La telefonia mòbil

Treball de
Recerca
“La telefonia
mòbil”
Xavier Lerín Girón
2n Tecnològic
Mª Auxiliadora
Tutora: Carmen Buera
Índex
Pàgina
0. Índex
3
1. Introducció
1.1. Objectius a aconseguir
1.2. Estructura del treball
5
5
7
2. Part teòrica.
2.1. Què és un telèfon mòbil?
2.2. Com funciona un telèfon mòbil?
2.2.1. Satèl·lits
2.2.2. Antenes
2.2.3. Operadors
2.2.3.1. Movistar
2.2.3.2. Vodafone
2.2.3.3. Amena
2.3. Història dels telèfons cel·lulars
2.4. Generacions
2.4.1. GSM
2.4.2. WAP
2.4.3. UMTS
2.5. Problemes
10
10
13
15
17
19
19
20
21
23
25
26
28
30
33
3. Part pràctica
3.1. Com es fa un cable per a un Nokia 3310
3.2. Com es liberalitza un Nokia 3310
3.3. Enquestes a joves
37
38
40
43
4. Conclusió i valoració dels coneixements adquirits
47
5. Bibliografia
50
-3-
-4-
1. Introducció
1.1. Objectius a aconseguir
El món de les comunicacions i les telecomunicacions és una ciència que està
molt lligada a la informàtica, és a dir, una tecnologia fascinant que es troba en
continua evolució.
Les telecomunicacions mòbils han estat experimentant un creixement
espectacular de manera que qualsevol predicció sobre el seu futur queda
obsoleta en uns pocs anys. Han deixat de ser d’us professional per passar a ser
d’us particular, convertint-se així en un bé de consum. De manera que es donen
més altes en telefonia mòbil que en telefonia fixa.
El que vull aconseguir amb aquest treball és conèixer el funcionament de les
comunicacions sense fils, ja que les considero bastant interessants, i en ocasions
em costa de creure que las coses poden funcionar sense fils com es el cas dels
telèfons mòbils.
La meva motivació per fer aquest treball ès conèixer, tant per comprensió
(entendre el funcionament) com per extensió (diferents tipus de generacions),
el sistemes de telecomunicacions sense fils que hi ha a Espanya, donat que
m’agradaria cursar un cop acabats els estudis actuals, algun grau superior
relacionat amb les telecomunicacions o la informàtica.
Un motiu més per fer aquest treball seria l’ànim de conèixer el que ens aporta
el futur de les telecomunicacions, ja que totes les coses que van evolucionant
acabaran funcionant sense fils, com es el cas de la segona generació d’internet,
coneguda com a wire less, que permet navegar per la xarxa sense necessitat de
línia telefònica bàsica.
Un dels objectius principals seria aconseguir entendre i comprendre el
funcionament dels telèfons mòbils, com també la seva història.
També el que vull aconseguir és fer un balanç entre tots els operadors de
telefonia mòbil que existeixen a Espanya, comparant preus i cobertura.
El que també m’agradaria fer és un petit estudi de l’evolució, quant a
generacions, que han seguit aquests aparells cel·lulars des de la seva invenció
fins a la futura i alhora propera tercera generació a àmbit estatal.
També voldria fer un estudi mitjançant enquestes i fent preguntes als fòrums
-5-
d’internet, per saber si realment la nostra societat, principalment els joves
necessiten o no un telèfon mòbil, ja que la nostra societat ha pogut sobreviure
sense aquest aparell durant els anys anteriors a la seva invenció. És una joguina
o és una necessitat.
M’agradaria descobrir les diferències que hi poden haver entre les diferents
generacions de telèfons mòbils que han anat sorgint, per poder trobar el
fonament que fa que evolucioni de manera tan veloç.
Com a últim punt voldria liberalitzar el meu telèfon mòbil com a part pràctica.
Per això necessitaria fabricar-me el meu propi cable.
-6-
1.2. Estructura del treball
El meu treball consta de dues parts, la part teòrica i la part pràctica.
A la part teòrica podem trobar tota la matèria bibliogràfica que ens explica des
de què és un telèfon mòbil, fins als tipus d’usuaris i perfils, passant pels
operadors de telefonia cel·lular existents a Espanya.
A la part pràctica trobem les explicacions de com es fabrica un cable per
liberalitzar el Nokia 3310, i els passos que s´han de seguir per aconseguir
liberalitzar-lo.
Els dos primers punts ens expliquen què és i com funciona un telèfon mòbil,
també podem veure els seus components i funcions bàsiques que tenen aquests
aparells.
Si passem als punts següents que ens parlen dels satèl·lits i antenes coneixerem
els diferents tipus de satèl·lits i antenes que existeixen arreu del mon. També
veurem si són o no són perilloses les antenes de telefonia mòbil que romanen a
molts terrats.
A l’apartat d’operadors podem veure la definició d’operador i els tres grans
operadors que hi han a Espanya amb el seu respectiu llistat de serveis i
modalitats que ofereixen.
Al següent punt, observem l’apartat de la història dels telèfons cel·lulars, que a
nivell mundial, ens parlen de les seves característiques econòmiques, polítiques
i socials des de la seva invenció fins a la tercera generació.
A l’apartat de generacions trobem els tres sistemes de telefonia que han existit
a Espanya: GSM, WAP i UMTS.
El punt dels problemes tracta de tota la sèrie de problemes, tant directes com
indirectes que comporta la telefonia mòbil en general.
Si passem a la part pràctica trobem les instruccions pas a pas que hem de seguir
per poder-nos fabricar el nostre cable per liberalitzar un Nokia 3310, els passos
que s’han de seguir per poder liberalitzar-lo, i l’estudi sociològic realitzat a
través d’enquestes formulades a joves.
Al punt quatre trobem la conclusió i valoració dels coneixements adquirits, on
es contrasten objectius del principi amb els coneixements que he adquirit al
final d ’haver fet el treball. També podem veure totes les dificultats i problemes
-7-
que m’ha comportat realitzar aquest treball.
A l’últim punt trobem la bibliografia, que és on figuren totes les fonts
d’informació, tant adreces d’internet com llibres consultats.
-8-
-9-
2. Part teòrica.
2.1. Què és un telèfon mòbil?
Per a la majoria de persones, un telèfon mòbil és un gran misteri, però en realitat
no deixa de ser un aparell que funciona de manera similar al “Walki-Talkie”
amb el qual es poden comunicar dues o més persones alhora sense necessitat de
cables ni fils; aquests telèfons poden funcionar a tot arreu, ja que les ones
electromagnètiques poden viatjar a traves de qualsevol medi, sigui físic o no; si
muntéssim a la lluna una xarxa d’antenes per a telèfons cel·lulars, aquesta
funcionaria donat que les ones poden viatjar a través del buit.
Segons el diccionari un telèfon mòbil és un aparell de dimensions petites,
independent de qualsevol suport, que funciona per mitjà d’ones de ràdio d’alta
freqüència.
