literatura temes 4-5-6

temes:4-5-6
Tema 4:
1.
2.
3.
4.
EL SEGLE XV.
El segle XV a Europa.
Les novel·les cavalleresques i de cavalleria.
Els contes de Canterbury, Decameró i el
Conde Lucanor. El curial i Tirant lo blanc.
5. Tirant lo blanc.
1.SEGLE XV
Durant el segle XV al regne de València d’Alfons el Magnànim van sorgir diferents
successos importants en diferents terres. A les terres valencianes es va caracteritzar el
creixement econòmic que es va viure en aquesta etapa i l’esplendor cultural. A Catalunya es
van oposar a la política d’Alfons el Magnànim perquè ell sempre estava fora de les seues
terres i donava poca atenció a les necessitats dels habitants. Al Mediterrani el Regne de
Nàpol es va incorporar als dominis d’Alfons.
V a ser una època d’esplendor per a la cultura valenciana perquè gràcies a l’estabilitat social
i el dinamisme comercial que hi havia, açò va fer del Regne de València el territori
capdavanter de la corona d’Aragó durant el segle. La família dels Borja, on dos dels
membres (Alfons de Borja i Roderic de Borja) van arribar a papes, aquesta família es va
convertir en uns dels clans més poderosos de la política europea.
Un dels motius més importants va ser la importáncia de la literatura amb autors com Ausias
March, Joanot Martorell, sor Isabel de Villena o J aume Roig. L’art d’aquesta época també
va ser fonamental amb edificis gótics com les Torres de Serrano o La Llotja de València.
Alfons el Magnánim
Familia dels Borja
2. EL SEGLE XV A EUROPA.
●
●
●
●
●
LA CAIGUDA DE CONSTANTINOBLE:conquistada per l'imperi Otomà I l'expansió dels turco.
L'ÚS DE LA IMPREMTA: tipus mòbil. Difonen llibres i s’abarateixen costos.
LA CONSOLIDACIÓ DE LA MONARQUIA: fins la Revolución Francesa.
EL DESPLEGAMENT DE L’HUMANISME:: a Europa. Els fonaments filosòfics I culturals del
Renaixement I la Reforma del si de l'església,són el final del Cristianisme.
DESCOBRIMENT D'AMÈRICA : unió d’Aragó i Castella. Colom, amb suport dels reis, va
conquerir-la. Europa ho fa amb agressivitat i pel benefici.
3.LES NOVEL.LES CAVALLERESQUES I DE
CAVALLERIA.
Diferencies::
●
●
CAVALLERESCA: complexa, pròxim a la realitat; personatges poden existir,l accions en llocs
coneguts, sense màgia.
CAVALLERIA: personatges mítics, llocs exòtics,desconeguts i elements meravellosos.
Narracions en vers de
Bretanya i en la nostra llengua:
4. Els contes de Canterbury, Decameró i el
Conde Lucanor. El curial i Tirant lo blanc.
Exercici 5 “Els contes de Canterbury,Decameró i el Conde Lucanor
Els contes pertanyen a la mateixa època i apareix la mateixa estructura pero
cadascuna de un lloc diferent altres en anglaterra i alter en Espanya.
Exercici 6 “El Curial i Tirant lo blanc
Les dues estan ambientats en l'època medieval i semblan la mateixa temàtica el
amor cortés.
acotació delkfh Curial: ”No fitxen-se en la noblesa de la sang ni en les riqueses
elegí a Curial que ers molt gentil i savi per per la seua edat.”
4. Els contes de Canterbury, Decameró i el
Conde Lucanor. El curial i Tirant lo blanc.
Exercici 7
Tirant amb les seues conquestes vol dir una imatge de tots els valors relacionats
amb la cavalleria, honor l'orgull etc. La comparació que fa el narrador és
demostrar el seu poder,la fortuna, la cavallerositat i autoritat.
5. Tirant lo blanc:
8.ANÀLISI TEMÀTIC
●
●
●
●
TEMA: L’amor que te Tirant cap a la filla de l’Emperador.
