Tema 7.-SEGLE XVIII. DE LESCOLA TRADICIONAL ALS PRIMERS RENOVADROS (2)

Tema 7
De l’escola tradicional als primers
renovadors
CONCEPTE D’EDUCACIÓ (S. XVII, reformisme
religiós del Barroc)
Parteix de la realitat del pecat original.
Protestantisme: naturalesa humana corrompuda i sense llibertat; educació
reduïda a instrucció religiosa amb l’objectiu d’infondre conviccions i sentiments
piadosos; certa educació moral i disciplina externa.
Catolicisme: dos vessants de la fe (intel·lectual i moral); obrar moralment i tenir
fe (inseparables). Importància de la infantesa: inocència, regeneració.
Educar sinònim de disciplinar; l’infant un “sotmès” i l’autoritat un atribut
essencial de la relació educativa.
Educació no és un acte natural, espontani, sinó un procés artificial: sotmetre els
impulsos naturals de l’infant mitjançant la inculcació de màximes i l’obligació de
realitzar determinades activitats (mecanicisme).
Educació no és una activitat alegre, relaxada, despreocupada. Ha de ser dura i
benigna alhora, basada en l’amor i el temor.
Vigilància constant del mestre; correcció pel càstig.
PROTESTANTISME: Educar la burgesia acomodada (font de riquesa i de poder)
i no “abandonar” les classes populars (difondre les primeres lletres permetia el
tractament directe de la Bíblia i poder salvar la seua ànima i orientava en el
sentit de l’església reformada). No es va establir cap sistema popular
d’instrucció. Als pobles rurals, en compte de mestres rebien predicadors.
CATOLICISME: Reforma tridentina (s. XVI): naixement de congregacions
religioses amb finalitat educativa (ursulines, jesuites, escolapis, lasalians)
-LA COMPANYIA DE JESÚS (1534): Es preocupen de l’educació dels nobles i la
burgesia acomodada. Despreocupació per l’ensenyança popular. Aconseguiren
estar al primer escalafó de l’ensenyança. Mestres escrupolosament preparats i
ensenyament estrictament dirigit. La millor ensenyança possible compatible
amb els interessos de l’Església i la seua ordre.Ús de l’ensenyança com un
instrument de domini.
-ALTRES ORDRES RELIGIOSES: se n’ocupaven de la instrucció popular. Objectiu:
posar sota control de l’Església l’escassa instrucció de les masses.
LA “NOVA EDUCACIÓ”: Entrem al segle XVIII, segle de les Llums i de la
burgesia.
Formar la persona en tres àmbits: intel·lectual (ciència); moral o
religiós (pietat), social i cívic (urbanitat).
CIÈNCIA. Tres tipus d’ensenyament:
a) primeres lletres (lectura, aprenentatge de la caligrafia i l’aritmètica) i resar;
b) gramàtica o llatinitat (ensenyament mitjà preparatori per a la universitat, sòlida
cultura general);
c) Universitat (formació en les ciències principals i de funcionaris al servei de
l’Església i l’Estat).
PIETAT o virtut de la religió. Diversos vessants:
a) intel·lectual (coneixement dels dogmes);
b) religiós (cult: extern -sacraments-; intern -oració-);
c) moral (adopció d’un estil de vida).
Ensenyar a creure, resar i obrar bé.
URBANITAT: cortès, respectuós, honest, mesurat, …
TIPUS D’ESCOLA: Aula regia; Escola palatina; col·legis jesuïtes; escoles
parroquials, municipals i escoles de les ordres religioses; patronats i beneficència
Pedagogia Tradicional
•La infància és una preparació per a la maduresa
•El xiquet és dolent per naturalesa:
cal corregir-lo
•El docent és l’autoritat
•El centre de l’acció educativa és l’assignatura
•L’escola és sinònim de formació intel·lectual,
cultural, basada en lectura,
escriptura i càlcul
•Relacions personals basades en
l’autoritat i la disciplina
•Didàctica basada en la paraula:
verbalisme. És una educació
memorística i passiva
J.J. Rousseau
•Ginebra, 1712/Ermenonville, 1778.
•Encarna el lema de la Il·lustració: “Tingues
coratge de servir-te del teu propi enteniment”. Es
relacionà amb Diderot, Voltaire, Mirabeua…
•Inspirador i pare ideològic de la Revolució
Francesa.
•Va patir el rebuig i la incomprensió dels
seus coetanis (perillós i traïdor). Ha de
canviar sovint de residència per qüestions
polítiques.
•Treballà de lacai, mestre de música,
preceptor, secretari de l’ambaixador de
França, copista...
