolupant i dirigint les
seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
font de def.
DIEC
context
Els Estats membres han de respectar els drets i
els deures dels pares i, si convé dels tutors
legals, a educar l'infant perquè desenvolupi els
seus drets d'acord amb les seves capacitats.
origen de context BCNASS [12.01.2003]
63
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
44
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
Recommendation
categoria gram. n
definició
Suggestion or advice on what is the best thing
to do.
font de def.
CCD
context
The Recommendation on the protection of
minors and human dignity in audiovisual and
information services has been adopted by the
Council on May 28th, 1998 (formal adoption
on September 24th, 1998).
origen de context AVPOLICY [11.03.2003]
Català
Recomanació
categoria gram.
definició
f
Acció d'aconsellar particularment sobre què és
el millor a fer.
font de def.
ASM
context
VII. Que les parts tenen en compte les regles
mínimes de les Nacions Unides per a
l'administració de la justícia de menors
(Regles de Beijing), de 29 de novembre de
1985, la Resolució del Consell d'Europa (78)
62 de 1979, i la Recomanació (87) 20 de 1987,
relativa, entre d'altres, a la necessària
participació de la comunitat, en l'àmbit local,
en el tractament de menors amb mesures
judicials (...)
origen de context ACM [12.06.2003]
64
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
45
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
refugee
categoria gram.
definició
n
Name given to a minor taken away from
his/her country due to a war or some other
kind of hostility, and took to another country
to be adopted.
font de def.
ASM
context
The human rights abuses that drive children
into flight are only the first chapter of
hardship for many refugee children.
origen de context HRW [11.07.2003]
Català
refugiat
categoria gram.
definició
m
Nom que es dóna a un menor que, degut a una
guerra o qualsevol altra hostilitat, és dut del
seu pais cap a un altre, on serà acollit i /o
adoptat.
font de def.
ASM
context
Moltes vegades els refugiats són també
persones que no tenen documentació i per tant
que estan sempre sotmesos a la pressió que
l’autoritat els trobi i els torni al seu país de
procedència (...)
origen de context GENCAT [22.06.2003]
65
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
47
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
Resolution
categoria gram.
definició
n
A judicial decision on some matter; verdict;
judgment.
font de def.
WR
context
Resolution 1261 (1999) Adopted
Unanimously; Olara Otunnu Stresses Words
On Paper Cannot Save Children in Peril;
Namibia's Foreign Minister Presides.
origen de context SNYID [11.05.2003]
Català
resolució
categoria gram.
definició
m
Determinació presa per un òrgan judicial
sobre un afer.
font de def.
DIEC
context
La regla general és que la potestat és
compartida pel pare i la mare. Amb caràcter
excepcional, el pare i la mare poden ésser
privats de la titularitat de la potestat només per
sentència ferma. També poden ésser suspesos
en l'exercici de la potestat mitjançant resolució
administrativa dictada per l'organisme
competent de protecció de menors.
origen de context GENCAT [11.08.2002]
66
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
51
acabat
ASM
Termes Jurídics
English
revaluation
categoria gram.
definició
n
A means of increasing a figure from a
base date in line with inflation.
font de def.
OAL [20.12.02]
context
Revaluation of a life insurance policy may
be accomplished in several different
ways.
origen de context ELVIL [11.01.03]
Català
revalorització
categoria gram.
definició
f
Acció de tornar a valorar, reconèixer el
valor de quelcom.
font de def.
GDLC
context
Revalorització anual del poder adquisitiu
de la seva indemnització.
origen de context GENCAT [05.11.02]
67
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
17
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
right
categoria gram.
definició
n
What everyone is morally or legally entitled to
do or to have.
font de def.
CCD
context
To achieve this, children's rights need to be
respected as laid down in the United Nations
Convention on the Rights of the Child.
origen de context EUNET [09.11.2002]
Català
dret
categoria gram.
definició
m
Facultat d'exigir allò que ens és degut, de fer
allò que la gent no defèn, de tenir, exigir, usar,
etc., allò que la llei o l'autoritat estableix a
favor nostre o ens és permès per qui pot.
font de def.
DIEC
context
Tot nen té els mateixos drets de defensar allà
que és seu.
origen de context NI [05.12.2001]
68
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
48
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
safeguard
categoria gram.
definició
v tr
To protect someone from being harmed, lost
or badly treated.
font de def.
CCD
context
These physical barriers undermine our best
intentioned efforts to safeguard children.
origen de context GUARDIAN [11.01.2003]
Català
salvaguardar
categoria gram.
definició
v tr
Garantir la vida, llibertat, béns d'algú;
custòdia.
font de def.
DIEC
context
Les actuacions realitzades fins ara han permès
constatar la conveniència d’aquest Torn
especial ateses les circumstàncies específiques
concurrents en aquest àmbit, i havent estat
observada la transcendència de la intervenció
lletrada en aquests supòsits que ha permès
salvaguardar tots els drets de la víctima.
origen de context MONJURIDIC [12.06.2003]
69
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
49
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
statute
categoria gram.
definició
n
An enactment of a legislative body expressed
in a formal document.
font de def.
WR
context
Class I Violation" means any violation of a
statute or rule relating to the operation or
maintenance of a child care facility which
presents imminent danger to children in the
facility, or which presents a clear hazard to the
public health.
origen de context NRC [27.01.2003]
Català
estatut
categoria gram.
definició
m
Regla que té força de llei per al govern d'un
cos.
font de def.
DIEC
context
Finalment, també es vol regular l’estatut de les
persones menors internades en centres de
protecció, llurs drets i deures, l’incompliment
dels deures i les mesures educatives
correctores.
origen de context GENCAT [12.12.2002]
70
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
50
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
term
categoria gram.
definició
n
A point in time determined for an event or for
the end of a period.
font de def.
WR
context
For emergencies or short term child care,
Greater Minneapolis Day Care Association
(612-341-2066) may be able to help you
obtain financial help if needed, in some
locations and situations.
origen de context HENNEPIN [11.08.2002]
Català
termini
categoria gram.
definició
font de def.
context
m
Terme o temps assenyalat per a quelcom.
DIEC
El Govern, en el termini màxim de sis mesos,
ha de regular per decret les característiques,
les funcions i l’estructura que han de tenir els
centres o unitats d’estada limitada que es
trobin dins els centres d’acolliment, establerts
per l’apartat 5 bis de l’article 2 de la Llei
37/1991, afegit per l’article 1 d’aquesta Llei.
origen de context GENCAT [13.02.2003]
71
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
1
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
Treaty
categoria gram.
definició
n
A formal agreement or contract between two
or more states, such as an alliance or trade
arrangement.
font de def.
WR
context
Euronet believes that children rights need to
be taken into account within the existing
competences of the EU, and to achieve this a
legal base for children needs to be included in
the Treaty.
origen de context Euronet [11.02.2003]
Català
Tractat
categoria gram.
definició
m
Acord formal o contracte entre dos o més
països, empreses, organitzacions, etc.
font de def.
DIEC
context
Comprendre la transformació del concepte
d'estranger que ha comportat el Tractat de la
Unió Europea.
origen de context FEDAIA [17.06.2003]
72
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
51
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
unit
categoria gram.
definició
n
Short for Home Unit. a self-contained
residence which is part of a series of similar
residences.
font de def.
WR
context
The Home Unit provides an effective, efficient
response in meeting the needs of dependent
persons who require Nursing Home care, but
have insufficient resources to meet the
ongoing cost of same.
origen de context ELVIL [11.10.2002]
Català
unitat
categoria gram.
definició
f
Abreviació de unitat veïnal. Grup d'habitatges
en un únic bloc o edifici que té incorporats els
serveis col·lectius necessaris per al
desenvolupament de la vida de la comunitat.
font de def.
DIEC
context
A l'escala de definició de l’element de
projectuació, des de l’eix urbà fins a la unitat
veïnal o barri amb certa autonomia.
origen de context GENCAT [12.06.2003]
73
Nº de entrada
status
autor
àrea temàtica
52
acabat
Arnau Soy
Termes jurídics
English
v.
definició
In a competition or lawsuit, against; in
opposition to.
font de def.
WR
context
Grandparent v. Child Care.
origen de context MEDHELP [11.03.2003]
Català
contra
definició
Preposició que s'uilitza per contraposar les
dues parts en un enfrontament judicial.
font de def.
ASM
context
Imma Marta Brugarolas, contra la sentència
que va dictar en grau d’apel·lació la Secció
12a de l’Audiència Provincial de Barcelona
dimanant del judici declaratiu de menor
quantia sobre impugnació de filiació no
matrimonial instat per l’esmentada senyora S.
contra el Sr. Antoni M. A. i el Ministeri Fiscal
davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de
Vilafranca del Penedès. No ha comparegut en
aquest Tribunal el Sr. M. A.
origen de context NORMACIVIL [12.08.2002]
74
4. Resultats: traducció
75
4.1 Primer text de sortida
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
4.2 Traducció del primer text de sortida
93
EURONET
La xarxa dels infants europeus
ELS INFANTS TAMBÉ SÓN CIUTADANS EUROPEUS:
ELS INFANTS AL TRACTAT DE LA UE
DOCUMENT EXTRET D’EURONET, LA XARXA DELS INFANTS
EUROPEUS, PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA CONVENCIÓ PER AL
FUTUR D’EUROPA
Mieke Schuurman i Diana Sutton per Euronet
Adreces:
Euronet, la xarxa dels infants europeus
Rue Montoyer, 39
1000 Brussel·les
Bèlgica
Mieke Schuurman, Coordinador d’Euronet
Telf.: +31 187 481396 o +32 2 512 4500
Fax: +31 187 487390 o +32 2 513 4903
Correu electrònic: [email protected]
Diana Sutton, coordinadora de Save the Children a Europa
Telf.: +32 2 512 7851, Fax: +32 2 513 4903
Correu electrònic: [email protected]
94
SUMARI
ELS INFANTS TAMBÉ SÓN CIUTADANS EUROPEUS:
Els infants al tractat de la UE
Euronet, la xarxa dels infants europeus1, es centra en els infants i la convenció sobre el
futur d’Europa.
Euronet creu que la UE hauria de centrar-se més en els 90 milions de ciutadans: els
infants. Per aconseguir això, els seus drets s’han de respectar tal i com estableix la
Convenció de les Nacions Unides pels Drets dels Infants.
Perquè és important una base legal per als infants?
Euronet espera l’assoliment d’una Europa més propera als seus ciutadans més joves: és
a dir, el reconeixement legal dels infants al tractat és necessari perquè:
· La situació legal actual de l’infant en el tractat de la UE no és clara i, a la
pràctica, els infants només són considerats en casos específics en el sistema legislatiu de
la UE.
· L’actual tractat de la UE ha donat drets als animals abans que als infants.
·
Els drets dels infants es plantegen en la Convenció de les Nacions Unides
pels Drets de l’Infant (Comissió dels Drets Civils de les Nacions Unides), amb la
ratificació de tots els estats membres de la UE. Tot i això, la UE que aprova lleis
relacionades directament o indirecta amb els infants no té cap obligació de respectar la
Convenció pels Drets de l’Infant.
· El sistema legislatiu de la UE pot afectar negativament els infants, ja que no
hi ha cap necessitat d’avaluar l’impacte de l’infant en les polítiques de la UE. D’això en
podrien resultar judicis innecessaris i cars davant el Tribunal de Justícia, i debats per fer
perdre temps a les institucions de la UE.
La Convenció de les Nacions Unides pels Drets de l’Infant és l’expressió internacional
més contemporània, des d’una perspectiva global, dels infants menors de 18 anys. Per
tant, la Convenció de les Nacions Unides pels Drets de l’Infant s’hauria de considerar
una base per les polítiques de la UE que afecten els infants i els “millors interessos”
d’aquests s’haurien de tenir en compte.
La subsidiarietat
Euronet creu que els drets de l’infant s’han de tenir en compte en les competències
vigents a la UE. Per aconseguir-ho s’ha d’incloure una base legal en el Tractat.
ARTICLES PROPOSATS
Esmena de Provisions Comunes Article 6.2
La Unió ha de respectar els drets fonamentals tal i com garanteix la Convenció Europea
per la Protecció dels Drets Humans i la Llibertat fonamental signada a Roma el 4 de
novembre de 1950 i la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant
1
Euronet és una xarxa propietat de les campanyes de ONGs per als drets de l’ infant a la UE
95
aprovada el 20 de novembre de 1989 i que resulten de les tradicions constitucionals
dels estats membres com a principis generals de l’ dret comunitari. (esmena en cursiva.)
Esmenes de la part 1 de l’ tractat: Principis, ex. Després de l’Article 13
La Unió Europea hauria de tenir en compte els millors interessos de l’infant en totes les
accions en virtut de les disposicions dels Tractats com es va expressar en la Convenció
de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant.
En totes les accions que fan referència als infants, s’han de considerar en primer terme
els millors interessos de l’infant i els seus drets s’han de respectar i assegurar sense
discriminacions de cap tipus. El infant ha de gaudir de la seguretat que li dóna el dret
d’expressar lliurement els seus punts de vista en tots els problemes que l’afectin.
S’hauran de sospesar degudament els seus punts de vista.
Dret XI: Política Social, Educació, Formació professional i jovent, Capítol 3
Nou Article després de l’Article 149
La Unió Europea contribuirà en el desenvolupament de la participació dels infants i el
jovent a nivell europeu i encoratjarà la cooperació entre els estats membres, si és
necessari, recolzant i completant la seva acció, sempre respectant la responsabilitat dels
estats membres de procurar la participació dels infants i el jovent.
96
ELS INFANTS TAMBÉ SÓN CIUTADANS EUROPEUS:
ELS INFANTS AL TRACTAT DE LA UE
CONTINGUTS
Sumari
p. 2
Introducció
p. 5
Els infants també són ciutadans europeus
p. 5
Perquè és necessària una base legal per als infants?
P. 6
ARTICLES PROPOSATS
1. Una referència general dels drets de l’infant
2. Estenent l’Acció de la UE per al jovent i cap als infants
p. 7
p. 7
p. 8
Quines són les conseqüències de no fer referència als infants
en el Tractat de la UE?
p. 8
La subsidiarietat – És segur que la protecció dels interessos dels infants
romangui al nivell dels estats membres?
p. 11
LA POSTURA D’EURONET SOBRE LA CARTA ESTATUTÀRIA DELS
DRETS FONAMENTALS
p. 12
La postura d’Euronet sobre l’Article 24 de la carta estatutària dels drets
fonamentals
p. 12
Ajudaria els infants la incorporació de la carta estatutària dels drets
Fonamentals en el Tractat de la UE?
p. 13
LA POSTURA D’EURONET EN LA CONVENCIÓ EUROPEA
SOBRE ELS DRETS HUMANS:
Ajudaria els infants la incorporació de l’ Tribunal Europeu
dels Drets Humans al Tractat de la UE?
p. 13
Ajudaria la creació d’un protocol per a la protecció
dels millors interessos de l’infant?
p. 14
Annex I: Organitzacions de membres d’Euronet
p. 15
97
ELS INFANTS TAMBÉ SÓN CIUTADANS EUROPEUS:
ELS INFANTS AL TRACTAT DE LA UE
DOCUMENT EXTRET D’EURONET, LA XARXA DELS INFANTS
EUROPEUS, PER A TOTS ELS MEMBRES DE LA CONVENCIÓ PER AL
FUTUR D’EUROPA
TEXT PER SER APROVAT EL 2004 PEL CONSELL EUROPEU
Introducció
“La reunió europea de ministres a càrrec dels infants desitja que els infants siguin tema
principal, igual que els seus drets, en totes les polítiques de la UE”.
Reunió europea dels ministres dels infants, 9 de novembre de 2001
Euronet, la xarxa per als infants europeus, dóna la benvinguda a la iniciativa de l’
Consell Europeu en la declaració de Laeken en què vol establir una convenció per
preparar el futur de la Unió Europea i donar la benvinguda a la idea d’aportar nous
ciutadans “...principalment els joves, més propers al model europeu i a les institucions
europees”2. Euronet dóna la benvinguda a la creació de l’ Fòrum per les organitzacions
que representen la societat civil. En aquest document, Euronet proposa la inclusió dels
infants en el Tractat de la UE.
EURONET VOL:
· Que els drets de l’infant s’incloguin en el Tractat revisat de la UE perquè el
Consell els aprovi el 2004 i per apropar més els infants a la UE.
· Sentir les veus dels 90 milions de infants i joves menors de 18 anys europeus.
Els infants també són ciutadans europeus
“En la nostra Europa cada infant serà respectat, escoltat i tindrà el dret de participar en
el procés democràtic”
Programa europeu de l’infant, “Ciutadans actius – Les eleccions dels infants”, Simposi
d’Euronet a Belfast, 28/29 de Maig de 1998
Els infants són ciutadans europeus i s’haurien de tractar com a tals. En una Europa
democràtica s’ha de garantir la participació de tots els seus ciutadans, inclosos els
infants. Per apropar més els infants a la Unió Europea i per assegurar que la Unió
Europea signifiqui quelcom pels infants hi ha dos camins: primer, respectant els seus
drets i segon, fent possible la participació dels infants en decisions que els afectin. El
tracte dels infants com a ciutadans europeus i el foment de la seva participació no
només els protegeix, sinó que contribueix a una Europa social amb la participació de
tots els seus ciutadans. S’han dut a terme alguns intents positius a nivell local i nacional
per involucrar els infants com a ciutadans actius en política i planificació.
2
La Declaració de Laeken per al Futur de la Unió Europea, Annex I cap a les conclusions de la
Presidència – Laeken, 14 i 15 de desembre de 2001
98
La importància i el respecte dels drets de l’infant beneficiarien tot Europa en el futur, ja
que els infants són el futur d’Europa. Invertir en els infants europeus és invertir en les
futures generacions d’Europa.
“Dóna la benvinguda a l’establiment de la Convenció sobre el Futur d’Europa i demana
que es recomani la inclusió d’una base legal en els Tractats de la UE per a promoure i
protegir els millors interessos de l’infant en totes les polítiques, programes i legislacions
de la UE”
Resolució de l’ Parlament Europeu sobre la posició de la UE en la Sessió Especial sobre
l’Assemblea General sobre els Infants de les Nacions Unides (10 d’Abril de 2002;
RC/466168EN.doc)
Per què és important una base legal per als infants?
Euronet està preocupada per la poca importància que es dóna als drets de l’infant:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
L’estat legal de l’infant en el Tractat de la UE és poc clar i d’aquí prové la
inclusió de drets de l’infant en la legislació de la UE. L’única referència
específica als infants en el Tractat de la UE es troba en l’Article 29 que fa
referència als ‘delictes contra els infants’. Tot i això, aquest article no cobreix
moltes altres àrees d’interès per als infants de la UE. El Tractat es centra
primordialment en el “ciutadà com a treballador” i això exclou el infant. En la
llei de la UE sovint es veu els infants només com a “víctimes” o “no
autosuficients” o “barreres laborals”, que es contradiu amb el seu estat en la
quasi universalment ratificada Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets
de l’Infant, de 1989. Això significa que els infants no tenen estat legal a nivell
europeu.
En l’actual Tractat de la UE els infants encara no gaudeixen dels drets humans.
