TOTS ELS NOSTRES EQUIPS Novembre 1991 BÁSQUET lr-2n-3r EP Escales Esportives (Rotatori): Iniciació i pre-esport. No competició 4tEP Benjamí 1 Escolar Masculí 5e EP Pre-Aleví 3 Escolar Femení 6e EP Aleví 4 Escolar Masculí 2 Escolar Femení lr ES Pre-Infant. 2n ES Infantil Novembre 1991 lr BUP/CES 2n BUP/CES 3r BUP/COU Antics Alum. Cadet Juvenil Junior-Senio Cadet 5 Escolar Femení 7 Escolar Femení 9 Federat Masculí 11 Federat Masculí 13 Federat Masculí 6 Escolar Masculí 8 Escolar Masculí 10 Escolar Masculí 12 Escolar Masculí 14 Escolar Masculí 15 Federal Femení 16 Federal Femení Entrenador Nom de I'equip 1.- Mare Gelabert 2.- Tere del Valle 3.- Jordi Mumbrú 4.- Jordi Cuadras 5.- Almudena Lamarea 6.- Mare Ripoll 7.- Almudena Lamarea 8.- Jesús E. Domeneeh 9.- Anna M: Gálvez Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Sant Ignasi Ignasi Ignasi Ignasi Ignasi Ignasi Ignasi Ignasi Ignasi "B" 17 Federat Masculí Senior 18 Federat Femení Senior 19 Federal Masculí Junior Entrenador Nom de I'equip 10.- Tere del Valle 11 .- Jordi Mumbrú 12.- Domingo Suárez 13.- Xavier Barreras 14.- Xavier Hosta 15.- Enrie Sabanés 16.- Tere del Valle 17.- Ferran Buehaea 18.- Enrie Sabanés 19.- Jordi Ribalta C.S.!. Sant Ignasi "A" Sant Ignasi Sant Ignasi Sant Ignasi Sant Ignasi "A" Sant Ignasi "B" Sant Ignasi Sant Ignasi Sant Ignasi FUTBOL lr-2n-3r EP Escoles Esportives (Rotatori): Iniciació i pre-esport. No competició 4t EP Benjamí 5e EP Pre-Aleví 6e EP Aleví lr ES Pre-Infant. 1 Escolar 4 Escolar 6 Escolar 8 Escolar 2 Escolar 5 Escolar 7 Escolar 9 Escolar 2n ES Infantil 10 Federal la. Div. lr BUP/CES 2n BUP/CES 3r BUP/COU Antics Alum. Cadet Cadet Juvenil Amateur 12 Escolar 11 Escolar 3 Escolar 13 Federat 2a. Div. 15 Federat la. Div. 17 Federat 2a. Reg. 14 Escolar 16 Federal 2a. Div. 18 Federat 3a. Reg. Entrenador Nom de l' equip Entrenador Nom de l' equip 1.- Xavier Arranz 2.- Jorge Aleover 3.- Aleix Borrás 4.- Xavier Arranz 5.- Sergio Ubiñana 6.- Javier Barragán 7.- José Leandro Crespo 8.- Josep Aniento 9.- Caries Comanges Sant Ignasi Sant Ignasi Sant Ignasi Sant Ignasi C.S.!. Sant Ignasi C.S.!. es.!. (Juga a Categ. Infan.) Sant Ignasi 10.- José V. Flores 11. - José Bernat 12.- Roberto Gómez 13.- Carlos Crespo 14.- Juli Muñoz 15.- Lluís Villa 16.- Franeese X. Fdez. Prat 17.- Joan Bragulat 18.- Josep Aniento Sant Ignasi Sant Ignasi C.S.!. Sant Ignasi Dr. Amigant Sant Ignasi Sant Ignasi Sant Ignasi Sant Ignasi Entrenador HOQUEI PATINS lr-2n-3r EP Escoles Esportives (Rolalori) : lniciació i pre-esport. No compelició 4t-5e EP Pre-Aleví 6e EP Aleví 1 Escolar 2 Escolar 2n ES 2n BUP/CES 1r ES 1r BUP/CES 3r BUP/COU Pre-Infant. Infantil Juven ..Junior Antics Alumnes Senior 3 Escolar 7 Federal 2a. Cat. 4 Federal 5 Federal Juvenil 6 Federal Junior Nom de l' equip 1. - Albert Raventós Sant Ignasi 2.- Albert Raventós Sant Ignasi 3.- Alex González Sant Ignasi ,4.- Xavier Raventós Sant Ignasi S. - Caries Bori Sant Ignasi 6.- David Bou Sant Ignasi 7. - Fernando Camino Sant Ignasi GIMNÁSTICA ESPORTIVA (femenina) A partir de 2n EP Activitat d'iniciació i competició (Copa Catalana), segons nivells. Grup de perfeccionament i tecnificació (18-19,30 h.). Entrenadors: Ramón Riverola i Laura Altimiras. GIMNÁSTICA RíTMICA A partir de 2n EP Activitats d'iniciació i competició (Escolar, Copa Catalana i Campionat de Catalunya), segons nivells. Grup de perfeccionament i tecnificació (18-20 h.). Entrenadors: Tere Macia, M: Carmen Ortega, Anna Pallarés i Judith Marcet. ATLETlSME Escola de 4t-Se i 6e EP: Alevins lr i 2n ES: Infantils 1r i 2n BUP/CES: Cadets 3r Bup-eou: Juniors Entrenadors: Octavi Rosés i Irina Rosés. Entrenaments i competició en Estadi Serrahima i Can Dragó (Dissabtes matí). VOLEIBOL Alevins (Se i 6e EP): Entrenadora, Nuria Bonastre. Infantils (lr i 2n ES): Entrenadora, Diana Rovira. Cadets i Juvenils (BUP/CES i COU): Entrenadora, Nuria Bonastre. JUDO A partir de 4t EP. Nois i Noies. Activitat d'iniciació i, posteriorment, canvis de cinturó en la mateixa Escola. Competicions: a establir segons nivells. Entrenador: Amal Armentano. ~ve,. bu ']V ,--00 - ~/l /220, FAMÍUA COL'LEGI N.O220 EL NOSTRE PROJECTE Els darrers anys , 10 antics alumnes i també dues noies han optat per la vocació religiosa, El fet , les motivacions, el significat i el seu sentit pregó, .. ' FINESTRA OBERTA Bolivia: Una escola que no respon a les necessitats ni als valors culturals del país i que només arriba al 36% deis nois i noies en edat escolar. COL·LABORACIONS El fracas escolar esta a I'ordre del dia , Que ha de fer I'alumne: aprovar, estudiar o aprendre? I que és el que ha d'aprovar, d'estudiar o d'aprendre? BÚSTIA DE LA UTOPIA Qui és capac; de veure I'invisible pot dur a terme I'impossible , ESTUDIS PROFESSIONALS "4 Moteurs pour I'Europe" i el seminari d'Hostaleria , Ja ho deia Cervantes: "La disciplina de las armas y del espíritu no se puede llevar adelante sin el buen gobierno de las tripas", ESPORTS En japones, judo significa camí de la suavitat. Cedir d'antuvi per obten ir la vic- HE LLEGIT El difícil art de posar paraules breus i entenedores al complicat món de sentiments i desitjos que es mouen en el cor huma, HE VIST Una innovadora reflexió sobre el poder hipnotic del cinema, No cal donar-se-Ies d'espectador "de arte i ensayo" per gaudir una veritable obra d'art, HE ESCOLTAT S' ha de celebrar qualsevol tipus de música mínimament decent que tingui exit. toria, , - - - - - - - ~ 1991 ENDAVANT, ENDINS 1 ENFORA Cal anar a fons en el nostre interior per descobrir-hi les nostres capacitats d'aprendre , de raonar, de valorar, de ser motivats, de revisar, d' estimar. I hem de descobrir la beIlesa , la veritat i el bé del món exterior tan variat i tan com plex, que sembla estar tan a I' abast, pero que és també ta n misteriós, Aquestes han de ser les tres dimensions de la nostra dinamica vital. Tres dimensions que forc;osament s'han de complementar. Tres dimensions que ens fan més persones , I per tant, la famOia i I'escola les han de procurar educar. Tots anem sempre endavant en edat. El temps ens arrossega a tots, ho volguem o no, No exclou ningú , Pero el que cal és que juntament amb l' edat avancem en el nostre dese nvolupament com a persones, Per exemple, uns nens i nenes han passat del Cicle Inicial al Cicle Mitja, I aixo no és només perque passen d'una edat a una altra sinó també perque , han anat desenvolupant totes les seves facultats. I aniran passant d'un cicle a un altre i d'un nivell d'estudis a un altre en la mesura que vagin creixent i madurant com a persones. Del nostre interior neixen grans desigs d ' obrir-nos a aquest món de fora, pero que, de retruc, ens ha d'interrogar i interpeHar. Cal arribar a coneixer I' interior fins arribar a descobrir-hi la presencia viva de Déu que ens móu a coneixer I'exterior, fins a descobrir-hi la crida que Déu ens fa , a donar-nos en I'estat de vida o en la professió que EII vulgui. Tant de bo aprenguem a mirar el nostre interior per sentir la presencia de Déu, com I'han sentida els grans cristians, i el món extern per trobar-hi la bellesa, reflex d'EII , com ho han fet els poetes, i tant de bo estiguem atents al seu c1am en la veu deis marginats del Raval, de la gent gran o deis que malviuen en el 3r món i ens sentim solidaris a mb tots, sigui n bolivians, gitans o marroquins, Pero , que vol dir creixer? que vol dir madurar? SenzilIament, anar descobrint el món del nostre interior i el món de fora i anar-Ios interrelaciona nt. Tots tenim el perill de viure sense descobrir-nos, sense arribar al fons del nostre interior, I tots també tenim el perill de no aprofundir en el món de fora , Ens acontentem amb una vida de sensacions i emocions i I'únic que ens interessa de fora és la pura anecdota o la notícia sensacionalista, Estiguem, dones "sempre a punt" (com dirien els escoltes) per a nar endavant, endins i enfora, Francesc Xicoy 1 CICLE MITJÁ Apreciar la qualitat del treba\l ben fet. Els nens i nenes d'aquest cicle ja tenen feta una etapa d'escolarització en la qual han adquirit un determinat nive\l de desenvolupament personal i d'aprenentatge. El nen d'aquesta edat esta en un bon moment de consolidació del pensament. El pensament és una elaboració personal i per aixo cal primer observar i escoltar molt. Ens proposem que els nens construeixin la seva propia visió del món on viuen . Han d'avanc;ar progressivament en el coneixement i la comprensió de tota la realitat, que se'ls presenta estranya, desconeguda, per explicar. El treba\l actiu de recerca i d' elaboració personal i en equip és lent, pero, el que s'ha viscut no s' oblida. La metodologia adient sera la de partir de l' experiencia i observació concreta cap a la generalització. Per tal d'ajudar-Ios a potenciar al maxim la seva formació i educació integral en tots els seus aspectes ens proposem els següents objectius. • Formació humana i social Promoure una persona equilibrada: Amb idees propies, amb uns valors, amb una manera de pensar i que sigui capac; d'entendre's, de col·laborar, de respectar i ajudar els altres. • Refor~ament ELS ALUMNES • Continguts academics basics. La \lengua com a mitja de comunicació (comprensió i expressió) . El\lenguatge és una eina basica en .l'aprenentatge pero també ha de ser una font de plaer. Per aconseguir una lectura eficac; cal tenir una bona percepció visual i una adequada comprensió men. tal. Matematiques. Amb aquesta area es pretén desenvolupar el raonament logic, l' agilitat mental i la capacitat d' abstracció. Eli sabet Vergés, Andreu Sans, Carme Caral, An na Fons, Davi d Ga" ardo, Davi d l. Manza· no, Xavier Soler, Marc Arnás. OPINEN El catala és molt més intens que al cicle Inicial. Els pa tis són més curts. També el Cicle Mitja és deis gra ns. El Cicle Mitja som més grans i lIavors a nem a dina r més tardo Crec que el Cicle Mitja treballem molt més i no juguem tant al pa tio El Cicle Mitja sembla que tot el que diem es per sempre. Qua n vaig mirar la classe del Cicle Mitja era molt bonica. La classe és petita pero s' esta de fabula. Tenim més lIibres i un diccionario Cada dia som més gra ns i entenem millor les coses. Em sembla que aquest any aprendrem a dividir i a ixo esta molt bé. En el Cicle Mitja he vist que els nens i les nenes han canvia t. I ara, qua n és la festa d'algú , no porta ca ra m e ls i no ca nt e m canc;ons d' a niversari . Al cicle inicial teniem tres patis i a cicle mitja només en tenim dos. També estic contenta del passadís on estem i de moltes coses més. Creiem que, en la formació integral deis alumnes del C.M., la catequesi és una pec;a fonamental. Al \larg del cicle hi ha tres moments forts: I'entrega solemne deis Evangelis, la celebració del sagrament de la Reconciliació i la participació, per prim2ra vegada, en la celebració de I'Eucaristia . Els catequistes (pares, mares i mestres) acompanyem els nens i nenes en el camí que porta a coneixer, estimar i viure Jesús, el ressucitat. Equip de professors del C.M. i assoliment d'habits Saber escoltar. Reflexionar abans de qualsevol actuació. Fer silenci quan calgui. Ser conscient de les seves responsabilitats. Aprendre a organitzar-se. Iniciar-se en les tecniques d'estudi. No CRfC~ FUNcf,()N"·· • DoNes A lA Tl!l.E I . :rO'¡ciOlJA t1JQE -;F ts (( WA "PAS'~••• T"IU....