Lengua Catalana

·
Llengua catalana 1
133
S OLUCIONARI
DE LES ACTIVITATS
U NITAT DIDÀCTICA 1
ACTIVITATS
1. Digues quina funció o funcions predominen en els
textos següents:
1. Es preveu un descens de les temperatures. Sembla,
doncs, que haurem de treure els jerseis de l’armari.
2. Avui és un adverbi i el nom d’un diari.
3. Gaudeix d’un Sant Joan segur!
4. Aquesta frase no té sis paraules.
5. No embruteu les parets.
6. S’adorm el núvol
que era roent suara.
Oh dolça calma!
L’afany del dia es torna
record, i alba de lluna.
CARLES RIBA, Tankas de les quatre estacions
1. referencial; 2. metalingüística; 3. conativa; 4. metalingüística; 5. conativa; 6. poètica.
2. Observa els senyals que tens al teu entorn. Explica’ls i digues de quin tipus són.
Activitat oberta.
3. Classifica les imatges que hi ha a les pàgines 10 i
11 segons que siguin icones, índexs o símbols.
Pentagrama, fórmules matemàtiques, alfabet xinès: símbols.
Prohibit fer foc al bosc: icona.
Llenguatge Braille: símbol.
Carta de l’as: símbol.
Grafit: icona.
·
Llengua catalana 1
134
ACTIVITATS
4. Omple l’espai en blanc dels fragments que tens a
la pàgina 12 del llibre de l’alumne, extrets de Signes,
llengua i cultura de Sebastià Serrano, amb la paraula
adequada que faci referència als tipus de signes (icona, índex i símbol).
Una fotografia, una postal de la Sagrada Família, és un
signe icònic, perquè en certs aspectes mostra una estructura idèntica a la del monument de Gaudí. La postal representa el monument en virtut d’una similitud de fet.
A les icones, entre el vehicle del signe i l’objecte que representa, existeix una relació qualitativa.
Un bon exemple d’índex pot ésser la petjada que veié Robinson a la platja de la seva illa. Ell estava ben segur de
la seva solitud i, de cop i volta, aquella petjada li féu canviar tots els seus plans. La petjada era de peu humà, no
en tenia cap dubte. N’era un índex o indici. Entre la petjada i el peu hi ha hagut una contigüitat.
Un gest fet amb les mans, una determinada olor, com la
de l’encens, o una paraula, són exemples de símbols. La
paraula «Catalunya» és un símbol en sentit estricte, perquè estableix una relació purament convencional, que no
depèn de la presència o absència d’una similitud, com en
el cas de la postal, ni d’una contigüitat física, com en el
cas de la petjada.
5. Explica uns quants signes no verbals que utilitzis
en determinades situacions comunicatives. ¿Coneixes
signes no verbals que siguin utilitzats per altres comunitats i no ho siguin per la teva? Explica’ls
Activitat oberta
6. Llegeix els fragments següents i digues si et semblen adequats al context comunicatiu en què es produeixen. Rectifica’ls si cal.
1. El jutge ha dit: aquest mà-llarg serà castigat perquè ha afaitat la cartera a aquell tio.
2. Advertiment per als esportistes: aquest medicament
conté un component que pot establir un resultat analític de control del dopatge positiu.
·
ACTIVITATS
3. Aquest medicament pot fer caure el cap de son al
pacient.
4. Senyora Directora de l’Institut de Batxillerat. Li
escric per comunicar-li que el profe de ciències m’ha
clavat un tres i jo no me’l mereixo i no em vol canviar la nota. A veure si ho arregla aviat i me’n diu alguna cosa.
5. Recordeu que el gas natural no fa olor, però perquè no us passi res hi tiren una cosa química que fa
una pudor que se sent de lluny. Si noteu la pudor, no
us passi pel cap d’encendre llumins ni accionar interruptors elèctrics ni fumar.
6. Us retornarem l’import de la vostra compra si no
en quedeu satisfets.
1. No és adequat: les paraules mà-llarg, afaitat i tio pertanyen al registre col·loquial i/o vulgar.
2. És adequat.
3. No és adequat: l’expressió «fer caure el cap de son» és
col·loquial.
4. No és adequat: les paraules profe, clavar, arregla, etc.,
són col·loquials.
5. No és adequat: les expressions «hi tiren una cosa química» (hi afegeixen un producte químic), «una pudor que
se sent de lluny» (una olor desagradable i intensa), «no
us passi pel cap» (no intenteu) són d’un registre massa
col·loquial.
6. És adequat.
7. Relaciona els fragments següents per tal de refer el
text original:
1. L’any 1899 es va aplicar l’energia elèctrica als tramvies.
2. L’any següent es va ampliar fins a la Barceloneta.
3. El tramvia de Barcelona es va inaugurar l’any 1872,
amb la incorporació de rails al recorregut dels òmnibus.
4. Les noves línies de tramvies construïdes la primera dècada del segle xx van reforçar la xarxa urbana.
5. La línia es va modernitzar i allargar fins que va
cobrir el tram entre les Drassanes i Gràcia, pujant per
la Rambla i el passeig de Gràcia.
Llengua catalana 1
135
·
Llengua catalana 1
136
ACTIVITATS
6. A la dècada de 1970 van desaparèixer del paisatge
urbà i només va quedar el Tramvia Blau del Tibidabo.
7. Els preus del tramvia van provocar la primera gran
vaga contra el règim del general Franco l’any 1951.
Solució orientativa (ordenació dels fragments):
1. El tramvia de Barcelona es va inaugurar l’any 1872,
amb la incorporació de rails al recorregut dels òmnibus.
2. La línia es va modernitzar i allargar fins que va cobrir el tram entre Drassanes i Gràcia, pujant per la Rambla i el passeig de Gràcia.
3. L’any 1899 es va aplicar l’energia elèctrica als tramvies.
4. L’any següent es va ampliar fins a la Barceloneta.
5. Les noves línies de tramvies construïdes la primera dècada del segle XX van reforçar la xarxa urbana.
6. Els preus del tramvia van provocar la primera gran vaga contra el règim del general Franco el 1951.
7. A la dècada de 1970 van desaparèixer del paisatge urbà
i només va quedar el Tramvia Blau del Tibidabo.
8. Reconstrueix l’estructura del text explicatiu següent
tot tenint en compte les regles de la coherència. A continuació, subratlla-hi els lligams de relacions lògiques
que articulen les diferents parts del text i digues si el
desenvolupament del tema és lineal, constant o derivat.
1. Junt al riu, els camins de sirga feien possible que
les mules arrosseguessin riu amunt les barques plenes
de carbó i mercaderies.
2. A l’Edat Mitjana les preses van començar a dificultar la navegació,
3. L’oferta per als amants de la navegació fluvial és
molt variada.
4. i a Miravet s’organitzen passejos amb llaüt.
5. A l’Edat Antiga l’Ebre era navegable fins a Logronyo.
6. Es va dragar un canal que va de la desembocadura del riu fins a Móra d’Ebre,
7. La comarca de la Ribera d’Ebre viu una gran activitat al voltant del riu, s’han creat empreses turísti-
·
ACTIVITATS
ques i han nascut restaurants, cases de turisme rural
i càmpings.
8. però durant molts segles el riu va ser el camí per
on arribaven els cereals d’Aragó i la fusta de Lleida.
9. s’ha rehabilitat la resclosa de Xerta i,
10. Després de molts anys sense barques a causa dels
assuts, les preses i el pantans,
11. A Tortosa, Deltebre o Amposta es poden llogar diferents tipus d’embarcacions esportives
12. en tot el recorregut, hi ha 18 embarcadors.
La comarca de la Ribera d’Ebre viu una gran activitat al
voltant del riu, s’han creat empreses turístiques i han nascut restaurants, cases de turisme rural i càmpings.
L’oferta per als amants de la navegació fluvial és molt variada.
Després de molts anys sense barques a causa dels assuts,
les preses i els pantans, s’ha rehabilitat la resclosa de Xerta i, en tot el recorregut, hi ha 18 embarcadors.
A Tortosa, Deltebre o Amposta es poden llogar diferents
tipus d’embarcacions esportives i a Miravet s’organitzen
excursions amb llaüt.
A l’Edat Antiga l’Ebre era navegable fins a Logronyo.
Junt al riu, els camins de sirga feien possible que les mules arrosseguessin riu amunt les barques plenes de carbó
i mercaderies.
A l’Edat Mitjana les preses van començar a dificultar la
navegació, però durant molts segles el riu va ser el camí
per on arribaven a Catalunya els cereals de l’Aragó i la
fusta de Lleida.
El desenvolupament del tema és lineal.
9. Determina els errors de coherència i de cohesió
que hi ha a la carta de la pàgina 21 del llibre de l’alumne. Pensa en la puntuació, els connectors, les referències, etc.
Solució orientativa:
Distingit senyor,
Abans de res, vull felicitar-lo, juntament amb els seus
col·laboradors de l’editorial, per la tasca de difusió de la
literatura catalana jove que duen a terme.
Llengua catalana 1
137
·
Llengua catalana 1
138
ACTIVITATS
Fa uns mesos, vaig tenir l’ocasió de llegir l’obra X de la
jove escriptora de Berga Y, que em va satisfer molt. Tanmateix, les seves obres no es troben amb facilitat a les llibreries perquè s’ha exhaurit.
Li prego que tingui en compte la possibilitat de reeditar
l’obra esmentada, pel bé de literatura en general i de la
mateixa editorial que vostè dirigeix.
Atentament,
10. Completa els espais en blanc del text que tens a
la pàgina 22 del llibre de l’alumne. Comprova que les
relacions que estableixes entre les proposicions siguin
lògiques, d’acord amb el que marquen els elements
que hi apareixen. Compara el teu text amb els dels
teus companys.
Activitat oberta
11. Llegeix el text de la pàgina 22 del llibre de l’alumne i treballa-hi els aspectes següents:
1. Subratlla-hi els elements que apareixen repetits i
que estructuren el fil de la informació.
2. Substitueix-los per altres elements (pronoms, sinònims, etc.).
3. Destria els pronoms febles que hi apareixen i identifica’n el referent.
1. La platja de Jagborough, Nicholas, bol de llet, la granota, disbarat.
2. Solució orientativa:
Estava castigat, s’havia negat a... = El noi estava castigat,
s’havia negat a...
dins el bol = dins el recipient
hi hagués una granota = hi hagués aquell animalot
dient el disbarat que... = dient-lo
descriure el color i les taques de la presumpta granota =
descriure’n el color i les taques
hi havia una granota dins el bol de Nicholas = hi havia
l’animal esmentat al seu recipient
agafar una granota = agafar-la
posar-la dins el bol = posar-la-hi
tal com l’entenia Nicholas = tal com l’entenia ell
·
ACTIVITATS
la gent més sàvia... = aquella gent que li havia dit que
no podia ser
dins el bol hi ha una granota = dins el recipient n’hi ha
una
3. anar-hi (a la platja de Jagborough); li havia dit (a Nicholas); la hi posava (la granota al bol); saber-ne alguna
cosa (del fet de la granota); posar-la (la granota).
12. Relaciona les oracions que tens a la pàgina 22 i
23 del llibre de l’alumne mitjançant un dels connectors següents: com que, doncs, d’una banda… de l’altra, de manera que, en canvi, mentre, però.
1. Remou el subsòl per preparar els fonaments d’un
futur pàrquing. / La màquina excavadora topa amb
un tresor arqueològic.
2. Feien que sí amb el cap. / Pensava que m’entenien.
3. Si et quedes amb mi, t’ajudaré. / Com vols que t’ajudi si te’n vas?
4. Parles francès i anglès? / Faràs d’intèrpret a la conferència.
5. Jo ja he cobrat el meu primer sou. / Tu encara no
tens feina.
6. És contradictori; l’ataca sovint. / L’admira.
7. No te’n pots escapar! / T’han convidat personalment.
1. Mentre removia el subsòl per preparar els fonaments
d’un futur pàrquing, la màquina excavadora va topar amb
un tresor arqueològic.
2. Com que feien que sí amb el cap, vaig pensar que
m’entenien.
3. Si et quedes amb mi t’ajudaré, però com vols que t’ajudi si te’n vas?
4. Parles francès i anglès? Doncs, faràs d’intèrpret a la
conferència.
5. Jo ja he cobrat el primer sou; en canvi, tu encara no
tens feina.
6. És contradictori: d’una banda l’ataca sovint i de l’altra l’admira.
7. T’han convidat personalment, de manera que no te’n
pots escapar.
Llengua catalana 1
139
·
Llengua catalana 1
140
ACTIVITATS
13. El text de la pàgina 23 del llibre de l’alumne presenta problemes greus de cohesió. Refés-lo.
Solució orientativa:
Algun dia que no vaig al mercat, entro al súper de la cantonada. De fet, hi vaig quan a la nevera encara queden
coses però vull donar un cop d’ull als congelats del súper, que són de molt bona qualitat i tenen molt bon preu.
A més, m’agrada la distribució que té i també un dependent simpàtic que hi treballa ara. No en recordo el
nom, tot i que els empleats el porten escrit en una plaqueta.
Si avui surto d’hora del despatx, hi entraré un moment
per comprar-hi ous. En canvi, si en surto tard, hi aniré
demà i mentrestant demanaré a la meva veïna que me’n
deixi un parell. No en tinc la culpa, si vaig sempre de
bòlit.
14. Omple els espais en blanc del fragment de la pàgina 23 del llibre de l’alumne amb els substitutius
pronominals (pronoms febles) adequats. Indica’n el referent.
Ara ja puc dir-vos-ho sense que em tremoli la veu: sóc
abstemi. Admetre-ho no ha estat fàcil. Pensava que controlava la situació fins que vaig tocar el fons d’un pou
que no s’acabava mai. La caiguda va durar gairebé quinze anys. Vaig tastar l’aigua mineral quan en tenia setze.
No em va fer cap efecte. Analitzat des de la perspectiva
que dóna la distància, crec que m’hi vaig enganxar perquè els meus amics també en prenien. Compartir una
ampolla de litre i mig a la sortida de l’institut em feia
sentir com m’hauria agradat ser i no com érem en realitat. No me’n penedeixo. Els que em coneixen m’expliquen que van avisar-me: «Vés amb compte», em deien.
Jo, però, no els escoltava. O quan els escoltava, no els
sentia. Estava massa ocupat alimentant el vici amb dosis
cada vegada més altes d’una química líquida composta de
calci, sodi, magnesi, bicarbonats, sulfats i clorurs. No era
l’únic. Només cal obrir els ulls per adonar-se que no és
cap pràctica minoritària. La legalitat amb què circula, la
publicitat directa i subliminal que et relaciona el consum
·
ACTIVITATS
amb un munt de conseqüències saludables, el prestigi social que comporta, la presència ubiqua d’ampolles –a les
taules dels conferenciants, en els debats de televisió, als
faristols dels polítics en campanya, a la vora dels camps
d’esports–, fan que sigui impossible no caure en la temptació. Una temptació que, al principi, només té avantatges. (...) Fatalment, però, m’hi vaig acostumar i la temptació es va convertir en una necessitat, més que quotidiana, permanent.
15. Col·loca els connectors que tens a continuació en
el lloc adequat del text de la pàgina 24 del llibre de
l’alumne: abans, amb tot, d’altra banda, després, en
canvi, encara que, llavors, no obstant això, però (2),
perquè, primer, quan, tanmateix.
Vesa Kreso va ser calderer. Primer, de jove, d’una empresa
de muntatges i construccions industrials. S’hi guanyava
més que en altres feines, encara que s’havia d’anar d’un
lloc a l’altre. Vesa va travessar de cap a cap l’antiga federació. Després, cansat de rodar, va entrar al taller d’una empresa del sector químic. (...) L’empresa va tancar fa
un any per manca de matèries primeres, abans subvencionades al cent per cent per l’estat i importades d’Itàlia,
i Vesa es va quedar sense feina. Va ser llavors que se li va
acudir la idea d’obrir un talleret.
Vesa tenia dos fills i, a la gran, se l’estimava molt, però
poques vegades l’havia tractada amb massa afecte. Ell creia
que la disciplina ho era tot en l’educació dels fills. I, d’altra banda, tampoc no hauria sabut mostrar-se tendre. No
li n’havien ensenyat. Al petit, en canvi, no se l’estimava.
I no perquè no era fill seu. Això ho havia acceptat. No
hauria pogut dir que no li havia costat, però presumia
amb orgull ben guanyat que l’havia acollit amb la major
bona voluntat. Quan va néixer el petit ja va saber que no
era fill seu. Vesa sabia comptar. Ell havia estat tres mesos a Eslavònia, en la construcció d’una fàbrica de polietilè. No obstant això, no va dir res i va acceptar l’explicació de la seva dona d’un nen prematur, contra l’evidència del temps i dels seus tres quilos i cinc-cents
grams. Els dos sabien que ho sabia, amb tot mai no en
Llengua catalana 1
141
·
Llengua catalana 1
142
ACTIVITATS
van parlar. Tanmateix, no és per això que no se l’estimava. Era per la seva crueltat. Era dolent.
16. Restitueix al text de la pàgina 24 del llibre de l’alumne, els connectors que hi manquen: a pesar de, a
continuació, perquè (3), però (2), tot i que, en primer
lloc, al principi, en canvi, en segon (lloc), tal com, fins
i tot.
Però després la història va començar a decaure tal com havia començat. En primer lloc, perquè la gent es va adonar
que a pesar dels tributs que oferia la marquesa, qui s’havia
de morir es moria i qui havia de continuar campant se la
campava. En segon lloc, perquè algun matí els portadors
de regals es trobaven davant el baró Uccello, que, cridant,
els feia fora a coces i fuetades.
A continuació va ser la mateixa Ntontó qui va apartar la càrrega que al principi s’havia posat. Un diumenge, cap a les
nou, va eixir del portal i es va dirigir a l’església acompanyada per la Peppinella. Anava igualment vestida de negre,
sí, però no feia res d’estrany, caminava normal i responia
amb un cop de cap als qui la saludaven. Fins i tot algú va
veure que intentava somriure darrera la mantellina. Es va
agenollar al confessionari, va combregar i se’n va tornar al
palau. (...) En canvi, a qui van veure passejar fins ben entrada la nit al llarg de la riba del mar, tot i que bufava tramuntana, va ser a mossèn Macalusso: alguna cosa li devia
haver anat de través, perquè parlava tot sol i gesticulava.
17. Relaciona les frases següents mitjançant els connectors més adients per construir una sola oració. Si cal,
modifica els temps verbals i tingues en compte les repeticions que hi pugui haver.
1. M’he quedat sense diners. Demanaré diners a la meva germana. Tornaré els diners la setmana que ve a la
meva germana.
2. Estic animat per començar a estudiar. No tinc el material que necessito per treballar.
3. M’agrada el vi. Prenc una copeta de vi a cada àpat.
4. Al migdia l’Helena va arribar a casa d’en Lluís. En
Lluís estava dret davant de la porta. En Lluís esperava
l’Helena.
·
ACTIVITATS
5. Res del que veig existirà per sempre. Al cap de cent
anys hi haurà les mateixes flors i els mateixos animals.
6. Es compra sabates. No té les sabates gastades.
7. En Ramon treballa a la botiga. La botiga va obrir
el 1950.
Solució orientativa:
1. Com que m’he quedat sense diners, en demanaré a la
meva germana i els hi tornaré la setmana que ve.
2. Estic animat per començar a estudiar, però no tinc el
material que necessito per treballar.
3. M’agrada el vi. Per això en prenc una copeta a cada
àpat.
4. A migdia l’Helena va arribar a casa d’en Lluís, que
estava dret davant la porta esperant-la.
5. Res del que ara veig existirà per sempre. Tanmateix,
al cap de cent anys hi haurà les mateixes flors i els mateixos animals.
6. Es compra unes altres sabates tot i que no les té gastades.
7. En Ramon treballa en una botiga que va obrir el 1950.
18. Escriu una carta a un centre cultural per demanar informació sobre els cursos d’estiu que programen
i les possibilitats d’aconseguir un ajut d’estudis.
Activitat oberta.
19. Llegeix els dos fragments de la pàgina 30 del llibre de l’alumne per saber una mica de la història dels
signes de puntuació:
Activitat oberta.
20. Puntua les oracions que tens a continuació com
creguis més convenient. Justifica la teva opció.
1. Sent una gran estimació pel seu germà petit i li ho
consent tot.
2. Va prendre el te que li van oferir però va deixar
les pastes.
3. Com m’hauria agradat estimat amic que haguessis
vingut amb mi!
4. L’oncle que no s’ha mostrat gens sorprès de veure’m m’ha acollit amb la seva proverbial afabilitat.
Llengua catalana 1
143
·
Llengua catalana 1
144
ACTIVITATS
5. Va col·locar al centre de la taula la fruitera amb
peres raïm préssecs albercocs i tota mena de fruita
d’estiu.
6. No vam escriure a la professora sinó que vam anarla a trobar.
7. La noia es repenjava en mi; tanmateix jo no estava gaire segur d’on posava els peus.
8. El vaixell ha estat fondejat uns dies però demà ja
llevarà àncores.
9. L’un s’asseu en un extrem del banc; l’altre a l’altre.
10. L’espai era reduït i miserable part ençà gairebé en
la fosca cadires i taules amuntegades i darrere assegut
un individu baixet carregat d’espatlles.
1. Sent una gran estimació pel seu germà petit i li ho
consent tot.
2. Va prendre el te que li van oferir, però va deixar les
pastes. (Adversativa).
3. Com m’hauria agradat, estimat amic, que haguessis
vingut amb mi! (Vocatiu).
4. L’oncle, que no s’ha mostrat gens sorprès de veure’m,
m’ha acollit amb la seva proverbial afabilitat. (Explicativa).
5. Va col·locar al centre de la taula la fruitera amb peres, raïm, préssecs, albercocs i tota mena de fruita d’estiu. (Enumeració).
6. No vam escriure a la professora, sinó que vam anar-la
a trobar. (Adversativa).
7. La noia es repenjava en mi; tanmateix, jo no estava
gaire segur d’on posava els peus. (Adversativa).
8. El vaixell ha estat fondejat uns dies, però demà ja llevarà àncores. (Adversativa).
9. L’un s’asseu en un extrem del banc; l’altre, a l’altre.
(Verb elidit).
10. L’espai era reduït i miserable; part ença, gairebé en
la fosca, cadires i taules amuntegades i darrere, assegut,
un individu baixet carregat d’espatlles. (Punt i coma per
delimitar dues oracions, les dues comes marquen incisos).
21. Llegeix en veu alta les oracions del bloc 1 i comenta l’entonació que hi fas. Compara-les amb les del
bloc 2.
·
ACTIVITATS
1. Quan vaig d’excursió, m’emporto un grapat de fruits
secs.
Si tot hagués succeït de manera diferent, ara no estaríem junts.
Tot i que els guanys sempre superen les pèrdues, està
molt pendent de les seves inversions.
2. Us telefonaré quan hauré acabat la feina.
Els vaig donar un cop de mà encara que no s’ho mereixien.
Parlem en altres llengües sempre que tenim l’ocasió
de fer-ho.
No valoraven prou les coses que tenien perquè no corrien el risc de perdre-les.
Activitat oberta, a criteri del professorat.
22. Puntua les oracions següents i troba-hi el doble
significat:
1. El jove estudiant va quedar-se adormit.
2. En l’accident moriren tres animals un polític un
esportista i un presentador de televisió.
3. Qui t’ha dit que agafessis aquesta fruita menuda?
1. El jove, estudiant, va quedar-se adormit / El jove estudiant va quedar-se adormit;
2. En l’accident moriren tres animals: un polític, un esportista i un presentador / En l’accident moriren tres animals, un polític, un esportista i un presentador;
3. Qui t’ha dit que agafessis aquesta fruita, menuda? /
Qui t’ha dit que agafessis aquesta fruita menuda?
23. Torna a escriure el fragment de la narració de la
pàgina 31 del llibre de l’alumne tot posant les comes
allà on creguis que han d’anar:
Heloise era encara la figura central de la colla, però ara
d’una manera diferent: com un objecte summament valuós per a tots ells. El seu orgull i la seva resplendor eren
els d’ells, puix que per ella havien estat disposats a morir.
Encara estava molt pàl·lida, semblava un infant entre gent
gran i reia de tot allò que li deien. Com que va insistir a
emportar-se tos els seus baguls i caixes, perquè els considerava evidentment una part de si mateixa que no es po-
Llengua catalana 1
145
·
Llengua catalana 1
146
ACTIVITATS
dia abandonar a mans de l’enemic, i com que Frederick els
va haver de carregar, ell i ella acabaren viatjant plegats darrere els altres i dins un petit fiacre fins a la frontera.
24. Comenta oralment l’ús del punt i coma en els exemples següents:
1. Si els n’haguessis parlat abans, els hauria agradat; els
hauria fet riure.
2. He passat més hores amb els meus llibres que amb
qualsevol de vosaltres; m’explicaven coses que vosaltres
no em sabíeu explicar.
3. Va preguntar-li per on s’anava a l’escullera; li ho va
indicar amb una mirada.
Uneixen frases de significat pròxim.
25. Explica què en penses, de la puntuació de la frase
següent:
Més tard, ja a Londres, però sense perdre el contacte,
en cap moment de la meva vida, amb el país, sobretot
gràcies a les notícies constants d’uns amics, que, dissortadament, retrobo de tant en tant, vaig començar a
escriure els records de la meva etapa d’estudiant.
Hi ha un excés de comes en els complements circumstancials, potser també a causa d’una construcció massa en hipèrbaton.
26. Quina funció compleixen els dos punts en els exemples següents?
1. Els dies de la setmana són set: dilluns, dimarts, dimecres…
2. L’especialista en estudis forestals ha dit: «Moltes causes de risc d’incendi no es troben dins el bosc».
3. Una bona alimentació s’aconsegueix menjant de tot:
verdures, fruites, peix, carn, cereals…
4. Els avantatges de pertànyer a l’associació són diversos. Per exemple: biblioteca, préstec de llibres, excursions, activitats culturals…
1. enumeració;
2. citació textual;
3. explicació:
4. enumeració.
·
ACTIVITATS
27. Passa a estil directe les oracions interrogatives indirectes següents:
1. Volia saber quines eren les necessitats alimentàries
de la humanitat.
2. Els escolars m’han preguntat d’on ve l’aigua que
utilitzem a casa i on va a parar un cop bruta.
3. Voldríem saber la seva opinió sobre el reciclatge de
residus domèstics.
4. Us demanaran si els portarem a veure l’exposició.
5. No sé si han arribat els tríptics informatius.
Activitat relativament oberta. Exemples possibles:
1. –Quines són les necessitats alimentàries de l’humanitat? –va preguntar.
2. –D’on ve l’aigua que utilitzem? –m’han preguntat els
escolars; i han afegit:
–On va a parar l’aigua bruta?
3. –Què en pensa, del reciclatge de residus domèstics?
–li hem preguntat.
4. –Ens portareu a veure l’exposició? –us preguntaran.
5. –Han arribat els tríptics informatius? –he demanat.
28. Escriu un fragment breu en què manifestis matisos de temença, incertesa o dubte, en què insinuïs alguna idea o en deixis sobreentesa alguna altra. Hauràs
d’utilitzar els punts suspensius, però sense abusar-ne.
Activitat oberta.
29. Explica la funció de les comes, els parèntesis i els
guions en els exemples següents. Creus que són intercanviables els signes usats?
1. N’hi ha prou d’afegir dues o tres gotes de lleixiu
(amb 12° cloromètrics) a una solució d’hipoclorit sòdic, sal i aigua, per matar en trenta segons els bacteris
d’un litre d’aigua potable o per desinfectar les verdures.
2. Al final de l’avinguda Gaudí de Barcelona s’alça,
[…], coronada d’una graciosa agulla, la façana de
l’Hospital de Sant Pau (més de 100 000 metres quadrats de superfície), obra de Lluís Domènech i Montaner, erigit segons l’estil «modernista» del 1900.
3. Segons la finor dels seus sentits –i això és genètic–
una persona té olfacte o no en té, té o no té oïda per
a la música, etcètera.
Llengua catalana 1
147
·
Llengua catalana 1
148
ACTIVITATS
4. En aquests quinze anys –quinze anys!– la ciutat ha
canviat molt.
5. Visitarem l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
No són especialment intercanviables les funcions.
1. Parèntesis: dades numèriques; comes: aclariments.
2. Claudàtors: text eliminat; comes: aclariment; parèntesis: dades numèriques.
3. Guions: comentari amb contingut més personal.
4. Guions: comentari amb contingut més personal.
5. Parèntesis: sigles d’una activitat esmentada anteriorment.
30. Escriu tres oracions que admetin interpretacions diferents segons com hagin estat puntuades. Fes que el teu
company o la teva companya n’expliqui el significat.
Activitat oberta.
31. Escriu un text curt sobre un tema que coneguis
bé dirigit a un lector no gaire versat en aquesta matèria. Incorpora-hi els incisos que calgui.
Activitat oberta.
32. Llegeix la notícia de la pàgina 35 del llibre de l’alumne i fes les activitats següents:
1. Assenyala els fragments que donen resposta a les
preguntes què?, qui?, quan?, on?, com? i per què?
2. Redacta una notícia per al diari sobre un tema determinat; després torna-la a redactar per emetre-la per
ràdio dintre d’una bateria de notícies.
3. Aïlla les formes verbals que apareixen en el text, i
a continuació:
a) classifica-les segons el temps verbal;
b) determina quin és el temps verbal que hi té més
presència;
c) extreu-ne un parell de frases que permetin distingir entre accions d’aspecte perfectiu i imperfectiu.
1. Qui = un fort terratrèmol
Què = va afectar
On = el Turkmenistan
Quan = ahir
Com = de vuit graus en l’escala de Richter
Per què = no n’hi ha.
·
ACTIVITATS
2. Activitat oberta.
3.
a) Present d’indicatiu: està ocupat, és, es produeix, es poden.
Pretèrit perfet: va afectar, va sentir, es va situar, va tenir,
va deixar, va tenir, es van produir, van sortir, va ser, va
registrar, va ser, va provocar, va detectar, va atribuir.
Pretèrit indefinit: han avançat.
Plusquamperfet d’indicatiu: s’havia informat, havia provocat.
Condicional simple: podria.
b) El pretèrit perfet, perquè és una notícia.
c) Aspecte perfectiu: A l’hora de tancar aquesta edició
no s’havia informat encara (...). Els experts ja han avançat
(...). Un terratrèmol va afectar l’exrepública soviètica (...).
Aspecte imperfectiu: Aquest és el tercer terratrèmol que
es produeix (...).
33. Llegeix el fragment de la pàgina 36 del llibre de
l’alumne i fes les activitats següents:
1. Aïlla els nexes i expressions de distribució temporal que presenta el fragment, i enumera les accions
principals que planteja.
2. ¿Podem parlar en algun moment del text d’alternança entre descripció i narració? Assenyala els passatges que en siguin exemple.
3. Centra’t en les formes verbals:
a) classifica els temps verbals que apareixen en els
fragments descriptius;
b) explica el valor que tenen els temps simples i els
temps compostos en els fragments descriptius.
4. Reprodueix la història del soldat Setsols com si es
tractés d’un reportatge periodístic. Escriu-la amb una
extensió màxima de 15 ratlles.
5. Posa títol i subtítol al reportatge que has escrit.
1. De la descripció inicial en present passem a una narració en el passat (verbs en passat).
El primer punt a part ens situa en un passat més recent,
a Évora. Les referències a les estacions de l’any fan córrer
el temps, fins que s’entra en la descripció de la pròtesi.
Llengua catalana 1
149
·
Llengua catalana 1
150
ACTIVITATS
Amb l’expressió «quan es va saber que l’exèrcit...» s’inicia la darrera acció.
Les accions principals són: en el passat remot, la ferida
que va rebre Baltasar Mateus; en un passat més recent,
la seva vida pobra a Évora esperant la mà protèsica; més
endavant, el camí que emprèn cap a Lisboa.
2. S’alternen narració i descripció. Són descriptius, per
exemple, el fragment inicial en què coneixem Baltasar
Mateus i el fragment central en què es descriu el tipus
de pròtesi que durà.
3.
a) Els temps verbals en la narració es poden classificar en:
– Pretèrits perfets, la majoria: van tallar, va acabar, van
treure...
–Pretèrits imperfets: era, valia, es negava... Expliquen estats en el passat.
– Plusquamperfets d’indicatiu: havíem fet, havia pogut,
havia encarregat...
– Pretèrits indefinits: Inicien, cap al final, un passat més
recent.
b) Els temps compostos (plusquamperfets) indiquen accions anteriors i acabades a les dels temps simples (perfets).
4. Activitat oberta.
5. Activitat oberta.
34. Les biografies són narracions sobre la vida d’algun personatge. Llegeix el fragment de la pàgina 37
del llibre de l’alumne i fes les activitats següents sobre la història de Calamity Jane:
1. En aquest fragment hi ha pinzellades de caràcter
descriptiu. Aïlla-les i digues quin temps verbal s’hi fa
servir. ¿Es tracta del mateix temps verbal que a la resta del fragment? Raona la teva resposta.
2. Reordena segons un criteri cronològic la informació que presenta aquest fragment biogràfic.
3. Documenta’t i redacta un breu escrit biogràfic sobre un d’aquests personatges: Pau Casals, Marie Curie, Lluís Companys, Agustí d’Hipona, Frida Khalo,
Medea.
1. Els fragments purament biogràfics apareixen en pretèrit perfet perifràstic, mentre que apareixen en present o
·
ACTIVITATS
pretèrit indefinit els fragments en què el personatge és
descrit des de l’òptica actual, es descriu la seva tomba o
s’analitza la seva llegenda cinematogràfica.
2. Activitat oberta. Solució orientativa: fixar-se en les dades numèriques.
3. Activitat oberta.
35. Llegeix amb atenció el text de la pàgina 37 del
llibre de l’alumne i fes les activitats següents:
1. Defineix el què, qui, com, quan, on i per què d’aquesta narració.
2. ¿Hi ha cap part d’aquest text que es pugui convertir en una notícia periodística? Mira de redactar-la.
3. Digues ara, amb exemples concrets extrets del fragment, què distancia aquest text narratiu literari d’una simple narració periodística.
