UNIVERS: TOT PER DESCOBRIR 1. Cronologia de les teories científiques sobre l'origen de l'Univers. La teoria més popular de l'origen del nostre univers se centra en un cataclisme còsmic anomenat el Big bang. Però no hem d’oblidar que en èpoques anteriors també hi van haver teories sobre la creació de l’univers. Les resumeixo: Abans segle XX (no científiques) Edat Antiga: Etapa cosmocèntrica. Sistema cosmològic geocèntric. Concepció mítica. Aristòtil,Hiparco i Ptolemeu. Edat mitjana Etapa teocèntrica. Déu és la veritat. Crisi del medieval i transició: Copèrnic i Giordano Bruno. Edat Moderna Etapa antropocèntrica. S'obre pas la raó, la metodologia científica. Es pretén conèixer la naturalesa sense prejudicis mítics, religiosos o metafísics. «La veritat és la ciència». El mètode científic és l'instrument de relació i de coneixement de l'Univers per l'home. Segles XVI, XVII. Revolució científica. Copèrnic, Kepler, Galileu, Torricelli, Pascal, Boyle, Huygens, Hooke, Newton, Francis Bacon, Descartes.Es a partir d’aquesta etapa quan realment es donen les teories científiques del’univers: 1915 Teoria de la relativitat general. Proporciona una descripció matemàtica de l'Univers. Dóna una resposta errònia a l'existència d'un cosmos etern i estàtic. Introdueix la constant cosmològica en les seves equacions amb la finalitat de contrarestar la gravitació i «frenar» l'expansió accelerada de l'Univers. ALBERT EINSTEIN 1948 George Gamow elabora, juntament amb Ralph Alpher i Hans Bethe, el model de La teoria del Big bang és l'explicació principal sobre com va començar tot l'univers. Afirma que entre uns 14000 i 15000 milions d'anys tota la matèria de l'univers estava concentrada en una zona que era molt petita. A partir d'un esdeveniment violent aquesta zona va explotar i a partir d'allí va començar a expandir-se. Agrupant-se i acumulant-se per a crear les estrelles i les galàxies. Aquesta teoria té com a base la teoria de la relativitat d'Albert Einstein. 1922-1924 La teoria de l'univers oscil·lant afirma que el nostre univers seria l'ultimo de molts sorgits en el passat després de successives explosions i expansions. Quan l'univers es desploma sobre si mateix és atret per la seva força de gravetat. Aquesta teoria és proposada per Richard Tolman i Alexander Fredman que diu que l'univers sofreix una infinitat d'oscil·lacions que s'inicien amb un big bang i acaben amb una big crunch. Després de l'explosió, l'univers s'expandeix fins a aconseguir que l'atracció gravitacional de la matèria produeixi una implosió 1949 La Teoria de l'estat estacionari és desesenvolupat per Hermann Bondi, Thomas Gold i Fred Hoyle com una alternativa a la Teoria del Big Bang. Considera que l'univers és una entitat que no té principi ni fi, perquè creu que no va començar amb una gran explosió ni que es col·lapsarà en un futur, sinó que la matèria estel·lar sempre ha existit i que l'univers té un aspecte general idèntic en espai i temps. Aquesta teoria afirma que l'univers és homogeni i que té un mateix aspecte en qualsevol regió de l'espai que observem i del temps en el qual el fem. 1981 La teoria inflacionària explica la creació de l'univers formulada per un gran cosmòleg i físic teòric Alana Guth que es basa en els estudis sobre els camps gravitatoris com els que hi ha prop del forat negre. Aquesta teoria creu que una força única es va dividir en quatre que ara coneixem com la força gravitatòria, electromagnètica, nuclear forta i nuclear feble, formant l'univers. El físic i cosmólogo Alan H Guth, de l'Institut Tecnològic de Massachussets (M.I.T.). . Models basats en la cosmologia quàntica: El nostre univers és un entre molts. Però el nombre total d'universos és finit. I els múltiples universos existents són similars entre ells. Aquesta és la teoria d’ Stephen Hawking i Thomas Hertog. Es fonamenta en la teoria de cordes de la física (que postula que les partícules elementals són en realitat com a minúscules i vibren) i en el concepte que existeixen múltiples universos. Foto facebook Stephen Hawking i Hertog VIDEO QUE EXPLICA LES TEORIES DE HAWKING I Hertog sobre lorigen de l’Univers https://youtu.be/Du7t6RUsj6s On trobem el cinturó d'asteroides? El cinturó d’asteroides és una regió d'espai entre les òrbites de Mart i Júpiter on la majoria dels asteroides en el nostre sistema solar són trobats girant en òrbita al voltant del Sol. El cinturó està format per més de 5.000 milions d’asteroides. Prové de