El Cànon de l'aigua
Barcelona 27−11−2000
INTRODUCCIÓ: RAONS PER LA CREACIÓ DEL CÀNON
El cànon de l'aigua es crea a la llei 6/1999 de 12 de Juliol. És un impost de naturalesa ecològica sobre l'us de l'
aigua que substitueix al cànon d' infraestructures hidràuliques , l'increment de tarifa de sanejament i el canon
de sanejament de la Generalitat. Per tant per saber les raons primeres de la seva creació hem d' acudir al
perquè de la creació del tributs als qual substitueix,creats l'any 1990 mitjançant la llei 5/1990 de 9 de Març.
Segons podem trobar a la mateixa llei , el govern de la Generalitat , degut a haver assumit ,per mitjà del RD
1/1988 de 28 de Gener, la competència sobre obres públiques hidràuliques , té que fer front a una sèrie d'
intervencions que es concreten en l`execució d'un seguit d'obres que impliquen un volum d'inversió important
i l'elaboració d' un programa d'infraestrutures. Aquesta actuació no només es realitzarà per la Generalitat sino
que les corporacions locals també tenen competències en aquest aspecte. Així el sistema d'abastament quedarà
dividit en:
• Una xarxa bàsica constituida per obres de captació , plantes de tractament d'aigua , conduccions, dipòsits i
estacions de bombatge susceptibles de portar aigua a més d' una xarxa secundaria( diversos municipis) , que
serà explotada per la Generalitat.
• Xarxes secundaries d'àmbit supramunicipal explotada per associacions de municipis.
• Xarxes domicilaries municipals competència de les corporacions locals.
Per aconseguir aquests objectius necessiten generar recursos adicionals. Seguint la política de molts països
europeus, per sufragar les despeses de les obres d'abastament i d' infraestructures generals , és a dir, tot el cicle
de l'aigua des del moment de la precipitació fins als tractaments i deguassos, s'acudirà als usuaris de l'aigua,
fonamentalment d'abastament i industrial.
Per això es crea el cànon d'infraestructures hidràuliques com un impost propi amb afecció al finançament de
les despeses fixades al el programa d'obres hidràuliques. Des de la creació de l'Agència Catalana de l'aigua per
llei 25/1998 de 31 de Desembre el cànon d'infraestructures, la tarifa de sanejament i el cànon de sanejament
estan afectats com a recursos de l'Agència.
Les competències de l'Agència Catalana de l'aigua són segons l'article 16 de la llei 25/1998 de 31 de
Desembre:
• En l'àmbit de les conques internes de Catalunya , elaborar i revisar els plans,els programes i els
projectes hidrològics , i fer−ne el seguiment, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics i els
aspectes qualitatius i quantitatius de les aigües i del domini públic hidràulic en general, inclòs
l'atorgament de les autoritzacions i concessions.
• En relació amb les parts del territori que corresponen a conques hidrogràfiques compartides amb
altres comunitats , administrar i controlar els aprofitaments hidràulics, exercir la funció executiva de
policia del domini públic hidràulic i tramitar els expedients que es refereixen a aquest domini , llevat
de l'atorgament de concessions d' aigua.
• La promoció, la construcció, l'explotació i el manteniment de les obres competència de la Generalitat.
• El control , la vigilància i la inspecció de la xarxa bàsica Ter−Llobregat i d'altres instal.lacions
hidràuliques que se li encomanin.
• La intervenció administrativa i el cens dels aprofitaments de les aigües superficials i subterrànies
existents i dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials,subterrànies o marítimes.
1
• El control de qualitat de les platges i de les aigües en general.
• El control de la contaminació de les aigües per mitja de l'aplicació d'un enfocament combinat,
utilitzant un control de la contaminació en la font mitjançant la fixació de valors límit d'emissió i
objectius de qualitat del medi receptor.
• La gestió,recaptació, administració i distribució dels recursos econòmics que li atribueix aquesta llei i
l'elaboració del seu pressupost.
• L'acció concertada i,si s'escau, la coordinació de les actuacions de les administracions competents en
matèria d'abastament i sanejament en el territori de Catalunya.
• La promoció d'entitats i associacions vinculades a l'aigua i el foment de les seves activitats.
• L'obtenció d'informació necessaria de les persones físiques i jurídiques,públiques o privades, per al
exercici de les seves competències.
• L'ordenació dels serveis d'abastament en alta i de sanejament.
• La proposta al Govern de l'establiment de limitacions en l'ús de zones inundables que s'estimen
necessaries per a garantir la seguretat de les persones i els béns.
• Les funcions i atribucions que la legislació general atorga als organismes de conca.
EL FET IMPOSABLE: ELEMENTS DEL FET IMPOSABLE,EXEMPCIONS