Segons les respostes als “fòrums” de www.portalgsm.com i www.telefonosmoviles.com la gent creu que un telèfon mòbil és: un aparell dissenyat per a la
comunicació a distància per mitjà d’un medi sense fils, similar a la ràdio de
doble freqüència.
Segons les respostes de la gent a les enquestes realitzades per mi diuen que un
telèfon mòbil és un aparell que permet rebre i enviar trucades i informació des
de qualsevol punt on hi hagi cobertura.
La meva conclusió és que un telèfon mòbil és un aparell d’aproximadament 200
grams de pes, pensat per facilitar la comunicació, que funciona, a grans trets,
comprimint i descomprimint senyals digitals codificades, processant milions de
càlculs per segon, és a dir, per enviar un missatge de text, es comprimeixen totes
les dades que s’han d’enviar, per reduir espai i temps, i un cop que han arribat
al seu destí, les dades es descomprimeixen per poder ser llegides.
Els components bàsics d’un telèfon mòbil són:
-Un microprocessador.
-El microfon.
-L’altaveu.
-La pantalla de cristall líquid.
-El teclat.
-Una antena.
-Una bateria.
-Una targeta SIM.
-10-
-Una placa de circuits.
El microprocessador anomenat DSP o “Processador Digital de Senyals” és qui
processa càlculs a gran velocitat. Aquest processador gestiona els comandaments
del teclat i les senyals de l’estació base, a més de coordinar tota la resta de
funcions.
L’antena és qui capta i emet les transmissions de radio. Aquesta pot ser interna
o externa, en el cas que fos externa podria ser fixa o telescòpica.
La bateria és qui emmagatzema l’energia necessària pel funcionament de
l’aparell. És una de les peces més cares de l’aparell; si la bateria s’espatlla
sortirà molt més econòmic canviar de telèfon que comprar-ne una bateria nova.
Aquesta pot ser de Níquel, Cadmi o Ions de Liti.
La targeta SIM és necessària perquè el telèfon pugui connectar-se a una xarxa
i s’identifiqui el client dins d’aquesta. Emmagatzema la informació com el
número d’identificació personal, missatges de text i altres números de telèfon.
També és l’encarregada de controlar l’accés a través del codi PIN, i contenir el
codi necessari per accedir a la xarxa.
Les funcions bàsiques dels telèfons mòbils són:
-El bloqueig de teclat.
-El codi PIN.
-La marcació ràpida.
-La repetició de números marcats.
-El control de so.
-El servei SMS.
-El reconeixement de la veu.
-L’avís de trucades en espera.
-Les tecles programables.
El bloqueig de teclat serveix per evitar que un moviment no intencionat activi
el telèfon i faci trucades sense saber-ho.
El codi PIN és un número d’identificació personal que està format per quatre
dígits que funcionen com a codi d’accés a la targeta SIM. Si aquest número és
introduït dues vegades malament, el telèfon es bloqueja i haurem de teclejar el
codi PUK, que és un número de vuit dígits.
La marcació ràpida ens permet trucar a un número predefinit amb l’utilització
d’una o dues tecles, això és similar a les memòries dels telèfons fixos, que
-11-
truquen a un número amb només dues tecles.
La repetició de números marcats permet veure una llista que ens mostra tot el
moviment de trucades que ha hagut.
El control de so ens permet ajustar el volum de so d’una trucada.
El servei SMS (short message service) permet enviar missatges de text amb un
màxim de 160 caràcters a qualsevol altre telèfon mòbil. Aquest servei és el més
utilitzat pels joves.
El reconeixement de la veu permet trucar a algú per mitjà de la veu, que
prèviament ha estat enregistrada per l’usuari.
L’avís de trucades en espera permet avisar-nos d’una trucada entrant mentre
estem parlant, i poder atendre aquesta trucada sense penjar la trucada anterior,
és a dir, és una centraleta.
Les tecles programables ens donen accés ràpid a funcions que són utilitzades
amb molta freqüència per l’usuari.
-12-
2.2. Com funciona un telèfon mòbil?
El funcionament d’un telèfon mòbil pot semblar molt complex però en realitat
no ho és.
Els primer telèfons que van aparèixer van ser els radiotelèfons els quals rebien
cobertura d’una antena central que disposava de 25 canals i podia transmetre
fins a 80 quilòmetres de distància. El problema que tenien era que no suportaven
gaires freqüències i no podien atendre a la demanda i també al ser tan gran la
distància entre el telèfon i l’antena, havien de dur grans bateries que s’esgotaven
ràpidament.
El que ara coneixem com a telèfon mòbil funciona amb cèl·lules, a cada cèl·lula
hi ha una estació base o el
que és el mateix, una
antena. Cada cèl·lula fa
servir desenes de canals, el
que proporciona una
comunicació simultània de
diverses persones alhora.
Cada cèl·lula te un diàmetre
de aproximadament uns 12
quilòmetres. Quan passem
d’una cèl·lula a una altra el
que fem es deixar lliure la
cèl·lula anterior a un altre
telèfon i ocupem l’altra
cèl·lula. La avantatge que te
aquest sistema és que, els telèfons no necessiten bateries gaire grans, ja que la
comunicació te lloc entre distancies relativament curtes i es consumeix poca
energia.
Quan un operador rep una trucada, l’antena intentarà trobar el telèfon al qual va
destinada la trucada. L’operador del telèfon al qual truquem intentarà trobar-ho
buscant a totes les cèl·lules que tenen cobertura; un cop trobat l’informarà de la
freqüència en que ha d’operar. Si durant la trucada ens allunyem de l’estació
base la senyal es farà més feble, i és llavors quan l’estació de la cèl·lula següent
capta la freqüència, i quan la senyal és més forta, el telèfon rep l’ordre de
canviar d’estació base. A aquesta operació se li anomena ”handoff”.
Quan un telèfon està en una zona on el seu operador no li pot donar cobertura
es diu que està en “roaming”, és a dir, que està fent servir els serveis d’un altre
operador. Aquesta situació te lloc quan estem en altres països i no tenim
-13-
cobertura del nostre operador. Amb aquest servei s’han produït conflictes, ja que
moltes vegades el terreny geogràfic no concorda amb les cèl·lules; per exemple,
nosaltres podem estar a Portugal, a prop de la frontera amb Espanya; si fem una
trucada a Portugal, el que pot passar és que utilitzem una estació base d’Espanya
ja que podem estar més a prop d’una estació base de Portugal. Llavors, el cost
de la trucada serà Espanya-Portugal en lloc de Portugal-Portugal.
El problema que tenen els telèfons analògics és que tenen límit d’usuaris, és a
dir, si hi ha un gran nombre de persones parlant alhora, el sistema es col·lapsa;
per millorar això van sorgir els telèfons digitals que pertanyen a la segona
generació; una trucada seva ocupa de tres a deu vegades menys que la trucada
d’un analògic, el que fa que es puguin manipular un gran nombre d’aparells
alhora sense que es col·lapsi el sistema.