Aquest fragment es troba en la part on tirant es trasllada a l’Imperi Bizantí.
A la vegada que l’emperador li contava coses a Tirant, va entrar la seva filla
Carmesina. Aquest al veure-la es va enamorar. Com tirant habia tingut tants mals
d’amor, es va posar trist ja que no pensava que poguera tindre alguna cosa amb
aquella dona. De cop i volta Diafebus va entrar en la sua cambra, sabent que li pasava
alguna cosa.Com ell va insistir tant, Tirant li va contar el seu mal.
Relació entre els personatges, Carmesina, Tirant i Diafebus.
Diafebus treballa a la casa de Carmesina, a mes era l’oncle de Tirant i Carmesina
l'agradava a Tirant.
●
Les pintures representen els amors del passat. Aquestes parelles es relacionen en la
cultura medieval, ja que han siguts fets que han passat en aquella época.
8.ANÀLISI TEMÀTIC
● No tot el que volem ho podem aconseguir, com li passa a Tirant amb
Carmesina.
● Em pareix realista perquè pot succeir a qualsevol persona.
8.Anàlisi formal
Narratiu
Hi ha un narrador contant l’historia
CONVERSACIONALS
Diàleg entre dues o més persones
Descriptiu
Les orelles de Tirant estaven atentes a les raons.
L’ emperador prengué per la mà a da filla Carmesina i la tragué fora d’aquella cambra
Dir com es una persona, un lloc, etc.
Mentre deia l´Emperador
fins
Molt subtil i artificial pintura
I Tirant digué a Ricard
fins
Jo ame
Acabant-ho de dir
fins
Comença a parlar com segueix
8.Anàlisi formal
-
I Tirant digué que no, que el cap li feia mal. I ell estava
ferit d’aquesta passió que a molts enganya. Diafebus, que
vié que Tirant no eixia, entrà en la cambra i li digue:
:
Però jo veig que ell ha caigut en el llaç, en què no basta la
força humana per resistir-lo.
Tema
5:
1. La importancia de la burgesia.
2. La valència del segle XV.
3. Poesia al segle XV.
4. Lo somni de Joan Joan.
5. Lo somni de Sant Joan.
6. Ausiàs March.
7. PoemaLXXXI
8. L’espill.
1.LA IMPORTANCIA DE LA BURGESIA.
BURGESIA
Advocats.
Artesans.
Petits terratinents.
Comerciants.
Metges.
2.LA VALÈNCIA DEL SEGLE XV:
Ausiàs March
Joanot Martorell
CUNYATS
Ausiàs March
Joanot Martorell
NOBLESA
Joan Roís de
COrella
CORELLA
Isabel de Villena
Jaume Roig
METGE
TRINITAT
Jaume Roig
Barnot Fenollar
ALTA
BURGESIA
Isabel de Villena
MATEIXA ÈPOCA.
3.POESÍA AL SEGLE XV
La poesia del segle xv està relacionada amb la poesia que feien els trobadors
perquè la poesia medieval arrencava de la tradició trobadoresca, copiaven els
seus i després els adaptaven a la poesia de l’època. La poesia del segle XV va
influenciar a autors com Ausiàs March, que van contribuir a personalitzar els
poemes i transformar-los per a la nostra literatura. En la literatura italiana poetes
com Dante o Guido Cavalcant van adaptar la tradició en un nou corrent (Dolce stil
novo) que va influir en l’obra dels primers humanistes com Petrarca.
4.Lo Somni de Joan Joan
Es la obra i l´autor a la que pertany aquest fragment per la raó de que s'esmenta
correccions del us de la llengua catalana i crida l´atenció de que és paregut al
diccionari pero sobre el ús i les costums del segle XV no es pot aplicar a
l'actualitat perquè la llengua no es la mateixa de hace 2 o més segles perquè
canvia amb les noves paraules etc;una obra que es sembla es L'Espill pero
aquest amb models de conducta antigues.
