Comencem Avaluació inicial 1. ERCROS, SA, i La Farga Rod, SL, són dues empreses establertes a Manresa. Indica algunes diferències que hi ha entre elles relacionades als aspectes següents: a) El capital mínim. b) La responsabilitat dels socis. c) El nom dels títols en què es divideix el seu capital. d) L’impost amb el qual tributen. L'alumnat ha de diferenciar les característiques de cada empresa per la raó social donada, ja que una és una societat anònima i l'altra és una societat de responsabilitat limitada. ERCROS, SA 2. La Farga Rod, SL Capital mínim de 60.000 €. Capital mínim de 3.000 euros. Té responsabilitat limitada. Té responsabilitat limitada. El seu capital es divideix en accions. El seu capital es divideix en participacions. Tributa per l'impost de societats. Tributa per l'impost de societats. Argumenta la situació econòmica d’una empresa de la qual sabem que ha fabricat i venut l’últim any 3 500 unitats del producte que fa i que el seu punt mort és de 3 620 unitats. Aquesta empresa tindrà pèrdues perquè no ha arribat a produir i vendre la quantitat mínima amb la qual compensa tots els costos fixos (punt mort). 3. Una botiga acaba d’obrir a l’agost. Durant aquest mes ha comprat 300 unitats de producte a 10 € cada unitat i ha venut 100 unitats a 15 € cada una. Té intenció de continuar amb el negoci. Quant ha guanyat o quant ha perdut aquest mes si considerem que no ha tingut cap altra despesa més? L'empresa ha guanyat 5 € de cada unitat que ha venut, per tant ha guanyat 500 € (5 x 100= 500 €). Les 200 unitats que no ha venut estan en el magatzem i les vendrà en els propers mesos. 4. Una marca de xampú ha modificat el seu envàs de manera que s’adapta millor a la mà. Des de fa una setmana per la televisió surt cada tarda un anunci mostrant les virtuts d’aquest canvi. Quina o quines estratègies de màrqueting està utilitzant aquesta marca? Està aplicant dues estratègies: l’estratègia de producte, ja que està modificant la forma de presentació de l’envàs; i l’estratègia de promoció a través de la publicitat. © Mcgraw-Hill Education 1-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Comencem 5. Has tingut sort i han contestat la teva sol·licitud de demanda de feina. T’agafaran a una botiga per treballar els caps de setmana. Quin document hauràs de signar abans de començar a treballar? S’ha de signar un contracte en el qual es pacten totes les condicions que s’establiran en la relació laboral. 6. Un amic teu que sap que estudies economia de l’empresa, et demana consell sobre quin pot ser el millor lloc per posar un quiosc per vendre caramels i llaminadures. Quin consell li donaries i per què? Primer cal pensar en el tipus de consumidor que compra caramels i llaminadures, i després en el lloc on es pot trobar aquest consumidor. Tenint en compte el producte els nens i joves són els principals consumidors de caramels o llaminadures, així com les famílies que ho compren per fer bosses per repartir en les festes d’aniversaris. Per tant, un bon lloc per posar un quiosc seria a prop de les escoles o dels instituts. 7. Moltes famílies diuen que porten la comptabilitat de casa seva. A què es refereixen? Quina informació recullen? Les famílies porten la comptabilitat de casa seva recollint els ingressos i les despeses que tenen cada mes o cada any. 8. Has vist una bici de muntanya estupenda que val 670 €. Creus que s’adapta perfectament al que necessites. Parles amb els teus pares i et diuen que només et poden ajudar amb 250 € i que per a la resta has de buscar altres fonts de finançament. Què volen dir amb això? Quines poden ser aquestes fonts en el teu cas? Les fonts de finançament són totes les alternatives que li poden proporcionar diners. En el cas del jove de l’enunciat, les fonts de finançament poden ser: estalviar, demanar diners als avis o a algun germà més gran, buscar una feina de cangur, vendre alguna cosa de la seva propietat que no utilitzi, etc. 9. En una conversa de veïns en Joan li diu a la Marta: «Finalment ens hem decidit per comprar l’apartament a la platja. Hem signat una hipoteca per vint anys, sort que ara els interessos estan baixos!». a) A què es refereixen quan diuen que han signat la hipoteca? Molta gent parla de la hipoteca per referir-se a un préstec amb garantia hipotecària, és a dir, que l'apartament és la garantia del pagament. b) Com es relaciona amb els interessos? Quan es demana un préstec s'ha de tornar la quantitat demanada més els interessos, si el % d'interès que cal tornar és baix és millor per a la família que ha demanat el préstec. 10. Hi ha botigues que un cop acabada la temporada si no han venut totes les existències fan una rebaixa molt gran en el preu de venda per aconseguir liquidar-les. Altres, fan una rebaixa molt petita i triguen més en vendre-ho tot. Quines avantatges i quins inconvenients observes en cada una de les estratègies anteriors? L'avantatge de liquidar ràpid les existències per la baixada de preus és que l'empresa recupera ràpid els diners que havia invertit en la compra o fabricació dels productes. L'inconvenient és que l'ingrés total és menor que l'esperat. El fet que la rebaixa de preu sigui més petita té l'avantatge que l'ingrés s'acosta més a la previsió que havia © Mcgraw-Hill Education 2-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Comencem fet l'empresa per a la venda d'aquell producte, però té l'inconvenient que triga molt més en recuperar els diners i s'ha d'esperar per a tornar a comprar nous productes. © Mcgraw-Hill Education 3-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Obertura d’unitat 1. A què associes la designació patrimoni de la humanitat o patrimoni mundial? El patrimoni de la humanitat o patrimoni mundial es pot associar a aquells béns que tenen alguna característica que els fa únics, i per aquest motiu tenen més valor i s'han de protegir per conservar-los. 2. Els edificis moderns que es troben a la majoria de ciutats europees, podrien formar part del Patrimoni de la Humanitat? Per què? Els edificis moderns es poden trobar en qualsevol ciutat europea són semblants per la qual cosa no són únics ni exclusius i això fa que tinguin menys valor. 3. En el cas de les famílies també es parla de patrimoni. Quins elements el formen? El patrimoni de les famílies està format per tots els béns que disposen i que tenen algun valor: habitatge, cotxe, mobles, roba, diners... 4. I en el cas de les empreses, quins elements formen part del patrimoni d’una empresa? Les empreses també disposen de patrimoni format per elements que tenen un valor: els locals, les màquines, els mobles, les existències... Però, a més de patrimoni, tal com ocórrer amb les famílies, també tenen deutes com els diners que deuen a un banc, per exemple. Activitats 1> La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements patrimonials que té i la seva valoració (al final de l’any 2017) amb la intenció que li ordenis en béns, drets i obligacions i li calculis el patrimoni net. Té un local de lloguer (per tant, no forma part del seu patrimoni) i amb mobiliari divers valorat en 4 800 €, dels quals deu a l’empresa subministradora 1 800 €. Té un pagaré que ha de pagar a un proveïdor per valor de 800 €. La llar d’infants del barri li deu 480 € per material escolar que encara no li ha pagat. Al magatzem, als prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la venda (llibres, llapis de colors, motxilles, etc.), tot valorat en 6 500 €. Disposa de diners en efectiu a la caixa registradora per un total de 385 €. La caixa registradora té un valor de 530 €. Al banc té un compte corrent amb un saldo de 5 800 €. © Mcgraw-Hill Education 4-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 2> El patrimoni i la comptabilitat La llibreria del senyor Joan et facilita el conjunt d’elements patrimonials que té i la seva valoració (al final de l’any 2018) amb la intenció que li ordenis en béns, drets i obligacions, li calculis el patrimoni net i li comuniquis si en aquest any ha guanyat o ha perdut i quant. Té mobiliari divers valorat en 4 800 €, dels quals encara deu a l’empresa subministradora 1 400 €. Deu a Hisenda 700 €. La llar d’infants del barri, que habitualment compra a crèdit, li deu 250 € per material escolar divers. Al magatzem, als prestatges i a l’aparador té material divers destinat a la venda (llibres, llapis de colors, motxilles, etc.), tot valorat en 7 200 €. Disposa de diners en efectiu a la caixa registradora per un total de 425 €. La caixa registradora té un valor de 530 €. Al banc té un compte corrent amb un saldo de 7 800 €. © Mcgraw-Hill Education 5-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 3> 4> El patrimoni i la comptabilitat Classifica els elements següents del patrimoni d’una empresa segons les masses patrimonials que s’han definit en aquest apartat: diners en efectiu, mobles diversos, factures pendents de pagament per la compra d’existències, accions d’una empresa per tenir-les més d’un any, un préstec a curt termini que ens ha fet una entitat bancària. Diners en efectiu: disponible dins de l’actiu corrent. Mobles diversos: immobilitzat material dins de l’actiu no corrent. Factures pendents de pagament per la compra d’existències: passiu corrent o exigible a curt termini. Accions d’una empresa per tenir-les més d’un any: inversions financeres a llarg termini dins d’actiu no corrent. Préstec a curt termini fet per una entitat bancària: passiu corrent o exigible a curt termini. En quina massa patrimonial col·locaries un local que té una empresa i que no utilitza per a la producció? Sabem que de moment el té llogat a una altra empresa i, en un futur, si puja de valor, el vendrà. Forma part de l’actiu no corrent i, dins d’aquest, de les inversions immobiliàries. 5> Una empresa ha invertit 8 000 € en la compra d’Obligacions de l’Estat. Es tracta d’una inversió a tres anys. Podries dir en quina massa del balanç s’hauria de col·locar? S’ha de col·locar en l’actiu no corrent, en la massa d’inversions financeres a llarg termini. 6> Una empresa ha demanat dos préstecs al mateix banc, un l’ha de tornar en 6 mesos i l’altre l’ha de tornar en 18 mesos. Pertanyen aquests dos elements a la mateixa massa patrimonial? Per què? Els dos representen una obligació de pagament per a l'empresa i, per tant, pertanyen al passiu, però el primer és un passiu corrent i el segon és un passiu no corrent. 7> La suma de les aportacions que fan els socis d’una empresa per crear-la, a quina massa patrimonial pertanyen? Quin és el nom de l’element patrimonial que ho recull? Pertany al patrimoni net. L'element patrimonial és el «Capital social». 8> En el balanç de situació, en quin ordre, de d’alt a baix, es col·locarien aquests elements patrimonials d’actiu: diners en el banc, una factura d’un client, un terreny, un moble i diners en efectiu? L’ordre de col·locació dels elements patrimonials següents seria: Terreny Moble Factura d'un client Diners en el banc Diners en efectiu © Mcgraw-Hill Education 6-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 9> El patrimoni i la comptabilitat En el balanç, com s’ordenen, de d’alt a baix, els elements següents de patrimoni net i passiu: beneficis no distribuïts que ha aconseguit l’empresa, factura que s’ha de pagar a un proveïdor a 30 dies, préstec que s’ha de tornar al banc en dos anys, deute amb un creditor a pagar en 3 mesos? L’ordre de col·locació dels elements patrimonials següents seria: 10> Beneficis no distribuïts. Préstec a tornar en dos anys. Deute amb un creditor a pagar en 3 mesos. Factura a pagar a un proveïdor a 30 dies. Una empresa té un patrimoni format per les masses patrimonials següents: Immobilitzat material: 200 € Existències: 70 € Immobilitzat intangible: 120 € Passiu corrent: 75 € Passiu no corrent: 150 € Disponible: 20 € Realitzable: 60 € a) Calcula’n el total actiu, el total passiu i el patrimoni net. Total actiu = 200 + 70 + 120 + 20 + 60 = 470 Total passiu = 75 + 150 = 225 Patrimoni net = 470 225 = 245 b) Presenta el balanç de situació d’aquesta empresa. 11> Què ha de passar en una empresa per què el patrimoni net sigui un valor negatiu? Que el total passiu sigui major que el total actiu, és a dir, que el total d'obligacions sigui major que la suma de béns i drets. © Mcgraw-Hill Education 7-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 12> El patrimoni i la comptabilitat Copia al teu quadern la taula següent i completa les columnes segons l’exemple de la primera fila: Descripció Despesa/ ingrés i tipus Apartat Nom normalitzat Consum d'electricitat d'un mes. Despesa d'explotació Altres despeses d'explotació Subministraments Interessos cobrats d'una inversió financera. Ingrés financer Ingressos financers Altres ingressos financers Sou d'un treballador. Despesa d'explotació Despeses de personal Sous i salaris Adquisició de mercaderies. Despesa d'explotació Aprovisionaments Compres de mercaderies Venda de mercaderies. Ingrés d'explotació Import net de la xifra de negoci Vendes de mercaderies Lloguer del local on tenim la botiga. Despesa d'explotació Altres despeses d'explotació Arrendaments i cànons Cost de l'assessorament que hem rebut d'un advocat. Despesa d'explotació Altres despeses d'explotació Serveis de professionals independents Interessos del préstec que devem al banc. Despesa financera Despeses financeres Altres despeses financeres Valor que s'ha desgastat la maquinària aquest any. Despesa d'explotació Amortitzacions Amortització de l’immobilitzat material Lloguer que cobrem d'un terreny que tenim arrendat a una altra empresa. Ingrés d'explotació Altres ingressos d'explotació Ingressos per arrendaments Quantitat descomptada a un client en una venda perquè paga al comptat. Despesa d'explotació Import net de la xifra de negoci Descomptes sobre vendes per ràpid pagament Cost que ens ha demanat una companyia de transports per haver enviat un paquet. Despesa d'explotació Altres despeses d'explotació Transports Impost que hem de pagar per haver aconseguit beneficis. Impost sobre beneficis Impost sobre beneficis Impost sobre beneficis Diners que s'han donat a un treballador per compensar que l'hem donat de baixa de l'empresa. Despesa d'explotació Despeses de personal Indemnitzacions Valor de mercaderies que ens ha tornat un client perquè no es troben en bon estat. Ingrés d'explotació Aprovisionaments Devolucions de vendes i operacions similars © Mcgraw-Hill Education 8-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Diferència entre el valor de les matèries primeres a l'inici de l'exercici i al final de l'exercici (disminució). Despesa d'explotació Aprovisionaments Variació d’existències de matèries primeres 13> Si el resultat d’explotació d’una empresa ha estat de 5 300 € i el resultat financer ha estat de –500 €. a) Quin és el resultat abans d’impostos d’aquesta empresa? El resultat abans d'impostos serà de 4.800 €. b) Haurà de pagar impost sobre benefici? Sí, com ha obtingut beneficis haurà de pagar l’impost sobre beneficis. 14> Dues empreses que es dediquen a la mateixa activitat arriben al mateix resultat d’explotació. Cap de les dues no té inversions financeres. Si la primera està molt més endeutada que la segona, raona quina de les dues aconseguirà un resultat de l’exercici superior i per què. La segona obtindrà un resultat d'exercici superior, ja que tindrà un resultat financer menys negatiu que la primera. 15> El compte de balanç «Elements de transport» incorpora els mateixos elements en dues empreses en què una es dedica al transport terrestre i una altra al transport marítim? Quines diferències hi haurà? No, en el primer cas els elements de transport seran camions o furgonetes i en el segon seran vaixells. 16> Obre el compte «Maquinària» i carrega-hi 3 000 €. Maquinària 3.000 17> Calcula el saldo del compte «Maquinària» de l’activitat anterior si s’han abonat 1 000 € en el compte. Quin tipus de saldo és: deutor o creditor? Saldo = 3.000 1.000 = 2.000 € de saldo deutor. 18> Dels tres comptes que es mostren a continuació, hi ha algun de saldat? Tanca els que no estiguin saldats. El compte de proveïdors està saldat, ja que la suma del deure i de l'haver coincideixen. © Mcgraw-Hill Education 9-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 19> Comptabilitza els fets comptables següents, de forma independent, amb el mètode de la partida doble: a) Compra mercaderies per 1 200 € a crèdit (es deixa a deure). Compres Mercaderies Proveïdors 1 200 1 200 b) Ven mercaderies per 1 000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. Caixa Clients 500 Vendes Mercaderies 1000 500 c) Demana un préstec al banc per tornar en dos anys per un import de 5 500 € i l’hi abonen en el compte corrent bancari. Bancs i institucions de crèdit Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 5 500 5 500 d) Compra programari informàtic per 350 € i el paga amb un xec. Aplicacions informàtiques Bancs i institucions de crèdit 350 350 e) Compra una furgoneta per 24 050 €; en paga 1 000 € amb un xec i per a la resta signa lletres a ll/t. Elements de transport 24050 Bancs i institucions de crèdit Efectes a pagar a llarg termini 1000 23050 f) Compra mobles per a l’empresa per 1 500 €; en paga 500 € amb un xec i la resta la deixa a deure. Mobiliari 1500 Bancs i institucions de crèdit 500 © Mcgraw-Hill Education Proveïdors d'immobilitzat 1000 10-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat g) Compra mercaderies per 2 500 € i lliura 500 € en efectiu i un pagaré a 30 dies per a la resta. Compra de mercaderies Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Caixa 2500 500 1500 h) Paga el pagaré de 1 500 € mitjançant transferència bancària. Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Bancs i institucions de crèdit 1500 1500 20> Utilitza el mètode de la partida doble per comptabilitzar els fets comptables següents: a) Compra mercaderies per 2 400 € a crèdit. b) Ven mercaderies per 4 000 € a crèdit. c) Paga la nòmina als treballadors: 230 € amb un xec. d) Torna 356 € d’un préstec al banc més 24 € d’interessos. L’operació es fa a través del compte corrent. © Mcgraw-Hill Education 11-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat e) Paga el rebut de l’aigua i del telèfon per 125 € mitjançant transferència bancària. f) Paga l’impost d’activitats econòmiques: 135 € en efectiu. g) Cobra 335 € del lloguer d’un local propietat de l’empresa. h) Els clients tornen mercaderies valorades en 300 €. 21> L’empresa Tot Teixit, SA, es vol dedicar a la distribució de teles per a la confecció. Comença amb un local en propietat valorat en 120 000 € i 5 000 € en un compte corrent bancari. Durant els primers dies duen a terme les operacions següents compra de gènere per 1 500 € pagant-ne la meitat per transferència bancària i la resta a crèdit; compra de mobiliari divers per 1 400 € i deixa a deure 400 € i pagant la resta amb xec; venda de teles per 800 € i els cobra al comptat per transferència bancària. a) Troba el valor del patrimonial net d’aquesta empresa en començar la seva activitat. Patrimoni net = Actiu Passiu = 120 000 (Construccions) + 5 000 (Bancs i institucions de crèdit) = 125 000 € b) Obre un compte per representar els elements patrimonials inicials. © Mcgraw-Hill Education 12-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat c) Anota en els diferents comptes les variacions que es van produint com a conseqüència dels diversos fets comptables que tenen lloc, escriu una sola «T» per a cada compte nou i anota-hi les variacions corresponents. d) Troba el saldo de cada compte al final d’aquest període i digues de quin tipus és. Construccions: saldo deutor de 120.000 €. Bancs i institucions de crèdit: saldo deutor de 4.050 €. Capital social: saldo creditor de 125.000 €. Compres de mercaderies: saldo deutor de 1.500 €. Proveïdors: saldo creditor de 750 €. Mobiliari: saldo deutor de 1.400 €. Proveïdors d’immobilitzat: saldo creditor de 400 €. Vendes de mercaderies: saldo creditor de 800 €. 22> L’empresa R.F.M., el mes d’octubre, obre un nou negoci de compravenda d’automòbils. Les operacions que fa el primer mes són les següents: El 02/10 forma el capital de l’empresa amb 1 800 € al banc i 6 000 € en efectiu a la caixa. El 05/10 compra 10 automòbils per vendre que sumen un total de 90 000 €. Realitza la compra a crèdit. El 08/10 paga despeses d’electricitat per valor de 300 €, amb un xec bancari. El 10/10 ven un dels automòbils per 7 000 €. Li paguen la meitat en efectiu i li deixen a deure la resta. El 15/10 paga l’arrendament del local on s’ha instal·lat, per 600 €, en efectiu. © Mcgraw-Hill Education 13-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat El 18/10 l’empresa compra un ordinador per 300 € i el deixa a deure a 60 dies. El 25/10 ingressa 3 000 € al banc. El 28/10 el banc li ingressa 30 € d’interessos al seu compte corrent. a) Anota al llibre diari i al llibre major totes les operacions anteriors. Llibre diari: 1 2/10 1 800 Bancs i institucions de crèdit 6 000 Caixa a 2 3 300 a a 4 90 000 Bancs i institucions de crèdit 300 10/10 Caixa 3 500 Clients 5 600 Arrendaments i cànons 7 3 000 Vendes de mercaderies 7 000 a Caixa 600 Proveïdors d’immobilitzat a c/t 300 18/10 Equips per al processament d’informació 300 a 15/10 6 a 25/10 Bancs i institucions de crèdit 8 30 Proveïdors 8/10 Subministraments 3 500 7 800 5/10 Compres de mercaderies 90 000 Capital 3 000 a Caixa 28/10 Bancs i institucions de crèdit a Altres ingressos financers © Mcgraw-Hill Education 30 14-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Llibre major: Bancs i institucions de crèdit 18.000 3.000 30 Caixa 300 Compra de mercaderies Capital 6.000 600 3.500 3.000 24.000 90.000 Saldo deutor Saldo deutor Saldo creditor Saldo deutor 20.730 5.900 24.000 90.000 b) Calcula els saldos de cada compte i digues de quin tipus són. Proveïdors Subministraments 90 000 Clients 300 3 500 Saldo creditor Saldo deutor Saldo deutor 90 000 300 3.500 Vendes de mercaderies Arrendaments i cànons Proveïdors d’immobilitat a c/t 7 000 600 300 Saldo creditor Saldo deutor Saldo creditor 7 000 600 300 Equips per al processament d’informació Altres ingressos financers 300 30 Saldo deutor Saldo creditor 300 30 © Mcgraw-Hill Education 15-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Activitats finals 1. A partir de la llista d’elements patrimonials següent, escriu si representen béns, drets o obligacions per a l’empresa: Clients, efectes comercials per cobrar. Hisenda Pública, deutora per diferents conceptes. Mobiliari. Mercaderies. Proveïdors. Equips per al processament d’informació. Creditors per prestació de serveis. Deutes a ll/t amb entitats de crèdit. Terrenys i béns naturals. Propietat industrial. Béns Drets Mobiliari. Mercaderies. Clients, efectes comercials per cobrar. Equips per al processament d’informació. Hisenda pública, deutora per diferents conceptes. Terrenys i béns naturals. Obligacions Proveïdors. Creditors per prestació de serveis. Deutes a ll/t amb entitats de crèdit. Propietat industrial. 2. Indica per cadascun dels elements següents del patrimoni d’una empresa, el nom del compte que el representa i la massa patrimonial a la qual pertany: a) Diners en efectiu. b) Factures pendents de cobrament per vendes de mercaderies. c) Diners que es deuen a un banc per un préstec que cal tornaren 6 mesos. d) Ordinador de l’empresa. e) Valor de les accions pròpies de l’empresa. © Mcgraw-Hill Education 16-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 3. Classifica els elements patrimonials següents segons l’esquema de les masses patrimonials: Elements de transport; Clients, efectes comercials per cobrar; Proveïdors; Capital; Clients; Caixa; Hisenda Pública creditora per conceptes fiscals; Reserves; Creditors a ll/t; Bancs i institucions de crèdit; Maquinària; Proveïdors, efectes comercials que cal pagar; Terrenys i béns naturals; Creditors a curt termini; Deutes a ll/t amb entitats de crèdit; Construccions. Elements de transport: actiu no corrent, immobilitzat material. Clients, efectes comercials a cobrar: actiu corrent, realitzable. Proveïdors: passiu corrent, exigible a curt termini. Capital: patrimoni net. Clients: actiu corrent, realitzable. Caixa: actiu corrent, disponible. Hisenda Pública, creditora per conceptes fiscals: passiu, exigible a curt termini. Reserves: patrimoni net. Creditors a ll/t: passiu corrent, exigible a llarg termini. Bancs i institucions de crèdit: actiu corrent, disponible. Maquinària: actiu no corrent, immobilitzat material. Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: passiu corrent, exigible a curt termini. Terrenys i béns naturals: actiu no corrent, immobilitzat material. Creditors a curt termini: passiu corrent, exigible a curt termini. Deutes a ll/t amb entitats de crèdit: passiu no corrent, exigible a llarg termini. Construccions: actiu no corrent, immobilitzat material. © Mcgraw-Hill Education 17-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 4. Una empresa aconsegueix el dret a l’explotació d’una planta petrolífera. Cada any haurà de pagar una quantitat a l’Estat. En quin element patrimonial ha d’incorporar aquest concepte? Concessions administratives. 5. Un bar presenta el 31 de desembre la situació patrimonial següent: El bar està ubicat en un local llogat pel qual va signar un dret de traspàs de 8 000 €. Té mobiliari divers valorat en 2 600 € i una màquina de cafè valorada en 2 800 €. Té begudes destinades a la venda per un valor total de 1 900 €. La caixa registradora, que li va costar 300 €, conté 420 € en efectiu. Té dipositats al Banc de Sabadell 9 000 € en un c/c. Un client assidu al bar li deu 42 €. Deu 300 € al proveïdor de refrescos. A partir de la informació anterior, calcula el patrimoni net i presenta el balanç de situació del bar ordenat per masses patrimonials. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent .............................. 13.700 Immobilitzat intangible .......................... 8.000 Drets de traspàs ................. 8.000 Patrimoni net .................................. 24.762 Capital............................. 24.762 Passiu corrent .................................. Immobilitzat material ........................... 5.700 Proveïdors ......................... 300 300 Mobiliari ............................ 2.900 Maquinària ........................ 2.800 Actiu corrent .................................... 11.362 Existències .......................................... 1.900 Mercaderies ...................... 1.900 Realitzable ............................................ 42 Clients ................................. 42 Disponible ............................................ 9.420 Bancs ................................ 9.000 Caixa .................................. 420 Total actiu 25.062 € Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 25.062 € 18-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 6. L’empresa Vall, SL, presenta la informació patrimonial següent: Té diners en efectiu per valor de 300 € i dipositats a CaixaBanc 1 300 € en un c/c. Deu un pagaré de 53 € al seu proveïdor i els seus clients li deuen factures per 140 €. Té mercaderies per vendre valorades en 2 400 €. Té un ordinador que li va costar 2 100 € i programes informàtics valorats en 1 300 €. Deu 500 € a CaixaBanc per un préstec per tornar en 6 mesos i que va demanar per fer millores en el negoci. El local és de propietat i està valorat en 30 700 €. Té accions d’una altra empresa i no té intenció de vendre-se-les; estan valorades en 2 500 €. A partir de la informació anterior, troba el patrimoni net i confecciona el balanç de situació ordenat per masses patrimonials. © Mcgraw-Hill Education 19-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 7. La senyora Folch té una llibreria. Al final de l’any presenta la informació següent: Local llogat. Prestatgeries per valor de 4 500 € Un mostrador valorat en 2 300 €. Una màquina fotocopiadora que va costar 7 150 €. Un ordinador valorat en 2 800 €. Mercaderies per vendre valorades en 3 200 €. Factures pendents de cobrament per venda de llibres valorades en 90 €. Deu a l’editorial Valls per compra de llibres 230 € i al Banc de Sabadell 500 € d’un préstec a 2 anys. Té un compte corrent bancari de 350 € a Caixa d’Enginyers i diners en efectiu per valor de 230 €. Deu 150 € a la companyia elèctrica per un rebut de llum del mes passat. A partir d’aquesta informació, presenta el balanç de situació de la llibreria a 31 de desembre de 2018. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent ................................. 16.750 Immobilitzat material ........................... 16.750 Mobiliari......................... 6.800 Maquinària ..................... 7.150 Patrimoni net ................................ 19.740 Capital social .................. 19.740 Passiu no corrent ........................... Deutes a ll/t amb entitats de crèdit ............................ Equips per al processament d’informació.................... 2.800 500 Passiu corrent .................................. Actiu corrent ....................................... 3.870 Proveïdors .......................... 230 Existències ............................................. 3.200 Creditors per prestació de serveis ......................... 150 Mercaderies....................... 3.200 Realitzable .............................................. Clients ................................ 380 90 90 Disponible .............................................. Bancs ................................ 350 Caixa ................................. 230 Total actiu 500 580 20.620 € Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 20.620 € 20-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 8. Escriu en el llibre diari i en el llibre major els fets comptables següents: Ingressa 5 000 € en el c/c bancari per començar el negoci. Compra mercaderies per 1 350 € a crèdit. Compra un ordinador per 1 800 € i programes informàtics per 300 €. En paga la meitat mitjançant un xec i la resta, a crèdit. Envia al proveïdor un pagaré amb venciment de 30 dies per 1 350 € que és l’import de la factura que li devia Ven mercaderies per 1 200 €. En cobra una tercera part en efectiu i la resta, a crèdit. Paga el pagaré de 1 350 € al proveïdor mitjançant transferència bancària. Paga el rebut de la llum per 70 € a través del banc. Paga la nòmina al treballador: el sou brut és de 1 200 €. Se li aplica una retenció del 5 % per la seguretat social per compte del treballador i un 10 % d’IRPF. El pagament del salari es fa a través del banc. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa puja a 345 € i es pagarà la setmana que ve a l’igual que els imports retinguts al treballador. Cobra a través del banc les factures pendents dels clients (800 €). Llibre diari: © Mcgraw-Hill Education 21-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 9. Llibre major: Anota en el llibre diari i en el llibre major els fets comptables següents: Demana un préstec al banc de 3 500 € (per tornar en 3 anys), que ingressen en el c/c bancari. Compra mercaderies per 1 030 € a crèdit. Paga 300 € de la contribució del local a través del banc. Torna 500 € del préstec i 5 € d’interessos. Ven mercaderies per 2 000 €. En cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. Els clients li tornen mercaderies per valor de 300 €, ja que eren defectuoses. Paga el rebut del telèfon per 120 € a través del banc. Compra accions del banc BBVA per un valor total de 350 € com a inversió temporal. La compra es fa a través del banc. Cobra 405 € en efectiu d’un local que té llogat. Ven mercaderies per 500 € i cobra mitjançant un pagaré. © Mcgraw-Hill Education 22-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Llibre diari: Llibre major: © Mcgraw-Hill Education 23-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 10. Anota als llibres diari i major els fets comptables següents: Inicia el negoci amb 6 000 € a la caixa. Obre un compte corrent bancari amb 5 600 € que tenia en efectiu. Rep el rebut de l’aigua i del telèfon per 345 € paga 200 € per transferència bancària i la resta ho deixa a deure. Paga a través del banc la nòmina dels treballadors: salari brut, 3 500 €; quota de la SS de l’empresa, 1 100 €; retenció per SS 5 % i per IRPF 16 %. (Deixa pendent de pagament els deutes amb els organismes públics.) Paga, per transferència, el deute amb la SS i amb Hisenda. Compra mercaderies per 12 300 € a crèdit. Ven mercaderies per 23 000 € i en cobra la meitat amb un xec i la resta a crèdit. Gira una lletra a 60 dies als clients per 8 900 €. La hi tornen acceptada. Demana un préstec al banc per 5 000 € per tornar en 8 mesos, que li ingressen en c/c bancari. Llibre diari: © Mcgraw-Hill Education 24-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Llibre major: 11. Una empresària individual inicia el seu negoci amb 4 000 € en un compte corrent bancari, un local valorat en 26 560 € i mobiliari valorat en 3 600 €. Deu al banc BBVA 560 € d’un préstec per tornar en 6 mesos. Durant un mes fa les operacions següents: Compra mercaderies per 1 200 € a crèdit. L’empresa envia un pagaré per l’import de la factura anterior (1 200 €). Ven mercaderies per 1 050 €; en cobra la meitat en efectiu i la resta a crèdit. Ingressa 525 € en el compte corrent bancari. Torna el préstec que tenia amb el BBVA (560 €). Els diners els treu del compte corrent bancari. Compra un ordinador per 280 €. En paga 80 amb un xec i la resta la deixa a deure. Compra programes informàtics per 240 €, que paga amb un xec. Paga un pagaré per import de 1 200 € mitjançant transferència bancària. Paga amb un xec el deute que tenia amb el proveïdor de l’ordinador. Cobra el total de les factures que tenia dels clients a través del banc. © Mcgraw-Hill Education 25-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat a) Obre un compte pels elements que formen el patrimoni inicial de l’empresària i calcula el net patrimonial o capital d’aquesta empresària individual. Bancs i institucions de crèdit 4.000 Construccions Mobiliari 26.560 Deutes a c/t amb entitats de crèdit 560 3.600 Capital 33.600 b) Comptabilitza els diferents fets comptables que es produeixen, i obre un únic compte per a cada element patrimonial diferent. c) Troba el saldo final de cada compte. Llibre diari: © Mcgraw-Hill Education 26-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Llibre major i saldo final de cada compte: © Mcgraw-Hill Education 27-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Comprova el teu nivell 1. El patrimoni empresarial el forma: a) Els béns i drets que té una empresa. b) Els béns i les obligacions que té l’empresa. c) Les obligacions i els drets que té l’empresa. d) El conjunt de béns, drets i obligacions que té l’empresa. 2. En el balanç de situació els elements de patrimoni net i passiu s’ordenen: a) De més a menys exigibilitat. b) De més a menys disponibilitat. c) De menys a més exigibilitat. d) De menys a més disponibilitat. 3. Quina d’aquestes activitats no és un fet comptable? a) Pagar la nòmina a un treballador. b) Vendre mercaderies al comptat. c) Fer una reunió entre el director i els caps de departament. d) Comprar un ordinador i pagar amb un xec. 4. La venda d’una màquina per un preu inferior al seu valor comptable implica: a) Un ingrés financer per a l’empresa. b) Una despesa financera per a l’empresa. c) Un ingrés d’explotació per a l’empresa. d) Una despesa d’explotació per a l’empresa. 5. El compte «Ràpels per compres»: a) És un compte de despesa perquè està relacionat amb les compres. b) És un compte d’actiu perquè està relacionat amb les mercaderies. c) És un compte d’ingrés perquè representa un descompte per volum de comandes i, per tant, una despesa menor. d) És un compte de balanç. 6. Es parla de saldo creditor quan: a) La suma de quantitats anotades al deure d’un compte és més gran que la suma de quantitats anotades a l’haver. b) La suma de quantitats anotades a l’haver d’un compte és més gran que la suma de quantitats anotades al deure. c) Quan únicament hi ha quantitats anotades al deure. d) Quan les quantitats anotades al deure i a l’haver sumen igual. © Mcgraw-Hill Education 28-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 7. «Reserves» és un element patrimonial: a) D’exigible a llarg termini. b) D’exigible a curt termini. c) D’immobilitzat. d) De no exigible o patrimonial net. 8. Les aplicacions informàtiques: a) Representen el valor de l’adquisició o dret d’ús de programes informàtics, pàgines web... b) És un element d’immobilitzat intangible. c) És un element que forma part de l’actiu no corrent. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 9. El compte «Crèdits a llarg termini»: a) Representa un bé. b) Representa una obligació. c) Representa un dret. d) Representa un element de patrimoni net. 10. La compra a crèdit d’un bé d’immobilitzat suposa: a) Una anotació al deure de «Bancs c/c» i al mateix temps una altra a l’haver de «Proveïdors d’immobilitzat». b) Una anotació al deure de «Proveïdors d’immobilitzat» i una altra a l’haver del compte d’«Immobilitzat». c) Una anotació al deure del compte d’«Immobilitzat»i una altra a l’haver del compte de «Proveïdors d’immobilitzat». d) Una anotació al deure del compte d’«Immobilitzat» i una altra a l’haver de «Bancs c/c». Prepara la prova 1. El senyor Joan Garcia inicia el seu negoci el gener de l’any 2018 amb 60 000 € dipositats en un c/c del Banc de Sabadell. Durant el seu primer any d’activitat ha dut a terme tot un seguit d’accions que han fet variar la seva situació patrimonial, de manera que el 31 de desembre els elements que formen el seu patrimoni són: Diners en efectiu, 12 000 €, i dipositats en un c/c bancari, 8 000 €. Deu al Banc de Sabadell 10 000 € per un préstec que cal tornar en 3 anys; al seu proveïdor, 15 000 €; i té pagarés per pagar per un import de 2 000 €. Té lletres acceptades de clients per valor de 2 000 €. Les mercaderies estan valorades en 2 500 €. © Mcgraw-Hill Education 29-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat Ha comprat un local per 50 000 €, dels quals encara deu 5 000 € a la constructora per tornar en 8 mesos, un ordinador per 1 200 € i programes informàtics per 380 €. Ha comprat obligacions de l’Estat per 6 000 €. Deu 430 € a Hisenda. a) Quin és el patrimoni net amb el qual comença el negoci el senyor Garcia? (0,5 punt) El patrimoni net inicial és de 60.000 €. b) Escriu el balanç de situació al final del primer any d’activitat. (1 punt) c) Calcula el benefici o pèrdua que ha tingut aquest empresari durant aquest període. (0,5 punt) Resultat = Patrimonial net final Patrimonial net inicial Resultat = 49.650 60.000 = 10.350 € Ha tingut una pèrdua de 10.350 € © Mcgraw-Hill Education 30-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat 2. Escriu un fet comptable en el qual el compte «Caixa» s’hagi d’escriure a l’haver. I un fet comptable en el qual «Proveïdors» s’hagi d’escriure al deure. (1 punt cada un) Hi ha moltes solucions possibles, per exemple: 3. • Paguem el rebut de la llum en efectiu. • Paguem una factura al proveïdor mitjançant transferència bancària. Escriu els fets comptables corresponents als assentaments següents: (2 punts) 4. Fets comptables: Inici de l’activitat amb 2.000 € en el compte corrent bancari. Compres de mercaderies per 1.000 €; paga la meitat en efectiu i la resta es deixa a deure. Ven mercaderies per 1.300 € a crèdit. Compra de mobles per 800 € que deixa a deure. El proveïdor ens envia un gira una lletra de 500 € que tornem acceptada o bé, enviem un pagaré a 30 dies a un proveïdor per valor de 500 €. Completa les frases següents amb el terme que consideris més convenient: (0,25 punts cada resposta correcta) a) L’equació fonamental del patrimoni diu que el total actiu és igual a la suma de passiu i patrimoni net. b) L’actiu no corrent incorpora les inversions de l’empresa a llarg termini. c) El diners que l’empresa deixa a una altra amb la intenció de recuperar-los a llarg termini són crèdits a llarg termini i els diners que l’empresa demana a un banc amb la intenció de tornar-los a llarg termini són deutes a llarg termini amb entitats de crèdit. d) La suma del resultat d’explotació i del resultat financer s’anomena resultat abans d’impostos. © Mcgraw-Hill Education 31-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 1 El patrimoni i la comptabilitat e) L’impost sobre benefici únicament es paga si el resultat abans d’impostos és de signe positiu. f) Els comptes d’actiu i de despesa sempre tenen saldo deutor. g) Les taules, cadires, prestatgeries, quadres... que hi ha en una empresa formen part del compte mobiliari. h) Per comptabilitzar el fet comptable: «Compra d’un moble per 2 000 € que es paga amb un xec». Es carrega el compte de mobiliari per 2 000 € i s’abona el compte de bancs i institucions de crèdit per 2 000 €. i) El compte «Maquinària» recull una anotació de 500 € al deure i 300 € a l'haver per tant té un saldo deutor de 200 €. j) En el llibre diari s'escriuen els fets comptables ordenats cronològicament. 5. Digues si aquestes afirmacions són verdaderes i en el cas que hi hagi alguna errada modifica-la perquè sigui correcta. (0,4 punts cada una) a) Una empresa ha encarregat a una altra que li confeccioni una pàgina web, que ha de durar 4 anys. Els diners invertits en la creació de la pàgina web són un exemple d’immobilitzat intangible, concretament «Aplicacions informàtiques». Verdadera. b) «L’import net de la xifra de negoci» és un ingrés d’explotació i està format per les compres d’existències efectuades durant l’any devolucions de compres i els descomptes sobre compres. menys les Fals. La solució correcte és: «L'import net de la xifra de negoci» és un ingrés d'explotació i està format per les vendes d'existències efectuades durant l'any menys les devolucions de vendes i els descomptes sobre vendes. c) Abonar un compte és escriure-hi un import en el deure. Fals. La solució correcte és: Abonar un compte és escriure-hi un import a l'haver. d) Quan un compte té saldo deutor i ja no s’hi escriu res més es diu que està tancat. Fals. La solució correcte és: Quan un compte té saldo zero i ja no s'hi escriu res més en ell es diu que està tancat. e) Quan es fa una compra de mercaderies a crèdit vol dir que es paga a través del banc. Fals. La solució correcte és: Quan es fa una compra de mercaderies a crèdit vol dir que no es paga, que es deixa a deure. © Mcgraw-Hill Education 32-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Obertura d’unitat 1. En economia de l’empresa també es parla de cicles, per exemple, el cicle de vida d’un producte. Indica quines són les seves etapes. Les etapes del cicle de vida del producte són: introducció, creixement, maduresa i declinació. 2. En quin sentit la declinació d’un producte és el final d’un cicle i l’inici d’un altre? La declinació acaba amb la desaparició d'un producte, ja sigui perquè es modifica algun dels seus atributs o bé perquè es deixa de comercialitzar totalment. Sigui com sigui, en tots els casos el final d'un producte s'ha de relacionar amb el naixement o introducció d'un altre producte, si l'empresa no vol desaparèixer. 3. La comptabilitat en l’empresa també segueix un cicle. Quina creus que és la fase final del cicle comptable d’una empresa? Quina penses que ha de ser la durada del cicle comptable? La fase final del cicle comptable està relacionada amb l'obtenció del resultat de l'exercici; l'empresa ha de saber si la seva gestió li aporta beneficis o pèrdues per prendre decisions. La durada del cicle comptable acostuma a ser d'un any. Activitats 1> De les persones que estan relacionades amb l’empresa, a qui creus que pot interessar tot el cicle comptable? Li pot interessar als accionistes o socis de l'empresa, els treballadors, els clients, les institucions financeres, els proveïdors o bé a l’administració pública. 2> Una empresa comença un exercici econòmic amb la situació patrimonial següent: Maquinària, 33 000 €; deutes a ll/t amb entitats de crèdit, 12 500 €; construccions, 60 000 €; mercaderies, 5 600 €; proveïdors, 1500 €; clients, 980 €, i caixa, 6 400 €. a) Fes el balanç de situació. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent................................... 93.000 Immobilitzat material............................... 93.000 Construccions ……....... 60.000 Maquinària ………....... 33.000 Capital..................... ??????????? Passiu no corrent.................................. 12.500 Actiu corrent....................................... 12.980 Existències.............................................. 5.600 Mercaderies............... 5.600 Realitzable.............................................. 980 Clients....................... 980 Disponible............................................... 6.400 Caixa....................... 6.400 Total actiu Patrimoni net...................................... ?????? 105.980 € Deutes a ll/t amb entitats de crèdit ............ 12.500 Passiu corrent........................................ 1.500 Proveïdors........................ 1.500 Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 105.980 € 33-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable b) Calcula’n el capital. Actiu – Passiu = Patrimoni net 105.980 – 14.000 = 91.980 € El capital d’aquesta empresa serà de 91.980 € 3> Fes l’assentament d’obertura de l’empresa de l’Activitat 2. 60.000 Construccions 33.000 Maquinària 5.600 980 6.400 Mercaderies Clients Caixa a 4> Deutes ll/t amb entitats de crèdit 12.500 a Proveïdors 1.500 a Capital 91.980 La Maria Subirachs inicia un petit negoci comercial de compravenda d’estris de jardineria l’1 de setembre amb les aportacions següents: Diners a la caixa: 900 € Diners al banc: 40 000 € Local de la seva propietat: 200 000 € a) Calcula’n el capital. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent............................... 200.000 Patrimoni net....................... ????? Immobilitzat material........................ 200.000 Capital ............... ?????? Construccions ……........... 200.000 Actiu corrent................................... Disponible....................................... 40.900 40.900 Bancs i institucions de crèdit....................... 40.000 Caixa............................ 900 Total actiu 240.900 € Total patrimoni net i passiu 240.900 € Actiu – Passiu = Patrimoni net 240.900 – 0 = 240.900 € El capital d’aquesta empresa serà de 240.900€ © Mcgraw-Hill Education 34-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable b) Fes-ne l’assentament d’obertura. 5> La Maria Subirachs continuació: comptabilitza les operacions que es detallen a Compra mercaderies, 80 unitats a 10 €/u, que sumen un total de 800 € al comptat i paga en efectiu. Compra mercaderies, 250 unitats a 12 €/u, a crèdit. Compra mobiliari per a l’oficina per valor de 5 000 €; en paga mitjançant transferència bancària 2 000 € i queda a deure la resta durant sis mesos. Paga el rebut del telèfon amb un taló de 5 000 €. Ven 200 unitats de mercaderies per un import de 1 400 €; 1 000 € els cobra en efectiu i la resta, a crèdit. Paga pel banc 1 500 € del deute del proveïdor. Compra un ordinador per 2 000 € i un programa de comptabilitat per 900 €. El primer el queda a deure a cinc mesos i paga en efectiu el programa. Comptabilitza les operacions anteriors en el llibre diari i en el llibre major. © Mcgraw-Hill Education 35-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Llibre diari 800 Compres de mercaderies a Caixa 3.000 Compres de mercaderies a Proveïdors 3.000 a Bancs i institucions de crèdit 2.000 a Proveïdors d’immobilitzat a c/t 5.000 5.000 Subministraments 1.000 Caixa 400 1.500 2.000 900 Mobiliari Clients a a Proveïdors a Equip per a processos d’informació a Aplicacions informàtiques a 800 Bancs i institucions de crèdit Vendes de mercaderies 3.000 5.000 1.400 Bancs i institucions de crèdit Proveïdors d’immobilitzat a c/t 1.500 2.000 Caixa 900 Llibre major Construccions 200.000 Bancs i institucions de crèdit 40.000 Caixa Capital 2.000 900 800 5.000 1.000 900 240.900 1.500 Compres de mercaderies 800 Proveïdors 1.500 3.000 Mobiliari 5.000 3.000 Proveïdors d’immobilitzat a c/t 3.000 2.000 © Mcgraw-Hill Education 36-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Subministraments 5.000 Clients Vendes de mercaderies 400 1.400 Equips per a processos d’informació 2.000 Aplicacions informàtiques 900 6> Les existències inicials d’una empresa eren de 80 000 € i les finals són de 120 000 €. a) Raona si les compres efectuades per l’empresa han estat totes consumides en l’exercici econòmic. No han estat consumides, ja que almenys 40.000 € del total de les compres efectuades per l’empresa no s’han gastat. Si sumem aquesta quantitat als 80.000 € que tenia en concepte d’existències inicials, obtindrem el valor de les existències finals de l’empresa: 120.000 €. b) Calcula la variació d’existències i fes l’assentament corresponent per regularitzar el compte de «Mercaderies». 7> Una empresa ha comprat una patent per 1 000 000 €. L’amortització prevista per a aquest any és del 15 %. Comptabilitza l’assentament corresponent. © Mcgraw-Hill Education 37-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 8> Fes els assentaments de correccions de final d’exercici i el balanç de comprovació final corresponents a l’exercici comptable de l’empresa de la Maria Subirachs, que es dedica a la compravenda d’estris de jardineria, tenint en compte que: a) El valor de les mercaderies al final de l’exercici s’ha de calcular pels dos mètodes de valoració d’existències: FIFO i PMP. b) L’amortització del local i del mobiliari és del 5 %, i la de l’ordinador i la del programa informàtic són del 20 %. Assentaments de correcció de final d’exercici mètode FIFO 1.560 Mercaderies 10.650 Amortització immobilitzat Material 180 Amortització de l’immobilitzat intangible a Variació d’existències 1.560 a A.A. de construccions 10.000 a A.A. d’EPI 400 a A.A. de mobiliari 250 a A.A. d’aplicacions informàtiques Amortitzacions acumulades d’equips per a processos d’informació Amortitzacions acumulades de construccions 10.000 180 4.000 Assentaments de correcció de final d’exercici mètode PMP 1.496,3 Mercaderies 10.650 Amortització immobilitzat Material 180 Amortització de l’immobilitzat intangible a Variació d’existències 1.496,3 a A.A. de construccions a A.A. d’EPI 400 a A.A. de mobiliari 250 a A.A. d’aplicacions informàtiques © Mcgraw-Hill Education 10.000 180 38-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Amortitzacions acumulades de construccions Amortitzacions acumulades d’equips per a processos d’informació 10.000 4.000 Balanç de comprovació mètode FIFO Deure Caixa Bancs i institucions de crèdit Construccions Haver Deutor 1.900 1.700 200 40.000 8.500 31.500 200.000 Capital 200.000 240.900 Compres de mercaderies 3.800 Proveïdors 1.500 Mobiliari 5.000 Proveïdors d’immobilitzat a c/t Subministraments Clients Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Mercaderies Amortització de l’immobilitzat intangible 3.800 3.000 1.500 5.000 5.000 5.000 5.000 400 400 1.400 1.400 2.000 2.000 900 900 1.560 1.560 Variació d’existències Amortització de l’immobilitzat material 240.900 5.000 Vendes de mercaderies Creditor 1.560 1.560 10.650 10.650 180 180 Amortització acumulada de mobiliari 250 250 Amortització acumulada d’equips per a processos d’ informació 400 400 10.000 10.000 180 180 Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques TOTAL 272.890 272.890 © Mcgraw-Hill Education 261.190 261.190 39-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Balanç de comprovació mètode PMP Sumes Comptes Deure Caixa Bancs i institucions de crèdit Construccions Haver Deutor 1.900 1.700 200 40.000 8.500 31.500 200.000 Capital Compres de mercaderies 3.800 Proveïdors 1.500 Mobiliari 5.000 Subministraments Clients 240.900 3.800 3.000 1.500 5.000 5.000 5.000 5.000 5.000 400 400 Vendes de mercaderies 1.400 Equips per a processos d’informació Aplicacions informàtiques Mercaderies 1.400 2.000 2.000 900 900 1.496,3 1.560 Variació d’existències 1.496,3 Amortització de l’immobilitzat material Amortització de l’immobilitzat intangible Creditor 200.000 240.900 Proveïdors d’immobilitzat a c/t 1.496,3 10.650 10.650 180 180 Amortització acumulada de mobiliari 250 250 Amortització acumulada d’equips per a processos d’informació 400 400 10.000 10.000 180 180 Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques TOTAL 9> Saldos 272.826,3 272.826,3 261.126,3 261.126,3 Explica quina importància té fer el balanç de comprovació de sumes i saldos. La seva importància rau en què ens serveix per comprovar que no ens hem equivocat al passar el compte diari al major. 10> Explica quan el compte de variació d’existències té saldo deutor i quan té saldo creditor. El compte de variació d’existències té saldo deutor quan les existències inicials són superiors a les existències finals de mercaderies. Per contra, té saldo creditor quan les inicials són menors que les finals. © Mcgraw-Hill Education 40-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 11> Fes el compte de pèrdues i guanys i la regularització, i en cas que hi hagi benefici comptabilitza l’Impost sobre beneficis de l’exercici econòmic de l’empresa de la Maria Subirachs. A l’hora de buscar la solució aplicarem el mètode FIFO, ja que les xifres són més exactes; tot i això els alumnes poden triar el mètode que vulguin. Compte de pèrdues i guanys: + Ingressos d’explotació (1) ..............................................1.400 Import net de la xifra de negoci...........................................1.400 Vendes de mercaderies.........................1.400 Despeses d’explotació (2)...............................................18.070 Aprovisionaments...............................................................2.240 Compres de mercaderies.....................3.800 Variació d’existències ........................(1.560) Amortitzacions.................................................................10.830 Amortització de l’immobilitzat intangible.............................................180 Amortització de l’immobilitzat material...........................................10.650 Altres despeses d'explotació................................................5.000 Subministraments................................5.000 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2) I. Explotació - D. Explotació = 1.400 - 18.070 = -16.670 € + Ingressos financers (3) - Despeses financeres (4) B) RESULTAT FINANCER (3 - 4) C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B) RE + RF = -16.670 € - Impost sobre beneficis D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost) -16.670 € Regularització: © Mcgraw-Hill Education 41-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Compres de mercaderies Resultat de l’exercici 19.630 2.960 800 16.670 3.000 Variació d’existències 1.560 3.800 5.000 Amortització de l’immobilitzat material 1.560 10.650 Vendes de mercaderies Subministraments 10.650 5.000 1.400 1.400 Amortització de l’immobilitzat intangible 180 180 Com que hi ha pèrdues, no fem l’impost sobre beneficis. 12> Si el valor de les existències finals de l’empresa calculades segons el criteri FIFO és de 1 200 € i segons el criteri PMP és de 1 050 €, indica quina serà la diferència en els resultats. El resultat serà major si s’utilitza, en aquest cas, el criteri FIFO. La diferència serà de 150 € i el motiu és que, atès que el valor de les compres totals és independent del criteri de valoració utilitzat, si les existències queden més valorades, vol dir que les que es van vendre tenien un valor menor (cost de les vendes més baix), cosa que implica un benefici superior. 13> Explica per què és necessari fer correccions al final de l’exercici. Les correccions són necessàries per igualar la situació comptable de l’empresa amb la situació real, ja que hi ha desviacions tant pel que fa a les mercaderies com quant a l’immobilitzat. 14> Fes el balanç de situació final i tanca l’exercici de l’empresa de la Maria Subirachs. Balanç de situació final: Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent............................. 197.070 Patrimoni net..............................224.230 Immobilitzat intangible...........................720 Capital .......................240.900 Aplicacions inques......... 900 A.A. aplicacions Informàtiques.............. (180) Immobilitzat material.......................196.350 Resultat de l’exercici.... (16.670) Passiu corrent...................................6.500 Proveïdor d’immobilitzat Construccions ……......200.000 a c/t.............................5.000 A.A. construccions.... (10.000) Proveïdors.......................1.500 Mobiliari ……………....... 5.000 A.A. mobiliari……….….. (250) Equips per a processos d’informació………….……..2.000 A.A. equips per a processos d’informació………………...(400) © Mcgraw-Hill Education 42-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Actiu corrent.....................................33.660 Existències..........................................1.560 Mercaderies...............1.560 Realitzable.............................................400 Clients.........................400 Disponible.........................................31.700 Bancs i institucions de crèdit...................31.500 Caixa............................200 Total actiu 230.730 € Total patrimoni net i passiu 230.730 € Tancament de l’exercici: 240.900 Capital 5.000 Proveïdor d’immobilitzat a c/ t 1.500 Proveïdor 180 A. A. aplicacions informàtiques 10.000 A. A. construccions 400 A. A. d’EPI 250 A. A. de mobiliari a a Construccions a Mobiliari a 720 720 200.000 200.000 Equips per a processos d’informació Mercaderies a Clients 400 a Caixa a Resultat de l’exercici 200.000 2.000 1.560 Bancs i institucions de crèdit Construccions 720 5.000 a a Aplicacions informàtiques Aplicacions informàtiques Mobiliari 5.000 5.000 © Mcgraw-Hill Education 31.500 200 16.670 Equips per a processos d’informació 2.000 2.000 43-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Mercaderies 1.560 1.560 Bancs i institucions de crèdit Clients 400 400 40.000 Caixa 2.000 900 800 5.000 1.000 900 1.500 200 31.500 Capital 240.900 Resultat de l’exercici 240.900 19.630 2.960 Proveïdor d’immobilitzat a c/t 5.000 16.670 A.A. d’aplicacions informàtiques 180 15> 180 A.A. construccions 10.000 10.000 3.000 1.500 2.000 1.500 A.A equips per a processos d’informació 400 Proveïdor 400 3.000 A.A. mobiliari 250 250 A partir de la informació del següent balanç de comprovació de sumes i saldos, fes el que es demana a continuació: © Mcgraw-Hill Education 44-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable a) El major de cada compte. Capital Mercaderies 12.100 7.000 Clients 4.000 Proveïdors 5.000 2.000 HP, creditora conceptes fiscals 600 Bancs i institucions de crèdit 3.000 1.000 Inversions en construccions Maquinària 6.000 500 Amortització acumulada de maquinària Proveïdor d’immobilitzat a c/t 300 500 Resultat de l’exercici 1.000 b) El balanç de situació final. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent................................. 6.200 Immobilitzat material............................6.000 Patrimoni net................................13.100 Capital .............................12.100 Resultat de l’exercici.............1.000 Maquinària ………..........6.000 A.A. Maquinària ...........(300) Inversions immobiliàries..........................500 Passiu corrent...................................3.100 Proveïdor d’immobilitzat a c/t ..................................500 Inversions en construccions.................500 Actiu corrent.................................... 10.000 Existències...........................................3.000 HP, creditora conceptes fiscals.................................600 Proveïdor ..........................2.000 Mercaderies............. 3.000 Realitzable...........................................5.000 Clients.................... 5.000 Disponible............................................2.000 Bancs i institucions de crèdit..................2.000 Total actiu 16.200 € Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 16.200 € 45-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable c) L’assentament de tancament. 12.100 1.000 Capital Resultat de l’exercici 500 Proveïdor d’immobilitzat a c/t 600 HP, creditora conceptes fiscal 2.000 300 Proveïdors A. A. maquinària a Maquinària a 6.000 Inversions en construccions 500 a Mercaderies 3.000 a Clients 5.000 a Bancs institucions de crèdit 2.000 d) Tancament dels comptes. Capital 12.100 Mercaderies 12.100 7.000 4.000 Maquinària 6.000 6.000 Inversions en construccions 500 500 3.000 Clients 5.000 Proveïdors 5.000 HP, creditora conceptes fiscals 600 2.000 2.000 Bancs i institucions de crèdit 600 3.000 1.000 Amortització acumulada de maquinària 300 300 Proveïdor d’immobilitzat a c/t 500 500 Resultat de l’exercici 1.000 1.000 2.000 Activitats finals 1. Una empresària comença les seves operacions amb el patrimoni següent: Caixa: 2 000 € Bancs i institucions de crèdit: 5 000 € Mercaderies: 10 000 € Proveïdors: 4 000 € Clients: 3 500 € © Mcgraw-Hill Education 46-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: 2 000 € Durant els primers dies fa les operacions següents: Compra mercaderies per 5 000 € i les queda a deure. L’empresa emet un pagaré per l’import de la compra. Paga la llum, 300 €, i el lloguer de les oficines, 1 000 €, tot a través del banc. Ven mercaderies per valor de 8 000 €. Li paguen 2 000 € en efectiu, 1 000 € a través del banc, i el client li emet un pagaré valor de 3 000 €. La resta queda pendent. Cobra el pagaré de l’operació anterior amb un xec que ingressa al banc. El banc li paga 100 € d’interessos. Paga el deute que té amb Hisenda a través del banc. a) Fes el balanç de situació inicial. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu corrent.................................... 20.500 Existències........................................ 10.000 Patrimoni net..............................14.500 Capital ..........................14.500 Mercaderies............. 10.000 Realitzable.......................................... 3.500 Passiu corrent...............................6.000 Proveïdors........................4.000 Clients...................... 3.500 Disponible........................................... 7.000 Bancs i insti. crèdit........5.000 HP, creditora conceptes fiscals............................... 2.000 Caixa .........................2.000 Total actiu 20.500 € Total patrimoni net i passiu 20.500 € b) Realitza l’assentament d’obertura corresponent. 10.000 Mercaderies 3.500 Clients 5.000 Bancs i institucions de crèdit 2.000 Caixa a Capital a a Proveïdors HP, creditora per conceptes fiscals © Mcgraw-Hill Education 14.500 4.000 2.000 47-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable c) Comptabilitza les operacions en el llibre diari i el llibre major. Llibre diari: Llibre major: © Mcgraw-Hill Education 48-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable d) Fes el balanç de comprovació. 2. El senyor Andreu Roca comença un negoci amb les possessions següents: Diners a la caixa: 13 400 € Un edifici que no utilitza i el té com a inversió: valorat en 80 000 € Mobiliari d’oficina: 16 000 € Durant el primer mes realitza les operacions següents: Ingressa 5 000 € al banc. Compra mercaderies per valor de 10 000 €. En paga la meitat en efectiu i la resta les queda a deure. Paga el lloguer del primer mes: 100 € pel banc. Ven mercaderies al seu primer client per 7 000 €, de les quals paga 5 000 € amb un xec que ingressa al banc, i per a la resta el client li emet un pagaré a 90 dies. Compra un ordinador que li costa 900 €, que queda a deure per un període de 8 mesos. Demana un préstec de 60 000 € al banc per retornar en 10 anys. L’hi concedeixen i l’hi ingressen directament al seu compte corrent. Paga el llum, l’aigua i el gas, que sumen 1 000 €, a través del banc. © Mcgraw-Hill Education 49-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable a) Fes el balanç de situació inicial. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent....................................96.000 Patrimoni net.......................... 109.400 Immobilitzat material.............................16.000 Capital ................109.400 Mobiliari ...........................16.000 Inversions immobiliàries ..................…… 80.000 Inversions en Construccions.............. 80.000 Actiu corrent.........................................13.400 Disponible.............................................13.400 Caixa.......................... 13.400 Total actiu 109.400 € Total patrimoni net i passiu 109.400 € b) Realitza l’assentament d’obertura corresponent. 13.400 Caixa 80.000 Inversions en construccions 16.000 Mobiliari a Capital 109.400 c) Comptabilitza les operacions en el llibre diari i el llibre major. © Mcgraw-Hill Education 50-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Llibre diari: 13.400 Caixa 80.000 Inversions en construccions 16.000 Mobiliari a Capital Bancs i institucions de crèdit a Caixa Compres de mercaderies a Caixa 5.000 a Proveïdors 5.000 a Bancs i institucions de crèdit 5.000 10.000 100 Arrendaments i cànons 5.000 Bancs i institucions de crèdit 2.000 Clients, efectes comercials per cobrar 900 60.000 a a Bancs i institucions de crèdit a Subministraments 193.400 5.000 Equips per a processos d’informació 1.000 109.400 a Vendes de mercaderies Proveïdors d’immobilitzat a c/t Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Bancs i institucions de crèdit Suma total 100 7.000 900 60.000 1.000 193.400 Llibre major: Inversions en construccions Caixa 13.400 5.000 80.000 Mobiliari 16.000 Capital 109.400 5.000 © Mcgraw-Hill Education 51-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Compres de mercaderies Bancs i institucions de crèdit 5.000 100 5.000 1.000 Arrendaments i cànons Proveïdors 10.000 5.000 100 60.000 Equips per a processos d’informació Vendes de mercaderies Clients, efectes comercials per cobrar 2.000 7.000 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Proveïdors d’immobilitzat a c/t 900 900 Subministraments 60.000 1.000 d) Elabora el balanç de comprovació de sumes i saldos. Sumes Comptes Deure Saldos Haver Caixa 13.400 Inversions en construccions 80.000 80.000 Mobiliari 16.000 16.000 Capital 70.000 Compres de mercaderies 10.000 Proveïdors 109.400 68.900 10.000 5.000 Arrendaments i cànons Clients, efectes comercials per cobrar 5.000 100 100 2.000 2.000 Vendes de mercaderies 7.000 Equips per a processos d’informació 900 Proveïdors d’immobilitzat a c/t Deutes a ll/t amb entitats de crèdit TOTAL 1.100 7.000 900 900 900 60.000 60.000 1.000 193.400 Creditor 3.400 109.400 Bancs i institucions de crèdit Subministraments 10.000 Deutor 1.000 193.400 © Mcgraw-Hill Education 182.300 182.300 52-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 3. Una empresa comença un exercici econòmic amb mercaderies de dos tipus, A i B. El valor de les mercaderies de tipus A a l’inici és de 456,60 €, i el de les de tipus B, de 780,40 €. Al final de l’exercici se’n fa recompte i el valor de les mercaderies A és de 390,60 €, i el valor de les de tipus B, de 953,50 €. a) Totes les compres de la mercaderia A efectuades durant l’exercici han estat consumides? Sí, i a més s’han consumit mercaderies corresponents a les existències inicials. b) I les de la mercaderia B? No, s’han deixat de consumir mercaderies de les comprades per valor de 173,10 €. c) Fes els assentaments corresponents del final de l’exercici i calcula la variació d’existències d’A i de B. d) Quin saldo té la variació d’existències d’A? Com l’interpretes? Saldo deutor: 66 €. S’han consumit totes les compres i part de les existències inicials per valor de 66 €. e) Quin saldo té la variació d’existències de B? Com s’interpreta? Saldo creditor: 173,10 €. No s’han consumit totes les compres i n’han sobrat per valor de 173,10 €. © Mcgraw-Hill Education 53-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 4. La maquinària que va comprar una empresa fa 3 anys va costar 20 000 €. Cada any n’amortitza el 10 %. a) Calcula’n la dotació anual l’assentament corresponent. d’amortització de maquinària i fes-ne 10 % de 20.000 = 2.000 € La dotació anual d’amortització de maquinària és de 2.000 €. b) Calcula l’import del compte «Amortització acumulada de l’immobilitzat material» corresponent a la maquinària després dels 3 anys. El compte «Amortització acumulada de maquinària» tindrà un saldo de 6 000 € després d’aquests tres anys. c) Explica la informació que dona el compte «Amortització acumulada de l’immobilitzat material». Representa la despesa acumulada que s’ha produït en l’element d’immobilitzat material, ja sigui per desgast físic o per obsolescència, des que va ser adquirit per l’empresa. 5. Els saldos dels comptes del llibre major d’una empresa en acabar l’exercici són: Maquinària, 4 000 €; mercaderies, 500 €; proveïdors, 300 €; clients, 400 €; clients, efectes comercials per cobrar, 150 €; deutes a llarg termini amb entitats de crèdit, 1 000 €; tributs, 80 €; sous i salaris, 1 800 €; ingressos financers,20 €; inversions financeres temporals en capital, 500 €; equips per a processos d’informació, 400 €; aplicacions informàtiques, 100 €; reserves, 800 €; compres de mercaderies, 3 000 €; vendes de mercaderies, 5 000 €; subministraments, 200 €; proveïdor d’immobilitzat a c/t, 50 €; amortització acumulada de l’immobilitzat material, 400 €; bancs i institucions de crèdit, 200 €; caixa, 50 €. © Mcgraw-Hill Education 54-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable a) Fes el balanç de saldos i troba el valor del capital per diferència. Comptes Maquinària Sumes Deure 4.000 Mercaderies 500 Proveïdors 300 Clients 400 Clients, efectes comercials per cobrar 150 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 1.000 Tributs 80 Sous i salaris 1.800 Ingressos financers Inversions financeres temporals en capital Compres de mercaderies 20 500 3.000 Vendes de mercaderies Subministraments 5.000 200 Proveïdors d’immobilitzat a c/t 50 Amortització acumulada de maquinària Bancs i institucions de crèdit 400 200 Caixa 50 Equips per a processos d’informació 400 Aplicacions informàtiques 100 Reserves 800 Capital TOTAL Haver 3.810 11.380 11.380 b) Aplica les correccions següents: mercaderies al final de l’exercici, 700 €, i amortització de la maquinària, 5 %. Presenta el balanç de saldos corregit. © Mcgraw-Hill Education 55-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Comptes Maquinària Sumes Deure 4.000 Mercaderies 700 Proveïdors 300 Clients 400 Clients, efectes comercials per cobrar 150 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Tributs 1.000 80 Sous i salaris 1.800 Ingressos financers 20 Inversions financeres temporals en capital Compres de mercaderies 500 3.000 Vendes de mercaderies 5.000 Subministraments 200 Proveïdors d’immobilitzat a c/t 50 Amortització acumulada de maquinària Bancs i institucions de crèdit Caixa 600 200 50 Equips per a processos d’informació 400 Aplicacions informàtiques 100 Reserves 800 Capital 3.810 Variacions d’existències 200 Amortització de maquinària TOTAL Haver 200 11.780 11.780 © Mcgraw-Hill Education 56-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable c) Elabora el compte de pèrdues i guanys i l’assentament de regularització. + Ingressos d’explotació (1) ............................................5.000 Import net de la xifra de negoci.........................................5.000 Vendes de mercaderies...................5.000 - Despeses d’explotació (2)..............................................5.080 Aprovisionaments............................................................2.800 Compres de mercaderies.................3.000 Variació d’existències .....................(200) Dispeses de personal........................................................1.800 Sous i salaris.................................1.800 Amortitzacions.................................................................200 Amortització de l’immobilitzat material.........................................200 Altres despeses d'explotació..............................................280 Subministraments.............................200 Altres tributs......................................80 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2) I. Explotació - D. Explotació = 5.000 - 5.080 = -80 + Ingressos financers (3)..................................................20 Altres ingressos financers.............................20 - Despeses financeres (4) B) RESULTAT FINANCER (3 - 4) 20 € C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B) RE + RF = -80 + 20 = -60 € - Impost sobre beneficis D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost) -60 € d) Confecciona l’assentament de tancament i presenta el balanç de situació final. Assentament de tancament: © Mcgraw-Hill Education 57-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 6. Balanç de situació final: Un empresari inicia un negoci amb 40 000 € dipositats en un compte corrent bancari i un local comercial valorat en 120 000 €. Durant un període econòmic realitza les operacions següents: Compra mobiliari per 8 000 €; en paga la meitat amb un xec i la resta la queda a deure per un període de 14 mesos. Compra 400 unitats de mercaderies a 20 €/u a crèdit. Ven 150 unitats de mercaderies per 5 000 € i cobra en efectiu. Compra 200 unitats d’un producte a 22 €/u a crèdit. Paga l’electricitat i el telèfon per 600 € amb un xec. Ven 250 unitats de mercaderia per 7 000 € a crèdit. Paga la nòmina a un treballador per 2 000 €. La Seguretat Social a càrrec de l’empresa és de 580 € i les retencions a càrrec del treballador són, respectivament, el 5 % de SS i el 15 % d’IRPF. Paga el sou per mitjà del banc i queda a deure el deute amb els organismes socials. Cobra 500 € d’interessos bancaris. Calcula el valor de les mercaderies al final de l’exercici pel mètode PMP. Aplica el 5 % d’amortització al mobiliari i el 2 % al local. © Mcgraw-Hill Education 58-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable a) Fes l’assentament d’obertura i comptabilitza les operacions en el llibre diari i en el llibre major. Llibre diari: 120.000 40.000 8.000 Construccions Bancs i institucions de crèdit Mobiliari a Capital 160.000 a Bancs i institucions de crèdit 4.000 a Proveïdors d’immobilitzat a ll/t 4.000 8.000 Compres de mercaderies a Proveïdors 8.000 5.000 Caixa a Vendes de mercaderies 5.000 4.400 Compres de mercaderies a Proveïdors 4.400 a Bancs i institucions de crèdit 600 a Vendes de mercaderies 7.000 a Organismes de la SS, creditors 680 a HP, creditora per conceptes fiscals 300 Bancs i institucions de crèdit 1.600 600 Subministraments 7.000 Clients 2.000 Sous i salaris 580 SS a càrrec de l’empresa a 500 Bancs i institucions de crèdit a Altres ingressos financers 500 4.178 Mercaderies a Variació d’existències 4.178 2.800 Amortització d’immobilitzat material a Amortització acumulada de construccions 2.400 a Amortització acumulada de mobiliari 400 © Mcgraw-Hill Education 59-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Llibre major: Construccions 120.000 Bancs i institucions de crèdit 40.000 4.000 500 600 Capital 160.000 Mobiliari 8.000 1.600 Proveïdors d’immobilitzat a ll/t 4.000 Vendes de mercaderies 5.000 Compres de mercaderies Proveïdors 4.400 4.400 8.000 8.000 Subministraments 600 Clients 7.000 Caixa 5.000 Sous i salaris 2.000 7.000 SS, a càrrec de l’empresa 580 Organismes de la SS, creditors HP, creditora per conceptes fiscals 680 Mercaderies Variació d’existències 4.178 4.178 300 Amortització de l’immobilitzat material 2.800 Altres ingressos financers 500 Amortització acumulada de construccions 2.400 Amortització acumulada de mobiliari 400 © Mcgraw-Hill Education 60-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable b) Realitza el balanç de comprovació final. Sumes Comptes Deure Construccions Saldos Haver 120.000 Bancs i institucions de crèdit 40.500 Capital Deutor 120.000 6.200 34.300 160.000 Mobiliari 8.000 Proveïdors d’immobilitzat a ll/t Compres de mercaderies 160.000 8.000 4.000 12.400 Proveïdors 4.000 12.400 12.400 Caixa 5.000 Vendes de mercaderies 12.400 5.000 12.000 Subministraments 12.000 600 600 Clients 7.000 7.000 Sous i salaris 2.000 2.000 580 580 SS, a càrrec de l’empresa Creditor Organismes de la SS, creditors 680 680 HP, creditora per conceptes fiscals 300 300 Altres ingressos financers 500 500 Mercaderies 4.178 Variació d’existències 4.178 Amortització de l’immobilitzat material 2.800 Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada de mobiliari TOTAL 4.178 203.058 4.178 2.800 2.400 2.400 400 400 203.058 © Mcgraw-Hill Education 196.858 196.858 61-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable c) Confecciona el compte de pèrdues i guanys. + Ingressos d’explotació (1) ........................................... 12.000 Import net de la xifra de negoci....................................... 12.000 Vendes de mercaderies...................12.000 - Despeses d’explotació (2) ............................................. 14.202 Aprovisionaments............................................................ 8.222 Compres de mercaderies............... 12.400 Variació d’existències ................... (4.178) Dispeses de personal........................................................ 2.580 Sous i salaris................................. 2.000 SS, a càrrec de l’empresa.................. 580 Amortitzacions................................................................. 2.800 Amortització de l’immobilitzat material....................................... 2.800 Altres despeses d'explotació................................................ 600 Subministraments............................. 600 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2) I. Explotació - D. Explotació = 12.000-14.202 = -2.202 € + Ingressos financers (3)....................500 Altres ingressos financers..............500 - Despeses financeres (4) B) RESULTAT FINANCER (3) 500 € C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B) RE + RF = -2.202 + 500 = -1.702 € - Impost sobre beneficis D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost) -1.702 € d) Fes la regularització i la comptabilització de l’impost sobre beneficis de l’exercici, si s’escau. Resultat de l’exercici 18.380 a Compres de mercaderies a Subministraments a a Sous i salaris SS, a càrrec de l’empresa Amortització de l’immobilitzat material a Resultat de l’exercici a 12.000 500 4.178 Vendes de mercaderies Altres ingressos financers Variació d’existències © Mcgraw-Hill Education 12.400 600 2.000 580 2.800 16.678 62-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Vendes de mercaderies 1.200 Subministraments 5.000 600 600 Sous i salaris 2.000 2.000 SS, a càrrec de l’empresa 580 580 7.000 Altres ingressos financers 500 Variació d’existències 500 4.178 4.178 Amortització de l’immobilitzat material Resultat de l’exercici 2.800 18.380 2.800 16.678 e) Elabora el balanç de situació final. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent.............................. 125.200 Patrimoni net.............................. 158.298 Immobilitzat material.......................... 125.200 Construccions ………..... 120.000 Mobiliari ................... Resultat de l’exercici.......... (1.702) 8.000 Amortització acumulada Passiu no corrent......................... de construccions.......... (2.400) Proveïdors d’immobilitzat a ll/t ............................. Amortització acumulada de mobiliari................. Capital .......................... 160.000 4.000 4.000 (400) Actiu corrent.................................... 46.478 Existències........................................... 4.178 Passiu corrent................................. 9.380 Proveïdors ..................... 12.400 Organismes SS creditors....... 680 Mercaderies............... 4.178 Realitzable........................................... 7.000 Clients....................... 7.000 HP, creditora per conceptes fiscals................. 300 Disponible........................................... 35.300 Bancs i inst. crèdit....... 34.300 Caixa ......................... 5.000 Total actiu 175.678 € Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 175.678 € 63-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable f) Fes l’assentament de tancament. 160.000 4.000 12.400 680 300 2.400 400 Capital Proveïdors d’immobilitzat a ll/t Proveïdors Organismes de la SS, creditors HP, creditora per conceptes fiscals Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada de mobiliari Construccions 120.000 120.000 4.000 4.000 40.000 4.000 500 600 7.000 Amortització acumulada de construccions 2.400 2.400 Mobiliari 8.000 a Mercaderies 4.178 a Clients 7.000 a Caixa 5.000 a Resultat de l’exercici 1.702 160.000 680 160.000 34.300 Mobiliari 8.000 Proveïdors 4.400 4.400 12.400 Organismes de la SS, creditors 7.000 a Capital 12.000 8.000 1.600 Compres de mercaderies 8.000 Clients a Construccions Bancs i institucions de crèdit Bancs i institucions de crèdit 34.300 Proveïdors d’immobilitzat a ll/t a 680 12.400 300 Amortització acumulada de mobiliari Resultat de l’exercici 400 18.380 400 5.000 5.000 8.000 HP, creditora per conceptes fiscals 300 Caixa Mercaderies 4.178 4.178 16.678 1.702 © Mcgraw-Hill Education 64-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 7. L’empresa Rocamura, SA, comença el seu exercici amb els següents elements patrimonials: Mercaderies: 25 unitats per valor de 80 €/u. Una màquina valorada en 6 000 €. Mobiliari valorat en 900 €. Un ordinador valorat en 1 400 €. Un préstec a tornar a 3 anys de 1 000 €. Diners al banc: 12 000 €. Té com a inversió un terreny per valor de 100 000 € que de moment no utilitza. Realitza les operacions següents: Compra 100 unitats de mercaderies a 50 €/u, en paga la meitat amb un xec i la resta a crèdit. Paga el rebut de la llum i l’aigua, amb un xec per valor de 300 €. Treu del banc 300 € i els deixa a la caixa per possibles pagaments menors. Ven 70 unitats per un total de 10 000 € que li queden a deure la meitat i la resta les cobra amb un xec. Compra un programa informàtic per valor de 200 € que el pagarà d’aquí a 3 mesos. Paga els salaris dels treballadors que té. Salari brut, 1 800 €; Seguretat Social de l’empresa, 124 €; retenció de l’IRPF, 15 % del salari; Seguretat Social del treballador, 4 % del salari brut. Paga la quota (C + i) del préstec de 325 €. Els interessos pugen a 25 €. Amortitza el 2 % de tot l’immobilitzat. a) Fes el balanç de situació inicial. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent.............................. 108.300 Patrimoni net.............................. 121.300 Immobilitzat material............................. 8.300 Maquinària ………............ 6.000 Mobiliari.......................... 900 Capital ........................ 121.300 Passiu no corrent........................... 1.000 Deutes a ll/ t amb entitats de crèdit .............. 1.000 Equips per a processos d’informació................. 1.400 Inversions immobiliàries....................... 100.000 Inversions en terrenys i béns naturals........... 100.000 Actiu corrent..................................... 14.000 Existències............................................ 2.000 Mercaderies..................... 2.000 Disponible............................................ 12.000 Bancs i inst. crèdit.......... 12.000 Total actiu 122.300 € Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 122.300 € 65-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable b) Realitza l’assentament d’obertura i comptabilitza les operacions en el llibre diari i el llibre major. Llibre diari: 6.000 900 1.400 100.000 2.000 12.000 5.000 Maquinària Mobiliari Equips per a processos d’informació Inversions en terrenys i béns naturals Mercaderies Bancs i institucions de crèdit Compra de mercaderies a Capital a Deutes a ll/t amb entitats de crèdit a Bancs i inst. de crèdit a Proveïdors 121.300 1.000 2.500 2.500 300 Subministraments a Bancs i inst. de crèdit 300 300 Caixa a Bancs inst. de crèdit 300 5.000 Cients 5.000 Bancs inst. de crèdit a Venda de mercaderies Aplicacions informàtiques a Proveïdor d’immobilitzat a curt termini a O.S.S, creditora a H.P., creditora conceptes fiscals 200 1.800 124 25 166 200 Sous i salaris Seguretat social c/ empresa a 300 10.000 Bancs i institucions de crèdit 196 270 1.458 Deutes a ll/t entitats de crèdit Interessos per deutes a Amortització immobilitzat material a A. A . de maquinària a A. A. de mobiliari a Bancs i institucions de crèdit A. A. d’equips per a processos d’informació 2.000 Variació d’existències a Mercaderies 2.750 Mercaderies a Variació d’existències © Mcgraw-Hill Education 325 120 18 28 2.000 2.750 66-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Llibre major: Maquinària Equips per a processos d’informació Mobiliari 6.000 900 1.400 Mercaderies 2.000 2.000 2.750 Bancs i institucions de crèdits 12.000 5.000 Capital 2.500 121.300 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 300 1.000 Compres de mercaderies 5.000 300 300 1.458 325 Inversions en terrenys i béns naturals Proveïdors 2.500 Vendes de mercaderies 1.000 Sous i salaris 1.800 100.000 Subministraments 300 Caixa 300 5.000 Aplicacions informàtiques Proveïdor d’immobilitzat a c/t 200 Seguretat social a càrrec empresa 124 Clients 200 O SS, creditora 196 HP, creditora per conceptes fiscals 270 833,75 Interessos per deutes 25 Amortització immobilitzat material 166 Amortització acumulada d’equips per a processos d’informació 28 Amortització acumulada de maquinària 120 Amortització acumulada de mobiliari 18 Variació d’existències 2.000 2.750 © Mcgraw-Hill Education 67-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable c) Calcula les existències finals pel mètode FIFO i fes-ne la correcció d’existències. 25 x 50 = 2.000 100 x 50 = 5.000 100 x 50 = 5.000 25 x 50 = 2.000 55 x 50 = 2750 45 x 50 = 2.250 d) Confecciona el compte de pèrdues i guanys. + Ingressos d’explotació (1) ....................................... 10.000 Import net de la xifra de negoci..................................... 10.000 Vendes de mercaderies....................... 10.000 - Despeses d’explotació (2)............................................. 6.640 Aprovisionaments.......................................................... 4.250 Compres de mercaderies....................... 5.000 Variació d’existències ........................... (750) Dispeses de personal...................................................... 1.924 Sous i salaris....................................... 1.800 S.S. a càrrec de l’empresa........................ 124 Amortitzacions................................................................. 166 Amortització de l’immobilitzat material................................................ 166 Altres despeses d'explotació............................................... 300 Subministraments................................... 300 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2) I. Explotació - D. Explotació = 10.000 - 6.640 = 3.360 € + Ingressos financers (3) Despeses financeres (4)..................................................25 Interessos per deutes.................................... 25 B) RESULTAT FINANCER (3 - 4) -25 € C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B) RE + RF = 3.360 – 25 = 3.335 € Impost sobre beneficis 25% sobre 3.335 = 833,75 € D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost) 3.335 - 833,75 = 2.501,25 € © Mcgraw-Hill Education 68-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable e) Efectua la regularització de l’exercici (si s’escau, fes la liquidació de l’impost de societats). 7.415 Resultat d’exercici a 750 Variació d’existències 10.000 Venda de mercaderies Compres de mercaderies a Sous i salaris 1.800 a S.S. a càrrec de l’empresa 124 a Subministraments 300 a Amortització de l’immobilitzat material 166 a Interessos per deutes 25 a Impost sobre beneficis Resultat d’exercici a 833,75 833,75 Resultat de l’exercici 5.000 a H.P., creditora conceptes fiscals Impost sobre beneficis 10.750 833,75 833,75 Ara es passen els comptes al major i es tanquen tots els comptes de resultats (quantitat en negreta) i s’obre les T que falten. Resultat de l’exercici 7.415 Impost sobre benefici 10.750 833,75 833,75 833,75 2.501,25 f) Elabora el balanç de situació final. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent.............................. 108.334 Patrimoni net.......................... 123.801,25 Immobilitzat intangible......................... 200 Aplicacions informàtiques....... 200 Immobilitzat material.......................... 8.134 Maquinària ……….............. 6.000 A.A. maquinària............... (120) Mobiliari.......................... 900 Capital ...........................121.300 Resultat de l’exercici....... 2.501,25 Passiu no corrent............................. 700 Deutes a ll/ t amb entitats de crèdit ................ 700 Passi corrent............................... 3.999,75 A.A. mobiliari.................... (18) Proveïdor immobilitzat a ......200 Equips per a processos d’informació ..................... 1.400 O.S.S. creditora...................196 A.A. equips per a processos d’informació........................ (28) concepte fiscals............ 1.103,75 Inversions immobiliàries.................. 100.000 H.P., creditora Proveïdor..........................2.500 Inversions en terrenys i © Mcgraw-Hill Education 69-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable béns naturals................ 100.000 Actiu corrent....................................20.167 Existències........................................ 2.750 Mercaderies.................... 2.750 Realitzable........................................ 5.000 Clients........................... 5.000 Disponible....................................... 12.417 Bancs inst. de crèdit......... 12.117 Caixa................................. 300 Total actiu 128.501 € Total patrimoni net i passiu 128.501 € g) Tanca l’exercici. 121.300 2.501,25 Capital Resultat de l’exercici 700 Deutes a ll/t entitats de crèdit 200 Proveïdor d’immobilitzat a c/t 196 OSS, creditora 1.103,75 2.500 120 H.P., creditora conceptes fiscals Proveïdors A.A. de maquinària 18 A.A. de mobiliari 28 A.A. d’equips per a processos d’informació a Aplicacions informàtiques a Maquinària a Mobiliari a Equips per a processos d’informació 200 6.000 900 1.400 a Inversions en terrenys i béns naturals a Mercaderies 2.750 a Clients 5.000 a Bancs i institucions de crèdit a Caixa © Mcgraw-Hill Education 100.000 12.117 300 70-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Maquinària 6.000 Mobiliari 6.000 Bancs i institucions de crèdits 12.000 5.000 Equips per a processos d’informació 2.500 900 900 Capital 121.300 121.300 300 1.400 1.400 Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 300 1.000 Mercaderies 2.000 2.000 2.750 2.750 Compres de mercaderies 5.000 5.000 700 300 1.458 325 12.117 Inversions en terrenys i béns naturals Proveïdors 2.500 2.500 Vendes de mercaderies 1.000 1.000 Sous i salaris 1.800 1.800 100.000 100.000 Subministraments 300 300 Seguretat social a càrrec empresa 124 124 Caixa 300 300 Aplicacions informàtiques 200 200 O SS, creditora 196 196 Clients 5.000 5.000 Proveïdor d’immobilitzat a c/t 200 200 HP, creditora per conceptes fiscals 1.103,75 270 833,75 Interessos per deutes 25 25 Amortització acumulada d’equips per a processos d’informació 28 28 Amortització immobilitzat material 166 166 Amortització acumulada de maquinària 120 120 Amortització acumulada de mobiliari 18 18 Variació d’existències 2.000 2.750 750 © Mcgraw-Hill Education 71-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 8. Digues si les següents afirmacions són certes o falses. Raona la resposta. a) El cicle comptable d’una empresa sempre comença amb el balanç de situació inicial. Cert. b) La suma dels saldos del balanç de comprovació de sumes i saldos sempre serà més gran que la suma de les sumes. Fals, sempre seran més petites. c) Les correccions que es fan al final de l’exercici serveixen per comprovar la situació real amb la situació comptable. Cert. d) Si l’empresa intueix que tindrà pèrdues, no és necessari que faci el compte de pèrdues i guanys. Fals, el compte de pèrdues i guanys s’ha de fer sempre. Comprova el teu nivell 1. Tots els fets comptables s’han d’anotar d’una manera o altra: a) Només al llibre diari. b) Només al llibre major. c) Al llibre diari i al llibre major. d) Cap de les respostes anteriors és correcta. 2. En el balanç de comprovació de sumes i saldos: a) Les sumes del deure i les de l’haver han de tenir el mateix resultat. b) Les sumes dels saldos deutors i les dels saldos creditors han de ser iguals. c) Les sumes de les quatre columnes han de tenir el mateix resultat. d) Són correctes les respostes a i b. 3. L’assentament d’obertura: a) S’ha de fer sempre a l’inici de l’exercici comptable. b) És el mateix que l’assentament de tancament. c) No cal passar-lo al llibre major. d) Totes les respostes són correctes. 4. El saldo del compte de «Variació d’existències»: a) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són més grans que les existències finals. b) És deutor quan les existències inicials de mercaderies són menors que les finals. c) Com que és un compte de resultats, sempre té saldo deutor. d) Mai pot tenir saldo deutor perquè és un compte d’ingressos. © Mcgraw-Hill Education 72-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 5. L’amortització de l’immobilitzat material és un compte: a) D’actiu. b) De patrimoni net. c) De despeses. d) D’ingressos. 6. En el compte de pèrdues i guanys hi ha: a) Comptes d’actiu. b) Comptes d’ingressos. c) Comptes de despeses. d) Són correctes les respostes b i c. 7. El compte de resultat de l’exercici té saldo creditor quan: a) Hi ha pèrdues. b) Hi ha guanys. c) Mai. d) Sempre. 8. Quan es treu el resultat de l’exercici, l’Impost sobre beneficis: a) Sempre s’ha de comptabilitzar. b) La comptabilització és voluntària. c) Només es comptabilitza quan hi ha guanys. d) Només es comptabilitza quan hi ha pèrdues. 9. El balanç de situació final serveix per: a) Treure el resultat de l’exercici. b) Veure la situació patrimonial de l’empresa al final de l’exercici. c) Tancar els comptes. d) Cap de les respostes anteriors és correcta. 10. En un balanç de situació: a) Només hi ha comptes d’actiu, de passiu i de patrimoni net. b) Els comptes d’actiu i els comptes de passiu i de patrimoni net han de sumar igual. c) Cal fer constar el resultat de l’exercici. d) Totes les respostes anteriors són correctes. © Mcgraw-Hill Education 73-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Prepara la prova 1. Una empresa comença la seva activitat el dia 1 de gener de 2018 amb un local valorat en 23 000 €, maquinària d’un valor de 10 000 €, mercaderies valorades en 10 000 € (100 unitats a 100 €/u), un ordinador de 700 € i 1 700 € al banc. A més, té un programa informàtic de comptabilitat valorat en 250 €. Les operacions que realitza durant aquest mes són les següents: 2/12 : compra 70 unitats a 120 €/u a crèdit. 10/12 : compra mobiliari pel despatx valorat en 3 000 €, dels quals paga 1 000 € al comptat amb un xec I la resta els queda a deure durant 2 anys. 12/12 : paga la llum i el gas amb un xec, que valen 580 €. 15/12 : ven mercaderies, 150 unitats, per valor de 108 000 €. La venda es realitza al comptat cobrant-la amb un taló bancari. 25/12 : paga la nòmina del personal en les condicions següents: sous bruts, 2 400 €; Seguretat Social de l’empresa, 300 €; Seguretat Social del treballador, 150 €; i retenció de l’IRPF, 330 €. El pagament es fa a través del banc. 30/12 : emet un pagaré per valor del deute de la compra del dia 2/01. 31/12 : amortitza el 18,35 % de la maquinària i el 2 % de l’immobilitzat intangible. 31/12 : les existències finals de mercaderies s’han de calcular pel mètode FIFO. Es demana: a) Fer el llibre diari (assentament d’obertura) i el llibre major. (0,5 punt) Llibre diari: 1/1 23.000 Construccions 10.000 Maquinària 700 1.700 250 10.000 Equips per a processos d’informació Bancs i institucions de crèdit Aplicacions informàtiques Mercaderies a Capital 45.650 2/1 8.400 Compres de mercaderies a Proveïdors 8.400 a Bancs i institucions de crèdit 1.000 a Proveïdors d’immobilitzat a ll/t 10/1 3.000 Mobiliari © Mcgraw-Hill Education 2.000 74-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 12/1 580 Subministraments a Bancs i institucions de crèdit 580 15/1 108.000 Bancs i institucions de crèdit a Vendes de mercaderies 108.000 25/1 2.400 Sous i salaris 300 SS a càrrec de l’empresa Organismes de la SS, creditors 450 a HP, creditora per retencions practicades 330 a Bancs i institucions de crèdit 1.920 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 8.400 a 30/1 Proveïdors 8.400 a 31/12 Amortització de l’immobilitzat intangible 5 a Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques 5 31/12 1.835 Amortització de l’immobilitzat material a Amortització acumulada de maquinària 1.835 31/12 10.000 Variació d’existències a Mercaderies 10.000 31/12 2.400 Mercaderies a Variació d’existències 2.400 Llibre major: Construccions 23.000 Maquinària 10.000 Bancs i institucions de crèdit 1.700 1.000 108.000 1.920 Equips per a processos d’informació 700 580 Aplicacions informàtiques 250 Capital social 45.650 Compres de mercaderies 8.400 © Mcgraw-Hill Education Proveïdors 8.400 8.400 75-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Mobiliari Proveïdors d’immobilitzat 3.000 SS, a càrrec de l’empresa 2.000 Organismes de la SS, creditors 300 Subministraments 580 Amortització acumulada de maquinària 1.835 Vendes de mercaderies 450 Amortització de l’immobilitzat intangible 5 HP, creditora per retencions practicades 22.050 2.400 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 330 Amortització de maquinària 8.400 Amortització acumulada de l’immobilitzat material 1.835 Variació d’existències 10.000 108.000 Sous i salaris 2.400 5 Mercaderies 10.000 10.000 2.400 Resultat de l’exercici 21.120 108.000 21.720 Impost de beneficis 21.720 © Mcgraw-Hill Education 76-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable b) Elaborar el compte de pèrdues i guanys. (0,5 punt) + Ingressos d’explotació (1) .......................... 108.000 Import net de la xifra de negoci....................... 108.000 Vendes de mercaderies........... 108.000 - Despeses d’explotació (2).............................. 21.120 Aprovisionaments............................................ 16.000 Compres de mercaderies............. 8.400 Variació d’existències ................. 7.600 Dispeses de personal......................................... 2.700 Sous i salaris..............................2.400 S.S. a càrrec empresa....................300 Amortitzacions.................................................. 1.840 Amortització immobilitzat intangible....................................... 5 Amortització de l’immobilitzat material................................... 1.835 Altres despeses d'explotació.................................. 580 Subministraments...........................580 A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1 - 2) I. Explotació - D. Explotació= 108.000-21.120 = 86.880 € + Ingressos financers (3)......................................... 20 € - Despeses financeres (4) B) RESULTAT FINANCER (3 - 4) C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A + B) 86.880 € - Impost sobre beneficis 25% sobre 86.880 = 21.720 € D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C - Impost) 86.880 - 21.720 = 65.160 € © Mcgraw-Hill Education 77-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable c) Treure el resultat de l’exercici (si s’escau, cal fer la liquidació de l’impost de societats). (0,25 punts) 31/12 21.120 Resultat de l’exercici a Compres de mercaderies a Subministraments a Sous i salaris a SS a càrrec de l’empresa a Amortització de l’immobilitzat intangible a Amortització de l’immobilitzat material a Variació d’existències 8.400 580 2.400 300 5 1.835 7.600 31/12 108.000 Vendes de mercaderies a Resultat de l’exercici 108.000 31/12 Impost del benefici HP, creditora per conceptes fiscals 21.720 Impost del benefici 21.720 a Construccions 23.000 a Maquinària 10.000 a Mobiliari a Equips per a processos d’informació a Aplicacions informàtiques a Bancs i institucions de crèdit a Mercaderies 21.720 a 12/1 21.720 Resultat de l’exercici a 31/12 45.650 Capital 2.000 Proveïdors d’immobilitzat 8.400 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 450 26.394 5 1.835 60.816 Organismes de la SS, creditors HP, creditora per retencions practicades Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques Amortització acumulada de maquinària Resultat de l’exercici © Mcgraw-Hill Education Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3.000 700 250 106.200 2.400 78-1 2 El cicle comptable d) Fer el balanç final. (0,5 punt) Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent.............................. 35.110 Immobilitzat intangible......................... 245 Aplicacions informàtiques....... 250 Patrimoni net.............................. 110.810 Capital ...........................45.650 Resultat de l’exercici......... 65.160 Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques.......(5) Immobilitzat material......................... 34.865 Construccions.................. 23.000 Maquinària ……….............. 10.000 Equips per a processos informació ..................... Passiu no corrent........................... 2.000 Proveïdors d’immobilitzat ................ 2.000 Passi corrent.................................. 30.900 700 Proveïdors, efectes Mobiliari........................... 3.000 comercials a pagar........ 8.400 Amortització acumulada de maquinària .............. (1.835) Organismes de la SS creditors....................... Actiu corrent................................... 108.600 Existències............................................ 2.400 450 H.P., creditora per concepte fiscals............ 22.050 Mercaderies..................... 2.400 Disponible.......................................... 106.200 Bancs i insti. crèdit.......... 106.200 Total actiu 143.710 € Total patrimoni net i passiu 143.710 € e) Tancar l’exercici. (0,25 punts) Construccions 23.000 23.000 Maquinària 10.000 10.000 Bancs i institucions de crèdit 1.700 1.000 108.000 1.920 Equips per a processos d’informació 700 700 580 106.200 Aplicacions informàtiques 250 250 Capital social 45.650 45.650 Compres de mercaderies 8.400 8.400 © Mcgraw-Hill Education Proveïdors 8.400 8.400 79-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable Proveïdors d’immobilitzat Mobiliari 3.000 3.000 2.000 108.000 Organismes de la SS, creditors SS, a càrrec de l’empresa 300 2.000 Vendes de mercaderies 300 450 450 108.000 HP, creditora per retencions practicades 22.050 330 Sous i salaris 2.400 2.400 Proveïdors, efectes comercials que cal pagar 8.400 8.400 21.720 Amortització de l’immobilitzat intangible Subministraments 580 580 5 Amortització acumulada de maquinària 1.835 5 Variació d’existències 1.835 10.000 Amortització de maquinària 1.835 1.835 Mercaderies 2.400 10.000 7.600 2.400 Amortització acumulada de l’immobilitzat material 5 5 Resultat de l’exercici 10.000 21.120 108.000 2.400 21.720 65.160 Impost de beneficis 21.720 2. 21.720 Classifica els comptes següents assenyalant si són de balanç (d’actiu o de patrimoni net i passiu) o bé de resultats (despeses o ingressos): (2 punts) Reserves Hisenda pública, deutora Productes acabats Sous i salaris Capital social Aplicacions informàtiques Deutors Matèries primeres Amortitzacions de l’immobilitzat material Vendes de mercaderies © Mcgraw-Hill Education 80-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable 3. Compra de mercaderies Proveïdors Impost de societats Reserves: balanç, patrimoni net. Hisenda pública, deutora: balanç, actiu. Productes acabats: balanç, actiu. Sous i salaris: resultats, despeses. Capital social: balanç, patrimoni net. Aplicacions informàtiques: balanç, actiu. Deutors: balanç, actiu. Matèries primeres: balanç, actiu. Amortitzacions de l’immobilitzat material: resultats, despeses. Vendes de mercaderies: resultats, ingressos. Proveïdors: balanç, passiu. Impost de societats: resultats, despeses. Respon raonadament les preguntes següents: a) Què entens per cicle comptable? (0,5 punt) És el procés d’anotació i registre de tots els fets comptables que se succeeixen en un exercici comptable (normalment un any) amb l’objectiu d’obtenir el resultat de l’exercici i que es repeteix any rere any. b) Explica què és el balanç de comprovació de sumes i saldos. (0,5 punt) És un balanç que té com a finalitat comprovar que les anotacions efectuades en el llibre major a partir dels assentaments del llibre diari s’han passat correctament, i que a la vegada ens actualitza els saldos de tots els comptes. c) Què vol dir que el compte «Resultat de l’exercici» tingui saldo deutor? (0,5 punt) Vol dir que l’empresa ha tingut pèrdues. d) Quan es pot dir que el compte de «Variació d’existències» té saldo creditor? (0,5 punt) Quan les existències finals són més grans que les inicials. 4. Una empresa presenta la informació següent sobre les seves mercaderies; en té de tres tipus: R, S i T. De les existències R: a l’inici de l’exercici té 100 unitats valorades en 80 €; durant l’exercici en compra 50 a 100 € i en ven 40 al preu de venda, que és de 180 €. De les existències S: no en té en iniciar l’exercici, però en compra 200 a 90 € i en ven 90 a un preu de 300 €. © Mcgraw-Hill Education 81-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable De les existències T: comença amb 50 unitats valorades en 300 €, en compra 100 a 270 € i en ven 130 a 500 €. Contesta les preguntes següents: a) Totes les compres de les existències R, S i T efectuades durant l’exercici han estat consumides? (0,5 punt) Les existències R i S no s’han consumit del tot, mentre que les T sí que s’han consumit. b) Calcula la variació d’existències d’R, S i T pel mètode FIFO i PMP. (0,5 punt) © Mcgraw-Hill Education 82-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable c) Fes els assentaments corresponents a cada tipus d’existències del final de l’exercici i digues quina ha estat la variació d’existències. (1 punt) 5. Omple els espais en blanc de les afirmacions següents: (2 punts) a) El balanç de situació inicial reflecteix tot el patrimoni que té l’empresa abans d’iniciar l’exercici comptable. b) L’assentament d’obertura és el primer assentament que es fa en el llibre diari. c) Tots els fets comptables s’han de registrar al llibre diari i s’han de traspassar al llibre major. d) Quan fem les correccions al final de l’exercici corregirem el compte de «Variació d’existències» i els comptes d’immobilitzat mitjançant l’amortització. e) Per veure si hem passat bé els comptes del llibre diari al major utilitzarem el balanç de comprovació de sumes i saldos. © Mcgraw-Hill Education 83-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 2 El cicle comptable f) El compte de «Variació d’existències» té saldo deutor o saldo creditor. g) Els comptes de resultats s’ordenen al compte de pèrdues i guanys segons la seva naturalesa. h) Per saber el resultat de l’exercici s’ha de fer el compte de pèrdues i guanys. i) Amb el balanç de situació final veurem la situació patrimonial de l’empresa al final de l’exercici. j) El final del cicle comptable es farà l’assentament de tancament © Mcgraw-Hill Education 84-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 Obertura d’unitat 1. Creus que són necessàries les lleis? Sí que ho són, ja que és la manera de regular la convivència entre els membres d’una societat. 2. Consideres que qualsevol ciència es pot aplicar sense una base normativa? Seria molt complicat, ja que d’alguna manera ajuda a què tots treballem de la mateixa manera i puguem entendre la feina dels altres. 3. Per què creus que la no aplicació de les lleis està penada? Perquè en un estat de Dret ens hem de regir per unes normes que tothom ha de complir i, per tant, qui no les compleix se li ha de penar. Activitats 1> Què s’entén per marc conceptual? És el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics que inspiren tot el pla i té com a objectiu la imatge fidel, clara, comprensiva i útil per als usuaris de la informació financera. 2> A què es refereix al Pla General de Comptabilitat quan parla d’imatge fidel? La imatge fidel és la que proporciona la realitat empresarial mitjançant l’aplicació i la interpretació correctes dels principis i normes comptables. És a dir, que tot el que es reflexa a la comptabilitat sigui real i s’ajusti al marc normatiu. 3> Si es vol comprar una màquina a terminis i no se’n registra la compra fins que està tota pagada, s’ha actuat correctament? Raona la resposta. No s’ha actuat correctament ja que no s’ha aplicat el principi comptable de la data del fet, que diu que: «El registre comptable de les transaccions i altres esdeveniments empresarials, atenent el corrent real que els origina (quan succeeixen) i no al corrent monetari (quan es paguen o es cobren)». 4> Un comptable té problemes a l’hora de codificar els següents comptes i et demana que l’ajudis a codificar-los: Maquinària Amortització acumulada d’equips per processos d’informació Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini Subministraments Altres tributs Amortització de l’immobilitzat Organismes de la Seguretat Social Creditors © Mcgraw-Hill Education 85-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 5> Maquinària: grup 2, compte 213 Amortització acumulada d’equips per a processos d’informació: grup 2, compte 2817 Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini: grup 1, compte 173 Subministraments: grup 6, compte 628 Altres tributs: grup 6, compte 631 Amortització de l’immobilitzat: grup 2, compte 28 Organismes de la Seguretat Social: grup 4, compte 476 Creditors: grup 4, compte 41 En quines situacions creus que una empresa recorre a una auditoria externa en detriment d’una interna? L’auditoria externa normalment s’utilitza quan es tracta de temes força importants i que poden afectar a persones o entitats externes i a l’administració pública. L’auditoria financera acostuma a ser externa. En canvi, l’empresa acostuma a fer servir l’auditoria interna per temes de caire més d’organitzatiu, per avaluar el personal, etc. 6> Enumera les disposicions comptabilitat a l’empresa. legals que, d’alguna manera, regulen la El Codi de comerç dedica una part del seu corpus a la comptabilitat a l’empresa, concretament de l’article 25 al 49. A més, hi ha altres disposicions legals que afecten la comptabilitat, com ara la Llei de societats anònimes, la Llei de societats de responsabilitat limitada, el Pla General Comptable i el Reglament del registre mercantil. 7> Explica quina utilitat creus que pot tenir fer un inventari al final de l’exercici. Posa’n un exemple concret. L’inventari al final de l’exercici s’utilitza per fer recompte de tots els béns de l’empresa i serveix per equiparar-ho en la comptabilitat i en el seu cas fer les correccions determinades. 8> Explica la diferència que hi ha entre el subjecte passiu i el contribuent d’un impost. El contribuent és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost. El subjecte passiu és la persona física o jurídica que, segons la llei, està obligada a complir les prestacions tributàries i les obligacions materials o formals. De vegades, el subjecte passiu i el contribuent són la mateixa persona. 9> Digues quin és el fet imposable de l’impost de societats. El fet imposable de l’impost de societats està determinat per l’obtenció dels beneficis per part del subjecte passiu, és a dir, l’empresa. 10> Què són els impostos especials? Són els impostos que recauen sobre productes de consum que graven la fabricació, la importació i la introducció en l’àmbit territorial intern de determinats béns, així com la matriculació de determinats vehicles. © Mcgraw-Hill Education 86-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3 11> Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal Per què creus que s’han de pagar impostos? Resposta oberta. Fóra bo que l’alumnat entengui que el pagament dels impostos proporciona uns ingressos a l’Estat que serveixen per produir béns i serveis públic. 12> Una de les finalitats dels impostos és la redistribució de la renda entre els ciutadans del territori espanyol. Creus que es compleix? Pots buscar informació sobre el tema a Internet. Resposta oberta. Els impostos ajuden a l’equitat i la igualtat, és dir, a la distribució de la renta entre els territoris, ja que així s’equilibren les rendes. Es pot demanar a l’alumnat que busqui informació al respecte i debatre-ho a classe entre tots plegats. 13> Explica el punt de partida del Dret fiscal i assenyala quina és la norma bàsica. El Dret fiscal sorgeix per la necessitat de l’estat d’obtenir ingressos per cobrir les despeses públiques que es recullen de forma detallada en els Pressupostos Generals de l’Estat. La norma bàsica és la Llei General Tributària. 14> Enumera els impostos que coneixes i si afecten les persones físiques directament o no. Afecten directament a les persones físiques Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) Impost sobre transmissions patrimonials (ITP) 15> No afecten a les persones físiques Impost de societats (IS) Impost sobre activitats econòmiques (IAE) Impost sobre el valor afegit (IVA) Impostos especials: Sobre l’alcohol i les begudes alcohòliques Sobre els hidrocarburs Sobre les labors del tabac Sobre l’electricitat Una empresa compra a un proveïdor matèries primeres per valor de 12 000 € i, un cop manufacturada, la ven a un client per valor de 22 000 €. Sabent que el tipus impositiu de l’IVA és del 21 %, calcula què hauria d’ingressar a Hisenda i quins són el subjecte passiu i el contribuent de l’operació. 12 000 · 21 % = 2 520 € 22 000 · 21 % = 4 620 € 2 520 – 4 620 = 2 100 € S’ha d’ingressar a Hisenda 2 100 €. El subjecte passiu és l’empresa i el contribuent, en aquest cas, el client. © Mcgraw-Hill Education 87-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 16> Llegeix la notícia següent i, a continuació, respon les preguntes. Si et cal, pots buscar informació a Internet. El frau fiscal evita que es recaptin 26 000 milions d’euros anuals. L’economia submergida arriba al 16 % de tota l’activitat a Espanya, denuncia el Consell General d’Economistes. […] L’economista i coautor de l’estudi, Jesús Quintas, ha explicat que hi ha un problema de definició i de detecció, ja que ni els experts es poden d’acord per definir el concepte de frau fiscal, si bé l’economia submergida és un «concepte econòmic» i representa alguna cosa «oculta», però pot no generar una repercussió en la recaptació significativa, mentre que el frau fiscal és un concepte jurídic i suposa l’incompliment de les normes d’aplicació dels tributs i és molt difícil de registrar per les estadístiques. Per això, hi ha altres estudis que eleven la xifra de frau fins als 200 000 milions d’euros […]. La Vanguardia, 15 de juny de 2017 a) Què entens per economia submergida. Una definició d’economia submergia podria ser aquesta: conjunt d’activitats no declarades que escapen al control de l’administració i de les estadístiques oficials. Es troba fora de la legalitat fiscal, laboral i de la Seguretat social. Es presenta especialment en activitats il·lícites o en l’àmbit del treballador individual. b) Què és el frau fiscal? És el mateix que el delicte fiscal? Frau fiscal és el frau comès contra la Hisenda Pública en forma d’evasió d’impostos de qualsevol altra d'irregularitat que tingui com a conseqüència un benefici il·lícit o no declarat, amb conseqüències fiscals. Quan supera una certa quantia, es considera delicte fiscal, i es pot sancionar amb penes privatives de llibertat, mentre que els fraus de menor quantia es tramiten per via administrativa, sancionats amb multes. Activitats finals 1. Explica què és el Pla General de Comptabilitat i enumera’n les parts. El PGC es pot definir com el conjunt de regles de funcionament de la comptabilitat que té com a finalitat homogeneïtzar la informació comptable. Aquesta informació s’extreu de la mateixa comptabilitat, de manera que facilita la interpretació, l’anàlisi, així com la comparació amb les comptabilitats d’altres empreses. Les parts del PGC són: 1. Marc conceptual (obligatori). 2. Normes de registre i valoració per a pimes (obligatòries). 3. Comptes anuals (obligatori). 4. Quadre de comptes (voluntari). 5. Definicions i relacions comptables (voluntàries). © Mcgraw-Hill Education 88-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3 2. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal Quina finalitat tenen els principis comptables? La finalitat de l’aplicació dels principis comptables és la de permetre que els comptes anuals expressin una imatge fidel del patrimoni de la situació financera i dels resultats de l’empresa. 3. Explica amb un exemple el significat del principi de la data del fet. En el cas de la factura d’un proveïdor, s’ha de comptabilitzar en el moment de la compra encara que se n’ajorni el pagament. 4. Respon les preguntes a partir de cada situació plantejada i comenta quins principis s’haurien d’aplicar: a) Compro un automòbil el dia 28 de gener a terminis, el primer pagament el faig el 2 de febrer. Quan haig de comptabilitzar la compra? La compra s’ha de comptabilitzar el 28 de gener aplicant el principi de la data del fet. b) Després d’una compra he quedat a deure 100 € a un proveïdor, al cap d’uns dies he fet una venda per valor de 200 € i el client no m’ha pagat, per agilitzar una mica la qüestió li dono al client el telèfon del proveïdor i li dic que li pagui 100 € a ell directament. Finalment, acordem fer-ho d’aquesta manera. És correcte? No és correcte ja que no s’ha aplicat el principi de la no compensació. c) A principi d’any hem decidit comptabilitzar les existències per criteri del PMP, però al mes de juny pensem que és millor canviar de criteri i començar a aplicar el FIFO. El comptable ens comenta que no ho podem fer ja que hem de seguir amb el criteri que vam començar a aplicar. Té raó el comptable? Sí que té raó ja que es regeix pel principi d’uniformitat. 5. És possible que una furgoneta sigui per a una empresa un element del grup 3 o únicament pot ser un element del grup 2? Posa un exemple per argumentar la resposta. Sí que pot ser del grup 3, ja que si l’empresa es dedica a la venda de furgonetes per a ella seran existències. 6. Comenta en què consisteix un pla de comptes. Un pla de comptes és una relació detallada i codificada de tots els comptes i subcomptes que preveu emprar una empresa, segons la seva activitat i les seves característiques, i d’acord amb el Pla General de Comptabilitat. 7. Dels grups que formen el pla de comptes, digues quins inclouen els comptes de balanç i quins inclouen els comptes de gestió o resultats. Els comptes de balanç estan formats pels comptes dels grups 1 a 5; i els comptes de gestió o resultats, pels dels grups 6 i 7. 8. Digues a quins grups pertanyen els comptes següents: caixa, bancs i institucions de crèdit, reserves (diner que les empreses reinverteixen), compres de mercaderies, sous i salaris, maquinària, proveïdors, proveïdors d’immobilitzat a curt termini, clients, vendes de mercaderies, resultat de l’exercici. © Mcgraw-Hill Education 89-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 9. Caixa: grup 5 Bancs i institucions de crèdit: grup 5 Reserves: grup 1 Compres de mercaderies: grup 6 Sous i salaris: grup 6 Maquinària: grup 2 Proveïdors: grup 4 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini: grup 5 Clients: grup 4 Vendes de mercaderies: grup 7 Resultat de l’exercici: grup 1 Explica per què el compte «Proveïdors d’immobilitzat a curt termini» està considerat com un compte financer. Perquè és com si els proveïdors, pel fet de deixar-nos pagar temps després de la compra, ens fessin un préstec. Per tant, es considera un finançament, ja que ens deixen gaudir durant un cert temps dels diners que hauríem d’haver pagat en fer la compra. 10. Explica les diferències entre l’auditoria operativa i la financera. L’auditoria operativa és la que revisa els procediments portats a terme per l’organització de l’empresa amb la finalitat d’analitzar l’eficàcia i l’eficiència de la seva estructura global pel que fa a objectius, planificacions, etc. L’auditoria financera, en canvi, tracta d’examinar i verificar les dades dels comptes anuals de l’empresa amb l’objectiu de confirmar les dades que s’hi reflecteixen. 11. A qui creus que pot interessar un informe d’auditoria? Als accionistes de l’empresa, als proveïdors, als treballadors, a la Hisenda pública i a totes les persones que tinguin relació amb l’empresa. Tots aquests grups se’ls coneix com a grups d’interès o stakeholders. 12. Digues si un accionista d’una empresa que no estigui legalment obligada a auditar-se pot demanar que es dugui a terme una auditoria. Sí que ho pot demanar. Les empreses que no estan obligades a auditar ho han de fer quan els accionistes ho demanin, sempre i quan representin el 5% del capital social. 13. Digues per a què serveixen els llibres de comptabilitat i quins són obligatoris per a l’empresari. Els llibres de comptabilitat serveixen bàsicament per registrar i anotar els fets comptables que han succeït a l’empresa durant un exercici econòmic. Els llibres obligatoris són: el llibre diari, el llibre d’inventaris i els comptes anuals. En el cas de les societats mercantils també és obligatori el llibre d’actes. © Mcgraw-Hill Education 90-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3 Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 14. Comenta la finalitat que té el llibre diari. La finalitat del llibre diari és la de registrar i ordenar cronològicament tots els fets comptables que s’esdevenen a l’empresa i que d’alguna manera en modifiquen el patrimoni. 15. Explica quina és la finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos. La finalitat del balanç de comprovació de sumes i saldos és verificar que les anotacions fetes en el llibre major a partir dels assentaments del llibre de diari s’hagin passat correctament. 16. Enumera els tipus de tributs que coneixes. El tributs es poden classificar en: taxes, contribucions especials i impostos. 17. Explica la diferència que hi ha entre un impost municipal i un d’estatal. Un impost municipal és aquell que el recapta l’ajuntament i, en canvi, un impost estatal qui el recapta és l’Estat. 18. Explica quina diferència hi ha entre un impost proporcional i un impost progressiu. Un impost proporcional és aquell que el tipus impositiu és únic i constant independentment de la quantitat de la base imposable. En canvi un impost progressiu és aquell en que el tipus impositiu o percentatge que s’aplica a la base imposable augmenta a mesura que aquesta augmenta. 19. Explica la diferència que hi ha entre impostos directes i els indirectes. Els impostos directes recauen directament sobre les persones o sobre les empreses, ja sigui perquè s’ha obtingut un benefici o per l’ús d’un bé que es posseeix. Els impostos indirectes repercuteixen a l’economia d’una persona gravant el consum de béns i serveis, així com les transmissions de béns i drets. 