Podem definir el fet imposable com el fet hipotèticament previst a la norma la realització del qual determina el
naixement de l'obligació tributària. Podem distinguir dins d'ell dos elements diferenciats:
• L'Element objectiu: Constituit per un fet considerat en si mateix aillat de qualsevol vinculació
personal.Dintre d' aquest element podem veure diferents aspectes:
• Aspecte material: El fet.
• Aspecte espaial: A on es produeix el fet.
• Aspecte temporal: Quan es produeix el fet.
• Aspecte quantitatiu: Determinacio de la capacitat econòmica relativa del fet.
• L'element subjectiu: Vincle que uneix a una persona amb l'element objectiu i determina en aquesta
persona la condicio de subjecte passiu de l'obligació tributària.
A l'impost que estudiem el fet imposable es defineix als primers articles del Tïtol V de la llei 6/1999 de 12 de
Juliol.
L' aspecte material el trobem a l'article 39
Constitueix el fet imposable del cànon de l'aigua l'ús real o potencial en els termes establerts en aquesta llei i
la contaminació que el seu abocament pot produir.........
És a dir que l' aspecte material sería l'ús real o potencial de l'aigua i la contaminació que provoca el seu
abocament, entenent com ús i consum de l'aigua segons l'article 2.14 de la llei 6/1999
• La captació , la distribució i el consum d'aigües superficials o subterrànies.
• L'emissió de contaminants a les aigües i les activitats de recollida i de tractament d'aigües que donin
lloc posteriorment a abocaments al medi receptor.
• Qualsevol altra aplicació, fins i tot no consumptiva, de les aigües superficials o subterrànies que
puguin repercutir de manera significativa en l'estat de les aigües, com ara la generació de energia
elèctrica i la refrigeració.
L' aspecte espaial es troba a l'article 37.2 i.3
2
L'aplicació del cànon de l'aigua afecta a l'ús de l'aigua facilitada per les entitats subministradores i.......
D'aquest article podem deduir que l'aplicació del cànon es dona a l'aigua facilitada per les entitats
subministradores i la procedent de captacions d'aigües superficials i subterrànies dintre del territori de
Catalunya definit a efectes d'aquesta llei a l'article 5 com:
• Conques hidrogràfiques internes. Corresponents als rius:
Muga,Fluvià,Ter,Daró,Tordera,Besós,Llobregat,Foix,Gaià ,Francolí i Riudecanyes, totes les rireres
costaneres entre la frontera de França i el desguàs del riu Sènia .
• Conques hidrogràfiques intercomunitaries: Part catalana dels les conques dels rius Ebre,Garona, i
Xuquer, en els termes establerts per la legislació vigent.
En cas de les conques intercomunitaries si el subjecte passiu d'aquest impost paga un altre tribut vinculat als
abocaments la quota del tribut es podrà deduir de la quota del cànon de l'aigua
L'aspecte temporal se'ns indica a l'article 40.
L'acreditament del cànon de l'aigua concideix amb el moment del consum real o potencial de l'aigua........
On se'ns diu que l'obligació tributària neix en el moment del consum real o parcial de l'aigua , és adir , la
meritació es produeix en el moment del consum.
L'aspecte quantitatiu es determina a l'article 42. Es tracta de una quantificació no dineraria , és a dir la base
imposable no té com a magnitud els diners sino el volum d'aigua consumit real o estimat expressats en metres
cúbics.
Dona en aquest mateix article una sèrie de mínims de facturació
• 6 metres cúbics per usuari
• 3 metres cúbics per plaça per als establiments hotelers.
• 3 metres cúbics per unitat d'acampada per als establiments de camping.
• En cas d'usos industrials vinculats a activitats econòmiques de carácter estacional(període inferior a 7
mesos) mínims donats per les fórmules següents:
• Per establiments hotelers: 0,25 x 0.3 x 3 x nº de places x(nombre de dies d'opertura/30).
• Per establiments de camping: 0.25x0.3x2.5x nº unitats d'acampada x dotació diaria ponderada.
• Resta d'establiments: 0.2 x cabal abastat
i s'indica que la valoració es farà preferentment per mitja d'estimació directa i si no és possible per estimacio
objectiva o per estimació indirecta. En cas de determinació de la base imposable per estimació objectiva
s'aplicaran les següents fórmules:
• En cas de captacions subterrànies que no tinguin instal.lats dispositius de mesurament directe el
consum mensual s'avalua d'acord a la potència nominal del grup elevador mintjançant la fórmula
següent: Q= 37500 x p/(h+20) on Q= consum mensual facturable, p=potència nominal del grup
elevador en quilovats i h=profunditat dinàmica mitjana de l'aqüifer en la zona considerada en metres.
• En cas de subministraments mitjançant contractes d'aforament s'avalua per la fórmula. b=I/P on b=
volum d'aigua estimat , I=import satisfet com a preu de l'aigua en pessetes i P= preu mitjà ponderat