Per aquest motiu l'art es una representació de la mentalitat,costums i manera de
parlar de cadascú de les èpoques del esser humà
5.LO SOMNI DE SANT JOAN.
Un diccionari,ajuda a la gent a conèixer la gramàtica per no cometre errors.
Entre diverses persones, però l’uneix el gramatical.
6.Ausiàs March
Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que un ne teniu per certa;
Amor, Amor, un hàbit m'he tallat
de vostre drap, vestint-me l'esperit;
LXXXI
Tal com aquell qui es veu prop de la mort,
patint mal temp i perills en la mar,
i veu el lloc que podrà resguardar
i no l'ateny perquè té mala sort,
em passa a mi, que vaig afanys passant,
i vós podeu els meus mals destruir.)
Desesperat dels meus desigs complir
el vostre orgull aniré proclamant.
7. POEMA LXXXI
ANÀLISI TEMÀTICA(act 7)
A. El tema del poema es el sofriment que sent l'autor cap a la seua estimada, si aquesta no
el vol.
B.En la primera estrofa del poema l'autor expressa el dolor que sent si ella no l'estima
comparant el desamor amb la mort. En la segona estrofa expressa que la seua unica
salvació és l'amor d'ella cap a ell, i que si ella es deixa amar ell proclamarà el seu orgull.
C. El jo poètic recrimina el desinterés amorós que te ella cap a ell, afegint que en els últims
dos versos, l'adverteix que sense ella ell no puc viure.
D. Aquest poema correspon als cants d'amor
ANÀLISIS FORMAL:
A. 16 versos amb rima assonant decasíl-labes.
B. Son les dues últimes oracions En la 4ºoració penultima i ha varies temes i llocs
que es esmenta per aquest causa la composició per que hi ha varies temes.
L'ESPILL
a)
Als pocs entesos
perquè s'hi
miren,
vegen on tiren
en lo llur viure,
los vull escriure
est doctrinal
memorial:
haurà nom Spill.
A tu, com fill,
Baltasar Bou,
per lo que em
mou
ta molta amor
e gran calor
de nebot clar,
lo vull dreçar.
b)
Ella tenia
una cosina:
tantost barrina
fos muller mia.
[...]
<<Vós fillol d'ell
i ella d'ella:
bona parella,
si vós me creu,
abdós sereu.>>
Falsa parlera,
vella velera,
m'embabuixà
i em tabuixà.
De sa falsia
jo la'n creguí:
lo prom preguí
e sa muller
en tal penser
me consellassen
e m'arreglassen.
Jo la preguí.
c)
Jo só mossé
Salomó, rei
d'antiga llei,
gran sabidor,
rei e senyor
molt ric, potent.
En mon jovent,
mullers prenguí
jo en repleguí
fins en setcentres,
e ben trescentes,
drudes,
amigues:
mil enemigues.
d)
Sent temps remetre,
volguí prometre
fiu jurament,
vot, sagrament
ab cor d'atendre,
mai muller prendre.
[...] ans peus estendre.
que muller prendre,
ans soterrat
que mullerat!
[...]
Per Déu guiat
vers Santes Creus,
ab moltes neus
e prou gran fred
fui a Poblet;
camí ferrat,
a Montserrat;
prop Tarragona
fui a Vallbona:
quin monestir
per convenir
tot pecador
8. L’espill.
ANÁLISI TEMÀTIC
A. Poema 1ªp, pretén ajudar a les persones. Fa referència l’espill per a evitar
fer el mateix error. Reflecteix un model de comportament, intenció moral i és
cómica.
B. La forma de parlar és falsa, ell deia que l’embruixà i el tabuixà perquè estava
enamorat d’ella.
C. El rei Salomó, home savi, que ha estat amb moltes dones, a més diu mil
enemigues, perquè el van traicionar.
D. El jo poètic expressa que mai tornarà a patir per una dona, diu que prefereix
estar soterrat a tornar a casar-se en el vers huit, nou i deu.
