HIDROGEN § Element més abundant § Pot actuar com alcalí per que té 1 sol electró s i perquè és un ió monopositiu. § No pot actuar com alcalí per que no rx amb aigua, no és un metall § Pot actuar com halogen per que es un no metall, forma molec. Diatòmica. § No pot actuar halogen perquè H- es difícil de trobar i molt reactiu, també H2 es poc reactiu. Propietats de H2. § Gas tòxic, incolor, inolor § Enllaç H-H és el més fort, superat inclòs per la força de l’enllaç O-H. § Reacció hidrogen amb oxigen. o Termodinàmicament afavorida o Cinèticament impedida o Activació explosiva Reactivitat de H2. § Rx amb N2. o Afavorit termodinàmicament, molt lenta, falten catalitzadors. § Rx amb halògens a diferents velocitats § Redueix metalls oxidants® a temperatures elevades § Redueix alquens/alquins a alcans® amb catalitzadors Obtenció H2. § Àcid diluït i un metall ® no és econòmic § Electròlisi de H2O ® No es eficient, molt car energèticament § Fonts renovables ® A nivell de recerca encara o Fotosíntesi artificial amb aigua i llum solar o Biomassa i microorganismes § Industrialment: CH4 (g) + 2H2O (l) ® 4H2 (g) + CO2 (g) Tipus d’hidrur § Qualsevol element que forma compostos binaris amb l’hidrogen § En el bloc p, al baixar en el grup, més inestable l’enllaç (Ja que distància augmenta) § Punt ebullició creix en baixar en el grup § Dins del període, els elements més pesats formen hidrurs més estables. § Hidrurs iònics o Formats amb alcalins o alcalinoterris (molt electropositius) o No conductors, no volàtils o Molt reactius, rx violentament amb aigua o Molt bàsics i reductors § Hidrurs covalents o Molècules discretes ® formen amb tots els No metalls i metalls poc electropositius. o TIPUS 1: On H es gairebé neutre ®Majoria dels hidrurs covalents (Tot bloc P menys B,N,O,F) ®Poca polaritat, forces dispersió com a força intermolecular o TIPUS 2: On H té tendència positiva ®Hidrurs amb B, N, O, F ®Densitat de càrrega positiva i elevada ®Formen ponts d’hidrogen, que els fa pujar el punt d’ebullició. o Tipus 3: Hidrurs de Bor ®H és lleugerament negatiu, ja que la seva electroneg és un xic major a la del Bor ®B2H6. Té 3 centres amb 2 electrons. 2 orbitals del B rx amb l’orbital del H. ®Geometria tetraèdrica § Hidrurs metàl·lics o Amb alguns metalls de transició. o Hidrurs no estequiomètrics o H queda atrapat en els forats de la xarxa cristal·lina o Molt importants en catàlisi. ALCALINS § Grup més periòdic de tots § Tots són metalls tous i brillants § Molt reactius ® volen perdre el e- ns1 § Punt ionització baixos ® volen arribar a configuració gas noble. § Són molt reductors ® redueix aigua ® més violent en baixar en el grup ® Rx exotèrmica. § Al ¯ el grup, tenen més àtoms: o ¯ força enllaç metàl·lic, pq àtoms +gran, + separat nucli fa més feble enllaç metàl·lic. o ¯Pfusió, ¯DHatomització, ­densitat. § Són grans, però amb poca càrrega. o q/r¯: poc polaritzants o Poc hidratats, en ¯ grup ¯ Energia hidratació. Hidratació dels cations alcalins § Tenen interaccions io-dipol permanent amb l’aigua ® poc importants, DHbaixes (Exct Liti) § Sals anhidres ® càrregues més a prop ® U més negativa § Sal hidratada ® càrregues més lluny ® U menys negativa, però estabilització extra de E.hidrat § Sals d’alcalins són anhidres ® No compensa estabilització per hidratació o Excepte: LiOH·8H2O § En