lAV EU • DEL MONTSERRATl

A n y IXl.
D i s s a p t e , 5 d© JTutty a e 1 8 8 6 -
JN flXXl.
^gg"
lAV EU • DEL MONTSERRATl
im
*íi\i
^
'A^&f
^.-4?
f Qe
^^^5^'*
;rrMAMA]^i F@]pfLAS M CATAÍIMYA.
ENÉRGICAS, NO FANFARRONS.
Com era d'esperar, la sorpresa que'ns lia
reservat lo ministeri fusionista per inaugurar
la nova llegislatura, anunciantnos lo tractat
decomers ab Inglaterra, ha despertat l'indignació de Catalunya que's torna veure sériament amenassada, com ho fou en temps del
ministeri conservador. Que es Catalunya á
qui's tira de dret, y ab conciencia de lo que's
fa, ho revela la matexa actitut deis ministerials, que s'apressuraren á declarar que'l conveni estipulat entre'l Sr. More-t y'l ministre
inglés, no perjudicaria'ls interessos catalans,
y mes ho manifesta encara la esberada sol-licitut ab que, l'endemá mateix, los órguens minlsteriáis parlaren de la efervescencia que's
notava á Catalunya y comentaren í'^incidéríf
Maluquer, considerantlo com un síntoma de
forta resistencia.
Que Catalunya havia de protestar y que havia de fer tota la resistencia possible ais ruinosos plansdels nostres 6ri7ten¿s economistas, ja
podia pensarsho per endavantlo ministeri. Y
ay! d'Éspanya'l dia en que Catalunya no tingues alé per resistencias coratjosas com la que
está disposada á sostenir devant de l'amenassa
de mort pendent sobre sa industria! Ay d'Éspanya'l dia en que no hi hage un poblé com lo
cátala, que no's resigne á ser pobre de Real
Orde!
Mes per lo mateix que conexem la importancia que te y ha de teñir per lo successiu
l'actitut de Catalunya enfront no sois deis pro-
blemas económichs, sino també deis problemas [
polftichs y socials que la necessaria evolució
de la cosa pública ha de plantejarnos tart'ó ;
d'hora; per lo mateix que conexem lo que re- ,
presenta la regió catalana en la vida y en lo
moviment nacional, volem avuy, no ab ínfulas \
de mestres, sino ab la llealtat de bons patriéis, ;
donar á nostres germans, y sobre lot á nostres j
companys de propaganda catalanista, un con- \
sell inspirat, nos apar, en lo mes sincer patrio- i
tisme.
• Si Catalunya vol fer valer sos drets, ha de
ser á condició de no dex&rse arrastrar per viaranys perillosos, primerament; y segonament,
si vol fer simpática la sua causa á las demés i
regions espanyolas ab las quals nos unexen ¡
fortíssims vineles de germano, es precís que \
la pledeje y defense ab la dignitat y enteresa ]
de pobles virils. Y per mes entendre lo que !
volemdir,«q»©-jaM^ pr-ou ciar» Cf^yem neces- ,
sari fer -notar la equiypcajció que molts catalans patexen de embolicar enTas'mafSxas^'acu- {
sacions y atribuhir igual responsabilitat deis {
agravis que se'ns fan, á tots los pobles que I
comprenem ab la denominado de castellans. |
Ja sabem que aqueix modo de senyalar una
tradicional rivalitat nos es hereditari; pero,
per mes influhits que poguem suposar d'una
casi inconscient enveja de la nostra relativa
prosperitat, á tots los pobles de part d'allá del
Ebro, y en especial ais del centre de la península, no hem de ser ni tan injusts ni tan torpes de creure que tot lo que's maquina en los
centres gubernamentals en perjudici de Catalunya, obeheix á antagonismes regionals, que
en tal cas casi podrian anomenarse odis de
rassa. Es precís no perdre de vista que la poif!
m^
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
Jítica d'escola, los interessos de partit y'Is
compromisos de secta hi entran per molt, y
axis s'explica que un cátala, com en Figuerola, sia partidari del sistema económich que
'ns regala'ls tractats de comers que tots califiquem de ruinosos per Catalunya.
Per lo tant, si volem correspondre al concepte que tenim de la nostra superioritat respecte ais demés pobles de la península, si volem que se'ns tingue per un poblé formal, bon
compte hem de teñir en no dar á nostras protestas lo to de fanfarronadas andalusas, puix
alashoras lo llenguatge acusaría una degeneració de carácter que, si realment hi es, á tota
costa hem de procurar ocultarla y de mes á
mes corretgirla.
Lo fer frases no costa res, y l'afició á ferias
es un deis síntomas iii,és fatals de decadencia
y d'enervament; quan la gent s'esbrava per
la boca, senyales de que li manca energía en
lo cor. No costa res de dir improperis contra
Castella y parlar ab imprecacions de la madrastra; lo que importa es obrar, y obrar ab
seny. No confonguem tan fácilment Castella
ab Madrit. Algú'ns dirá que la política madrilenya es la síntesis, lo sublimat de la política castellana. Ho neguem en rodó. Sent
tanta antipatía per la política desastrosa de
Madrit lo pobre llaurador de la Manxa com lo
pagés del pía d'Urgell. Hi haurá diferencias
en lo modo de sentirla, pero'l fet de la veritat
es que no som sois los catalans en quexarnos
de la funesta acció del gobern central, sia represeritat per en Pere com per en Berenguera;
puix tots del mateix modo representan per an*
tífrasis la nació, tots son igualment mandataris del seu partit. Lo sistema, origen y causa
de tants mals, no es castella, ni cátala, ni gallego, ni vascongat, y per mes que TAlmirall
nos dongue com fórmula sintética que l'ele• ment castella per naturalesa generalísador
predomina molts anys ha en la política espanyoía, nosaltres creyem que del actual sistema polítich, faltat de sólida base histórica y
de verdaders principis de gobern, fundat en
la movible arena del parlamentarismo, ne teñen la culpa'Is castellans y'Is catalans, y'ls andalusos y demés habitants de la nació que no
saben determinarse á acabar ab aqueix artificial cambaloni de la política madrilenya, hont
sois hi medran los histrions y s'hi atipan los
comparsas.
Per aquí s'ha detreballar; aqueix es lo punt
de mira que devem pendre'ls catalans, per no
ser ni injusts en las nostras quexas, ni fanfarróns en las nostras protestas.
Recordem que de molt antich s'ha dit de la
. gent catalana, que es de pocas paraulas y de
' moltsfets. No vullam ara desmentir tan hon•, ros proverbi.—J. COLLELL, Pbre.
DOCTRINA I M P O R T A N !
SOBRE LAS RELACIONS ENTRE LAS DUAS POTESTATS.
