LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
El Manifest de Sandhurst que es va fer públic, pel príncep Alfons, a Gran Bretanya el 1 de
desembre de 1874, on es resumia el programa de la monarquia Alfonsina.
Els trets principals del programa era un règim conservador i catòlic que garantiria el sistema
polític liberal i restabliria l’estabilitat política i l’ordre social.
Cánovas del Castillo va ser l’ideòleg que va redactar el manifest. Des de 1873, per encàrrec
d’Isabel II, Cánovas va dirigir oficialment la candidatura d’Alfons (futur Alfons XII). La caòtica
situació política en la que estava Espanya, des de la instal·lació de la Primera República va
impulsar al general Martínez Campos a conspirar a favor del príncep Alfons a qui va proclamar
rei d’Espanya el 29 de desembre de 1874 a Sagunt (València).
El 9 de gener de 1875, Alfons XII, confirmava el primer govern de la Restauració presidit per
Antonio Cánovas del Castillo, un sistema bipartidista amb alternança en el govern.
Els dos partits de torn varen ser, el que caracteritzaria a la Restauració, el Conservador, liderat
per Cánovas i format pels moderats i unionistes. Defensaven l’immobilisme polític (resistència
al canvi polític, el sufragi censatari (només votaven molts pocs limitats pel cens) i la defensa de
l’Església i ordre social. Tenien el suport de l’aristocràcia, grans propietaris rurals, l’alta burgesia
i la jerarquia eclesiàstica.
Després estaven els Liberals, partit fundat pel polític Pràxedes Mateo Sagasta, a partir d’un
acord entre progressistes, demòcrates i republicans moderats.
Defensaven el sufragi universal masculí, que era que tots els homes majors de 25 anys
poguessin votar (anomenat sufragi Universal), i un reformisme social més progressista i laic.
Tenien como suport al propietaris rurals mitjans i petits, les classes mitjanes, burgesia i
professionals.
Els dos partits coincidien en:
-
Defensa de la monarquia
La Constitució
La propietat privada
L’Estat unitari i centralista
El objectiu del torn de partits era para que cap partit (conservador o liberals) monopolitzés el
poder i que l’altre utilitzara l’exercit per aconseguir el poder mitjançant pronunciament militar.
Volia assegurar l’estabilitat institucional, i això funcionava de la següent manera:
Quan el partit que governava en el moment, sofria un desgast polític i perdia la confiança de les
Corts o simplement, els líders polítics consideraven que era moment d’un relleu. El rei nomenava
al nou president, que era sempre el líder de l’oposició, aquest diluïa les Corts i convocava
eleccions per aconseguir un nombre de diputats necessaris per poder governar.
Eren resultats manipulats, acordats entre els dos partits majoritaris, el que estava en el poder
en aquell moment i el que entrava. La resta quedava exclosa del sistema.
El cacics, eren persones amb poder i autoritat, que influïen en els votants per orientar la direcció
del vot. Aquesta influència o domini excessiu dels cacics en la vida política o social es
denominava CACIQUISME.
Per aconseguir els resultats previstos s’utilitzaven una sèrie de trampes com manipulació del
cens, compra de vots, inclòs amenaces als votants, això es nomenava TUPINADA.
Després de la mort d’Alfons XII, a 1885, es va impulsar un acord entre liberals ( Sagasta) i
conservadors (Canovas) per por a una desestabilització del sistema polític i varen fer el Pacte
de Pardo, que tenia la finalitat de fer torns del poder del govern, tot això sota el règim de
Maria Cristina d’Habsburg (esposa d’Alfons XII, regent fins que el seu fill pogués heretar el
tron).
Fins la darrera dècada del segle es va mantenir el torn de partits.
Dissidències internes i la descomposició dels partits varen encaminar durant la Restauració a la
Constitució del 1876, que va permetre governar de manera més estable sense haver de
canviar-la cada vegada quan l’altra part arribava al poder.
Els elements principals de la Constitució eren:
- Declaració de drets i llibertats (impremta, reunió, expressió, associació..)
- Sobirania compartida, que era el pacte entre les dues institucions bàsiques de l’Estat:
Rei i Corts. La sobirania no rau en una sola de les institucions, sinó que s’exerceix per
mitjan de les dues.
Realment, lo que donava amplies atribucions al rei, com convocar, suspendre o
dissoldre les Corts.
- La monarquia exercia de moderador a la política i havia de garantir la bona entesa i
l’alternança entre partits.
- El poder legislatiu corresponia a unes Corts (formades per un Congres de Diputats) i un
Senat (format per membres en funció del seu càrrec o designada pel rei.
- La Constitució no fixava quin tipus de sufragi hi havia, però quan governava el partit
conservador va ser censatari (només un 3% de la població) i universal (masculí) quan
governava el partit liberal.
- Catolicisme como religió oficial de l’Estat, restablint el sosteniment del culte i el clero
per finançar l’església.
TERCERA GUERRA CARLISTA, va començar amb el regnat d’Andreu de Savoia i va acabar amb
Alfons XII a l’any 1876.
Durant tot aquest període el carlisme contava amb un fort suport popular, principalment a
Navarra, Catalunya, País Basc i algunes parts de Castilla i Aragó. Estaven en contra del govern
liberal.
Martínez Campos va liderar l’exercit que va possibilitar la rendició dels carlins a Catalunya,
Aragó i València. Va continuar el conflicte al País Basc i Navarra amb la rendició a 1876.
Les conseqüències d’aquesta Tercera Guerra Carlista va ser la supressió total del règim floral.
Als territoris bascos varen eliminar les excepcions fiscals i del servei militar, comuns a tot
l’Estat.
A 1878, l’Estat va concedir a les diputacions florals basques, mantenir la capacitat de fixar
impostos a canvi d’una partida anual a l’administració central.
El Conveni de Zajón es va signar després de la finalització de la Guerra des Deu Anys a Cuba a
1878 on incloïa el següents punts:
- Amplia amnistia
-
Abolició de l’esclavitud
Promesa de representació política i administrativa a les Corts espanyoles.
0