4. Reconverteix en llenguatge col·loquial planer els
fragments següents:
– Just quan a fora al carrer s’encenien les lluminàries,
a ella se li van apagar els llums de dins;
– I amb l’amor entenebrit van anar d’ensopegada en
ensopegada; […] carretejant el dolor de la separació i
les maletes;
– El xicot es va desapuntar de la seva vida.
5. Quina perspectiva narrativa presenta aquest text?
¿És una perspectiva objectiva o subjectiva?
1. Què = van deixar la relació.
Qui = un noi i una noia.
Com = ell se’n va anar.
Quan = la vigília de Nadal a primera hora.
On = a casa seva.
Per què = no els anaven bé les coses.
2. Activitat oberta.
3. Sobretot per l’ús d’imatges poètiques, com ara «se li
van apagar els llums de dins» per dir que s’havia desanimat; o que «el xicot es va desapuntar de la seva vida» per
dir que la va deixar, etc.
4. Solució orientativa:
– Quan es van encendre els llums de Nadal, ella es va
ensorrar més.
Llengua catalana 1
151
·
Llengua catalana 1
152
ACTIVITATS
– Amb l’amor ja acabat, va anar de mal en pitjor.
– Aclaparat pel problema i carregat com un burro.
– El noi la va deixar.
5. És una perspectiva subjectiva, perquè els sentiments
són interpretats per l’autor.
36. Llegeix el text de Julià de Jòdar de la pàgina 38
del llibre de l’alumne i fes les activitats següents:
1. Fes l’anàlisi de la perspectiva narrativa del text.
2. Quins elements de descripció conté aquest fragment narratiu? Destria’ls.
3. El fragment relata dos tipus d’accions, les externes
i les internes. Les pots diferenciar?
4. Els textos narratius acostumen a donar marques
d’espai i de temps. Busca les que apareixen en aquest
fragment.
5. Reescriu el fragment narratiu de Julià de Jòdar tot
canviant-ne la perspectiva narrativa.
6. Extreu del fragment tot allò que, al teu parer, li atorga un to literari que supera els aspectes purament narratius.
7. Extreu del fragment aquelles expressions que són
pròpies del llenguatge col·loquial i que li donen una
aparença de text conversacional.
1. Hi ha un punt de vista intern, ja que el narrador forma part de l’acció: escrit en primera persona.
2. La descripció inicial de Santiago Requesens.
3. La part central del text: «El meu primer impuls (...)
com si hagués vist un fantasma» ocorre només en el cap
del narrador.
4. Temps: una tarda d’estiu, de cop, tres caps de setmana després... Lloc: entre l’Eixample i el Raval, la ronda
de Sant Antoni, la placeta...
5. Activitat oberta.
6. Activitat relativament oberta. Solució orientativa: les
reflexions sobre els entrepans; les reflexions sobre el comportament del veïnat.
7. Activitat relativament oberta. Solució orientativa: «tolerat el moc», «comptat i debatut», etc.
37. Al conte «A les portes de Troia», Quim Monzó
parteix d’un relat ben conegut de La Ilíada i, donant
·
ACTIVITATS
un gir radical als esdeveniments, en canvia totalment
el desenllaç. Llegeix-lo a continuació a la pàgina 39
del llibre de l’alumne i fes les activitats següents:
1. Redacta una notícia per a la revista del barri en
què apareguin les dades següents: fets (porta tancada), lloc (ascensor), personatges (un senyor, una senyora), temps (una nit); narrador (tercera persona, objectiu).
2. Refés la notícia anterior explicant-la com si fossis
una de les persones que ha viscut la situació que s’hi
planteja.
1. Activitat oberta.
2. Activitat oberta.
38. Llegeix atentament el text de la pàgina 40 del llibre de l’alumne i fes les activitats següents:
1. Justifica si el text té un valor més descriptiu o narratiu.
2. Quin ordre espacial se segueix a la part descriptiva?
3. Resumeix breument l’acció que es desenvolupa al
fragment.
4. Busca a l’enciclopèdia què és un Baedeker.
5. Què són els grius i els amorini? I les baquetes? Què
vol dir la frase feta tractar a baqueta?
1. És més descriptiu, perquè el més important és l’observació que fa el protagonista des d’una finestra.
2. Des de dins de l’habitació cap enfora, cap al riu i el
carrer.
3. Solució orientativa: un grup de nois, de soldats i de
bous provoca un embús de trànsit al voltant d’un tramvia.
4. És el nom que es dóna en anglès a qualsevol guia turística, en homenatge al viatger i col·leccionista de llibres
de viatges alemany del mateix nom.
5. Griu: animal fabulós, mig àliga mig lleó.
Amorini: en català amorets, figures infantils nues que presenten Cupido. Baqueta: vara fina metàl·lica per netejar
el canó d’un fusell.
Tractar a baqueta: tractar amb molta severitat, com el típic càstig militar de fer passar algú nu sota un grup de
soldats armats amb baquetes.
Llengua catalana 1
153
·
Llengua catalana 1
154
ACTIVITATS
39. El romanç és una composició poètica d’un indeterminat nombre de versos, generalment heptasil·làbics, de gran auge en els segles XVI i XVII. Reproduïa
de forma novel·lesca, amb intercalació de diàlegs en
estil directe, successos reals de l’època; en aquest cas
una història de bandolers. El romanç, per tant, pot
ser considerat com l’equivalent d’una notícia dels nostres dies. Llegeix a la pàgina 41 del llibre de l’alumne un fragment de L’Hostal de la Peira i fes les activitats següents:
1. Transforma el contingut narratiu d’aquest romanç
en una notícia en prosa on apareguin els sis elements
propis de la informació periodística.
2. Delimita els versos que corresponen a cada una de
les parts pròpies del text narratiu.
3. Quin pes específic tenen en aquest romanç els elements descriptius en comparació amb els narratius?
Justifica la teva resposta.
4. Situa els fets que s’expliquen al romanç en un espai urbà actual i redacta la informació (màxim 10 ratlles) que podria aparèixer en un diari dels nostres dies.
1. Activitat oberta.
2. Plantejament: versos 1 a 6; nus: versos 7 a 25: desenllaç: versos 26 a 31.
3. La part descriptiva és escassa, perquè en poesia la informació sempre és sintètica.
4. Activitat oberta.
40. Rellegeix a la pàgina 34 el fragment de Benzina
de Quim Monzó –un bon exemple de narració en estat pur– i converteix part d’aquest text narratiu en un
text conversacional. Tingues en compte que la primera part reprodueix una conversa telefònica entre
l’Herundina i l’Heribert, per passar després a centrarse en un diàleg directe entre aquest i l’Helena. La conversa podria començar així:
–Digui?
–Heribert, sóc l’Herundina. Hauria de parlar amb tu.
Ens podríem veure avui al vespre?
–Bé… sí. On ens trobem?
·
ACTIVITATS
– Què et sembla a les nou al bar del Palau de la Música?
Activitat oberta.
41. Llegeix amb atenció el fragment de la pàgina 46
del llibre de l’alumne i fes les activitats següents:
1. Aïlla del text tots els nexes d’ordenació espacial.
2. Quin temps verbal predomina al fragment? Mira
de justificar-ne la presència. Quin verb és el més usat
al text? Per què?
3. Comenta l’ús que es fa al fragment dels temps verbals i relaciona’l amb la tipologia pròpia d’aquest text.
4. Fes l’anàlisi de les estructures sintàctiques del fragment i justifica’n la presència.
5. Quins elements ens permeten de qualificar aquest
text descriptiu de literari?
1. Entre els boscos de pins i alzines; entre les clapes de
verdor i ombra; al costat de l’alzinar; a l’altra banda del
camí; en el centre; de part a part; a ponent; davant la barana de la galeria.
2. Predominen el present d’indicatiu i el verb ser, perquè és un text eminentment descriptiu.
3. El present d’indicatiu és un dels temps prototípics dels
textos descriptius, perquè denota accions duratives i mostra indeterminació temporal.
4. L’estructura bàsica és la d’oracions atributives perquè
és la pròpia d’un text descriptiu.
5. L’abundància de comparacions i personificacions amb
els elements del paisatge. També l’encadenament d’adjectius a un mateix nom.
42. El text de la pàgina 46 del llibre de l’alumne presenta una descripció detallada de l’espai en què viuen
dos dels personatges de la novel·la. Llegeix-lo:
1. Primerament estableix l’ordre amb què l’autor descriu la casa on viuen Jonathan i Léa. Després dibuixa el plànol de la casa segons la descripció i compara’l amb el que han fet els teus companys.
2. El text de l’activitat 44 és també la descripció d’una casa. Què diferencia aquestes dues descripcions
d’habitatges?
Llengua catalana 1
155
·
Llengua catalana 1
156
ACTIVITATS
1. Activitat oberta. Solució orientativa: del més general
al més concret.
2. És la diferència entre una descripció objectiva i una
de subjectiva.
43. Llegeix un altre fragment d’El teorema del lloro:
1. Quins elements destaca l’autor en el retrat físic de
Léa? ¿Segueix cap criteri d’ordre?
2. ¿Hi ha cap element que permeti fer el retrat moral dels personatges? Mira de reconstruir-lo.
3. Els elements de comparació que fa servir l’autor
són poc convencionals. Quin referent dóna per al color dels ulls dels personatges? I per al tors del noi?
4. Explica què vol suggerir l’autor amb la primera
frase de la descripció.
1. Els més visibles per donar-nos a entendre el seu aspecte informal. No segueix cap ordre precís.
2. Activitat oberta. Solució orientativa: la competència
entre bessons.
3. Color dels ulls = texans descolorits. Tors = pantalla 16/9.
4. Són bessons.
44. Llegeix atentament el text de la pàgina 48 del llibre de l’alumne i fes les activitats següents:
1. Defineix l’esquema d’ordenació espacial que presenta aquest text.
2. Digues els trets que permeten classificar aquest
fragment dins del bloc dels textos descriptius.
3. Quin tret o quins trets allunyen aquest text del registre literari?
4. Converteix aquesta descripció feta per un professional de l’arquitectura en una descripció literària.
1. Comença per la ubicació del solar, passa a l’orientació
respecte al sol i es fixa en la coberta. Més endavant, parla de les façanes i parets. Al final parla dels materials.
2. Ús del present d’indicatiu i abundància del verb ser.
També l’orientació espacial de les parts del text.
3. No hi ha comentaris subjectius i hi abunden els termes tècnics.
·
ACTIVITATS
4. Activitat oberta.
45. Llegeix un fragment del programa de l’òpera La
dona sense ombra, de Richard Strauss, a la pàgina 48
del llibre de l’alumne:
1. Aïlla d’aquest text, de funció eminentment descriptiva, tots els fragments que es poden considerar
narratius i mira de bastir una breu sinopsi argumental.
2. En d’altres textos descriptius d’aquesta unitat es
posa èmfasi en els aspectes visuals (ordenació de l’espai, color, forma, proporcions…). En quins aspectes
s’insisteix, en canvi, en aquest fragment? Per què? De
quins recursos se serveix l’autor?
3. Aïlla els fragments que constitueixen la part descriptiva musical d’aquest text.
1. Activitat oberta pel que fa a la sinopsi. Solució orientativa: es presenta el missatger davant la Dida amb l’objectiu de saber si l’Emperadriu ja té l’ombra que la faria
plenament humana. La Dida contesta que no. Si l’Emperadriu no té ombra, l’Emperador es convertirà en pedra
per no haver deixat prenyada l’esposa. L’Emperador es desperta i se’n va a caçar. El falcó ratifica la maledicció del
talismà i la conversió de l’Emperador en pedra. L’Emperadriu suplica a la Dida que la dugui al món dels humans.
2. S’insisteix en la part musical de l’òpera, ja que és essencial: ordre i tipologia d’aparició de cada peça.
3. Una figura musical que sona tres vegades com els tres
tocs d’atenció.
Aquesta figura és el tema de Keikobad.
Una frase lírica que sembla treta d’El cavaller de la rosa.
A base d’intervals de quartes i octaves amb setena inclosa se’ns evoca el poder de la transformació.
Una frase descendent lenta i pesant com una llosa.
Un tema heroic, proper a temes de la Simfonia alpina,
d’ampla factura.
Una descripció orquestral molt reeixida.
Un tema molt líric confiat a una viola i un violí solistes.
Tímbrica tèrbola de tonalitats fluctuants que arriba al paroxisme.
Llengua catalana 1
157
·
Llengua catalana 1
158
ACTIVITATS
46. El fragment de Pedra de tartera de Maria Barbal
(pàgina 44) ofereix la descripció d’una ciutat des de
la visió personal de la protagonista, una dona que ha
viscut sempre al Pallars i que es trasllada a contracor
a Barcelona al final de la seva vida.
1. ¿Creus que el fragment és simplement la descripció d’una ciutat?
2. De quina manera s’interrelaciona la descripció d’un
lloc amb la descripció dels trets psicològics d’un personatge? En quins fragments es fa més evident aquest
lligam?
3. Explica de quina manera l’estat de la protagonista influeix en la visió que dóna de la ciutat i com la
descripció d’un espai arrodoneix la figura del personatge.
1. És una descripció totalment subjectiva, ja que ens parla de com la ciutat acull el visitant. Cada un dels trets
d’aquesta descripció de la ciutat vol mostrar algun aspecte
de com se sentirà el personatge, en especial la solitud i
la indiferència humana de la ciutat.
2. Potser el fragment on es fa més evident aquest lligam
és: «I és no veure ningú que pogués compadir-me i és
veure tornar els néts d’estudi traginant una pila de llibres».
3. En l’últim paràgraf, la descripció irònica de la bondat de la ciutat ens avança la mort del personatge.
47. Rellegeix el fragment de Seduccions de Marràqueix
de Josep Piera (pàgina 45) i treballa-hi els aspectes
següents:
1. Explica la progressió descriptiva que utilitza l’autor.
2. Subratlla les formes verbals que apareixen en el text
i digues si hi predominen els temps d’aspecte perfectiu o d’aspecte imperfectiu.
3. Agrupa els verbs segons que formin part d’una estructura atributiva o predicativa i comprova quins hi
predominen.
4. Subratlla les adjectivacions i classifica-les segons la
forma que presenten.
·
ACTIVITATS
1. va penetrant en els detalls del quadre.
2., 3. i 4. La majoria dels verbs presenten aspecte imperfectiu (excepte els que duen doble subratllat); els verbs atributius duen (a) i els predicatius (p); les adjectivacions van
en cursiva i especificades a continuació entre parèntesis.
Per la casa tinc (p) escampats una sèrie de petits (adjectiu) detalls que em fan sentir (p) més a prop de Marràqueix (oració de relatiu). Entre aquests objectes, n’hi ha
(p) un d’especial (adjectiu). És (a) un oli que Ibrahim, l’amic pintor, em regalà (p) (oració de relatiu). El quadre,
de dimensions reduïdes (adjectiu), és (a) una natura morta (adjectiu), amb el punt naïf surrealista (sintagma adjectival) de les seves pintures. El motiu és (a) un homenatge a Ibn Khafaja, el jardiner d’Alzira (aposició), va dir
(p) ell quan me l’oferí (p) poc abans de la partida. Sobre una taula de fusta (SPrep) hi ha (p) dos llibres relligats
(adjectiu) en pell (SPrep); l’un té (p) les cobertes de color
roig gastat per l’ús (SPrep), l’altre, més que un llibre de lectura (SPrep), sembla (a) un quadern de notes (SPrep), amb
les tapes d’un verd fosc (SPrep). Sobre aquest darrer hi ha
(p) un tinter de ceràmica en blau amb una blanca ploma
d’au (SPrep) que parteix (p) el fons (oració de relatiu), un
mur, en dues meitats. A la banda esquerra (adjectiu) hi ha
(p) una copa de vidre (SPrep), mig plena o mig buida (sintagma adjectival), amb vi daurat (adjectiu) –dir-ne (p) blanc
(adjectiu) seria (a) fals–, la transparència del qual es fon (p)
amb el fons del quadre (oració de relatiu). A la dreta, penjant (p) d’un clau, hi ha (p) una joia: un fil de plata (SPrep)
amb un robí que recull (p) una pinzellada de llum (oració
de relatiu). En primer terme, a la taula, una taca seca (adjectiu) de tinta (SPrep), també unes fulles i unes flors de
taronger (SPrep), ja músties (adjectiu), on els grocs matisen
(p) el verd i el blanc olorosos (adjectiu).
Me’l mire (p) a una distància relativa (adjectiu), en una
paret de l’estudi (SPrep), aquest quadre amic (adjectiu).
48. Descriu com és la teva ciutat un dia feiner qualsevol, a les sis de la tarda, a partir dels moviments
dels diferents grups socials que la componen.
Activitat oberta.
Llengua catalana 1
159
·
Llengua catalana 1
160
ACTIVITATS
49. Un anunci és sovint una descripció lacònica d’un
objecte o d’un producte. Redacta’n un, fent servir les
mínimes adjectivacions que connotin el producte. Digues quina imatge el complementaria, i dibuixa o explica amb detall aquesta imatge.
Activitat oberta.
50. Troba l’adjectiu adequat que connoti els productes següents: un concert a l’Auditori, una ajuda a una
ONG, un llibre, els transports públics.
Activitat oberta.
51. Quina descripció faries de tu mateix o de tu mateixa per incloure-la a la secció «Trobades» d’un diari?
Activitat oberta.
52. Has estat testimoni d’un atracament a un comerç
del teu barri. La policia et demana que facis un retrat de l’atacant, que anava a cara descoberta.
Activitat oberta.
53. Selecciona un parell de personatges coneguts i descriu-los tot intentant centrar-te en l’aspecte més característic de la persona, per fer-ne una caricatura.
Activitat oberta.
54. Rellegeix el text sobre Calders, de les pàgines 5152, i contesta:
1. Quin desenvolupament ha seguit l’autor, deductiu
o inductiu?
2. Delimita les parts del text i justifica’n la divisió.
3. Subratlla els elements que donen cohesió al text.
4. Tenint en compte els passos que has seguit en les
activitats anteriors, fes ara el resum del text.
1. Si bé comença amb una pregunta global, el text és inductiu perquè avança cap a una conclusió.
2. Es tracta d’un text argumentatiu, que defensa una tesi a base d’arguments.
– Presentació del tema amb una pregunta retòrica.
– Primer argument: Calders incorpora planerament elements fantàstics a elements quotidians.
·
ACTIVITATS
– Segon argument: Calders vol mostrar sense acritud la
feble condició humana.
– Conclusió o tesi: l’humor de Calders es basa en la combinació de real i irreal tractada amb ironia.
3. Els elements que cohesionen el text són les referències següents:
Algun element (reprès com a «fet meravellós» o «aquest
element», «aquests elements distorsionadors»).
Els personatges (represos com a pronom «els» i després
amb repetició de la paraula).
Lògica (represa amb repetició de la paraula), del real i de
l’absurd (represa com a «aquesta combinació»).
4. Activitat oberta.
55. Llegeix el text de les pàgines 56-57 i respon a continuació les preguntes següents:
1. Quin ordre ha seguit l’autor en aquesta exposició
sobre la música?
2. Fes l’esquema o quadre sinòptic corresponent a
aquesta exposició.
3. Fes el quadre sinòptic d’un tema que t’interessi o
que coneguis a fons. Fes-ne després l’escrit expositiu.
1. A partir de l’origen històric més primitiu, que inclou
la veu humana, arriba a la fabricació d’instruments.
2. Solució orientativa:
– Sons casuals.
– Primeres seqüències musicals.
– Inici de la carrera de fabricació d’instruments.
– El cos, primer instrument.
– Concepte d’instrument.
– Procediments dels instruments: cordes, làmines, cossos,
etc.
– Propietats del so.
– Conclusió: la voluntat musical humana.
3. Activitat oberta.
56. Llegeix el text que et proposem a la pàgina 57 del
llibre de l’alumne:
1. Quin és el tema central d’aquest text?
Llengua catalana 1
161
·
Llengua catalana 1
162
ACTIVITATS
2. Hem inclòs aquest fragment en l’apartat dels textos explicatius. Justifica fins a quin punt és correcta
aquesta classificació. Quina altra tipologia hi destacaries?
3. Exposa, de forma esquemàtica, els passos del ritual
funerari romà.
4. Si del text únicament n’haguessis llegit el títol, en
quin contingut hauries pensat? ¿Ajuda a donar una
idea clara del contingut o més aviat desorienta? Per
què? Què creus que pretén l’autor amb aquest recurs?
1. El culte als morts entre els romans.
2. El text té components històrics, que el podrien fer
semblar narratiu, però tota la intenció és informativa.
3. Solució orientativa:
Preparació del cos.
– Transport del cadàver en processó.
– Enterrament o incineració.
– Purificació de la casa del difunt.
– Dol familiar de nou dies.
– Visita posterior dels sepulcres.
4. Un títol una mica ambigu contribueix a despertar l’interès del lector.
57. Atenent la informació que proporciona el text de
la pàgina 58 del llibre de l’alumne, en quantes parts
el pots dividir? En quin tipus d’escrit l’inclouries?
És un text explicatiu.
Estructura:
Definició de iogurt.
Procés de fabricació del iogurt.
Tipus de llet que s’hi utilitza.
Additius naturals possibles.
58. Justifica si el text que llegiràs a la pàgina 58 del
llibre de l’alumne és informatiu o descriptiu. Detalla
els elements que et permeten d’afirmar-ho.
És un text informatiu, perquè conté multitud d’informació tècnica (lèxic inclòs) i valoració mèdica de la importància d’alguns aspectes a tenir en compte sobre el tema. En canvi, no hi apareix gaire descripció externa de
·
ACTIVITATS
les malalties. En realitat, conté una certa part de components instructius, relatius a l’administració de la vacuna triple vírica.
59. Comenteu els fragments de conferències que trobareu a la pàgina 54 des del punt de vista de l’estructura, de les fórmules oratòries i de la subjecció al
text escrit.
Jaume Cabré: al principi, l’autor confessa la seva tendència a la improvisació, i fins i tot critica els qui no ho fan;
tanmateix es confessa poc ordenat, ja que no té un guió
previ; acaba centrant el tema de què parlarà.
Sebastià Bonet: sembla una conferència escrita; són
els fragments d’obertura i tancament; l’autor comenta la
possible ambigüitat del títol de la conferència abans de
començar; a més, fa un exercici d’humilitat al voltant
de la seva capacitat de fer la conferència; al final, recomana la lectura que ha comentat als oïdors i agraeix l’atenció rebuda.
60. Has rebut la informació que reproduïm en la pàgina 59 del llibre de l’alumne. Prepara una explicació
per exposar al casal del barri per tal que la gent prengui consciència sobre l’estalvi de l’aigua.
Activitat oberta.
61. Feu el comentari del temps que ha fet o farà, a
partir d’un mapa meteorològic que haureu reproduït
ampliat.
Activitat oberta.
62. Josep Pla explica a Notes disperses la manera de
fer l’allioli. A la pàgina 63 del llibre de l’alumne et
donem el seu text desordenat. Retroba-hi l’ordre lògic i reescriu-lo en un sol paràgraf. Fes servir els connectors lingüístics per lligar les frases i aplica les regles de coherència.
1. Escriu la teva reconstrucció del text de Josep Pla
en forma impersonal.
Solució orientativa:
Llengua catalana 1
163
·
Llengua catalana 1
164
ACTIVITATS
La mà de morter és l’element decisiu per a fer l’allioli.
(La mà de morter), ja que no ha de parar mai i
Ha de rodar sempre.
La fórmula de l’allioli és aquesta:
Poseu cinc o sis grans d’all al morter i
Xafeu-los amb la mà de morter.
Quan els grans d’all són xafats, afegiu-hi un rovell d’ou
i un pols de sal,
Barregeu-ho ben barrejat i
Tireu-hi de seguida l’oli d’oliva de gota en gota.
Després, un raget petit i
De tant en tant, una goteta d’aigua.
Així s’obté una salsa molt espessa de color groguenc que
a Provença solen anomenar la mantega del país.
(Així doncs) Si s’ha de fer bé, la mà de morter no pot
estar parada.
1. Activitat oberta.
63. El fragment que llegiràs a la pàgina 64 del llibre
de l’alumne són els propòsits de cap d’any que fa la
protagonista de la novel·la El diari de Bridget Jones:
1. Per què han estat inclosos a l’apartat dedicat als
textos instructius?
2. Com creus que deu ser la persona que fa aquests
propòsits per al nou any que comença? Mira de ferne el retrat físic i moral. ¿Podem considerar que aquest
text té elements descriptius? Per què?
3. En redactar la llista de bons propòsits la Bridget
no ha seguit cap mena de criteri d’ordre. Ordena’ls tu
i explica el criteri que has seguit.
1. Perquè conté una mena de «consells» de comportament,
encara que siguin dits per una mateixa. L’ús del futur també és una de les marques visibles d’un text instructiu.
2. Sembla una persona insegura i inestable. El text ens
dóna detalls de la seva personalitat.
3. Activitat oberta. Solució orientativa: agrupeu els «consells» segons que es refereixin a salut (forma física, alimentació, consum de tabac i alcohol, horaris...); feina
(horaris, caps, diners...): relacions personals (amor, sexe,
amistat, família...).
·
ACTIVITATS
64. En l’època altament tecnificada en què vivim estem avesats a associar els textos instructius amb el funcionament de màquines i aparells. No obstant això, la
literatura antiga ens forneix models d’aquesta tipologia textual en els quals es donen pautes de comportament moral o estratègies d’actuació social.
Prenem com a exemple l’episodi bíblic de l’Èxode; el
Decàleg que Jahvé donà a Moisès al Sinaí és un text
instructiu, tant pel que fa a la forma com pel que fa
a la intencionalitat. D’un estil i pensament ben diferent és el que et presentem a continuació. Ovidi s’adreça als homes i els aconsella per tal que tinguin èxit
en l’art de la seducció.
1. Digues quina estructura sintàctica predomina en
aquest text i justifica per què.
2. Explica com és el prototipus d’home ideal segons
Ovidi. Recorda que el teu escrit ha de ser una descripció.
3. Redacta un text instructiu que no es refereixi al
funcionament d’un aparell ni al maneig d’un estri ni
a cap procés de fabricació o muntatge. A més del text
d’Ovidi et pot servir d’exemple el d’Italo Calvino de
les pàgines 61-62.
1. La d’imperatiu i la de que + subjuntiu.
2. Activitat oberta.
3. Activitat oberta.
65. Observa el text Cada cosa al seu lloc (pàgina 63)
i explica quins elements permeten parlar de text instructiu. Quin altre tipus de text s’hi evidencia? Quin
o quins dels recursos habituals en un text instructiu
apareixen o no apareixen en aquest? Compara aquest
text amb el text Conserva el que és teu. Què els iguala? Què els diferencia?
Activitat oberta.
66. Llegeix el text de la pàgina 66 del llibre de l’alumne i indica els recursos lingüístics que s’hi han utilitzat. Redacta, després, tres consells que posin de manifest la teva consciència ecològica.
Llengua catalana 1
165
·
Llengua catalana 1
166
ACTIVITATS
Activitat oberta. Solució orientativa: ús de perífrasis verbals d’obligació i del futur per a les instruccions precises; ordenació expositiva; etc.
67. Estableix la diferència que hi ha entre el text de
les biblioteques de Barcelona (pàgina 62) i el de la
prohibició d’encendre foc (pàgina 63).
Activitat oberta.
68. Escriu la recepta del plat que cuines millor o bé
busca’n una en un receptari, i treballa-hi els aspectes
següents:
1. Subratlla les marques d’ordre que hi apareixen i
digues si són pròpies d’un text instructiu.
2. Assenyala les formes gramaticals i lèxiques que el
defineixen com un text instructiu.
3. Transforma la recepta en un text apte per a una
guia de turisme, en la qual els plats i els productes
són presentats com una mostra de la cuina de la comarca. Descriu els plats sense estar pendent de quantitats ni de processos culinaris, però sí del resultat: un
plaer gastronòmic.
Activitat oberta.
69. Quina diferència creus que hi ha entre convèncer
i persuadir? Quin dels dos verbs marca un joc intel·lectual, raonat, i quin es dirigeix només a operar
sobre els sentiments? Busca uns quants anuncis publicitaris i diferencia’ls segons que presentin arguments
racionals o arguments emotius.
Solució orientativa: a partir de la definició de diccionari, veiem que convèncer es fa mitjançant arguments, mentre que persuadir és induir a creure, així doncs, més enllà
de la raó.
70. Fes un esquema del text de les pàgines 69-70 del
llibre de l’alumne que mostri: idea o idees principals,
arguments i conclusió.
Idea principal: a la Fira de Santa Llúcia, hi ha gent que
hi va a comprar («motiu útil») i gent que hi va a experimentar sensacions («motiu inútil»).
·
ACTIVITATS
Arguments a favor de la visita «inútil»: recuperar
els colors ingenus, les olors senzilles i els tactes naturals.
Conclusió: la Fira de Santa Llúcia ens permet retrobar el
nostre jo més elemental.
71. Llegeix el text de les pàgines 70-71 del llibre de
l’alumne.
1. Segons l’autor del text, quin concepte tenen de plurilingüisme les comunitats lingüístiques francesa i espanyola?
2. Què creu l’autor que s’amaga darrere aquesta interpretació de plurilingüisme?
3. Què és l’esperanto?
4. Busca informació sobre l’escriptor H. G. Wells. A
quina obra d’aquest autor es refereix l’autor del text?
5. Per què l’autor proposa com a models lingüístics
Quebec i Bèlgica? Informa’t de la situació lingüística
d’aquestes dues comunitats. Pots fer servir Internet
com a estri de recerca.
6. Quin concepte de plurilingüisme cal defensar segons l’autor des de Catalunya?
7. Segons el text, quines altres comunitats lingüístiques es troben en la mateixa situació que la catalana?
Fes una breu exposició de la situació lingüística de cada una d’elles.
8. Com veu el futur del plurilingüisme, l’autor?
9. Digues si el text segueix un esquema deductiu o
inductiu i justifica la teva resposta.
10. Extreu del text els connectors que serveixen per
organitzar el text i fes-ne l’anàlisi.
11. Redacta un text argumentatiu d’unes 150 paraules sobre el tema Efectes de la globalització sobre les
llengües del món.
1. Plurilingüisme desigualitari.
2. Com a reacció davant la generalització de l’anglès i la
pèrdua de la seva anterior hegemonia.
3. Una llengua artificial, creada per Zamenhof, vàlida
per a tota la humanitat.
4. Activitat oberta.
Llengua catalana 1
167
·
Llengua catalana 1
168
ACTIVITATS
5. Activitat oberta. Solució orientativa: perquè són models de territorialitat lingüística.
6. El trilingüisme castellà, català, anglès.
7. A l’Estat espanyol, la gallega i la basca.
8. Està amenaçat per l’homogeneïtzació anglosaxona, que
pot ser contrarestada amb polítiques de poliglotisme passiu i esperantisme, per exemple.
9. Inductiu, ja que des dels arguments arriba a la tesi.
10. Després de presentar el tema en el primer paràgraf,
el connector d’una banda serveix per introduir el primer
gran argument: com la crisi de certes llengües abans imperials les ha dut a promoure l’anglès, conclusió parcial
aquesta que és iniciada amb el connector Així. A continuació, des de l’expressió El segon gran objectiu es presenta la segona part de l’argument que conclou gràcies al
connector d’aquesta manera.
El tercer paràgraf, amb el connector com, estableix una
comparació entre la situació acabada de presentar i la semblant del bilingüisme unilateral.
Amb el connector Per contra, es presenta la posició contrària: el plurilingüisme igualitari. Aquest paràgraf també presenta la seva conclusió amb el connector d’aquesta manera.
El paràgraf següent, iniciat amb una referència interna a
aquest plurilingüisme igualitari, contraposa elements del
primer gran argument amb el segon, amb la intenció de
mostrar que l’opció segona no impedeix que es produeixi la part positiva del primer argument: conèixer una tercera llengua. El paràgraf acaba amb nous contrastos entre totes dues posicions.
El darrer paràgraf, gràcies a dos però, serveix per mostrar
l’efecte relatiu de l’adopció de l’anglès per part dels parlants de llengües minoritàries i a la necessitat de la intervenció de la ciència per damunt de les contingències
polítiques en el complex mapa mundial.
11. Activitat oberta.
72. Llegeix el text de la pàgina 72 del llibre de l’alumne i contesta aquestes preguntes:
1. ¿El conjunt de territoris on es parla català es troba repartit en diversos estats europeus? De quins estats es tracta?
·
ACTIVITATS
2. Quines altres llengües es parlen en aquests estats?
3. A quina tipologia textual creus que s’ajusta aquest
fragment? Per què?
4. Prenent com a font d’informació Internet, redacta
un text explicatiu d’unes 150 paraules sobre el passat
i el present de la llengua catalana a l’Alguer.
1. Espanya, Andorra, França i Itàlia.
2. A Espanya: el castellà, el basc, el gallec, l’aranès, a
més dels petits reductes d’aragonès i bable. A França: el
francès, l’occità, el basc, el bretó, el cors i l’alemany. A
Itàlia: l’italià, el sard, l’alemany, a més d’altres petits reductes.
3. És un text explicatiu, perquè proporciona essencialment dades objectives i descripcions.
4. Activitat oberta.
73. Llegeix atentament el text de la pàgina 72 del llibre de l’alumne i després respon a les preguntes.
1. Quina és l’estructura del text?
2. A quina part correspon l’enunciat en cursiva?
3. On creus que pot aparèixer un text com aquest?
Busca’n un altre que respongui a la mateixa estructura.
1. Títol, resum i paràgraf (argument).
2. La tesi.
3. Activitat oberta amb un diari.
74. Indica els connectors i les conjuncions que asseguren la coherència lògica de la frase de la pàgina 73
del llibre de l’alumne:
El més terrible dels mals, la mort, no significa res per a
nosaltres, perquè (causa) mentre som vius, ella (la mort)
no existeix; i quan ella (la mort) és present, nosaltres ja
no hi som. Així doncs (conseqüència), no és real ni per
als vius ni per als morts, perquè (causa), dels primers (els
vius), n’està allunyada i, quan s’apropa als segons (morts),
aquests (morts) ja han desaparegut.