segons les tarifes vigents de l'aigua subministrada per l'entitat en els subministraments mesurats per
comptador dintre del terme municipal i corresponent al mateix tipus d'ús, expressat en pessetes per
metre cúbic.
• En cas de recollida d'aigües pluvials per part del usuaris amb la finalitat d'utilitzar−la en processos
productius la quantitat d'aigua a considerar és l'equivalent al doble del volum desl dipòsits de recollida
3
• En cas d'establiments de camping sense aparells de mesura: Cabal anual = Qd + Qreg on Qd= cabal
estimat d'aigua per a usos domèstics i sanitaris i Qreg= cabal estimat d'aigua de reg.
L'element subjectiu del fet imposable el trobem a l'article 41 de la llei 6/1999.i l'article 9.2 del reglament de
l'impost.El vincle és la realització del consum de l'aigua .En defecte d' acreditació documental de la condició
de haver realitzat el consum es considerará que el consum s'ha realitzat pel: titular de la polissa o contracte de
subminstrament quan estracti d'aigua subministrada, el titular de la concessió quan es tracti d'una concessió de
proveïment, el titular de les instal.lacions quan l'aigua provingui d' una captació mitjançant instal.lacions
pròpies.
Les exempcions es descriuen a l'article 39.2 de la llei 6/1999 de 12 de Juliol i són las següents:
• El consum d'aigua fet per l'Agència Catalana de l `aigua, les entitats locals de l'aigua i els òrgans de
l'Estat per a operacions d'investigació o control , els sondeigs experimentals que no siguinobjecte de
cap aprofitament, les operacions de gestió i millora del domini públic hidràulic, i les efectuades amb
destinació a obres públiques de llur competència.
• Els cosums fets pels serveis públics d'extinció d'incendis o els que amb les mateixes característiques
siguin efectuats o ordenats per les autoritats públiques en situacions d'extrema necessitat o catàstrofe.
• Els usos corresponents a la utilització de l'aigua que facin les entitats públiques per a l'alimentació de
fons públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs,jardins i camps esportius públics.
• L'abastament fet a través de les xarxes bàsiques i en general, l'abastament en alta d'altres serveis
públics de distribució d'aigua potable.
• El consum d'aigua per a l'ús agrícola, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en
naturalesa o quantitat d'adobs,pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d'inspecció de
l'Administració competent.
• Els usos domèstics de l'aigua en tots els nuclis de població de menys de 400 habitants de població
base que no disposen de subministrament domiciliari d'aigua i de xarxa de tractament o evacuació
d'aigües residuals.
ELS SUBJECTES PASSIUS
Les figures del subjectes passius es defineixen a l'article 41.2 i 3 de la llei 6/1999 de 12 de Juliol i en l'article 9
del RD 103/2000 de 6 de Març.
En primer lloc tenim al Contribuent que es determina com la persona física o jurídica pública o privada i les
entitats de l'article 33 de la LGT (comunitats de bens,ect) usuaries d'aigua en baixa que la rebin per mitjà
d'una entitat subministradora o la captin mitjançant instal.lacions pròpies o en règim de concessió de
proveïment. El reglament ens diu que excepte prova en contrari es considerarà usuari d'aigua en baixa a:
• El titular de la pólissa o contracte de subministrament quan l'aigua sigui subministrada per una entitat.
• El titular de les instal.lacions quan l'aigua provingui d'una captació mitjançant instal.lacions pròpies.
• El titular de la concessió quan es tracti d'una concessió de proveïment.
Després trobem la figura del Sustitut que és aquell que compleix amb l'obligació tributària en lloc del
contribuent. La llei ens diu que les entitats subministradores són obligades tributàries en substitució del
contribuent i han de complir les obligacións formals i materials que imposa la llei.La llei però els eximeix de
complir les obligacions que imposa la llei respecte als imports repercutits en llurs abonats i no satisfets per
aquests , en aquest casos l'Agència Catalana de l'aigua.liquidarà directament als abonats en el termini establert
pel reglament que és remet a la legislació aplicable a la percepció de la resta de tributs de la Generalitat
Respecte a Responsables solidaris o subsidiaris a la llei no apareix cap article on es parlí d' aquestes figures.
4
DETERMINACIÓ DE LA QUOTA TRIBUTÀRIA
Hi ha diferents tipus de gravamen segons els usos de l'aigua consumida.
• Tenim el tipus de gravamen aplicable als usos domèstics, entenent com a usos domèstics els recollits
a l'article 16.a de la llei 6/1999 de 2 de julol:
• Ús per sanitaris i dutxes.
• Ús per cuina i menjador.
• Ús per rentades de roba i vaixelles.
• Neteges de parcs i jardins.
• Refrigeració i condicionament domiciliaris sense activitat industrial.
