QUE ES SABER?
Anuncio
QUE ES SABER? Contacte am la realitat Aprehencio de la realitat Fonts del saber raó Sensibilitat experiència estetica sentimental filosofica religiosa quotidiana cientifica Tipus de saber comu inmediat mediat induccio deduccio reflexio Les formes del saber Comú o ordinari: Es fonamenta en lexperiencia quotidiana , i no te pretencio científica Científic: es fonamenta e l’experiencia entesa coma experimentacio a la qual sel iaplica la matematica Tècnic: Es fonamenta en l’aplicacio de certes tecniques Filosofic: es fonamenta a fer preguntes q obrin noves perspectives per a aprendre la realitat Artistic: es fonamenta en l’experiencia de ka vida la qual intenta aplicar la realitat Religios: es aquell que tracta de aixo que es sagrat o diví Evolucio del terme ciencia PLATO ____ciència = epistema Contrari a coneixement vertader doxa (opinio) ARISTOTIL Grecia s IV ac Inteligible Universal Extern Necessari RENAIXEMENT ___Ciència Experimentacio Aplicacio de matematiques Objectiu determinar com es comporten les coses ES diferent Sensible Mutable Contingent No necessari Filosofia Saber rigoros Raciona No aplica les matematiques ni els metodes empirics METODES CIENTÍFICS Ciencies formals Coherencia interna del raonament DEDUCCIO Deduir una conclusio des duna premisa IDEAL METODOLOGIC -Axiomes= principis fonametnals -Regles= formacio i transfomacio -Teoremes =eneunciats obtinguts deductivament ciencies naturals experimentacio i observacio dels fenomnes INDUCCIO Concloure una inferencia a partir de casos particulars METODE HIPOTETIC DEDUCTIU 1 Enunciats de fenmesn experimentals 2lleis i generalitzacions de fenomens 3 teories: enunciats universals PASOS: Observacio Hipotesi Forrmulacio Contrastacio Llei Ciencies socials Estudia la realitat social CARACTERISTIQS: Menor capacitat de /prediccio/generalitzacio/ No es posible la neutralitat 2METODES explicar _empiric racional comprendre_hermeneutic TECNIQUES Quantitatives qualitatives ORIGEN HISTORIC DE LA FILOSOFIA SABER NARRATIU MITE Narracions q intentes explicar ñlorigen del mon Arguments ocultes i misteriosos Dogmatisme: tradicionalisme SVac LOGOS Indagacio de la veritat Debat Deliberacio Fonamentacio racional ( tals de miletheracli palmenides) (homer –hesiode) ACTITUD FILOSOFICA Admiracio davant desl fenomens naturals DUBTE Revisio critica del saber LA NATURALESA DE LA FILOSOFIA La veritat -Busca q es la veritat encara q mai arribara -Sensibilitat_entona allo q es paticular -Rao _ens dona allo q es universal FILOSOFIA TEORICA DOS OBJECTIUS PRINCIALS DE LA FILOSOFIA La felicitat -Busca allo q ha de fer l’home per fer feliç encara que mai arribara a la felicitat perfecta =viure bé FILOSOFIA PRACTICA METODES FILOSOFICS Metode Empiricracional 2 fonts de coneixement: -sentits=sensible -Enteniment=intel.ligible proces de conexement: -passar de la sensibilitat a la intel.ligencia. Metode racionalista: Hi ha dos tipus de coneixement: -experiencia_sensacions=falses -rao_idees=veritat Metode hermeneutic -interpretar el sentit de les accions humanes -explicar no es suficient per tant s’ha de buscar el sentit de l’experiencia i s’ha de comprendre el sentit de les accions primacia de la rao Metode trascendental No busca lorigen del coneixement Sino la seua fonamentacio Metode lingüístic Tasca de la filosofia es analitzar el llenguatje i aclarir-lo Es un metode logic = formal Intenta converti tot el llenguatge en logica Pragmática: com s’utilitza el llenguatje Metode empirista Dos fonts de coneixement -experiencia dona veritats de fet -rao dona veritats de rao (inducció) AMBIT DE LA RACIONALITAT TEORICA FILOSOFIA TEORICA FILOSOFIA PRACTICA Metafísica -coneixer la veritat i el coneixement Ética Orienta l’acció En que consiteix el conixement? Graus de coneixement Opinió>creeença>saber. Interessos del saber -teoric -practic(etic) -tecnic -emanzipador Que es coneixer L’aprensio d’un estat de coses q es pot compartir Possibilitats del coneixement Podem coneixer: -cosmatisme -exepticisme -relativisme -criticisme -persepctivisme -pragmatisme -pragmatisme Per Models explicatius del coneixement Idealisme La nos tra ment de idees que aplica a les coses. prejudicis Realisme Les coses son conegudes tal cual son Fenomenologia El objecte es molt difícil de coneixer perque el rodejem de prejudicis Hermeneutica Els prejudicis fan falta per ajudar a arribar al objecte, Les coses son conegudes segons s’interpreten. ESTATS DE SEGURETAT RESPECTE LA VERITAT IGNORANCIA CERTESA Afirmacio de la veritat d’un judici desconexement DUBTE No es pot confirmar o negar La veritat del coneixement CRISTERIS DE LA VERITAT AUTORITAT-fiarte d’algu que sap mes que ti (el q diu duna personalitat) TRADICIO-el que s’ha fet sempre o s’ha dit sempre CORRESPONDENCIA-el pensament consisteis en l’experiencia COHERENCIA-quan no hi ha contradiccio UTILITAT-allo q es beneficios EVIDENCIA-quan una cosa es pressenta com indiscutible Que es la veritat? Teories de la veritat REALISME La veritat com a correspondenci a coherencia Si la copia coincideix amb El ojecte estem en la Veritat. concensual Allo en que coinidim es veritat Teories Si i ha coherencia en els plantejaments Aleshores es veritat pragmatisme si els pensaments Son utils son Veritat. Que es la realitat? Significats Definicio negativa_el contrari de la aparença o la possibilitat. Realitat contingent_pot deixar de ser Definicions possitives_ Realitat necesaria_allo que no pot ser d’altra manera ¨Realitat sensible_percebuda pels sentits Realitat psíquica_realitat dels pensaments Realitat virtual_generada tecnicament L’aparença. Que es l’aparença? Es allo mitjançant les coses es presenten de manera oculta i que conduiexen a l’objecte real. La Possibilitat Condicions socials Condicions naturals Descobriments propis realitat Condicions pos ibili tats Les possibilitats son les accions que es poden realitzar partint d’aquestes condicions naturals , ja que aquestes posen límit a les mateixes posiblitats. REALITAT HISTORIA I VIDA ESDEVENIMENTS HISTORIA La racionalitat esta fent-se FETS vida La realitat com a vida historica o com a historia viscuda La realitat es una cosa que s’esta fent permanentment I no esta mai acabada La historicitat es una component basica de la comprensio de la realitat , la temporalitat i la finitud , es a dir , lesxistencia limitada en el temps , es un element constitutiu del que avui anomenem realitat la visa es considera com una cosa irredustible als processos biologics en que es basa , senten com una realitat historica i finita ñeque de fet ens trobem viure consisteix en trobarnos al mon , es a dir tractar amb les coses que ens envoltes el nostre pensar de les coess te el sentit de lastucia o de la protetsta davant aquesta resistencia.