__ --r A-o-_ _- J 2 . ~ VOCACIONES RELIGIOSAS ASSOCIACIÓ DE PARES Hay un hecho que seguramente ha pasado desapercibido para muchos de vosotros, pero que me parece muy significativo : en los últimos diez años, más o menos, han entrado en la Compañía de Jesús diez antiguos alumnos del colegio , y también dos chicas han optado por la vida religiosa, una del Corazón de María (Lestonac) y otra de las comunidades de la Madre Teresa de Calcuta. Per primer cop en aquest curs, es reuní la junta de I'Associació el passat 30 d'octubre. A I'anterior número de A UNA ja us varem comunicar que enguany els membres de la junta eren especialment actius, i així ho van demostrar aquell dia. Un deis objectius prioritaris de la junta és el d'aconseguir apropar el coHegi als pares de famOia. Amb aquest fi animarem els delegats a organitzar activitats amb els pares de les diferentes seccions, per tal d'establir una comunicació flú'ida entre tots. La inquietud pels temes socials ens porta a convocar una reunió el dia 7 de novembre. Voluntaris i responsables de Caritas, del Centre Gavina , del casal del Raval, de I'associació "Amics de la gent gran " i del centre Arrels exposaren les activitats que duen a terme i expressaren la necessitat de poder comptar amb persones voluntaries per tal de realitzar les tasques més diverses. Us animem a col'laborar activame·nt. Per a qualsevulla informació adicional, us podeu posar en contacte amb el matrimoni Vives-Xiol o bé, amb I'assistenta social del Col'legi , Isabel Comas. El P. Xicoy desitja tornar a instaurar , de bell nou , I'Eucaristia familiar del dissabte a la tarda. El matrimoni Guerra-Manresa és I'encarregat, per pali de I'associació, per a organ itzar tot allo que calgui. La Coral de pares continua activament, tot participant en concerts, i té previstes una gran quantitat d'actuacions. D'entre elles, volem destacar el concert de Nadal a benefici del Centre Gavina. Sabem que cal refon;ar algunes veus, especialment tenors; per tant, convoquem des d'aquí tots aquells que tingueu un cert sentit de I'o'ida i ganes de cantar. Per ampl iar aquesta informació us podeu adre<;ar al matrimoni Rodés-Galobart. Els idiomes sempre han estat motiu de preocupació. Aquest any, una comissió estudiara la possibilitat de contactar amb altres escoles per establir algun tipus d'intercanvi. Cpm sempre , estem oberts als vosh'es suggeriments. Es una alegria comprovar que esteu disposats a participar-hi. Adolfo Romagosa, Carmen Torralva, Presidents Son compañeros que acabaron el colegio en 1979 (Silvestre Falguera, Luis Sánchez-Gómez), en 1980 (Xavier Melloni, Josep Sois), en 1982 (Mele Sois), en 1983 (David Guindulain) , en 1984 (Joaquín Menacho), en 1986 (Antón Clarasó, Marcos Vilarasau) y en 1987 (Alexis Bueno, Jaume Flaquer y Blanca de Miguel). Algunos de ellos entraron en la vida religiosa justo al acabar el colegio, otros lo hicieron en plena carrera universitaria y otros al término de la carrera o después de un tiempo de trabajo (químicos, abogados, ingenieros,... ). Todos ellos han cursado sus estudios aquí con nosotros, han vivido las mismas circunstancias, han recibido la misma educación. Con los más jóvenes posiblemente habremos coincid ido subiendo la cuesta de Carrasco i Formiguera , o un sábado por la mañana haciendo deporte , o quizá alguno ha sido catequista nuestro cuando éramos pequeños. El que hayan elegido una vida "entregada a los demás", merece unas palabras. Por una parte , para darlo a conocer porque es · un motivo de alegría; por otra, para explicar por qué hoy en día hay chicos y chicas que siguen respondiendo a una llamada interior, que es más fuerte que ellos mismos. El seguimiento como cercanía de Jesús ¿Cómo les ha ido surgiendo esta llamada, esta vocación? ¿Por qué han tomado la decisión de dejarlo todo y seguir a Jesús? Creo que hay tres elementos o realidades que influyen , y aunque se suelen dar a la vez, los voy a especificar por separado. En primer lugar, tiene gran impOliancia el ambiente familiar: los valores que se viven en casa, el ejemplo de los padres, la manera familiar de ser cristianos, ... Un segundo elemento que entra en juego sería la acción en servicio de los demás, que puede ser múltiple: trabajos sociales propuestos por el colegio , catequesis de los pequeños, un campo de h'abajo en el Raval o con minusválidos, ... Poco a poco uno se plantea si aquello que hace gratuitamente unas horas a la semana tiene sentido o no, o si tiene sentido hacerlo de una forma permanente, poniendo tu vida a disposición de los demás. (Esta reflexión se la hacen muchas más personas, no sólo aquellos doce ; y con toda honradez unos creen que lo deben hacer denh'o de una vida matrimonial, y otros son llamados a hacerlo en una vida consagrada. No es por evasión , es por entrega. Ya San Ignacio decía que "el que no vale para el matrimonio, tampoco vale para la vida religiosa"). personas concretas, "a una multitud" , "a todos". La vida religiosa sería una manera de seguir más de cerca, con todo lo que tiene el seguimiento de novedad, movimiento y creatividad. Porque Jesús no pide que le sigan para algo concreto, pide simplemente que le sigan. No se trata de buscar seguridades, sino de vivir en continua búsqueda sin llegar a instalarse. La tercera realidad, y la más importante, es que un día se ha cruzado en tu camino la persona de Jesús. Cuando empieza a resonar en tu