m-hi - Trencadis, Fons locals digitalitzats

PERIODIC DE L'ANOIA
PERIODIC BISETMANAL -
EDITORA: GRAFIQUES ANOIA, S.A., Cl.
CREUETA, 30 -
APARTAT, 41 à ' - TËlCFOKl, 80370 06 -
ANY XU -
NUMERO 2.891 -
DIMECRES, 6 D^OCTUBjRE DE 1982 -
40 PESSETES
El Pie d'octubre
la coordinació davant deis incendis, ei
futnr de "Gai Font" i algunes pregnniBS,
tennis més interessants
"Segundos, fuera"
S«m-hi !
A les 12 de la nit d'ahir
dimarts començà oficialment la campanya electoral
arreu de l'Estat. Al carrer i
als mitjans de comunicació
ja fa, peró, uns quants dies
qute la política ocupa un lloc
preferent. El 28-0 està al
caure i cal exercir el vot amb
coneixement de causa i amb
llibertat. I la llibertat demana
informació: televisió,
premsa, ràdio i carrer.
Lluny dels darrers intents
"golpistes", desitjaríem veure
a casa nostra, a igualada, a
l'Anoia, aquesta llibertat,
una
lUbertat respectuosa
amb els drets dels altres. I
aquest extraordinari valor
cívic, que quasi tots els partits s'honoren a defensar,
comença per respectar els
missatges publicitaris del
carrer.
No cal dir com desitgem
una campanya neta -en tots
els sentits—, elegant i respectuosa. I que el poble hi digui
la darrera paraula.
Va
començar puntualment amb l'absència dels
Srs. Dalmau i Guàrdia els
quals arribaren més tard.
Es començà llegint l'acta de
la sessió anterior de la qual
foren esmenats els paràgrafs que tractaven de
l'augment del 200 al 400 per
cent en concepte d'obertura
d'establiments i que no era
tal augment sinó els límits
proposats per a gravar sobre una llicència fiscal. Es
demanà també que constés
cada una de les votacions i
el resultat que obtingueren
les referents a les diferents
ordenances fiscals.
ïa Sr. Miserachs féu avinent, en el capítol de despatx oficial, que havia estat
ben acollit per part del Ministeri de l'Interior i la Generalitat el seu suggeriment
que, en cas de grans incendis i a fi de poder obtenir
una major coordinació, es
nomenés un cap responsable.
D'aquesta manera no
passaria que hi b a d e s s i n
la visita del Papa
a Montserrat
les Parròquies ban
tancat ei termini
tfinscrinció
Dijous
termini
passat
s'acabà e!
d ' i n s c r i p c i ó per
der
assistir
amb
motiu
a
de
po-
Montserrat
la v i s i t a
de
J o a n Pau i l , el p r o p e r d i a 7
d e n o v e m b r e . Els passis disponibles
—Santa
iMaria,
8 7 ; Soledat, 6 9 ; Sagrada Família, 1 0 3 — s ' h a n
sembla,
repartit,
sense més
proble-
mes i a m b l e n t i t u d .
d'unes possibilitats
grades,
molts
Davant
tan
mi-
igualadins
d e u e n h a v e r p e n s a t q u e era
molt
difícil
el
poder
assis-
t i r - h i i potser n i h o h a n i n tentat.
molts directors i pocs músics pel fet que cada mimicipi afectat anés a la seva.
Manifestà també que havia rebut vma; nota oficial
referent a la inclusió de
"cal
Font" del grup Gosypium en el Pla de reconversió del tèxtil on es contempla el fet que l'empresa
igualadina pugui seguir el
treball fins i tot amb inversions per a millorar-la.
Tot això com a respostes a
(Pàg.
16)
El camp de futbol, per fi reaBtat?
GUASCH I MIR
HO CONFIRMEN
Aprofitant l a visita del Sr.
Antoni Guasch
i
Carrete,
de d'EsïX)Tts del nostre Ajuntament.
Ambdós
confirmen
president :de la Federació C a -
amb
talana de Futbol,
iniciació de les
Obres
acudi a l'àpat que celebrà el
promouran
programat
el
qual
seguretat
1^
el
prompta
que
passat dissabte el cos de la
complex
Policia Nacional a m b motiu
da,
del seu j o r n patronímic, el
de futbol, a m b lesi seves c o r -
nostre
responents
redactor-cap
ports, l'entreviSità.
Es
d'es-
.,
trobava amb ell el Sr.
R a m o n Mir, T i n e n t • d'Alcal-
esportiu
d'Iguala-
fent-hi, primer, el c a m p
Dissabte,
sostingut,
instal lacions.
amb
el
diàleg
n'ampliarem
de-
talls.
Del 8 ai 17 d'octubre
DIVENDRES COMENCEN IES FESTES DEl
PIIAB A lA FONT VEUA
VOSTÈ OPINA
HERBES
Sr. Director:
El passat dimecres, dia
29, el periòdic •Igualada",
publicà tma fotografia referent a l'estat de les voravies del carrer del Sol.
sols vull fer-li un comentari. Si vertaderament l'articulista 0 fotògraf passa
cada dia per aquell sector,
pot haver vist que des de
fa dues setmanes, els "hierbajos" j a nò hi són.
- P e r tant. cal dir en favor
de la Brigada de Neteja, que
no ho han fet per haver-se
publicat la fotografia, sinó
que j a estava anteriorment,
essent doncs, un retard informatiu d'ima cosa que j a
no era noticia.
Vull dir-li, també, que
dvu-ant el mes d'agost i
abans de la Festa Major,
moltes voravies s'havien netejat de les herbes, donant
d'aquesta manera més netedat a la ciutat. E n aquest a ocasió ho feren la Brigada de Jardins i la de Neteja.
Per tant, puc dir-li que no
abandonem aquest apartat
i que les poques persones de
què disposa Parcs i Jardins
estan bastant ben coordinades i crec que per awii, la
ciutat no està abandonada,
sinó força acceptable.
Com sempre estic a la
vostra disposició.
Joan Rey
Regidor del M..I
Ajuntament.
N. de la B . - Ensems que
agraïm i acceptem la lletara
del bon amic Sr. Joan Rey,
volem fer-hi una matisació.
Es ben cert que la fotografia es publicà amb retard
-les circimistàncies comentades ja eren altres-, i que
quan es volgué retirar j a era
tard també. Però no és
menys cert que les herbes
han crescut sense problemes
i durant molt de temps a
l'esmentat carrer. I això no
és cap critica a la Brigada
de Neteja - l a tasca de la
qual valorem- perquè el senyor Rey i aquesta Redacció
saben que una oreneta no
fa estiu.
—oOo—
EL PROBLEMA 0 E L'ATUR
Sr. Director:
Crisi i atiu- en el ram de
la construcció, que a la vegada, arrossega a l'atur a
d'altres indústries que en
bona part depenen d'aquesta. Molt sovint sentim a governants polítics, parlamentaris i d'altres, queixar-se
de la poca inversió privada;
és una cantilena molt sonada ja. Aquests senyors,
vina de dos, o són ingenus o
són hipòcrites en les seves
declaracions públiques sobre aquest assumpte. Com
voleu que la gent inverteixi
si els mecanismes de l'Estat
s'emporten el 2 5 % de tot
pressupost? I ningú no diu
res sobre això. Ni l'obrerista
(?) Felipe González. Això és
que de cada pesseta, el que
fa obres o construeix, sols
aprofitarà el 7 5 % del seu
capital, com a màxim. Per
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
Els lectors q u e vulguin fer-nos arribar les seves cartes a —^"Igualada, Periòdic
d e l'Anoia", Apartaf d e C o r r e u s , 4 1 8 o personalment a la mateixa Redacció—són pregats d e tenir presents les normes següents:
—
Les cartes — e n català o e n castellà— portaran e l n o m , domicili i signatura
de l'autor o autors, fíns i tot quan h o m desitgi utilitzar un pseudònim.
—
Es creu necessari q u e els originals estiguin escrits a màquina, a doble espai
i a una sola cara.
— Es prega igualment que, per afavorir ia varietat, les lletres siguin breus. En
- cas contrari, -aquesta .Redacció es reserva ía possibilitat d'.3breuíar-les.
La seva publicació no significa q u e a q u ^ t periòdic participi e n les opinions
exposades.
això tot sm-t tan car en
aquest país, i la gent desisteix de fer res si no és a base de molts sacrificis econòmics, i la gent j a està cansada de sacrificis.
Vegem-ho una mica: a la
dècada del 55 al 65, quan
un ciutadà de pocs recursos econòmics volia construir-se el seu propi habitatge unif^miliar, l'estat li
atorgava ún crèdit de 30.000
pessetes a fons perdut; pels
plànols l'arquitecte li cobrava de dues a tres mil
pessetes; això al que volia
utilitzar els seus serveis,
que no eren obligatoris en
molts pobles com ara. I als
mestres paletes mai no se'ls
ensorraven les cases que
construïen o acabades de
fer. I la majoria dels ajimtaments no cobraven res o
molt poc pel permís d'obres. I a molts ajTintaments
ni tan sols permís d'obres
s'exigia ni pagament per
aquest concepte, perquè no
tenien desvagats per mantenir; tothom
treballava.
No com ara, que la plaga de
"chusqueros" ho invadeii
tot. Amb les 30;000 pessetes
que li donava l'ïfetat finançava el 3 0 % del cost de la
vivenda. Va ser l'èpocg. de la
gran expansió constructiva
d'habitatges unifamiliars i
de plena ocupació.
Abolit el Ministeri de la
Vivenda, absorbit pel Ministeri d'obres públiques, tot
ha canviat i en perjudici del
ciutadà en particular i del
país en general. J a no hi ha,
per part de l'Estat, la regalía de les 30 mil pessetes als
promotors propietaris, que
avui haurien d'ésser més
per equiparar-se als preus
d'ara.
S i Vtè. desitja construirse la seva caseta o xalet aïllat, compost de baixos i pis
d'uns 90 m.2, pels plànols
l'arquitecte li cobrarà unes
300 mil pessetes; si passa
dels 90 m.2. li augmentarà
la tarifa. A part, caldrà pagar
una altra crescuda
quantitat al col.legi d'arquitectes perquè ü donin
el permís de construir. Sense aquest requisit, no podrà
fer res perquè el mimicipi
n o li donarà autorització.
Tot està lligat per treïu-e
els diners de la butxaca del
ciutadà que treballa. I e l
permís municipal li c o s t e a
unes altres 100 mü pessetes,
com a mínim. Total, tingui
preparades 400 mil pessetes
abans de fer res, per pagar
això que se'n diu A d n a i S s -
tració ( ? ) , i la seva burocràcia. ..
Les totxanes i maons per
a tota la casa —14 mil en
total—, a 11 pessetes-vmitat
preu actual, valent 154 mil
pessetes menys que les dues
dotzenes de ratlles traçades
sobre un paper dit plànol i
el permís del municipi. Plànols en el que un delineant
d'obres no inverteix més
de quatre hores. A raó de 75
mil pessetes l'hora. Major
cinisme tolerat i protegit no
pot ser. Per això, entre
aquestes i altres coses, la
gent pensa i diu: millor és
no fer res i donar-se millor
vida. Aquesta és una de les
causes de la poca inversió.
ta d'intervenció d'arquitecte-aparellador i de cap pagament per aquest concepte, si el promotor-propietari
així ho desitja.
5è. Que es creï l'Institut
de l'Habitatge, tal com el
tenen a l'Uruguay i a l'Argentina, on tot el relacionat
amb la construcció de vivendes de pla econòmic, és
realitzat a través d'ell i que
inclus donen als promotors,
plànols hnpressos de dos a
sis habitacions. Plànol i permís de construcció, que van
junts, valen actualment l'equivalent de 1.000 pessetes.
Això sí és servir els ciutadans, que són els sobirans
de tot país.
L'Article 36 de la Constitució diu: la Llei regularà
l'exercici de les professions
titulades. Però fins avui no
ha regulat res de res d'aquest article ni de tants
d'altres. I els senyors de
professions titvilades continuen fent l'agost explotant
el ciutadà i fent-se milionaris. Així, qui s'anima a fer
obres? Els arquitectes i aparelladors s'han muntat un
col.legi protegit per l'E&tat,
no per oferir víxi millor servei de seguretat en les obres
—mai no s'havien ensorrat tants edificis en construcció o acabats de fer
com ara, o bé s'esquerden
de dalt a baix—, sinó perquè Vtè. no pugui col.locar
vm sol totxo sense el permís
i sense que abans els hagi
donat una forta suma de
diners a compte d'una major suma.
6è. Que totes aquelles vivendes i obres per a les
quals s'exigeixi ia intervenció de l'arquitecte, que els
seus honoraris no siguin
superiors al 3% del cost de
l'obra de paleta, que és l'únic de la seva incumbencia.
Això és: fonaments, parets,
sostre, envans, escala, teulada 0 terrat. Aquí ha d'acabar la seva intervenció.
Els acabats interiors j a no
són treball de la seva tncubència, per tant no han
d'entrar en el pressupost del
seu tant per cent per als
seus honoraris d'obra. No
veig perquè h a de cobrar
honoraris que no són de la
seva competència. Sols serveix per a encarir les obres.
Es d'aquestes coses d'interès públic que s'haurien
d'ocupar els senyors parlamentaris i legisladors.
Senyors Governants, estables o de torn, voleu de veritat reactivar el pla laboral
i l'economia?
Ir. Promulgueu vm veritable estatut de mercat Uiure laboral, com tenen als
E.U. i Canadà; països rics
que no tenen tants conflictes com nosaltres; per això
són rics.
2n. Al transport i als fabricants de materials per a
la construcció,
doneu-los
l'energia que necessitin per
a les seves activitats industrials, al preu de cost, sense
guanys ni pèrdues per a ningú.
3r. Instituïu novEutnent
les regalies a fons perdut
per a la construcció de vivendes unifamiliars. Que no
serien regalies, puix que
serien diners estalviats de
l'atur.
4t. Que tot habitatge unifamiliar
aïllat,
compost
de baixos i pis, sigui exemp-
7è. Que els permisos municipal d'obres no costin
més de l ' l % i també sols so-s
ANUHCÍS
per paraules
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
2
bre el cost de l'obra de paleta.
8è. A fi que les. joventuts
recents sortides de les escoles puguin trobar el seu primer treball i ser acceptats
per empresaris i industrials
com aprenents, han d'estar
exempts de pagar tota càrrega social durant els 30
mesos d'aprenentatge i que
els seus salaris siguin en
funció del seu rendiment.
Srs. Governants, què preferiu, tenir la joventut pel
carrer sense fer res, o aprenent oficis en fàbriques i tallers? De Vtès. depèn, governant amb intel·ligència, al
servei rte la pàtria.
JOSEP QUADRAS
-oOo—
EL PSC-PSOE
INSULTA ELS B I S B E S
Sr. Director:
Què li han fet els bisbes
al PSC-PSOE, perquè aquest
partit els hagi insultat barroerament? Els ha dit que
eren uns irresponsables. Tot
perquè els bisbes han donat
una orientació
totalment
apartidista als catòlics, com
és la seva obligació. J a s'han
guardat prou, com d'escaldar-se,, d'insinuar o dirigir
concretament el vot. S'ha limitat a proclamar les veritat evangèliques, conciliars
i papáis. Han expressat, més
o menys el que dintre de poques setmanes, dirà el Papa
en el seu viatge per terres
d'Espanya: els drets
humans, inclòs el dret de néixer, el dret del treballador,
la justícia social, la llibertat
dels pares a escollir escola
per als seus fills, etc.
A què ve, doncs, l'insult
groller del PSC-PSOE contra els bisbes? Ningú no ho
comprèn. I això que semblava que, amagant l'ou de les
intencions marxistes i l'atiament a la lluita de classes, es presentava aquell
partit com a moderat. Es
veu que l'anticlericalisme
atàvic del "partido" pot més
que l'estudiada estratègia
electoral. Si que comencen
bé la campanya electoral els
socialistes! Insultant
l'episcopat. Aquest és el "canvi" que propugnen?
J . Concavella i Salat
ALQUILO piso amueblado,
s o l e r o . Tel. 803 67 37.
—oOo—
OCASIÓN ático a estrenar,
renta limitada. TI. 803 3 1 8 5
tardes de 6 a 9.
—oOo—
MAGATZEMS '^ocks Igua¬
lada", es guarden mercaderies. Tel.: 803 07 68.
(0
M'INTERESSARIA
posarme en contacte amb estu^
diants que vagin cada matí
a Barcelona. Que tinguin ALQUILO piso amueblado, ^
cotxe. Tel. 804 31 79.
terraza. Tel. 803 44 74, 7 a 9 ><
—oOo—
tarde.
co
S'OFEREIX "canguro" mac
—oOo~
tins i endreçar casa. Telè- VENDO S8at-133. Inmejora- Ç3
fon 804 11 72.
ble estado. Buen precio. Te—oOo—
léfono 803 65 94.
VENC caravana 4 places.
—OOO—
•§
Perfecte estat. Tl. 803 24 43. PERRUQUERA per a dones. •a
s.
—oOo—
J . Vázquez. Demani hora.
i.
PRECISO Sra. fija trabajos C/. Torre, 30. Tel. 803 65 94.
domésticos y niños. A 4 kiló- :,íj
—oOo—
metros de Igualada. Infor-i I PRECISO mecanógrafa pames. Tel. 803 25 98 de 20 a l J r a trabajo particular. Telé- lEÜJ
22 h.
i ifono 803 17 46.
^
IGUAIADA, PERIODIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE OE 1982
3
Informe:
DEmiiieii mmm siudiiüi
Wlll! Eüillll TnUlíui t K Is 1.1. M
El cooperativisme a^l^^
ii'inici del cooperativisme a Igualada es remtmta a fi- per poder ihdenmitîjar els
nals de segle passat, amb la curta existència de d u ^ coo- treballadors, es veuen obliperatives, la dels teixidors a m à i l'anomenada "La Pri- gats a ^^hd^e "tihà p a r t del
mavera": J a en el segle X K . neixen l'Econònüca el 1904, i patrimoni, l'ediflci que d o ñ a
la Igualadina eï 1908, que més tard amb la seva fiísió do- a lá Rambla i al carrer d e
naran vida al cooperativisme igualadi fins als nostres dies. Sant Pau.
Primer es dirà la Unió de Cooperadors, més tard CooperaAmb el sobrant de la ventiva ia Victòria, i des de meitat dels 70 la Unió Cooperativa. da es construeix el cafè de
Ens trobem reimits amb els senyors Riba, pare i fill, la coperativa al carrer de
Díaz, Mestres, i Singla, membre de la J u n t a actual. D'ells" Sant Magí. Al cap de poc
recollim aquest informe.
temps la resta de baixos a
les persones que regentaven
LAUNIODE
palment amb els que erítren l'Economat I^aboral Tèxtil.
COOPERADORS
durant la guerra, què per- Neix l'Autoservei COVIC,
Duraiat la guerrra civil den la seva aportació al ca- que tindrà luia vida aproxiespanyola es dóiaa a dife- pital social. Per això i per mada d'onze anys.
rents llocs de CataliHiya el la nova situació política es
fenomen de la fusió de les produeixen moltes baixes. TORNAR A REMPRENDRE
. cooperatives existents. El Hi ha una frase d'tm alt EL COOPERATIVISME
fet provocat per la Genera- càrrec de l'Administració
Al voltant dè mossèn Lluís
litat, sembla ésser un intent- que defineix molt bé el penMa. Xirinachs sorgeix un
per reforçar el cooperativisr sament dels nous governucli cooperativista en peme. Així, a Barcelona, se'n nants sobre les cooperatitita escala. Posats en confusionen entre 30 i 40. A ca- ves: " N o i e s matarem, les
tacte amb la Cooperativa
sa nostra, es realitza ía fu- deixarem morir".
la Victòria, aquesta cedeix
sió de les dues cooperatives
dues habitacions del primer
esmentades, la Igualadina CANVI DE NOM:
pis i comença a vendre dos
i i'Ifeonòmica, sota el nom LA VICTORIA
o tres dies a la setmana. La
d'Unió de Cooperadors, nom
col.laboració és rendible,
En
els
primers
aïiys
de
la
genèric qüe adopta el movipostguerra entren a la J u n - acondicionant una part del
ment a tot Catalunya.
t a socis no mal vistos pel cafè, i es t o m a a començar
La nova cooperativa dis- règim. A diferència de l'A- la botiga. L'aparició de la
posa com a patrimoni l'edi- teneu, que hi entraren a central de compres, Urdconfici dels carrers de S a n t sac, ací intentaren salvar el sum, a Barcelona, permet
Magí i Aurora, i el de la patrimoni, no barrant el ampliar el comerç 1 dedicarRambla que dóna al carrer pas a ningú, tot al contrari. s'hi d'una manera més sede Sant Pau (actual seu del
El 21 de gener de 1941 se riosa. El 22 de desembre del
C.N.I.). Treballa en els seccelebra
tma assemblea diri- 75 es resol el contracte amb
tors d'alimentació, forn de
gida
des
de la CNS de Bar- COVIC, i s'ocupa tota la
pa, farmàcia i ! hostelería,
celona,
en
la qual es disol planta baixa menys el cafè.
amb el cafè conegut popula
Unió
de
Cooperadors,
tor- En una Assemblea es.canlarment com "el de la coovia el nom pel d'Unió Coonant
a
recobrar
la
seva
perperativa", situat a l'edifici
perativa.
sonalitat
jurídica
la
Iguade la Rambla, residència de
ladina i l'Econòmica, i al
Animats pel bon resultat,
la Igualadina.
mateix temps altra volta es compren a preu de cost els
fusionen sota el nom de baixos de l'edifici, de l'Avin"NO L E S MATAREM,
Cooperativa
la Victòria. guda de Barcelona, propieLES DEIXAREM MORIR"
(Veure requadre).
tat d'Habitatges Anoia, i
Acabada la guerra, els
La nova dooperativa re- obren un altre autoservei.
guanyadors s'incauten de cupera d'aquesta
manera Per realitzar aquesta coml'antiga seu de la Igualadi- l'antic local de la Igualadi- pra l'entitat signa uns crèna, i al seu Uoc s'instal.là la na i obre el cafè, i la botiga dits hipotecaris. Poc temps
caserna de la Guàrdia Civil, d'alimentació pel caxr&r de després,
Unicomsum, per
desallotjant els 7 o 8, veïns Sant Pau. Mentre el sul)mi- problemes interns, se'n va a
que vivien a l'edifici. Arran nistrament amb tarja va l'aigxia i la cooperativa co-'
de les protestes dels socis, funcionar, la botiga va anar mença a tenir pèrdues. Era
s'aconsegueix traslladar la bé; en acabar-se la gent es un projecte ambiciós per
Benemèrita. Els veïns tor- va diversificar cap a altres reUiançar el cooperativisme
nen, i als baixos, que conti- botigues. No hi havia a a Igualada; vàrem contrinuen incautats, s'estableix Igualada cap comerç que buir a aturar els preus a la
"Auxili Social".
tingués en nòmina la quan- ciutat.