El futur de la telefonia mòbil serà sens dubte la tercera generació, que opera a
altes velocitats, i funciona de manera similar al codi morse, però amb la
avantatja de que transmet a quaranta milions de Hertzs (un hertz és un canvi de
polaritat per cada segon, quaranta milions de hertzs són quaranta milions de
canvis de polaritat per cada segon). D’aquesta manera els telèfons poden
aconseguir transmetre grans quantitats d’informació utilitzant poca energia i
obtenir millor qualitat de transmissió de dades. Anar a una velocitat molt alta,
permet ignorar l’existència de soroll, ja que les antenes no interfereixen les unes
amb les altres.
-14-
2.2.1. Satèl·lits
En general a totes les trucades intervenen antenes (estacions base), però quan
parlem de trucades internacionals a causa de la distància es fan servir els
satèl·lits com poden ser: Inmarsat A i Aero, Inmarsat B i M, Inmarsat Mini M,
Inmarsat C, Inmarsat E, Inmarsat V, EMSAT...
Els satèl·lits Inmarsat pertanyen a una organització mundial per a comunicacions
marítimes que opera sense ànim de lucre.
Respecte a comunicacions via satèl·lit en podem trobar de dos tipus, un tipus
seria el geoestacionari i un altre seria el no geoestacionari. Dintre del no
geoestacionari podem destacar dos tipus, els LEO i els MEO.
Els sistemes no geoestacionaris: fan servir satèl·lits que es troben a òrbites
baixes o mitjanes, és a dir, entre els 700 i els 10.000 quilòmetres respecte de la
superfície terrestre. Aquests satèl·lits poden tenir períodes orbitals de rotació
respecte el planeta terra, és a dir, que estan en continu moviment, no estan fixats
en un mateix lloc. Com que estan tan a prop, no es necessiten equips tan potents
i poden oferir cobertura als telèfons convencionals com poden ser els GSM amb
l’única necessitat d’antenes majors. Al estar en constant moviment, la zona
terrestre , la qual està pentinant, ha d’estar coberta per almenys un telèfon. Amb
aquest sistema sempre haurà cobertura ja que els satèl·lits estan en continu
moviment respecte l’escorça terrestre.
Dintre d’aquests satèl·lits podem desglossar-ne dos tipus:
-MEO
-LEO
Tots dos funcionen de la mateixa manera, les diferències que tenen són que els
LEO es troben a òrbites baixes entre els 500 i els 16.000 quilòmetres, i tenen
poc ample de banda, i els MEO es troben a òrbites molt més altes entre els
10.000 i els 20.000 quilòmetres.
Els sistemes geoestacionaris, “coneguts com a GEO”, en canvi: són els que el
satèl·lit està col·locat en un punt determinat; el seu moviment és el mateix que
el de la superfície terrestre, és a dir, sempre estarà situat al mateix punt de
manera que cobrirà permanentment la mateixa zona determinada. Sempre
mantindrà la seva posició relativa al cel, com és el cas dels satèl·lits emissors de
canals de televisió. Els telèfons que es comuniquen per mitjà d’aquests satèl·lits
han de ser molt potents ja que es troben a distàncies de 35.000 quilòmetres
respecte la superfície terrestre. El problema que tenen és un efecte de retard
-15-
causat per la distància que hi ha entre el telèfon i el satèl·lit.
Els costos de les comunicacions via satèl·lit varien segons l’operador, cada
operador imposa les seves tarifes, però acostumen a ser elevades.
La tecnologia IRIDIUM fa servir satèl·lits no
geoestacionaris, en òrbita circular polar, en concret els
LEO que operen per sobre de 1GHz. i es troben a una
altitud de 765 quilòmetres respecte la superfície terrestre.
En total, són una xarxa de 77 satèl·lits que donen
cobertura mundial, és a dir, estem on estem sempre
tindrem cobertura.
Amés de la tecnologia IRIDIUM també hi han d’altres que
funcionen de la mateixa manera, però com la xarxa IRDIUM no hi ha cap
sistema tan desenvolupat.
-16-
2.2.2. Antenes
Les antenes han estat i són un gran tema de polèmica
que ha commogut a la gran majoria d’usuaris de
telèfons mòbils, a causa dels efectes dels camps de
radiofreqüències en la salut.
A Espanya es diu que hi ha aproximadament 23.000
antenes de telefonia mòbil instal·lades, de les quals
9.500 pertanyen a Movistar, 6.000 a Vodafone, i
7.500 a Amena. Amb tot això s’aconsegueix una
cobertura pràcticament total de tot el territori
espanyol.
És important ser conscient de la diferència que hi ha
entre antenes, objectes que produeixen radiació en radiofreqüències; i les torres
o màstils que són les estructures on es col·loquen les antenes.
També és molt important saber diferenciar entre les antenes de ràdio FM i les
antenes de les estacions base, ja que són més perilloses les antenes de ràdio FM
que les antenes de telefonia mòbil; només ens hem de fixar en la distància
mínima de seguretat entre una antena i una persona, en l’antena de ràdio la
distància està entre els 243 metres i els 365 metres, i en l’antena de telefonia
mòbil la distància està entre els 6 metres i els 55 metres, depenent del tipus.
Actualment existeixen quatre tipus d’antenes:
-Macro-antenes.
-Micro-antenes.
-Antenes selectives.
-Antenes paraigua.
Les macro-antenes són antenes de grans mides que s’utilitzen a grans zones on
les distàncies entre les àrees poblades és molt gran. Per exemple, les zones
rurals.
Les micro-antenes es fan servir a àrees on hi ha molta densitat de població;
l’objectiu d’això és que a major nombre d’antenes, el nombre d’usuaris és
major.
Les antenes selectives són les que no tenen un radi d’acció total (360º), sinó que
el seu radi d’acció està enfocat per ser millor aprofitat. Un exemple d’aquestes
antenes serien les antenes que es col·loquen als túnels.
-17-
Les antenes paraigua són les que es fan servir en aquells casos on hi ha un gran
nombre d’antenes petites i s’estan produint continus canvis de terminal d’una
cèl·lula a una altra. Per evitar això s’agrupen els conjunts de micro-antenes de
manera que augmenti la potència de la nova cèl·lula i es pugui reduir el nombre
de canvis de cèl·lula que es produeixen.
Aquestes antenes poden incomplir les directrius de seguretat si el seu disseny no
és l’apropiat, les distàncies de seguretat no es compleixen, o emeten més
radiació de la que tenen permesa.
Les antenes han d’estar dissenyades de manera que les persones alienes no
puguin accedir a elles; i les persones que si poden accedir (els tècnics) que es
quedin a una distància mínima de seguretat de 3 metres.
Cal tenir en compte que la radiació que emeten les antenes no és la mateixa
radiació que emeten els rajos X, però de totes les maneres pot arribar a ser
perillosa si és suficientment intensa. Els danys que ens poden causar són
cataractes, cremades a la pell, cremades internes i esgotament a causa de la
calor.