• Altres usos inherents o propis de l'activitat humana no industrial, ni comercial, ni agrícola ni
ramadera.
Que és per l'any 2000 (art 37 llei de pressupostos de la Generalitat) 42,30 pts/m3. Aquest tipus s'afecta dels
coeficients següents segons el tram de consum mensual:
• 1: Si el consum és menor de 12m3 .
• 1,5: Si el consum és més gran que 12m3
Aquest límit s'incrementa en 3 m3 més per cada persona que passi de 4 que visquin en el mateix habitatge.
També s'afecta pel coeficient de concentració demogràfica amb el valors següents:
• 1: Si el municipi està conectat a un sistema de sanejament públic que reculli les aigües residuals.
• Si el municipi no disposa de sistema de sanejament públic els coeficients són: 0,662 fins a 2000 h.
0,819 de 2000 h fins a 10000 h.
0,978 de 10000h fins a 50000h
• més de 50000h.
Segons la disposició setena de la llei 6/1999 a l'àmbit territorial de la part catalana de les conques del
Ebre,Xuquer i Garona, les rieres que van a parar al barranc de Codolar i la desembocadura del riu Senia,
s'aplicarà un coeficient del 0,7 fins que s'aprovi el programa d'obres hidràuliques per aquesta zona.
• Tipus de gravamen aplicable a usos industrials ,agrícoles i ramaders recollits a l'article 16.b,c i d de la
lle 6/1999:
• Agrícoles: Grup 01.1,01.3,01.4,0.2 secció A de la CCAE−93(aprovada pel RD97/95 de 21 de Febrer).
• Ramaders: Grups 01.2,01.5 secció A de la CCAE−93.
• Industrials: Grups 05.2 secció B, secció C,D i E.
• Assimilables a industrials la resta de activitats econòmiques no incloses en les anteriors.
En resum totes les activitats econòmiques recollides a la CCAE−93. Hi dos tipus de gravamen:
• Un tipus de gravàmen general: Correspon al consum d'aigua de 13,4 pts/m3.
S'ha d' afectar per un coeficient durant un període transitori en funció del volum d'aigua utilitzada:
• Fins a 50000 m3/any 1
• De 50001 a 500000 m3/any 0,5 durant 4 anys
5
0,75 any 5 i 6
1 any 7
• De 500001 a 5000000 m3/any 0,13 durant 4 anys
0,5 any 5 i 6
0,75 any 7 i 8
1 any 9
• De 5000001 a 10000000 m3/any 0,013 durant 4 anys
0,13 any 5 i 6
0,5 any 7 i 8
0,75 any 9 i 10
1 any 11
• Més de 100000000m3/any 0,0013 durant 4 anys
0,013 any 5 i 6
0,13 any 7 i 8
0,5 any 9
0,75 any 10
1 any 11
Cada coeficient s'aplica al tram de volum que s'indica.
Les empreses que facin un ús industrial que acreditin que el volum d'aigua utilitzat correspon a un ús
racional,eficaç i eficient segons la Directiva 96/61 podran mantenir els coeficients del primer any.
Quan es tracti d' usos agrícoles no exempts,usos ramaders,utilització directa d'aigües residuals o usos
industrials per produir energia,refrigeràció en circuits oberts o mixtes i aqüicultura s'afecta amb un coeficient
0 , és a dir ,que en aquest casos no es grava el consum.També s'afectarà amb un coeficient 0 quan es tracti
usos de l'aigua que corresponguin a la part catalana de les conques dels rius Ebre,Xuquer i Garona, rieres que
desemboquen al barranc de Codolar i desembocadura del riu Senia, fins que s'aprovi el programa d'obres
hidràuliques d'aquest territoris segons la disposició final vuitena de la llei 6/1999.A Tarragona és deduible el
tipus de gravamen general la part corresponent al tipus aplicat durant el mateix període pel concepte de cànon
de derivació de l'aigua establert per la llei de l'estat 18/1991 d' 1 de Juliol.
• Un tipus de gravamen específic que correspon a la contaminació de les aigües que té dues
modalitats:
• Tarificació per volum: 44,28 pts/m3. En cas d'aigua per refrigeració a centrals tèrmiques amb volum
6
anual més gran de 1000HM3 s' aplica un coeficient de 0,0046.
• Tarifa individualitzada: Basada en la carrega contaminant mesurada directament o declarada pel
subjecte passiu del tribut obligat a fer−ho: T=[(Ci x Pui x Cpi x Ksi x Kdi) x Ka x Cr x Cf] x Kr.
On Ci= Concentració de cada parametre de contaminació establert que són: Matèries en suspensió(MES).
Matèries inhibidores(MI).
Matèries oxidables(MO)
Sals solubles(SOL)
Increment de temperatura de més de 3 graus(IT)
Nitrogen(N)
Fosfor(P).
Pu = Preu unitari de cada parametre de contaminació establert que és per l'any 2000 de MES 40,55 pts/Kg
MI 81,09 pts/k−equitox
MO 81,11 pts/Kg.
SOL 648,88 pts/sm3/cm
IT 0,008588 pts/m3oC
N 51,92 pts/Kg
P 103,84 pts/Kg.
Sense IVA.
Cp= Coefcient punta de cada parametre: Relació entre el valor de concentració de la contaminació mitjana i
els valors de concentració màxima: V = Vmàxims/Vmitjans.
• Si V"[1,1.1] Cp= 1
• Si V"[1.12,1.25] Cp= 1,1
• Si V"[1.26,1.5] Cp= 1,2
• Si V"[1.51,1.75] Cp= 1,5
• Si V"[1.76,2] Cp= 1,7
• Si V"[2.01,3] Cp= 2
• Si V"[3.01,4] Cp= 2,5
• Si V"[4.01,5] Cp= 3
• Si V > 5.01 Cp= V amb un màxim de 10.
Ks= Coeficient de salinitat. Els abocaments fets en aigües superficials continentals amb cabals superiors a 100