Quan
" Auxili Social " titat de personal de la cooLa Unió Cooperativa va
marxa, la cooperativa in- perativa. A l'hora de tancar, mantenir alguns contactes
tenta torna a obrir el cafè,
però el gremi de cafeters no
dóna l'oportuna autorització. Eta. col.laboració amb la
Mútua de S a n t Uorenç, la
Unió de Cooperadors tenia
en funcionament una farmaciola, que entre altres
coses es caracteritzava per
oferir els medicaments a
preus més barats. Amb la
disbauxa d'aquells dies, el
el gremi de farmacèutics la
va saquejar perquè els feia
maL E n el "Meni negre" j a
l'havien fet tancar.
EI cas és que per aquests
afers i la incautació dels
comptes corrents, la cooperativa queda descapitalitzada 1 ha de t o m a r a començar
de zero. ES produeix im enrenou entre els socis, princi-
•
N.»..R.|.«,.,. JM/AS,,
D.p,rt.í»«to ..Çoç>p.,e.re.t.i.yas
JOSÉ M« OAEDOKA, D i r e c t o r . . p r o v i n c i a l ie
o i » s Soof.erati-5iss d e >.3ïs' O . K i S ' . . : , ;
Ips
Servl":
- CKHTIí'KÍA» • tjue s e g i í n s e d e s p r e n d e é e l o e doisiuaèn. t o 3 o t r a n t e e e n l o a a r c h i v o s d e cs-ue D i r e c c i ó n ,
lus
y °LA ECUÎTOaCA», fie I - ' •
. g u o l e d a . . s e f u s i o n a r o n d u r a n t e e l ^ e r i o c i o rojo s e j t í & i ^ - t i s t ¿ , . c o n s t i t u y e n d o - l a "WlIOtr D ï CCoaiHAIiOIiiS'' d e l a •
c i t a d a X.oc&liüñd , p r o c e d i e n d o s e uns v e z l i b e r a d : , d i cha p o b l a c i ó n p o r e l G l o r i o s o E j é r c i t o ' í í a o i o n a l a l a
d i s o l u c i ó n c e l a rfijjecida «Unión de ûûû^.eiî.coreB'', x a cobráncTQ l a s d o s Q Q o ¿ , e r a t i v a a l i c n c i o n a d a a s u ¿.'tirsonal i d a d j u r í d i c a , dance a s i cuiu^],Íüi*nto a l a Ordeu ü i x c u l a r de l a J e r a t u r a de S R r v í c i c s C o o ^ e r c t i v o a de f e ¬
. c h a 19 ie J u l i o d e
1959.
''Coo¿ei-c:I.iVES »L/'. IG'J,MAM;a'>
Sal.Jo a Frene»
lAiribi EipsSil
que c o n f e c h a 31 d e ¿ u l i o d e 1939 l a a ü o o i í e r a t i v a a
"LA SCOSíOJaOA" y "la IGUAL/JíIíJA*, .ae l u s i o n a r o n n u e v a nente p o r propia voluntad baj6 l a denominación ¿ e l a
Cooperexiva.
VICTOKIA", l a c u a l s e h i z o c a r g o d e l
a c t i v o y p a s i v o a s i corjo d e l p a t r i m o n i o c o n s t i t u i d o
por l u í i ' h i e n e E ç i u e t l e a e iuaue'blee de l e e n t i ó a d a'riteriorj.ifcnte c i t a d a , t e n i e n d o e s t a n u e v a . enticXad l e g a l i z a d a a u s i t u a c i ó n y a u t o r i z a d o au f u n c i o n a m i e n t o b a j o
l ü ' d i r e c c i ó n y r e s p o n e s t o i l i d a d de una CoMisión GeE^ora
.noiahr.^^da p o r e s t a D i r e c c i ó n c o n f e c l i a 18 d e S e p t l e m ' o r o
d e 1939.
la cusí está integrada por los Sres. s i t i e n —
tea;
C a r l o s Texe Admetlla.
Buenaventura C?rlos Torras,
B u e n p v e n t u r E , Oaaa 3 E i t a l t a .
Osear L l i r ó T a l l ó .
1-edro Venturí3 E n r i c h .
1,0
4ue nago c o n s t a r a l o o
Barcelona,
erectos
21 d e E n e r o
oportunos,
c>xl94i,.
J o s é MS C a r d o n a .
amb centrals sindicals, i
amb fàbriques per mitjà dels
Jurats d'empresa, per intentar vincular-los al cooperativisme en, benefici dels treballadors. Però els resultats
ho són els esperats. Un altre intent per sortir del pas
és l'adopció del sistema de
-Rienda americà Discoop, que
a Igualada no té èxit, però
sí a Sant Maiore on encara
funciona ima botiga, en règim de lloguer amb bon resultat.
Les dificultats econòmiques es van agreujant. Per
poder tornar els crèdits es
venen l'autoservei de l'Avinguda de Barcelona. Tampoc no n'hi ha prou, i en
Assemblea general es pren
la decisió, encara que amb
molt de ^ e u , de vendre els
baixos del carrer de S a n t
Magí. A la Unió Cooperativa només li resta dèl seu
antic patrimoni, el primer
pis del mateix edifici, ¿El
futur?, tot depèn que es dicti una Uei sobre cooperatives. Ara que es parla tant
de protegir el consumidor,
què millor que una cooperativa, on són els socis qui
vetllen pel bon funcionament.
UN AIXOPLUC P E R A
MOLTES ENTITATS
CULTURALS
La Unió Cooperativa continuarà fent d'aixopluc per
a moltes entitat cultiu-alS
que no disposen de locfal.
Ara mateix acolleix el cor
de la Llàntia, la UEC, Rialles, Agrupació Sardanista,
etc. Havia acollit Omnium
Cultural, Clúb de Joves, els
ocellaires, els filatèlics, etc.
També havia
mantingut
una programació setmanal
de teatre, que a la llarga no
va ésser rendible. La Unió
Cooperativa és apolítica i
areligiosa; això vol dir estar
al marge, no en contra.
El cooperativisme a Igualada, malgrat tot, encara és
viu. A veure què ens fornirà
el demà.
JOAN MIRAS M.
rambla
Atención al 15-0: vota "LiA RAMBLA"
(O
O
•o
I
eo
c
•o
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
DIÀLEG
/
Els grans nuclis del nostre petit món (10)
Dimecres, 6:
Sant Bru, pre-
vere
Mare de Déu
del RQser .
Dijoias, 7: La
Divendres, 8:
Sant Simeó el
veu
A. Secanell c/.
Ferran d'Antequera, 60
Dimecres, 6:
MR. Verdes, c/.
Soledat, 95
Divendres, 8: X. Pagès. cl.
pau Muntadas, 58
Dijous, 7:
TELÈFONS
Guàrdia Civil
803 12 66
D e p a r t a m e n t T r à n c 803 24 94
322 11 00
Patrulles G. ClvH
Comissaria Policia
803 75 20
Policia Nacional
803 79 79
Policia Municipal
803 12 34
Bom.bers
803 03 13
Càritas
803 27 47
~
S. p . E .
803 11 21
Creu R o j a
803 07 89
Hospital C o m a r c a l
803 46 54
Mútua Igualadina
803 2 8 0 4
Metge d'urgències
803 28 00
Clínica S a n t Josep
803 26 50
Taxis (P. de la Creu) 803 1 6 6 6
Taxis (Ürg. Policia) 803 12 34
Ajuntament
803 19 50
Servei perm. grua
803 10 42
803 04 80
803 06 89
803 40 28
Averies
Fecsa
Telegrames per tel.
803 16 28
322 20 00
IGUAIADA
• • H M M PERIÒDIC DE L'ANOIA •ÉHHBHB
EDITORAt
En el cens d e l 1 8 9 7 Barcelona aconsegueix per p r i n^iera v e g a d a a la seva hist ò r i a ultrapassar el m i g m i lió
d'habitants:
509.589,
q u e g a i r e b é ' d o b l e n ' la p o blació d e la d i n à m i c a p r ò p i a
d e l Cap i Casal i q u e
pels
efectes d e r i v a t s d e la celebració d e l'Exposició Internacional d e l l 8 8 8 al Parc d e
la C i u t a d e l l a , pel f e t q u e haguessin estat anexionades al
m u n i c i p i barceloní totes les
localitats q u e e n g u a n y e n
sónKpart i n t e g r a n t :
llevat
d ' H o r t a í d e Sarrià, q u e s'inc o r p o r â r a r i e n més t a r d . ^
La p è r d u a d e la i n d e p e n dència m u n i c i p a l p e r p a r t d e
Gràcia i Sant M a r t í d e Provençals col.loca n o v a m e n t
Reus en e l s e g o n lloc d i n s els
t e r m e s a d m i n i s t r a t i u s d e ía
Catalunya c o n v e n c i o n a l . La
ciutat del C a m p , ja p r o u perjudicada p e r n o h a v e r p o g u t
connectar
ferroviàriament
f i n s a l'any 1 8 9 4 a m b la seva àrea occidental d e m e r cat — s o b r e la base d e l trein
d e Barcelona a Saragossa
p e r Sant V i c e n ç d e Cald e r s — , p e r d potència d e mogràfica e n t r e el 1 8 8 7 i el
1 8 9 7 m a l g r a t g u a n y a r dues
places d i n s la classificació catalana g e n e r a l e n el transcurs d e l d e s e n n i ; la p l a g a d e
la f i l o x e r a s o b r e l'economia
vini-vitícola és e x p e r i m e n t a da d'una manera ben intensa per Reus, T a r r a g o n a , Tortosa, i Lleida e n t r e l e s j s o b l a cions d e més d e IS.ÒÓD'habitants:
GRAFIQUES ANOIA, iJK..
PRESIDENT:
LLEONARD OEL RIO I CAMPMAJO
ADMINISTRADOR:
JOSEP VIDAL I BERTRAN
DIRECTOR:
JOAN VALLS I PIQUE
Redacció, Administració, Publidtat i
Tallers: carrer de la Creueta, 30.
Telèfon 803 70 06. Apartat de Cot^
reus 418. Igualada (Barcelona).
Dipòsit legal B. 1267-1960
"Igualada, Periòdic de l'Anoia" i t
una publicació independent, d'info^
mació general, i no assumeix necessàriament, com a seves les opinions
que es publiquen en articles i collaboracions.
"Igualada,
Periòdic da l'Anoia"
agraeix totes les eol.laboracions no
sol.licitades, però no mantindrà coi^
respondèrcia amb els seus autors,
ni tampoc seran retornats els originals no publicats.
Barcelona
Reus
Tarragona
Manresa
Tortosa
Sabadell
Lleida
Mataró
Badalona
Girona
Terrassa
509.589
76.752
25.358
25.121
23.302
23.044
21.337
19.918
18.075
16-081
15.440
La q u a r t a posició assolida
p e r M a n r e s a és el p u n t més
a l t aconseguit e n totes les
è p o q u e s p e r la c i u t a t d e l
Cardener. I a i x ò q u e n o rep e t e i x el g u a n y p o b l a c i o n a l
d e 4 . 1 4 8 h a b i t a n t s registrat
d u r a n t el deseni 1 8 7 7 - 1 8 8 7 .
V a l l s , V i l a n o v a i la G e l t r i j
•j Figueres són els més; afectats p e r la f i l o x e r a d é l s sis
termes
amb ú n màkim de
1 5 . 0 0 0 habita nts i u n m i n i m
de 9.900, gairebé 10:000.
n e n t — encara continua, c o m
a l 1 8 9 3 . Heus ací p e r q u è només t e n í e m aleshores i e n cara n o m é s
àeguim tenint
m i g t r e n , i doncs t a n sols
som m i g ferroviaris.
En e l cens d è l 1 8 9 7 IguaValls
;
12.162
V i l a n o v a i La G e l t r ú n . . 8 3 9 . lada y e u deturar-se la seya
ininterrompuda
davallada
Vic
11.724
d
e
p
o
b
l
a
c
i
ó
des
d e l'any
Figueres.
.1.1.637
1
8
5
7
,
c
o
m
t
a
m
b
é
li
passa a
Igualada
10.419
Vic. El m u n i c i p i i g u a l a d í asSant. Feliu d e G u í x o l s
9.966
soleix els 1 0 . 4 1 9 h a b i t a n t s ,
Resten v u i t entitats m u n i - ' a m b u n g u a n y d e 2 1 8 sobre
el cens d e 1 8 8 7 . Però aquest
cipals;per, a c o m p l e t a r les 2 5
i n c r e m e n t d e m o g r à f i c desernès p o b l a d e s , d e les quals
nal d e l 2 , 1 4 % , i d'onCs d e l
V i l a f r a n c a , O l o t , Ulldecona
i Montblanc han esdevingut
t a m b é força castigades per
la p l a g a q u e m a r c à tota: una
època.
Manresa •
Valls
Vic
Igualada
V i l a f r a n c a d e l P.
Olot
7.998
7.814 : Vilafranca
Granollers
Pafefrugell
Ulldecona
Manlleu
Sarrià
Montblanc
6.784
6.717
6-301
5.632
5.538
5.513 -
Població 1 8 9 7
25.121
12.162
,11.724
10.419
7.998
T o r n a n t a referir-se a la
filoxera,
ja es v e u q u e n o
i n c i d e i x e n el d e s e n v o l u p a m e n t d e l'exigu, i b e n poc
vinícola t e r m e d ' I g u a l a d a .
Però e n c a n v i sí q u e en reb e n els seus efectes d ' u n a
Els ónics t e r m e s desapa- .
. m a n e r a b e n clara els p o b l e s
r e g uts, d ' e n t r e els vint-i-cinc .
-veïns de.la novella ciutat de
m é s g r a n s són els d e Gràcia,
l'Anoia,-car e n d e u a n y s V i Sant M a r t í
d e Provençals,
l a n o v a del Camí baixa des
Sants, Sant A n d r e u d e Palodels 7 4 3 p o b l a d o r s fins als
m a r i S a n t G e r v a s i d e Cassoles, tots ells a m b m o t i u d e
Població 1 8 9 7
llur absorció col.Iectiva per
25.746
Manresa
Barcelona. Lés'cinc places
12.961
Igualada
q u e d e i x e n son o c u p a d e s
12.887
Vic
per G r a n o l l e r s , . U l l d e c o n a ,
12.162
M a n l l e u , Sarrià i M o n t b l a n c .
Valls
7.998
. La Catalunya.. de.Jes q u a - ; V i l a f r a n c a
tre
províncies
arriba als
. 1 . 9 4 2 . 2 4 5 h a b i t a n t s després
d e g u a n y a r - n e 9 8 . 6 9 6 l'int e r v a l 1 8 8 7 - 1 8 9 7 , contra els
112.278
guanyats
perla
B a r c e l o n a - m u n i c i p i d e l'any
1897.
A i x ò significa
una
p è r d u a d e 1 3 . 5 8 2 persones
mès enlíà dels límits barcelonins.
La M a n r e s a real g a i r e b é
d u p l i c a la Igualada real. Però la ciutat d e l Cardener, d e
la Seu i dels Jesuïtes només
aconseguirà reunir urfa a g l o m e r a c i ó u r b a n a al m e n y s el
d o b l e d e g r a n q u e la igualad i n a e n t r e els anys 1 9 3 0 i
1960. Després d e l 1 9 6 0 !a
relació e n t r e a m b d u e s c o n centracions ciutadanes s'anirà r e d u i n t p e r c e p t i b l e m e n t
Des d e l'any 1 8 9 3 Igualad a és una c i u t a t m í g f e r r o v i à r i a . U n t r e n d e via m è t r i Els estralls d e la
filoxera
ca la u n e i x a m b M a r t o r e l l ,
e
n
t
r
e
les
localitats
d
e
tracte
o n es t r a n s b o r d a per agafar
p
r
e
f
e
r
e
n
t
natural
a
m
b
Iguael t r e n g r a n cap a Barcelona;
lada
es
rríanifesten
d'una
aquesta situació
de canvi
m a n e r a p r i m o r d i a l en la pèrde tren a Martorell d u dua de 9 2 3 habitants
per
rarà fins al 1 9 2 4 , en q u è
p a r t d e Piera i d e 5 2 5 per
¡a h o m p o d r à f e r el v i a t p a r t d'El Bruc i en les davag e d i r e c t e d ' l g u a l a d a a Barllades per dessota d e la ratc e l o n a , m e n t r e q u e la m o r t
lla
dels m i l p o b l a d o r s d e
del "carrilet" a
Igualada
.
C
a
r
m
e , Masquefa,- Els Prats
-ii^sfeh'Se'aíMaTgar^^cap^a^po^
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
4
0,21 % a n y a l , encara es t r o ba m o l t : l l u n y del- 0 ' 5 2 %
a n y a l d e Cataj.unya; : i s o b r e
tot del 2 , 5 2 % anyal del m u nicipi barceloní; la crescuda
d ' I g u a l a d a resulta i n f e r i o r a
l ' a ú g m e n t natural v e g e t a t i u
del terme, i això
significa
q u e en pia d e m i g r a c i o n s e n cara c o n t i n u a s o r t i n t - n e més
g e n t — s o b r e t o t cap a Barc e l o n a — q u e n o pas e n trant-n'hi.
El f e t q u e la plaga d é la
filoxera
afectés fno1t p a r t i c u l a r m e n t e ! C a m p i el,Penedès r e p e r c u t e i x en les pèrdues m u n i c i p a l s l e l - M 2 p o b l a d o r s per part d é Valls i
d e 3 4 6 p e r p a r t d e V i laf r a n ca. En c a n v i , els altres tres
g r a n s nuclis d e i a Catalunya
Central i n t e r i o r g u a n y e n habitants; concretament 2.436
M a n r e s a , 2 0 1 Igualada i 8 4
V i c , s e m p r e centrant-nos e n
els reductes d e l s m u n i c i p i s :
Index
241
117
ia97
113
100
77
(Index 1 8 8 7 )
(222.)
(130):
(114)
(100):
(82)
619,
Santa M a r g a r i d a
de
M o n t b u i des dels 7 0 2 fins
als 6 9 3 i O d e n a
des dels
1.473 fins al 1.230.
El m ó n present d ' I g u a l a da p e r d g l o b a l m e n t 1 5 8 habitants entre els anys T 8 8 7 i
1 8 9 7 , p e r ò recupera la seva
n o t a b l e segona posició dins
la C a t a l u n y a Central inferior:
Index 1 8 9 7
199
100
99
94
(Index 1 8 8 7 )
(176)
(100)
(1.01)
(64)
62
d é l Rei i Sant M a r t í d e Tous.
El n o m b r e de t e r m e s q u e s u p e r e n l'esmentada x i f r a b a i xa d e 12 a 8:
Sta- C o l o m a d.ê Q.
Capellad'es
Piera
La Llacuna
Calaf
Odena
El Bruc
La P o b l a d o Cl.
2:773
2.653
2.449
1.505
' 1.295
1.230
T.105
1.000
<0
ro
Santa Coloma d e Q u e r a l t
a m b els seus conreus d e set, ^
.-^^^
cà, passa al d a v a n t d e totes
les altres viles i, p o b l e s . C a n - o
•a
v i a d e lloc a m b Piera, q u e
ro
Jcsep Casteiltorí i Riba
(passa a la p à g .
8 ) ^
CIUTAT
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
punrciuiciciò Roda de premsa
Divendres comencen les Fesies del Pilar
la hi som
sí, amics, j a h i som. J a
ha c o m e n ç a t l a c a m p a n y a
eleotoral p e r c a p t a r vots dels
ciutadans. U n a c a m p a n y a
que, « a c a r à quie h o m no vulgui, se la t r o b a a sobre caria
dos p e r t r e s ; a n a n t pel c a r rer, a m b profusiíó de cartells,
en l a c o n v e r s a als llocs de
treball (potser sols per unes
hores l a c a m p a n y a fou m a r ginada pel p a r t i t Atlètic de
MacDrid - B a r c e l o n a ) , i a l a
televisió. U n a espècie d'allau, e s p e r a d a si voleu però
que, t o t h i siabent-ho, n o és
possible desatendre. I crec,
siincerament, que n o és per
desentemdire'nis d'ella.
Oom o totes les altresi ciutats, l a n o s i r a t a m b é comeoaça a oferir una p a n o r à m i c a
urbama corudlcòionada pels
cartells diels p a r t i t s . Cartells
que, sense potser aatonarnos, ens assenyalen i demanen l a nostra atencóó. Sols
sia per uns moments, per t e nir-ne coneixement, o potser
per
pensar-hi a m b pausa
m e n t r e prosseguim la mostra via.
La
p r e m s a nacional, l a
que s u r t cadia dia, j a omple
les seves pàgines d'articles i
intervilius electoralistes. E s
lògic. L a p r e m s a local sembla que de m o m e n t h o f a
amb u n a o e r t a timidesa, aanb
esicasseitat. P e r ò cal esperar
més puix despréís de t o t la
c a m p a n y a és autoritzada des
d'aquesta s e t m a n a i és des
d'ara quian la t a s c a p r o p a gandista h a u r à de p r é m e r
fort l'ambient i en especial
el lector.
I aquest és u n aspecte que
des de l'òrbita igualadina un
espera amib curiositat. Perquè e n aquesta ocasió a c a sa n o s t r a els p a r t i t s tots disposen d© m é s mitjans o
fonts
d'incidència
pública
des d'on IMurar p r o p a g a n d a
i programes. I si en tenen
més a nivell local c o m ési n a tural poden decidir usar-los
t o t s o sols u s a r - n e alguns. I
t e n e n el seu perfecte dret,
puix c a d a p a r t i t pot pensar
—ja
no dic que e n c e r t a d a m e n t ^ - quie aconseguirà milloris resultats des de tots
els m i t j a n s de difusió o bé
sols des d'alguns.
I pel lector t a m b é encuriosit, els m i t j a n s d'informació local, en especial l a
premsa, poden oferir xm r o s tre c o n c r e t e n temes concrets de la campíinya 1 donar, a l a vegada, indicis i
potser testimoni cliar de l a
inclinació que al¡gun p a r t i t
té envers algun mitjà. Com
també la inclinació que pot
tenir un m i t j à envers un
ideari polític. Normal.
MAES
Dilluns i a Oomissió d e Festes
diel B a r r i de .La l;'on¡t Vella oferí uina r o d a de p r e m s a alsi mitj a n s d'iníormacló local e n què
s'exposa el p r o g r a m a d e Festes
del Piiar, a c t e s qu© se celebrar a n eis propeirs ü, 9, 10, 11, 12,
14, 15, 16 i 17 d'aquesit octubre.
Un p r o g r a m a b e a oompi.et del
qual assenyalem a r a uns a s pectes in'ieressants i quie s e r à
publicat í n t e g r a m e n t a l n ú m e ro del dissabte vinent.