corazón aquello de que "lo que hicísteis a uno de estos hermanos míos más pequeños, a Mí me lo hicísteis", descubres que el misterio de la persona humana, su dolor, la injusticia en que vive, te va desvelando al mismo tiempo el misterio de Jesús . De forma más explícita, la experiencia personal con Jesús pudo haber empezado en un retiro , en unos ejercicios espirituales, en la lectura del Evangelio, en un grupo de amigos que se plantean cómo vivir la fe, ... y el ideal se fue concretando en una persona, en una amistad. El encuentro con Jesús te "altera", te afecta, te hace vulnerable ... Aunque se hagan religiosos en una Orden o Congregación institucionalizada, no se trata de repetir lo que otros han hecho, sino de tener la libertad de descubrir la concreción de la vida religiosa en un momento histórico , según un carisma determinado. Se habrá de recurrir al "discernimiento" personal y colectivo, pues el camino no está trazado de antemano. Tienen un futuro abierto, gracias a los pasos que va dando el Señor en su caminar original y siempre nuevo. Y piensas que tiene sentido apostar la vida por Él , el hombre para los demás, que puso su vida al servicio de hombres y mujeres de su tiempo y de todos los tiempos. Así va surgiendo la presencia de Alguien más grande , que va llenando tu vida de alegría y le da plena significación. Acción de gracias Para un colegio de la Compañía , que haya personas que de tanto en tanto sean capaces de poner su vida al servicio de los demás de una forma permanente, es algo que llena de alegría y de sorpresa. Como toda vocación religiosa es don de Dios, hay que dar gracias porque también en el colegio, a través de su infinidad de actividades, ha habido gente dispuesta a oír y a responder esa llamada. Por eso de vez en cuando el colegio tiene un.sentido más profundo, es también camino de esperanza . El seguimiento como movilidad tras Jesús La imagen del seguimiento es la que usa el Evangelio para expresar lo que es ser cristiano. Ser cristiano es seguir a Jesús. Las palabras de Jesús, "ven y sígueme", según el Evangelio, las dice a Ignacio ViJa, sj. 3 LA CASTANYADA DE LA QUITXALLA AMB LA VELLA MARIETA FINESTRA oBERTA LA EDUCACIÓN EN BOLIVIA Descorrer el cortinaje de la realidad latinoamericana, im plica desgajar una herrumbrosa estructura, sostenida por una lógica educativa reproductora de un sistema atrasado y dependiente. Bolivia puede ser más que un punto referencial. En ella concurren todas las formas de la educación obsoleta como eternizadores de su profunda crisis. "La educación es la más alta función del estado", reza una de las tantas ironías constitucionales, porque la escuela no responde ni a las necesidades ni a los valores culturales de país. Se trata de una educación altamente excluyente. Cerca del 64% de los niños en edad escolar quedan al margen; de los cuales más de 90% pertenecen a las áreas rurales. Esto explica la elevada tasa de analfabetismo, un 50,3%, al tiempo que revierte en la ruptura entre desarrollo y Estado, conciencia de transformación y ausencia de las grandes mayorías. Es decir, constituye la condena a la que un modelo de libre mercado constriñe su evolución, si no ejerce la violencia económica o se apoya en el narcotráfico. La aguda crisis estructural es determinante para el sostenimiento de una política educativa que invierte únicamente el 1,3% del PNB, del cual el 90% se destina a cubrir sueldos y menos del 1 % a infraestructura y recursos didácticos. Esta mala distribución no explica las escasas 5.000 ptas. que gana el profesor, pero sí empujan al abandono del magisterio. Infraestructuralmente, ya en 1988 el déficit de aulas dejaba a más de 54.000 estudiantes a la intemperie. Hoy, la multiplicación de las escuelas privadas, carentes de las mínimas condiciones, tampoco emerge como la mágica solución, pues apenas el 34,9% del alumnado termina el 5.° básico y las cifras del bachillerato han bajado al 11,9%. Si a esto añadimos el recorte presupuestario de las universidades y su fuerte inclinación al sector terciario, en detrimento de las carreras técnico-productivas, consolida una estructura incapaz de desarrollar las enormes riquezas potenciales de un país contradictoriamente pobre. rl Tres décadas atrás, Mariano Baptista Gumucio, en su libro Salvemos a Bolivia de la Escuela, decía: " ... Sus contenidos han matado nuestra cultura ancestral e impuesto códigos extraños como aquello de 'LA DAMA COME TARTA"'. En un país donde los pobres no tratan a diario con "DAMAS", cuando "COMER" es un problema y por toda "TARTA" tienen patatas. Sin embargo, en estas horas el "Mago", como le llaman sus discípulos, funge de Ministro de Educación y los contenidos actuales son: "LA DAMA CONTINUA COMIENDO TARTA". HO HEM ACONSEGUIT! A partir del 30 de novembre Inici de [' Advent Reanudarem [,Eucaristia familiar A la Capella del col·legi Tots els dissabtes, a les 19,30 h Si no participes regularment de cap comunitat de fe Si la trobes a faltar Si desitges un ambient familiar Si ho creus convenient per a1s teus ftlls i per a tu mateix. Finalmente, sólo una educación liberadora puede contribuir a forjar una sociedad justa y solidaria, revalorizando la cultura autóctona, adecuando nuevas tecnologías y combinando el estudio con el trabajo. En síntesis, una escuela para la vida. US HI ESPEREM . La Comissió de Pastoral Javier Rodríguez, Sociólogo 4 I ·1 . COL.LABORACIONS No debemos olvidar que el niño tiene otras capacidades, aparte de las intelectuales y, que sin ellas, no se pueden conseguir éstas. Tiene actitudes