solució aquosa tots els cations estan hidratats § Com més estable, menys soluble, més U i més alt punt ebullició § +soluble quan hi ha més diferencia de radis: o Solubilitat LiI major que LiF, Solubilitat CsF major que CsI Liti (Li) § Menys dens del grup § Solid a T ambient § Relació q/r més gran del grup § Potencial reducció més negatiu § Aplicacions: Bateries recarregables, metal·lúrgia, lubricants, antidepressius. § Relació diagonal entre Li i Mg. Alt grau de covalència. o Formen òxids normals o Únic alcalí que rx amb N2. Sodi (Na) § Més abundant, més utilitzat industrialment § + petit que K en fase gas ® solvatat és més gran Na § Bon reductor § Usos: obtenció metalls difícils de reduir, additius gasolines de plom, vidres, obtenció K metall § Obtenció: Procés Downs, electròlisi NaCl de les mines de sal o 2Na+ (NaCl) + 2Cl- (NaCl) ® 2Na(l) + Cl2 (g) rx no afavorida, s’ha d’aportar E. elèctrica Carbonat de Sodi (Na2CO3) § top 9 producte més important. § Usos: fabricació vidres, depuració aigües § Obtenció: Mètode Solvay, costós energèticament. 2 NaCl (aq) + CaCO3 (s) ®D® Na2CO3 + CaCl2 Òxids alcalins § Li: òxids (O2-) Li2O (s) + H2O (l) ® 2LiOH (aq) 2- § Na:peròxids (O2 ) Na2O2 (s) + 2H2O (l) ® 2NaOH (aq) + H2O2 (aq) § Resta:Superòxids (O2-) 2KO2 (s) + H2O(l) ® 2KOH(aq) + H2O2 (aq) + O2 (g)­ Hidròxids alcalins § Sòlids blancs § Molts solubles § Li forma sal hidratada (LiOH·8H2O) § Absorbeixen CO2 de l’aire. § NaOH: top 6 substància inorgànica. o Usos: Com a reactius, per a paper o Obtenció: electròlisi salmorra. 2NaCl + 2H2O(l) ® 2NaOH(aq) + H2 (g)+ Cl2 (g) Compostos de coordinació § M+ ® àcids de Lewis durs, formen compostos coordi amb àtoms donadors (N o O) § Compostos més estables: o Èters corona: estructura tipus quelat, estable en dissolució orgànica. o Tipus criptó: tipus quelat, estable en solucions aquoses. ALCALINOTERRIS § Tots són metalls § En comparació amb els alcalins: o Densitat alta o Més fort enllaç metàl·lic (2 electrons de valència) o Més alta DHatomització, més alt punt de fusió o Més durs § La reactivitat augmenta al baixar en el grup ®són menys reactius que els alcalins § Rx amb molts no metalls. § Rx amb N2. (El magnesi ho fa en calent) § Formen compostos iònics amb càrrega +2 o Mg i Be formen compostos covalents, molt polaritzants, q/r­ § Sals gairebé sempre hidratades, al baixar en el grup la hidratació és menor § Són insolubles en aigua :monocarregats solubles (Cl-, NO3-), policarreg insolubles (CO32-, PO43-). Beril·li (Be) § Caràcter polaritzant molt fort, q/r­, + covalent § Coordinació tetraèdrica ja que és molt petit § Car i escàs § Aplicacions: finestres raig X, aliatges forts, lleugers i no magnètics § Relació diagonal entre Be i Al. (Similar q/r) o Formen hidrurs, òxids i halogenurs covalents o A l’aire formen recobriment d’òxids (protegeix interior metalls enfront oxidació) o Amfòters i formen anions per rx amb OH- concentrat. § Obtenció: Beril·lé Be3Al2(SiO3)6, si té impureses Cr3+(maragda), amb impureses Fe2+(aiguamarina). S’agafen els cristalls amorfs i es fa una redox. Magnesi (Mg) § Element més important del grup industrialment § Essencial biològicament: clorofil·la i molts enzims humans. § Aplicacions: Aliatges Al/Mg (baixa densitat, molt inflamables), MgO com a material refractari. § Obtenció: o A partir aigua de