m3 /sg en époques d'estiatge estan afectats pel paramentre SOL equivalent a 0,1.
Kd= Coeficient de disolució per abocaments al mar mitjançant instal.lacions de sanejament privades:
7
• SOL Kd=0.
• N Kd=0.
• P Kd=0.
• MI Kd=1.
Per als altres parametres si els valors de disolució inicial són:
• Més grans que 11000 Kd=0,55.
• Entre 7000 i 11000 Kd=0,6.
• Entre 4000 i 7000 Kd=0,65.
• Entre 2000 i 4000 Kd=0,7.
• Entre 1000 i 2000 Kd=0,75.
• Entre 100 i 1000 Kd=0,8.
• Més petit de 100 Kd= 1.
Ka= Coeficient d'abocament al sistema. Si aquest és inferior al previst per als usos domèstics es multiplica per
1,5 amb límit el previst per a usos domèstics.
Cr= Coeficient de regulació.S'aplica si el contribuent utilitza un dispositiu per regular el cabal abocat seguint
les intruccions de l'administració que s'encarrega d'una depuradora i és de 0.75.
Cf= Coeficient de fertirrigació. S'aplica si l'aigua residual es destina a la reutilització pròpia amb finalitats
agrícoles en les condicions que autoritzi l'Agència Catalana de l'aigua i és de 0,75.
Kr=Coeficient corrector de volum: Relació entre el volum d'aigua abocat i el volum d'aigua de
subministrament
La determinació sobre quina modalitat a aplicar es resol per l'Agència Catalana de l'aigua previament a la
liquidació del cànon.
Aquest tipus específic es pot substituir per l'aplicació d'una o més exaccions al pagament , quan degut a la
perillositat de la contaminació l'administració construeixi instal.lacions de tractament per tractar la
contaminació,.La quantia del qual ve determinada per la suma de les quantitats següents:
• El total previst de despeses de funcionament i conservació de les instal.lacions.
• El 8% del valors de les inversion realitzades per l'administració actualitzades i tenint en compte
l'amortització tècnica i la depreciació de la moneda.
La Quota tributària resulta de l'aplicació a la base imposable dels tipus de gravamen anteriors. Si en supòsits
d'usos agricoles i ramaders no exempts no es pot calcular el tipus específic segons l'article 47 la quota es
fixarà per un sistema de determinació objectiva basat en :
• Capacitat productiva de l'explotació, en nombre ,volum o pes.
• Nombre i característiques dels cap de bestiar.
• Extensió de l'explotació agropecuària, sistema de depuració propis i sistemes de gestió dels productes
fitosanitaris.
PROCEDIMENT DE LIQUIDACIÓ
Segons l'article 50 de la llei 6/1999 de 2 de Juliol les entitats subministradores de l'aigua declaren i
autoliquiden el cànon de l'aigua dels seus abonats a l'Agència Catalana de l'aigua.
8
L'Agència Catalana de l'aigua liquidarà directament als subjectes passius en els següents casos:
• Quantitats repercutides als abonats no pagades en el termini establert per a fer−ho.
• Subjectes passius en cas d'aigua procedent de fonts pròpies de subministrament : aigües superficials o
subterrànies, instal.alcions de recollida d'aigües pluvials.
Podem dir que hi ha diferents modalitats de declaracions :
• La declaració de facturació a la que estàn obligades les entitats subministradores i on es troben els
imports repercutits als seus abonats pel cànon de l'aigua inclosos a les seves factures. Hi ha dos tipus
de declaracions de facturació :
• Simplificada: aplicable a entitats subministradores amb volum de facturació inferior als 100000m3.
Hauran de presentar una declaració de facturació abreujada (Model A10) abans del 20 de gener de
cada any i una declaració de dades administratives (model A11)per cadascun dels municipis de
subministrament abans del 31 de març de cada any
• Ordinària: Hauran de presentar una declaració mensual abreujada (model A10) deu dies abans del
termini per complir les obligacions fiscals, una declaració trimestral de dades administratives (model
A11) durant el mes posterior a la finalització de cada trimestre natural.
• La declaració dels usuaris industrials i assimilables de l'aigua amb la finalitat de determinar la
modalitat i tipus de gravamen específic.Estan obligats a presentar declaració : els usuaris amb
activitats compresses a la divisió 05.02 secció B, seccions C,Di E de la CCAE−93, els usuaris amb
altres activitats només si es requerida per l'Agència.Hi ha dos tipus de declaració:
• Abreujada: (Model B1), aplicable als establiments amb activitats compresses a la divisió 05.02
secció B i seccions C,D i E amb consums inferiors a 6000m3/any i establiments amb altres activitats i
consum inferior a 6000m3/any si li es requerida.. Aquesta declaració té validesa de 4 anys i s'ha de
presentar l'últim trimestre de l'any en que es compleixi el 4t any.La primera declaració es presentarà
durant els 3 mesos deprés de l'entrada en funcionament.
• Bàsica:(models B1,B2,B3,B4 i B5) aplicable als establiments amb activitats compresses a la divisió