75. Rellegeix el text sobre l’arribada del TGV a l’aeroport, el qual et pot servir de punt de partida per a
les activitats següents:
Llengua catalana 1
169
·
Llengua catalana 1
170
ACTIVITATS
1. Redacta un text que pugui ser publicat a la secció
de cartes al director argumentant a favor o en contra de
la reimplantació del tramvia a les ciutats grans.
2. Ets un veí del barri antic de la ciutat. Argumenta
en una carta adreçada a l’Ajuntament la necessitat que
el barri sigui declarat zona de vianants. La teva argumentació s’ha de basar en un mínim de sis punts.
3. Ets un botiguer del barri antic de la ciutat. Argumenta per escrit a l’associació de veïns del barri en
contra de les mesures que ha emprès l’Ajuntament per
tal d’iniciar-ne la remodelació urbanística i declararla zona de vianants restringida al trànsit. El teu escrit
ha de refutar els sis punts en què els veïns (activitat
2) fonamentaven la seva petició de zona de vianants.
1. Activitat oberta.
2. Activitat oberta.
3. Activitat oberta.
76. Formeu grups de quatre persones i trieu un dels
temes que teniu a continuació. Dos de vosaltres haureu de presentar arguments a favor del tema i els altres dos, arguments en contra. La resta de la classe valorarà les argumentacions presentades per cada grup.
– Viure prop / lluny de les grans ciutats.
– La gent gran fa nosa / no fa nosa.
– El dret a ser fumador / no-fumador.
Activitat oberta.
77. Inventa’t un anunci publicitari que es basi en una
argumentació. Marca-hi la introducció, els arguments
i la conclusió.
Activitat oberta.
78. Fes un escrit de reclamació dirigit al comerç on
vas adquirir un producte que s’ha espatllat al cap de
pocs dies d’haver-lo comprat.
Activitat oberta.
79. Per parelles, inventeu diàlegs situant-los en un d’aquests espais: una presó, una comissaria, un hospital,
·
ACTIVITATS
una església, una parada d’autobús, una oficina bancària, el despatx del cap d’empresa, els lavabos d’un cinema.
Activitat oberta.
80. Fes una llista de les fórmules de cortesia que serveixen per a cada una de les situacions orals que et
proposem. Exemple:
– Per demanar alguna cosa:
Em pots passar l’aigua, si us plau?
Que em podries passar l’aigua?
Acosta’m l’aigua, si us plau.
– Per saludar i acomiadar-se.
– Per agrair un favor o per demanar-lo.
– Per felicitar o per donar el condol.
– Per demanar excuses.
– Per fer les presentacions.
Activitat oberta.
81. Comenteu oralment en grup els aspectes que l’escriptor Marià Manent valora preferentment en la parla dels altres en el text de la pàgina 77 del llibre de
l’alumne.
El joc d’idees i de reflexions agudes, de teories ben vertebrades sobre els diversos temes.
82. Podem considerar el fragment de la pàgina 78 del
llibre de l’alumne de la novel·la Ulisses de James Joyce com un diàleg? Per què? ¿Hi ha algun aspecte formal que contribueixi a donar-li un to conversacional?
És com un diàleg, sense marques textuals, perquè la ment
del personatge es fa a si mateix rèpliques i preguntes.
L’autor intenta acostar el text al to conversacional (oral)
amb interjeccions i expressions inacabades (anacoluts), i
també amb la desaparició de l’apostrofació.
83. Practiqueu la tècnica de l’entrevista. Confeccioneu el qüestionari o el guió de les preguntes. Situeuvos alternativament en el paper de persona que en-
Llengua catalana 1
171
·
Llengua catalana 1
172
ACTIVITATS
trevista i de persona entrevistada. Us proposem diversos personatges com a punt de partença: un esportista o una esportista; la directora o el director de
la vostra escola; una actriu o un actor; el regidor o la
regidora d’ensenyament del vostre municipi.
Activitat oberta.
84. Llegeix, a la pàgina 80 del llibre de l’alumne, el
fragment d’un conte de Jaume Fuster. Es tracta de la
reproducció d’una conversa telefònica. Restitueix la
part elidida del text.
Activitat oberta
85. Per parelles, simuleu una trucada per demanar informació d’un dels anuncis de la pàgina 81 del llibre
de l’alumne.
Activitat oberta.
86. Simula que deixes missatges en un contestador automàtic a partir d’aquestes situacions:
1. Anul·lar una visita al dentista.
2. Quedar amb algú per anar al cinema.
3. Convocar algú a una reunió de feina.
4. Notificar un canvi de domicili.
5. Sol·licitar un pressupost per a la instal·lació d’unes finestres.
6. Fer una comanda comercial.
7. Reclamar el cobrament d’una factura.
8. Notificar la defunció d’algú a uns familiars.
9. Oferir-se per col·laborar amb una associació de
veïns.
Activitat oberta.
87. Imagineu que heu assistit a una taula rodona on
s’han exposat diferents punts de vista sobre el tema
de l’atur entre la gent jove. Aquestes són algunes de
les idees que s’hi han exposat:
1. Les empreses de treball temporal són positives per
als joves perquè els donen l’oportunitat d’entrar en el
mercat laboral.
·
ACTIVITATS
2. El treball temporal és un engany que no fa altra
cosa que allargassar indefinidament la situació de provisionalitat laboral de la gent jove.
3. Fóra bo que l’Estat prengués mesures més efectives per incentivar la col·locació de persones joves en
les empreses.
Al final del col·loqui s’ha obert un torn d’intervencions del públic assistent. Feu que un de vosaltres
actuï com a moderador i interveniu-hi per donar la
vostra opinió en torns que no excedeixin els dos minuts.
Activitat oberta.
88. Feu un debat. Prepareu per grups un debat sobre
el tema dels edificis desocupats. Un grup ha d’assumir el punt de vista de les autoritats municipals i l’altre el d’un grup de veïns que reivindiquen espais d’equipament per al barri. Prepareu els arguments que
haureu d’esgrimir davant de l’oponent. Trieu un membre del grup que es faci portaveu de les vostres opinions i sigui capaç de defensar-les amb èxit.
Convé tenir presents algunes indicacions a l’hora d’avaluar els coneixements i les aptituds de l’alumnat a l’hora
d’expressar-se oralment. Vegem-ne algunes de caràcter general que cal valorar:
– Expressar i argumentar les idees pròpies amb coherència i fluïdesa.
– Expressar-se amb un lèxic variat i precís.
– Adequar la gestualització al discurs.
– Correcció fonètica i gramatical.
– Articular un discurs oral totalment espontani, és a dir,
sense preparació prèvia.
– Confeccionar un guió o pauta per al discurs oral.
– Intervenir activament en actes orals de tipus col·lectiu
i de superar les inhibicions.
– Respectar els torns de paraula en activitats orals col·lectives.
– Avaluar objectivament les intervencions orals dels companys i les companyes o d’altres models proposats.
Llengua catalana 1
173
·
Llengua catalana 1
174
ACTIVITATS
89. Simuleu altres debats a partir d’alguna d’aquestes
propostes:
1. Construcció de noves carreteres, autopistes i eixos
de comunicació.
2. Projecte d’instal·lació d’un centre penitenciari a la
vostra localitat.
3. Supressió d’una línia de transport que és deficitària per al municipi.
4. Tancament de la piscina del vostre barri a causa de
l’elevat cost de les reparacions necessàries per al seu
bon funcionament.
Activitat oberta.
90. Llegeix el text que tens a la pàgina 86 del llibre
de l’alumne i fes-ne el resum seguint els passos que
t’hem indicat. El text té unes 400 paraules. Procura
que el resum no passi d’un centenar.
Activitat oberta.
91. Poseu-vos d’acord per fer la sinopsi d’una mateixa pel·lícula. Compareu-ne els resultats.
Activitat oberta.
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
1. En el fragment de la pàgina 87 del llibre de l’alumne d’un simulacre de programa radiofònic hi són
presents dos tipus de comunicació oral. Distingeix-los
i caracteritza’ls.
Hi ha presència d’un tipus de discurs aparentment oral
que en realitat és lectura d’unes notícies escrites. Correspon al fragment inicial fins a «El calb neix, no es fa». Es
caracteritza per ser molt formal, és a dir, ben estructurat,
sense repeticions innecessàries i gramaticalment correcte.
El segon tipus de discurs correspon al diàleg locutors/oients.
És un exemple clar de comunicació oral amb un alt grau
d’espontaneïtat. Trets característics són les vacil·lacions
(jo… em fa l’efecte… no voldria), la falta de cohesió (els
gossos, el problema, doncs, es tracta dels gossos, no dels nos-
·
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
tres, no, però és que…), l’ús de mots crossa (vaja, bé, no,
això, vull dir, doncs…), les repeticions innecessàries (Senyoreta, senyoreta), interpel·lacions constants al receptor
(Fixi-s’hi vostè mateix) i el temor de no ser comprès (No
sé si m’explico gaire bé).
2. Valora i compara les intervencions de l’oient 1r i
de l’oient 2n des del punt de vista de la fluïdesa en
l’expressió i de la coherència del discurs oral.
La intervenció del primer oient és més correcta. Fins i
tot és capaç de rectificar alguna incorrecció (són les bones
costums, més ben dit, els bons costums). La segona intervenció és molt més caòtica i descohesionada.
3. En determinats moments es fa evident que els oients,
quan parlen amb els locutors, no tenen en compte que
no s’estan comunicant en un mateix espai, sinó que
ho fan per telèfon. Assenyala els fragments que ho posen de manifest.
Ús de pronoms i adverbis que no tenen referent en el
mateix espai. El primer oient utilitza això sense sentit en
una comunicació fora de l’espai. La segona oient diu una
associació de veïns d’aquí del barri. És una frase sense gaire sentit, si emissor i receptor no es troben en un mateix
espai.
4. Quines funcions del llenguatge intervenen en el
text?
Referencial, conativa i fàtica.
5. Redacta un informe sobre l’alopècia per exposar a
la classe de ciències naturals.
Activitat oberta.
6. Escriu un text instructiu per acompanyar un producte que frena la caiguda dels cabells.
Activitat oberta.
7. Trieu un dels dos temes següents per argumentar
per parelles:
Llengua catalana 1
175
·
Llengua catalana 1
176
EXERCICI
DE
SÍNTESI
– La imatge física és important / no és important en
la societat actual.
– Els animals domèstics a la ciutat. Sí o no.
Activitat oberta.
8. Simuleu una trucada a la ràdio per donar la vostra opinió sobre algun d’aquests temes tractats al
vostre programa preferit:
– L’organització dels concerts de rock de la festa major de la vostra població.
– La violència a la televisió.
– La compra a través d’Internet.
Activitat oberta.
9. Inventa’t un eslògan publicitari per ser emès radiofònicament i digues a quina tipologia textual s’ajusta.
Activitat oberta.
U NITAT DIDÀCTICA 2
ACTIVITATS
1. Tria deu substantius del text de les pàgines 94-95
del llibre de l’alumne, copia’ls i assenyala-hi els morfemes lèxics i els morfemes flexionals.
Activitat oberta. Exemple: balco(n)-s, flor-s, finestra-Ø,
negr-or-∆, clavellina-s (morfema lèxic en negreta; morfema flexional en cursiva).
2. Exemplifica amb noms extrets del text les classes
de substantius: comú, propi, concret, abstracte, individual, col·lectiu, comptable, no comptable, primitiu,
derivat.
Activitat oberta. Exemples: comú: cel, dona; propi: Girona, Castellà; concret: balcó, test; abstracte: resplendor, intimitat; individual: vidre, gat; col·lectiu: desferres, parra;
comptable: habitació, llibre; no comptable: foscor, llum.
·
ACTIVITATS
3. Forma derivats dels mots: pedra, rossa, aigua, jardí, finestra i braç.
pedrera, pedrada, pedraire, pedregam, pedegrada, apedregar, picapedrer...; rossejar, rossenc, rosset, rossor...; aiguat,
aiguader, aigualir, aiguafort, aiguabarreig, aiguamoll...; jardiner, jardinera, jardineria, enjardinar, jardinatge...; finestreta, finestral, finestrada, finestram, finestrejar, finestró...;
braçalet, bracejar, abraçar, bracer, braceig, bracista...
4. Fes el plural dels mots següents i distribueix-los segons que dupliquin la s o no la dupliquin:
arròs, as, cas, gras, gros, interès, mas, mes, nas, pas,
pes, rus.
Arrossos, grassos, grossos, interessos, nassos, passos, russos; asos, casos, masos, mesos, pesos.
5. Busca en el text de les pàgines 94-95 del llibre de l’alumne altres mots que formin el plural com balcons.
Matí, jardí, habitació, crucifixió, construcció, distracció,
instrucció, Castellà, català, taló, ple, algú.
6. Torna a escriure les frases següents, fent-hi els canvis que calgui, després d’haver posat en singular els
substantius destacats:
1. Els dimarts estudiem els textos històrics.
2. He de triar els tipus de lletres per a la publicació.
3. El comerç del barri no ha superat les darreres crisis econòmiques.
4. Si heu d’agafar la moto, no us descuideu els cascos.
5. Per usar bé els diccionaris, cal consultar-ne els apèndixs i els índexs.
1. El dimarts estudiem el text històric.
2. He de triar el tipus de lletra per a la publicació.
3. El comerç del barri no ha oblidat la darrera crisi econòmica.
4. Si heu d’agafar la moto, no us descuideu el casc.
5. Per usar bé els diccionaris, cal consultar l’apèndix i l’índex.
7. Explica si hi ha cap diferència de significat entre
les paraules de cada una de les parelles següents: anell,
Llengua catalana 1
177
·
Llengua catalana 1
178
ACTIVITATS
anella; ganivet, ganiveta; tint, tinta; rajol, rajola; llimó, llimona. Consulta el diccionari, si cal.
Busca altres paraules en què es faci palès que la diferència de gènere serveix per distingir elements lèxics. Exemple: timbal, timbala.
Activitat oberta. Exemples: port/ porta; cistell/cistella.
8. Hem aïllat del text de Josep Pla de les pàgines 94
i 95 uns sintagmes nominals. Canvia’n les paraules
destacades per unes altres de gènere diferent i torna a
escriure’ls. Tingues en compte els canvis que s’hi produiran.
Exemple: una noia alta, prima i rossa ➞ un noi alt,
prim i ros.
1. una foscor vaga;
2. una gota de llum suspesa en l’aire ombrívol i trist
per l’estança;
3. terrats abandonats, humits i bruts;
4. sota del cel de seda grisa i pàl·lida de Girona;
5. les hores de la caserna, buides i desvagades;
6. una mica d’aigua al minúscul jardí;
7. un aire d’intimitat pobra i endreçada;
8. un home ros, molt pàl·lid i esgrogueït de cara.
Activitat oberta. Exemples: una foscor vaga, un pensament vague.
9. Rellegeix el darrer paràgraf del text de Josep Pla
de la pàgina 95, en el qual, amb l’ajut de l’adjectivació, l’autor fa el retrat físic d’un home. A continuació, pensa en una pintura o en una escultura que representin una dona o un home i fes l’explicació de la
seva imatge. Te’n suggerim unes quantes: la Venus de
Milo; La Gioconda, de Leonardo da Vinci; el David,
de Miquel Àngel; El pensador, d’Auguste Rodin; Les
senyoretes del carrer d’Avinyó o les cares de Jacqueline, de Pablo Picasso; l’Autoretrat, de Van Gogh; la
Marilyn Monroe, d’Andy Warhol…
Activitat oberta.
10. Utilitza en una frase els dos únics adjectius d’una
terminació que apareixen en el mateix text de Josep Pla.
·
ACTIVITATS
Activitat oberta. Els dos adjectius són inversemblant i
gran.
11. Escriu diverses frases en les quals apareguin els
mots que et donem a continuació acompanyats d’un
adjectiu de dues terminacions. Si cal, busca el gènere d’aquests mots en un diccionari.
costum, senyal, llegum, avantatge, pendent, afores, aroma, resplendor, allau, síndrome.
Activitat oberta. Atenció al gènere dels noms: el costum,
el senyal, el llegum, l’avantatge (masculí), el pendent, els
afores, l’aroma (femení), la resplendor, l’allau (femení),
la síndrome.
12. Aparella els substantius del bloc 1 amb els adjectius del bloc 2, i construeix una frase amb cada
parella.
Exemple: mà dreta. S’ha fet mal a la mà dreta.
1. mà, home, tovallola, inauguració, noia, mongeta,
habitació, vocal, idea, avinguda;
2. dret, ample, neutre, tendre, sinistre, solemne, pobre, aspre, lliure, xerraire.
Activitat oberta. Exemples: mà dreta; home lliure; tovallola aspra; inauguració solemne; noia xerraire; mongeta
tendra; habitació sinistra; vocal neutra; idea pobra; avinguda ampla.
13. Tria l’adjectiu que et sembli més adient per qualificar cada un dels substantius de les frases que trobaràs a continuació. Com que tots els adjectius apareixen en femení plural, hauràs d’adequar-los a cada
frase per establir la concordança:
enormes, esquerres, tèbies, grogues, roges, amples, humides, aspres, blaves, verdes, bondadoses, grisenques.
1. Era una dona … i … a la vegada.
2. Descansarem una estona en una … raconada.
3. A mà … s’aixequen uns tossals.
4. S’arribava a una … avinguda a través d’uns carrers
… .
Llengua catalana 1
179
·
Llengua catalana 1
180
ACTIVITATS
5. A la llunyania es veuen uns carros … coberts amb
una vela … .
6. Van penjar pel sostre globus … i …, i van enganxar a la paret una flor … i una estrella … .
Activitat oberta. Exemple: Era una dona bondadosa i aspra a la vegada.
14. Aplica als substantius aventura, decoració, expressió
i actitud un dels adjectius següents, en la flexió adequada:
pobre, comú, rude, covard.
Activitat oberta. Atenció a la morfologia: pobre, pobra;
comú, comuna; rude; covard, covarda.
15. Completa les frases següents amb un possessiu de
tercera persona. En quins casos podries utilitzar les
formes llur o llurs?
1. Van veure com el vent del nord s’emportava les teulades de … cases.
2. Els comerciants, en senyal de protesta, tancaran …
establiments.
3. Els pagesos tenen un coneixement profund dels fenòmens meteorològics que poden afectar … comarca.
4. L’home s’acosta; en … mirada hi ha un punt de severa dignitat.
5. La família va cedir a uns amics … casa d’estiueig.
6. L’àvia ens tenia embadalits amb … rondalles.
7. La directora em va presentar … secretària.
1. ...les teulades de les seves cases / de llurs cases;
2. ...els seus establiments / llurs establiments;
3. ...la seva comarca / llur comarca;
4. ...la seva mirada;
5. ... la seva casa d’estiueig;
6. ...les seves rondalles;
7. ...la seva secretària.
16. Llegeix detingudament el text de la pàgina 107
del llibre de l’alumne i assegura’t que coneixes el significat de totes les paraules que hi apareixen. Fes servir el diccionari sempre que calgui.
Activitat oberta.
·
ACTIVITATS
17. Classifica els determinants que trobis en el text
de la pàgina 107 del llibre de l’alumne segons la distribució que se n’ha fet a la part teòrica.
Article: el, la…; demostratiu: aquest, aquell; possessiu: els
seus, el seu, les nostres; indefinits: un, algun, altre, tot,
cada, cap; quantificadors: molt, gaire, poc. (Vegeu el quadre de determinants.)
18. Escriu a la teva llibreta una frase amb cada un
dels determinants que hagis trobat en el text i explica què indiquen respecte al substantiu que acompanyen.
Activitat oberta.
19. Assenyala en el text de la pàgina 107 del llibre de
l’alumne sintagmes nominals en què s’apreciïn la funció identificadora i la funció referencial que compleixen els determinants.
Activitat oberta. Exemples: «…sempre hi ha un anticicló.
Però el més gran de tots és l’anomenat anticicló eurosiberià…»; «…si la irrupció d’aire fred a Europa coincideix
amb una depressió damunt de les illes de Còrsega i Sardenya, aquest aire glacial pot entrar…».
20. L’article forma part d’alguns topònims, per exemple, l’Hospitalet de Llobregat, el Vendrell. Fes una relació dels noms de lloc que apareixen en el text i observa si van precedits de l’article o no. Afegeix a aquesta relació cinc topònims que coneguis que portin article.
Açores, Atlàntic, Pacífic, Índic, Rússia, Sibèria, Urals, Països Catalans, Pirineus, Europa, Còrsega, Sardenya.
Exemples (topònims amb article): la Vall d’en Bas, Vilanova i la Geltrú, la Llacuna, les Franqueses del Vallès, el
Papiol.
21. Comprova si els demostratius que hi ha en el text
de la pàgina 107 del llibre de l’alumne fan referència
a:
– algun element de fora del text;
– algun element de dins del text;
Llengua catalana 1
181
·
Llengua catalana 1
182
ACTIVITATS
– algun element esmentat anteriorment dins del text;
– algun element esmentat posteriorment dins del
text.
Algun element de dins del text: «... tot aquest immens
magatzem d’aire glacial...»; algun element esmentat anteriorment dins del text: «Això no permet que es formin...», «rep aquest nom perquè gairebé sempre està
centrat damunt d’aquestes illes...», «Aquest té molt poc
gruix...», «... aquest aire glacial pot entrar...»; algun element esmentat posteriorment dins del text: «Aquest és
el cas del famós anticicló de les Açores...».
22. Ara treballa els numerals. Escriu en lletres tots els
nombres cardinals que surten en el text de la pàgina
107 del llibre de l’alumne.
Tres, quaranta, cinquanta, vint-i-quatre, deu, dos mil, mil
nou-cents cinquanta-sis, quinze, vint.
23. Converteix en ordinals els cardinals 3, 15, 20, 24
i 50.
Tercer/-a, quinzè/-ena, vintè/-ena, vint-i-quatrè/-ena, cinquantè/-ena.
24. Quin numeral col·lectiu apareix en el text de la
pàgina 107 del llibre de l’alumne? Escriu altres sintagmes usant numerals col·lectius.
Milers.
25. Destaca fragments del text de la pàgina 107 del
llibre de l’alumne en què s’usi el determinant un o
una i digues si es tracta d’un numeral o d’un indefinit. En què bases la teva resposta?
Activitat oberta. Exemple: …en una zona del planeta; origina un anticicló.
26. Escriu afirmativament la frase que apareix en el
text de la pàgina 107 del llibre de l’alumne: «Això no
permet que es formin nuvolades gaire gruixudes».
Això permet que es formin nuvolades bastant/força/molt
gruixudes.
·
ACTIVITATS
27. Completa aquestes frases amb els indefinits que
consideris més adequats; mira de no repetir-los.
1. Si trobes … gravat interessant, demana’n el preu.
2. Em cansa haver de discutir … dia … problemes.
3. No ho trobaràs a … calaix.
4. Quan baixis al carrer, compra’m … diari; el que tu
vulguis.
5. En aquest carrer encara hi ha … botigues que hi
havia quan era petit.
6. Han deixat … encàrrec per a mi?
7. … alumne ha de presentar un treball a final de
curs.
8. A … racó de la casa s’insinua la seva presència.
9. Ja ha arribat una part del grup; … components del
grup musical no han arribat encara.
10. … persones del veïnat deien que … joves no havien de participar en l’organització de les festes.
Activitat oberta. Exemple: Si trobes algun/cap/qualsevol
gravat interessant, demana’n el preu.
28. Completa amb quantitatius les frases següents:
1. A l’estiu surten del nostre port … barques de pesca.
2. S’ha reorganitzat la feina perquè no li queden …
hores de lleure.
3. Fa … temps que hem obert, però avui hem tingut
… encàrrecs.
4. He arribat afamat i veig que no tinc … pa.
5. Creus que hi haurà … cadires per a tothom?
6. Tinc … feina i no tinc … temps per fer-la.
7. Si no acumulessis … andròmines, disposaries de
més espai.
Activitat oberta. Exemple: A l’estiu surten del nostre port
moltes/poques barques de pesca.
29. Usa molt i gaire a l’hora de posar en negatiu aquestes frases:
1. Aquests paquets pesen poc.
2. La conferenciant va fer moltes aportacions interessants.
Llengua catalana 1
183
·
Llengua catalana 1
184
ACTIVITATS
3. Li va agradar que el visitessin.
4. Per aquella finestra entrava poca llum.
1. Aquests paquets no pesen gaire.
2. La conferenciant no va fer gaires aportacions interessants.
3. No li va agradar gaire que el visitessin.
4. Per aquella finestra no entrava gaire llum.
30. Contesta afirmativament i negativament aquestes
preguntes:
1. Tens gaire gana?
2. Farà gaire fred en aquella contrada?
3. Treballes gaire els caps de setmana?
Activitat oberta. Exemples: 1. En tinc molta/força/bastant. /No en tinc gaire/gens. 2. N’hi farà molt/bastant/força.
/No n’hi farà gens/gaire. 3. Treballo molt/força/bastant.
/No treballo gaire/gens.
31. Escriu l’infinitiu dels verbs que apareixen en el
text de les pàgines 115-116 del llibre de l’alumne i
classifica’ls segons la conjugació:
1a conjugació: realitzar, començar, posar, deixar, donar,
basar, estar, parar, representar, obligar, operar, citar, resultar, agitar, presentar, filmar, arribar, autocontemplarse, alternar, llogar, quedar, passar, semblar, trobar, estabilitzar, desplaçar, iniciar-se, continuar, combinar; 2a conjugació: mantenir-se, ser/ésser, néixer, perdre, saber, poder,
veure, moure’s, compondre’s, vendre, fer; 3a conjugació:
(incoativa) produir-se, existir, servir, reunir.
32. Fes una relació de les formes compostes i perifràstiques que hi ha en el text de les pàgines 115116 del llibre de l’alumne.
Formes compostes: s’ha mantingut, ha obligat, s’havia iniciat. Formes perifràstiques: va néixer, van continuar.
33. Amb la utilització del present, Miquel Porter ens
explica uns fets del passat. Fes una lectura en veu alta del text de les pàgines 115-116 del llibre de l’alumne tot canviant l’explicació en present per futur.
Activitat oberta.
·
ACTIVITATS
34. Construeix un parell d’oracions en present en les
quals s’expressi un fet que no correspon al temps present.
Activitat oberta. Exemple: El 1859 Narcís Monturiol construeix una nau submarina i l’assaja al port de Barcelona.
35. Torna a escriure en present les frases següents.
Exemple: Aquella noia es va ajupir. Aquella noia s’ajup.
1. Hi havia tanta pols que vaig tossir.
2. Va omplir els formularis per demanar una beca.
3. Munyien les vaques amb sistemes automàtics.
4. Volia saber per què lluïen les estrelles.
5. El sòl empostissat cruixia amb les seves passes.
6. Quan els teníem a tocar, se’ns van esmunyir com
anguiles.
7. El motlle no va servir.
8. Amb el vestit nou va lluir molt.
1. Hi ha tanta pols que tusso. 2. Omple els formularis...
3. Munyen les vaques... 4. Vol saber per què lluen les estrelles. 5. El sòl empostissat cruix... 6. Quan els tenim a
tocar, se’ns esmunyen. 7. El motlle no serveix. 8. Amb el
vestit nou llueix molt.
36. En el text de Miquel Porter i Moix (pàgines 115
i 116) apareixen quatre verbs de la conjugació III.
Quins són? Són verbs purs o incoatius?
Produir-se, existir, servir, reunir; incoatius.
37. Indica quin tipus d’irregularitat apareix en aquestes formes verbals: venc, néixer, aprendria, beguem,
vulguem.
Lexema velaritzat: venc, beguem, vulguem. Alteració ortogràfica en el lexema: néixer, vulguem. Alteració eufònica: aprendria.
38. Destria els diferents lexemes que presenten els
verbs següents i posa exemples de formes verbals amb
cada lexema: pretendre, comparèixer, resoldre, estendre, voler.
Llengua catalana 1
185
·
Llengua catalana 1
186
ACTIVITATS
Pretendre: preten-/ pretenc-/ preten(d)-; comparèixer: compareix-/ comparec-; resoldre: resol-/ resolc-/ resol(d); estendre: esten-/ estenc-/ esten(d); voler: vol-/ volg-, vulg/ vol(d).
39. Substitueix les formes verbals destacades de les frases següents per una forma velaritzada del mateix verb.
Fes els canvis que calgui a fi que la frase sigui coherent.
Exemple: Desconeixia molts aspectes del negoci. Desconec molts aspectes del negoci.
1. Si vols, encendré la calefacció.
2. Apareixerem quan ens ho diran.
3. És lliure; no depèn de ningú.
4. Si no vull pols, no vaig a l’era.
5. Va suspendre les matemàtiques i la llengua estrangera.
6. Cou bé la carn.
7. Sempre seiem en aquest racó.
8. Trauràs els diners del banc.
9. Movia els braços per alertar-nos del perill.
10. Bevem amb mesura.
Activitat oberta. Exemple: No volen que encengui el llum.
40. Converteix les ordres següents en prohibicions. Fes
els canvis que creguis oportuns a fi que la frase sigui
coherent.
Exemple: La pancarta deia: Resoleu, d’una vegada, els
problemes del barri! ➞ La pancarta deia: No resolgueu tan a poc a poc els problemes del barri!
1. Veneu-vos el cotxe.
2. Moveu-vos lentament.
3. Corre cap a la piscina.
4. Vés al pavelló esportiu.
5. Beveu més aigua!
6. Distreu el teu germà!
7. Creieu-vos-ho!
8. Encén el llum!
9. Estén la roba al terrat!
10. Apareix misteriosament!
·
ACTIVITATS
11. Escriu-li en francès!
12. Remou els records!
13. Seieu a la vora del foc!
14. Responeu les preguntes!
1. No us vengueu el cotxe!
2. No us mogueu lentament!
3. No corris cap a la piscina!
4. No vagis al pavelló esportiu!
5. No begueu més aigua!
6. No distreguis el teu germà!
7. No us ho cregueu!
8. No encenguis el llum!
9. No estenguis la roba al terrat!
10. No apareguis misteriosament!
11. No li escriguis en francès!
12. No remoguis els records!
13. No segueu a la vora del foc!
14. No respongueu les preguntes!
41. Completa les frases següents amb una prohibició
que incorpori el mateix verb de l’oració que et donem.
Exemple: Amb les vostres paraules ofeneu molta gent.
Comporteu-vos i no l’ofengueu més!
1. Preteneu quedar-vos la part més gran.
2. Foneu les joies d’or.
3. Moleu el cafè al darrer moment.
4. Seieu en aquest banc.
5. Cou la carn més tard.
Activitat oberta. Les formes que hi corresponen són: 1.
No pretengueu. 2. No fongueu 3. No molgueu. 4. No
segueu. 5. No cogueu.
42. Ara converteix en ordres afirmatives aquestes prohibicions.
Exemple: No em prenguis el llibre! ➞ Pren-me el llibre!
1. No distreguis la teva companya.
2. No dugueu els bolígrafs destapats.
3. No digueu coses estranyes.
Llengua catalana 1
187
·
Llengua catalana 1
188
ACTIVITATS
4. No tingueu pressa.
5. No vingueu tard.
Activitat oberta. Les formes que hi corresponen són: 1.
Distreu. 2. Dueu. 3. Digueu. 4. Tingueu. 5. Veniu.
43. Escriu les instruccions que han de conèixer les
persones que utilitzin els electrodomèstics, a fi d’evitar manipulacions incorrectes i perilloses, i de promoure un estalvi en el consum d’energia.
Activitat oberta. Atenció a l’ús incorrecte d’infinitius per
fer frases exhortatives.
44. Inventa’t una història breu en què puguis fer servir com a mínim sis dels participis dels verbs següents:
ser, estar, beure, omplir, aparèixer, interrompre, ometre, néixer, concloure, debatre, transcórrer, confondre
i imprimir.
La teva narració podria començar així: «S’havia inscrit en un curs de guitarra elèctrica…».
Activitat oberta. Participis: estat (sigut), begut, omplert,
aparegut, interromput, omès, nascut, conclòs, debatut,
transcorregut, confós, imprès.
45. Substitueix en el text de la pàgina 125 del llibre
de l’alumne l’infinitiu del verb que et donem entre
parèntesis pel participi corresponent:
Acomplert, après, ofert, complaguda, respost, imprès/impresa, promès, post, mòlt, fos, encès, assegut, retut/retuda, clos, estret, cuit, obert, decebut/decebuda, omès, confós, dissolt, ofès, estret, nascut, cogut.
46. Fes el mateix que a l’activitat anterior amb el text
de la pàgina 125 del llibre de l’alumne.
Establert, pretès, sotmesos, sofert, admès, resolt, empès,
pretès, remès, ofès, atès, encès, remès, retut, pertangut/pertanyut, romàs, imprès, clos, fos.
47. Llegeix el text de la pàgina 126 del llibre de l’alumne. Destria’n les formes verbals que pertanyen a
la conjugació II i a la conjugació III i escriu l’infinitiu corresponent.
·
ACTIVITATS
2a conjugació: fer, caure, empènyer, beure, haver-hi, ser/ésser, voler, sorprendre. 3a conjugació: espesseir, sorgir, persistir, convertir, omplir, resistir, tenir, decidir.
48. Torna a escriure el text de la pàgina 126 del llibre de l’alumne com si l’acció tingués lloc en el moment present. Pots començar així: «Fa un dia rúfol…».
Fa un dia rúfol; des de mig matí que els núvols s’espesseeixen sobre la ciutat, i un parell de vegades, durant la
tarda, han caigut unes gotes precursores. L’arribada de
la nit no ha pas millorat les coses, i ara, mentre davallem
per l’Eixample, empesos per un ventijol gelat que bufa
de la banda del Tibidabo, comença a caure una tercera
gotellada. Al principi sembla inofensiva i no en fem gaire cas, però a poc a poc guanya en intensitat, fins a transformar-se en un veritable xàfec. Ens aturem sota la marquesina d’un d’aquests bars vagament elegants que durant els darrers temps han anat sorgint com bolets pels
quatre àmbits de la ciutat, i en Ponç em proposa d’entrar-hi a beure una copa.