l’esclat d'un planeta degut a l'impacti d'un asteroide a sobre d'ell oper condensacions en la nebulosa primitiva. Ceres és l'asteroide més gran.Superfície de 952,4km de diàmetre. Te una alta densitat CERES VIDEO DE LA NASA https://youtu.be/wL-sfEsYhpw Hi ha algun més Sí, per això s’anomena cinturó principal, per diferenciarel d'altres agrupacions com el cinturó de Kuiper i Disc dispers. Imatge kuiper.html :http://jessicaalejandrab3a.blogspot.com/2008/10/cinturn-de- Altres grups d'asteroides en el sistema solar: Asteroides propers a la Terra: Es divideixen en grups en funció del seu semieix major, distància de periheli, i distància d'afeli: els asteroides Atiras o Apohelis tenen òrbites estrictament a l'interior de l'òrbita terrestre, els Atons travessen l'òrbita de la Terra, els Apol·los travessen l'òrbita de la Terra, i els Amors tenen òrbites estrictament fora de l'òrbita de la Terra. Asteroides troians: Grup d'asteroides que comparteixen òrbita amb un planeta o satèl·lit major. Es refereix als asteroides troians de Júpiter, que en constitueixen la gran majoria, encara que també se n'han trobat alguns a les òrbites de Mart i Neptú. Aprenem més coses sobre els asteriods: 1. Planteja possible existència d'un planeta gegant, desintegrat formant el cinturó actual. 2. Actua com una frontera natural entre els planetes gasosos i rocosos Els dues satèl.lits de Mart, Fobos i Deimos, són dos antics asteroides, que van ser atrapats pel camp gravitatori de Mart 3. Fins al dia d’avui s'han estat descoberts un total de més de 20.000 asteroides dels quals aproximadament 15.000 són provisionals, els restants el seu número i catalogació estan per realitzar. 4. Estudis recents portats a terme per una universitat americana parlen que els primers reservis d'aigua del nostre sistema solar provenen d'aquesta regió 5. La distribució espacial dels asteroides està condicionada per la presència de Júpiter. La gravetat d’aquest planeta gegant crea zones ressonants en les que s’acumulen els asteroides, com els troians Imatge https://docplayer.es/78730870-Astronomia-els-secrets-de-lunivers-planetes-extrasolars-xavier-luri-departament-de-fisicaquantica-i-astrofisica-universitat-de-barcelona.html Els asteroides es poden classificar en diversos tipus: Tipus C: El 75% dels asteroides visibles des de la terra, incloent Ceres. Relacionats amb un tipus de meteorits, que son dels materials mes antics del dels sistema solar. Tipus S, relacionats amb els meteorits petreus-ferrosos, constitueixen aproximadament un 15% de total. Tipus M, que esta compostos per un aliatge de ferro i níquel. http://www.rtve.es/noticias/20180521/descubren-asteroide-sistema-solar-viaja-sentido-contrario-resto/1737444.shtml VÍDEO ON S’EXPLICA QUE SÓN ELS ASTERIODES https://youtu.be/tX_lN2NOehg Què va passar durant el Big Bang . L'era de Planck El naixement de l'univers; és tan curta que no aconsegueix un segon de durada (1/1043 segon). La densitat de l'univers en aquest moment es calcula al voltant de 1090 kg/cm3. El seu tamany és molt petit i està a temperatures de 1032 °C. 2. Era de GUT L'era de GUT (o època de la gran unificació) va des d'1/1043 segon a 1/1036 segon. En aquest període la força de gravetat se separa de les forces electromagnètiques i nuclears. En l'era GUT les partícules subatòmiques són indistingibles. La temperatura és de 1027 °C. 3. Era de la Inflació L'era de la inflació dura una mil·lèsima de segon, des d'1/1036 fins a 1/1033 segons. Com el seu nom l'indica, la grandària de l'univers passa de ser extremadament petit a molt gran. La temperatura és de 1025 °C. 4. Era Lepton-Quark Aquesta etapa es caracteritza per un univers carregat de partícules elementals. Aquestes partícules són aniquilades constantment per les seves antipartícules, formant fotons. Els fotons xopen i formen la matèria. Així, les primeres partícules subatòmiques, els protons i neutrons, es formen. Això passa en la primera bilionèsima (1/1012 ) de segon de l'existència de l'univers. La temperatura és 1015 °C. 5. Primer centè de segon Es calcula que en la primera centèsima de segon l'univers té la grandària del nostre sistema solar. L'expansión continua i l'univers continua molt dens i calent. Es formen partícules pesades com a fondes, protons i neutrons. 6. Primer segon de l'univers Per a aquest moment l'univers s'ha refredat a 10 mil milions de ºC i les partícules comencen a perdre energia. La relació és d'1 neutró per 6 protons. 