0502 secció B i seccions C,Di E amb consums més grans de 6000m3/any, o que consumin entre 1000
i 6000m3/any i superin els valors de contaminació següents:
• MES= 500mg/l
• MO= 750mg/l
,disposin d' un sistema propi de depuració o que la incorporació d'aigua als productes,les aigües no abocades,
les pèrdues per evaporació i/o usos de refrigeració sigun més de un 50% del consum d'aigua, i els establiments
amb altres activitats si els es requerida. Aquesta declaráció té validesa d'un any i es presenta l'últim trimestre
de l'any anterio(si no ha hagut modificacions pot ratificar la de l'any anterior).Es podem presentar
declaracions complementaries per actualitzar les dades de contaminació.
La manca de presentació de les declaracions o les declaracions incompletes o fraudelentes és sancionable i
dona lloc al procediment d'ofici per a determinar el tribut aplicable a l'establiment.
• La declaració dels subjectes passius amb fonts pròpies: Hauran de presentar una declaració inicial de
dades (model B1) dins del termini de 3 mesos des de l'inici de l'activitat, Declaracions
periódiques(model B6) dins dels 20 dies naturals primers de cada trimestre.
Altres obligacions que el reglament del impost RD3/2000 imposa a les entitats subministradores són:
• Cobrar als seus abonats l'import del cànon de l'aigua incloint−lo a la factura com un cost més.
• Adaptar el format de les seves factures per diferenciar: m3 facturats en el període, tipus
aplicable,import final facturat pel cànon de l'aigua.
• Pagament de les quantitats corresponents al tribut que no hagin repercutit als seus abonats quan faci la
9
declaració de facturació.
• Complir el RD 2402/1985 en matèria de facturació.
• Presentar una declaració resum de l'any anterior(model A30) abans del 31 de març de cada any.
• Presentar 20 dies abans de la declaració anual la relació detallada de totes. les factures i documents
equivalents emessos l'any anterior en suport informàtic.
• Comunicar i documentar a l'Agència Catalana de l'aigua dels imports repercutits i no satisfets pels
seus abonats.(model A40).
• Ingrés del cànon de l'aigua (model A20)segons un dels 2 procediments següents:
• Procediment directe:basat en dades reals abans del fi de trimestre natural posterior al que fa
referència si superen un volum de facturació d' 1000000m3 anuals i disposin de l'administració
suficient per al compliment de l'obligació.
• Procediment·objectiu:mínim de 80% de la facturació del darrer trimestre abans del fi del trimestre
següent al de recaptació. Si s'escau es procedirà a la regularitzció d'aquests imports abans del 31 de
març
L'opció per un o l'altre .procediment s' ha de fer abans del 31 de desembre de l'any natural inmediatament
anterior i no pot ser modificada en els dos anys naturals posteriors.
L'Agencia podrà també practicar liquidacions provisionals complemetaries per tal de:
• Corregir errors aritmètics o de concepte.
• Liquidar interessos de demora i recàrrecs quan l'ingrés es produeixi fora de termini.
• Liquidar els imports de cànon de l'aigua corresponents a consums que no hagin estat declarats a
l'Agéncia en el termini establert.
• Rectificar autoliquidacions en funció de les dades que previament disposi.
• Liquidar a les entitas acollides al procediment objectiu d'ingrés, l'import del cànon de l'aigua en els
percentatges esmentats.
PROCEDIMENT DE RECAPTACIÓ
El procediment de recaptació està regulat al RD 3/2000 reglament regulador del cànon de l'aigua als articles
48,49 i 50. On s'ens diu que la recaptació en període voluntari correspon a l'Agència Catalana de l'aigua
seguint la normativa general en la matèria de recaptació i la resta de normes reguladores del tributs de l'aigua
de la Generalitat. La recaptació la farà directament l' Agència o a través de les entitats subministradores.
En cas d'ingressos fora de termini sense requeriment previ s'aplicaran els recarrecs del article 61.3 de la LGT:
• Dintre dels 3 mesos següents al final del període voluntari: 5%.
• Dintre dels 6 mesos següents al final del període voluntari: 10%
• Dintre dels 12 mesos següents al final del període voluntari: 15%
• Més de 12 mesos després del final del període voluntari: 20%.
Si el retard en la presentació de les declaracions liquidacions o autoliquidacions o declaracions tributàrias es
produeix per primera vegada l'Agencia pot liquidar el cànon d'acord amb les dades de les declaració
inmediatament anterior.
L'Agència pot preveure la periodicitat anual de les declaracions liquidacions, autoliquidacions o declaracions
tributàries quan les circunstàncies de la facturació , gestió o comprovació del tribut així ho aconsellin.
El període executiu de recaptació s'inicia:
• Deutes liquidats per l'Agència: l'endemà al del venciment del termini establert per al seu ingrés.