Els animals han aconseguit reconeixement legal, però els infants no. (Protocol
33 sobre la protecció i el benestar dels animals, 1997)
Els infants tenen drets especials reconeguts en la Convenció de les Nacions
Unides sobre els Drets de l’Infant. La Convenció ha estat ratificada per tots els
estats membres de la UE, els quals hi estan compromesos; però la UE, que dicta
la legislació en relació directa o indirecta a les vides dels infants, no té aquesta
obligació.
Un error encara més gran dels Tractats de la UE és que no incorporen respecte
pels drets de l’infant. El Tractat dóna unes competències molt limitades per
treballar a nivell europeu en tot un seguit de qüestions a través de les zones entre
fronteres i qüestions transnacionals que afecten els infants.
Avui, la legislació de la UE pot afectar negativament els infants. El
reconeixement dels drets de l’infant segons la llei internacional garantiria que els
infants fossin considerats com a éssers humans amb drets propis.
La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant és l’expressió
internacional més contemporània referent als drets de l’infant. Cobreix els drets
de l’infant a nivell civil, polític, econòmic social i cultural tal i com la llei
humanitària (refugiats i conflictes armats). Hi ha dos nous protocols opcionals
sobre la venda d’infants, la prostitució i la pornografia infantil, i sobre
l’involucrament dels infants en conflictes armats. La Convenció inclou diversos
99
camps que formen part de la UE, com per exemple, infants refugiats, qualsevol
forma d’explotació sexual, tràfic, infants en institucions, minoria d’edat, etc. La
Convenció deixa ben clar que els millors interessos de l’infant haurien de ser una
consideració primària en qualsevol legislació i en política.
1.
ARTICLES PROPOSATS
Articles proposats per Euronet
100
1-Una referència general dels drets de l’infant
1.
Referent a la Convenció de les Nacions Unides
sobre els Drets de l’infant
1.1. Esmena de Mesures Comunes Article 6.2
La Unió ha de respectar els drets fonamentals tal i com garanteix la Convenció Europea
per la Protecció dels Drets Humans i la Llibertat Fonamental signada a Roma el 4 de
novembre de 1950 i la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant
aprovada el 20 de novembre de 1989 i que resulten de les tradicions constitucionals dels
estats membres com a principis generals de la llei comunitària. (esmena en cursiva).
101
2.
Esmenes de la Part 1 de l’ Tractat: Principis,
p.e. després de l’Article 13
La Unió Europea ha de tenir en compte els millors interessos de l’infant en totes les
accions sota les disposicions dels Tractats com es va expressar en la Convenció de la
Unió Europea pels Drets de l’Infant.
Aquest article compilaria la perspectiva de l’infant en totes les polítiques i legislacions
de la UE. Protegiria la incorporació d’interessos de l’infant, mentre que respectaria el
principi de subsidiarietat
O bé
En totes les accions referents al infant, els millors interessos d’aquest han de ser
considerats en primer terme i els drets de l’infant s’han de respectar i assegurar sense
discriminacions de cap tipus. El infant ha de gaudir de la seguretat que li dóna el dret
d’expressar lliurement els seus punts de vista davant de tots els problemes que l’afectin.
S’hauran de sospesar degudament els seus punts de vista.
Aquest text està inspirat en els principis i les disposicions de la Convenció de les
Nacions Unides pels Drets de l’Infant i també compilaria la perspectiva de l’infant en
totes les accions de la UE, sense crear una nova competència.
2- Estenent l’acció de la UE per al jovent i cap als infants
Dret XI: Política Social, Educació, Formació professional i Jovent, Capítol 3
Nou Article després de l’Article 149
La Unió Europea contribuirà en el desenvolupament de l’infant, en la participació de l’
jovent a nivell europeu i encoratjarà la cooperació entre els estats membres, si és
necessari recolzant i completant la seva acció, sempre respectant la responsabilitat dels
estats membres de satisfer els seus infants i amb la participació de l’ jovent.
El Tractat de la UE només fa referència al jovent quan es parla d’educació i de formació
professional. Les institucions de la UE i els estats membres situen l’edat de l’ jovent
entre els 15 i els 24 anys, encara que mai s’hi ha trobat cap lògica. Segons la Convenció
de les Nacions Unides pels Drets de l’Infant els infants són les persones de menys de 18
anys d’edat. Aquesta esmena ampliaria la part del Tractat sobre el jovent per al infant i
en promouria la participació. El Míting Europeu dels Ministres de l’ 9 de Novembre de
2001 va demanar a “les autoritats europees (Consell, Comissió, Parlament) que
estudiessin les modalitats de la possible participació efectiva de l’infant durant el procés
de les decisions al nivell de la UE.” També van fer referència a la resolució relacionada
amb la participació de l’ jovent adoptada el 8 de Febrer de 1999 pel Consell i els
ministres de jovent. Aquest article hauria d’assegurar l’obligació dels estats membres a
promoure la participació dels infants.
102
Quines són les conseqüències de no fer referència als infants en el Tractat de la UE?
Una de les il·lustracions que més ressalten perquè remarquen que és necessari fer
referència als infants en el Tractat és la naturalesa d’inclusió actual i expressa de l’
principi “dels millors interessos de l‘infant” en la legislació de la UE. Ho fan evident els
exemples legislatius de més avall.
a)
Els efectes negatius que pateixen els infants provinents dels Directius de la UE
La protecció dels infants hauria de ser una prioritat en totes les polítiques rellevants, tant
en la UE com a nivell nacional. A causa de l’especial vulnerabilitat i necessitats dels
infants, els adults tenen una responsabilitat especial de protegir-los.
La banda positiva ha tingut un nombre de casos que la UE ha creat lleis per promoure
els estàndards de seguretat més alts pels infants. Aquests han inclòs la Legislació de
Seguretat de la Joguina 1988. Altres legislacions van encaminar-se a establir estàndards
pels productors, de manera que els infants no poden desfer els envoltoris de productes
potencialment perillosos, com les medicines. Més enllà d’aquests casos específics, els
infants, fins a cert punt, han estat coberts per més iniciatives de protecció al consumidor
general i la legislació sobre acolliments ha tingut en compte els interessos dels infants.
A pesar d’això, els exemples següents mostren que massa sovint les consideracions
comercials es prenen per davant dels millors interessos dels infants amb possibilitats de
danyar-los. Exemples:
· Venta a distància: No hi ha cap referència de la protecció dels infants en les
Directives de la UE sobre publicitat enganyosa ni sobre venta a distància, a pesar de
l’evidència alertada per grups de consumidors que afirmen que els infants sovint són
incapaços de distingir entre publicitat encoberta i informació; per tant, són un risc a
tenir en compte.
· Publicitat de joguines: En un cas recent, fabricants de joguines van demanar ajuda a
la Comissió Europea per prendre acció contra el govern grec. El govern grec havia
prohibit els anuncis televisius de joguines amb la intenció de promoure els millors
interessos de l’infant i assegurar que no es transmetessin anuncis durant certes hores. A
pesar d’això, la Comissió reivindica que l’acció de l’ govern grec viola les normes de l’
mercat únic, posant amb aquesta queixa els interessos comercials per davant dels
ciutadans europeus més joves.
· Publicitat televisiva: El 1995, en un cas similar, un canal de televisió de l’ Regne
Unit va transmetre anuncis per infants a Suècia, encara que aquests anuncis, a Suècia,
estaven prohibits pels infants menors de 12 anys. El mercat únic ha creat un mercat
103
lliure pels moviments de béns i serveis, i això fa que aquesta acció sigui perfectament
legal, encara que no compleixi els interessos dels infants.
· Productes químics i joguines: Encara que molts estats membres van prendre acció
per iniciar una prohibició de l’ús de PVC (polivinilclorídrics) en joguines, van passar
mesos abans que la Comissió Europea no introduís una prohibició d’emergència per tota
la UE. Aquest retard es va produir a pesar de l’alerta per part de consumidors i grups
medioambientals que es queixaven de què existien un tipus de joguines que contenien
nivells nocius de productes químics perjudicials per la salut dels infants. Actualment hi
ha vigent una prohibició a tota la UE, però s’ha de revisar cada sis mesos. Tampoc
inclou totes les joguines destinades a infants menors de 3 anys. La presidència belga
(2001) va intentar estendre la prohibició de joguines fabricades amb PVC per a infants
menors de 3 anys, però diversos estats membres al Consell ho van impedir.
· Directiva de Televisió Sense Fronteres: Durant la presidència sueca el febrer de
2001, aquesta va insistir en la qüestió de prohibir la publicitat de productes dirigits als
infants menors de 12 anys a través d’una revisió de la Directiva de Televisió Sense
Fronteres (Directiva 89/552/EEC corregida per la Directiva 97/36/EC). Això es va
prohibir a Suècia i la presidència va voler estendre aquesta prohibició a tots els estats
membres. El novembre de 1999, Suècia va proposar una revisió de l’ tracte que tenien
els mitjans de comunicació amb els infants al Consell dels Ministres de Cultura de la
UE. Alguns estats membres van donar suport a Suècia, d’altres, com la Comissió
Europea, s’hi van oposar.
Tots aquests exemples demostren la necessitat d’una consideració millor dels millors
interessos de l’infant en una etapa complicada per la legislació i en què la política i la
decisió són els pilars de la creació dels processos de la UE. La inclusió d’una referència
als drets de l’infant en el Tractat ajudaria a assegurar que aquest procés fos sistemàtic i
no amb fins específics. També ajudaria a assegurar que els estats membres i la Comissió
no perdessin el temps discutint aquests assumptes després que la legislació fos
declarada vigent (exemple: en el cas de l’ PVC en joguines i en el cas de la Directiva de
la Televisió Sense Fronteres.)
S’hauria de justificar que la base legal és innecessària per assegurar que això succeeixi i
que una comunicació de la Comissió seria suficient. Tot i això, la nostra experiència
il·lustra que sense una base legal, la consideració dels drets de l’infant serà amb fins
específics. D’altra banda, no seria possible tenir una comunicació sobre els drets de
l’infant perquè no hi ha cap base legal en la que basar-se.
b)
Casos innecessaris davant de l’ Tribunal de Justícia
La falta de reconeixement que pateixen els infants en els Tractats de la UE ha significat
que els seus drets a la UE s’hagin desenvolupat d’una manera poc sistemàtica. En
alguns casos s’han hagut d’establir portant casos davant de l’ Tribunal de Justícia. Això
resulta ineficient i costós – seria molt més eficient assegurar que els principis de la
Convenció sobre els Drets de l’Infant fossin incorporats al Tractat de la UE.
Mentre que els dos judicis explicats més endavant dictaminant a favor dels drets de
l’infant, una manifestació posterior dels problemes, resultat de la manca de protecció
sistemàtica d’aquells drets, només es va tirar endavant portant el cas davant de l’
104
Tribunal Europeu de Justícia. La integració dels drets de l’infant en els processos
legislatius de la UE hauria fet que molts casos esdevinguessin innecessaris i assegurat
una protecció més sistemàtica i la promoció dels drets de l’infant.
En el primer cas, la Comissió contra Bèlgica (42/87) va establir que els infants d’un
estat membre que viuen en un altre, continuen tenint dret a totes les formes d’educació
d’estat en el país amfitrió fins i tot si el pare treballador s’ha retirat o mort en aquest
estat. El segon cas, de Echternach i Moritz contra el Ministeri d’Educació d’Holanda
(390/87) va reafirmar el cas anterior, fins i tot si el infant tornava al seu estat d’origen.
Aquests casos es refereixen a l’Article 12 de Regulació 1612/68.3 Un cas recent,
Baumbast i R. (413/99 resolució preliminar), que actualment està pendent i de l’ qual
l’Advocat General Geelhoed va donar la seva opinió el 5 de juliol de 2001, també afecta
els drets dels infants envers l’educació a la UE.
c)
Acolliment i immigració política
Actualment, la UE legisla en un nombre d’àrees crucials de política d’acolliment i
d’immigració, ara que això ha passat a ser competència de la comunitat. Els infants
tenen unes necessitats molt particulars, especialment els sol·licitants d’acolliment
infantil que es separen dels seus pares. Les Directives de la primera etapa de la
Comissió Europea, en general, tenen referències positives sobre els drets dels infants i
els principis de la Convenció sobre els Drets de l’Infant.
d)
Adopció de programes d’acció per beneficiar els infants
La manca d’una base legal clara també ha creat dificultats en l’adopció de programes
d’acció pels infants com a objectiu principal. El 1988 el Programa Daphne, un programa
d’acció a tota la UE per lluitar contra l’abús sexual als infants, va proposar-se a l’Article
308 (abans Article 235). Era la base legal que s’utilitzava quan no hi havia cap altra
base legal possible. Tot i això, els estats membres van oposar-se a fer-ne us com a base
legal i l’adopció de l’ programa es va aturar fins que es trobés una nova base legal. La
base legal va canviar en l’Article 152 sobre salut en l’últim minut.
Conclusió:
Els exemples exposats més endavant mostren que la consideració dels millors interessos
de l’infant és amb fins específics. En ocasions pot ser molt bo gràcies a la integració
total d’alguns dels principis clau en la Convenció sobre els Drets de l’Infant. En altres
ocasions es pot passar per alt, i quan això passa el temps i els recursos de la Comissió,
el Consell i el Parlament Europeu es malgasten debatent si s’hauria d’integrar el principi
dels millors interessos i com s’hauria de fer. Una base legal asseguraria la consideració
sistemàtica de l’ principi clau de la Convenció sobre els Drets dels Infants “els millors
Article 12 de Regulació 1612/68 declara que un infant d’un Estat Membre que està o ha estat treballant
en un altre Estat Membre, s’hauria d’admetre en l’educació general de l’estat, en cursos d’apreinfanttatge
i de formació professional sota les mateixes condicions que els ciutadans d’aquell país, sempre que el
infant resideixi dins el territori d’aquest estat.
3
105
interessos de l’infant” i faria possible que aquests temes fossin discutits com més aviat
millor.
La subsidiarietat – És segur que la protecció dels interessos dels infants
romangui al nivell dels estats membres?
“Més i més iniciatives, programes i polítiques perseguides per la UE afecten o tenen un
impacte directe en els infants... La reunió europea de ministres a càrrec dels infants
desitja una introducció dominant dels infants i que els drets d’aquests siguin vigents en
totes les polítiques de la UE. Sense crear una nova competència pels infants, sembla
que si la UE pren una consideració millor quant als Drets de l’Infant serà propici per
apropar-se als seus ciutadans.” (Conclusió dels Ministres de la UE sobre el míting
informal, 9 de novembre de 2001)
La competència principal sobre la política i la legislació que afecta els infants es troba
en el marc dels estats membres. Euronet no vol aconseguir les competències de la
política pels infants per moure’s a nivell europeu. Tot i això, el Tractat hauria de proveir
una base legal clara i simple que permeti als legisladors europeus assegurar que els
millors interessos de l’infant són diferents dels interessos dels adults per llei, i que és
important que tota la política de la UE i les propostes legislatives prenguin les seves
necessitats en consideració. És important entendre aquesta diferència crucial entre tenir
una referència dels drets de l’infant de l’ Tractat de la UE i crear una nova competència
legal.
En cas que la UE aprovi lleis, polítiques i programes, en les àrees polítiques i legals on
acaben de ser cedides, s’han de tenir en compte els millors interessos de l’infant a nivell
europeu. Moltes qüestions que afecten els infants no són únicament nacionals ni
transnacionals.
Els estats membres ja es troben amb l’obligació de respectar els drets de l’infant quan
aproven lleis a nivell nacional – per tant, és apropiat que la UE es trobi amb les
mateixes obligacions a nivell internacional.
LA POSTURA D’EURONET SOBRE LA CARTA ESTATUTÀRIA DELS
DRETS FONAMENTALS
“Nosaltres, els infants i el jovent d’Euronet, la xarxa dels infants europeus i el
jovent recomanem a la Unió Europea que l’aplicació de la Convenció de les
Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant sigui una prioritat i una realitat per
aquells ciutadans menors de 18 anys d’edat. Això encoratjarà els governs i les
organitzacions de gent jove a treballar conjuntament i més efectivament”.
“Programa 2000 pels infants europeus” de infants i jovent de Bèlgica, Itàlia,
Regne Unit, Irlanda i Espanya.
106
Euronet va recomanar la inclusió d’una referència a la Convenció de les Nacions Unides
sobre els Drets de l’Infant en la Carta Estatutària dels Drets Fonamentals. Tot i això,
aquesta carta no ha incorporat cap referència a la Convenció per als drets de l’Infant.
L’Article 53 de la Convenció declara que les Convencions Internacionals s’han de tenir
en compte, encara que no està clar quines Convencions Internacionals. La carta conté un
article sobre els drets de l’infant: Article 24.
La postura d’Euronet sobre l’Article 24 de la cèdula dels drets
fonamentals
Article 24 (Capítol III: Igualtat)
Els Drets de l’Infant
1. Els infants tenen el dret de tanta cura i protecció com sigui necessària ja que és
òptim pel seu benestar. Han de poder expressar les seves opinions lliurement.
Aquestes seran considerades en assumptes que els impliquin d’acord amb la
seva edat i maduresa.
2. En totes les accions relacionades amb els infants, tan provinents d’autoritats
públiques com d’institucions privades, els millors interessos de l’infant s’han de
considerar preferencialment.
3. Tot infant té dret a mantenir regularment una relació personal i contacte directe
amb els seus pares, sempre que no sigui contrari als seus interessos.
La nota explicativa declara: Aquest Article està basat en la Convenció de les Nacions
Unides (el text original diu “Nova York”, afirmació incorrecta) sobre els Drets de
l’Infant, signada el 20 de Novembre de 1989 i ratificada per tots els estats membres,
particularment els Articles 3, 9, 12 i 13.
L’Article 24 no prové exactament de la Convenció de les Nacions Unides sobre els
Drets de l’Infant. A més, el principi de “no discriminació”, que és un dels principis clau
de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, és absent, la qual
cosa preocupa seriosament Euronet.
A més, els infants poden expressar la seva opinió lliurement, mentre que la Convenció
de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant afirma que “els partits estatals han
d’assegurar al infant capaç de formar la seva pròpia opinió, el dret d’expressar aquesta
opinió lliurement en totes les qüestions que l’afecten i el dret de ser considerada
degudament”. Finalment, el text de l’Article 24 no conté el principi que tracta el infant
com un individu amb els seus propis drets humans, tal com s’expressa en la Convenció
de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant. Euronet recomana l’enfortiment de
l’Article 24 de la Carta Estatutària dels Drets Fonamentals per incloure una referència
de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant en el preàmbul.
Els principis capdavanters i les normes de la Convenció de les Nacions Unides sobre els
Drets de l’Infant s’han de reflectir en la nova legislació de la UE per evitar el ja habitual
afebliment que els drets humans a nivell internacional han aportat als drets de l’infant.
Els principis són:
· els millors interessos de l’infant han de tenir una consideració preferent (Article 3
Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant)
107
· els drets de l’infant s’han de respectar i assegurar sense discriminació de cap tipus
(Article 2 Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant)
· el infant té el dret d’expressar la seva opinió lliurement i que aquesta opinió sigui
considerada en qualsevol qüestió o procediment que afecti el infant (Article 12
Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant)
Ajudaria els infants la incorporació de la Carta Estatutària dels Drets
Fonamentals en el Tractat de la UE?