Als Estats Units no es poden col·locar antenes als terrats, i aquí, a Espanya sí
que es poden col·locar; són més tontos que nosaltres o coneixen millor els
efectes a la salut?
-18-
2.2.3. Operadors
Un operador és una empresa que posseeix una xarxa d’emissió i recepció de
radiofreqüències que ofereixen els serveis a un telèfon mòbil, aquests serveis
variaran segons la quantitat de diners que ens vulguem gastar, però, el servei
mínim que ofereixen és el fet de tenir cobertura.
En principi, els operadors que apareixen a continuació, són operadors d’àmbit
estatal del sistema GSM, però, amb el temps s’han anat adaptant a les situacions
i segurament que en un futur molt pròxim ja estaran adaptats al sistema digital
UMTS.
A Espanya tenim quatre operadors (Movistar i Moviline de Telefonica Mòbils,
Vodafone i Amena), que es poden resumir en Movistar, Vodafone i Amena.
A continuació tenim una llista d’operadors de telefonia mòbil digital que tenim
aquí a Espanya. Dintre d’aquests operadors trobem dues modalitats diferents, la
modalitat de prepagament, que has de tenir diners al telèfon per poder fer
trucades, es podria comparar amb les cabines telefòniques; i l’altra modalitat és
la de contracte, que ens descompten per via bancària el preu de les trucades que
fem.
2.2.3.1. Movistar
Movistar va sorgir el dia 25 de juliol de 1995 i va mantenir el monopoli durant
tres mesos. Te en possessió 9.500 antenes al territori Espanyol.
La modalitat de contracte ofereix:
-Quota mensual de 0• .
-Alta de 21,03• .
-Segona alta gratuïta.
-Consum mínim mensual de 9• .
-Factures detallades.
-Canvi de modalitat gratuït.
-Tarifació per segons a partir dels primers 30 segons.
-Programa de punts per canviar de mòbil.
-Bústia de veu i avís de trucades perdudes gratuït.
-La primera selecció mensual de modalitat és gratuïta, els següents
canvis costen 6,01• .
-19-
Tipus de contractes que ofereix:
-Movistar Plus Elecció.
-Movistar Plus Plans.
La modalitat de prepagament ofereix:
-Quota mensual de 0• .
-9 mesos per utilitzar la teva targeta des de la primer trucada i fins
que recarreguis.
-Recarregues des de 5• .
-Bústia de veu gratuïta.
-Tarifació es fraccions de 30 segons a partir del primer minut.
-La primera selecció de modalitat és gratuïta, els següents canvis
costen 6,01• .
Tipus de modalitats de prepagament que ofereix:
-Activa 24 hores.
-Activa Total.
-Activa Club.
-Activa Quatre.
2.2.3.2. Vodafone
Vodafone va sorgir el mateix any que movistar, però tres mesos desprès. Te en
possessió 6.000 antenes al territori Espanyol.
La modalitat de contracte ofereix:
-IVA no inclòs a les tarifes.
-Alta de 21• .
-Segona alta gratuïta.
-Tarifació es fraccions de 30 segons a partir del primer minut.
-Servei de contestador gratuït.
-Programa de punts per canviar de mòbil.
-Cobertura internacional.
Tipus de contractes que ofereix:
-Contracte Matí.
-Contracte Tarda.
-20-
-Contracte Provincial.
-Contracte Universal.
La modalitat de prepagament ofereix:
-Quota mensual de 0• .
-La primera selecció de modalitat és gratuïta, els següents canvis
costen 6,01• .
-0,12• per consultar el saldo.
-Recarregues des de 5• .
-9 mesos per utilitzar la teva targeta des de la primer trucada i fins
que recarreguis.
Tipus de modalitats de prepagament que ofereix:
-Targeta Temps lliure.
-Targeta VF.
-Targeta Única.
2.2.3.3. Amena
Amena va néixer el dia 1 de gener de l’any 1999 i va ser el primer operador
que, a Espanya, ha fet servir una freqüència de 1800 Mhz. Te en possessió
7.500 antenes al territori Espanyol.
La modalitat de contracte ofereix:
-Tarifació per segons a partir del primer minut.
-Cobertura internacional.
-Consulta gratuïta de la bústia de veu.
-No hi ha quota d’alta.
-Les quotes mensuals depenen del tipus de contracte.
-Les quotes mínimes mensuals depenen del tipus de contracte.
Tipus de contractes que ofereix:
-Contracte Lliure.
-Contracte Lliure família.
-Contracte hores meves.
-Contracte 10 minuts.
-21-
La modalitat de prepagament ofereix:
-Consulta de la bústia de veu gratuïta.
-Consulta gratuïta de saldo.
-Tarifació per segons a partir del primer minut.
-Detall de trucades a internet.
-Cobertura internacional.
-La primera selecció de modalitat és gratuïta, els següents
canvis costen 6,01• .
Tipus de modalitats de prepagament que ofereix:
-Tarifa Univers.
-Tarifa La meva ciutat.
-Tarifa Oci.
-Tarifa Duet.
-22-
2.3. Història dels telèfons cel·lulars
El telèfon cel·lular el va inventar Martin Cooper el dia tres d’Abril de 1973,
mentre treballava per Motorola. Martin no només va ser el seu inventor sinó que
també va ser el seu primer usuari.
Martin Cooper va néixer el 1930 i va ser educat a Chicago, on va acabar la seva
carrera universitària d’enginyeria a l’institut de Tecnologia d’Illinois. Després
de tres anys de servei militar a les forces navals dels Estats Units, va treballar
durant un any a una empresa de telecomunicacions. El 1954 va ser contractat per
Motorola, on fabricava sistemes portàtils. Cooper va iniciar el seu treball amb
un sistema de ràdios portàtils per als agents de la policia; poc a poc va anar
promocionant en l’empresa on va arribar a cap de secció de tecnologia cel·lular,
i va ser aquí on va aconseguir una senyal de marcació i va poder fer la primera
trucada a través d’un mòbil al món.
Les primeres comunicacions cel·lulars mòbils van aparèixer al món als anys 80.
Es va començar amb la possibilitat d’instal·lar xarxes locals analògiques, que
eren diferents a cada país. Els problemes que va comportar van ser que els
telèfons només funcionaven al país que eren comprats. Això va començar a
preocupar als responsables, que eren conscients dels problemes que podien
sorgir en el futur. La capacitat de les xarxes era limitada donat que era analògica
i no podia suportar un gran nombre d’usuaris.
Els costos relacionats amb l’investigació eren molt elevats, el que feia que els
fabricants s’interessessin per globalitzar el sistema amb el que aconseguien
estalviar-se molts diners. D’aquesta forma és possible poder suportar els costos
elevats i poder fer una disminució de preus.
El 1982 es va crear la CEPT (Conférence des Administrations Européenes des
Postes et Télécommunications) on els membres que figuraven eren propietaris
d’empreses estatals que tenien el monopoli de les telecomunicacions al seu país.