Ctercavila a m b £arola, gegants
i cap^ossos
(aquests renov a t s gràcies a l'artista Toni
G u i x ) . T a m b é l a participació
del grup Gralla. Hi h a u r à r e lleu d e banderers l a família
Franquesa-Martí
lliurarà
la
bandera a l a família
GaltésCodina. Concert p e r l a Coral
M i x t a d e l a Schola Cantorum.
F i r a del Llibre Infantil, Concurs
de
Boletaires, C a n t a d a
d'Havaneres pel g r u p Rems.
T a m b é concursos de P i n t u r a ,
un d e R à p i d a i un d'Urbana.
Aquest, n o v e t a t total a l a nostra ciutat. Balls, conferènciacoUoqui a c à r r e c dei S a n t i G o dó, ©1 nostre slmi>àtic a v e n t u rer iguaiadí.
Missa a la Basílica d e S a n t a
Maria, el dia del Pilar, BaU de
Cercolets d'Igualada (dansa r e c u p e r a d a gràcies a l a secció juvenòli d e l'Agrupació Folklòrica
Igualadina) ; t r a c a
sorollosa,
Vidade,
REL/ïaO
— M próximo sábado, día 9
d e Octubre, a las 19'30 h., e n
la iglesia de los P P . Escolapios
s e rezará u n a misa por el alma
d'e Dn. Antonio Castelltort Miralda. L a organizan sus amigos
del C P . Quallada y del C.F.
Airun.
actuació dels castellers que r e c e n t m e n t aconseguiren el c a m pionat de C a t a l m y a , l a CoUa
VeUa dels X i q u e t s de Valls. Cin e m a d'añcionats locals i l a
tradlciorijál P e s c a d a a Coll Bais.
L'aotuaició castellera, novetat
que j a havíem a v a n ç a t , és u n a
iinlcia,tiva déte Amics de l a Moix i g a n g a d'Igualada i dels cònsols de i a P o n t Vella. No cal recordar la importància d e la C o lla VeUa dels Xiquets de Vails,
la millar colla de l a temporada,
oi m é s e n c a r a després d'haver
g u a n y a t a T a r r a g o n a diumein-
ge passat. B n a c a b a r l'exhibició,
els "Amics de la moixiganga" i
els còníK>ls de la F o n t Vella
oferdran un dinar als cas'teUers,
d i n a r obert a tots els iguaiadtos alman'ts dels castells. P e r
inscriure^'hi c a l ladieçar-se a
"Cal
M a r c e m de les mantes",
ai c a r r e r de l'Argent.
J u s t és assenyaiar la diversitat i interès dels a c t e s d'aquestes Festes. Aconsellem la
seva participació. Repetim que
el p r o g r a m a complet i el seu
ordre es publicarà dissabte.
A. Ob.
flOSPIÏAl COMARCAl
Sigue SU curso ^ evoiuciOn del pñente
ai que ie ñpiantaron ia mano dereciía
Aunque existe la posibilidad de que el paciente que
el pasado miércoles sufrió
ima íeimplantación de su
mano derecha, pierda parte
de algunas falanges, el postoperatorio sigue su curso
normal, según informa el
Hospital Comarcal.
Miquel B r u Tort ingresó
eh el mencionado centro
igualadino hacia las 10 de
la noche del pasado miércoles con su mano derecha
prácticamente amputada y
sólo con el fimcionamiento
de algunos vasos, a resultas
de un accidente laboral
acontecido
en
Papelera
Font, de Carme. Sobre las
11 de la noche se iniciaba
una operación, infravalorada por los profesionales del
Hospital, pero que ha sorprendido comprensiblemente a la ciudad. La reimplantación —estructuras óseas.
tendones, nervios, arterias y
venas— se prolongó hasta
las 6 de la madrugada. Participó el equipo de traumatología del Hospital, con el
Dr. José Alonso a la cabeza,
tres anestesistas y personal
de enfermería. El propio
Dr. Alonso comentó a esta
Redacción la importancia
del equipo en este tipo de
operaciones de microcirugía.
Delegació de M
Divendres, 1: n ú m . 6 4 8
5 0 . 0 0 0 ptes.
Dissabte, 2 : n ú m . 3 3 0
5 0 . 0 0 0 ptes.
Dilluns, 4 : n ú m . 9 7 3
7 5 . 0 0 0 ptes.
El senyor
Vicenç Gibert i Llucià
vidu de Maria Còdol Artigas
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
al telèfon..
tiuís Marimon
i Farrioi
Vilanoví. impressor, i
President de Club Atlètic
Igualada.
- Què passa al Club Atlètic? Hi ha algun soci,
que protesta...
- Mira, Som el club
que tenim la quota més
baixa d'Igualada. Els socis paguen 6Ò0 pessetes
l'any i tenen dret a utilitzar les instaLlacions,
cosa que no succeeix a
altres clubs. Poden utilitzar els vestuaris;
per
exemple, i com és lògic,
els socis del C F . Igualada no poden pas fer servir els vestuaris i la pilota... I encara hi ha qui es
queixa! Abans inclús deixàvem el material; ara,
no. Pensa que un disc val
4.000 pessetes i un trist
llistó, 3.000. El material
és per als atletes.
- El calentador de l'aigua de les dutxes té una
capacitat de 100 litres. Si
s'hi dutxen els socis, després els atletes no troben
aigua calenta.
- I què passa amb el
carnet?
- Que s'ha d'ensenyar
per entrar a les instal.lacions. Es lògic, no? S'havien produït abusos.
- Quins drets té, doncs,
el soci?
- Té dret a entrenar-se,
o sigui a utilitzar les instal.lacions, però no el
material. I, lògicament, a
veure de franc totes les
competicions.
- Com funciona això
als altres clubs atlètics?
- Pitjor. Al soci no se'l
deixa pas entrenar; si
nosaltres ho fem és per
a captar-né de nous.
- Què passa amb la
cendra de les pistes?
- S'està posant, però
no sabem quan tardaran.
- Les 6Ó0 ptes. de la
quota dels socis, són la
vostra única font d'ingressos?
- Sí, res més, i no arribem a 300 socis. Només
en desplaçaments w r t c m
gastades a la ratlla de
200.000 pessetes en el que
va d'any.
- E t comprenem!
(fí
Valls Piqué
•o
ha retornat a la casa del Pare el dia 4 a l'edat ^de 84 anys.
PREGUEM PER ELL
Els seuS familiars: fills Francesc i Josep,nores Maria Riba, i Francesca B o m ü l ,
nétes Margarida, Elisabet, Anna i Montserrrat, nét polític Josep Mas, besnéta
Laia, gemanes polítiques Rosa Aguilera vídua de Gibert, Genoveva vídua de Còdol, nebots, cosins i el jove Bernat Pons, conjimtament amb la raó social "Gibert Hnos." us fan saber aquesta pèrdua i us demanen una pregària per a la
seva ànima.
Agraïm a totes les persones que ens acompayaren a les s^ves honres fúnebres
que tingueren Uoe ahir dünarts, la seva assistència.
Igualada, octubre de 1982.
FUNERARIA ANOIA.
PISO amueblado
en calle Piera 23,
esquina Beüprat,
Comedor, cocina, lavadero, 4 dormitorios, 2 baños,
calefacción y parking.
VENTA o ALQUILER
Telf 804 34 58.
I
Ç3
•o
IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982 ^
Dijous, Festa
del Santo An
La festividad del S a n t o Angel de l a Guarda, P a t r ó n de la
Policía, fue celebrada el pasado sábado por los mltembros de
l a Comisarla igualadina y del
Cuei;po de la Polfcíá Nacional.
A ios actos organizados, el Comisario J e f e S r . R a f a e l Martín
Myris, y el Teniente J e f e de la
Policía
Nacional,
Sr. Eulogio
Gómez Sáenz, invitaron a auto¬
ridades, representaï;iiones de la
Guardia Civil y Policía Municipal, amigos y a representantes
de los medios de
información
locales.
A las 12 s s celebró una Misa
en la Basílica d e S a n t a María,
en honor del S a n t o Ángel d e la
Guarda, y postertormenite se
Eárvió un vino de honor en los
locales de Comisaría. Sobre las
3 de la t a r d e , e n el r e s t a u r a n t e
Martí de J o r b a se sirvió u n a
cernida de h e r m a n d a d . A los
postres, el comisario Sr. Martín
del vespre, rés del S a n t RoAmb motiu de la festa de'
sari, i a les 8 del vespre, Misla Mare d e Déu del Roser,
s a Solemne, la qual suplirà
d'ema dijous, 7 d'octubre,
la que es din c a d a dia a la
l^ésglésia del R o s e r igualadiBasílica de S a n t a Maria a la
na acollirà els a t t e s de culm a t e i x a hora.
t e següents: a les 11 del m a ití,. S a n t a Missa; a 3 / 4 de S .
Presentació del "Ford Sierra"
a Igualada i comarca
A la seu del concessiionari F o r d
DABSA d'Igualada, el proppass a t divendres d i à 1, a les 8 de
la tarda, v a t e n ^ . l l o c l'acte de
presientació del nou model F o r d
Sierra.
En el transcurs de l'acte es
projecità uina pel.lícula per video de les priincipals innovaciilonsi i característiques
tècniques de dit model. El nombrós
públic assistent v a podter veure
i comprobar "in situ" les dife-
r e n t s versions exposades
pel
concessionari. Aquest model és
u n a de les novetats de l'actual:
S a l ó Initemajcionai de l'Automòbil de París. P e r ' p n m e r a vegada ai m a t e i x dia i a la m a t e i x a h o r a es p r e s e n t a v a a nivell europeu p e r à tote els c o n cessionaris de la m a r c a .
F i n a l m e n t el públic i els r e presentants de l a p r e m s a local
varen ser obsequiats amb un
refrigeri.
CAPEUADES
Casí trescientos supervivientes acudieron a la
cita de la "quinta del biberón"
De los 2.500 snpervivlerttes
de l a "quinta áel biberón"
qué se calcula viven todavía
en Catalunya, unos 300 a c u dieron el pasado domingo a
Capellades atendiendo a una
simpática convocatoria. Más
de m ü personas participaron
en los actos organizados, d a do que aquellos se persona^
ron
e n Capellades acompanyados de sus respectivas familias. De l a famosa p r o m o c i ó n de soldados efectuada
durante l a guerra civil, unas
t r e s c u a r t a s partes murierion
en los combaltes. o positeriormente.
T r a s urra visita al
Museu
Molí Paperer, siempre t a n
inteersatne,
los
asistentes
oyeron l a misa dominical en
el templo de Capellades y
luego se reunieron, en
un
emotüvo almuerzo'. Antes de
que c e r r a r a el acto del S r .
Antonio
Quintana
Torres,
presidente de l a comisión organizadora, hubo parliamentos de los señores F o n t Rom a g c s a y Lladó L-eón. T a l
c o m o estaba previsto, firmaron todos en un álbum como
símbolo de adhesión a otro
nacidO' e n 1920, el Papa J u a n
Pablo I I , al cual n o m b r a r o n
"Biberón de Honor".
(Foto: J , Cánovas)
Myro manifestó una vez m á s
su a f á n de ofrecer a l a ciudad
uin m'Sjor, servicio c a d a día, lo
cual, añadió., t o p a con la falta
d e medios humanosi. P o r su par-
te, el teniente Sr. Eulogio G ó mez reiteró s u concepción de
una Policía al servicio del ciudadano. L a sobremesa se alargó h a s t a bien e n t r a d a la tarde. '
Elmundo deRuben
Que haya paz entre gitanos y payos.
Esta fue la consigna del fin de semana
en La Verneda. Unos dicen que tienen
miedo de otros. Y los otros de los unos.
Otros que faltan escuelas, viviendas y ganas de llenar dignamente unas y otras.
La solución, ¿mañana? ¿Integración o
no?
«
» *
Guante blanco. Todos coinciden en
afirmar que lo que ociu-rió con elvoto de
censiira propuesta de nuevo programa y
nuevo jefe de gobierno catalán, fue iin
encuentro de guante blanco. Lo cual,
aunque muy civilizado, no quita que se
le viera la oraja a más de uno.
« * *
Querellas. Se ha cerrado el caso de las
querellas interpuestas por Milans y Tejero. El Supremo las ha desestimado. La
decisión dice: El nombramiento se atemperó en todo a las prescripciones. Atemperar. Palabra suave que sugiere además
serenidad. Lo que nos suele faltar a menudo.
* *•
Medio susto. De nuevo se nos puso sobre ascuas. Fueron detenidos dos coroneles y un teniente coronel casi al tiempo que nos enterásemos del atemperar.
La deriva eterna de nuestras navegaciones.
• •»
Brigadas. Los italianos siguen desarticulando a los brigadistas rojos. Etitre
Ñapóles y Milán, además de los detenidos, han sido hallados auténticos arse-
nales de armas ligeras. Se supone que alguien las fabrica y las vende. ¿Con licencia?
* * *
Complutenses. El catedrático de la
Complutense profesor Espinos Pérez ha
afirmado que 18 compoiestos químicos de
uso corriente son cancerígenos. Absolutamente cancerígenos, según él. Añadió
que si la sociedad erradicara estas sustancias se liberaría (iel cáncer. Sólo falta
que le hagan caso.
Lógica. En el congreso del Centro Democrático y Social fue elegido presidente don Adolfo Suárez. Es de suponer que
todo el mimdo lo encuentre lógico.
m m *
Estallidos. Eh Teherán explosionó
una carga situada en un vehículo. Enfrente estaba un hotel de cinco plantas
que aseguran que fue totalmente destruido. Esto sí que es atentar contra el
turismo por todo lo alto. También una
prueba más de que, camúflese o no con
muchos palabras, el terrorismo es algo
más bien nefando.
« * *
Payasos. Volverán a aparecer por la
tele. ¿A que no adivinan cuáles van a
ser?
(O
m * *
Perrerías. Aseguran que van imponiédose los perros en la lucha antidroga
en las escuelas. Las madres de familia,
además, les. aplauden. Buen principio.
•O
I
Ç3
AiNinGiar-se a I G U A L A D A és una forma
Ai giienvar temps i diners - Tel. 803 70 06
PERIÒDIC DE L'ANOIA I
•o
CIUTAT
IGUAUDA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982 "J
El dia 19 d'ociolire
5 c/e barreja
aniversari de la fundació de la
Dar del Pensionista
El p r e s i d e n t
Miquel
diu:
Rós,
d e la
llar,
modestament
"Veia tanta g e n t
sola p e l c a r r e r
gran
q u e ¡o i en
T a m b é r e s u l t e n eficaços els
cursets dedicats
a treballs
m a n u a l s d e m o d i s t e r i a i cistelleria.
"Els a g r a d a
ventiva, q u e tenen
p e r al
¡ubillat u n a f i n a l i t a t
educa-
tiva.
molt.
A c t u a l m e n t , el c e n t r e t é
J o s e p G u i l e r a v à r e m pensar
N o pararien". Aquest últim,
gairebé
e n la necessitat
és a càrrec d ' u n j u b i l a t d e l
d'una edat superior
centre, que voluntàriament
anys
d'una
llar
q u e els a c o l l í s " .
i
uns
5.600
acolleix
socis
els 6 0
també
a
C e r t a m e n t , hi. ha u n a t e n dència a m i r à r - n ò s
Es donà l a c i r c u m s t à n c i a
que
uxt veí h a v i a recollit el
c o t x e del taller i el deixà a¬
p a r c a t d a v a n t d e c a s a seva.
Posteriorment v a adonar-se
de l'esquitxada i r e t o r n à a l
, g a r a t g e per a d e m a n a r responsabilitatts
al mecànic
per
l a inoportuna pintada.
L'insòliilt fet preocupà serics a m e n t l a direcció del taller,
i després de fer m i l i u n a
conjetures es va descobrir el
desllorigador de l'assumpte
comptrovant
que efectivam e n t el c u l p a b l e f o u el f e nomen atmosfèric a m b la
innocent complicitat del pintor de l'estació. Amb tot,
sembla que s'ha incoat u n a
acoiíó judicial p e r t a l d e r e cercar responsabilitats.
la g e n t
d'edat a través d e l
prisma
d e la p r o b l e m à t i c a : a o n els
allotgem?
què
en
fem'?/
c o m tehir-los ocupats? Q u a n
direm d'una vegada:
p e n d tenir-los
estu-
aquí! Quant
p o d r i e n significar
les per-
sones g r a n s p e r a la f a m í lia,
p e r als a m i c s , p e r a ia
vida de qualsevol
comuni-
tatl
La N ú r i a B o n e t , assistenta social, e n s c o m e n t a q u e
la Llar d e l Pensionista
c o m p l i n t aquesta
cial, tenint
està
tasca so-
c o m a objectiu
q u e el jubilat mantingui una
vida d e convivència
activa.
Són g e n t sensata, tranquil·la i a m b un gran
social
de
iliumor
Per a i x ò , s ' o r g a n i t -
z e n moltes i diverses activi-
s'ha o f e r t
tats: obres
que
d e teatre,
tre-
p e r ensenyar el
la m o n i t o i r a els h a v i a
balls manuals, conferències,
e n s e n y a t e n altres
etc.
Entre ies diverses
C o n c r e t a m e n t , e l mes
vinent tindrà
sentació
sentit
lloc la r e p r e -
al
Terra Baixa
Mercantil
i
de
La Desitjada.
aquelles
desa
perspnes
absoluta
cfinvali-
per a tota
cursets.
classe d e t r e b a l l . El n o m b r e
activitats
d'assistents és a l t , cosa q u e
d e les quals ens p a r l a ía N ú -
fa q u e a " l ' h i v e r n quasi n o
ria B o n e t , recalca les c o n f e -
s'hi c à p i g a , f i n s i t o t a v e -
rències
gades el control d e l centre
d e medicina
pre-
es f a
difícil.
Tanmateix,
i
s e g u i n t e l c r i t e r i actual d e
H o r a r i s cJeís a u t o b u s o s d e
C a t a l u n y a
la G e n e r a l i t a t
d e f e r més
locals i n o pas
Horaris
Dies de servei
Parades
Empreses concessionàries
índex de poblacions
índex de línies
los,
engrandir-
s'està f e n t u n n o u céri-
t r e el q u a l t i n d à residència
i activitats
recreatives d u -
r a n t t o t e l d i a . EI n o m b r e d e
socis n o serà s u p e r i o r al d e
r e s i d e n t s . " J a h i h a 2 2 inscrits".
T o t s
I m e n t r e se sent u n g r u p
els v i a t g e s al
d ' a v i s , q u è a m b t o t a la i l · l u v o s t r e
a b a s t
sió,
assagen la f l a u t a i c a n -
ten,
a la p r e g u n t a d e si la
tercera e d a t
Venda a quioscos i llibreries
Edició 1982
és u n a època
t r i s t a d e la v i d a ,
la N ú r i a
B o n e t d i u "La t e r c e r a e d a t és
j o v e . A q u í la g e n t està c o n tenta i del q u e parlen i disc u t e i x e n és el q u e p a r l a v e n
d e joves,
amie aquehelílra
A N N A VIVES S A B A T i
Generalitat de Catalunya
Departament de Política
Territorial i Obres Públiques
Direcció General de Transports
SUfOHBASf A'IttUALADAN M Ó O M * DK AMOU
LLAMANM AL A
La s e t m a n a passada, mentre s'estava pintaírtt l'eaiuelètica c a r c a s s a d e l a futura
estació d'autobusos, al vent
lí v a venir bufera, i c o m que
el p i n t a t es feia a m b pistola, u n a pluja m e n u d a d e c o lor
v a empolsimair aquella
zona, en u n radi d'acció
d'uns dos-cents metres. Els
qui m é s v a n rebre foren els
cotxes que hii liavla aparc a t s . Semblava t a l m e n t que
haguessin p r e s el sol a m b im
colador!
SM 7 t M
pessetes pels qui, a criteri
d'un j u r a t - l o c a l , h o facin
més
bé. Amb el propòsit de"
fer
la c o s a m é s popular,
t a m b é el públic podrà dir l a
seva. T a m b é aquesta vegada
es c o m p t a a m b l a col.laboració de l a é c h o l a Oantorum
que pel que f a a h a v a n e r e s
va fer molt bon paper e n el
concurs
celebrat f a uns
quants anys a Torrevieja.
El patrociíii de t a t plegat,
.a c à r r e c de l a fundació "Glòria i Gumiensind Godó" donatot d'aquesta m:anera continuïtat al seu propòsit d'oferir
a n u a l m e n t u n acte
d'extraordinària qualitat. De
t o t a m a n e r a un criteri propi i molt personal és que
exisitirà ,un: abisme e n t r e el
pirmer i el segon espectacle
ofert. E l nivell qualitatiu baix a r à en picat p e r molt èxit
popular que s'aconsegueixi.
El J o e i l a Madrona t e n e n
c u r a a m b p r i m m i r a d a condícia del seu "jardí". Quins
bons a r t e s a n s ! E l seu "jardí" exhala u n a flaire d'exquisida simpatia i delicada
familiaritat. Sempre resultà
agradable fer-hi u n a visita,
i no és r a r veiire''t g r a t a m e n t sorprès a m b originals
detalls.