Els principis de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant
incorporats en l’Article 24 de la Carta dels drets fonamentals són menys nombrosos que
els de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i alguns no s’han incorporat a la Carta,
tot i que la nota explicativa de l’Article 24 es refereix a la Convenció de les Nacions
Unides sobre els Drets de l’Infant. Aquesta referència és crucial per la interpretació
d’objectius. La posició de l’article 24 en la secció sobre Igualtat suggereix que els
infants siguin tractats igual; en altres paraules, no s’han de discriminar.
Tot i que Euronet recolzarà la introducció de la Carta sobre els Drets Fonamentals al
Tractat de la UE, amb els canvis suggerits en els punts anteriors, Euronet creu que una
base legal per els drets de l’infant és una manera més simple i millor d’incorporar els
drets dels infants en el Tractat de la UE.
LA POSTURA D’EURONET EN LA CONVENCIÓ EUROPEA SOBRE ELS
DRETS HUMANS:
Ajudaria els infants la incorporació de l’ Tribunal Europeu dels Drets Humans al
Tractat de la UE?
La opinió quant a la legalitat varia en relació a si la incorporació de l’ Tribunal Europeu
dels Drets Humans al Tractat de la UE és possible i convenient. Deixant de banda
aquest debat més ampli, la incorporació aportaria un valor limitat pels infants.
La incorporació de l’ Tribunal Europeu dels Drets Humans al Tractat de la UE no
tractarà la qüestió d’una base legal pels drets dels infants en el Tractat de la UE, ja que
els principis i normes de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant
no es reflecteixen com a estàndard en el Tribunal Europeu dels Drets Humans, tot i que
alguns protocols opcionals estan encobrint l’explotació sexual dels infants, el tràfic,
l’educació i els refugiats.4 Això no és suficient i no reconeix un punt de vista global ni
la universalitat expressada en la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de
l’Infant.5
Ajudaria la creació d’un protocol per la protecció dels millors
interessos de l’infant?
Veure “Àrees i Drets encoberts per la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’ Infant no
encoberts per la Convenció Europea sobre els Drets Humans” Pascale Boucard – Comitè Directiu22 dels
Drets Humans, Consell Europeu, Strasbourg, 1995.
5
“Convenció Europea sobre els Drets de l’ Infant – Conseqüències pels Infants” 1997, UK – Gerison
Lansdown.
4
108
El Tractat de la UE conté diversos protocols; d’entre ells, el protocol (33) sobre la
protecció i el benestar dels animals (1997). Seria suficient si un protocol similar
s’inclogués en la promoció dels millors interessos de l’infant? Euronet creu que això no
seria suficient per protegir els millors interessos de l’ infant (tal com ho defineix en la
Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’ Infant) en totes les activitats de
la UE, ja que un protocol no és tan fort com un text legal en el Tractat i té un valor legal
dèbil – essent polític el seu propòsit principal. Els protocols són annexes al Tractat per
regular certes qüestions específiques, com els estatuts per diferents institucions de
Comunitat i la posició de països específics. Un protocol sobre els infants no asseguraria
que en totes les accions empreses per la UE en virtut de les estipulacions de l’ Tractat de
la UE, es tinguessin en compte els millors interessos de l’ infant.
109
Annex I
Euronet, la xarxa per als infants europeus, Organitzacions dels
membres
· Coalició d’ONGs Austríaques dels Drets de l’ Infant (Àustria)
· Kind en Samendleving (Bèlgica)
· Red Barnet (Dinamarca)
· Pelastakaa Lapset r.y. (Finlàndia)
· COFRADE, Coalició d’ONGs franceses a favor dels infants (França)
· Deutscher Kinderschutzbund (Alemanya)
· Institut de la Salut Infantil (Grècia)
· FICE (Luxemburg)
· Societat irlandesa per a la prevenció de la crueltat als infants (Irlanda)
· Salvem els infants Itàlia (Itàlia)
· Defensa internacional dels infants (Holanda)
· Instituto de Apoio à Criança (Portugal)
· Plataforma de Organizaciones de Infancia (Espanya)
· Xarxa d’ONGs sueques per la Convenció sobre els Drets de l’ Infant; a càrrec de
Rädda Barinfant (Suècia)
·Fons Save the Children (Regne Unit)
·Societat Nacional per la Prevenció de la Crueltat als Infants (Regne Unit)
·Bureau International Catolique de l’Enfance (Delegació europea)
·Xarxa Europea dels infants de l’ carrer arreu del món (ENSCW)
·Organisation Mondiale Pour l’Education Prescolaire (Delegació europea)
Organitzacions associades
Child Focus (Bèlgica)
Fòrum polac pels drets de l’ infant (Polònia)
Centre televisiu europeu pels infants (Grècia)
Salvati Copii (Romania)
110
4.3 Segon text de sortida
111
COUNCIL OF EUROPE
COMMITTEE OF MINISTERS
_______
RESOLUTION (77)33
ON THE PLACEMENT OF CHILDREN
(Adopted by the Committee of Ministers on 3 November 1977,
at the 277th meeting of the Ministers' Deputies)
The Committee of Ministers,
Considering that the aim of the Council of Europe is the achievement of greater
unity between its members for the purpose of safeguarding and realising the ideals and
principles which are their common heritage and of facilitating their economic and social
progress;
Bearing in mind the United Nations Declaration of the Rights of the Child and
especially its second, fifth and sixth principles;
Bearing in mind Articles 16 and 17 of the European Social Charter, concerning
the right of families to social, legal and economic protection and the right of mothers
and children to social and economic protection;
Bearing in mind the conclusions of the 13th Conference of European Ministers
responsible for Family Affairs held in 1973;
Realising that children who grow up in environments that do not meet their
fundamental physical, emotional, intellectual and social needs are put in jeopardy of
their lifelong welfare;
Affirming that preventive measures in the widest possible sense should remain
the first strategy to avert this danger;
Aware that in spite of these measures many children will continue to need
temporary or long-term placement outside their families;
Anxious to ensure that placement of children is carried out in the best possible
circumstances,
Recommends the governments of member states:
112
I.
General principles
1.
To recognise that all arrangements for placement should be based on the
following principles:
1.1. The need for placement should be avoided as far as possible through
preventive measures of support for families in accordance with their special problems
and needs;
1.2. A request for placement should be considered as a warning signal of a
difficult family situation; consequently efforts to meet the child's needs should always
be related to an understanding of the problems of his family and arrangements for the
child should as a rule be coupled to specific arrangements for helping the parents;
1.3. The arrangements made for the child (including a decision to leave him in
his family or to place him) should try to ensure the highest possible degree of
satisfaction of his developing emotional needs and his physical wellbeing as well as any
preventive medical educational or other care necessary to meet any special problems he
may have;
These arrangements should provide, as far as possible and when this is in the
best interests of the child:
-maintenance of links to his family;
- stability of care and bonds of affection, taking into account the child's
-developmental stage in regard to the formation of emotional attachments;
respect of his individuality;
-a cultural and social environment which is appropriate and acceptable to
society;
-integration into a local community and preferably the same one as the family's;
- for adolescents, opportunities for assuming responsibility, for achieving
independence and for taking up adult roles;
1.4. The decisions about the child's placement should normally be taken after
advice given by a multidisciplinary team; similar advice should be available at each
review;
1.5. A plan for the child should be drawn up based on an assessment of the
family, of the child himself and of the possible solutions available, in the light of the
objectives mentioned above;
This plan should incorporate in particular:
- a decision on the best initial mode of placement for the child;
113
- a review of the child's situation after a period which will vary according to age
and individual circumstances (being shorter in the case of very young children), but
which should not normally exceed six months, after which there should be further
reviews at regular intervals;
1.6. Long-term placement of very young children in residential units should be
avoided as much as possible; thus adoption in the light of the European Convention on
the Adoption of Children should be facilitated and encouraged to the greatest possible
extent.
II.
Policy
2.
To ensure in the framework of their policies for family welfare that placement
decisions are taken according to sound procedures and in a favourable context, in
particular by:
A.
Family support
2.1. Considering, in the framework of general economic and social policies, the
implementation of measures to assist all families in rearing children well; and
developing more specific measures of family policy such as preparation at school of
children of both sexes for home and family life;
2.2. With a view to reducing the need for residential care on the sole grounds of
handicap, providing the families of children with physical or mental handicaps with the
necessary emotional support, with financial allowances, and also with technical,
medical and educational support in decentralised forms; such support could, for
example, be provided through day care facilities, services in the home, schemes for
reducing parental burdens, transport services, material aid;
2.3. Providing facilities for the special assistance of families with acute psychosocial problems affecting the development of the child;
B.
Management of placements
2.4. Encouraging the participation in the management of a child's placement of
the following:
- the service or organisation responsible for the placement, i.e. the placement
agency;
- the parents;
- the child, who should be given an opportunity to discuss his situation
progressively as he matures in understanding;
- those caring for the child (foster parents or staff of residential units);
- social and other workers concerned with the family;
114
- personnel of the statutory preventive public health services;
- pre-school and school personnel, paediatricians, psychologists, and any other
specialists involved;
2.5. Ensuring that the professional staff involved in the management of the
placement work, as far as possible, as a multidisciplinary team;
C.
Organisation
2.6. Subjecting all organisations responsible for placement to strict regulation
and supervision, to ensure the maintenance of high professional standards;
2.7. Integrating the organisations responsible for the placement of children with
those responsible for assisting families or ensuring their closest co-operation in each
case; and securing the decentralisation of responsibility in different organisations and
services necessary to achieve co-operation at local level, so as to create areas of
responsibility which can be better supervised;
2.8. Ensuring that financial arrangements do not establish an accidental bias
towards the choice of one particular form of placement;
2.9. Generally seeing that the organisation responsible for placement is capable
of adaptation to new techniques and knowledge;
D.
Modes of placement
2.10. With a view to enabling them to match each placement to individual needs,
making available to placement agencies an array of modes of placement from foster
homes to various kinds of therapeutic care in residential homes (examples are given in
the appendix);
2.11. Progressively providing the best possible geographical distribution of
places so as to facilitate maintenance of links to the natural family and to promote cooperation with the biological parents, unless considered undesirable for the child;
2.12. Progressively making support services (psychologists, psychiatrists,
specialised equipment, etc.) equally available to all staff of all types of residential units
and to foster parents;
2.13. Promoting foster care as being frequently the best mode of temporary
placement, especially for young children and therefore ensuring:
education of the public on the value of foster care;
- the development of schemes for recruiting foster parents;
- careful selection of ordinary and specialised foster parents to be based, inter
alia, on the assessment of each member of the household;
115
- thorough preparation of foster parents including discussion on child
development, the problems of foster children and the specific situation of the child to be
placed with them;
-definition of the obligations and rights of parents in whose care children are
placed and the requirements they must satisfy;
2.14. Providing for strict control of fostering arrangements and making fostering,
especially private fostering, conditional upon notification and licensing;
2.15. Discouraging, with a view to its elimination, illegal fostering by promoting
general measures of support for families and extending the authorised machinery for
placement;
2.16. Providing for the development of small family-type residential units for
children when fostering is not possible, and in consequence:
a. progressively running down larger residential institutions;
b. ensuring that all residential units, including any larger institutions retained for
the time being:
- are organised in sub-units of a family type;
- receive children of mixed ages and both sexes;
- have mixed staff to provide identification objects of both sexes;
- provide opportunities for keeping siblings together;
- encourage co-operation with biological parents;
- provide opportunities for experiments whereby parents and children can live
- together for a short time within the unit;
- provide special units for adolescents when needed;
c. encouraging the running of all residential units in close contact with the
surrounding community, all personnel being considered as members of the caring team
and the children being encouraged, according to their capacity, to participate in the
running of the units;
E.
Staff and training
2.17. Recognising that the staff of placement agencies and of residential units
are faced with an extremely delicate and laborious task, for which they must be suitably
selected and trained, especially in child development and family social work;
116
2.18. Ensuring that the staff of placement agencies will be adequately trained
and experienced in making placement decisions;
2.19. Ensuring that the training of the staff of placement agencies, of residential
units and of field-workers include work in multidisciplinary teams, and also with
parents, foster parents and children; considering to this end introducing a common
element into the initial training of different disciplines and facilitating inter-disciplinary
joint discussion groups as part of in-service training;
2.20. Providing a basic preparatory training with particular emphasis on
knowledge of children for all foster parents using individual and group methods, and
more extensive training for certain kinds of foster parents;
2.21. Providing for the continuous training of all staff of residential units as a
means of improving their professional knowledge and of giving them psychological
support; providing to this end, inter alia, training courses for all the staff of a unit at the
same time, reliefs for living-in staff and resources for regular staff meetings;
2.22. Providing for the further training of foster parents using individual and
group methods as a source of psychological support and emphasising the importance of
knowledge of child development;
2.23. Ensuring that the training of foster parents takes place with the
participation of the ordinary child care team as well as of any necessary specialists.
III.
Research
3.
Having due regard to the principles of confidentiality and privacy in respect of
those concerned,
3.1. To encourage active research and evaluation on all modes of placement;
3.2. To promote further research on local, national and international basis as well
as the international exchange of information on problems of placement such as:
- the extent of and trends in needs of placement;
- the effects of different placement modes especially long-term placements;
- direct and indirect costs of various modes of placement.
IV.
Others
4.1. To acknowledge, in the field of child welfare, the need to promote
consultation and co-operation among bodies associated with social welfare, health,
educational and legal matters, as well as among the professional groups concerned;
4.2. To encourage associations of foster parents;
4.3. To encourage communication with children so that their wishes and feelings
may be taken into account so far as is practicable in policies of placement.
117
Appendix to Resolution (77) 33
List of placement modes
(
The following list is not exhaustive, but indicates a variety of measures which can be
made available).
a. Closer supervision and support of the child in its own family;
b. Appropriate day-care placements (can be combined with a);
c. Placement in the extended family (i.e. a supervised placement by an authorised
organisation as distinct from care arrangements made spontaneously on the sole
responsibility of the parents);
d. Ordinary foster care (for which selection, preparation and continued support are
nonetheless needed);
e. Specialised foster care (implies a more intensive training to deal with particular
problems of the foster children and generally an increased remuneration);
f. "Seasonal" residential units (implies that the child returns home for part of the year);
g. Short-stay residential units for whole families;
h. Small residential units where the staff (generally a couple) are permanently resident
and the children are within the range of an ordinary family in number and, as far as
possible, in age distribution; often known as «family group homes»;
i. Specialised residential units (say of about twenty-five children) with special facilities
(psychiatric, pedagogical, technical) for the treatment or care of a particular category of
children; such units should be organised in sub-units of type h;
j. Placement of adolescents in small, mainly self-governing communities of their own
age group, under light but skilled supervision, or in a flat of their own.
118
COUNCIL OF EUROPE
COMMITTEE OF MINISTERS
RECOMMENDATION No. R (79) 17
OF THE COMMITTEE OF MINISTERS TO MEMBER STATES
CONCERNING THE PROTECTION OF CHILDREN AGAINST ILLTREATMENT
(Adopted by the Ministers' Deputies on 13 September 1979
at the 307th meeting of the Ministers' Deputies)
The Committee of Ministers, under the terms of Article 15.b of the Statute of the
Council of Europe,
1.
Considering that the aim of the Council of Europe is the achievement of
greater unity among its members for the purpose of safeguarding and realising the ideals
and principles which are their common heritage and of facilitating their economic and
social progress;
2.
Bearing in mind the United Nations' Declaration on the Rights of the Child, and
especially its second and ninth principles;
3.
Bearing in mind Article 17 of the European Social Charter concerning the rights
of mothers and children to appropriate social and economic protection;
4.
Bearing in mind Recommendation 561 (1969) of the Consultative Assembly of
the Council of Europe;
5.
In the light of the report on the causes and prevention of child abuse prepared at
the request of the Social Committee;
6.
Reaffirming the generally accepted principle that the rights of parents,
guardians and custodians over children may and should be subjected to the necessary
restraints to prevent serious and avoidable harm to the children;
7.
Reaffirming that this principle should be applied through effective intervention
on the part of public authorities;
8.
Confirming that physical or emotional ill-treatment or neglect of children by
those responsible for their care is a serious problem in most member states;
9.
Considering also that such child abuse may be the most extreme manifestation
of a wider problem of family disorder and often society as a whole;
10.
Noting that the long-term effects of the abusive home environment are
frequently disastrous for the child's growth, his learning capacities, his personality
development as well as his future behaviour as a parent and thus costly for society in the
long run;
119
11.
Regretting that, despite this fact, there is ignorance, indifference and even
resistance within society to the acknowledgement of the extent and gravity of the
phenomenon and that it is often regarded as a problem for the authorities and not for the
individual;
12.
Noting that the search for a long-term solution to this problem requires a dual
strategy, consisting of effective measures of immediate intervention, detection and
management, and secondly a policy of prevention;
13.
Noting the initiatives taken in several member states and in non-member states
to develop systematic and co-ordinated methods in the prevention and management of
child abuse, and their positive results;
14.
Anxious therefore, in view of the urgency of the problem, to promote the
general application of such methods to combat the problem in member states;
15.
Anxious to encourage research and projects intended to obviate the lack of
data presently available and the inadequacy of experience in this field, as well as to
adapt measures taken to the newly acquired knowledge;
16.
Stressing that effective prevention and management of the problem requires
the fullest co-ordination and co-operation between the health, social and other agencies,
I.
Recommends that the governments of member states take all necessary
measures to ensure the safety of abused children, who for the purposes of this
recommendation are those subjected to physical injury and those who are victims of
neglect, deprivation of affection or mental cruelty likely to jeopardise their physical,
intellectual and emotional development, where the abuse is caused by acts or omissions
on the part of persons responsible for the child's care or others having temporary or
permanent control over him;
To this effect, it invites them to :
1.
foster a better awareness of the extent and gravity of the problem, in particular
by encouraging public education campaigns in order to spread information on child
abuse as a social phenomenon, on its causes, its signs and the measures which are being
taken or could be taken to combat it;
2.
with a view to ensuring, in the most effective way, prevention, detection and
management of cases of child abuse, improve the organisation of the child welfare and
protection system, taking into account the principles and suggestions mentioned at
Appendix I;
3
promote co-ordination, knowledge and understanding among services and
among persons belonging to the various professional groups involved in child
protection, in order to facilitate a multidisciplinary approach;
4.
promote research into the problem giving priority within available resources to
studies on schemes for prediction and prevention and for early identification and
management; formulate specific definitions on child abuse, and consider research along
the lines indicated at Appendix II;
5.
keep child protection legislation constantly under review in order to ensure that
it conforms to the guidelines set forth in the present recommendation and, if
120
appropriate, adapt it according to developments in understanding of the problem of
child abuse;
II.
Invites the governments of member states to inform the Secretary General of the
Council of Europe every five years of the steps they have taken to implement the
present recommendation.
Appendix I to Recommendation n° R (79) 17
Principles and suggestions to be considered
1.