que le hacen preferir una materia u otra; un profesarla otro/a. Estas actitudes se detectan a edades tempranas y se pueden modificar, en el caso de las negativas, con aprendizajes escolares hacia actividades que proporcionen "disfrute" dentro de una materia. En todas las materias se puede lograr este objetivo . Tienen destrezas que se deberían aprovechar para motivarlos. Así también, poseen estrategias para controlar su conducta en cuanto a lo que piensan y aprenden , e informaciones que les llegan por diferentes conductos, lo que nos lleva a pensar que tienen opinión. En la mayoría de los casos no se aprovechan al máximo las habilidades de los niños. Y no se aprovechan estas habilidades porque no se puede. La relación entre el niño , el tiempo, la cantidad de alumnos por clase y el programa a desarrollar, no es coherente. ¿Por qué esta prisa por explicarles cosas nuevas si no tienen introasumidas las anteriores? ¿Por qué no desgranar el programa en aquello que realmente es esencial para el alumno (la base), que le sirva para superar la materia en el próximo curso? Algunos profesionales "padecen " porque no podrán acabar el programa, cuando en la realidad eso tiene una importancia relativa . Lo que es verdaderamente importante es que lo que hayan aprendido hasta el momento, lo hayan asim ilado. ¿Es importante que al alumno se le enseñe mucho o, por el contrario, se le enseñe a caminar para que aprenda a aprender? ¿Qué importa más, lo que sabe o cómo ha llegado a saberlo? EL FRACASO ESCOLAR ¿Es importante que a los alumnos se les enseñe mucho o, por el contrario, se les enseñe el camino para que: observando, identificando, clasificando, elaborando, enunciando, analizando y demostrando, sepan "poco"? ¿Qué es más importante , atiborrarlos de conocimientos, o enseñarles a aprender? ¡Qué preguntas! y, ¿cuántas respuestas hay? Personalmente me inclino por una. Pero los alumnos, ¿por cuál se inclinan? Conociéndoles, en términos generales, por la que comporte menos trabajo. Me preocupa. He pensado muchas veces, ¿por qué esta apatía por el estudio? Muchos son los padres que no saben qué hacer para que el niño apruebe . Algunos se aproximan más a la realidad y dicen, para que el niño estudie. Otros quieren saber por qué no estudia . Yo preguntaría, ¿qué hemos de hacer todos para que el niño aprenda a aprender? Algunos adultos, si el niño no cubre los objetivos en su enseñanza-aprendizaje, con toda la buena intención del mundo, le ofrecen premios: "Si apruebas te compraré la moto". O: ','Irás a talo cual lugar de vacaciones". Si con estos premios el niño aprueba, sin ellos también podría aprobar, seguro que rinde por debajo de sus posibilidades. Si no aprueba, pueden ocurrir dos cosas: que no se le haya ofrecido lo suficiente; o que realmente no pueda llegar a asimilar lo que se le pide . A estas dos clases de niños me refiero . En el primer caso, no estudia por falta de motivación y, entiendo que ésta, se tiene cuando existe un reto o un interés (por tener una moto o cualquier premio deseado por el niño). Estos premios le pueden motivar para presumir, o para tener aquello que tanto ha deseado durante el año . Pero no le motivan para aprender. En el segundo, no aprende porque no entiende, y no estudia, también, por falta de motivación . Al no entender, no aprende; al no aprender, no aprueba los controles y, el niño que no aprueba ningún control se desmotiva. ¿Cuántas veces, a nosotros los profesionales, algún alumno nos ha dicho: " .. .si no aprobaré"? Y ésta es, desgraciadamente, la mentalidad tanto de alumnos como de padres, cuando la realidad debiera ser otra muy distinta. Se debería cambiar el verbo "aprobar" por "aprender" y nos daríamos cuenta que cada niño aprende a su ritmo pero todos , al final, llegan a la meta. Otra de las causas que influyen en el fracaso es el hecho de que el matrimonio trabaje y, en las edades más tempranas, que es cuando el niño necesita más atención del padre o de la madre, éstos no estén. Claro que esta circunstancia es un hecho inalterable en la sociedad moderna y hemos de asumirlo como tal, pero es triste ver cómo algunos padres que no tienen tiempo para sus hijos, cuando llegan las notas, les exigen que sean las mejores. ¡No es justo!. Desde edad temprana, enseñamos a los niños a hacer las cosas pero, en general, no se les enseña para qué hacer esas cosas, para qué sirve lo que hacen. La mayoría las hace mecánicamente y, muchos de ellos, pierden posteriormente el interés. Como además, muchas de las situaciones son repetitivas, algunos, muchos, adoptan una postura apática por aquella asignatura. En las actuales estructuras no se les fo menta la curiosidad, el placer por descubrir y, mucho menos, el placer de disfrutar con el trabajo que se les manda . Suerte que la reforma educativa lleva implícitas estas cuestiones. Jesús Frauca IMATGE EN VIU DONes MIRA QUE TU ... 5 Alicia Mas, 4t I. i S. AGRUPAME SANTI EL " X Anive \' LA LLEI ESCOLTA: Ens esforcem a mereixer confian~a i fem confian~a a tothom. Vivim la nostra fe i respectem les conviccions deIs altres. Aprenem a ser útil s i afer servei. Som germans de tothom i treballem per la pau. Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món. Defensem la natura i protegim la vida. Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots. Som decidits i afrontem les dificultats sense por. Estimem el treball ivolem fer bé les coses. Aprehem a estimar i a jugar neto AVENTURA AVENTt I ~T al Passat,GRÁCIES ESCOLTA [GNASI CAU" al Futur, sí! 1992 ersari s A principis de 1982 l'Ignasi Feliu va fundar l' Agrupament. Des d' aleshores uns 400 nois i noies i uns lOO caps n'han estat o en s6n membres. Penseu en quants taUers, gimcanes, sortides de cap de setmana, pujades a Montserrat, campaments de Setmana Santa i d'estiu, jocs, descobertes, vetUes, dances, can~ons, serveis, eucaristies, promeses, compromissos, excursions a la neu, festes, .. . fets en deu anys. 1 els que farem! EIs Protagonistes ORA í 1 1 Truc Daines (8-10 anys) Guíes (11-13 anys) Caravel.1es (14-16 anys) (17-18 anys) ,.... A QUATRE BANDES QUINS FETS CONCRETS ET FAN SENTIR RACISTA? Jordi Serra, lrCES Anna Saurí, Merce Sala (XE), Tutora Se EP Jaume Cuenca, Pare Ir ES i 6e EP Jo crec que en un moment determinat tots podem ser racistes. En mi, el racisme el desencadena el sentir i lIegir, en els miljans ·de comunicació, notícies sobre crims, atracaments i afers de drogues comesos per estrangers. Per tant, la maldat és la que desencadena en mi el racisme . Crec que cap fet em fa sentir racista, ja que no concebo discriminar ningú per motius de rac;a. Una altra cosa és que pugui estar en contra de persones, siguin blanques o de color, que tinguin conductes antisocials. Pero caldria veure la culpa que té la societat en aquestes conductes. No sóc racista!, i sincerament, i en el fons del meu cor, no sóc racista, estic i crec que tota rac;a, cultura, creenc;a ... són respectables. Dins d'unes coordenades normals d' educació i respecte mutu entre persones, crec que no hi ha 1I0c per a reaccions de tipus racista . Fora d' aquestes coordenades és possible l'aparició del racisme, pero potser lIavors hauríem de donar -li un nom diferent al racisme. cou , BÚSTIA DE LA UTOPIA RACO DE " PREGARIA "Només qui és capar; de veure I'invisible, pot dur a terme l'impossible" Bernard Lown, Premi Nobel de la Pau 1985 DÉU MEU, Vós sou la meva vida; si us abandono; no puc fer res més que sedejar. EIs condemnats sedegen a I' infern , perque no tenen Déu . Vull revestir-me d'aquella nova naturalesa que us anhela tant, impulsada per l'amor, que arriba a vencer en nosaltres el temor d'aproparnos a Vós. Vinc cap a Vós, Senyor, no solament perque sense Vós sóc infelic;, no solament perque sé que us necessito, sinó perque la vostra gracia em mou a buscarvos. Vinc amb un gran temor, pero amb un amor més gran encara. A mesura que passin els anys, e l cor es tanqui i totes les coses es tornin carregoses, feu que mai no perdi aquest amor jovenC;a i desitjós de Vós. Com més jo refusi d' obrir-vos el meu cor, que sigui n més intensos i més plens el vostres toes sobrenaturals, i més peremptoria i eficac; la vostra presencia dintre meu. Veure l'invisible més enlla d 'uns ulls que et demanen que els teus deixin de ser durs, que deixin d'escopir indiferencia i menyspreu . Veure l'invisible més enlla d'a110 més visible de tot: el color d'una pell, la forma d'uns trets, l'estranyesa d'uns costums, d'una vestimenta, d'una olor. Ser capac; de veure, en l'altre, aquella part de tu mateix que te'l fa proper; aquella part diferent que pot enriquir el teu universo L'invisible és en nosaltres una font inesgotable de diferenciació, de contraposició davant deis altres. Allo de nosaltres que no es veu ens fa diferents, i ries, i interessarits. El nostre món és cada cop més uniforme, més ensopit, més transparent. Fem-Io creatiu i fecund amb les nostres diferencies. Sapiguem descobrir, en els altres, reductes de novetat d'on pouar forces per a un món més pie, més vital, mixt, on res no sigui impossible perque els nostres ulls ho desvelen . John H. Newman John H. Newman, natural de Londres, estudiant en el Trinity College d'Oxford. Pastor de la Parroquia Anglicana de Sta . Maria d'Oxford. Els estudis histories el porten a I'Església Catolica. El 1879, Lleó XIII el nomena Cardenal, amb alegria de tots els anglesos. Fer visible allo invisible. Alimentar-ho de lIum i cridar-ho a l' existencia. Lola Peralta, Professora CES 8 ESTUDIS PROFESSIONALS SEMINARI D 'HOSTALERIA AFECCIONATS És el nostre primer any de T urisme i, per tant, ens varen oferir fer uns seminaris optatius; un d'ells era d'hostaleria. Vam formar un grup de 30 noies. El seminari constava de dues parts: Sala i Cuina, i ambdues parts tenien uns continguts teórico-practies. La part més exitosa fou la practica de cuina, en que nosaltres mateixes vam poder tallar verdures, decorar a lguns plats, fer salses per acompanyar, diferents talls de patates, cana pes, que a continua ció vam degustar molt saborosament. La part més divertida va ser la pastisseria, en la qual vam poder veure com un exceHent pastisser feia pasta de fu 11 , mousse, pastes de te, i boníssimes lioneses de xocolata i nata les quals vam assaborir I'últim dia. A la part de sala, varem parar taula, aprendre a doblegar tovallons al mateix temps que vam fer i provar crepes flamejants. L'últim dia vam gaudir d'una c1asse de coctels que anaven des d'un San Francisco a una creació propia. Com a conclusió, hem de dir que I'ambient va ser molt agradable i divertit, i també va servir per a coneixer els nostres futurs companys de primer de Turisme. Hem de donar les gracies als nostres bons professors alhora que volem dir que se'ns va fer curto Fins la propera! AL FOGÓ MANDONGUIL{.ES DE BACAL A Cuit el bacalla amb aigua i sal, el posaras a escóner, li treuras les espines i I'esqueixaras i el pastaras, tirant-hi els ous corresponents, pa ratllat, totes les especies, julivert, menta , un xic de formatge ratllat i un pols de pebre. Fes les mandonguilles de forma rodona, frege ix-les amb oli i després