Hi havia dos secles, una grossa que passava per davall del Molinot i una altra més petita i amEl Molinot b menys aigua que acabava al Molinot fent una mena de bassa o pou. A la secla petita i a la bassa i anàven a jugar algunes nenes del poble, com la Carmina, l'Antonieta de l'Estanc, la Candelària i la Maria Jordana entre d'altres. Pescaven crancs a la bassa de la secla petita. Un dia, intentat esbrinar la fondària de la bassa, l'Antonieta de l'Estanc s'hi va tirar i s'hagués ofegat si no l'haguessin "pescat" la Carmina i la Candelària. També conten que la Maria Jordana (germana de la Mercè de la Torrelampere) un dia hi pescà una truita, que ves a saber com havia fet cap a la bassa de la secla petita del Molinot. La primera memòria que té la Carmina de l'ús del Molinot és que hi feien llum. Del Molinot se n'encarregava i hi vivia la família Pàmies. Tenien dos fills, la Llúcia (amiga d'aquesta colla de nenes i que morí jove) i el Josep. Aquesta família va marxar a Torresserona. El Josep va fer una joguina amb una fusta i una corda. Els nens pujaven a la fusta i el Josep la soltava a la corrent grossa del Molinot, quan s'acabava la corda els tornava a pujar corrent amunt estirant la corda. Després al Molinot hi va haver la fàbrica de lleixiu "El lorito". Ho portàven els pares del Gonzalo i del Diego Sarmiento. També eren oncles de la Paquita Sarmiento de ca l'Anselmo. La mare del Gonzalo i el Diego era la tia Salvadora. De la fàbrica de lleixiu que pertanyia a Industrial Electroquímica S.A. hi ha informació aquí: https://www.slideshare.net/Bibliotecaalmenar3/llibret-expo Al començament i a les pàgines 15, 16 i 21. Pel que hi diu es va traslladar a Torrefarrera.