A causa de la confusió de las ideas que per tot arreu
portan la perturbació, ádhuch en los enteniments que
raciocinan de bona fe, y que solen discórrer ab justesa,
quan se'ls trau del camp de la política, pocas vegadas
com avuy enmalzinal per tola sort d'ideas si no falsas,
exageradas; hem observat, principalment desde que la
polémica entre'ls tradicionaüstas ha arribat al cim del
apassionament, surar l'opinió de que'ls princeps temperáis gosan d'una independencia absoluta, sempre que
no's mouhen de l'esfera purament humana. Tantost
com nos adonarem de consemblant especie en un document tanl important, com disculit, no sempre ab prou
serenilal de juhí, del Sr. Navarro Villoslada, especie
de que tambó's feya eco—sens dubte ab igual bona fe—
una personaütat mes alta de dita comunió tradicionalísta, nos vinguó desseguida al enténiment, contra aytal
afirmació, lo natural reparo de que consemblant doctrina podía darnos marge á confondrer las aclaraci'ons
que llavors se volian fer sobre la puresa de l'ortodoxia
del- camp tradicionalisla intransigent, ab los principis
fonamenlals de lo que per nosaltres significa la páranla
catolicisme-liberal,
go es, ab las máximas filosofichpolíticas d'aquelis Iliberals que, sens renunciar á ésser
tais, volen passar per católichs.
Nos guardarem no obstant prou be de tocar aquest
registre, de por de no contribuhir per nostra part á fer
crexer la disonancia deis odis, en que van pronunciantse cada dia en major gran, las diferencias que de algún temps eiiQá se notan entre'ls católichs afillats á la
escola tradicionalisla. Y axó tot esperant que parlas ab
mes auloritat qui, per rahó de son carácter, pogués
ferho, deploravam solament que tant pogués entenebrir
l'enteniment lo fum de la preocupación per no saber
véurer ciar los abismes que sota'ls peus obre la follia
de las passions, posadas al servey de la política.
Avuy, no obstant, hem trobat en una circular endressada á son remat per lo Sr. Arquebisbe de Tarragona,
uns mots que no podem dexar de copiar fidelment traduhits, ja que fan tant be per aclarir lo concepte á que
mes amunt feyam referencia. Diuhen axis: «Es doctrina
católica que hi ha cosas que son de la jurisdicció del
Príncep temporal y altras que ho son de l'Esglesia, y
d'axó fa esment la sabuda sentencia del Evangeli: Doñea á Den lo que es de Deu, y á Céssar.lo que es del
Céssar; y si's tracta de lo que son ellas en si, en líiar
entilat física, in specie, com diuhen los teólechs, go es
objectivameni, las cosas del Céssar, res en ella hi te
que véurer l'Esglesia; pertanyen exclusivament á l'autorilat civil. Mes si's tracta de las matexas cosas subjectioament, in individuo, com acte deliberat y lliure,
exercit respecte d'aquestas cosas per l'home, llavors si
que l'Esglesia hi te qué véurer, com ordenadora y mesIre que es de la moral. La imposició -deis tribuís, per
exemple, objectivament considerada, es cosa del Céssar, no de l'Esglesia; mes lo Céssar no pot imposar
dits tribuís segons son arbitre y capritxo, ha d'ésser
just erl axó, y l'Esglesia es la que jutja de la justicia
deis actes humans. Lo mateix deu dirse deis demés
rams del Gobern de las nácions. Luego l'Esglesia baix
lo concepte moral, ratione peccati, com se llegeix en la
Bullía dogmática Unam Sanctam de Bonifaci VIII,
exten sa acció á las cosas, que perllur naturalesa ho
son de la del Príncep temporal; mes ciar, á la política
que, com s'ha dit molt be, no es entre cristians altra
cosa que l'aplicació dé la moral cristiana á la gobernació del Estat.»
LA VEXJTDEL M O I ^ Í T S E R R A T .
Molt be, dirá qualsevol que, fundat ab los principis
de la Teología ortodoxa, y fins apoyat ab los fonamentals a x i o m a s del dret polítich crislié, conserve alguns
m o m e n t s Uuminosos de claretat de seny, fins entre mitg
del térbol crepúscul ab que pretenen escarnir y s u b s l i tuhir la lluin de l'evidencia los ó r g u e n s , lant exailals
a v u y , de l'opinió pública. Mes, luassa sovinl prevalex e n , en fronl y en contra deis diclats de la rahó y fins
del sentit comú, las conseqüencias falsas y taladas de
heterodoxia que fa ressortir la preocupació, filia del esberament que dona á Tintel-ligencia lo afany de posarla é Irebailar y discórrer, ab lo propósil preconcebut,
ni caritatiu ni racional, de fer cróurer ais poch iiistruhits que's te com im dret iiinat de cantar s e m p r e
vicloria contra l'adversari. Y per qo, per guarir d'arrel
lo mal que deplorara, quasi no'ns resta ja mes que un
remey, h u m a n a m e n t parlanl; remey, que si per certs
esperits, avesats á pensar per compte del periódich que
llegexen, fora un poch difícil de practicar, no creyera
que costas cap llágrima ais amichs de la propagació de
la verdadera ciencia, y fora que tothom que no se s e n lis ab prou tranquilitat d'esperit—que ay! quants pocli^í
serian—per posar en dubte las mes formáis afirmacions^
de qualsevol diari polítich, fes l'acte de mortificació,
de no llegirne cap rallla, fins y á tant que hagués logral
oblidar del tot las ideas que havia begut en sa lectura.
Creyera que llavors los esperits mes perturbáis s'avesarian á regirse sempre per las iriáxímas tant claras y
senzillas, com verdaderas de nostre metropolita, y que
si algú los retragués may la folla sentencia de que ais
Bisbes que servan sa comunió ab R o m a , quan parlan
de cosas políticas, no se'ls pot conlradir, mes es lícit,
per acreditarse de verdader tradicionalista, no c r e u r e ' l s
—distinció que per compéndrerla, no hi val la mes
aguda subtilesa del mes agut deis ergotistas—no s o lament reprobarían sa significació moral, sino que fins
sa falta de fonament lógich els faria riurer.
tm
N o hi ha partit que sia lo que digui; los p r o g r a m a s :
son un homenatje á la conciencia pública, la qual no
consentiría's manifestessin francament los verdaders d e s i g n i s deis que sota aquells se soplujan; la lletjesa
deis fets es tolerable, la cruesa del vocable no. N o s t r e s
politichs, com los desacreditadissims politicitin
nortamericans, persegueixen la rotado deis empleos y deis
c á r r e c h s públichs, pero baix lo pretext de implantar en
la gobernació del Estat certas ideas.