ANÀLISI FORMAL(act 8)
●
L'obra s'estructura en un prefaci i quatre parts que són:
-prefaci: correspon al fragment a) perquè comença a parlar un personatge inventat dirigint-se al seu
nebot per a contar-li la seua vida i la seua mala experiència amb les dones,és una breu introducció.
-Llibre II: correspon al fragment b) perquè conta els matrimonis del protagonista amb diferents
dones, que hi han acabat malament.
-Llibre III: correspon al fragment c) perquè comença a fer la descripció d'un somni on el protagonista
rep la visita del savi Salomó i decideix canviar de conducta i dedicar-se a la meditació.
-Llibre IV: correspon al fragment d) perque el protagonista desperta d’un somni i es convenç d’un
canvi de vida que ha encetat.Per aixó comença un viatge que el portarà a diferents llocs.
●
No te la mateixa estructura que les altres perquè és pentasil-lab. i les altres tetrasil-labes.Les atres
correspond amb la mètrica de l'obra.
Tema 6:
1. L’humanisme i el primer Renaixement de la Corona d’Aragó.
2. El pes adquirit Castella al segle XV.
3. Pes de la religió.
4. Joan Roís de Corella i Isabel de Villena.
5. Obres de Joan Roís de Corella.
6. Teatre Medieval.
7. Obres Joan Roís de Corella i Isabel De Villena.
8. Vita Christi.
9. Capítol 197 de la Vita Christi
10. Comparació de la Vita Christi i uns versos de l'Espill.
1.L'humanisme i el primer
Renaixement de la Corona d’Aragó:
INSTITUCIÓ
Cancelleria Reial
FET HISTÒRIC
Innovacions culturals
d’Italia.
2.El pes adquirit Castella al segle XV:
Ferran d’Aragó
Isabel de Castella
Castelló
Unió dels
estats
Aragó
Importancia política en la monarquía
3.EL PES DE LA RELIGIÓ
El sentiment es transmet a través dels teatres i les comunitats religioses, tenen
protagonisme en la vida pública i cultural.
4. JOAN ROÍS DE CORELLA I ISABEL DE VILLENA
JOAN ROÍS DE
CORELLA
POESIA
Va contribuir a editar
<<Lo Crestià>> de
Francesc Eiximenis.
Temes amorosos i poemes
breus.
Model d’obra dels clàssics
llatins i italians medievals.
PROSA
Els millors: Temàtica
amorosa i hi ha molts de
religiosa.
Una serie de narracions
mitològiques.
OBRES QUE
ES VAN
IMPRIMIR
<<El Cartoixà>>
<<La Història de
Josep>>
ISABEL DE
VILLENA
Qui va decidir
imprimir “ El Vita
Christi”?
Va ser l’impressor alemany
Llop de Roca qui ho va
decidir.
Per què ho va fer?
Per què donava a conèixer
la vida de Crist i a estimar-lo.
5.Obres de Joan Roís de Corella:
Poesia i prosa
La tragèdia de
Caldesa
La balada de la garsa
Leandre I Hero
temàtica amorosa
Poesia amorosa
narraciò mitológica
6. Teatre Medieval.
El teatre medieval
Mostres escrites limitades amb una idea molt poc concreta.
El teatre religiós
Textos de caràcter oral, anònim i popular.
La mostra més important de la nostra
llengua
El misteri d'Elx.
7. Obres Joan Roís de Corella i Isabel De Villena.
Balada de la garsa i
l’esmerla.
Tragèdia de la Caldesa
Vita Christi
Joan Roís de Corella
Isabel De Villena
Es una prosa que narra una
traïció amorosa
Parla de la religió desde el
punt de vista femení i
formalment es una paràrasis
de l'Evangeli.
Joan Roís de Corella.
Es un poema curt i de temes
amoroses.
Isabel De Villena li parla a
les seves seguidores.