La seva primera acció va ser prolongar la supervivència econòmica dels sistemes
mòbils. Es per això que es va crear el GSM o segona generació; el que es
pretenia amb això era unir Europa amb un sol sistema de telecomunicacions
cel·lulars. Aquest sistema no només necessitava una base econòmica sinó que
també necessitava suport polític, que és quan les autoritats van reconèixer la
importància del projecte. El 1984 la comissió Europea va donar el seu
recolzament formal al GSM.
Però existia un problema, cada cop hi havien mes usuaris del sistema GSM,
s’estava començant a sobrecarregar i es van veure obligats a reservar canals en
la freqüència de 900 Mhz.
-23-
El següent pas feia necessari potenciar operadors que asseguressin el futur del
sistema de manera que la xarxa s’estabilitzés. A partir d’aquest moment van
començar a ser provades les solucions possibles als problemes que plantejaven
els sistemes de segona generació. Aquesta decisió va ser essencial ja que va ser
recolzada pels fabricants. Al Regne Unit es va llançar un sistema de telèfons que
operava a 1800 Mhz. actualment coneguda com a “dual band”.
El problema que es van trobar és que quan van introduir aquests canvis es van
adonar que un telèfon no homologat podria causar danys a la xarxa. Per això es
va crear la IMEI (International Mobile Equipment Identity), que tenia com a
objectiu donar un número d’identificació personal a cada telèfon.
El 17 de Juny de 1992 es va signar el primer acord de “roaming” entre Telecom
i Vodafone. Aquest esdeveniment va tenir lloc al Regne Unit.
El fet que apareixes el GSM a Espanya va fer que s’obrissin els mercats a
operadors privats, de manera que van començar les estratègies de màrqueting
amb l’objectiu de fer que baixessin les tarifes i milloressin els serveis.
A nivell mundial, a partir del 1995 es va començar a operar a una freqüència de
1900 Mhz. el que va fer que amb el temps es comencessin a fabricar telèfons
que podien operar amb tres freqüències distintes (900, 1800, i 1900 Mhz.), el
que fa que no s’hagi de canviar de telèfon cada cop que es viatja a un continent
diferent al nostre.
A partir d’això es va pensar en estandaritzar el sistema a tot el mon, el que
permetia als fabricants haver d’estalviar-se el fet de preparar els aparells amb
tres freqüències diferents; va sorgir una tercera generació, que no solament
globalitzava, sinó que també permetia un munt de millores.
-24-
2.4. Generacions
Quan parlem de generacions ens referim al procés evolutiu que han seguit fins
ara i seguiran en el futur les telecomunicacions sense fils.
Cada generació ofereix uns nous serveis que es fonamenten en la velocitat de
transmissió de dades. A més velocitat, més coses es poden fer.
La primera generació va ser l’analògica que només va estar present als Estats
Units. Aquest sistema funcionava transmetent un flux continu d’ones de ràdio.
El seu inconvenient era el límit de telèfons que podrien estar connectats per cada
antena, el que feia que la qualitat de so no fos gaire bona, i que et trobessis en
la situació de voler trucar i no poder perquè el sistema estava saturat.
La segona generació és la digital, que funciona de la mateixa manera que la
primera però poden suportar un nombre més gran de telèfons connectats. Amb
el temps aquesta generació es va millorar i va permetre un accés a internet
limitat. Aquesta generació va ser la primera en sorgir a Espanya; el sistema GSM
en seria un exemple.
La tercera generació és la corresponent als telèfons UMTS, les millores que
aporta respecte les dues generacions anteriors són un accés sense límits a
internet, com també la compatibilitat a tot el mon, és a dir, poden ser utilitzats
a tot arreu del món sense problemes, al contrari de la segona generació de
telèfons mòbils en la que el sistema americà i europeu eren incompatibles. Les
millores que fan referència als serveis es basen en la velocitat que tenen quant
a transmissió de dades.
El principal problema que es troben els operadors per fer un canvi de generació
és la manca de diners que es necessiten per adaptar, tant estacions base, com
sistemes informàtics i telèfons; això fa que les inversions en telecomunicacions
siguin inversions a llarg termini.
A continuació tenim un exemple de les generacions que han hagut, hi ha i
hauran a Espanya:
-25-
2.4.1. GSM
El sistema GSM (Global System Movile) va ser el primer sistema que va
aparèixer a Espanya, no obstant això és molt recent.
El GSM operava a 900MHz. i es va començar a estendre de manera espectacular
a partir del 1992. Movistar i Vodafone van ser els primers operadors en treballar
amb aquest sistema.
El que va fer el sistema GSM va ser substituir l’antic sistema analògic que
existia i unificar el sistema digital europeu.
El GSM funcionava mitjançant el sistema de cèl·lules (cel·les), normalment
hexagonals, de major o menor mida, cadascuna de les quals és atesa per una
estació base que restringeix la zona de cobertura a la mateixa, aprofitant l’abast
limitat de la propagació de les ondes de ràdio a freqüències elevades; de manera
que l’espectre de freqüències pot tornar a ser utilitzat a cada cèl·lula, evitant les
interferències entre cèl·lules properes.
Les mides de seguretat que es poden destacar del sistema GSM són la targeta
d’identificació de l’usuari coneguda amb el nom de SIM (Targeta Intel·ligent
Estàndar), la qual te un codi d’identificació personal conegut amb el nom de
PIN.
Quan un usuari introdueix aquesta targeta SIM en un telèfon mòbil, es connecta
al sistema i permet fer les facilitats o opcions que la teva targeta permet. Aquesta
targeta, a més d’emmagatzemar la informació relativa a l’usuari, realitza la
majoria de funcions de seguretat, sense ella no es pot operar excepte les trucades
d’emergència.
El mecanisme de seguretat és el següent: l’usuari s’identifica davant la targeta
SIM insertant el seu codi PIN, alhora que la xarxa comprova el SIM amb un
protocol d’identificació, això ho fa mitjançant un codi encriptat utilitzant un
algoritme de flux i el telèfon rep un alies temporal que va canviant segons la
posició de l’usuari.
Una de les coses que aportava el sistema GSM eren els missatges de text, molt
utilitzats avui dia entre els joves. Aquest servei funciona de la següent manera:
El primer pas és escriure el text a enviar al teu telèfon amb l’editor de textos,
desprès aquest missatge de màxim 160 caràcters (espais inclosos) es enviat a la
central de missatges curts on el missatge s’envia al seu destí.
-26-
La màquina d’escriure és la següent:
Tecla
Minúscules
1
Majúscules
. , ‘ ? ! @ - : ; “/
2 / ABC
abäà2
\1
ABCÄÀ2
3 / DEF
defèé3
DEFÉ3
4 / GHI
ghiì4
GHI4
5 / JKL
jkl5
JKL5
6 / MNÑO
mnñoö6
MNÑOÖ6
7 / PQRS
pqrs7
PQRS7
8 / TUV
tuvüù8
TUVÜÙ8
9 / WXYZ
wxyz9
WXVZ9
[Canviar]
0/+
[buit] + = < >
#
[Símbols]
$
%&
El que el sistema GSM va aportar:
-Bona qualitat de servei.