Prevention
In order to ensure effective prevention it would be appropriate :
to improve general socio-economic conditions and to develop measures for
family welfare giving special consideration to those population groups which are
economically and socially at a disadvantage;
to develop family planning services with a view to enabling couples to avoid
unwanted pregnancies;
-
to encourage all measures likely to contain violence in society;
to research into the most effective ways of preparing young people for
parenthood, including the provision of courses at school and use of the mass media for
teenagers and the public in general;
to ensure, especially during the first pregnancy, that all parents have adequate
opportunities to learn and discuss methods of child rearing appropriate to the various
stages of development and are encouraged to do so;
to devote particular attention to the perinatal period in order to promote the
establishment of emotional bonds between the parents and the newborn child by :
·
ensuring a good preparation for childbirth and parenthood for both parents;
·
emphasising support and understanding for the mother in labour and
discouraging the excessive use of emotionally traumatising practices at the
time of birth, which might affect the mother's attitude towards the child;
·
encouraging rooming-in in the maternity wards;
·
promoting parents' self-confidence and competence in handling their baby,
avoiding over-emphasis on the acquisition of technical skills;
·
favouring and promoting breast-feeding, where appropriate, by educating
parents and persons who are likely to advise mothers;
121
·
recognising the important role of the father vis-à-vis both the mother and
the newborn child, for example by giving the father the opportunity to
participate at the childbirth and by giving consideration to providing for
childbirth leave without loss of income for him.
when low birth weight or sick newborn babies, particularly handicapped babies,
are in special care units, to encourage maximum contact between parents and infants
and especially to ensure support and counselling by nurses, doctors and others;
to ensure that there exists a comprehensive preventive child health care system
capable of following, by regular checks, the progress of every pre-school child, paying
special attention to :
·
·
continuity of health care,
ways of improving the take-up of services by families prone not to make
full use of them;
to establish a mechanism, or extend research, for predicting vulnerable families
at an early stage in the antenatal and perinatal period;
to give special care and support to vulnerable families with parenting problems
in the early stages of the child's life;
since many parents concerned have unrealistic expectations about child
development and bearing in mind that the majority have not had a good model of
parenting themselves and have great difficulty in understanding how to achieve a warm
family relationship, to pay very special attention to :
·
teaching these parents to understand the needs and behaviour of young
children at different stages of development,
·
understanding and treating marital problems, giving psychological help
where necessary,
·
2.
relieving environmental stresses which often coexist.
Detection
In order to reach the main objective, i.e. the detection of all cases of child abuse
at an early stage, it would be appropriate :
to give the public information about reporting systems which it can use with
discretion, so that the people around a child at risk may take effective measures;
to encourage the public and especially those most likely to meet ill-treated
children
to
assist
in
the
detection
of
cases
of
abuse;
122
to take such measures as are necessary to enable persons subject to professional
secrecy to disclose cases of ill-treatment or neglect of minors, on the basis of
established procedures and in a manner consistent with professional ethics, inter alia by
the enactment of legislative provisions for this purpose or encouraging the adoption of
similar provisions in codes of professional conduct.
3.
Management
The priority objective should be the interruption of ill-treatment and the
prevention of further abuse in every detected case;
As a subsidiary objective, it should be endeavoured to maintain as far as
practicable the child in his family by effective measures of support and treatment of the
whole family unit;
It would be appropriate to ensure the use at local level, within the existing
institutions for child welfare, of procedures making it possible to take action as soon as
a case has been reported or detected, and providing in every case for immediate medical
and psycho-social investigation by a multidisciplinary team and, if appropriate, legal
intervention;
Procedures should be made available, subject to due process of law, both for
short-term emergency removal of a child from its family to a place of safety and for
partial or total deprivation of parental rights or of the exercise of those rights for a
period or permanently, the criterion for the decision being the best interests of the child,
assessed, where possible, after a thorough multidisciplinary psycho-social study of the
child, its parents and the whole family;
Regular assessment of the long-term growth and development of the child can
be used as a sign of the total family well-being as well as alerting professional staff to
its own need for special treatment, training or care;
Steps should be taken to ensure the continuity and coherence of management and the
adequate co-ordination of the parties involved.
4.
Training of personnel
With a view to ensuring an adequate training of the personnel in the various
professional groups dealing with the protection of children against ill-treatment, it
would be appropriate :
to favour a systematic approach to such training and to stimulate studies and
experiments to determine the most appropriate content of such training, the teaching
methods as well as the preparation of the necessary teaching aids;
to make such training an integral part of the formal training of all workers likely
to be involved in the detection, management and prevention of child abuse;
to provide opportunities for in-service training and for regular refresher courses, in the
light of the rapid developments of knowledge in the field;
123
to ensure that the training programmes of all paediatricians, school doctors,
general practitioners and child psychologists, as well as of other members of the
medical and para-medical professions likely to come across the problem, will enable
them to recognise cases of child abuse at an early stage;
to ensure that social workers, teachers, members of the police and all
professional workers likely to come across cases of child abuse will be taught to
recognise signs of it;
to make known to all the professional workers referred to in d and e the steps to be
taken in the presence of a suspected case;
to emphasise the need for a multidisciplinary approach in this training, as a
means of breaking down any barriers to co-operation between disciplines and
professions;
to ensure the co-operation of all bodies or services responsible for the training of
all relevant professions, of the management for child abuse and of the teams, if any,
especially concerned with child abuse attached to local paediatric units;
to introduce a new awareness of the concept of responsibility into training for
medical and social personnel as well as into information for the public at large.
Appendix II to Recommendation n° R (79) 17
Subjects of research
i.
The evaluation of schemes for predicting families needing special help to
prevent abnormal ways of child rearing.
ii.
The evaluation of schemes for the best means of providing this early intensive
help and counselling.
iii.
The evaluation of the various family support systems on a long-term basis, once
abuse has been recognised, e.g. extra health visiting, counselling, home-help services,
day foster care, substitute grand-mothers, crisis nurseries, day nurseries, twenty-fourhour assistance.
iv.
Carefully controlled follow-up studies on the later development and
personality of children who have been abused.
v.
The evaluation of various forms of substitute family care, in terms of the child's
overall personality development.
vi.
The establishment of guidelines for estimating the relative safety of the home
before returning the child.
vii.
The study of various ways in which the existing law may be more effectively
used for the protection of children.
viii.
Statistical data on the problem and research into the lives of people
committing child abuse.
124
ix.
Action research programmes on measures of prevention, detection and
management.
125
4.4 Traducció del segon text de sortida
126
CONSELL D’EUROPA
COMITÈ DE MINISTRES
RESOLUCIÓ (77)33
SOBRE L’ACOLLIDA DELS MENORS
(Aprovada pel Comitè de Ministres el 3 de novembre de 1977,
en el 277ena reunió dels substituts dels Ministres)
El comitè de Ministres,
Considerant que el propòsit del Consell de Ministres d’Europa és l’èxit d’una
unitat més gran dels seus membres amb l’objectiu de salvaguardar i fer realitat els ideals
i principis, que són la seva herència comuna, i facilitar el seu progrés econòmic i social;
Tenint en compte la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels
Menors i especialment els principis segon, cinquè i sisè;
Tenint en compte els Articles 16 i 17 de la Carta Estatutària Social Europea,
referent als drets de les famílies davant la protecció social, legal i econòmica i el dret de
les mares i els menors davant la protecció social i econòmica;
Tenint en compte les conclusions de la 13a Conferència de Ministres Europeus
duta a terme el 1973, responsable dels Afers Familiars;
Conscients que el benestar dels menors que creixen en ambients no adients per
les seves necessitats físiques, emocionals, intel·lectuals i socials, es troba en perill per la
resta de les seves vides;
Afirmant que les mesures preventives en el sentit més ampli possible haurien de
mantenir-se com a primera estratègia per evitar aquest perill;
Conscients que malgrat aquestes mesures, molts menors continuaran necessitant
acollida a curt o llarg termini fora de les seves famílies;
Ansiosos per assegurar que l’acollida dels menors es dugui a terme en les millors
condicions;
127
Recomana als governs dels estats membres:
I.
Principis generals
1.
Per reconèixer això, tots els dispositius per a l’acollida s’haurien de basar en
els principis següents:
1.1
1.2
1.3
La necessitat d’acollida s’hauria d’evitar tant com fos possible a
través de mesures preventives de suport per a les famílies d’acord
amb cada problema i necessitat;
Qualsevol sol·licitud d’acollida seria un signe clar d’una família amb
una situació difícil; és per això que els esforços per descobrir les
necessitats dels menors haurien d’estar sempre relacionats amb la
comprensió dels problemes dins la família i els dispositius per al
menor s’haurien de compaginar, per llei, amb dispositius específics
per ajudar els pares;
Els dispositius pel menor (incloent la decisió de si deixar-lo amb la
família o acollir-lo separadament) haurien d’assegurar el grau més alt
possible de satisfacció quant al desenvolupament de les seves
necessitats emocionals i el seu benestar físic, com també de qualsevol
atenció mèdica, educativa o d’altres, necessàries per detectar
possibles problemes que el menor pugui patir;
Aquests dispositius haurien de proporcionar, tant com sigui possible i a
favor dels interessos del menor:
-
el manteniment de la relació amb la seva família;
- estabilitat quant a la cura i els vincles afectius, tenint en compte l’estadi de
desenvolupament del menor i la formació de les relacions emocionals;
-
un entorn cultural i social apropiat i acceptable dins la societat;
- integració en una comunitat local i, preferiblement, la mateixa que la
família;
- pels adolescents, oportunitats d’assumir responsabilitats, de gaudir
d’independència i d’ocupar-se de tasques destinades a adults;
1.4
1.5
Les decisions sobre l’acollida del menor s’haurien de prendre després
de l’assessorament d’un equip multidisciplinari; s’hauria de
proporcionar un assessorament similar en cada avaluació;
S’hauria d’elaborar un pla basat en l’assessorament de la família, del
mateix menor i sobre les possibles solucions disponibles, tenint
sempre en compte els objectius mencionats anteriorment;
Aquest pla hauria d’incloure:
128
-
1.6
la decisió sobre el millor sistema inicial d’acollida del menor;
una avaluació de la situació del menor després d’un període que variaria
segons l’edat del menor i les circumstàncies de cada cas (essent un
període més curt en els casos dels menors de menys edat); preferentment
menors de menys de sis mesos. A partir d’aquesta edat hi hauria
revisions posteriors efectuades amb intervals regulars;
S’hauria d’evitar tant com fos possible l’acollida a llarg termini en
unitats residencials dels menors de molt poca edat; d’aquesta manera
i en vista de la Convenció Europea per a l’Adopció dels Menors,
l’adopció es facilitarà i s’impulsarà el màxim possible;
II.
Política
2.
Per assegurar que les decisions, quant a acollida en el marc de la seva
política pel benestar de la família, es prenguin d’acord amb els procediments
adients i en un context favorable:
A.
Suport familiar
2.1
Considerant la implantació de mesures per ajudar a totes les famílies,
en el marc de la política general econòmica i social, a educar els
menors correctament; a través del desenvolupament de mesures més
especifiques de política familiar, com la formació dels menors a
l’escola per la vida a casa i la vida familiar;
Amb l’objectiu de reduir la necessitat d’atenció residencial en casos
problemàtics aïllats, proporcionant a les famílies amb menors amb
problemes físics o mentals el suport emocional necessari, amb
préstecs financers i també amb suport tècnic, mèdic i educatiu de
forma descentralitzada; aquest suport podria estar provist, per
exemple, de servei de guarderia, serveis per a la llar, plans per reduir
la càrrega que representa pels pares, serveis de transport, ajuda
material;
Proporcionant serveis per a l’assistència especial a famílies amb
greus problemes psicosocials que afectin el desenvolupament del
menor;
2.2
2.3
B.
Gestió de l’acollida
2.4
-
Impulsar la participació en la gestió de l’acollida del menor
mitjançant el següent:
el servei o organització responsable de l’acollida, es a dir, el centre
d’acollida;
els pares;
el menor, a qui s’hauria de donar l’oportunitat de discutir
progressivament la seva situació a mida que es va formant;
aquells que tenen cura del menor (els pares adoptius o el personal de les
unitats residencials);
129
2.5
C.
assegurar que el personal qualificat involucrat en la gestió de
l’acollida sigui, tant com sigui possible, un equip multidisciplinari;
Organització
2.6
Sotmetre totes les organitzacions responsables de l’acollida a una
regulació estricta i una supervisió, per assegurar la permanència d’un
nivell professional alt.
Integrar les organitzacions responsables de l’acollida dels menors
amb aquelles responsables d’ajudar les famílies o d’assegurar la seva
màxima cooperació en cada cas; i assegurar la descentralització de la
responsabilitat en diverses organitzacions i els serveis necessaris per
aconseguir cooperació a nivell local, i per crear àrees de
responsabilitat, que poden ser més útils a l’hora de supervisar;
Assegurar que les gestions financeres no estableixen una
predisposició provisional envers l’elecció d’una forma particular
d’acollida;
Comprovar des d’un punt de vista general que l’organització
responsable de l’acollida és capaç d’adaptar-se a noves tècniques i
coneixements;
2.7
2.8
2.9
D.
educadors socials o altres persones que treballin amb la família;
personal dels serveis estatutaris preventius de salut pública;
professors de parvulari i d’escola, pediatres, psicòlegs, i qualsevol altre
especialista involucrat;
Tipus d’acollides
2.10
2.11
2.12
2.13
Possibilitat d’assignar cada cas d’acollida segons les necessitats
individuals, fent que les agències d’acollida tinguin un ampli ventall
de tipus d’acollida que va des dels centres d’acollida a diversos tipus
de cura terapèutica en residències (els exemples es troben a
l’apèndix);
Proporcionar progressivament la millor distribució geogràfica
possible de places per tal de facilitar el manteniment de relacions amb
la família natural i per promoure la cooperació amb els pares
biològics, sempre que no es considerin perjudicials per al seu fill;
Crear, progressivament, serveis de suport (psicòlegs, psiquiatres,
equipament especialitzat, etc.) igual d’accessibles per tot el personal
de tot tipus de centres residencials i pels pares adoptius;
Fomentar l’atenció en l’acollida, essent sovint el temporal el millor
sistema d’acollida, especialment per a menors de molt poca edat que,
per tant, asseguren la seva pròpia educació en l’entorn d’acollida;
- el desenvolupament de projectes per buscar nous pares d’acollida;
- selecció acurada d’uns pares d’acollida ordinaris i que es basin, entre
d’altres assumptes, en l’assessorament de cada membre de la casa;
130
-
preparació rigorosa dels pares d’acollida incloent discussions sobre el
desenvolupament del menor, sobre els problemes dels menors acollits i
sobre la situació especifica per la qual el menor viu amb ells;
-
definició de les obligacions i drets dels pares amb els menors que tenen
acollits i al seu càrrec i els requisits que han de satisfer.
2.14
2.15
2.16
a.
Proporcionar un control estricte dels dispositius d’acollida i de la
realització de l’acollida, especialment l’acollida privada, segons la
notificació i autorització;
Dissuadir l’acollida il·legal per tal d’eliminar-la, amb la promoció de
mesures generals de suport per a famílies i estenent els procediments
autoritzats per a l’acollida;
Proporcionar el desenvolupament de petits centres residencials
familiars per a menors quan l’acollida no és possible, i com a
conseqüència:
acabar progressivament amb els centres residencials més grans;
b.
assegurar que tots els centres residencials, inclosa qualsevol institució
més gran de moment retinguda:
- estiguin organitzades en subunitats familiars;
- rebin menors de totes les edats i dels dos sexes;
- tinguin personal mixt per tal que els menor puguin identificar-se amb
els dos sexes;
- donin oportunitats perquè els germans romanguin junts;
- promoguin la cooperació amb els pares biològics;
- proporcionin oportunitats per a viure experiències, per tal que pares i
fills puguin viure junts durant un període de temps curt dins el centre;
- proporcionin centres especials per a adolescents quan siguin necessaris;
c.
promulgar que el funcionament de tots els centres residencials estigui en
contacte amb la comunitat que l’envolta; que tot el personal sigui considerat part
de l’equip d’atenció i encoratjar els menors, d’acord amb les capacitats de cada
un, a participar en el funcionament dels centres;
E.
Personal i formació
2.17. reconèixer que el personal dels centres d’acollida i dels centres
residencials es troben amb una tasca d’allò més delicada i laboriosa, per
la qual han de ser fruit d’una selecció de professionals formats,
especialment quant al desenvolupament infantil i el treball social
familiar;
2.18. assegurar que el personal de les agències d’acollida estarà format
adequadament i que té experiència alhora de prendre decisions
relacionades amb l’acollida;
2.19. assegurar que la formació del personal de les agències d’acollida, de
centres residencials i d’especialistes en aquest camp inclogui el treball en
equips multidisciplinaris, amb els pares biològics, els pares d’acollida i
els menors; considerant aquesta finalitat amb la introducció d’un element
131
2.20.
2.21.
2.22.
2.23.
III.
3.
comú en la formació inicial de diferents disciplines i facilitant els grups
interdisciplinaris de discussió conjunta com a part de la formació al
centre;
proporcionar a tots els pares d’acollida una formació bàsica preparatòria
donant èmfasi al coneixement dels menors mitjançant l’ús de mètodes
individuals i de grup, i una formació més extensa segons els tipus de
pares d’acollida;
proporcionar una formació continuada de tot el personal dels centres
residencials per tal de millorar el seu bagatge professional i per donar-los
suport psicològic; proveint amb aquesta finalitat, entre d’altres, cursos de
formació per a tot el personal d’un sol centre al mateix temps, ajudes pel
personal intern al centre i recursos per les reunions del personal habitual;
proporcionar una formació avançada als pares d’acollida fent ús dels
mètodes individuals i en grup com a font de suport psicològic i
emfatitzant la importància del coneixement del desenvolupament del
menor;
assegurar que la formació dels pares d’acollida succeeix amb la
participació de l’equip ordinari d’atenció al menor i la d’alguns
especialistes necessaris;
Recerca
Tenir la consideració adequada envers els principis de confidencialitat i
privacitat envers els casos preocupants,
3.1
3.2
-
IV.
encoratjar la recerca activa i avaluació en tot tipus d’acollides;
promoure la recerca en una base local, nacional i internacional tal com
l’intercanvi d’informació internacional de problemes d’acollida com:
l’envergadura i tendències en les necessitats d’acollida;
els efectes dels diferents tipus d’acollida, especialment els de llarg
termini;
costos directes o indirectes dels diferents tipus d’acollida.
Altres
4.1
4.2
4.3
conèixer, en el camp del benestar infantil, la necessitat de promoure la
consulta i cooperació entre els grups associats amb benestar social, salut,
assumptes d’educació i lleis, tal i com dels grups professionals afectats;
encoratjar les associacions de pares d’acollida;
encoratjar la comunicació amb els menors per tal que els seus desitjos i
sentiments es tinguin en compte sempre que no es saltin les normes de les
polítiques d’acollida.
132
Apèndix de la Resolució (77) 33
Llistat dels tipus d’acollides
(la llista següent no és exhaustiva, però indica una varietat de mesures que poden
arribar a ser possibles).
a. Supervisió detallada i suport del menor dins la seva pròpia
família;
b. Centres de guarderia apropiats (es poden combinar amb un);
c. L’acollida ampliada en la família (és dir, un acollida
supervisada per una organització autoritzada, a diferència de
l’atenció feta espontàniament sota la responsabilitat única dels
pares);
d. Atenció d’acollida ordinària (per la qual es necessita la
selecció, la preparació i el suport continuat);
e. Atenció d’acollida especialitzada (implica una formació més
intensiva per afrontar problemes particulars dels menors acollits
i, generalment, una remuneració afegida);
f. Centres d’acollida transitori (implica que el menor torna a casa
durant una part de l’any);
g. Centres d’acollida de períodes curts per a famílies completes;
h. Petits centres d’acollida, on el personal (generalment una
parella) hi resideix permanentment, i els menors són idonis per
ser acollits en una família ordinària quant al nombre i l’edat;
aquest centres es coneixen com “llars de grups familiars”;
i. Centres d’acollida especialitzats (de vint-i-cinc menors
aproximadament) amb serveis especialitzats (psiquiàtrics,
pedagògics, tècnics) per al tractament o atenció d’una categoria
particular de menors; aquests centres s’haurien d’organitzar en
centres més petits, del tipus h;
j. Acollida d’adolescents de la mateixa generació en petites
comunitats autònomes, sota una supervisió lleugera però alhora
tècnica; o en habitatges propis.
