Can Sedó

1.Història
Va ser fundada l'any 1846 per Miquel Puig i Catasús quan aquest decideix comprar el molí fariner de Can
Broquetes i les terres del voltant, aquest molí fariner estava situat, d'aquesta manera s'assegurava els drets de
captació d'aigua per a poder−hi instal·lar−hi la fàbrica tèxtil.
L'any 1848, la colònia en mans de la societat familiar de Miquel Puig i Cia, va començar a importar
maquinària procedent de la Gran Bretanya, modificà la infraestructura hidràulica, tot fent una resclosa i un
aqüeducte per portar més aigua i amb més força; aconseguint edificar una de les fàbriques més importants de
l'època. Es va produir un augment de la demanda de mà d'obra el 1863, eren obrers que provenien de d'Olesa
de Montserrat i d'Esparraguera, aquest augment de demanda de mà d'obra va ser propiciat per l'ampliació i la
construcció de nous edificis.
A la mort de Miquel Puig, el seu fill, Josep Puig i Llagostera, malgrat la crisi del cotó a causa de la guerra de
secessió que es vivia a Amèrica, va aconseguir un fort desenvolupament de la fàbrica, ja que va aplicar els
models anglesos de producció, degut a les seves llargues estades a Londres. Josep Puig va començar a
construir un poble obrer al costat de la fàbrica; al mateix temps va iniciar la construcció d'un pont de ferro,
que s'esfondraria per les crescudes del riu, per tal que la gent d'Olesa de Montserrat pogués anar a treballar a
la seva fàbrica tot facilitant el seu desplaçament. Puig i Llagostera va resultar ser un dictador amb els obrers, i
va ser mort.
Antoni Sedó i Pàmies, l'antic administrador, va culminar el procés de creixement, va engrandir la colònia amb
nous habitatges per als treballadors, s'hi van instal·lar botigues, escoles, església, teatre, una caixa d'estalvis,
amb la qual cosa els obrers no estaven d'acord, a més Sedó no acceptava cap tipus de reivindicació; Sedó va
continuar amb el seu desig de construir més edificis fins a tal punt de voler crear una nova localitat
anomenada Puig Sedó, però aquest desig mai arribar a ésser una realitat. En aquesta època s'amplia
considerablement la fàbrica, es va iniciar un projecte de captació d'aigua del Cairat, es tractava de la
construcció d'una presa i la canalització de l'aigua fins a la fàbrica, l'obra més gran del segle XIX.
2.La vida dels obrers i els serveis
Les seves llars estaven situades a la zona residencial. Els habitatges eren unifamiliars, es caracteritzaven per
tenir una cuina modesta, un lavabo sense dutxa, ja que aquestes eren comunitàries així com la bugaderia,
donat que cap d'aquestes vivendes tenia aigua corrent. Eren vivendes sense gaire comoditats, a les qual només
es podia accedir si tenia dos o més familiars treballant a la fàbrica.
Els obrers tenien un jornada laboral d'unes 12−14 hores diàries, el ritme de treball era constant i només es
parava a l'hora de dinar, tot això en unes condicions laborals pèssimes, ja que hi havia una gran concentració
d'humitat i un elevat soroll dins de les fàbriques. En aquestes condicions treballaven dones i nens a partir dels
8 anys i rebien un sou més baix que els dels homes.
Una part del sou que rebien se'l quedava l'amo en concepte de lloguer, la resta del sou era just per anar a
comprar a les botigues de la colònia de manera que els diners retornaven a mans de l'amo.
Els obrers no tenien cap sistema de protecció en cas de malaltia, els serveis sanitaris corrien de la seva mà, a
més si un dia no anaven a treballar no cobraven i si això es convertia en més temps l'obrer seria despatxat, i en
conseqüència es quedaria sense vivenda. Les dones només deixaven de treballar el dia del part i els quatre dies
posteriors. A més no gaudien de vacances.