L'acollidor "jardí" és quel"Me parece una. barbaricom c o n c o m i t a n t en l a vida
dad que no se aplique l a ley
social igualadina. Quantes aque ellos mismos h a n f a b r i cado" v a d i r el t i n e n t coro- ^ ïtsstacions podrien f e r les
nel Tejero en cotnèixer que •^-parets d'aquest "jardí", m u t s
de
projectes,:
la j u n t a electoral desestimar'jí,. Utestimonis
va la seva candidatïira com"'-^ | t r a n s a c c i o n s , encisos, amorei cohverglments.
a c a p de llista de "Solidari-^ |tes
dad Española" p e r a l a c i r - g I A r a la direcció del "jardí"
ha tingut l a bona peoosada
cumscripoió de Madrid.
de
difondre u n s adhesius
Oom
se s a p T e j e r o v a esque j a h e vist e n g a n x a t s a r tar uns anys destinat a C a reu: • llibres, cotxes i vespi-.
pellades, i a r r a n del 23-F u n a
nos,
i fi'ns i t o t en l'íntima
fotografia d'aquell t e m p s ob¬
contracoberta d e la c a r t e r a
tinguda a Igualada h a estat
d'un home de negocis. L'esreproduïda arreu.
lògan, d'allò m é s simpàtic i
Dimecres p a s s a t el tinent
patriòtic, diu e n lletres n e coronel "golpista" feia unes
gres i b e n grosses " J o estideclaracions a "El Oorreo
mo Igualada..." (el verb queCatalan", i a l a p r e g u n t a de
da substituït p e r un c o r ,
quins records tenia de l a severmell com, u n pebrot), i
va estada a Ca'talmijya resmés
petite.it i e n verd regaponia: "Deliciosos;
fueron
dora "i els à p a t s del 'jardí'".
p a r a m l tres años maravillo^Tot
plegat c o m p l e m e n t a t
sos los que pasé e n CapeUaamb l'adreça i el florit cistell
des. E n CapeUades s e gestaque identifica el prestigiós
ron
t r e s de mis hijos, que
r e s t a u r a n t de les nostres
como' vivía m i suegra, m i
rambles.
mujer fue a d a r a luz a Me—oOo—
Ulla cerca d e su m a d r e y n o
'Is de' S a n t p e d o r anuncien
los tengo inscritos e n Catala
i m m i n e n t inauguració
lunya pero a los pocos dias
d'un m o n u m e n t 'al timbaler
los llevaron alM y allí fueron
del B r u c . C r e i e m què aquesmuy felices ©1 tiempo que .estes altures sobrenr j a c o tuve y o é n aquel destino".
mentaris. P e r m e t i n - m e que
els remeti a l'oportú article
El proper 14 d e novembre
del bon amic , Miquel Tértíndrà Uoc
ai MercantU un
mens,, lescrit auab: motiu de;
concurs de grups vocals, esla festa home'nsi,tge" a les B a pecialitzats e n havaneres.
talles del B r u c .-(veure "IguaC a d a coUa —deu e n total—
ladla", 11-6-1980 o "Anuari
oferirà cinc cançons, però és
Igi^aladí
1980",
pàg. 9 1 ) .
clar, p e r t a l d'enriquir el r e Oomprendran- —els qui tinpertori a m é s a m é s d'havaguiln ocasió de- re'Uegir-lo—
neres interpretaran^ altres
que j a és h o r a d e deixar de
c a n c o s populars catalanes.
t o c a r el timbal:
•Es p a r l a d e 'tres pruners'
premis â ë 100, 7 5 i 50 mil
LEN-RIC
(fí
•D
I
Ç3
•a
co
CIUTAT
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
Bl la mort de Rafael Videlan830ia82)
El dia 23 m o r í , a l s 92 anys, el v e t e r à dirdgenit obrer i íxm.dador del PSUC, R a f a e l VidieUa i F r a n c h .
Nat a Tortosa l'any 1890, s'incoorporà molt jove a l movimeint
obrer. Sindicalista des dels 15 anys, Vidiella fbu detingut per
pmaersí vegada Pany 1909 a r r a n dels fets de l a S e t m a n a T r à g i c a , fets en els que n o pasriticipà d i r e c t a m e n t però que contaibuiren a forjar llur consciència revoluclonàxia.
Ingressà a l a CNT poc després de; l a seva fundació i.en e l l a
militava dlirant lia gram v a g a general de 1917 i participà c o m
a dirigent obrer e n t o t s els esdeveiniments del primer q u a r t de
segle a c a s a nostra.
Al 1932, després d'haver conegiít la presó i l'exili d u r a n t la
Dictaditra de Primo de Rivera, VidieUa s'afllia a l a U O T i a la
Federació C a t a l a n a de^l PSOE. L a proclaimació de l a República
el troba a Madrid. Vidiella sortí al c a r r e r i participà a m b les
masses en l'alliberamenit dels presos s o t a l a Dictadura.
Al 1934, al f r o n t d'uma manifestació d e treballadors, VidieUa s'entrevistà a m b el President Companys, que acababa de
proclamar l'Esitat C a t a l à dins l a República ÏSpanyola i r e c l a m à dei Govern d e l a Generalitat, a r m e s p e r al poble p e r l a
defensa d e la nostra r e c e n t e s t r e n a d a autonomia.
Esclafada l a rebelió de Catalunya, Vidiella c o n t i n u a l a lluita
al sí d e les A l i a n ç a Obreres i i n t e n t a eí que fou e l seu anihel
durant l a seva vida: la limitat de l a classe obrera 1 d e totes les
forces d'esquerra.
El 18 de juiMol el sorprèn a Barcelona formanit p a r t del
Comitè d'enllaç que integren el PCC, el P C P , la USC i l a F e deració C a t a l a n a d e l P S O E i del que, acelerat pels esdeveniments, e n s o r ^ à el P a r t i t Socialista Unificat d© Catalúinya del
que ademes d e fundador Vidiella fou qui proiposà el nom.
Vençuts els feixistes a Catalunya, Vidiella intervé e n tots
els fets polítics de la c o m p t e s a i molt especialment e n els fets
de maig del 37, sempre e n defensa d e la legalitat repubUcana
i c o m b a t e n t amib Insuíxxmable f e r m e s a t o t a veleitat anarqiióitzant.
Nomenat ccmsieller de l a G e n e r a l i t a t e n dos governs —corresponent-U l a c a r t e r a d e J u s t í c i a e n e l segon— s'esforçà e n
proítesslonalitzar l'adminstració de J u s t í c i a i abolint els Tribunals Populars que t a n t e s arbitrarietats cometeren a la reragujarda d u r a n t els primiers m e s o s d e l a n o s t r a guerra.
Exiliat al 39, vòsqué a l a URSS, Framça i Hongria, des d'on
segui i dirigí l a resistència clandestina del poble espanyol, la
reconstrucció del PSUC sota el franquisme i c o n t e m p l à ii.lusionat el r e c o b r a m e n t de l a personalitat nasionai de iCatalunya.
Al 1977 de nou e n t r e nosaltres, assisteix a totes lesi reunions
del Comité c e n t r a l , del que és m e m b r e d'honor i: s'afllia a
CCOO, c o l J a b o r a —sempre que la seva m a l m e s a salut li permet— a "Treball" i a la p e r m s a diària d e i x a n t sentir a i seva
veu e n totes les còrcuaistàncies que exigeixen Uur consell i p a r ticii>ació assenyada.
Quan després del Vè. Congrés ès produeix l'escisió m é s ^ e u
de l a història del PSUC, Vidiella f a c o s t a t a l a m a j o r i a del
Comité Central palessant l a s e v a f e r m a voluntat d e seguir fldel
flns a l a s e v a m o r t —que óintuia propera— a l p a r t i t que ella
havia fundat.
E n acomiadar R a f a e l Vidiella n o acomiadem ú n i c a m e n t a
un amic, im company, a c o m i a d e m també un dels testimonis i
protagonistes m é s representatius d e l a n o s t r a història més
re::ent. Al que p e r haiver esitat flns ai seu traspàs c à m viva del
moviment obrer c a t a l à i ilnitemaciíOínal, es j a a r a m a t e i x i per
sempre, p a r t indestrtobl© del patrimoni de Catalunya. Acomiadem t a n m a t e i x un h o m e que e n paraules d e Montserrat
Roig: "fou u n Com^lnls*a que sapigué vincular l'aventura de
la vida amb l'aventuira de l a revolxiició".
Partit
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
g
Esperra Republicana començà la camsonar amb militants i amics
se a l'atur, aclarí ques mas-
Dissabte passat, l'Esquerra Republicana d e Catalu<
nya a l'Anoia reuní militants i amics e n un sopar d'inici
sa
de
c o m si es tractés d ' u n a m a -
la campanya
electoral. Presidiren
H u r t a d o , segon d e llista per
A m a d e u Cuito i
la circunscripció electoral
sovint
laltia,
hom
quan
parla
del
d'ell
que
es
d e Barcelona, Jesúis Prujà, diputat al Parlament d e Ca-
tracta és d ' u n a
talunya, el nostre compatrici Raimon Galí i Pere Rodri-
cia'.
g o i Montserrat, President
q u e cal és resoldre les c a u -
d'Esquerra
Republicana
a
Francesc V i c e n s ,
cap d e
Per t a n t — - d i g u é - — el
assistir
a
la
r e f e r í al p r o b l e m a d e la è t i -
A l col.loqui
es p l a n t e j a -
no po-
ca i la p o l í t i c a . " A I costat d e
r e n t e m e s b e n interessants,
trobada
tota política h i h a d'haver
c o m la minsa pensió dels j u -
llista p e r Barcelona
gué
conseqüèn-
ses.
Igualada.
casa
bilats,
els problepnes
al f u n e r a l , a G i r o n a , d ' u n d i -
a m b uns bons tècnics, l'èxit
camp,
els plans d e r e c o n -
putat de
és segur",
versió,
amb
motiu d'haver
CDC
assistit
recentment
una mística, i si això
A
les postres,
primer
resumí.
A m a d e u Cuito, amb
traspassat.
lloc
parlà
en
Jesús Prujà
qual, en termes
el
m o l t . rea-
ter-
la i n t e g r a c i ó
immigrats
i t a m b é la r e c u -
r a n i t z a d o r s i n o g e n s secta-
l'Esquerra
ris,
I g u a l a d a . C o m se s a p , e l seu
parlà
del 23-F, d e
la
Republicana
local
menl* a f q u e
Correus i T e l è g r a f s .
Referint-
és
del patrimoni
querra a M a d r i d .
m ò l t s ipartits
dels
peració
listes, a f i r m à q u e c o n t r á r i a a f i r m e n aquests d i e s ,
dél
mes t a m b é m o l t c o n t e m p o -
L O A P A i d e l p a p e r d e l'Es-
avui
ocupat
de
a
per
ERC
n o v e u solucions a la crisi"El q u e cal
—digué^—
és
administrar-la b é .
Raimon
xandre
Galí,
Galí,
fill
d'Ale-
explicà
una
a n è c d o t a d e l seu p a r e i es
(ve d e la p à g . 4 )
passa d e p r i m e r a a t e r c e r a ,
m e n t r e Capellades conserva
la segona plaça.
No
semblen
pas
uns
t e m p s d o l e n t s per als nuclis
segarrencs. Si Calaf i Santa
Coloma
de Queralt
tenen
Esquerra Republicdna
deCataiunya
uns a u g m e n t s respectius d e
7 2 i 3 5 h a b i t a n t s e n t r e l'any
1 8 8 7 i el 1 8 9 7 ,
l'augment
d e la c i u t a t d e Cervera p e r
ai m a t e i x i n t e r v a l és d e 4 8 6
p o b l a d o r s . La m i l l o r a c e r v e rina s'esdevé força s u b s t a n c i a l , s o b r e t o t d i n s una Catalunya que
minva
portes
e n f o r a d e Barcelona, i s u p e ra d e m o l t les e v o l u c i o n s v i tals 1 8 8 7 - 1 8 9 7
dels altres
tres antics caps d e v e g u e r i a
J O S E P ARMKNTERAS
Comité Comarcal de l'Anoia del
Socialista
Unificat de
Catalunya
/
del p o n e n t més i m m e d i a t a
Igualada:
Montblanc
5.513
Cervera
4.637
Tàrrega
4.380
Oportunitat a
St. Marti de Tous
Agramunt
2.378
Xalet de 150 m2. amb calefacció, moblat, garatge, bodega, piscina amb depuradora i 2.500 ni2. de
jardí i bosc.
Preu de venda al comptat: 7.000.000 de pessetes.
Interessats trucar a la redacció d'aquest periòdic
preguntant per la referència núm. 200.
dors i M o n t b l a n c 4 5 1 .
Ensems el g u a n y
Conferència - Col.loqui
"Objectius d'ERC
a
m CANELA i lERC
lAUME WIALART
ALBERT AlAY
llOC: Caixa del Penedès.
DI A: 8 d'octubre (divendres).
HORA: 10 del vespre.
de-486
h a b i t a n t s d e Cervera
(O
•O
h i ha
el d e 2 6 3 h a b i t a n t s d e Tàrrega,
t a n t l'un c o m l'altre
periors a l'augment
dí
de 218.
iguala-
Contràriament,
Agramunt perd
141
pobla-
Serà e l d a r r e r c o p q u e la
V i l a Ducal a p a r e i x e r à
Subscriviu-vos a
IGUALADA
entre
els vint-i-cinc m u n i c i p i s més
p o b l a t s d e la C a t a l u n y a d e
les q u a t r e p r o v í n c i e s .
I
su-
" Periòdic de FAnoia "
Ç3
•o
IGUALADA, PERlODiC DE L'ANOIA
Expedició Catalana Everest-82
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
Ç
"EVERESW
Gai Érip una noya rala vers el coll îel Ito-la (ï) Una nit de vetlla pensant
CiòBica de M. Mateu i Ratera
Cap a las 5 del m a ü del dia
7 d e setembre, m e n t r e tots e n ó a r a dormíem, ens desperità
—sobtadament— el b r a m u l perllongat i intens d'ima allau de
roca —tefi eslliavissades de xoca
tenen una c a r a c t e r í s t i c a sonor a moít m é s dua^, a m b uns
trons d e les espategades dels
rocs c o n t r a roca, d'un t o esfereïdor. B é , s&rà, u n a m é s d e les
allaus —aquesta vegiada
més
intensa— que diverses vegades
al dia davallen de l'amfiteatre
q-uie ens envolta. Sl, sl, una m é s !
Oap a les set del m a t í descobrim, a m b les primeres clarors
del dia, que u n a Immensa t a c a
goi^a, d'im color buit —.en cont r a s t a m b l a giílsor vella del
pany d e p a r e t que l'envolta—
h a substituït u n a grandiosa
t o r r e d e roca que coronava, J u n t
a m b el seu a l l a r g a t pedestal, la
ruita d'ascens, just al capdar
m u n t del Coll del U i o - L a . Milers d e tones de roca, precisam e n t e n el flanc del díedre que
travessàvem p e r arribar a dait
del coll, s'han precipitat a m b
fúria vers l a vall a t r a v é s de les
canals de drenatge.
Mare de I>é\i, quin desastre i
quina sort a la vegada! H a quedaJti c o m p l e t a m e n t fora de c o m bat, l a r u t a què havíem seguit
fis a r a per a r r i b a r al o a m p 1,
u n r e c o r r e g u t que, diàriament,
era seguit per força gent —^comp a n y s i xerpes;—, i, aquest desasitre h a esdevingut
en u n a
h o r a e n la qual n o hi h a v i a absoluitament ningú circulant per
aqulella zona. Vinga nois, que
no h a e s t a t r e s ! T o t i així, fent
el valent p e r a iniciar de nou
u n a n o v a exploració, e n c a r a ens
tremolaven les ciames. El m a t e i x dia, a mig malbl, s u r t u n a
c o r d a d a de reconeixemenit per
a valorar l a desfeta i i n t e n t a r
d e t r o b a r u n a nova r u t a d'ascens. Les primeres impressions
e r e n del t o t pessimistes totes
les altres vies semblaven e n c a r a m é s difícils Î, fins î tot, pe¬
- rilloses. T o t a l a tarda diseuttat.
damunit dels piàtaols ii d e les
fotografies que tenim de la paret, u n a nova r u t a . L'endemà,
u n a nova cordada enceta el o a mí de la pareit, disposada a trobar i a seguir i m a nova via.
Cap el migdia e n s comuniquien
els companiys, que s e m b l a . m o l t
viable i segura i m a v a r i a n t que
rodiéja un a i t esperó rocós, pro*longació de la c r e s t a on e s t à
situada la torre del telefèric, i
que p e r u n a c a n a l nevada i de
pendent n o gaire vertical, a r r i ba flns el c a p d a m u n t del coll.
Les successives
cordades que
l'aniran equipant, ens confirm e n aquesita impressió: l a nova via é® més segura, elegant i
f r a n c a que l'anterior. U n p r o blema que semblava
de m o l t
difícU resolució —es calculava
inicialment u n a s e t m a n a de
treballs— s'aconsegueix d e resoldre en 48 hores. E n el fons
de cadascú, hi h a el sentiment
qu© l a nostra sort h a e s t a t Immensa. Queden de nOu r e s t a blertes les comunioacions e n t r e
el C a m p B a s e i el C a m p 1. Tornem-hi!
El Camp
elements
2: la lluita contra
els
Des del C a m p del L h o - L a , sfituaknent ben fornit, equipat i
amb u n a g r a n c o v a de gel que
serveix de protecció c o n t r a e l
vent, s'han a n a t l l a n ç a n t a t a c s
per a seguir i equipar la via
que d ó n a a c c é s al C a m p 2, sit u a t a l'ailtura d e 6.700 m. U n a
pendent de neu, d'uns 45-50°.
franquejada p e r u n a f r a n j a r o cosa —difícü i delicada— mena
a l'emplaçament d'aquest c a m p ,
a partir diel qual, la r u t a que
duu als camps 3 i 4, sembla m é s
fàcü, abans de les veritables dificultats de l a via que segueix
l'aresta d e r o c a i gel que a r r i b a
fiïns el cim.
' E n el c u r s d e l a d a r r e r a setm a n a i coincidint a m b l a g r a n
esllavissada de r o c a de la p a r e t
del Lho-La, el temps h a a n a t
empitjorant: el cel cobert, a m b
boira i a t ^ m e n t del ferd i del
vent, j u n t a m b unes
nevades
c a d a vegada . més
intenses
—dSàriles— h a n
dtacultat la
p r ç ^ e s s i ó vers el Oamp 2, r a leníJint i bloquejant e n alguns
dies, la progressió dels treballs
d'eqxiipament de la via. L a vida
al c o u del Lho-La esdevé més
d u r a : quan bufa el vent i l a
n e u cobreix p.roggTessivament
les tendes, sols queda el recurs
d e refugiar-s'hi, d u r a n t les llargues hores del dia, protegintse amb els equips d'abric c o n t r a
el fred, o bé, reunir-se e n r " a colUdora" cova de gel, p e r a fer
conversa li passar l'estona a m b
els altres companys, d u r a n t les
hores diels à p a t s .
Mentrestant, a l Oamp Base,
l a vida va continuant: els com•panys qu© h a n baixajt d e dalt i
els que es preparen p e r a u n a
n o v a ascensió, es recuperen, en
u n clima més benfene i confortable —és talment així c o m ens
h o sembla, un cop t a s t a d e s les
dureses dels camps superiors-;enmig de la companyia més r e l a x a d a per un entorn i u n a
amplitud d'espai més acolUdores.
L a temperatura mitjana
—que solament
algunes
nits
d a v a l l a per dessota del zero— i
l a bona insolació d'alguns m a 'tins, v a fonent ¡el gel d a m u n t
del qual tenim instaLlat el nost r e C a m p Base. Resultat: en el
c u r s d'auest m e s la fosa h a
a n a t a b a i x a n t el nivell de les
zones exposades al sol, fent ress a l t a r del p»rfll i deixant aturonades, totes' les tendes. Els
camins d'arribada, abans a lüvell, a r a comencen a fer pujada. T o t es belluga i es' transform a d a m u n t l a gelera, a m b vina
lentitud, però a m b un determi'nisme implacables.
SUSCRÍBASE A "tGMAlADA"
mmmco
ILAMAND®
m .
AL
^
ANOÍA
8 0 3 70
06
en Igualada
L a nit del 20 a 21 de Setembre va ser p e r en Mateu, de" vetUa a la tenda menjador del
Camp Base. E l m a t i del m a t e i x
21 sortia el noi correu (el "mall
runner") i e r a qüestió d'aprofi¬
t a r - h o . E l resultat d'aqueUa nit
en blanc h a e s t a t la rebuda en
moltes llars ügualadin'es, el darrer c a p de setm^ana de c a r t e s i
postals d e r nostre a m i c mimtanyenc i t a m b é la crònica- número 6 per al nostre periòdic.
"La una, les dues, les t r e s de la
matinada...." ; e n s . diu en M a teu, "a dins l a t e n d a menj^adcr
se'ns gelen els goits d'aigua i
devem e s t a r a uiïs 5 o ' 6 graus
s o t a zero". Diu que h a decidit
ppijar als c a m p s superiors els
sió. L a nostra medalla del St.
Crist j a h a ascendit a hores
d'ara, un bon troç amunt, pel
propi esforç diel nostre benvolgut compatrici igualadi.
Ens diu, també, que e s t à aprofltant les hores per a fer
"uns petits exercicis literaris
—"literairis" - quina paraula.!—,
sobre temes de l a n o s t r a benvolguda Anoia...". C a n Macià i
els seus entorns, el Puig Aguilera, El Pi', la F o n t Trobada,
Les guixeres, tot els encontorns
igualadins, prenen reUeu a vuit
mil kUòmetres dlgualadai p e r
obra i g r à c i a d'un iguaiadí que
enyora, perquè l'estima
molt,
la seva t e r r a .
Mentrestant els altres com-
propers dies, "si puc fins el s e - ,
gon o el tercer, per a situar
per. mi mateix, el més a m u n t
possible, la n o s t r a medalla dél
S a n t Crist i de la M a r e de Déu
de la Pietat; 'alU els meus companys e n prendran el relleu fins
arribar al c i m m é s a l t de la
terra, ben. a prop del cel i de,
i a puresa mineral i espiritual !
d'aquesta vida, en u n . esforç
completament gratuït, desinteressat i —segons, els c à n o n s de
la societat de consum— completament inútil. Com m é s inútil, més vàlid". H e m reproduït
literalment les ratlles d'en M a nel, per valor de la seva deci-
panys muntanyencs
"enfilats
per dalt", v a n ftent la seva via.
El c a m p IV ja, està aconseg;uit.
Ara h a c o m e n ç a t la d a r r e r a I
més difícü p a r t de la g r a n empresa: el c a m p a m e n t V i , sl
Défu vol, el cim. S a n t Crist d'Igualada, ajudeu-los...!
CON
ESTE SÍMBOLO
M I N I - AUSTIN .
LEYLAND - España garantiza la existencia de
una Red Nacional de Servicio Técnico con piezas
Origínales y Personal altamente especializado.
Sí su coche es un
VICTORIA
rambla
Se está mascando el número 2 de
"LA RAMBUV", 15 de octubre
M G
O
MORRIS
VD. TIENE UN BUEN
COCHE... POR MUCHOS
AÍÍOS. ,
Para su servicio en Igualada y comarca:
AUTO
BALMES
Ctra. Manresa, 5
IGUALADA
Colabore
con
Caritas
•o
I
Ç3
•a
co
IGUAIADA, PÎRIODIC DE L'ANOIA
mANOVA OEl CAMÍ
El Director General de Administración
Local visitó Vilanova
C o r r e s p o n d i e n d o a la i n v i t a c i ó n q u e le hizo la A l caldía, nos v i s i t ó el s á b a d o ,
a las 12 d e l m e d i o d í a , el
Director G e n e r a l d e A d m i nistración Local d e la G e n e ralitat, Sr. N o n o .
En c u a n t o l l e g ó f u e c o n d u c i d o a la sala d e r e u n i o nes d e n u e s t r o A y u n t a m i e n t o , d o n d e le f u e r o n m o s t r a das las c u a t r o solicitudes
q u e se e n v i a r á n a la G e n e ralitat, para la o b t e n c i ó n d e
subvenciones en el a ñ o 8 3 .
Tras e x p o n e r los posibles
problemas del presupuesto
d e l p r ó x i m o a f i o y hacer v a rias r e c o m e n d a c i o n e s , señaló la p o s i b i l i d a d d e a y u d a
d e n t r o del p r e s u p u e s t o del
8 2 para !a más u r g e n t e d e
las solicitudes:
la corresp o n d i e n t e al p l a n d e p a v i m e n t a c i ó n y alcantaciJIadb
d e la calle M o n t s e r r a t .