Al taulell hi ha poques persones, i les taules són gairebé
buides; encara és aviat. Al cap de mitja hora, com que el
xàfec persisteix, ara convertit en una d’aquestes pluges seguides i espesses que semblen no voler-se acabar mai, en
Ponç comença a posar-se nerviós i a consultar el rellotge
cada dos minuts. A tres quarts de vuit, quan el local comença a omplir-se d’habituals i d’altra gent sorpresos per
la pluja com nosaltres, no pot resistir més i se’n vol anar
de totes passades: la xicota l’espera. Jo, com que no tinc
ni promesa ni muller, decideixo de quedar-me fins que
l’aiguat minvi.
49. En el text de Manuel de Pedrolo has trobat formes conjugades dels verbs caure, beure, voler i sorprendre. Primerament, escriu els lexemes que pot presentar cada verb; després, redacta unes quantes frases
amb cadascun d’aquests verbs de manera que hi surtin els diferents lexemes que presenten.
Exemple: emprendre: emprenc-, emprengu-, emprend-,
empren-.
Llengua catalana 1
189
·
Llengua catalana 1
190
ACTIVITATS
Emprengué accions judicials contra els estafadors.
Cau-/ caic-/ cai-; beu-/ bec-/ bev-; vol-/ vulg-, volg-/
vol(d)-; sorprenc-/ sorpren(d)-/ sorpren-. La resta de l’activitat és oberta.
50. Fes una relació dels adverbis i de les locucions adverbials que hi ha en el text de la pàgina 129 del llibre de l’alumne.
Els adverbis s’identifiquen subratllats i les locucions, en
cursiva.
A Nàpols, un vespre de juliol de 1602, un home pobrament vestit trucava a la porta del monestir de Sant Martí. Un espiell enreixat s’obrí prudentment, i el germà porter refusà al principi de deixar entrar l’estranger a causa
de l’hora tardana. Finalment, sorprès per un to de comandament què no estava acostumat a sentir en els pidolaires d’aquella mena, el monjo tragué el forrellat i deixà
passar el desconegut. Al llindar, l’home es girà. Era l’instant en que el sol rogenc llisca darrere les Camàndules.
L’home contemplà sense dir res la mar pàl·lida, les enormes cortines del fort de Sant Elm encrespades d’or pel
crepuscle, i, més enllà dels merlets que li impedien la vista del port, el triangle inflat d’un galió sortint de la cala. Després, amb un brusc moviment d’espatlles, s’enfonsà
el capell sobre els ulls i seguí el seu guia per un llarg passadís. En passar per l’església, que era nova i ricament
adornada, s’agenollà una bona estona, però remarcà que
el monjo no li treia els ulls del damunt, com si tingués
por d’haver d’heure-se-les amb un lladre. Tots dos entraren per fi en un locutori contigu a la sagristia. El germà
aleshores tancà la porta darrere l’estranger, ficà la clau al
pany, la qual girà amb un aspre grinyol de ferralla, i anà
a avisar el prior.
51. Forma els adverbis de manera corresponents als
adjectius que tens a continuació i escriu una frase amb
cadascun.
Exemple: ràpid / La notícia es va estendre ràpidament.
ample, bo, comú, continu, cortès, digne, exacte, humil,
gelat, nul, suau, tranquil, tou, tendre.
·
ACTIVITATS
Amplament, bonament, comunament, contínuament, cortesament, humilment, geladament, nul·lament, suaument,
tranquil·lament, tovament, tendrament.
52. Canvia els elements en cursiva de les frases següents per adverbis acabats en -ment. Procura que el
significat sigui aproximat.
Exemple: Només han segat tres camps. Solament han
segat tres camps.
1. Va arribar en el moment oportú.
2. Hem tractat d’aquest tema des d’un punt de vista
superficial.
3. En el seu discurs va tractar les autoritats de la vila amb rudesa.
4. No et faré cas; vull prendre la decisió jo sol, amb
llibertat.
5. La llum de l’habitació insinuava de manera molt
tènue unes siluetes.
1. oportunament;
2. supèrfluament;
3. rudement;
4. lliurement;
5. tènuement.
53. Substitueix les locucions, adverbis i expressions
següents per altres locucions adverbials de significat
semblant. Aplica-les després en unes frases.
Exemple: immediatament: de seguida. / Vindré de seguida.
d’amagat, de bon cor, d’improvís, sobtadament, gratuïtament, fermament, amb dedicació, gairebé tocant,
com a mínim, sense fer cap esforç, expressament, sense parar, de seguida, sense poder-ho pensar.
Per exemple: d’amagat – d’esquitllentes; de bon cor – de bon
grat; d’improvís – de cop i volta, tot d’una; sobtadament –
tot d’un plegat; gratuïtament – de franc; fermament – en
ferm; amb dedicació – de valent; gairebé tocant – frec a frec;
com a mínim – pel cap baix; sense fer cap esforç – amb un
no res; expressament – a posta; sense parar – a raig fet; de
seguida – tot seguit; sense poder-ho pensar – a cop calent.
Llengua catalana 1
191
·
Llengua catalana 1
192
ACTIVITATS
54. Commuta els elements en cursiva de les frases següents per una d’aquestes locucions adverbials:
a collibè, a dojo, a l’engròs, al detall / a la menuda,
a la babalà, a les palpentes, a posta, de / al biaix, de
bat a bat, de bracet, de cap i de nou, de filis, de futris, en doina, en ferm, fil per randa.
1. Ha explicat la novel·la amb tot detall.
2. Ho va fer expressament.
3. Em pensava que ja no sortirien més flors, però al
final d’estiu encara en van sortir en abundància.
4. Parla sense pensar què diu.
5. El dia abans de l’estrena tot el decorat estava en
renou, fora del seu lloc.
6. L’antic camí ral travessava en diagonal la ciutat.
7. No li diré res ara per ara perquè no es troba prou
alegre ni de bon humor. Més aviat està ben malhumorat.
8. El lladre va entrar per la finestra esbatanada, totalment oberta.
9. Tocarem aquest moviment des del principi.
10. No encenguis el llum; podem avançar palpant, sense veure-hi.
11. En aquest magatzem només pots comprar en gran
quantitat. A l’altre, en canvi, hi pots comprar en petites quantitats.
12. Passegen agafats pel braç.
13. Quan el menut es va cansar, el pare el va portar
damunt les espatlles.
14. Aviat arribarem a un acord de manera segura.
1. fil per randa;
2. a posta;
3. a dojo;
4. a la babalà;
5. en doina;
6. de biaix o al biaix;
7. de filis, de futris;
8. de bat a bat;
9. de cap i de nou;
10. a les palpentes;
11. a l’engròs, al detall o a la menuda;
·
ACTIVITATS
12. de bracet;
13. a collibè;
14. en ferm.
55. Completa els espais en blanc de les frases següents
amb la forma adequada de les que et donem tot seguit:
a l’hora, a les hores, aleshores, alhora, aviat, d’hora,
gaire bé, gairebé, potser, quan, quant, sobretot, tan,
tant.
1. Ens llevarem … perquè el tren surt a les sis.
2. Acabaré la feina … i podrem anar a passejar una
estona.
3. Escoltava la ràdio i mirava la televisió … .
4. Aquest rellotge no va … .
5. … val aquesta moto?
6. … comences les vacances?
7. … no t’adones de la intenció de les seves paraules.
8. S’aferra … a les seves idees que no escolta les dels
altres.
9. No parlis … fort.
10. M’heu fet córrer molt! … no he tingut temps d’enllestir-ho.
11. Recús els pantalons perquè la costura no ha quedat … .
12. El president ja era prop d’ells; … es van aixecar.
13. Farem una pausa … en punt.
14. Tenen molts projectes; se centraran, …, en el de
millores del barri.
1. aviat;
2. d’hora;
3. alhora;
4. a l’hora;
5. Quant;
6. Quan;
7. Potser;
8. tant;
9. tan;
10. Gairebé;
11. gaire bé;
Llengua catalana 1
193
·
Llengua catalana 1
194
ACTIVITATS
12. aleshores;
13. a les hores;
14. sobretot.
56. Busca el significat de cinc locucions adverbials de
manera i utilitza-les en diverses frases.
Activitat oberta, a criteri del professorat.
57. Introdueix en les oracions que et donem a continuació l’adverbi de negació no, quan hi calgui:
1. Si mai tens res a dir-me, telefona’m.
2. Ningú recordava amb certesa l’any que l’home va
arribar a la Lluna per primera vegada.
3. Res del que em dius em convenç.
4. Em sembla que ell mai s’adona que li fan fer les
feines més pesades.
5. No et podem dir com va anar la inauguració de
l’exposició; ni l’assessora històrica ni jo hi érem.
6. Li agraden les aventures fortes; res l’espanta.
7. M’asseguren que enlloc em trobaré tan a gust com
en aquest hotel.
8. En cap dels teus escrits he trobat una explicació
prou raonada.
1. Si mai tens res a dir-me, telefona’m.
2. Ningú no recordava amb certesa l’any que l’home va
arribar a la Lluna per primera vegada.
3. Res del que em dius no em convenç.
4. Em sembla que ell mai no s’adona que li fan fer les
feines més pesades.
5. No et podem dir com va anar la inauguració de l’exposició: ni l’assessora històrica ni jo no hi érem.
6. Li agraden les aventures fortes; res no l’espanta.
7. M’asseguren que enlloc no em trobaré tan a gust com
en aquest hotel.
8. En cap dels teus escrits no he trobat una explicació
prou raonada.
58. Explica la diferència de significat que hi ha o hi
pot haver entre les frases següents:
1. a) Que hi has anat mai, a un concert de jazz?
·
ACTIVITATS
b) Que no hi has anat mai, a un concert de jazz?
2. a) Si es queda amb gana ningú, ja mirarem de solucionar-ho.
b) Si algú es queda amb gana, ja hi buscarem una sortida.
c) Si no es queda ningú amb gana, haurà estat tot un
èxit.
3. a) No ho toqueu!
b) No ho toqueu pas!
4. a) Tens un diccionari de locucions i frases fetes?
b) No tens pas un diccionari de locucions i frases fetes?
5. a) Ara plego; ja he treballat prou per avui.
b) Dius que has treballat molt? Prou, però no has enllestit la feina.
1. a) Has anat algun cop a un concert?
b) Sorpresa perquè algú no ha anat mai a un concert de
jazz.
2. a) i b) Si algú es queda amb gana, ho solucionarem.
c) Si tothom ha pogut menjar, tot haurà anat bé.
3. a) Ordre
b) Ordre amb èmfasi.
4. a) Pregunta si algú té un diccionari.
b) Pregunta si per gran casualitat algú té un diccionari.
5. a) Determinació de plegar.
b) D’acord, has treballat molt, però no has acabat la feina.
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
1. Analitza morfològicament tots els determinants que
surten en el text de la pàgina 132 del llibre de l’alumne.
El: article masculí singular; l’: article femení/masculí singular; la: article femení singular; els: article masculí plural; les: article femení plural; un: indefinit masculí singular; una: indefinit femení singular; unes: indefinit femení plural; alguna: indefinit femení singular; tota: indefinit
femení singular; tots: indefinit masculí plural; molts: quantitatiu masculí plural; el seu: possessiu masculí singular
Llengua catalana 1
195
·
Llengua catalana 1
196
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
de tercera persona singular; la seva: possessiu femení singular de tercera persona singular; els seus: possessiu masculí plural de tercera persona singular; els meus: possessiu
masculí plural de primera persona singular; el nostre: possessiu masculí singular de primera persona plural; els nostres: possessiu masculí plural de primera persona plural;
trenta-tres: numeral cardinal masculí plural; mil cinc-centes: numeral cardinal femení plural; aquell: demostratiu
masculí singular; aquella: demostratiu femení singular.
2. Fes les activitats següents relatives a la morfologia
nominal:
1. En el text apareix el sintagma la llum del sol. Construeix una frase en què el substantiu llum sigui masculí.
2. Fes el plural dels mots unça, butaca, estança.
3. Busca en el text les paraules que formen el plural
afegint -ns.
4. Extreu-ne algun exemple de paraula que no presenti flexió de plural.
5. Digues altres paraules que facin el plural com el
mot raig.
6. Classifica els adjectius del text segons que presentin un paradigma de quatre, tres o dues formes de flexió.
1. Solució orientativa: El llum de l’habitació
2. Unces, butaques, estances.
3. Balcons, llautons, brins, matins, marrons, racons, habitacions, germans.
4. Llapis.
5. Passeig, torneig...
6. Obert (participi, 3a); penjades (participi, 1a); recollides (participi, 3a); escriure (infinitiu, 2a); començat (participi, 1a); assegut (participi, 2a); moure (infinitiu, 2a);
mirant (gerundi, 1a); observant (gerundi, 1a); perdre (infinitiu, 2a); enfilats (participi, 1a); escriure (infinitiu, 2a);
jugar (infinitiu, 1a); tancat (participi, 1a); ensenyat (participi, 1a); llegir (infinitiu, 3a).
3. Fes aquestes activitats de morfologia verbal:
·
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
1. Extreu del text les formes verbals no personals i
classifica-les segons la conjugació.
2. Busca en el text tres exemples de verb irregular de
la 2a conjugació. Conjuga’n el present d’indicatiu i
digues quin tipus de lexema presenten.
3. Busca en el text tres exemples de verb incoatiu.
4. Conjuga la 1a persona del singular de tots els verbs
de la 3a conjugació que surten en el text.
1. (infinitiu = i; gerundi = g; participi = p; conjugacions:
1, 2, 3.) Obert, p, 3; penjades, p, 1; recollides, p, 3; escriure, i, 2; començat, p, 1; assegut; p, 2; moure, i, 2;
mirant, g, 1; preferit, p, 3; observant, g, 1; perdre, i, 2;
enfilats; p, 1; escriure, i, 2; jugar, i, 1; tancat, p, 1; ensenyat, p, 1; llegir, i, 3.
2. Lexema velaritzat:
– Sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen.
– Moc, mous, mou, movem, moveu, mouen.
– Distrec, distreus, distreu, distraiem, distraieu, distreuen.
– Puc, pots, pot, podem, podeu, poden.
3. Tenyir, llegir, servir, rellegir, preferir.
4. Recullo, entretinc, tenyeixo, llegeixo, rellegeixo, prefereixo, tinc, obro, serveixo, tinc, obro, llegeixo, serveixo.
4. Fes les activitats següents relatives a l’adverbi:
1. Substitueix l’únic exemple d’adverbi en -ment del
text per una locució adverbial equivalent.
2. Busca-hi també un exemple de locució adverbial.
3. Digues un adverbi equivalent a l’expressió amb indolència.
4. Extreu del primer paràgraf quatre adjectius i forma l’adverbi corresponent amb -ment.
1. En desordre.
2. A raig.
3. Indolentment.
4. Obertament, frescament, recollidament, plàcidament,
fortament, imprevisiblement.
Llengua catalana 1
197
·
Llengua catalana 1
198
U NITAT DIDÀCTICA 3
ACTIVITATS
1. Després de llegir amb atenció el text de la pàgina
135 del llibre de l’alumne, agrupa els mots que pertanyin a un mateix camp lèxic. En quins camps els
has inclòs?
Espècies vegetals: pins, boixos, líquens; orografia: muntanya, rost, cim, fondal, penyal, cova, balma, roca; colors: moradenc, esgrogueït, cendrós, blau.
2. Quins mots dels que hi ha a continuació podries
afegir a la relació que has fet a l’activitat anterior?
Consulta el diccionari, si et cal.
1. ortiga, ginesta, magraner, jonc, llavors, mòllera, roina, tubercle, falzia;
2. meandre, penya-segat, cingle, timba, regolf, covador;
3. rosat d’albada, griseta, indi, verdenc, violat.
Espais vegetals: ortiga, ginesta, magraner, jonc, falzia; orografia: meandre, penya-segat, cingle, timba; colors: rosat
d’albada, indi, verdenc, violat.
3. En el text de la pàgina 135 del llibre de l’alumne
has trobat el mot tudó, mot que hem d’incloure en el
camp de la zoologia. Indica quin o quins dels mots
següents no podries incloure en aquest camp:
guatlla, moixó, llimac, marrofí, grua, rèptil, dèbit, esponja, lluerna, cornisa.
Marrofí, dèbit, cornisa.
4. De la mateixa manera que has establert uns camps
lèxics a partir del fragment de Josep Carner, mira de
trobar, juntament amb el teu company o la teva companya, deu paraules per a cada un dels camps lèxics
següents:
calçat, pastissos, indrets, música, medicina, meteorologia, conducta.
Activitat oberta. Exemple amb meteorologia: pluja, neu,
calamarsa, roina, torb, boira, xàfec, ventijol, huracà, aiguaneu…
·
ACTIVITATS
5. En un passatge del text de la pàgina 136 del llibre
de l’alumne, es parla de bona o mala olor. Extreu-ne
les referències a olors i classifica-les segons que tinguin un valor positiu o negatiu. N’hi ha cap que els
tingui tots dos alhora?
Activitat relativament oberta, a criteri personal i del grup.
Olors: cuir de les carrosses, pólvores de les perruques, ginesta, roses del jardí, olivella, aigües d’espígol i de roses,
tintura d’almesc, neroli, tuberosa, jonquill de bosc, llessamí, canyella, ambre, algàlia, pàtxuli, fusta de sàndal,
bergamota, vetiver, opopònac, tintura de benjuí, flor de
llúpol, castori, cavall amarat de suor, capoll de rosa esbadellat, xinxa, rostit de vedella.
6. Has vist que en el text de la pàgina 136 del llibre
de l’alumne es parla de senzilles aigües d’espígol, aromes complexes i precioses, olors profanes, i fresca i dolça
flaire. Aplica, sempre que sigui possible, els adjectius
dels sintagmes anteriors a substantius que es refereixin als altres sentits, és a dir, a la vista, a l’oïda, al
gust i al tacte. Exemple: melodia senzilla, menja senzilla...
Activitat relativament oberta. Exemples: música complexa, sabor complex, cançó dolça, pel·lícula fresca...
7. Un dels camps lèxics que es relaciona sovint amb
l’olfacte és el del món vegetal i més concretament el
floral. Amb l’ajut del diccionari, confecciona una llista de les matèries primeres esmentades al text que serveixen per fabricar perfums, i classifica-les segons que
siguin flors, plantes o essències d’origen no vegetal.
Flors: espígol, rosa, jonquill, llessamí, flor de llúpol; plantes i altres vegetals: canyella, neroni, tuberosa, pàtxuli,
bergamota, opopònac, ambre, benjuí, vetiver; no vegetals:
almesc, algàlia, castori.
8. Al text de la pàgina 136 del llibre de l’alumne se’ns
parla d’un perfumista, professió que relacionem amb
olors que ens resulten agradables. En dues ocasions,
però, trobem expressions que semblen fora de context,
Llengua catalana 1
199
·
Llengua catalana 1
200
ACTIVITATS
per exemple terreny de cacera o objectiu de les seves
batudes. Què et sembla que vol dir l’autor amb aquestes expressions que queden del tot fora del camp lèxic de les olors? A quin camp lèxic les adscriuries?
Vol expressar la lluita i l’esforç. Són del camp de la cinegètica.
9. Imagina que treballes al laboratori d’una indústria
del perfum i que has hagut d’analitzar un producte
de la competència. Redacta l’informe que presentaries.
Tingues en compte que has d’informar sobre la composició i les característiques olfactives del producte.
Et poden servir d’orientació els textos de caràcter publicitari o informatiu sobre colònies i perfums que
apareixen a les revistes i a la televisió. El teu informe
hauria d’ampliar, entre d’altres, els punts següents: les
espècies que conté el perfum transmeten una fragància que evoca dinamisme i ganes de viure; les essències de rosa salvatge, bergamota, mandarina i aranja
fan reviure la frescor de la terra humida; l’aroma que
desprèn envolta el cos hores i hores…
Activitat oberta.
10. Fes la descripció d’un espai en la qual intervinguin únicament les apreciacions de caràcter olfactiu.
Et suggerim alguns espais que pots prendre com a
punt de partida de la teva redacció: un jardí, una botiga, un mercat, una discoteca, etc.
Activitat oberta.
11. Puig, pujol, tossa, tossal i turó són hipònims de
muntanya. Consulta el diccionari per establir-ne les
diferències. Després busca al mapa de Catalunya exemples amb aquests mots, com ara muntanyes de Montserrat.
Activitat oberta. Exemples: Tossa d’Alp, Turó de l’Home…
12. Busca l’hiperònim de cada mot i agrupa els que
siguin cohipònims sota un mateix camp lèxic:
·
ACTIVITATS
carrasca, faig, esparver, espígol, moixera, martinet, magraner, matabou, guatlla, pollancre, duc, roure, romaní, alosa, salze, estornell, saüc, marfull, grua, ginestó, tord, murtra.
Arbres: carrasca, faig, moixera, magraner, pollancre, roure, salze, saüc; arbustos: matabou, marfull, murtra; plantes: espígol, romaní, ginestó; ocells: esparver, martinet,
guatlla, duc, alosa, estornell, grua, tord.
13. Llegeix amb atenció el primer fragment del text
de la pàgina 141 del llibre de l’alumne. Fixa’t en les
paraules en cursiva. En comprens bé el significat? Quan
tinguis el text ben entès, mira de substituir les paraules destacades per una de les que et donem a continuació. Quina creus que hi encaixa millor? Quina
s’acosta més al significat de la paraula original del
text? Explica oralment les raons de la teva tria.
retorçades: cabdellades, enrotllades, recargolades; hostils: adverses, contràries, enemigues; esquerp: eixut, feréstec, intractable; fatigosa: avorrida, fastiguejadora,
pesada; vergonya: humiliació, infàmia, immoralitat;
esclat: brillantor, denotació, realç; esmerç: emprament,
inversió, ús; malastre: calamitat, dissort, infortuni;
rancor: animositat, antipatia, ressentiment; mos: crostó de pa, menjar, mossegada.
Retorçades = recargolades; hostils = adverses; esquerp =
feréstec; fatigosa = fastiguejadora; vergonya = humiliació;
esclat = brillantor; esmerç = ús; malastre = infortuni; rancor = ressentiment; mos = mossegada.
14. Col·loca els mots següents al lloc dels seus respectius sinònims al primer fragment del text de la pàgina 141 del llibre de l’alumne, tot tenint en compte
que cal adaptar-los morfològicament:
conformat, humiliant, mostrar, colpir, lentitud, brusc,
nova (substantiu), cridar, últim.
Conformat = resignat; humiliant = vexatòria; mostrava =
descobria; colpeix = puny; lentitud = parsimònia; brusca
= sobtada; nova = notícia; cridar = esclat; nitidesa = claredat; últimes = darreres.
Llengua catalana 1
201
·
Llengua catalana 1
202
ACTIVITATS
15. Substitueix les expressions en cursiva de la segona part del text de la pàgina 141 del llibre de l’alumne per d’altres que siguin sinònimes o per altres
mots.
Activitat relativament oberta. Exemples: d’esma = rutinàriament; anar en orri = anar malament; dar-nos un cop de
mà = ajudar-nos; menar = conduir; la fusta = el tarannà,
la categoria; no s’ho prendria pas tan a la pia = no donaria importància; buscat les pessigolles = provocat.
16. Explica aquestes frases precisant el significat del
mot en cursiva:
1. La fatuïtat és l’actitud més comuna entre els homes que només persegueixen l’èxit personal.
2. Quan ha començat a ploure s’han refugiat a redós
dels porxos.
3. Té el costum de badoquejar davant dels aparadors.
4. Sempre acaba donant una importància exagerada a
coses fútils.
5. No hem pogut agafar el cotxe perquè el carrer està
esventrat per obres.
6. Aquell jutge tenia fama de ser massa indulgent amb
els acusats.
7. Em reca no poder anar a la cerimònia d’obertura
del festival de jazz.
8. Des de la finestra contemplava el vaiverejar de la
gent.
9. La multitud tendeix a arraïmar-se entorn de qualsevol espectacle que s’organitza al carrer.
10. No em vaga de sortir al cinema: he d’acabar un
projecte per demà.
Activitat oberta, amb l’ajut del diccionari. Exemples: fatuïtat = vanitat sense fonament; a redós = sota l’abric de;
badoquejar = observar indolentment; fútils = sense valor;
esventrat = obert per dins; indulgent = poc sever; reca =
sap greu; vaiverejar = anar i venir; arraïmar-se = acumular-se; (no) em vaga = (no) tinc temps.
17. En el text dialogat que tens a la pàgina 142 del
llibre de l’alumne s’han uniformitzat totes les formes
·
ACTIVITATS
possibles del verb dicendi, és a dir, la fórmula verbal
que permet introduir la paraula en estil directe. Sempre que al text aparegui el verb dir, substitueix-lo per
formes més precises i variades.
Activitat oberta. Per a exemples, vegeu l’activitat 18.
18. Construeix un diàleg on apareguin, com a mínim,
15 de les formes verbals que tens a continuació i que
serveixen per substituir el verb dicendi:
dir, fer, aclarir, comentar, explicar, observar, admetre,
concedir, assentir, confirmar, corroborar, interrompre,
tallar, negar, prosseguir, seguir, continuar, reblar, repetir, saltar, esclafir, preguntar, inquirir, demanar,
qüestionar, intervenir, mormolar, implorar, pregar, suplicar, respondre, adduir.
Activitat oberta.
19. Classifica la relació anterior de verbs segons el matís semàntic que tinguin (interrogació, dubte, afirmació, brusquedat, etc.).
Valor més neutre: dir, fer, intervenir; valor de donar detall: aclarir, comentar, explicar, observar, adduir; valor
d’interrogació: preguntar, inquirir, demanar, qüestionar,
respondre; valor del to de veu: mormolar; valor d’afirmació: admetre, concedir, assentir, confirmar, corroborar,
reblar, repetir; valor de brusquedat: interrompre, tallar,
saltar, esclafir; valor de negació: negar; valor de súplica:
implorar, pregar, suplicar; valor de continuïtat: prosseguir, seguir, continuar.
20. Els veïns, molestos pels sorolls d’un taller, van fer
una carta de protesta. En aquesta frase, el verb fer es
podria substituir per una forma més precisa, per exemple, escriure, redactar o enviar. A les frases següents,
substitueix el verb fer per un altre sinònim de més
precisió lèxica:
1. Va fer un reportatge sobre la violència a la televisió.
2. Gairebé totes les cançons que va fer eren reivindicatives.
Llengua catalana 1
203
·
Llengua catalana 1
204
ACTIVITATS
3. En aquest poble els immigrants fan el 10% de la
població.
4. La gallina ha fet un ou.
5. Déu va fer el món en set dies, diu la Bíblia.
6. Al Maresme fan clavells.
7. Aquesta planta no es fa prou, necessita més llum.
8. No es fa amb els parents de la seva dona.
9. Quant en voleu, de cafè? Feu-me’n mig quilo.
10. Anem a fer un cafè?
11. Quant te n’has fet, d’aquest moble vell?
12. Avui he fet els armaris de la cuina i demà ja faré
els vidres del menjador.
13. A l’estiu farem el Monteixo i la Pica d’Estats.
14. Quan li van explicar la qüestió, ell va fer tot empipat: «I què us pensàveu?».
15. Encara treballa en Joan? Jo ja el feia jubilat.
16. De finestra a finestra aquesta paret fa sis metres.
17. Deixa’m diners, si us plau. Amb tres euros ja faré.
18. Quants anys li fas, a la Teresa?
19. En Joan, que és un home molt estricte, sempre fa
d’acord amb els seus principis.
20. Aquest noi no fa per tu, Joana.
21. Si passes per Mollerussa, fes de saludar els meus
cosins.
22. Abans era mestre, però ara fa de guia turístic.
23. Jugant a la borsa, ha fet molts diners.
24. Cada dia baixa a l’hort a fer un cabasset de tomàquets.
25. Si et sembla bé, et faré un xec nominal.
26. L’any 1800 Goya va fer el retrat de la família de
Carles IV.
Activitat oberta.
Possibles exemples. 1. escriure; 2. compondre; 3. constitueixen; 4. post; 5. crear; 6. conreen; 7. creix; 8. relaciona; 9. poseu-me’n; 10. prendre; 11. t’ha costat; 12.
netejat, netejaré; 13. pujarem; 14. contestar; 15. imaginava; 16. mesura; 17. passaré; 18. calcules; 19. actua; 20.
t’escau; 21. procura; 22. treballa; 23. guanyat; 24. collir;
25. estendré, signaré; 26. pintar.
·
ACTIVITATS
21. Els mots que tens a continuació són més utilitzats
en un registre culte de la llengua. Per quins altres mots
sinònims els podries substituir?
mimetisme, negligència, prognosi, vituperi, clemència,
clova, conjectura, defecció, desdejuni, fal·làcia, falsedat, hegemonia; urc, circumspecte, vincladís; circumdar, enutjar, finar, libar, sostreure, vindicar, volatilitzar.
Activitat oberta. Possibles exemples: mimetisme = còpia;
negligència = descuit; prognosi = pronòstic; vituperi = insult; clemència = perdó; clova = clofolla; conjectura = suposició; defecció = traïció; desdejuni = esmorzar; fal·làcia = engany; falsedat = mentida; hegemonia = preponderància (predomini), superioritat; urc = orgull;
circumspecte = prudent; vincladís = flexible; circumdar =
envoltar; enutjar= enfadar; finar = morir; libar = beure;
sostreure = robar; vindicar = defensar; volatilitzar = evaporar.
22. No sempre la sinonímia s’estableix entre mots de
la mateixa categoria gramatical. Com s’estableix entre
les parelles següents? Troba un parell d’exemples més
per a cada sèrie.
1. gandul, gandula = que no vol treballar
2. néixer = venir al món
3. fer versos = escriure poesia
4. en veu baixa = a cau d’orella
Activitat oberta.
23. Seguint la pauta de l’activitat anterior, completa
amb el sinònim més adequat cadascun dels elements
següents:
1. opinar = …
… = donar les gràcies
dormir = …
… = fer-ne un gra massa
… = fer la rosca
… = petar de dents
2. fer guàrdia = …
Llengua catalana 1
205
·
Llengua catalana 1
206
ACTIVITATS
no poder dir fava = …
en benefici de = …
prendre-hi part = …
deixar-hi les dents = …
Activitat relativament oberta. Possibles exemples:
1) opinar = donar l’opinió; agrair = donar les gràcies; dormir = fer un son; excedir-se = fer-ne un gra massa; adular = fer la rosca; tremolar = petar de dents;
2) fer guàrdia = vigilar; no poder dir fava = quedar clavat; en benefici de = a favor de; prendre-hi part = participar; deixar-hi les dents = caure-hi de cara.
24. Completa amb altres formes sinònimes:
febrós, pirètic, …
parafrènia, forassenyament, …
gaudi, satisfacció, …
Activitat oberta. Exemples possibles: a) calent; b) deliri;
c) plaer.
25. Tria el mot adequat per completar aquestes frases:
1. Als pobles de la costa … (el trànsit/el tràfic) és intens a l’estiu.
2. Per entrar a la biblioteca necessites … (la tarja/la
targeta) de lector.
3. El músic vol … (compondre/composar) una nova
simfonia.
4. Va ajornar el pagament en … (terminis/termes).
5. L’arquitecte ha presentat … (el plànol/el planell)
de l’habitatge.
6. L’entomologia és … (una rama/una branca) de la
zoologia.
7. Diuen que els membres de les famílies … (reials/reals) són de sang blava.
8. Van penjar a la taquilla el cartell de … (complet/complert).
1. trànsit;
2. targeta;
3. compondre;
4. terminis;
5. plànol;
·
ACTIVITATS
6. branca;
7. reials;
8. complet.
26. Reescriu el retrat d’en Daniel Serrallonga que presenta Narcís Oller en aquest text de la pàgina 146 del
llibre de l’alumne tot fent la contrafigura del personatge. Cal que tinguis en compte els tres aspectes bàsics sobre els quals l’autor basteix la seva descripció:
trets pròpiament físics, actitud i moviments, i indumentària. Sempre que puguis, fes servir antònims dels
adjectius que apareixen al text. Et serà d’ajut la consulta d’un diccionari de sinònims i antònims. Exemple:
Oller, «descolorit, xuclat de cara...»;
retrat nou, «colrat, ple de cara...».
Activitat oberta.
27. En aquest fragment de la pàgina 146 del llibre de
l’alumne, Narcís Oller presenta simultàniament el retrat de tres personatges, dues dones i un home, que
viatgen en un tren. El retrat masculí està vist des de
la perspectiva femenina i els de les dones des de l’òptica masculina. Reescriu tots tres retrats de manera
que en resulti el model contrari. En el segon retrat
tingues en compte que els aspectes físics tenen una
valoració positiva i queden clarament deslligats del
que podria ser el retrat psicològic o intern que és clarament negatiu.
Activitat oberta.
28. D’acord amb el context, tria per al mot en cursiva de cada frase un antònim, entre els que et proposem entre parèntesis. Fes-hi l’oportuna concordança.
A continuació escriu una frase amb l’antònim triat.
1. Hi havia un individu loquaç que acabava dient el
mateix que els altres, però amb més gràcia. (eixut,
lacònic, callat, taciturn, silenciós)
2. L’aclaparava qualsevol assumpte per insignificant
que fos. (alleugerir, reforçar, animar, envigorir)
Llengua catalana 1
207
·
Llengua catalana 1
208
ACTIVITATS
3. Sembla un noi bastant espavilat per realitzar tasques
administratives. (totxo, gamarús, ensopit, adormit)
4. Ha tingut un comportament assenyat i ha evitat
crear situacions compromeses. (desordenat, forassenyat,
boig, extravagant)
5. Es fa el desmenjat per no aixecar sospites sobre la
seva actuació anterior. (interessat, àvid, golut)
6. Amb aquest negoci ha aconseguit uns beneficis molt
magres. (greixós, robust, generós, ric)
7. L’escena final de la pel·lícula recrea un espectacle
esgarrifós de crims i morts que espaordeix. (captivador, encisador, tranquil·litzador)
8. Treballa amb molta diligència i no perd el temps
en cap nimietat. (lentitud, peresa, negligència, romanceria, incúria, indolència, sorneria)
9. El tinc per una persona molt eixelebrada. (sensat,
amesurat, aciençat, reflexiu)
Activitat relativament oberta. Possibles respostes: 1) lacònic; 2) alleugerir; 3) ensopit; 4) forassenyat; 5) interessat; 6) generós; 7) encisador; 8) indolència; 9) sensat.