20. Explica què és l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Com pots argumentar que un empresari hagi de tributar per l’IRPF? L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un tribut de caràcter personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones físiques d’acord amb les seves circumstàncies personals. És a dir, té per objecte gravar la totalitat dels rendiments dels factors de producció (treball, capital...), així com els guanys i les pèrdues patrimonials dels contribuents. Un empresari ha de tributar l’IRPF perquè ha de declarar els rendiments sobre les seves activitats econòmiques. 21. Explica què és l’impost sobre societats (IS). L’impost sobre societats és un tribut de caràcter directe i personal que grava la renda de les societats i altres entitats jurídiques. 22. Explica el significat de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). L’IAE és un tribut directe i de caràcter real que té per objectiu l’exercici al territori nacional d’una activitat empresarial, professional o artística. Es consideren activitats empresarials: les ramaderes (si tenen caràcter independent), les mineres, les industrials, les comercials i les de serveis. © Mcgraw-Hill Education 91-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 23. Descriu els elements bàsics dels impostos. Fet imposable d’un impost: està format per les circumstàncies previstes a la llei, que quan ocorren, originen un conjunt de situacions a les quals s’aplica la norma tributària (l’obtenció de la renda, la compra d’un bé, etc.). Base imposable: és la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu i normalment s’expressa en diners (el total d’una factura, la compra d’un bé, etc.). Base liquidable: és la quantitat que resulta de restar-li a la base imposable les quantitats que la llei permet a cada tribut. Si aquestes no existeixen, la base liquidable coincideix amb la base imposable. Tipus impositiu: és un percentatge que s’aplica a la base liquidable o, al seu cas, a la base imposable. Si l’impost és proporcional, el tipus impositiu és únic o constant, independentment de la quantitat de la base imposable (com, per exemple, a l’IVA). Si l’impost és progressiu, el tipus o percentatge que s’hi aplica a la base augmenten a mesura que ho fa la base imposable (com, per exemple, a l’IRPF). Quota tributària: és el resultat d’aplicar a la base el tipus impositiu i podria ser la quantitat a ingressar si no hi haguessin bonificacions per deduir o recàrrecs per afegir. Deute tributari: és la quantitat que, finalment, s’ha d’ingressar. És el resultat de restar o sumar bonificacions o recàrrecs a la quota tributària (si els hagués). Contribuent: és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost. Subjecte passiu: és la persona natural o jurídica que segons la llei queda obligada a complir les prestacions tributàries i les obligacions materials o formals. Aquesta persona pot coincidir amb la figura del contribuent. 24. És possible que en un impost no existeixi el fet imposable? I la base imposable? No és possible ja que sense fet imposable no existeix l’impost i la base imposable també és necessària, ja que és la quantitat sobre la que s’aplica el tipus impositiu i el resultat serà el que s’haurà d’ingressar a l’agència tributaria. 25. Explica què és la base imposable d’un impost i digues quina és la de l’impost sobre societats (IS) i la de l’impost sobre el valor afegit (IVA). La base imposable d’un impost és la quantitat sobre la qual s’aplica el tipus impositiu i normalment s’expressa en diners (el total d’una factura, la compra d’un bé, etc.). La base imposable de l’impost de societats és el benefici obtingut per la societat. I la de l’IVA és la quantitat de la factura de la transacció econòmica. 26. Una persona guanya un concurs televisiu i decideix iniciar la seva activitat professional com a humorista, de manera independent. Des del punt de vista de la seva relació amb la Hisenda pública, s’hauria de considerar subjecte passiu de l’impost de societats? Raona la resposta. L’impost de societats grava la renda de societats i altres entitats jurídiques, no la de les persones físiques que han de tributar per IRPF. Per tant, aquesta persona que és un professional independent (persona física i autònoma), no seria subjecte passiu d’aquest impost encara que fos una societat unipersonal (SA o SL). En aquest cas, tributaria per IRPF i no per l’impost de societats, ja que estaria sotmès a transparència fiscal i els beneficis de la societat es considerarien rendes del soci en la seva declaració. © Mcgraw-Hill Education 92-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 27. Treu el benefici de l’empresa comercial Suro, SA a partir de la informació següent i aplica-hi l’impost corresponent: Vendes de mercaderies 300 Compres de mercaderies 178 Consum d’energia Elements de transport Amortització acumulada de l’immobilitzat 64 Despeses d’amortització 14 Ràpels sobre compres 10 Clients 17 Préstec a llarg termini 43 Pèrdues d’immobilitzat material Hisenda Pública, creditora 15 Proveïdors 15 Sous i salaris 45 Subministraments 12 Mercaderies 32 Diners al banc 58 Aportacions dels socis 85 Reserves 15 Primes d’assegurances 12 15 160 4 Despeses: Compres de mercaderies. . . . . . . . . . . . . . 178 Consum energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Despeses d’amortització. . . . . . . . . . . .. . . . 14 Pèrdues d’immobilitzat immaterial. . . . . . . . . 4 Sous i salaris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Subministraments. . . . . . . . . . . . . . . . .. . . 12 Primes d’assegurances. . . . . . . . . . . . . . . . 12 Total despeses . . . . . . . .. . . . . . . . . . . 280 Ingressos: Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . 300 Ràpels sobre compres. . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Total ingressos. . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 310 © Mcgraw-Hill Education 93-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 Benefici de l’empresa: Benefici = ingressos - despeses Benefici = 310 - 280 = 30 El benefici ha estat de 30 € Impost sobre beneficis: 25% de 30 = 7,5 € L’impost sobre beneficis és de 7,5 € 28. L’empresa Petronor, SL, presenta les dades següents referents al seu compte de pèrdues i guanys: Compres de mercaderies: 12 000 € Vendes de mercaderies: 50 000 € Sous i salaris: 3 000 € Amortització d’immobilitzat: 600 € Ingressos d’arrendaments: 1 000 € Altres tributs: 400 € Arrendaments i cànons: 1 800 € Seguretat social a càrrec de l’empresa: 700 € Subministraments: 900 € Devolució de vendes: 200 € Ràpels sobre vendes: 150 € Interessos de deutes: 3 000 € Altres Ingressos financers: 1 000 € Serveis bancaris: 200 € Variació d’existències (EF > EI): 5 000 € Devolució de compres: 500 € Ens demana que li diguem la base imposable de l’impost sobre societats i en el seu cas quin import s’hauria de pagar, tenint en compte que el tipus impositiu de l’impost és del 25 %. Ingressos: • Vendes de mercaderies......................... 50.000 • Ingressos d’arrendaments....................... 1.000 • Altres Ingressos financers........................ 1.000 • Variació d’existències (EF>EI).................. 5.000 • Devolució de compres............................... 500 Total ingressos.................................... 57.500 © Mcgraw-Hill Education 94-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 Despeses: • Compres de mercaderies......................... 12.000 • Sous i salaris......................................... 3.000 • Amortització d’immobilitzat........................ 600 • Altres tributs........................................... 400 • Arrendaments i cànons.............................. 1.800 • Seguretat social a càrrec de l’empresa.......... • Subministraments..................................... 900 • Devolució de vendes.................................. 200 • Ràpels sobre vendes.................................. 150 • Interessos de deutes.................................. 3.000 • Serveis bancaris........................................ 700 200 Total despeses......................................... 22.950 Impost sobre societats Benefici = ingressos – despeses = 57.500 - 22.950 = 34.550 € Impost de societats 255 sobre 34.550 = 8.637,5 € 29. L’empresa Cirerer, SRL, presenta la següent relació d’ingressos i despeses de l’últim exercici econòmic: Ha gastat: salaris per valor de 1 000 €, primes d’assegurances per valor de 4 000 €, subministraments (aigua i llum) per 500 €, el lloguer del local per valor de 1 660 € i ha pagat interessos d’un préstec per valor de 8 900 €. Ha ingressat: vendes 15 000 €, venda d’una màquina 4 800 €, interessos d’un compte corrent 600 € i ingressos per comissions 1 000 €. Amb aquesta informació, calcula el resultat de l’empresa i, si es dona el cas, aplica-hi l’impost corresponent. Depeses: Sous i salaris.............................. 1.000 Primes d’assegurances......... 4.000 Subministraments.................... 500 Lloguers............................... 1.660 Interessos préstec................ 8.900 Total despeses................ 16.060 © Mcgraw-Hill Education 95-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 Ingressos: Beneficis vendes................. 15.000 Beneficis venda màquina...... 4.800 Interessos c/c..................... 600 Ingressos comissions........... 1.000 Total ingressos................... 21.400 Resultat econòmic Benefici = Ingressos – Despeses Benefici = 21.400 – 16.060 = 5.340 € Impost sobre societats Impost sobre societats = 25 % sobre 5.340 = 1 335 € Benefici net = Benefici – Impost sobre societats Benefici net = 5.340 – 1.335= 4.005 € 30. Explica el concepte de valor afegit i defineix l’impost sobre el valor afegit (IVA). El valor afegit dels productes és la diferència entre el valor dels béns produïts i el cost de les matèries primeres i dels altres béns intermedis utilitzats per produir-los. L’IVA és l’impost sobre aquest valor afegit. És un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les següents operacions: Les entregues de béns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris i professionals. Les adquisicions intracomunitàries de béns. Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars. 31. Un distribuïdor d’equips informàtics en ven un per 2 350 € i pel transport fins al domicili cobra al client en la factura 90 €. Aquesta mateixa empresa realitza en el mateix període una sola operació de compra, adquirint un equip al fabricador per 1 300 €, suportant un IVA del 21 %. Sabent que únicament realitza aquestes operacions de compra i de venda, fes el que s’indica en cada cas: a) És aquest distribuïdor subjecte passiu de l’IVA? Sí. b) Defineix el fet imposable d’aquest impost. La venda i posar el producte a disposició del client. c) Efectua la liquidació de l’IVA d’aquest trimestre. IVA transferit = 21% sobre el preu de venda del bé + el cost del transport = 2.440 · 0,21 = 512,4 € IVA suportat = 21% sobre el preu de la compra = 1.300 · 0,21 = 273 € IVA a pagar = 512,40 – 273 = 239,4 € © Mcgraw-Hill Education 96-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3 Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 32. Una empresa de material de construcció va comprar mercaderies per valor de 1 686 € amb l’IVA inclòs i va pagar en efectiu. El tipus impositiu de l’IVA era del 21 %. Digues quin va ser l’import de l’impost. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en el llibre major. 33. Una venda de mercaderies es va facturar per un total de 1 560 €. Els productes estaven valorats en 1 500 €. Digues el tipus impositiu de l’IVA que es va aplicar. Comptabilitza l’operació en el llibre diari i en el llibre major, tenint en compte que la venda es paga amb un efecte comercial (una lletra de canvi). 34. Suposant que les operacions de les activitats 31 i 32 són de la mateixa empresa, fes la liquidació de l’impost. Comptabilitza la liquidació en el llibre diari i en el llibre major. L’IVA suportat ha estat de 292,61 € i l’IVA transferit, de 60 €. Per tant, Hisenda pública deu a l’empresa els diners que ha pagat per l’impost i que no es poden deduir; és a dir, 232,61 € (292,61 60 = 232,61). Hisenda no tornarà els diners sinó que se’ls quedarà a compte de futurs pagaments. © Mcgraw-Hill Education 97-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 35. Explica els casos en què es pot trobar l’empresa quan hagi de liquidar l’IVA. Quan l’empresa hagi de liquidar l’IVA es pot trobar en dues situacions: que la liquidació li surti positiva i hagi d’ingressar els diners a la Hisenda pública, o bé, que li surti negativa i, per tant, que sigui Hisenda qui li degui els diners. En el primer cas, haurà de fer efectiu l’import durant el termini establert; en el segon, els diners quedaran a compte de futurs deutes per l’IVA que l’empresa tingui amb Hisenda. 36. Explica quina repercussió econòmica té l’IVA per a l’empresa. Econòmicament l’IVA no representa res per a l’empresa, ja que aquesta només fa d’intermediària entre Hisenda i el contribuent, que és el consumidor. 37. Una empresa compra mercaderies per valor de 50 000 €. A quant puja la factura, si li cobren 1 000 € de transport més el 21 % d’IVA? Aquesta mateixa empresa ven les mercaderies amb un 30 % de marge de benefici. Quant cobrarà per la venda, tenint en compte que l’IVA és del 21 %? Calcula la liquidació de l’impost. Factura: Factura compra: 50 000 + 1 000 = 51 000 + 21 % (51 000) = 61 710 € Si l’empresa vol un 30 % de beneficis ha d’afegir un 30 % del valor de compra Factura venda: 130 % (51 000) = 66 300 + 21 % (66 300) = 80 223 € Liquidació de l’IVA: IVA transferit: 13.923 € IVA suportat: 10.710 € Total a ingressar a Hisenda: 13 923 – 10 710 = 3 213 € 38. Completa les afirmacions següents: a) El finançament bàsic forma part del grup 1 del Pla General Comptable i comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a llarg termini, destinats en general a finançar l’actiu permanent i a cobrir un marge raonable de l’actiu circulant. b) L’auditoria financera consisteix a analitzar si les anotacions que estan plasmades en els documents comptables descriuen adequadament els fets que les han produït. © Mcgraw-Hill Education 98-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 c) El principi de no compensació prohibeix la compensació de les partides d’actiu amb les de passiu, i les de despeses amb les d’ingressos; a més, s’han de valorar de manera separada els elements integrants dels comptes anuals. d) Les taxes són prestacions de diners fetes a una entitat pública, en contraprestació d’un servei públic o per la realització d’una activitat, que proporcionen un benefici directe per a l’usuari. e) El percentatge que s’aplica a la base liquidable o, al seu cas, a la base imposable s’anomena tipus impositiu. Comprova el teu nivell 1. Indica quin d’aquests llibres no és obligatori per a les empreses: a) El llibre diari. b) El balanç de comprovació de sumes i saldos. c) El llibre major. d) Tots són obligatoris. 2. El compte subministraments forma part dins del quadre de comptes del grup: a) 1 b) 3 c) 5 d) 6 3. S’estableix l’obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat per l’empresa dins de les alternatives permeses. Únicament es pot modificar si s’alteren els supòsits que van conduir a adoptar-les; en aquest cas, cal fer constar en la memòria la incidència qualitativa i quantitativa d’aquest canvi. Ens estem referint al: a) Principi de no compensació. b) Principi de prudència. c) Principi de la data del fet. d) Principi d’uniformitat. 4. Si es vol vendre un edifici a terminis i no se’n registra la venda fins que està tota cobrada, s’ha actuat correctament? a) Sí, per l’aplicació del principi de la no compensació. b) No, perquè no s’ha aplicat correctament el principi de la data del fet. c) Sí, pel principi de prudència. d) No, perquè no s’ha aplicat correctament el principi d’uniformitat. © Mcgraw-Hill Education 99-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3 5. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal Quan s’examinen i es verifiquen els comptes anuals de l’empresa a fi de confirmar-ne les dades per personal independent a l’empresa, s’està parlant d’auditoria: a) Interna. b) Operativa. c) Financera i externa. d) Operativa i externa. 6. Els tributs que s’exigeixen per la prestació d’un servei que afecta de manera particular a un ciutadà es denominen: a) Impostos directes. b) Impostos indirectes. c) Taxes. d) Contribucions especials. 7. El benefici d’una societat respecte als impostos és: a) El fet imposable de l’impost sobre societats. b) La base imposable de l’impost sobre societats. c) El tipus impositiu de l’impost sobre societats. d) Són correctes la a i la b. 8. L’IVA: a) És un impost directe. b) Tant es pot considerar un impost directe com un d’indirecte. c) És un impost indirecte. d) No es pot considerar un impost. 9. El compte «Hisenda pública, creditora per IVA» és un compte: a) D’actiu. b) De passiu. c) D’ingressos. d) De despeses. 10. L’IVA suposa per a l’empresa: a) Una despesa. b) Una pèrdua. c) Un ingrés. d) Res, ja que no afecta el resultat de l’empresa. © Mcgraw-Hill Education 100-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 Prepara la prova 1. Indica els principis comptables que obliguen a: a) Considerar ingressos per vendes del període el total de les vendes fetes, malgrat que encara no estiguin cobrades. (0,25 punts) Data del fet. b) Considerar la possible pèrdua futura que pot representar el fet de tenir dificultats en el cobrament d’una venda duta a terme. (0,25 punts) Prudència. c) Distingir entre un deute contret amb un proveïdor i la quantitat que el mateix proveïdor deu en concepte d’unes compres fetes. (0,25 punts) No compensació. d) Aplicar el mateix criteri de valoració d’existències durant tot l’exercici. (0,25 punts) Uniformitat. 2. Respon raonadament les preguntes següents: a) Explica en què consisteix l’apartat 5 del Pla General de Comptabilitat, «Definicions i relacions comptables». (0,5 punt) La cinquena part del PGC es dedica a les definicions i les relacions comptables. Cadascun dels grups, subgrups i comptes que l’integren són objecte d’una definició i de l’explicació dels moviments de càrrec i abonament de cada un dels comptes. b) El grup 1 del Pla General de Comptabilitat és el finançament bàsic. Explica quin tipus de comptes inclou. Posa’n exemples. (0,5 punt) El finançament bàsic comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a llarg termini, destinats a finançar l’actiu permanent i a cobrir part de l’actiu circulant. També engloba els ingressos per distribuir en diferents exercicis, accions pròpies i altres situacions transitòries del finançament bàsic. Exemple: Capital social, Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini. 3. A partir de la informació següent, Arrendaments 100 Subministraments 50 Devolució de compres 100 Vendes de mercaderies 2.000 Compres de mercaderies 1.000 Sous i salaris 50 Devolució de vendes Ingressos de participacions en capital 200 10 © Mcgraw-Hill Education 101-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3 Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal Beneficis de la venda d’immobles 150 Variació d’existències 100 (existències finals més grans que les inicials) a) Ordena separadament els comptes de despeses i els d’ingressos. (0,5 punt) Despeses Arrendaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Subministraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . 50 Compres de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.000 Sous i salaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .... . 50 Devolució de vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . 200 Ingressos Ingressos de participació en capital . . . . . ...... . . . . 10 Beneficis de la venda d’immobiliaris . . . . . .. . . . . . 150 Variació d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . 100 Devolució de compres . . . . . . . . . . . . . . . .. .... . . 100 Vendes de mercaderies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.000 b) Treu el resultat de l’exercici. (0,5 punt) Benefici = ingressos – despeses Benefici = 2.360 – 1.400 = 960 € c) Si escau, aplica l’impost de societats (el 30 %). (0,5 punt) Impost sobre benefici = 25% sobre el benefici Impost sobre benefici = 960 · 0,25 = 240 € d) Fes la comptabilitat adient. (0,5 punt) © Mcgraw-Hill Education 102-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3 Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 1.400 10 a Arrendaments a Subministraments a Compres de mercaderies a Sous i salaris a Devolució de vendes 20 a Resultat de l’exercici 2.360 Impost sobre beneficis a HP, creditora per conceptes fiscals 240 Resultat de l’exercici a Impost sobre beneficis 240 Beneficis de la venda d’immobiliaris 100 Variació d’existències 100 Devolució de compres 240 240 100 50 1.000 50 Ingressos de participació en capital 150 2.000 4. Resultat de l’exercici Vendes de mercaderies Comptabilitza les operacions següents: a) Una empresa compra mercaderies pagant en efectiu per un total de factura de 115 €; a més, li carreguen el 21 % de l’IVA. Posteriorment ven mercaderies a crèdit per valor de 2 088 € amb l’IVA inclòs. (1 punt) b) Liquidació i pagament pel banc, si escau, de l’IVA. (1 punt) © Mcgraw-Hill Education 103-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal 3 5. Contesta les preguntes següents: a) Explica la diferència entre un impost directe i un d’indirecte. (0,5 punt) L’impost directe recau directament sobre les persones o sobre les empreses, ja sigui perquè ha obtingut un benefici o per l’ús d’un bé que es posseeix. L’impost indirecte repercuteix a l’economia d’una persona gravant el consum de béns i serveis, així com les transmissions de béns i drets. b) Identifica els fets imposables dels impostos següents: (0,5 punt) Impost sobre societats (IS) El benefici d’una societat. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) El rendiment dels factors productius, treball, capital... Impost sobre el valor afegit (IVA) La compravenda d’un bé o servei. Impost sobre activitats econòmiques (IAE) La realització d’una activitat econòmica. 6. Comenta si estàs d’acord amb la següent afirmació: (1 punt) Els impostos són d’obligat compliment, ja que el fet de no pagar-los no solament perjudica els interessos de la Hisenda pública i, en conseqüència, els de la majoria de ciutadans que compleixen amb les seves obligacions fiscals, sinó que també introdueixen un factor de competència deslleial al sector on es produeixen i, en aquest cas, a l’economia espanyola. Resposta oberta. La idea és que l’alumnat entengui la importància de pagar els impostos, ja que la recaptació d’aquests impostos ajuda a l’economia en general i, per tant, a tots plegats. En cas de no pagar els impostos no únicament s’està incomplint la llei, sinó que s’està perjudicant a tot el conjunt de ciutadans. 7. Indica si les afirmacions següents són certes o falses. En cas que siguin falses, justifica-ho. (2 punts) a) Les empreses que porten la comptabilitat han d’enregistrar obligatòriament els fets comptables al llibre diari. Cert. b) Els estats comptables que han de presentar les pimes únicament són el balanç de situació i la memòria. Fals, han de presentar el compte de pèrdues i guanys i l’estat de canvi de patrimoni net. c) El balanç de comprovació de sumes i saldos serveix per comprovar que hem passat bé els comptes del diari al major. Cert. © Mcgraw-Hill Education 104-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 3 Verificació i normalització comptable. Legislació fiscal d) L’auditoria externa és el mateix que l’auditoria financera. Fals, no és el mateix. L’auditoria externa és aquella que està realitzada per personal extern a l’empresa i l’auditoria financera és aquella que analitza els documents comptables. e) Els comptes de compres de mercaderies i el de vendes de mercaderies pertanyen al grup 6 del Pla general de comptabilitat. Fals. Les compres de mercaderies sí que pertanyen al grup 6 de despeses, però les vendes de mercaderies pertanyen al grup 7 d’ingressos. f) El compte de bancs i institucions de crèdit pertany al grup 5 del Pla general comptabilitat. Cert. g) Totes les empreses, independentment de la forma jurídica que tinguin, si obtenen guanys han de tributar per l’impost sobre societats. Fals. En el cas que les empreses individuals tinguin guanys, han de presentar l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF). h) El contribuent de l’impost sobre el valor afegit sempre és l’empresa que el liquida. Fals, l’empresa que liquida l’impost i que l’ha d’ingressar a la Hisenda és el subjecte passiu. i) L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és un impost directe perquè repercuteix a l’economia d’una persona gravant el consum de béns i serveis, així com les transmissions de béns i drets. Fals, aquest impost és l’IVA. j) Hisenda pública, IVA suportat, registra l’IVA que suporta l’empresa en les compres i en les despeses, i és un compte d’actiu que pertany al grup 5. Fals, ja que pertany al grup 4. k) L’impost sobre activitats empresarials és un tribut local perquè l’organisme que el recapta és l’ajuntament. Cert. © Mcgraw-Hill Education 105-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals Obertura d’unitat 1. Com creus que es reflecteix la «salut» d’una empresa? Mitjançant el seus comptes, els seus deutes, és a dir, una empresa sana és aquella que no té massa deutes pendents. 2. Com creus que s’informa de les dades comptables a les autoritats? Mitjançant les anotacions comptables als llibres oficials. 3. Penses que les empreses poden manipular els seus comptes? Totes les dades anotades en els llibres han de correspondre a algun document, no es poden inventar, així doncs, és difícil que els comptes es puguin manipular. 4. Quin motiu pot tenir una empresa per manipular els seus comptes? Per amagar les pèrdues per obtenir finançament o fer veure que es tenen menys beneficis dels reals per pagar menys impostos. Activitats 1> Digues quina informació donen de manera global els comptes anuals. Els comptes anuals ens donen informació sobre la situació economicofinancera de l’empresa; és a dir, de la situació patrimonial, financera i dels resultats de l’empresa. 2> Si ets un empresari d’una microempresa, quins documents anuals hauràs de presentar? Els models per a pimes del balanç, del compte de pèrdues i guanys, i la memòria. 3> Què són els fons propis? Són les aportacions dels propietaris (capital) i els beneficis generats que no s’han distribuït. 4> Defineix el concepte actiu no corrent. És el conjunt d’actius que estan a l’empresa durant un període superior al d’un exercici econòmic. Són elements que constitueixen una inversió permanent de l’empresa. Inclou l’immobilitzat intangible, l’immobilitzat material, les inversions immobiliàries i les inversions financeres a llarg termini. 5> Digues quina és la informació que proporciona el balanç de situació. El balanç de situació ens mostra el patrimoni de l’empresa en un moment determinat; és a dir, tots els béns, els drets i les obligacions d’aquesta. 6> Fes el balanç de situació següent: (100) Capital social: 12 000 € (210) Terrenys i béns naturals: 4 000 € (211) Construccions: 10 000 € (31) Matèries primeres: 3 800 € (35) Productes acabats: 3 480 € © Mcgraw-Hill Education 106-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals (112) Reserva legal: 1 720 € (113) Reserves voluntàries: 4 000 € (401) Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: 2 900 € (213) Maquinària: 6 700 € (2811) Amortització acumulada de construccions: 3 880 € (430) Clients: 5 468 € (572) Bancs i institucions de crèdit: 952 € (170) Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: 4 484 € (400) Proveïdors: 3 816 € (540) Inversions financeres temporals en capital: 400 € (475) Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: 700 € (129) Resultat de l’exercici: 1 300 € Actiu Patrimoni net i passiu A) Actiu no corrent................................ 16.820 A) Patrimoni net.................................... 19.020 I. Immobilitzat material......................... 16.820 I. Capital................................................. 12.000 Terrenys................…...... 4.000 Capital social................ 12.000 Construccions……........... 10.000 Maquinària................... III. Reserves ............................................ 5.720 6.700 Reserva legal................. 1.720 Amortització acumulada de construccions........... (3.880) Reserves voluntàries....... 4.000 VII. Resultat de l’exercici.............................. 1.300 B) Actiu corrent.................................... 14.100 I. Existències........................................... 7.280 Primeres matèries............ 3.800 Resultat de l’exercici....... 1.300 B) Passiu no corrent................................ 4.484 II. Deutes a llarg termini............................. 4.484 Productes acabats............ 3.480 II. Deutors comercials i altres comptes per cobrar ..................................................... 5.468 Clients............................ 5.468 IV. Inversions financeres a curt termini.......... 400 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit.... 4.484 C) Passiu corrent..................................... 7.416 IV. Creditors comercials i altres comptes per pagar.................................. 7.416 Inversions financeres a curt termini.................. 400 VI. Efectiu i altres actius líquids...................... 952 Bancs i institucions de crèdit..................... 952 Proveïdors.................... 3.816 Proveïdors efectes a pagar...................... 2.900 Hisenda pública creditora..................... Total actiu 30.920 € 700 Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 30.920 € 107-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals 7> Fes el balanç de situació d’una empresa que facilita, al final de l’exercici econòmic, el balanç de comprovació següent: Fan saber, però, que falta fer les correccions de les existències i donen com a informació que les existències finals de mercaderies tenen un valor de 2 000 €. Actiu Patrimoni net i passiu A) Actiu no corrent................................. 2.600 A) Patrimoni net........................................ 5.700 II. Immobilitzat material............................ 2.600 I. Capital..................................................... 5.500 Elements de transport…...... 2.000 Capital social........................ 5.500 Mobiliari……….................... 1.000 VII. Resultat de l’exercici ............................ Amortització acumulada d’elements de transport..... (400) 200 Resultat de l’exercici................ 200 B) Actiu corrent...................................... 2.000 I. Existències ............................................ 2.000 Mercaderies..................... 2.000 C) Passiu corrent..................................... 3.200 IV. Creditors comercials i altres comptes que cal pagar.............................. 3.200 Proveïdors.......................... 1.500 II. Deutors comercials i altres comptes per cobrar .................................................. 1.700 Clients.............................. 1.200 Hisenda pública creditora............................. 1.000 Hisenda pública, IVA transferit..................... Hisenda pública, IVA suportat ...................... 500 700 VI. Efectiu i altres actius líquids................... 2.600 Caixa................................. 600 Bancs i institucions de crèdit........................... 2.000 Total actiu 8.900 € Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 8.900 € 108-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals 8> Explica la finalitat del compte de pèrdues i guanys. El compte de pèrdues i guanys és un compte anual que ens proporciona informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses, i ens informa del resultat de l’empresa, és a dir, si ha tingut beneficis o bé pèrdues. 9> De la comptabilitat d’una empresa que comercialitza material d’oficina s’han extret al final d’un exercici els comptes següents: Altres ingressos financers: 18 000 € Amortització d’immobilitzat material: 6 500 € Arrendaments i cànons: 15 000 € Descomptes sobre compres: 12 000 € Compres de mercaderies: 46 500 € Seguretat Social a càrrec empresa: 13 100 € Ingressos per arrendaments: 3 000 € Devolució de vendes: 15 000 € Sous i salaris: 41 000 € Subministraments: 14 600 € Variació (EF < EI) d’existències: 5 000 € Interessos de deutes: 8 000 € Vendes de mercaderies: 200 000 € Elabora el compte de pèrdues i guanys. Comptes (Deure) 1. Import net de la xifra de negocis 185.000 Vendes de mercaderies 200.000 Devolució de vendes (15.00) 4. Aprovisionaments (39.500) Compres de mercaderies 46.500 Variació d’existències 5.000 Descompte sobre compres (12.000) 5. Altres ingressos d’explotació Ingressos per arrendaments 3.000 3.000 6. Despeses de personal (54.100) Sous i salaris (41.000) Seguretat social a càrrec empresa (13.100) 7. Altres despeses d’explotació (29.600) Subministraments (14.600) Arrendaments i cànons (15.000) 8. Amortització de l’immobilitzat Amortització d’immobilitzat material Haver (6.500) (6.500) © Mcgraw-Hill Education 109-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1+4+5+6+7+8) 58.300 12. Ingressos financers Altres ingressos financers 18.000 18.000 13. Despeses financeres Interessos de deutes (8.000) (8.000) B) RESULTAT FINANCER (12+13) 10.000 C)RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS(A+B) 68.300 17. Impost sobre beneficis (17.075) (25% s/68.300) D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C+17) 51.225 10> Explica la finalitat que té la memòria. La memòria és un document de caràcter explicatiu que té com a finalitat ampliar, completar i comentar la informació que contenen el balanç i el compte de pèrdues i guanys. Per tant, és necessària per entendre millor l’empresa en el seu conjunt. 11> Digues com es poden repartir els beneficis en una societat. Els beneficis en una societat es poden repartir: en reserves (és a dir, reinvertint), en dividends entre els accionistes o compensant pèrdues anteriors. Lectura La utilitat dels comptes anuals per a la imatge empresarial (ENRIC RIUS, Via empresa, 26 d’agost de 2013) Enumera quins documents formen part dels comptes anuals i explica en què consisteixen. Els documents que formen part dels comptes anuals són: Balanç de situació: ens mostra el patrimoni de l’empresa en un moment determinat; és a dir, tots els béns, els drets i les obligacions d’aquesta. Compte de pèrdues i guanys: és un compte anual que ens proporciona informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses, i ens informa del resultat de l’empresa, és a dir, si ha tingut beneficis o bé pèrdues. Estat de fluxos d’efectiu (no és obligatori per a les pimes): canvis en la posició monetària d’un exercici a un altre. Memòria: és un document de caràcter explicatiu que té com a finalitat ampliar, completar i comentar la informació que contenen el balanç i el compte de pèrdues i guanys. Per tant, és necessària per entendre millor l’empresa en el seu conjunt. Quina ha de ser la funció dels comptes anuals, segons l’article? Segons l’article, els comptes anuals haurien d’ajudar a reflectir la imatge fidel de l’empresa, ja que dona tota la informació de l’empresa amb la finalitat de fer-la arribar a tots els grups d’interès (bancs, proveïdors, clients, etc.), així doncs, la informació ha de ser veraç. © Mcgraw-Hill Education 110-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals A què es refereix l’autor quan diu que l’empresa hauria d’elaborar uns comptes personalitzats? Es refereix a què la informació requerida pel PGC hauria d’anar complementada amb explicacions que donessin més informació sobre el funcionament de l’empresa. Activitats finals 1. Digues quan una empresa pot aplicar el Pla general de comptabilitat per a pimes. Quan compleixen els següents requisits: Actiu Volum de negoci Nombre de treballadors PGC pimes < 4.000.000 € < 8.000.000 € < = 50 PGC microempreses < 1.000.000 € < 2.000.000 € < = 10 PGC 2. Indica què posaries en el balanç de situació en l’apartat «Deutors comercials i altres comptes per cobrar». Hi anotaria els crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns del grup d’existències i en general tots els deutors de l’empresa, a més del capital social escripturat, pendent de desemborsament, l’import del qual ha estat exigit pels accionistes o partícips. 3. Explica què és el resultat d’explotació d’una empresa. Són els ingressos i les despeses que són producte de l’activitat a la qual es dedica l’empresa. 4. Comenta com s’obté el resultat financer en un exercici econòmic. El resultat financer s’obté de la diferència entre els ingressos i les despeses financeres; és a dir, entre els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa. 5. Explica si totes les empreses tenen l’obligació de presentar la memòria. De la mateixa manera que passa amb els altres comptes anuals, les empreses estan obligades a presentar la memòria. 6. Digues què s’ha d’incloure en l’apartat «Creditors comercials i altres comptes que cal pagar» del balanç de situació. S’hi inclouen els crèdits que financen les empreses a curt termini, com els crèdits concedits per subministradors de mercaderies, els deutes amb Hisenda pública, etc., i els préstecs i altres deutes el venciment dels quals no excedeix el termini d’un any. 7. Ordena el balanç de situació de la informació següent: (570) Caixa: 1 000 € (572) Bancs i institucions de crèdit: 2 500 € (300) Mercaderies: 4 000 € © Mcgraw-Hill Education 111-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals (216) Mobiliari: 8 000 € (281) Amortització acumulada de mobiliari: 480 € (2816) Aplicacions informàtiques: 1 200 € (2806) Amortització acumulada d’aplicacions informàtiques: 200 € 8. (430) Clients: 1 000 € (102) Capital: 1 500 € (170) Deutes a ll/t amb entitats de crèdit: 12 000 € (401) Proveïdors: 300 € (476) Organismes de la Seguretat Social, creditors: 700 € (475) Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: 500 € (129) Resultat de l’exercici: 2 020 € L’empresa Z, SA presenta la informació següent de la seva comptabilitat: Mobiliari, 1 800 €; proveïdors, 500 €; elements de transport, 2 000 €; proveïdors, efectes per pagar, 800 €; construccions, 8 000 €; Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals, 300 €; mercaderies, 9 000 €; amortització. acum. de construccions, 1 500 €; clients, efectes per cobrar, 500 €; clients, 800 €; maquinària, 15 000 €; banc, 1 000 €. © Mcgraw-Hill Education 112-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals Fes el balanç de situació i troba el capital. 9. La Bombeta és una societat anònima l’activitat principal de la qual és la venda de bombetes led. S’ha fet un inventari general dels seus béns amb data 31 de desembre de 2018. La descripció dels elements patrimonials i la valoració de l’empresa són els següents: Un edifici on es realitza l’activitat professional: valorat en 11 000 € Saldos a favor de l’empresa en comptes corrent bancaris: 1 000 € Bombetes destinades a la venda: 2 320 € Mobiliari: 300 € Ordinadors: 300 € Valor efectiu de les accions de l’empresa en el moment de la constitució: 9 000 € Inversions de caràcter permanent en accions d’altres empreses: 800 € Beneficis no distribuïts dels últims anys, en caràcter voluntari: 8 140 € Diners a compte per part d’un client: 2 000 € Drets de cobrament sobre compradors de mercaderies: 5 000 € Maquinària: 710 € Diners a la caixa de l’empresa: 630 € Programes informàtics: 790 € Obligacions de pagament amb proveïdors de mercaderies: 3 000 € Efectes comercials per cobrar pendents: 1 400 € © Mcgraw-Hill Education 113-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals S’ha entregat a un proveïdor diners a compte d’un subministrament: 250 € Deutes amb un banc per un préstec a sis anys: 5 000 € Amortització acumulada de l’edifici principal: 5 360 € Edifici que no s’utilitza en la producció: valorat en 8 000 € Fes el balanç de situació amb data 31 de desembre de 2018. Actiu Patrimoni net i passiu A) Actiu no corrent............................... 16.540 A) Patrimoni net................................... 17.140 I. Immobilitzat intangible......................... I. Capital................................................ 790 Aplicacions informàtiques....... 790 Capital social................ 9.000 II. Immobilitzat material........................... 6.950 Construccions…….............. 11.000 Mobiliari.......................... 300 Equips per a processos d’informació................... 300 Maquinària....................... 710 9.000 III. Reserves ............................................ 8.140 Reserva legal................. 8.140 B) Passiu no corrent................................ 5.000 II. Deutes a llarg termini.............................. 5.000 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit.... 5.000 Amortització acumulada de construccions............ (5.360) III. Inversions immobiliàries....................... 8.000 Inversions en construccions................ IV. Creditors comercials i altres 8.000 comptes que cal pagar................................ 5.000 IV. Inversions financeres a llarg termini....... Inversions financeres permanents.................... C) Passiu corrent..................................... 5.000 800 Proveïdors.................. 3.000 Acomptes de clients..... 2.000 800 B) Actiu corrent.................................. 10.600 I. Existències........................................ 2.320 Mercaderies..................... 2.320 II. Deutors comercials i altres comptes per cobrar............................... 6.650 Clients............................ 5.000 Clients efectes comercials a cobrar......... 1.400 Acompte proveïdors........... 250 VI. Efectiu i altres actius líquids................. 1.630 Caixa.............................. 630 Bancs i institucions de crèdit.................... 1.000 Total actiu 27.140 € Total patrimoni net i passiu © Mcgraw-Hill Education 27.140 € 114-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals 10. Fes el compte de pèrdues i guanys amb les dades següents: Compres totals de mercaderies A per 3 000 € i encara deu diners per valor de 800 €. Compres totals de mercaderies B per 1 800 € dels quals deu 500 €. Les vendes totals de l’exercici han pujat a 8 000 €; encara té factures pendents de cobrar per 2 000 €. Ha pagat sous per 4 000 €. Va demanar un préstec al principi d’any de 1 000 € que ha de tornar després de 2 anys. Aquest any ha pagat 50 € d’interessos. Ha pagat rebuts de l’aigua i electricitat per 150 €. Ha amortitzat el 10 % de la maquinària, que li va costar 3 000 € (aquest és el tercer any que la té i sempre ha amortitzat el mateix). Va comprar mobiliari per 1 000 €, dels quals encara deu 300 €. Aquest any n’amortitzarà el 5 %. Les existències finals de les mercaderies A són de 500 € i les del tipus B, de 400 €. Al començament només hi havia al magatzem mercaderies B per valor de 100 €. El capital és de 2 000 €. Al banc té 400 €, i en efectiu en té 100 €. Es va vendre la maquinària a final d’any (un cop feta l’amortització d’aquest any) per 3 000 €. © Mcgraw-Hill Education 115-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals 11. De la comptabilitat d’una empresa que comercialitza productes informàtics a la vegada que presta servei a altres empreses, s’han extret al final d’un exercici els comptes següents: Altres ingressos financers, 12 700 €; ingressos per arrendaments, 55 000 €; amortització maquinària, 7 500 €; publicitat, propaganda i relacions públiques, 28 000 €; arrendaments i cànons, 22 000 €; descompte sobre vendes, 12 000 €; compres de mercaderies, 46 500 €; seguretat social a càrrec empresa, 14 000 €; serveis de prof. independents, 17 000 €; devolució de compres, 15 000 €; sous i salaris, 52 000 €; subministres, 18 000 €; ingressos per serveis diversos, 8 000 €; variació (estoc final < estoc inicial) d’existències, 7 000 €; interessos per deutes, 14 600 €; vendes de mercaderies, 157 000 €. Fes el compte de pèrdues i guanys. 1. 4. 5. 6. 7. 8. Comptes Import net de la xifra de negocis Vendes de mercaderies Descompte sobre vendes Aprovisionaments Compres de mercaderies Variació d’existències Devolució de compres Altres ingressos d’explotació Ingressos per arrendaments Ingressos pers serveis diversos Despeses de personal Sous i salaris Seguretat social a càrrec empresa Altres despeses d’explotació Subministraments Arrendaments i cànons Publicitat, propaganda, relacions públiques Serveis de professionals independents Amortització de l’immobilitzat Amortització d’immobilitzat material A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1+4+5+6+7+8) 12. Ingressos financers Altres ingressos financers 13. Despeses financeres Interessos de deutes B) RESULTAT FINANCER (12+13) C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A+B) 17. Impost sobre beneficis (25% s/9.100) D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C+17) (Deure) Haver 145.000 157.000 (12.00) (38.500) 46.500 7.000 (15.000) 63.000 55.000 8.000 (66.000) (52.000) (14.000) (85.000) (18.000) (22.000) (28.000) (17.000) (7.500) (7.500) 11.000 12.700 12.700 (14.600) (14.600) -1.900 9.100 (2.275) 6.825 © Mcgraw-Hill Education 116-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals 12. L’empresa Comercial del Suro, SA, proporciona la informació següent: Vendes de mercaderies: 300 € Compres de mercaderies: 178 € Consum d’energia: 15 € Elements de transport: 160 € Amortització acumulada d’elements de transport: 64 € Despeses d’amortització: 14 € Clients, efectes per cobrar: 10 € Clients: 17 € Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: 47 € Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: 15 € Proveïdors: 15 € Sous i salaris: 45 € Despeses financeres: 12 € Mercaderies: 32 € Diners al banc: 58 € Aportacions dels socis: 85 € Reserves: 15 € Elabora: a) El balanç de situació. Actiu Patrimoni net i passiu A) Actiu no corrent................................ 96 A) Patrimoni net....................................... 127 II. Immobilitzat material........................... 96 I. Capital..................................................... Elements de transport............ 160 Capital social.................... 85 Amortització acumulada d’elements de transport...... (64) III. Reserves ............................................... 15 Reserva legal.................... 15 B) Actiu corrent...................................... 117 I. Existències............................................ 85 32 VII. Resultat de l’exercici................................. 27 Resultat de l’exercici......... 27 Mercaderies.......................... 32 II. Deutors comercials i altres comptes per cobrar..................................... B) Passiu no corrent................................... 47 27 I. Deutes a llarg termini............................... 47 Clients................................. 17 Préstecs a llarg termini....... 43 Clients efectes comercials a cobrar............. 10 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit..... VI. Efectiu i altres actius líquids.................... Bancs i institucions de crèdit......................... 58 58 4 C) Passiu corrent........................................ 39 IV. Creditors comercials i altres comptes que cal pagar.................................... 39 Proveïdors.......................... 15 © Mcgraw-Hill Education Total actiu Hisenda pública, creditora........................... 24 Economia de 213 l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. € Total patrimoni net i passiu 117-1 213 € 4 Els comptes anuals b) El compte de pèrdues i guanys. Comptes 1. Import net de la xifra de negocis Vendes de mercaderies 4. Aprovisionaments Compres de mercaderies 6. Despeses de personal Sous i salaris 7. Altres despeses d’explotació Subministraments 8. Amortització de l’immobilitzat Amortització d’elements de transport (Deure) Haver 300 300 (178) (178) (45) (45) (15) (15) (14) (14) A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1+4+6+7+8) 48 13. Despeses financeres Interessos de deutes (12) (12) B) RESULTAT FINANCER (13) (12) C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A+B) 36 17. Impost sobre beneficis (9) D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C+17) 27 13. L’empresa R. X., SA, presenta el 31 de desembre de 2018 el balanç de saldos següent: © Mcgraw-Hill Education 118-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals Elabora: a) El compte de pèrdues i guanys. b) El balanç de situació de l’any 2018. © Mcgraw-Hill Education 119-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals Comprova el teu nivell 1. Els comptes anuals que han de presentar obligatòriament les pimes són: a) Balanç de situació i compte de pèrdues i guanys. b) Balanç de situació, compte de pèrdues i guanys i memòria. c) Balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, estat de canvis de patrimoni net i memòria. d) Només el balanç de situació. 2. Una empresa per poder presentar els models de comptes anuals per les pimes ha de complir els requisits següents durant dos anys consecutius: a) Un actiu de <2 000 000 €, volum de facturació <8 000 000 € i nombre treballadors > = 50. b) Un actiu de <2 000 000 €, volum de facturació <4 000 000 € i nombre treballadors > = 100. c) Un actiu de <4 000 000 €, volum de facturació <8 000 000 € i nombre treballadors > = 50. d) Un actiu de <2 000 000 €, volum de facturació <8 000 000 € i nombre treballadors > = 50. 3. Una empresa patrimonials: mostra els saldos comptables següents dels elements • Maquinària: 5 000 € • Proveïdors: 2 100 € • Capital social: 7 000 € • Bancs: 1 900 € • Clients: 2 500 € • Equips informàtics: 1 400 € • Préstec a llarg termini: 1 700 € Assenyala’n la resposta correcta: a) El net patrimonial és de 7 000 € i el passiu corrent és de 1 700 €. b) L’actiu no corrent és de 5 000 € i el passiu corrent és de 2 100 €. c) L’actiu corrent és de 4 400 € i el net patrimonial és de 7 000 €. d) L’actiu no corrent és de 6 400 € i el passiu no corrent de 8 700 €. 4. Una empresa té un balanç de situació amb les dades següents: • Actiu no corrent: 10 000 € • Actiu corrent: 7 000 € • Passiu no corrent: 6 500 € • Passiu corrent: 4 000 € © Mcgraw-Hill Education 120-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals • Capital: 3 500 € Quin serà el patrimoni net? a) 3 000 € b) 6 000 € c) 3 500 € d) 6 500 € 5. En el compte de pèrdues i guanys s’hi anota: a) Només comptes de despeses. b) Només comptes d’ingressos. c) Comptes de despeses i comptes d’ingressos. d) Comptes de despeses i comptes d’ingressos i el capital. 6. En el compte de pèrdues i guanys, els comptes s’agrupen: a) Segons la naturalesa que representen. b) De més gran a més petit segons la codificació que tenen. c) De més a menys liquiditat. d) Cap resposta és correcta. 7. El compte de pèrdues i guanys ens mostra la informació següent: resultat d’explotació, 7 000 €; resultat financer, 250 €. Quin és el resultat abans d’impostos? a) 7 250 € b) 6 750 € c) 725 € d) 8 020 € 8. Amb les dades de l’exercici anterior, quin seria l’import de l’impost sobre el benefici si considerem un tipus impositiu del 25 %? a) 2 175 € b) 2 025 € c) 1 812,5 € d) 1 560 € 9. Uns clients fan una devolució de les vendes fetes per una empresa proveïdora; en el compte de pèrdues i guanys, on anotaries aquest compte? a) Com que per mi és una despesa, el compte l’afegiria amb els aprovisionaments. b) El posaria a «Altres despeses d’explotació». c) El posaria a l’import net de la xifra de negoci restant-lo. d) No el posaria, és a dir, restaria la quantitat directament de les vendes. © Mcgraw-Hill Education 121-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals 10. Quan una empresa té pèrdues: a) Les despeses d’explotació són més grans que els ingressos d’explotació. b) El resultat financer és negatiu. c) El resultat financer és més petit que el resultat d’explotació. d) No s’ha de pagar l’impost de societats. Prepara la prova 1. Una empresa presenta els saldos següents en els seus comptes valorats: Mercaderies: 9 000 € Caixa: 2 500 € Mobiliari: 5 400 € Reserves legals: 20 000 € Elements de transport: 33 000 € Proveïdors d’immobilitzat a llarg termini: 7 000 € Construccions: 54 000 € Propietat industrial: 25 000 € Creditors per prestacions de serveis: 1 000 € Bancs c/c: 8 500 € Proveïdors: 5 000 € Clients: 6 000 € Deutors: 5 000 € Deutes amb entitats de crèdit a curt termini: 4 000 € Proveïdors, efectes comercials que cal pagar: 3 400 € Deutes a llarg termini: 8 000 € Es demana: a) Determina el net patrimonial de l’empresa. (0,5 punt) El net patrimonial és 120.000 €. b) Indica quin és el valor de l’actiu no corrent, l’actiu corrent i el passiu corrent. (0,5 punt) L’actiu no corrent és 117.400 €. L’actiu corrent és 31.000 €. El passiu corrent és 13.400 €. © Mcgraw-Hill Education 122-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals c) Presenta el model abreujat del balanç de situació per a pimes. (1 punt) 2. A partir de la informació següent fes el model oficial del compte de pèrdues i guanys: (2 punts) Vendes: 300 € Compres de mercaderies: 278 € Consum d’energia: 15 € Elements de transport: 160 € Amortització acumulada d’elements de transport: 64 € Despeses d’amortització: 24 € Clients, efectes a cobrar: 10 € Clients: 17 € Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit: 43 € Hisenda pública creditora per conceptes fiscals: 15 € Proveïdors: 15 € Sous i salaris: 45 € Despeses financeres: 22 € © Mcgraw-Hill Education 123-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals Mercaderies: 32 € Diners al banc: 58 € Aportacions dels socis 85 € Reserves: 15 € Variació d’existències: 30 € (ExF > ExI) Comptes (Deure) 1. Import net de la xifra de negocis Vendes de mercaderies Haver 300 300 4. Aprovisionaments (248) Compres de mercaderies (278 ) Variació d’existències 30 6. Despeses de personal (45) Sous i salaris (45) 7. Altres despeses d’explotació Subministraments (15) (15) 8. Amortització de l’immobilitzat Amortització d’immobilitzat material (24) (24) A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1+4+6+7++8) -32 13. Despeses financeres (22) Interessos de deutes (22) B) RESULTAT FINANCER (13) (22) C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A+B) -54 17. Impost sobre beneficis D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C+17) 3. -54 Explica què s’anota en un balanç de situació i en el compte de pèrdues i guanys. (1 punt) El balanç de situació és un estat comptable on s’anota de forma ordenada la situació patrimonial de l’empresa en un moment determinat. El compte de pèrdues i guanys és un estat comptable que proporciona una important informació sobre l’origen de les despeses i els ingressos de les empreses; a més, determina els diferents resultats comptables, sobretot ens informa del resultat final de l’exercici. © Mcgraw-Hill Education 124-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 4. Els comptes anuals Explica què són: a) Els resultats financers. (1 punt) Són els que obtenim per la diferència entre els ingressos i les despeses financeres; és a dir, els ingressos que ha obtingut l’empresa en fer inversions financeres i les despeses que s’han generat a causa del finançament aliè per part de l’empresa. b) El resultat d’explotació. (1 punt) S’obté amb la diferència dels ingressos i les despeses que són producte de l’activitat a la qual es dedica l’empresa, així com els resultats de l’alienació dels immobilitzats. 5. A partir de les dades del balanç de comprovació de saldos següent, fes el compte de pèrdues i guanys i el balanç de situació oficials: (2 punts) Compte de pèrdues i guanys: Comptes (Deure) Haver 1. Import net de la xifra de negocis Vendes de mercaderies 480 480 4. Aprovisionaments (60) Compres de mercaderies (90) Variació d’existències 30 6. Despeses de personal Sous i salaris (40) (40) A) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (1+4+6) 380 13. Despeses financeres (30) Interessos de deutes (30) B) RESULTAT FINANCER (13) -30 C) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A+B) 350 17. Impost sobre beneficis (25% s/350) -87,5 D) RESULTAT DE L’EXERCICI (C+17) 262,5 © Mcgraw-Hill Education 125-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 4 Els comptes anuals Balanç de situació: Actiu Patrimoni net i passiu A) Actiu no corrent................................ 300 A) Patrimoni net................................... 1.262,5 II. Immobilitzat material........................... 300 I. Capital............................................... Maquinària .................... 300 1.000 Capital........................... 1.000 B) Actiu corrent..................................... 1.350 I. Existències............................................ 400 Mercaderies..................... 400 VII. Resultat de l’exercici.............................. 262,5 Resultat de l’exercici......... 262,5 C) Passiu corrent...................................... 387,5 II. Deutors comercials................................. 150 IV. Creditors comercials ............................... 387,5 Proveïdors.......................... 300 Clients............................. 150 VI. Efectiu i altres actius líquids.................... 800 Hisenda pública, creditora c. fisca............... 87,5 Bancs i institucions de crèdit........................ 800 Total actiu (A +B) 6. 1.650 € Total patrimoni net i passiu (A + C) 1.650 € Completa les frases següents amb el terme que consideris més convenient: a) Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa. b) Els comptes anuals de les pimes estan formats pel balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys i la memòria. c) El compte de pèrdues i guanys ha de contenir, amb una separació adequada, els ingressos i les despeses de l’exercici i, a més, el resultat (benefici o pèrdua). d) El benefici abans d’interessos i impostos és el mateix que el resultat d’explotació. e) L’empresa, en cas que tingui guanys ha de restar del resultat abans d’impostos l’impost de societats per obtenir el resultat de l’exercici. f) La memòria és un document de caràcter explicatiu que amplia el contingut dels altres comptes anuals. © Mcgraw-Hill Education 126-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 Obertura d’unitat 1. Què és la solvència, segons aquest text? És la capacitat que té l’empresa per complir amb el pagament dels seus deutes en la data i l’import acordats. 2. Explica quina relació té la solvència amb la liquiditat, segons el que s’extreu del text. La liquiditat és la capacitat de convertir els actius de l’empresa en diners, en líquid. Solvència i liquiditat no són el mateix, però són dues qualitats que solen anar de la mà. 3. Fes una recerca per Internet sobre els procediments concursals a què fa referència el text. Esbrina de què es tracta i relaciona-ho amb el concepte de solvència. Un procediment concursal és el procediment judicial que determina el concurs de creditors, també conegut com a suspensió de pagaments. Un concurs de creditors és una situació en la qual es troba una empresa quan no pot fer front als seus pagaments. És caracteritza per una greu manca de solvència i de liquiditat. Aquest procediment judicial té com a objectiu que els creditors puguin cobrar l’import dels seus deutes mitjançant un conveni entre ells o bé, amb la liquidació forçosa del patrimoni de l’empresa. Podem trobar referències legals en el Codi de Legislació Concursal, que es pot descarregar a la web del BOE: https://www.boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=083_Codigo_de_Le gislacion_Concursal&modo=1 A Internet també es poden trobar moltes altres referències en webs i blocs de divulgació de contingut jurídic. A continuació n’oferim uns exemples: https://www.pymesyautonomos.com/tag/procedimientos_concursales https://www.jraulfernandez.es/el-concurso-de-acreedores/ Activitats 1> Explica què significa que l’etapa final del procés d’estudi dels estats comptables sigui de previsió. La previsió és el final de l’estudi dels estats comptables, ja que és el moment en què s’haurien de portar a la pràctica les conclusions extretes de l’estudi, de l’anàlisi i de la interpretació, amb la intenció de millorar la gestió de l’empresa, per a compensar errors o canviar les estratègies empresarials. 2> Si una empresa vol saber com han evolucionat les seves masses patrimonials i la seva importància relativa dins el balanç, quin tipus d’anàlisi ha d’aplicarhi? En canvi, si vol saber-ne l’evolució i conèixer-ne l’estructura dels resultats, així com la rendibilitat obtinguda, quin tipus d’anàlisi utilitzarà? En el primer cas, l’anàlisi patrimonial; en el segon, l’anàlisi econòmica. © Mcgraw-Hill Education 127-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 3> Què significa que l’anàlisi patrimonial pugui ser dinàmica? Una anàlisi dinàmica implica comparar la situació de l’empresa objecte d’estudi amb la seva pròpia situació en un altre exercici econòmic, o bé, amb la situació d’una altra empresa. D’aquesta forma l’anàlisi és més completa i permet tenir més dades per entendre els resultats o, fins i tot, per proposar millores en cas que sigui necessari. 