mar. 1. Precipita Mg2+ en medi bàsic 2. Es filtra i barreja amb HCl ®MgCl2 3. Es fa electròlisi a 714°C: MgCl2®D® Mg(l) + Cl2 (g) o A partir de la dolomita: MgCO3·CaCO3 (on hi ha Mg2+ hi ha Ca2+ en els minerals). Aquesta segona forma s’utilitza quan el mar està lluny. Òxids § Be® A l’aire i escalfat forma un òxid amfòter. Estructura Tetraèdrica. § Mg®òxid bàsic, no rx amb aigua, molt insoluble, iònic pur, punt de fusió alt. § Ca, Sr, Ba®Formen els respectius òxids MO o però amb excés de O2 el bari forma EL peròxid BaO2. § La solubilitat i basicitat dels hidròxids augmenta en baixar en el grup. Carbonat de Calci (CaCO3) § Compost oxo més important del grup § Es troba a: pedra calcaria, marbre, dolomita, coral, perles, conquilles, calcita( + pur). § Aplicacions: Construcció, antiàcid, abrasiu pasta de dents, suplement densitat osos. Sulfat de Calci (CaSO4) § Es troba al guix o alabastre (CaSO4·2H2O) § Guix escalfat s’obté espècie hemihidratada: CaSO4·2H2O passa a CaSO4·½ H2O. Compostos de coordinació § Be® únic element del grup que fa compostos de coordi. amb lligands simples. § La resta formen compostos de coordi. estables amb lligands polidentats. Compostos organometàl·lics § Compostos de Be es poden sintetitzar per metàtesi d’un halogenur i un alquil lidiat. § Mg: forma enllaços covalents fàcilment (reactius de Grignard). En compostos organometàl·lics es tetraèdric. GRUP 13 § Bor comportament no metall ® es considera semimetall § La resta del grup són metalls § Punts de fusió irregulars ® estructures cristal·lines diferents ® No comparables § Punt ebullició¯al ¯en el grup® enllaç metàl·lic més feble al baixar en el grup. § Relació q/R­ ® formen enllaços covalents § Estat oxidació +3, els elements més pesats poden tenir +1 degut al efecte del parell inert. Bor (B) § No metall § Presenta 4 al·lòtrops ® unitat bàsica icosaedres B12 § Relació diagonal B/Si o Formen òxids àcids o Formen estructures d’òxids polimèrics (àtoms O compartits) o H3BO3/H4SiO4 àcids mols febles o Els seus hidrurs son gasosos i inflamables. § Extracció: o Bòrax: Na2[B4O5(OH)4]·8H2O o Kernita: Na2[B4O5(OH)4]·2H2O § Obtenció: o Mines de bòrax: B2O3 + 3Mg(s) ® 2B + 3MgO o Per microelectrònica: 2BBr3 (g) + 3H2 (g) ® 2B(g) + 6HBr(g) Òxid de Bor (B2O3) § Unitats de BO3 trigonal planes ® comparteix 3 atoms d’O § Usos: vidres resistents a xocs tèrmics § NC.4 Àcids Bòrics [B(OH)4]- [B3O3(OH)4]- Peroxoborat sòdic § [B2(O2)2(OH)2]2- § Utilitzat com a detergent pel seu caràcter oxidant (grups oxo) § En aigua calenta s’hidrolitza a borat sòdic i peròxid d’hidrogen. Halurs de Bor § BX3 ® No dimeritza ® trigonal plana ® formació enllaços parcials π § Són àcids de Lewis ® El B canvia d’hibridació sp2 a sp3 . o Més estable sp2 ja que hi ha menys distància d’enllaç Alumini (Al) § Molt reactiu ® s’oxida al entrar en contacte amb l’aire. (Protegeix enfront oxidació interior). § Rx exotèrmicament amb els halògens (rx molt favorable). § Metall amfòter § Relació q/r­ ® enllaós covalents amb ions o molècules polaritzables. § Les sals hidratades [Al(H2O)6]3+ ®lleugerament àcides. § Obtenció: A partir de la bauxita (Al2O3) 1. Es purifica la bauxita 2. Electròlisi ® es fa dissolent Na3AlF6 (criolita) ja que el Pfus¯. Càtode: 4Al3+ + 12e- → 4Al(l) Ànode: 6O2- → 3O2 (g) + 12e- Halurs d’Alumini § AlF3 ® iònic