29. Analitza aquestes parelles de mots i digues si entre elles s’estableix una relació de complementarietat,
incompatibilitat, inversió o gradació:
mitjania / excel·lència; horrible / encisador; mascle /
femella; amarg / dolç; metge / pacient; cotxe / autobús; naixement / mort; neutral / parcial; novell / veterà; amor / odi; pagar / cobrar; maleir / beneir; ràdio / televisió.
Gradació: mitjania, horrible, amarg, neutral, novell; complementarietat: mascle, naixement, amor; inversió: metge, pagar, maleir; incompatibilitat: cotxe, ràdio.
30. Llegeix la definició que la Gran Enciclopèdia Catalana fa del mot genoll, que trobaràs a la pàgina 150
del llibre de l’alumne, i analitza si es tracta d’un mot
polisèmic o monosèmic. ¿Creus que les paraules amb
què és explicada l’anatomia del genoll poden ser substituïdes fàcilment per altres paraules que signifiquin
el mateix? Per què?
·
ACTIVITATS
És un mot polisèmic. Les paraules de l’anatomia no poden ser fàcilment substituïdes per altres, tal com ocorre
amb tot el lèxic científic, que no admet ambigüitats.
31. Explica oralment l’esquema de la pàgina 151 del
llibre de l’alumne. De quin tipus de mot es tracta?
Busca dos mots més que et permetin fer un esquema
semblant.
Activitat oberta.
32. Seguint l’esquema que acabes d’explicar a l’activitat anterior, determina, amb l’ajut del diccionari si
et cal, els diferents significats que tenen les paraules
pessic, pilota, mona i pas. Utilitza-les en la construcció d’unes frases curtes que permetin de veure’n clarament els significats.
Activitat oberta.
33. Què és un martell? I una enclusa? I un estrep? A
l’orella hi ha tres ossets anomenats martell, enclusa i
estrep. Per què creus que reben aquests noms? Busca
en un manual d’anatomia una il·lustració de l’orella.
Són eines o estris (definicions del sentit literal al diccionari). S’utilitzen en otorinolaringologia per la similitud
formal i funcional.
34. Digues tres significats, com a mínim, de la paraula dent i indica la semblança o l’analogia que s’hi
estableix.
Possibles exemples: dents d’un xerrac (forma); ensenyar
les dents (funció agressiva); dent de lleó (forma).
35. Amb l’ajut del teu company o de la teva companya, mira de trobar un parell de paraules amb les
quals es faci evident que la polisèmia té l’origen en
l’analogia.
Activitat oberta.
36. Cerca tots els significats que poden tenir els mots
següents i digues si són polisèmics o si es tracta d’u-
Llengua catalana 1
209
·
Llengua catalana 1
210
ACTIVITATS
na forma que pot correspondre a mots homònims:
broma, coma, cor, corredor, falla, fat, franc, front, nou,
pic, pla, planta, present, taula.
Fixant-se en les entrades del diccionari: broma (4 homònims); coma (4 homònims); cor (2 homònims); corredor
(2 homònims), falla (3 homònims), fat (2 homònims);
franc (2 homònims); front (diversos valors per polisèmia);
nou (3 homònims); pic (2 homònims); pla (2 homònims),
planta (diversos valors per polisèmia); present (2 homònims); taula (diversos valors per polisèmia).
37. Quins significats recordes dels mots polisèmics de
l’activitat anterior? I dels homònims? Treballa els mots
de l’activitat anterior com fem en aquest exemple amb
el mot banda:
1. Cinta d’una certa amplària que pot ser de diferents
materials: roba, paper, cuir, metall, etc. Exemple: La
reina de la festa major portava una banda amb la senyera.
2. Cadascun dels dos costats d’un carrer, riu, vaixell,
etc. Exemple: A l’altra banda del carrer trobaràs el
caixer automàtic.
3. Companyia d’homes, partit, facció. Exemple: La
banda de música va tocar a la processó.
Activitat oberta
38. Hi ha mots, per exemple aquells que designen les
parts més anomenades del cos humà, que presenten
un alt grau de polisèmia.
Exemples: Va morir lluitant al front. Al peu de la muntanya, hi floria la ginesta. Hi havia un dit de glaç a les
teulades.
Escriu una frase per a cada un dels mots següents on es
vegi ben clar un altre significat que no sigui l’anatòmic:
mà, cap, ull, cara, dents, coll, braç, boca, cor, cos, llengua, colze.
Activitat oberta.
39. Busca altres mots bàsics referits al cos humà que
poden ser polisèmics i escriu una frase amb cada un,
·
ACTIVITATS
de manera que hi quedi ben reflectit que no fa referència a l’anatomia.
Activitat oberta. Possibles exemples: ventre, pell, ungla,
pestanya, esquena…
40. Moltes locucions o frases fetes s’originen a partir
de mots referits a parts bàsiques del cos humà. Modifica les oracions següents amb locucions que incloguin el mot que s’indica en cada cas i que tinguin un
significat equivalent.
Exemple: Quan els seus fills surten de nit pateix fins
que tornen / està amb l’ai al cor fins que tornen.
a) cor:
1. Les paraules de condol que li digué l’amic el commogueren profundament.
2. Després d’una adversitat cal sobreposar-se per poder tirar endavant.
3. La mestressa de la casa no tenia valor per desnonar aquells llogaters.
4. Quan va anar a Roma s’instal·là a casa d’uns amics
que l’ompliren d’atencions i el tractaren d’allò més bé.
5. D’aquest company, te’n pots ben refiar. El que
t’ha dit t’ho ha dit sincerament.
6. Aniré a cal metge, si hi insistiu, però contra la meva voluntat.
7. En Julià obrava sempre amb sinceritat i per això el
decebé tant la conducta dels seus companys.
b) ull:
1. El foc s’estengué ràpidament per tota la vall.
2. Les obres del pis li van costar molts diners.
3. La Núria està molt contenta.
4. Va confiar cegament en aquell administrador i ho
va perdre tot.
5. La policia seguí el sospitós i el vigilà estretament
durant dos dies.
6. La Mònica notà que en Ramon la mirava fixament,
i s’enrojolà.
7. Alguns pares s’estimen més deixar passar les faltes
dels fills que no pas enfrontar-s’hi.
8. Finalment, les paraules del seu amic li feren comprendre la veritat.
Llengua catalana 1
211
·
Llengua catalana 1
212
ACTIVITATS
9. En repassar l’estat de comptes, la directora mostrà
astorament.
10. El senyor Soler està content amb el nou promès de
la seva filla i diu que aquest sí que sembla seriós.
11. No s’adona que li fan la gara-gara a causa dels seus
diners. Està ben cec.
c) mà:
1. En Pere era poc estalviador.
2. Són bona gent, els teus veïns. Sempre que t’ha calgut, t’han ajudat.
3. No pateixis per la teva filla. A casa nostra estarà bé.
4. Des que havia entrat a l’empresa, la Roser feia esforços perquè la nomenessin cap de departament.
5. Una de les víctimes va reconèixer l’agressor, però l’altra va dir que no podia assegurar amb certesa que fos
aquell home.
6. El director va dir-nos que ens apujaria el sou, però
a l’hora de la veritat se’n va desentendre.
7. Es deia que li havien concedit permís per obrir una
discoteca perquè havia subornat un funcionari.
8. En Joan té molta traça fent la paella.
9. Va aconseguir que s’acceptés la seva proposta perquè
va portar el tema amb molta habilitat.
Cor: 1) li van arribar al cor; 2) fer el cor fort; 3) tenia cor;
4) a cor què vols; 5) parlar amb el cor a la mà; 6) a contracor; 7) anar amb el cor a la mà.
Ull: 1) en un tancar i obrir d’ulls; 2) un ull de la cara; 3)
no s’hi veu de cap ull; 4) a ulls clucs; 4) no va perdre d’ull;
5) no el va perdre d’ull; 6) se la menjava amb els ulls; 7)
fer els ulls grossos; 8) van fer obrir els ulls; 9) va fer uns
ulls com unes taronges; 10) entrar per l’ull dret; 11) té una
bena als ulls.
Mà: 1) té les mans foradades; 2) donat un cop de mà; 3)
a mans besades; 4) feia mans i mànegues; 5) posar la mà
al foc; 6) ens va deixar de la mà de Déu; 7) untar les mans
d’algú; 8) té molt bona mà; 9) amb molta mà esquerra.
41. Fes una frase amb cada una de les expressions següents, en totes les quals apareix el mot nas, de manera que quedi ben clar el significat que tenen:
·
ACTIVITATS
tenir nas; treure el nas; arrufar el nas; ficar el nas
pertot arreu; no veure-hi més enllà del nas; pujar la
mosca al nas; quedar-se amb un pam de nas.
Activitat oberta.
42. Detecta l’ambigüitat que presenten les frases que
hi ha a continuació i explica-la:
1. En aquella ciutat cada minut maltracten una persona.
2. La filla deixa la mare tranquil·la.
3. Dos atletes han guanyat quatre medalles d’or en els
Jocs Olímpics.
4. He vist les nenes i els nens petits.
5. M’he trobat la Maria mentre passejava el gos.
6. L’alcalde plega per la Mercè.
Possibles explicacions: 1) la mateixa persona o una persona de mitjana; 2) qui està tranquil·la? 3) dues cada un
o quatre cada un; 4) són els petits o els ha trobat petits?
5) qui passejava el gos?; 6) per una amant o és la data
de la Mercè?
43. Llegeix aquests titulars:
«Els viatgers demanen l’ús del català en el pont aeri»
«Els veïns reclamen més jardins davant de l’ajuntament»
«Un pagès que carregava un carro de fusta ha estat
atropellat en una carretera comarcal»
On et sembla que rau l’ambigüitat en cada un d’aquests titulars? Dóna’n dues possibles interpretacions:
una que prescindeixi totalment del context i l’altra
que el tingui en compte.
a) ho demanen durant el viatge?; b) ho reclamen davant
l’ajuntament?
44. El titular d’un diari deia: «Segons els darrers estudis, la salut del català és bona».
Omple de contingut aquest titular. A quin àmbit et
sembla que pertany? Justifica la teva resposta.
«Català» entès com a llengua o com a ciutadà mitjà.
Llengua catalana 1
213
·
Llengua catalana 1
214
ACTIVITATS
45. Busca en textos periodístics o publicitaris tres
exemples d’oracions que puguin resultar ambigües i
comenta-les.
Activitat oberta.
46. En els titulars que tens a continuació s’ha utilitzat el sentit figurat, un recurs molt habitual dels textos periodístics. Restitueix el significat propi de les
expressions que estiguin afectades per aquest procediment. Busca també notícies de premsa o exemples
de llenguatge publicitari on es faci servir aquest recurs.
«També cau el campió del món»
«El judo continua alimentant el medaller espanyol»
«La sobtada entrada d’aire calent africà rebenta els
termòmetres»
«Santa Llúcia. Nit de llibres»
Cau = perd; alimentant = fent créixer; rebenta = fa pujar molt; llibres = premis literaris.
47. Interpreta els anuncis de la pàgina 156 del llibre
de l’alumne i comenta l’ús que s’hi fa de la polisèmia.
Després, retalla d’una revista dos exemples més d’anuncis que utilitzin aquest mateix procediment.
Activitat oberta.
48. Els possibles significats d’un mot ens vénen donats pel context situacional (situació física, vivencial,
etc.) i pel context lingüístic (delimitació d’un dels diferents significats d’una paraula polisèmica). En quin
context situes les paraules destacades? Què signifiquen?
1. Avui arribaré tard; tinc partit.
2. El seu partit va perdre les eleccions.
3. Vols dir que en traurem cap partit, d’aquest xicot?
4. Mesura el diàmetre amb un compàs.
5. Marcava el compàs amb la mà.
6. No l’enganyaràs; és un gat vell!
7. El varen dur a l’hospital perquè havia agafat un
gat.
8. Un cric i un gat són màquines molt semblants.
·
ACTIVITATS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Esport: competició.
Política: agrupació de gent.
Família: benefici.
Geometria: instrument.
Música: ritme.
Relacions humanes: expert.
Salut: embriaguesa.
Mecànica: eina.
49. Extreu del text de la pàgina 157 del llibre de l’alumne aquelles frases que denoten ironia o que indiquen pressuposicions d’algun tipus i interpreta-les. És
aplicable aquesta ironia a barris o localitats que coneguis?
Alguns blocs d’habitatges semblen nínxols de cementiri.
50. Les frases següents, fora de context, no poden ser
interpretades correctament. Inventa’t situacions diverses en què s’omplin de significat. En acabar, el professor o la professora et facilitarà el text de Josep Pla
(El carrer estret, capítol VI, pàg. 47-52, Barcelona,
Destino) i hi podràs comprovar el significat que hi
tenien.
1. Doni’m concos de barba forta.
2. No em faci quedar malament…
3. Això treu la llana del clatell.
4. Sí que estan per orgues, els pagesos!
5. Anem al gra, que és tard i vol ploure.
6. Ara, això que els joves siguin seriosos són figues
d’un altre paner.
7. Tinc por de tot i no tinc por de res…!
8. Que no sap que vostè i jo tenim l’edat canònica?
9. Els ametllers ja són batuts, comprèn?
Activitat oberta
51. Escriu un diàleg amb tres personatges diferents als
que apareixen a El carrer estret de Josep Pla, i crea
un context nou on apareguin les frases anteriorment
analitzades, però amb un significat transformat pel
canvi de situació.
Llengua catalana 1
215
·
Llengua catalana 1
216
ACTIVITATS
Activitat oberta
52. Observa les mostres de diferents diccionaris reproduïts a les pàgines 160 i 161, tria’n un parell i
analitza-les, tenint en compte els punts següents:
– tipus d’informació que ofereixen;
– com és organitzada la informació;
– utilitat que tenen els diversos tipus de lletra;
– com s’interpreten les abreviatures que hi apareixen.
Activitat segons el contingut del llibre de text. Pistes:
Diccionari de la llengua catalana (IEC): ordre alfabètic;
gènere; definicions bàsiques separades per barres; lletra
cursiva negreta per a locucions; lletra cursiva per al nom
científic de les espècies.
Diccionari català-valencià-balear: ordre alfabètic; definicions vàlides al llarg de la història amb exemples de cada valor ordenades amb números i lletres en negreta; locucions, refranys, sinònims i pronúncies locals; etimologia; en lletra cursiva, el nom científic de les espècies.
Gran Enciclopèdia Catalana: ordre alfabètic; morfologia;
abreviatures dels camps semàntics; definicions bàsiques
ordenades amb números i lletra negreta; inclou també definicions científiques.
Diccionari català-castellà: ordre alfabètic; valors bàsics del
castellà al català separats per barres; en negreta, locucions
del castellà al català també ordenades alfabèticament; explicacions del significat entre parèntesis i lletra cursiva.
Diccionari ortogràfic: ordre alfabètic; morfologia; pronúncia
figurada; gènere.
Diccionari de sinònims: ordre alfabètic; valors equivalents
separats per barres; en lletra cursiva, antònims de cada
accepció.
Diccionari de locucions: ordre alfabètic; valors separats per
barres amb exemples; expressions sinònimes en lletra cursiva.
Diccionari etimològic: ordre alfabètic; mot original; primeres documentacions conegudes amb grafia històrica en
lletra cursiva.
Lèxic de la construcció: ordre alfabètic de mots de l’especialitat en negreta; equivalent castellà.
·
ACTIVITATS
53. Quina diferència hi ha entre un diccionari de la
llengua i un diccionari enciclopèdic? Explica-ho, tot
basant-te en la informació que d’una mateixa paraula dóna cada diccionari. Pots comparar els articles llibre, rellotge, nació, per exemple.
La diferència fonamental és la presència en una enciclopèdia de noms propis i d’informació històrica i tècnica més enllà de la pura definició.
54. Destria les parts en què està dividit un article de
diccionari descriptiu. Explica en una frase breu quina informació ens aporta cada una d’aquestes parts.
Entrada: paraula que es defineix.
Abreviatura: indicacions sobre categoria i morfologia.
Accepcions separades per barres o números: frases que defineixen cada accepció, incloses les locucions.
Locucions en negreta: expressions que contenen el mot
definit.
Exemples en cursiva.
55. Llegiu amb atenció el fragment d’una novel·la de
M. Àngels Anglada de la pàgina 163 del llibre de l’alumne:
Formeu grups de quatre o cinc persones i treballeu els
apartats que us proposem a continuació. És imprescindible que consulteu els diccionaris adequats.
1. Sinonímia. Digueu un sinònim adequat al context
dels mots impuls, romandre i menuda.
2. Etimologia. Busqueu en el diccionari adequat l’origen de les paraules ungla, càstig, catre i assot.
3. Definició. Si no coneixeu el significat de les paraules que us donem a continuació, consulteu el diccionari. Després expliqueu, per escrit o oralment, amb
paraules vostres, el significat de cada una. Les paraules són delicte, llitera i catre.
4. Frases fetes i locucions. Mireu de trobar frases fetes i locucions en les quals intervinguin les paraules
dia i ungla.
5. Polisèmia i monosèmia. Digueu si tenen altres significats les paraules infern, ungla, llitera, catre, ro-
Llengua catalana 1
217
·
Llengua catalana 1
218
ACTIVITATS
mandre, sort i vespre. Expliqueu i classifiqueu aquestes paraules segons que siguin polisèmiques o monosèmiques.
1. impuls = força; romandre = seguir, menuda = petita.
2. ungla (del llatí ungula); càstig (del llatí, castigare); catre (del portuguès catre); assot (de l’àrab as-sot);
3. i 4. consulta de les entrades respectives del diccionari
general;
5. polisèmiques: infern, ungla, llitera, catre, sort; monosèmiques: romandre, vespre.
56. Llegiu en veu alta el text de la pàgina 164 del llibre de l’alumne.
Després de llegir en veu alta el text de Josep Carner,
formeu equips de treball per tal de donar resposta a
les activitats d’un dels dos blocs que proposem a continuació:
Bloc 1
1. Cerqueu en un diccionari adequat l’etimologia dels
mots frare, botiga, pa, saber.
2. Escriviu un sinònim adequat al context dels mots
melangia, toll, coral, magristó, captar, colgar-se.
3. Busqueu l’antònim dels adjectius dels sintagmes cara xuclada, portes egoistes.
4. Traduïu a les altres llengües que coneixeu o que estudieu les paraules sopar, mà, nit, petit.
5. Definiu amb paraules vostres els mots rancúnia,
aclofar-se, endegar.
6. Busqueu frases fetes o locucions a partir de les paraules ase i pa.
7. Anoteu altres significats de les paraules mena i brot.
Exemplifiqueu cada un dels significats.
8. Mireu de trobar deu paraules que pertanyin al camp
lèxic de la pastisseria.
9. Cerqueu en el text tres paraules monosèmiques i
tres de polisèmiques.
10. De quin gènere és el substantiu estable? En quin
diccionari ho comprovareu?
·
ACTIVITATS
Bloc 2
1. Cerqueu en un diccionari adequat l’etimologia dels
mots món, poma, dissabte, anar.
2. Escriviu un sinònim adequat al context dels mots
facècia, cossi, sanitosa, xuclada, escaure, aclofar-se.
3. Busqueu l’antònim dels adjectius dels sintagmes ulls
movibles, bella estona.
4. Traduïu a les altres llengües que coneixeu o que estudieu les paraules cara, llit, filla, roig/roja.
5. Definiu amb les vostres paraules els mots almoina,
perseverar, palesar.
6. Busqueu frases fetes o locucions a partir de les paraules nas i casa.
7. Anoteu altres significats de les paraules coral, tutela. Exemplifiqueu cada un dels significats.
8. Mireu de trobar deu paraules que pertanyin al camp
lèxic de la indumentària.
9. Cerqueu en el text tres paraules monosèmiques i
tres de polisèmiques.
10. De quin gènere és el substantiu dolor? En quin
diccionari ho comprovareu?
Bloc 1: 1) frare (del provençal fraire, provinent del llatí
frater); botiga (del llatí apotheca, provinent del grec); pa
(del llatí panis); saber (del llatí, sapere);
2) melangia = tristesa; toll = bassa; coral = cordial; magristó = prim; captar = demanar; colgar-se = ficar-se al
llit;
3) cara xuclada <> cara plena; portes egoistes <> portes
generoses;
4) activitat oberta, segons l’idioma;
5) activitat oberta;
6) consulta de l’entrada corresponent del diccionari;
7) mena = mineral principal d’on s’extreu algun metall;
no fer ni brot = no fer res;
8) activitat oberta;
9) polisèmiques = ulls, mà, foc, llit…; monosèmiques =
cossi, ferreny, facècia, fregadís…;
10) masculí: es troba en l’abreviatura (m.) inicial de l’entrada d’un diccionari general.
Llengua catalana 1
219
·
Llengua catalana 1
220
ACTIVITATS
Bloc 2: 1) món (del llatí mundus); poma (del llatí pomus
–fruita–); dissabte (del llatí sabbatum, provinent de l’hebreu); anar (del llatí ambulare);
2) facècies = bromes; cossi = gibrell; sanitosa = saludable;
xuclada = eixuta; escaure = anar bé; aclofar-se = ajupirse;
3) ulls movibles <> ulls immòbils; bella estona <> curta
estona;
4) activitat oberta, segons l’idioma;
5) activitat oberta;
6) consulta de l’entrada corresponent del diccionari;
7) coral = grup de persones que canten; tutela = feina del
tutor;
8) activitat oberta;
9) polisèmiques = ulls, mà, foc, llit…; monosèmiques =
cossi, ferreny, facècia, fregadís…;
10) femení, però és un arcaisme, ja que actualment s’usa quasi només com a masculí: es troba en l’abreviatura
m.(f.) inicial de l’entrada d’un diccionari general.
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
1. Llegeix en veu alta el text d’Isabel-Clara Simó de
la pàgina 167 del llibre de l’alumne, tenint en compte la puntuació i, per tant, l’entonació.
Activitat oberta.
2. Torna a escriure els sintagmes que et proposem a
continuació tot substituint l’element destacat en cursiva per un sinònim adequat al context: feix de robes;
esmussats ullals; benes llardoses; vella captaire; fingida habitació; breu rosari; desmaiat somriure.
Plec o tou de robes; ullals gastats; benes brutes; vella mendicant; falsa habitació; curt rosari; dèbil somriure.
3. Esbrina de quins mots del text de la pàgina 167
del llibre de l’alumne poden ser sinònims els que et
proposem a continuació, i escriu la frase en què apareixen tot fent-ne la substitució. Tingues en compte
·
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
que potser hauràs d’ajustar la flexió verbal i la flexió
nominal.
botit, fotesa, de costat, obrir, empestar, xiuxiuejar, maquinalment.
Obren = baden; foteses = galindaines; de costat = de gairell; botida = embotornada; empesta= put; xiuxiuegen =
mormolen.
4. Busca altres mots sinònims dels de l’activitat anterior.
Activitat oberta.
5. Digues l’antònim dels elements en cursiva dels sintagmes següents: la dona put; un desmaiat somriure;
els vianants mormolen; arrosseguen un gos arrissadet
i blanc; esmussats ullals; colors apagats.
Comenta el tipus d’antònim que utilitzes.
La dona fa olor; un somriure obert; els vianants criden;
enlairen un gos de pèl llis i negre; ullals esmolats; colors
vius.
6. Extreu del text de la pàgina 167 del llibre de l’alumne tres mots polisèmics o homònims i explica’n
els diferents significats.
Activitat oberta. Exemples possibles: pas, dents, llavis, baden, llunes, boca, ungles…
7. Escriu una frase amb cada una de les paraules que
has trobat en l’activitat anterior.
Activitat oberta.
8. Indica els mots monosèmics de la relació següent:
cadàver, gola, benes, crinera, foto, embolcall, parracs,
vel, publicitat, guix, fingir, nena.
Cadàver, bena, crinera, foto, parrac, fingir, nena.
9. Quins significats coneixes dels mots veta, bufet,
equip, plàstic i lluna?
Possibles significats entre altres: veta (cinta, pasta de sopa, corrent d’aigua, vena d’un mineral), bufet (bufetada,
Llengua catalana 1
221
·
Llengua catalana 1
222
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
moble, taula de menjar lliure, despatx d’advocat), equip
(vestuari, grup de persones, conjunt de maquinàries), plàstic (cert material modelable, cert explosiu), lluna (satèl·lit,
vidre de mirall, cert estampat de roba).
10. Comprova en el diccionari adequat si la grafia de
la paraula goita és la que estableix la normativa.
És la forma col·loquial de guaita.
11. Agrupa sota l’hiperònim que els correspongui els
mots següents: avinguda, brut, carpeta, carrer, dormitori, llibreta, llardós, menjador, parc, plaça, polsós,
tertúlia, vetllada.
A continuació, amplia els camps.
Urbanisme: avinguda, carrer, parc, plaça; habitacions: dormitori, menjador; material escolar: llibreta; adjectius sobre estat d’higiene: brut, llardós, polsós; reunions: tertúlia, vetllada.
12. Busca deu mots que pertanyin a cada un dels camps
lèxics següents: publicitat, estats físics i psicològics,
conducta i actitud, mirar.
Activitat oberta.
13. Analitza la frase «La mare que m’ha parit!» des
del punt de vista de l’ambigüitat.
Té el valor literal i el valor d’exclamació de sorpresa o
ràbia.
14. Inventa’t tres situacions diferents que puguin generar frases amb un cert grau d’ambigüitat. Fes que
els teus companys les interpretin.
Activitat oberta.
15. Imagina que ets una de les persones que s’ha aturat en sentir les expressions de la vella captaire. Redacta un text en què expliquis les teves sensacions davant del fet narrat per Isabel-Clara Simó. Procura utilitzar adjectius per descriure el teu estat: trist, alegre,
divertit, aclaparat.
Activitat oberta.
·
U NITAT DIDÀCTICA 4
ACTIVITATS
1. Fixa’t en els últims versos del poema «Codicil d’un
poeta» de Pere Quart i digues quin sentit et sembla
que hi té la paraula literatura:
No hi ha res més a fer; i ja basta.
La resta és literatura.
Activitat oberta.
2. Identifica les figures retòriques de construcció dels
fragments que apareixen a la pàgina 175 del llibre de
l’alumne.
a) text Bertrana: enumeració i asíndeton; b) text 1 Maragall: anàfora; c) text 2 Maragall: quiasme; d) text Riba:
polisíndeton; e) text Guerau de Liost: hipèrbaton; f ) text
Carner: paronomàsia.
3. Identifica les figures retòriques de pensament que
contenen els fragments literaris que apareixen a la pàgina 179 del llibre de l’alumne.
a) text Maragall: hipèrbole; b) text Costa i Llobera: apòstrofe; c) text Vinyoli: antítesi; d) text M. Torres: oxímoron; e) text Maragall: exclamació, apòstrofe (Oh companyia!) i oxímoron (deslliurant presó); f ) text Salvat-Papasseit: personificació; g) text Riba: paradoxa (vivim de mort)
i antítesi (vivim... morim).
4. Identifica tots els trops o recursos estilístics de significat (metàfora, comparació, metonímia, sinècdoque,
sinestèsia…) que trobis en els fragments de la pàgina
183 del llibre de l’alumne.
a) text 1 Sagarra: les ginesteres encenien els darrers becs de
gas (imatge); encenien, s’hi cremaven (verbs amb sentit metafòric); Un gas de color de salsa holandesa, opac, perfumadíssim (metàfora i sinestèsia); b) text 2 Sagarra: braços
i espatlles; pells (funcionen com a sinècdoques); la crema
rosada de les pells amb el ritme de la respiració, feia com
un mar d’onades lentes i grasses (símil) tenyides lleugerament de sang; entre les onades (metàfora) flotava de tant
en tant la medusa herpètica d’un clatell (imatge); c) text 3
Sagarra: En la sala més petita hi havia una reunió d’abdò-
Llengua catalana 1
223
·
Llengua catalana 1
224
ACTIVITATS
mens una mica indignats per la trinxa del frac i les exigències de la camisa forta (sinècdoque); d) text 1 Ferrater:
metonímia; e) text 2 Ferrater: metonímia; f ) text M. Torres: sinestèsia i comparació.
5. En les metàfores embellidores, els escriptors sovint
han fet ús d’elements materials que tradicionalment
són molt preuats, com ara les pedres precioses i els
metalls nobles. En el romanç que trobaràs a la pàgina 184 del llibre de l’alumne, Verdaguer pren com a
punt de partida l’origen etimològic d’un cognom català, el qual li permet d’establir tot un entramat de
metàfores, d’imatges i de comparacions. Fes-ne l’anàlisi i construeix un esquema on quedin ben clars els
termes reals i els termes figurats. Destria en tres columnes els exemples de metàfora, de comparació i d’imatge i justifica el perquè de l’adscripció de cadascun.
Es podria resumir així:
A l’inici del poema (versos 5-8) or funciona com a terme real i cabell, com a figurat. En canvi, a partir del vers
23 cabells actua com a terme real i or i blat, com a termes figurats. Tot aquest joc es fonamenta en la comparació de la rossor dels cabells de la noia, i el color de l’or
i el blat.
Considerant metàfores pures o in absentia aquelles en què
el terme real està elidit, podríem establir aquest esquema:
Metàfores: espigues (és l’única metàfora pura, ja que s’ha
elidit el terme real a partir de la comparació cabell = camp
de blat, per tant cabells = espigues).
Imatges: una filla (terme real) que és un pom de flors (terme figurat); garba (terme figurat) de rulls (terme real).
Comparacions: or (terme real) n’apar un cabell (terme figurat); son cabell (terme real) n’apar un riu d’or o un camp
de forment (terme figurat); ven per fils d’or (terme figurat) cabells (terme real) de sa filla.
6. Construeix cinc oracions on apareguin exemples de
metonímia.
Activitat oberta.
·
ACTIVITATS
7. Construeix cinc oracions on apareguin exemples de
sinècdoque.
Activitat oberta.
8. Fes l’anàlisi de les figures retòriques del poema de
la pàgina 184 del llibre de l’alumne. N’hi has de trobar un mínim de cinc.
Vers 1: hipèrbaton. Vers 3: metàfora (imatge). Vers 4:
metàfora. Vers 5: enumeració i polisíndeton. Vers 6: imatge.
9. Redacta un text descriptiu (paisatge, edifici, espai
urbà…) on apareguin aquestes figures estilístiques:
enumeració, apòstrofe, comparació i metàfora.
Activitat oberta.
10. Fes un retrat satíric d’aquest personatge dibuixat
per l’il·lustrador català Xavier Nogués (1873-1941).
Empra com a mínim aquests recursos retòrics: hipèrbole, personificació, enumeració i comparació.
Activitat oberta.
11. Busca tres exemples d’ús de figures retòriques en
el llenguatge de la publicitat.
Activitat oberta.
12. En grups de quatre o cinc, confegiu una auca.
Com a pretext narratiu, us poden servir els exemples
següents: vida i «miracles» d’un personatge popular o
famós; història del centre on estudieu; història de la
localitat on viviu; història d’algun enginy com ara el
telèfon, l’automòbil…
Activitat oberta.
13. Fes el recompte sil·làbic i l’anàlisi de la mètrica
de tots els fragments poètics que hi ha a les pàgines
189, 190 i 191.
a) Espriu: versos hexasil·làbics, versos blancs; b) Ferrater:
versos lliures; c) Espriu: versos heptasil·làbics, apariat; d)
Carner: versos heptasil·làbics, rima consonàntica; e) Tei-
Llengua catalana 1
225
·
Llengua catalana 1
226
ACTIVITATS
xidor: versos pentasil·làbics, rima consonàntica en els versos senars, rima assonant en els versos parells; f ) Manent:
versos alexandrins (6 + 6), rima consonàntica encadenada; g) Maragall: versos heptasil·làbics, rima consonàntica
(abaab); h) Verdaguer: versos heptasil·làbics, rima consonàntica (aabccb); i) Foix: versos heptasil·làbics, rima
consonàntica (abaabccb).
14. Determina els peus mètrics dels fragments poètics
de la pàgina 195 del llibre de l’alumne i, a continuació, estableix les analogies o les diferències de ritme
que observis entre tots dos:
Perduts en la llunyana
˘ – / ˘ –(1)/˘ – ˘
(iambe/iambe/amfíbrac)
difi
cultat de l’aigua,
˘–(1)/ ˘ – / ˘ – ˘
(iambe/iambe/amfíbrac)
passen velers que porten
– ˘ /˘ – / ˘ – ˘
(troqueu/iambe/amfíbrac)
el senyal dels oratges
˘ ˘ – ˘/˘–˘
(peó tercer/amfíbrac)
soferts en la recerca
˘ – / ˘ –(1)/˘ – ˘
(iambe/iambe/amfíbrac)
del port del temps, on alça
/˘ – ˘
˘ ˘ /˘ –
(iambe/iambe/amfíbrac)
un vell poder vastíssim
˘ – / ˘ –/ ˘ – ˘
(iambe/iambe/amfíbrac)
(1) Es tracta d’un accent de recolzament que permet de
mantenir el ritme binari al llarg de tot el poema exceptuant el vers central, on trobem una clàusula d’escansió
de quatre síl·labes. El que l’alumnat hauria de ser capaç
de descobrir és precisament aquesta regularitat rítmica al
vers 4, nucli del poema. També caldria fer-li observar que
tots els versos acaben amb l’amfíbrac.
·
ACTIVITATS
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
– ˘/ ˘ – / ˘
˘ – ˘ / ˘ – ˘ (1)
(troqueu/iambe/anapest/anapest)
Em veig sovint per fosques solituds,
– ˘/ ˘ ˘ – /
˘ – /˘– /˘
(iambe/iambe/amfíbrac/anapest)
En prats ignots i munts de llicorella
– / ˘ – /˘ –
˘
˘ / ˘ ˘ –/˘ (1)
(iambe/iambe/amfíbrac/anapest)
I gorgs pregons que m’aturen astuts.
˘ – / ˘ – / ˘ ˘ – /˘ ˘ – /
(iambe/iambe/anapest/anapest).
(1) Marquem l’anapest, i no el peó tercer, per fer més
evidents les similituds.
15. Assenyala tots els fenòmens de contacte vocàlic
que trobis al poema «L’Ombra», de Marià Manent (pàgina 190).