L'amo controlava la vida dels obrers, només els hi proporcionava premsa d'ideologia catòlica, d'aquesta
1
manera s'evitava que entressin en sindicats, en el cas que un obrer fos sindicalista seria despatxat i aquells que
sortien de la colònia eren considerats conflictius, ja que podien haver tingut contacte amb idees perilloses per
a la política de la colònia.
Tot i això, la colònia disposava de serveis com teatres, cafès, escola separada per sexes, església, economat,
una barberia i una perruqueria, entre d'altres serveis com una fonda per als homes de negocis, generalment,
que venien de fora i havien de romandre uns dies.
3.La fàbrica
La fàbrica funcionava amb energia hidràulica tot i que en ocasions s'emprava el carbó.
L'aigua era retinguda per una presa i a través d'una resclosa entrava a un aqüeducte de 4 km de llarg, creant un
desnivell d'uns 40 metres d'alçada que permetia arribar l'aigua amb molta més força als conductes que
conduïen a fins a la turbina de tipus Francis.
Aquesta turbina era la part fonamental de la fàbrica, primerament es va utilitzar una anglesa, l'aigua del
Llobregat arribava fins aquesta mitjançant un sistema de tubs pel qual tots els sediments transportats per
l'aigua del riu quedaven en un tub secundari i sumat a la inclinació del tub que injectava aigua a la turbina, tot
assegurant la no entrada de roques, fang i d'altres tipus de sediments entressin a la turbina per evitar que es fes
mal bé, encara que s'havia de netejar cada cert temps; un cop en la turbina li proporcionava moviment, la
turbina passava aquest moviment a un cable que estava connectat a ella, i aquest cable utilitzant un sistema de
cordes i politges al qual estaven connectades les màquines els hi transmetia energia mecànica per fer−les
funcionar. Amb el temps es va instal·lar la turbina Planes i Plaquer, la qual va ser fabricada per una empresa
de Barcelona, que en aquella època va ser la més gran d'Espanya. Posteriorment, amb la segona Revolució
Industrial, se li va instal·lar un alternador per transformar l'energia hidràulica en energia elèctrica, i així es va
mantenir aquest funcionament fins l'any 1980.
La fàbrica estava dividida en dues zones. La industrial on es situava la fàbrica, l'aqüeducte, on els teixits es
produïen i en les naus amb xemeneies es feien acabats de la roba con el tint. L'altra zona era la residencial, i
també trobem integrada dins d'aquest espai la casa de l'amo, amb el corresponent jardí.
4.Valoració Personal
Aquesta sortida m'ha servit per consolidar d'una millor manera els conceptes treballats a l'aula.
Sobta molt les condicions de vida i treball de la classe obrera. Ja des de el control que exercia el propietari de
la colònia, una relació de pater familias en que ell decidia i tenia l'última paraula sobre la vida dels seus
treballadors. A més de l'entorn on desenvolupaven les activitats fabrils i vida quotidiana, clarament
diferenciats aquests dos espais, tots dos en un recinte tancat tot simulant una petita localitat, però de la qual no
podien sortir i no veien més món que la colònia.
Destaca en l'economia el cercle tancat dels diners, en que els diners sortien de la butxaca de l'amo en forma de
salaris pels obrers, d'aquests salaris ja una part era descomptada per al lloguer de les llars obreres, els diners
restants del sou eren destinats a la compra de queviures que provenien en part dels horts que alguns
treballadors tenien llogats i del que obtenien, una part era comprada per l'amo de la fàbrica que tenia per a
consum propi i la resta per l'economat; roba i metges en cas de necessitat, que eren propietat del mateix amo
de la fàbrica, així els diners retornaven a les seves mans. Impedint d'aquesta manera que els seus treballadors
disposessin de diners per poder sortir fora de la colònia i entrar en contacte amb idees contradictòries per al
propietari de la fàbrica, que de totes maneres ja impedia que arribés a les mans dels seus treballadors només
posant al seu abast premsa d'ideologia catòlica i també imposant l'assistència dominical a l'església, per
inculcar una visió positiva de la seva condició de classe obrera i en conseqüència de la seva vida.
2