Pfus=1275°C § AlCl3® Caràcter covalent. Molècula discreta apolar. Pfus=192°C o En sòlid és octaèdri o En líquid / gas tetraèdric (Al2Cl6) (por recordar a l’hidrur de bor l’estructura). Compostos de coordinació § Bor ® Coordinació tetraèdrica. (excepte: halògens grans). o Tot i que també pot ser trigonal plana o Organometàl·lics: Es formen a partir d’halurs de bor. Seran (NC=3). § Alumini ® Pot tenir estructura tetraèdrica (NC=4) i octaèdrica(NC=6) o En organometàl·lics el trobem com Al2Me6. (NC=4) o Són pirofòrics GRUP 14 § Elements relativament comuns a l’escorça ® Menys abundants el Ge i Sn § Pb molt abundant en comparació a la massa ® Elements radioactius donen Pb. § Pfus no segueix cap patró (baixa en baixar en el grup, però no molt periòdic) o C Pfus alt, sòlid covalent o Si i Ge segueixen tendència de baixar o Sn i Pb® Enllaç metàl·lic ® Poc e- valència ® Pfus baix § En baixar en el grup, creix el radi ® no progressivament ® anomalia al Ge (contracció bloc d) o De C a Si hi ha 8 protons més o De Si a Ge hi ha 18 protons més® Els e- de l’orbital 3d apantallen molt poc. § Sn i Pb tenen tendència a estats d’oxidació més petits® efecte parell inert (electrons s cada cop més interns, fa que costi més rx) Al·lotrops del Carboni elemental § Diamant o El C té hibridació sp3 ® tetraèdrica o Xarxa tridimensional d’enllaços C-C covalents o Estructura de blenda (ZnS) o Pot convertir el grafit en diamant a altes T i P. § Grafit o El C té hibridació sp2 ® més estable que el diamant o Forma anells hexagonals ® sistema π deslocalitzat en els plans o Sòlid amb caràcter anisotròpic ® propietats varien segons la direcció. o Les capes s’uneixen amb forces de Wan de Vaals ® es exfoliable. § Carbó actiu. Forma no cristal·lina del carboni o Elevada superfície específica o Substancia absorbent , purifica aigua, mascara anti-gas § Negre de carboni. Forma no cristal·lina del carboni o Sutja, pigment negre. Polímer pneumàtics. § Fibra de carboni. Forma no cristal·lina del carboni o Fragments de grafit desordenats o Fibres extremadament resistents i molt lleugeres. § Ful·lerens. Forma cristal·lina del carboni ® són moleculars ® C60. § Nanotubs. Forma cristal·lina del carboni. o Làmina de grafit plegada sobre si mateixa o Prims i molt llargs en relació a la seva amplada. § Grafè. Forma cristal·lina del carboni. o Capa de carboni amb hibridació sp2 ® làmina de grafit aïllada o Lleuger i transparent, excel·lent conductor elèctric, molt més resistent que l’acer. Grafit: Compostos d’interacció § Pot actuar com a donador d’electrons (reductor) El grafit s’oxida amb F2 ®Passa de sp2 a sp3. Perd la conductivitat. § Pot actuar com a acceptor d’electrons (oxidant) El K redueix el grafit ® Augmenta la conductivitat. Carburs § Iònics ® Elements electropositius. (CaC2) § Covalents ® Sòlids covalents amb elements electronegatius. SiC o B4C § Intersticials ® Empaquetaments compactes d’àtoms de metall amb àtoms de C en els forats Oh. ®material extremadament dur (WC i Fe3C). Silici, Germani, Estany i Plom § Estructura cúbica tipus diamant. § Les diferències entre bandes disminueixen en baixar en el grup. (Si i Ge semiconductors). § L’estany experimenta un canvi de fase. § Pb molt tòxic, dens, tou i amb baix punt de fusió. Hidrurs § Com més gran l’àtom, menys densitat electrònica a la zona de