" V I L A N O V A ESTA
OLVIDADA"
O p i n ó el Sr. N o n o
que
p o r ser Igualada una c i u d a d
con pocos p r o b l e m a s u r b a nísticos, se t e n d í a
desde
Barcelona a considerar t o d a
esta zona c o m o p o c o necesit a d a d e ayudas económicas,
p e r o reconoció q u e los m u nicipios q u e f o r m a n el c i n t u r ó n d e Igualada sí necesitan f i n a n c i a c i ó n para s o l u cionar los m u c h o s
problemas q u e a l b e r g a n . A ñ a d i ó
q u e la p r o b l e m á t i c a del c i n t u r ó n d e Igualada
era e n
p a r t e c o m p a r a b l e a la d e l
/
d e Barcelona, y q u e se d e bía al c r e c i m i e n t o r á p i d o e
incontrolado de
las v e c i n dades obreras.
Refiriéndose a la c o n t a m i nación d e las aguas d e l río
A n o i a , d i j o q u e la p r ó x i m a
c o n s t i t u c i ó n , p o r la G e n e r a l i t a t , d e una J u n t a d e San e a m i e n t o s u p o n d r á la t o ma d e m e d i d a s para sanear
nuestro río, pues es u n o d e
los principales núcleos d e
contaminación
d e Catalunya.
Acabada
la r e u n i ó n , se
p r o c e d i ó a la visita d e V i l a n o v a . Se c o m e n z ó p o r el
p u e n t e d e Can T i t ó , q u e com o se sabe está r e f o r m á n dose. Después se v i s i t a r o n
las obras d e alcantarillado
d e l b a r r i o d e Sta. Lucía. Se-
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
10
guidamente, y siempre en
un a m b i e n t e d e g r a n cord i a l i d a d , se e;xaminaron las
obras d e l A m b u l a t o r i o y los
t e r r e n o s d e l f u t u r o mercad o , así c o m o la calle Rafael
d e Casanovas. Prosiguió el
r e c o r r i d o p o r el b a r r i o d e
La Paz y el d e San Nicolás.
F i n a l m e n t e se v i s i t a r o n las
obras d e a l c a n t a r i l l a d o d e l
C a m p d e l Rei. C a b e decir
que eh
t o d o m o m e n t o el
Sr. N o n o m o s t r ó su p r e o c u p a c i ó n p o r los p r o b l e m a s
d e V i l a n o v a , para los q u e
desea una p r o n t a s o l u c i ó n .
Para concluir su estancia
e n nuestra localidad se l e
o f r e c i ó una c o m i d a , tras la
cual regresó a Barcelona.
B. P.
PLA D'ACCIÓ MUNICIPAL 1982
Municipi
Obra
ARGENÇOLA
BELLPRAT
EL BRUC
Sanejament del barri de Porquerisses
Pavimentació de carrers del nucli urbà
Pavimentació de la zona del Bruc de Baix i accés a la del cotxe
de línia
Pavimentació carrers St. Pere d'Ars
Restauració d'un edifici vell per convertir-lo en Casal de Cultxira,
i ampliació de la planta baixa
Dipòsit Municipal d'aigua potable
Electrificació rural, 2a. fase
Pavimentació i reforma Pujada de Cal Betes
CALONGE DE SEGARRA
CAPELLADES
CARME
CASTELPOLLET
DE RIUBREGÓS
CASTELLOLÍ
JORBA
MASQUEFA
MONTMANEU
ODENA
PIERA
PIERA
PIEROLA
Consolidació del camí i pont s/. riera de Rubio a la carretera vella
Urbanització vial de l'illa dels carrers Majors, Dr. Javier, R. Rojo
i Sant Pere.
Reparacions Saló Recreatiu
Col.lector Riera Sant Miquel
Urbanització del Sector de la Fortesa, construcció de paviment,
voravies, voreres i xarxa del claveguerons, i enllumenat
Urbanització del Sector del Barri Montserrat, construcció de paviment, voravies, voreres i xarxa de claveguerons, i enllumenat
Habilitació dè les antigues dependències municipals com a Dispensari
•
LA POBLA DE
Pavimentació del sector Avd. Gumersind Bisbal
CLARAMUNT
Accés al barri de Sant Andreu
LA POBLA DE
Instal.lació d'xma planta descalcificadora de l'aigua potable per
CLARAMUNT
a l'abastament públic
E I ^ PRATS DE R E I
Centre
Social i Cultural a Pujalt i Conill, 2a. fase
PUJALT
Servei telefònic al medi rural
RUBIO
Addició planta pis sobre edifici escolar, destinada a habitatge del
SANT MARTI DE
mestre
SESGUEIOLES
SANT MARTI DE TOUS
Eqmpament Centre Cultxiral local de propietat municipal
SANTA MARGARIDA
DE MONTBUI
3a. fase de la pavimentació carrer de la Fàbrica
SANTA MARIA DE
MIRALLES
Reforma i ampliació de les Escoles
SANTA MARIA DE
Acabat de l'habitatge de la mestra
MIRALLES
VALLBONA D'ANOIA
Projecte d"'EStació descalcificadora de l'aigua potable de Vallbona
VILANOVA DEL CAMI
d'Anoia"
IGUALADA, STA. MAR- Pavimentació, clavegueram, voravies i voreres del Barri del Rei
GARIDA DE MONTBUI,
VILANOVA DEL CAMI,
LA POBLA DE CLARAMUNT, CAPELLADES,
Abocador Mancomunat
ODENA
COLLBATÓ
(Baix Llobregat)
CASTELLFOLLIT DEL
B O I X (Bages).
Cementiri municipal: tractament de la zona d'ampliació i construcció del dipòsit de. cadàvers
Amplicació abastament d'aigua potable de Maians i sanejament
de Castellfollit
Pressupost
total
Subvenció
Diputació
Aportació
% Ajuntament
1.481.634
4.282.538
8.668.628
740.817
1.070.634
3.008.301
50
25
34'7
740.817
3.211.904
5.660.327
4.775.855
1.193.963
25
3.581.892
14.200.000
2.335.258
7.100.000
1.167.629
50
50
7.100.000
1.167.629
6.340.971
3.622.070
6.928.800
3.170.485
905.517
3.464.400
50
25
50
3.170.486
2.716.553
3.464.400
5.422,770
3.558.744
4.584.162
1.355.692
1.779.372
2.292.081
25
50
50
4.067.078
1.779.372
2.292.081
10.916.718
2.729.179
25
8.187.539
18.851.850
4.712.962
25
14.138.888
3.975.775
1.987.887
50
1.987.888
13.226.170
3.306.542
25
9.919.628
1.687.360
421.840
25
1.265.520
1.338.480
3.584.584
2.655.925
669.240
1.792.292
1.327.962
50
50
50
669.240
1.792.292
1.327.963
4.112.381
15.734.034
2.056.292
5.719.292
50
2.056.191
36'35 10.014.742
12.038.320
3.009.580
25
9.028.740
731.088
365.544
50
365.544
1.550.000
775.000
50
775.000
3.509.975
20.404.716
1.754.987
5.101.179
50
25
1.754.988
15.303.537
(0
•O
I
CD
Ç3
50.982.120
17.500.000
34'33 33.482.120
231.500.926
80.478.567
151.022.359
o
TJ
1.363.613
681.806
50
681.807
7.501.016
1.875.254
25
5.625.762
ISSALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
A "d'Ara", Galeria d'Art
Joan Marti, dH
" D ' A r a " ha i n a u g u r a t la
temporada
d'exposicions
a m b obres d e Joan M a r t í .
Són d i b u i x o s i pastels, c o m
t a m b é , e n petita p r o p o r c i ó ,
a l g u n o l i I una a q u a r e l . l a .
S'obrí r e x p o s í c i ó el dissabt e dia 2 d ' a q u e s t mes i es
tancarà el d i a 4 d e n o v e m bre.
La t e m à t i c a més a b u n d o sa, q u e s e m b l a és la p r e f e rida d e J o a n M a r t í , és la f i g u r a , i d i n s d'aquesta
en
c o n c r e t , la figura f e m e n i n a .
A s p e c t e q u e h i reïx i o b t é
resultats b e n
interessants.
Resultats q u e s o r g e i x e n p e r
la tècnica espectacular a m b
què domina
el llapis i el
pastel, p e r u n c a n t ó , i per
l'altre la bellesa
indiscutib l e d e les figures en p o s i cions í n t i m e s i recollides.
i pastels
i plens d e delicadesa
en
en l'ombra
que tenen
el
contrapñs d'una
matisació
m o l t b e n t r e b a l l a d a . La p a r t
d e la figura q u e és rostres,
cos i mans hi aplica c o m b i nacions acolorides a m b suav i t a t ; la resta, el q u e és roba,
vestits i c o m p l e m e n t s
d ' a m b i e n t a c i ó el t r a c t a m e n t
és més e n è r g i c i d e s i m b o l t .
A m b d u e s f o r m e s , p e r ò , es
c o m p l e m e n t e n a m b encert.
Les figures d e J o a n M a r tí ofereixen
una v i s u a l i t a t
sensorial.
I n v i t a a resseguir-ne
detalls i aspectes.
Allunyades de tot compromís t e s t i m o n i a l o d e recerca, o f e r e i x e n atractiu
per
elles m a t e i x e s , pel q u e són
íí espec!ia¡lment,
per com
han estat d i b u i x a d e s o p i n tades.
J u g a m o l t b é en els c o n t r a l l u m s . Tocs h a r m o n i t z a t s
A . Caballé.
TOCOGI]NWX>LOGIA
PLANIFICACIÓN F A M I U A B
Horas eom&céàm.
Martfta (tar<te). JiMves («aoñana).
â&n Jovge 8, 1.®.
Tdí. m
^ 76.
EN VENTA
PISO amueblado
en calle Piera 23,
esquina Bellprat.
120 m.2, con sol y amplias terrazas.
Precio de venta: 4.200.000 incluido páxking.
FACILIDADES DE PAGO.
Tels.: 803 15 67 — 804 34 58 y 803 04 90.
Comedor, cocina, lavadero, 4 dormitorios, 2 baños,
calefacción y parking.
VENTA o ALQUILER
Telf. 804 34 58.
1|
Calveras i Farra; coure repuiat
Suposo q u e per m o l t s d e
vosaltres,
els t r e b a l l s
de
c o u r e r e p u j a t fets per l'igualadí
Callveras i Farré,
han estat
una sorpresa.
L'exposició n o d r i d a
q u e
presenta
a la caixa del
Penedès f o u i n a u g u r a d a el
dia 2 3 d e l mes passat i restarà o b e r t a fins el p r o p e r
diiousAquesta
sorpresa
t a m b é la t i n g u é h o m en a n t e r i o r exposició f e t a a Capellades.
d'Igualaiia
A q u e s t s dos v o l u m s ,
temàticament,
contenen
d o c u m e n t a c i ó distinta- El
primer titulat: "Història
d e l'Escola d e Formació
Professional M i l à i Fontanals ( 1 9 7 5 - 1 9 8 1 ) " i n clou u n recull d e d o c u m e n t a c i ó dels sis p r i m e r s
anys d ' a c t i v i t a t e n el c e n tre, i reflecteix m o l t p u n t u a l m e n t tota la p r o b l e màtica q u e va t e n i r l'escola.
El segon t i t u l a t :
"Experiència
d ' u n curs d e
FP.l / M i l à i Fontanals I g u a l a d a " , conté la d o cumentació
(Programes,
exercicis, excursions, etc.)
q u e aquest curs d e s e n v o lupà d u r a n t tres anys.
Cada v o l u m t é al v o l t a n t
d e 100 f o l i s .
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
A la Caixa del Penedès
Nova apiaGío
a l'Arxín Històric
El Sr. Pere
Vinyals i
Soteras, ex-director
de
Formació Professional M i là i Fontanals d ' I g u a l a d a ,
ha f e t l l i u r a m e n t a l'Arx i u Històric M u n i c i p a l d ' i gualada, d e dos volums
d e d o c u m e n t a c i ó o n es
r e s u m e i x la hisitòria d e l
c e n t r e des d e 197S al
1981.
/
,
En aquesta
d'Igualada,
Calveras i Farré c o n t i n u a Ía
m a t e i x a tònica d e r e p r o d u i r
sobre m e t a l l o b r e s c o n e g u des,
dels clàssics, detalls
d'escultures i. espepÜalment
d e t e m à t i c a m i t o l ò g i c a . Té
el seu interès, sens d u b t e ,
p e r ò p a r a l . l e l a e l l , h i ha
b e n clar el desig i la il.lusió
d e l seu autor, q u e es lliura
o b e r t a m e n t a una tasca e n r i q u i d o r a d e la seva personalitat. S e m b l a , doncs, q u e
p e r a q u e s t camí és t a n t i n teressant l'obra c o m el n o u
p r i s m a q u e aquesta d ó n a a
l'autor, persona b e n c o n e g u d a e n t r e nosaltres. I a i x ò ,
m a r g i n a l si v o l e u d e l'exposició, potser
és el més
p o s i t i u d e l t r e b a l l d e Calveras i Farré. Diria q u e assenyala c o m u n
símptoma
ben positiu del neguit î cond i c i ó d e la nostra c o m u n i tat.
A.
Caballé.
Fotografies antigues ben Interessants
Sembla que últimamen hi
ha qui s'adona de la importància documental de la fotografia. I es té interès en
publicar-ne d'antigues que,
de veritat, resulten atractives per molts conceptes.
A la memòria de la Caixa
d'Estalvis del Penedès, hi
hem vist publicades dues
fotografies, documents autèntics, que fan referència a
la nostra comarca. Se'n fa
ús encertat dins de la ínaqueta general de la publicació i tenen, aquestes fotografies, reproduït el mateix
tó sèpia dels originals. Es
tracta d'una fotografia del
Capelló, abric prehistòric
de Capellades, i una altra
d'xm mosso d'esquadra de
La Llacuna. Hom remarcaria especialment la indumentària de les persones
ben il·lustrativa del temps
dels nostres avis i besavis.
BANC DE SANG DE
CREU ROJA - IGUALADA
VENTA PISOS
Totalmente acabados.
C. Calaf. 7 (lado Iglesia
Sagrada Familia).
Razón: en obra de 10 a 2
m a ñ a n a s , 3 a 6 tardes.
Domingos de 10 a 2 mañanas.
donar
sang
és
donar
/ida
(0
rambla
Recordeu: el dia 15 torneu a tenir una
cita a "LA RAMBLA"
UNA MICA DE LA TEVA
SANG POT SALVAR MES
D'UNA VIDA.
Esperem la teva coLlaboració.
•o
I
CD
HORARI BANC DE SANG.
Dies feiners: 9 a 13 i de 16
a 20.
Dissabtes: 9 a 13.
GRACIES !!
Ç3
•a
IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA
Para comer bien
MESÓN DEL CID
mm É iones a süiíado
4 de primeros y 4 de segundos a escoger, pan, vino
ypostres
275
Mesón del Cid
plaS.
se interesa por el buen comer.
Aproveche los .menús que elaboramos de lunes a
sábado.
Mesón delCid
Tel.
^ ? t á en calle Montserrat, 49.
804 38 50.
VILANOVA B E L CAMI (cerca del Scorpia).
Y no cerramos ningún día.
COMPRO CASA
Con o sin inquilinos, no importa estado.
PAGO AL CONTADO.
Máxima discreción.
Abstenerse intermediarios.
Llamar ai Telf. 803 46 32.
/
12
del íll Concurs
p r al llibre "Anuari tóualadí"
La dotació del III Concurs
d e Fotografía
Documental
p e r al l l i b r e " A n u a r i Igualad í 1 9 8 2 " , s'ha m i l l o r a t sensiblement.
D'entrada
pod e m anunciar q u e l ' i m p o r t
dels tres p r i m e r s p r e m i s será la s e g ü e n t : Primer, prem i d e la Caixa d'Estalvis d e
Terrassa: 25.00.0 pessetes i
t r o f e u ; s e g o n , p r e m i d e la
Caixa d'Estalvis d e M a n r e sa: 2 0 . 0 0 0 pessetes i t r o feu;
i tercer, p r e m i
del
M . I. A j u n t a m e n t d ' I g u a l a da:
1 5 . 0 0 0 pessetes i t r o feu.
Tot aquest i m p o r t a n t esf o r ç crematíistic v e a conseq ü è n c i a d e l'extraoridinár'Fa
participació e n aquests certàmens
fotogràfics,
l'èxit
d e l q u a l ha sorprès a la p r ò pia e m p r e s a . El p r i m e r any
es v a r e n presentar un total
d e 7 8 7 f o t o g r a f i e s , i l'any
passat se superava el m i l e r
a m b 1.183 o b r e s . A i x ò ha
m o g u t a l'editora a increm e n t a r el n o m b r e d'il.lustracions . incloses al l l i b r e
" A n u a r i Igualadí 1 9 8 1 " . A l
l l i b r e d e 1 9 8 0 n'hi
figuren
un total d e 2 9 0 , i al d e
1981,421.
Totes aquestes circumstàncies — l a v a l o r a c i ó d'aq u e s t III Concurs supera les
dues-centes m i l p e s s e t e s —
estan c o n v e r t i n t aquest Cert a m e n en un dels més i m portants en l ' à m b i t igualadí, f e t q u e h o n r a i e s t i m u l a
t e n i n t e n c o m p t e la i m p o r tància i categoria q u e té la
nostra ciutat en aquesta vessant artística.
A p r o f i t e m l'ocasió per ñ
recordar als concursants q u e
fins el 3 0 d e n o v e m b r e p r o p e r p o d e n presentar-se les
fotografies
d e l p r i m e r sem e s t r e d e 1 9 8 2 . Per a les
d e l s e g o n s e m e s t r e hi ha
t e m p s fins al 31 d e g e n e r
d e 1983- Les bases d'aquest
Concurs ja fa uns'mesos q u e
es f e r e n p ú b l i q u e s . A m b t o t
els interessats p o d e n d e m a nar-les a la redacció
d'aquest periòdic.
EXPOSICIÓ DE TROFEUS
Des d e dissabte passat a
l'aparador d e la Rambla d e
sant Isidre, 2
amablement
c e d i d a per la Lliga d e m u t i lats i v í d u e s d e la g u e r r a ,
c e d i d a per l'Associació
de
v í d u e s i m u t i l a t s d'e g u e r r a ,
s'exposen les copes i els t r o f e u s corresponents al li C o n curs d e
Fotografia
Docum e n t a l , q u e seran lliurats
el p r o p e r dia 15 a m b m o t i u
d e l f e s t i v a l d e presentació
de l'Anuari Igualadí 1 9 8 1 .
En complir el 100è Aniversari, la Sra. Isabel Díaz Rojas ha estat obsequiada per la
CAIXA DE PENSIONS, "LA CAIXA", amb una Pensió vitalícia mensuaL Per molts
anys!
A la fotografia, moment en què li és lliurada la pòlissa pel Delegat de LA CAIXA a
Igualada.
Taller de plàstica RAMBLA NOVA
Oberta la matrícula fins al 15 d'octubre de 5 a 9 del vespre
(a partir de 16 años)
ESCULTURA
i CERÀMICA
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
-Hbla.Nova,28 1.0 2.a
I N A U G U R A C I Ó DE
L'EXPOSICIO DE
FOTOGRAFIES
Diumenge
v i n e n t a la
Tossa d e M o n t b u i serà inaug u r a d a l'exposició d e f o t o -
grafies d e l ' A n u a r i Igualadí
1981.
Els actes previstos
són els següents:
A
dos
quarts d e dotze missa a l'església p r e - r o m à n i c a , celebrada p e l P. J a u m e Castellt o r t , Sch. P., a m b cants a
càrrec d e l Cor Parroquial d e
Santa M a r i a d ' I g u a l a d a , A
dos quarts d^una a la sala
d e l castell, i n a u g u r a c i ó
de
l'exposició, en el transcurs
d e la q u a l , l'esmentada coral o f e r i r à una salutació m u sical.
C o m és h a b i t u a l hi haurà
servei d'autocars a m b sortid a d e la plaça
d e l Rei, a
2 / 4 de 10, i retorn.
FESTIVAL DE PRESENTACIÓ
DE L'ANUARI
El p r o p e r dia 15 d ' o c t u bre, d i v e n d r e s , a 3 / 4 d e 10
d e l v e s p r e t i n d r à lloc al teat r e d é l Cercle M e r c a n t i l el
festival d e presentació
de
l ' A n u a r i I g u a l a d í , 1 9 8 1 . Com u n i q u e m a tots e l s q u i est i g u i n interessats a reservar
les localitats, q u e p o d e n f e r h o t e l e f o n a n t al 8 0 3 7 0 0 6 .
El p r e u serà d e 3 0 0 p t e s .
C o m ja va avançar-se en
aquest festival i n t e r v i n d r à
el g r u p d e t e a t r e Ers d s l'At e n e u Igualadí,
l'Acadèmia
d e g i m n à s t i c a i rítmica del
Centre Socio<ultural i molt
possiblement
un g r u p de
karate. El b e n e f i c i q u e s'obt i n g u i serà destinat a A P I N A S p e r a la f u t u r a r e s i d è n cia d e deficients p r o f u n d s
q u e v o l construir-se a Prats
del Rei.
C. Soledad, 57.
Tels. 803 05 42 - 8Ò3 21 48.
Por error no consta en la
nueva guía telefónica a
nombre de Funeraria Perelló, sí en PERELLÓ FUNERARIA.
(O
•u
I
Seminari lie macroiiiíitica a i'Escoia P'ia ^
Els dies 10, 11 i 12 d'octubre
tindrà Uoc a l'Escola K a , plaça Castells 10, u n seminari de
macroibiótóca.
El , programa
d'activitats, en règim die convivència, preveu u n a conferència-
coLloqui sobre la p r à c t i c a de
la macrobiótica, expressió c o r poral, cursos de cuána i alimentació ïiatuaral. P e r a m é s inforde dietètica.
•a
ESPORTS
ntu
IGUAUDA, PÉRJODIC DE L'ANOIA
- Tenen
Olot, 4
-
un " m a t c h " d e poder a pod e r . Pero el g o l v o l v i ó a l l e g a r a la p u e r t a d e J o r d a n a .
Fue en una j u g a d a d e l ext r e m o izquierdo Solé, q u e
c e n t r ó al d e l a n t e r o
centro
Forcadell II y éste c h u t ó , rechazando un defensor, pero
la p e l o t a v o l v i ó a los píes
d e l atacante, sei p r o d u j o u n
b a r u l l o d e n t r o d e l área y el
b a l ó n se coló al f o n d o d e
la r e d .
Faltaban 10 m i n u t o s para finalizar el p r i m e r t i e m po. Se v o l v i e r o n a alternar
las jugadas d e a t a q u e p o r
parte d e ambos equipos, en
una g r a n j u g a d a , m u y b i e n
l l e v a d a p o r Sánchez q u e
c e n t r ó al b o r d e d e l área a
Rafa, éste d e u n i m p r e s i o n a n t e t r a l l a z o b a t i ó al m e t a
Miret.