4> Aplica les tècniques d’anàlisi patrimonial (percentatges, variacions i representació gràfica) per al balanç següent per dos anys consecutius (expressats en euros). ACTIU Actiu no corrent 2018 % 2019 % Var. Var. % 129.500 72 164.200 78 34.700 27 Immobilitzat 129.500 72 164.200 78 34.700 27 Actiu corrent 50.850 28 47.150 22 -3.700 -7 Existències 38.000 21 24.500 12 -13.500 -36 Realitzable 10.000 6 18.300 9 8.300 83 Disponible 2.850 2 4.350 2 1.500 53 31.000 17 180.350 PATRIMONI NET I PASSIU 100 211.350 100 2018 % 2019 % Patrimoni net 77.750 43 79.900 38 2.150 Passiu no corrent 55.000 30 71.000 34 16.000 29 Passiu corrent 47.600 26 60.450 29 12.850 27 100 31.000 17 180.350 100 211.350 Var. Var. % 3 El més destacable de l’evolució de la situació patrimonial és el sensible canvi de l’estructura de les masses patrimonials que formen el balanç de l’empresa, ja que l’actiu no corrent creix força (27%) mentre l’actiu corrent disminueix (-7%), acompanyat d’importants creixements del passiu no corrent i del passiu corrent, és a dir, de l’endeutament de l’empresa. © Mcgraw-Hill Education 128-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5> Observa el balanç següent per dos anys consecutius: a) Calcula el fons de maniobra pel primer any i comenta el resultat obtingut. FM = AC PC FM = (4.000 + 2.500 + 1.500) 4.000 = 8.000 4.000 = 4.000 € És tracta d’un fons de maniobra positiu, indicant estabilitat financera de l’empresa. b) Si en el segon any el fons de maniobra ha estat de 5 000 €, calcula els imports que falten aplicant la definició de fons de maniobra. FM = AC –PC 5.000 = (Mercaderies + 3.000 + 2.000) – 6.000 Mercaderies = 5.000 + 1.000 = 6.000 FM = PN + PnC – AnC 5.000 = 10.000 + Deutes a ll/t – 10.500 Deutes a ll/t = 5.000 + 500 = 5.500 Actiu n n+1 Patrimoni net i passiu n n+1 Capital social 9.000 10.000 Maquinària 7.000 105.00 Mercaderies 4.000 6.000 Deutes a ll/t 2.000 5.500 Clients 2.500 3.000 Proveïdors 4.000 6.000 Bancs 1.500 2.000 15.000 21.500 15.000 21.500 © Mcgraw-Hill Education 129-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera c) Com haguessin canviat les dades si el fons de maniobra hagués estat igual a –100? FM = AC – PC –100 = (Mercaderies + 3.000 + 2.000) – 6.000 Mercaderies = –100 + 1.000 = 900 FM = PN + PnC – AnC –100 = 10.000 + Deutes a ll/t – 10.500 Deutes a ll/t = –100 + 500 = 400 Actiu n n+1 Patrimoni net i passiu n n+1 Capital social 9.000 10.000 Deutes a ll/t 2.000 400 Proveïdors 4.000 6.000 15.000 16.400 Maquinària 7.000 10.500 Mercaderies 4.000 900 Clients 2.500 3.000 Bancs 1.500 2.000 15.000 16.400 6> Observa les dades comptables següents d’una empresa per dos anys consecutius: © Mcgraw-Hill Education 130-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera a) Confecciona el balanç de situació i realitza una anàlisi patrimonial. ACTIU 2018 Actiu no corrent % 2019 % Var. Var. % 150.500 55 210.000 73 59.500 40 150.500 55 210.000 73 59.500 40 125.000 45 77.000 27 -48.000 -38 Existències 80.000 29 34.000 12 -46.000 -58 Realitzable 23.500 9 25.000 9 1.500 6 Disponible 21.500 8 18.000 6 -3.500 -16 100 11.500 4 Immobilitzat Actiu corrent 275.500 PATRIMONI NET I PASSIU 287.000 2018 % 2019 % 106000 38 71.000 25 -35.000 -33 125.000 45 147.000 51 22.000 18 44.500 16 69.000 24 24.500 55 100 11.500 4 Patrimoni net Passiu no corrent 100 Passiu corrent 275.500 100 287.000 Var. Var. % b) Fes una anàlisi financera completa (fons de maniobra i ràtios financeres). Ràtios financeres 2018 2019 Tresoreria 1,01 0,62 Liquiditat 2,81 1,12 Garantia 1,63 1,33 Disponibilitat 0,48 0,26 Endeutament 0,62 0,75 Estructura deute 0,26 0,32 80.500 8.000 Fons de maniobra c) Comenta l’evolució de la situació financera de l’empresa. Tot i que el fons de maniobra és positiu per ambdós exercicis, ja es pot percebre un empitjorament de la situació financera en la forta reducció del fons de maniobra. De la mateixa manera que les principals ràtios financeres mostren una forta reducció de la salut financera de l’empresa, en especial, la ràtio de liquiditat, que passa d’un valor òptim (fins i tot excessiu) a un valor molt insuficient, és a dir, una reducció preocupant de la solvència a curt termini. I aquesta evolució es veu acompanyada © Mcgraw-Hill Education 131-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 per un empitjorament de les ràtios de tresoreria i de garantia, que ja tenien valors justos en el 2018 que han evolucionat molt negativament. Activitats finals 1. 2. Indica a quina estructura patrimonial d’empresa (estructura econòmica o estructura financera) pertanyen els elements de balanç següent: Capital social Mercaderies Mobiliari Proveïdors d’immobilitzat a ll/t Proveïdors Hisenda pública deutora Deutes a c/t Caixa, euros Clients Reserves ESTRUCTURA ECONÒMICA ESTRUCTURA FINANCERA (Actiu) (Patrimoni net i passiu) Mobiliari Capital social Clients Proveïdors Mercaderies Deutes a c/t Hisenda pública deutora Proveïdors d’immobilitzat a ll/t Caixa, euros Reserves Una empresa que es dedica a la comercialització d’electrodomèstics presenta les dades següents en referència al seu balanç de situació per dos exercicis consecutius: © Mcgraw-Hill Education 132-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera a) Confecciona el balanç pels dos anys. BALANÇ DE SITUACIÓ ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU 2018 2019 2018 ACTIU NO CORRENT 152.000 173.500 PATRIMONI NET Immobilitzat material 152.000 173.500 Capital social 2019 130.000 136.000 90.000 90.000 Terrenys i béns naturals 44.000 45.000 Reserves 30.000 30.000 Construccions 70.000 77.000 Resultat de l'exercici 10.000 16.000 Maquinària 27.000 32.000 PASSIU NO CORRENT 53.000 55.000 53.000 55.000 43.500 53.500 8.800 36.000 700 1.000 34.000 16.500 Elements de transport 9.000 E.P.I. 2.000 Deutes a ll/t amb entitats de 16.000 crèdit 3.500 PASSIU CORRENT ACTIU CORRENT 74.500 71.000 Proveïdors Existències 21.500 Creditors per prestació de 11.000 serveis Mercaderies 21.500 11.000 Hisenda pública creditora Realitzable 32.500 32.000 16.000 250.00 Clients efectes comercials a cobrar 9.000 4.000 Organismes Seg. Social deutors 7.500 3.000 20.500 28.000 18.000 25.000 2.500 3.000 Clients Disponible Bancs i institucions de crèdit Caixa 226.500 244.500 226.500 244.500 b) Realitza una anàlisi patrimonial i financera utilitzant les eines treballades a la unitat. ACTIU 2018 % 2019 % Actiu no corrent 152.000 67 173.500 71 21.500 14 Immobilitzat 152.000 67 173.500 71 21.500 14 Actiu corrent 74.500 33 71.000 29 -3.500 -5 Existències 21.500 9 11.000 4 -10.500 -49 Realitzable 32.500 14 32.000 13 -500 -2 Disponible 20.500 9 28.000 11 7.500 37 226.500 100 244.500 100 18.000 8 © Mcgraw-Hill Education Var. Var. % 133-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 PATRIMONI NET I PASSIU 2018 % 2019 % 130.000 57 136.000 56 6.000 5 Passiu no corrent 53.000 23 55.000 22 2.000 4 Passiu corrent 43.500 19 53.500 22 10.000 23 226.500 100 244.500 100 18.000 8 Patrimoni net 2018 2019 Valors òptims Tresoreria 1,22 1,12 (0,8-1,2) Liquiditat 1,71 1,33 (1,5-1,8) Garantia 2,35 2,25 (1,7-2) Disponibilitat 0,47 0,52 (0,3-0,4) Endeutament 0,43 0,44 (0,2-0,8) Estructura deute 0,45 0,49 (0,2-0,5) 31000 17500 -44% Ràtios financeres Fons de maniobra Var. Var. % c) Comenta l’evolució de la situació financera de l’empresa. L’empresa presenta una situació financera estable, tot i que ha experimentat un empitjorament de la seva salut financera, tal com es pot veure en el fons de maniobra ja que gairebé s’ha reduït a la meitat. Les ràtios financeres estan dins del ventall de valors desitjables, excepte la de liquiditat que comença a estar lleugerament fora d’una bona solvència a curt termini, que va en la mateixa direcció que l’evolució del FM. Per frenar aquest fet, s’hauria de renegociar els passius corrents ampliant els terminis de pagament i realitzant una bona planificació de la tresoreria per evitar-ne possibles episodis de suspensió de pagaments. 3. Posa un exemple d’una empresa que presenti un balanç amb situació de suspensió de pagaments. La situació de suspensió de pagaments fonamentalment es resumeix amb un fons de maniobra negatiu, és a dir, un actiu corrent inferior al passiu corrent. Obviem el cas d’aquelles empreses que funcionen de forma òptima amb FM<O, pel tipus de negoci que desenvolupen. © Mcgraw-Hill Education 134-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 Un exemple de balanç (ordenat per masses patrimonials) podria ser el següent: Actiu Patrimoni net i passiu Immobilitzat 55.000 Recursos propis 40.000 Existències 14.000 Passiu no corrent 14.000 Realitzable 9.000 Passiu corrent 27.000 Disponible 2.000 81.000 81.000 FM = AC – PC FM = (14.000 + 9.000 + 2.000) – 27.000 = 25.000 –27.000 = –2.000 € La ràtio de liquiditat ens mostra un significat equivalent: L = AC / PC L = 25.000 / 27.000 4. = 0,93 Explica quina relació hi ha entre el fons de maniobra i els fons de finançament permanents i a llarg termini. Una de les formes de calcular el fons de maniobra és FM = (PN + PnC) – AnC. Per això les fonts de finançament permanents i a ll/t tenen una relació positiva amb el FM, ja que financen aquella part de l’actiu corrent que té un caràcter permanent. Dit d’una manera més directa, si puja el PN i/o el PnC (sense que la resta no canviï) el FM millorarà. 5. Considera el cas d’una empresa que presenta un fons maniobra de 7 000 €. Si l’import de l’actiu corrent és de 28 000 €: a) Quin és l’import del passiu no corrent? FM = AC – PC → PC = AC – FM = 28.000 – 7.000 = 21.000 b) Sabent que l’actiu no corrent és de 52 000 € i el patrimoni net és de 40 000 €, quin és l’import del passiu no corrent? Nota: hi ha una errada en l’enunciat del llibre, ja que es demana pel patrimoni net quan en realitat s’està demanant pel passiu no corrent. FM = (PN + PnC) – AnC → PnC = FM + AnC – PN = 7.000 + 52.000 – 40.000 = 19.000 c) Confecciona el balanç ordenat per masses patrimonials i calcula’n les ràtios de liquiditat i de garantia. Actiu Patrimoni net i passiu Actiu no corrent 52.000 Patrimoni net 40.000 Actiu corrent 28.000 Passiu no corrent 19.000 Passiu corrent 21.000 80.000 © Mcgraw-Hill Education 80.000 135-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 L = AC / PC L = 28.000 / 21.000 = 1,33 G = Actiu / Passiu G = (52.000 + 28.000) / (19.000 + 21.000) = 2 6. Explica per què la definició del flux de caixa econòmic (beneficis més amortitzacions) té relació amb l’autofinançament de l’empresa. El flux de caixa econòmic està format per dos components generats per l’activitat de l’empresa: un excedent que permet incrementar la capacitat de l’empresa (benefici) i un altre que permet mantenir la capacitat productiva de l’empresa (amortitzacions). I aquestes dues aplicacions són fonts d’autofinançament. 7. Analitza i comenta l’evolució de la situació financera d’una empresa que presenta els balanços següents de dos anys consecutius: ACTIU Actiu no corrent Immobilitzat Actiu corrent n % n+1 % 18.585 50 22.500 55 3.915 21 18.585 50 22.500 55 3.915 21 18.540 50 18.750 45 210 1 7 750 33 Existències 2.250 6 Realitzable 5.400 15 12.750 Disponible 10.890 29 3.000 37.125 100 PATRIMONI NET I PASSIU Patrimoni net Passiu no corrent Passiu corrent n 3.000 41.250 Var. Var. % 31 7.350 136 7 -7.890 -72 100 4.125 11 % n+1 % 14.550 39 18.000 44 3.450 24 3.575 10 11.250 27 7.675 215 19.000 51 12.000 29 -7.000 -37 37.125 100 41.250 100 4.125 11 © Mcgraw-Hill Education Var. Var. % 136-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 n n+1 Valors òptims Tresoreria 0,86 1,31 (0,8-1,2) Liquiditat 0,98 1,56 (1,5-1,8) Garantia 1,64 1,77 (1,7-2) Disponibilitat 0,57 0,25 (0,3-0,4) Endeutament 0,61 0,56 (0,2-0,8) Estructura deute 0,84 0,52 (0,2-0,5) Fons de maniobra -460 6750 -1567% Ràtios financeres La situació de partida de l’empresa era d’un risc manifest de suspensió de pagaments, donat que el FM era negatiu, la ràtio de liquiditat estava per sota del desitjable i la ràtio de tresoreria era molt justa. Tot i així, la solvència a llarg termini no era molt dolenta. En canvi, a l’exercici següent la situació ha millorat molt en tots els indicadors mostrant una situació positiva de solvència, amb el FM positiu. Observant l’evolució de les masses patrimonials es pot comprovar que hi hagut un important increment de les fonts de finançament a llarg termini i una sensible reducció de les de curt termini. Això ha fet que el FM millori ostensiblement, és a dir, que hagi hagut una millora tant destacada de la solvència i la liquiditat. 8. Explica la raó per la qual l’excés de liquiditat és un problema. Com es pot solucionar? Un excés de liquiditat suposa disposar d’actius que no aporten rendibilitat, ja que els recursos en forma d’efectiu i comptes bancaris a la vista no dona cap rendibilitat. La solució seria traspassar parts d’aquests fonts a inversions més rendibles, sense malmetre la solvència i mantenint el nivell de liquiditat necessari pel bon funcionament de l’empresa. 9. Calcula el fons de maniobra i les ràtios financeres del balanç de l’empresa següent per a quatre anys i comenta l’evolució de la situació financera: © Mcgraw-Hill Education 137-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 2016 2017 2018 2019 Valors òptims Tresoreria 1,88 1,83 0,78 0,67 (0,8-1,2) Liquiditat 2,99 2,58 1,12 0,96 (1,5-1,8) Garantia 1,32 1,33 1,36 1,26 (1,7-2) Disponibilitat 0,50 0,50 0,22 0,07 (0,3-0,4) Endeutament 0,76 0,75 0,73 0,79 (0,2-0,8) Estructura deute 0,29 0,35 0,84 0,94 (0,2-0,5) Fons de maniobra 1345 1425 335 -150 - 6% -76% -145% Ràtios financeres variació % Els indicadors financers (tresoreria i liquiditat) han empitjorament de forma clara. El FM evoluciona perillosament, ja que de valors positius es passa a negatiu, resumint els problemes financers per pèrdua de solvència a c/t. En canvi, la solvència a ll/t no ha variat però està en un nivell per sota de l’òptim. L’empresa hauria de renegociar el seu deute de forma que tingués una qualitat diferent, més a llarg termini. 10. Explica la relació que hi ha entre la planificació de la tresoreria de l’empresa i els valors òptims de les ràtios de liquiditat, de tresoreria i de solvència. Observant les ràtios de tresoreria i liquiditat, es pot comprovar si la planificació de la tresoreria de l’empresa ha assolit els seus objectius de liquiditat i de solvència a curt termini. La ràtio de garantia també pot ser una mostra de l’aplicació correcta d’aquest política; no obstant això, té més en compte l’objectiu de solvència de l’empresa a llarg termini. 11. Llegeix la frase següent i digues si és certa o falsa, i justifica la resposta: «Un dels objectius d’una bona direcció financera de l’empresa és aconseguir tenir el fons de maniobra el més gran possible.» Aquesta afirmació no és correcte, ja que encara que el FM hagi de ser positiu, no ha de ser el més gran possible perquè sinó hi ha un excés de liquiditat o de solvència. Això provocaria mantenir actius improductius o amb molt baixa rendibilitat al disponible o al realitzable. L’objectiu de la direcció financera ha de ser mantenir el fons de maniobra necessari per a la seva activitat i que doni seguretat a les seves inversions. 12. Una empresa presenta una ràtio de liquiditat d’1,5; una ràtio de tresoreria d’1; i una ràtio de disponibilitat de 0,4. Respon les qüestions següents: a) Quin és el valor del fons de maniobra si sabem que la suma del seu passiu corrent és de 10 000 €? L = AC / PC = 1,55 → AC = 1,55 PC = 1,55 · 10000 = 15500 → AC = 15500 b) Utilitzant les dades disponibles, calcula els imports dels components de l’actiu corrent: existències, realitzable i disponible. D = D / PC = 0,4 → D/10.000 = 0,4 → D = 0,4 · 10.000 = 4.000 → D = 4.000 © Mcgraw-Hill Education 138-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera T = (R + D) / PC = 1 → (R + 4.000) / 10.000 = 1 → R = 10.000 – 4.000 = 6.000 → R = 6.000 13. Considera el següent balanç: a) Calcula el fons de maniobra pel primer exercici i després omple els interrogants considerant que pel segon exercici la ràtio de liquiditat ha estat de 0,9. FM = AC – PC = (15.000 + 20.000 + 10.000) – 30.000 = 15.000 Ln + 1 = AC / PC = (10.000 + 30.000 + 5.000) / PC = 45.000 PC = 0,9 → PC = 45.000 / 0,9 = 50.000 → PC = 50.000 Actiu n n+1 Immobilitzat 55.000 70.000 Existències 15.000 10.000 Realitzable 20.000 30.000 Disponible 10.000 5.000 100.000 115.000 Patrimoni net i passiu n n+1 Patrimoni net 40.000 45.000 Passiu no corrent 30.000 20.000 Passiu corrent 30.000 50.000 100.000 115.000 © Mcgraw-Hill Education 139-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera b) Comenta l’evolució de la situació financera, afegint un estudi de les ràtios. Ràtios financeres n n+1 Valors òptims Tresoreria 1,00 0,70 (0,8-1,2) Liquiditat 1,50 0,90 (1,5-1,8) Garantia 1,67 1,64 (1,7-2) Disponibilitat 0,33 0,10 (0,3-0,4) Endeutament 0,60 0,61 (0,2-0,8) Estructura deute 0,50 0,71 (0,2-0,5) 15.000 -5.000 - -133% Fons de maniobra variació % La situació de financera de l’empresa ha empitjorat clarament: FM negatiu i les ràtios de tresoreria i liquiditat han evolucionat a nivells per sota dels desitjables. A llarg termini la solvència no és preocupant, però està en el nivell òptim inferior. L’empresa hauria de reduir el seu endeutament a curt termini i redefinir la seva estructura financera. 14. Quina relació hi ha entre el fons de maniobra i la ràtio de liquiditat? Posa un exemple que ho mostri. El fons de maniobra (FM= AC-PC) mesura el mateix que la ràtio de liquiditat (L=AC/PC): la solvència a curt termini o la capacitat de l’empresa de pagar els seus deutes en el curt termini. El FM ho fa de forma absoluta i la ràtio de forma relativa. Suposem una empresa on el fons de maniobra fos zero (FM=0), és a dir, l’actiu circulant és igual al passiu circulant (AC=PC). Si estudiem en canvi la mateixa situació a través de la ràtios de liquiditat, el resultat seria L=AC/PC= 1, ja que AC=PC. Una altra forma de relacionar ambdós indicadors és observar que la ràtio de liquiditat mostra el percentatge que suposa el FM sobre el passiu corrent. És a dir, una ràtio de liquiditat de 1,2 vol dir que el FM representa el 20% del PC: L = 120 / 100 = 1,20 → FM = 120 - 100 = 20 → FM / PC= 20 /1 00 = 20% En canvi, si la ràtio de liquiditat és 0,7 vol dir que l’actiu corrent només suposa el 70% del passiu corrent, ja que el FM és negatiu. 15. Quins canvis proposaries a una empresa per millorar la seva ràtio de liquiditat? Per a millorar la ràtio de liquiditat (L = AC / PC) d’una empresa amb problemes en aquest sentit, caldria incidir sobre l’estructura del finançament a curt termini, reclassificant els deutes, passant-ne una part a llarg termini i millorant el termini de cobrament dels clients, reduint-lo. © Mcgraw-Hill Education 140-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 16. Observa els balanços per masses patrimonials de tres empreses d’un mateix sector d’activitat: a) Calcula el fons de maniobra per cada empresa. Empresa A: 3.000 Empresa B: -1.000 Empresa C: -17.000 b) Comenta la situació financera de cada empresa. Empresa A: equilibri financer. Empresa B: suspensió de pagaments. Empresa C: desequilibri financer a ll/t. c) Explica quines mesures correctives aplicaries en cada cas. Empresa A: no cal fer millores. Empresa B: haurà de renegociar els deutes amb els proveïdors, demanar préstecs a ll/t (ja que és solvent) i vendre immobilitzat improductiu. Empresa C: com que el patrimoni net s’apropa perillosament a zero, haurà de recapitalitzar l’empresa i renegociar els deutes. © Mcgraw-Hill Education 141-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 17. Indica quin efecte tindria cada una de les operacions empresarials següents sobre el fons de maniobra. Comenta i justifica les teves respostes. Operació empresarial FM Ajornar el cobrament d’un deute de 9 mesos a 18 mesos. Comprar mercaderies a crèdit a 30 dies. = FM Vendre un edifici de l’empresa cobrant en efectiu. Avançar el pagament d’un deute de 24 mesos a 6 mesos. Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat. Augmentar les existències amb crèdits a c/t. Fer una ampliació de capital per ampliar instal·lacions (70%) i tenir més tresoreria (30%). Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t. Venda productes acabats (40% comptat, 40% a 6 mesos i la resta a 18 mesos). Fer una venda (a preu de cost). Adquisició d’un ordinador al comptat. Pagar en efectiu un deute amb un proveïdor. Renegociar un préstec a 6 mesos i per tal que sigui a 15 mesos. Descomptar una lletra de canvi en un banc. FM Fer una venda (amb benefici). © Mcgraw-Hill Education 142-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 Comprova el teu nivell 1. La ràtio de liquiditat relaciona l’actiu corrent amb el: a) Passiu no corrent. b) Passiu corrent. c) Patrimoni net i passiu no corrent. d) Actiu no corrent. 2. Si l’actiu corrent és més gran que el passiu corrent: a) El fons de maniobra és positiu. b) El fons de maniobra és negatiu. c) No influeix sobre el fons de maniobra. d) La solvència disminueix. 3. Si es liquida un deute amb un proveïdor mitjançant un pagament en efectiu: a) El fons de maniobra augmenta. b) El fons de maniobra disminueix. c) El fons de maniobra queda igual. d) El fons de maniobra desapareix. 4. La ràtio de tresoreria relaciona el realitzable i el disponible amb el: a) Passiu no corrent. b) Passiu corrent. c) Patrimoni net i passiu no corrent. d) Passiu. 5. Una empresa presenta un fons de maniobra de 20 000 €, el seu patrimoni net és de 5 000 €, el passiu corrent és de 10 000 € i l’actiu és de 70 000 €. Quina resposta és correcta? a) El passiu no corrent és 40 000 €. b) L’actiu no corrent és 25 000 €. c) L’actiu corrent és 10 000 €. d) L’actiu corrent és 25 000 €. 6. Si una empresa es troba en risc de suspensió de pagaments, quines mesures proposaries? a) Renegociar el deute amb els creditors i analitzar les causes d’aquesta situació. b) Ampliar el capital. c) Declarar-se en fallida i tancar l’empresa. d) Reduir el capital. © Mcgraw-Hill Education 143-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 7. La relació entre passiu i la suma del patrimoni i el passiu mostra: a) La ràtio de garantia. b) La dependència del finançament aliè. c) La solvència a curt termini. d) La ràtio de solvència. 8. Que una empresa es trobi en concurs de creditors implica que: a) El fons de maniobra és positiu. b) La seva situació financera és equilibrada. c) Es troba en situació de suspensió de pagaments. d) L’actiu corrent és superior al passiu corrent. 9. La relació entre actiu i passiu mostra: a) L’estructura del deute de l’empresa. b) La solvència a llarg termini. c) La liquiditat immediata. d) El fons de maniobra. 10. Per estudiar el grau de dependència financer respecte del finançament extern, s’ha de fer amb la ràtio de: a) Autonomia financera. b) Solvència a llarg termini. c) Qualitat del deute. d) Liquiditat. Prepara la prova 1. Una empresa mostra la informació següent sobre el seu patrimoni: Reserves voluntàries: 3 000 € Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros: 1 500 € Caixa, euros: 900 € Clients: 30 000 € Proveïdors: 25 300 € Deutes a llarg termini: 70 000 € Construccions: 50 000 € Terrenys i béns naturals: 35 000 € Mercaderies: 1 500 € Maquinària: 18 000 € Equips per a processos d’informació: 4 800 € Capital social: a determinar © Mcgraw-Hill Education 144-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera D’acord amb les dades anteriors, es demana: a) El balanç de situació ordenat per masses patrimonials, determinant el valor del capital social. (1 punt) BALANÇ DE SITUACIÓ ACTIU PATRIMONI NET I PASSIU 2018 2018 ACTIU NO CORRENT 107.800 PATRIMONI NET Immobilitzat material 107.800 Capital social Terrenys i béns naturals 35.000 Reserves Construccions 50.000 PASSIU NO CORRENT Maquinària 18.000 Proveïdors d'immobilitzat a ll/t E.P.I. 4.800 ACTIU CORRENT 33.900 Existències 1.500 Mercaderies 1.500 Realitzable 30.000 Clients Deutes a ll/t amb entitats de crèdit PASSIU CORRENT Proveïdors 46.400 43.400 3.000 70.000 70.000 25.300 25.300 30.000 Disponible 2.400 Bancs i institucions de crèdit 1.500 Caixa 900 141.700 141.700 b) El fons de maniobra, amb la interpretació del seu significat. (0,5 punt) FM = AC – PC = 33.900 – 25.300 = 8.600 € El fons de maniobra és positiu i sembla que la situació financera és equilibrada. c) Les ràtios de tresoreria, liquiditat i garantia, amb la seva interpretació. (0,5 punt) 2018 Tresoreria 1,28 Liquiditat 1,34 Garantia 1,49 Disponibilitat 0,09 Endeutament 0,67 Estructura deute 0,27 © Mcgraw-Hill Education 145-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 Totes les ràtios financeres mostren una bona situació financera, com ja avançava el fons de maniobra, i se situen dintre dels valors òptims. Possiblement, la ràtio de disponibilitat està una mica per sota dels valors aproximats de referència (0,3-0,4). Caldria incrementar el líquid disponible. 2. La taula següent mostra la situació patrimonial d’una empresa i l’evolució en dos exercicis: a) Calcula el fons de maniobra i comenta’n l’evolució. (0,75 punts) FM 2017 = AC – PC = (90 + 80 + 20) – 210 = 190 – 210 = - 20 FM 2018 = AC – PC = (100 + 140 + 70) – 110 = 310 – 110 = 200 Fons de maniobra 2017 2018 -20 200 Es passa d’un fons de maniobra negatiu a un altre de positiu, és a dir, es millora l’estabilitat financera de l’empresa. b) Fes el mateix per a la ràtio de tresoreria. (0,75 punts) T= T REALITZABLE+DISPONIBLE 2017 PASSIU CORRENT = 80+20 210 = 0,48 Tresoreria T 2018 = 140+70 110 = 1,91 2017 2018 0,48 1,91 L’evolució de la ràtio de tresoreria també és molt bona, ja que es passa d’un valor per sota del desitjable financerament a un valor molt alt, lluny de la situació de desequilibri inicial. Al 2017 amb els fons del realitzable i del disponible (liquiditat immediata) només es podia cobrir un 48 % del passiu corrent. En canvi, al 2018 es pot cobrir el 191 %, gairebé el doble del passiu corrent, que es podria considerar fins i tot, excessiu. © Mcgraw-Hill Education 146-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 c) Quina relació hi ha entre ambdós indicadors? (0,5 punt) Són dos indicadors diferents, ja que el fons de maniobra és un indicador de solvència a curt termini que relaciona l’actiu corrent amb el passiu corrent amb una diferència entre ambdues. En canvi, la ràtio de tresoreria mostra la liquiditat immediata, relacionant aquells components de l’actiu corrent que es poden convertir en diners més ràpidament (realitzable i disponible) amb el passiu corrent. 3. Considera el cas d’una empresa que es troba en una situació financera millorable, ja que té un fons de maniobra negatiu de 18 000 €. La directora financera estudia les següents alternatives de què disposa per millorar la seva situació: a) Utilitzar un préstec a pagar en cinc anys de 29 000 € bonificat sense interessos a pagar, que prové d’un programa oficial d’ajudes a les empreses amb dificultats. L’import d’aquest finançament el destinaria a liquidar deutes ja vençuts amb proveïdors per valor de 14 000 €, i la part restant s’utilitzaria per millorar la disponibilitat ingressant- ho en un compte corrent. b) Obtenir un ajornament de 18 mesos del pagament de deutes amb Hisenda per impostos pendents per valor de 7 500 €. El cost d’aquesta operació és del 5 % del deute. c) Obtenir 32 000 € de la venda d’unes instal·lacions industrials que no intervenen significativament en l’activitat de l’empresa. L’immobilitzat estava comptabilitzat per 25 000 €. Els ingressos de la venda es distribuiran amb un cobrament en efectiu del 30 %, un cobrament a nou mesos del 40 % i la resta es cobraria al cap de 18 mesos. Es demana: a) Analitza com es modifica el balanç de l’empresa en cadascuna de les tres opcions anteriors. (0,75 punts) a) Préstec a llarg termini de 29.000 € sense interessos: PATRIMONI NET ACTIU NO CORRENT ACTIU CORRENT +15.000 PASSIU NO CORRENT +29.000 PASSIU CORRENT -14.000 El finançament a llarg termini (29.000) implica un increment del passiu corrent, que es distribueix reduint el passiu corrent (14.000) i incrementant el disponible (15.000). © Mcgraw-Hill Education 147-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 5 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera b) Ajornament a 18 mesos deute de 7.500 € amb cost 5 % (375 €): PATRIMONI NET ACTIU NO CORRENT ACTIU CORRENT -375 -375 PASSIU NO CORRENT +7500 PASSIU CORRENT -7500 El cost financer de l’ajornament (375 €) implica una despesa financera que s’anota com a reducció del saldo del compte de «Resultat de l’exercici» que forma part del patrimoni net. I el pagament del recàrrec, s’anota disminuint el disponible, que forma part de l’actiu corrent. c) Venda immobilitzat valorat en 25.000 per 32.000 € (guany de 7.000.€): ACTIU NO CORRENT ACTIU CORRENT -25.000 +9.600 +12.800 PATRIMONI NET +7.000 PASSIU NO CORRENT +9.600 PASSIU CORRENT La venda de l’immobilitzat amb un benefici de 7.000 € (32.000 - 25.000), fa que aquest guany incrementi el compte de «Resultat de l’exercici» que forma part del patrimoni net. Els 32.000 obtinguts es distribueixen amb un increment del disponible (30% 32.000 = 9.600) i del realitzable (40% 32.000 = 12.800). La resta serà un deute a cobrar a llarg termini (32.000 – 9.600 – 1.280 = 9.600) incrementant l’actiu no corrent. b) Alguna de les opcions implica canvis en el compte de resultats? Si és així, quantifica l’import. (0,5 punt) La primera opció és neutral respecte al compte de resultats. La segona opció té un cost financer del 5% del deute ajornat: 375 €. La tercera opció implica un benefici extraordinari, ja que es ven per 32.000 € el que estava comptabilitzat per 25.000 €, és a dir, obté un guany de 7.000 €. © Mcgraw-Hill Education 148-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 c) Estudia com cadascuna de les opcions contribueix a millorar la situació financera de l’empresa. Determina quina és la millor i raona la resposta. (0,75 punts) La forma més ràpida de comprovar com ha canviat la situació financera és calcular com canvia el fons de maniobra amb cadascuna de les tres alternatives. S’aplica a la fórmula del fons de maniobra de la situació inicial, els canvis a les diferents masses patrimonials: a) Préstec a llarg termini de 29.000 € sense interessos: FM = AC – PC = PN + PnC – AnC = - 18.000 FM’ = (AC+15.000)–(PC–14.000)= AC-PC+15.000+14.000= -18.000+29.000 = 11.000 FM’ = PN+(PnC+29000)-AnC = PN+PnC–AnC +29.000 = -18.000+29.000 = 11.000 b) Ajornament a 18 mesos deute de 7.500 € amb cost 5.% (375 €): FM = AC – PC = PN + PnC – AnC = - 18.000 FM’ = (AC-375)–(PC-7.500) = AC-PC-375+7.500 = -18.000+7.125 =-10.875 FM’ = (PN-375)+(PnC+7.500)-AnC=PN+PnC–AnC-375+7.500= -18.000+7.125=-10.875 c) Venda immobilitzat valorat en 25000 per 32000 € (guany de 7000€) FM = AC – PC = PN + PnC – AnC = - 18.000 FM’ = (AC+12.800+9.600)–PC = AC-PC+12.800+9.600 = -18.000+22.400 = 4.400 FM’ = (PN+7.000)+PnC-(AnC-25.000+9.600) = PN+PnC–AnC+7.000+15.400 = =-18.000+224.00= 4.400 La millor alternativa és la primera que aconsegueix passar a un fons de maniobra d’11.000 €, seguida de la tercera amb 4.400 €, mentre que la pitjor és la segona, perquè només permet canviar a un fons de maniobra de -10.875 €. 4. Considera la situació financera de fallida: a) És irreversible? (0,5 punt) La fallida és el resultat de l’empitjorament d’un desequilibri financer a llarg termini i, per això, encara que hi ha solucions són difícils de dur a la pràctica. b) Hi ha alguna possibilitat de millorar la situació financera de l’empresa? Argumenta la resposta. (0,5 punt) Al tractar-se d’un greu problema que pot fer desaparèixer l’empresa, la solució ha de venir per una intensa revisió de l’activitat de l’empresa i una recapitalització extrema que permeti reduir les pèrdues acumulades, donant més estabilitat financera. 5. És el mateix el flux de caixa que els beneficis de l’empresa? Raona la resposta. (1 punt) No és el mateix, ja que el flux de caixa ens mostra l’evolució de la tresoreria de l’empresa que no sempre ha d’evolucionar en la mateixa direcció ni magnitud amb els beneficis, estudiant la natura de les disponibilitats líquides de l’empresa. Per exemple, una empresa pot presentar beneficis, però tenir una deficient gestió de la tresoreria © Mcgraw-Hill Education 149-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa I: anàlisi patrimonial i anàlisi financera 5 causada per impagaments importants de clients. Normalment l’anàlisi del flux de caixa se sol realitzar a més curt termini que l’estudi de l’evolució dels beneficis de l’empresa. 6. Completa les frases següents amb el terme que trobis més adequat. (2 punts) a) La solvència és la capacitat que té l’empresa per pagar els seus deutes. b) Un augment del fons de maniobra implica una millora de la situació financera de l’empresa. c) La situació de suspensió de pagaments implica que el fons de maniobra sigui negatiu. d) La ràtio de liquiditat és el quocient entre actiu corrent i passiu corrent. e) La solvència a llarg termini s’estudia amb la ràtio de garantia. © Mcgraw-Hill Education 150-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 Obertura d’unitat 1. Què és la rendibilitat segons aquest text? És la relació existent entre els beneficies que obté l’empresa i els recursos que ha utilitzat per aconseguir-los. Podria ser una mesura de la recompensa a l’esforç realitzat per l’empresa i els seus propietaris. 2. Quina relació hi ha entre la sostenibilitat i el creixement d’una empresa amb la seva rendibilitat? La sostenibilitat de l’empresa a nivell econòmic, vol dir la capacitat que té per mantenir la seva activitat de forma estable i a llarg termini. El creixement de l’empresa es refereix als recursos necessaris per fonamentar aquesta sostenibilitat econòmica de l’empresa. La rendibilitat hauria de mostrar els recursos que l’empresa genera amb la seva activitat en relació als recursos emprats, però assegurant que l’empresa pot sobreviure en un entorn canviant i incert. 3. En el text es diu que per mesurar la rendibilitat s’ha de calcular la relació entre els beneficis i els recursos que s’han utilitzat. Quins són aquests recursos? Els recursos emprats poden ser diversos: el valor de les aportacions de capital que els socis fan a l’empresa o el total d’inversions realitzades per tal que l’empresa funcioni i es mantingui. Activitats 1> A partir de la informació següent sobre l’activitat d’una empresa: a) Confecciona l’esquema de treball del compte de resultats de l’empresa. b) Calcula els percentatges i les variacions observades. c) Comenta’n els resultats. © Mcgraw-Hill Education 151-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 6 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica a) Compte de pèrdues i guanys / b) Percentatges i variables Compte de pèrdues i guanys 2018 % + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) 87.500 · Import net de la xifra de negocis 87.500 99.000 87.500 99.000 + Vendes de mercaderies 100,00% 2019 - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) 62.145 · Aprovisionament 25.100 27.000 25.100 27.000 29.370 36.100 28.700 35.000 + Compres de mercaderies · Despeses de personal + Sous i salaris + Seguretat Social a càrrec de l'empresa 71,02% 99.000 71.325 670 1.100 6.505 6.825 3.050 3.200 655 725 + Transports 2.800 2.900 · Amortitzacions 1.170 1.400 1.170 1.400 · Altres despeses d'explotació + Arrendaments i cànons + Serveis de professionals independents + Amortització de l'immobilitzat A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII 25.355 + INGRESSOS FINANCERS (3) 28,98% 27.675 0,00% - DESPESES FINANCERES (4) 1.225 + Interessos de deutes 1,40% 1.225 % Var % 100,00% 13,14% 72,05% 14,77% 27,95% 9,15% 0,00% 1.900 1,92% 55,10% 1.900 B) RESULTAT FINANCER (3) (4) (1.225) -1,40% (1.900) -1,92% C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI 24.130 27,58% 25.775 26,04% 6,82% 8.445 9,65% 9.000 9,09% 6,57% 15.685 17,93% 16.775 16,94% 6,95% - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) (5) BN c) Comenta’n els resultats Inicialment s’observa que el benefici de l’empresa (BAI) ha millorat en un 6,82 %. Caldria conèixer l’evolució de l’empresa en els darrers anys i les dades de les empreses del sector per poder-ne fer comparacions més acurades. També s’observa que el resultat d’explotació (BAII) ha augmentat un 9,15 %, considerant aquest fet com la principal aportació a la millora general dels beneficis de l’empresa. Ha estat notable la pujada de les despeses financeres (55,10 %), la qual cosa no ha tingut una gran repercussió, ja que la importància relativa de les despeses financeres sobre el total no és molt important (1,40 % al 2018 i 1,92 % al 2019). També s’observa que l’estructura dels elements del resultat no ha variat gaire, ja que els percentatges d’importància relativa no han canviat la seva importància de forma rellevant. 2> Considera la situació d’una empresa que presenta una rendibilitat econòmica del 9 %. Està analitzant la possibilitat de realitzar una important inversió que li permetrà incrementar les vendes, mantenint la rendibilitat econòmica. Per finançar l’operació pensa a demanar un préstec a ll/t al 7 %. Raona les respostes. © Mcgraw-Hill Education 152-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 6 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica a) Quin efecte creus que tindrà sobre la rendibilitat financera? Tindrà un efecte positiu donat que la rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament. És la manifestació de l’efecte de palanquejament: de cada 100 € que inverteix en el nou projecte, l’empresa obté 9 €, dels quals destina 7 € a pagar el préstec i els 2 € d’excedent són els que permeten millorar la rendibilitat financera, que és la que afecta més directament als accionistes. b) I si el tipus d’interès fos del 10 %? En aquest cas la situació és la contrària, ja que la rendibilitat econòmica és inferior al cost del finançament aliè, la qual cosa provoca que l’efecte de palanquejament sigui negatiu, és a dir, la rendibilitat financera disminuirà. 3> Calcula les rendibilitats de l’exemple de la taula, comenta la solució i explica què proposes per millorar-les. Compte de pèrdues i guanys 2018 % 2019 % Var % + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) 86.830 100,00% 97.900 100,00% 12,75% · Import net de la xifra de negocis 86.830 97.900 87.500 99.000 670 1.100 38,02% 7,98% 61,98% 15,89% + Vendes de mercaderies - Ràpels sobre vendes - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) 34.475 · Aprovisionament 25.100 27.000 25.100 27.000 1.700 2.000 1.700 2.000 6.505 6.825 3.050 3.200 655 725 + Transports 2.800 2.900 · Amortitzacions 1.170 1.400 1.170 1.400 + Compres de mercaderies · Despeses de personal + Sous i salaris · Altres despeses d'explotació + Arrendaments i cànons + Subministraments + Amortització de l'immobilitzat A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII 52.355 39,70% 60,30% © Mcgraw-Hill Education 37.225 60.675 153-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 + INGRESSOS FINANCERS (3) 0,00% - DESPESES FINANCERES (4) 1.225 + Interessos de deutes 0,00% 1,41% 1.900 1.225 1,94% 1.900 B) RESULTAT FINANCER (3) - (4) (1.225) -1,41% (1.900) -1,94% C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI 51.130 58,89% 58.775 60,04% - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN 14,95% 8.445 9,73% 9.000 9,19% 6,57% 42.685 49,16% 49.775 50,84% 16,61% 2018 ACTIU 55,10% 2019 127.000 135.000 RECURSOS PROPIS 73.000 80.000 VENDES 86.830 97.900 BAII 52.355 60.675 BN 42.685 49.775 RENDIBILITAT ECONÒMICA 41% 45% Rotació 0,68 0,73 Marge BAII 0,60 0,62 RENDIBILITAT FINANCERA 58% 62% Rotació 0,68 0,73 Marge BN 0,49 0,51 Palanquejament 1,74 1,69 Els valors de les rendibilitats econòmica i financera mostren unes xifres molt positives i una bona evolució, per la qual cosa no sembla adequat proposar millores. Activitats finals 1. Considerant les dades econòmiques de l’empesa El Flaviol, SA, durant un exercici econòmic, formula el compte de pèrdues i guanys i calcula les rendibilitats. El lloguer dels edificis ha augmentat a 81 000 €. S’han venut mercaderies per valor d’1 400 000 €. Els interessos per un préstec a ll/t són 36 000 €. S’han fet reparacions als equips productius per 90 000 €. S’han comprat mercaderies per valor de 450 000 €. Les despeses de personal han pujat 18 000 € i la cotització de l’empresa a la Seguretat Social, 9 000 €. L’estoc inicial de mercaderies al magatzem és de 55 000 € i el final, de 72 000 €. Els subministraments han estat 36 000 €. S’han pagat assegurances diverses per 3 600 €. © Mcgraw-Hill Education 154-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 6 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica L’impost de societats és del 25 %. El patrimoni net és 2 700 000 € i l’actiu és 3 600 000 €. Compte de pèrdues i guanys 2018 % + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) 1.400.000 100,00% · Import net de la xifra de negocis 1.400.000 + Vendes de mercaderies 1.400.000 - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) 670.600 · Aprovisionament 433.000 + Compres de mercaderies ± Variació d'existències de mercaderies i matèries primeres · Despeses de personal 47,90% 450.000 17.000 27.000 + Sous i salaris 18.000 + Seguretat Social a càrrec de l'empresa · Altres despeses d'explotació 9.000 210.600 + Arrendaments i cànons 81.000 + Reparacions i conservacions 90.000 + Primes d'assegurances 3.600 + Subministraments 36.000 A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) (2) BAII 729.400 + INGRESSOS FINANCERS (3) - DESPESES FINANCERES (4) + Interessos de deutes 52,10% 0,00% 36.000 2,57% 36.000 B) RESULTAT FINANCER (3) (4) (36.000) -2,57% C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI 693.400 49,53% - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) 173.350 12,38% D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) (5) BN 520.050 37,15% 2018 ACTIU 3.600.000 RECURSOS PROPIS 2.700.000 VENDES 1.400.000 BAII 729.400 BN 520.050 RENDIBILITAT ECONÒMICA 20% Rotació 0,39 Marge BAII 0,52 RENDIBILITAT FINANCERA 19% Rotació 0,39 Marge BN 0,37 Palanquejament 1,33 © Mcgraw-Hill Education 155-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 2. Explica per què es calcula la rendibilitat econòmica i la financera de manera diferenciada. Quan interessa estudiar un tipus de rendibilitat més que no pas l’altre? La rendibilitat econòmica interessa més analitzar-la quan es vol tenir una estimació del rendiment de les inversions de l’empresa; en canvi, la rendibilitat financera s’utilitza sovint per saber quina ha estat la rendibilitat obtinguda pels socis d’una empresa en relació amb el capital que ha aportat. Els gestors econòmics de l’empresa volen comprovar l’eficiència de la seva activitat, en relació al volum d’inversió instal·lada, en aquest cas, estudiarà la rendibilitat econòmica. Per exemple, un possible inversor que està interessat a entrar com a accionista d’una l’empresa vol conèixer com la societat remunera als socis, per la qual cosa haurà d’estudiar la rendibilitat financera. 3. L’empresa Pimpampum, SA, presenta la informació econòmica següent, expressades en euros: a) Formula el compte de pèrdues i guanys i determina quin és l’import de la xifra de negocis. Compte de pèrdues i guanys € % + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) 11.520 · Import net de la xifra de negocis 8.370 · Altres ingressos d'explotació 3.150 - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) 6.300 · Aprovisionaments 1.800 · Despeses de personal 4.320 100,00% 54,69% · Altres despeses d'explotació · Amortitzacions 180 A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII 5.220 45,31% + INGRESSOS FINANCERS (3) 1.620 14,06% - DESPESES FINANCERES (4) 1.800 15,63% B) RESULTAT FINANCER (3) - (4) (180) -1,56% C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) 5.040 43,75% © Mcgraw-Hill Education 156-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 BAI - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN 540 4,69% 4.500 39,06% Un cop realitzat el compte de pèrdues i guanys s’ha pogut deduir l’import net de la xifra de negocis: 8.370 €. b) Fes una anàlisi econòmica completa amb la informació disponible. ACTIU 216.000 RECURSOS PROPIS 720.000 VENDES 4. 11.520 BAII 5.220 BN 4.500 RENDIBILITAT ECONÒMICA 2% Rotació 0,05 Marge BAII 0,45 RENDIBILITAT FINANCERA 1% Rotació 0,05 Marge BN 0,39 Palanquejament 0,30 Suposem que el tipus impositiu de l’impost sobre societats passa del 30 % al 25 %. Això té efecte sobre la rendibilitat? Raona la resposta i posa’n un exemple. No tindrà un efecte sobre la rendibilitat econòmica, però si sobre la rendibilitat financera, que és veurà incrementada. En la següent taula es pot observar un exemple il·lustratiu: IS 30% IS 25% RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (BAI) 1000 1000 - IMPOST SOBRE BENEFICIS (300) (250) 700 750 RESULTAT DE L'EXERCICI (BN) 5. Fixa’t en les dades següents. Tenint en compte que l’impost sobre el benefici és del 25 %, completa el compte de resultats d’aquesta empresa i analitza’n l’estructura i la composició. © Mcgraw-Hill Education 157-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 Compte de pèrdues i guanys 2018 + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) % 2019 % Var % 154.000 100,00% 225.000 100,00% 46,10% - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) 80.000 51,95% 133.000 59,11% 66,25% A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII 74.000 48,05% 92.000 40,89% 24,32% + INGRESSOS FINANCERS (3) 0,00% - DESPESES FINANCERES (4) 0,00% 7.200 4,68% 14.000 6,22% B) RESULTAT FINANCER (3) - (4) (7.200) -4,68% (14.000) -6,22% C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI 66.800 43,38% 78.000 34,67% 16,77% - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) 16.700 10,84% 19.500 8,67% 16,77% D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN 50.100 32,53% 58.500 26,00% 16,77% 6. Realitza un estudi detallat de les rendibilitats i de l’evolució de l’activitat anterior. 2018 ACTIU 2019 430.000 478.000 1.800.000 2.050.000 154.000 225.000 BAII 74.000 92.000 BN 50.100 58.500 RECURSOS PROPIS VENDES RENDIBILITAT ECONÒMICA 17% 19% Rotació 0,36 0,47 Marge BAII 0,48 0,41 2,78% 2,85% Rotació 0,36 0,47 Marge BN 0,33 0,26 Palanquejament 0,24 0,23 RENDIBILITAT FINANCERA 7. 94,44% Fes un esquema amb totes les estratègies per millorar la rendibilitat econòmica d’una empresa. Posa’n exemples. Resposta oberta. A títol orientatiu: l’alumnat ha de tenir en compte els components de la rendibilitat econòmica (rotació i marge) per proposar estratègies alternatives. Per a aconseguir una millor rendibilitat econòmica s’hauria de millorar alternativament cadascun dels components o tots ells: se’n pot millorar el marge si s’incrementen els beneficis en relació amb les vendes, i/o se’n pot millorar la rotació si s’incrementen les vendes en relació amb l’actiu. © Mcgraw-Hill Education 158-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 8. La rendibilitat econòmica d’una empresa és d’un 12,5 %. Si les vendes han estat de 165 000 € i l’actiu de l’empresa és 275 000 €, calcula’n els beneficis (BAII), el marge i la rotació. BAII = re · Actiu BAII = 0,125 · 275.000 = 34.375 € Marge = BAII / Vendes Marge = 34.375 / 165.000 = 0,208 Rotació = Vendes / Actiu Rotació = 165.000 / 275.000 = 0,6 9. Com canviaria la resposta de l’exercici anterior si les vendes fossin de 235 000 € i la rotació de 0,4? Actiu = Vendes / Rotació Actiu = 235 000 / 0,4 = 587.500 € BAII = Actiu · re BAII = 235.000 · 0,125 = 29.375 € 10. Si volguessis comprar accions d’una empresa, a quin tipus de rendibilitat et fixaries més? Raona la resposta. Com a inversor que vol maximitzar el rendiment de les seves inversions, observaria la rendibilitat financera. 11. Si el palanquejament d’una empresa és d’1,87, els recursos propis són 57 000 €, les vendes han estat de 27 000 € i el marge del 22 %, quina serà la rendibilitat financera? Desagrega tots els components, tenint en compte que l’impost sobre beneficis és d’un 25 %. Actiu = Palanquejament · Recursos propis Actiu = 1,87 · 57.000 = 106.590 € Rotació = Vendes / Actiu Rotació = 27.000 / 106.590 = 0,253 BN = Marge · Vendes BN = 0,22 · 27.000 = 5.940 € rf = Benefici net / Recursos propis rf = 5.940 / 57.000 = 10,42 % © Mcgraw-Hill Education 159-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 12. Una empresa té com a únic element de patrimoni net i passiu 750 000 € de capital. Preveu obtenir uns beneficis abans d’interessos i d’impostos de 150 000 €, però per dur-ho a terme ha de fer una inversió que li permeti tenir el doble de patrimoni net i passiu. Per finançar l’operació se li presenten tres alternatives: a) Ampliar el capital. rf = 150.000 (1 – 0,25) / 1.500.000 = 0,075 (7,5%) b) Obtenir un préstec bancari al 8 %. rf = (150.000 – 750.000 · 0,08) · (1 – 0,25) / 750.000 = 0,09 (9%) c) Aconseguir-ne la meitat amb una ampliació de capital i la resta amb una emissió d’obligacions amb un interès del 9 %. rf = (150.000 – 375.000 · 0,09) · (1 – 0,25) / (750.000 + 375.000) = 0,0775 (7,75%) Determina quina és la millor alternativa de finançament i comenta la resposta relacionant ambdós tipus de rendibilitats. L’impost sobre beneficis és d’un 25 %. La millor alternativa és aquella que ofereix la rendibilitat financera més alta, l’opció b). 13. Si una empresa té una rendibilitat financera del 9,75 % i una rendibilitat econòmica del 7 %, com la deu afectar el fet d’incrementar l’endeutament amb un préstec bancari a llarg termini a un interès del 8,25 %? I si fos del 6,25 %? En el primer cas, l'efecte palanquejament serà negatiu (RE < CFA) i en el segon cas serà positiu (RE > CFA). 14. El resultat d’explotació de Ferrer i Síndria, SL, va ser durant 2018 de 25 400 € . A més a més, les vendes durant el mateix exercici van ser de 298 000 € , i l’actiu de l’empresa és de 340 000 € . Sabem que els capitals propis són de 190 000 € , i que el benefici abans d’impostos va ser de 15 200 € . a) Calcula’n la rendibilitat econòmica i comenta el resultat obtingut. b) Determina’n la rendibilitat financera i comenta el resultat obtingut. 15. Una empresa presenta la informació comptable següent: Despeses de personal: 140 000 €. Import net de la xifra de negocis: 350 000 €. Consums d’explotació: 190 000 €. © Mcgraw-Hill Education 160-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 6 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica Despeses financeres: 4 500 €. Actiu no corrent: 75 000 €. Actiu corrent: 30 000 €. Passiu: 60 000 €. Calcula’n la rendibilitat econòmica i la rendibilitat financera. Interpreta també el resultat del palanquejament i explica la seva relació amb l’efecte de palanquejament. Considerem que l’Impost de beneficis és del 25 %. Compte de pèrdues i guanys € % + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) 350.000 100,00% · Import net de la xifra de negocis 350.000 - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) 330.000 · Aprovisionaments 190.000 · Despeses de personal 140.000 A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII 20.000 + INGRESSOS FINANCERS (3) - DESPESES FINANCERES (4) 94,29% 5,71% 0,00% 4.500 1,29% B) RESULTAT FINANCER (3) - (4) (4.500) -1,29% C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI 15.500 4,43% 3.875 1,11% 11.625 3,32% - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN ACTIU 105.000 RECURSOS PROPIS VENDES 45.000 350.000 BAII 20.000 BN 11.625 RENDIBILITAT ECONÒMICA 19% Rotació 3,33 Marge BAII 0,06 RENDIBILITAT FINANCERA 26% Rotació 3,33 Marge BN 0,03 Palanquejament 2,33 © Mcgraw-Hill Education 161-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 16. Amb les dades de dos exercicis econòmics que presenta una empresa fes un estudi dels resultats i de les rendibilitats, incloent-hi un comentari dels resultats i de la seva evolució. Aplica el 25 % d’Impost de beneficis. Nota: hi ha una errada en la dada dels Recursos propis de l’any 2018, la xifra ha de ser 88.000 €. La solució està elaborada amb aquesta dada corregida. Compte de pèrdues i guanys + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) · Import net de la xifra de negocis + Vendes de mercaderies + Prestació de serveis - Devolucions de vendes i operacions similars - Ràpels sobre vendes - Descompte sobre vendes per pagament immediat ± Variació d'existències de productes acabats · Altres ingressos d'explotació + Ingressos per arrendaments - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) · Aprovisionament + Compres de mercaderies + Compres de matèries primeres - Devolucions de compres i operacions similars - Ràpels sobre compres - Descompte sobre compres per pagament immediat ± Variació d'existències de mercaderies i matèries primeres · Despeses de personal + Sous i salaris + Seguretat Social a càrrec de l'empresa + Indemnitzacions · Altres despeses d'explotació + Arrendaments i cànons + Reparacions i conservacions + Publicitat, propaganda i relacions públiques + Serveis de professionals independents + Transports + Subministraments 2018 8.465 8.185 9.500 % 100,00% 2019 14.065 13.915 14.100 (340) (975) (75) (110) 280 280 3.505 (360) 150 150 3.880 (430) 41,41% (360) 2.040 1.450 590 (430) 2.180 1.550 630 1.235 1.500 810 1.025 © Mcgraw-Hill Education % 100,00% Var % 66,15% 27,59% 10,70% 162-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 + Altres tributs + Serveis bancaris · Amortitzacions + Amortització de l'immobilitzat A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII + INGRESSOS FINANCERS (3) + Ingressos per participacions en instruments de patrimoni + Ingressos de valors representatius de deutes + Ingressos de crèdits + Altres ingressos financers - DESPESES FINANCERES (4) + Interessos d'obligacions i bons + Interessos de deutes + Altres despeses financeres B) RESULTAT FINANCER (3) - (4) C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN ACTIU RECURSOS PROPIS VENDES BAII BN 17. 425 590 590 4.960 - 450 58,59% 0,00% 475 630 630 10.185 - 72,41% 0,00% 105,34% 5,32% 300 2,13% -33,33% -2,13% 70,28% 17,57% 52,71% 119,18% 119,18% 119,18% 450 (450) 4.510 1.128 3.383 300 -5,32% 53,28% 13,32% 39,96% 2018 180.000 88.000 8.185 4.960 2019 210.000 115.000 13.915 10.185 3.383 7.414 RENDIBILITAT ECONÒMICA Rotació Marge BAII 2,76% 0,05 0,61 4,85% 0,07 0,73 RENDIBILITAT FINANCERA Rotació Marge BN Palanquejament 3,84% 0,05 0,41 2,05 6,45% 0,07 0,53 1,83 (300) 9.885 2.471 7.414 Considera les afirmacions següents i indica si són vertaderes o falses, raonant les respostes: a) Si la rotació de l’actiu és 0,25, el marge és 0,9 i el palanquejament és 1,05, aleshores la rendibilitat econòmica és de 25 %. Falsa, ja que els components fan referència a la rendibilitat financera. I en aquest cas donen una rendibilitat financera del 23,625 %. rf = 0,25 · 0,9 · 1,05 = 0,23625 (23,625 %) b) Una baixada del tipus impositiu de l’impost de beneficis no té cap efecte sobre la rendibilitat econòmica. Vertadera, ja que si tindria un efecte sobre la rendibilitat financera. © Mcgraw-Hill Education 163-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 c) Si la rendibilitat financera és 18 % i els recursos propis són 150 000 € , aleshores el BAII és de 27 000 € . Vertadera, ja que rf = 27000/150000 = 0,18 (18 %). d) L’efecte de palanquejament és positiu per a l’empresa sempre que la rendibilitat econòmica sigui superior al cost mitjà del finançament aliè. Vertadera. e) Si la rendibilitat econòmica és 10, el marge és 0,5 i la rotació és 0,25. Falsa, ja que re = marge · rotació = 0,5 · 0,25 = 0,125 (12,5 %). f) Una altra forma d’anomenar la rendibilitat financera és la rendibilitat de les inversions, dels actius. Falsa, aquesta és la definició de la rendibilitat econòmica. g) Si les vendes pugen en una proporció superior a la variació de l’actiu, es pot comprovar que la rotació tindrà un efecte positiu sobre la rendibilitat. Vertadera, ja que en la descomposició de la rendibilitat la rotació tindrà més importància. h) El resultat d’explotació també es pot dir BAI (benefici abans d’impostos). Falsa, el resultats d’explotació és BAII (benefici abans d’impostos i interessos) i) Una millora del palanquejament sempre es traduirà en una millor rendibilitat financera. Vertadera, però sempre que la resta dels components (marge i rotació) no canviïn. j) Si el BAII ha estat de 30 000 € i els actius 800 000 € , la rendibilitat financera és 3,75 %. Falsa, el resultat seria la rendibilitat econòmica. 18. Observa la taula següent i omple els espais amb interrogant: © Mcgraw-Hill Education 164-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 n Vendes n+1 120.000 150.000 36.000 60.000 Actiu 300.000 300.000 Recursos propis 200.000 200.000 Marge BN 0,30 0,40 Rotació 0,40 0,50 Palanquejament 1,50 1,50 18,00% 30,00% Benefici net RENDIBILITAT FINANCERA Comprova el teu nivell 1. El palanquejament és positiu si: a) El cost de l’endeutament és superior a la rendibilitat econòmica. b) El cost de l’endeutament és inferior a la rendibilitat financera. c) El cost de l’endeutament és inferior a la rendibilitat econòmica. d) Mai no pot ser positiu. 2. Què és la rendibilitat? a) És el nivell de beneficis que pot aconseguir l’empresa. b) És la mesura relativa dels beneficis de l’empresa. c) És la relació entre els beneficis de l’empresa i el grau d’endeutament. d) És la mesura absoluta dels beneficis de l’empresa. 3. La rendibilitat financera és: a) El quocient entre el benefici net i les inversions. b) La relació entre el benefici net i els recursos propis. c) La relació entre el BAII i el valor total de l’actiu de l’empresa. d) El quocient entre el BAII i els recursos propis. 4. La rendibilitat econòmica estudia: a) El rendiment de les aportacions dels socis. b) La capacitat de generar recursos propis. c) El rendiment de l’actiu de l’empresa. d) La capacitat d’invertir de l’empresa. © Mcgraw-Hill Education 165-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 5. Si el patrimoni net és 105 000 € i el benefici net és de 7 350 € : a) La rendibilitat econòmica és del 7 %. b) La rendibilitat financera és del 7 %. c) El fons de maniobra és negatiu. d) La rotació és d’1,8. 6. La rendibilitat econòmica és 15 % i l’actiu és de 150 000 € : a) El benefici net és de 22 500 €. b) El BAII és de 22 500 €. c) El BAI és d’1 000 000 €. d) El BAII és d’1 500 000 €. 7. L’efecte palanquejament es defineix com: a) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en incrementar els recursos propis. b) L’efecte que té l’endeutament sobre el benefici net de l’empresa. c) L’efecte que tenen les vendes sobre la rendibilitat financera. d) La manera com canvia la rendibilitat econòmica en reduir els recursos propis. 8. Un increment de la rotació provoca una millora de la rendibilitat financera: a) No, provoca una baixada de la rendibilitat econòmica. b) Sí, sempre que no en baixin ni el marge ni el palanquejament. c) No, provoca una baixada de la rendibilitat financera. d) Sí, només en el cas que el palanquejament no canviï. 9. L’efecte de palanquejament permet incrementar la rendibilitat financera si: a) La rendibilitat econòmica és superior a la rotació. b) La rendibilitat econòmica és inferior al marge. c) La rendibilitat econòmica és superior al cost del finançament aliè. d) La rendibilitat econòmica és inferior al cost del finançament aliè. 10. Si l’efecte de palanquejament és negatiu, això significa que un increment de l’endeutament: a) Empitjora la rendibilitat financera. b) Empitjora la rendibilitat econòmica. c) Millora la rendibilitat financera. d) Millora la rendibilitat econòmica. © Mcgraw-Hill Education 166-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 Prepara la prova 1. Explica el significat dels conceptes següents: (1,5 punt) a) Rendibilitat econòmica. És una mesura relativa del rendiment de les inversions de l’empresa, del seu actiu; per això es calcula com el quocient entre el benefici abans d’interessos i impostos (BAII) i l’actiu. b) Efecte de palanquejament. És l’efecte (positiu o negatiu) que té l’endeutament sobre la rendibilitat financera. El palanquejament és el nivell d’inversions que l’empresa ha pogut assolir en relació amb els recursos propis. D’una altra manera implica el potencial que té l’endeutament de l’empresa per generar inversions. c) Rendibilitat financera. És una mesura relativa del rendiment dels recursos propis de l’empresa, del valor de les aportacions dels socis; per això, es calcula com el quocient entre el benefici net i els recursos propis. 