133
CONSELL D’EUROPA
COMITÈ DE MINISTRES
RECOMANACIÓ NO. R (79) 17
DEL COMITÈ DE MINISTRES PER ALS ESTATS MEMBRES
REFERENT A LA PROTECCIÓ DELS MENORS CONTRA EL
MALTRACTAMENT
(Aprovada pels Representants dels Ministres el 13 de setembre de 1979
en la reunió no. 307 dels Representants dels Ministres)
El Comitè de Ministres, segons les condicions de l’Article 15.b de l’Estatut del
Consell d’Europa,
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Considerant que l’objectiu del Consell d’Europa és aconseguir una
unitat més gran entre els seus membres per tal de salvaguardar i fer
reals els ideals i principis, que són el seu patrimoni comú, i per tal
de facilitar la seva evolució econòmica i social;
Prenent en consideració la Declaració de la Nacions Unides sobre
els Drets del Menor, i especialment els principis segon i novè;
Prenent en consideració l’Article 17 de l’Estatut Social Europeu
referent als drets de mares i menors per tal que tinguin una
protecció social i econòmica apropiada;
Prenent en consideració la Recomanació 561 (1969) de
l’Assemblea Consultiva del Consell d’Europa;
Tenint en compte l’informe de les causes d’abús infantil preparat
per a la petició del Comitè Social;
Reafirmant el principi acceptat generalment que els drets dels pares,
tutors i custodis sobre els nens han d’estar subjectes a les
restriccions necessàries per prevenir danys seriosos i evitables als
menors;
Reafirmant que aquest principi s’hauria d’aplicar a través
d’intervencions efectives per part de les autoritats públiques;
Confirmant que el maltractament o abandonament físic o emocional
d’un menor per part dels responsables de la seva atenció és un
problema seriós en la majoria dels estats membres;
Considerant també que aquests abusos a menors són la manifestació
més clara que es tracta d’un problema encara més greu de desordre
familiar i sovint de la societat en general;
Conscients que els efectes a llarg termini d’un ambient familiar
abusiu són freqüentment desastrosos pel creixement del menor, per
les seves capacitats d’aprenentatge, pel desenvolupament de la seva
134
personalitat i pel seu comportament futur com a pare o mare, i per
tant costosos també, a la llarga, per la societat;
Lamentant que, a pesar dels fets, hi ha ignorància, indiferència i,
fins i tot, resistència en la societat per al reconeixement de
l’extensió i gravetat del fenomen i que sovint les autoritats el
reconeixen com un problema, però no l’individu;
Conscients que la busca d’una solució a llarg termini per aquest
problema requereix una doble estratègia que consisteix, en primer
lloc, en unes mesures efectives d’intervenció immediata, detecció i
gestió, i, en segon lloc, en una política preventiva;
Conscients de les iniciatives dutes a terme en diversos estats
membres i estats no membres per desenvolupar mètodes sistemàtics
i coordinats per prevenir i per gestionar l’abús infantil i els seus
resultats positius;
Impacients a més, conscients de la urgència del problema, per
promoure l’aplicació general d’aquests mètodes per combatre la
situació als estats membres;
Impacients per potenciar la recerca i els projectes creats amb
l’objectiu d’evitar la manca de dades actualment disponibles i la
manca d’experiència en aquest camp, i impacients per adaptar les
mesures procedents dels nous coneixements adquirits;
Recalcant que la prevenció efectiva i la gestió del problema
requereixen la total coordinació i cooperació entre els centres
socials, de salut i d’altres;
11.
12.
13.
14.
15.
16.
I.
Recomana que els governs dels estats membres prenguin totes les
mesures necessàries per assegurar la seguretat de tots els menors
que pateixen abusos, els quals, segons els propòsits d’aquesta
recomanació, pateixen danys físics, són víctimes de
l’abandonament, estan privats d’afecte o pateixen crueltat mental,
condicions que molt probablement posaran en perill el seu
desenvolupament físic, intel·lectual i emocional, quan l’abús el
causen actuacions o omissions per part de les persones
responsables de la seva atenció o d’altres que tinguin el control
temporal o permanent sobre el menor;
Per això, es veuen impulsats a:
1.
2.
3.
fomentar una major conscienciació de l’extensió i gravetat del
problema, particularment promovent campanyes d’educació
pública per tal d’escampar la informació sobre l’abús de menors
com un fenomen social, sobre les seves causes, les indicacions i les
mesures que es prenen o que es podrien prendre per combatre la
situació;
assegurar, de la manera més efectiva, la prevenció, detecció i
gestió dels casos d’abús de menors, millorar l’organització del seu
benestar i del sistema de protecció, tenint en compte els principis i
propostes mencionades a l’Apèndix I;
promoure la coordinació, el coneixement i la comprensió entre els
serveis i les persones pertanyents als diversos grups professionals
135
implicats en la protecció de menors, per tal de facilitar un
enfocament multidisciplinari;
promoure la recerca per al problema donant prioritat, amb els
recursos disponibles, als estudis sobre projectes per la detecció i
prevenció i per la identificació i gestió ràpides; formular
definicions específiques sobre l’abús de menors, i considerar la
recerca segons les indicacions de l’Apèndix II;
mantenir la legislació per la protecció del menor constantment sota
revisió per assegurar que s’ajusta als paràmetres marcats en
aquesta recomanació i, si es considera apropiat, adaptar-la d’acord
amb el desenvolupament de la comprensió del problema de l’abús
de menors;
4.
5.
II.
Convida els governs dels estats membres a informar la Secretaria
General del Consell d’Europa cada cinc anys dels passos que han
seguit per implantar aquesta recomanació.
Apèndix I a la Recomanació no. R (79) 17
Principis i propostes a considerar
1.
Prevenció
Per tal d’assegurar la prevenció efectiva seria apropiat:
-
-
-
-
millorar les condicions socioeconòmiques i desenvolupar mesures pel
benestar familiar donant una consideració especial a la població que
pateix un desavantatge econòmic i social;
desenvolupar serveis de planificació familiar per permetre a les parelles
evitar embarassos no desitjats;
encoratjar totes les mesures que tendeixin a evitar la violència en la
societat;
investigar les maneres més efectives per preparar la gent jove per la
paternitat, inclosos els cursos a l’escola i l’ús dels mitjans de
comunicació de masses pels adolescents i la població en general;
assegurar, especialment durant el primer embaràs, que tots els pares
tinguin les oportunitats adequades per aprendre i discutir els mètodes
apropiats per educar els seus fills en cada estadi del seu
desenvolupament, i que tinguin la voluntat de fer-ho;
dedicar una atenció particular al període perinatal per tal de promoure els
lligams emocionals entre els pares i el menor acabat de néixer:
·
assegurar una bona preparació per al naixement i la
paternitat per part dels pares;
·
emfatitzar una bona preparació i comprensió de la mare en
el moment del part i evitar l’ús excessiu de pràctiques
emocionalment traumatitzants en el moment del naixement, que
podrien afectar l’actitud de la mare envers el menor;
·
promoure bons espais a les sales de maternitat;
136
-
-
-
2.
·
promoure l’autoconfiança i la competència dels pares a
l’hora de tractar el seu fill, evitant l’èmfasi excessiu en
l’adquisició de coneixements tècnics;
·
afavorir i promoure l´alletament quan sigui apropiat
educant els pares i els professionals que aconsellaran les mares;
·
reconèixer l’important paper del pare en relació a la mare i
el menor acabat de néixer, per exemple, donant-li la oportunitat
de participar en el moment del part i permetre-li faltar a la feina
sense que perdi ingressos.
promoure el màxim contacte entre pares i fills i assegurar especialment el
suport i assessorament per part dels/de les infermers/es, doctors/es i
altres als nadons acabats de néixer que tinguin poc pes o estiguin malalts,
i especialment aquells que pateixin discapacitats;
assegurar que existeix un sistema preventiu complet per la salut infantil,
capaç de seguir, mitjançant revisions regulars, la evolució de cada menor
durant la seva etapa pre-escolar, dedicant especial atenció a:
·
l’atenció sanitària continuada,
·
una millor acceptació dels serveis per part de famílies que
no en fan un ple ús;
establir un mecanisme, o ampliar la investigació, per descobrir
ràpidament famílies vulnerables durant els períodes prenatal i perinatal;
donar atenció i suport especial a parelles vulnerables amb problemes de
paternitat durant els primers estadis de la vida del menor;
degut a les expectatives irreals sobre el desenvolupament del menor que
preocupen molts pares, i conscients que la majoria no han viscut un bon
exemple com a fills i tenen grans dificultats per entendre com aconseguir
un caliu familiar, tindrem una atenció especial en:
·
ensenyar els pares a entendre les necessitats i el
comportament dels menors en els diferents estadis del seu
desenvolupament,
·
entendre i tractar els problemes conjugals, donant ajuda
psicològica quan sigui necessari,
·
suavitzar les situacions d’estrès que sovint coexisteixen.
Detecció
Per tal d’aconseguir l’objectiu més important, és a dir, la detecció de tots els casos
d’abús de menors d´edat poc avançada, seria apropiat:
-
-
donar la informació pública sobre els sistemes de reporting que pot
utilitzar amb discreció, per tal que les persones que envolten el menor
amb risc prenguin mesures efectives;
encoratjar els ciutadans perquè ajudin a detectar casos d’abús,
especialment aquells que habitualment tracten amb menors maltractats;
prendre les mesures necessàries que permetin a les persones subjectes a
secrets professionals revelar casos de maltractament o abandonament de
menors, en base als procediments establerts i d’una manera consistent,
amb una ètica professional, promulgant provisions legislatives per aquest
propòsit, o encoratjant l’adopció de provisions similars de conducta
professional.
137
3.
Gestió
L’objectiu prioritari hauria de ser la interrupció del maltractament i la
prevenció d’abusos futurs en cada cas;
Com a objectiu secundari, s’hauria de procurar mantenir el menor dins la
família tant com sigui possible mitjançant mesures efectives de suport i amb un
tractament per a tota la unitat familiar;
Seria apropiat assegurar l’ús a nivell local de procediments, mitjançant
les institucions existents pel benestar del menor, fent possible prendre mesures tan
aviat com un cas s’hagi comunicat o detectat, i proveint en cada cas una investigació
mèdica i psicosocial immediata, duta a terme per un equip multidisciplinari i, si es
considera apropiat, duent a terme intervencions legals;
L’assessorament regular del creixement a llarg termini i el
desenvolupament del menor poden ser claus per determinar el benestar de tota la
família, tal com alertar el personal especialitzat sol·licitant la necessitat d’un
tractament especial, de formació o d’atenció;
S’haurien de seguir els passos per assegurar la continuïtat i coherència
d’una gestió i una coordinació adequada de les parts involucrades.
4.
Formació de personal
Per tal d´assegurar una formació adequada del personal dels diversos grups
professionals i per tal que es dugui a terme la protecció dels menors contra el
maltractament, seria apropiat:
afavorir un enfocament sistemàtic per la formació i estimular els estudis i
experiments per determinar quin és el contingut més apropiat per la
formació, els mètodes d’ensenyament, tal i com la preparació de les
ajudes necessàries per l’ensenyament;
- fer d’aquesta formació part integral de la formació formal de tots els
treballadors que tendeixen a estar involucrats en la detecció, gestió i
prevenció d’abús de menors;
proveir oportunitats per la formació mitjançant pràctiques en empresa i
cursos regulars de reciclatge, tenint en compte la gran velocitat a què es
desenvolupa aquest camp;
- assegurar que els programes de formació de tots els pediatres, metges
escolars, metges generals i psicòlegs infantils, tal com d’altres membres
pertanyents a la professió de medicina i paramedicina, puguin descobrir
el problema, reconeixent casos d’abús de menors amb més antelació;
- assegurar que els assistents socials, professors, membres de la policia i
tots els treballadors professionals que puguin descobrir casos d’abús de
menors siguin formats per reconèixer aquestes situacions;
fer saber a tots els professionals esmentats a d i e els passos que cal seguir en
un cas sospitós;
- emfatitzar la necessitat d’un enfocament multidisciplinari en aquesta
formació per tal de fer caure qualsevol barrera i perquè hi hagi
cooperació entre disciplines i professions;
- assegurar la cooperació de tots els cossos o serveis responsables de la
formació de totes les professions rellevants, de la gestió contra l’abús de
-
138
-
menors i dels equips, especialment els involucrats en l’abús de menors
junt amb unitats pediàtriques locals;
introduir una nova conscienciació del concepte de responsabilitat en la
formació del personal mèdic i els assistents socials, i de la mateixa
manera en la informació per a tota la societat.
Apèndix II a la Recomanació no. R (79) 17
Temes d’investigació
i.
ii.
iii.
iv.
v.
vi.
vii.
viii.
ix.
Avaluació de projectes per detectar les famílies que necessiten ajuda especial
per tal de prevenir conductes anormals en l’educació del menor.
Avaluació de projectes per aconseguir els millors mitjans per proveir aquesta
ajuda ràpida i intensiva i alhora assessorament.
Avaluació de diversos sistemes de suport familiar amb una base a llarg
termini un cop s’ha reconegut l’abús, per exemple, revisions mèdiques,
assessorament, serveis d’ajuda a casa, atenció diària dels menors acollits,
àvies substitutes, infermeries de crisi, guarderies, assistència de vint-i-quatre
hores.
Estudis amb un control acurat i amb un seguiment posterior del
desenvolupament i la personalitat de menors que han patit abusos.
Avaluació de diferents tipus d’atenció en una família suplent, tenint en
compte el desenvolupament general de la personalitat del menor.
Establir unes pautes per comprovar la seguretat relativa de la llar abans de
retornar-hi el menor.
L’estudi de diverses maneres per les quals la llei existent s’utilitzi més
efectivament per la protecció dels menors.
Dades estadístiques sobre el problema i investigació de l’estil de vida de les
persones que cometen abusos a menors.
Programes d’investigació activa de les mesures de prevenció, detecció i
gestió.
139
140
5. Resultats: comentari
141
5.1
Incidències i resolució de problemes en les fitxes
A l’hora d’elaborar les fitxes vam passar per dues fases: l’elecció dels
termes i les definicions terminològiques.
Pel que fa a la tria dels termes, el problema principal va ser que el
tema que tractàvem no posseeix massa terminologia específica, i a
més, la majoria de textos paral·lels repetien les mateixes paraules i,
per tant, era difícil trobar seixanta termes especialitzats.
Pel que fa a les definicions terminològiques, ens vam basar en 7
pautes clau:
Les definicions terminològiques han de:

ser clares, concises i amb la informació essencial.

tenir un grau de complexitat adaptat als/les usuaris/àries.

estar formades per termes que apareixen en el mateix
vocabulari.

començar amb un descriptor, el qual ha de ser de la amteixa
categoria gramatical i el mateix número que el terme definit.
Les definicions terminològiques no poden:

contenir informació metalingüística.

contenir el terme definit.

ser circulars.
Més enllà d’aquestes dues fases, un altre punt conflictiu en
l’elaboració de les fitxes va ser el programa Trados Multiterm, el qual,
tot i ser molt útil, requereix temps i dedicació.
142
5.2 Incidències i resolució de problemes en la traducció
La llengua és una realitat viva (perquè l’usa contínuament una
multiplicitat de persones en una diversitat d’ocasions i perquè es
modifica i evoluciona de manera constant) i complexa (perquè
presenta un seguit de variacions en funció del grup humà o de la
situació en què s’usa).
Entre les variacions que la llengua presenta, distingim les varietats
dialectals
(geogràfiques,
històriques
o
generacionals
i
socials),
vinculades a la identitat de l’usuari/ària com a pertanyent a un grup
humà; l’estàndard, com a varietat supradialectal destinada a la
comunicació entre usuaris/àries de varietats dialectals diferents dins
d’una
mateixa
llengua,
i
les
varietats
funcionals
o
registres,
vinculades a una determinada utilització de la llengua i que canvien si
es modifica la situació o àmbit d’ús.
Dins de les varietats funcionals o registres es troben els tecnolectes,
és a dir, els llenguatges propis de les disciplines tècniques i
científiques, definits essencialment per la seva especificitat temàtica.
Així doncs, el llenguatge jurídic és el tecnolecte de l’àmbit conceptual
corresponent al món del dret.
Els trets que ens permeten caracteritzar el llenguatge jurídic són
sovint coincidents amb els generals dels tecnolectes. En podem
destacar l’ús de recursos lingüístics específics (en el cas del
llenguatge jurídic és habitual que es tracti de mots manllevats del
llatí); la tendència a la precisió, matisació i estructura semàntica dels
termes per tal d’establir una organització conceptual coherent i
completa, que abarqui totes les realitats designables de manera
inequívoca; el to formal i impersonal; i el caràcter predominantment
funcional -el text jurídic no ha de pretendre la bellesa estètica o la
143
demostració d’un vocabulari extens que inclogui formes arcaiques que
tenen un equivalent usual, sinó l’eficàcia comunicativa. Aquest tret
comporta l’ordenació interna del text i la seva esquematització, però
també fa referència a la conveniència d’utilitzar un llenguatge clar,
explícit i, en la mesura que sigui possible, planer.
L’anglès jurídic és un llenguatge complex i difícil. Com a conseqüència
del caràcter consuetudinari del dret anglès, en resulta un to força
formal. És per aquest motiu que, a la gran comunitat de països de
parla anglesa, hi ha intents constants d’actualitzar aquest llenguatge
especialitzat i traduir-lo al quotidià, el qual és més assequible per a
tothom, ja que el tecnojurídic és força fosc.
Tanmateix, els especialistes en dret creuen que hi ha més garanties
jurisdiccionals amb la situació actual. Afirmen que les paraules no
volen dir el mateix en tots els mitjans, en les diverses professions i
en els múltiples camps de coneixement i que, per tant, seria
catastròfic modificar el llenguatge jurídic si adaptéssim els significats
dels termes als dels usos quotidians. En realitat, són tres les raons
principals
que
argumenten
els
qui
defensen
l’existència
d’un
llenguatge jurídic singular: les garanties jurídiques que ofereix, el
dinamisme
que
n’assegura
l’adaptació
i
la
modernitat
i
el
paral·lelisme constant entre el llenguatge especialitzat i el llenguatge
quotidià.
Així doncs, atès que la manera com es diuen les coses no és casual
sinó intencionada, en les nostres traduccions hem intentat mantenir
el mateix registre que en els textos de sortida. De fet, es tracta d’uns
textos que utilitzen un llenguatge objectiu, l’usat en el món dels
textos legislatius. És per això que en el text d’arribada, hi trobem
marques d’impersonalitat i missatges precisos.