Importància i influència en el pensament de la modernitat. El seu pensament està
present avui en dia, tant a través de la tradició liberal democrática, que va encarnar
Kant, com en el pensament revolucionari que té en Marx a un dels més il·lustres
exponents.
Ja des del 1750, amb la publicació del primer Discurs, es manifesta una certa
dissensió entre Rousseau, esperit fonamentalment religiós, i els altres philosophes
de les Llums, particularment els enciclopedistes, la majoria d’ells agnòstics o ateus.
Per a Rousseau la natura és l’expressió de la voluntat mateixa de Déu i de les
seues intencions sobre nosaltres. La idea de la natura no és separable d’aquesta
relació. El seu apostolat, d’ara endavant, consistirà a cercar els camins de la
redempció per a l’ésser humà —els camins del retorn a Déu, o dit d’una altra
manera, del retorn a la natura.
L’Emili mostrarà els camins de la salvació a l’home sol.
La Nova Heloïsa, apologia del matrimoni, traçarà els de la salvació per a la parella.
El Contracte social descriurà la senda del rescat per a la societat civil.
Emili o de l’educació
•Publicat al 1762. Prohibit a França,
Ginebra i per l’església catòlica.
•Exposa les seues idees educatives
•Dividit en 5 llibres: Els 4 primers
corresponen a les etapes de la vida:
0-5 anys/6-12/13-15/adolescència.
El 5è a l’educació de la dona.
Fins els 12 anys (educ. basada en els sentits); 12-15 (en la
intel·ligència); 15-25 (ed. de la consciència).
•Idea bàsica: és una pintura de l’home ideal, de l’home que en
societat hauria aconseguit conservar la bondat natural; de l’home a
qui s’hauria apartat de tots els vicis que la societat els inculca amb
l’educ. corrent i que estaria dotat de les armes necessàries per a
defensar-se d’ells a l’edat en què començaria a tindre tracte amb la
resta dels hòmens.
REVOLUCIÓ PEDAGÒGICA.
PEDAGÒGIC
EL
NATURALISME
1-Aproximació antropológica a la pedagogia: l’ensenyament ha de partir de les característiques
de l’estudiant. Concepció evolutiva de la psicología de l’infant.
2-El centre de l’acció educativa és el propi xiquet: paidocentrisme. Abans d’edificar un
sistema d’educació, cal preguntar-se què és el xiquet i quin significat té la infància.
3--La infància és una etapa amb entitat pròpia, amb interessos i necessitats específiques.
L’infant no és un adult a qui li falta la perfecció. El xiquet és bo per naturalesa: cal deixar que
seguisca els seus impulsos. En estat natural és bo i feliç.
4-Cal partir dels interessos i de les capacitats de l’infant, ha de ser l’objecte de les seues
pròpies experiències personals, ha de descobrir.
5-El coneixement de la realitat partix de les sensacions abans que de la memòria i la
imaginació (concepció sensulaista).
6-Basat en la curiositat innata de l’ésser humà (espontaneïsme).
7-Activa (s’educa mitjançant l’acció) i amb una didàctica basada en la naturalesa: contacte amb
ella i seguir les seues pautes. Importància del vincle educació-entorn.
8-Beneficis educatius de la naturalesa, el joc, el treball manual i físic. Entorn social-natural.
9-Integral i gradual. Ha de durar tota la vida (ensenyança progressiva).
10-Sense prohibicions ni càstigs. Amb llibertat.
CRÍTIQUES
-Individualitzada però també individualista. Educació en solitari.
-És un model hipotètic enfrontat a la realitat. Una mena d’experiència de laboratori.
Allunyat de l’interès per fundar una ensenyança nacional.
-”El pobre no necessita educació”. Classista.
-Educació de la dona orientada al seu paper de mare i esposa, prudent, fidel i
honesta. Consagra la inferioritat de la dona, educada no en benefici propi sinó en
el del marit. La psicologia de la dona es dedueix del seu contrast amb la de
l’home, del qual és un complement. L’ensenyament no pot ser igual per als dos.
-No pot haver formació moral al marge de la religió. Per a educar l’home natural cal
inculcar-li els principis de la religió. Ataca materialisme i dogmatisme religiós.
-Espontaneïtat, curiositat i iniciativa de l’alumne? El paper del mestre és, en ocasions
exorbitant; a ell li correspon posar en ordre les experiències del seu alumne i
frenar, si és necessari, el seu desenvolupament personal.
-¿Podria ser una protesta contra les escoles del seu temps, on veia llocs de
perdició moral i de ruïna intel·lectual, que mantenien el conformisme i la
vanitat en els futurs membres d’una societat corrompida?
