Preguntas y Problemas de la Filosofía

Andreea Roşu
1° Bachillerato
T2: Preguntes i problemes de la filosofia
1. El problema de l’ésser
metafísica - problema de l’ésser
1.1. Ésser i esdevenir
Esser: constituït pel conjunt de tot el que existeix o és.
· sentit restrictiu: realitat es tot allò que podem tenir experiència
· sentit ampli: no tan sols tenen existència els essers materials i observables de la ciència,
sinó també realitats subjectives que coneixem íntimament ( sentiments, idees,
creences...), productes culturals ( personatges literaris, mitològics...), realitats
immaterials o espirituals ( Deu, la ment, la llibertat...).
1.2. Realitat i aparença
· realitat: conjunt de tots els éssers i objectes que tenen existència per si mateixos,
independentment d’un subjecte que els percebi.
· aparença: la forma com es manifesta o apareix la realitat als subjectes que la perceben.
· relació entre realitat i aparença:
•l’aparença és una representació de la realitat.
•l’aparença és una ocultació de la realitat.
1.3. L’ésser i el no-res.
· ésser: és el que hi ha, el que existeix, la realitat.
· no-res: negació de l’ésser, allò que no és, no existeix, no té realitat.
Com és pot afirmar el no-res?, com puc dir que una cosa no és?
Pel sol fet d’anomenar-la ja té algun tipus d’existència, està al pensament.
Senyalarem dos posicions o teories:
· El no-res és una pseudoidea: Henry Bergson (1859-1941). Defensa que el no-res és un
terme sense significat, ni tan sols es pot imaginar.
· EL no-res és un terme lògic: lingüísticament ens servim d’ell per expressar la negació
d’una existència.
1.4. Espiritualisme i materialisme
Relacionats amb el problema de l’ésser trobem dos posicionaments Filosòfics:
· idealisme o espiritualisme: teoria filosòfica que defensa que l’autentica realitat no és la
matèria sinó la idea, Déu, l’esperit.
· materialisme: teoria filosòfica que defensa que no existeix més realitat que la matèria.
Aquests dos plantejaments generen problemes filosòfics difícils de resoldre com: l’existència de
Déu, la naturalesa humana, la relació ment-cos, etc..
1
Andreea Roşu
1° Bachillerato
2. El problema del sentit de l’existència
El sentit de l’existència és un problema filosòfic i humà sense resoldre, analitzat per la
Metafísica. Aquest problema està unit a l’experiència del dolor i a la certesa de la mort.
2.1 El dolor
Dolor físic
• momentani o accidental. Es la senyal del
mal funcionament d'algun òrgan o part del
cos
• de naturalesa física i localitzable en una
part del cos
• té necessariament una causa: un cop,
virus, ferida...
Dolor vital
• a vegades ens acompanya durant tota la
nostra vida
• inherent a l’existència
• no és de naturalesa física, no és
localitzable
• pot estar provocat per una causa i també
por ser una actitud davant la vida
2.3. La mort:
La mort és la pèrdua de les propietats característiques de la vida, que porten a la destrucció de
l’organisme.
La mort humana es diferencia de la del resta d'éssers per el fet de que nosaltres som conscients
2.4. Experiència de la mort:
Nomes podem viure la mort aliena.
Nomes podem assistir-hi com a espectadors, però per molt dolorós que sigui veure morir essers
estimats, fins i tot desconeguts, el veritable caràcter de la mort queda velat, ocult, inaccessible
per a nosaltres.
2.5. Concepcions de la mort:
La mort definitiva
La mort com trànsit
Concepció materialista:
l’ésser humà és un ésser
íntegrament material, i
la mort és el fi definitiu.
• Només pèrdua de la vida en
sentit biològic.
• La mort és trànsit cap altre vida
• Diferents creences
Dos actituds
Resignació
i acceptació
Rebuig
2
Andreea Roşu
1° Bachillerato
3. El problema de la transcendència
anhel o desig de transcendència: obertura o relació amb l’Absolut
transcendent: va més enllà del sensible o natural i s’escapa a les formes usuals de coneixement
(realitat que no es pot percebre)
immanent: pertany al mon natural i pot ser conegut per l’esser humà
3.1. L’Absolut
Trets comuns en les concepcions sobre l’Absolut:
· Incondicionat i independent. No necessita res diferent de si mateix per a ser. La seva
existència no depèn de res ni de ningú i, tanmateix es causa i raó de l’existència de totes
les altres coses.