Y com los llochs son mes que'ls pretendents, la 11agosta nacional se subdivideix en petitas collas que's fan
g u e r r a implacable y destruheixen lo pays desmoralisantlo y pervertintlo fins al extróm de que ja las p a r a u las significan lo contrari de lo que sonan.
,
La política espanyola es una industria que s'exerceix
al ayre Iliure, ja per medi de la credulitat deis t r a n seunts, ja mes directaraent posant ma dissimulada á s a s
butxacas. Pero'l públich se cansa y en mes d'una ma'.s
descubreixen palets que acás no tardin en caurer s o bre'ls caps deis eterns xerramecas.»
Hem rebut lo següent document:
aEn la reunió de Societats, Corporacions y personas distingidas celebrada en lo saló del Centre Cátala lo dia 21 del darrer Maig, va adoptarse en conjunt una proposició presentada per dit Centre, noinbrantse una Comissió pera modificar alguns de sos
articles, composta deis senyors segiients: D. Eusebc
Güell, D. Albert Carbó, D. Valentí Almirall, D. Domingo Sanromá, D. Joan Permanyer, D. Manuel Vtlá, D. Joseph M. Valles y Ribot y D. Joseph Roca y
Gales.—Aquesta Comissió haformulat lo següent
AOOUT:
J. M A S F E R R E R , P b r e .
N O
SOlVr
S O L S .
Pera que's veja com lo despertament de la idea que
inepira'l moviment cátala se va comunicant á altres r e gions d'Espanya, passen los ulls nostres lectors de las
segiients rallas d'un article que ab lo títol de El
Regionalismo, pubíica'l Lau-buru
de Plaiin^lóha:
«Avuy nostre conslant modo de veurer la cosa pública's manifesté en altras regions de la Península y las
reivindicacions e u s k a r a s coincideixen ab altras reivindicacions que mereixen y alcansan nostras completas
simpatías. Las adormidas nacionalitats ibéricas van despertantse del seu somni de bronzo, mes fort que '1 del
R e y Artús, y agafa cor la concepció d'una E s p a n y a nova
que sia M a r e de tots los seus filis y nó crudel m a d r a s tra que provoqui las inicuas despullas d' u n s g e r m a n s
s o b r e altres.
Tot conspira á donar robustos á aquest moviment;
lo despertar de las literaturas provincials, lo mes general
estudi de la historia, la cultura del dret^ la i m p o r t a n cia creixent de las ideas de rassa y nacionalitat en la
política internacional europea
Y per demunt de
tol^ lo profon descrédit de la política, la opinió vulgar
y corrent avuy entre las personas de bona fé de que'ls
partits polítichs son una reproducció modernisada de
las grans companyias,
la e x p l o t a d o en gran escala
deis r e c u r s o s del E s t a t .
Que's dirigeixi á las Corts, al Gobern, á tots los Senadors y Diputáis per las quatre provincias catalanas, ais
Diputáis per acumulación á las Diputacions provincials
y Ajuntaments de las principáis poblacions de Catalunya, exposantlos que aquesta desitja y creu teñir dret
á una lley de indemnisació, ab los fonaments y baix las
bases següents;
Al traclar convenís comerciáis ab nacions poderosas
los Goberns invocan lo interés general de la Nació, y
afirman que á aquest interés ha de sacrificarse lo p a r ticular de a l g u n a s R e g i o n s ó Comarcas.
Ab tot y que los E x p o s a n t s saben be que no es tal
i n t e r é s géiiei'áil lo líitívil tjue gui» aJs que teéiciañ, y qu»,
encara.que. tal fos lo móvil, las conseqüencias m o s t r a rían que s'equivocan al deixar&e portar per elf, es, my:
obstant, innegable, que'l sacrifici que s'impósa á interessos particulars respectables es real y posilíu. Al s u posal interés general, ó á conveniencias diplomáticas ó
de altra classe, se sacrifica positivamenl la industria, y,
per tant, una de las fonts de la relativa prosperitat' dé
Catalunya.
La justicia y la equital exigeixen que's treguin las
conseqüencias d'aquest fet.
Y las conseqüencias no poden ser altras que una indemnisació ó compensació proporcionada al dany que's
causi. Quan en nom del interés general se perjudica al
particular, es just que los que creuhen que han de sortirne beneficiáis compensin á aquells á qui se a r r u i n a .
Tots los precedents legáis confirman aquest principi
á E s p a n y a , aixís en lo terreno del dret públich com en
lo del dret privat. E n lo primer, per exemple, quan invocantse, com a v u y , l'inlerés general, se van d e s a m o r tisan los bens de las m a n s m o r í a s , va ficxarse una i n - •
^a ¡DEL MONTSERRAT.
LA VEU
iM"
demnisació proporcionada. En lo segon, quan s' ha de
pendre una propietat particular pera objectes de utilitat
pública, la lley estableix la previa indemnisació. La regla es tan general, que fins en las qüestions que's mouhen en lo terreno purament administratiu se obeheix á
tal principi. Al intentar combatre la filoxera, per exemple, se indemnisa ais que deuhen ser sacrificats pera la
defensa general.
Procedeix, donchs, que al tractarse de sacrificar la
industria fabril invocant l'interés general, la nació que's
pretón ha de sortirne beneficiada, compensi ais que'n
resultin realment perjudicats.
Y, com los perjudicis haurán de recaure sobre'ls dos
elements essencials de tota industria, ó siguin: los que
representan lo capital y los que constituheixen la má
de obra, las bases de la lley que's demana deurian ser
lo desenrotllo de las següents:
1.» Los elements industriáis de qualsevol Regió, que
resultin perjudicats per las reformas económicas-aduaneras que's preparan, serán justament compensats de
tots aquells perjudicis que acreditin haver sufert, establinlse al efecte las reglas y marcantse la tramitació
pera fer tais juslificacions.
2.* La compensació tindrá lloch:
Per lo que respecta al element capital, per medi d'indemnisació directa, ó sigui per lo pago per l'Estat del
valor deis edificis, maquinaria y accessoris que no puguin seguir sent ulilisats per los duenyos, al preu que
tinguin segons valoració en lo moment de quedar sens
poder ser explotáis per la industria.
Per lo que respecta ais operaris, en la quasi impossibilital de fixar indemnisació directa, s'ha de acudir al
medi de las compensacions. Aquestas las reclamarán
los mateixos obrers, que's reunirán al efecte, y si ab
ellas no's logres atenuar los mals resultats de las reformas económicas-aduaneras, se'n reclamarían d'altras,
puig que estem tots decidits á emplear tots los recursos
avans de cedir á la trista fatalitat de la emigració de
una part deis elements que avuy teñen lo modo de viure en la industria manufacturera.