7. Nucleosíntesis Al minut tres, segueix el refredament i protons i neutrons s'ajunten, formant els primers àtoms. L'heli i el deuteri que existeix avui a l'univers va ser creat en aquesta era. 8. Radiació Els primers 300.000 anys de l'univers es caracteritzen per la formació constant de fotons. La temperatura baixa a 3000 °C i la densidat. També disminueix. L'univers medeix aramilió d'anys-llum , i continúa en expansió. El moment en què la radiació s'allibera és conegut com a desacoblament. Aquest moment marca la primera vegada que la llum es transmetre lliurement, el més llunyà que es pot "veure" amb els telescopis. 9. Formació d'estrelles i galàxies Quan l'univers va fer el primer milió d'anys, focus de major densidat van actuar com a llavors, atrayendo materia. Aquestes "llavors" van donar origen a les estructures còsmics, estrelles i galàxies que vemos hoy. Evidències de la gran explosió • La quantitat de deuteri i heli avui es correspon a la quantitat creada en el primer minut de la gran explosió. • El descobriment de les radiacions de fons de microonda cósmica que corresponen a la temperatura que es podria haver generat desprès de tres-cents mil anys de la gran explosió. • L'expansió de l'univers. Vídeo de la teroia del big bang Explicació llarga, National geogràfic https://youtu.be/jqvrdiiNlkw Breu explicació Big bang https://youtu.be/a9L9-ddwcrE Big bang https://www.nationalgeographic.es/espacio/el-origen-del-universo https://cuadroscomparativos.com/cuadros-comparativos-teorias-origen-del-universo/ Diapositives https://www.slideshare.net/boratysamat/lunivers-i-el-sistema-solar-56025094 bibliografia https://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala/20181230/281505047341866 https://www.slideshare.net/boratysamat/lunivers-i-el-sistema-solar-56025094 big bang https://deeperintotheuniverse.wordpress.com/2015/05/08/el-big-bang-cumple-50-anos/ asterioides https://deeperintotheuniverse.wordpress.com/asteroides/ big bang https://deeperintotheuniverse.wordpress.com/2015/05/08/el-big-bang-cumple-50-anos/ http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbasees/Astro/timlin.html https://www.todamateria.com/teoria-del-big-bang/ Vídeo del big bang https://youtu.be/pA5Vutdqv7Q bibliografia universo https://misistemasolar.com/evolucion-del-universo/ NOTICIA http://www.rtve.es/noticias/s/ciencia-y-tecnologia/ Situen l'origen dels humans moderns en la conca del riu *Zambeze, fa 200.000 anys • Ja es coneixia que Àfrica era la terra natal de l'Homo sapiens, però no la zona ni la data exactes • La troballa s'ha dut a terme mitjançant diferents disciplines com a genètica, geologia i física climàtica Un treball multidisciplinari situa l'origen dels humans moderns al sud del riu *Zambeze, entre les actuals Botswana, Namíbia i Zimbàbue. *ISTOCK La terra ancestral on van sorgir els humans d'anatomia moderna ha estat localitzada en la conca del riu *Zambeze, al sud d'Àfrica, segons un estudi publicat en la revista Nature, que aporta el context geogràfic a l'evolució humana. La recerca, liderada per l'Institut *Garvan de Recerca Mèdica de *Sidney (Austràlia), assenyala que ja era sabut que Àfrica havia estat la terra natal de l'humà com el coneixem avui, però no la zona exacta d'aquest origen. Els autors proposen que els canvis en el clima d'Àfrica van desencadenar les primeres exploracions humanes, que van iniciar el desenvolupament de la diversitat genètica, ètnica i cultural dels humans.Aquest estudi proporciona una finestra als primers 100.000 anys de la història dels humans moderns, amb l'ADN com una càpsula del temps. La principal autora, Vanessa *Hayes, d'aquest institut australià, indica que diverses disciplines han estat aplicades per a dur a terme aquesta anàlisi, com la genètica, la geologia i la física climàtica. La regió identificada és avui desèrtica i amb salines, però en el seu moment va ser un gran llac dues vegades més gran que el Llac Victoria. El llac es va dividir en altres petits fa uns 200.000 anys fins a formar una gran zona humida on els humans es van establir. Era una regió verda i en ella van romandre durant uns 70.000 anys fins que el clima va canviar i van començar a dispersar-se, desencadenant les primeres exploracions. Migració cap a la resta d'Àfrica i després del món Aquestes migracions van donar pas, afegeixen els científics, al desenvolupament genètic humà i la seva diversitat ètnica i cultural. Les poblacions van migrar