Feia olor (sinalefa); si em (sinalefa); que era (elisió); i
aquella Ombra hi (sinalefa, elisió, sinalefa); i es glaçava
un somriure entre (sinalefa, sinalefa, elisió); rosa amarga
(elisió).
16. Prepareu en grup la lectura expressiva dels poemes
següents: «Don Jaume a Sant Jeroni», de Jacint Verdaguer; «La relíquia», de Joan Alcover; «Nodreix l’amor…»,
de Joan Maragall; «Nadal», de Joan Salvat-Papasseit;
«És quan dormo que hi veig clar», de J. V. Foix, i «Assaig de càntic en el temple», de Salvador Espriu.
Heu de tenir molt en compte l’entonació, els signes
de puntuació i el ritme. Quan haureu aconseguit de
fer una lectura satisfactòria dels poemes, podeu memoritzar-los.
Activitat oberta.
17. Torna a llegir el sonet «Volts de Nadal» de Josep
Carner (pàgina 192) i fes les activitats següents:
1. Analitza’n la mètrica i la rima.
2. Busca al primer quartet dues figures de construcció i explica-les.
Llengua catalana 1
227
·
Llengua catalana 1
228
ACTIVITATS
3. La personificació és una de les figures retòriques
més freqüents en la poesia de Carner. N’hi ha cap
exemple, al text?
4. Recorda que parlem de metàfora pura quan únicament apareix el terme figurat. Busca’n tres exemples
en aquest sonet.
5. Identifica la figura retòrica que conté el vers 5 (Ni
es mou, mentre s’encenen els fruits de l’arbossar). Què
et sembla que vol dir?
1. Versos alexandrins. Rima consonàntica encadenada als
quartets (ABAB BABA) i als tercets (CCD EED).
2. Encavallament entre el vers 1 i 2; hipèrbaton al vers
4.
3. «El sol somriu i no gosa esclatar»; «vent i fred s’ajeuen;
el pi, tothora jove, de gràcia ben cossada».
4. «dolcíssima ramada» (núvols); «rosada» (humitat); «encens» (alè).
5. Metàfora. Els fruits de l’arboç es tornen vermells.
18. Contesta aquestes preguntes referides al mateix sonet de Josep Carner. T’ajudaran a comprendre millor
el poema.
1. Si prescindíssim del títol, ¿sabríem que l’autor ens
està parlant de Nadal? Com? Destria tots aquells elements que hi fan referència.
2. Com definiries la natura que presenta Carner al poema?
3. A l’últim vers es parla dels alens del cel i de la terra. Què serien, segons Carner, els uns i els altres?
1. Els elements del text que es poden relacionar directament amb el Nadal apareixen al segon quartet (mula i
bou) i al primer tercet (àngel). També es podria considerar una pista la referència a la mel i al mató, perquè
és fàcilment relacionable amb una coneguda nadala, El
noi de la mare.
2. La natura apareix clarament humanitzada (el sol somriu; vent i fred s’ajeuen; el pi, tothora jove, de gràcia ben
cossada).
3. Els alens (terme figurat) són la boira que puja de terra i els núvols que passen baixos. Vegeu, d’altra banda,
el joc metafòric de Carner: per referir-se a l’alè del bou
·
ACTIVITATS
i la mula fa servir un terme figurat embellidor i de clares connotacions religioses, l’encens. Fa servir, però, la
paraula alè com a metàfora de la boira i els núvols.
19. Trasllada a forma versificada el fragment de Miquel de Palol de la pàgina 193. Pots fer servir versos
blancs, versos amb rima o versos lliures.
Activitat oberta.
20. Analitza els recursos retòrics que apareixen en el
fragment de prosa poètica de la pàgina 196 del llibre
de l’alumne. Indica després quins et sembla que contribueixen a donar-hi musicalitat i ritme.
Recursos retòrics de construcció (entre d’altres): paral·lelisme («Inundà la cambra, inundà el pensament»); repeticions (blau, blava); enumeració («Hi ha moltes malalties blaves, hores blaves, músiques blaves»...); asíndeton
(«és incitant, excitant, nerviós, metàl·lic.»).
Recursos retòrics de pensament (entre d’altres): interrogació retòrica («I els ulls verds, tot verd? I els negres, tot
negre?»); antítesi («El blau tenyeix, destenyeix.»).
Trops (entre d’altres): sinestèsia («Hi ha malalties blaves,
hores blaves, músiques blaves (...) hi ha amors blaus també (...) bes blau (...) abraçada blava (...)»); imatge («la
barca del pensament»).
21. Fes l’anàlisi del cal·ligrama «Músics cecs de carrer», de Joaquim Folguera (pàgina 194) i estableix la
relació entre forma i contingut. Digues quina relació
hi ha entre el poema i la dedicatòria.
Cal relacionar el poema de Folguera amb el cubisme literari i amb Guillaume Apollinaire (1880-1918) que fou
l’introductor de la tècnica dels cal·ligrames i d’una nova
poètica fonamentada en la superposició d’imatges (collage) que pretén més aviat suggerir una realitat que descriure-la. L’anècdota que pretén de suggerir el cal·ligrama de Folguera, un violinista cec de carrer que interpreta Puccini, s’ha de reconstruir a partir del títol, les
referències musicals (Puccini, pega grega, cordes, melodia)
i l’al·lusió a la ceguesa (ulls d’àgata serena i polida).
Llengua catalana 1
229
·
Llengua catalana 1
230
ACTIVITATS
22. Comenta el poema visual de Joan Brossa (pàgina
194) tot tenint en compte els aspectes formals i els de
contingut.
Es tracta d’un poema visual (es podria considerar també
un cal·ligrama). Formalment, l’alumnat ha de saber veure l’ondulació del text que simula les ones del mar. Pel
que fa al contingut, Brossa parteix d’una versió molt especial del joc de la sopa de lletres (mar de lletres), en la
qual únicament és intel·ligible en català el mot Catalunya al centre del text o «mar».
23. Escriu aquest text de Quim Monzó, que apareix a
la pàgina 199 del llibre de l’alumne, des d’un punt
de vista narratiu extern.
Activitat oberta. El text hauria de començar així: Després
va anar al jardí, a veure la nina que hi tenia enterrada al
costat de l’arbre, i la va treure i la va acariciar…
24. Digues cinc exemples de novel·la que gravitin sobre un personatge protagonista.
Exemple: Anna Karenina, de Lev Tolstoi.
Activitat oberta. Exemples: Aloma de Mercè Rodoreda,
Madame Bovary de Gustave Flaubert, Oliver Twist de Charles Dickens, Eugenie Grandet d’Honoré de Balzac, Els germans Karamazov de Fedor Dostoievski, Eva de Carles Soldevila, Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Balthazar, Justine, Mountolive i Clea de Lawrence Durrell, etc.
25. Compara els retrats que apareixen a la pàgina 201
del llibre de l’alumne i digues si es tracta de personatges plans o rodons. Justifica la teva resposta.
Activitat oberta. L’alumnat ha de constatar, però, que el
primer retrat és caricaturesc i no aporta la dimensió psicològica del personatge, a diferència de l’altre.
26. Comenta els dos fragments de novel·la, de la pàgina 203 del llibre de l’alumne, des del punt de vista de l’espai i del temps. Assenyala totes les marques
temporals i els indicis de localització que hi trobis.
·
ACTIVITATS
Digues també quin tipus de narrador presenta la història.
Activitat oberta. Possibles aspectes a comentar: La febre
d’or: a) narrador omniscient (tercera persona); b) marques temporals: no hi ha cap data concreta però sí referències als vehicles (troncs, cotxes de plaça, tartanes,
carrets, òmnibus atrotinats) i a la indumentària (lacai de
lliurea, ombrel·les, levites grises, barrets de copa); c) marques de localització geogràfica: Barcelona, Montjuïc, Hipòdrom. Incerta glòria: a) narrador protagonista (primera
persona); b) marques temporals: abril de 1937 (fa nou
mesos que dura la carnisseria..., d’ençà de la guerra...);
c) marques de localització geogràfica: Barcelona.
27. Llegeix el poema en prosa de Josep Palau i Fabre
de la pàgina 205 del llibre de l’alumne. Després dóna consistència i concreció als personatges, a l’espai i
al temps, i construeix un esquema de novel·la on hi
hagi tots els detalls del plantejament, del nus i del
desenllaç.
Activitat oberta.
28. Llegeix el conte de les pàgines 206-207 del llibre
de l’alumne i analitza tots els recursos propis d’aquest
gènere que hi fa servir l’autor.
Activitat oberta. Es poden comentar, però, aquests aspectes (entre d’altres): brevetat; estructura tancada (vegeu
la relació inici-final de la història); absència de referents
històrics i geogràfics (es parla d’una guerra, però no se
situa; l’únic referent clar és el nom alemany del nen, Jürgen); personatges plans (sobretot l’home, que no té nom
i és retratat a partir d’uns trets caracteritzadors: les cames tortes i el cistell); presència de l’element poètic (la
posta de sol, el color de l’herba...).
29. Comenta les acotacions dels textos de Joan Puig
i Ferrater, Josep Maria Benet i Jornet, Àngel Guimerà i
Joan Oliver de les pàgines 210 i 211 del llibre de l’alumne. Hi ha cap indicació que sembli supèrflua?
Activitat oberta.
Llengua catalana 1
231
·
Llengua catalana 1
232
ACTIVITATS
30. Comenta les paraules de Benet i Jornet prèvies a
Revolta de bruixes que apareixen a la pàgina 213 del
llibre de l’alumne
Activitat oberta.
31. Consulta una cartellera d’espectacles teatrals dels
diaris de la teva localitat o comarca i localitza-hi exemples de cada un dels tres gèneres dramàtics. Després
digues quin (o quins) et sembla que predomina actualment i intenta trobar una explicació a aquest fet.
Activitat oberta.
32. Llegeix una crítica teatral (preferentment d’una
obra que coneguis o hagis vist) i fixa’t en els aspectes
dramàtics que hi són comentats. Redacta un informe
on quedi clar quins aspectes de l’obra són valorats positivament i quins són qüestionats i per què.
Activitat oberta.
33. Confecciona un escrit de caràcter descriptiu a partir d’alguna de les acotacions que hi ha a les pàgines
210 i 211 del llibre de l’alumne.
Activitat oberta.
34. Comenta algun dels fragments teatrals proposats
més avall des dels següents punt de vista:
1. Característiques pròpies del gènere dramàtic (tragèdia, comèdia o drama) al qual pertany.
2. Elements formals característics del gènere teatral
3. Contingut.
Fragments teatrals:
Joan Puig i Ferrater, La dama enamorada (acte I);
Àngel Guimerà, Terra baixa (acte II);
Josep M. de Sagarra, El cafè de la Marina (acte III).
Activitat oberta
35. El conte «De nit les rates dormen» de Wolfgang
Borchert (pàgines 206-207) presenta uns trets clarament teatrals. Recordem que l’autor havia estudiat art
dramàtic. Intenta adaptar la narració per fer-la re-
·
ACTIVITATS
presentable. Tingues es compte que et caldrà intercalar acotacions enmig del diàleg.
Activitat oberta.
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
1. Fes l’anàlisi formal completa (metre, rima i recursos retòrics) del sonet «Carrers de Sant Gervasi» de
Josep Carner que apareix a la pàgina 214 del llibre de
l’alumne.
Sonet de versos alexandrins. Rima consonàntica (ABAB
BAAB CCD EED).
Rima encadenada al primer quartet i creuada al segon.
Recursos retòrics de construcció: encavallament (v. 1-2,
v. 7-8); enumeració (el primer i segon quartet contenen
els elements característics dels carrers de Sant Gervasi).
Recursos retòrics de pensament: vocatiu o apòstrofe (v.
1); exclamació (v. 9); personificació (v. 1, els carrers;
v. 7, el fanal; v. 9 i 12, el tramviet).
Trops: metàfora pura (v. 8); símil (v. 3).
Es pot parlar també de la fal·làcia patètica, que és evident al llarg de tot el sonet.
2. Contesta aquestes preguntes que t’ajudaran a comprendre millor el poema:
1. Qui són els vetesifils? I els esperantistes?
2. Per què es parla de Sant Gervasi i de Barcelona
com a dos llocs clarament separats?
1. Comerciants de merceria, petits botiguers. Seguidors
de l’esperanto, una llengua internacional creada el 1887
com a instrument neutral de comunicació. A Catalunya
l’esperanto va estar de moda des de començament de segle XX en els ambients proletaris.
2. Eren municipis separats.
3. Què era Sant Gervasi abans de ser un barri de Barcelona? Quins detalls del poema ens ho demostren?
Sant Gervasi era un poblet on tenien cases d’estiueig alguns habitants de Barcelona. Al vers 13 del poema es veu
Llengua catalana 1
233
·
Llengua catalana 1
234
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
clar que són municipis separats. Sant Gervasi, Gràcia, Sarrià, Sant Andreu, etc. eren pobles veïns que foren annexionats a Barcelona a principis de segle.
4. Quina diferència hi ha entre els passatgers que viatgen habitualment amb el tramvia i els que ho fan en
diumenge?
Al llarg de la setmana el tramvia transporta gent senzilla, treballadors. El diumenge hi viatgen dames de la burgesia, que després d’haver collit les roses del jardí de la
casa de fora, tornen a la casa de Barcelona.
5. Què vol dir Josep Carner quan parla d’un clergue
mig ferit? A quina malaltia es refereix?
Que pateix apoplexia.
6. Per què el tramvia té urc, és a dir, ‘orgull’?
Té urc (orgull) perquè transporta un públic més «distingit» que el dels dies de cada dia.
7. El tramvia, element característic de l’espai urbà,
apareix en un altre poema d’Auques i ventalls. Busca’l
i digues quin tractament hi fa l’autor d’aquest mitjà
de transport.
«La bella dama del tramvia», en el qual el tramvia només
és l’escenari (aleshores una autèntica novetat) per presentar una dama misteriosa, solitària i elegant que probablement no era cap cosa d’aquestes.
·
U NITAT DIDÀCTICA 5
ACTIVITATS
1. Llegeix el fragment, que apareix a la pàgina 219 del
llibre de l’alumne, de la crònica de Jaume I que narra
la travessia del Rei i de les seves tropes cap a Mallorca:
1. Per què els còmits o capitans recomanen a Jaume I
de tornar a terra? Què té a veure el llebeig amb la seva
recomanació?
2. Per què tot i la recomanació el Rei decideix de no
fer-los cas?
3. Quins elements del text creus que contribueixen a
donar versemblança al relat de la travessia?
4. Busca al text cinc paraules en què es vegi encara molt
propera la presència del llatí.
1. El llebeig o garbí és un vent de sud-oest, i, per tant,
rumb a Mallorca es rep gairebé per proa. A diferència dels
vents de terra o de llevant, es tracta d’un vent poc favorable per fer aquest viatge.
2. El Rei decideix de no fer cas de les recomanacions dels
còmits, perquè vol donar exemple de valor. Tem que si torna a terra i suspèn el viatge perdrà adeptes (E si nós tornàvem en terra que ens desempararien, si doncs no eren hòmens
de valor).
3. Precisió toponímica; presència de molts antropònims; detallisme meteorològic.
4. Activitat oberta. Per exemple: feit, ab, còmits, llassús, et,
e...
2. Llegeix el fragment de la crònica de Bernat Desclot
que apareix a la pàgina 221 del llibre de l’alumne:
1. Reescriu en català actual el primer paràgraf del fragment.
2. Podem parlar d’objectivitat per part de l’autor en
el relat dels fets? Justifica la teva resposta amb exemples del text.
3. Fes una enumeració de tots els elements pròpiament bèl·lics del text.
1. Resposta oberta a criteri del professorat. Vegeu glossari a l’annex.
Versió possible: Quan arribà el diumenge al matí, van
anar a oir missa, van combregar i van fer les seves tas-
Llengua catalana 1
235
·
Llengua catalana 1
236
ACTIVITATS
ques com pertoca a aquells que tenen moltes ganes de
conquerir la ciutat i no valoren la seva vida, sinó poder
servir Déu. Després, van dinar segons la gana que tenien,
i prengueren llurs armes i, a cavall i a peu, anaren cap
allà on tenien intenció d’entrar. Aleshores sí que la batalla fou molt dura; tant que entraren dins fins a tres-cents
cristians i molts altres després d’aquests. Però el poder
dels sarraïns era tan gran que no el pogueren resistir, i
molt durament els van fer recular i els tiraren al fossat,
i després els llançaren allà dins, pedres, llances, calç viva i
fems podrits. I així estaven en greu situació, que hi van
morir fins a nou cristians, i ben bé tres-cents sarraïns, i
ben bé dos-cents ferits. I aquesta batalla durà del matí
fins al vespre. I per tal com el portell per on havien d’entrar a la ciutat no tenia més de sis pams d’ample, succeí
que la ciutat no es conquerí aquell dia.
2. El nombre de víctimes enemigues és molt més elevat.
Segons el cronista només moriren nou cristians. És un
relat molt poc objectiu.
3. Elements bèl·lics: armes, batalla, vall, peïres, llances,
cauç viva, fems podrits, torre.
3. Llegeix el fragment de Blanquerna, de Ramon Llull
que apareix a la pàgina 226 del llibre de l’alumne:
1. Reconstrueix amb els teus propis mots el retrat físic i moral que Llull fa del seu personatge en el text
que acabes de llegir. En quina mesura Blanquerna és
un personatge exemplar o utòpic?
2. ¿Es pot deduir el significat del nom Blanquerna a
partir del que llegim a l’inici del fragment? Quin significat podria tenir aquest nom?
3. Quina és la raó principal que dóna Blanquerna al
seu pare com a justificació de la seva decisió?
4. Un dels personatges d’una de les novel·les més conegudes de Mercè Rodoreda s’anomena Aloma. Busca, al començament del capítol 1 de la novel·la Aloma d’aquesta autora, el passatge on s’explica per què
li van posar aquest nom.
5. La figura de l’ermità o personatge retirat del món
apareix també a Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
·
ACTIVITATS
Busca als capítols inicials de la novel·la la història de
Guillem de Varoic i fes-ne un resum. Comenta també
les referències que es troben de l’obra lul·liana a partir del capítol XXXI.
1. Resposta oberta.
És un personatge exemplar perquè encarna tota mena de
perfeccions, tant físiques com morals.
2. Blanc e vermell e ros fo Blanquerna. Es pot relacionar
amb el color blanc, color de puresa. No obstant això, recordem les paraules de Martí de Riquer sobre la qüestió
dels noms dels personatges del llibre: Els noms dels personatges del Blanquerna tenen el regust exòtic i indeterminat dels que figuren a la novel·la cavalleresca contemporània, com ara la Queste del Saint Graal francesa, de la primera meitat del XIII on trobem Agloval, Eveine, Lambar,
Narpus, Nasciens, Sarraz, etc., o com ara el Cavallero Zifar castellà, escrit vers 1300, amb Zifar, Grima, Garfín,
Galapia, etc. (Martí de Riquer, Història de la literatura
catalana, vol. I, pàg. 270-271)
3. La raó per la qual Blanquerna es retira del món és per
tal de no tenir cap impediment per estimar, lloar i beneir Déu.
4. Activitat oberta.
5. Activitat oberta
4. Llegeix el fragment del Llibre de les bèsties que apareix a la pàgina 227 del llibre de l’alumne:
1. Què pretén demostrar Na Renard amb el seu eximpli? Quin ensenyament moral conté aquest eximpli?
2. Comenta lingüísticament aquests mots del text del
Llibre de les bèsties i dóna’n un sinònim modern: Renard, paor, dix, cogità, aur, peres, aucieren.
3. Quina actitud humana exemplifica la conducta de
Na Renard? ¿Coneixes altres exemples de faules o d’apòlegs on aparegui aquest animal?
1. Na Renard pretén demostrar que amb intel·ligència i
astúcia es pot vèncer un enemic físicament més fort i poderós.
2. Guineu, por, digué, pensà, or, pedres, mataren (occiren).
Llengua catalana 1
237
·
Llengua catalana 1
238
ACTIVITATS
3. La guineu personifica l’astúcia i l’engany.
Altres exemples de faules on apareix aquest animal: Esop
(s. IV aC), Faules; Kalila e Dimna (s. IV-V), Roman de Renart (s. XII-XIII), Jean de La Fontaine (s. XVII) Fables, Tomás de Iriarte (s. XVIII) Fábulas, Josep Carner (s. xx) Bestiari, Joan Oliver (s. xx) Bestiari.
Vegeu especialment: El Corb i el Renard, El Renard i la
Cigonya, El Gall i el Renard, El Renard i el Boc, El Renard i els raïms, La Guineu i el Bust, El Renard escuat, El
Lleó malalt i la Guineu, El Lleó, el Llop i el Renard, El
Gat i el Renard, El Masover, el Gos i el Renard, El Llop i
el Renard, El Renard, les Mosques i l’Eriçó, El Renard, el
Llop i el Cavall, El Renard i els Galls Dindis, El Renard
anglès dins La Fontaine, Fables/Faules, versió de Xavier
Benguerel, Llibres del Mall, Barcelona, 1984.
5. El fragment de Lo somni de les pàgines 230-231 del
llibre de l’alumne pertany al llibre quart. Bernat Metge
respon a la invectiva formulada per Tirèsies contra les
dones, fent-ne l’elogi i criticant dels homes els mateixos vicis i defectes que aquest atribuïa al sexe femení.
1. En quin argument fonamenta Bernat Metge la seva defensa de les dones?
2. En què consisteix la novetat dels arguments que esgrimeix Bernat Metge en aquest text?
3. Quina figura retòrica de construcció vertebra tota
la primera part del fragment (fins a la línia 49)?
4. Compara el fragment final del text de Metge amb
el text de Francesc Eiximenis de les pàgines 232 i 233
(«Què deuen fer los hòmens quan veen que llurs mullers s’ornen massa») i enumera’n tant les diferències
de contingut com d’expressió.
5. Escriu l’equivalent actual d’aquests mots: lladoncs
(1), diguí (11), perida (20), mills (52), lligar (112).
1. L’argument bàsic sobre el qual Metge fonamenta la seva defensa de les dones és la seva capacitat d’engendrar
vida. Sense Eva, Adam no hauria pogut tenir descendència i, per tant, no hauria existit la humanitat.
2. Bernat Metge contradiu el misoginisme imperant en
l’Edat Mitjana.
·
ACTIVITATS
3. Enumeració i anàfora (No foren...ne).
4. A títol d’orientació: el text de Bernat Metge és una rèplica, punt per punt, dels arguments misògins. Els defectes que s’atribueixen a les dones són encara més exagerats en els homes. Des del punt de vista expressiu el
text de Bernat Metge presenta trets de modernitat perquè fa ús del diàleg mentre que el text d’Eiximenis, de
factura encara medievalitzant, utilitza el recurs de l’eximpli.
5. Lladoncs = aleshores; diguí = vaig dir; perida: morta;
mills = millor; lligar: arreglar-se, pentinar-se...
6. Llegeix el fragment de Lo Crestià, de Francesc Eiximenis de les pàgines 232 i 233:
1. Quin consell dóna Francesc Eiximenis als marits de
les dones que s’arreglen massa?
2. Busca al text les frases que expressen més clarament
la misogínia de l’autor.
3. Prenent com a punt de partida el fragment anterior, digues per què podem afirmar que el pensament
de Francesc Eiximenis és encara del tot medieval.
4. Trasllada al català actual l’eximpli que fa servir Francesc Eiximenis per il·lustrar el seu ensenyament.
1. Eiximenis aconsella als marits que, quan llurs dones
s’ornen i pinten, els facin mala cara i facin veure que en
fugen (ço és, que les ensenyassen mala cara quan se pinten
e s’ornen follament e feien aparès que els volguessen fugir…)
2. …e ell, que la viu de lluny, no s’hi volc acostar ne li volc
dir res, dient que ella era llaç del diable que venia aquí per
pendre les ànimes dels monges.
Ella aparia la pus miserable cosa e la pus lletja del món.
3. El pensament d’Eiximenis és encara del tot medieval
perquè el text transmet idees religioses totalment teocèntriques (temor de Déu, pecat, càstig). Dins d’aquesta línia, l’autor considera menyspreable tot allò que no té a
veure amb l’ànima. Per tant, el culte al cos és vist com
una cosa altament perniciosa.
La misogínia que destil·la el fragment és també llast del
pensament medieval.
4. Resposta oberta. Possible versió:
Llengua catalana 1
239
·
Llengua catalana 1
240
ACTIVITATS
A París, succeí que una dona honrada s’havia guarnit i
pintat molt, i especialment s’havia posat al cap una perruca de cabells molt bells. I mentre anava així guarnida per la ciutat, de sobte baixà de dalt una mona i li
prengué el seu ornament i se l’endugué cap amunt, i
ella es quedà sense cabells, descoberta, i amb tota la cara bruta dels peus bruts de la mona, així que semblava
la cosa més miserable i lletja del món. Finalment es va
fixar en ella mateixa dient: segurament mereixo aquest
escarni, perquè m’enorgullia dels cabells que no eren
meus i Nostre Senyor ha mostrat a tothom que no ho
havia de fer, ja que falsament els duia, car havien estat
d’una altra.
7. Llegeix el text de la Disputa de l’ase d’Anselm Turmeda que tens a la pàgina 235 del llibre de l’alumne:
1. Comenta l’anticlericalisme d’aquest fragment d’Anselm Turmeda.
2. Quina opinió creus que devia tenir Turmeda dels
predicadors?
3. Per què et sembla que el protagonista de la historieta és un frare dominicà? De quin orde religiós havia estat Anselm Turmeda? I sant Vicent Ferrer? I Francesc Eiximenis? Busca informació sobre aquests ordes
religiosos.
1. El fragment presenta un dels vicis capitals, la gola, atribuït a un frare dominicà.
L’ase, animal que tradicionalment és associat amb la niciesa, és presentat aquí com a millor orador que els frares predicadors.
2. Molt negativa.
3. Tot i que Turmeda adreça el seu anticlericalisme contra tots els ordes monàstics, al fragment es fa evident la
rivalitat entre els frares predicadors (dominicans) i els frares menors (franciscans).
Turmeda havia ingressat a l’orde de Sant Francesc pels
volts de 1375. Vicent Ferrer era dominicà i Eiximenis
franciscà.
Vegeu GEC «dominicà-ana» - «franciscà-ana».
·
ACTIVITATS
8. Llegeix el poema de Jordi de Sant Jordi, de la pàgina 238 del llibre de l’alumne, escrit en estramps, és a
dir, en versos lliures de rima:
1. Identifica al poema de Jordi de Sant Jordi l’estrofa
i els versos on apareixen els següents tòpics literaris:
– Superioritat de la bellesa de l’estimada.
– La presó d’amor.
– Elogi de les qualitats morals de la dama.
– La imatge de l’estimada roman eternament en el poeta.
– La mort per amor.
2. Una de les particularitats d’aquesta cançó d’amor
de Jordi de Sant Jordi és el fet que és escrita en versos estramps. Com et sembla que és compensada l’absència de rima per donar ritme i musicalitat al poema?
3. Busca al poema tots els exemples que trobis
d’hipèrbole i explica’ls.
4. Un dels recursos retòrics presents al poema és el símil o la comparació. Fes-ne una llista i després intenta fer-ne una classificació a partir dels termes figurats emprats pel poeta (de la vida quotidiana, de la
natura…).
5. A la tornada del poema trobem el senyal característic de la poesia dels trobadors. ¿Creus que hi ha
cap indici per poder identificar la destinatària del poema? Justifica la teva resposta.
6. Al poema, Jordi de Sant Jordi fa referència al filòsof Aristòtil, el qual va ser també, com l’autor, víctima de l’amor, i a Pentesilea. Busca informació sobre
aquest darrer personatge i explica per què la dama hi
és comparada.
1. Tòpic
Estrofa
Versos
Superioritat de la bellesa
de l’estimada
IV
1-8
Presó d’amor
III
1-4
Elogi de les qualitats
morals de la dama
tornada
4
La imatge de la dama
roman eternament en el poeta
I
La mort per amor
I
6-8
Llengua catalana 1
241
·
Llengua catalana 1
242
ACTIVITATS
2. L’absència de rima és compensada per la presència de
versos masculins al final de tots els primers hemistiquis,
i femenins al final dels segons ( 4 masculí + 6 femení).
3. Pràcticament totes les comparacions del poema tenen
un caràcter hiperbòlic. A tall d’exemple podem comentar la hipèrbole de la IV estrofa: la dama és superior en
bellesa a les altres dones, així com el carboncle (robí) està
per damunt de les altres pedres precioses.
4. Vida quotidiana:
l’infant que mira el retaule (el poeta se sent com…)
una presó / un cofre (se sent tancat com en…)
les torres (l’amor és ferm com…)
el monjo que no s’allunya de la cel·la (el poeta se sent
lligat com…)
Natura:
blanca coloma
fina pedra
estella
carboncle
astor / esmerla
dits / ungla
bell arbre / bons fruits
balaix
Personatges mítics o històrics:
Aristòtil
Pentasilea
5. A la tornada es fa referència al timbre, en heràldica la
corona. Per tant, es dedueix que la destinatària del poema és la reina. En aquest cas Margarida de Prades, vídua
de Martí I l’Humà.
6. Pentasilea era la reina de les amazones, poble mític de
guerreres femenines que habitava al Termodont, a la riba del mar Negre. Les amazones només tenien contactes
amb els homes un cop a l’any, per tal de reproduir-se.
Pantasilea lluità a favor dels troians i fou morta per
Aquil·les.
9. Llegeix el poema d’Ausiàs March de la pàgina 242
del llibre de l’alumne:
·
ACTIVITATS
1. Completa un quadre com el del model de la pàgina 242 del llibre de l’alumne amb els elements que
Ausiàs March associa al dia i a la nit respectivament,
i digues després a quins et sembla que dóna un valor
positiu i a quins un de negatiu.
2. Amb quin nom es designen els poemes de tradició
trobadoresca on el jo líric manifesta un clar rebuig
davant l’arribada d’un nou dia? Quina actitud té March
davant la nit? Justifica la teva resposta.
3. Què fa el poeta durant la nit? Quin és el «traïment»
al qual fa referència al vers 14?
4. Què et sembla que significa el senyal «Plena de
seny»?
5. En quins versos creus que es manifesta el sentiment
de culpa i pecat que Ausiàs March sent davant de l’amor? Explica’ls.
6. Quina petició formula el poeta a la dama en la tornada?
7. Analitza les imatges que apareixen al text i digues
quines et semblen modernes i quines són encara deutores dels tòpics de la poesia dels trobadors.
8. Fes l’anàlisi del metre i de la rima del poema.
9. Garcilaso de la Vega va fer una versió d’un dels poemes del cicle Amor, amor d’Ausiàs March. Es tracta
del sonet XXVII. Busca aquests dos textos i compara’ls.
1. a) Jorn:
claror.
Nit:
tenebres,
dolor dels malalts,
malfactors,
mals pensaments (traïment).
Nit: valor negatiu; jorn: valor positiu i negatiu.
2. Alba o albada. March rebutja la nit, per tant manifesta una actitud contrària a la que expressen les albes. Té
por de la nit i voldria que passés ràpidament (volgra que
tost passàs) perquè és el moment del dia en què concep
els mals pensaments per cometre traïment quan arribi el
jorn.
Llengua catalana 1
243
·
Llengua catalana 1
244
ACTIVITATS
3. Durant la nit, el poeta pensa en el traïment que cometrà l’endemà.
El poeta es refereix al foll amor, a l’amor carnal.
4. Persona raonable i assenyada, a diferència d’ell mateix.
5. Els versos on es manifesta el sentiment de culpa i pecat davant de l’amor són els dos últims de la segona estrofa (por de morir (…) ofensa).
La por de morir i de condemnar-se, per estar en pecat,
no li fa evitar de cometre actes en perjudici d’ell mateix.
6. El poeta demana a la dama que l’ajudi a evitar la seva condemnació.
7. Imatges modernes: el dolor dels malalts, els animals
que dormen, els malfactors. Imatges tòpiques de la poesia trobadoresca: el llaç d’amor.
8. Dues estrofes de versos decasíl·labs amb cesura a la
quarta síl·laba. Rima masculina al final de tots els versos
en el primer hemistiqui. Rima consonàntica al final de
vers amb l’esquema creuat (ABBACDDC CEECFGGF
FGGF)
9. Activitat oberta.
10. Llegeix el text de l’Espill que trobaràs a les pàgines 244-245 del llibre de l’alumne:
1. Es pot considerar satírica la presentació de Salomó? Justifica la teva resposta.
2. Quina diferència s’observa entre la misogínia de
Jaume Roig i la d’altres autors anteriors com ara Francesc Eiximenis o sant Vicent Ferrer?
3. ¿Recordes altres obres estudiades aquí on també
apareix el recurs del somni per fer parlar personatges
de l’antiguitat?
4. Fes una classificació per espècies de tots els animals amb què són comparades les dones en el parlament de Salomó.
5. Busca informació sobre la novel·la picaresca del Segle d’Or castellà en un manual de literatura. Fes una
llista dels títols més representatius. ¿N’hi ha cap que
es pugui relacionar amb l’obra de Jaume Roig?
1. La presentació del savi Salomó es pot considerar satírica perquè Roig el mostra com un personatge grotesc,
·
ACTIVITATS
víctima de les seves mil dones, les quals li fan gastar un
munt de diners.
2. La misogínia de Jaume Roig es diferencia de la dels
autors anteriors pel tractament satíric i caricaturesc de la
realitat i dels personatges.
3. Lo somni de Bernat Metge.
4. Rèptils: serp, drac, vibra, escurçona, tartuga.
Aus: oroneta, mussol, puput, gall, cutibut, papagai, tortra,
grua, gall, oca, lloca, coloma.
Invertebrats: aranya, tavà, vespa, alacrà, sangonera, vermenera.
Peixos: llop de mar, peix mular, polp.
Mamífers: rabosa, mona, gineta, talp, mustela, ca, llebre,
conill, onsa, lleoparda, lloba, lleona, balena.
Animals fantàstics: serena, basalís.
5. Activitat oberta
11. Llegeix els tres fragments de Curial e Güelfa de
les pàgines 248-249 del llibre de l’alumne:
1. Si ho comparem amb segles anteriors, què et sembla que ha canviat, al segle XV, en el plantejament de
les relacions amoroses tal com les reflecteix el primer
dels fragments de Curial e Güelfa?