144
Els principals trets que formen l’anglès jurídic són els llatinismes, les
paraules d’origen francès o normand, la redundància expressiva, el
llenguatge mutilat, la polisèmia i una morfosintaxi molt concreta:
El dret anglès és autòcton i no està basat en el romà. Tanmateix, no
ha pogut escapar del tot a la influència del llatí. És per això que, en
els textos jurídics en anglès, trobem termes llatins, ja siguin
típicament llatins o adaptats a l’anglès. D’altra banda, és fàcil
entendre la influència del francès sobre l’anglès jurídic, si tenim en
compte, per exemple, que l’escut d’armes d’Anglaterra està en
francès. Així, moltes paraules que acaben en –age són d’origen
francès i fan referència tant al servei, dany o pèrdua com als drets
corresponents.
Pel que fa a la redundància expressiva, es percep en moltes
construccions en què es repeteixen termes que són sinònims parcials.
També hi ha construccions en què hi ha una mutilació o abreujament
repetit del llenguatge, tot i que en menor quantitat.
També cal mencionar la tendència polisèmica del lèxic jurídic anglès.
Una sola forma sovint té diversos significats, a vegades propers i a
vegades no.
La morfosintaxi de l’anglès jurídic mereix un comentari a part. Cal
destacar-ne la presència repetida dels sufixos –er i –ee, les
construccions
gerundives,
la
manca
de
connectors,
les
frases
llargues, la repetició, la puntuació inadequada i les passives:
Les paraules que acaben en –or/-er acostumen a fer referència a qui
concedeix o a l’atorgant. Pel que fa a les construccions gerundives, es
tracta d’estructures molt freqüents a la llengua anglesa. Tanmateix,
en català, el gerundi tan sols es tolera quan expressa una acció o fet
145
simultani o anterior a l’expressat pel verb principal. Per tant, molt
sovint el que en el text de sortida s’expressa amb un gerundi, en el
text d’arribada se substitueix per una altra forma.
Atès que el llenguatge jurídic pretén ser objectiu, s’utilitzen frases
breus unides sense connectors o marcadors que puguin guiar o
orientar la interpretació del/la lector/a. Per això, sovint, es produeix
un estil tallat que fa difícil comprendre el text.
És per això que hom es sol trobar amb frases llargues que, en català,
és més còmode substituir-les per dues oracions subordinades
separades, per tal d’aconseguir-ne una millor comprensió.
Tal com ja hem dit, la sintaxi de l’anglès jurídic també es caracteritza
per la repetició de paraules o construccions sintàctiques que en català
se substitueixen per sinònims o, senzillament per pronoms, així com
per una puntuació insuficient o inadequada.
Per últim, cal destacar la tendència a utilitzar la veu passiva. En
català utilitzar la passiva en comptes de l’activa pot suposar un
entrebanc per a la fluïdesa del text i és precisament per aquest motiu
que s’intenta evitar.
La traducció de textos i documents jurídics és una activitat que
requereix
concentració,
rigor,
habilitat,
dedicació,
paciència
i,
sobretot, gust estètic i filològic per reproduir, de la manera més
encertada i natural, el missatge del text de sortida amb equivalència
semàntica, estilística i discursiva del text d’arribada.
Però, a més, si tenim en compte que cada llengua té la seva pròpia
personalitat, cal que, en el text d’arribada, fugim de calcs i manlleus
innecessaris i de tot tipus de recursos forçats.
146
Normalment, les dificultats apareixen quan, després de l’anàlisi de
contrasts
lèxics,
escollim
l’accepció
equivocada
en
la
llengua
d’arribada. Per tant, és imprescindible que, abans de traduir,
analitzem com és el llenguatge jurídic de la llengua d’arribada, en el
nostre cas el català.
A fi de dur a terme amb criteris rigorosos l’establiment del modern
llenguatge jurídic català, cal cercar l’assoliment de dos objectius
essencials: a identitat i la modernitat.
És a dir, s’ha de fixar un llenguatge jurídic que, amb les modificacions
exigides per la necessària adaptació a l’evolució general de la llengua
i dels comportaments socials, mantingui un lligam amb la important
tradició del llenguatge jurídic català, iniciada ja amb el primer
document conservat redactat en català, un fragment d’una versió
catalana de 1140 del Llibre jutge conservada en un manuscrit de
1180-1190. Però la preservació d’aquesta identitat s’ha de combinar
amb un esperit de modernitat imprescindible, que ens donarà el
coneixement de les tendències actuals dels llenguatges administratius
i jurídics de més gran difusió internacional.
La llengua catalana ha estat present de manera rellevant en l’activitat
jurídica al llarg de la seva història.
La documentació medieval del català en aquest camp és d’una
extensió i d’una riquesa extraordinàries. Des dels grans codis jurídics
catalans (Usatges de Barcelona, Costums de Tortosa, Furs de
València, Consolat del Mar...) fins a la documentació de la Cancelleria
reial, passant per la documentació judicial, amb innombrables
testimonis a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, la documentació notarial
(testaments, codicils...), etc.
147
I no es tracta només de l’època medieval, sinó que la llengua
catalana es va desenvolupar com a vehicle normal de l’activitat
jurídica en terres catalanes fins a l’inici del segle XVIII, amb els
Decrets de Nova Planta. I, malgrat la progressiva marginació,
començada tot seguit, de l’ús oficial del català, es va mantenir en
determinats sectors, com en el notarial. Esmentem, a més, el període
de la Guerra del francès, que va comportar una represa parcial (per
exemple amb la traducció del Codi Civil francès al català) de l’ús
jurídic i administratiu del català i, més recents, els períodes de
recatalanització de la vida oficial corresponents a l’etapa de la
Mancomunitat de Catalunya i, sobretot, de la Generalitat restablerta
durant la II República Espanyola, època a la qual corresponen el
decret que regula l’ús de la llengua catalana en els tribunals
promulgats l’any 1933, amb Pere Coromines i Montanya com a
conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya (11 de setembre
de 1933).
Aquesta cabdal tradició del català com a llengua de dret aporta a
l’actual llenguatge jurídic gran quantitat de formes, incloent-hi
elements de vocabulari avui vigents per mitjà de la Compilació del
dret civil de Catalunya (amb expressions tradicionals i termes propis)
i termes i fórmules que a hores d’ara renoven la seva vitalitat amb la
plena reincorporació del català al món jurídic (per exemple, formes
com el tractament personal de vós, entre el tu, més familiar, i el de
vostè, més allunyat, etc.).
Els factors essencials que cal tenir en compte en la configuració del
llenguatge jurídic català són es principis estilístics següents: claredat i
simplificació, funcionalitat i precisió, i respecte i correcció en el to
relacional (sense humiliació ni tampoc afalac).
148
Aquests principis es concreten en la utilització d’un adequat sistema
de disseny de documents i de puntuació que permeti construir frases
clares i de fer una presentació funcional dels textos, sense frases
llargues ni abús de la subordinació, en l’ús de formes verbals directes
i actives, en l’aplicació d’una terminologia precisa però sense abusar
de llatinismes o mots molt cultes si hi ha equivalents catalans més
usuals que tinguin la mateixa precisió i en l’establiment d’unes
formes de tractament respectuoses.
Tal com ja hem comentat, el llenguatge jurídic és un llenguatge
tècnic que té com a característiques la formalitat i la funcionalitat.
En textos jurídics, la formalitat té una clara relació amb el caràcter
oficial i representatiu dels òrgans d’on sorgeixen. Hi ha un fort
predomini de la neutralitat activa i la impersonalitat. Per tant, no hi
trobem
elements
d’expressivitat,
com
ara
exclamacions,
interjeccions, etc.
Atès el seu caràcter formal, aquest llenguatge utilitza formes pròpies
de l’expressió culte, però cal evitar que derivin en una expressió
artificiosa i distant.
En qualsevol cas, el llenguatge jurídic s’ha de basar en criteris
d’objectivitat i de ple respecte a les persones.
Pel que fa a la funcionalitat, és present en el llenguatge jurídic en
diversos aspectes: la precisió, l’ordenació del contingut, la claredat, la
concisió...
149
La precisió en l’ús inequívoc de termes, expressions i definicions és
decisiva en aquest llenguatge i els seus textos.
L’ordenació del contingut cal que vagi del que és general al que és
particular, del que és abstracte al que és concret, del que és més
important al que ho és menys, etc. Sovint, aquesta ordenació
correspon a una seqüència lògica del discurs, però, per damunt de
tot, resulta prioritària la funcionalitat comunicativa.
Així doncs, els textos han de ser intel·ligibles per ells mateixos. S’hi
ha de posar atenció especial a la precisió, la claredat i l’accessibilitat
lingüístiques.
A més, hi ha d’haver una preocupació per la selecció de contingut i de
la forma lingüística amb què es presenta, la qual cosa facilita la
concisió: l’ús de frases curtes, el control sobre l’abús d’adjectius,
substantius, verbs o altres formes que tinguin caràcter reiteratiu de
nocions ja expressades.
Una altra característica del llenguatge jurídic és l’aplicació d’una tria
selectiva de la llengua general, que inclou la presència d’unes formes
lingüístiques específiques. Hi podem trobar des de formes que només
apareixen en textos jurídics fins a formes que són comunes amb
altres llenguatges d’especialitat o amb l’expressió general de la
llengua però que en un context jurídic adquireixen o poden adquirir
un sentit singular.
Els tipus de formes lingüístiques específiques són termes, locucions i
frases fetes, usos verbals i tractaments de càrrecs.
150
Pel que fa a la sintaxi del llenguatge jurídic, no varia massa de la
d’altres textos, tot i que té certes peculiaritats, sobretot en relació als
temps verbals, al manteniment de la concordança i aspectes com la
nominalització o l’ús de la passiva. El control de tos aquests aspectes
contribueix a la claredat des textos jurídics.
D’acord amb les tendències renovadores del llenguatge jurídic, es
recomana l’ús del present en la redacció dels textos normatius i, quan
calgui explicitar el sentit d’obligació, l’ús de la perífrasi d’obligació
corresponent, que en català es forma amb el verb haver+d+infinitu.
En els casos en què el subjecte i el verb estan separats per un incís
(aspecte força habitual en el llenguatge jurídic), cal vigilar la
concordança perquè sovint es cometen errors per llunyania entre
aquests elements.
Els adjectius han de concordar sempre amb el seu nom. El lloc de
l’adjectiu és darrere el nom, tot i que hi pot anar anteposat quan se’n
fa un ús emfàtic o bé quan hi ha diferència de significat.
L’ordre natural de la frase és:
(CCT/CCL) + S + V + CD + CI + CC
L’ús d’aquest ordre fa que les frases siguin més fàcils d’entendre. És
per això que per construir frases més clares es recomana redactar
amb estructures simples i frases actives.
151
Així doncs, sempre que sigui possible, cal redactar les diferents idees
que integren un paràgraf en estructures simples (oracions simples o
compostes en què quedi clara la relació de subordinació, juxtaposició
o coordinació), ja que així es facilita la comprensió d’aquestes idees.
És millor col·locar les frases subordinades al final, ordenades de més
curtes a més llargues. Si la subordinació apareix a l’inici, el/la lector/a
llegeix les circumstàncies i les dades complementàries abans que la
idea nuclear.
Els incisos enriqueixen la idea bàsica de la frase amb informació
complementària, però també l’allarguen fins a l’exageració. Si no s’hi
posa mesura, fan perdre el fil discursiu. Els incisos s’han de col·locar
en els llocs en què molestin menys i que no separin les paraules que
estiguin relacionades com per exemple el subjecte i el verb (S + V) o
el verb i el complement directe (V + CD).
D’altra banda, en el llenguatge juridicolegislatiu hi ha molta tendència
a utilitzar el gerundi simple, però la majoria de les vegades es fa de
manera incorrecta. Per saber si un gerundi simple és correcte hem de
tenir present quines són les funcions del gerundi: el gerundi funciona
com un adverbi, igual que el participi fa d'adjectiu i l'infinitiu fa de
substantiu; expressa sempre una acció no acabada i, per tant, és una
acció anterior o simultània en el temps a l'acció expressada en l'oració
principal.
Són incorrectes els gerundis simples que indiquen una acció posterior
a la del verb principal i també ho és utilitzar el gerundi per unir dues
frases que expressen accions paral·leles o independents l'una de
l'altra. Per solucionar la primera incorrecció cal utilitzar la conjunció i
un verb en forma personal o fer servir el punt i seguit. Per solucionar
152
la segona, cal separar clarament les dues frases. Tampoc és normatiu
utilitzar el gerundi per unir dues frases que expressen accions
paral·leles o independents l'una de l'altra, ni gerundis que equivalen a
una oració de relatiu.
A més, el llenguatge jurídic sovint també abusa de la construcció de
frases en passiva.
Cal recordar que en català, com en la majoria de llengües
romàniques, hi ha dues classes de construccions passives:
La passiva pronominal que es construeix amb un verb transitiu en
tercera persona i el pronom es (es+V transitiu 3a persona).
La passiva perifràstica que es construeix amb el verb ser o ésser en
forma personal i el participi d’un verb transitiu que concorda amb el
subjecte gramatical (S pacient + ser/ésser + participi + per C agent).
D’una banda, la utilització de la veu passiva perifràstica en frases
llargues obliga al/la lector/a a fer marxa enrera per aclarir qui va fer
què, ja que situa l’agent al final de frase. De l’altra, en aquestes
construccions és fàcil ometre l’agent, la qual cosa origina frases
ambigües.
Malgrat el que s’acaba d’esmentar, no s’ha d’entendre que es
prohibeixi la veu passiva, ja que en determinades ocasions pot ser
força útil, com en els casos següents:

Per treure l’èmfasi de fets o argumentacions desfavorables o
per encobrir la identitat de l’agent.
153

Amb subjectes llargs, formats per una enumeració d’elements,
ja que en col·locar-los al darrera la frase és més fàcil
d’entendre que l’anàloga en activa.

Quan convé destacar l’objecte en comptes del subjecte.
Ara bé, cal tenir en compte que aquests efectes també es poden
aconseguir
amb
el
simple
trasllat
(anomenat
dislocació
o
extraposició) del complement en qüestió.
Fins ara, hem analitzat el llenguatge jurídic de la llengua de sortida
(l’anglès) i el llenguatge jurídic de la llengua d’arribada (el català).
Ara, ens centrarem en la traducció jurídica.
La traducció juridicolegislativa se situa dintre de la traducció
anomenada literal ja que cal garantir la màxima fidelitat i proximitat
entre els textos de sortida i d’arribada. La tendència és, doncs,
respectar, sempre que això sigui possible, el text de sortida.
Tanmateix, cal tenir present que el llenguatge juridicolegislatiu català
és força diferent de l’anglès. El català té una tendència a la
modernització i a la unificació de criteris estilístics entre els diferents
llenguatges
jurídics
que,
sovint,
no
comparteix
el
llenguatge
juridicolegislatiu anglès. Per tant, cal defugir de certes formes d’estil
pròpies de l’anglès que confereixen un to més distant o humiliant en
aquests textos.
A més, en les traduccions al català, cal evitar traduir de manera
literal segons quines construccions que no són genuïnes en la nostra
154
llengua i que, sovint, són clacs de l’anglès (com ara construccions
amb gerundi especificatiu, abús de la passiva).
Pel que fa a la terminologia i a la fraseologia, és obvi que un bon
diccionari bilingüe ens ajuda a fer una bona traducció, tot i que a
vegades hi ha termes prefixats que apareixen en els textos
juridicolegislatius que no sempre els podem resoldre fàcilment.
Així doncs, la qüestió terminològica de la traducció juridicolegislativa
s’ha de plantejar sota els principis de la precisió, la seguretat en
l’expressió i l’aprofitament dels recursos propis, amb un control de
manlleus i calcs lèxics i semàntics. Cal que fem, doncs, una menció
especial als criteris d’acceptació i refús de calcs i manlleus, que ens
poden ajudar a resoldre problemes terminològics.
Els criteris d’acceptació i refús de calcs i manlleus es basen en un
equilibri entre l’admissió indiscriminada i el refús sistemàtic.
Acceptem els manlleus formats per elements cultes del llatí o grec,
els que ja estan fixats i incorporats a les obres lexicogràfiques, els de
fixació vacil·lant però molt estesos, els que presenten derivats en un
camp d’especialitat, els procedents de marques registrades i els de
base toponímica i antroponímica. I refusem els innecessaris perquè
en català ja tenim una paraula per designar la mateixa realitat; els
difícils d’integrar fonèticament, gràficament o morfològicament; els
d’incorporació recent fàcilment substituïbles; i els que forçarien
l’estructura de la llengua.
155
Pel que fa als calcs, acceptem els que ja estan fixats i els integrats
per elements combinats segons el sistema gramatical català i que
presenten un significat adequat a la cosa designada. I refusem els
innecessaris i els que tenen elements distorsionadors de la llengua.
Més enllà de les qüestions terminològiques, estilístiques i gramaticals
que cal tenir en compte a l’hora de traduir un text juridicolegislatiu i
ja hem comentat, cal tenir presents un seguit de convencions
ortotipogràfiques molt importants.
En primer lloc, la qüestió de majúscules i minúscules. L'ús de la lletra
majúscula i de la minúscula és una convenció, i no pas una qüestió
gramatical, que s'aplica sempre a tots els noms propis i també a
alguns de comuns, segons la seva posició en el text i d'acord amb les
pautes marcades pels signes de puntuació.
A l’hora de traduir un text juridicolegislatiu cal tenir en compte que
s’escriuen amb majúscula els noms d’institucions, empreses o grups;
els noms protocol·laris (però els càrrecs públics amb minúscula) i les
inicials de noms de poblacions, zones i barris urbans.
En segon lloc, els recursos tipogràfics. La rodona, la cursiva, la
negreta, la versaleta i les cometes, recursos tipogràfics més
habituals, són variacions en la composició de les lletres impreses que
ens permeten caracteritzar o remarcar una part del text, des d'una
sola lletra fins a una o més paraules, amb finalitats diverses, però
sense alterar-ne el significat.
Els usos d'aquests recursos són convencionals i per això és
fonamental determinar i unificar els usos propis de cada recurs
156
perquè no indueixin a confusió i perquè s'apliquin unitàriament en els
àmbits que han d'oferir una imatge corporativa.
La rodona s’utilitza per a la composició bàsica del text. Tanmateix, la
rodona i la cursiva poden intercanviar-se les funcions: quan la
composició bàsica del text sigui en cursiva en comptes de rodona, la
rodona fa les funcions de la cursiva.
La cursiva s’utilitza per a títols d'obres; títols de publicacions
periòdiques; estrangerismes i llatinismes no adaptats; comentaris,
acotacions o anotacions fora del text; per donar èmfasi, etc.
La negreta s’utilitza per a títols, subtítols i apartats del text; i per
destacar una paraula dins un text quan l'ús de la cursiva comporti
confusió o sigui insuficient, tot i que convé no abusar-ne.
Les cometes es fan servir per delimitar citacions textuals; títols de
capítols; títols d'obres no publicades, etc.
Finalment, cal destacar que a la traducció hem intentat fe un ús no
sexista de la llengua.
L'Administració pública, com a òrgan en què participa i hi està
representada la totalitat de la població, ha de procurar evitar l'ús
sexista del llenguatge. Convé trobar, doncs, solucions perquè els
documents, pel que fa al gènere, puguin ser neutres.
Per aconseguir que els documents siguin neutres pel que fa al gènere,
es poden fer servir paraules aglutinants, expressions neutres, forma
masculina i femenina a la vegada unides amb les conjuncions i o o,
forma masculina i femenina a la vegada separades per barres i el
tractament de vós (té l’avantatge que no fa distinció de gènere en la
segona persona). Cal evitar la paraula home en sentit genèric, la
dissimetria en la manera de tractar homes i dones i el tractament de
senyoreta perquè no té equivalència en l'home. Tanmateix, podem
157
usar el masculí genèric com a últim recurs quan alguna de les opcions
enumerades dificulti la llegibilitat del text i també en el cas de
formularis i altres documents anàlegs.