3.» Pera suavisar en lo possible los efectes de las
reformas económicas-aduaneras que 's projectan y que
han de afectar en totas las Regions en general, y en
Catalunya en particular, á la riquesa pública, y, per
tant, á la base contributiva aixís deis impostos directos
com deis indirectos, l'Estat retornará á las Corporacions
provincials de cada Regió las facultats pera establir, repartir y fer efectius los impostos que é la mateixa Regió corresponguin en proporció á sa riquesa, á fi de que
los puguin acomodar á la nova situació, y de que ab
sa distribució, répartiment y forma de percepció, lógrin
que s'atenuhin alguns deis fatals efectes d'aquellas reformas.
Barcelona, l.«'' Juny de 1886.—Lo SECRETARI GENERAL DEL CENTRE: Joaquim
Lafont.
Que pren lo vol.
La Fe allá dalt el crida,
L'imatge de Maria lo convida
Ab grat consol.
¿Per qué tant fort tenia
Ahir l'enuig?
Y avuy tanta alegría? .
Es que veu á María
Sobre son Puig;
Y vola á Falta serra
Per que com mes s'allunya de la térra
Mes del mal fuig.
L'estel de l'auba banya,
Ab sa claror.
Lo cim de la montanya,
Y en donarli s'afanya
Bes de dolsor;
Tant pur no ho fonch cap dia:
'Par qu'ab l'aubada tot lo cel li envia
Son raig d'amor.
Arriba lo romiatge;
Prega devot
Devant la santa imatge
Qu'ascolti en son estatge
Son ardent vol;
Demana est benefici,
Oferint devant ella el Sacrifici,
Lo sacerdot;
D'ell l'hostia fa una eslona
Han vist fugir;
Volant senyals ne dona
Qu'al Puig vol fer corona
D'un monastir;
Com primera volada
De tendré aucell, al niu d'hont s'ha llansada
Torna á venir.
La Verge vol que sia
D'amors son niu;
Y es fa la casa, hont nia
De verges santa cria,
Y ab elles viu.
Los ángels hi devallan,
Qu'están jelosos, puis quant elles callan
María riu.
Seccifl Literaria.
RECORDANSA D'UNA PEREGRINACIÓ
A NOSTRA SENYORA DEL PülG DE POLLENSA.
I
Va surtint de Pollensa
Nombrós estol
Y cap al Puig avensa;
Pareix niuada inmensa
II
Un temps allá's nodria,
Ab sant esment,
La jove que tenia
Sois p'el cel jelosia,
Defalliment;
Y avuy, deserta, pobre,
¿ Ruñes se tornará la gegant obra.
Lo sant convent?
Lo temple solitari
Plora d'enuig.
-.1
LA VEU DEL MONTCERRAT.
4 Per qué á lo santuari
No pujam á plorarhi
Nostron rebuíg?
Per Ierra inay redolan
Los plorSj qu'entre sospirs vers lo cel volan,
Des lo sant Puig.
¿Tendrem per la Senyora
Sois un gemech ?
La Verge nos anyora;
Nos vol donar penyora
Que res nos nech.
Al menys per recordansa,
¿ No 1¡ durem l'amor y l'esperansa
Ab l'huniil prech ?
Al Puig qu' á nostra mare
Volem pregar,
Pujemhi donchs, qu'ampara
Sos filis dins la qu'encare
N'es santa llar;
Qu'els fonaments un dia
Va senyar Deu ab l'hostia que corría,
Dexant Faltar.
NicoLAU
181
ciáis forma una feocietat; alli Ireballan los que poden,
leñen los seus divertiments y fins se casan.
Quan decidí 'I gobern de Sandwich, fa vint y cinch
anys, eslablir aquesta colonia, se pensé en los auxilis
espiriluals de aquexos infortunats. Mes, quí's resignada á viure en aquella especie d'infern de dolors, en
railx de tant espantosas miserias? Los prolestanls no
hi pensaren pas. Fou un sacerdot católich, un veritable héroe de la caritat lo P. Damére, qui s'encarregá,
de l'assistencia de la colonia. Fa vint anys que la serveix, y no l'ba dexada may, prodigant sos auxilis ais
leprosos, exposantse mil vegadas á comanarse'l terrible mal. Sois Deu pol conexer lo que ha hagut de sufrir aqueix apóstol de la caritat!
Al fi, Deu ha volgut d'ell l'úllim sacrifici y'l mal l'ha
agafat. Veus'aquí lo que escribía no fa molí: «No puch
anar á Honolulú, perqué la lepra s'ha apoderat de mi.
Los microbis s'han aferrat á ma cama esquerra, y á
ma orella, y las celias me comensan á caure: ben aviat
no tindré figura. No duptanl del carácter de mon mal,
esticb tranquil, resignat y felís en mitx de mon poblé.
Deu tot poderos sab lo que mes me convé per la mia
sanlificació; y persuadit de agó li dich cada dia, de tot
cor: Fiat voluntas tua.»
Quí pot parlar d'heroisme devanl de un tal exemple?
Necessíla la relígió católica d'altres apologías que la sublime caritaí del apóstol deis leprosos de Molokai ?
DAMETO Y COTONER.
Palma de Mallorca, Maig 1886.
Crónica Seliflosa.
LO Sant Pare que, per commemorar la exlensió del
culto deis dos apóstols de la rassa eslava, Sant Cirilo
y Sant Metodi, havia fet embellir la sua capella en la
l^asilica de Sant Climent de Roma, ara ha encomenat.
*l pintor Nobili dos grans qu'adros per las duas paréis
'Sterals de la matexa capella.
Lo convent de Sant Climenl es l'únich de Roma que'ls
•dominicos han pogut salvar de la rapinya. ¿Y á que's
deu? preguntarán nostres leclors. Es que'ls dominicos
^® Sant Climent son irlandesos y'ls abriga lo pabelló
^"glés. iQuina vergonya per lo gobern usurpador, va->
Jent devont del Papa inerme y cobart devant d'una ponencia que li pot fer tornas!
Desde la aparició del cólera á Brindis, lo Bisbé d'és'^ ciutat, molt vellet ja y cegó, demaná al Sant Pare
'^i ajudant. Sa Santedat li ha enviat un Bisbe dominil^^j monsenyor Genlili, que fa pocb havia arribat de
*8s missions del Fo-kien (Xina), ahont havia eslat uns
'•"enta anys. S'havia retirat per falla de salut; mes, al
•febre l'avís del Papa, se'n ha anat inmediatament á emplear las forsas que li restan en lo lloch de sacrificí,
í'ie es siti d'honor.