INFLUÈNCIA DE ROUSSEAU: JOHANN B. BASEDOW (1723-170)
Funda l’institut Filantrópino o Escola de Filantropia (1774)
Fi de l’educació: formar “ciutadans del món i preparar-los per a una existència
útil i feliç”
Com?: “Sin inconvenientes se pueden separar las escuelas grandes
(populares) de las pequeñas (para ricos y clases medias) porque es muy
grande la diferencia de habitos y de condición entre las clases a las cuales van
destinadas. Los hijos de las clases superiores deben y pueden comenzar
temprano su instrucción, y como deben ir más lejos que los otros están
obligados a estudiar más... Los ninos de las grandes escuelas deben en
cambio ... disponer por lo menos de la mitad de su tiempo para los trabajos
manuales, para que no se vuelvan torpes en una actividad que no es tan
necesaria sino por motivos de salud, a las clases que más que con las manos
trabajan con el cerebro”.
Joan Heinrich Pestalozzi
• Zurich,1746-Brugg, 1827.
• Mor pare (5 anys): educat per la mare (bondat,
justícia, amor al gener humà); formació moral el
iaio (pastor: pobresa i vida humil del camp).
• Amor per l’agricultura i patriotisme (misèria;
desigualtats; servei militar exterior).
• Estudia Llatí, Escola de Mestres, Dret, Teologia.
• Freqüenta Societat Helvètica, participa moviments
nacionals: és empresonat.
• 21 anys: es casa. Constitueixen el NEUHOF, es
dedica a l’agricultura. Naix Jacobo. Fracassa.
• Naix la idea d’allotjar i instruir xiquets pobres i
abandonats: ASSAIG D’ESCOLA DE TREBALL
(oficis domèstics i industrials i economia rural).
Fracassa. Escriu.
”Educador de la humanidad”
-1798: cau exèrcit i govern aristocràtic davant exèrcit francès: República Helvètica.
Col·labora
-Vol demostrar que els pobres amb l’ensenyament en el treball, el desenvolupament de la
intel·ligència i l’adquisició de coneixements d’agronomia poden ser autosuficients: organitza
STANZ (orfes, pobres i oprimits). Fracassa (enfrontaments comissari del govern).
-Treballa de mestre en un col·legi de xiques i després en un de xics.
-Funda BURGDORF: principis psicològics (graduació)/principis de la naturalesa (aprendre
a vore, pensar i parlar abans que a llegir i escriure). Seminari de Mestres. Famós en tota
Europa (acudeixen mestres d’Alemanya i França). 150 alumnes i bona quantitat d’ajudants.
-Atacat pels conservadors: campanya a favor dels drets socials; el ric és la causa dels mals de
l’Estat; democratització de l’ensenyança; educació obligatòria; ideals democràtics. Decebut
amb Napoleó.
-Abandona i funda YBERDON. Fama universal. Polèmica entre els ajudants. Secció de
dones. Tanca en 1825. Mor dos anys després.
-Leonardo i Gertrudis; Llibre de les mares; L’A, B, C de la intuïció; Doctrina intuïtiva de les
relacions numèriques; Com educa Gertrudis els seus fills; El cant del cigne.
PRINCIPIS
•Educació integral. L’educació l’entén com el desenvolupament de: les energies del
cap (PENSAMENT); del cor (SENTIMENT); de la mà (ACCIÓ).
•Formació moral i religiosa: l’essència del seu sistema educatiu. Preeminència del
sentiment sobre la raó.
•La intuïció i l’experiència fonament de la instrucció.
•El llenguatge ha d’anar lligat a la intuïció.
•S’ha de començar sempre pels elements més senzills i elevar-se gradualment
segons el desenvolupament de l’infant.
•Cal aturar-se bastant en cada punt perquè l’alumne l’adquirisca totalment.
•L’ensenyament s’ha d’acomodar al desenvolupament de l’alumne.
•La individualitat de l’alumne és sagrada.
•L’objectiu principal de l’ensenyança elemental no és comunicar coneixements o
habilitats sinó desenvolupar les seues energies individuals.
•La disciplina i les relacions mestre-alumnes fonamentades en l’amor.
•La instrucció s’ha de subordinar a l’educació.
•L’activitat és una llei de la infantesa: acostumar-lo a obrar, educar la mà.
•Cultivar les facultats segons l’ordre natural: desenvolupar la ment i després proveir-la
•Iniciar pels sentits: no dir mai a l’infant el que pot descobrir per ell mateix.
•Dividir cada assumpte en els seus elements. Procedir pas a pas: la mesura de la
instrucció no és el que el mestre pot donar sinó el que l’alumne pot rebre.
•Passar del que es coneix al que es desconeix; del més simple al més complex; del
més particular al més general; d’allò concret a allò abstracte.