C o n u n d o s a u n o e n el
FutboKercera Division Nacional
MUTADOS
1—0
T o r t r ó a - Vic
Lloret - CSanovelles
VilaÊranca - Europa
Olot - IGUALADA
Mgueres - Barcelona
Santboià - Banyoles
Horta - S a n t Amdreui
Maailresa - Badalona'
Mataró - T e r r a s s a
Jupiter - L a C a v a
4-2
4—2
4-2
1—1
0—0
0—1
2-^
1—5
3—0
(MSmCACION
Lloret
Figueres
S a n t Andreu
Terrassa
Olot
Badalona
Vilaíramca
Barcelona
Horta
Santboià
Baaayoles
Manresa
Tortosa
Júpitçr
IGUALADA
Eharopa
La C a v a
Mataró
1 3
Francisco Maríü, entrenador del
Club de Fotbol Igualada
Igualada, 2
Los dos equipos m i d i e r o n sus fuerzas en una lur
cha codo a codo. O l o t e I g u a l a d a salieron a ganar. Pe<
ro ei Olot p u d o más. Fue un f ú t b o l espectáculo e l q u e
brindaron ambos equipos y el Igualada
volvió a demostrar q u e sabe jugar al primer toque, pero la mala
suerte y la desafortunada actuación d e Jordana propiciaron ei triunfo d e l O l o t .
'
N a d a más sacar d e l c e n t r o d e l c a m p o , el Igualada
reaccionó. C a r l i t o s , e n una
e s t u p e n d a j u g a d a , se p l a n t ó delante del portero, pero Miret, m u y atento, logró
desviar el c h u t d e l i g u a l a d i n o . El j u e g o s i g u i ó desar r o l l á n d o s e c o n la m i s m a
t ó n i c a . Los d o s e q u i p o s q u e rían g a n a r ; el O l o t atacaba
una y
otra v e z ,
p e r o ei
Igualada n o se r e n d í a ,
en
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
Después del encuentro-.
Se intentó, pero no se pdo
A las c i n c o e m p e z ó el e n cuentro.
Enseguida se vio
e l f ú t b o l espectáculo al q u e
hemos aludido, juego rápido, al p r i m e r t o q u e , al ataque.
Pero p r o n t o llegaría e!
primer gol del Olot. Jordana a g a r r ó u n b a l ó n y a n t e la
sorpresa d e l p ú b l i c o se le
escapó, y u n AÍL3<;ante d e l
O l o t no desaprovechó
la
ocasión.
/
5
S
0
0 14
6 10
+4
5
4
1
0 10
5
9
+3
5
4
0
1 10
1
8
-t-4
5
4
0
2
8
+4
5
4
0
1 10
1 15
5
8
M-2
5
4
0
8
8
+4
5
3
1
7
7
+ 1
+2
1 13
1 7
m a r c a d o r t e r m i n ó la p r i m e ra p a r t e , t e n i e n d o a ú n otra
clara p o s i b i l i d a d el Igualada
en un ataque
d e Carlitos
q u e se p l a n t ó en el área y
f u e a p l a s t a d o p o r dos d e fensas; el c o l e g i a d o n o p i t ó
nad^.
En la r e a n u d a c i ó n , el e n cuentro siguió divirtiendo
y h a c i e n d o s u f r i r a ambas
aficiones. Pero e l O l o t salió
dispuesto a ganar.
Salió a " t o d a p a s t i l l a " , y
én una d e las p r i m e r a s j u gadas y con la c o l a b o r a c i ó n
a è J o r d a n a , al q u e le paso
el b a l ó n p o r e n t r e las m a nos, colocó el 3 a 1 en el
marcadorEl Igaulada sig u i ó l u c h a n d o , p e r o la d e fensa d e l O l o t
se cerraba
m u y b i e n atrás y salía m u y
b i e n al c o n t r a a t a q u e . Precis a m e n t e en u n c o n t r a a t a q u e
v i n o el 4 a 1 ; el Igualada
p r o v o c ó u n c ó r n e r , q u e sacó
m u y b i e n el j u g a d o r Solé a
la cabeza d e l i n t e r i o r A l e x ,
p e r o J o r d a n a , q u e v i o esta
v e z la i n t e n c i ó n d e l j u g a d o r
c o n t r a r i o c o g i ó la p e l o t a en
el aire. C u á n d o ya la t e n í a
e n t r e las m a n o s , A l e x e m p u j ó al b a l ó n y al p o r t e r o
al f o n d o d e la r e d .
Después
del cuarto gol
d e l O l o t , el Igualada
dem o s t r ó su m e j o r j u e g o . En
u n a j u g a d a , Carlitos n^iarcó
u n g o l n o c o n c e d i d o p o r el
'linier, q u e seguía más
de
cerca la j u g a d a . Carlos II
c h u t ó y c u a n d o la p e l o t a h a bía c r u z a d o y a la línea d e
g o l u n d e f e n s o r la sacó.
El 4 a 2 d e f i n i t i v o
fue
c o n s e g u i d o en los m i n u t o s
finales. J u a n Carlos, q u e había s u s t i t u i d o a Rafa, p i c ó
un saque de esquina, dej a n d o el b a l ó n en la cabeza
d e Carlitos, q u e m a r c ó .
Y así t e r m i n ó e l e n c u e n tro, c o n j u g a d a s d e p e l i g r o
en a m b a s p o r t e r í a s , y mala
s u e r t e para e l I g u a l a d a , q u e
si n o la v i c t o r i a , sí al m e nos, m e r e c i ó u n e m p a t e .
5
2
2
1
8
7
6
5
3
0
2
6
8
6
5
2
2
1
5
6
6
5
2
1
2
9
7
5
5
2
0
3
4
+1
—2
Alineaciones:
5
1
2
2
9 10
4 9
4
—3
5
1
1
3
6
3
—3
5
1
0
4
8 11
2
—2
6
1
0
4
7 12
2
—2
OLOT: M i r e t , Fabregó, Carbó, Plá, Gratacòs,
Forcad e l l I, A l e x , L u q u e , Forcad e l l I I , Solé.
6
5
1
0
4
—2
1
0
4
3 12
8 18
2
5
2
—4
VIC
5
0
0
5
3
0
—4
Oanoveltes
5
0
0
5
4 13
0
—4
8
IGUALADA:
J o r d a n a , Pedro,
Arteaga (Debutante),
M i g u e l i , C a r m o n a , Carlos I,
Marfil volvía a estar triste
y deprimido. E n los vestuarios nadie abría la boca. 4
goles h a b í a encajado el Igua^
lada. E l partido fue bonito
y entretenido, però la m a l a
suerte y l a desafortunada
actuación del m e t a J o r d a n a
Impidiiteron que el I n a l a d a
s a c a r a uin resultado positivo
en Olot.
— ¿El culpable?
— El único cumpable soy
yo. Cuando el equipo pierde
el culpable es el técnico. Yo
soy el responsable de tácticas y cambios; no hay otra
excusa.
— Los goles, ¿qué le h a
pasado a l a zaga?
— Pues que nos han metido tres goles "tontos", de
auténtica mala suerte. En
uno se le escapa una pelota
a Jordana, el delantero estaba allí y marcó. El otro
fue como el que le metieron
el día del Barga At.; se tiró
tarde. Y el otro algo parecido, mala suerte.
da,
— Pero el partido, sin duha sido bonito...
— Sí, los muchachos han
vuelto a ju^ar bien, excelente, y se ha visto un fútbol
bonito y entretenido, el Olot
ha hecho también, un buen
partido, y además ha tenido
suerte.
— J u g a r o n Carlitos, Pedro
y Cortés, pero no consiguieron d a r l a victoria al Igualada. ¿Cómo respondieron?
se le nota que ha estado lesionado.
— TambiérjL jugó uno de
los nuevos, Arteaga, ¿Qué
tal respondió el m u c h a c h o ?
— Se vio que era un buen
defensa, pero le falta forma
física; acaba de llegar del
Servicio militar y lleva casi
dos años sin jugar.
— ¿Por qué no jugó J u a n
Carlos?
— Aún no está perfectamente adaptado; pronto jugará.
— ¿Cómo aínda l a
del equipo?
moral
— Bien, hemos perdido y
por eso estamos decepcionados, pero somos conscientes
de que hemos jugado bien, lo
que pasa es que él balón no
quiere entrar, y si no entra
no se ganan los partidos.
— C o n t r a el Vüafranx;a,
partido rivalidad; ¿qué ocu'rrirá?
— Bien, todos jugaron
bien. Carlitos y Pedro vie— Que lucharemos; juganen de la rhlli y necesitan remos como en estos últimos
algo más de tiempo para partidos, e intentaremos gaconseguir una perfecta con- nar, si ía suerte lo permite.
junción y forma física. Cortés jugó por Ruiz, pero aún
JOAN B O I X
Sánchez, G u i l l é n , Rafa, Ruiz
y Carlitos.
Sustituciones: Cortés salió
p o r Ruíz ( m . 2 6 ) y J u a n
Carlos p o r Rafa ( m . 7 2 ) , p o r
parte Igualadina..
El O l o t c a m b i ó e n el m i n u t o 8 2 a J u a n j o q u e salió
p o r Font.
Arbitro: El c o l e g i a d o f u e el
señor hiervas Torres, q u e est u v o bien en conjunto, aunq u e se e q u i v o c ó e n dos
ocasiones,
que
hubierari
p o d i d o c a m b i a r el resultado.
(fí
J.B.V.
•o
Subscrivitt-vos a
IGUALADA
I
Ç3
•a
co
" Periòdic de l'Anoia "
ESPORTS
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
FOlliDl - Primera Begional
Imposible ganar contra 14 jugadores
Moiiemsa, 3 - San Mamn, 0
Ei San M a u r o el d o m i n g o por la tarde se desplazó
a Mollerusa para jugar su partido d e liga correspondiente. Antes d e empezar- Los comentarios eran favorables al Mollerusa, por d ^ razones: la primera porque
en las dos veces anteriores, nos ganaron por goleada;
y la segunda porque el Mollerusa, esta temporada, está bien reforzado.
Nada más llegar, nos encontramos con el césped
deí campo bien mojado;
pero esto al San M a u r o no
le asustó, ya sabían que se lo mojarían como cada año.
Se lanzaron
al a t a q u e ,
llegando
a meter
al San
M a u r o d e n t r o d e su área en
muchas ocasiones p e r o p o co a poco se los f u e r o n q u i t a n d o d e e n c i m a , hasta llegar a lanzar contra la p u e r ta del M o l l e r u s a . El S. M a u r o en este e n c u e n t r o estaba
r e f o r z a d o con su n u e v o f i chaje. M o r e r a , j u g a d o r c o n
una buena m i s i ó n : anular al
n ú m e r o 11 d e ellos,
que
era m u y p e l i g r o s o , pues p o r
a l g o había s i d o j u g a d o r d e l
Lérida en, t e m p o r a d a s anteriores. Y M o r e r a le a n u l ó ,
n o le d e j ó j u g a r . Pero c o n seguir a n u l a r l e le costó a
M o r e r a recibir
muchísimas
patadas y e m p u j o n e s
con
p e r m i s o d e l linier y d e l colegiado.. M e n o s mal* q u e
M o r e r a está b i e n m e n t a l i z a d o y n o protestó ni una sola
v e z así
n o lo e x p u l s a r o n ,
q u e es lo q u e estaban bus-
cando.
Los m i n u t o s pasab a n y el m a r c a d o r sin m o v e r s e , y eso q u e el colegiad o y el l i n i e r estaban d e seando q u e m a r c a r a n , pues
en c u a n t o el San M a u r o pasaba d e m e d i o camfx>, el
linier e n s e g u i d a
levantaba
el b a n d e r í n ; y s i n o l o hacía
el linier, pitaba el a r b i t r o .
Los 14 j u g a d o r e s
estaban
m u y nerviosos.
En la 2 ° p a r t e , t o d o s los
seguidores q u e allí nos e n contrábamos q u e
éramos
m u c h o s , d i j i m o s ahora nos
g a n a n sea d e la m a n e r a q u e
sea. Y así f u e , y por si f u e ra p o c o dos p e n a l t y s y dos
e x p u l s i o n e s . Con el resultad o d e c e r o a cero, el San
M a u r o e s t u v o casi hasta ja
m i t a d d e la s e g u n d a parte y
al final l l e g ó el p r i m e r g o ! ,
u n g o l t o n t o , en u n lío ante
la puerta d e García, q u e n o
p u d o e v i t a r q u e su p o r t e -
RESULTADOS Y
RESULTADOS
CAPELLADES - R. Incresa
FATIMA - Artesa Segre
Balaguer - Tàrrega
St. Cugat - Oliana
Martinenc - Turó P.
Besos B . V. - P. E . D. Peiró
Gardeny - Bellcairense
Mollerussa - S. MAURO
Agramunt - Baa-ceolneta
lanzan
el p e n a l t y
y go!;
3 — 0 . Y sin sacar d e c e n t r o ,
al f i n a l . La e x p u l s i ó n f u e
justa y m e r e c i d a . Esto d e b e
d e ' s e r v i r d e e j e m p l o para
los d e m á s p o r q u e d e esta
manera el q u e p i e r d e es el
e q u i p o , el c l u b , p o r q u e la
p l a n t i l l a s o l a m e n t e es d e 18
jugadores.
En los destacados, por
p a r t e d e ellos, diría q u e el
m e j o r f u e el p o r t e r o , el ú n i c o q u e n o d i e leña. Por los
d e l San M a u r o , c r e o q u e los
más destacados f u e r o n la
d e f e n s a y su p o r t e r o , q u e
a g u a n t a r o n e! e m p u j e const a n t e d e los d e l a n t e r o s locales; la m e d i a no e s t u v o
c o m o otras veces, m u y l e n tos. El míster Pelfort, ya les
g r i t ó en varias ocasiones; y
los delanteros
n o hicieron
m u c h a cosa, p o r q u e se e n -
If-XOR
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
1 4
c o n t r a r o n , con una d e f e n s a
m u y d u r a , y un c o l e g i a d o y
l i n i e r q u e no les d e j ó jugar.
El n u e v o j u g a d o r , M o r e r a ,
creo q u e c u m p l i ó con las órdenes q u e le d i e r o n .
El t r í o a r b i t r a l , ya l o sab e n , f a t a l . Desde u n p r i n c i p i o ya se les v i ó q u i é n q u e rían ellos q u e g a n a r a .
S A N M A U R O : García,
Barrera, Sevi, López, Tele,
F e r m í n , C h e l i , Ferrer, M o rera A l v a r e z y Segura, {Bril l o y Leiva).
Enrique Crespo
SUSCRÍBASE A "IGUALADA"
PERIÓDICO DEL ANOIA
LLAMANDO ÁL ®
803 70 0«
(Dto. FORMACIÓN)
Comunica sus próximos cursos de
CRONO-ANALISTAS
Y COSTOS
Para la industria en general.
— Clases nocturnas y en días alternos.
— Plazas limitadas.
Para información e inscripciones dirigirse a:
C/. Lérida, núm. 15, entio. 4.*
Teléf. 804 24 58.
IGUALADA..
CLASIFICACIONES
Tercera Regional
Grupo VII
Segunda Regional
Grupo V
Primera Regional
Grupo n
ría f u e r a b a t i d a por p r i m e ra v e z .
A p a r t i r d e aquí el San
M a u r o se lanzó al a t a q u e ,
b u s c a n d o el e m p a t e .
Pelf o r t h i z o dos c a m b i o s : se
m a r c h a r o n A l v a r e z y Segura y e n t r a r o n Brillo y Leiva,
d o s jugadores d e refresco.
En varias ocasiones, a p u n t o
e s t u v i e r o n d e e m p a t a r , sino
h u b i e r a sido p o r d o s pasadas b u e n í s i m a s q u e h i z o el
p o r t e r o local- Los m i n u t o s
pasaban y el t r i o arbitral n o
d e j a b a jugar al San M a u r o ,
n o pasaban d e m e d i o c a m po, m i e n t r a s ellos
hacían
t o d o lo q u e q u e r í a n . A n t e s
d e 'terminar^,
expulsión a
Ferrer por dos tarjetas amarillas; esto ocurría
cuando
f a l t a b a n t o d a v í a 15 m i n u tos para t e r m i n a r . En el m i n u t o 9 4 , se cae u n d e l a n t e r o y el c o l e g i a d o pita pe-^
n a l t y ; lo lanzan y g o l , p o n i e n d o el marcador e n 2-0.
Se saca d e c e n t r o ,
entran
e n el área se cae otro, j u g a d o r y p e n a l t y . Esto era en
el m i n u t o 9 6 . A q u í ya rev e n t a r o n los d e l San M a u ro; m e n o s mal q u e los v e teranos del e q u i p o
supieron aguantar a los d e m á s ,
p e r o así y t o d o Barrera v i ó
la tarjeta roja; lo e x p u l s a n .
/
4--i
2—1
1—1
1—O
O—2
2—1
3—0
3—0
1—1
RESULTADOS
MOKTSE. - MASQUEFA
1—2
Solsona - Santpedor
5—O
At. Manresa - Súria
1—1
Aberra - VILANOVA
1—2
Andorra - Seo Urgel
2—3
Fructuosenc - Olesa Mont. 1—1
Dynamo E R T - P. I. Puig 4—2
St. Vicens C. - POBLE S. 14—0
MEDIONA - PIERA
RESULTADOS
Pierense - Odena
Montbui - Collbató
Ateneu - Vallbona
Tous - Jorba'
La Llacuna - Sta. Coloma
La Paz - P r a t s
.•
Rebrot - L a Pobla
Copons - Gimnàistic
Piera - Carme
2 7
3 7
4 6
2 5
4 5
8 5
3 4
4 4
4 4
8 4
5 4
5 3
6 3
9 3
10 3
7 2
3—1
12 1
CLASIFICACIÓN
MEDIONA 4 4 0 0 13
Súria
4 2 2 0 9
Andorra
4 3 0 1 16
VILANOVA 4 3 0 1 12
S. Urgel
4 3 0 1 8
MONTSE
4 2 1 1 5
MASQUEFA 4 2 1 1 7
Dyn. E R T 4 2 1 1 10
Olesa M.
4 1 2 1 5
PIERA
4 1 2 1 7
Fructuós.
4 1 2 1 7
At. Manresa 4 1 1 2 7
P. L Pu% 4 1 1 2 8
St. Vicens 4 1 0 3 18
Abrera
4 0 2 2 5
Solsona
4 1 0 3 9
Santpedor
4 0 1 3 4
P. SBO
4 0 0 4 2
CLASIFICACIÓN
CoUbató
4 4 0 , 0 14 4,
L a Pobla
4 4 0 0, 12 4
Prats
4 3 1 Ó 19 4
Ateneu
4 3 1 0 lí 5
Carme
4 3 1 0 24 9
Gimnàstic 4 2 2 9 10 3
Odiena
4 3 0 1 13 4
Jorba
4 1 2 1 17. 8
VaUbona
4 2 0 2 12 8
Montbui
4 1 1 2 5 10
Piera
4 1 0 3 7 10
Copons
4 1 0 3 1 15
La Llacima 4 0 2 2 7 16
La Paz
4 0 1 3 4 12
Rebrot
4 0 1 3 8 18
Sta. Colo.
3 0 1 2 5 9
Tous
3 0 1 2 5 14
Pierense
4 0 0 4 i 22
O—4
1—4
1—0
3—3
4—4
1—2
2—4
0—2
3—4
Dr. JOSE LUIS NICOLEni
Planificación familiar - Control de la gestación.
Enfermedades del aparato genital femenino.
Martes, miércoles, jueves y sábados.
Horas convenidas.
Paseo Verdaguer, 141. Telf. 803 1145.
(O
CLASmCACION
Gairdeny
4 3 1 0 8
Tàrrega
4 3 1 0 9
Besos B . V. 4 2 2 O 6
Oliana
4 2 1 1 4
Agramunt 4 1 3 0 6
Turó P.
4 2 1 1 11
Mollerussa 4 1 2 1 5
Artesa
4 2 0 2 6
Martinenc 4 1 2 1 5
Balaguer
4 1 2 1 7
St. Cugat
4 1 2 1 4
Barceloneta 4 0 3 1 4
P.E.D. Peiró 4 0 3 1 5
R. I n c r e s a 4 1 1 2 6
FATIMA
4 1 1 2 5
BeUcairense 4 1 0 3 6
MEDIONA - PIERA
CAPELLAD. 4 O 1 3 6
3
2
6
7
7
3
8
11
5
8
8
7
14
7
7
12
15
24
8
6
6
6
6
5
5
5
4
4
4
3
3
2
2
2
1
0
8
8
7
7
7
6
6
4
4
3
2
2
2
1
1
1
1
0
•O
I
botosas ^igual
Exposición y venta de maquinaria pora Género de
Punto, Confección y Acabados.
Asistencia t é c n i c a y estocls de recambios.
Avda. Barcelona, 160. Tel. 804 00 50. IGUALADA.
•o
co
m
PUBLICITAT
•GUALDA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
|5
Un
aire
—nou—
nostre propi futur. Sí, però són molt pocs.
La situació en què Cal un canvi que posi La immensa majoria
la poble, tots els qui
vivim no serveix la les coses al servei de del
hem de guanyar-nos la
majoria, només un majoria.
vida arnb el nostre
reduït grup de
Plens d'esperança
treball, necessitem i
privilegiats.
Quan
alguna
cosa
està
Tots tenim dret a en crisi, quan ja no volem el canvi.
Perquè som més, és
poder canviar les
ofereix
sortides,
cal
l'hora de la majoria.
nostres vides,
canviar-la.
a construir el
Aixequem la senyera
Calen noves solucions,
noves idees, la
No hi ha autogovern a
voluntat de canvi Catalunya sense A
de la majoria.
democràcia
Tot això és
a Espanya,
aquí, al nostreL'afermament
abast. Aquesta
de Vautonomia
és la clau
catalana avui
depèn en gran
part de la
construcció
d'un veritable
Estat de les
Autonomies.
Només el canvi pot
fer-ho possible.
Per això, Catalunya
està pei canvi.
Carregats de r a ó
RAIMON OBIOLS
•o
Pel canvi
I
Ç3
•a
ESPORTS
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
1^
aClISME - Jordi Moreno, guanyadiff del Ir. Trofeu
Mariano Cañardo
El
passat diumenge, dia 3,
llgualadl J o r d i Moreno, demost r a n t que és un. digne guanyador de l a Copia C a t a l a n a , v a
obtemlir uma g r a n victòria ©n. el
I Trofeui del que- fou e x - c o r r e dOr
ciclista M a r i à
Cañardo,
disputat en ei barceloní barri
d e Samit Andreu, p e r corredors
aficionats d© p r i m e r a i segona
categoria.