L'lieroisie caticL
IJna de las islas que forman lo grupo de Sanwich, te
P'^'" habitants una extranya colonia, ¿'isla de Molokai
'*o es habitada sino per leprosos. Esta fatal epidemia,
'"' transportada, feya mollas victimas, y fou precís
^Parar de tot tráete social ais leprosos y tancarl'os en
^luella isla. Allí passan los pobrets la vida, sens espransa de curació y cada dia 'n van morint en mitx
® cruels sufriments. Mes, aquella colonia de desgra-
L' líawaian Gazette anuncia que'l rey de Sandwich,
Kalakaua, acaba de conferir á la Rev. Mare Marianna,
superiora de las franciscanas que cuydan ais leprosos,
la condecoració de l'Ordre mes distingit de aquell páys,
la real de Kapíolani.
Los temas que s'han Iraclal en la última Assamblea
general de calólichs celebrada á París, han siguí importants y'ls oradors que successívament han il-lustrat los
diversos punís en que s'exercíta Facció católica ho han
fet ab gran eloqüencia.
La Sociftat de educació, per boca del diputat Sr. Chesnelong, ha dat comple deis magníficbs y consoladors
resultáis obtinguts per aquesta obra creada per contrarestar las escolas laicas. Per veure lo que pot l'esperil
de sacrifici deis bons calólichs franceses, basta dir que
la Societat d'educació subvenciona 450 escolas pobres,
y desde la sua fundacíó porta ja gastáis en proñt de la
ensenyansa cristiana guaranta milions de franchs.
Aquestja i declarado ha produhit gran sensació y gran
entussiasme al auditoria reanimánt lo coratge de tótAoiíoi
per sostenir tan santa obra.
La Relígii! 7 la Ciencia.
Publíquem la següent carta que es un documenl precios. L'ha escrita al eminent químich de París, Mr.
Pasteur, lo Bisbe de Nancy, monsenyor Turínaz:
«Molí senyor meu: Permeleu á un Bisbe enviarvos
dintre l'adjunt pioch la sua modesta ofrena en favor del
Instituí que's dedica baix la voslra direcciój á combatre un mal terrible y á preparar sens duple nous descubrimenls á la ciencia.
...Jo'us dono un lestímoni de la mía admíració; perqué l'Iglesia, com deya no hi ha gayre lo gran Papa
Lleó X i n , riglesia aplaudeix sempre las conquistas de
la ciencia y en particular aquellas «que teñen per objecte embellir la vida y feria mes felís.» Vos dono també
proba de ma gralitul: perqué vos consagreu los avensos
de la ciencia al alivi deis malalls, deis infortunats pels
¡aassoE
SBMSSÜ
182
LA VEU DEL MONTSERRAT.
quáls la Iglesia ha tingut sempre una tendresa de maréi
Que Deu vos soslingue y vos guie en vostres treballs
y que vos dongue en nous y brillants resultáis la recompensa que ambiciona voslre noble cor.»
Lo dia 30 se feu á Breslau la consagrado del non
Bisbe de Posen Monsenyor Dinder, assislinlhi tolas
las aulorilats civils.
Lo dia de l'Ascensió, després de la benedicció de las
novas obras felá pricaiim, se obrí al públich lo nou
ábside de Sant Joan de Lelran. Aquesla obra es tan
estupenda per lo grandiosa com per lo rica en marbres
y pinturas, que bastarla ella sola per donar á Lleó
XIII lo títol de Mecenas del art.
Per privilegi especial, lo dia de l'Ascensió lo cardenal Arxipreste de la Basílica digné la missa solemne
en lo altar papal, assislinlhi los Emms. Cardenals arxipresies de las demés basílicas, los Emms. de la Gomissió d'obras de Sant Joan de Lelran, los prelaj? y
personaljes de la Corl Pontifical, una dipulació de canonges y beueficials de Sant Pere y altra de Santa María la Major.
Dietari leí Priicípt.
Nostre Excm. Prelat que va continnant ab gran fruyt la
Santa Yisita en ios pobles del Arxiprestat de Manresa y algún de Calaf, demá se trobará en ia ciulat de Manresa per
posar la primera pedra de la nova iglesia que van á construhir los RR. PP. Capulxins.
—Ab lo vapor «Isla de Luzon» han arribat saos y bons á
Barcelona, de retorn de son viatge á Terra Santa, nostres
bons amichs losRR. D. Jacinto Verdaguer y D. Jaume Almera. Benvingnts sian de tan pia peregrinaciO.
—En lo mateix vapor, com ananciávam la setmana passada, han sigut portáis de Filipinas ios restos moríais de|
Il-lm. Fr. Yaleoti Berrio-Ochoa Bisbe dominico que morf
mártyr eu lo Tonkin. Demá á las deu del malí se fará la recepció de las reliquias, que promet ser una funció solemnissima de qual preparado se ha encarregat lo entussiasta vascongat D. Aristides de Artiñano. Hi assistirán dislingidas
comissions de Vizcaya, patria del martyr, representanls de
l'ordre dominicana, las Autoritats de la Capital, associacions
religiosas, etc. essent porlat lo eos á la Catedral, per durlo
l'enderaá á lá estació del férro-cárril del Nort.
—Nos escriuhen de Montserrat que no havian vist may
un Maig tan hermós com lo passat, per lo gran concui-s de
devots, ja en peregrinació, ja en visita privada. Las obras
del nou camaril van avansant, y poch se'n faltará si no's poden inaugurar en lo próxim mes de Setembre.
—Lo dijous passat, los devots que solen assistir al Rosari
de l'Aurora d'esta ciutat, feren sa edificant romería al Santuari de la Gleba. A las quatre del malí ja la iglesia de Santa
Clai-a era plena de gent, part de devots del Rosari de l'Aurora
y part de homens que venían d'apagar lo foch que á la nit
s'havia declarat en casa del Sr. Alcalde. Organisada ia processó, portant los quatre confrares, vestits de cota blanca ab
un escut de l'estrella del alba, la hermosa imatge de la Yerge
sota un pabelló de rosas, s'encaminá al dit Santuari ocupantse tot lo camf en resos y cántichs.
Á las sel era ja á la Gleba, y digné la Missa de Comunió
Mossen Mariano Colomines, cantant alguns motets la Escolanía. Á las deu se celebra OQci solemne, cantant la dita Es-
colania, formada deis coMegials que, baix la direcció deis
RR. Casas y Roca, reben allí cristiana educació, una hermosa missa de Bórdese, dirigint y acompanyant en l'armonium lo jove Cassimir Ballester, escola que fou de Montserrat. Predica del SS. Rosari ab molí fervor lo ür. D.
Albert Boix, professor del Serainari, y acabat l'ofici tolhom
puja ordenadament al camaril á besar la má á la Verge,
menlres se cantava la Salve. A la tres una cobia de joyes de
la" Congregado de Sant Lluís que dirigia'ls canls de la romería, oanlá'l Rosari qualsraislerisexplica lo Rnt. D. Joseph Serra y Salada, catedrátich del Serainari; y á las cincli
en puní cantant una despedida á María emprengué ia marxa
la processó que arriba á molí bona hora á ia ciulat, conclouhenl en Santa Ciara ab gran contento y satisfacció una
tan bella com devota jornada.