2. Quin criteri segueix Güelfa a l’hora de triar marit?
Busca el fragment del primer text on queda reflectit això.
3. Comenta des del punt de vista lingüístic la paraula frare (primer fragment, línia 6).
4. Curial personifica l’ideal d’home renaixentista en
el qual es fonen les armes i les lletres. Busca al segon
text el fragment que il·lustra aquesta idea.
5. A quina ciutat es refereix l’autor a l’inici del segon
fragment? A què es refereix quan parla d’aquell estudi famós en lo qual la sciència de conèixer Déu s’aprenia?
6. Situa aquests personatges citats al segon text: Polinices, Etèocles, Èdip i Jocasta.
7. Justifica per què es pot considerar humanista el segon fragment i compara’l amb el tercer.
8. Explica quina és la tècnica de Curial per vèncer el
seu enemic en el tercer fragment. Justifica-ho amb paraules del mateix text.
Llengua catalana 1
245
·
Llengua catalana 1
246
ACTIVITATS
9. Enumera els elements que contribueixen a donar
realisme a l’episodi en què Curial venç el bretó.
1. Es planteja un tipus de relació amorosa molt més lliure, en la qual la dona pot prendre la iniciativa. El tema
sexual ha deixat de ser tabú. El concepte de pecat lligat
a l’amor físic, no platònic, ha desaparegut.
2. A l’hora de triar marit, Güelfa no es fixa ni en el llinatge ni en les riqueses. Més aviat té en compte les qualitats físiques i espirituals del jove cavaller en qui es fixa.
Vegeu línies 21-27 del fragment.
3. Germà. Del llatí frater. En català actual un frare és un
religiós.
4. E així com aquell qui era home scientífic e qui null temps
lleixava l’estudi, alegrà’s molt de les coses que li foren mostrades e dites.
5. A Atenes.
Es refereix a l’Acadèmia de Plató.
6. Personatges del cicle tebà. Etèocles i Polinices són fills
de Jocasta i Èdip, reis de Tebes. Es tracta de personatges
que apareixen a les tragèdies de Sòfocles. Recordem que
Èdip, que havia estat abandonat de petit, havia mort, sense saber-ho, el seu pare Laios, marit de Jocasta. Com a
recompensa per haver vençut l’Esfinx li fou concedit de
casar-se amb la reina vídua, la seva mare. Tingueren quatre fills: els dos esmentats al fragment i dues noies, Antígona i Ismene. En ser-li revelat el seu doble crim, Èdip
es buidà els ulls i Jocasta se suïcidà. Etèocles i Polinices,
rivals polítics, s’enfrontaren a les portes de la ciutat de
Tebes i moriren l’un a mans de l’altre.
7. El fragment 2 es pot considerar humanista per les referències mitològiques (Apol·ló, Baco) i literàries de la
cultura clàssica grega (Estaci, personatges del cicle tebà…).
Es tracta, en definitiva, d’un fragment que mostra una
gran erudició. El fragment 3, en canvi, descriu de forma
molt naturalista un episodi bèl·lic tal com ho podríem
haver llegit en alguna de les Cròniques medievals.
8. La tècnica de Curial per vèncer el seu enemic és la de
desarmar-lo primer i després colpejar-lo al cap diverses
vegades.
9. Els elements que contribueixen a donar realisme al
fragment són, per una banda l’explicació detallada dels
·
ACTIVITATS
cops que Curial dóna al seu enemic, i per l’altra el naturalisme descriptiu que hi trobem (…e encara li donà en
terra, on jaïa, dos colps tan estranys, que lo cervell li féu
eixir per moltes parts del cap).
12. Llegeix el text de les pàgines 252-254 del llibre
de l’alumne, que pertany a la novel·la Tirant lo Blanc:
1. Comenta la lamentació de Tirant lo Blanc, al primer paràgraf del text, des del punt de vista estilístic
(sintaxi, figures retòriques, llenguatge). Quin sentit té
el canvi d’estil del segon paràgraf?
2. Com és presentat el cavaller Tirant lo Blanc en
aquest fragment?
3. Busca al text tots aquells passatges en què els ideals cavallerescos són tractats amb humor i, fins i tot,
ridiculitzats.
4. Tirant fa referència al llinatge de Bretanya (línies
196-197). Relaciona aquest comentari amb la novel·la
de cavalleria.
5. Comenta des del punt de vista estilístic el tercer
paràgraf del fragment. Comenta també les diferències
morfosintàctiques i lèxiques que presenta respecte del
primer paràgraf.
1. Es tracta d’un clar exemple de valenciana prosa, o prosa renaixentista. La lamentació de Tirant és formada únicament per dos períodes sintàctics, molt llargs i amb molta subordinació. Pel que fa a figures retòriques trobem
exemples d’hipèrbaton (plau-me lo morir), de perífrasi (desemparat d’aquest món; davallant en los trists e tenebrosos
palaus per morir), apòstrofe (senyora Princesa; !Oh senyor
Déu eternal) i antítesi (puix amb multitud de sospirs ja no
puc restaurar la mia miserable vida, plau-me lo morir, e lo
viure sens tu, senyora Princesa, en extrem m’és odiosa). El
llenguatge emprat al fragment és culte (restaurar, en extrem, sia palesa, ha atès terme…).
El canvi d’estil que s’observa a partir del segon paràgraf
del fragment serveix per tornar el to realista a l’episodi
de la caiguda de Tirant.
2. Tirant és presentat d’una forma còmica, gairebé grotesca, la qual cosa rebaixa el to heroic del personatge i a
Llengua catalana 1
247
·
Llengua catalana 1
248
ACTIVITATS
la vegada l’humanitza. El dolor físic que sent a causa de
la caiguda és un tret de realisme i versemblança narratius.
3. Fragments en què s’observa la desmitificació dels ideals cavallerescos:
– Per mercè (…) car per art de cavalleria hi som obligats.
– Quisvulla que tu sies (…) hages mester ajuda.
– Hipòlit, ¿vols que anem a la posada e prengam tota aquella gent d’armes (…) deixau-me a mi acostar.
4. La inspiració de l’ideal cavalleresc troba un model en
el món llegendari de la cort del rei Artús (matèria de Bretanya). Per això, algú provinent d’allà ha de ser algú de
qualitat.
5. El primer paràgraf és un clar exemple de l’estil culte i
retòric de l’època, també anomenat valenciana prosa, del
qual Roís de Corella fou el principal conreador. Es caracteritza, a diferència del tercer paràgraf, per l’ús d’oracions molt extenses, amb subordinades desplaçades; per
l’ús d’invocacions retòriques a Déu; i per l’ús d’un lèxic
llatinitzant.
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
1. Fes el recompte sil·làbic dels versos i determina les
estrofes i el tipus de rima del poema de la pàgina 256
del llibre de l’alumne.
Són versos decasíl·labs, estramps, amb cesura a la quarta
síl·laba. La rima és consonàntica creuada formant quartets. La rima de l’última estrofa es repeteix a la tornada.
(ABBA/CDDC/EFFE/GHHG/GHHG)
2. S’observa cap tipus de rima interna? Quina?
Els versos de 10 síl·labes es poden partir en dos hemistiquis (4 + 6). Totes les quartes síl·labes, doncs, són tòniques i en terminació dita masculina (aguda). Certament,
hi abunden certes coincidències fonètiques, tant consonàntiques (cald-desalt), com assonàntiques (gents-ells,
esment-fet…).
·
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
3. Els vuit primers versos del poema es fonamenten
en una figura retòrica molt habitual en la poesia d’Ausiàs March. Digues de quina es tracta i explica-la.
Es tracta de la figura retòrica anomenada símil o comparació. El poeta es compara, per establir la diferència, amb
un xicot que és capaç de canviar de senyor si sap que les
seves condicions materials han de millorar.
4. Quin joc d’opòsits s’estableix entre la primera i la
segona estrofa?
El vailet només busca comoditats i companyia, mentre
que ell viu sol i passant fred. El vailet no aprecia el seu
senyor, mentre que el senyor del jo poètic no ha estat
mai vassall.
5. Al poema hi ha dos exemples de la mateixa antítesi. Busca els versos on es fa explícita i comenta-la.
L’antítesi calor/fred, que apareix als versos 3-4 i 10-12.
6. Quina figura retòrica conté el vers 18? A què es refereix el poeta?
La figura retòrica és la metàfora. El mot herbes es refereix
a lleigs desigs, i ribatge es refereix al cor o al pensament.
7. Destria aquells elements dels poema (formals o temàtics) que encara pertanyen a la tradició trobadoresca
i aquells que ja pressuposen modernitat.
Elements de la tradició trobadoresca: versos decasíl·labs
cesurats, estrofes de vuit versos i tornada.
Referències a les estructures socials medievals: senyor, vassall, homenatge, guardó. Ús del senyal («Plena de seny»).
Elements nous: la llengua, l’expressió sincera de sentiments i el tractament que fa de l’amor totalment allunyat ja dels tòpics de la poesia trobadoresca.
8. Contesta aquestes preguntes que t’ajudaran en la
comprensió del poema:
1. A quin senyor serveix el petit vailet? I el poeta?
2. Què vol dir l’autor quan diu senyor que jamés fon
vassall?
Llengua catalana 1
249
·
Llengua catalana 1
250
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
1. El vailet serveix un amo o senyor que el protegeix. El
poeta serveix l’amor.
2. L’autor es refereix a l’amor amb les paraules «senyor
que jamés fon vassall», és a dir l’amor sotmet, però no és
mai dominat. És una força superior a l’home.
9. Relaciona el tema del poema amb la informació
biogràfica que tens sobre Ausiàs March.
Activitat oberta, a criteri del professorat.
10. Quina concepció de l’amor es desprèn de la lectura dels últims quatre versos?
Cal relacionar la tornada del poema amb la idea del foll
amor o amor carnal.
11. En grup, feu una audició de la versió musical que
el cantant Raimon va fer d’aquest poema i comenteula.
Activitat oberta.
U NITAT DIDÀCTICA 6
ACTIVITATS
1. Llegeix amb atenció el poema de la pàgina 262 del
llibre de l’alumne:
1. A qui s’adreça el jo líric? Explica qui és aquest personatge i quina tradició literària té.
2. Extreu del poema tots els tòpics que fa servir l’autor sobre l’amor i explica’ls.
3. Quin valor semàntic té el verb haver (ha) en els
versos 4 i 8?
4. Fes el comentari de la rima i la mètrica del poema.
5. Quins elements, temàtics o formals, del poema ens
permeten de situar-lo dins del corrent barroc?
1. El jo líric s’adreça a Cupido, en grec Eros. És el déu
de l’amor, fill d’Hermes i d’Afrodita. És representat sota
la figura d’un infant alat, armat amb arc i un buirac de
sagetes, i a voltes amb els ulls embenats.
·
ACTIVITATS
2. (Vegeu apartat 1). Cupido, cec, dispara les seves fletxes i fereix els enamorats. En aquest cas dispara sagetes
d’or, garantia de l’amor autèntic. L’amor és un acte involuntari. L’amor produeix ferides en el cor de l’enamorat. Es pot arribar a morir d’amor.
3. Té el valor semàntic de fa (fer).
4. És un sonet, de versos decasíl·labs. Al vers 4 hi ha dues
llicències mètriques: una elisió i una sinèresi. Té rima
consonàntica. Observeu que hi ha alguna rima problemàtica
des d’una pronúncia en català central: Punter / poder, voler / fer.
5. Elements temàtics: irracionalitat del sentiment amorós, idealització de l’amor. Elements formals: hipèrbaton
(No sé de mi que més ne pots voler) antítesi o contrast
(m’encenc amb noves ganes de penar).
2. Llegeix amb atenció els tres fragments de Lo desengany de les pàgines 263-264 del llibre de l’alumne:
1. En el primer fragment veiem com Mauro, el màgic, invita els pastors no tan sols a veure una obra de
teatre, sinó que també els convida a participar-hi. Busca altres exemples d’obres teatrals de l’època (Shakespeare, Calderón de la Barca…) on aparegui el recurs
dramàtic del teatre dins del teatre.
2. Un dels recursos habituals en la poesia barroca el
constitueix la distorsió de la sintaxi o hipèrbaton. Busca’n tots els exemples en el fragment primer.
3. En el fragment segon, el món de la mitologia no
és presentat de forma idealitzada, sinó que més aviat
resulta còmic i grotesc. Busca en el tractament del personatge de Vulcano tots els detalls que contribueixen
a retratar-lo de forma caricaturesca. Et serà d’ajut la
consulta d’un diccionari de mitologia.
4. El parlament del Desengany al final de l’obra conté tres temes tòpics de la literatura barroca. Enumera’ls i escriu al costat el vers que es pot relacionar amb
cada un.
5. Fes l’anàlisi de la mètrica dels tres fragments proposats. Hi detectes cap tipus de rima? Defineix-la.
Llengua catalana 1
251
·
Llengua catalana 1
252
ACTIVITATS
6. Busca els termes equivalents en català dels castellanismes que apareixen al text.
1. Possibles exemples: Treball d’amor perdut, El somni d’una nit d’estiu, La tempesta, de W. Shakespeare; El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca; La il·lusió còmica, de Pierre Corneille, etc.
2. Exemples: Falses de Venus mudances / i de Vulcano les bodes; però de tot lo dramàtic / és una harmonia nova.
3. Vulcano (Vulcà) era el déu del foc i de la forja. Els seus
progenitors, Júpiter i Juno, el van llançar des de l’Olimp
perquè va néixer lleig i deformat. En caure, va quedar coix.
Es va casar amb Venus, paradigma de la bellesa femenina,
la qual li va ser infidel. Vegem aquests passatges còmics:
Mira també… ja m’hagueren socarrat; embarcat dins d’un esclop he passat aqueixos mars; so dels déus lo Tamerlan [Tamerlan (1333-1405): sobirà de llinatge turc anomenat pels
mongols Temur «ferro» Lang «coix»].
4. Els tres temes tòpics són: el pas destructor del temps
(v. 54-56), la percepció enganyosa dels sentits (v. 65-68)
i el desengany davant de la realitat. En resum: pessimisme i escepticisme vitals.
5. Són versos heptasíl·labs, un romanç.
6. Hermoses: belles, formoses.
Desdoren: desdauren, desllueixen.
Hermosura: bellesa.
Lisonges: llagoteries, afalacs.
Fàmulos: fàmuls, criats.
Tormenta: tempesta.
Agravats: agreujats.
3. Llegeix els dos fragments de Calaix de sastre de la
pàgina 266 del llibre de l’alumne:
1. Resumeix el contingut d’aquests dos fragments del
dietari de Rafael d’Amat, baró de Maldà.
2. Comenta aquestes paraules del professor Antoni Comas tot relacionant-les amb els fragments que has llegit de Calaix de sastre: «Rafael d’Amat era un home
amb vocació periodística, un reporter nat, que havia
convertit en ofici i en dedicació l’afany d’informar-se
i informar».
·
ACTIVITATS
3. Fes un buidatge de tots els mots o expressions que
denoten la influència del castellà.
4. Què vol dir l’expressió calaix de sastre?
1. Activitat oberta a criteri del professorat.
2. Activitat oberta. Es tracta, però, que l’alumnat vegi la
semblança entre la informació periodística actual i els
apunts del dietari del baró de Maldà.
3. Primer fragment: est, iglésia, campanilles, parroco. Segon fragment: estragos, número, apestats, reine, precaver.
4. Conjunt de coses diverses i desordenades.
4. Llegeix amb atenció el text de la pàgina 267 del
llibre de l’alumne:
1. A partir de l’anàlisi de la mètrica i dels elements
formals del fragment de Lucrècia, justifica que pertany al neoclassicisme.
2. Per què et sembla que l’autor ha ambientat la seva obra en aquest lloc i en aquesta època?
3. Explica breument el somni de Lucrècia.
4. El fragment acaba amb unes paraules de Col·latinus, marit de Lucrècia, que recreen un tòpic molt estès
de la literatura de temàtica amorosa. Quin?
5. Un dels trets característics de la llengua del segle
XVIII són els castellanismes. Busca’n exemples al text.
1. Es tracta de versos alexandrins cesurats, 6 + 6, un vers
clàssic per excel·lència; hi ha molts exemples de bimembració, paral·lelismes i repeticions que suggereixen la idea
d’equilibri: mos ulls té plens de plors, mon cor ple de turment [...] tan pròspers a Roma, a Ardea tan fatals [...] sovint me desesper, sovint muir de dolor [...] decauen mos sentits, desmaia mon coratge.
2. Per una voluntat de distanciament, l’autor situa la seva obra en l’època clàssica, en la civilització romana.
3. Activitat oberta.
4. Es tracta del tòpic de l’amor etern més enllà de la mort.
5. Exemples de castellanismes: ausent, despedaçat, sangrient, esto.
5. Llegeix les dues nadales de la pàgina 269 del llibre de l’alumne i digues què tenen en comú, des del
punt de vista formal:
Llengua catalana 1
253
·
Llengua catalana 1
254
ACTIVITATS
1. Com està caracteritzada la figura de sant Josep en
les dues nadales de la pàgina anterior?
2. ¿Consideres que la imatge que ens donen aquestes nadales s’adiu amb la visió convencional, o més
religiosa, del sant? Justifica la teva resposta.
Les dues nadales tenen en comú que estan formades per
versos heptasíl·labs amb rima consonàntica en els parells.
1. Donen una imatge molt desenfadada de sant Josep,
fins i tot una mica irreverent. El presenten treballant com
qualsevol home del poble, empipant-se amb el seu nebot,
etc.
2. Activitat oberta, a criteri del professorat.
6. Llegeix amb atenció el romanç La filla del marxant
que tens a la pàgina 270 del llibre de l’alumne. S’hi
explica, d’una manera molt fantasiosa, un fet que devia ser habitual en una societat que no tolerava les
mares solteres: l’infanticidi. Extreu del romanç tot el
que siguin elements meravellosos més propis dels contes o les rondalles. A continuació, resumeix la història real que conté el poema com si es tractés d’una
informació periodística.
Activitat oberta
7. Llegeix amb atenció el fragment de Canigó (Cant
quint. Tallaferro) de les pàgines 277-278 del llibre de
l’alumne. Repassa també la informació que sobre aquesta obra poètica et donem a la pàgina anterior.
1. Fes l’anàlisi de la mètrica i la rima del fragment de
Canigó. Tingues en compte les rimes internes.
2. Busca un mapa de la zona del Canigó i mira de
situar tots els topònims que s’esmenten en el fragment.
3. Al final del fragment, Verdaguer al·ludeix a don
Roland, l’heroi d’una coneguda cançó de gesta francesa. Busca’n informació i relaciona-la amb el text.
1. Són versos decasil·làbics (6 + 4) amb rima femenina
en el primer hemistiqui i masculina al segon. Hi ha rima assonantada al final de vers.
·
ACTIVITATS
2. Resposta oberta. (Han de situar els rius Comalada i
Tec i els topònims Cabrenç, Argelers, Costoges, Sant Llorenç, la Jonquera, Beget i Maçanet).
3. Roland és un personatge èpic protagonista del cantar
de gesta conegut com Chanson de Roland. Roland, marquès de Bretanya, era nebot de l’emperador Carlemany.
L’episodi més conegut de les seves gestes va tenir lloc a
Roncesvalles. La seva espasa o mangala, a la qual s’al·ludeix al poema de Verdaguer, és deia Durendal. Veient la
mort propera, Roland va intentar destruir-la per tal que
no caigués en poder dels sarraïns, però el ferro era tan
fort que va quedar clavada a la pedra contra la qual intentava trencar-la.
8. Llegeix el fragment de la pàgina 278 del llibre de
l’alumne que pertany al poema «Les barres de sang»,
de l’obra de Verdaguer que duu per títol Montserrat:
1. Un dels motius preferits dels autors romàntics és
el de la història medieval. Explica la llegenda que Verdaguer recrea en el poema «Les barres de sang». Busca els passatges del fragment del poema on es fa més
palès el patriotisme de l’autor.
1. Verdaguer recrea la llegenda que parla de l’origen de
l’escut català, que té com a protagonista Guifré el Pelós,
vassall de Carlemany. El fragment on es fa més palès el
patriotisme de Verdaguer és el final, des de Si no puc tornar a veure-us fins a i portau les quatre barres a les quatre parts del món.
9. Llegeix amb atenció la rondalla de Jacint Verdaguer
de les pàgines 279-280 del llibre de l’alumne:
1. La rondalla és una de les mostres més esteses de la
literatura popular de tradició oral. A «L’estany d’Engolasters», Verdaguer explica l’origen llegendari d’un
dels llacs d’Andorra. Busca al text de la pàgina 279
del llibre de l’alumne tots els recursos que són propis
d’aquest gènere.
1. Hi ha presència d’elements meravellosos o sobrenaturals (la inundació, la veu fonda que deia: «Feu caritat als
Llengua catalana 1
255
·
Llengua catalana 1
256
ACTIVITATS
pobres de Jesucrist»), localització geogràfica real i precisa
(Engolasters, Andorra, Encamp, Les Escaldes), repetició
d’episodis (fins a tres vegades la dona nega el pa al pobre), fórmula inicial (Diuen que aqueix estany), moralitat
final, llenguatge molt planer, ús de dialectalismes (remastegues).
10. Llegeix amb atenció el fragment de l’escena IX de
Mar i cel, d’Àngel Guimerà que apareix a les pàgines
283-285 del llibre de l’alumne:
1. Quin futur et sembla que té la relació de Saïd i
Blanca, els protagonistes de Mar i cel? ¿Podem parlar
d’una concepció romàntica de l’amor? Justifica la teva resposta amb alguna citació del text.
2. Quina visió dóna Àngel Guimerà de les relacions
entre moros i cristians? A favor de qui et sembla que
es decanta? Trobem la mateixa idea en el fragment de
Canigó de Verdaguer de les pàgines 277 i 278? Justifica la teva resposta.
3. Explica el valor de les acotacions d’aquest fragment
teatral de Mar i cel.
4. Busca a les Obres Completes de Guimerà La filla
del mar i llegeix l’escena X de l’acte I. Respon després les qüestions que hi ha a continuació:
a) Mar i cel és una obra ambientada al segle XVII mentre que La filla del mar se situa a l’època de l’autor.
¿Creus que ha canviat, però, la concepció que els personatges tenen dels que vénen de fora? Justifica la teva resposta amb citacions extretes del text.
b) Compara el personatge d’Àgata amb el personatge
de Saïd, de Mar i cel.
1. Activitat oberta. Per exemple es pot comentar que es
tracta d’un amor impossible i idealitzat, totalment dins
la línia romàntica. El passatge on es fa més evident aquesta idea és el del final: Tot és en va: vós sou el cel; jo l’aigua; / mai s’ajunten ací; mireu: s’ajunten / només en l’horitzó! És en va!
2. Activitat oberta. Cal argumentar que Verdaguer i Guimerà tenen concepcions del tema totalment diferents. La
visió dels cristians és molt crítica en el fragment de Gui-
·
ACTIVITATS
merà (Tigres, i rasen ells amb lo cor ple d’odi!). En canvi,
Verdaguer posa en boca dels seus personatges, Tallaferro
en aquest cas, una concepció totalment medievalitzant de
les relacions entre moros i cristians.
3. Pel que fa a l’acotació (a part), bona part de l’escena
es resol en forma de sol·liloquis de Blanca i de Saïd. La
resta d’acotacions indiquen o bé una gestualització molt
dramàtica (cobrint-se el rostre avergonyida, esglaiada de la
ràbia de Saïd) o bé canvis en l’entonació (amb energia i
desesperació, canviant sa desesperació en tendresa).
4. Activitat oberta.
11. En el fragment de La febre d’or, de les pàgines
290 i 291 del llibre de l’alumne, tres personatges, en
Rodon, en Gil Foix i el seu germà Bernat, comenten
la situació econòmica del moment en què viuen. Mira d’explicar quina opinió concreta en té cada un d’ells.
Amb quin d’aquests tres personatges et sembla que devia coincidir el pensament de Narcís Oller? Per què?
1. Quins detalls d’ambientació (espai i temps) ens permeten d’afirmar que aquest fragment de La febre d’or
correspon a una novel·la realista?
Activitat oberta. A tall d’orientació: Rodon i Gil Foix són
presentats com la imatge d’un capitalisme molt individualista que no té en compte els interessos socials (...si
tant apurem, vostè ens portarà al socialisme: per aquí arribarem a declarar que la propietat individual, les petites fortunes, no s’han de consentir). Bernat és l’únic que analitza la situació econòmica fent esment del bé social (La societat té drets superiors a l’individu). Creu que els diners
han d’anar canviant de mans i que, per tant, convé que
hi hagi joc de borsa i circulació monetària. Les idees d’Oller sobre l’economia coincideixen amb les opinions d’aquest darrer personatge.
1. Localització física: es parla de Barcelona (la Rambla,
plaça del Duc de Medinaceli). Detalls temporals: s’esmenten tota una sèrie de societats anònimes (Banc d’Espanya, Casa Girona, Catalana de Gas, etc.) de l’època i
es fa al·lusió a la febre borsària que visqué Barcelona abans
de 1883.
Llengua catalana 1
257
·
Llengua catalana 1
258
ACTIVITATS
12. Llegeix un altre fragment de La febre d’or, de Narcís Oller a la pàgina 292 del llibre de l’alumne:
1. En aquest text, Oller descriu un ambient típicament burgès, el del Liceu de Barcelona. Es pot considerar una descripció costumista? Justifica la teva resposta amb exemples extrets del text.
2. El tenor de qui es parla és un personatge real o inventat? Per què et sembla que el públic wagnerià l’esperava amb dents de llop? Busca informació sobre la
influència de Wagner a Catalunya i mira de relacionar-la amb el que explica Oller en aquest fragment.
3. Aïlla totes les comparacions que fa servir Oller en
la seva descripció.
1. Sí. És una descripció costumista perquè és d’un gran
detallisme (descripció minuciosa dels rètols, anuncis i lluminàries del Liceu, del trànsit de cotxes amunt i avall de
la Rambla, etc.). Un altre aspecte fonamental que cal remarcar és la galeria de personatges tipus que presenta (belles fembres i homes elegants, els músics joves i els diletants,
els espectadors de les llotges del tercer pis, la gent badoca del carrer).
2. Àngelo Masini (1844-1926) va actuar al teatre del Liceu la temporada 1880-1881. (Vegeu GEC.) El públic
wagnerià l’esperava amb una actitud molt crítica perquè
el seu repertori operístic s’allunyava de l’estil del drama
total de Wagner. En aquest cas es parla de Faust, una òpera de Gounod composta el 1859. El comentari Cap d’ells
no podia acceptar el nou corrent que posava el cantor per
damunt de tots els altres elements del drama musical diu
molt sobre la influència de Catalunya. (Vegeu també wagnerisme a la GEC.)
3. Metàfores: el vesper negrós de curiosos; el gran rossinyol anava a cantar.
Comparacions: tremolaven els prims fuets com interminable viver de vímets assotats per impetuós corrent; com estranya corrua de monstruosos coleòpters; dents (...) com
són les de l’ignorant infatuat; encenia els robins com roents guspires, com diminuts sols els topazis.
·
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
1. Si prescindíssim de la data de publicació, 1917 (l’obra teatral parteix d’un poema que duu el mateix títol premiat l’any 1875 als Jocs Florals), a quina etapa de la producció dramàtica de Guimerà es podria
adscriure el fragment d’Indíbil i Mandoni que apareix
a la pàgina 294 del llibre de l’alumne? Quins trets característics t’ho indiquen?
És l’etapa del teatre romàntic. Ho podem veure en el tema històric allunyat en el temps i en l’ús del vers.
2. On se situa l’acció del drama? Quins altres topònims són esmentats?
L’acció se situa a Ilerda (Lleida). També surt Emporion
(Empúries).
3. Qui eren Indíbil i Mandoni? A quina època els situes?
Eren dos germans cabdills dels ilergets. Lluitaren contra
els romans. Foren derrotats i morts el 205 aC.
4. El fragment gira al voltant d’un tema fàcilment relacionable amb l’esperit de la Renaixença i amb el catalanisme militant de Guimerà. De quin tema es tracta? Fixa’t bé en la informació que dóna l’autor a la
segona acotació.
Parla de la sardana, part essencial del folklore català. Guimerà pretén demostrar l’antiguitat de les arrels del poble
català.
5. Fes l’anàlisi de la mètrica i la rima del parlament
d’Ornec del fragment teatral de la pàgina 294 del llibre de l’alumne i del poema de la pàgina 295 del mateix llibre.
Fragment teatral: octava de versos blancs, 7 de decasíl·labs
i un d’hexasíl·lab. Poema: versos octosíl·labs formant quartetes de rima consonàntica.
6. Quin és el tema principal del poema?
El tema principal de «Les fulles seques» és el cicle etern
de la natura.
Llengua catalana 1
259
·
Llengua catalana 1
260
EXERCICIS
DE
SÍNTESI
7. Quina figura retòrica articula tot el poema?
Es tracta d’una personificació.
8. Al poema es compara un element real de la natura amb un de figurat. Reconstrueix els termes d’aquest
paral·lelisme.
Terme real fulles seques – terme figurat balladors, terme
real tramuntana – terme figurat cobla, terme real lluna –
terme figurat fulla.
9. Estableix comparacions temàtiques entre el poema
i el fragment teatral.
Activitat oberta. L’alumnat s’hauria de fixar sobretot en
els últims quatre versos del poema «Les fulles seques», on
es parla ja obertament del tema de la sardana.
U NITAT DE CONSOLIDACIÓ
ACTIVITATS
Fonètica, fonologia i ortografia
1. Escriu un exemple de cada un d’aquests casos:
1. Un so representat per diferents grafies.
2. Una sola grafia que representi sons diferents.
3. Una sola grafia que representi dos sons pronunciats
consecutivament.
4. Dues grafies que representin un únic so.
Solució orientativa.
1. La essa sorda (ss, s, c i ç).
2. La g.
3. La x de luxe.
4. Ss, ny...
La síl·laba
2. Separa les síl·labes de les paraules d’aquesta frase:
La narració meravellosa és sempre l’expressió d’un esdeveniment màgic.
·
ACTIVITATS
A continuació, indica de manera gràfica sobre les paraules sempre i màgic els elements de què consta una
síl·laba.
La / nar / ra / ci / ó / me / ra / ve/ llo / sa / és / sem /
pre / l’ex / pres/ si / ó / d’un / es / de / ve / ni / ment /
mà / gic /.
En minúscula, els marges sil·làbics: s E m / p r E; m À /
g I c.
3. Ja saps que hi ha uns grups consonàntics que se separen d’una manera especial quan es troben a final de
ratlla. Exemplifica’ls.
Activitat oberta.
4. Separa en síl·labes aquestes paraules com si fossin a
final de ratlla:
cel·la, reixa, estany, callar, al·legació, conhort, peixera,
heretge, patge, lletjos, cotxeres, nyanyo, averanys, guitarra, empènyer, petjades, fetge.
Totes les possibles separacions a final de ratlla: cel / la, rei
/ xa, es / tany, ca / llar, al / le / ga / ció, con / hort, pei
/ xe / ra, he / ret / ge, pat / ge, llet / jos, cot / xe / res,
nya / nyo, a / ve / ranys, gui / tar / ra, em / pè / nyer, fet
/ ge.
5. Separa en síl·labes aquestes paraules:
transatlàntic, inhàbil, tothora, postoperatori, poliesportiu, antisocial, aleshores, tothom, subíndex, autoescola.
Trans / at / làn / tic, in / hà / bil, tot / ho / ra, post / o
/ pe / ra / to / ri, po / li / es / por / tiu, an / ti / so / ci
/ al, a / les / ho / res, tot / hom, sub / ín / dex, au / to
/ es / co / la.
6. Què tenen en comú les paraules de l’activitat anterior? Quina norma estableixes pel que fa a la divisió de
síl·labes en aquest cas?
Són paraules prefixades. El prefix no es pot partir a final
de ratlla.
7. Classifica les paraules següents en tres grups, segons
que presentin diftong decreixent, diftong creixent o hiat:
Llengua catalana 1
261
·
Llengua catalana 1
262
ACTIVITATS
rei, remei, quaresma, riera, suor, truita, ciutat, peu,
suau, caus, següent, lleó, cua, Lluís, lingüista, vàcua,
paraigua, fruit, quatre, vehicle, pingüí, aviat, conseqüència, camió, pau, triar, consciència, guaita, quotidià.
Diftong decreixent: rei, remei, truita, ciutat, peu, su/au,
caus, paraigua, fruit, pau.
Diftong creixent: quaresma, següent, lingüista, paraigua,
quatre, pingüí, conseqüència, quotidià.
Hiat: riera, suor, su/au, lleó, cua, Lluís, vàcua, vehicle,
aviat, conseqüència, camió, triar, consciència, quotidià.
Triftong: guaita.
8. Divideix en síl·labes les paraules que trobaràs a continuació:
quasi, quadern, seieu, maia, regracieu, menyspreu, quallar, teia, adeqüeu, iot, atzagaiada, obliqua, estudieu,
lingual, joliua, iogurt, obliqüeu, quart, esplai, ioga,
sequaç, nadiua, contigua, baia, toia, reiet, xemeneia,
dèieu, iugoslau, quèiem.
qua / si, qua / dern, se / ieu, ma / ia, re / gra / ci / eu,
menys / preu, qua / llar, te / ia, a / de / qüeu, iot, at /
za / ga / ia / da, o / bli / qua, es / tu / di / eu, lin / gual
/, jo / li / ua, io / gurt, o / bli /qüeu, quart, es / plai, io
/ ga, se / quaç, na / di / ua, con / ti / gua, ba / ia, to /
ia, re / iet, xe / me / ne / ia, dè / ieu, iu / gos / lau, què
/ iem.
9. Agrupa les paraules següents segons que la i i la u
siguin nucli sil·làbic o marge sil·làbic: pàtria, sessió,
promíscua, espai, tèbia, boira, glòria, riure, lleure, reuma, vídua, coure, remei, piano, usuari, diable, viatge,
situacions, encreueu, caient, preuada.