Un cop analitzat el llenguatge jurídic anglès, el llenguatge jurídic català
i la traducció jurídica en general, cal que fem una anàlisi dels
problemes concrets amb què ens hem trobat a l’hora de traduir els
textos, i cal que ho fem des de dos punts de vista: gramatical i lèxic.
Des del punt de vista gramatical, és evident que hi ha cert falta
d’equivalència entre els textos de sortida i els textos d’arribada, ja
que es tracta de dues llengües diferents. És dins d’aquesta falta
d’equivalència que trobem fenòmens de transposició sintàctica, com
per exemple la tendència de la llengua anglesa a utilitzar passives
que en català hem convertit en oracions actives i, a falta de
complement agent, en impersonals. A més, també hi ha fenòmens
d’omissió com l’elisió del subjecte que, en català ve determinat pel
verb i que en anglès no podem suprimir a causa de l’ambigüitat que
això comportaria, d’ampliació i també de reducció.
En segon lloc, pel que fa al nivell lèxic, tot i que l’equivalència és
òbviament una qüestió molt més delicada, no hem trobat fenòmens
de modulació semàntica. De fet, tot i que es tracta d’un text adreçat
a
lectors/es
catalans/es,
hem
optat
per
deixar
els
noms
d’associacions així com les monedes i les unitats de mesura originals
(si n’hi havia) . D’altra banda, també hi ha alguns false friends.
Finalment, després d’analitzar el procés de traducció a dues bandes,
podem dir que l’equivalència entre el text de sortida i d’arribada s’ha
fonamentat bàsicament en trobar les estructures que aportessin al
text el sentit original, però que fossin, al mateix temps, pròpies de la
llengua dels lectors/es de la cultura d’arribada.
158
6. L’estatut dels infants a la UE
159
Els nens són generalment invisibles en els tractats de la UE. L’única
referència clara als nens que podem trobar en els tractats actuals de
la UE, es troba a l’Article 29 que fa referència a "ofenses comeses
contra nens". Tot i això, aquest article no cobreix cap altre àmbit
d’interès de nens i joves a la UE. Això vol dir que els nens no tenen
estatut legal a nivell europeu.
Els
nens
tenen
Drets
Universals
des
de
1989.
Els nens tenen drets especials que estan protegits per la Convenció
de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, que ha estat
ratificada per cada un dels països membres de la UE individualment,
però NO per la UE en el seu conjunt. La Unió Europea executa
legislació que té un impacte directe o indirecte sobre els nens i, a
pesar d’això, no té l’obligació de respectar la Convenció de les
Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant.
La Infància es una categoria social independent. Els nens posseeixen
característiques,
drets,
necessitats
i
capacitats
especials,
que
difereixen de les dels adults. Els drets dels nens s’haurien de tenir en
compte en tots els debats de discussió i decisió política que puguin
tenir un impacte en les seves vides.
L’objectiu final del dret a la participació dels nens és la capacitació
individual de cada nen, que vol dir que cada u d’entre ells pugui
realitzar el seu potencial completament, mobilitzant tots els seus
talents, habilitats i dons únics.
La pobresa i l’exclusió social afecten els nens europeus. Un de cada
cinc nens europeus viu en llars amb baixos ingressos. En alguns
països com el Regne Unit, un de cada quatre nens viu immers en la
pobresa, mentre que en altres llocs, com Dinamarca, és un de cada
vint nens que viu exposat a la pobresa. Val a dir que els efectes de la
pobresa són molt pitjors per la vida dels nens que per la dels adults.
160
Però la pobresa no és la única raó per la que alguns nens acaben
essent exclosos del món dels altres nens. Els nens també són
discriminats per ser diferents (raça, cultura, nacionalitat, o per ser
discapacitats); o perquè han patit pertorbacions en la seva vida
familiar (pares a l’atur, divorciats, famílies monoparentals, etc.) o per
circumstàncies personals (nens que viuen en institucions socials o
nens que han tingut problemes amb la llei, per exemple). És
important que els joves i nens que viuen en risc de pobresa o
pateixen discriminació, puguin parlar sobre les seves experiències
quotidianes, dels seus sentiments sobre la seva pròpia situació i
sobre tot allò que ells consideren que s’ha de fer per millorar les
seves vides. És igual d’important que els adults escoltin les seves
vides.
Ja que la pobresa i la exclusió social tenen els mateixos
efectes negatius sobre tots els nens europeus, la UE s’ha de
comprometre a eradicar aquest problema en tots i cada un dels
postres països.
Els adults són els responsables del benestar dels menors en molts
aspectes, com per exemple el medi ambient. El maltractament del
medi ambient en el que tots vivim - de la contaminació de l’aire i de
l’aigua, la crema dels boscos, l’èmfasi que es posa en el creixement
industrial a costa del medi ambient, etc. Però són els nens els més
vulnerables als efectes de viure en un medi ambient cada vegada
més insegur i brut. Els nens pateixen malalties causades pel fet de
viure en àrees contaminades o superpoblades, o en mals habitatges.
A més, cada vegada s’exclou més als nens dels llocs públics. Van a
col·legis sense àrees de joc, o viuen en veïnats on no hi ha espais de
lleure on jugar o reunir-se amb altres nens o joves.
161
Aquest
treball
és,
per
això,
una
bona
ocasió
per
exigir
el
reconeixement dels nens com a ciutadans i per assegurar que els
seus drets són respectats.
162
7. Conclusions
163
Segons el meu punt de vista, és molt instructiu i profitós fer un
treball d'aquest tipus. En primer lloc, he après a buscar tot tipus de
documentació sobre el tema, tan en suport paper com en suport
digital, cosa que a vegades no resulta fàcil.
En segon lloc, el buidatge terminològic m'ha ensenyat a trobar les
paraules clau sobre el tema; és a dir, les paraules que més s'utilitzen
en aquell àmbit. També m'ha ensenyat a trobar quin significat tenen
en aquell context, que a vegades no té res a veure amb el significat,
potser usual, de la mateixa paraula en un altre àmbit, fet que, durant
la tasca, m'ha semblat molt interessant. El fet de gaudir d’una
llibertat absoluta a l’hora d’escollir les paraules que creiem que calia
incloure
en
la
part
terminològica
suposava
un
avantatge;
el
problema, però, ha estat trobar el context de les paraules en ambdós
idiomes, així com la definició, sovint, de creació pròpia, ja que hi ha
poques obres de consulta sobre aquest tema.
Pel que fa a la traducció, m'ha agradat poder comprovar que, tot i
que quan feia les fitxes em semblava que no m'ajudarien gaire, ha
resultat que a l'hora de traduir m'han ajudat bastant. Quan trobava
alguna paraula dubtosa, com que ja n'havia buscat el significat dins el
context, no tenia problemes per traduir-la, i per tant, alleugeria força
la feina.
Un cop finalitzada aquesta memòria, doncs, només ens resta
encoratjar els propers estudiants que facin un treball de recerca
d’aquest tipus que s’animin a continuar aquesta iniciativa que hem
començat. Ens veiem amb cor de dir que hem realitzat una obra
pràctica i útil que podrà servir com a punt de partida per a altres
treballs de recerca que, amb el temps, poden arribar a formar part de
biblioteques i d’ambients traductològics.
164
8. Bibliografia
165
PÀGINES WEB
<http://www.associacio.net/documentacio/contractes/ACM-FMCJusticia.doc.>
<http://leo.worldonline.es/aemi/objectiuscat.html>
<http://www.ai-cat.org/informe/03/informe-dades.html>
<http://www.ainfos.ca/ct/ainfos00052.html>
<http://www.policyalmanac.org/social_welfare/childcare.shtml>
<http://www.ancpr.org/resolution.htm>
<www.termcat.es>
<http://www.nationalsecurity.gov.au/>
<http://europa.eu.int/comm/avpolicy/regul/new_srv/pmhd_en.htm>
<http://www.bankrate.com/brm/news/advice/>
<http://www.bcn.es/diversa/plamunicipal/placap9.htm>
<http://boes.org/actions/asia/health1.html>
<http://www.vachss.com/av_dispatches/disp_8500_a.html>
<http://www.cafcass.gov.uk/English/Lawaboutchildren/introduction.ht
m>
<http://lois.justice.gc.ca/fr/charte/const_en.html>
<http://ncrve.berkeley.edu/CenterFocus/cf8.html>
<http://europa.eu.int/comm/justice_home/unit/charte/en/charterpreamble.html>
<http://www.cgpa.com/services.html>
<Ww.sbm.temple.edu/ccg/child%2520welfare.doc>
<http://www.unescocat.org/compas01.pdf>
<http://www.cpsc.gov/cpscpub/pubs/chldcare.html>
<http://www.infoeuropa.org:8000/prgajuts.nsf/0/0D3EC016BC1871E
FC12565ED00270D73?OpenDocument>
<http://www.state.de.us/research/AdminCode/Kids/Frame.htm>
<http://dgrelins.caib.es/sac/informes/2000-08.pdf>
<http://www.ai-cat.org/educadors/cat/historia/dh-inf-defin.html>
<www.diccionarios.com>
<http://elvil.sub.su.se>
<http://www.esade.es/cde/cde10/cde-10.31.htm>
<http://www.etf.eu.int/>
<http://www.europeanchildrensnetwork.org>
<http://www.savethechildren.es/catala/organitzacio/euro.htm>
<http://www.europeanchildrensnetwork.org/Documents/Leaflet/Euron
etLeaflet(ES).htm>
<http://www.fostercarechildren.com/>
166
<http://www.fut.es/~fedaia/forum99/menors_immig.htm>
<http://www.forumglobal.org/20010315-cat/msg00080.html>
<http://www.fundacioperlapau.org/pau1/activitats/campanyes/perlapaurd/docum
ents/articles/article46.pdf>
<http://www.fundacioperlapau.org/pau1/activitats/campanyes/perlap
aurd/documents/articles/article46.pdf>
<http://www.gencat.es>
<http://society.guardian.co.uk/publicvoices/childprotection/story/0,12
646,843399,00.html>
<http://www.gurelurra.net/catalan/trayec.html>
<http://www.hijascaridad.org/barcelona/c_educa/centros/solc9/revist
a0402/revista7.htm>
<http://www.co.hennepin.mn.us/cfasd/Early_Child_Care/ecchildcare.
htm>
<http://www.news.com.au/common/printpage/0,6093,6624250,00.ht
ml>
<http://www.house.gov/roybal-allard/press/pr020200.htm>
<http://www.hrw.org/children/justice.htm>
<http://www.hrw.org/campaigns/crp/promises/refugees.html>
<http://ials.sas.ac.uk/research/woolf/inaugpub.htm>
<http://www.icrc.org/eng/ihl>
<http://www.jevjic.org/imatges/docs/IGUALTAT%20DE%20DRETS.doc>
<http://www.ll.georgetown.edu/intl/intl/labor.html>
<http://www.indret.com/rcs_articulos/cat >
<http://www.agd.nsw.gov.au>
<http://memory.loc.gov/ammem/awhhtml/awlaw3/path_legal.html>
<http://www.lamalla.net/canal/joves/legislacio/default.asp?numPagin
a=3>
<http://www.geocities.com/CollegePark/Library/9175/inquiry1.htm>
<http://www.medhelp.org/forums/ChildBehavior/messages/32000a.h
tml>
<http://www.mhanj.org/News/a303.htm>
<http://www.seuvirtual.net/MonJuridic/mj148/148Comissions.pdf.>
<http://www.nccic.org/>
<http://hemeroteca.diaridebarcelona.com/DdB021017/afons03.htm>
<http://www.nolo.com/lawcenter/ency/index.cfm/catID/21216A3D29D5-41CD-A6E214E3E265D942>
<http://civil.udg.es/normacivil/tsjc/98/STSJC19980629.htm>
<http://www.bcn.es/tjussana/amicsnepal/llanepal.htm>
167
<http://nrc.uchsc.edu/utah/ut_4303.htm>
<http://www.vilanova.org/ajuntament/omic/llei%200393.htm>
<http://www.opm.gov/hr/wrkfam/guide/appndx_h.htm>
<http://arcweb.sos.state.or.us/rules/1201_Bulletin/1201_ch414_bulle
tin.html>
<http://www.health.state.ok.us/program/shcc/>
<http://www.altanet.org/sam/unieur/sei.htm>
<http://elvil.sub.su.se/internal/deliverables/cas2.doc>
<http://www.ncbi.nlm.nih.gov/entrez/query.fcgi?cmd=Retrieve&db=P
ubMed&list_uids=11056411&dopt=Abstract>
<http://www.quartdepoblet.org>
<http://www.sabcnews.com/politics/parliament/0,1009,30011,00.htm
l>
<http://www.gencat.es/benestar/xifres/mem2001/dbssf.pdf.>
<http://www.home-ed-magazine.com/lawregs/mississippi.html>
<http://new.smh.com.au/articles/2002/12/02/1038712888465.html>
<http://www.ins.state.ny.us/rg207316.htm>
<http://www.savethechildren.es/organizacion/nov1.htm
<http://www.infoeuropa.org:8000/prgajuts.nsf/0/0a8e32b95ba4ec7c
c1256a88003a976f?OpenDocument>
<http://www.interpol.int/Public/Children/Missing/NationalLaws/mcSw
aziland.asp>
<http://www.pangea.org/dona/2001/tamaia/catala.htm>
<http://www.udg.es/educacio/educaciosocial_pla99/interveducdesada
p.htm>
<http://www.voluntariat.org/jornades/Bloc%20D%20Tarda%201.doc
>
<www.wordreference.com>
<http://ct.news.yahoo.com/030619/2/4hy0.html>
DICCIONARIS GENERALS
Cobuild Collins Dictionary. Harper Collins. London, 2000.
Diccionari
de
l’Institut
d’Estudis
Catalans.
Barcelona,
Palma,
València: Edicions 3 i 4, Edicions 62, Editorial Moll, Enciclopèdia
Catalana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia
Catalana, 1998.
Advanced Learner’s Dictionary. Oxford: OUP, 1992.
168
The New Shorter Oxford English Dictionaty. Oxford: OUP, 1992.
Webster’s
Enciclopedic
Unabridged
Dictionary
of
the
English
Language. Grameercy Books. New York, 1997.
DICCIONARIS ESPECIALITZATS
Dictionary of Govenment and Politics. 2ª ed. PH Collin: Londres,
1997.
Diccionari jurídic català. Barcelona: Edicions Proa, 1986.
Dictionary of Law. 2ª ed. PH Collin: Londres, 1993.
Diccionario jurídico Espasa, Madrid: Espasa Calpe, 1994.
Diccionario de Términos Jurídicos. Barcelona: 6a ed. Ariel Referencia,
2001.
OBRES DE CONSULTA
"Manual de estilo del derecho administrativo", Madrid: Ministerio de
Administraciones Públicas, 1990.
ALTÉS, N. I PEJÓ, X. Manual de redacció administrativa. Vic: Eumo,
2000.
Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. Majúscules i
minúscules. 2a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992.
DUARTE, C. i DE BROTO, P. Introducció al llenguatge jurídic.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1986.
Duarte, C. i Martínez, A. (1994) "El lenguaje jurídico". Gabinet de
Didàctica de la Direcció General de Política Lingüística i Secció
d'Estudis de Llengua Catalana.
Feria García, M.C. (ed.) "Traducir para la justicia". Granada:
Comares, 1999.
Hernández Gil, A. (1986) "El lenguaje del derecho administrativo".
Madrid: INAP, 1986.
HERNÁNDEZ-GIL, Antonio. El lenguaje del derecho administrativo.
Madrid: INAP, 1986.
169
MESTRES, J. M. I altres. Manual d’estil: la redacció i l’edició de
textos. Vic: Eumo, UB, UPF. Rosa Sensat, 1995.
ESPECIALISTES
FB
IC
JS
[email protected]
[email protected]
[email protected]
170
9. Annexos
171
9.1 Última llei sobre mesures de protecció dels menors
desemparats i de l'adopció, i de regulació de l'atenció especial
als adolescents amb conductes d'alt risc social
Hem cregut addient incloure aquesta llei que plasma perfectament i
detallada els drets dels menors i adolescents, conscients que aquest
apartat suma volum al treball. El considerem important perquè és un
text original en català, sobre menors, sobre lleis per ser aplicades a
Catalunya; el millor text paral·lel per fer-lo servir de referent en la
majoria d’aspectes referents a la traducció.
172
Llei 8/2002, de 27 de maig, de modificació de la Llei 37/1991,
del 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors
desemparats i de l'adopció, i de regulació de l'atenció especial
als
adolescents
amb
conductes
d'alt
risc
social
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha
aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article
33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La protecció de persones menors d’edat és una de les primeres
competències exclusives que la Generalitat de Catalunya va assumir i
en l’exercici de la qual Catalunya ha estat una comunitat autònoma
reconeguda com a pionera i especialment compromesa amb la
infància i la joventut amb dificultats.
En el vessant legislatiu, es va aprovar la Llei 11/1985, de 13 de juny,
de protecció de menors, i posteriorment la Llei 37/1991, del 30 de
desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de
l’adopció, que va derogar expressament el títol VI de la Llei 11/1985 i
va regular la protecció separadament de la resta del contingut
d’aquella Llei, que era la prevenció i el tractament de la delinqüència
infantil i juvenil; la Llei 8/1995, del 27 de juliol, d’atenció i de
protecció dels infants i adolescents i de modificació de la Llei
37/1991, que va incorporar a la dita Llei el capítol IV, el qual regula
el
règim
sancionador
en
matèria
de
protecció
dels
menors
desemparats i de l’adopció, i la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi
de família, que ha regulat l’adopció i algunes actuacions de
l’Administració que entren en l’àmbit del dret civil, com són la
173
declaració de desemparament i l’assumpció de la tutela de les
persones menors d’edat desemparades.
En el temps transcorregut s’ha evidenciat una casuística que
aconsella modificar aquesta legislació. D’una banda, l’entitat de
protecció de persones menors ha d’atendre cada vegada més nois i
noies
adolescents
i
menys
infants
perquè
hi
ha
menys
abandonaments i més adopcions i perquè les persones adolescents,
amb problemes familiars o sense, tot sovint són més conflictives i
refractàries a l’aplicació de les mesures de protecció que necessiten
per a atendre’ls i per a promoure el desenvolupament integral de llur
personalitat.
Entre la població adolescent hi ha el problema creixent de les
persones que han deixat la llar, algunes d’aquestes procedents
d’altres
països,
de
vegades
indocumentades
i
que
rebutgen
sistemàticament les mesures de protecció establertes per la legislació
vigent. Aquestes persones menors tenen també un risc elevat d’ésser
víctimes de l’explotació exercida per persones adultes o de caure en
la delinqüència. Aquesta població adolescent requereix una actuació
especialitzada, alhora que personalitzada, que desbloquegi la por, la
desconfiança o la resistència freqüent envers les actuacions de
protecció, tot sovint mitjançant una intervenció tècnica en l’entorn
familiar i social en què es mou que faciliti la comunicació i la
interrelació amb ella per a poder procedir posteriorment a la
identificació, l’atenció inicial i la determinació de les mesures de
protecció adequades a la seva problemàtica.