· Indefinit i il·limitat. No esta subjecte a les limitacions de l’espai ni als avatars del temps.
· Sobrehumà. Els trets anteriors es resumeixen en aquest tret, ja que el seu caràcter
incondicionat i il·limitat fa que l’Absolut sigui una realitat que sobrepassa les dimensions
del que es humà.
Concepcions de l’absolut:
· panteisme: L’absolut és una realitat divina immanent al món. (Confonen a Deu amb la
naturalesa)
· teisme: L’Absolut és una realitat divina transcendent al món.
· deisme: L’Absolut és una realitat divina transcendent al món, però una vegada creat ja
no intervé en el món. (causa primera)
3.2. La possibilitat d’accedir a l’Absolut
· teisme: L’accepten i creuen. Consideren possible conèixer Déu.
· ateisme: Neguen l'existència de Déu
· agnosticisme: Dubta permanent, impossible conèixer Déu.
Posició de la filosofia al llarg de la seva història:
· Antiguitat – Modernitat: filosofia teista
· Modernitat: influencia del pensament kantià (Només es possible tenir coneixement dels
objectes dels quals tenim experiència sensible; un ésser transcendent és més enllà del
sensible. Creure en l’existència de Déu és una necessitat constitutiva de l’ésser humà,
mai no podrà ser demostrada, però tampoc invalidada ) que dona pas a la tendència
agnòstica en l’àmbit filosòfic.
· Època contemporània: proliferen els pensadors ateus.
3.3. La experiència religiosa:
Necessitat d’un esser diví o superior que doni sentit i valor a l’existència humana => necessitat
natural en els humans
La religió defensa la possibilitat d’un accés a Déu diferent del purament racional. Aquest accés,
molt mes íntim i profund, i que va mes enllà del estrictament racional, es el que s’ha anomenat
experiència religiosa.
L’experiència religiosa és una experiència peculiar, valuosa i personal per a qui la sent.
3
Andreea Roşu
1° Bachillerato
L’encontre amb Déu
Entre Déu i l’esser humà hi ha una gran distància, que nomes pot ser superada mitjançant
mediacions.
Tipus de mediacions:
· Mediacions en què Déu es presenta. ( Déu es dona a conèixer, es manifesta, en tot el
que ens envolta )
· Mediacions en què l’esser humà es relaciona amb Déu. (ritus, cançons, determinades
festes, costums...)
L’experiència mística
Es la forma més peculiar i inusual d’experiència religiosa. Consta en el contacte directe amb la
persona o anima de Déu. És una vivència d’unió espiritual en la que sent que es dissol la seva
persona en la persona divina.
Es difícilment comunicable, per això quan es vol expressar amb paraules es recorre a la
comparació amb una experiència amorosa.
4. El problema del be i del mal
El bé és un concepte abstracte derivat de la seva contrastació quotidiana en situacions
particulars molt diverses:
4.1. La naturalesa del bé i el mal
Posició realista
· La tradició filosòfica ha afavorit la idea que el bé és una realitat existent, identificada
amb l’ésser i el mal seria la negació del bé i l'absència d’ésser.
· Concepció platònica del bé: Una cosa és bona si participa de la idea del bé ( idea
suprema del món de les idees. El mal no pot ser una idea, és l’absència del bé. És una
cosa indeterminada, associada a la confusió i la foscor.
Posició nominalista
· Negació de l’existència del bé i el mal com realitats objectives independents.
· Els positivistes: bo i dolent no indiquen una qualitat natural de les coses.
· Són termes per expressar un judici valoratiu.
4.2. Com és possible l’existència del mal en el món?
El problema de la teodicea: Com pot ser que Déu, essent infinitament bo i totpoderós, permeti
l’existència del mal?
Arguments:
· el mal és necessari: El mal és necessari per obtenir un bé superior.
· el mal és producte de les limitacions de l’enteniment humà: El mal és aparent, només
per nosaltres, no per al tot (Estoics).
· el mal és producte de l’acció humana: Sant Agustí defensa que Déu ens ha fet lliures de
triar.
· el mal és conseqüència de la imperfecció del món: El món és inevitablement imperfecte
perquè està constituït per matèria, caracteritzada per l’ imperfecció (Neoplatonisme).
4