10
• Deutes autoliquidats presentats dintre de termini: el dia següent a la finalització del termini determinat
per aquest ingrés.
amb la providència de constrenyiment que suposa l'inici de la via de constrenyiment i que correspon a
l'Agència.
Com a part de l'administració de la Generalitat de Catalunya .l'Agència gaudeix de caràcter privilegiat als
procesos de suspensió de pagaments i preferència de crèdits sobre altres deutors.
L'Agència és competent per atorgar ajornaments i fraccionaments de deutes tributàries , en període voluntari o
executiu, així com per dispensar de la prestació de garanties que correspon al director/a de l'Agència.
Els ingressos es faran en el Tresors de la Generalitat al compte corrent obert a nom de l'Agència Catalana de
l'aigua i si s'autoritza en comptes oberts al seu nom en entitats privades de crèdit i estalvi de Catalunya.
EL FENÒMEN DE LA RESISTÈNCIA TRIBUTÀRIA
Degut a l'aparició del cànon d'infraestructures hidràuliques,cànon de sanejament i increment de tarifa de
sanejament l'any 1990 amb la llei 5/1990 de 9 de Març,precedessors del cànon de l'aigua ,va haver a
Catalunya i sobretot a la provincia de Barcelona un moviment associatiu contra l'imposició sobre l'aigua . Els
veïns es queixaven perque l'imposició sobre el consum de l'aigua domèstica resultava ser molt més elevat que
el preu del consum en sí. A més per determinar la quota no es tenia en compte el nombre d'habitants d'una
mateixa casa (amb la consegüent major tributació de les families nombroses) ni es contemplaven uns mínims
necessaris d'aigua per persona. Això donava lloc a situacions en que una persona que vivía sola i malbaratava
l'aigua pagava el mateix que una casa on eren 4 o5 de familia i que no malbarataven l'aigua només pel fet de
consumir els mateixos m3.Una de les finalitats del impost era i és el consum eficient i reprimir el
malbaratament d'aigua cosa que no es reflectia en la forma d'imposició de l' impost donant lloc a injusticies
socials.
Aquest moviment veïnal que es va negar a pagar el tributs que graven el consum de l'aigua es va aglutinar en
una associació anomenada Confav (confederació d' associacions de veïns) i va fer multiples manifestacions en
contra d'aquests tributs. Degut a aquesta pressió:
• En el decret 188/1999 de 1 de Juliol es regulen deduccions sobre la tributació de l'aigua del 20% per a
families nombroses o amb ingressos inferiors al salari mínim interprofessional.
• En la legislació del nou cànon de l'aigua que susbtitueix al canon d'infraestructures hidràuliques
,cànon de sanejament i increment de tarifa de sanejament ja es contemplen criteris de nombre
d'habitants per casa per determinar la quota tributària com veiem a l' exposició de motius on es diu:
Pel que fa als usuaris domèstics, es protegeix un nivell bàsic de consum atenent el nombre d' ususaris de l'
habitatge.
• També es penalitza el malbaratament de l'aigua en la determinació del tipus de gravamen per a usos
domèstics aplicant un coeficient del 1,5 sobre el tipus general quan el consum d'aigua sobrepassi uns
límits que dependran del nombre de persones que visquin a l'habitatge.
En els suposits d'usos domèstics... i en el cas d'habitatges, el tipus s'afecta....
a)Consum mensual igual o inferior a 12 m3:1
b)consum mensual superior a 12m3:1,5
11
En el cas que el nombre de persones per habitatge sigui més gran de 4.....s'ha d'incrementar en 3 metres
cúbics per cada persona adicional.....
El 22 de Setembre va sortir una noticia al diari Avui on es deia que l'associació Confav que s'havía oposat a
pagar els tributs de l'aigua durant els 9 anys que ha durat el conflicte havíen arribat a un acord amb la
Generalitat per començar a pagar el tribut de l'aigua vigent des d' aleshores.Quedava el problema de com es
faría el pagament dels tributs impagats anteriors.
BIBLIOGRÀFIA
Normativa:
Llei 4/1990 de 9 Març d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'area de Barcelona.
Llei 5/1990 de 9 Març d'infraestrutures hidràuliques de Catalunya.
Llei 25/1998 de 31 Desembre de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.
Llei 6/1999 de 2 Juliol d'ordenació gestió i tributació de l'aigua
Llei 3/2000 de 19 Maig de pressupostos de la Generalitat.
Decret 188/1999 de 13 Juliol pel qual es regula les deduccions en la tributació de l'aigua.
Decret 103/2000 de 6 Març regulació del tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'aigua.
Pagines Web:
www.avui.es
www.gencat.es/mediamb/ACAD
El Canon de l'aigua
Aquesta afectació suposa que és incompatible amb la imposició de contribucions especials per a cobrir el cost
d' execució de dites obres.Això ja no es dona al cànon sobre l'aigüa com podem veure a l'article 37.5 llei
6/1999.
1
19
12
Descargar