solapament. ¯E enllaç. § La reactivitat dels hidrurs és diferent a la resta d’elements. § SiH4, SnH4, PbH4 ® Son reductors ® Hidrogen té caràcter d’hidrur § GeH4 ® Menys reductor que els anteriors degut a que Ge i H tenen electroneg semblants § SnH4 ® Inestable a T superiors a -70°C o S’inflama espontàniament a l’aire i s’hidrolitza en H2O Halurs tetravalents § C i Si ® només formen halurs tetravalents EX4. o Són compostos moleculars, líquids o sòlids de Pfus baix § Ge i Sn®Formen halurs tetravalents § Pb® només forma PbF4 i PbCl4. Amb brom i iodes són inestables. § SnF4 i PbF4® coordi octaèdrica (estructura en capes) § Preparació de MCl4 : M(s) + 2Cl2 (g) ® MCl4 (l) (M=Si, Ge, Sn, Pb) § Preparació de MX2 : M(s) + MX4 ® 2MX2 (l) (M=Si, Ge, Sn, Pb) § Reactivitat: o CX4 són termodinàmicament inestables o SiCl4 + H2O reacció violenta o Halurs MX4 són àcids de Lewis (M=Si, Ge, Sn) Halurs divalents § E.oxi +2 ® només important en els últims elements del grup. § PbCl2® Sòlid iònic, es estable a l’aire i a la dismutació § SnCl2®Reductor moderant ® S’oxida a Sn(IV) en presència d’O2. § GeCl2®Reductor molt energètic ® dismuta a T ambient § Els dihalurs no mostren estructures moleculars discretes. Òxids de carboni § CO o Molt tòxic i gas a T ambient o Òxid neutre molt poc soluble en aigua o Bon reductor. Es una base de Lewis ® compost molt estable amb elements de transició. § CO2 o Gas a T ambient (Sublima a -78°C) o Òxid àcid. o Soluble en aigua i es àcid, al rx amb bases dona carbonats i bicarbonats. Òxids de Silici § SiO2 ® sòlid i és un polímer (Tfus=1600°C) o Compostos concatenats Si-O-Si § Molt més favorable la formació de 4 enllaços senzills, per tant es una substància molecular. § Enllaç mig covalent mig iònic (per la gran diferència d’electronegativitats) § Estructura bàsica tetraedre [SiO4] ® comparteixen vèrtex, no cares ni arestes. § Reactivitat: o Òxid àcid que reacciona amb bases ® formen silicats o No reacciona amb àcids (expecte: HF(aq) o F2 (g) humit) Òxids de Ge, Sn i Pb § GeO/SnO són reductors § PbO ® estable § GeO2 ®és àcid. Té 2 estructures rutil i quars. § Sn2O ® és amfòter. Estructura tipus rutil § PbO2 ® és oxidant. o Càtode de bateries de Pb. § Tots són sòlids per tant® E=E° ja que lnQ=0 § Pb3O4 ®òxid mixte (PbO2·2PbO). Protegeix de la corrosió, és molt tòxic. Silicats § Família molt amplia i estructuralment diversa § Unitats tetraèdriques de [SiO4]2- unides pel vèrtex ®ordenades a l’espai de diferents formes § Hi ha 4 grans grups: 1. Formats per anions discrets a. Ortosilicats [SiO4]4b. Pirosilicats [Si2O7]6c. Silicats cíclics [SinO3n]2n2. Silicats en cadena o lineals a. Piroxens: Cadenes simples [SiO3]n2nb. Amfíbols: Cadenes dobles interconnectades. 3. Silicats laminars: Cicles de tetràedres [SiO4]4- interconnectats que comparteixen 3 O 4. Silicats tridimensionals: Cicles de tetràedres [SiO4]4- interconnectats que comparteixen 4 O Aluminosilicats: Zeolites § Són aluminosilicats tridimensionals com el feldspat § Molt important industrialment § Estructura macroporosa ® tots els porus de la mateixa mida ® molt util § Unitat bàsica ® octaedre truncat ® puntes tallades § Aplicacions: Bescanviador ions, tamisos moleculars per assecar gasos o dissolvents i catalitzador Vidres § És amorf ® mescla de SiO2, CaCO3 i Na2CO3 a temperatures elevades. § El