—Demá á las vuyt tindrá iloch en io Circol Literari una
sessió literaria musical en obsequi al Sr. D. Liuis B. Nadal,
per haver guanyat en ios Joclis Floráis d'enguany io premi
del «Centre Caíala» ab sa intencionada poesía Lo Filosa.
Es probable que's donguen á conexer en esta' velilada alguns fragments del drama del mateix autor «Jou de ferro».
Lo qitatieto musical lo formarán los SS. Casanovas, Febrer, Sarda y Burgarolas, que han trial per exa Academia
un esouiül programa.
—No podem dexar de trametre un aplauso á nostres bons
companyons mallorquíns que saben aprontar las conjunturas
que se'is presentan de Irebaliar en pro de la verdadera renaxensa de la Mengua y de las tradicions. Lo que feren aK.
motiu de la gran romería al Santuari de Lluoh, ho han rerpelit ara ab la del Puig de Pollensa, Irenant una liermoss^
corona poética de ia qual nostres iectors ja'n conexen aigu-^
na mostra. La Redaoció del Bolllelí de la Societal ArqueolH
gica Luliana ha publicat lambe un número extraordinai|
dedicat á la Romería, contenint treballs en prosa y en vei'l
de reputáis escriptors. Acompanyan al text duas láminas inr
teressanls, y una reproducció d'un grabal veil. En lo á"
número y baix la rúbrica de «La Biblioteca Parroquial df^
Pollensa» yfirmade D. Joan Bota, Pbre., hi hem trobal tií
següent soit,en lo qual s'explica una obra que voidriam tin-'
gués moits iraitadors:
«La parroquial iglesia de Pollensa en una de las salas d*
sas dependencias te una Biblioteca destinada á impedir q''|
mollas obras científicas se perdin, oferintlashi un Iloch seguí"!
Lo pensamenl, preconcebut moits anys baviaper un il-iusti'^
prebere, fou definilivament execntat en Desembré de 188í|
llohabie obra, digna del primer que ia inicia, deis que ii b^l
dat felís terme y de tots los que Ii donan vida y protecció.
Biblioteca está gobernada baix un ferm y prudent Regl3
ment, aprobat per lo Rnt. Sr. Ecónomo y ia Rnt. Comunl
tal. Dos SS. Sacerdots, los principáis promovedors de
obra, D. Mateu Rolger y D. Pere Joseph Amengual, natU
rals y titulare de ia dita parroquia, son los Bibliolecaris non
brats, segons lo Reglament, pera'l temps de deu anys, y 1
horas senyaladas, diariament, teñen oberta al públich esH|
dios la Biblioteca.
«En io poch que porla de instalado la Biblioteca, ha OB
piert sa gran estantería de multiplicáis volums de Patrolol
y de Teología, de Dret y Disciplina, de Filosofía y de HiS"
ria, de Oratoria y de ascétichs, de Literatura y de arts y
altras ciencias. Entre ells conta duas edicions góticas de
Biblia del sigle XV y dos manuscrits de algunas obras^
nostre Ramón Lull, preciosas edicions antiguas de Sants P?|
res de la Iglesia y de eiássichs llatins. Fruyt ha sigut t j ^
zel y treball, no sois deis Rnts. Sacerdots sino també de gf-
LA
^ nerosos é il-lustrats segiars que prestan sa protecció á la Biblioteca.»
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
(Dia
5 de Jiiny de
1886.)
Qüarlera. Hectólitre,!
Qnartera. Heciílilre.
P t í i s . c*i. P t í i s . e s .
Xexa. . .
Poi-meiit.
Mestall. .
Ségol: . .
;Orti.. . .
• Gibada. .
Espelta. .
. 20'75.
14'75
13'50
. 18'99.
12' »
. 16'88.
. 15'45.
11' »
7'75 . . 10'89.
. 8'44.
6'
. 7'04.
5'
183
VEU DEL MONTSERRAT.
contemplar á ratos eixas ceremonias sublimes qu'enlayren l'esperit, reforman la fe y calentan los cors. Felissas las criaturas q u e
teñen la fermesa y valentía de llígarse ab Deu oferintli lo que mes
costa d'oferir y mes volem per nosaltres. No es gayre fácil de renunciar á la riquesa, á las sensualitats y á la voluntat, y molt
menos essent jove, rica é índependent, com ho era la germana que
motiva eíxa carta. Benehida siga y vuUa Den acceptar son sacrifíci tan per la salvació d'ella mateixa com en desagrávi de las moltas iniquitats cada dia contra d'Kll comesas y especialment per la
regeneració y salvació d'aquesta vila.—F.
Ptas. es. Ptas. es.
Blatdomoro. 9'50 .
Mili
10' » .
9' » .
Faiol. . . .
Fa'bas. . . . 11' » .
Llegiim. . . ]2'50 .
Fasols.. . . 14' » .
Ciiiron.s.. . 14' » .
.
.
.
.
.
.
.
]3'35.
14-05.
12'64.
15'45.
17'58.
19'69.
19'69.
CORRESPONDENCIA.
Sr. Director de L.i VEU DEL MONTSERB.ÍT.
COAIUNICAT.
Sr. Director de L.4 VEU DEL MONTSERRAT.
En la impossibilitat de donar las gracias en particular á tots los
que tan voluntaria com eficasment han contribuhit á extingir lo
incendi que á la matinada del dia 3 del corrent se declara en la
casa de la Rambla del Hospital, núm. 15, he de mereixer de sft benevolencia me permetrá dirigirme desde las columnas de son Setmanari, per demostrar mon agrahiment á las dignas Antoritats,
com també á tots los vehins de la ciutat, per la solicitut é interés»
que u n s y altres han demostrat, acudint sens pérdrer un moment
tant aviat com tingueren noticia de la desgracia.—Vich, 5 J u n y
de 1886.—PÍO
Puigrefagut.
Palamós, 3 Jiiny de 188G.
MoLT SE. MEU: Permeta qu' e.splaye la .saüsfacció que vessa de
íiion cor entre los católiehs llegidors de son Setmanari. No son
Pas tan freqüents en estas térras las festas religiosas pera que
<loix6 de commomorar la celebrada lo diumenge prop-passat com
*6 mereix.