La prova, e n l a qual prenguérem p a r t éls millors corredora ca,talans, c o n s t a v a d e dos
sectors, el primer e n línia de
103 kms., e n el que J o r d l arribà d e s t a c a t a l a m e t a ; e n el
segon, uina contra-rellotge d e
1.600
metres, ajconseguí m a n t e nir
l'avaintatge obtinguda í
proclamar-se gxiajíyador absolut
dei trofeu.
La o a r r e r a e r a puntuable p e r
a lía "Challenge eli Mundo Deportivo". L'altre igualadi p a r t i cipant, Antoni Terrones, continua, p o r t a n t el jerseiL de pruner
classicat i f a l t a n t solament
dues carreres és el m à j d m as^
pirant a l a victòria flnai.— J . B .
i BASTA U N T
SOLA LLAMADAf
Piera, P o b l e Sec y Sta. C o -
Fútbol-juveniles
l o m a 2 , San M a u r o 1 y G i m nàstic y C a l a f 0 .
1"
División
P. N u e v o - Igualada
1-5
3°
División
Tous - V i l a n o v a
2 « División
Ateneu - Carme
M o n t s e r r a t - Sta. C o l o m a 4-3
Vallbona
Fátima - S. M a u r o
5-1
Piera - I g u a l a d a
0-2
G i m n à s t i c - Poble Sec
0-2
Calaf - C a p e l l a d e s
3-4
Capellades,
Montserrat
e
4;
Fátima,
Igualada
3;
- Penya
0-3
1-0
Blanc
i
Blava 0 - 2 .
Penya Blanc i Blava y V i
lanova 4 ;
Ateneu
y
Car-
S E R V I C I O
E
N A C I O N A I -
I N T E R N A C I O N A L
m e , 2 ; P o b l a , Tous i V a l l b o na 0 .
El Ple d'octubre
(ve de l a . pàg.)
les gestions que es varen fer
per carta í telèfon durant
els díes de vacances en què
va haver-hi una altra amenaça greu de tancament de
la indústria.
El Sr. Galtés defensà l'aprovació de modificar la
qualificació d'industrial de
les finques compreses en
l'illa de cases que comprèn
el Col.legi de la Divina Pastora, l'edifici que es destinarà a Arxius i Biblioteques, i cases contigües. El
Sr. Pelfort demanà que es
concretés ben bé quines
s'havien de requalificar dins
d'aquella üla urbana que
ara en bona part hi h a
veïns, quan la seva qualificació és industrial. S'acordà
unànimement que es fes la
nova qualificació prenent
com a límit de fondària el
carreró existent entre les
cases de veïns.
En el recurs de repwsicíó
instat pel Sr. Eduardo Ruiz
Martínez contra les bases
del Concurs-oposició per a
ima
plaça d'enginyer industrial i després d'haver
llegit el Sr. Secretari diversos preceptes legals, s'abstingueren socialistes i comunistes així com també
pel que feia a la proposta
de contractació d'ima plaça
de jardiner i d'ima altra
de pintor. Es refusà el recurs i es contractaren les
places de pintor i jardiner
per majoria. T a n t Mensa
com
Dàvila tomaren a fer
palesa la posició de llurs
grups. Posició abstencionista per tot quant es tracti de
qüestions de contractació
de personal.
S'aprovà unànimement la
subrogació dels llocs del
mercat cobert números 183
i 184 de venda de c a m de
José Ma. Moreno Díaz per
un milió dues-centes mil
pessetes i els números 62, 63
i 64 de Ma. Ibáñez Domènech de venda de cansaladeria i formatges per un
milió vuit-centes mil, així
com també la de Manuel i
Francisca Balesteros número 121 de venda de pollastre
i conill per sis-centes mil.
CONOEKTS FISCALS
El Sr. Trullas posà en coneixement del Ple els concerts fiscals per a Gas Igualada amb un total d'un milió
seixanta mil pessetes
que pot liquidar la societat
en dos terminis. Un a 25
d'octubre i im altre á
25 de desembre, per ocupació de sòl, subsòl i vol.
També un altre amb els fariners per un total de cent
quinze rail pessetes en concepte d'inspecció de serveis.
Ambdós foren aprovats per
unanimitat.
Pel que fa a proposicions
de l'alcaldia el Sr. Miserachs demanà el suport del
municipi per tal que l'escola Arnaíc "pugui fer els tràmits per eixugar la meitat
del dèficit que ara té. Fou
unànime la decisió en tal
sentit per part dels regidors.
L'ARRANJAMENT DEL
BARRI DE MONTSERRAT
Arribats a precs i preguntes el Sr. Iglesias s'interessà pel compromís formal
que havia pres l'Ajuntament en la qüestió de l'arranjament de la pavimentació i jardineria dels habitatges del barri de Montserrat. El Sr. Galtés respon-
J O A N
L.1.IIVION A «
TEL.
I
G
U
A
8 0 3 0 C
L
A
D
A
Seguridad rapidez economía
Agente de
gué que la petició dels
veins tot i volent ser atesa
havia quedat sobre la taula perquè calia veure els
compromisos que hi ha amb
el MOPU. Insistí encara el
Sr. Iglesias llegint un paràgraf en el qua l'Ajuntament manifesta el "firme
propósito de llevar a cabo la
pavimentación y ajardinamiento y correr con los gastos". El Sr. Miserachs intervingué per dir que això ho
assumien encara i a la pregunta del Sír. Iglesias demanant ima data concreta
respongué que quan haguessin parlat amb el MOPU.
El Sr. Rey llegí una
part d'un informe sobre el
mercat cobert en què es demostra que aquestj cenyintse al de la Masuca, no és
deficitari. Al contrari. Ha
donat un guany, segons les
dades presentades pel senyor Rey, de 371.994 pessetes. Per tant demanà que es
reconsidérés l'augment de
taxes proposat en el darrer
ple. El Sr. Guàrdia fou del
parer que calia contrastar
ies dades amb les que ells
tenien i el Sr. Mensa preguntà al Sr. Rey si havia
tingut en compte les amortitzacions i s'estengué pel
c a r g a Autorizado
por
camí de considerar que els
establiments d'allí es veien
beneficiats pel fet d'ima
presència massiva de mestresses de casa. Quant a les
amortitzacions el Sr. Rey
digué que no hi figuraven
pel motiu que tampoc no es
consideren en altres punts.
PARLA UN CIUTADÀ
I no havent-hi més assumptes a tractar ni més
preguntes es demanà al públic sí tenia alguna cosa
per preguntar. El Sr. Josep
Andrés Mazón, únic ciutadà que havia assistit al ple
ordinari s'aixecà del banc
on seia per oferir al consistori i als representants de
la premsa i ràdio locals
("IGUALADA, periòdic de
l'Anoia" i Ràdio Igualada)
que es trobaven al saló de
sessions, la més llarga i ben
construïda
peça oratòria
que,
sense vacil.lacions;
s'hagi donat mai, a ben segur, per part d'un assistent
al ple. Començà dient que
l'antic consistori havia promès als venedors ambulants, als quals representava, que al mercat hi anirien per un import de 75
pessetes metre a la part de
dalt i que els muntarien ex-
I.A.T.A.
tractors. Després no hi hagué extractors i enoara és
hora que els instal.íin. El
preu passà de 75 a 100 i)essetes tot seguit. Eiiumerà
els avantatges dels venedors
ambulants i seguí l'evolució
de les taxes al nostre mercat i als foranis. Parlà dels
preus dels mocadors i dels
estris de fregar. Comparà el
que ells deixen al municipi i el que deixen els comerciants sedentaris i les hores
de trebaU. que esmercen els
ambulants, a part que també fan despeses a les ciutats
on munten les seves pareredes. Acabà insistint que
ue
fessin un estudi seriós ja
ja
.(i
que l'augment d'im 15%
%,
^
int
S
ara, era elevadíssim tenint
o
en compte que Igualada és •§
•o
una de les ciutats més cag
res en aquest sentit. Potser
m
encara hauria
continuat
I
una bona estona però el seCD
C
nyor Miserachs aprofità una
d'aquestes conclusions per
a indicar-lí que passés per
l'alcaldia per tal de tractar
^
•a
l'assumpte bo i fent-li avi¬
nent que per l'any que ve
co
les taxes j a estaven aprovades. Ràpidament el senyor Andrés preguntà que
quan hi podia anar i així áS^
varen quedar citats. - S.B.G. l i ^
lOUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
\'J
Hoekey sobre
EL CIRCUIT NATURAL D'IGUALADA,
4.500 M. A IA TEVA DISPOSICIÓ
y sesteó el Igualada
apnffllóàl Cornellà
Tercer t r i u n f o consecuticuatro ' p o s i t i v o s , y el
Igualada H.C. e n c a b e z a n d o
una ¡ornada m á s la t a b l a ,
j u n t o a Piera y S. Terrassa
Datos q u e h a b l a n p o r sí solos, a u n q u e Enrich Llopart
se m u e s t r e más connedldo,
d e l actual
potencial
del
c l u b i g u a l a d i n o , la p r e s e n te t e m p o r a d a , en jâ| c u a l ,
nuestros representantes d e b e n cualificarse c o m o u n o
d e los p r i m a t e s di^l g r u p o .
vo,
El e n v i t e d e Cornelia se
a f r o n t a b a , p o r q u é ocultarlo,
con cierta p r e d i s p o s i c i ó n , vistos los l a m e n t a b l e s
i n c i d e n t e s q u e se sucedier o n en el e n f r e n t a m i e n t o
anterior. En esta ocasión, y
e n h o n o r a la v e r d a d , el
comportamiento del público
f u e m u y c o r r e c t o y los espectadores s u p i e r o n
guard a r l a c o m p o s t u r a por la d e rrota.
PRIMERA M I T A D
NÍTIDAMENTE
IGUALADINA
El c u a d r o i g u a l a d i n o q u e
partía " a p r i o r i " , c o m o f a v o r i t o para llevarse él g a t o
al a g u a , salió sin reservas a
hacer b u e n o e l p r o n ó s t i c o .
Y así, en los dos p r i meros
avances a la m e t a local, y
sih apenas p e r m i t i r situarse
a los defensores barceloneses,
Notó, consecutivament e estableció
la d i f e r e n c i a
q u e al
final
señalaría el
marcador. A u n q u e justo es
a d m i t i r l o la b r t u r i a s o n r i ó á
ciuestras huestes, sobre to¬
d o é n el s e g u n d o g o l , e n
u n lance m u y i n g e n u o d é
g u a r d a m e t a y c o b e r t u r a locales..
Este m a d r u g a d o r O — 2 ,
tuvo evidentemente,
efectos c o n t r a p u e s t o s : pesó com o una losa e n el Cornelia
q u e se m o s t r ó sin m o r d í e n -
Mn
iut» 51
Uopait l o s faltó "piHiGli"
El t é c n i c o i g u a l a d i n o
no se m o s t r a b a t a m p o c o
excesivamente complacid o p o r el
rendimiento
o f r e c i d o p o r sus j u g a d o res: " H e m o s e m p l e a d o el
e s q u e m a usual e n c a m p o
contrario.
En el p r i m e r
tiempo
actuamos m u y
b i e n . En el s e g u n d o , nos
d o r m i m o s e n los laureles".
¿Faltó r e m a t e ? " S í ,
es c i e r t o , p e r o mis j u g a dore,s l o adolecían a u n d e
f e c t o d e v i s i b i l i d a d , pues
n o se d i s t i n g u í a la b o l a
con e l a r i d a d . A d e m á s , la
pista se encuentra e n p é simas c o n d i c i o n e s " .
EÍ
Cornelia? "Siempre cont r o l a m o s la situación. Sól o creó p e l i g r o ocasionalmente. "¿Por cuánto
t i e m p o líderes? "El d o m i n g o ante el Roda d e
Ter p o d r á n calibrarse fielm e n t e nuestras p o s i b i l i dades. N o o b s t a n t e el
e q u i p o está p l e t ó r i c o d e
m o r a l y con una e n o r m e
confianza e,n sus p r o p i a s
fuerzas".
losa: "Un empiíte. más justo "
A n t ó n Josa técnico joca! se e x p r e s a b a así: " E n
e l p r i m e r p e r í o d o , el
Igualada f u e
superior.
Tras el descanso, se n i v e ló más la c o n t i e n d a " .
¿Factores
determinantes? "El b l o q u e d e l Igualada y su m a y o r " s a v o i r
f a i r e " . Lo c i e r t o es q u e
acusarnos i n e x p e r i e n c i a "
Justa la d e r r o t a ? V i s t o el
desarrollo del segundo
t i e m p o , e n el que¡ sacam o s fuerzas d e
flaqueza
y
contraatacamos,
con
acierto, u n e m p a t e
hub i e s e sido más e q u i t a t i vo"
SobrJB' su e q u i p o ,
m a n i f e s t ó : "El p l a n t e l es
m u y j o v e n y el g r u p o ,
m u y p o t e n t e . Somos realistas e i n t e n t a r e m o s m a n t e n e r la c a t e g o r í a , y recog e r en un f u t u r o los f r u tos d e la
remod!elacÍ<5n
q u e ahora e x p e r i r n e n t a mos".
J. M a . A r m e n g o l
t e ni recursos para sobrep o n e r s e / y asentó y afianzó
àl: Igualada en un t e r r e n o en
pésimas condiciones. Record e m o s q u e la' pista barcelonessá es d é m a t e r i a l s i n t é t i co y se h a l l a en un d e p l o r a b l e estado.
EXEROCI Nil. 10
v
P o s t e r i o r m e n t e Canet, a
los 11 m i n u t o s a b r i ó
aún
más la brecha en el marcad o r con el. tercer t a n t o , y
e l l o m a r c ó d e c i s i v a m e n t e la
p a u t a d e este p r i m e r p e r í o do.
Un I g u a l a d a , s o b e r b i o ,
sereno, prácticamente a med i o gas, l l e v a n d o constantem e n t e y .sin a p u r o s , la v o z
cantante. Y u n C o r n e l i a , i n ferior, q u e intentó contrarrestar este d o m i n i o , sacand o a relucir, las b r u s q u e d a des excesivamente abundantes e n su j u e g o .
FALTO RESOLUTIVIDAD
Tan sólo reanudarse el
c h o q u e , u n clarnoroso error
posicional d e la r e t a g u a r d i a
igualadina o b l i g ó a Nieto a
recoger p o r única vejz, la b o la d e l i n t e r i o r d e su marco.
Este t a n t o n o , alteró sust a n c i a l m e n t e la d e c o r a c i ó n ,
sino q u e a n u e s t r o j u i c i o ,
la sofid'ificó.
El q u i n t e t o
igualadino, m u y entero físic a m e n t e , puso cerco a la
m e t a local, a c t u a n d o con
mayor movilidad y aplomo,
si c a b e , y
desdoblándose
m u y eficazmente,! a u n q u e
sin f o r z a r nunca el r i t m o
i m p r i m i d o hasta entonces.
De esta p r e s i ó n , n o a g o b i a n t e p e r o sí e x t r a o r d i n a r i a m e n t e e r o s i v a , n o supier o n sacar f r u t o nuestros r e presentantes unas veces por
carencia d e r e s o l u t i v i d a d ,
puesto que
oportunidades
h u b o para e l l o , y otras, p o r
escasa f o r t u n a : tres r e m a tes, u n o d e N o t ó y d o s d e
Ventura fueron
repelidos
p o r la m a d e r a .
Esta e s t e r i l i d a d d e l acoso
i g u a l a d i n o , h i z o caer a los
h o m b r e s d e Llopart, en una
fase d e cierta i n h i b i c i ó n , l o
cual f u e r á p i d a m e n t e r e p l i c a d o p o r el Cornelia q ú e se
l a n z ó , d e f o r m a , sin e m bargo, algo desordenada,
sobre el p o r t a l d e N i e t o , en
busca d e un n u e v o t a n t o
q u e d i e r a paso a una h i p o tética i g u a l a d a . Y v i o , con
desesperación, conno en dos
lances aislados, y a e n los
Posició inicial
Dempeus, cames lleugerament separades i
braços estesos enlaire. Agafar im tronc pels extrems.
Acció
Flexió-extensiò del tronc sense doblegar els
genolls.
Localització de l'exércici
Miiscles lumbars (extensors del tronc) i dorsals.
Atribut físic
Desenrotllament de la força dels muscles lumbars i dorsals.
m i n u t o s finales, la bola se
estrellaba e n el p o s t e .
El c o l e g i a d o d e t u r n o , Sr.
G ó m e z Tortajada. Excelente. S u labor r a y ó casi la perfección.
Mostró
cartulina
a m a r i l l a , q u i z á con e x c e s i v o
r i g o r , a Canet y Pemán por
una fricción-
IGUALADA H.C: Nieto, Not ó (2), T e n a , Canet (1), y
Ventura — q u i n t e t o inicial—
Q u e r a l t , Solá y Esquerra II
(p.s.).
A.E. CORNELLÀ: C a b r é V ¡ dal. Ter, Pemán (1), y Pecell/n ,—quiníeto i n i c i a l —
Uroz, Soro y G a r r i g a (p.s.).
(0
JUVEMES
3-4:
Primer triunfo
Justa y m e r i t o r i a v i c t o r i a
d e l c u a d r o j u v e n i l , e n un
encuentro de calidad med i o c r e y d e j u e g o e n ocasiones, e x t r e m a d a m e n t e
inoperante y plagado de i m precisiones p o r a m b o s b a n dos. El C o r n e l l à , rival notor i a m e n t e i n f e r i o r , s e m b r ó el
desconcierto
en
nuestras
filas, al anotar en las postrimerías d e l duelO' dos t a n tos más, tras ir c o n una des-
ventaja de 1—4,
I G U A L A D A H. C :
Moreno
Francisco), Sala, García, Carbonell, Monclús, Marimon y
Nino.
AMISTOSOS
Benjamines C E . V e n d r e l f
12 — Jesús M a r i a , 2 .
Alevines CE- Vendrell, 0
— Jesús M a r í a 7 .
Infantiles C E . V e n d r e l l , 2
— Igualada H.C 2
J. M a . A r m e n g o !
I
CD
es
m
IGUALADA, PERIODIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
1 8
•
asesinados tenía en su bolsi- -VIERNES, 8
llo un diamante, los tres Primer programa
Primer programa
idénticos.
Í3'30. Veus i formes.
17,'00. Despedida y cierre.
13'30. Ara, Girona.
14'00. Trobada.
- ;1B'35. L a oometa blaricsí
- 14'00 Trobada.
--•14'25. Miramar. -',
Ï4'25. Mirañiar.
19'00 El iibro gordo de Pe15'00. Tele 1..
15'00. Teie-1.
tete.
15'35. Otras cosas. Pre15'35. En tionpo de sobre19'05. Dabadabada.
\ senta: Joaquín Prat.
mesa: España sin ir más le17'0D, La otra cara del de2d'G0. Arte de vivir.
jos".
porte.
21'00. Teiediario.
16'05. Los cuentos de Shi17'30. Oficio para el re21'35. Cosmos; "La enci- Ílingbury-:.: "Ea-jsueño de SSai'
cuerdo: "Ixís tejares".'
'llingbury'^ J a c k . Smith-. tie- clopedia galáctica". , , ,
IS'OO. Tom y Jerry.
.he UI3. .extraño^ sueño. Reci22'35. "Juanita la larga".
18'30. Nosotros. Informabe la noticia d6 que se están Segmido capítulo. (Progra- tivo juvenil.
recibiendo - del Mjii&tèr de mado para la semana ante19'00. Espacio X X .
Obras Públicas cartas-anun- rior).'
19'30. Documental.
ciando el proyecto ; del en¬
20'00. De película: "El
23'35. Ultimas noticias.
. Sanche de la carretera que
teatro én el cine" ( I I ) .
pasa por el pueblo., J a c k re20'30. M É I S . vale prevenir:
cibe una carta pero no m del Segundo programa
"Hemorroides".
Ministerio, sino del Primer
15'30: La nostra gent.
21'00. Teiediario.
Ministro. En élla le anxmcia
16'00. Vostè pregunta.
21'35. Un, dos, tres.. : Proque le han concedido la Or- : 17'00. Documents ; de la grama concurso realizado
den del Imperio Británico
por Narciso Ibáñez Serrapor su dedicación al pueblo Història. , :
dor. Presenta: Mayra Gó17'30. Ara, notícies.
durante medio siglo.
; 19'00. Telenovela: "El co- mez Jemp.
IT'OO. Despedida y cierre. llar de la Reina", de Alejan23'0Ò. En este país;
Í8'35. La cometa blanca.
24'00. Skag. Capítulo V.
dro Dumas. Capítulo i. In19'00. El libro gordo de
OC'55.
Ultima edición.
térpretes: Amparo PamploPétete.
na, Charo Soriano, Eusebio
19'05. 3, 2, 1, contacto.
Segundo programa
19'30. A pie, en bici, en Poncela, Francisco Piquer.
15'30. Parlament.
19'30. Redacción abierta.
moto. Presenta: Victoria
16.00 Tenis, Trofeo Godó.
20'00. Dibujos animados:
Abril.
Retransmisión desde las pis20'00 Documental:. "Los - "Jamie y la linterna mági- tas del R.C. Tenis Barcemisterios del amor" . (I).
ca".
lona.
21'00. Telediario,
20'15. Barreras..
18'15.. La Abeja Maya:
21'35. Sesión de noche:
20'45. Zarabanda. ,
"Alejandro el Grande" y
"CaUe sin salida ( 1937). Di22'00; Cine club. Ciclo del "Hermann el fortachón".
rector: William Wyler. In- teatro al cine: "Madruga19'00. Redacción abierta.
térpretes: ' Syívl'a Sydney, da" (1957). Director: Anto19'30. El muiídó de los roJ o e l McCrea, Hurtiprey Bo- nio Román.
Intérpretes: manos: "La sangre del Cégart... Martin, un célebre Zully Moreno, Luis Peña,
gangster que había actuado Antonio Prieto, M. Carmen sar".
20'30. La Clave. Presentaen los suburbios de Nueva Díaz de Mendoza. Un famoción,
largometraje y coloYork eñ los tiempos de • la so pintor, Mauricio Torres,
quio.
Tema
a determinar.
•depresión, vuelve años más ; muere en su residencia de
OO'SO. Despedida y cierre.
tarde a su barrio, después Madrid apenas comenzada
de haberse hecho la,cirugía la madrugada. Su amante,
estética dispuesto a empren- Amalia, que en los últimos
der una nueva vida con la ; momentos se ha convertido
qüe fue su primera novia.
A S a n t a Margarida de
en su esposa, sale de la b a Pero todo ha carñbíado de¬
Montbui (case antic).
bitación
desesperada
y
co. masiado desde que se fue.
4 habitacions, dues liars
mimica a su doncella que
23'35, Ultima edición.
de foc, lavabo, dutxa
tiene sospechas de que al¬
etc.