2. Considerem el cas d’una empresa que presenta una rendibilitat financera del 17 %: a) Quin va ser el benefici net obtingut si els recursos propis són de 35 000 €? (1 punt) b) Quina va ser la rendibilitat o marge de les vendes si aquestes han sigut de 700 000 €? (1 punt) 3. Una empresa que fabrica material per produir bicicletes mostra la informació següent sobre el seu compte de pèrdues i guanys: Els ingressos per vendes van pujar a 420 000 € . Les compres de matèria primera van ser de 62 000 € . El lloguer de la planta va ascendir a 60 000 € . © Mcgraw-Hill Education 167-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 6 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica Els rebuts d’electricitat, aigua i altres subministraments van sumar un total de 12 500 € per a tot l’exercici. El banc li va abonar en compte corrent 270 € per interessos. Els salaris del personal van ser 120 000 € i les quotes empresarials a la Seguretat Social, 45 000 € . Un incendi inesperat al magatzem va comportar una pèrdua total de 1 400 € en mercaderia. Els interessos de préstecs van ser d’un total de 945 € . Es van dotar 25 000 € d’amortització de l’immobilitzat material. Amb aquestes dades: a) Elabora el compte de pèrdues i guanys de l’empresa i calcula el resultat d’aquest exercici, si se sap que el tipus de l’impost de societats que cal aplicar-hi és del 25 %. (0,5 punt) Compte de pèrdues i guanys 2018 + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) 420.000 · Import net de la xifra de negocis 420.000 + Vendes de mercaderies - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) · Aprovisionament + Compres de matèries primeres + Pèrdues per deteriorament de mercaderies · Despeses de personal + Sous i salaris % 100,00% 420.000 313.400 74,62% 63.400 62.000 1.400 165.000 120.000 + Seguretat Social a càrrec de l'empresa · Altres despeses d'explotació 45.000 60.000 + Arrendaments i cànons 60.000 + Subministraments 12.500 · Amortitzacions 25.000 + Amortització de l'immobilitzat A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII 25.000 106.600 25,38% + INGRESSOS FINANCERS (3) 270 0,06% '+ Altres ingressos financers 270 - DESPESES FINANCERES (4) 945 + Interessos de deutes B) RESULTAT FINANCER (3) - (4) 0,23% 945 (675) -0,16% 105.925 25,22% - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) 26.481 6,31% D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN 79.444 18,92% C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI © Mcgraw-Hill Education 168-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 6 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica b) Calcula la rendibilitat econòmica, explica’n el significat i comenta el resultat obtingut si sabem que l’actiu total de l’empresa ascendeix a 450 000 €. (0,75 punts) ACTIU 450.000 RECURSOS PROPIS 250.000 VENDES 420.000 BAII 106.600 BN 79.444 RENDIBILITAT ECONÒMICA 24% Rotació 0,93 Marge BAII 0,25 La rendibilitat econòmica estudia el rendiment de les inversions de l’empresa (actiu) i, en aquest cas, és del 24%; és a dir, per cada 100 € invertits l’empresa obté 24 €. c) Calcula la rendibilitat financera, explica’n el significat i comenta el resultat obtingut si sabem que els recursos propis de l’empresa són de 250 000 € . (0,75 punts) ACTIU 450.000 RECURSOS PROPIS 250.000 VENDES 420.000 BAII 106.600 BN 79.444 RENDIBILITAT FINANCERA 32% Rotació 0,93 Marge BN 0,19 Palanquejament 1,80 La rendibilitat financera estudia el rendiment que obtenen els propietaris de l’empresa en relació al valor de les seves aportacions (recursos propis). En aquest exercici ha estat del 32%; de cada 100 € invertits pels accionistes, obtenen 32 € de benefici. © Mcgraw-Hill Education 169-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 4. A partir del detall de les partides següents del compte de pèrdues i guanys d’una empresa: a) Calcula el benefici abans d’interessos i impostos (BAII), el benefici abans d’impostos (BAI) i el resultat de l’exercici. (1 punt) Compte de pèrdues i guanys % + INGRESSOS D'EXPLOTACIÓ (1) 725.000 · Import net de la xifra de negocis 725.000 - DESPESES D'EXPLOTACIÓ (2) 461.000 · Aprovisionament 205.000 + Compres de mercaderies ± Variació d'existències de mercaderies i matèries primeres · Despeses de personal 63,59% 180.000 25.000 160.000 · Altres despeses d'explotació 35.000 · Amortitzacions 61.000 + Amortització de l'immobilitzat 100,00% 61.000 A) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ (1) - (2) BAII 264.000 36,41% + INGRESSOS FINANCERS (3) 134.000 18,48% - DESPESES FINANCERES (4) 115.000 15,86% 19.000 2,62% 283.000 39,03% 98.000 13,52% 185.000 25,52% B) RESULTAT FINANCER (3) - (4) C) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS (A) + (B) BAI - IMPOST SOBRE BENEFICIS (5) D) RESULTAT DE L'EXERCICI (C) - (5) BN b) Si la rendibilitat econòmica és d’un 14 % i l’endeutament (o passiu de l’empresa) és de 790 000 €, calcula el cost mitjà de l’endeutament i la rendibilitat financera d’aquesta empresa. (1 punt) re = BAII / Actiu re = 0,14 = 264.000 /Actiu Actiu = 264.000 / 0,14 = 1.885.714,29 € © Mcgraw-Hill Education 170-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 CME = Despeses financeres / Recursos propis CME = 115.000 / 790.000 = 0,1455 (14,55%) rf = Benefici net / Recursos propis rf = 185.000 / (1.885.714,29 – 790.000) = 0,1688 (16,88%) 5. Completa les frases següents amb el terme que trobis més adequat: (1 punt) a) La rendibilitat econòmica és el quocient entre l’empresa. el BAII i el valor de l’actiu de b) Un increment de la rotació permet millorar la rendibilitat econòmica. c) L’efecte palanquejament és positiu si la rendibilitat econòmica és superior al cost mitjà del finançament aliè. d) La rotació és la relació entre les vendes i l’actiu. e) Si les vendes milloren i l’actiu no canvia, el marge serà mes gran. 6. Troba les errades del text següent: (1 punt) Les rendibilitats es poden subdividir en uns components. Les rendibilitats es poden subdividir en uns components. La rendibilitat econòmica és el producte de marge, rotació i palanquejament. En canvi la rendibilitat financera és el producte entre rotació i marge. La rendibilitat financera és el producte de marge, rotació i palanquejament. En canvi la rendibilitat econòmica és el producte entre rotació i marge. A més per calcular la rendibilitat econòmica farem el quocient entre benefici net i actiu. I la rendibilitat financera és el quocient entre el benefici abans d’interessos i impostos (BAII) i els recursos propis. A més per calcular la rendibilitat econòmica farem el quocient entre benefici abans d’interessos i impostos (BAII) i actiu. I la rendibilitat financera és el quocient entre el benefici net i els recursos propis. També s’ha de tenir en compte el palanquejament, que és la relació existent entre les despeses financeres i els recursos propis. També s’ha de tenir en compte el palanquejament, que és la relació existent entre l’actiu i els recursos propis. Per saber si l’endeutament és positiu o negatiu per a l’empresa, s’ha de comparar la rendibilitat financera amb el cost mitjà del finançament aliè. Si el primer és superior al segon, llavors l’efecte de palanquejament és negatiu. Per saber si l’endeutament és positiu o negatiu per a l’empresa, s’ha de comparar la rendibilitat econòmica amb el cost mitjà del finançament aliè. Si el primer és superior al segon, llavors l’efecte de palanquejament és positiu. Això vol dir que l’endeutament permet millorar la rendibilitat econòmica de l’empresa. Això vol dir que l’endeutament permet millorar la rendibilitat financera de l’empresa. © Mcgraw-Hill Education 171-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 Passem a l’acció Inditex és una de les companyies més grans de distribució de moda del món. Té unes 7 504 botigues operant a 94 mercats diferents. El grup està format per vuit marques que segurament coneixes: Zara, Pull & Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho, Zara Home i Uterqüe. Ara et proposem que valoris la situació financera i econòmica d’Inditex, tenint en compte el que has après en les sis unitats sobre comptabilitat, i que en facis un informe. Per això et presentem el resultat del compte de pèrdues i guanys i el del balanç de situació dels exercicis 2015-2016 publicats per la companyia a la memòria anual que han de presentar totes les empreses. Compte de pèrdues i guanys 2016 + Ingressos 2015 9.497.798 8.117.458 9.293.959 7.920.729 3.048 1.235 200.727 195.510 64 (16) 7.095.900 6.041.057 5.847.846 4.919.230 171.306 169.214 78.326 75.750 988.422 876.863 2.401.898 2.076.401 + Ingressos financers 10.398 12.851 - Despeses financeres 4.496 11.594 RESULTAT FINANCER 5.902 1.257 RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (BAI) 2.407.800 2.077.658 - Impost de beneficis (192.075) (157.412) RESULTAT DE L’EXERCICI(BN) 2.215.725 1.920.246 Import net de la xifra de negocis Treballs realitzats per l’empresa pel seu actiu Altres ingressos d’explotació Resultats per venda d’immobilitzat - Despeses Aprovisionaments Despeses de personal Amortització de l’immobilitzat Altres despeses d’explotació RESULTAT D’EXPLOTACIÓ (BAII) © Mcgraw-Hill Education Variació 17 % 17,46 % 15,06 % 369 % 15,89 % 15,38 % 172-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 Rendibilitats Rendibilitats 2016 2015 Rendibilitat econòmica = BAII/Actiu re = (2.401.898 / 8.227.527) · 100 = 0,291 · 100 = 29,1 % re= (2.076.401 / 7.421.358) · 100 = 0,279 · 100 = 27,9 % Marge = BAII/Vendes M = (2.401.898 / 9.293.959) · 100 = 0,258 · 100 = 25,8 % M= (2.076.401 / 7.920.729) · 100 = 0,262 · 100 = 26,2 % R = (9.293.959 / 8.227.527) · 100 = 1,129 · 100 = 112,96 % R = (7.920.729 / 7.421.358) · 100 = 1,067 · 100 = 106,72 % rf = (2.215.725 / 3.697.666) · 100 = 0,59 · 100 = 59 % rf = (1.920.246 / 3.389.541) · 100 = 0,5665 · 100 = 56,65 % Marge = Benefici net/Vendes M = (2.215.725 / 9.293.959) · 100 = 0,2384 · 100 = 23,85 % M = (1.920.246 / 7.920.729) · 100 = 0,2424 · 100 = 24,24 % Rotació = Vendes/Actiu R = (9.293.959 / 8.227.527) · 100 = 1,129 · 100 = 112,96 % R = (7.920.729 / 7.421.358) · 100 = 1,067 · 100 = 106,72 % P = 8.227.527 / 3.697.666 = 2,225 P = 7.421.358 / 3.389.541 = 2,189 Rotació = Vendes/Actiu Rendibilitat financera = Benefici net/Recursos propis Palanquejament = Actiu/Recursos propis Balanç de situació Actiu 2016 2015 3.751.495 3.786.900 83.790 65.848 Immobilitzat material 334.402 317.982 Inversions immobiliàries 580.987 599.313 Inversions financeres ll/t 2.733.681 2.783.889 Actius per impostos diferits 18.635 18.868 4.476.032 3.634.458 Actiu no corrent Immobilitzat intangible Actiu corrent Existències 766.534 663.772 1.660.287 1.228.629 Patrimoni net i passiu Patrimoni net Passiu corrent no Passiu corrent © Mcgraw-Hill Education 2016 2015 3.697.666 3.389.541 898.077 1.022.409 3.631.784 3.009.408 173-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica 6 Realitzable 2.049.211 1.742.057 8.227.527 7.421.358 Disponible Total actiu Total patrimoni net i passiu 8.227.527 7.421.358 Ràtios Ràtios 2016 2015 FN = AC - PC FM = 4.476.032 - 3.631.784 = 844.248 FM = 3.634.458 - 3.009.408 = 625.050 TRESOREIA = R+D/PC T = (1.660.287 + 2.049.211) / 3.631.784 = 3.7094.498 / 3.631.784 = 1,021 T = (1.228.629 + 1.742.057) / 3.009.408 = 2.970.686 / 3.009.408 = 0,98 LIQUIDITAT = AC/PC L = 4.476.032 / 3.631.784 = 1,23 L = 3.634.458 / 3.009.408 = 1,20 DISPONIBILITAT = D/PC D = 2.049.211 / 3.631.784 = 0,56 D = 1.742.057 / 3.009.408 = 0,57 GARANTIA = A/P G = 8.227.527 / 4.529.791 = 1,81 G = 7.421.358 / 4.031.817 = 1,84 ENDEUTAMENT = P/PN+P E = 4.529.791 / 8.227.527 = 0,55 E = 4.031.817 / 7.421.358 = 0,54 ESTRUCTURA DEL DEUTE = PC/P ED = 3.631.784 / 4.529.791 = 0,81 ED = 3.009.408 / 4.031.817 = 0,74 Anàlisi de les dades obtingudes Valoreu com han evolucionat les vendes d’un any per l’altre. Creieu que evolució ha estat positiva? Les vendes han augmentat d’un any per l’altre. Malgrat això, el marge de vendes, tant si el calculem a partir del BAII com del BN, ha disminuït una mica el segon any, és a dir, malgrat que l’ingrés ha estat superior el rendiment de les vendes ha sigut una mica inferior el segon any. Quin dels dos anys Inditex ha aconseguit una major rendibilitat del seu actiu? La rendibilitat econòmica (rendiment sobre l’actiu) ha estat un mica més gran al 2016 respecte al 2015 (1,2 punts més): de 27,9 % a 29,1 %. Aquest sensible canvi ha estat possible a la millora de la rotació (de 1,067 es passa a 1,129) que permet compensar el també sensible empitjorament del marge (de 26,2% es passa a 25,8 %). © Mcgraw-Hill Education 174-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 6 L’anàlisi dels estats financers de l’empresa II: anàlisi econòmica Suposant que fossis un inversor quin dels dos anys creus que t’hi interessaria més invertir. Raona la resposta Si volguéssim invertir ens guiaríem per la rendibilitat financera de l’empresa. En aquest cas, és pràcticament igual en els dos anys i és força elevada, però millora el segon any, és a dir, de cada 100 € invertits se’n treu un profit net de 59 €. Creieu que l’empresa ha millorat quant a solvència a curt termini de l’any 2015 a l’any 2016? D’entrada a l’any 2016 l’empresa ha millorat el seu fons de maniobra, tot i que en els dos anys és positiu. Respecte a les ràtios, a l’any 2015 la ràtio de tresoreria era justeta, això vol dir que amb el disponible i els deutes pendents de cobrament no podia fer front al deute a curt termini, malgrat això gràcies a les existències la situació millorava, és a dir, la ràtio de liquiditat va millorar. Aquesta ràtio es recupera substancialment l’any 2016, el seu passiu corrent és pràcticament igual però l’actiu corrent augmenta, ja que augmenten les existències i el disponible. També podem complementar l’anàlisi amb la ràtio de disponibilitat que en tots dos anys és força correcte ja que amb el seu disponible podria fer front als deutes més immediats; en cas que no en tingués, podríem fer la lectura que té diners líquids infrautilitzats, per això hauríem de saber els terminis de les seves obligacions a curt termini. Considerareu que l’empresa està molt endeutada? Què és millor per l’empresa, tenir deutes a curt termini o a llarg termini? En el cas de Inditex, en quina situació es troba? L’empresa té una proporció de deutes, és a dir, de passiu, raonadament normal, que en els dos anys és d’un 55 %. A l’empresa l’interessa més tenir deutes a llarg termini, ja que es considera que aquest tipus de deute té «més qualitat». L’empresa Inditex, tant l’any 2015 com el 2016, té massa deutes a curt termini en relació als deutes a llarg termini, potser l’interessaria negociar amb els seus creditors per poder passar aquets deutes a llarg termini. Tot i així, s’hauria d’analitzar en detall quins són els seus creditors i quins són els terminis reals d’aquestes obligacions. Tot plegat demostra que les ràtios de l’estructura del deute són massa elevades. Mirant el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys, podem veure que malgrat els deutes que té no li representen un cost financer massa alt, ja que la majoria són amb empreses associades i amb proveïdors. © Mcgraw-Hill Education 175-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa Obertura d’unitat 1. Què pretén Plasgom destinant 0,5 milions d’euros per crear nous materials plàstics? Plasgom pretén crear materials plàstics innovadors per incrementar un 20% la seva facturació. 2. Creus que sempre que es fa una inversió s’han de posar diners? Sí, ja que quan es fa una inversió s'ha de comprar alguna cosa: materials, investigació, formació... i tot això requereix diners. 3. Quins són els objectius que persegueixen la majoria de les empreses quan fan una inversió? Les empreses pretenen millorar la seva situació. Si l'empresa és una societat mercantil amb ànim de lucre, l'objectiu és incrementar el seu benefici i, per tant, aconseguir una quantitat de diners superior a la que ha invertit inicialment. Si l'empresa no té ànim de lucre, el seu objectiu és aconseguir una millora en la societat. Activitats 1> Classifica, segons els diferents criteris, les inversions següents: a) Compra d’una furgoneta, ja que l’anterior que tenia l’empresa era antiga i ha deixat de funcionar. Inversió física, a llarg termini i de reposició o substitució. b) Adquisició d’una maquinària que permet incrementar les vendes de l’empresa. Inversió física, a llarg termini i expansiva. c) Inversió a la modernització de les instal·lacions d’una empresa. Inversió física, a llarg termini i estratègica. d) Adquisició de fusta per una empresa que es dedica a fabricar mobles d’oficina. Inversió física, a curt termini i de reposició o substitució. 2> Compara les inversions següents: a) Adquisició d’accions d’una societat que cotitza en borsa com a inversió temporal. b) Adquisició d’una patent per poder fabricar un producte. La compra d’accions és una inversió de tipus financer, com és temporal es tracta d’una inversió d’actiu corrent. L’adquisició de la patent suposa una inversió a llarg termini, per tant forma part de l’actiu no corrent. La patent és un immobilitzat intangible. © Mcgraw-Hill Education 176-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa 3> Enumera els elements principals que defineixen una inversió. Desemborsament inicial, durada temporal, fluxos nets de caixa i valor residual. 4> Explica què s’entén per valor residual. És el valor que té l'actiu al final de vida de la inversió. 5> Fes la representació gràfica del projecte d’inversió següent: adquisició d’una nau industrial valorada en 1 000 € que durarà quatre anys. El desemborsament inicial és de 400 € i els fluxos de caixa que s’esperen són de 200, 300, 400 i 500 €, respectivament, cadascun dels quatre anys. 6> Tenint en compte les inversions següents: a) Selecciona la millor inversió segons el flux de caixa total, el flux mitjà de caixa per unitat invertida i el pay-back. Flux de caixa total: rA = 1,75; rB = 0,86; rC = 2. Segons aquest mètode la millor inversió és la C; la segona, l’A; mentre que la B no es faria, ja que no s’arriba a recuperar el desemborsament inicial. Flux mitjà de caixa: r’A = 0,58; r’B = 0,28; r’C = 1. Segons el criteri del flux mitjà de caixa la inversió que dona beneficis és la que té r’ superior a 1/n. En aquest cas, la millor opció és la C i després l’A, mentre que la B no es faria ja que presenta un valor de r’ inferior a 1/3. Pay-back: de la A és de 2 anys i 3 mesos; de la B, no es recupera la inversió; de la C, és d’1 any i 4 mesos. Segons això, la millor inversió seria la C, després la A i la B no es faria. © Mcgraw-Hill Education 177-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa b) Selecciona la millor inversió segons el VAN i la TIR. Considera un cost del capital del 5 %. VAN (A): 111,08 €; VAN (B): –68,4 €; VAN(C): 334,69 €. TIR (A): entre 26 % i 27 %; TIR (B): negativa; TIR (C): 50 %. Tenint en compte els criteris del VAN i la TIR, la millor inversió és la C, després la A i la B no s'efectuaria. c) Argumenta si els criteris estàtics i els dinàmics coincideixen sempre en la tria de la millor inversió. Els mètodes estàtics no tenen en compte la diferència de valor del diner en el temps i per a aquest motiu, no sempre són coincidents en la selecció. Per exemple, un projecte d’inversió que només té dos fluxos de caixa, el primer de 1.000 i el segon de 2.000 i un desemborsament inicial de 500, coincidiria en el valor del flux total de caixa i flux mitjà però no coincidiria en el VAN amb un altre que tingués el mateix desemborsament inicial però amb fluxos de 2.000 i 1.000 respectivament el dos anys. 7> Una empresa ha de triar entre dos projectes d’inversió. Els dos necessiten un desemborsament inicial de 1 700 € i duraran tres anys. El primer presenta per a cada un dels tres anys uns fluxos de 400, 800 i 1 000 € respectivament i el segon: 800, 400 i 1 000 € respectivament. a) Calcula el pay-back, el flux total de caixa per unitat monetària invertida i el flux mitjà de caixa per unitat monetària invertida de cada projecte. T = 2 anys i 6 mesos en els dos projectes. r = 2.200/1.700 = 1,29 en els dos projectes. r' = 0,43 en els dos projectes. b) Atenent als resultats anteriors, hi ha algun projecte que sigui millor que l’altre? Si s’utilitzés un mètode dinàmic, per exemple el VAN, quin projecte seria millor? Per què? Segons els resultats anteriors es pot observar que els dos projectes presenten exactament els mateixos resultats per als tres mètodes estàtics, per tant, seria indiferent triar un projecte o altre. Si utilitzéssim un mètode dinàmic el millor projecte seria el segon, ja que el primer any recupera 800 i el segon 400 a diferència del primer que ho fa justament al contrari. Quan abans es recuperin els diners millor ja que aquests es poden reinvertir. Si ens fixem en la fórmula del VAN, a qualsevol tipus d'actualització sortiria un valor superior per al segon projecte. 8> Dos projectes d’inversió tenen les característiques següents (en milers d’euros): Projecte A. Inversió inicial: 2 500; flux de caixa de l’any 1: 500; flux de caixa de l’any 2: 1 000; flux de caixa de l’any 3: 1 500. Projecte B. Inversió inicial: 3 000; flux de caixa de l’any 1: 1 500; flux de caixa de l’any 2: 1 700; flux de caixa de l’any 3: 1 500. © Mcgraw-Hill Education 178-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa Es demana: a) Calcula el termini de recuperació o pay-back per a cada projecte. El termini de recuperació del projecte A és de 2 anys i el del projecte B, 1 any 10 mesos i 18 dies. b) Decideix quin projecte és preferible segons aquest criteri i explica per què. Segons el termini de recuperació és millor el projecte B, ja que la inversió es recupera abans. c) Quin és l’inconvenient principal d’aquest mètode? El principal inconvenient d'aquest mètode és que considera equivalents quantitats monetàries que es recuperen en moments diferents. 9> Un projecte d’inversió suposa un desemborsament inicial de 3 000 €, es preveu una durada de tres anys i els fluxos nets esperats són: 1 000, 1 500 i 2 000 € respectivament el primer, segon i tercer any. Considerant un raonament estàtic: a) Calcula la quantitat mitjana de diner que es recupera cada any per cada euro invertit. Es recuperen 0,5 € de mitjana cada any per cada euro invertit. b) Com s’anomena el mètode de selecció d’inversió que has calculat? Es tracta del mètode del flux mitjà de caixa per unitat monetària invertida. c) Quants euros s’han recuperat en els tres anys per cada euro invertit? Com s’anomena aquest valor? S'han recuperat 1,5 € per cada euro invertit. Aquest valor s'anomena: flux total de caixa per unitat monetària invertida. 10> Una inversió representa un desemborsament inicial de 5 000 €, es preveu una durada de tres anys i presenta els cobraments i els pagaments següents: Nota: hi ha una errada en la dada dels Cobraments de l’any 2, la xifra ha de ser 3.000 €. La solució està elaborada amb aquesta dada corregida. A partir d’aquesta informació: a) Calcula els fluxos de caixa de l’any 1 i l’any 3. Flux de caixa de l'any 1 = 1.200 €. Flux de caixa de l'any 3 = 2.800 €. © Mcgraw-Hill Education 179-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa b) Quin seria el màxim flux de caixa que es podria produir l’any 2? El màxim flux de caixa possible per l'any 2 seria de 3.000 €, que es produiria en cas que el pagament de l'any 2 fossin 0. c) Calcula el valor que ha de tenir el pagament de l’any 2 perquè el pay-back d’aquesta inversió sigui exactament de dos anys i mig. Perquè el pay-back sigui exactament de dos anys i mig és necessari que durant el tercer període es recuperi exactament la meitat del flux total de l'any, en aquest cas 1.400 €. Com que l'any 1 es recuperen 1.200 € i el desemborsament inicial és de 5.000 €, falten per recuperar 5.000 – (1.400 + 1.200) = 2.400 €. Si el flux del segon any ha de ser de 2.400 €, el pagament ha de ser de 600 €. 11> L’empresa Ordinadors Arrova, SA, vol dur a terme un projecte d’inversió amb les característiques següents: Desemborsament inicial: 850 000 €. Durada: 3 anys. Fluxos de caixa: 200 000 € al primer any, 300 000 € al segon i 400 000 € al tercer. Cost del diner: 8 % anual. Es demana: a) Calcula el valor actual net del projecte. VAN 850.000 200000 300000 400000 2 (1 0,08) (1 0,08) (1 0,08) 3 90.080,27€ b) Raona la conveniència d’acceptar-lo o no. L'empresa té pèrdues amb aquesta inversió i per tant no és convenient realitzar-la. 12> Calcula quin hauria de ser el desemborsament inicial d’una inversió que durarà tres anys, si els fluxos de caixa que s’esperen per a cada any són, respectivament, 300 000 €, 350 000 € i 420 000 €, i s’obté un valor actual net de 550 000 €, amb un cost del capital del 7 %. El desemborsament inicial hauria de ser de 378.922,49 €. 13> Un projecte d’inversió representa un desemborsament inicial de 150 000 € i un altre de posterior de 50 000 € al cap de dos anys. El primer any s’espera un flux net de 80 000 €, al cap de tres anys, 120 000 €, i al cap de quatre, un altre de 160 000 €. Calcula el VAN d’aquesta inversió i argumenta si la inversió és convenient o no, tenint en compte que el cost del capital és del 6 %. VAN 150.000 80000 50000 120000 2 (1 0,06) (1 0,06) (1 0,06) 3 160000 108.461,18€ (1 0,06) 4 Aquesta inversió dona benefici i per tant és convenient realitzar-la. © Mcgraw-Hill Education 180-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa 14> A un empresari se li presenten dues alternatives d’inversió: a) Dur a terme un projecte que representa una inversió inicial de 4 milions d’euros, amb una durada de dos anys i uns fluxos de caixa de 2 milions d’euros el primer any i 2,5 milions el segon. b) Col·locar els 4 milions d’euros en un fons d’inversió de renda fixa durant dos anys, amb una rendibilitat anual garantida del 8,5 %. Quina de les dues alternatives és més convenient per a l’empresari, segons la rendibilitat? La TIR d'aquesta inversió és: 0 4 2 2,5 (1 r ) (1 r ) 2 4t 2 2t 2,5 0 t 1,0791 r TIR 7,91% Segons el resultat obtingut, és millor l'opció b) d'invertir en un fons d'inversió de renda fixa, ja que es pot obtenir una rendibilitat una mica superior. Activitats finals 1. Llegeix els titulars següents: «Les famílies inverteixen una mitjana de 653 euros en la tornada a l’escola» «Gairebé un quart de les famílies espanyoles inverteixen a la borsa» a) Tenint en compte la definició d’inversió que hem estudiat en aquesta unitat, creus que el verb invertir està utilitzat de forma correcta en els dos titulars anteriors? Explica per què. Tenint en compte que la inversió suposa destinar uns diners a alguna cosa amb la intenció de recuperar-los més endavant amb benefici inclòs, es pot considerar que, tant la formació del fills com la compra d'accions en borsa, tenen aquest objectiu i que aconseguir-ho té una probabilitat elevada. b) Tindria sentit un titular que digués «Moltes famílies inverteixen en loteria per Nadal»? Per què? En el cas dels jocs d'atzar el que es compra és una il·lusió, ja que el més probable que passi és que no s’obtingui cap premi. No obstant, la gent continua participant en els jocs d’atzar perquè no perden la il·lusió de què algun dia els toqui un premi, això és el que es coneix amb la dita «que la sort ens acompanyi». Així doncs, en el cas de la compra de loteria al Nadal no seria correcte parlar d'inversió. © Mcgraw-Hill Education 181-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa 2. Una empresa dedicada a la confecció de roba esportiva compra teixits diversos, fils i cremalleres. Classifica aquesta inversió segons els diferents criteris estudiats a la unitat. Es tracta d’una inversió física, a curt termini, de reposició o renovació de les existències del magatzem i que és independent respecte d’altres inversions que pugui fer l’empresa. 3. Una empresa estalvia 50 000 € al 4 % d’interès anual durant quatre anys. Representa gràficament aquesta inversió tenint en compte que cobra els interessos anualment. 4. Explica les diferències fonamentals entre els mètodes estàtics i els mètodes dinàmics per seleccionar una inversió. Quins són més realistes? Els mètodes dinàmics tenen en compte el valor diferent dels diners en el temps; els estàtics, no. Els més realistes són els mètodes dinàmics. 5. Una empresa petroquímica està valorant la possibilitat d’ampliar el mòdul de tractament de teles asfàltiques. El desemborsament inicial per a aquesta inversió, que durarà quatre anys, és de 250 000 €; s’estima que els cobraments i pagaments derivats del projecte seran els següents: a) Calcula els fluxos nets de caixa associats a aquesta inversió. F1 = 80.000 € F2 = 100.000 € F3 = 10.000 € F4 = 120.000 € b) Com interpretes un flux de caixa negatiu? Un flux de caixa s’obté restant els pagaments dels cobraments associats a la inversió. Si el flux és negatiu, vol dir que en aquell període els pagaments han estat superiors als cobraments. c) Calcula el pay-back associat a aquesta inversió. Aquesta inversió es recupera entre l’any 3 i l’any 4. Fins al final de l’any 3 s’han recuperat 170.000 €. Falten per recuperar 80.000 €. Com que en l’últim període es recuperen 120.000 €, ha de transcórrer: 80.000/120.000 = 2/3 d’any, és a dir, 8 mesos. El pay-back serà, per tant, de 3 anys i 8 mesos. © Mcgraw-Hill Education 182-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa 6. Una empresa vol adquirir un equip productiu del qual té la informació següent: Cost d’adquisició............... 300 000 € Cobraments anuals............ 400 000 € Pagaments anuals.............. 250 000 € Vida útil............................. 3 anys a) Aplica els diferents mètodes estàtics que coneixes, raona el significat del valor que aporten i raona si convé fer la inversió o no. El pay-back ens informa del temps que triga l’empresa en recuperar el desemborsament inicial, que en aquest cas és de 2 anys; com la inversió dura 3 anys, vol dir que li aportarà beneficis. El flux total de caixa ens informa que per cada euro invertit l’empresa recupera 1,5 € en total, per tant ens informa que obté beneficis. El flux mitjà ens informa que cada any l’empresa recupera, en mitjana, 0,5 € de cada euro que ha invertit. Com la inversió dura 3 anys acabarà recuperant més del que ha posat. b) Aplica els criteris dinàmics de selecció d’inversions i comenta si la inversió és efectuable o no. Considera un cost del capital del 5 %. Sí, convé fer la inversió ja que recupera el desemborsament inicial i aconsegueix un benefici. 7. S’analitzen dos projectes que suposen una mateixa inversió inicial de 5 000 €. Els fluxos finals que presenta cada projecte es mostren a la taula següent: a) Compara la durada dels dos projectes d’inversió. El projecte A té una durada de 4 anys i el projecte B de 6 anys. © Mcgraw-Hill Education 183-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa b) Quin dels dos recupera abans la inversió inicial (desemborsament inicial)? El projecte A recupera la inversió en 2 anys i 6 mesos, i el projecte B en 4 anys. Per tant, la inversió es recupera abans en el projecte A. c) Calcula el VAN de cada projecte per a una taxa d’actualització del 6 % i analitza quin dels dos suposa una recuperació de diners més gran. VAN (projecte A) = 1930,21 € VAN (projecte B) = 7834,02 € El projecte que suposa una major recuperació de diners és el projecte B. d) Pel que fa a l’elecció de la millor inversió, coincideixen, en aquest cas, els dos mètodes de selecció d’inversió (pay-back i VAN)? Quina és la inversió seleccionada en cada cas? En aquest cas, segons el pay-back, el projecte A seria el millor ja que la inversió inicial es recupera abans, però, segons el VAN, el millor és el projecte B ja que permet obtenir més quantitat de diners 8. Una empresa estudia un projecte d’inversió que presenta les característiques següents: Desemborsament inicial............. 80 000 € Flux de caixa del primer any....... 30 000 € Per a la resta d’anys s’espera que el flux de caixa sigui el 10 % superior al de l’any anterior. Durada temporal........................ 5 anys Valor residual............................ 20 000 € Cost mitjà del capital.................. 6 % a) Segons el criteri del VAN, es pot dur a terme aquesta inversió? La inversió és efectuable, ja que el valor del VAN és positiu. © Mcgraw-Hill Education 184-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa b) Si l’empresa només accepta aquells projectes que representen una rendibilitat del 5 % superior al cost del capital, creus que farà aquesta inversió? Trobarem el valor del VAN per a una taxa d’actualització de l’11 % (6 % + 5 %). Com que el resultat és positiu, la rendibilitat de la inversió és superior a l’11 % i, per tant, és convenient fer la inversió. c) Calcula el desemborsament inicial que hauria de fer perquè la rendibilitat fos del 50 %. El desemborsament inicial que s’hauria d’efectuar perquè la rendibilitat fos del 50% és de 61.727,47 €. 9. La senyora Ferrer vol començar un negoci de confecció de roba esportiva. Per fer-ho necessita comprar diverses màquines, que representaran un import de 15 000 €. També necessitarà comprar un edifici valorat en 20 000 € i una furgoneta que li costarà 4 000 €. A més a més, haurà d’adquirir matèries primeres com ara fil, roba, botons, etc., per un total de 2 000 €, i l’utillatge necessari (tisores, agulles, etc.) per un import de 2 000 €. Per finançar aquesta inversió disposa de 23 000 €; per a la resta ha de demanar un préstec a una entitat financera. L’entitat financera només li donarà el préstec si el projecte demostra ser rendible econòmicament. Se’n coneixen les dades següents: Cost mitjà del capital........................ 5 % Fluxos nets de caixa anuals.............. 10 000 € Durada temporal.............................. 4 anys L’empresa es liquidarà al final del quart any, amb el valor dels actius en aquest moment de 22 000 €. Aplicant el criteri del VAN, raona si la senyora Ferrer aconseguirà el finançament que necessita; és a dir, si el seu projecte serà rendible econòmicament. © Mcgraw-Hill Education 185-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa Hem calculat la viabilitat del projecte i hem vist que genera benefici. D’uns actius que estan valorats en 43.000 € aconseguim un valor actual net positiu. Quan la senyora Ferrer presenti el seu pla aconseguirà el finançament que necessita. 10. Quin hauria de ser el desemborsament inicial d’una inversió, que ha de durar tres anys, si els fluxos de caixa que s’esperen per a cada any són 300, 350 i 420 milers d’euros, respectivament i se n’obté un valor actual net de 350 milers d’euros, amb un cost del capital del 7 %? 11. Una empresa necessita fer un projecte industrial per a integrar-lo a la cadena de producció. El director financer ha d’escollir una de les propostes basant-se en els dos criteris especificats a la taula: a) Quines dades econòmiques són imprescindibles per prendre la decisió, basant-se en el criteri de la TIR? S'ha de conèixer el tipus d'interès de mercat. Si la TIR és major que l'interès de mercat el projecte dona beneficis, però si és menor donaria pèrdues. b) Què significa que el valor actual net del projecte 1 sigui –909, el del projecte 2 sigui 2 024 i el del projecte 3 sigui 0? Comenta’n cadascun separadament. Significa que la suma actualitzada dels fluxos de caixa menys el desemborsament inicial dona respectivament: -909, 2024 i 0 per als tres projectes: 1, 2 i 3 respectivament. © Mcgraw-Hill Education 186-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa c) Quin projecte escolliries? Per què? El projecte 2 perquè és el que aporta més benefici. d) A partir de les dades de la taula, podries determinar el valor de taxa d’actualització que s’ha emprat per a obtenir el VAN? Significa que la taxa d'interès que s'ha utilitzat per fer les actualitzacions dels fluxos de caixa ha estat del 10,5 %, ja que per a aquest valor el VAN dona zero. 12. Una escola vol renovar els seus equips informàtics i dubta entre incorporar ordinadors nous o bé tauletes. El període de vida que es preveu que tinguin aquests dispositius és de tres anys. La taula següent reflecteix els imports corresponents al desemborsament inicial i els fluxos de cada alternativa: a) Calcula, segons el criteri VAN, quin dispositiu serà millor per l’escola si la taxa de descompte és del 6 %. Serà millor els ordinadors, ja que permeten obtenir un benefici major. b) El proveïdor dels ordinadors ofereix una disminució del desemborsament inicial per la compra dels equips de 1 000 € a canvi de què l’escola col·labori amb una donació de 300 € cada any amb una ONG. Hauria d’acceptar l’escola aquesta oferta des del punt de vista econòmic? L’escola hauria d’acceptar aquesta oferta ja que aconsegueix un benefici superior. © Mcgraw-Hill Education 187-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa 13. Una empresa que es dedica a la fabricació de mobles ha fet un estudi sobre la possibilitat d’especialitzar-se en un tipus concret de mobiliari entre: taules, armaris, llits o calaixeres. Els quatre possibles projectes d’inversió suposen el mateix desemborsament inicial i tenen una mateixa durada prevista. L’empresa ha calculat el VAN i la taxa interna de rendibilitat de cada projecte d’inversió i ha obtingut els resultats següents: a) Sabent que s’ha utilitzat la mateixa taxa d’actualització per al càlcul del VAN. Justifica quina ha estat aquesta taxa d’actualització. El VAN és zero per a la taxa de 4,7 %, per tant, vol dir que aquesta és la taxa d'actualització. b) Quin moble recomanaries que fabriqués aquesta empresa en primer lloc? El major benefici s'obtindria amb la fabricació del taules. c) Quin projecte quedaria descartat observant els resultats de la taula? Es descartaria el projecte de les calaixeres, ja que donaria pèrdues. d) Quin hauria de ser el valor mínim de la taxa d’actualització per tal que cap projecte donés pèrdues? Hauria de ser una taxa inferior al 3,2 %, ja que per a un 3,2% de taxa d’actualització el valor del VAN del projecte de les calaixeres seria 0. e) Quina relació hi ha entre el desemborsament inicial del projecte de fabricació de llits i la suma dels fluxos actualitzats? La suma dels fluxos actualitzats esperats en la fabricació de llits és de 7.800 €, superior al desemborsament inicial. f) En el cas que l’empresa es dediqués a la fabricació de cadires hauria de fer un desemborsament inicial de 7 000 € i aconseguiria uns fluxos de caixa de: 3 500 €, 6 800 € i 7 500 € en el primer, segon i tercer any respectivament. Si la taxa d’actualització és un 5 %, valora si la producció de cadires és una opció millor comparada amb la producció dels altres mobles. VAN (cadires ) 7.000 3.500 6.800 7.500 8.979,91€ 1,05 1,05 2 1,053 El projecte de fabricar cadires és pitjor que el de taules però millor que el de llits, ja que s'aconsegueix un benefici superior al de llits però inferior al de taules. © Mcgraw-Hill Education 188-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa Nota: Per fer la comparació amb les dades de la taula, la taxa d’actualització hauria d’haver estat la mateixa, és a dir un 4,7 %. Com el 5 % és un valor pròxim s’ha pogut fer la comparació. Comprova el teu nivell 1. Una inversió es caracteritza: a) Pel desemborsament inicial i la durada. b) Pel desemborsament inicial, la durada i els fluxos nets de caixa. c) Per la rendibilitat que genera. d) Per la taxa d’actualització dels fluxos de caixa. 2. Els fluxos nets de caixa són: a) Els cobraments que té l’empresa com a conseqüència de la inversió. b) Els ingressos menys les despeses que té l’empresa mentre dura la inversió. c) Els cobraments menys els pagaments a conseqüència de la inversió. d) Els pagaments que s’han de fer associats a la inversió. 3. La compra d’un programa informàtic: a) És una inversió física. b) És una inversió immaterial. c) És una inversió financera. d) No és cap inversió. 4. Els mètodes estàtics de selecció d’inversió: a) Són el VAN i la TIR. b) Utilitzen la taxa d’actualització. c) Consideren constant el valor del diner en el temps. d) Són el VAN i el pay-back. 5. El criteri del flux total de caixa per unitat monetària invertida: a) És un mètode dinàmic de selecció d’inversions. b) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més petit. c) Ha de tenir un valor menor que 1. d) Se seleccionarà la inversió que tingui un valor més gran, entre les que tenen un valor superior a 1. 6. El pay-back d’una inversió: a) És millor com més gran sigui. b) Ha de superar la durada de la inversió. c) És millor com més petit sigui i ha de ser inferior a la durada de la inversió. d) No té cap relació amb la durada de la inversió. © Mcgraw-Hill Education 189-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa 7. Si el VAN per a una inversió és positiu vol dir: a) Que la inversió dona pèrdues. b) Que si baixen els tipus d’interès la inversió pot no ser rendible. c) Que la TIR és igual a la taxa d’actualització. d) Que la inversió dona beneficis. 8. Si la TIR d’una inversió dona 7 % vol dir: a) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8 % donarà positiu. b) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 8 % donarà negatiu. c) Que el VAN per a una taxa d’actualització del 7 % donarà 0. d) Són correctes les respostes b i c. 9. Per a una determinada inversió: a) El valor del VAN augmenta amb la taxa d’actualització. b) El valor del VAN disminueix quan augmenta la taxa d’actualització. c) El valor el VAN és independent de la taxa d’actualització. d) Si la taxa d’actualització és 0, el VAN és igual a la TIR. 10. Si el VAN d’una inversió és negatiu per una taxa de cost del capital del 6 %: a) La inversió és aconsellable. b) La TIR d’aquesta inversió és superior al 6 %. c) La TIR d’aquesta inversió és inferior al 6 %. d) És impossible que el VAN d’una inversió surti negatiu. Prepara la prova 1. Una empresa està analitzant dos projectes d’inversió, dels quals té la informació següent: Projecte 1. Comporta un desemborsament inicial de 4 000 € i li proporcionarà uns cobraments de 5 000 € el primer any i de 6 000 € el segon any. Els pagaments corresponents a cada any serien de 1 000 € i 2 500 €, respectivament. Projecte 2. Implica un desemborsament inicial de 8 000 € i proporciona uns cobraments de 9 000 € el primer any i de 7 000 € el segon any, i els pagaments corresponents a aquests anys serien de 2 000 € i 4 000 €, respectivament. © Mcgraw-Hill Education 190-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa Es demana: a) Quin dels dos projectes aconsellaries a l’empresa si utilitzem el criteri del VAN i la taxa de cost del capital és el 8 %? (0,5 punt) Li aconsellaria el primer projecte perquè dona un valor més gran del VAN. b) Calcula quin hauria de ser el valor de desemborsament inicial de la primera inversió si el VAN tingués un valor de 2 000 €. (0,5 punt) El desemborsament inicial hauria de ser de 4.704,39 €. c) Quina alternativa escollirà l’empresa si utilitza el pay-back com a criteri de selecció. (0,5 punt) Pay-back (Projecte 1) = 1 any Pay-back (Projecte 2) = 1 any i 4 mesos El millor projecte, segons el pay-back, és el projecte 1 ja que recupera abans la inversió. d) Si anomenem r al valor de la TIR, escriu l’expressió que hauríem de resoldre per trobar la TIR. (0,5 punt) 2. Calcula la TIR d’una inversió que implica avui un desemborsament únic de 15 000 € i un cobrament de 20 533,50 € d’aquí a dos anys. (2 punts) © Mcgraw-Hill Education 191-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa 3. Un projecte d’inversió proporciona un VAN = 30 000 € per a una taxa del cost del capital de 9 % i el valor de la TIR és de l’11,4 %. a) Interpreta’n els dos resultats i justifica la decisió que caldria prendre sobre aquest projecte. (0,5 punt) El VAN és el valor actual net de la inversió, és a dir, que la diferència entre la suma dels fluxos de caixa actualitzats i el desemborsament inicial de la inversió és de 30.000 €. Per tant, l’empresa recupera la inversió inicial i obté beneficis. Com que el VAN és positiu per a una taxa de cost del capital del 9 %, la rendibilitat interna de la inversió (TIR) és més gran, en aquest cas d’un 11,4 %. En conclusió, es pot dir que aquesta inversió és efectuable, que la rendibilitat és d’un 11,4 % i, per tant, supera en 2,4 punts la taxa del cost del capital. b) Si la taxa del cost del capital o taxa d’actualització fos del 12 %. Seria rendible aquest projecte? Justifica per què. (0,5 punt) Per a una taxa d’actualització superior a la TIR el VAN seria negatiu, per tant, el projecte no seria rendible. En aquest cas, com la TIR és un 11,4 % per a una taxa del 12 % el projecte donaria pèrdues. c) Quin valor tindria el VAN per a una taxa d’actualització del 11,4 %? (0,5 punt) El VAN seria igual a 0. d) Per a una taxa d’actualització del 10 % el valor del VAN serà major o menor que 30 000 €? (0,5 punt) La funció que representa el VAN en funció del tipus d’interès és decreixent, per tant, si pel 9 % té un valor de 30.000, per al 10 % tindria un valor positiu però inferior a 30.000. 4. Completa les frases següents amb el terme que consideris més convenient: (0,33 punts cada resposta correcta) a) Les inversions en elements físics a llarg termini es corresponen amb la massa patrimonial d’immobilitzat material del balanç de situació. b) Els mètodes de selecció d’inversions dinàmics consideren que el valor del diner és diferent segons el moment de temps en què es recupera. c) Una inversió que durarà 4 anys amb fluxos constants de 2.000 € té un pay-back de 2 anys quan el desemborsament inicial és de 4000 €. d) Si el VAN d’una inversió té un valor de signe positiu vol dir que aquella inversió donarà beneficis. e) Si el VAN d’un projecte d’inversió dona 3 400 € per a una taxa d’actualització del 6 % vol dir que la TIR d’aquesta inversió és superior al 6 %. f) Si la TIR d’un projecte d’inversió és 8 % el valor del VAN calculat per a una taxa d’actualització d’un 8 % val zero. © Mcgraw-Hill Education 192-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 7 La inversió en l’empresa 5. La direcció financera de l’empresa ha fet un informe sobre l’anàlisi de tres projectes d’inversió: A, B i C. A l’informe es pot llegir: a) La inversió B presenta un flux total de caixa per unitat monetària invertida de 1,24 la qual cosa vol dir que de cada euro que s’ha invertit l’empresa recupera 1,24 € cada any, sense tenir en compte el diferent valor del diner en el temps. Fals. L’afirmació correcte és: La inversió B presenta un flux total de caixa per unitat monetària invertida de 1,24 la qual cosa vol dir que de cada euro que s'ha invertit l'empresa recupera 1,24 € en tota la durada de la inversió, sense tenir en compte el diferent valor del diner en el temps b) La inversió A té un pay-back de 2 anys, la B de 2 anys i 3 mesos i la C 3 anys. La inversió C serà per tant la millor segons aquest criteri de selecció d’inversions. Fals. L’afirmació correcte és: La inversió A té un pay-back de 2 anys, la B de 2 anys i 3 mesos i la C 3 anys. La inversió A serà per tant la millor segons aquest criteri de selecció d'inversions. c) La inversió A presenta una TIR del 7,8 % això vol dir que de cada euro que s’inverteix l’empresa obté anualment 1,078 €. Vertader. d) El VAN de la inversió B és de 1 340 € per tant aquesta inversió queda descartada ja que no permet aconseguir beneficis. Fals. L’afirmació correcte és: El VAN de la inversió B és de 1.340 € per tant aquesta inversió es podria fer ja que donaria beneficis. e) La TIR de la inversió A és 7,8 % per aquest motiu el valor del VAN per a una taxa d’actualització del 4 % ha donat un valor positiu i la inversió aporta beneficis. Vertader. Digues si aquestes afirmacions són verdaderes i en el cas que hi hagi alguna errada corregeix-la perquè sigui correcta. (0,4 punts cada resposta correcta). © Mcgraw-Hill Education 193-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament Obertura d’unitat 1. Què entens per entitat financera? Una entitat financera és aquella que avança els diners o els béns, i els recupera posteriorment amb un interès afegit. 2. Amb qui competeixen les entitats financeres de les marques de vehicles? Les financeres de les marques de vehicles competeixen amb els bancs i les caixes d’estalvis perquè també ofereixen préstecs per comprar cotxes. 3. Quin criteri fan servir les famílies o les empreses per triar la millor font de crèdit quan necessiten finançar alguna compra? Les famílies i les empreses trien la font de finançament que implica haver de pagar menys interessos, és a dir, la que tingui un cost menor. Activitats 1> Classifica, segons els diferents criteris presentats, les fonts de finançament següents: a) Un préstec bancari que s’ha de tornar en 2 anys. Llarg termini, externa, aliena. b) El capital social. Llarg termini, externa, pròpia. c) El crèdit concedit pels proveïdors a 30 dies. Curt termini, externa, aliena i espontània. d) Diners que es deuen a la Seguretat Social. Curt termini, externa, aliena i espontània. 2> Argumenta en quin sentit els recursos propis de l’empresa es consideren fonts de finançament a llarg termini. En principi, mentre l’empresa està en funcionament, els recursos propis no s'han de tornar, però, si l'empresa tanca, s'ha de tornar als seus propietaris la part corresponent de la liquidació, en aquest sentit, doncs, es considera fonts a llarg termini. 3> Posa tres exemples de béns que es puguin adquirir amb lísing i explica quines són les opcions que té l’empresa quan finalitza el contracte de lísing. Exemples: una màquina, una furgoneta, un ordinador, etc. L'empresa té diferents opcions quan finalitza el contracte de lísing: Executar l'opció de compra. Retornar el bé a l'empresa de lísing. Allargar l’ús del bé però pagant quotes d'arrendament més reduïdes. © Mcgraw-Hill Education 194-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament 4> Explica els avantatges principals que presenta el facturatge com a font de recursos. Proporciona a l'empresa una liquiditat immediata i evita els problemes dels impagats i morosos. 5> Calcula l’efectiu que cobrarà una empresa que presenta al descompte, quaranta dies abans del venciment, un pagaré de 500 €, si el tipus de descompte és del 8 % i el banc li aplica una comissió del 0,5 % sobre el valor nominal. Efectiu 500 0,5 8 ·500 ·40·500 493,11 € 100 100·365 Efectiu = 493,1 € 6> Comenta les diferències entre el compte de crèdit i el préstec bancari. Posa un exemple de cadascun. El compte de crèdit és un contracte que realitza l'empresa amb una entitat financera pel qual té la possibilitat de disposar d'una quantitat de diners mitjançant l'emissió de talons. L'empresa podrà disposar de la totalitat dels diners o bé d’una part. En canvi, en el préstec bancari l'empresa rep una determinada quantitat de diners. En els dos casos, l'empresa ha de retornar la quantitat de diners que ha utilitzat (en el cas del crèdit) o que ha rebut (en el cas del préstec), juntament amb els interessos corresponents. Exemple: una empresa pot demanar un préstec per comprar un ordinador, i contractar una línia de crèdit de 3.000 € mensuals per possibles necessitats de liquiditat. 7> Quina diferència hi ha entre el confirming i el factoring? La principal diferència és que una aporta finançament al deutor i l'altra al creditor. El factoring és una modalitat de finançament a través de la qual l'empresa ven els drets de cobrament a una altra empresa (factor) i se n'oblida dels impagats. En el cas del confirming, el finançament se li proporciona al creditor ja que l'entitat que s'encarrega de la gestió de les obligacions d'una empresa es pot posar en contacte amb el proveïdor o creditor per oferir-li el pagament avançat a canvi d'un interès. 8> Llegeix la notícia següent i a continuació respon les preguntes: AIAF, el Mercat del Deute Corporatiu de BME, ha admès a cotització una emissió de bons verds d’ADIF-Alta Velocitat, per un import de 600 milions d’euros. L’emissió té un venciment previst de sis anys i abonarà un interès del 0,8 % anual. El nominal unitari dels títols és de 100 000 euros i la col·locació s’ha destinat a inversors institucionals. El sindicat de col·locadors ha estat format per BBVA, Banco Santander, BNP Paribas i Crédit Agricole. Segons informa la companyia, el 45 % de la demanda prové d’inversors especialistes en aquest tipus de bons. BORSES I MERCATS ESPANYOLS, 7 de juliol de 2017 © Mcgraw-Hill Education 195-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament a) Quin tipus d’actiu financer són els bons verds? Els bons verds són títols de deute que s'emeten per generar capital destinat a finançar projectes que generin beneficis ambientals o relacionats amb el canvi climàtic. Els ingressos generats per aquesta emissió es destinen a Projectes Verds Elegibles (PVE) en dues categories: noves línies i extensió de les existents d'alta velocitat i manteniment, renovació i eficiència energètica. b) La notícia parla de «la col·locació» i «els col·locadors», això es refereix al mercat primari o al mercat secundari? Es refereix al mercat primari, ja que es posen en circulació per primera vegada. c) Quina quantitat haurà d’abonar anualment ADIF als inversors d’aquesta emissió en concepte d’interessos? 0,8% de 600 milions d'euros = 4.800.000 € 9> Llegeix la notícia següent i a continuació respon les preguntes: Audax energia ha registrat un nou programa d’emissió de pagarés d’empresa en el mercat alternatiu de renda fixa (MARF) per un saldo viu màxim de 50 milions d’euros, cosa que permet a la companyia continuar amb el procés d’ampliació i diversificació de les fonts de finançament a curt termini, després que el juliol de 2014 va emetre a MARF un bo a cinc anys per 21 milions d’euros. BORSES I MERCATS ESPANYOLS, 18 de gener de 2017 a) De quantes fonts de finançament parla aquesta notícia? A la notícia es parla de dues fonts de finançament: els pagarés d'empresa i els bons. b) Respecte al termini de devolució, quina diferència hi ha entre elles? Els pagarés són una font de finançament a curt termini mentre que els bons s’emeten a llarg termini (5 anys). 10> Llegeix la notícia següent i tot seguit respon les preguntes: Oryzon tanca una ampliació de capital de 18 milions d’euros Entraran a l’accionariat de la biofarmacèutica fons institucionals i especialitzats tant d’Espanya com internacionals Oryzon Genomics, la companyia biofarmacèutica de Barcelona centrada en el desenvolupament de teràpies de malalties no resoltes, ha anunciat aquest divendres un acord per augmentar el seu capital per un import efectiu total de 18,2 milions d’euros mitjançant l’emissió de més de 5,7 milions d’accions ordinàries [...]. La subscripció s’ha realitzat a un preu d’emissió de 3,20 euros per acció, segons ha informat la companyia. L’augment de capital s’ha fet a través de la col·locació privada dirigida a inversors institucionals i han anat a parar a mans d’inversors qualificats nord-americans, europeus i espanyols, i també de fons especialitzats en la indústria biofarmacèutica nord-americans i europeus. De fet, la majoria de les accions s’han fet amb països estrangers. Segons ha explicat la companyia, els diners es destinaran a finançar programes clínics de l’àrea de la neurodegeneració i la neuroinflamació, entre altres, però també per alleugerir les despeses de funcionament ordinari. [...] NATÀLIA VILA, Ara, 31 de març de 2017 © Mcgraw-Hill Education 196-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament 8 a) Quin tipus de finançament suposa per a l’empresa Oryzon Genomics aquesta ampliació de capital? Es tracta d'una font de finançament pròpia, a llarg termini i externa. b) Identifica el mercat primari d’aquesta operació. El mercat primari d’aquesta operació està format per inversors institucionals qualificats nord-americans, europeus i espanyols, i fons especialitzats en la indústria biofarmacèutica nord-americans i europeus. c) Què ha de fer una persona particular si vol adquirir accions d’Oryzon Genomics? Un cop les accions s’emeten a cotització en borsa (mercat secundari) qualsevol persona particular pot adquirir-les en borsa a través d'un intermediari borsí. 11> Una empresa demana un préstec a una entitat financera amb les condicions següents: Import: 1 000 € Durada temporal: 2 anys Taxa d’interès: 8 % anual Comissió inicial: 1 % sobre la quantitat prestada Amortització del préstec: al final del segon any a) Calcula quant rep realment l’empresa. La quantitat que realment rep l’empresa és de 990 €, ja que hi ha una comissió de l’1 %, i l’1 % de 1.000 són 10 €. b) Calcula la quantitat que ha de pagar anualment l’empresa en concepte d’interès. 1.000 · 0,08 = 80 L’empresa ha de pagar 80 € cada any. c) Representa’n gràficament la situació financera. d) Calcula el cost efectiu que representa per a l’empresa. 0 = 990 – 80 / (1 + c) – 1.080 / (1 + c)2 c = cost = 8,57 % © Mcgraw-Hill Education 197-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament 12> Una empresa vol descomptar un pagaré de 400 € que té en cartera cinquanta dies abans del seu venciment. El banc li cobra el 10,95 % d’interès anual i una comissió del 0,5 % sobre el nominal del pagaré. Calcula el que cobrarà l’empresa si descompta el pagaré, i troba el cost que implica aquesta operació per a l’empresa. El valor de 392 surt de fer: Interès diari = 0,0003 Interessos = 50 dies · 0,0003 · 400 = 6 Comissions = 0,005 · 400 = 2 Total despeses i comissions = 8 Efectiu que es rep de l’entitat = 400 – 8 = 392 392 = 400 (1 + C365)-50 (1 + C365) = C365 = 0,040397 % C1 = 15,884 % 13> Una empresa ha de decidir entre pagar al comptat els proveïdors amb un descompte del 3 % sobre l’import de les factures o pagar trenta dies després la totalitat del seu import. Si la mitjana de l’import de les factures dels proveïdors és de 400 € i el cost efectiu per demanar un crèdit al banc és del 10 %, quina opció aconsellaries a l’empresa? 38 8 -400 0 30 388 = 400 / (1 + C365)30 C365 = 0,1015823 % C1 = 44,85 % © Mcgraw-Hill Education 198-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament El fet de no pagar al comptat suposa per a l’empresa un cost de 44,85 %. Per tant, serà molt millor demanar al banc un préstec al 10% i pagar els proveïdors amb el descompte del 3%. 14> Raona per què quan pugen els interessos baixen les inversions que fan les empreses. Al pujar els interessos, el cost mitjà dels recursos financers que utilitza l’empresa també puja i, per tant, la quantitat d’inversions que resulten rendibles en aquestes condicions és menor. Activitats finals 1. Què és l’autofinançament? Enumera’n els avantatges i els inconvenients com a mitjà de finançament. L’autofinançament és el conjunt de recursos que genera l’empresa amb la seva activitat (beneficis no distribuïts, amortitzacions, provisions). L’avantatge principal de l’autofinançament és que no presenta exigibilitat perquè es tracta de recursos propis de l’empresa. De cara als accionistes, però, l’inconvenient és que mostra una percepció menor de dividends. 2. Explica la diferència entre autofinançament d’enriquiment i autofinançament de manteniment. L’autofinançament d’enriquiment són les reserves que serveixen a l’empresa per fer noves inversions. L’autofinançament de manteniment són les amortitzacions que serveixen per renovar l’immobilitzat que no té valor i, per tant, per mantenir el nivell de producció dins de l’empresa. 3. Emplena la taula següent, la qual permet classificar diverses fonts de finançament sota diferents criteris: © Mcgraw-Hill Education 199-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 4. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament Argumenta per què l’amortització acumulada d’immobilitzat que apareix en el balanç de situació és una font de finançament. Representen el valor acumulat de la depreciació de l’immobilitzat de l’empresa. És una font de recursos que li permetrà renovar l’immobilitzat i mantenir la seva capacitat productiva. 5. La senyora Marquès té una petita empresa familiar. A causa dels mals resultats obtinguts la temporada passada, es planteja demanar finançament a curt termini. Sap que si les vendes van relativament bé no necessitarà disposar de tot el finançament, només d’una part; però no pot assegurar si les vendes li aniran bé la temporada d’estiu. Davant aquesta situació, quina de les dues opcions següents aconsellaries a la senyora Marquès? Raona la resposta. A. Demanar un préstec a curt termini. B. Demanar una línia de crèdit. El més propici és demanar una línia de crèdit, ja que si no necessita la totalitat de mitjans financers només pagarà els interessos per la quantitat disposada. 6. L’empresa Pintobe, SA, es dedica a l’exposició i venda d’obres pictòriques. De l’anàlisi financera de l’últim exercici s’obté que presenta una ràtio d’endeutament de 0,9. L’empresa necessita un nou local per fer més exposicions. a) Quina informació subministra la ràtio d’endeutament sobre l’estructura financera d’aquesta empresa? La ràtio d’endeutament representa la proporció de recursos aliens sobre el total de recursos financers que utilitza l’empresa. En aquest cas, sabem que l’empresa té un 90% de recursos aliens i un 10% de recursos propis o patrimoni net. Es tracta d’una empresa molt endeutada. b) Argumenta avantatges i inconvenients de finançar l’adquisició del local amb un préstec a llarg termini. La inversió que vol efectuar l’empresa és a llarg termini; per tant, és convenient utilitzar una font de finançament a tornar a llarg termini. El problema del préstec és que es tracta d’un finançament aliè i aquesta empresa ja està força endeutada, per la qual cosa possiblement no trobarà cap entitat financera que li faci el préstec. c) Argumenta avantatges i inconvenients d’incorporar el local utilitzant el lísing. Per a aquesta empresa, el principal avantatge del lísing és que, en tractar-se d’un arrendament financer, no implica un endeutament extra i resulta més fàcil d’aconseguir que el préstec i, a més, al final es pot exercir l’opció de compra. Com a inconvenient hi ha l’elevat cost que suposen les quotes de lísing. d) Argumenta avantatges i inconvenients de finançar la compra del local amb un increment de capital. L’increment de capital suposa l’entrada de recursos propis per a l’empresa que en milloraran la solvència. L’inconvenient és que, depenent de la situació econòmica que presenti l’empresa, li pot resultar difícil trobar nous socis que vulguin aportar capital. © Mcgraw-Hill Education 200-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 7. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament Llegeix la notícia i a continuació respon les preguntes: MeQuedoUno amplia el capital en 800 000 € La plataforma de comerç electrònic de gangues MeQuedoUno ha fet una ampliació de capital per valor de 800 000 €, a la qual han acudit diversos dels socis actuals de l’empresa, així com nous inversors privats (Bizangels i Familyoffices). L’objectiu de l’ampliació és consolidar la seva posició en el mercat del comerç electrònic amb descomptes a Espanya i començar l’expansió a Europa, a partir d’aliances amb grans empreses digitals, algunes de les quals amb estratègies globals. ÁLVARO GUTIÉRREZ, ecommerce-news.es, 23 de març de 2017 a) Classifica el tipus de finançament que representen els 800 000 € per a MeQuedoUno. Es tracta d'una ampliació de capital, per tant, és una font de finançament pròpia, externa i a llarg termini. b) Qui ha aportat aquest finançament i per què creus que ho han fet? Alguns dels socis actuals de l’empresa han fet una aportació econòmica, altres són nous inversors privats com és el cas de Biz angels i Familyoffices, ho han fet perquè confien que amb la seva inversió obtindran un rendiment (benefici) a través del dividend que cobraran. c) Quins tipus d’inversions pretén l’empresa amb aquest finançament? Es tracta d'una inversió que pretén expandir l'empresa per Europa, per tal d’aconseguir més clients i més vendes. 8. Llegeix el següent fragment extret d’una notícia i a continuació respon les preguntes: Liberbank continua el seu procés de sanejament. L’entitat va anunciar ahir que ampliarà el capital en 500 milions d’euros i vendrà actius immobiliaris per valor de 800 milions abans de final d’any, segons va comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El País, 6 de setembre de 2017 a) Com afecten aquestes mesures a l’endeutament de Liberbank? L'endeutament disminueix ja que l'empresa està incrementant els seus recursos propis (ampliació de capital). b) Com afecten aquestes mesures a la liquiditat de Liberbank? La liquiditat de l'empresa també està augmentant, ja que ven actius immobiliaris. c) Quin creus que és l’objectiu (o objectius) principal d’aquesta companyia amb aquestes dues mesures? L'objectiu principal és millorar la solvència de l'empresa, tant a curt com a llarg termini. © Mcgraw-Hill Education 201-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 9. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament Llegeix el següent fragment extret d’una notícia i respon a les preguntes que es plantegen: Les principals empreses no financeres espanyoles cotitzades contribueixen a construir un sistema financer més equilibrat, flexible i resistent. D’acord amb l’anàlisi elaborada pel Servei d’Estudis de BME a partir dels comptes auditats d’un conjunt homogeni de companyies no financeres de l’IBEX 35, entre 2010 i 2015 els recursos propis d’aquest grup van augmentar un 15,4 % i l’endeutament financer que tenia es va reduir un 12,2 %, amb un descens de gairebé el 40 % en crèdit bancari i un augment paral·lel del 23 % en les emissions de renda fixa. BORSES I MERCATS ESPANYOLS (BME), 26 d’octubre de 2016 a) Com poden les empreses augmentar els recursos propis? Poden augmentar-los fent ampliacions de capital o bé acumulant beneficis en forma de reserves. b) Posa exemples de fonts de finançament que utilitzen les empreses i que poden estar recollides en la categoria de crèdits bancaris en general. Préstecs bancaris a curt o llarg termini, línies de crèdit, arrendament financer (lísing o rènting) en cas de fer-ho a través d'una institució bancària. c) Quines emissions de renda fixa poden fer les empreses? Poden fer obligacions, bons o pagarés. d) Quin paper juga el mercat de valors en l’increment d’emissions de renda fixa per part de les empreses? En els mercats de valors poden accedir altres empreses o institucions per comprar valors i fer una inversió de tipus financer. e) Quins avantatges proporciona a un estalviador el fet que existeixi el mercat secundari de valors? Un estalviador té la possibilitat d'invertir en productes financers diferents de la imposició a termini dels diners en el banc, a més, si necessita els diners ho pot vendre i està perfectament informat del preu dels seus títols, ja que cotitzen i la informació és pública. 10. Una empresa amb una ràtio de solvència de 3,5 vol fer una inversió que consisteix en la compra d’un magatzem. Argumenta quines fonts de finançament serien més adequades. Aquesta inversió és una inversió física a llarg termini; per tant, la font adequada de finançament també ha de ser a llarg termini. Es tracta d’una empresa poc endeutada ja que té una ràtio de solvència força elevada, així doncs, se li podria recomanar una font de finançament aliè a llarg termini: un préstec bancari o un emprèstit. En el cas que l’empresa vulgui mantenir la política de poc endeutament, pot utilitzar les reserves que té per fer l’adquisició o demanar un préstec d’una part de l’import i utilitzar recursos propis per a la resta. La decisió final dependrà del cost que li suposa cada alternativa. © Mcgraw-Hill Education 202-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament 8 11. Llegeix la notícia següent i respon les preguntes que hi ha a continuació: Santander pagarà el tercer dividend de l’exercici l’1 de febrer L’entitat abonarà 0,06 € bruts per acció en efectiu. […] En conjunt, el banc preveu repartir un dividend amb càrrec a l’exercici 2017 de 0,22 € per acció. Representa un augment del 5 % sobre els 0,21 € abonats amb càrrec al 2016. Santander té 4,07 milions d’accionistes. La rendibilitat per dividend de l’entitat se situa en el 3,8 %, segons dades de Bloomberg. Expansión, 20 de desembre de 2017 a) Quina quantitat de diners haurà cobrat en total, el 2017, un accionista del Santander si té 10 500 accions? Haurà cobrat: 10.500 · 0,22 = 2310 € b) De totes les dades subministrades en aquesta notícia, n’hi ha alguna que es pugui relacionar amb el cost dels recursos propis del Santander? El cost dels recursos propis del Santander es pot relacionar amb la rendibilitat de l'accionista, per tant, podríem agafar la dada del 3,8% que subministra la notícia. 12. Llegeix el fragment següent extret d’una notícia i a continuació respon les preguntes que es plantegen: El Corte Inglés ha registrat un nou programa de pagarés al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) per un import de 500 milions d’euros. […] El grup de distribució que presideix Dimas Gimeno paga per aquest finançament entre el 0,23 % i el 0,27 % anual, cosa que és una fórmula per aconseguir recursos molt avantatjosa comparada amb l’estàndard del mercat […]. El Periódico, 14 de desembre de 2017 a) Si no tenim en compte les despeses que provoca l’emissió dels pagarés de El Corte Inglés. Quin cost tenen? Entre un 0,23% i un 0,27%. b) A quina fórmula d’aconseguir recursos estàndard es pot referir la notícia? La manera habitual d'aconseguir finançament de les empreses mitjanes era a través del finançament bancari (préstecs, crèdits bancaris...) des de l'aparició del MARF algunes empreses han començat a emetre títols de deute (bons, pagarés...). 13. Una empresa fa una emissió de 5 000 obligacions de 100 € cada una. Les despeses de l’emissió pugen a 5 000 €. Les condicions de l’emprèstit són: Interès nominal del 4 %, que es paga anualment durant quatre anys. Amortització de totes les obligacions al final del quart any. Troba el cost que representa aquesta font de finançament per a l’empresa. Troba el cost que representa aquesta font de finançament per a l’empresa. © Mcgraw-Hill Education 203-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament 8 0 = 495.000 – 20.000/(1 + c) – 20.000/(1 + c)2 – 20.000/(1 + c)3 – 520.000/(1 + c)4 c = cost = 4,27 % 14. Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa el descompte d’un pagaré de 15 000 € que té en cartera a 60 dies al 7 % d’interès i una comissió del 0,5 %. El valor de 14.752,40 surt de fer els càlculs següents: Interès diari = 0,00019178 Interessos = 60 dies · 0,00019178 · 15.000 = 172,60 Comissions = 0,005 · 15.000 = 75 Total despeses i comissions = 247,60 Efectiu que rebem de l’entitat 15.000 – 247,60 = 14.752,40 14.752,40 = 15.000 (1 + C365)-60 C365 = 0,02774 % C1 = 10,653 % 15. Un préstec de 6 000 € s’ha de tornar en dos anys. En concepte de devolució del préstec i interessos ha de pagar 3 600 € d’aquí a un any i 3 600 € d’aquí a dos anys. Calcula el cost anual d’aquest préstec per a l’empresa. 0 = 6.000 – 3.600/(1 + c) – 3.600/(1 + c)2 c = cost = 13,066 % 16. Un proveïdor ofereix a l’empresa dues alternatives de pagament: a) Pagar el nominal de la factura al cap de noranta dies de la recepció. b) Un descompte per pagament immeditat del 5 %. Argumenta quina alternativa és la més convenient per a l’empresa. Per fer els càlculs pots considerar un volum qualsevol de compres, per exemple, 100 €. © Mcgraw-Hill Education 204-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament 8 95 = 100 (1 + C365)-90 C1 = 23,12 % C365 = 0,0570 % Per saber quina és la millor alternativa s’hauria de comparar la taxa de cost trobada (23,12%) amb el tipus d’interès de mercat. Actualment els tipus d’interès que s’han de pagar per un préstec són força menors al 23% per tant, se li aconsellaria pagar al comptat aprofitant el descompte i demanar un préstec a un banc o un crèdit bancari per fer el pagament. 17. Una empresa demana a un banc un préstec de 2 000 € per cobrir una necessitat transitòria de tresoreria durant tres mesos. La institució financera li planteja les condicions següents: Comissió inicial: 0,5 %. Despeses d’estudi: 0,4 %. Interès nominal del 12 %, que es paga mensualment i durada temporal tres mesos. L’amortització del préstec es farà al final del tercer mes. Troba el cost efectiu que representa per a l’empresa aquesta operació financera. 1982 0 -20 -20 1 2 -2020 3 0 = 1.982 – 20/(1 + C12) – 20/(1 + C12)2 – 2.020/(1 + C12)3 C1 = 16,874 % C12 = 1,307 % 18. El cost mitjà dels recursos financers que té una empresa és de l’11,5 %. Aconsellaries a l’empresa de fer una inversió que li proporcionés el 10 % de rendibilitat? Raona la resposta. No, ja que l’empresa no aconsegueix beneficis amb aquesta inversió perquè la rendibilitat que genera no és suficient per compensar els costos del finançament. 19. Una empresa té les partides de passiu següents: Capital............................... 10 000 € Reserves............................ 5 000 € Proveïdors.......................... 3 000 € Préstecs a c/t...................... 4 000 € © Mcgraw-Hill Education 205-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament El cost anual de cada partida de passiu és: Capital..................................... 15 % Reserves.................................. 15 % Proveïdors................................ 12 % Préstecs a c/t............................ 17 % Calcula el cost mitjà dels recursos financers d’aquesta empresa. Primer s’ha de calcular el percentatge que representa cada font de finançament: Capital: 10.000 ·100 45,45% 22.000 Reserves: Proveïdors: 5.000 ·100 22,73% 22.000 3.000 ·100 13,63% 22.000 Préstecs a c/t: 4.000 ·100 18,18% 22.000 El cost mitjà serà: (45,45 · 0,15) + (22,73 · 0,15) + (13,64 · 0,12) + (18,18 · 0,17) = Cost mitjà = 14,95 % Comprova el teu nivell 1. Les fonts de finançament de l’empresa es corresponen amb: a) Els elements d’actiu. b) Els elements de gestió de despesa. c) Els elements de patrimoni net i passiu. d) Els elements de gestió d’ingrés. 2. El capital és una font de finançament: a) Pròpia i interna. b) Pròpia i externa. c) Aliena i interna. d) Aliena i externa. © Mcgraw-Hill Education 206-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 3. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament L’autofinançament de manteniment està format per: a) Les reserves i les amortitzacions. b) Els préstecs a curt termini. c) Les amortitzacions i les provisions. d) Les provisions i les reserves. 4. Les reserves: a) Provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa. b) Són autofinançament intern. c) També s’anomenen autofinançament d’enriquiment. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 5. El lísing: a) És un tipus d’arrendament financer. b) Es pot aplicar sobre béns mobles i immobles. c) En el lísing, es pot exercir l’opció de compra quan finalitza el contracte. d) Totes les respostes anteriors són correctes. 6. El crèdit comercial: a) És el finançament que atorguen els proveïdors. b) És el finançament que procedeix d’una entitat financera. c) Acostuma a tenir cost zero. d) Les respostes a i c són correctes. 7. Les obligacions són: a) Una font de finançament espontània. b) Una font de finançament a curt termini. c) Una font de finançament intern. d) Una font de finançament extern a llarg termini. 8. La compra de 200 accions d’Endesa en borsa per part d’una família és: a) Un exemple d’operació de mercat primari. b) Una operació de mercat secundari. c) Una operació amb valors de renda fixa. d) Una operació poc habitual a la borsa. 9. El cost d’una font de finançament és: a) La taxa d’interès que iguala la quantitat que es rep inicialment amb les amortitzacions actualitzades segons aquesta taxa. b) La relació entre la quantitat que es rep inicialment i el primer retorn. c) Més elevat com més quantitat es demana. © Mcgraw-Hill Education 207-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament d) Més baix com més quantitat es demana. 10. La diferència principal entre un crèdit i un préstec és que: a) El crèdit és a curt termini i el préstec sempre és a llarg termini. b) El crèdit és una font de finançament propi i el préstec és una font aliena. c) El crèdit és una quantitat de diners que l’empresa té a la seva disposició i pot utilitzar o no, mentre que el préstec són diners que rep l’empresa i que ha de tornar. d) El préstec té un cost però el crèdit no. Prepara la pova 1. L’empresa Envaspals, SA, es dedica a l’elaboració d’envasos de plàstic per vendre a altres empreses. Es planteja la compra d’una màquina nova que li permetrà incrementar la producció en el 20 %. El cost d’aquesta màquina és de 42 000 €. L’empresa estudia diferents possibilitats de finançar aquesta adquisició: A. Demanar un préstec a una entitat bancària de 42 300 € amb les condicions següents: 300 € de despeses d’estudi i comissions; dos pagaments, un de 24 000 € al final del primer any i un altre de 28 000 € al final del segon any. B. Emetre 430 obligacions de 100 € cada una, amb les condicions següents: despeses de l’emissió, 1 000 €; pagament del 10 % d’interès al final del primer any, i amortització de totes les obligacions al final del segon any, més el 10 % d’interès. a) Calcula la quantitat que realment rep l’empresa en cada alternativa i representa en un diagrama temporal el que ha de tornar en cada moment. (0,5 punt) En tots dos casos l’empresa rep 42.000 €, ja que les dues operacions tenen despeses: 300 € en el primer cas i 1.000 € en el segon. El diagrama temporal de cada modalitat de finançament és el següent: © Mcgraw-Hill Education 208-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament b) Escriu l’expressió matemàtica que permet calcular el cost de cada alternativa, anomenant cA el cost de l’alternativa A i cB el cost de l’alternativa B. (0,5 punt) Alternativa A: 42.000 = 24.000/(1 + CA) + 28.000/(1 + CA)2 Alternativa B: 42.000 = 4.300/(1 + CB) + 47.300/(1 + CB)2 c) Calcula el cost de cada alternativa de finançament. (Recorda que pots fer el canvi de variable (1 + c) = t.) (0,5 punt) Fer el canvi de variable (1 + c) = t, s’han de resoldre dues equacions de segon grau: d) Aconsella a l’empresa quina alternativa serà la millor d’acord amb el resultat obtingut en l’apartat anterior. (0,5 punt) La millor alternativa és la de l’emprèstit d’obligacions, ja que presenta un cost inferior: l’11,36% davant del 15,07 % del préstec. 2. A partir de la notícia següent contesta les preguntes que es plantegen: Telefónica ha col·locat aquest dimarts un deute per import de 1 750 milions d’euros en bons amb venciment a vuit i dotze anys, segons ha informat la companyia en un comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Concretament, la companyia ha col·locat a l’euromercat bons amb venciment el 17 de gener de 2025 per un import de 1 250 milions d’euros, amb un cupó anual del 1,528 % i un preu d’emissió a la par. Al mateix temps, ha col·locat un deute per import de 500 milions d’euros en bons amb venciment el 17 d’octubre de 2028, amb un cupó anual del 2,318 i un preu d’emissió a la par. […] A més, el passat 28 de desembre Telefónica va realitzar una emissió privada de bons per import de 150 milions d’euros amb un cupó del 4 % amb venciment a 35 anys, el termini més gran assolit per una emissió de la companyia en tota la seva història. […] El Confidencial, 10 de gener de 2017 a) Explica el que entens per col·locat i venciment. (0,4 punts) La col·locació es refereix a la venda per primera vegada, dels títols de deute de Telefónica. Vol dir que algú els compra i a canvi lliura uns diners per la seva adquisició. El venciment es refereix al moment en què Telefónica tornarà els diners als inversors. © Mcgraw-Hill Education 209-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament b) Per què els bons de Telefónica són una font de finançament per a l’empresa? (0,4 punts) Són una font de finançament perquè suposen una entrada de diners que li permetrà pagar deutes o fer inversions. c) Classifica la font bons quant a la titularitat, procedència interna o externa i termini de devolució. (0,4 punts) Els bons són una font aliena, externa i a llarg termini. d) Què pots argumentar sobre l’endeutament de la companyia? (0,4 punts) Les emissions de deute impliquen una obligació de pagament a llarg termini i, per tant, augmenten l'endeutament de l'empresa. e) Per què creus que el tipus d’interès que paga Telefónica és més elevat quan més llarg és el termini de devolució? (0,4 punts) El principal motiu és que quan més llarg és el venciment de la inversió, més triga l'inversor en recuperar els seus diners. Aquest fet suposa un risc, ja que l’inversor no pot saber ni com serà en el futur la situació econòmica de l’empresa en la que ha invertit ni com serà l'evolució que en faci. El tipus d'interès més elevat fa més atractiva la seva compra malgrat que el venciment sigui més llarg. 3. Raona les qüestions següents: a) Per què el cost de la font de finançament és una variable important a l’hora de fer l’elecció? (0,5 punt) Qualsevol cost afecta el marge de benefici empresarial en fer que aquest sigui menor. En un mercat de força competència entre les empreses una reducció dels costos ajuda a la millora de la competitivitat de l’empresa i a l’inrevés. b) Existeixen fonts de finançament que tinguin cost zero? Explica totes les que coneguis. (0,5 punt) Sí que existeixen. Alguns exemples de fonts de finançament de cost zero són els diners que l’empresa deu a les administracions públiques (Hisenda, Seguretat Social), o també el crèdit comercial en el cas que els proveïdors no concedeixin un descompte per pagar al comptat. c) Si l’objectiu d’una empresa és incrementar la rendibilitat financera, quines fonts de finançament són més aconsellables? (0,5 punt) Per augmentar la rendibilitat financera, a l’empresa li convé estar força endeutada. Possibles fonts de finançament a utilitzar són préstecs a curt o llarg termini, emprèstits, crèdit comercial... d) Si l’objectiu és millorar la solvència de l’empresa, quines fonts de finançament són més adequades? (0,5 punt) Per millorar-ne la solvència, l’empresa ha d’utilitzar fonts de finançament propi com ara increments de capital, reserves, fonts d’amortització... © Mcgraw-Hill Education 210-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 8 4. El finançament de l’empresa I: les fonts de finançament Completa les frases següents amb el terme que consideris més convenient: (0,4 punts cada resposta correcta) a) Les reserves són un exemple de finançament propi també anomenat autofinançament d’enriquiment. b) Els préstecs bancaris a llarg termini formen part del passiu no corrent. c) Una modalitat d’arrendament financer que ofereix l’opció de compra s’anomena: lísing. d) El facturatge o factoring consisteix a vendre tots els drets de cobrament a una empresa denominada factor. e) La borsa de valors on es compren i venen accions d’empreses és un exemple de mercat secundari. 5. Digues si aquestes afirmacions són certes, i en el cas que hi hagi alguna errada modifica-la perquè sigui correcta. (0,33 punts cada resposta correcta) a) Els diners que es deuen a Hisenda són una font de finançament a llarg termini. Fals. L’afirmació correcte és: Els diners que es deuen a Hisenda són una font de finançament a curt termini. b) Els diners que es deixen a deure a proveïdors també s’anomenen crèdit comercial. Cert. c) Els actius financers són una forma de mantenir riquesa per a l’empresa que els emet i una font de finançament per a les persones o empreses que els adquireixen. Fals. L’afirmació correcte és: Els actius financers són una forma de mantenir riquesa per a l'empresa que els adquireix i una font de finançament per a les persones o empreses que els emeten. d) L’empresa tria la font de finançament que presenta un major cost. Fals. L’afirmació correcte és: L'empresa tria la font de finançament que presenta un menor cost. e) El nostre proveïdor ens permet pagar totes les compres a 30 dies sense cap interès afegit. En aquest cas el cost del finançament és zero. Cert. f) Si una empresa està molt endeutada i vol millorar la seva solvència, és aconsellable demanar un préstec a llarg termini. Fals. L’afirmació correcte és: Si una empresa està molt endeutada i vol millorar la seva solvència, és aconsellable buscar finançament propi. © Mcgraw-Hill Education 211-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 Obertura d’unitat 1. Què suposa per a un proveïdor que hi hagi una mitjana de demora en el pagament de les factures de 115 dies? Suposa que ha d'esperar 115 dies de mitjana des que ha efectuat la venda, fins que cobra els diners del seu import. 2. Des del punt de vista del client, creus que és positiu o negatiu? El client pot disposar des del primer moment de la matèria primera (en cas de produir els seus propis productes) o de les mercaderies que ha adquirit per vendre i obtenir un benefici. Per tant, des del punt de vista del client és positiu. 3. La demora de 115 dies en el pagament de les factures quin tipus de finançament és per a l’empresa que ha de pagar? Es tracta d'un finançament aliè, extern i a curt termini, és l'anomenat crèdit comercial. Activitats 1> Explica la relació que hi ha entre el cicle llarg de l’empresa i l’amortització. El cicle llarg o cicle de l'immobilitzat comença amb la sortida de diners de l'empresa per l'adquisició de l'immobilitzat i finalitza amb la recuperació d'aquests diners quan l'element està totalment amortitzat. A partir de les quotes anuals d'amortització es va recuperant la inversió inicial. 2> Explica en què consisteix el cicle diners-mercaderia-diners. Aquest cicle comença amb l'adquisició de matèries primeres i altres aprovisionaments, continua amb la producció, comercialització i venda del producte, i acaba amb el cobrament de les factures a clients, la qual cosa implica la recuperació dels diners invertits a la compra dels béns de corrent. 3> L’empresa Del porc s’aprofita tot, SL, es dedica a comprar porc i desfer-lo per vendre la carn fresca i fer botifarres, pernils, etc. que també venen. Cobra les vendes al comptat i paga a la granja als 20 dies. a) Explica quines parts formen el període mitjà de maduració d’aquesta empresa. Les diferents fases són: Període mitjà d'aprovisionament: inclou el temps que va des que els porcs arriben de la granja, fins a l'inici de l'operació de desfeta i preparació de la carn. Període mitjà de fabricació: és el temps que es triga en tallar la carn i preparar els embotits. Període mitjà de venda: és el temps que l'empresa triga en vendre la carn i els embotits als seus clients. Període mitjà de cobrament: és el temps que l’empresa triga en cobrar la venda de carn de porc. © Mcgraw-Hill Education 212-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 Període mitjà de pagament: és el temps que l’empresa triga en pagar a la granja la compra dels porcs. b) I si es dediqués exclusivament a la compra i venda de carn envasada? Si l'empresa es dediqués únicament a la compra i venda de carn envasada, el seu període mitjà de maduració seria més curt ja que no tindria la fase de producció. 4> Una empresa que fabrica mòduls de mobles observa el següent: els taulons de fusta que utilitza estan una mitjana de 15 dies en el magatzem. La producció dels mòduls a partir dels taulons adquirits dura 7 dies. Els mòduls ja fabricats es guarden una mitjana de 10 dies en el magatzem. Els clients triguen a pagar una mitjana de 20 dies i l’empresa paga als seus proveïdors a 30 dies. Calcula el PMM econòmic i financer d’aquesta empresa. PMEE = PMa + PMf + PMv + PMc PMME = 15 + 7 + 10 + 20 = 52 dies PMMF = PMa + PMf + PMv + PMc PMP = PMME - PMP PMMF = 52 30 = 22 dies Activitats finals 1. Una empresa compra una màquina l’1 de gener per 4 800 €. Amortitza 800 € cada any. a) Quin és el valor de l’amortització acumulada de la màquina al cap de tres anys d’adquirir-la? L'empresa porta 4 anys amortitzant la màquina, per tant, l'amortització acumulada puja a 3.200 €. b) Quant dura el cicle llarg de l’empresa en relació amb aquesta màquina? Per què? El cicle llarg durarà 6 anys perquè correspon al moment en el qual l'empresa recupera els diners que va invertir en la compra de la màquina. 2. Una empresa decideix pagar totes les seves factures al comptat i cobrar també al comptat als seus clients. a) De quins factors depèn que el seu període mitjà de maduració sigui més llarg o més curt? El període mitjà de maduració només dependrà del temps d'emmagatzematge, tant de les matèries primeres com dels productes acabats, i del temps que trigui en produir. b) Quina diferència hi haurà entre el seu període mitjà de maduració econòmic i el financer? Com el període mitjà de pagament serà zero no hi haurà cap diferència entre el període mitjà de maduració econòmic i financer. © Mcgraw-Hill Education 213-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 3. Una empresa facilita la informació següent: • Nombre de dies que les matèries primeres romanen al magatzem: 35 dies. • Nombre de dies que dura la producció: 15 dies. • Nombre de dies que els productes acabats romanen al magatzem: 40 dies. • Termini de pagament als proveïdors: 20 dies. • Termini de cobrament als clients: 60 dies. a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer. PMEE = PMa + PMf + PMv + PMc PMME = 35 + 15 + 40 + 60 = 150 dies PMMF = PMa + PMf + PMv + PMc PMP PMMF = 35 + 15 + 40 + 60 20 = 130 dies b) Si les condicions del crèdit que ofereix als clients canvien i cobra a 30 dies, quina variació es produirà en el fons de maniobra d’aquesta empresa? Raona la resposta. El període mitjà de maduració disminuirà 30 dies, ja que els diners es recuperen 30 dies abans. PMME = 120 dies PMMF = 100 dies 4. L’empresa MANIX, SA, presenta el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys següents: BALANÇ DE SITUACIÓ ACTIU Immobilitzat. . . . . . . . . . .. . . . . . . …. . . . 6 500 Existències . . . . . . . . . . . . . . . . …. . ... . . . 600 Matèries primeres . . . . . . . . . . . 200 Prodcutes semiacabats. . . . . . . . 100 Productes acabats . . . . . . . ... . . . 300 Realitzable . . . . . . . . . . . . ... . . . . .. .. . . . . 175 Clients . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . .100 Efectes comercials per cobrar . . . 75 Disponible . . . . . . . . . .. . .. . . . . . . . . .. . . . 70 Bancs . . . . . . . . . . . . .. ... . . . . . . . 50 Caixa . . . . . . . . . . . .. .. . . . . . . . . 20 TOTAL ACTIU . . . . . . . . . . . . . . . . . . ... . .. 7 345 © Mcgraw-Hill Education 214-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 9 El finançament en l’empresa II: els cicles interns BALANÇ DE SITUACIÓ PATRIMONI NET I PASSIU Recursos propis. . . . . . . . . .. . . . .... .... 5 345 Exigible a ll/t . . . . . . . . . .. . .. . .. . ....... . 1 800 Capital . . . . . . . . . . . .. . .... 4 000 Reserves . . . . . . . . . .. . . .. 1 000 Resultat de l'exercici.. . . .. . .. 345 Proveïdors d’immobilitzat. . .. . 1 800 Exigible a c/t . . . . . . . . . .. . . .. .... .. .. . . . Proveïdors . . . . . . . . . .. . . . .. .. 200 200 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU . .. . ...... 7 345 COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS Vendes . . . . . . . . . . . . . . . .. . .. . . . . . .. 1 700 € Compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 800 € Despeses directes de fabricació .. . ..... . . . 300 € Amortitzacions . . . . . . . .. . . . . .. . . . . . . 100 € Despeses generals . . . . . . .. . . . . .. . . . . . 155 € Resultat d’explotació . .. . . . .. . ... . . .... . 345 € Es considera que el valor de les existències no augmenta ni disminueix al llarg de l’exercici econòmic. a) Troba el període mitjà de maduració econòmic i financer. © Mcgraw-Hill Education 215-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 b) Se sap que una altra empresa del sector presenta un període mitjà de maduració financer de 200 dies. A quines conclusions arribes respecte a la rendibilitat de les dues empreses? Raona la resposta. Aquesta empresa presenta un període mitjà de maduració de 148,9 dies. Comparantlo amb el d’una altra empresa del sector que el tingui de 200 dies, podem afirmar que la primera recupera els recursos invertits en actiu circulant més ràpidament que la segona; per tant, és més rendible. 5. La comptabilitat de l’empresa Ernest Puig i fills, SL, presenta les dades següents: Matèries primeres: existències inicials, 3 000 €; existències finals, 2 500 €. Dades de fabricació: consum de matèries primeres, 42 000 €; altres despeses de fabricació, 13 000 €; estocs mitjans de productes en curs, 2 500 €. Productes acabats: existències inicials, 10 000 €; productes venuts a preu de cost, 66 000 €; existències finals de productes acabats, 12 000 €. Comptes amb clients: inicial, 2 000 €; vendes, 84 000 €; cobraments realitzats, 75 000 €. Comptes amb proveïdors: saldo inicial, 3 000 €; saldo final, 5 500 €. a) Calcula el saldo d’aprovisionament. mitjà de matèries primeres i el subperíode b) Calcula el subperíode de fabricació. c) Calcula el saldo mitjà de productes acabats i el subperíode de venda. © Mcgraw-Hill Education 216-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 d) Calcula el saldo final del compte de clients, el saldo mitjà de l’exercici i el subperíode de cobrament. Saldo final de clients = saldo inicial de clients + vendes – cobraments realitzats Saldo final de clients = 2.000 + 84.000 – 75.000 = 11.000 € Saldo mitjà de clients = 2.000 + 11.000/2 = 6.500 € Subperíode de cobrament: nc = 84.000/6.500 = 12,92 PMc = 365/nc = 28,25 dies e) Calcula el valor de les compres de matèries primeres tenint en compte els consums i les existències inicials i finals. 6. Una empresa comercial que es dedica a la compra i venda de taules de menjador ha comprat taules durant l’exercici per un import de 120 000 € i ha mantingut un saldo mitjà de taules, durant l’any, per valor d’11 000 €. Ha venut, per un import de 185 000 €, el 90 % de les taules adquirides. El saldo mitjà de clients ha estat un 15 % de les vendes i el de proveïdors, un 20 % de l’import de les compres. Calcula el període mitjà de maduració econòmic i financer d’aquesta empresa. © Mcgraw-Hill Education 217-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 7. Dels comptes anuals reals l’empresa automobilística Seat, extrets del seu informe anual corresponent al 2016, es coneixen les dades següents: Considerant que la mitjana dels saldos mostrats són força constants al llarg del període, es demana el següent: a) Calcula els períodes mitjans d’aprovisionament i de fabricació. Compres _ anuals 6.561,60 85,86 saldo _ mitjà _ MP 76,42 na PM a nf 365 4,25dies 85,86 Cost _ anual _ producció 9116,5 79,53 saldo _ mitjà _ prod _ curs 114,63 PMf 365 4,58dies 79,53 b) Calcula els períodes mitjans de venda i de cobrament. nv Cost _ vendes _ any 9129,7 47,78 saldo _ mitjà _ productes _ acabats 191,05 PM v 365 7,64dies 47,78 © Mcgraw-Hill Education 218-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 9 El finançament en l’empresa II: els cicles interns nc Vendes _ any 9189,00 13,17 saldo _ mitjà _ deutors _ comercials 697,5 PM c 365 27,71dies 13,17 c) Calcula el període mitjà de pagament. np Compres _ anuals 6.561,60 3,66 saldo _ mitjà _ creditorscomercials 1791,9 PM p 365 99,72dies 3,66 d) Calcula el PMM econòmic i financer. PMME PM a PM f PM V PM C 4,25 4,58 7,64 27,71 44,18 _ dies PMMF PMME PM p 44,18 99,72 55,54 _ dies e) Redacta un resum automobilística. explicatiu del cicle curt d’aquesta empresa A partir de les dades de l'empresa automobilística s'observa que els períodes mitjans que formen el període mitjà de maduració econòmic són molt ajustats. L'empresa utilitza la matèria primera en 4,25 dies, triga en fabricar una mitjana de 4,58 dies amb aquests materials, triga en vendre 7,64 dies la producció i cobra després de 27,71 dies d'haver venut. En total acaba el cicle d'explotació en 44,18 dies de mitjana. És sorprenent el valor tan elevat del saldo amb creditors comercials el que provoca que el període mitjà de pagament sigui de gairebé 100 dies. Els proveïdors financen tot el cicle d'explotació i encara poden finançar altres inversions. f) Després d’haver analitzat les dades, creus que Seat utilitza el just-in-time com a d’altres empreses automobilístiques? És evident que Seat aplica una política de disminució de les seves existències i per tant s'ajusta molt al just-in-time. © Mcgraw-Hill Education 219-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 8. Una empresa ens facilita informació sobre els seus comptes anuals. Del balanç de situació falten unes dades però sabem que els saldos que falten són els mateixos que en començar l’exercici econòmic: A més, l’empresa ha calculat el període mitjà de maduració i ha obtingut els valors parcials següents: • (sub)període de pagament = 6O dies • (sub)període de cobrament = 35 dies • (sub)període d’emmagatzematge = 28 dies Amb les dades de l’enunciat es demana el següent: a) Calcula el saldo mitjà que l’empresa deu als seus proveïdors. Saldo _ mitjà _ de _ prove¨dors Compres _ anuals 1150000 ·PM a ·60 189041,09 _ € 365 365 b) Calcula el saldo mitjà dels clients. Saldo _ mitjà _ de _ clients Vendes _ anuals 3300000 ·PM v ·35 316438,36 _ € 365 365 © Mcgraw-Hill Education 220-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 c) Calcula el saldo mitjà de les existències. Saldo _ mitjà _ d ' existèncie s Compres _ anuals 1150000 ·PM a ·28 88219,18 _ € 365 365 d) Acaba d’omplir les dades que falten del balanç de situació. Actiu PN i passiu ACTIU NO CORRENT 1.100.000 PN PASSSIU ACCTIU CORRENT 524.657,54 NO CORRENT 250.000 88.219,18 PASSIU CORRENT 189.041,09 Proveïdors 189.041,09 Existències Clients 1.185.616,45 316.438,36 Disponible 120.000 Total PN i 1.624.657,54 passiu Total actiu 1.624.657,54 Comprova el teu nivell 1. El cicle llarg està associat amb: a) La inversió en elements d’actiu circulant. b) La inversió en elements d’actiu immobilitzat. c) Les amortitzacions, que permeten recuperar cada any part de la inversió feta. d) Les respostes b i c són correctes. 2. La durada del cicle curt de l’empresa s’anomena: a) Període mitjà d’aprovisionament. b) Període mitjà d’explotació. c) Període mitjà de maduració. d) Període mitjà de pagament. 3. Si el període mitjà de cobrament d’una empresa és 0, vol dir: a) Que l’empresa no ven res. b) Que totes les vendes les cobra al comptat. c) Que totes les compres les paga al comptat. d) Que és una empresa industrial. © Mcgraw-Hill Education 221-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 4. Donat un consum anual de matèries primeres, com més gran sigui el valor de la mitjana d’existències que es mantenen en el magatzem: a) Més gran serà el període mitjà de pagament. b) Més petit serà el període mitjà de pagament. c) Més gran serà el període mitjà d’aprovisionament. d) Més petit serà el període mitjà d’aprovisionament. 5. El consum anual de matèries primeres: a) És igual a les compres de l’exercici menys la variació d’existències. b) És igual a les compres de l’exercici més la variació d’existències. c) Coincideix amb les compres quan la variació d’existències és igual a 0. d) Les respostes a i c són correctes. 6. El període mitjà de cobrament relaciona: a) El volum de compres totals de l’exercici amb el saldo mitjà de proveïdors. b) El volum total de compres de l’exercici amb el saldo de clients i altres crèdits comercials. c) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà de proveïdors. d) El volum total de vendes de l’exercici amb el saldo mitjà de clients i altres crèdits comercials. 7. El període mitjà de maduració d’una empresa comercial: a) És, normalment, més curt que el d’una empresa industrial. b) És, normalment, més llarg que el d’una empresa industrial. c) Està format per més subperíodes que el d’una empresa industrial. d) Està format pels mateixos subperíodes que el d’una empresa industrial. 8. Una empresa té un període mitjà de maduració econòmic de 50 dies i el període mitjà de pagament és de 20 dies: a) El període mitjà de maduració financer és de 70 dies. b) El període mitjà de maduració financer és de 30 dies. c) El període mitjà de maduració financer és de 60 dies. d) Cap de les respostes anteriors no és correcta. 9. El període mitjà de maduració financer: a) És sempre més gran que el període mitjà de maduració econòmic. b) És sempre més petit o igual que el període mitjà de maduració econòmic. c) Coincideix amb el període mitjà de maduració econòmic si el període mitjà de pagament és igual a 0. d) Les respostes b i c són correctes. © Mcgraw-Hill Education 222-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 10. El capital mínim o fons de maniobra mínim que necessita una empresa: a) Augmenta en augmentar el període mitjà de maduració financer. b) Disminueix en augmentar el període mitjà de maduració financer. c) Únicament es relaciona amb el període mitjà de pagament. d) No té cap relació amb el període mitjà de maduració. Prepara la prova 1. Una empresa que comercialitza llaunes de tomàquet i que obre els 365 dies de l’any va ingressar l’any 2018 un total de 2 800 000 € després d’haver venut el total de llaunes que va comprar als seus proveïdors aquell any i per les quals va pagar 1 700 000 €. Va mantenir unes existències mitjanes de 60 000 € durant l’any i un saldo mitjà de clients de 170 000 €. a) Calcula el període mitjà de maduració econòmic d’aquesta empresa. (0,5 punt) El PMME està format pels subperíodes d’aprovisionament (o venda per a una empresa comercial) i de cobrament: PMME = PMa + PMc b) Calcula el període mitjà de maduració financer si el saldo mitjà que va mantenir amb els proveïdors va ser de 140 000 €. (0,5 punt) © Mcgraw-Hill Education 223-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 c) Explica què passarà amb el PMM financer i calcula’n el valor si el proveïdor exigeix pagar al comptat totes les compres (el saldo mitjà de proveïdors serà 0 €). (0,5 punt) Si el saldo mitjà de proveïdors és 0, el PMp també ho serà i, per tant, el PMMF coincidirà amb el PMME. En conseqüència, l’empresa haurà de finançar totalment el seu cicle d’explotació o cicle curt ja que no compta amb el finançament dels proveïdors. PMMF = PMME = 35,04 dies d) Calcula el saldo mitjà d’existències que mantindria aquesta empresa si el període mitjà d’aprovisionament fos de 20 dies. (0,5 punt) 2. Respon raonadament les preguntes següents: a) Enumera els subperíodes que formen el període mitjà de maduració econòmic d’una empresa industrial. (0,5 punt) El període mitjà de maduració està format pels subperíodes d’aprovisionament, de fabricació, de venda i de cobrament. b) Explica la diferència entre el subperíode mitjà d’aprovisionament i el subperíode mitjà de venda. (0,5 punt) Els dos subperíodes fan referència al temps que les existències es troben al magatzem. En el cas del subperíode d’aprovisionament, es tracta de les matèries primeres abans d’utilitzar-les en el procés de producció. En el cas del subperíode de venda, són els productes acabats abans de vendre’ls. c) Com s’obté el període mitjà de maduració financer a partir del període mitjà de maduració econòmic? (0,25 punts) Per obtenir el període mitjà de maduració financer a partir del període mitjà de maduració econòmic, cal restar-li al primer el subperíode de pagament. El període mitjà de maduració financer representa el temps que l’empresa ha de finançar el seu cicle curt, és a dir, des que paga la compra de matèries primeres fins que recupera els diners pel cobrament de la venda de productes acabats. d) Què representa el període mitjà de maduració financer? (0,25 punts) És el número de dies que en mitjana l'empresa ha de finançar el seu cicle curt. e) Explica la diferència entre el subperíode mitjà de cobrament i el subperíode mitjà de pagament. (0,5 punt) El subperíode mitjà de cobrament és el nombre de dies que l’empresa triga de mitjana a cobrar les factures dels clients, mentre que el de pagament és el nombre de dies que l’empresa triga de mitjana a pagar les factures dels proveïdors. © Mcgraw-Hill Education 224-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 3. D’una empresa industrial sabem que en un any: Renova 15 vegades el magatzem de matèries primeres. La producció en curs es renova 12 vegades i el magatzem de productes acabats es renova 10 vegades. Les vendes totals són de 600 000 € i les compres totals són de 450 000 €. El saldo mitjà de clients és de 120 000 € i el de proveïdors, de 100 000 €. Calcula: a) Períodes mitjans d’aprovisionament, de fabricació i de venda. (0,5 punt) PMa = 365/15 =24,33 dies PMf = 365/12 = 30,42 dies PMv = 365/10 = 36,5 dies b) Quantes vegades es renova a l’any el saldo de clients i el de proveïdors? (0,5 punt) nc = 600.000/120.000 = 5 vegades es renova el saldo de clients. np = 450.000/100.000 = 4,5 vegades es renova el saldo de proveïdors. c) Calcula els períodes mitjans de cobrament i pagament. (0,5 punt) PMc = 365/5 = 73 dies triga en mitjana en cobrar les vendes. PMp = 365/4,5 = 81,1 dies triga en mitjana en pagar les compres efectuades. d) Calcula el període mitjà financer d’aquesta empresa i interpreta aquest valor que has obtingut. (0,5 punt) PMMF = 24,33 + 30,42 + 36,5 + 73 – 81,1 = 83,15 dies 4. 5. Completa les fases següents amb el terme que consideris més convenient: (0,33 punts cada resposta correcta) 1. El cicle llarg està relacionat amb els elements d’immobilitzat que utilitza l’empresa. 2. El cicle d’explotació està relacionat amb els elements d’actiu corrent. 3. Si el període mitjà de cobrament és de 20 dies, vol dir que l’empresa cobra als 20 dies d’haver efectuat una venda. 4. Si el període mitjà de maduració financer d’una empresa és de 50 dies i el període mitjà de maduració econòmic és de 70 dies, vol dir que el període mitjà de pagament és de 20 dies. 5. Les empreses comercials no tenen període mitjà de fabricació. 6. Si augmenta el saldo mitjà de deutors comercials per a un mateix volum de vendes anuals, el període mitjà de cobrament també augmentarà. Digues si aquestes afirmacions són verdaderes i en el cas que hi hagi alguna errada modifica-la perquè sigui correcta. (0,25 punts cada resposta correcta) 1. Una reducció de 10 dies en el període mitjà de cobrament d’una empresa reduirà en més de 10 dies el període mitjà de maduració financer. Fals. La resposta correcta és: © Mcgraw-Hill Education 225-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 9 El finançament en l’empresa II: els cicles interns Una reducció de 10 dies en el període mitjà de cobrament d'una empresa reduirà en 10 dies el període mitjà de maduració financer. 2. El període mitjà de pagament d’una empresa és més gran com més petit sigui el saldo mitjà de les obligacions de pagament amb proveïdors. Fals. La resposta correcta és: El període mitjà de pagament d'una empresa és més petit com més petit sigui el saldo mitjà de les obligacions de pagament amb proveïdors. 3. Si una empresa es planteja aplicar el just-in-time en la gestió del seu magatzem, tindrà un període mitjà d’aprovisionament més elevat. Fals. La resposta correcta és: Si una empresa es planteja aplicar el just-in-time en la gestió del seu magatzem, tindrà un període mitjà d'aprovisionament més petit. 4. Si una empresa paga totes les seves compres al comptat, els seus períodes mitjans de maduració econòmic i financer coincidiran. Cert. 5. Els consums anuals de matèria primera estan relacionats amb el període mitjà d’aprovisionament, mentre que les compres de matèria primera estan relacionades amb el període mitjà de pagament. Cert. 6. Si el període mitjà de maduració econòmic d’una empresa és de 87 dies i el període mitjà de maduració financer és de 57 dies, vol dir que el període mitjà de pagament de l’empresa és de 30 dies. Cert. 7. El període mitjà d’aprovisionament d’una empresa comercial està relacionat amb el període mitjà de venda d’una empresa industrial, ja que és el període anterior al període mitjà de cobrament. Cert. 8. Per a un determinat nivell de compres, com més petit sigui el saldo d’existències en el magatzem major serà el període mitjà d’aprovisionament. Fals. La resposta correcta és: Per a un determinat nivell de compres, com més petit sigui el saldo d’existències en el magatzem menor serà el període mitjà d’aprovisionament. Passem a l’acció Dia i Mercadona són dos supermercats amb una gestió empresarial ben diferent, que competeixen en el sector de l’alimentació. Ara et proposem que analitzis els resultats financers i el cicle econòmic de cada empresa. Per això et presentem el compte de resultats de l’exercici 2016 de cada supermercat. © Mcgraw-Hill Education 226-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 9 El finançament en l’empresa II: els cicles interns Cada grup estableix les seves hipòtesis que no tenen per què coincidir. Poden considerar que en tractar-se d'empreses semblants mantindran uns valors també semblants respecte a l'estructura del finançament i els períodes mitjans de maduració o bé, plantejar altres hipòtesis basant-se en la seva intuïció a partir del coneixement que tenen de les dues empreses. Càlculs Tenen les dues empreses percentatges semblants pel que fa a la procedència dels seus recursos financers: patrimoni net, passiu no corrent i passiu corrent? El percentatge de les inversions en actiu corrent és semblant o diferent en les dues cadenes? Quina de les dues té una rotació del magatzem més gran i per tant un període mitjà d’aprovisionament més curt? Quina de les dues triga més temps a pagar els seus proveïdors? Quina de les dues necessita un fons de maniobra més elevat, és a dir, quina té un període mitjà de maduració financer més elevat? % PN PN ·100 PN PASSIU % PnC PnC ·100 PN PASSIU % PC PC ·100 PN PASSIU % AC AC ·100 ACTIU na Consums _ anuals Saldo _ mitjà _ existèncie s PM a 365 na PM p 365 Compres _ any Saldo _ mitjà _ proveïdors PM c 365 Vendes _ any Saldo _ mitjà _ deutorscomercials PMMF PM a PM C PM P 10,01% 59,94% 29,49% 1,12% 60,50% 38,94% 35,98% 51,85% 10,37 rotacions 20,98 rotacions 35,21 dies 17,40 dies 102,68 dies 55,05 dies 10,74 dies 2,36 dies -56,73 dies -35,29 dies Comparativa final i informe Cada grup ha de fer un informe sobre els resultats que ha obtingut en el qual confirmarà o desmentirà les seves hipòtesis inicials. © Mcgraw-Hill Education 227-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. El finançament en l’empresa II: els cicles interns 9 Tots els informes han de destacar: 1. Pel que fa a les fonts de finançament utilitzades: Mercadona utilitza majoritàriament recursos propis (60%) a diferència de DIA que la font que més utilitza són els recursos aliens a curt termini (60%), mentre que el finançament propi només representa el 10%. Pel que fa als recursos aliens les dues utilitzen més recursos a curt termini que a llarg termini. 2. Pel que fa a les inversions: DIA inverteix només un 36% en actiu corrent enfront del 52% que inverteix Mercadona, per tant, la majoria de les inversions de DIA són en elements d'actiu no corrent a diferència de Mercadona. 3. Respecte del cicle d'explotació: Mercadona presenta una rotació més alta del seu magatzem que DIA, ja que fa més del doble de rotacions a l'any que DIA. Les existències adquirides romanen una mitjana de 17,4 dies en les seves botigues mentre que DIA triga a vendre una mitjana de 35 dies. Mercadona durant el 2016 ha pagat als seus proveïdors abans de 60 dies (55 de mitjana) mentre que DIA allarga molt el pagament arribant a 102 dies. Les dues empreses presenten un període mitjà de cobrament molt curt ja que les dues venen majoritàriament al comptat: DIA 10,7 dies de mitjana i Mercadona 2,36 dies. Les dues empreses presenten un període mitjà de maduració negatiu, això vol dir que poden utilitzar el finançament dels proveïdors sense que això sigui un problema financer de liquiditat ja que venen i cobren abans de pagar. Mercadona presenta un període mitjà de maduració financer més elevat (-35 dies) comparat amb DIA que és de (-56 dies). 4. Conclusió: Són empreses que mantenen polítiques força diferents respecte a les fonts de finançament utilitzades, tot i que tenen certa similitud ja que les dues utilitzen el finançament a curt termini com a passiu majoritari i les dues tenen un període mitjà de maduració negatiu d'uns 20 dies de diferència. Mercadona acaba el cicle econòmic més ràpid que DIA ja que presenta una rotació del magatzem superior, però el seu període mitjà de maduració financer és menor ja que paga abans als seus proveïdors. © Mcgraw-Hill Education 228-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 La direcció estratègica de l’empresa Obertura d’unitat 1. Què és l’estratègia empresarial segons aquest article? És planificar les accions que s’han de realitzar per arribar a un objectiu concret, tot gestionant un conjunt de recursos. 2. Quina relació té la definició d’una estratègia amb la creació d’una empresa? Per crear una empresa cal definir una estratègia, de la mateixa manera que per construir un edifici cal un plànol. 3. Totes les empreses tenen una estratègia? Haurien de tenir-la, ja que permet que l’empresa prengui consciència de quins són els seus objectius i com vol assolir-los. 4. Quina estratègia utilitzes per preparar-te els exàmens? Cada persona tria el seu mètode per preparar-se els exàmens però, tot i que els mètodes siguin diferents, tots ells tenen una estratègia que implica assumir uns objectius (superar l’assignatura) tot gestionant uns recursos (llibres, apunts, treballs, activitats, etc.), tenint en compte les particularitats de cada alumne. Activitats 1> Realitza una recerca per Internet, consulta les webs de tres empreses i com defineixen la seva missió, la seva visió i els seus valors. Fes una taula comparativa amb la informació que trobis. Resposta oberta. Per fer la taula comparativa poden seguir el model que hi ha a la unitat. 2> Quina diferència hi ha entre l’anàlisi estratègica i la implantació estratègica? Posa’n un exemple en què quedi clara. L’anàlisi estratègica és la base per iniciar una estratègia, ja que estudia els elements que envolten l’empresa i els recursos de què disposa. En canvi, la implantació estratègica suposa l’aplicació pràctica de l’estratègia seleccionada. És a dir, la diferència és que la primera és l’estudi previ i la segona és l’aplicació. Per exemple, suposem que una empresa que fabrica productes lactis (llet, formatges i iogurts) es planteja la possibilitat d’obrir una nova idea de negoci, un línia de productes lactis per a nadons de zero a tres anys. La fase inicial d’anàlisi estratègica suposarà la recollida d’informació sobre l’entorn i l’estudi dels recursos dels quals disposa l’empresa per poder dur a terme el projecte. La fase final d’implantació estratègica implica l’aplicació de l’estratègia a la pràctica, planificant el conjunt d’accions que l’empresa ha de realitzar per posar en el mercat la nova gamma de productes. © Mcgraw-Hill Education 229-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 3> La direcció estratègica de l’empresa Una empresa que es dedica a fabricar banyadors esportius per a dona i home decideix, atesa la gran competència que hi ha al sector, fer un canvi important d’estratègia: obrir una línia de negoci especialitzada en banyadors per a un ús no esportiu, amb dissenys de gran personalitat i materials molt tècnics. L’empresa formula el procés estratègic amb els diferents apartats que el defineixen. Planteja una de les etapes d’aquest procés i avalua’n les alternatives estratègiques. L’avaluació d’estratègies alternatives implica definir altres estratègies que complementin o substitueixin l’estratègia principal, amb la intenció de donar resposta a qualsevol canvi en l’entorn que pugui alterar la planificació inicial. Parlant de forma col·loquial, seria com tenir un «pla B». En el cas de la nova línia de negoci de banyadors no esportius amb dissenys extremats i materials exclusius com a fet diferencial, poden existir diverses línies o estils estètics per triar. Encara que l’empresa hagi realitzat el seu estudi de mercat per investigar quins estils tindran millor acceptació, fins que no arribi el moment d’avaluar el nivell de vendes de la nova gamma de productes, no se’n podrà conèixer l’èxit. Si es proposen estils alternatius a la línia seleccionada, en el cas que aquesta a la pràctica no tingui molt èxit, l’empresa els podrà fer servir per mirar de millorar els resultats. 4> Una empresa industrial fabrica vehicles de diferents tipus: turismes, camions i motocicletes. La direcció de l’empresa ha decidit iniciar un pla per a renovar l’oferta de turismes, ja que ha notat que als últims tres anys les vendes han crescut molt poc, malgrat que, en general, el sector passa un bon moment i els models dels competidors directes han experimentat increments notables quant a les vendes. Quin tipus d’estratègia creus que vol engegar? Raona la resposta. Es tracta d'una estratègia de negoci, ja que se centra en un dels elements de les unitats de negocis que té l'empresa. 5> Fes una recerca i posa exemples reals d’empreses amb unitats de negoci. Existeixen nombrosos exemples de grans empreses que dins d’un mateix conglomerat industrial, desenvolupen diferents unitats de negoci. Una d’elles, és l’empresa japonesa Honda que té una gran varietat de negocis: automòbils, motocicletes, maquinària per a jardineria i agricultura, motors nàutics i embarcacions, maquinària industrial diversa, etc. Un altre exemple significatiu podria ser Nestlé, que disposa de diferents línies de productes: dietètica, menjar en llauna, aliment infantil, gelat, aliment per a mascotes, cafè… (Aquarel, Litoral, Solís, Nescafé… són alguns dels exemples de les seves marques comercials). 6> Una estratègia de costos baixos implica necessàriament que el preu hagi de ser inferior al de la competència? Raona la resposta. Una estratègia de costos baixos pot tenir com a finalitat ampliar la quota de mercat o bé l'expulsió d'algun competidor directe. El més habitual és que això es manifesti en un preu inferior o similar al de la competència, però no és indispensable, depèn del tipus de mercat i el grau de competència. © Mcgraw-Hill Education 230-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 La direcció estratègica de l’empresa En els casos en què l’empresa no vulgui iniciar una guerra de preus amb els competidors o que no vulgui alterar el preu del producte, caldrà que implementi una solució tecnològica o operativa que li permeti incrementar els marges de benefici. Per exemple, en el cas d'una empresa que estigui explotant una concessió administrativa, com ara els peatges d'una autopista, si els preus estan fixats de forma oficial i vol incrementar els seus beneficis, haurà d’aplicar una estratègia de costos baixos. 7> Sempre es pot aplicar una estratègia de diferenciació? Creus que hi ha situacions a les quals no es pot? Posa’n un exemple. El límit d’una estratègia de diferenciació està en la capacitat de segmentar un producte concret; és a dir, si un producte és difícilment segmentable, com pot ser la venda de benzina, l’estratègia competitiva no es desenvoluparà en la diferenciació, sinó potser en una estratègia de preus baixos o en el fet d’oferir un valor afegit, com les botigues de conveniència, és a dir, les botigues que hi ha a les benzineres. 8> Digues si l’afirmació següent és certa o no: «Una de les barreres principals en un mercat és una inversió inicial elevada. Què vol dir això? Doncs que, com més gran hagi de ser la inversió mínima necessària per a iniciar un negoci, més fàcil serà que hi entrin nous competidors.» Aquesta afirmació és falsa a la seva part final, ja que com més elevada sigui la inversió inicial necessària per començar un negoci, més difícil serà l'entrada de nous competidors, ja que això és una barrera d'entrada. Per exemple, una de les raons per les quals la companyia ferroviària RENFE no té competència és que els competidors tenen una barrera d'entrada molt gran, que és l'elevadíssima inversió inicial en xarxes ferroviàries. Aquesta és la característica comuna de la majoria de monopolis. 9> Com s’explica que una elevada diferenciació d’un producte sigui una reducció de les amenaces de productes substitutius? Posa un exemple que ho il·lustri. La diferenciació d’un producte fa que una o més d’una de les seves característiques essencials, esdevinguin diferents que els productes substitutius de la competència. Això comporta que al fer-se més singulars, es reforci la seva posició competitiva. Activitats finals 1. Què és l’anàlisi estratègica? De què es compon? L’anàlisi estratègica és aquella que estudia els factors que fonamenten una estratègia empresarial i que s’han de tenir en compte per definir-la. Aquests factors poden ser: Entorn econòmic i social: característiques dels factors que envolten l’empresa i que defineixen l’entorn socioeconòmic. Expectatives dels socis de l’empresa: què és el que volen i quines són les seves inquietuds respecte a l’empresa. Capacitat estratègica: els recursos de què disposa l’empresa per iniciar una estratègia. © Mcgraw-Hill Education 231-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 2. La direcció estratègica de l’empresa Explica què caracteritza una estratègia operativa. Posa’n un exemple. Una estratègia operativa és aquella que centra els seus objectius en aspectes específics d'un departament de l'empresa o que li afecten de forma concreta dins del curt termini a nivell de funcionament diari de l’empresa. Si suposem el cas d'una empresa que fabrica vehicles industrials (carretons elevadors o grues autoportants), una estratègia operativa seria, per exemple, aquella a la qual es decidís revisar el sistema de control de qualitat per incidir de forma més intensa a les incidències per falta de qualitat que últimament estan provocant més problemes dels habituals. 3. Quina relació hi ha entre l’estratègia d’una empresa i la definició de la missió, la visió i els valors corporatius? Amb la definició d’aquests tres elements l’empresa explica què ha de fer (missió), què vol ser (visió) i en què es creu (valors). D’aquesta forma l’estratègia queda limitada i caracteritzada. Per dir-ho d’una altra manera, una empresa defineix la missió, la visió i els valors corporatius per concretar els seus objectius i de quina manera els vol assolir. 4. Fes una recerca per Internet i troba la pàgina web corporativa de dues empreses o institucions del sector de la salut. Localitza la missió, la visió i els valors que tenen i compara’n els resultats. Resposta oberta. Una possibilitat seria buscar la informació corporativa d’un hospital i d’una mútua d’accidents laborals. 5. Considera el cas d’una empresa que ha aplicat una estratègia de lideratge en costos. Explica com es pot traslladar la millora en despeses al preu del producte, i si existeix més d’una alternativa. Si es baixen els costos d'un producte, l'empresa disposa bàsicament de dues opcions en relació al preu: 1) Mantenir el preu, per la qual cosa estarà augmentant el marge de benefici unitari i, per tant, també el benefici de l'empresa. 2) Baixar el preu mantenint el marge de benefici. D'aquesta forma és possible que la baixada del preu augmenti la competitivitat del producte i les seves vendes s'incrementin, per la qual cosa pot augmentar el benefici de l'empresa. 6. Completa les frases següents: a) L’estratègia que consisteix a aplicar els avantatges competitius de l’empresa, sigui de lideratge en costos o de diferenciació del producte, en un segment de mercat concret, s’anomena segmentació. b) L’eina utilitzada per descompondre i analitzar cadascuna de les activitats que es duen a terme en una organització per fabricar i vendre un producte o servei determinat s’anomena cadena de valor. c) El conjunt de característiques internes que una empresa ha de desenvolupar per obtenir i reforçar una posició d’avantatge davant els competidors s’anomena avantatge competitiu. d) Quan una empresa presenta unes despeses inferiors a les dels seus competidors, en un determinat producte o servei d’una qualitat similar, adopta una estratègia líder en costos. © Mcgraw-Hill Education 232-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 7. La direcció estratègica de l’empresa Quines condicions s’han de donar per poder aplicar amb èxit una estratègia de costos baixos de producció? La principal condició és l’existència d’un avantatge competitiu a nivell tecnològic o operatiu que permeti realment a l’empresa produir amb uns costos significativament inferiors als de la competència. 