-Amplia cobertura.
-Antenes Barates i poc sofisticades.
-Roaming a tot el món.
-Compatible amb aplicacións posteriors.
A continuació tenim uns exemples de telèfons GSM:
Nokia
Panasonic
-27-
2.4.2. WAP
El sistema WAP (Wireless Aplication Protocol) va sorgir arran del GSM amb
la finalitat de poder oferir a l’usuari del telèfon mòbil els serveis més rellevants
d’internet. Aquest no és més que un protocol per a l’adaptació del terminal
mòbil a un servidor d’internet connectat a la xarxa.
Els serveis que ofereix el sistema WAP són un accés a internet a partir d’un
telèfon mòbil, les pàgines que es poden visitar són de format WML, en les que
només hi apareix text. Aquest accés és bastant limitat i això sense comptar que
el seu accés te una velocitat de 9 Kbps. que no vol tir que sigui lenta, sinó que
priva de molts serveis com per exemple, per enviar un fax o un e-mail pots trigar
una bona estona.
Es pot dir que no aporta gaires millores sobre el sistema GSM, però cal destacar
el seu accés a internet, per on es poden fer comandes i reserves de tot tipus de
manera ràpida segura i eficaç.
El que nosaltres podem fer a internet amb un telèfon WAP és:
-Conèixer la previsió meteorològica.
-Veure les notícies d’ultima hora.
-Veure les cotitzacions de la borsa.
-Veure la cartelera del cinema.
-Accedir a informació esportiva.
-Saber quina serà la programació televisiva.
Els preus de l’accés a internet són els següents:
-Movistar: 0,12 / 0,06• / min.
-Amena: 0,12• / min.
-Vodafone: 0,10• / min.
Una evolució del WAP és el sistema GPRS, altrament conegut som sistema de
generació 2,5 o 2+. El GPRS representa les mateixes característiques que el
WAP amb la diferència que el terminal es troba constantment connectat a la
xarxa. Aquests sistemes ens demostren que hi ha la necessitat d’una tecnologia
amb un ventall de possibilitats més ampli en forma mòbil.
A continuació tenim uns exemples de telèfons WAP:
-28-
Ericsson
Siemens
Nokia
Motorola
Alcatel
-29-
2.4.3. UMTS
La tecnologia 3G s’ha estat desenvolupant des de el 1992, quan la ITU
(International Telecomunication Union) va començar a treballar amb un
estàndard anomenat IMT-2000 pensat per a ser global i únic. L’últim avanç en
les xarxes de 3G, és el sistema UMTS (Universal Movile Telecomunications
System) el qual permatrà als sistemes mòbils utilitzar infinitat d’aplicacións
multimedia a part de poder interoperar amb els sistemes GSM o 2G. L’UMTS
es visiona com el successor del GSM ja que aquest satisfà la creixent demanda
d’aplicacions d’internet i telefonia mòbil en sistemes de comunicació mòbil. La
nova xarxa incrementarà la velocitat de transmissió fins a 2Mbps. per usuari i
establirà un estàndard global millorant les possibilitats d’itinerància (roaming).
El sistema UMTS està basat en el protocol de segona generació que hi existeix
a Amèrica, on les dades es transmeten amb banda ampla a altes velocitats,
dividint les dades en paquets abans de la seva transmissió i un cop rebuts es
processen dades per poder endreçar-les i mostrar-les a la pantalla.
El que va fer que sorgís aquesta generació de telèfons va ser la constant
saturació del sistema GSM, i el fet de fer compatible el sistema de telèfons
Americà amb l’Europeu.
Les millores que aporten respecte la segona generació són l’accés a internet a
alta velocitat, superant així a un mòdem de 56 Kbps. Amb aquest augment de
velocitat es poden enviar i rebre grans quantitats d’informació, el que permet
una qualitat de so millor que la telefonia fixa, també permet fer “netmeeting” o
vídeo-conferència en temps real. Gràcies a aquest augment de velocitat es pot
navegar per la xarxa sense límits i es pot accedir a pàgines en format HTML. i
obtenir qualsevol informació estem on estem.
Amb totes aquestes millores els usuaris tindran el telèfon més temps davant els
seus ulls que als costat de la seva orella, ja que passarà a ser un dispositiu
multimedia i la transmissió de dades ocuparà la major part del temps que es farà
servir el telèfon mòbil. El que es pretén amb tot això és que les persones
substituïssin els accessos a internet a través dels ordinadors pels accessos a
internet a través dels mòbils.
Els telèfons de tercera generació seran molt particulars. Totes funcionaran de la
mateixa forma però cada marca les dissenyarà i programarà d’una forma
diferent, per tant, tindran diferents serveis segons les diferents marques. Cada
telèfon tindrà trets característics de la marca que el fabrica.
-30-
A continuació tenim uns exemples de telèfons UMTS:
Alcatel
Fujitsu
Siemens
Motorola
Nokia
Mitsubishi
-31-
Nec
Samsung
-32-
2.5. Problemes
Els telèfons mòbils poden semblar aparells molt bons i que han aportat moltes
millores, però també tenen un aspecte negatiu que serien els problemes directes
i indirectes que comporten. Quan a problemes indirectes podríem destacar els
problemes que afecten al medi ambient, i com a problemes directes podem
destacar els robatoris, causats per la manca de seguretat d’aquests aparells i la
facilitat de clonatge de targetes SIM.
Els problemes que tenen i comporten els telèfons cel·lulars són:
-Dificultat de reparar.
-Deixalles contaminants.
-El clonatge.
-La manca de seguretat.
-Les radiacions de les antenes.
-La prohibició als avions.
-La addicció.
Un greu problema del telèfon mòbil seria la dificultat de reparar un telèfon un
cop s’ha espatllat, ja que les seves peces tan petites fan que sigui una labor
impossible el fet de substituir segons quin component electrònic, ja que el
mateix calor que desprèn el soldador fa que es puguin espatllar d’altres. És una
tasca molt complicada ja que primer de tot s’ha de trobar l’avaria, i en ocasions
és més rentable substituir el telèfon espatllat per un altre de més modern i nou
que intentar gastar-se els diners en reparar-lo. Això fa que hi hagin molts
residus.
Un dels principals problemes de la telefonia mòbil, són les deixalles que generen
quan s’els acaba la vida útil. Es calcula que la vida d’un telèfon cel·lular és
d’ap roximadament d’un any i mig, però això no vol dir res, ja que l’evolució
d’aquests aparells fa que un model amb només mig any ja estigui desfasat.
Per solucionar aquests tipus de problemes del medi ambient hi han centres de
recollida selectiva com les deixalleries i els punts verds, que tenen com a
objectiu recollir totes les deixalles que poden fer malbé el medi ambient.
Podem llençar el nostre telèfon mòbil concretament al contenidor número quatre
de les deixalleries, que està destinat a aparells electrònics com poden ser els
ordinadors, els vídeos, altaveus, walkmans, telèfons mòbils...