; guien ha envenenado el ániSegundo programa
Sortida a un jardí-hort.
mo de Mauricio, contándole
Per a veure-la telefoneu a
ima
gran
mentira
sobre
15'30. Terenci a la fresca.
Barcelona, n.'> 253 6144,
ella.
16'00. Informatiu.
únicament d'una a tres
n m No val a badar.
23'45. Despedida y cierre.
17'30. Ara, noticies.
19'00. Telenovela: "Bel
Ami". Ultimo capítulo.
19'30. Redacción abierta.
20'0Ò Dibujos animados:
"Robín y Rosie".
20'15. Robinson.
20'45. Estudio
abierto.
Pone a su disposición una Señorita
Presenta : José María Iñigo.
Esthéticienne de- LANCOME;
23'45. Despedida y: cierre.
Del 11 al 16 de octubre.
JUEVES,:
MIÉRCOLES, 6
NOTICmS
FILMADAS.
•
El-dotoingâ.pOr la noche y a través del espacio deportivo "Competición" (9 de la noche por U.H.P.), se ofreció
,a los telespectadores im r e p o r t a j e dedicado a las expediciones al E\'erest y. m u y concretamente, a l a llevada
a cabo por los montañerois vascos en 1980, en la que Mar¬
. ttn Zabateta consíiguló llegar a la cximbre, y a la que. en
•eistos día^ e s t á n cubïiinando los 17 componentes de la
Expedició C a t a l a n a Everest-82. Y a en lunes anteriores y
dentro del p r o g r a m a "Tot i mési", se h a n venido dando
por el eirciiito c a t a l á n algunas imágenes de e s t a e x p e dición, Obtenidas por u n enviado especial de TVE. Ahora
estais imágenes han sido ampliadas con o t r a s recienites,
p a r a d a r cuerpo al r e p o r t a j e visto el domingo, emitido
p a r a todo el ámbito nacional. T r a s h a c e r u n resumen de
las ascensóones reaüizadas h a s t a hoy y de m o s t r a r algu-,
nos aspectos de l a expédition vasea, cuhnrnada con éxito
en m a y o de 1980 por l a vía normal, proyectó el p a r a nosotros inapreciaible documento de los montaííeros c a t a lanes en plena accáión, y a e n c a r a m a d o s ©n la difícil arista
W por la c u a l esperan c u l m i n a r los 8.848 m e t r o s del techo
del mundo. Los aûcionados al montañismo reconocieron
algunas c a r a s conocidas, y a papulares y c o n renombre
e n el ámbito alpinista c a t a l á n . 'í'ambién muchos de nosotros intentamos de'scubrir, sin conseguirlo, la de nues. t r o compaitricio doctor Mateu R a t e r a , méditeo de l a e x pedición. L a contemplación de aquel ambienftè física y
climatológicamente difícil, d u r o e inhóspáto, nos hizo d a r
perfecta c u e n t a de que "haicer" el Everest es u n a autént i c a g e s t a . P o r ¿ e s c o n t a d o qute n o s e r á este el primero
y tmico r e p o r t a j e que T V E ofrezca a los telespectadores
españotes de l a "Everes(t-82".
LOS POUTICOS CAMBIAN LA PEOGRAMACION
Nos referimos a la c a t a l a n a , la que empieza a las IS'SO.
El señor Calvo Sotelo, con su Inesperado anuncio d e elec. ciones. anticipadas, cogió de sorpresa a todo el mundo.
• ..TVE n o ha sido excepción y así nos hallamos, ahora. E n c i m a y a de la c a m p a ñ a electoral, todo h a n sido prisas
p a r a d a r principio a las apariciones políticas sin que n a dte tuviera noticia anticipada de ello. T r a s las cinco é n .-."trevistas de la s e m a n a paisaida, que t r a s t o c a r o n el prog r a m a nocturno de l a p r i m e r a cadena, a h o r a el circuito
c a t a l á n se ©nouentra en idénticas circunstanciasi: Primero
fue Roca. J.unyenit, el jueves anterior, y a partir del lunes,
anteayer, siguieron los respectivos representantes de E s querra Republálcana de C a t a l u n y a y Centro Democrático
y Social, p a r a continjuar en U J I . F . de 15'30 a 16'30 con
• los del P a r t i t dels Comunistes d e Catalunya y del Partido
Socialista de Andalucía. Desconocemos c ó m o se piensa
continuar e n los dias siguiíenites, d e f o r m a que n o les g a rantizamos a ustedes lo que. puedan leer c o m o guía d e la
programación, t a n t o en nuestro periódico como en otras
m u c h a s puibUcaciones especializadas.
TELERECORTES
— Hoy t e r m i n a n dos series: "Los cuentos de Shillingbury", de sobremesa, y la telenovela de las siete de la
tard© "Bel Aml". L a p r i m e r a t e n d r á c o m o relevo,. m a ñ a :na. ju«ves, la miníserie "El t e r c e r invitado",, de: sólo tres "
episodios, italiana, y l a segunda'empalmará con "El collar
de la reina", b a s a d a e n la novela del mismo título de Alejandro Dumas, dividida en 20 capítulos y ya emitida en
1976. L a serie.dfe sobremesa verá también la reposición,
t r a s "El tercer invitado", de la excelente serie recién
vista por U . H > . "Arriba y abajo".
— Eslta semana, después del descalabro sufrido en
Copa-Davis c o n t r a I n g l a t e r r a este ñn de s e m a n a (Inclüi- do lunes por l a m a ñ a n a ) , tendremos por la pequeña pantalla los partidos del y a tradictonal Trofeo Godó. Se r e trainsmltirán. en directo por U J I . F . viernes y sábado, a l a s c u a t r o de la t a r d e y ll'SO de la m a ñ a n a , respectivamente.
— L a serie de c a r á c t e r cientíñoo "Cosmos", ofrecida.
...los-jueves después del telediario de las nueve, interesa, a
un buen númeio de.espectadores. La figura de su presentador . y .guionista Cari S a g a n se h a hecho y a popular;
' E s t á serie ayuda a l a comprensión de algunos dé: ios g r a n des' enigmas del espacio infinito, inacabable.
CANAL CERO
I N CASA
¡Le Gsperainos!
Primer programa
13'30. Ara, Lleida.
14'00. Trobada.
,
14'25. Miramar.
IS'OO. Tele 1.
15'35, España, sin ir más
lejos.
i6'05. El tercer invitado.
Primer capítulo. Nueva serie italiana, de tres, capítulos. Intérpretes:, Oswaldo
Ruggíerí, Della Boccardo,
Mario Carotenuto, Garlos
Benentí Un industrial italiano y dos de sus colegas,
son asesinadps a tiros por
im enmascarado. La Policía
encuentra una sola pista
prajra llevar a cabo su investigación : cada uno de los
(0
Perfumeria fSîEl
O
c. San Pedro, 1 — IGUALADA — Telf. 803 62 33.
•o
1
'
-VOS
(0
c
Ç3
a
•a
co
Periòdic de I'Anoia "
Q
ESPECTACLES
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
^jÇ
ROVY CINEM
EL CANTOR DE JAZZ (THE J.AZZ SINGER)
Norteamericana 1980. Musical. DIRECTOR: Richard Fleischer. INTERPRETES: Neil Diamond,
Laurence Olivier, Lucie Arna. DURACIÓN: 110
minutos. CINE: Kursal.
El hijo de un rabino intransigente y conservador se aleja de su padre para cantar otro tipo de
canciones que no sean religiosas. Cuando su padre
advierte esto y que h a abandonado a su esposa para irse a vivir con otra mujer, se rasga las vestiduras. Todo tendrá un final feliz con la llegada de un
pequeño que será la alegría del abuelo. Película
casi de folletín donde lo de menos es la narración
argumentai. Lo más destacado son las canciones,
de indudable calidad, de Neil Diamond que encarna el papel principal y al que acompaña Laiu:ence
Olivier en otra interpretación destacada. La película es un "remake"''de otra del mismo título que
en 1927 inauguró el cine sonoro.
EL REY DEL TIMO
ítalo-francesa, 1980. Comedia. DIRECTOR: Georges Lautner. INTERPRETES: J e a n Paul Belmondo, Michael Galabru, Georges Géret. DURACIÓN:
106 minutos. CINE: Kursal.
La aventura se desarrolla en Venècia. El Rey
del timo es un aristócrata ladrón. Su buen comportamiento en la cárcel le ha acarreado la consiguiente reducción de penas. Pero las circunstancias le llevan a matarse en el mundo del espionaje.
Film de Belmondo, estilo Belriiondo, que se sigue
con interés y que resulta divertida. La historia no
tiene nada de original, pero la presencia del actor,
con sus características peculiares, asegura que el
ritmo no decaiga.
HA LLEGADO EL ÁGUILA
Inglesa, 1977. Bélico. DIRECTOR: John Sturges.
INTERPRETES: Michael Caine, Donald Sutherland, Robert Duvall. DURACIÓN: 120 minutos.
CINES: Kursal, Rosa.
Película clara, del género de aventuras bélicas,
que posterga todo lo que no sea acción y cualquier
otro tipo de complicaciones. La trama se centra
cuando en 1943 dos alas del Tercer Reich comienzan a declinar en su eficacia y como golpe desesperado se estudia el secuestro de Churchill aprovechando uno de sus fines de semana. La cinta capta
y mantiene ei interés en todo momento y responde
a las características del género.
CIRCULO DE ENGAÑOS
Alemana, 1982. Drama. DIRECTOR: Volker Schlondorff. INTERPREÎTES: Bruno Ganz, Henna Schygulla. DURACIÓN: 110 minutos. CINES: Rosa, Tarragona.
Georg Laschen, periodista alemán, acuciado
por unas difíciles relaciones con su esposa, marcha
al Líbano como corresponsal de guerra, en compañía de xm fotógrafo más cercano a las posturas de
los palestinos que a las de los cristianos. Greorg ve
toda la tragedia que ocurren en aquel país, el horror, la violencia y la sangre que corre por uno y
otro bando. No sabe por quien tomar partido y queda horririzado ante tanta muerte innecesaria.
Scholondorf reflexiona en esta impactante película sobre la espiral de la violencia y sobre el papel
que debe jugar un periodista. Eh un lenguaje sobrio se nos cuenta una tremenda historia. Hay que
destacar la excelente interpretación de Bruno
Ganz.
PRUEBA 1
Norteamericana. Aventuras. DIRECTOR: Bruce
Brown. INTERPRETES: Steve McQueen, Malcom
Smith, Mert Lawil. CINES: Kursal, Rosa.
A través de las experiencias de dos hombres
que aman las motocicletas y las carreras, se ofrecen diversas competiciones en distintas partes del
mundo. Moto-cross, carreras sobre hielo en Canadá, en el desierto de Mojave, al Sur de California,
en Elsinore (también en territorio californiano),
en el Escorial (España) y en otros lugares. Este es
el motivo esencial de esta película: el motorismo.
En este aspecto interesa sobremanera a los que
sienten atracción por esta modalidad deportiva.
Bien realizada y en muchos momentos resulta espectacular.
Vilaaova del Cami
Viernes noche a las 9'15.
Sábado y lunes sesión continua desde las 6. Domingo y
martes desde las 4.
LA LOCURA DE LA EDAD
MADURA, sábado y lunes 6
y 9'35, domingo y martes
o'45 y 9'30.
EN
BUSCA DEL FUEGO,
Sábado y iunes 7'45 y l l ' l O ,
domingo y martes 4, 7'3 O y
11.
Mayores 14 años.
Programas p á r a l o s días 6 CIRCULO DE ENGAÑOS,
al 10 de octubre de 1982.
| | !lG'55.
•Mayores 18 años.
Isábado tarde 6 y noche 9'40.
Miércoles noche a las 9'15. i •iDomingo tarde 5'30, noche
HA LLEGADO EL'ÁGUILA,^ f9'15.
9'15
^ I HA LLEGADO E L ÁGUILA,
PRUEBA 1, 11!25. , - , . . §¡sábado 6 y 9'40, domingo
T o d o s los públicos.
^ 5'30 y 9'15.
PRUEBA, 1, sábado 8'15 y
—oOoJueves y viernes noche 9'15. ll'üO, domingo 7'40 y 11'25.
Todos los públicos.
EL R E Y DEL TIMO, 9'15.
THE JAZZ SINGER, 11.
ONE
M E V O
Mayores 14 años y menores
Vüanova del Cami
acompañados.
Sala especial
Sala especial
Sábado sesión continua des—oOo—
Sábado sesión continua des- Viernes sesión continua des- de las 6. Domingo continua
desde las 4.
de las 6 tarde. Domingo de las 8'15 noche.
SUEÑOS ERÓTICOS DE LA SOMBRA DE UN GIcontinua desde las 4 tarde.
EL R E Y DEL TTMO, sábado CRISTINA (V.O. subtitula- GANTE, sábado 6 y 9'45, do6 y 9'35, domingo 5'50 y da) " S " , 10.
mingo 5'35 y 9'35.
CIRCULO DE ENGAÑOS, EL BUZÓN DEL PLACER,
9'25.
sábado 8'15 y 11'50, dominTHE
JAZZ SINGER, sá- 8'15 y 11'40.
go 4, 7'50 y 11'30.
bado 7'45 y 11'20. domingo Mayores 18 años.
—oOo—
4, 7'35 y ll'lO.
Mayores 18 años.
Mayores 14 años y menores Sábado continua desde las Lunes tarde a las 8 y noche
6'15 tarde. Domingo conti- 10'30.
acompañados.
nua desde las 4'30 tarde.
MARAVILLAS.
SUEÑOS ERÓTICOS DE Se empezará el programa
CRISTINA (V.O. subtitula- con un corto.
da) " S " , sábado 6',lò y 9'40, Martes sesión continua desMiércoles y jueves noche domingo 6'15 y 9'40.
de las 4.
9'15.
CIRCULO D B ENGAÑOS,';: ÓPALO DE FUEGO (clasifiSUEÑOS ERÓTICOS DE sábado 7'55 y 11'2Ò, domin¬ |cada " S " ) , 4, 7'35 y ll'lO.
L iCUBA, 5'40 y 9'30.
CRISTINA, (V. O. subtitu- go 4'30, 7'55 y 11'20.
Mayores 18 años.
^ SMayores 18 años.
lada) " S " , 9'15
r
m
lAfiRAGONA
SÂL6N ROSA
Anuncia als seus impositors que, el vinent dia 25 d'octubre, a les 5 de la tarda,
a les oficines de Rambla General Vives núm. 2, se celebrarà el sorteig, davant
Notari, per a l'adjudicació de tres pisos de lloguer del Grup Immobiliari "Sagrada Família".
El termini d'admissió de col.licituds acabarà el dia 20 d'octubre.
Fer a informes i sol.licituds, adreçar-se a:
Oficina principal — Rambla General Vives, 2.
Agència Av. Barcelona — Avinguda Barcelona, 26.
Agència de la Masuca — C/. Sant Carles, 62.
Agència Sant Ferran — C/. Sant Ferran, 57.
!
; j
Igualada, 30 de setembre de 1982
(O
La Unión Comarcal del Anoia CONVOCA a todos los afiliados al PLENO COMARCAL,
que tendrá lugar el día 13 de octubre a las 6'30 de la tarde, en los locales
•O
de la A.I.S.S. (Paseo Verdaguer 118) con el siguiente orden del día:
I
1.°
Gestión del Secretariado Saliente.
2.°
Elección de la nueva Ejecutiva.
3.°
Elecciones sindicales.
En
esta reunión se contará con la presencia del Secretario General de la U.G.T.
de
Catalunya,
el compañero Valentín Antón.
•o
m
ESPECTACLES
IGUALADA, PERIÒDIC DE L'ANOIA
/
DIMECRES, 6 D'OCTUBRE DE 1982
JO
"Primera història d'Esther'', diumenge, ai Mercantil
Espriu,
entre mite
i mite
Amb
ther,
Entre Sinera i Susa, el lirisme i la
crítica d'una recreació de l'idioma
Primera Mstòria d'Es-
escrita posteriorment
al famós i pcètic
de Sinera,
Cementiri
començà la gran
popularitat gue gaudeix Espriu dins de la nostra literatura d'ençà la postguerra.
Nasqué a Santa Coloma de
Farners, comarca de la Selva, l'any 1913, passant la Í7ifantesa en aquesta vila, a
Barcelona i a Arenys de Mar
(Sinera, invertint les lletres),
on residien les famílies dels
setí5
pares. Les seves prime-
res obres trenquen amb les
formulacions teòriques del
noucentisme, i viU creuer per
la Mediterrània amb tota
una
colla d'universitaris el
conduirà a la coneixença
dels països dels quals procedien les grans mitologies
clàssiques que tan destacat
paper haurien de tenir dins
de la seva obra, a través de
les quals ens transmet el seu
pensar entorn de temes constants com la guerra, la mort.
Catalunya —de la qual c n
c a n t a la desfeta i 1'es.peran-
ca, s'ha dit—. L'obra que li
conferí més popularitat fou
La
pell de
hizw (1960). Tam-
bé destaquen de la seva producció
Laia, Ariadna al labe-
r i n t grotesc, Antigona, E l c a miinant i el m^uir. Llibre
de
Sïnera, Setmana S a n t a ,
etc.
D i u m e n g e v i n e n t dia 10
d ' o c t u b r e , a u n q u a r t d e set
d s la tarda al teatre del Cercle M e r c a n t i l , el Teatre Lliure posarà en escena l'obra
de Salvador Espriu, PRIMERA HISTORIA D'ESTHER, en
una co-producció
a m b el
Centre Dramàtic d e la G e neralitat, sota la direcció d e
Lluís Pasqual i escenografia
d e Fabià Puigssver. A q u e s ta representació, q u e es f a rà en sessió única, enceta ia
t e m p o r a d a teatral
igualadina.
La temporada teatral de l'empresa del Cercle Mercantil comença amb els parany.s
i les raons d e la i m m o r t a l reina jueva i els ninots q u e l ' e n v o l t e n . Ens referim a la crítica, lírica i p r o f u n d a a la vegada PRIMERA KISTORÍA D'ESTHER, d e Salvades- Espriu,
una ebra cabdal d e les lletres catalanes. El muntatge que en fa e! Lliure respecta, i
gairebé diríem que p o t è n c i a , aquesta categcris. Cal anar a veure'l, sense por a avorrir-se, p e r q u è , com diu l'autor, "J'obra no és p r o u d o l e n t a , a pssar dels heroics esforços d e i senyor Lluís Pasqual i el seu t r i a t e l e n c . . . " .
GÈNESI D U N A OBRA
Espriu p a r t e i x d e l bíblic
l l i b r e d'Esther a partir del
qual c o n s t r u e i x
una d o b l e
acció, una real, al jardí d e
Sinera i una altra d e fictícia
a Susa, cadascuna d e les
quals es d e s e n v o l u p a i n d e p e n d e n t m e n t d e l'altra fins
q u e a poc a poc acaben f u sionant-se. De f e t , p e r ò , al
llarg d e l'obra les dues accions t e n e n u n p u n t en com ú : el p e r s o n a t g e d e l ' A l tíssim. El procès q u e mena
a la f u s i ó d e les dues accions consisteix en l'esquematització i la tipificació dels
seus elements.
S'apleguen en l'obra un
segui'.t de
característiques
q u e la c o n v e r t e i x e n en g a i rebé única en la nostra l i teratura- D'una b a n d a allò
q u e ha c o n f i g u r a t el cabal
literari d e Catalunya es sup e r p o s a , j u n t a m b un t o esperpèntic expressament deformat,
al t e x t d e l l l i b r e
d'Esther, i d'altra b a n d a ,
sobre ell Espriu construeix
una g r a n creació del lleng u a t g e català.
El p u n t d e partida d e ia
üna escena del muntatge de Teatre Lliure "Primera història d'Esther". A partir del text bíblic, tota una reflexió entorn
delí problemes que ens afecten i ona important creació de llenguatge en el marc de la història de la literatura catalana
contemporània.
PRIMERA HISTORIA D'ESTHER era m o l t arrelat en el
seu autor. De p e t i t mirà i
remirà varies' v e g a d e s una
col.lecció q u e posseïa ia
p a d r i n a d e l'Espriu, Maria
Castelló, d e sis gravats f r a n cesos q u e es referien a alguns episodis del bíblic l l i b r e d'Esther. El record d'aquests
bellíssims
gravats
m o t i v à aquesta o b r a , escrita sobre el 1 9 4 7 , i estrenada d e u anys més t a r d , al
Palau d e !a Música catalana.
TROCETS DE MIRALL
La versió q u e
el Teatre
Lliure fa
de la
PRIMERA
HISTORIA
D'ESTHER
s'ha
d u t a t e r m e en la p r o f u n d i t a t i rigor q u e caracterit-
zen l ' e q u i p
d e t r e b a l l dei
col.lectiu teatral barceloní.
El m a t e i x director Lluís Pasq u a l h o anotava en el p r o cès d e lectura i m u n t a t g e :
" . . . e x p l i c a r la PRIMERA HISTORIA D'ESTHER és m o l t d i f í c i l . Potser p e r q u è , e n teatre, c o m en la v i d a , és més
d i f í c i l explicar
les pròpies
coses q u e les dels altres,
potser per un m c o n t r o l . i a b l e p u d o r o per u n decant a t apassionament, q u e e l i m i n a la part d e distància,
q u e es necessita per a p o d e r " c o n t a r " . I la dificultat
a u g m e n t a q u a n tens un m i rall al d a v a n t i el que. i n t e n tes descriure és aquesta sabuda i tanmateix ignorada
imatge.
\ l'Esther ens serveix de
m i r a l l , o d e trocets d e m i rall q u e reflecteixen a la v e g a d a , en un ball d e reflexos
i imatges sobreposades, la
bellesa d e la nostra terra i
la nostra mesquinesa i gasiv e r i a , les petites i c r u e l m e n t infantils envejes q u e
m o u e n el nostre c o m p o r t a ment diari mentre caminem,
arrossegant una m i ca massa les sabates per
aquesta maravellosa " p e t i ta pàtria entre les v i n y e s i
el m a r " . I per a i x ò , nàufrags
i m o l t culpables
d'haver
e n f o n s a t el v a i x e l l ,
intent e m agafar-nos al t a u l ó d e
la ironia — s i p o t ser sense
r e s s e n t i m e n t — l'única poss i b l e distància per a p o d e r
destriar i caminar e n m i g d e
t a n t soroll q u e a n e m f e n t " .
Divendres. 15 d'octuiíre - íeatre Sercle Mercantil - A tres Quarts de deu de! vespre
FESTIVAL DE PRESENTACIÓ DE L'ANUARI IGUALADÍ 1981
(0
•O
I
CD
Ç3
a benefici d'APINAS per al nou projecte de la residència
per a deficients profunds
GRUP ERS DE TATENEÜ IGÜALADl
• »
ACADEMIA DE GIMNÀSTICA I RÍTMICA DEl CENTRE SOCIO-CülTllRALí
Reserva de localitats: Telèfon
•a
KARATI
70 06
m