8. Que és la creació de valor ? És sempre la base d’una estratègia competitiva? La creació de valor és una estratègia en la qual s’adopta o s’afegeix una característica nova o un factor innovador que permet que el producte tingui més èxit comercial. Es tracta fonamentalment d’una estratègia competitiva, ja que és en l’entorn competitiu on el factor diferenciador que suposa aquesta creació de valor pot ser un element important. 9. Considera la cadena de valor d’una empresa i explica la diferència entre activitats primàries i activitats de suport. Posa un exemple de cadascuna. Les activitats primàries són les que aporten valor a un producte, per exemple la fabricació del pa. En canvi, les activitats de suport no aporten valor afegit però són necessàries pel funcionament de l’empresa, com el departament de comptabilitat. 10. Penses que la finalitat de totes les estratègies és la millora de la situació competitiva de l’empresa? Sempre que una empresa operi en un mercat competitiu, la gran majoria de les seves estratègies tindran com a objectiu directe i primordial millorar la seva posició competitiva. Però això no es dona de forma exclusiva, ja que a vegades una empresa vol influir sobre detalls que no impliquen una millora a nivell competitiu, per exemple, si actua en règim de monopoli o de competència monopolista. 11. Quina condició s’ha de donar per l’aplicació d’una estratègia de diferenciació segmentada? Explica la relació que hi ha amb la segmentació. La principal condició és que realment hi hagi la possibilitat comercial d’explotar una línia de segmentació que aporti elements competitius a l’empresa, és a dir, que existeixi la possibilitat que l’empresa pugui diferenciar-se dels competidors mitjançant l’explotació d’una estratègia de segmentació del producte. 12. Quins factors creus que s’han de donar perquè una estratègia fonamentada a la diferenciació segmentada tingui èxit? Explica la relació que hi ha amb la segmentació. El principal factor necessari és que el producte es pugui segmentar, ja que no tots els productes són susceptibles de segmentar-se. D’aquests forma l’empresa podrà oferir un valor afegit rellevant amb la diferenciació. És per això que la segmentació és crucial per aplicar una diferenciació segmentada. 13. Suposem la situació d’un mercat molt competitiu en el qual hi ha moltes empreses de dimensions i capacitats productives similars, que produeixen el mateix producte amb un grau molt alt d’homogeneïtat, i cap no té una posició privilegiada. Creus que una empresa pot triar una estratègia competitiva basada en els preus baixos? Una estratègia de preus baixos només tindrà èxit si una de les empreses té una capacitat financera superior, que li permeti suportar millor els costos d’aquesta estratègia. O bé, si té un avantatge productiu a nivell tecnològic que li permeti © Mcgraw-Hill Education 233-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 La direcció estratègica de l’empresa produir a un cost més baix. En cas contrari, a causa de l’homogeneïtat del mercat, no serà factible desenvolupar amb èxit aquest tipus d’estratègies. 14. Una empresa que té com activitat única la confecció de camises clàssiques per a home es planteja la possibilitat d’oferir un nou producte: una gamma de samarretes per al públic més jove. De quin tipus d’estratègia estem parlant? Raona la resposta. Es tracta d’una estratègia de negoci, ja que vol iniciar una línia d’explotació nova amb una gamma nova de productes. 15. Comenta la veracitat de l’afirmació següent: «La direcció estratègica de l’empresa ha de prendre una decisió important si vol desenvolupar la companyia, triar un dels tres nivells d’estratègia empresarial: la corporativa, la de negoci i l’operativa.» Aquesta afirmació és certa, ja que quan es crea una empresa o aquesta vol donar una empenta important a la seva activitat, ha de decidir en quin àmbit de l’estratègia vol centrar les millores, és a dir, en quins àmbits té possibilitats reals d’èxit. Cal recordar que també hi pot haver estratègies que combinin factors dels tres àmbits. 16. Creus que hi ha alguna diferència entre l’aplicació d’una estratègia corporativa o d’una estratègia de negoci en una gran empresa? I si considerem el cas d’una pime? En el cas de les grans empreses, caracteritzades per tenir diferents línies de negoci, i en alguns casos poc relacionades entre elles, la diferència entre una estratègia corporativa que afecta a tota l’empresa i una estratègia de negoci és fonamental perquè aquesta només afecta a una part molt concreta de l’empresa. En canvi, en el cas de les pimes la diferència és molt menor, ja que, per la dimensió reduïda de l’abast de les seves activitats, és habitual que disposin d’una única línia de negoci, amb la qual cosa la distinció entre ambdues estratègies no té gaire sentit. 17. Considera el cas d’una empresa que té un proveïdor que opera en el seu mercat de forma gairebé monopolista. Com afecta aquesta circumstància a la situació competitiva de l’empresa? Negativament, ja que això suposa un increment de la capacitat de negociació dels proveïdors, cosa que pot empitjorar la situació competitiva de l’empresa. 18. Considera el cas d’una empresa que té com a activitat fonamental la producció i la distribució de calçat professional per a usos industrials i especialitzats. Es troba amb la circumstància que està experimentant una baixada de les vendes com a conseqüència de l’entrada de competidors estrangers que ofereixen productes de qualitat molt semblant però a preus inferiors. Com a reacció a aquesta situació adversa, la direcció de l’empresa es planteja diferents estratègies: a) Instal·lar maquinària més moderna que permeti a l’empresa produir amb qualitats més altes que els competidors, però amb un increment dels costos de producció del 15 %. b) Implantar una campanya agressiva de promoció amb molta publicitat que reafirmi la imatge de marca i permeti fidelitzar els clients. c) Reconsiderar l’activitat de l’empresa, i dins del sector del calçat, especialitzar-se en altres productes com ara el calçat esportiu. © Mcgraw-Hill Education 234-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 La direcció estratègica de l’empresa Explica quin tipus d’estratègia implica cada alternativa i comenta quins factors s’han de donar per tal que tinguin èxit, si creus que en poden tenir. Estratègia a): és operativa, ja que implica un canvi a l'estructura productiva de l'empresa a nivell de millora estratègica. Però també té un caràcter d'estratègia a llarg termini, atès que aquest canvi pot ser que no es pugui realitzar al curt termini. Estratègia b): té els elements d'una estratègia de negoci, ja que se centra a la potenciació d'una línia de negoci, que és la gamma de productes que ofereix l'empresa, on es proposa millorar certs aspectes molt específics de la seva acció comercial. Estratègia c): es podria considerar de negoci, atès que es basa a obrir i explotar noves línies de negoci, oferint una nova gamma de productes, sempre que a nivell operatiu l'empresa disposi dels mitjans materials i humans per fer-ho. L'èxit de cada estratègia vindrà marcat per quins dels aspectes proposats de millora o reactivació de l'empresa implica una resposta a característiques intrínseques del mercat o doni millor resposta als canvis a la demanda. Per avaluar amb més fiabilitat les possibilitats d'èxit caldrà realitzar un estudi de mercat que analitzi les possibilitats reals de cadascuna de les estratègies. 19. Considerem el cas d’una empresa que opera en un mercat en situació de monopoli. Raona les respostes. a) Quina de les cinc forces competitives fa referència a aquesta situació? La força competitiva que hi fa referència és el grau de rivalitat dels competidors. b) Implica una bona situació de l’empresa? En el cas que hi hagi un monopoli, la posició competitiva de l’empresa en qüestió és bona, ja que no té l’amenaça dels competidors i pot explotar amb més llibertat i marge de maniobra les possibilitats del mercat. c) I si opera en un mercat en situació de competència perfecta? Si, en canvi, el mercat en què opera l’empresa és de competència perfecta, és a dir, de molts competidors de dimensió prou petita per no tenir capacitat d’influir sobre el mercat de forma individual, la situació competitiva és diferent. Tindrà més limitacions i sempre haurà de tenir en compte que qualsevol estratègia pot tenir una resposta per part de les empreses de la competència. En aquest cas, les estratègies que pot posar en pràctica seran diferents que en la situació de monopoli. 20. Suposem el cas d’una empresa que elabora productes làctics que ha desenvolupat una unitat de negoci amb la producció d’un tipus de llet d’alta qualitat per als consumidors d’ingressos alts que estan disposats a pagar més. Quin és el tipus d’estratègia competitiva? En aquest cas podem suposar que l’empresa està aplicant una estratègia competitiva de diferenciació, ja que ha decidit centrar-se en la producció de llet per als consumidors que estan disposats a pagar un preu més alt per una llet que sigui de més qualitat. Aquest exemple d’estratègia es pot resumir amb el lema «La qualitat té un preu». © Mcgraw-Hill Education 235-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 La direcció estratègica de l’empresa 21. El Ribot, SL, és una empresa que es dedica a fabricar mobiliari de cuina, es planteja millorar la seva posició competitiva al mercat amb una estratègia competitiva de diferenciació. a) En què consisteix aquesta estratègia? Es vol que els clients percebin aquest producte com a únic, diferent dels de la competència. b) Com hauria d’actuar El Ribot, SL, per tenir èxit? L’èxit d’aquesta estratègia rau en trobar una característica o un factor que faci que sigui significativament diferent dels de la competència. 22. Considera el cas d’una empresa que fabrica diferents models de teclats per ordinadors. L’equip directiu vol revifar la capacitat competitiva de l’empresa produint també ratolins i pantalles per a ordinadors. a) De quina estratègia competitiva estem parlant? És una estratègia de diversificació. b) Existeix alguna limitació a l’aplicació d’aquest tipus d’estratègies? La limitació estarà en allò que pugui absorbir el mercat. En aquest cas produir ratolins i pantalles és diferent que produir teclats, però està molt relacionat, ja que són productes complementaris. 23. Llegeix el text següent i a continuació fes el que s’indica: Definició i principals tipus de diversificació empresarial (ARAS KEROPYAN, EAE Business School, 20 de desembre de 2017) a) Explica breument què és la diversificació. La diversificació és ampliar l’abast de l’activitat de l’empresa amb nous productes que permetin aprofitar oportunitats de negoci. b) Quins són els dos tipus de diversificació que s’expliquen en el text? La primera forma de diversificar és que la pròpia empresa desenvolupi les noves branques del seu negoci en contraposició, mentre que la segona forma de diversificació que explica el text, implica la compra o la fusió amb altres empreses que ja estaven oferint aquest producte o gamma de producte que l’empresa vol incorporar a la seva oferta comercial. c) Explica què significa «la diversificació del risc» com a avantatge de la diversificació. La diversificació permet repartir el risc entre les diferents branques del negoci, reduint el seu efecte negatiu, ja que és més difícil que totes les branques del negoci vagin malament. d) Per què creus que la diversificació permet aprofitar millor els recursos? Posa’n un exemple. Al diversificar, l’empresa pot utilitzar els seus recursos productius d’una forma més eficient, ja que hi ha més utilitzacions, com és el cas de les economies d’escala. e) Fes una recerca per Internet i investiga empreses reals que siguin exemples de diversificació empresarial. Resposta oberta. © Mcgraw-Hill Education 236-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 La direcció estratègica de l’empresa Comprova el teu nivell 1. Una empresa té un avantatge competitiu quan: a) Els resultats de les seves accions mostren un comportament creixent. b) Opera en un mercat molt competitiu. c) Posseeix una característica que manca a la resta de competidors. d) Hi ha molts competidors en un mercat. 2. Una estratègia que es fonamenta en la potenciació de l’activitat global de l’empresa és: a) Operativa. b) Corporativa. c) De negoci. d) Financera. 3. Identifica quin dels següents factors és una barrera d’entrada en un mercat: a) Elevada inversió inicial. b) Dificultats per desinvertir. c) Amenaces de productes complementaris. d) Amenaces de productes substitutius. 4. Una estratègia operativa és la que té com a objectiu la utilització eficient dels recursos de l’empresa. És certa o falsa aquesta afirmació? a) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia corporativa. b) Cert. c) Falsa, ja que es tracta d’una estratègia de negoci. d) Falsa, perquè es tracta d’una estratègia financera. 5. Una estratègia corporativa és d’un abast més ampli que una estratègia de negoci. a) Cert. b) Fals; és d’abast inferior. c) Fals; no hi ha diferència. d) És indiferent. 6. La dimensió temporal d’una estratègia operativa normalment és: a) A curt termini. b) A mitjà termini. c) A mitjà i llarg termini. d) A llarg termini. © Mcgraw-Hill Education 237-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 7. La direcció estratègica de l’empresa L’estudi de la capacitat estratègica és un element: a) De la implementació de l’estratègia. b) De l’elecció estratègica. c) D’una estratègia operativa. d) De l’anàlisi estratègica. 8. Una estratègia que es fonamenta a oferir un producte substancialment diferent de la competència és: a) Operativa. b) Corporativa. c) De diferenciació. d) De costos baixos. 9. Una estratègia corporativa té una dimensió temporal: a) A llarg termini. b) A mitjà termini. c) No té dimensió temporal remarcable. d) A curt termini. 10. Una estratègia operativa s’aplica en l’esfera més general de l’estratègia empresarial: a) Fals, ja que està en el terme mitjà. b) Cert. c) Fals, ja que està en el terme inferior. d) Cert, però només en el cas d’una estratègia corporativa. Prepara la prova 1. Respon les preguntes següents: a) Què és el poder negociador de proveïdors i clients? (0,5 punt) La capacitat que poden tenir de negociar les condicions de les compres (proveïdors) o de les vendes (clients) amb l’empresa. Aquest poder el poden utilitzar per imposar les seves condicions. b) Com influeix en la situació competitiva de l’empresa? (0,5 punt) Quant més poder de negociació tinguin els clients i els proveïdors pitjor serà la situació competitiva de l’empresa, ja que li poden imposar condicions que no beneficiïn a l’empresa. c) I el grau d’informació disponible de proveïdors i clients? (0,5 punt) Quant més informació es disposi dels clients i proveïdors, l’empresa podrà planificar millor les seves estratègies, i com a conseqüència podria millorar la seva capacitat competitiva. © Mcgraw-Hill Education 238-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 La direcció estratègica de l’empresa 2. En quin sector creus que es trobaran més barreres d’entrada en el de les farmàcies o el dels restaurants? Raona la resposta. (1,5 punt) En els dos sectors hi haurà barreres d’entrada ja que es requereix una elevada inversió inicial, però en el sector de les farmàcies encara hi haurà més barreres, ja que caldrà una autorització administrativa per obrir el negoci. 3. Una empresa opera en un mercat molt competitiu en què els marges comercials són molt reduïts i en què el producte és molt homogeni i amb poques possibilitats de diferenciació. a) Quines són les estratègies competitives que no serà convenient aplicar? (1 punt) En aquest cas no es podran aplicar estratègies basades en preus reduïts o en la diferenciació, perquè no hi ha marge operatiu per aplicar-les. Si les empreses són molt semblants en capacitat i dimensió operativa, tampoc serà factible aplicar una estratègia de costos baixos de producció. b) Si n’hi ha alguna que es pot aplicar, cal pressuposar alguna altra condició? (1 punt) Només tindran èxit aquelles estratègies que impliquin una relaxació d’aquestes característiques de competència perfecta com, per exemple, que una de les empreses del sector pugui implementar una innovació tecnològica que permeti aplicar estratègies basades en preus reduïts o de costos baixos, que permeti millorar els resultats econòmics. 4. Respon breument cadascuna de les qüestions següents: a) És el mateix la missió i la visió d’una empresa? Posa un exemple on es vegi la diferència. (0,5 punt) La missió d’una empresa consisteix en el què ha de fer per assolir els objectius que s’ha marcat. En canvi, la visió d’una empresa consisteix en allò que vol ser en el futur. b) Explica què significa per a l’empresa l’aplicació d’una estratègia d’enfocament. Quina relació té amb la segmentació? (0,5 punt) L’enfocament o alta segmentació implica especialitzar-se en una possibilitat d’un mercat, explotant un lideratge en costos o bé, aplicant una diferenciació. La relació amb la segmentació és molt estreta ja que implica definir els diferents segments que es poden explotar d’un producte i triar aquell que impliqui més oportunitats de negoci. c) Quan una empresa fa la seva anàlisi estratègica, com l’influeix la capacitat estratègica? (0,5 punt) Abans d’aplicar una estratègia, s’ha d’estudiar els elements que limitaran quin tipus d’estratègia es pot implementar. Aquests elements són els que formen l’anàlisi estratègica. Un d’aquests elements és la capacitat estratègica, que és el conjunt de recursos que disposa l’empresa per desenvolupar una estratègia. Entre aquests recursos també estan les capacitats de l’empresa a nivell organitzatiu. Habitualment això es tradueix en definir els punts forts que s’han de potenciar i els punts febles que s’han d’evitar. © Mcgraw-Hill Education 239-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 10 La direcció estratègica de l’empresa d) Què són les barreres de sortida? Posa’n un exemple (0,5 punt) Les barreres de sortida determinen la facilitat que té una empresa per abandonar una activitat i sortir del mercat. Això és fonamentalment la capacitat per desinvertir i recuperar els recursos que es van destinar al negoci. Per exemple, si un restaurant vol tancar i finalitzar la seva activitat, es troba que ha hagut de realitzar notables inversions que no podrà recuperar (arreglar el local, adquirir mobiliari i equipaments de cuina, formar als empleats, etc.). Aquesta limitació impedeix que no surti del mercat fins que no pugui traspassar el negoci a algú altre. 5. Completa les següents frases amb el terme que trobis més adient: (1,5 punt) a) Una empresa ha decidit incorporar el respecte al medi ambient i la utilització en tots els seus àmbits d’un sistema productiu respectuós amb l’entorn, és a dir, està aplicant una estratègia corporativa. b) De les cinc forces competitives de Porter, les barreres d’entrada pertanyen a les amenaces de nous competidors. c) L’avaluació d’alternatives estratègiques pertany a l’etapa d’elecció estratègica. d) La combinació de segmentació i de la diferenciació és una estratègia d’enfocament. e) La visió consisteix en la imatge de futur de l’empresa, mentre que la missió és la raó de ser d’una empresa. 6. Llegeix el text següent i contesta les preguntes que hi ha a continuació: Estratègia de lideratge en costos: avantatges i inconvenients (EDENRED) a) Explica què és una estratègia de lideratge en costos, segons el que diu el text. (0,5 punt) El lideratge en costos consisteix en aprofitar una avantatge competitiu, com és l’aplicació d’economies d’escala o una innovació tecnològica exclusiva, per produir uns costos unitaris inferiors que els de la competència. b) Què és una economia d’escala? Quina relació té amb l’estratègia de lideratge en costos? (0,5 punt) Una economia d’escala és aprofitar la producció de grans volums de producte de forma que es puguin aprofitar millor els costos fixos de fabricació. Això permet reduir els costos mitjans unitaris i ser millor que la competència. c) Explica la raó per la qual es diu que l’estratègia de lideratge en costos pot servir com a barrera d’entrada. (0,5 punt) Si una empresa ha desenvolupat de forma intensa un lideratge en costos com a estratègia, això pot suposar una barrera d’entrada a nous competidors que no tenen encara la capacitat d’implementar aquests factors que els hi permetin tenir baixos costos de producció. © Mcgraw-Hill Education 240-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa Obertura d’unitat 1. Saps quins productes comercialitza l’empresa que va fundar Steve Jobs? Steve Jobs va fundar l’empresa Apple la qual comercialitza mòbils, tauletes, ordinadors, rellotges, etc. 2. A què es refereix Steve Jobs quan diu que la seva companyia ha ofert grans productes als seus clients? Es refereix a què la seva empresa ha ofert productes que són líders en el mercat com ara l’iPhone, el Mac, etc. 3. Creus que les empreses han d’actuar com la de Steve Jobs si volen obtenir més beneficis? Cada empresa opta per l’estratègia que creu més competitiva, ja que les empreses han d’anar creixent. En el cas de d’Apple, l’estratègia va ser incrementar la seva capacitat productiva. 4. Quin avantatge pot tenir per una empresa reduir la seva dimensió? Si una empresa redueix la seva dimensió li permet centrar-se en pocs productes o bé només amb un de sol. D’aquesta manera agafa avantatge competitiva a l’especialitzarse només amb determinats productes. Activitats 1> Explica què són les economies d’aglomeració i posa’n exemples. Les economies d’aglomeració són les concentracions d’establiments industrials i terciaris que se situen prop de mercats, amb la seva corresponent reducció de costos, degut a què aprofiten l'ús de serveis comuns (transport, comunicacions, etc.). 2> Quan s’empra la matriu d’Ansoff? Serveix per identificar oportunitats de creixement a les unitats de negoci de l'empresa. Reflecteix totes les combinacions entre el producte i el mercat amb les quals es pot trobar l'empresa per a créixer. 3> Busca informació de clústers que hi hagi a Catalunya. Esbrina a quina activitat econòmica es dediquen, quines empreses els integren, quin objectiu persegueixen i on es troben localitzats. Resposta lliure. Es pot consultar la web d’ACCIÓ (Agència per la competitivitat a l’empresa) en la qual es pot trobar la relació de clústers que hi ha a Catalunya. http://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/clusters/cluster/?utm_source=acci o-home&utm_medium=link&utm_campaign=que-cal-fer-si-adherir-cluster 4> Explica la diferència que hi ha entre la fusió pura i la fusió per absorció. La fusió pura és la unió entre diverses societats per crear una de nova. L'empresa que sorgeix com a fruit de la negociació de les altres, assumeix els drets i les obligacions de les empreses que es dissolen (sense liquidar-se) i formen un patrimoni únic. © Mcgraw-Hill Education 241-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa La fusió per absorció significa que una més d’una empresa. L’empresa que patrimoni l’assumeix l’empresa que ha l'absorció, als amos de l'empresa que accions. empresa adquireix (per tant, absorbeix) una o és absorbida s’extingeix de manera que el dut a terme l’absorció. En funció de com es fa desapareix se'ls pot pagar amb diners o amb 5> El procés de globalització que afecta actualment les empreses contribueix a la seva internacionalització. a) Què són les multinacionals? Les empreses multinacionals són societats mercantils que tenen una gran capacitat productiva o que són el resultat d’una concentració i fusió d’empreses que busquen nous mercats. Com més necessitats tinguin aquests mercats, més incentius hi haurà perquè les empreses s’hi instal·lin. Aquests mercats es localitzen en països diferents dels d’origen de les empreses. b) Quin efecte té la globalització sobre aquestes empreses? La globalització és l’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem de crear una economia mundial en la qual cada economia participant depèn de les altres. Això ha ajudat a què empreses que en un principi només estaven ubicades en un país es poguessin internacionalitzar a l’obrir filials a d’altres països. 6> En quina estratègia d’internacionalització ubicaries l’empresa Ikea? Ikea utilitza una estratègia global, ja que actua en tots els països on està present de la mateixa manera. La internacionalització global tracta d’obtenir un avantatge competitiu que consisteix en centralitzar els recursos globals per a tots els països on opera, així doncs, tota l’administració es du a terme en el país d’origen. 7> Explica quina relació tenen els conceptes següents: internacionalització, multinacional i deslocalització. Les multinacionals són empreses que tenen recursos per obrir-se camí fora del país d’origen, és a dir, s’expandeixen; aquest fenomen se’l coneix com a internacionalització. La deslocalització consisteix en traslladar l’empresa o part d’ella a un altre lloc per tal d’abaratir costos. 8> Pot ser una pime una multinacional? És difícil que una pime per si sola arribi a esdevenir una multinacional, ja que per créixer i expandir-se cap a l’exterior es necessita capital i recursos que moltes vegades les pimes no tenen. Una de les opcions que tenen les pimes per internacionalitzar-se és fusionar-se amb altres empreses. 9> Busca exemples d’empreses de la teva població que siguin multinacionals i d’altres que siguin pimes. Pots resoldre aquesta activitat en grup. Resposta oberta. Pot suggerir-se a l'alumnat que cerqui exemples d’empreses que comptin amb centres de producció propers, encara que no estiguin al propi municipi. 10> Explica quines noves oportunitats de negoci poden sorgir a les empreses arran de la influència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Creus que també poden aparèixer noves amenaces? Raona la resposta. © Mcgraw-Hill Education 242-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa Fonamentalment, les noves oportunitats de negoci provenen de totes aquelles possibilitats que impliquen les tecnologies de la informació i de la comunicació per als negocis que es poden considerar «tradicionals». Un exemple senzill: la venda d’entrades per a espectacles teatrals i musicals ha canviat radicalment en els darrers temps des que es poden adquirir a través d’Internet, amb la qual cosa s’ha facilitat el procés i possiblement s’ha augmentat la demanda d’aquests esdeveniments. Un altre exemple semblant seria la manera com ha canviat el sector del transport aeri amb l’aparició de les companyies de baix cost, que basen una part important del seu negoci en la venda de bitllets a través d’Internet. Les amenaces poden aparèixer pel desenvolupament de la competència a negocis que potser no han introduït de manera prou intensa les tecnologies de la informació i de la comunicació. També poden venir per una dependència excessiva de plataformes tecnològiques que comporten una inversió important i que poden quedar desfasades en un ambient d’innovació tecnològica contínua. 11> Identifica quins béns o serveis que consumeixes o utilitzes habitualment provenen de la relació entre l’empresa i les tecnologies de la informació i la comunicació. Actualment, els exemples més corrents són els relacionats amb la banca electrònica i el comerç electrònic en totes les seves facetes. Cada vegada és més habitual que els usuaris de banca operin i consultin els seus comptes bancaris a través d’Internet. De la mateixa manera, l’adquisició de béns i serveis a través d’Internet és molt habitual: bitllets d’avió, reserves hoteleres, entrades de cinema, música, llibres i, fins i tot, compres del supermercat. Lectura El grup francès Vente Privée compra la companyia catalana Privalia, que mantindrà el nom (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14 d’abril de 2016) Quin tipus d’operació han realitzat aquestes dues empreses? L’operació és una fusió per absorció. Per què creus que l’empresa Vente Privée li interessa tenir presència a Espanya i Itàlia? Li interessa estar present en aquests països per tenir una quota de mercat més gran. Busca informació sobre l’activitat empresarial de Vente Priveé i fes un petit informe. Vente privée (̒venta privada̓, en francès) és una empresa francesa fundada al 2001 que organitza vendes privades online de productes de marca amb descomptes. Només els socis registrats poden accedir al lloc web de l’empresa que ofereix productes de tot tipus. https://secure.es.vente-privee.com/authentication/Portal/ES © Mcgraw-Hill Education 243-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa Els clústers nàutic, biomassa, logística i audiovisual entren al Catalonia Clusters (Via empresa, 30 de juliol de 2017) Creus que l’article s’ajusta a la definició de clúster? Sí, ja que un clúster consisteix en la concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret. Aquesta definició correspon amb el contingut de l’article. Digues si estàs d’acord amb aquesta afirmació: «A més, el 71 % de les empreses membres consideren que aquest tipus d’organitzacions genera impacte en la seva competitivitat, mentre que el 98 % asseguren que les iniciatives dels clústers aporten valor al seu sector.» Resposta oberta. Per un costat les empreses competeixen entre elles ja que són del mateix sector, però a la vegada el fet de col·laborar entre elles les pot afavorir ja que si cooperen poden dur a terme iniciatives que aportin valor. Què és un espai de coworking? El coworking vol dir ̒treball cooperatiu̓ o ̒treball en oficina compartida̓ i és una forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors, i pimes de diferents sectors, compartir un mateix espai de treball tant físic como virtual. Una pastisseria catalana inverteix 400 000 euros en una nova nau per començar a exportar (Vilaweb, 15 de gener de 2017) Quin objectiu té l’empresa Danès amb la inversió de 400 000 €? L'objectiu és incrementar la seva producció per expandir el negoci i començar a exportar a França i al Regne Unit. Quins avantatges i quins inconvenients se li plantegen a l’empresa Danès amb la decisió de començar a exportar a França i al Regne Unit? Els avantatges és que si el producte és ben acceptat pel mercat exterior, l’empresa pot incrementar molt les vendes i els seus beneficis. Entre els inconvenients hi ha que cal fer una inversió inicial important i hi ha el risc que el producte no es vengui tal com s’ha previst. Creus que fa bé mantenint el procés de fabricació tradicional? Quina altra possibilitat tindria? És possible que el tipus de producte que aquí funciona no agradi en el mercat exterior. Potser seria convenient que l'empresa analitzés els gustos i preferències del mercat al qual es vol dirigir i adaptar el seu producte a aquestes preferències. El Govern insta les pimes a «passar a l’acció» (TERESA ÁLVAREZ MARTÍN-NIETO, Cinco Días, 8 de setembre de 2017) L’article parla de la quarta revolució industrial, a què creus que es refereix? Es refereix a la digitalització, no només de la part de l’organització de l’empresa sinó del procés productiu. © Mcgraw-Hill Education 244-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa Com creus que pot afectar aquesta revolució industrial al món laboral? Resposta oberta. Els treballadors s’hauran de reciclar amb formació molt més tecnològica i seguiran sent necessaris però realitzaran tasques molt diferents a les actuals. Activitats finals 1. Quins serien els criteris de localització que s’haurien de tenir en compte per seleccionar el lloc on es podria ubicar una residència universitària? Indica’n com a mínim tres. Caldria tenir en compte la demanda del mercat; és a dir, s’hauria de seleccionar un lloc amb presència d’estudiants universitaris (un campus o una zona universitària). Si no es pot instal·lar en el mateix campus, interessaria que les comunicacions amb la zona universitària fossin les òptimes. Des del punt de vista d’empresa, s’haurien de tenir en compte totes les variables externes i adequar-se a les que interessin més, intentant sempre minimitzar costos, adaptant-se a l’entorn. 2. El Consell d’Administració de l’empresa Central Lletera, SL, ha decidit obrir un nou establiment d’envasat i distribució de productes làctics i n’està estudiant la localització. Digues breument tres factors de localització importants que s’han de considerar. Resposta oberta. A títol orientatiu n’oferim tres però poden ser altres: 3. La demanda del mercat. Cal analitzar si a la població o a la zona on es vol instal·lar l’empresa hi ha demanda cap al producte que es pretén oferir (futurs consumidors) i, a més, en quina situació es troba la competència. Cal fer, doncs, una anàlisi de mercat complet. Proveïment de matèries primeres. S’ha de valorar la qualitat de les matèries que es necessiten, el cost i la facilitat per a obtenir-les (terminis de lliurament, facilitat de pagament, etc.). El mercat de treball. Ens referim als possibles treballadors, als seus coneixements tècnics, al cost laboral, a la situació social i legal, etc. Imagina que vols obrir juntament amb dos socis més, una botiga de roba per a joves. On la situaries? a) En unes galeries on ja hi ha moltes botigues similars. b) En una zona on no hi ha cap botiga de roba per a joves. Comenta els avantatges i els inconvenients d’ambdues opcions. Pots fer l’activitat en grup. Resposta oberta. 4. Explica el significat de dimensió d’empresa. La dimensió d’una empresa és la capacitat de producció que té, de manera que està determinada per una sèrie de factors, com la tecnologia, el nombre de treballadors o el mercat. © Mcgraw-Hill Education 245-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa Alguns dels criteris que s’empren per a determinar la dimensió d’una empresa són: 5. Vendes o facturació. Capacitat productiva instal·lada (indica la producció realitzable a un ritme normal de treball i per a un grau òptim d’ocupació). Volum de producció (en unitats físiques o en unitats monetàries). Recursos totals en funcionament. Recursos propis. Plantilla de l’empresa. Valor afegit generat per l’empresa. Beneficis bruts (beneficis abans d’interessos i impostos). Busca informació d’empreses que s’hagin fusionat els últims anys. Esbrina a quin sector econòmic pertanyen i quin tipus de fusió s’ha produït. Resposta oberta. Es pot cercar informació en diaris impresos o digitals. 6. Explica per què creus que es creen els hòldings. Existeixen diversos motius com el d’abastar més mercat i de diferents sectors, reduir les càrregues fiscals, intentar rendibilitzar capitals, etc. 7. Explica la diferència entre càrtel i trust. Un càrtel és un grup d’empreses del mateix procés productiu que dominen pràcticament el mercat i es posen d’acord en els preus i en les estratègies de venda i/o en zones geogràfiques. Un trust és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir costos i dominar el mercat. 8. L’empresa Campestre, SL, va començar la seva activitat dedicant-se al sector lacti. Als seus primers anys de vida el seu objectiu fonamental va ser consolidar-se i augmentar el seu volum de vendes al mercat nacional. Quan el producte va anar consolidant-se, va llançar al mercat diferents varietats de productes: llet desnatada, rica en calci, amb soja, etc. Posteriorment, va adquirir una empresa dedicada a la producció de tetrabrics destinats a l’envasament de la llet. A l’última etapa del seu procés de creixement va adquirir un 85 % d’una empresa dedicada al sector de l’oci i el turisme. Identifica i explica les distintes estratègies de creixement que l’empresa ha dut a terme. Aquesta empresa ha realitzat diverses accions, algunes es poden classificar com a estratègies de creixement intern i altres de creixement extern. • Creixement intern de diversificació: llançament al mercat diferents varietats de productes: llet desnatada, rica en calci, amb soja, etc. • Creixement extern: adquisició de l’empresa de tetrabrics (això es considera una fusió per absorció) i una empresa del sector de l’oci (és una participació total d’una empresa encara que no pertany al mateix sector). Amb aquestes operacions de creixement extern també està diversificant els seus productes i serveis. © Mcgraw-Hill Education 246-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 9. L’estratègia de creixement de l’empresa Explica com es pot mesurar el creixement d’una empresa. El creixement d’una empresa es pot mesurar internament o bé externament . Quan parlem del creixem intern és recomanable fer-ho a partir de la matriu d’Ansoff: Productes Actuals Nous Actuals Penetració del mercat (Estratègia d’especialització) Desenvolupament de nous productes (Estratègia de diversificació) Nous Desenvolupament del mercat (Estratègia d’especialització) Diversificació (Estratègia de diversificació) Mercats A la matriu d’Ansoff veiem totes les combinacions a les que l’empresa pot accedir per créixer internament, a l’hora de relacionar els productes amb l’estratègia de mercat; estaria fent una estratègia d’especialització o una estratègia de diversificació. Pel que fa al creixement extern és més complicat, ja que depèn dels resultats a l’hora d’assumir les diferents formes de creixement (fusió pura, fusió absorció, clúster...). 10. A partir de la matriu d’Ansoff, indica les diferents possibilitats de creixement d’una l’empresa de conserves vegetals que elabora espàrrecs, tomàquets i pèsols que comercialitza a Catalunya, Llevant i Madrid. Matriu d’Ansoff Productes Actuals Nous Actuals Penetració del mercat (Estratègia d’especialització) Desenvolupament de nous productes (Estratègia de diversificació) Nous Desenvolupament del mercat (Estratègia d’especialització) Diversificació (Estratègia de diversificació) Mercats Estratègia d’especialització: tenint en compte la matriu d’Ansoff l’empresa de conserves pot tenir un creixement intern, ja que a través de polítiques comercials pot ampliar el seu mercat a la resta d’Espanya i inclús a Europa, oferint els productes que elabora actualment. Estratègia de diversificació: una altra opció és la de crear productes nous (bolets, mongeta tendra i cebes). Amb aquests productes pot intentar vendre’ls al seu mercat actual (Catalunya, Llevant i Madrid) o intentar expandir-se vers altres mercats com seria la resta d’Espanya i Europa. © Mcgraw-Hill Education 247-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa 11. Zara és una de les empreses del grup Inditex que actualment està present en més de quaranta països. L’activitat internacional, tant de Zara com de les altres empreses del grup, es planifica i gestiona des de La Corunya. Els dissenys dels productes són estandarditzats i centralitzats, i els preus es fixen per a tots els països des de la seu central. Partint d’aquesta informació, quina estratègia d’internacionalització creus que fa servir Zara? L’estratègia que utilitza Zara és la mateixa a tots els països en què s’instal·la i es planifica des de la seu central; per tant, utilitza una estratègia d’internacionalització global. 12. El Walt Disney Parks and Resorts és la divisió de l’empresa Walt Disney Company que construeix, dirigeix i coordina tots els seus parcs temàtics. Té parcs a diversos països, però a cadascun d’ells les atraccions són diferents, i cada parc atén als costums locals i es decora amb els llocs d’interès que puguin agradar al públic al qual va dirigit. Perquè tinguin èxit, l’organització prèviament ha d’investigar les preferències dels consumidors locals i adaptarse a aquestes. Busca informació sobre els diferents parcs temàtics de Disney i digues quina estratègia d’internacionalització utilitzen. Els parcs temàtics de la cadena són: • Walt Disney World Resort, a Florida. • Tokyo Disney Resort, a Tokyo. • Disney Cruise Line. • Disneyland Paris. • Hong Kong Disneyland. • Xangai Disneyland Resort. • Mèxic MundoDisney. L'estratègia és multidomèstica. 13. Llegeix el text següent i, a continuació, respon les preguntes: Només un 19 % de les pimes tenen plans de digitalització La digitalització és encara una assignatura pendent, especialment per a les pimes. Així es recull en el primer estudi sobre l’estat de la digitalització a les empreses i les administracions catalanes elaborat per l’Observatori Vodafone de l’Empresa. L’estudi mostra que tan sols un 19 % de les pimes disposa d’un pla de digitalització, un percentatge que arriba fins al 34 % en les empreses de més de cent treballadors. Amb tot, l’estudi mostra que les empreses catalanes estan quatre punts percentuals per sobre de la mitjana estatal, i també pel que fa a la implementació de tecnologies com ara la Internet de les coses o el big data, «el que probablement és degut a l’efecte que genera en les empreses, d’aquí el Mobile World Congress», explica el director territorial de Vodafone a Catalunya, Albert Buxadé. En tot cas, el balanç general és negatiu quant a la importància que les empreses concedeixen a la seva digitalització, en part perquè encara els costa entendre que, més enllà de facilitar el seu funcionament intern, «aquestes eines els poden ajudar a ser més competitius i a guanyar mercat», explica Buxadé. I © Mcgraw-Hill Education 248-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa entre les principals barreres que indiquen les empreses per implementar aquesta digitalització hi ha el cost i també el no disposar de personal format a les seves organitzacions. B. ROIG, El punt avui, 28 de novembre de 2017 a) Explica què és el big data. El big data o macrodades és un terme que fa referència a una quantitat de dades tant elevada que supera el software convencional per poder ser capturats i processats en un temps raonable i que no estan en un lloc físic. b) Creus que avui dia una empresa que competitivitat respecte una que ho està? no està digitalitzada perd Resposta oberta. La resposta hauria d’entreveure que avui dia sense la digitalització és complicat que una empresa sigui competitiva. c) Exposa la teva opinió davant d’aquesta afirmació extreta del text: «entre les principals barreres que indiquen les empreses per implementar aquesta digitalització hi ha el cost i també el no disposar de personal format a les seves organitzacions». Raona la resposta. Resposta oberta. És cert que una de les principals dificultats en què es troben les empreses per implementar la digitalització és el cost que comporta. D’altra banda, tot i que hi ha professionals que es van formant encara hi ha un bon nombre de treballadors que no estan prou formats. d) Saps què és el Mobile World Congress? A quin tipus de públic va dirigit? Es un congrés de caràcter anual sobre la comunicació mòbil que actualment se celebra a Barcelona. És el congrés més important sobre el sector de la comunicació i la tecnologia global i pretén fomentar la col·laboració internacional de les comunicacions mòbils inal·làmbriques. 14. Una empresa que produeix automòbils que està localitzada a Catalunya decideix traslladar la seva fàbrica a un país en vies de desenvolupament. a) Quin fenomen econòmic s’està produint? El fenomen que es produeix és el de la deslocalització. b) Defineix-lo. La deslocalització consisteix en el trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats fins a països en desenvolupament caracteritzats per tenir nivells sensiblement inferiors a la seva renda per càpita i, per tant, al salari mitjà de la població» (MARTA MUÑOZ GUARASA, Boletín Económico de Información Comercial Española). c) Quins criteris creus que haurà fet servir l’empresa per buscar una nova localització a l’estranger per fabricar automòbils? A l’empresa, en deslocalitzar-se, la primera cosa que l’interessa és reduir els costos, però també hi haurà altres factors que influeixen al moment de triar el lloc de destinació, com les infraestructures, la legislació, l’estabilitat política, el possible creixement del país, etc. © Mcgraw-Hill Education 249-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa 15. Llegeix el text següent i, a continuació, respon les preguntes: La deslocalització és filla de la globalització. Significa bàsicament traslladar la totalitat de la producció d’una empresa o part d’aquesta empresa a un altre país. La finalitat és evident: reducció de les despeses i augment de la rendibilitat. En una societat en què les distàncies i les comunicacions s’han reduït fins a extrems insospitables i en la qual l’alliberament de mercaderies i capitals és cada vegada més una realitat, les fronteres desapareixen i les empreses (especialment les multinacionals) no entenen de nacionalitats. Si poden produir més barat en un altre lloc, fugiran. Els seus destins solen ser les economies emergents. Les empreses es mouran buscant costos laborals moderats, condicions de treball més flexibles (menys exigències de seguretat, jornada laboral més llarga), legislacions menys rigoroses amb el medi ambient i una certa estabilitat política amb institucions que aporten confiança, així com un nivell mínim d’infraestructures i una certa qualificació professional. Molts països de l’Europa de l’Est, Amèrica Llatina i Àsia compleixen aquestes condicions. A Espanya ja hem assistit al tancament de nombroses empreses. Parlant des del punt de vista laboral, la deslocalització es tradueix com el tancament del centre i a l’extinció dels contractes […]. Les mesures solen consistir a la reducció dels salaris o bé a l’extensió de la jornada mantenint els mateixos sous. Als supòsits als quals la voluntat de l’empresa es manifesta com inamovible es produirà el seu tancament, instrumentalitzat normalment per mediació d’un expedient de regulació de llocs de treball, amb la inclusió de mesures com plans de prejubilació, indemnitzacions i propostes de recol·locació. La resposta a aquest fenomen implica incrementar els plans de formació i reconversió, així com el foment tant de l’R+D com d’un entramat empresarial de qualitat. JOSÉ MARÍA LASTRES, Negocios (Text adaptat) a) Quin objectiu aconsegueixen les empreses amb la deslocalització? L’objectiu és bàsicament reduir costos, tot i que de vegades n’hi hagi d’altres com la legislació, l’estabilitat política, etc. b) Quin és el destí de les empreses que se’n van? Per què? Els destins solen ser països que estan en procés de desenvolupament i de ressorgiment econòmic i, per tant, les condicions sempre seran més favorables per les empreses que s’instal·len. c) Quina conseqüència té la deslocalització per al país de procedència? Les conseqüències acostumen a ser la reducció dels llocs de treball i, per tant, l’increment de l’atur i el ressentiment general de l’economia, ja que la producció del país serà menor. d) Quin tipus de mesures es poden prendre per reduir la deslocalització? Intentar millorar les condicions laborals i fomentar plans de formació i reconversió, així com incentivar d’alguna manera les empreses perquè no marxin. © Mcgraw-Hill Education 250-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa e) De quantes maneres es poden deslocalitzar les empreses? Les empreses es poden deslocalitzar de forma general, és a dir, marxant tota l’empresa o bé de forma parcial, és dir, només es deslocalitza una part del seu procés productiu, normalment aquell part que genera més costos a l’empresa. f) Busca empreses que en el darrer any s'hagin deslocalitzat. En aquest cas la resposta és oberta. 16. Una conseqüència de la globalització de l’economia és la proliferació de les anomenades empreses multinacionals. a) Assenyala quatre característiques distintives d’aquest tipus d’empresa. Són empreses que, gràcies als resultats del seu conjunt (empresa matriu i filial), es compensen i equilibren. Tenen una gran resistència al mercat i, per tant, d'alguna forma, juguen amb avantatge respecte de la resta d'empreses. Les seves característiques serien: Tenen tecnologia punta, per això estan en constant creixement i, a poc a poc, absorbeixen el mercat i van fusionant empreses més petites. S'estructuren de tal forma que la matriu s'encarrega de la fixació de l'estratègia a seguir pel grup, establint la planificació i control del mateix, mentre que les filials s'encarreguen de les activitats productives del grup seguint les pautes que li marca la matriu. A causa de la seva grandària, estan en disposició d'aconseguir economies d'escala a la producció dels béns i serveis que comercialitzen. També gràcies a la seva grandària, tenen una importància clau al seu sector. La matriu exerceix el control directe o indirecte de les seves filials per mitjà de la seva participació al capital social de les mateixes. b) Posa un exemple d’empresa multinacional espanyola i justifica’l breument. Exemples: Telefónica, Inditex, Grifols, Ferrovial, Repsol. Totes elles són empreses de capital espanyol que operen en mercats internacionals. 17. Per què creus que les multinacionals volen instal·lar-se a altres països? El que persegueixen és ampliar el seu mercat i, en principi, cerquen mercats amb necessitats que poden atendre però sense oblidar els seus propis beneficis. 18. Com creus que es podrien millorar els punts febles o les característiques negatives de les pimes? Les característiques negatives de les pimes tenen difícil solució; malgrat això, i del pes específic que tenen a la societat espanyola, últimament reben ajudes de la Unió Europea, i això els suposa una ajuda per invertir en tecnologia, per exemple. 19. Completa les afirmacions següents amb la paraula que correspongui. En cas que siguin falses, justifica la resposta. a) La demanda del mercat és una de les variables que s’ha de valorar a l’hora de localitzar una empresa. b) Quan una empresa opta per l’increment de la capacitat productiva mantenint el mateix producte, o per l’augment de la varietat de productes i serveis, és a dir, © Mcgraw-Hill Education 251-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa quan vol diversificar la producció per a aconseguir nous mercats està duent una estratègia de creixement intern. c) La matriu d’Ansoff és útil per valorar les possibilitats de creixement intern. d) Clúster és la concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret. e) Quan una empresa n’adquireix una altra o altres, de manera que les adquirides s’extingeixen i el patrimoni és assumit per la primera. Depenent de com es faci l’operació, als amos de l’empresa que desapareix se’ls podrà pagar amb diners o amb accions, ens referim a una fusió per absorció. f) Una empresa fa servir una estratègia d’internacionalització multidomèstica quan descentralitza la seva organització en cada país al qual opera, és a dir, l’empresa dona una resposta més diferenciada per a cada filial segons les necessitats locals del país on opera. Comprova el teu nivell 1. La localització empresarial no depèn: a) De la forma jurídica de l’empresa. b) Del cost del sòl. c) Del tipus d’activitat. d) De la demanda prevista. 2. La dimensió d’una empresa fa referència a: a) L’espai ocupat per les seves instal·lacions. b) La distància als mercats als quals subministra. c) La capacitat de producció de les seves instal·lacions. d) La xifra de vendes. 3. Quan dues empreses s’uneixen i perden les seves personalitats jurídiques perquè n’apareix una de nova diem que s’ha produït: a) Una fusió. b) Una absorció. c) Una participació majoritària en el capital. d) Cap de les anteriors. 4. Quan una empresa vol ampliar mercats es diu que: a) Creix internament. b) Creix cap a l’exterior. c) Pot fusionar-se amb altres empreses. d) Totes són correctes. © Mcgraw-Hill Education 252-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 5. L’estratègia de creixement de l’empresa Les empreses amb localització internacional s’anomenen: a) Multinacionals. b) Hòldings. c) Càrtels. d) Clústers. 6. L’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem de crear una economia mundial, es defineix com a: a) Deslocalització. b) Internacionalització. c) Globalització. d) Dimensió. 7. Indica quina característica no és pròpia de les pimes: a) Poca capacitat financera. b) Depenen d’una empresa matriu. c) Creadores de feina. d) Organització flexible. 8. Indica quin d’aquests motius és el més important per a les empreses quan volen deslocalitzar-se: a) Minimitzar costos. b) Cercar un clima adequat. c) Buscar estabilitat política. d) Totes són correctes. 9. Una empresa, quan descentralitza l’organització a cada país en què opera, és a dir, quan l’empresa dona una resposta diferenciada a cada filial segons les necessitats locals, utilitza: a) Una estratègia global. b) Una estratègia transnacional. c) Una estratègia multidomèstica. d) Cap resposta és correcta. 10. Un dels inconvenients de les multinacionals és: a) L’escassedat de recursos. b) L’escassa capacitat per adaptar-se amb rapidesa. c) L’absència d’economies d’escala. d) Cap resposta és correcta. © Mcgraw-Hill Education 253-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa Prepara la prova 1. A la Rosa Claramunt li ha tocat La Grossa i ella i el seu marit volen conèixer aspectes qualitatius dels possibles negocis que poden muntar. Sap que aquests negocis serien: a) Obrir una perruqueria unisex. b) Un magatzem de components auxiliars de la indústria de l’automòbil. c) Del tercer no en sap res. Atès que la localització de l’activitat empresarial és una decisió estratègica important que condicionarà a curt i a mitjà termini l’activitat i els mateixos resultats de l’empresa, us demanen ajuda ja que volen que els digueu dues variables, diferents per cada cas, que tindrien en compte a l’hora de decidir la ubicació de la perruqueria i del magatzem. Justifiqueu l’elecció. (2 punts) Són moltes les variables que les empreses han de tenir en compte a l’hora de decidir la ubicació de l’activitat empresarial. En funció del tipus d’activitat es consideraran unes o altres. Algunes d’aquestes variables serien: El grau de desenvolupament d’infraestructures de transports i comunicacions. La proximitat a les fonts de primeres matèries. La proximitat als clients. L’accés a les xarxes de subministraments. El mercat de treball. El cost del terreny. El desenvolupament de la regió. La legislació fiscal, jurídica i mediambiental. La facilitat de crèdit. Factors demogràfics. En el cas de la perruqueria al tractar-se d’una empresa de serveis, caldria tenir en compte la proximitat amb els clients (un barri residencial, per exemple), el cost del terreny i els factors demogràfics (edat, nivell de renda, nivell cultural, etc., de la població). Per decidir la localització del magatzem s’hauria de tenir en compte el grau de desenvolupament de les infraestructures de transports i comunicacions (molt important en aquest cas per tal de garantir el transport i la comunicació dels components de la indústria de l’automòbil), l’accés a xarxes de subministraments i el cost del terreny, entre d’altres. 2. El procés de globalització que afecta actualment les empreses contribueix a la seva internacionalització: (1 punt) a) Defineix globalització. La globalització és l’extensió de les relacions econòmiques entre diferents països, fins a l’extrem de crear una economia mundial, a la qual cada economia participant depèn de les altres. © Mcgraw-Hill Education 254-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa b) Què són les multinacionals i quin efecte hi té la globalització? Una empresa multinacional és una companyia formada per una empresa matriu que té diverses filials que operen en diversos països i que comparteixen els mateixos objectius. La matriu és l’empresa originària de l’estat on s’inicia l’activitat i on radica la gestió de la companyia; les filials es creen per operar en altres estats. Per tant, les empreses multinacionals són les que s’han pogut aprofitar més del procés de globalització. c) Què són les pimes i quin efecte hi té la globalització? Les pimes són les empreses petites i mitjanes; per classificar-les es té en compte sobretot el nombre de treballadors i el volum de facturació. És a dir, amb menys de 50 treballadors i amb un volum de vendes igual o inferior als 10 milions d’euros l’any es considera petita; les mitjanes tenen entre 50 i 250 treballadors i un volum de vendes igual o inferior als 50 milions d’euros l’any. Aquestes empreses d’alguna manera han quedat al marge d’aquesta internacionalització, ja que la seva capacitat exportadora no ha estat suficient. A més, en general s’han fet visibles els aspectes negatius de les pimes, com ara la poca capacitat financera, l’obsolescència tecnològica i la poca activitat innovadora, així com el fet de no poder aprofitar-se de les economies d’escala, a les quals, en canvi, les multinacionals sí que hi tenen accés. 3. Respon raonadament les preguntes següents: (1 punt) a) Què entens per tecnologies de la informació i la comunicació. Es fa servir aquest nom per identificar aquells mitjans utilitzats pel tractament, d’emmagatzematge, processament i difusió de la informació i les dades. b) Explica alguna millora que hagi suposat Internet per a les empreses. Amb Internet la relació client-proveïdor s’intensifica perquè facilita la comunicació i es fa més senzill el procés de la compra (com ara la comanda al proveïdor, la consulta dels preus o les tarifes dels serveis), l’enviament de la factura i el control del procés de pagament. Pel que fa a la relació de l’empresa amb els seus clients, permet una millora en l’eficiència de la logística de l’empresa que s’adapta més bé a les necessitats dels clients en qüestió. 4. Explica en què consisteix el creixement intern a partir de la taula següent. Com s’anomena aquesta taula? (2 punts) Productes Actuals Nous Actuals Penetració del mercat (Estratègia d’especialització) Desenvolupament de nous productes (Estratègia de diversificació) Nous Desenvolupament del mercat (Estratègia d’especialització) Diversificació (Estratègia de diversificació) Mercats Aquesta taula s’anomena matriu d’Ansoff i serveix per identificar oportunitats de creixement a les unitats de negoci d’una empresa. © Mcgraw-Hill Education 255-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa El creixement intern d’una empresa consisteix en incrementar la seva activitat productiva mitjançant noves inversions. Tenint en compte la matriu d’Ansoff això es podria fer de dues maneres: 5. Estratègia d’especialització: es pot ampliar el mercat actual amb els mateixos productes o serveis que produeix l’empresa, a través de polítiques comercials. Estratègia de diversificació: crear productes nous que no estiguin presents en el mercat actual i, fins i tot, es podria vendre’ls a mercats diferents per intentar expandir-se. Indica si les afirmacions següents són certes o falses, justifica la resposta: (2 punts) a) Les petites i mitjanes empreses no poden dur a terme processos d’internacionalització. Fals, segurament els hi costarà més degut a la falta de finançament, però ho poden fer a través dels programes d’ajudes que ofereixen les administracions públiques. b) Quan una empresa n’absorbeix una altra, podem dir que s’està produint un creixement intern. Fals, la fusió per absorció és una possibilitat de creixement extern. Quan una empresa absorbeix una altra es produeix una ampliació de la capacitat i del volum d’operacions per mitjà de l’adquisició, la participació o el control d’altres empreses ja existents. En canvi, el creixement intern suposa augmentar la dimensió d’una organització mitjançant inversions en la seva pròpia estructura. c) Entre altres efectes negatius, les estratègies d’internacionalització provoquen la pèrdua de llocs de treball, la desindustrialització de determinats territoris, una disminució del teixit empresarial i la davallada del ritme de creixement econòmic del país. Fals, aquesta definició correspon a la deslocalització. d) La internacionalització multidomèstica és el mateix que la deslocalització però en països desenvolupats. Fals, la deslocalització multidomèstica és quan l’empresa descentralitza la seva organització en cada un dels països on està present, és a dir, l’empresa dona una resposta més diferenciada per a cada filial segons les necessitats locals del país on opera. e) A les pimes normalment els costa a accedir a les fonts de finançament. Cert. f) En cas que l’empresa vulgui incrementar la producció però sense canviar de producte, estarem davant d’una estratègia de diversificació. Fals, estarem davant d’una estratègia d’especialització. g) Una de les variables a tenir en compte per localitzar una empresa és el cost de la construcció i el solar. Cert. © Mcgraw-Hill Education 256-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa h) La matriu d’Ansoff és una eina que ens a ajudarà a identificar oportunitats de creixement a les unitats de negoci d’una empresa. Cert. i) Un càrtel i un trust són dos conceptes que volen dir el mateix però que càrtel s’aplica a pimes i trust a empreses grans. Fals. Un càrtel és un grup d’empreses del mateix sector productiu que dominen pràcticament el mercat i es posen d’acord en els preus i en les estratègies de venda. En canvi, un trust és un conjunt d’empreses que formen part de diferents fases del procés de producció i que intenten reduir despeses i dominar el mercat. j) Quan una empresa s’internacionalitza, trasllada les seves operacions als mercats internacionals. Fals, quan una empresa s’internacionalitza ven fora de les seves fronteres, però no té perquè traslladar-se a cap altre país. 6. El Barcelona Clúster nàutic en la seva pàgina web es presenta així: El Barcelona Clúster Nàutic es constitueix l’octubre del 2013 amb la vocació de convertir l’activitat nàutica en un dels motors de l’economia de la ciutat, la seva àrea metropolitana i el país, aprofitant l’existència d’un sector on convergeixen indústria, empreses, entitats i centres de recerca amb un alt potencial per generar riquesa i valor afegit. A partir d’aquesta presentació i de la definició de clúster, explica per què creus que es va crear aquest clúster, quins en poden ser els objectius i classifica els clústers en creixement intern o extern. (1 punt) Resposta oberta. Si ens basem en la definició de clúster, el Barcelona Clúster nàutic es va crear a nivell sectorial per reforçar el sector i per poder ser més competitius entre les empreses que el formen. Els clústers formen part del creixement extern. 