-33-
A Barcelona ciutat podem trobar deixalleries a:
-C/ Cobalt, s/n.
-C/ Estatut, s/n.
-C/ Badajoz, s/n.
-Carretera de Collserola.
També el que es fa és allargar la vida dels aparells per no haver-cos de renovar
contínuament, però, la principal culpa és de l’usuari que ha de tenir cura de
l’aparell i fer tot el possible per protegir els factors ambientals que el fan malbé
com poden ser: l’humitat excessiva que causa la corrosió interna, el calor, que
fa malbé la bateria i els components electrònics, el fred que pot avariar la
pantalla.
El clonatge és un gran problema; consisteix en fer un escanneig per als impulsos
d’identificació del telèfon mòbil i fer-los servir per un altre telèfon, de manera
que s’aconsegueix trucar de manera gratuïta, carregant-li les factures al telèfon
que ha estat clonat. Això és similar al clonatge de targetes de crèdit.
En general, el problema més gran és l’existència d’una seguretat
considerablement vulnerable que es pot elidir molt fàcilment. Tot i que els
telèfons porten uns codis de seguretat, es poden “petar” amb molta facilitat. Per
poder desbloqueijar un telèfon només es necessita un cable i un ordinador.
Aquesta facilitat ha fet que el robatori dels telèfons mòbils s’hagi convertit en
un greu problema pels usuaris. La gran majoria de telèfons que són robats i
liberalitzats només s’els hi ha de posar una nova targeta SIM i ja poden
funcionar.
Es diu que les antenes emeten grans quantitats de radiació, però científicament
no s’han pogut demostrar els danys físics que es diu que produeixen. La gent
pensa que les antenes de telefoni mòbil són molt perilloses, però són encara
molt més perilloses les antenes de ràdio FM que les estacions base. Només ens
hem de fixar en la distància mínima de seguretat entre una antena i una persona,
en l’antena de ràdio la distància està entre els 243 metres i els 365 metres, i en
l’antena de telefonia mòbil la distància està entre els 6 metres i els 55 metres.
Una antena pot ser perillosa si se sobrepassen aquests límits de seguretat, no
obstant això no s’han pogut descriure danys causats a partir de les antenes.
La prohibició dels telèfons mòbils en els avions es pot considerar un problema
per a les nostres butxaques ja que als avions només es poden fer trucades des del
telèfon de l’avió, cosa que no surt gens econòmica. Els motius pel quals es fa
això són els problemes que el nostre telèfon pot ocasionar a la xarxa terrestre,
és a dir, si nosaltres fem una trucada des de un avió amb el nostre telèfon
-34-
tindrem una senyal molt més forta que els telèfons que hi ha a terra, ja que ens
desplacem a gran velocitat i l’avió fa l’efecte esponja. Les millores que tenen a
l’aire són problemes per a la telefonia terrestre, ja que ocasionen moltes
interferències a la xarxa terrestre.
Cal tenir en compte que un telèfon mòbil no produeix interferències a l’avió com
es diu, no afecten a la seguretat.
Un ciutadà britànic (Neil Whitehouse) va ser acusat i empresonat durant un any
per haver fer servir un telèfon mòbil a un avió.
Es diu que els telèfons mòbils creen addicció, aquesta addicció es manifesta
sobretot en situacions que els pares estan molt temps fora de casa, pèrdua de
parents, fracàs escolar o un tràngol amorós.
Al Periódico de l’Estudiant de desembre del 2002 hi figura una notícia que diu:
Espanya registra els primers casos d’addictes als mòbils. Aquesta notícia ens diu
que hi ha joves que fan un us excessiu del telèfon mòbil de tal manera que poden
arribar a enviar fins a 200 missatges diaris i pagar factures mensuals de 120• ,
que és el que els ha passat a dos joves menors de 18 anys.
-35-
-36-
3. Part pràctica
La part pràctica consisteix en explicar com es fa un cable per liberalitzar un
telèfon, i com es liberalitza un telèfon mòbil.
A la part pràctica també trobem els resultats de les enquestes.
El que aconseguim liberalitzant un telèfon mòbil és permetre que un aparell que
està destinat a funcionar per un operador, passi a formar part de qualsevol altre
operador. Els motius pels quals la gent fa això és la qüestió de preus entre els
diferents operadors.
Per exemple: si tenim un telèfon de Vodafone, i pel que nosaltres fem servir el
telèfon ens surt més a compte passar-nos a Movistar, el que farem serà
liberalitzar l’aparell per poder deixar-lo lliure i fer que pugui llegir la targeta
SIM d’un altre operador.
El que jo intentaré serà a partir d’aquests passos “convertir” un telèfon destinat
a ser Vodafone a un telèfon que pugui fer-se servir per un altre operador com
Movistar o Amena.
-37-
3.1. Com es fa un cable per liberalitzar un Nokia 3310
Per fer un cable per a un Nokia 3310 necessitarem una
sèrie de condensadors i díodes que s’hauran de col·locar
a una placa amb l’objectiu d’aconseguir que l’ordinador
i el telèfon puguin operar sense problemes.
LLISTAT DE COMPONENTS
NOM DEL COMPONENT
QUANTITAT
PREU
Condensador 10 F
4
0,1032•
Condensador 470 F 16V
1
0,1160•
Condensador 47 F
1
0,0265•
Transistor a 5V
1
0,1840•
MAX232
1
1,0300•
Sòcol de 16 potes
1
0,0552•
RS 232
1
0,3160•
Carcassa RS 232
1
0,4260•
Díodes 100V 0,2A 1N417
3
0,0330•
connector MBUS CO-3310
1
6•
Placa de circuits
1
3,6700•
2 metres
0,25•
Cable UTP
T O T A L + I V A =
13.17•
Aquestes peces es poden trobar fàcilment a qualsevol botiga d’electrònica, jo
concretament les he comprat a la botiga Onda Ràdio del carrer Gran Via de les
Corts Catalanes, 581.
-38-
Només el connector MBUS CO-3310 no el vaig adquirir allà
perquè no el tenien i el vaig haver de comprar a un servei
tècnic de telefonia mòbil de l’Eixample, que va ser l’únic lloc
on el vaig trobar.
Un cop que tinguem tots els components haurem de muntar el següent circuït
elèctric:
Per poder muntar aquest circuït necessitarem:
-Rodet d’estany al 60%
-Cinta aïllant
-Soldador
-Alicates de tall
-Alicates de puntes planes
-Tèster
-Tornavís
-Paciència
Un cop que tinguem muntat el circuit amb el cable, ja podrem passar a
liberalitzar el nostre telèfon.
Amb aquest cable no solament podem liberalitzar el telèfon sinó que també
podem introduir melodies, logotips i podem enviar missatges.
-39-
3.2. Com es liberalitza un Nokia 3310
Per poder liberalitzar un telèfon mòbil necessitem:
-Un telèfon mòbil.
-Un cable unlock.
-Un ordinador.
-Un programa anomenat “flasher”.