Canon del agua

Infraestructuras hidráulicasL'Agència Catalana de l'aiguaCuota tributariaObras públicasRecursos naturales
L'estat del món 2004; Worldwatch Institute

L'estat del món 2004; Worldwatch Institute

SostenibilidadSociedad sostenible # ConsumismeNoves fonts d'energiaGlobalització

Vias romanas

Vias romanas

Via de la Plata # PontsHistoria universalIngeniería Romana

Comerç i Economia

Comerç i Economia

GATT (General Agreement on Tariffs and Trade)CatalunyaUE (Unión Europea)EspanyaEvolució històricaPetroliBalança comercial, de pagamentsFluxosComerç Just, SolidariTurismeOMC (Organización Mundial del Comercio)

Premsa estatal: Pla de Marketing

Premsa estatal: Pla de Marketing

Televisión # Diaris: informacióSector ComunicatiuRadioRevistasRevistesPeriodismoAnunciantsMercadeoMercadotecniaTelevisióAnunciantesAudiencia

Capitulo 3: Tuve en mi pago en un tiempo

Capitulo 3: Tuve en mi pago en un tiempo

Lírica y poesía gauchescaLiteratura hispanoamericana contemporánea del siglo XIXProtesta y crítica social

Feminisme

Feminisme

Moviment feministaTelevisióEstatusDiscriminacióCiencias socialesRol socialTreballadorasComunitatIdeals

ÍNDEX: Índex Introducció Estat del Benestar

ÍNDEX: Índex Introducció Estat del Benestar

CatalunyaDesenvolupamentDéficitSanitatPressupostosEspaña # Estat del BenestarServicios socialesSituación EconómicaContext familiar

CONTENTS Introduction . 2 Great Britain Capital London................. 3

CONTENTS Introduction . 2 Great Britain Capital London................. 3

GlasgowLondonLegendTraditionsEdinburghGeographyPolíticsEventsGreat BritainHistory