tira-les dins d'una mica d 'aigua calenta amb sal. Li afegiras un poc d 'oli amb alls fregits. Picaras una salsa d'avellanes amb una mica de pa remullat en aigua i vinagre. La desfaras amb el mateix brou de les mandoguilles. Després la tiraras a la cassola juntament amb les mandonguilles i Ii faras donar un parell de bulls. Esther Coba, 2n Hostaleria Ana Conde, Mónica Coves, Mireia Cucurull '''4 MOTEURS POUR L'EUROPE" . , . t- '.. I ' . ~A6" . ,.,: BADEN WURTEMBERG CATALUNYA LOMBARDlA I . RHONE-ALPES El passat 11 d'octubre, va tenir lIoc al Lycée Technique Ste. Barbe de Lyon , la primera trobada d'Escoles Tecniques i Professionals cristianes d'aquestes quatre regions. Per part de St. Ignasi, hi varen assistir : F. Xicoy, Director General , i E. López Viguria , Director d 'Estudis Professionals. L' objectiu inicial era establir contacte entre Escoles de concepció similar, per tal d' establir relacions i facilitar intercanvis i estades a empreses per als estudiants. També es va considerar la creació d'un projecte d 'associació (E.P.E. "EducationProfessions-Europe") que reuneixi totes aquestes institucions i pugui fer de suport als objectius d'aproximació en els camps ja esmentats, i obtenir ajudes de la CEE. La recepta a l' ordinador EL MÉS MENUTS FAN··PANELLETS 9 ESPORTS - . EL JUDO: UN NOU ESPORT ESCOLES ESPORTIVES (Rotatori) El Judo és un esport amb historia. Aquesta afirmació pot interpretar-se en dos sentits: suposar-li una gran antigu itat i considerar la seva maduresa en els dalTers anys, amb l'adqu isició de solides estmctures. Analitzem el significat del seu nom: JU : Suavitat i forma de cedil'. DO: Principi o camí. Així doncs, "camí de la suavitat" amb la implicació de cedir d'antuvi per obtenir finalment la victoria. El Judo va néixer del Jujitsu , metode d 'atac i defensa amb les mans nues , practicat pels guerrers samurais japonesos. Dos-cents anys després, el 1860, Jigoro Kano, inicia aquesta doctrina amb la pretensió d 'educar físicament, moralment i filoso fica. Dona al Judo la seva configuració com a esport. Establí les primeres normes , dissenya el Judoqui (vestimenta del judoka) i el va difondre internacionalment. En I'adualitat, la practica d 'aquesta activitat esportiva ind ividual esta recomanada per psicolegs i educadors d 'arreu de l món , a ixí com per la UNESCO. Ajuda la millor integració social , calma la nostra agressivitat, i perfila la personalitat en el contacte amb altres judokes. A Sant Ignasi , iniciem enguany la practica del judo com a esport propi, ates que des de fa dos cursos donem informació en les Escoles espOliives (Rotatori). A partir de 4t de Primaria , tots els dimarts i dijous ens trobem a les 17,00 h. (9-12 anys) i a les 18,00 h. (a partir de 14 anys). Nois i noies. L'ambient és molt agradable en el nou tatami del gimnas. De moment més de 50 esportistes encap~alen el judo al Col-legi. Arnald Armentero, C inturó negre 3r Dan, Mestre Nacional i professor del Co¡'¡ egi JOCS ESCOLARS La Primera Fase deIs Jocs escolars (octubre 91-gener 92) ens permet observar el desenvo lupament de l'esport a Sant Ignasi i define ix el nivel! tecnic i físic deIs nostres equips. La c1assificació d 'aquesta Primera Fase permetra als organ itzadors (Consel! de l'Esport Escolar de Barcelona) confeccionar una segona fase (febrer-maig 92), competitivament equilibrada. ELS NOSTRES EQUIPS FUTBOL INFANTIL FEDERAT BÁSQUET CADET FEDERAT Camilo Fabra, Ivan Obach, Alberto Palomo, Javier Bad ía, Gerardo Frontera, Jordi Olius, Joan Marí, Oriol Guerra, Ernest Aguilar, Miquel Casanovas, Francesc Buxó, Javier Clotet, Jofre Riera, Joan Castella, Jorge de Felipe, Raú l Sorolla. Entrenador: José V. Flores. Robert Alti sén, Alejandro de Anta, Raúl Beloto, Pab lo Bofill, Alejandro Barba, Jordi Carrés, Miguel Fernández-Rodríguez, Joaquim Guillem, Josep M: Llobet, Alejandro Martínez, Marc Poles, Héctor Serrano_ Entrenador: Jordi Mumbrú. 10 HE VIST HE ESCOLTAr ' HE LLEGIT "EUROPA" DINAMARCA 1991 Inf: Jean Marc Barr-Barbara Sukowa-Udo Kier Dir.: Lars Van Trier El cine puede entenderse de muy distintas formas. Para unos, como un gran espectáculo destinado a la diversión y evasión del público. Esta concepción simplista es la predominante en la industria cinematográfica actual sin ninguna otra función que la de entretener. Sin embargo, por encima de su carácter espectacular y masivo, es también un arte y, de tanto en tanto, surgen películas que logran recuperar esta cualidad. "Europa" es uno de estos ejemplos de cine artístico tan poco frecuente en las carteleras actuales. En "Europa", premiada recientemente en los festivales de Cannes y Sitges, el argumento es una leve excusa para desarrollar una fascinante y onírica sucesión de imágenes que logran envolver al espectador en una atmósfera fantástica e ineal. La trama argumental , claramente deudora del maestro Hitchcock, termina por desinteresar al espectador, aunque nunca llega a abunirle. Es un film visual y pocas son las películas que logran transmitir tantas sensaciones. Rodada en blanco y negro, con algunas escenas en color, "Europa" es una innovadora reflexión sobre el poder hipnótico que posee el c ine. Así, en el magnífico prólogo , la sugestiva voz del narrador nos introduce en un mundo formado exclusivamente de imágenes que buscan crear una fascinación que llegue más allá de una respuesta emocional. Los diferentes planos y secuencias prodigiosamente creados por el directo;' Van Trier, tienen una atmósfera onírica que dotan a la película de un carácter eminentemente experimental. Esta