8.Vita Chisti
Una paràfrasi és una figura lingüística en la qual es dóna una versió més o menys
lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo més fàcil d'entendre. El Vita
Christi era una paràfrasi perquè era una narració en prosa adreçada a les monges
de la seua comunitat, tenía un estil sencill amb frases en llatí. El sintagma Vita
Christi vol dir la vida de Crist . Aquesta obra va dirigida a les dones, i conta la
Bíblia desde el punt de vista femení. Es caracteritza per un estil sencill amb
frases en llatí. Joan Roís De Corella va escriure també un Vita Christi amb el
Cartoixà. Aquestes narracion eren importants perquè donaba a conéixer la vida
de Crist per a poder aprendre a estimar-lo, açó es considerava l’aspiració
màxima en la vida espiritual de un cristià.
9.Capítol 197 de la Vita Christi (Exercici 10)
Análisis temática
A)Títol: Eva le perdona Jesús .
B)Eva i Jesús són les protagonistes. Eva representa la infidelitat i el pecat i Jesús de Nazaret com el
salvador dels homes i dones; o de déu reencarnat
C) Eva es refereix al dolor sense mesura. Segons el relat bíblic aquests germans fills de Eva van
presentar els seus sacrificis a Déu en els seus respectius altars; en veure'ls, Déu va preferir l'ofrena
d'Abel (les primícies i el greix de les seues ovelles) a la de Caín (dons dels fruits del camp), qui va
embogir de gelosia i va matar al seu germà. Després d'això, va tornar als seus cultius.
D)La filla de Eva. Perquè desitjava morir i era la seua culpa su mortalitat i su dolor”.Els dolors i les
penes de vostra senyoria” es el sacrifici que fa el fill de déu.
9.Capítol 197 de la Vita Christi (Exercici 10)
E) Aquest sintagma:”Advocada de les dones” vol dir que és la dona que defendeix els
drets de les dones i la justícia a favor de les dones. Jesús perdona a Eva per que va a ser la
mare de totes les següents persones. Cauran en l´ ira de Jesús dels qui malparlen de les
dones.
F) Resum
Les dues protagonistes són Eva i Jesús de Nazaret.Eva es tanca en una cova durant
100 anys per la causa del dolor de la ofensa a déu perquè les dues fills es maten I
també sent culpa per el dolor que sent totes les dones.Després de molt anys la
següent descendencia va ha ser la Virgen María que va a ser la mare del profeta per
aixo es perdonat el seu pecat i per la mostra de misericòrdia. I el senyor ha dit el que
no respeta les dones cayeran en mi ira.Es tracta d'una narració sobre la vida de
Jesucrist; no obstant això, Isabel de Villena, mostra fonamentalment la relació de
Jesús amb les dones des d'una perspectiva quasi feminista i molt avançada per a
9.Capítol 197 de la Vita Christi (Exercici 10)
Análisis Formal
A) Narrativa, per que narra fets passats.I també apareix la retòrica.Exemples: de
narrativa: Cent anys estigui tancada dins una cova separada d´Adam……..
exemples de retórica: Eva prengüe les sagrades mans del senyor…..
B) Camps semàntics: Bondat i dolçor:desitjar, cleméncia . Pecat i perdó:
compassió,
C) Camp semàntic de la maternitat: fill, primogènit i filles.La relacio amb el tema es
que el text és feminista
D) Hi ha una frase en llatí perquè és un text antic escrit en prosa i volent dir és una
expressió de aclaració és més llarg la seua explicació perquè una paraula
etimologica, és més llarga su significat en la llengua on es deriva.
10. Comparació de la Vita Christi i uns
versos de l'Espill
La Vita Christi i els versos de L'Espill es diferencien en en que una es poesia i l'altra
prosa en el contingut és diferencien en que la el capítol 197 es tracta a Eva amb una
perspectiva de perdó a les dones i L'Espill té el concepte de culpabilitat a les dones i
la seua descendència i que les dones son les que fa que el homes feien pecats.