Aquí alíont, per desgracia, lii rogna la confussió de la torre de
»abel, puix hi há mes ó menys organisals tota mena de cercols
*nti-religiosas, desde los anarquistas fins los francmasons y láichs;
*hont flns los católiehs nos ressentim quelconi de la fredor y del
*8oisme de las modernes doctrines, j a que no sabem unirnos per
posar fre á la destrucció y enrunament de la pura moral cristia^^ y deixem que so burle de nosaltres la escola anti-clerical, mal
•Domeñada laica, que ab gran escándol campa y viu sense entra"sncbs al costat nostre; aquí donchs hi há també, gracia á Deu,
«na institució hermosa que arrela y prospera cada dia mes potent,
«nt concebir per lo porvenir de esta vila bonicas y jolinas espeansas. Me referesch al Col-iegi de Germanas Carmelitas de la
Caritat.
Dirigidas per sa superiora la Mare Filomena Albert, cinch Ger•"anas son las que ensenyan á las noyas gran varietat de coneixeuients, inclús lo dibuix y francés, essent agregat al establiment
aiíibé un professor, que fa la classe de música y piano: y es tal la
Wabiliíat ab que tractan á sas deixebles, la bondat de los resuls obtinguts de que donaren mostra brillant en los passats exáns, y las qualitats personáis y pedagógicas de totas las profes. ''as, que cada dia aumenta la concurrencia al esmentat CoMegi
^6 Pot dir que la poblacjó tota n'está contentissima y li demoslí* .''^'•as horas la mes .sincera estimació.
Aixis s'explica la part que ha prés darrerament en la solemne
fofessió de la germana M." deis Dolors Vila y Pons.
í^a festa no pogué ser mes complerta. E r a lo diumenge pas-sat
*">i deixo dit. A las nou del matí sorti del col-legi dmgintse á I«
Biesia parroquial la eomitiva que acompanyaba á la religiosa, P e
'Wmer anabá una banda de música tocant upa m a r i a pausada,
®8uíanla cinch nenas vestidas de blanch portant la corona, la creu
'O vel; venia després la professa ab sa padrina, germana seva,
'a mare Superiora; luego lo senyor Rector y lo senyor PredicaJ*^; las demés germanas de religió ab la mare de la professa y en
••"n terme lot lo millor y mes distingit de la població qu'hi era
nvidat. Lo poblé s'apinyaba curios en los carrers. Kn la iglesia
tunció fou lluhidissima com ho solen s e r l a s que disposa y ordenostre celos párroco Mossen Narcís Tapis. Lo sermó fou ad''able; basta dir que lo predicador era D. Antoni Cervantes de
^«osBí Degá de la Santa Iglesia Catedral de Girona. Una hora
^x va teñir extassials escoltantlo y á molts arranca llágrimas:
^ Pot explicarse ni fer sentir millor la signiflcació y sacriflci que
.posan los tres vots de castedat, obediencia y pobresa. L a reli^^a pronuncia ab veu ferma y resolta aqucixos vots y en aeabat
ci se canta un precios Te-Deum després del qual, seguint lo
eix ordre indicat per la añada, se torna á acompanyar á la gerna M.' deis Dolors, coronada ara ab corona imperial de ílpretas
cas á la Casa-col-legi. La padrina obsequia ais convidats ab
yíefresch expléndit, durant lo qual se Uegi una poesía alusiva y
^ l O a tot en mitx de las felicitacions á la professa, á la familia
>i, f**^ companyas de religió per lo trascendental acte veriflcat
-5 la primera.
^^ i dich senyor Director que fou un gran dia lo día 80 de Maig
l^alamós. E s consolador en mitx de lo calamitós del temps
ppf üfMW wmmmmwm^m
^M
ym^jmu:
^tMm
^^K«2K'. . -^KíT
ÍÍ4 k '^tMmáó
DE
SANTA MARÍA DE RIPOLL.
Tenim la satisfacció de anunciar á nostres
lectors y á tots los que s'interessan per Ja Restauració iniciada, que las obras van prosseguint ab activitat y sens interrupció, ocupantshi en ellas bon número de treballadors. Lo
arquitecte diocessá, Sr. Artigas, passá á inspeccionarlas lo dimars, quedant molt satisfet
deis treballs de desenrunament y neteja que
fins ara s'han practicat, y que eran indispensables abans de fer obra nova. S'ha arreglat lo
fosso de la part de SantRocli per traure Ifls
humitats, y s'han tirat á térra las parets adosadas ais murs antíchs en la reforma feta Tany
1822.
En lo plá del atrí y sota la gran cimbra s'ha
trobat un sepulcre d'algun personatje del
temps de la reconquista, y en altre indret s'ha
descubert un pilar que'l Sr. Artigas creu formava part d'una primitiva construcció anterior
ais temps del Comte Grifre.
Discuns
SOBRE L'EXCEL-LENCIA DEL SANTCARI DE SANTA MARÍA DE RIPOLU
Y DEL OBJECTE DE SON PnÓXIM MILENAR.
(Continuado.)
Mes, atravessem aqueix arch triumfal; á agó'ns convidan lo so deis sagrats bronzos, coi-locats en las dúas
torres-campanars que á abdós costáis del mateix s'enlayran, y ab ell constitueixen la base de la creu liatina
184
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
que forma '1 plano general.de la Basílica. Ja en son interior ¿quln altre especlacle tant bonich se'ns mostra?
¡Cóm, en mitx del creuher, dessota '1 lluhernari, brilla'l
frontal d'or, guamil d'esmeragdas, carboncles y rubins!
Es aquesta obra meslra d'orfebrería digne trono de la
excelsa Reyna, refugi de las hosts cristianas. S'alga
sobre un mosáych, alfombra la mes preciosa que'l monjo Arnau sapiguó idear, en la que representa las lluylas deis cristians contra 'Is agarens en las valls del Ter
y del Freser. Jerusalem y Roma s'esmeráren.en enriquir ab sants recorts tant incomparable altar; tots los
monastirs d'Espanya, FranQa e Italia enviaren á Oliva
santas reliquias deis inós ínclits mártyrs y confessors,
los qu&ls, en urnas d'argent daural, en l'altar se guardavan. Devant y á abdós cosíais de la Santa Imatge,
oscilan casi impercepliblemenl nombrosas llanlias qual
, pobre llu_minaria reverbera ab may iulerromput cenlelleig en las pedras preciosas d'aquell trono d'inexplicable riquesa y hermosura. Entre eixas llanlias se distingíanper llur -valor artistich las d'Arm'éngol de Gerp,
comte d'Urgell, las del prior de Montserrat y las regaladas per Berenguer lo Vell, l'autor deis Usatges, que
destina pera que donessen llum perpetua devant la divina Patrona de la dinastía lo fruyt de las oliveras de
Camarasa cedidas á aqueix objecte peí moro Abencabet. ¿Qué mes? Aquesl frontal d'or está, prolegil per
l'ábside central (que té l'aspecte d'inexpugnable torreó)
y correspon alegóricament á la Fortalesa, puix sabut
es que'l sabi arquitecte volgué significar en los altars
deis set ábsides los set dons del Esperit Sant. Juxta
septem dona Spiritus Sancti, septem constnixit altaría .