•Primer la síntesi i després l’anàlisi. Seguir l’ordre de la naturalesa.
Friedrich Froebel
• (1782-1852). Alemanya. Deixeble de Pestalozzi.
• Fill d’un pastor protestant. Mare mor a l’any. Rebutjat per la nova esposa. Viu amb
un tio.
• Estudis de Filosofia, Minerologia, Agricultura. Atret per les matemàtiques, el càlcul i
l’Arquitectura. Treballa d’agrimensor i tenidor de llibres.
• El pedagon Gruner li ofereix un lloc de mestre en l’escola model pestalozzina
(Francfort). 1805.
• Viatja a Yverdon. 15 dies amb Pestalozzi. Determina el curs de la seua vida.
• Renuncia al seu càrrec de mestre, un temps de preceptor i torna a Yverdon en 1808.
• Discreta de Pestalozzi: el mètode es pot aplicar a majors de 8 anys però descuida la
primera infància.
• Torna a Francfort, segueix de preceptor fins a 1811. Estudia Llengua, Minerologia,
Química i Filosofia.
• 1813: s’allista en la guerra contra Napoleó.
• Acabada la guerra treballa durant dos anys com a ajudant en el Museu de
Minereològic de Berlin.
•1816: necessitat d’educar els seus tres nebots orfes, comença la seua obra educativa.
En 8 anys passarà de 3 a 56 alumnes.
•1817: funda un institut a Keilhau. Es casa amb Guillermina Hoffmeister (1818).
•1831 tanca: problemes econòmics i oposició conservadora.
•Funda una escola a Wartensee (1831) i després a Willisau (1833). Oposició
conservadora i de l’església-protecció del govern (aguantarà fins a 1839).
•1835: Burgdorf. Torna (estat de la dona) i 1837 funda la “Institució per als xiquets
menuts”, centrada en la primera infància i l’educació mitjançant el desenvolupament
de la intuïció i el descobriment. Comença la creació de materials per a jocs i
ocupacions (els regals) i funda una revista.
•Les seues idees se propaguen. 1839 mor la dona, funda una “Institució per a jocs i
ocupacions” i celebra cursos per a cuidadors i cuidadores d’infants.
•1840: funda el Kindergarten general alemany. 1845: comencen a crear-se
“Associacions d’educació” i cursos per a “mestres jardineres”.
•Vol implantar els jardins d’infància en l’escola alemanya.
•Es casa amb Luisa Levin (1851).
•Es prohibeixen els jardins d’infància perquè, deien, difonien concepcions socialistes
i atees.
•L’educació de l’home; Pla de vida; Cants de la Mare.
Els regals de Froebel
-11 en total. 7 íntegrament de Froebel.
-Perquè s’exerciten sensorialment.
-Tots els sentits es redueixen a un sol: el tacte.
-Els regals (procuren activitats a través del joc);
les ocupacions (les tasques; transformen la
matèria prima).
-Procuren, mitjançant els jocs, l’activa exercitació
sensorial però ha de facilitar altres funcions:
llenguatge i socialització.
-Com? Aprofitant els xiquets perquè facen
tasques lliurement però en col·laboració mútua
(tasques independents-objectius comuns).
-Darrere de tot: el principi de l’activitat, que el
mantinga en constant moviment i allunyat de
l’avorriment. Activitats variades.
-Correctament incentivada serà espontània.
-Principis dels regals: llei de contrastos/ llei de
desenvolupament progressiu i continu.
Els Kindergarten
•L’aportació més brillant: per primera vegada es fixà la vista en els més
menuts, s’edificà una doctrina pedagògica i la institució que havia
d’aplicar-la.
•Respecte i coneixement de la psicologia del xiquet i de les seues
necessitats: els plans d’estudi s’han de basar en les activitats i interessos
de cada etapa.
•No s’iniciarà en una matèria nova fins que no estiga suficientment madur.
•Desenvolupament de la individualitat i foment de la sociabilitat.
•L’activitat és l’antecedent del pensament i es manifesta pel joc: el xiquet ha
de jugar. En l’educació inicial el joguet és essencial.
•Importància de les activitats espontànies. El mestre és guia, amic i
subjecte actiu de l’educació: dóna, rep i deixa llibertat, encara que propose
l’activitat.
•Educació integral en contacte continu amb la naturalesa.
•Educar més que instruir. Formació d’hàbits (solidaritat, amistat,
obediència, veracitat...).
•El xiquet ha de ser tractat d’acord amb la seua qualitat de fill de Déu: amb
un clima de llibertat, entesa i respecte absolut.
•Acció (activitats), joc (jocs) i treball (tasques).