Amb aquesta Llei es pretén, d’una banda, actualitzar la regulació
d’aquella part de la protecció que afecta la població adolescent que es
troba en conflicte social, i, d’altra banda, regular l’increment de
respostes protectores i de recursos que s’han d’articular, i alhora
arbitrar els mecanismes perquè en els casos de gran mobilitat
174
geogràfica i desarrelament també es gaudeixi dels recursos de
l’administració sanitària i l’educativa, de l’atenció social primària, etc.
La dificultat per a fer-ne un estudi psicosocial també pot venir del fet
que tot sovint amaguen dades d’identificació pròpies i de familiars
que puguin tenir, i també per les reiterades fugides dels centres
d’internament.
En els casos, cada vegada més nombrosos, de nois i noies
adolescents
que
rebutgen
l’acolliment
simple
en
família
i
l’internament en un centre i que només accepten, almenys en un
principi, una mesura de caràcter assistencial establerta per l’article
5.1.cinquena de la Llei 37/1991, les respostes que ja s’han
experimentat són la creació de serveis de primer acolliment i centres
residencials d’estada limitada, que donen una resposta més adequada
a l’atenció immediata que requereixen els perfils i les necessitats
d’aquesta població, en col·laboració amb les entitats locals afectades i
amb entitats sense ànim de lucre que treballen en aquests àmbits.
Tot i això, l’experiència demostra que aquestes mesures de vegades
són insuficients per a garantir la protecció adequada d’aquestes
persones menors i és necessari que la llei prevegi la possibilitat de
restringir o suprimir amb caràcter temporal les sortides d’aquestes
persones menors dels centres d’internament en què es troben, a fi
que l’entitat pública pugui portar a terme l’exercici de les seves
funcions tutelars. En aquests supòsits, i a fi de facilitar la continuïtat
de la intervenció tècnica, cal preveure l’existència de centres o
unitats dotats de mesures de contenció que, tot mantenint el caràcter
de centres oberts, afavoreixin l’efectivitat de l’acció de l’entitat
protectora.
Aquesta norma completa la regulació de la Llei 37/1991 amb una
tipologia de centre d’urgència, necessària i específica, tant per a la
població adolescent amb conductes d’alt risc social com per a les
situacions de desemparament de persones menors que es produeixen
175
les nits i els caps de setmana, que poden ésser transitòries i que, en
tot cas, són urgents.
En aquesta modificació es regula de nou la prevenció de la
delinqüència i, en conseqüència, es deroga el títol V de la Llei
11/1985.
Finalment, també es vol regular l’estatut de les persones menors
internades
en
centres
de
protecció,
llurs
drets
i
deures,
l’incompliment dels deures i les mesures educatives correctores.
La necessitat d’aquesta norma, que s’ha posat més de manifest
recentment, fa que no s’esperi a una propera iniciativa legislativa de
revisió integral de la Llei 37/1991, que és en estudi i que també va
influir en la no-inclusió en el Codi de família de la part de protecció de
la dita Llei.
Aquesta norma consisteix en l’addició de dos nous apartats a l’article
2, d’un article 5 bis, d’un incís a l’article 12.3 i de dos capítols a la Llei
37/1991. El primer apartat afegit disposa la creació d’unitats
d’actuació
urgent;
la
segona
addició
recull
noves
mesures
específiques respecte a la població adolescent indocumentada que
rebutja les mesures de protecció de la Llei 37/1991, i també la
creació dels centres en els quals s’han de dur a terme; la tercera
addició regula la possibilitat de fer adequacions constructives en els
centres que acullin nois i noies adolescents amb la finalitat d’afavorir
l’eficàcia i l’execució plena dels programes educatius; el capítol que
s’hi inclou com a V regula l’atenció especial a la població adolescent
amb conductes d’alt risc social, i el capítol VI regula l’estatut de les
persones menors d’edat acollides en centres. La Llei també modifica
els articles 3 i 6 de la Llei 37/1991, per a substituir la referència a la
"pàtria potestat" per la "potestat del pare i de la mare", de
conformitat amb la terminologia utilitzada pel Codi de família. La part
final de la Llei consta d’una disposició addicional que determina que
176
s’han de regular per decret, en un termini de sis mesos, les
característiques, les funcions i l’estructura dels centres o unitats
d’estada limitada, d’una disposició derogatòria del títol que correspon
a la Llei 11/1985, i de dues disposicions finals: la primera,
d’habilitació del Govern per al desplegament d’aquesta Llei, i la
segona, sobre la seva entrada en vigor.
Article 1
S’afegeix en els apartats 4 bis i 5 bis a l’article 2 de la Llei 37/1991,
del 30 de desembre, de protecció de menors desemparats i de
l’adopció, amb el text següent:
"4 bis. Tots els centres d’acolliment han de preveure, en el projecte
educatiu del centre i en el projecte educatiu individualitzat, el conjunt
d’actuacions socioeducatives encaminades a la preparació per a un
treball, amb la finalitat que els adolescents assoleixin més recursos,
més autonomia personal i més habilitats socials.
"5 bis. Es poden crear centres o unitats d’estada limitada en els
centres d’acolliment per a atendre separadament, amb funció
d’acollida inicial en el primer període d’adaptació al sistema, els
menors que es troben en les circumstàncies establertes per l’apartat
2 i els adolescents amb conductes d’alt risc social."
Article 2
Es modifica l’article 3 de la Llei 37/1991, que resta redactat amb el
text següent:
"1. La resolució de desemparament per les causes determinades en
l’article
2
comporta
l’assumpció
automàtica
per
l’organisme
competent de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no es
procedeixi a la constitució de la tutela per les regles ordinàries o el
menor no sigui adoptat, no sigui reintegrat a qui en tingui la potestat
177
del pare i de la mare o la tutela, no s’emancipi o no arribi a la majoria
d’edat.
"2. Aquesta assumpció de les funcions tutelars implica la suspensió
de la potestat del pare i de la mare o de la tutela ordinària durant el
temps d’aplicació de la mesura."
Article 3
S’afegeix un article 5 bis a la Llei 37/1991, amb el text següent:
"Article 5 bis
"1.
Respecte
de
totes
les
persones
menors
indocumentades,
l’organisme de protecció de menors ha de comunicar aquesta situació
de manera immediata a l’autoritat competent, com també la de la
manca d’identificació de la família i, si escau, el reagrupament
familiar, atenent l’interès del noi o noia menor.
"2. A fi que l’actuació de l’organisme competent en matèria de
protecció de menors arribi a totes les persones menors que la
necessiten, malgrat que la rebutgin, es poden adoptar les mesures
específiques següents:
"a) L’assistència diürna a menors sense llar, perquè abandonin la
permanència
al
carrer.
Aquests
programes
d’intervenció
socioeducativa, com també els tallers preparatoris per a un treball,
s’han de dur a terme en els centres de dia amb la finalitat que els
menors assoleixin més recursos, més autonomia personal i més
habilitats socials.
"b) L’allotjament nocturn de curta durada per a satisfer les
necessitats assistencials dels menors. La seva durada no pot superar
els trenta dies, tot i que pot ésser prorrogada mentre es mantingui la
situació que va determinar l’adopció de la mesura.
178
"c) L’ingrés, per necessitats reeducatives, en centres o unitats amb
restricció o supressió de sortides per un temps limitat, de manera que
es puguin desenvolupar programes individuals. En aquests casos els
menors poden formular una reclamació en forma de queixa al director
del centre. Aquesta mesura únicament es pot adoptar quan la
persona menor rebutgi les mesures establertes als apartats a i b o
qualsevol altra mesura de protecció adequada a les seves necessitats.
L’adopció d’aquesta mesura, que s’ha de fer constar en l’informe de
seguiment de l’acció educativa dels menors afectats, s’ha de notificar
a la Fiscalia abans de les vint-i-quatre hores següents a l’ingrés, s’ha
de revisar setmanalment i la seva durada no pot superar els trenta
dies, tot i que pot ésser novament adoptada si les altres mesures són
rebutjades de nou i de forma reiterada.
"3. Per a l’aplicació de les mesures que estableix l’apartat 2, s’han de
crear:
"a) Centres socioeducatius diürns.
"b) Centres d’allotjament nocturn de curta durada.
"c) Centres o unitats dotats amb mesures estructurals de protecció."
Article 4
Es modifica l’article 6.2 de la Llei 37/1991, que resta redactat amb el
text següent:
"2. Si és el cas, l’organisme competent pot demanar, també, la
privació de la potestat del pare i de la mare o la remoció de la tutela,
a part d’exercir les accions penals corresponents."
Article 5
S’afegeix a l’apartat 3 de l’article 12 de la Llei 37/1991 l’incís
següent:
179
"Tanmateix, sense alterar el règim obert dels centres, els que acullin
adolescents poden incorporar, en llur configuració arquitectònica,
elements constructius de seguretat, amb l’objecte d’afavorir l’eficàcia
dels programes educatius."
Article 6
S’afegeix un nou capítol V a la Llei 37/1991, amb el contingut
següent:
"Capítol V
"Atenció especial a la població adolescent amb conductes d’alt risc
social
"Secció primera
"Disposicions generals
"Article 43
"Als efectes d’aquesta Llei, es consideren adolescents amb conductes
d’alt risc social els menors adolescents la conducta dels quals altera
de manera greu les pautes de convivència i comportament social
generalment acceptades de manera que provoquen un risc evident de
causar-se danys ells mateixos o de perjudicar terceres persones.
"Article 44
"L’atenció social de la població adolescent amb conductes d’alt risc
social s’ha d’adequar, en tot cas, als principis d’actuació següents:
"a) És prioritària l’acció preventiva, que ha d’incidir en els factors de
risc que originen la marginació i la delinqüència, i el foment de les
activitats que afavoreixen els processos d’integració social de la
persona menor. En aquest sentit, amb l’objecte de garantir-ne
l’eficàcia, s’han d’habilitar els recursos econòmics necessaris.
180
"b) En exercici de la seva funció de prevenció de la marginació, de les
conductes d’alt risc social i la delinqüència, les administracions resten
compromeses a finançar amb les dotacions adequades el treball dels
educadors de carrer, equips bàsics de serveis socials i equips
d’atenció a la infància i a l’adolescència, i també tots aquells serveis o
prestacions que donin suport a l’atenció de l’adolescent en el propi
entorn.
"c) Tota intervenció que afecti adolescents amb conductes d’alt risc
social ha d’ésser respectuosa amb els drets que l’ordenament jurídic
els reconeix, amb prevalença de l’interès superior del menor sobre
qualsevol altre de concurrent.
"Secció segona
"Programes d’educació i prevenció
"Article 45
"1. Les administracions públiques han de promoure les atencions
preventives
i
educatives
necessàries
per
als
adolescents
amb
conductes d’alt risc social a fi de responsabilitzar-los de llurs actes.
Especialment, la xarxa bàsica de serveis socials d’atenció primària ha
de promoure programes educatius i preventius destinats a fomentar
la
capacitat
crítica,
d’autocontrol
i
el
sentit
de
la
pròpia
responsabilitat dels adolescents amb conductes d’alt risc social.
"2. Són mesures preventives i educatives:
"a) L’atenció en determinats centres oberts, tallers i altres serveis
comunitaris.
"b) L’atenció en el seu propi entorn.
"c) L’ajuda professional que tendeix a proporcionar als menors els
mitjans pedagògics que els facilitin la inserció en el món del treball.
181
"d) El seguiment de les persones menors desinternades dels centres
amb l’oferta del suport sociopedagògic necessari.
"e) L’atenció psicoterapèutica.
"f) Les altres mesures d’índole educativa o terapèutica que es
considerin pertinents.
"3. La derivació a un centre d’acolliment o residencial ha d’ésser
sempre l’últim recurs a emprar i només es pot acordar quan no és
possible d’utilitzar cap altre programa.
"Article 46
"Els adolescents amb conductes d’alt risc social subjectes a l’atenció
socioeducativa establerta per aquest capítol poden rebre atenció
simultània en diversos programes i tractaments preventius.
"Article 47
"L’atenció preventiva i educativa que estableix l’article 45 s’ha de dur
a terme sempre amb el consentiment del representant legal de
l’adolescent, un cop consultat i escoltat aquest. Si manca el
representant o si aquest s’oposa de manera infundada a l’adopció de
les mesures, s’ha de demanar l’autorització judicial, un cop escoltat el
Ministeri Fiscal."
Article 7
S’addiciona un nou capítol VI a la Llei 37/1991, amb el contingut
següent:
"Capítol VI
"Estatut de la població menor acollida en centres d’atenció a persones
menors
"Secció primera
182
"Drets i deures
"Article 48
"1. Les persones menors, mentre són acollides en centres, tenen,
respecte de les persones que els guarden, els mateixos drets i deures
que corresponen a la relació amb el tutor o tutora establerta en
l’article 214 del Codi de família. Especialment, tenen els drets
següents:
"a) Ésser ateses sense discriminació per qualsevol raó, condició o
circumstància personal o social.
"b) Rebre un tracte digne tant del personal del centre com de les
altres persones residents.
"c) Tenir cobertes les necessitats fonamentals de la vida quotidiana
que els permetin el desenvolupament personal i social adequat.
"d) Ésser respectades en llur intimitat personal i en llurs pertinences
individuals en el context educatiu que regeix el centre.
"e) Ésser informades pels responsables del centre de llur situació
legal i participar en l’elaboració de llur projecte individual.
"f) Ésser escoltades en les decisions de transcendència, si han
complert els dotze anys, o si tenen judici suficient si no els han
complert.
"g) Relacionar-se amb la família i gaudir del règim de visites establert
legalment o per decisió judicial.
"h) Participar de manera activa en l’elaboració de la programació
d’activitats internes o externes del centre i en llur desenvolupament.
"i)
Ésser
documentades
per
l’Administració
que
en
té
la
responsabilitat si escau que són indocumentades.
183
"2. A l’efecte del que estableix la lletra f de l’apartat 1, els menors
que han complert els dotze anys i els que tenen judici suficient han
d’ésser escoltats preceptivament quan la decisió impliqui un canvi de
les mesures adoptades.
"Article 49
"Durant llur estada als centres d’acolliment o residencials, les
persones menors han de:
"a) Complir les normes de funcionament i convivència dels centres.
"b) Respectar la dignitat i les funcions del personal del centre i de les
altres persones residents.
"c)
Desenvolupar
educatives,
amb
laborals
i
dedicació
de
i
formació,
aprofitament
les
organitzades,
activitats
dirigides
i
coordinades pel mateix centre d’acolliment o residencial, que formin
part de llur projecte educatiu.
"Secció segona
"Incompliment dels deures i mesures educatives correctores
"Article 50
"1. Tenen la consideració d’incompliments de deures les conductes de
les persones menors següents:
"a) Incomplir les normes de funcionament i de convivència del centre.
"b) Promoure o participar activament en actes o conductes que
comportin una alteració de l’ordre, la seguretat o la convivència dins
el centre o la insubordinació respecte del personal del centre.
"c) Agredir físicament o verbalment les persones.
"d) Alterar de forma manifesta la vida quotidiana del centre.
184
"e) Abandonar el centre sense autorització o intentar-ho de manera
reiterada.
"f) Causar danys en les dependències, els materials i els efectes del
centre o les pertinences d’altres persones.
"g) Introduir, posseir o consumir en el centre drogues tòxiques,
incloent-hi substàncies psicotròpiques o estupefaents.
"h) Introduir o posseir en el centre armes o instruments especialment
perillosos.
"i) Sostreure materials o efectes del centre o pertinences d’altres
persones.
"2. Els incompliments de deures poden ésser qualificats de lleus,
greus o molt greus en funció del grau de pertorbació o del perjudici
causat.
"3. Una vegada qualificats els incompliments, s’ha d’aplicar alguna de
les mesures educatives correctores establertes a l’article 51, el
contingut i funció de les quals ha d’ésser fonamentalment educatiu.
"4. Si l’incompliment de deures fos susceptible de constituir una
infracció penal, se n’ha de donar compte immediatament al Ministeri
Fiscal de conformitat amb la legislació sobre responsabilitat penal del
menor.
"Article 51
"1. Les mesures educatives correctores que cal aplicar per raó dels
incompliments de deures de les persones menors d’edat no poden
implicar mai, directament o indirectament, càstigs corporals, privació
de l’alimentació, privació del dret de visita de la família, privació del
dret a l’educació obligatòria i d’assistència al centre escolar, ni
atemptar contra la dignitat del noi o la noia menor.
185
"2. Són mesures educatives correctores les següents:
"a) Amonestació.
"b) Privació d’activitats quotidianes d’oci, esportives o de caràcter
lúdic, ja siguin diàries, de cap de setmana o especials.
"c) Realització d’activitats d’interès per a la col·lectivitat en el mateix
centre per un temps màxim d’un mes.
"d) Separació del grup amb privació o limitació d’incentius per un
temps màxim de tres dies. Aquesta mesura només pot aplicar-se en
cas d’incompliment de deures de caràcter greu.
"3. Per a l’aplicació de les mesures educatives correctores, es tindran
en compte els criteris següents:
"a) L’edat i les característiques del noi o la noia menor.
"b) El projecte educatiu individual.
"c) El grau d’intencionalitat o negligència.
"d) La reiteració de la conducta.
"e) La pertorbació del funcionament del centre.
"f) Els perjudicis causats a les altres persones residents, al personal o
als béns o instal·lacions del centre.
"4. La petició d’excuses a la persona ofesa, la restitució dels béns o la
reparació dels danys poden donar lloc a la suspensió de les mesures
educatives correctores sempre que no es reiteri la conducta que es
vol corregir.
"Article 52
186
"1. L’actuació educativa com a resposta als incompliments de deures
ha de garantir sempre el dret a ésser informat i escoltat en relació
amb el fet.
"2. La potestat d’imposar mesures educatives correctores s’exerceix
en aplicació de la funció correctora que correspon al tutor o tutora
d’acord amb la legislació civil, sense necessitat de tramitar expedient
per a les faltes lleus. Per a les faltes greus o molt greus no es poden
imposar sancions si no és en virtut d’expedient disciplinari, amb el
corresponent nomenament d’un instructor o instructora. En tots els
casos s’ha de donar audiència al presumpte infractor o infractora.
"3. Les mesures correctores que s’imposin a les persones menors
residents s’han de comunicar, abans de vint-i-quatre hores des que
s’adoptin, al Ministeri Fiscal. Així mateix, s’han de comunicar, perquè
en quedi constància al seu expedient personal, a l’òrgan competent
de l’Administració que tingui assignades les funcions sobre atenció als
menors."
Disposició addicional
El Govern, en el termini màxim de sis mesos, ha de regular per
decret les característiques, les funcions i l’estructura que han de tenir
els centres o unitats d’estada limitada que es trobin dins els centres
d’acolliment, establerts per l’apartat 5 bis de l’article 2 de la Llei
37/1991, afegit per l’article 1 d’aquesta Llei.
Disposició derogatòria
Es deroga el títol V de la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de
menors.
Disposicions finals
Primera
187
S’habilita el Govern i el conseller o consellera de Justícia per a dictar
les disposicions reglamentàries de desplegament d’aquesta Llei.
Segona
Aquesta Llei entra en vigor als vint dies d’haver estat publicada en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació
aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les
autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 27 de maig de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep-Delfí Guàrdia i Canela
Conseller de Justícia
188
189