No continuaré, senyors, afadigant la vostra benevolencia referintvos allras preciosilals que'l temple en
l'época de son explendor contenía, en sa major part
encaminadas á evocar ideas de la Reconquista. Permeteume, no obstant, ans de deixar lo sagrat recinle
en que tantas generacions, durant mil anys, trobáren
llurs mes dolQos consols, cridar la vostra alenció sobre una inapreciable urna de plata, guardadora de la
momia de Berenguer IV lo Sant qui, en lo sigle XII,
termená Texpulsió deis alarbs del Principal, y en quí
se efectué la felig unió del real me aragonés ab la nostra Catalunya.
Gran aconleixement fou pera'ls cenobitas rebre'l férelre que desd'Ilalia, per disposició del gran Príncep,
fou portal á Ripoil y entregat, efectivament, ais monjos, ab varias possessions y alhajas. L'aspecte del cornial féretro umpli d'inexplicable conhort ais custodis de
la Santa Gasa, s'adorná '1 temple ab llorers, palmas y
coronas de fíors, se decreta erigir una senzilla estela
que l'arrivada del féretre récordes, com s'erigí; se disposá brillant fesla religiosa; se confia '1 panegírich del
difunt á un deis mes sabis cenobitas y oiu, oiu l'entussiasta apostrofe qu'en mitx de sas alabanzas á Berenguer dirigí á la vila y al temple que tant l'ennobleix:
¡Oh ditxosa y entre totas adornada vila de Ripoil,
puix guardas á un deis millors princeps del mon! Gósat, donchs, ¡j alégrat per hacer merescut véuret sublimada ab tant gran senyorl Desseguida afegi (flxemnos bé en sas paraulas): Alégrat, mes que ningú, oh
sagrada mare iglesia de la gloriosa Verge María del
Cenobi de Ripoil, puix aquesí tant excelsjíll, un deis
que mes famacan, veneracan y protegían, després d'haver extirpat los sarrahins é infiels del camp de la fe
católica, resplandeix com sol en la milicia del cell
Es dir que la rahó precipua per la que deu alegrarse
mes que ningú la sagrada mare iglesia de Santa María
de Ripoil, es per la dilxa de rebre ab honors de sant
al que dugué á feli$ terme la Reconquista, ab tant venturosos auspicis á Ripoil iniciada en 873. ¡Sempre, senyors, sempre allí dominant la mateixa ideal
(b) Mes, no fou solamenl lo féretre del gran Berenguer IV lo Sant, lo que vinguó á confirmar Falla significació de la Basílica ripollesa; vora la mateixa los abats
Berga, Besora y Descatllar aixecáren sumpluós monument que, sL l'arquitecfe admira per la magesluosa
senzillesa del conjunt, y Tescullor per l'inmensa varielal y delicadesa de sas esculturas, pera lot cátala mereix
lo mes fons respecte per esser claustre-panleó deis nostres clars soberans, quorum corpora in claustro jacere
nemo dubitat, com escriu lo sapientíssim bisbe Margarit en sa obra Templuin Domíni.
Allí, en efecte, en coneguda lomba bisoma, reposa
Jofre'l Pelos ab son primogénit Rodulf, saccessor de
Nanligiso en la sede episcopal d'Urgell; mes avall se
llegeix l'epitafi de Bernal Tallaferro, enteri-al ab son
fill Guillem y son nel Bernal, flor tendrá que la mort
sega en la primavera de sa vida; segueixen Bernal segon, l'espós.de la neta del Cid; Jofre de Besalú, la víc- |
lima d'Adalbert; Seniofredo d'Urgell, ferm en las ar- j
mas; Mirón, ab son fill*del raaleix nom, bisbe de Gi- I
roña; Dona Ava, de gloriosa prole; Sunyer y son plorat
Armengol. Allí també, en un vas de pedra escullurada,
conté la momia de Berenguer III lo Gran, que dona á
Castella una de sas mes preclaras reynas; allí's guarda'I
cenolafi de marbre del que inmortalisá pláslicament en
l'adjunt Sanluari las proesas de sos anlepassals, allí.,.
Mes, j,á qné seguir enumerant? La major parí deis soberans de Catalunya, al dir de graves autors, reposavan
en Santa María de Ripoil; jo solamenl cito 'Is que en
mas invesligacions m'han oferl certesa indubitable, y
é ells debem agregar un que ningú havia anomenat: lo
vescomle Bernal de Jofre, qual sepulcre, de forma olerdulana, las darreras excavacions nos han resliluhit
Deixem, donchs, senyors, de considerar equivocada^
ment lo Claustre de Ripoil com siti consagral única'
ment al esbarjo deis monjes, ja qu'ells mateixos no ''
donaren altre significat que'l de Panteó. Senzillas ins'
cripcions, sarcófachs, túmuls y verdaders altars sobr»
las lombas de Jofre y de Tallaferro, indicavan lo llocb|
de las diversas sepulturas. Tol agó ha desaparegul; meS)|
si ma súplica mereix esser alesa, pregaría al Excm- ^
Il-lm. Sr. Bisbe de Vich que tingues á bé disposar se,
col-locassen de tant á tant y á distancias proporciona'!
das de las paréis interiors del Claustre, senzillas láp'í
das de marbre, conmemorativas deis divers príncej»'catalans allí enterráis. Los epilafis d'eixas lápidas estW
composls y son d'un autor qual competencia ningú p^
refusar. Se deuhen al maleix sabi bisbe Oliva, y '
qu'ell no compongué aforlunadament se conservan. I*
cosí de las lápidas seria relalivament insignificant»
l'obra deis abats Berga, Besora y Descatllar conserV^
ría'I genuí carácter pera que fou erigida. Mes torne
al nostre objecte.
Notavan los sol-licils monjos ab especial cuydade
dia de la celebració d'algun
aniversari comtal. La #jif',
„
gilia adornavan ab brancas de llorar y garlandas de fl^j
lo lloch de la sepultura, pera lo qual hi havia la s*^
renda; lo dia següent recorrían en processó'l claus'^
en lo qual no pot donarse un pas sens que fereixi ^^^-j
dablement la vista lo gloriós escut de Catalunya, e s ^
pit demunt de cada dos capitells; al arrivar al " J •
designat cantavan absoltas en sufragi de l'ánim» ^^
comte qual aniversari's celebrava. ¡Patriótica cost ^
digna de lloha que també mereix renovarse quan ]*
un fet la restauració de la gran basílica!
JosEPH M."
PELLICER Y PAGB^'
(Seguirá.)
Imprerapta de R. Anglada.—1886.