Depenent de la marca del telèfon utilitzat es farà servir un programa o altre i un
cable o altre, però tots funcionen de manera similar. Jo treballaré amb la marca
Nokia ja que a part de ser la marca del meu telèfon, és la marca que te un índex
més gran d’usuaris.
-El primer pas seria trobar i descarregar d’internet el programa Nokia
flasher. Aquest programa te la funció d’esborrar un codi intern que porta de
fàbrica i editar-ne un de nou.
-Un cop el tinguem, entrarem sota windows i descomprimirem el
programa Nokia flasher al nostre directori arrel C:\.
-Tot seguit, executarem el programa Nokia flasher que és una icona de
color vermell, i ens apareixerà una finestra com la imatge que apareix a sota. En
aquest cas haurem de fer clic a on posa INTEL.
-Desprès de fer clic a INTEL s’ens obrirà una altra finestra com la que
tenim a continuació que ens mostra tots els models i tipus de flasheig en funció
de la versió del sistema operatiu que porta instal·lat el telèfon. És molt important
conèixer la versió del sistema operatiu que porta el telèfon, ja que sis ens
-40-
equivoquem podem aconseguir que el telèfon deixi de funcionar. Per poder
conèixer aquesta versió, en el cas dels Nokia hem de teclejar el següent codi a
la pantalla principal; *#0000# i llavors ens apareixerà el tipus de versió
acompanyada d’un nombre.
-Quan sapiguem la versió del telèfon clicarem al botó corresponent a la
nostra versió i apuntarem en un paper el número que apareix a sota del boto.
-Un cop ja haguem pitjat el boto s’ens obrirà una finestra d’MS-DOS, on
haurem de seleccionar el model del telèfon en un menú i haurem d’escriure el
número que hem apuntat abans, que era el que estava a sota del botó.
-41-
-Quan ja haguem introduït el número ens dirà que connectem el cable i
que encenguem el telèfon.
-Un cop que prenem la tecla intro, apareixerà una barra d’estat similar a
la barra que apareix quan instal·lem programes.
-Quan aquesta barra arriba al 100% ens dirà “Done” i llavors ja podrem
desconnectar el telèfon del cable i ja serà lliure.
-42-
3.3. Enquestes a joves
A Espanya hi ha més de 32.000.000 telèfons mòbils dels quals una gran part
pertanyen als joves, que els fan servir per enviar-se missatges de text.
A les enquestes que vaig fer preguntava una sèrie de preguntes per saber quins
coneixements tenen els joves sobre el seu telèfon mòbil.
Les preguntes que es feien i els resultats que he obtingut són els següents:
Tens telèfon mòbil?
0
20
40
60
Sí
80
No
De quina marca és el teu telèfon?
0
20
40
Nokia
Alcatel
60
Ericsson
80
Altres
Quin operador tens?
0
10
20
Movistar
30
Vodafone
40
50
Amena
-43-
60
100
Quin tipus de pagament tens?
0
20
40
60
Prepagament
80
100
Contracte
Com el vas adquirir?
0
20
40
60
Regalat
Comprat
80
100
Donat
Podries prescindir d'ell?
0
20
40
60
Sí
80
No
Saps on s'ha de llençar el telèfon?
10
20
30
40
Sí
50
No
-44-
60
70
100
Per què el fas servir?
0
20
40
60
Missatges
80
Trucades
És perjudicial?
0
10
20
Sí
30
No
40
50
No ho se
-45-
60
100
-46-
4. Conclusió i valoració dels coneixements
adquirits
Les conclusions que he tret en comú fent aquest treball són les següents:
-Cada cop ens acostem més a un món on tot funciona sense fils.
-El que fa trenta anys podia ocupar un edifici de tres plantes ara ocupa només
una part del palmell de la mà.
-Els fonaments de l’evolució es basen en la velocitat de transmissió de dades,
ja que a més velocitat, més coses es poden fer.
-Vivim en una societat en que la majoria dels joves fan servir el seu telèfon
mòbil com una joguina en lloc de fer-lo servir com un estri de comunicació.
-Els telèfons mòbils de les futures generacions passaran més estona davant dels
nostres ulls que al costat de la nostra orella.
-Les antenes de telefonia mòbil poden ser perilloses per a la salut si se superen
les distancies de seguretat permeses.
Estic molt content amb el meu treball ja que he aconseguit gairebé tots els
objectius que tenia proposats.
He aconseguit conèixer el funcionament de les comunicacions sense fils, cosa
que no em va costar gaire ja que el tema m’interessava bastant.
He conegut les dues generacions que han hagut a Espanya, diferenciant els
sistemes que hi han dintre d’aquestes.
He pogut conèixer el “futur present” que aporta la tercera generació de telefonia
mòbil a nivell mundial.
He aconseguit conèixer la història de la telefonia mòbil al món des de la seva
invenció fins als últims sistemes.
El que no vaig aconseguir amb gaire èxit va ser fer preguntes a la gent a través
dels fòrums d’internet ja que només em van contestar 3 persones.
-47-
He vist els problemes que presenta la telefonia mòbil i com es poden solucionar
aquesta sèrie de problemes, com són les deixalles que generen tots aquells
aparells els quals s’els hi acaba la vida útil.
He conegut els motius els quals no es pot parlar pel telèfon mòbil als avions.
El que sí que he aconseguit i estic molt content és liberalitzar el meu telèfon
mòbil amb el meu propi cable, cosa que em va semblar una mica complicada.
També he aconseguit fer un estudi estadístic amb enquestes realitzades a joves
on es feien diferents preguntes que m’ajudaven a conèixer els seus coneixements
de telecomunicacions.
Gràcies a aquest treball he aconseguit descobrir moltes coses noves que no sabia
ni que existien. Com és el cas de la tecnologia IRIDIUM, que la vaig descobrir
gràcies als llibres de telecomunicacions.
Un dels problemes que he tingut fent aquest treball ha estat el gran allau
d’informació que he tingut que sintetitzar i que en ocasions es contradeia.
Un altre problema que vaig tenir va ser la manca de trobar alguna cosa pràctica
per fer conjunt amb aquest treball.
En resum, estic content d’haver fet el meu treball de recerca de la telefonia
mòbil.
-48-
-49-
5. Bibliografia
Pàgines Web consultades:
www.portalgsm.com
www.telefonos-moviles.com
www.allwap.com
www.gsmspain.com
Libres consultats:
Títol: Todo sobre comunicaciones.
Autor: José Manuel Huidobro.
Editorial: Paraninfo.
Títol: Fundamentos de telecomunicaciones.
Autor: José Manuel Huidobro.
Editorial: Paraninfo.
Títol: El líbro del teléfono.
Autor: J. Espallargas, F. Limonche i P. Robles
Editorial: Progensa.
Títol: Móviles, WAP, SMS, y compañía.
Autor: Gert Lautenschlänger i Bernhard Schmidtke
Editorial: Data Becker
Títol: Las antenas
Autor: R. Brault i R. Piat
Editorial: Paraninfo.
-50-
-51-