Nucli sil·làbic: pàtria, sessió, promíscua, tèbia, glòria, vídua, piano, usuari, diable, viatge, situacions.
Marge sil·làbic: espai, boira, riure, lleure, reuma, coure,
remei, encre(u)e(u), caient, preuada.
10. Digues tres títols de novel·les que hagis llegit darrerament o de tres pel·lícules que hagis vist. L’única
·
ACTIVITATS
condició és que els títols han de contenir algun diftong, ja sigui creixent o decreixent.
Activitat oberta.
L’accentuació
11. Desplaça l’accent de les paraules següents i explica oralment el significat de la paraula que et donem
i el significat de la que has trobat. Exemples: angles,
anglès.
record, consol, lleones, compren, torro, menjarem, avis,
secretaria, mascara, perdo, caminareu, manya.
Solució orientativa:
Record (memòria)
rècord (marca)
Consol (alleujament)
cònsol (diplomàtic)
Lleonès (de Lleó)
lleones (felines)
Comprèn (entén)
compren (adquireixen)
Torró (postres)
torro (poso al foc)
Menjarem (ingerirem)
menjàrem (vam menjar)
Avís (nota)
avis (pares dels pares)
Secretaria (oficina)
secretària (persona)
Mascara (taca)
màscara (carota)
Perdó (indult)
perdo (no guanyo)
Caminareu (anireu a peu) caminàreu (vau caminar)
Manyà (serraller)
manya (destresa).
12. Converteix aquestes paraules esdrúixoles en planes i agudes, i explica el significat de cadascuna. Exemples: còpia, copia, copià.
òpera, fàbrica, màquina, íntegra, càrrega, ànima, còpies, contínues.
Solució orientativa:
Òpera (cant líric)
opera (treballa)
operà (va operar)
Fàbrica (lloc)
fabrica (produeix)
fabricà (va fabricar)
Màquina (instrument)
maquina (pensa)
maquinà (va maquinar)
Íntegra (sencera)
integra (comprèn)
Llengua catalana 1
263
·
Llengua catalana 1
264
ACTIVITATS
Càrrega (pes)
Ànima (esperit)
Còpies (rèpliques)
Contínues (seguides)
integrà (va integrar)
carrega (transporta)
carregà (va carregar)
anima (dóna suport)
animà (va animar)
copies (imites)
copiés (imités)
continues (segueixes)
continués (seguís)
13. Construeix una frase en què els adjectius que tens
a continuació concordin amb un substantiu masculí.
Exemple: oportuna ➞ No era la situació oportuna,
però sí el moment oportú.
amena, cinquena, comuna, confusa, cortesa, escassa,
expressa, malaltissa, massissa, obtusa, ofesa, serena, seriosa.
Solució orientativa: amè, cinquè, comú, confús, cortès,
escàs, exprés, malaltís, massís, obtús, ofès, serè, seriós.
14. Fes el mateix que a l’exercici anterior, ara, però,
establint la concordança amb un substantiu femení:
bancari, binari, bohemi, carolingi, diari, erroni, signatari, simultani, tebi.
Solució orientativa: bancària, binària, bohèmia, carolíngia, diària, errònia, signatària, simultània, tèbia.
15. Completa els mots amb é/è. Consulta el diccionari, si cal.
1. Demanarà un pr...stec al banc; no té ni un c...ntim.
Pret...n, però, que li deixin els diners sense inter...s.
2. Despr...s de molta estona nom...s digu... que es trobava molt d...bil.
3. El c...rvol era el protagonista de la novel·la.
4. El vaig con...ixer quan em volia conv...ncer perqu...
li compr...s una enciclop...dia.
5. Els aspirants han de fer constar els m...rits al dors
de l’impr...s.
6. Es compr...n que tingu...s tants amics perqu... era
molt despr...s.
·
ACTIVITATS
7. Ha pagat l’exc...s d’equipatge.
8. L’entrenador ha fet el que havia prom...s: ha sotm...s
l’atleta a un entrenament rigorós i aquest, de tant saltar, gaireb... ha perdut l’al... .
9. No li permeten l’acc...s al congr...s perqu... la sessió s’ha susp...s.
10. Qui ha enc...s la llar de foc?
11. Se’m va fer malb... la roba quan em va emp...nyer
entre els esbarzers.
12. S’han of...s quan ha dit que els nois van cr...ixer
entre les ovelles.
13. Va n...ixer i va cr...ixer en un lloc molt fer...stec.
14. Vost... compr...n b... l’actitud del moss...n.
1. Demanarà un préstec al banc; no té ni un cèntim. Pretén, però, que li deixin els diners sense interès.
2. Després de molta estona només digué que es trobava
molt dèbil.
3. El cérvol era el protagonista de la novel·la.
4. El vaig conèixer quan em volia convèncer perquè li
comprés una enciclopèdia.
5. Els aspirants han de fer constar els mèrits al dors de
l’imprès.
6. Es comprèn que tingués tants amics perquè era molt
desprès.
7. Ha pagat l’excés d’equipatge.
8. L’entrenador ha fet el que havia promès: ha sotmès l’atleta a un entrenament rigorós i aquest, de tant saltar,
gairebé ha perdut l’alè.
9. No li permeten l’accés al congrés perquè la sessió s’ha
suspès.
10. Qui ha encès la llar de foc?
11. Se’m va fer malbé la roba quan em va empènyer entre els esbarzers.
12. S’han ofès quan ha dit que els nois van créixer entre
les ovelles.
13. Va néixer i va créixer en un lloc molt feréstec.
14. Vostè comprèn bé l’actitud del mossèn.
16. Completa els mots amb ó/ò. Consulta el diccionari, si cal.
Llengua catalana 1
265
·
Llengua catalana 1
266
ACTIVITATS
1. La premsa s’ha fet ress... de l’ex...tic esdeveniment
protagonitzat per un pir...man.
2. Han incl...s el teu nom a la relaci... de participants.
3. En el pr...leg explica com va fer-se amic del c...nsol.
4. El vi que guardaven en un rac... del celler va fer
molt de p...sit.
5. Durant tota l’actuaci... es va mantenir imm...bil.
6. De menjar a corre-cuita, l’est...mac se’n ressent.
7. De deb... que jugareu al d...mino? És ins...lit en
vosaltres!
8. La cr...nica de l’...pera destacava l’actuaci... del tenor.
9. L’han excl...s de l’equip.
10. No et punxis amb el punx...!
11. Per confirmar el diagn...stic li faran una radiografia de t...rax.
12. Posa’m un terr...s de sucre a la llet.
13. Sempre riu; no pot estar ni un moment seri...s.
14. S’ha buidat el dip...sit; ens hem quedat sense aigua.
1. La premsa s’ha fet ressò de l’exòtic esdeveniment protagonitzat per un piròman.
2. Han inclòs el teu nom a la relació de participants.
3. En el pròleg explica com va fer-se amic del cònsol.
4. El vi que guardaven en un racó del celler va fer molt
de pòsit.
5. Durant tota l’actuació es va mantenir immòbil.
6. De menjar a corre-cuita, l’estómac se’n ressent.
7. De debò que jugareu al dòmino? És insòlit en vosaltres!
8. La crònica de l’òpera destacava l’actuació del tenor.
9. L’han exclòs de l’equip.
10. No et punxis amb el punxó!
11. Per confirmar el diagnòstic li faran una radiografia
de tòrax.
12. Posa’m un terròs de sucre a la llet.
13. Sempre riu; no pot estar ni un moment seriós.
14. S’ha buidat el dipòsit; ens hem quedat sense aigua.
·
ACTIVITATS
La dièresi
17. Completa, si cal, amb accent o dièresi els mots següents:
1. Polvora, pesol, fluidesa, heroi, euforia, origen, Lluisa, heroicitat, ateisme, fenomen, estomac, magnetofon,
oida, feina, sinia, contraindicacio, joia, cafeina, missil, esglesia, altruisme, harmonium, paura, dioptria,
proisme, becaina, aureola, continuitat, examen, mons,
almoina, ruina, atmosfera, futbol, medul·la, intuicio,
obliquitat, suicidi, reull, esglai;
2. Blavos, continu, trapezoidal, diafan, traidor, egoista, exsangue, insubstituible, equestre, eloquent, posseidor, terraqui;
3. Actuar, fruir, contemporaneitat, s’esglain, duiem,
agraia, lluit, duia, amoina, aillavem.
1. Pólvora, pèsol, fluïdesa, heroi, eufòria, origen, Lluïsa,
heroïcitat, ateisme, fenomen, estómac, magnetòfon, oïda,
feina, sínia, contraindicació, joia, cafeïna, míssil, església,
altruisme, harmònium, paüra, diòptria, proïsme, becaina,
aurèola, continuïtat, examen, mons, almoina, ruïna, atmosfera, futbol, medul·la, intuïció, obliqüitat, suïcidi,
reüll, esglai;
2. Blavós, continu, trapezoïdal, diàfan, traïdor, egoista,
exsangüe, insubstituïble, eqüestre, eloqüent, posseïdor, terraqüi;
3. Actuar, fruir, contemporaneïtzar, s’esglaïn, dúiem, agraïa,
lluït, duia, amoïna, aïllàvem.
18. A partir de cada un dels mots que tens a continuació, escriu un derivat que hagi de dur dièresi:
atapeir, dia, espontani, estoic, heterogeni, laic, perspicu, rombe, traduir.
Solució orientativa: atapeïment, diürn, espontaneïtat, estoïcisme, heterogeneïtat, laïcitat, perspicuïtat, romboïdal,
traduïa.
19. Copia el text de la pàgina 306 del llibre de l’alumne i posa accents o dièresi on calgui.
Llengua catalana 1
267
·
Llengua catalana 1
268
ACTIVITATS
Una de les llegendes heràldiques més famoses és l’atribuïda a les flors de lis de la casa de França. Des de les
darreries del segle XIII alguns escriptors començaren a donar a aquestes armes un sentit místic, basat sobretot en
coneguts versicles del Càntic dels Càntics, i foren interpretades com a símbol de Jesucrist, de Maria, o de la Trinitat. Fins aleshores les armes de França eren un escut
ple o sembrat de flors de lis, però l’aplicació simbòlica
trinitària féu que en aquell mateix temps apareguessin esporàdicament blasons de membres de la casa reial on les
flors eren reduïdes a tres.
I aquesta tendència reductora esdevingué el que podríem
dir una resolució «oficial» quan des de l’any 1376, sota
Carles V, els segells de la Cancelleria i les monedes adoptaren de manera definitiva les tres flors de lis.
El sistema vocàlic
20. Omple els espais en blanc dels mots següents amb
la grafia adequada (a/e). Si tens dubtes, consulta el
diccionari ortogràfic.
1. Quan els almogàv...rs van arribar a l’alcàss...r,
l’est...ndard s...tinat respl...ndia en una de les torres
més punx...gudes.
2. Mentre admiràvem aquelles m...ravelles del mon...stir,
ens va sorprendre una ràf...ga de vent que va aixecar
una gran pols...guera.
3. Si tens una av...ria amb el cotxe, truca a la teva
companyia d’assegurances.
4. Les s...nefes de la paret eren de tons verdosos.
5. Els ...ss...ssinats del carrer de la Morgue és el títol
d’una narració d’Edgar Allan Poe.
6. Abans d’env...rnissar la taul..., ompl... les esquerdes amb cera i passa-hi el ribot per polir-ne les ...stell...s.
7. Les esp...rdeny...s de càn...m van quedar ben xop...s.
8. L’...mb...ixador va fer un bon tr...ball a l’...ss...mble...
9. L’...stev..., que toc... l’orgu..., és orf... .
10. Mentre prenia la fresc... a la t...rrass..., li va picar un tàv...c.
·
ACTIVITATS
11. Ara es distr...u amb el tren; després es distr...urà
amb la pilota.
12. Tots nosaltres et retr...iem la teva participació tan
interessada.
13. Semblava que ren...ixia cada vegada que veia la seva xicota.
14. Quan tr...uràs la pols dels llibres?
15. Quan anem d’excursió amb els petits, cada mitja
hora ens aj...iem una estona.
1. Quan els almogàvers van arribar a l’alcàsser, l’estendard setinat resplendia en una de les torres més punxegudes.
2. Mentre admiràvem aquelles meravelles del monestir,
ens va sorprendre una ràfega de vent que va aixecar una
gran polseguera.
3. Si tens una avaria amb el cotxe, truca a la teva companyia d’assegurances.
4. Les sanefes de la paret eren de tons verdosos.
5. Els assassinats del carrer de la Morgue és el títol d’una
novel·la d’Edgar A. Poe.
6. Abans d’envernissar la taula, omple les esquerdes amb
cera i passa-hi el ribot per polir-ne les estelles.
7. Les espardenyes de cànem van quedar ben xopes.
8. L’ambaixador va fer un bon treball a l’assemblea.
9. L’Esteve, que toca l’orgue, és orfe.
10. Mentre prenia la fresca a la terrassa, li va picar un
tàvec.
11. Ara es distreu amb el tren; després es distraurà amb
la pilota.
12. Tots nosaltres et retraiem la teva participació tan interessada.
13. Semblava que renaixia cada vegada que veia la seva
xicota.
14. Quan trauràs la pols dels llibres?
15. Quan anem d’excursió amb els petits, cada mitja hora ens ajaiem una estona.
21. Omple els espais en blanc dels mots següents amb
la grafia adequada (o/u). Si tens dubtes, consulta el
diccionari ortogràfic.
Llengua catalana 1
269
·
Llengua catalana 1
270
ACTIVITATS
1. Menjaré un ass...rtiment d’emb...tits i m...ngetes
amb b...tifarra; després, t...nyina amb ceba i, per postres, uns bons t...rrons d’Agramunt.
2. Al c...ns...lat han editat un f...lletó amb c...nsells
per prevenir s...borns.
3. Suportar el dolor del t...rmell era un t...rment.
4. El conservad...risme i els escrúp...ls de l’equip g...vernamental eren difícils de s...portar.
5. El r...ssinyol afegia el seu cant als s...spirs que
s...rgien de l’ànima de l’enamorat.
6. Al cinquè capít...l trobaràs la descripció de la
brúix...la i del pènd...l.
7. Primer va p...lir el s...port de fusta, després el va
n...drir amb oli de llinosa; finalment hi va m...ntar
l’esbós que havia fet d’una m...stela.
8. Es dedica al v...lcanisme, és a dir, a l’estudi dels
v...lcans.
9. A qui se li p...dia acudir de dir que la meva mirada d...lcificava la vida?
10. Li ha dit que no es posi robes tan j...venils; li vol
fer creure que la seva j...ventut forma part del passat.
1. Menjarem un assortiment d’embotits i mongetes amb
botifarra; després, una mica de tonyina amb ceba i per
postres, uns bons torrons d’Agramunt.
2. Al consolat han editat un fulletó amb consells per prevenir els suborns.
3. Suportar el dolor del turmell era un turment.
4. El conservadorisme i els escrúpols de l’equip governamental eren difícils de suportar.
5. El rossinyol afegia el seu cant als sospirs que sorgien
de l’ànima de l’enamorat.
6. Al cinquè capítol trobaràs la descripció de la brúixola
i del pèndol.
7. Primer va polir el suport de fusta, després el va nodrir
amb oli de llinosa; finalment hi va muntar l’esbós que
havia fet d’una mostela.
8. Es dedica al vulcanisme, és a dir, a l’estudi dels volcans.
9. A qui se li podia acudir de dir que la meva mirada
dulcificava la vida?
·
ACTIVITATS
10. Li ha dit que no es posi robes tan juvenils; li vol fer
creure que la seva joventut forma part del passat.
El consonantisme
22. Cerca el mot, sinònim o adequat a la definició,
que s’escrigui amb una x en posició no inicial o bé
amb la grafia ix. Exemples:
Determinació sobtada, pensada capriciosa ➞ rauxa.
Eina per cavar la terra ➞ aixada.
1. Moble, capsa, calaix, etc., destinats a guardar-hi documentació.
2. Barra cilíndrica llarga i flexible emprada en l’atletisme.
3. Beguda feta amb xufles o ametlles, aigua i sucre.
4. Espai obert, limitat per columnes.
5. Excés en la diversió, en el menjar, en el beure, etc.
6. Adquirir un moviment de vaivé un cos suspès.
7. Arrencar una branca d’una planta o un arbre.
8. Allò que es considera inservible o no aprofitable.
9. Grup nombrós d’abelles.
10. Que obra sense reflexió.
11. Ressec, d’una gran eixutesa.
1. Arxiu; 2. Perxa; 3. Orxata; 4. Porxo; 5. Disbauxa; 6.
Gronxar; 7. Esqueixar; 8. Deixalles; 9. Eixam; 10. Eixelebrat; 11. Eixut.
23. Busca parella per a cada un dels mots de la llista
següent, tenint en compte que l’únic que els separa
pel que fa a la pronúncia és el so sord o sonor: casadora, Ossó, calces, cel, pesa, cinc, base, fresa, besar, fosa, raça, llisa, salsa.
Exemple: casar/caçar.
Caçadora, ozó, calzes, zel, peça, zinc, bassa, fressa, vessar, fossa, rasa, llissa, salze.
24. Redacta una notícia periodística d’una extensió
màxima de deu ratlles que contingui deu paraules en
què el so sonor de la essa sigui representat per la lle-
Llengua catalana 1
271
·
Llengua catalana 1
272
ACTIVITATS
tra z.
Activitat oberta.
25. Completa les paraules següents amb la grafia adequada, tenint en compte que totes presenten un so
sord. Després, tria la més adequada per a cada una de
les frases que tens a continuació: pu...a, cabe...a,
ca...adora, en...iam, pa...ífic, dre...era, o...eà, ...ebes,
esta...ió, llan...a, llen...ol, peda..., encal...ar, comen...ar,
avan...ar, esquin...ar, amena...ar.
1. He pescat un lluç en un ... no gaire ... .
2. M’he ... la ...; hauré de posar-hi un ... .
3. Per aquesta carretera farem ... i arribarem més
d’hora a l’... .
4. Per preparar l’amanida, necessitem un ... i un manat de ...; també ens cal una ... d’alls.
5. Tenia fred i amagava el braç sota el ... .
Puça, cabeça, caçadora, enciam, pacífic, drecera, oceà, cebes, estació, llança, llençol, lliçó, encalçar, començar,
avançar, esquinçar, amenaçar.
1. He pescat un lluç en un oceà no gaire pacífic.
2. M’he esquinçat la caçadora; hauré de posar-hi un pedaç.
3. Per aquesta carretera farem drecera i arribarem més
d’hora a l’estació.
4. Per preparar l’amanida, necessitem un enciam i un manat de cebes; també ens cal una cabeça d’alls.
5. Tenia fred i amagava el braç sota el llençol.
26. Completa amb la grafia que hi correspongui, tot
tenint en compte que ha de representar un so sord:
1. Va agafar un tro... de llapi... i va fer un esbó... de
la casa.
2. Al laboratori se’ns han trencat un matrà... i una
proveta.
3. Era un cabà... tan gran que el duien entre dues persones.
4. Llenceu l’envà... al cabà... .
5. La superposi...ió de jer...eis li suposava un supli...i:
a més, ...emblava una ...eba.
·
ACTIVITATS
6. A l’estiu actuava de ...i...erone dels so...is d’una entitat ciutadana; sovint feien ...ircuits ...ircumdants.
7. Tot i que era molt ...en...ibler, tenia un ...ervell privilegiat i un bon ...entit de l’humor.
8. Han nomenat un nou ...índic de greuges.
9. No sé si aquests ...irrus tindran cap efecte sobre els
...irerers i els ...ítrics.
10. La mula feia voltes a l’entorn de la ...èquia.
11. La ...ivella del ...inturó ...e li clavava a l’estómac.
12. Els buscadors d’or passaven la ...orra dels rius pel
...edàs.
13. Cercava peces velles al desguà... de cotxes.
14. Al final del dia varen fer balan...: havien aconseguit pescar un llu..., aplegar un grapat de cireres d’arbo... i unes branques d’ar... per fer una foguera.
1. Va agafar un tros de llapis i va fer un esbós de la casa.
2. Al laboratori se’ns han trencat un matràs i una proveta.
3. Era un cabàs tan gran que el duien entre dues persones.
4. Llenceu l’envàs al cabàs.
5. La superposició de jerseis li suposava un suplici; a més,
semblava una ceba.
6. A l’estiu actuava de cicerone dels socis d’una entitat
ciutadana; sovint feien circuits circumdants.
7. Tot i que era molt sensible, tenia un cervell privilegiat
i un bon sentit de l’humor.
8. Han nomenat un nou síndic de greuges.
9. No sé si aquests cirrus tindran cap efecte sobre els cirerers i els cítrics.
10. La mula feia voltes a l’entorn de la sínia (per error,
en el llibre de l’alumne hi ha la paraula sèquia).
11. La sivella del cinturó se li clavava a l’estómac.
12. Els buscadors d’or passaven la sorra dels rius pel sedàs.
13. Cercava peces velles al desguàs dels cotxes.
14. Al final del dia varen fer balanç; havien aconseguit
pescar un lluç, aplegar un grapat de cireres d’arboç i unes
branques d’arç per fer una foguera.
Llengua catalana 1
273
·
Llengua catalana 1
274
ACTIVITATS
27. Completeu els espais en blanc amb la grafia adequada, tenint en compte que hi correspon un so sonor:
1. El cant de l’alo...a és molt agut.
2. L’espa...a, col·locada darrere la porta, li feia no...a.
3. Ben...ina i ga...olina s’empren sovint com a formes
sinònimes.
4. Esmor...arem a la ...ona de descans del parc ...oològic.
5. Ha tornat a explicar l’epi...odi de la cova per enè...ima
vegada.
6. L’ama...ona cavalcava amb molta destre...a.
7. Afortunadament, l’explo...ió de la bombona de gas
no li ha produït cap le...ió.
8. La ga...ela i les ...ebres tenen un cos esvelt.
9. Restaurava els cal...es i els mo...aics bi...antins.
10. Vivia reclo...a en la de...ídia.
11. El trape...ista agafava embran...ida i feia acrobàcies dalt del trape...i.
12. No vèiem el borinot; només en sentíem el brun...it.
13. Els sal...es i les al...ines van suportar els cator...e
graus sota ...ero.
14. El fuster va fer els gal...es dels batents de les portes.
15. Ho vaig comprar en un ba...ar de la ciutat.
16. Amb un pin...ell molt fi repassava les ratllades de
la taula.
1. El cant de l’alosa és molt agut.
2. L’espasa, col·locada darrere la porta, li feia nosa.
3. Benzina i gasolina s’empren sovint com a formes sinònimes.
4. Esmorzarem a la zona de descans del parc zoològic.
5. Ha tornat a explicar l’episodi de la cova per enèsima
vegada.
6. L’amazona cavalcava amb molta destresa.
7. Afortunadament, l’explosió de la bombona de gas no
li ha produït cap lesió.
8. La gasela i les zebres tenen un cos esvelt.
9. Restaurava els calzes i els mosaics dels bizantins.
10. Vivia reclosa en la desídia.
11. El trapezista agafava embranzida i feia acrobàcies dalt
del trapezi.
·
ACTIVITATS
12. No vèiem el borinot; només en sentíem el brunzit.
13. Els salzes i les alzines van suportar els catorze graus
sota zero.
14. El fuster va fer els galzes dels batents de les portes.
15. Ho vaig comprar en un basar de la ciutat.
16. Amb un pinzell molt fi repassava les ratllades de la
taula.
28. Copia el text de la pàgina 314 del llibre de l’alumne completant-lo amb les grafies s, z, ss, c, ç.
La ruta pel vessant nord de la muntanya és d’una gran
bellesa. Els boscos d’alzines, d’una grisor gairebé metàl·lica, i les pinzellades verdoses dels roquissars plens de molsa produeixen una forta impressió al caminant enamorat
dels paisatges. En dies de bonança, els núvols semblen dissoldre’s empesos pel sol que lluu en el zenit. Al capvespre, la fosa de tonalitats vermelloses, ocres i topazi inunda l’espessa vegetació de les zones occidentals. La dansa
dels arbres, la fressa dels insectes i la remor llunyana de
la gossada dels masos veïns omplen de màgics ressons les
extenses boscúries dels massissos del Montseny.
29. Completeu els buits amb la grafia adient (b/p, t/d,
c/g):
1. Els àne...s van arribar pel nor...-oest i van crear un
conjun... de pobla...s.
2. El llibre restava inèdi... de tan gèli... i insípi... com
era.
3. Com a ò...tic era un desastre; com a ca...dill era
ò...tim. Algú deia, però, que era un demago... .
4. El ca...çal del llit era o...sequi d’un amic a...sent.
5. El doctor li va su...gerir un remei per a l’afecció
beni...na que patia.
6. El tal... és un animal esquer..., diuen.
7. Su...sistia malgrat la seva o...stinació a posar o...stacles a qualsevol o...jecte de diversió.
8. Tot va quedar xo... . Per sor..., amb un dra... va fer
un ta... per o...turar la fuita d’aigua.
9. A l’anunci apareixien sarcòfa...s, llampe...s i xerra...s.
Llengua catalana 1
275
·
Llengua catalana 1
276
ACTIVITATS
10. Els su...terfugis per ca...tar la su...venció ca...giraven el cervell del seu ca... .
11. Era a...surd que es ca...fiqués en els delictes de
san... i en els càsti...s exemplars.
12. No podia a...sorbir els conceptes a...stractes que
li su...ministrava el manual.
13. L’alumne no sabia quina lletra havia d’escriure als
mots ci...ne, si...ne, nàufra... .
14. L’ofici d’estrate... pot ser, com la resta d’oficis,
fos... i amar... .
1. Els ànecs van arribar del nord-oest i van crear un conjunt de poblats.
2. El llibre restava inèdit de tan gèlid i insípid.
3. Com a òptic era un desastre; coma cabdill era òptim.
Algú deia, però, que era un demagog.
4. El capçal del llit era obsequi d’un amic absent.
5. El doctor li va suggerir un remei per a l’afecció benigna que patia.
6. El talp és un animal esquerp, diuen.
7. Subsistia malgrat la seva obstinació a posar obstacles
a qualsevol objecte de diversió.
8. Tot va quedar xop. Per sort, amb un drap va fer un
tap per obturar la fuita d’aigua.
9. A l’anunci apareixien sarcòfags, llampecs i xerracs.
10. Els subterfugis per captar la subvenció capgiraven el
cervell del seu cap.
11. Era absurd que es capfiqués en els delictes de sang i
en els càstigs exemplars.
12. No podia absorbir els conceptes abstractes que li subministrava el manual.
13. L’alumne no sabia quina lletra havia d’escriure als
mots cigne, signe, nàufrag.
14. L’ofici d’estrateg pot ser, com la resta d’oficis, fosc i
amarg.
30. Copia el text de la pàgina 317 del llibre de l’alumne substituint els puntets per l o l·l, segons calgui.
L’any passat es va celebrar el mil·lenari de la fundació del
poble. Per tal de solucionar els problemes de convivèn-
·
ACTIVITATS
cia a la vila, el batlle va eludir fer al·lusió als anys foscos
i va sol·licitar la presència il·limitada de tots els habitants.
Més d’un miler de persones van respondre amb alegria a
la sol·licitud de l’alcalde i van muntar una comissió de
festes paral·lela. En una parcel·la dels afores van instal·lar
un envelat, amb electricitat i aigua corrent, on van tenir
lloc elevats col·loquis, projeccions de cèlebres pel·lícules
i representacions de putxinel·lis. A l’exterior, a l’ombra
d’uns til·lers, hi havien col·locat un bar vers on pelegrinaven els assedegats. De tots els actes programats, únicament es va haver d’anul·lar el concert del violoncel·lista, el qual havia patit una lesió a l’anular en col·lidir el
seu vehicle amb un camió.
31. Redacta una notícia sobre un accident de trànsit,
d’una extensió aproximada de 15 línies, on figurin deu
mots amb ela geminada.
Activitat oberta.
32. Llegeix en veu alta les paraules següents tot fixant-te en la pronúncia. Què en dedueixes?
embellir/envellir; embalat/envelat.
Solució orientativa: sonen igual.
33. Completeu el buit dels mots amb m o n, segons
convingui:
1. L’accident li ha co...portat una i...validesa transitòria; encara està e...febrat.
2. La seva posició ha sortit molt e...fortida després de
la co...fro...tació pública.
3. L’a...fitrió rebia els co...vidats a la porta de casa.
4. No esmaltis les portes; e...vernissa-les.
5. Tinc un e...filall de perles i me’n faré un collaret.
6. El dia s’e...fosqueix d’hora; la claror va mi...vant.
7. És i...mune a la grip perquè la vacuna l’ha i...munitzat.
8. Han instal·lat l’e...velat a la plaça.
9. E...verinar i e...metzinar són mots sinònims.
10. Són unes criatures massa e...marades.
Llengua catalana 1
277
·
Llengua catalana 1
278
ACTIVITATS
1. L’accident li ha comportat una invalidesa transitòria;
encara està enfebrat.
2. La seva posició ha sortit molt enfortida després de la
confrontació pública.
3. L’amfitrió rebia els convidats a la porta de casa.
4. No esmaltis les portes; envernissa-les.
5. Tinc un enfilall de perles i me’n faré un collaret.
6. El dia s’enfosqueix d’hora; la claror va minvant.
7. És immune a la grip perquè la vacuna l’ha immunitzat.
8. Han instal·lat l’envelat a la plaça.
9. Enverinar i emmetzinar són mots sinònims.
10. Són unes criatures massa emmarades.
34. Fes servir els prefixos em-/en- o im-/in- per formar l’infinitiu que s’adeqüi al significat dels conceptes que tens a continuació.
Exemple: Fer tornar o tornar-se boig ➞ embogir.
quedar badat davant d’alguna cosa; cobrir amb una
bena; untar amb mel; fer tornar vell; alçar el vol; posar les bigues per fer un sostre; desar alguna cosa en
una funda; fer tornar vermell; posar-se pitjor; reduir
a cendres; perdre la paciència; ficar-se en un afer sense ser-hi demanat; encendre i que cremi amb flama;
fer tornar bell.
Embadalir-se; embenar; emmelar; envellir; envolar-se; embigar; enfundar; envermellir; empitjorar; incinerar; impacientar; immiscir-se; inflamar; embellir.
35. Completa els espais en blanc amb -m-, -n-, -mm,
-mn- o -nn-. Després fes oralment una frase amb cada un dels sintagmes.
Exemple: Qüestió de summa importància ➞ La família es reunirà per tractar d’una qüestió de summa importància.
a...istia internacional; a...pit de la finestra; bacallà
amb sa...faina; capta per als da...ificats; co...fitura de
gerds; co...fraria de pescadors; co...utació d’elements;
estat de so...olència; full a...ex; ni...fa dels boscos;
pa...flet polític; persona so...àmbula; si...fonia inacabada.
·
ACTIVITATS
Solució orientativa:
Amnistia internacional; ampit de la finestra; bacallà amb
samfaina; capta per als damnificats; confitura de gerds;
confraria de pescadors; commutació d’elements; estat de
somnolència; full annex; nimfa dels boscos.
36. Troba la paraula adequada al context. L’única condició és que ha de contenir -mpt- o -mpc-.
1. Si heu arribat massa d’hora, heu arribat ... .
2. La persona que se sobrevalora excessivament és una
persona ... .
3. Qui no està obligat a fer una cosa, n’està ... .
4. Fer un ... vol dir fer provatures.
5. L’acció de fer-se càrrec d’una obligació és l’... de la
responsabilitat.
1. Si heu arribat massa d’hora, heu arribat prompte.
2. La persona que se sobrevalora excessivament és una
persona presumptuosa.
3. Qui no està obligat a fer una cosa, n’està exempt.
4. Fer un tempteig és fer provatures.
5. L’acció de fer-se càrrec d’una obligació és l’assumpció
de la responsabilitat.
37. Substitueix el fragment entre parèntesis i en cursiva per una paraula que s’adapti al context i que s’escrigui amb una h, inicial o intercalada. Fes els canvis
morfològics que calgui.
1. Quan va d’excursió, no s’oblida mai d’emportar-se
(l’instrument musical de vent) ... .
2. En arribar al cim, els excursionistes van (enlairar)
... la bandera.
3. Tinc la canya, el fil i l’esquer, però m’he deixat (el
ganxo petit que serveix per pescar) ... .
4. Els estiuejants esperaven l’arribada de les barques
de pesca per assistir a (la venda pública) ... del peix.
5. (Les etiquetes impreses enganxades) ... amb consignes de tota mena omplien les carpetes dels estudiants.
6. S’ha molestat perquè (no permeten) ... l’entrada a
menors a la festa.
1. Quan va d’excursió, no s’oblida mai d’emportar-se
l’harmònica.
Llengua catalana 1
279
·
Llengua catalana 1
280
ACTIVITATS
2. En arribar al cim, els excursionistes van hissar la bandera.
3. Tinc la canya, el fil i l’esquer, però m’he deixat l’ham.
4. Els estiuejants esperaven l’arribada de les barques per
assistir a la subhasta del peix.
5. Els adhesius amb consignes de tota mena omplien les
carpetes dels estudiants.
6. S’ha molestat perquè prohibeixen l’entrada de menors
a la festa.
38. Fes el mateix que a l’exercici anterior. Ara, però,
el mot que has de trobar, sinònim del que apareix entre parèntesis i en cursiva, ha de començar amb ex-.
Si cal, consulta un diccionari de sinònims.
1. El jutge va ordenar (desenterrar) ... el cadàver per
fer-li l’autòpsia.
2. (Mostraven) ... a l’aparador de la botiga les novetats de la temporada.
3. Els animadors (animaven) ... els transeünts a participar en la cercavila.
4. La possibilitat d’una vaga general va fer que (s’acabessin) ... les mercaderies de les botigues de queviures.
5. En aquell racó del bosc, la vegetació era (rica i copiosa) ... .
1. El jutge va ordenar exhumar el cadàver per fer-li l’autòpsia.
2. Exhibien a l’aparador de la botiga les novetats de la
temporada.
3. Els animadors exhortaven els transeünts a participar
en la cercavila.
4. La possibilitat d’una vaga general va fer que s’exhaurissin les mercaderies de les botigues de queviures.
5. En aquell racó del bosc, la vegetació era exuberant.