7. L’empresa Leroy Merlin és una multinacional de capital francès, i defineix-ne l‘organització de la manera següent: L’originalitat de Leroy Merlin rau en l’autonomia de les empreses, la incorporació de les aportacions de cada país i la implicació dels col·laboradors. La unió d’aquests elements dona vida a la marca i la fa créixer. Explica les diferents estratègies d’internalització identifiques l’empresa Leroy Merlin. (1 punt) i digues amb quina Internalització multidomèstica: és quan l’empresa descentralitza la seva organització en cada país on està present, és a dir, l’empresa dona una resposta més diferenciada per a cada filial segons les necessitats locals del país on opera. Internacionalització global: tracta d’obtenir un avantatge competitiu amb una centralització de recursos globals per a tots els països on opera, i tota l’administració es du a terme des del país d’origen. Internacionalització transnacional: elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves estratègies de producció i de vendes sense tenir en compte d’on procedeixen, és a dir, de la filial que les proposa. Per tant, els centres dels diferents © Mcgraw-Hill Education 257-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 11 L’estratègia de creixement de l’empresa països on opera l’empresa aporten noves idees i productes per a ser explotats globalment. L’empresa Leroy Merlin utilitza una estratègia d’internalització multidomèstica. Passem a l’acció La revista econòmica nord-americana Fortune, publica cada any diverses llistes on classifiquen les empreses segons els guanys en brut que té i el perfil de les operacions que fa. D’entre aquestes classificacions destaca la llista Fortune Global 500 en la qual es recull les 500 millors empreses del món, segons el volum de facturació. Ara et proposem analitzar el negoci internacional de les principals empreses espanyoles que apareixen en la classificació del Fortune Global 500 a partir dels conceptes treballats en aquest bloc (unitats 10 i 11): estratègia i creixement. Les empreses necessiten planificar les seves estratègies per poder desenvolupar-se com a corporacions. Sovint aquest desenvolupament es basa fonamentalment en el creixement i una forma molt habitual de créixer és internacionalitzar l’empresa. Això implica accedir als mercats internacionals per vendre els productes. I en molts casos ha suposat el desembarcament en altres països per poder donar solidesa al negoci internacional. Tenint en compte això, es demana que prepareu un informe que reculli els resultats de la vostra anàlisi sobre una de les companyies espanyoles que formen part de les 500 companyies més grans del món. La informació econòmica que cal cercar és la següent: Sector i activitat econòmica. Dades corporatives (missió, visió i valors). Dades significatives (vendes, beneficis, actius, recursos propis, rendibilitats, nombre d’empleats, etc.). Descripció de la presència internacional. Estratègia d’internacionalització. Altres informacions rellevants: evolució recent, notícies, etc. L’objectiu d’aquesta activitat és la recerca d’informació de caire econòmic a Internet, en particular en una publicació especialitzada en la divulgació d’informació econòmica i empresarial com és la revista Fortune. Per aquesta raó es proposa de treballar amb la font original (en anglès), per tal d’elaborar un informe sobre les característiques de les empreses estudiades. Igualment es pretén que els alumnes puguin identificar en les descripcions de les empreses, aquelles variables que s’han estudiat en unitats anteriors i que serveixen per conèixer millor l’activitat d’aquestes corporacions i les seves característiques. El punt de partida és el resum que la mateixa revista mostra de cada empresa. Són les principals dades corporatives. A continuació es proposa ampliar i contrastar aquestes informacions consultant les pàgines webs de cada empresa per poder completar l’informe i entendre millor a què es dedica l’organització objecte de la recerca. © Mcgraw-Hill Education 258-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa Obertura d’unitat 1. Com creus que influeix la creativitat en el procés de creació d’una empresa? La creativitat és necessària per cercar idees de negoci noves que donin respostes originals a les necessitats del mercat. 2. Explica què entens per assumpció de riscos. Consideres què és una qualitat indispensable per ser emprenedor? L’assumpció de riscos és la capacitat de l’emprenedor per gestionar les amenaces de l’entorn, la incertesa sobre el projecte d’iniciativa i les pròpies febleses que presenta. És una qualitat que tot emprenedor ha de tenir, ja que li permetrà saber que el mercat és hostil i la supervivència del projecte d’iniciativa és incerta. 3. Creus que ser emprenedor està referit únicament al món dels negocis? Tothom pot ser emprenedor, no exclusivament en el món de la iniciativa empresarial. Es pot ser emprenedor en el treball, encara que sigui per compte aliè, o emprenedor en les relacions socials, donant sortida a inquietuds que poden beneficiar a la societat. 4. Fes una recerca per Internet de casos d’emprenedoria basats a aprofitar oportunitats del mercat. Resposta oberta. L’alumnat ha de saber que una gran majoria d’històries d’èxit empresarial són fruit de saber aprofitar les oportunitats que els mercats proporcionen. L’habilitat de l’emprenedor rau en identificar-les i saber aprofitar-les. Activitats 1> Elabora una taula amb els elements que cal tenir en compte en la creació d’una empresa: factors productius, variables endògenes i variables exògenes. Elements de creació d’una empresa Factors productius Recursos naturals Treball Capital Organització empresarial Tecnologia Variables endògenes Capacitat emprenedora i empresarial Idea de negoci Projecte d’autoocupació Disposició de recursos materials o financers Coneixements tècnics i professionals Variables exògenes Entorn institucional favorable Conjuntura econòmica Infraestructures públiques Disponibilitats dels mercats Localització © Mcgraw-Hill Education 259-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 2> La creació d’una empresa Creus que una situació de crisi econòmica pot afavorir la iniciativa emprenedora? Quines variables consideres que poden afectar més la decisió? Una situació de crisi econòmica afavoreix la iniciativa emprenedora, ja que en èpoques de crisi econòmica l’atur augmenta mentre que les opcions de feina disminueixen, per la qual cosa cal buscar alternatives. En aquest cas, les variables poden ser: cercar un projecte d’autoocupació, posar en pràctica coneixements tècnics i professionals que s’han adquirit treballant per compte d’altri, invertir el capital obtingut d’una indemnització com a conseqüència de l’acomiadament, etc. 3> Comenta quina relació hi ha entre la creació d’una empresa i la capacitat per afrontar riscos. La capacitat per afrontar riscos és un dels aspectes definitoris de l’activitat empresarial, ja que l’empresari normalment no pot controlar del tot les variables de les quals depèn l’èxit d’un projecte d’iniciativa empresarial o el nivell de beneficis que s’obtindran. Per aquesta raó, l’empresari ha d’acostumar-se a actuar i operar en un entorn incert. 4> Posa exemples en els quals la localització del negoci esdevingui una variable fonamental. Un exemple podria ser un quiosc de diaris i revistes, ja que s’ha de situar en un lloc per on passi molta gent per poder tenir prou demanda. 5> Investiga a Internet pàgines web o portals temàtics que fomentin o assessorin la creació d’empreses. A la unitat ja s’han recomanat les pàgines web institucionals més habituals: Direcció General de Política de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme): http://www.ipyme.org/ a. Canal Empresa (Generalitat de Catalunya): https://canalempresa.gencat.cat b. Barcelona Activa (Ajuntament de Barcelona): www.barcelonactiva.cat També pots consultar la pàgina web del teu ajuntament. 6> Comenta com es pot plantejar l’estudi de viabilitat comercial en l’exemple del projecte empresarial de la Marta i en Joan. El plantejament hauria de ser el següent: fer un estudi de mercat on es concreti el producte a oferir, els clients potencials als quals s’adrecen i les tècniques i els procediments més adequats per dur a terme la seva activitat. 7> Posa tres exemples de possibles negocis que podries iniciar a la ciutat o al poble on vius i fes-ne l’anàlisi DAFO. Resposta oberta. A l’anàlisi DAFO de cada negoci, cal fer esment d’aquests quatre elements: Debilitats: aspectes del projecte empresarial en què la competència esdevé superior. Fortaleses: aspectes del projecte empresarial en què se supera la competència. Amenaces: impediments i dificultats de l’entorn. Oportunitats: possibilitat d’explotar un valor afegit o un avantatge comparatiu. © Mcgraw-Hill Education 260-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa Activitats finals 1. Comenta la raó per la qual la capacitat per afrontar riscos ha d’anar acompanyada d’una actitud responsable de l’empresari. La capacitat per afrontar riscos té relació amb el fet que l’empresari ha d’acostumarse a operar i a prendre decisions en un ambient d’incertesa i de manca d’informació. Això, però, no vol dir que l’actitud de l’empresari sigui la de cercar les situacions de màxim risc empresarial, sinó que ha de ser prou responsable per valorar els riscos de les seves decisions. 2. Posa tres exemples d’iniciatives empresarials que es podrien crear amb relació a activitats d’oci i cultura. Per exemple, la creació d’un servei d’acollida dels fills mentre els pares van al cinema o al teatre. 3. Comenta quina opció és millor: comprar un local o llogar-lo. La decisió depèn del capital inicial disponible perquè si és alt permetrà comprar-lo. Si hi ha prou oferta de locals de lloguer a preus baixos, no caldrà invertir tants diners per adquirir-lo. 4. Comenta exemples en què la propietat d’un factor de producció pugui estimular un projecte d’iniciativa empresarial. Si es disposa d’un local situat en un lloc cèntric i amb possibilitats comercials, es pot estudiar quin és el tipus de negoci adient per explotar aquest fet inicial. Si tenim una casa gran en un poble amb animals, es podria transformar en una casa rural o bé en una casa de colònies. 5. Recorda el cas tractat en aquesta unitat com a exemple de projecte d’iniciativa empresarial de la Marta i en Joan. A partir de la informació sobre el negoci, les característiques i del que disposen, estudia quina seria la forma jurídica més adequada per a l’empresa. La forma jurídica més adequada seria la societat de responsabilitat limitada, perquè la inversió inicial no és gaire elevada. D’aquesta manera s’elimina el risc sobre el patrimoni personal dels socis, en cas que el negoci fracassi. Per la mateixa raó, també es podria seleccionar una forma jurídica amb responsabilitat il·limitada, com la societat civil privada, atès que no s’ha de realitzar una gran inversió per iniciar el negoci. 6. Proposa quins poden ser exemples de variables de la iniciativa empresarial per a la creació d’un restaurant. Per exemple, la localització en un lloc proper a una nova zona on s’ha instal·lat un complex de cinemes multisales i de locals d’oci. O la proximitat a un polígon industrial on no hi ha restaurants. 7. Si la localització del negoci comporta moltes vegades allunyar-nos de la competència, explica per què sovint hi ha zones on es concentren grups de negocis o de comerços que fan la mateixa activitat en competència entre ells. Posa exemples d’aquests casos. © Mcgraw-Hill Education 261-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa Això es dona en determinades ciutats, per l’estructura de la demanda i d’altres factors de l’entorn, ja que l’agrupació de negocis i comerços que fan la mateixa activitat actua com a reclam dels consumidors. Els concessionaris dedicats a la venda d’automòbils nous, per exemple, acostumen a estar localitzats en una zona, per facilitar el procés de decisió al consumidor que es planteja la possibilitat de comprar un automòbil i vol comparar entre les diferents marques. De vegades passa el mateix amb les zones d’oci, on un conjunt de bars, restaurants i discoteques es concentren en una zona determinada per atreure els clients. 8. Quins aspectes concrets de l’estudi de mercat es voldran conèixer per a un projecte de creació d’uns cinemes multisales? Un aspecte important serà l’estudi de la demanda potencial, que serà fonamental a l’hora de decidir i d’iniciar un projecte que necessita gran inversions. 9. Posa exemples de possibles projectes d’iniciativa empresarial en els quals la variable fonamental sigui un projecte d’autoocupació. Un exemple seria el cas d’un estudiant que, un cop finalitzats els seus estudis de dret, vol exercir lliurement la seva professió i obre un despatx d’assessorament laboral i mercantil. Un altre exemples seria el d’un treballador per compte d’altri que coneix el seu sector i adquireix els béns i equipaments que li permeten realitzar l’activitat per compte propi. 10. Explica què és el know-how i posa exemples en els quals esdevingui una variable important per crear una empresa. El coneixement dels aspectes fonamentals d’un producte a través de l’experiència prèvia, pot ser la variable que marqui la diferència entre l’èxit i el fracàs d’una iniciativa empresarial, ja que aquest know-how adquirit permet ampliar satisfactòriament la seguretat i les possibilitats del negoci. 11. Determina quin és el llindar de rendibilitat per a una empresa que presenta uns costos fixos de 27 000 €, un cost variable unitari de 5 700 € i un preu de venda unitari de 7 500 €. Comenta’n el resultat. A continuació considera que hi ha hagut canvis en l’estructura de costos: costos fixos de 36 000 € i costos variables unitaris de 5 000 €. Com canvia el llindar de rendibilitat? Q* = 𝐶𝐹 𝑃−𝐶𝑉 = 27.000 7.500−5.700 = 15 unitats Per començar a tenir beneficis s’hauran de vendre més de 15 unitats durant el període de referència. Amb els canvis en els costos, el llindar de rendibilitat serà diferent. Quedaria de la manera següent: Q* = 𝐶𝐹 𝑃−𝐶𝑉 = 36.000 7.500−5.000 = 14,40 unitats © Mcgraw-Hill Education 262-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa 12. El finançament de la inversió inicial per al projecte d’iniciativa empresarial és, en la major part dels casos, un dels problemes fonamentals amb què s’enfronta el futur empresari. Se sap que hi ha dues opcions de finançament: el finançament propi i el finançament aliè. Comenta quins són els avantatges i els inconvenients de totes dues alternatives. El finançament propi, amb aportació de capital per part dels socis, presenta un avantatge fonamental: no forma part de l’exigible i, per tant, no cal preocupar-se per tornar-lo, que és el principal inconvenient del finançament aliè (sense comptar el cost que suposa pagar els interessos de l’endeutament). Sovint, però, els socis no disposen de prou capital propi per iniciar el negoci. 13. Comenta en quines situacions es podrà seleccionar una forma jurídica d’empresa amb responsabilitat il·limitada. Sempre és convenient limitar la responsabilitat davant la incertesa empresarial. Podem trobar situacions en què cal adoptar una situació de responsabilitat il·limitada; per exemple, si l’activitat que pensem desenvolupar no comporta una inversió important i/o per realitzar-la no hem sol·licitat finançament aliè. També si el nostre patrimoni personal és nul. 14. En aquesta unitat s’ha comentat que la localització física del projecte empresarial pot ser una variable important. Posa exemples de negocis en els quals no sigui important. Resposta oberta. Un exemple seria el d’un servei de reparació d’ordinadors a domicili. Un altre, un servei de revelat fotogràfic per Internet. 15. Explica quin pot ser l’impacte mediambiental dels projectes empresarials següents i, tot seguit, indica les mesures que cal tenir en compte per evitar aquest impacte no desitjat. a) La instal·lació d’una discoteca al teu barri. b) Una bugaderia industrial. c) Una indústria de reciclatge i de recuperació de piles i de bateries. d) Una indústria de tractament de purins. e) Una acadèmia d’anglès. Activitat Instal·lació discoteca Bugaderia industrial Impacte mediambiental Sorolls. Gran consum d’aigua. Ús de detergents i blanquejadors. Mesures correctores Aïllaments acústics. Optimitzar els processos per consumir el mínim d’aigua possible. Utilitzar detergents i blanquejadors biodegradables i que no contaminin. Indústria de reciclatge i de recuperació de piles i de bateries Fuites en el tractament de metalls pesants i altres productes químics molt contaminants. Utilitzar protocols productius de màxima seguretat en el tractament i l’emmagatzematge. Indústria de tractament de purins Contaminació de les aigües freàtiques. Utilització de processos productius i d’emmagatzematge que evitin el vessament de purins. © Mcgraw-Hill Education 263-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa Utilitzar tecnologies que neutralitzin l’impacte contaminador dels purins per a la producció d’energia. Acadèmia d’anglès No té impacte. 16. Un factor necessari que influeix en la viabilitat global del projecte d’iniciativa empresarial és la viabilitat mediambiental. Comenta’n la importància. La viabilitat mediambiental és fonamental per a la societat i per a la conservació del planeta, ja que cada vegada més la humanitat i les seves activitats tenen una influència nociva sobre el medi natural. Aquesta és una raó que influeix a llarg termini; a curt termini, en canvi, la viabilitat mediambiental és necessària per superar i complir les normatives que imposen les autoritats per garantir la protecció del medi ambient. 17. Fes una anàlisi DAFO dels projectes indicats a l’activitat número 15 segons si estiguessin al barri, el poble o la ciutat on vius. Resposta oberta. Els alumnes han de tenir en compte a part dels factors interns que afecten als projectes (fortaleses i debilitats) com si fossin ells els promotors, també les particularitats del seu entorn, que es reflecteix als factors externs (oportunitats i amenaces). 18. Considera el cas de la Laura. És advocada especialitzada en dret mercantil i, després d’acabar els estudis de Dret i especialitzar-se amb un postgrau d’assessorament especialitzat per a empreses, ha decidit obrir el seu propi despatx. Ha pensat associar-se amb la Clàudia, què és economista i es van conèixer en una empresa on les dues estaven fent les pràctiques dels seus estudis. Ambdues oferiran serveis especialitzats de consultoria empresarial i compaginaran les seves dos vessants per oferir un servei integral d’assessorament legal i econòmic a les empreses. En un principi no tenen previst contractar empleats. Ni han de realitzar grans inversions, ja que només necessiten un espai on reunir-se amb els clients. Per això han previst compartir un despatx en un espai de coworking. a) Estudia les característiques del negoci que volen obrir la Laura i la Clàudia i explica quina creus que pot ser la forma jurídica més adequada pel seu negoci. Raona la resposta. No cal que la forma jurídica de l’empresa sigui de responsabilitat limitada, pot ser perfectament una societat civil. b) Fes una recerca per Internet i explica què és el coworking. Quins avantatges té? El coworking és una fórmula que permet disposar d’un espai (despatx o oficina) en un edifici compartit amb altres emprenedors. La idea és compartir les despeses comunes entre tots els usuaris, disposant d’uns serveis comuns (sala de reunions, fotocopiadora, telèfon i internet, etc.). © Mcgraw-Hill Education 264-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa c) Fes una anàlisi DAFO d’aquest projecte. Factors interns Debilitats Fortaleses No ofereixen cap factor diferenciador. Tenen formació acadèmica especialitzada i experiència. Factors externs Amenaces Oportunitats Hi ha molta competència en assessoria per empreses. Aprofitar el fet que les empreses externalitzen cada vegada més els serveis d’assessoria. 19. En Felip vol obrir un taller de reparació d’automòbils en un local que li ha cedit en usdefruit un familiar. El local està situat en un barri de nova creació on en els darrers anys s’han construït molts habitatges i ara té un grau d’ocupació bastant alt. El familiar li cobrarà un lloguer força per sota del preu dels locals de la zona. En Felip ha decidit oferir els serveis habituals d’aquests tipus de negocis (reparació i manteniment), però vol diferenciar-se en un factor nou que creu que creixerà molt en els pròxims anys: vol oferir serveis especialitzats per vehicles elèctrics, híbrids i que funcionin amb gas liquat. Uns dels factors que l’ha portat a prendre aquesta decisió és la certesa que s’aprovaran unes normatives molt estrictes que limitaran les emissions contaminants de vehicles de nova fabricació. També ha investigat que no hi ha cap taller de mecànica d’automòbils de la seva localitat i de la rodalia que estigui especialitzat en aquests vehicles. Així mateix, ha observat que tant a la ciutat on vol obrir el seu negoci com a altres poblacions del voltant estan realitzant canvis en la normativa municipal per limitar el trànsit de vehicles que utilitzin motors de gasolina i gasoil que no acreditin un nivell d’emissions contaminants per sota d’un mínim molt estricte. El Felip ja ha treballat com a mecànic en altres tallers d’automòbils, encara que mai en la reparació d’aquests vehicles més ecològics. Per això va decidir estudiar un curs d’especialització en mecànica de vehicles ecològics. També ha decidit oferir a la Mariona, una companya del curs, que entri al negoci com a sòcia. La Mariona pot aportar un capital de 2 500 € i el Felip, 3 000 € . Com que són dos joves emprenedors, poden optar a un programa d’ajuts de la seva comunitat autònoma que consisteix en una subvenció del 5 % de les inversions realitzades i la concessió d’un préstec en condicions molt avantatjoses quant a tipus d’interès i termini d’amortització. © Mcgraw-Hill Education 265-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa La Mariona i el Felip estan negociant amb una empresa que subministra maquinària per a la reparació de vehicles ecològics un acord que els permeti utilitzar els seus equipaments en règim de rènting. a) Confecciona una anàlisi DAFO sobre aquest negoci, tenint en compte tota la informació sobre el negoci i el seu entorn. Factors interns Debilitats Fortaleses Manca d’experiència pràctica en vehicles ecològics. Manca de finançament per les quantioses inversions d’un taller. Lloguer barat. Formació específica en mecànica. Acord de rènting de la maquinària. Factors externs Amenaces Encara no hi ha molts vehicles ecològics en circulació. Oportunitats Localització en un barri de nova creació amb molta població. Aprovació de mesures més estrictes de contaminació. Poca competència. Subvenció per a joves emprenedors. b) Explica en què consisteix la utilització del rènting com a font de finançament. Explica alguns factors a favor i altres en contra d’aquesta modalitat. El rènting permet utilitzar un element que podria ser un immobilitzat pagant pel seu ús, a mode de lloguer. El principal avantatge d’aquesta font de finançament és que no s’ha de realitzar una inversió per a la seva adquisició. I el principal inconvenient és que si se’n fa un ús molt intensiu, pot sortir més a compte adquirir-lo com a inversió en immobilitzat. c) Amb les dades que s’han explicat, fes una proposta d’aquelles formes jurídiques més adients per a aquest negoci. La forma jurídica més adient és una amb responsabilitat limitada com la SL, ja que són dos socis que aporten diferent capital, que, a més, hauran de fer inversions quantioses pels equipaments de l’activitat del taller. 20. Considerem el cas d’una empresa anomenada El Cargol, SL, que es dedica al manteniment de maquinària i instal·lacions industrials. La seva estructura de costos és la següent: Costos fixos mensuals de 2 700 € . Costos variables de 36 € per hora treballada. Als clients els hi factura 72 € l’hora de servei. © Mcgraw-Hill Education 266-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa a) Si en un mes ha prestat servei als clients per un total de 125 hores, quin ha estat el benefici obtingut? I si n’ha fet 60 hores en un mes? Bf = I – C = 125 · 72 – (2.700 + 125 · 36) = 9.000 – 7.200= 1.800 (guanys) Bf = I – C = 60 · 72 – (2.700 + 60 · 36) = 4.320 – 4.860= – 540 (pèrdues) b) Calcula quin és el punt mort del negoci d’El Cargol, SL. Interpreta el resultat i confecciona una gràfica de coordenades que representi el problema. Càlcul punt mort del negoci: Q* = 𝐶𝐹 𝑃−𝐶𝑉 = 2700 72−36 = 75 hores L’empresa haurà de facturar més de 75 hores al mes per tenir beneficis. Gràfica de coordenades: euros IT CT 2700 CF hores 75 c) Suposem que El Cargol, SL ha decidit una ampliació del seu negoci per oferir serveis de manteniment d’especialitats que abans no podia oferir per manca d’equipaments. Per això ha hagut de realitzar una inversió per valor de 25 000 € que n’altera l’estructura de costos: Costos fixos de 3 600 € mensuals. Costos variables de 54 € l’hora de servei. Als clients els hi factura 90 € l’hora. © Mcgraw-Hill Education 267-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa Explica quantes hores haurà de facturar com a mínim cada mes per no tenir pèrdues. Q* = 𝐶𝐹 𝑃−𝐶𝑉 = 3600 90−54 = 100 hores 21. Llegeix l’article següent i respon les preguntes: Qui ha dit que la tercera generació es carrega el negoci familiar? (DAVID RAMOS, Emprendedores, 26 d’octubre de 2017) a) Què és una empresa familiar? Una empresa familiar és un tipus d’empresa que està dirigida per diferents membres d’una mateixa família. És habitual que convisquin membres de diferents generacions, això li aporta particularitats ja que poden conviure moltes formes d’entendre el negoci. b) Havies sentit mai la dita que obre el text? Explica’n el significat. Creus que realment és certa? És un dita popular que tracta sobre les empreses familiars que són creades per la primera generació, la segona les rendibilitza i la tercera les enfonsa. Es tracta només d’una creença popular que no té cap base objectiva, però que està molt estesa entre l’imaginari col·lectiu. c) Digues alguns avantatges i inconvenients dels negocis familiars en oposició als negocis que no ho són. Un negoci familiar té com a principal avantatge que té la família com a nucli cohesionat i fix que dona estabilitat al negoci, però en contrapartida aporta un inconvenient, la rigidesa i la manca de flexibilitat que moltes empreses familiars presenten davant dels canvis i les evolucions del mercat. Comprova el teu nivell 1. Quins són els anomenats factors interns dins l’anàlisi DAFO? a) Debilitats i amenaces. b) Debilitats i fortaleses. c) Amenaces i oportunitats. d) Amenaces i fortaleses. 2. Quins són els anomenats factors externs dins l’anàlisi DAFO? a) Debilitats i amenaces. b) Debilitats i fortaleses. c) Amenaces i oportunitats. d) Amenaces i fortaleses. © Mcgraw-Hill Education 268-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 3. La creació d’una empresa Quina de les formes jurídiques següents no és de responsabilitat limitada? a) Societat limitada. b) Societat anònima. c) Societat cooperativa. d) Societat civil. 4. Quin és el capital mínim que s’ha d’aportar en una societat limitada? a) No hi ha mínim. b) 3 000 €. c) 60 000 €. d) 30 050,60 €. 5. Quina és la característica principal de les societats laborals? a) Que són de responsabilitat il∙limitada. b) Que s’ha d’aportar un capital mínim de 3 000 €. c) Que una majoria de socis han de ser treballadors de l’empresa. d) Que s’ha d’aportar un capital mínim de 60 000 €. 6. Aquell indicador de viabilitat que ens permet conèixer la quantitat mínima produïda o venuda que ens permet no tenir pèrdues és: a) El valor actual net. b) El pla de màrqueting. c) El llindar de producció. d) El llindar de rendibilitat. 7. Quines de les següents és una variable de la iniciativa empresarial? a) La localització. b) Capacitat emprenedora. c) Idea de negoci. d) Totes les anteriors. 8. El valor actual net i la taxa interna de rendibilitat són indicadors de: a) Viabilitat financera. b) Viabilitat juridicolegal. c) Viabilitat econòmica. d) Viabilitat tècnica. 9. El tràmit de creació que consisteix a sol∙licitar el número d’identificació fiscal s’ha de fer davant: a) La Seguretat Social. b) La Hisenda pública. c) L’ajuntament. © Mcgraw-Hill Education 269-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa d) El notari. 10. Quina de les eines següents pertany a la viabilitat comercial? a) L’estudi de mercat. b) La taxa interna de rendibilitat. c) El pla de màrqueting. d) Les opcions a i c són correctes. Prepara la prova 1. Tres socis es plantegen la creació d’una empresa industrial dedicada a la fabricació de components per a la indústria naval. Inicialment començaran produint només un producte, per, posteriorment, ampliar la gamma de productes. Segons les seves previsions de vendes, poden arribar a les 18 000 unitats anuals. El preu de venda del producte serà de 75 € /unitat. Els costos de l’empresa són els següents: Lloguer local i instal·lacions: 15 000 € /any Costos administratius fixos: 12 000 € /any Costos de fabricació fixos: 14 000 € /any Mà d’obra variable: 3,3 € /unitat produïda Primeres matèries: 1,4 € /unitat produïda Consums d’energia i altres subministraments: 0,75 € /unitat produïda a) Digues quins són els costos variables. (0,5 punt) Mà d’obra variable: 3,3 € /unitat produïda Primeres matèries: 1,4 € /unitat produïda Consums d’energia i altres subministraments: 0,75 € /unitat produïda b) Digues quins són els costos fixos. (0,5 punt) Lloguer local i instal·lacions: 15 000 € /any Costos administratius fixos: 12 000 € /any Costos de fabricació fixos: 14 000 € /any c) Digues, amb la seva estructura de costos, a partir de quina quantitat de vendes començaran a tenir beneficis. (0,5 punt) Costos fixos = 15000 + 12000 + 14000 = 41.000 €/any Costos variables = 3,3 + 1,4 + 0,75 = 5,45 €/unitat produïda Q* = CF / (P CV) = 41.000 / (7,5 5,45) = 20.000 unitats © Mcgraw-Hill Education 270-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa d) Comenta el resultat de l’opció c . (0,5 punt) A partir de les 20.000 unitats l’any l’empresa començarà a obtenir beneficis. Però hi ha un problema per a aquesta empresa, ja que la previsió de vendes per al primer any és de 18.000 unitats, una quantitat inferior al punt mort o llindar de rendibilitat. Això implica que durant el primer any no obtindrà beneficis, cosa força habitual durant els primers períodes d’activitat d’una empresa. El que cal saber és durant quant temps els socis podran suportar no tenir beneficis. 2. Quins són els tràmits oficials que s’han de fer per constituir una empresa? (1 punt) Els tràmits oficials per constituir una empesa són: 1) Aconseguir la certificació negativa de la denominació de l’empresa. 2) Seleccionar la forma jurídica que tindrà l’empresa. 3) Realitzar davant notari l’escriptura pública de creació de l’empresa i dels seus estatuts. 4) Sol·licitar a Hisenda el número d’identificació fiscal. 5) Inscriure la societat al Registre Mercantil. 6) Sol·licitar a l’ajuntament el permís d’obertura del negoci i el permís d’obres (si s’han de fer) i la resta de permisos municipals. 3. Els promotors d’una empresa dubten entre constituir una societat limitada o una d’anònima. Explica quines són les similituds i les diferències entre aquests dos tipus de societats. (1 punt) © Mcgraw-Hill Education 271-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 4. La creació d’una empresa Elabora una anàlisi DAFO d’un hipotètic projecte empresarial que consisteix en l’explotació d’una casa rural situada a la comarca de l’Alt Urgell. Els promotors del projecte són la Joana i en Miquel, dos germans que han heretat una casa. Han de fer reformes per adequar-la a l’activitat. El Miquel és dissenyador d’interiors i la Joana ha fet un cicle formatiu d’administració i finances. Tots dos germans estan a l’atur i s’han gastat tots els estalvis. S’han adonat que per la zona hi ha moltes cases rurals que tenen força demanda gràcies a la bona comunicació per carretera, la proximitat amb Andorra i les possibilitats de practicar esport o fer visites culturals. (2 punts) 5. Completa les frases següents amb el terme que trobis més adequat. (2 punts) a) Una societat limitada es caracteritza per tenir un capital mínim de 3 000 €. b) L’estudi del VAN i la TIR són indicadors de la viabilitat financera d’un projecte empresarial. c) Les fortaleses d’un projecte empresarial formen part dels factors interns de l’anàlisi DAFO. © Mcgraw-Hill Education 272-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 12 La creació d’una empresa d) L’estudi de mercat té com a finalitat proporcionar informació sobre el mercat i l’entorn. e) El càlcul del punt mort o llindar de rendibilitat és l’estudi de la viabilitat econòmica del projecte empresarial. 6. Tria l’única resposta que consideris vàlida en cadascuna de les qüestions següents. Les respostes correctes sumen (0,5 punt) i les incorrectes resten (0,25 punts). 1. Una societat limitada es caracteritza pel següent: a) Els socis tenen responsabilitat il·limitada dels deutes de l’empresa. b) Els socis tenen responsabilitat limitada dels deutes de l’empresa. c) El capital mínim és de 3 000 €. d) Les respostes b i c són correctes. 2. Indica quins dels indicadors següents són de la viabilitat financera: a) El valor actual net. b) La taxa interna de rendibilitat. c) L’estudi de mercat. d) El pla de màrqueting. 3. L’estudi de mercat té com a finalitat: a) Informar els futurs consumidors sobre les característiques del producte. b) Recollir dades sobre possibles socis del negoci. c) Proporcionar informació sobre el mercat i l’entorn. d) Aconseguir finançament per al projecte empresarial. 4. Si el llindar de rendibilitat o punt mort d’un projecte empresarial és de 2000 unitats: a) L’empresa ha de fabricar 2.000 unitats per començar a obtenir beneficis, encara que no les vengui totes. b) Si l’empresa fabrica i ven 1.500 unitats, tindrà pèrdues. c) Si l’empresa fabrica i ven 2.200 unitats, tindrà pèrdues. d) Si l’empresa fabrica i ven 2.000 unitats de producte, només compensarà els costos variables. © Mcgraw-Hill Education 273-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 El pla d’empresa Obertura d’unitat 1. Com creus que un bon pla d’empresa permet captar un inversor? Penses que existeix una recepta magistral per aconseguir-ho? Un pla d’empresa és una eina que té com a funció principal la promoció de la idea de negoci i per això, permet informar de les seves característiques als principals inversors potencials. Però a part de l’existència de diferents models de pla d’empresa, no existeix una forma única de confeccionar-lo. 2. Explica com les habilitats comunicatives poden fer que un pla d’empresa sigui el primer pas cap a l’èxit d’un projecte d’iniciativa empresarial. Si hi ha una bona idea de negoci, el repte que es plantegen els promotors a l’hora de confeccionar el pla d’empresa és saber de quina manera poden fer-ho arribar als potencials inversors. En molts casos es tracta d’aplicar les millors eines comunicatives, ja que es tracta d’informar i convèncer mostrant les característiques del projecte d’iniciativa empresarial. Activitats finals 1. Considerant el negoci informàtic que hem analitzat com a exemple en aquesta unitat, i tenint en compte la resta de característiques dels promotors i de la localització, considera els següents negocis alternatius. Defineix el factor diferenciador o el valor afegit que caracteritza a cadascuna de les propostes. Si tens altres idees alternatives, també les pots proposar. a) Venda i reparació de bicicletes elèctriques. El factor diferencial és el d’oferir un producte molt conegut com és la bicicleta, afegint-hi un element nou com és un motor elèctric. La incorporació d’aquesta nova característica comporta que la utilitat pròpia de la bicicleta convencional canviï. Aquesta nova utilitat que té la bicicleta elèctrica, fa que hi hagin molts usuaris que se sentin atrets per fer-la servir. b) Confecció de pàgines web i gestió de xarxes socials per a empreses. Tot i que són dues activitats que avui dia ja no són novetat i que, a més a més, tenen molta competència, si uns emprenedors oferissin aquests dos serveis en un únic paquet (confecció de pàgines web i gestió de xarxes socials) seria un bon reclam per a qualsevol companyia, ja que podrien garantir la presència a la xarxa i s’assegurarien una mateixa política comunicativa. c) Agència de viatges especialitzada en joves i estades d’idiomes. El valor afegit pot ser aprofitar l’interès a l’alça dels estudiants joves per aprendre idiomes a fi de completar la seva formació, fent estades de formació intensiva a l’estranger per aprendre l’idioma en els països nadius de la llengua d’estudi. © Mcgraw-Hill Education 274-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 El pla d’empresa 2. Confecciona l’anàlisi DAFO corresponent a les idees de negoci alternatives analitzades a l’activitat anterior. Venda i reparació de bicicletes elèctriques Factors interns Debilitats Fortaleses Els coneixements tècnics per desenvolupar aquesta activitat especialitzada no són especialment complexes. Les bicicletes elèctriques necessiten poc manteniment. Factors externs Amenaces Oportunitats Les bicicletes elèctriques encara no estan prou esteses per generar la demanda necessària per sostenir aquest negoci. Poca competència per la inexistència de tallers especialitzats en bicicletes elèctriques. Confecció de pàgines web i gestió de xarxes socials per a empreses Factors interns Factors interns Debilitats Fortaleses Debilitats Donar un bon servei diferenciat i professional Es tracta d’un servei poc estandaritzat, que s’ha Fortaleses de fer molt a la mida i característiques del client. requereix formació tècnica i experiència que la nostra empresa pot donar. Les bicicletes elèctriques necessiten poc manteniment Factors externs Els coneixemens tècnics per desenvolupar aquesta activitat especialitzada no són Amenaces Oportunitats especialment complexes Hi ha molta competència i molt intrusisme Encara hi ha moltes empreses (pimes) que no Factors externs professional. fan una gestió professional de la seva web i de Amenaces les xarxes socials. Oportunitats Encara les bicicletes elèctriques no estan el suficientment exteses per generar prou demanda Agència de viatges especialitzada en joves i estades d’idiomes Poca competència per la inexistència Factors de tallers especialitzats en bicicletes elèctriques d’idiointerns mes Debilitats Fortaleses Especialitzar-se en aquesta activitat és un procés lent, costós i amb moltes incerteses. L’especialització pot aportar un factor diferencial a una agència de viatges tradicional, ja que dona una seguretat que no tenen les agències online. Factors externs Amenaces Oportunitats És una activitat molt sensible a la variació cíclica de l’economia i als canvis econòmics internacionals. En un moment de dràstica reducció de les agències de viatge tradicional, el turisme d’idiomes pot ser la solució a les agències que siguin hàbils i ràpides en adaptar-se. © Mcgraw-Hill Education 275-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 3. El pla d’empresa La Marta i en Joan han decidit, en comptes de crear l’empresa sota la forma jurídica de societat limitada nova empresa (SLNE), considerar una altra forma jurídica, la societat anònima (SA). Explica els trets característics d’aquesta forma jurídica i quins són ara els tràmits i els passos que s’han de fer per crear l’empresa. Confecciona un quadre comparatiu on es recullin les semblances i les diferències entre ambdues formes jurídiques. La societat anònima (SA) no deixa de ser una modalitat semblant a la SLNE, ja que també és de responsabilitat limitada i el capital està dividit en títols (accions). Les principals característiques són: • El capital està format per les aportacions dels socis, tant en diners com en béns o indústria. • Hi ha un capital mínim legal per a la seva constitució de 60.000 €. • El nombre mínim de socis és de un. • La responsabilitat dels socis és limitada. • El capital està dividit en accions que són lliurament transmissibles. En el següent quadre es comparen les característiques d’una societat anònima amb la societat limitada nova empresa: Forma 4. Nombre socis Capital Responsabilitat Fiscalitat SLNE Màxim cinc Mínim 3.012 € màxim 120.202 € Limitada Impost sobre societats SA Mínim un Mínim 60.000 € Limitada Impost sobre societats La idea de negoci és un aspecte molt important per crear una empresa. Però en un món on sembla que tot està inventat i on hi ha molta competència, aparentment és difícil trobar idees originals i factibles. Un criteri per triar una idea de negoci és reflexionar sobre activitats innovadores o que donen resposta a les noves necessitats que la societat demana. a) Pensa en tres idees de negoci que donin resposta a noves necessitats socials. b) Fes un quadre comparatiu amb els punts a favor i en contra de cada idea. c) Selecciona aquella idea de negoci que consideris més adient, justificantne i raonant-ne l’elecció. d) Confecciona l’estudi de mercat corresponent a aquesta idea de negoci. e) Elabora l’estudi econòmic corresponent. Per treballar aquesta activitat pot ser de molta utilitat consultar informació a Internet sobre els nous jaciments d’ocupació a la Unió Europea. Es considera que els nous jaciments d’ocupació són un conjunt d’activitats laborals que satisfan noves necessitats socials, que tenen unes característiques comunes: Cobreixen necessitats socials insatisfetes. Identifiquen mercats incomplets. © Mcgraw-Hill Education 276-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 El pla d’empresa Tenen un àmbit local. Tenen un alt potencial de creació de llocs de treball. A més, això implica noves oportunitats de creació d’empreses lligades a la prestació d’una gran majoria de noves necessitats socials. Aquestes oportunitats es poden classificar en quatre grans grups: 1. Serveis de la vida quotidiana. 2. Serveis de millora de la qualitat de vida. 3. Serveis de lleure. 4. Serveis mediambientals. A partir de la consulta d’aquesta informació, l’alumne pot treballar de forma lliure (preferentment en grup) quines empreses es poden crear com a resposta a aquestes noves necessitats socials. 5. Una de les principals amenaces que tenen els negocis de nova creació és la manca de finançament. Per aquesta raó, les institucions públiques, amb l’ànim de fomentar la creació d’empreses, ofereixen subvencions i línies de finançament preferencials per a emprenedors. Fes una recerca sobre les principals institucions promotores i sobre la tipologia i les característiques de les subvencions i dels ajuts que ofereix. El foment de la creació d’empreses és una iniciativa de nombroses entitats públiques (ajuntaments, comunitats autònomes, cambres oficials, etc.). A part d’aconsellar a l’alumnat que consulti als serveis de promoció econòmica del municipi on resideixi, també es proposa consultar els tres portals públics següents: Generalitat de Catalunya: xarxaempren.gencat.cat o canalempresa.gencat.cat Institut de la Petita i Mitjana Empresa (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç): www.ipyme.org Institut de Crèdit Oficial: www.ico.es 6. Amb relació als socis o propietaris d’una empresa que treballen en el negoci propi, sempre s’han de donar d’alta al règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social? Realitza una recerca a Internet per respondre la qüestió i per explicar breument quines particularitats presenta aquest règim. El règim especial de treballadors autònoms o per compte propi s’aplica a aquelles persones que realitzen de manera habitual, personal i directa una activitat econòmica a títol lucratiu, sense estar subjectes a un contracte de treball tot i que recorrin al servei remunerat d’altres persones, tant si és titular d’una empresa individual o familiar, com si no ho és. Així doncs, estan obligats a donar-se d’alta a la Seguretat Social. Pot ser de molta utilitat consultar el portal de la Seguretat Social (www.segsocial.es), especialment, la secció on es desenvolupa el règim especial de treballadors autònoms: www.segsocial.es/Internet_2/Trabajadores/Afiliacion/RegimenesQuieneslos10548/ RegimenEspecialdeTr32825/index.htm © Mcgraw-Hill Education 277-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 El pla d’empresa 7. Tenint en compte la previsió de tresoreria de l’exemple treballat en aquesta unitat, modifica-la considerant que des del principi la previsió de vendes és la de l’escenari optimista. 8. Imaginem que volem desenvolupar una idea de negoci: una agència de viatges especialitzada en viatges per a famílies amb nens. Confecciona’n el pla de màrqueting corresponent. Resposta oberta. L’alumnat hauria de tenir present que el factor diferencial d’aquesta idea de negoci és que ofereixen una activitat habitual (agència de viatges) però especialitzada en un tipus de client molt concret: famílies amb nens. Per això s’ha de tenir en compte les seves singularitats com a clients. 9. Un altre dels serveis que presten els organismes públics per fomentar la creació d’empreses és l’anomenat viver d’empreses. Fes una recerca sobre el tema i confecciona un informe sobre els vivers d’empreses que hi ha a la zona on vius on s’expliquin les característiques del servei que ofereixen. Els vivers d’empreses són iniciatives públiques, normalment dels ajuntaments, per fomentar la creació d’empreses, mitjançant l’oferta inicial d’un espai on centralitzen els principals serveis que necessita una empresa a nivell d’oficina, recepció, sala de reunions, etc., a més dels serveis d’assessorament especialitzat. Tot això a preus reduïts i durant un temps aproximat de dos o tres anys per tal que el negoci vagi agafant solidesa. Per saber-ne més i per localitzar la xarxa de vivers d’empresa existents es pot consultar el web la Generalitat de Catalunya: xarxaempren.gencat.cat/ca/coneix-la-xarxa-empren/serveis-de-la-xarxaempren/coworkings-i-viver-dempreses/ © Mcgraw-Hill Education 278-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 El pla d’empresa 10. En el cas que el VAN d’un projecte empresarial doni negatiu, què es pot fer per millorar la viabilitat financera, és a dir, per tal que sigui positiu? Si el VAN d’un projecte d’iniciativa empresarial és negatiu, llavors no té viabilitat econòmica. Si volem que doni un resultat positiu, s’hauran de fer els canvis següents: Reduir l’import del desemborsament inicial, que sol ser el de les inversions inicials necessàries per començar el negoci. Replantejar la quantia i/o la distribució dels fluxos de caixa per tal que siguin més grans i de més durada. 11. Confecciona el pla d’empresa d’una de les idees de negoci següents: a) b) c) d) Jardineria d’àtics. Residència de gossos i animals de companyia. Serveis de manteniment de la llar. Algun altre que se t’acudeixi. Recorda que en primer lloc hauries de decidir el tipus de negoci, pensar en les seves característiques bàsiques i, posteriorment, començar a formular el pla d’empresa. Una vegada formulat el pla d’empresa, hauries d’exposar-lo oralment. Per fer-ho, podries utilitzar un programa de presentacions (com ara l’Impress del paquet integrat OpenOffice, el Keynote d’iWork o el Powerpoint de MSOffice). El funcionament d’aquests programes et permet planificar una presentació de diapositives mitjançant l’ordinador o un projector de vídeo. A cada diapositiva cal que presentis els diferents apartats del teu pla d’empresa, amb explicacions breus, taules o gràfics. Per a més informació sobre aquests tipus de programes, pots consultar http://es.openoffice.org/ o http://ca.openoffice.org/ Resposta oberta. Una pàgina interessant que fins i tot disposa d’una aplicació per fer el pla d’empresa és Barcelona Activa: https://emprenedoria.barcelonactiva.cat/emprenedoria/cat/ 12. Llegeix l’article següent sobre la importància del pla d’empresa i, en acabat, contesta aquestes preguntes: Vull muntar un negoci: Com trasllado la meva idea a un pla d’empresa? (JAVIER ESCUDERO, ISABEL GARCÍA MÉNDEZ i RAFA GALÁN, Emprendedores, 23 de febrer de 2018) a) Creus que l’oportunitat és indispensable per la idea de negoci? S’ha de considerar que bona part dels projectes d’iniciativa empresarial que han tingut èxit és perquè els emprenedors han sabut detectar els buits existents en el mercat i han aprofitat aquestes oportunitats. El repte és saber identificar les oportunitats que hi ha en el mercat i la manera d’aprofitar-les. b) Considera les deu preguntes que t’has de fer per elaborar el teu pla d’empresa i classifica-les de major a menor importància, segons la teva opinió. Resposta oberta, ja que cada alumne pot tenir una preferència diferent. Una proposta seria fer amb parelles aquesta activitat i, en acabat, que les diferents © Mcgraw-Hill Education 279-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 El pla d’empresa parelles ho expliquessin de forma oral per tal de confrontar les diferents tries, tot raonant i justificant cada classificació. Comprova el teu nivell 1. Dins del pla de màrqueting, sempre és necessari utilitzar la publicitat com a instrument de promoció? a) Sí, sempre. És indispensable. b) No, encara que gairebé sempre és una de les eines emprades. c) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de producte. d) No, ja que la publicitat és una eina de l’estratègia de distribució. 2. El fet que una empresa tingui pèrdues en el primer exercici de vida és una mostra que el negoci no és gens viable? a) Sí, sempre. b) No, mai. c) No sempre, ja que sovint l’empresa, en els primers períodes, encara no ha pogut desenvolupar la seva capacitat i satisfer suficients clients potencials. d) No, no té res a veure amb l’èxit i la supervivència de l’empresa. 3. Si en estudiar la viabilitat financera, el VAN dona un resultat negatiu, què hem de fer? a) No passa res, és un indicador sense importància. b) Atesa la no-viabilitat del projecte, haurem de replantejar-lo acuradament per evitar aquest resultat. c) Res, ja que és una bona viabilitat. d) Té fàcil solució, només cal que els socis hi posin més capital. 4. Una de les característiques fonamentals de la forma jurídica societat anònima és: a) La responsabilitat limitada dels socis. b) La responsabilitat il·limitada dels socis. c) La responsabilitat limitada dels socis a 60 000 €. d) La responsabilitat limitada dels socis a 3 000 €. 5. Quan plantegem l’estudi de mercat, hem de concretar quins són els clients potencials del nostre negoci. Quins són aquests clients potencials? a) Aquells que tenen prou poder adquisitiu per adquirir el nostre producte. b) Tota la població de la zona. c) Aquells que tenen com a necessitat el consum del nostre producte. d) Aquells a qui els agrada el nostre producte. © Mcgraw-Hill Education 280-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 6. El pla d’empresa Per quina raó és important fer un estudi de la competència? a) Per copiar tot el que fan. b) Per no fer res del que fan. c) Per obtenir informació sobre les característiques de les empreses competidores que siguin d’utilitat per definir la nostra estratègia competitiva. d) Per copiar la campanya publicitària. 7. Estem realitzant l’anàlisi DAFO del nostre projecte empresarial i observem que tenim molta competència en el nostre negoci. Això què significa? a) Dins dels factors externs és una amenaça. b) Dins dels factors interns és una amenaça. c) Dins dels factors externs és una debilitat. d) Dins dels factors externs és una oportunitat. 8. Si calculant la TIR del nostre projecte empresarial ens dona 2,35 %, què implica pel que fa a la viabilitat financera? Considerem que el tipus d’interès de mercat en aquest moment és del 7 %. a) Manca de viabilitat. b) Molt bona viabilitat. c) No influeix en la viabilitat. d) És indiferent, això no és una dada negativa del nostre projecte; l’únic que hem de fer és confeccionar un bon pla de màrqueting. 9. I si, per al cas anterior, la TIR donés un resultat de 35 %, què significaria? a) Manca de viabilitat. b) Que l’empresa tindrà pocs problemes de finançament. c) Molt bona viabilitat. d) És indiferent, això no seria una dada negativa del nostre projecte; l’únic que hauríem de fer és confeccionar un bon pla de màrqueting. 10. Si en calcular el llindar de rendibilitat (punt mort o punt d’equilibri) ens adonem que dona un resultat que és inviable, atesa la capacitat productiva, què podem fer per reduir-lo fins a nivells factibles? a) Reduir el preu de venda del producte. b) Reduir els costos fixos. c) Augmentar els costos fixos. d) No s’hi pot fer res. © Mcgraw-Hill Education 281-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 El pla d’empresa Prepara la prova 1. Creus que la localització d’un negoci és sempre una dada important per a un projecte d’iniciativa empresarial? Raona la resposta. (1 punt) La localització del negoci és en la majoria dels casos, un aspecte molt rellevant per assolir l’èxit del projecte d’iniciativa empresarial, per raons diverses: per proximitat als compradors, per proximitat a les fonts de subministraments o per proximitat a les xarxes logístiques que permeten la distribució del producte. En canvi, existeixen empreses per a les quals la localització del negoci no és gens rellevant. Pot ser el cas d’aquelles empreses que donen serveis de forma virtual a través d’Internet, empreses de pintors, empreses de rehabilitacions de façanes… 2. Per quina raó creus que el total del pla d’inversió ha de coincidir amb el total del pla de finançament? Podria ser que fossin diferents? (1 punt) Per definició, el total del pla d’inversió sempre ha de ser igual al total del pla de finançament, ja que, d’una banda, s’està avaluant el valor total de les inversions que ha de realitzar l’empresa, i de l’altra, s’estan estudiant les fonts de finançament a l’abast per poder realitzar aquestes inversions. 3. Considera el barri o la ciutat on vius i pensa quins tipus de negocis seria factible obrir-hi. Podries començar amb una pluja d’idees i després seleccionar aquelles cinc que creus que poden ser més interessants. Per finalitzar, confecciona un quadre resum amb els factors a favor i en contra de les cinc idees candidates. (2 punts) Resposta oberta. L’alumnat ha de tenir en compte que al fer una pluja d’idees, també coneguda com a brainstorming, poden sortir idees absurdes o sense sentit. Cal no rebutjar-les d’entrada, ja que a vegades poden ser la llavor d’una altra idea més factible i molt creativa. 4. La forma jurídica societat limitada nova empresa (SLNE) aporta una sèrie d’avantatges. Fes un resum de quines són. A continuació investiga quines són les característiques de la forma jurídica cooperativa (COOP), compara-la amb l’anterior i determina en quins casos l’una és més indicada que l’altra. (2 punts) La societat limitada nova empresa (SLNE) és un cas particular d’una societat limitada que fonamentalment té com a finalitat afavorir la creació d’empreses mitjançant una simplificació dels tràmits de constitució. Les principals característiques són: És una especialitat de la societat de responsabilitat limitada (SRL). El seu capital social està dividit en participacions socials i la responsabilitat davant de tercers està limitada al capital aportat. El nombre màxim de socis en el moment de la constitució es limita a cinc, els quals han de ser persones físiques. La societat limitada de nova empresa unipersonal està permesa. El nombre de socis es pot incrementar amb la transmissió de participacions socials. Si com a conseqüència de la transmissió són persones jurídiques les que adquireixen les participacions socials, aquestes han de ser alienades a favor de persones físiques en un termini màxim de tres mesos. © Mcgraw-Hill Education 282-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 El pla d’empresa El capital social mínim, que s’ha de desemborsar íntegrament mitjançant aportacions dineràries en el moment de constituir la societat, és de 3.012 €, i el màxim de 120.202 €. L’objecte social és genèric, per permetre més flexibilitat en el desenvolupament de les activitats empresarials sense necessitat de modificar els estatuts de la societat. La denominació social està composta pels cognoms i el nom d’un dels socis més un codi alfanumèric únic (ID-CIRCE). Es poden utilitzar uns estatuts socials orientatius que redueixen els temps de notaris i registradors a un màxim de 24 hores cada un. Dues formes de constitució: telemàtica i presencial. Els òrgans socials són una junta general de socis i un òrgan d’administració unipersonal o pluripersonal. Poden continuar les seves operacions en forma d’SRL amb l’acord de la junta general i l’adaptació dels estatuts. Pot disposar d’un model comptable adaptat a la realitat de les microempreses que compleix les obligacions d’informació comptable i fiscal i que serveix com a eina de gestió. Es pot obtenir informació sobre les cooperatives a la pàgina web de la Confederació Catalana de Cooperatives (COOPCAT). A més d’explicar què és una organització empresarial sense afany de lucre, que engloba a totes les cooperatives de Catalunya, també descriu amb detall què és, com funciona i què caracteritza a una cooperativa: https://www.cooperativescatalunya.coop. Segons COOPCAT una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han agrupat voluntàriament per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals comuns, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica (https://www.cooperativescatalunya.coop/index.php/ca/elmodel-cooperatiu/que-es-una-cooperativa). Una cooperativa presenta una sèrie de característiques bàsiques: Els socis poden ser persones físiques i/o jurídiques. La responsabilitat dels socis és limitada als fons aportats en forma de capital. El capital mínim el fixa cada cooperativa en els seus estatuts. La raó social és societat cooperativa o S.COOP. El 30% dels excedents obtinguts (guanys) s’han de destinar al Fons de Reserva. Tributen per l’impost de societats. També es pot consultar el procés de creació d’una cooperativa en el portal AraCoop: http://aracoop.coop/wpcontent/uploads/Guia_practica_constitucio_cooperativa.pdf Si ho comparem amb les característiques de una SLNE, les principals diferències són el capital màxim i el mínim, la forma de creació i el funcionament estatutari. Una cooperativa serà preferible a una SLNE quan l’objectiu de l’empresa no sigui el negoci en sí mateix, sinó quan hi hagi un objectiu social i una preocupació directa pel benestar dels seus socis. © Mcgraw-Hill Education 283-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari. 13 5. El pla d’empresa Completa les frases següents amb el terme que trobis més adequat: (2 punts) a) Si un negoci adopta la forma jurídica de societat anònima els socis tenen una responsabilitat limitada a 60 000 €. b) El llindar de rendibilitat o punt mort és un indicador de la viabilitat econòmica d’un projecte empresarial. c) Si estudiant la viabilitat financera d’un projecte empresarial calculem el VAN i resulta un valor positiu, vol dir que és viable. d) L’anàlisi DAFO estudia la viabilitat comercial d’un projecte empresarial. 6. Llegeix el text següent i contesta les preguntes que es proposen a continuació: (2 punts) La bombolla de l’emprenedoria: poques startups al garatge i molta ruïna personal (JOSÉ PRECEDO, eldiario.es, 25 de març de 2018 [adaptació]) a) Fes un resum del text i explica la idea fonamental del seu autor. La tesi fonamental del text és que a vegades es té una idea massa idealitzada de la creació d’un negoci, influenciada per casos reals que solen ser molt atípics i excepcionals. El més habitual és que la gran majoria d’idees fracassin a causa del gran conjunt d’amenaces i riscos que existeixen. b) Quina relació creus que hi ha entre la capacitat d’afrontar riscos que hauria de tenir un emprenedor i la probabilitat d’èxit del seu projecte d’iniciativa empresarial? La capacitat d’afrontar riscos i gestionar aquesta amenaça amb tranquil·litat i paciència és fonamental per tenir alguna opció d’èxit empresarial. D’alguna manera serveix per prendre consciència de les dificultats i per ser prudent en les decisions. c) Hi té alguna relació també la perseverança i la tolerància al fracàs? Raona la resposta. La tolerància al fracàs necessita una bona dosi de perseverança per poder afrontar les amenaces i les incerteses que es troba una nova empresa en un entorn molt hostil. Aquesta resistència crea una mena de capacitat a llarg termini que fa que els emprenedors vagin aprenent de les errades i de les adversitats que es van trobant, i tot plegat serveix per poder aprofitar les poques oportunitats de negoci que es poden trobar. © Mcgraw-Hill Education 284-1 Economia de l’empresa. 2n Batxillerat. Solucionari.
![[Video] Contrainfos 15](http://s2.studylib.es/store/data/003576404_1-988edfe98c377955d4fbcb326279c83b-300x300.png)