primer cap al nord-est i després al sud-oest, i van suposar els primers passos cap a una migració fora d'Àfrica i, finalment, cap a la resta del món. "Abans del sorgiment de l'humà modern, el llac va començar a assecar-se a causa d'un canvi en les plaques tectòniques. Això va crear una gran zona humida, que és un dels ecosistemes coneguts més productius per a sustentar vida", segons Andy Moore, geòleg de la Universitat de *Rhodes (Sud-àfrica). "En contrast amb els migrants del nord-est, els exploradors del sud-oest semblen prosperar, experimentant un creixement constant de la població", assenyala *Hayes. Els autors especulen que l'èxit d'aquesta migració va ser probablement el resultat de l'adaptació a l'alimentació marina, que està recolzada per una àmplia evidència arqueològica al llarg de la costa meridional de l'actual Sud-àfrica. "Ha estat clar durant un temps que els humans anatòmicament moderns van aparèixer a Àfrica fa aproximadament 200.000 anys. El que s'ha debatut durant molt de temps és el lloc exacte d'aquesta aparició i la dispersió posterior dels nostres primers avantpassats", explica *Hayes. ADN mitocondrial Segons la científica, l'ADN mitocondrial (material genètic) actua com una "càpsula del temps", en acumular canvis al llarg de les generacions. Per a aquesta experta, comparar aquest codi genètic dels diferents individus ha permès saber que relacionats estan entre ells. *Hayes i els seus col·legues van prendre mostres de sang de comunitats locals per a crear un exhaustiu catàleg dels *mitogenomas (codi genètic complet) dels primers humans moderns. "El nostre treball no hauria estat possible sense la contribució generosa de les comunitats locals", va dir *Riana *Bornam, professora de Sanitat Pública de la Universitat de Pretòria. "Fusionem 198 *mitogenomas nous i estranys amb la base de dades actual de la població més antiga coneguda dels humans moderns, el llinatge L0. Això ens va permetre refinar l'arbre evolutiu de les nostres primeres branques ancestrals millor que mai", diu la primera autora, la doctora Eva Chan, de l'Institut *Garvan de Recerca Mèdica, que va dirigir les anàlisis filogenètiques. D'aquesta manera, en combinar el llinatge amb la distribució lingüística, cultural i geogràfica, l'estudi va revelar que l'origen dels primers Homo sapiens (home modern) es va situar al sud del riu *Zambeze, incloent tota l'extensió del nord de Botswana fins a Namíbia a l'oest i Zimbàbue a l'est. Simulacions climàtiques i anàlisis geològiques Per a investigar què va poder haver impulsat aquestes primeres migracions humanes, el coautor Professor Axel *Timmermann, director del Centre de Física del Clima del *IBS, en la Universitat Nacional de *Pusan (Corea del Sud), va analitzar simulacions de models climàtics per computadora i dades geològiques, que capturen la història climàtica del passat del sud d'Àfrica fa 250.000 anys. "Les nostres simulacions suggereixen que la lenta oscil·lació de l'eix de la Terra canvia la radiació solar d'estiu en l'hemisferi sud, la qual cosa porta a canvis periòdics en les precipitacions en el sud d'Àfrica -assenyala el professor *Timmermann-. Aquests canvis en el clima haurien obert corredors verds amb vegetació, primer fa 130.000 anys al nord-est, i després fa uns 110.000 anys al sud-oest, permetent als nostres primers avantpassats emigrar per primera vegada". "Aquests primers migrants van deixar enrere una població en la seva terra natal", va indicar *Hayes, i va puntualitzar que els descendents d'aquest grup d'éssers humans es pot situar actualment en *Kalahari, en el sud d'Àfrica. La recerca s'ha dut a terme sota la consulta de les comunitats africanes locals i el vistiplau dels seus líders, precisa Nature. Sitúan el origen de los humanos modernos en la cuenca del río Zambeze, hace 200.000 años Ya se conocía que África era la tierra natal del Homo sapiens, pero no la zona ni la fecha exactas El hallazgo se ha llevado a cabo mediante diferentes disciplinas como genética, geología y física climática http://www.rtve.es/noticias/20191024/cientificos-presentan-nuevo-metodo-para-descubriragujeros-gusano-universo/1985361.shtml Científicos presentan un nuevo método para descubrir agujeros de gusano en el universo La técnica se basa en la búsqueda de pequeñas desviaciones en la órbita de las estrellas Estarían influenciadas por la gravedad de las estrellas en el otro extremo del pasaje 24.10.2019 | actualización 19:36 horas