Na+ i Ca2+ trenquen les cadenes de SiO2 i fa que sigui plàstic § Pyrex ® conté B2O3 ® resistència tèrmica § Cristall conté PbO Ciments § Mescles de SiO2, Al2O3, CaO i additius ® propietat d’endurir-se amb aigua. § Químicament mescla complexa de silicats i òxids metàl·lics § Ciment + grava + aigua ® formigó § Ciment + sorra + aigua ®morter Cianur d’hidrogen (HCN) § Molt tòxic ® rx amb l’hemoglobina i deixa de transportar O2. § HCN ® gran quantitat ®síntesi de polímers i altres productes. § Pseudohalur® Es comporta com alguns halurs® fa compostos binaris amb ell mateix (CN)2. § CN isoelectrònic amb el CO® forma complexos molt estables amb elements de transició Compostos organometàl·lics § Són els més estables del bloc p ® això es pq tenen tots els e- semiplens sense orbitals buits ni plens. § Organosilans i silicones: o Poden formar-se a partir de la rx entre halurs de silici i organomet amb Li o Mg o Escala industrial®Procés Rochow, fa viable econòmicament la industria de les silicones o R2SiCl2 dona lloc a polímers lineals i/o cíclics o Es pot controlar la mida dels oligòmers amb R3SiCl o Amb RSiCl3 es poden enllaçar diferents cadenes(ramificacions) o Silicones®gran estabilitat tèrmica i molt inerts o Olis de silicones® es poden escalfar a l’aire durant mesos sense degradar-se o Propietats: Són hidrofòbiques, inerts fisiològicament, no tenen gust ni olor, són aïllats elèctrics. § Organometàl·lics d’estany i plom o Sn®R2SnX2 ®estabilitzant del plàstic (PVC) ®R3SnX ®Fungicides conservants de fusta o Pb®PbEt4 ® additius en la benzina (ara ja no es fa). GRUP 15 § Ample varietat estats oxidació o Bi mai serà +5 o N serà només termodinàmicament estables: +5, 0 i -3 § N(V) molt oxidant, P(V) molt estable ®no segueixen tendència parell inert degut a que N molt c § Enllaç N-N poc estable per repulsió, enllaç P-P estable. § Fòsfor forma tetraedres § N molt abundant a l’atmosfera, escàs a la superfície® La resta abundàncies baixes. § Fòsfor blanc o Sòlid molecular o S’inflama a l’aire § Fòsfor negre ® estable a l’aire Obtenció del Nitrogen § Destil·lació de l’aire líquid a ­P § Subproducte (junt amb gasos nobles) ®obtenció O2. (Barat) Obtenció productes de Fòsfor § Àcid fosfòric a partir de l’apatita Ca5(PO4)3X § Fòsfor blanc destil·lant P4. Nitrurs § Nitrurs iònics ® anió N3- ® amb elements molt electropositius o Polaritzables, són iònics® tenen cret caràcter covalent. o Rx amb aigua donat NH3 § Nitrurs covalents® Enllaç covalent § Nitrurs intersticials®Elements bloc d ® N ocupa forats Oh. Fosfurs § Es preparen per reacció directa entre els elements § Molts són sòlids iònics ® anios discrets/polimèrics amb enllaços P-P Azides § Termodinàmicament inestables® tendència formar N2 explosivament. § Azidur N3- isoelectrònic amb el CO2 § HN3 àcid relativament fort. Hidrurs: Amoníac § Gas incolor, olor intensa ® al laboratori està dissolt. § Bàsic i molt soluble en aigua § Crema amb O2 ® N2 i aigua § Producte inicial per a gairebé tots els compostos amb N. § Obtenció: N2 + 3H2 ®Cat® 2NH3 o Termo favorable ® cinèticament desfavorida® rendiment baix o Molt car ® es treballa a T­­ i P­­ § Peb + alt del grup ®ponts d’hidrogen § N2 isoelèctric amb CO2® N2 base molt feble® N2 actua com a lligand. § Amoníac líquid dissol alcalins® aquestes dissolucions són reductors molt forts § Amoníac té autoionització ® solvent pròtic no aquós. Hidrurs: Hidrazina § Líquid a T ambient § Base + feble que NH3 § Pot protonar anions N2H5+ i N2H62+ . § Bon reductor® pot ser reduïda per reductors forts. § Hidrazina asimètrica®combustible coets® crema amb O2 i/o amb N2O4 § Hidrazina simètrica®actua en el ADN, provoca tumors Fosfina, Arsina i Estibina § EH3 ®Gasos tòxics® no formen ponts d’hidrogen § Fosfines lligands importants Halurs de Nitrogen § Tots termodinàmicament inestables (Excepte NF3) § NF3 base de Lewis molt feble ® per la polaritat N-F (baixa) § NCl3 líquid tipus oli®molt explosiu Trihalurs de P, As i Sb § Molt estables (AX3) ®gasos, líquids o sòlids § Poden actuar com bases de Lewis i àcids de Lewis, aquests segons sobretot ®As, Sb i Bi. § Es preparen per rx directa § PCl3®rx amb igua i reactius pròtics (alcohols i amines) Pentahalurs de P, As i Sb § Són àcids de Lewis® rx amb aigua § PbCl5®molt estable ®covalent en fase gas i iònic en sòlid § SnCl5 molt estable § AsCl5 molt inestable® per la contracció lantànida § SnF5 ®tetràmer amb metalls Oh i ponts de F lineals® HA Lewis molt fort o Quan rx amb HF forma un superàcid (H2F+) Òxids i oxoanions de Nitrogen § Estat d’oxidació -3 ® NH3 i NH4+ § Estat d’oxidació +1®N2O o Poc reactiu i òxid neutre o Isoelectrònic amb CO2 o Cinèticament inert® termodinàmicament oxidant fort. § Estat d’oxidació +2 (NO) o NO®No forma dímers estables. o Gas paramagnètic o òxid neutre (no rx amb aigua) o Gas incolor que s’oxida(enseguida) a NO2/N2O4 amb O2. o Es produeix en motors de combustió ®L’obtenim al lab per reducció del HNO3 o Intermedi de la síntesi àcid nítric § Estat d’oxidació +3 o HNO2®àcid feble, inestable o HNO2 i NO2-®són oxidants, es redueixen a NO o NO+ ®al rx anió nitrit amb àcids forts o N2O3 ®sòlid que descompon a -100°C. Poc important § Estat d’oxidació +4 o NO2 i N2O4 coexisteixen en equilibri entre -10°C fins a 140°C o NO2 contaminació urbana® es genera per NO i O2 o NO2 òxid àcid® dismuta en aigua donant HNO2 i HNO3 § Estat d’oxidació +5 o N2O5®molt oxidant, molt àcid, inestable o HNO3®àcid molt fort, molt oxidant®Quan actua d’oxidant depenent condicions pot donar diferents productes. Òxids i oxoanions de P, As i Sb § Combustió fòsfor molt exotèrmica: P4 + 5O2 ® P4O10 § La mateixa rx amb O2 limitat dona P4O6 § Els òxids tri i pentavalents (E4O6 i E4O10) ®tenen estructures anàlogues als òxids de fòsfor § Únic oxid de Bismut® Bi2O3, compost iònic § Segons pourbaix® Compostos de P(III) poc estables i fàcilment oxidables(reductors) § As, Sb i Bi formen òxids +3® més estables que el de P degut a efecte parell inert § Bi(+5) molt oxidant § H3PO4 àcid feble® anions H2PO4- i HPO42- amfòters, comportament àcids febles § PO43- ®base forta parcialment dissociada § També importants amb +3 fosfits i amb +1 hipofosfits® reductors § Enllaços P-H d’aquests àcids®covalents Fosfazens § Compostos anàlegs òxids de fòsfor amb [NR]2- en lloc de O2-. § Polimeritzen com les silicones Compostos organometàl·lics § AR3®bases de Lewis (lligands) ®trigonal plana o Es preparen amb magnesians § Molecules organometàl·liques poden afegir un halur § [PPh4]+ i [AsPh4]+ són importants®cations voluminosos, agents precipitants i estabilitzants d’anions. § A partir de [AsPh4]+ es pot preparar ® AsPh5 (bipiràmide trigonal)