atmósfera conseguida gracias a la gran fotografía y I~s sorprendentes transparencias queda, sin embargo, perjudicada por la confusa e inútil trama que desarrolla la película. "Europa" es un film que, pese a sus limitaciones estrictamente argumentales, logra devolver al cine su carácter de obra de arte. Es una obra compleja, fascinante y polémica que debería ser vista por todo espectador con ganas de encontrar una experiencia innovadora y estimulante. "Europa" es una de las películas más importantes de esta década y un antecedente obligado a la hora de hablar del cine como expresión artística . Israel Ruiz, COU "PASION CONDAL" (1991) EL JARDINERO Rabindranaf Tagore Ed. Edaf. Madrid 1985 Debo confesar que éste fue mi gran descubrimiento del pasado verano. En una de esas tardes soñolientas y calurosas, cayó este libro en mis manos, casi como un olvido del tiempo. Sin saber muy bien por qué me encontraba ojeando un libro en el que , como mucho, encontraba un tanto exótico el nombre del autor. Deslicé mis ojos por esa especie de poemillas numerados y casi al instante sentí como una lanzadera de palabras que me llegaba al corazón, que se afectaba con sorpresa , dormilón y perezoso. Más tarde certificaría mi ignorancia al informarme de que Rabindranat Tagore fue Premio Nobel de Literatura en 1913. ¡Este había sido mi gran descubrimiento! Tagore es un poeta de la belleza y del sentimiento , escritor sin complicaciones, con esa sencillez y delicadeza que hace a las cosas profundas y transparentes, y con ese lirismo que exalta la estética llevándola incluso hasta un cierto misticismo, "Este amor entre tú y yo es sencillo como una canción" (XVI). Conoborado quizás por esa imagen difusa de la India exótica , perfumada y flo tante; unas veces brillante, llena de colorido, otras más cálida, más reposada, cargada de espiritualidad. Tagore seduce y el lector se deja seducir. Quizás este curioso escritor indio descubra en nosotros aipectos de nuestro mundo interior que no apreciábamos en medida, quizás sus palabras nos conmuevan el corazón , quizás nos enseñe un poco de esa desconocida sabiduría asiática, .. . Lo cierto es que disfrutaremos de una lectura, cuando menos, agradable . Rafael de Gispert, COU Marta Puiggrós, 4t EP Los Manolos Cada estiu apareixen en el mercat musical les conegudes "can<;ons de I'estiu" (composicions molt simples que I'únic objectiu que tenen és el de sonar durant dos o tres mesas a qualsevol bar, nidio, pub, .. .). Aquest estiu hem hagut de suportar dues can<;ons d'aquest e~til "Sopa de Caracol" de Banda Blanca i "AlI my loving" del grup Los Manolos (versió d'una can<;ó deIs Beatles). No cal perdre el temps en els primers; la música (com tates les arts) és el termometre que indica el nivell cultural d' un país, aquest grup justifica allo que tots sabem: Espanya és el millar Iloc per als pseudo-artistes, no hi ha bona música (i , si n'hi ha, ningú no la prol}1ociona) . Es interessant comentar el fenomim deIs "Manolos": un grup de cantants de rumba que han recuperat aquest estil , condemnat a I'oblit i la marginació d'un temps en<;a. Aquest aspecte jo el considero molt positiu: qualsevol tipus de música mínimament decent que tingui exit és quelcom que s' ha de celebrar per tots en un mercat musical en el qual, en general, triomfa el més promociona!. Les can<;ons del disc es mouen dins del . mate ix estil (la nova rumba) pero introdueixen una modificació: fer versions de can<;ons ja conegudes per tots (potser ha estat la c1au del seu exit). Canten can<;ons deIs Beatles, de Frank Sinatra (Strangers in the night), el c1assic "El meu avi" (una versió que pot sorprendre més d'un)' Juan Luis Guerra (Carta de amor), del gran Gato Pérez i de Pere!. Aquest és, sense cap mena de dubte , el 'millor disc de les "can<;ons de I' estiu" (espero que algun dia els bons músics tinguin exit sense haver de recórrer a ser "el disco del verano"). Xavier Baró, COU LA TIRA ~~ 1'\ I -' \ , •• < ,/ ,, .¡ e~ " -" .'" .... ' - , . 11 • . ' :, . , '\ QUI ÉS QUI? La gente está bastante contenta, lo que pasa es que como Fraga estuvo con Franco tiene un poco de mala imagen, bueno, cada uno tiene sus ideas pero ... yo, como político lo encuentro bueno, en mi pueblo mismo hizo una carretera nueva. Antes sólo había una, sí, era buena, pero había que dar mucha vuelta, ahora para la gente que viene de la parte de León y de Zamora coge mucho más directo. ¿Qué tal aquí en el "cole"? Muy bien ... ahora desde el mes de febrero que se jubiló el Sr. Marcial encabezo la lista del personal de mantenimiento. ¿y esto qué supone?, porque este colegio es grande, es casi como un pueblo, debe ser casi como ser el alcalde. Sobre todo al principio de curso cuando todos vienen de vacaciones, se lía siempre un poco de jaleo . Entre las obras, aparte las aulas, que hay que cambiar sillas y mesas de unas a otras, arreglar despachos, etc ... todo esto y otras cosas que hay por la casa. Que si a uno hay que colgarle un corcho allá, que si a otro un cuadro, que si a otro esto, que si a otro aquello y ¡claro! los tienes que tener a todos contentos. Todo a la vez no puede ser, pero vaya ... la gente, según tengo entendido, está muy contenta conmigo. Entrevistamos hoya José Estévez De cara al verano que viene, con las olimpíadas, el hecho de que el colegio se transformé en un albergue, ¿que supondrá para ¿José, de dónde eres? Yo soy de un pueblecito, bueno, de una aldea de la provincia de Orense, cerca de una estación de esquí que me parece que es bastante conocida. Se liama Cabeza de Manzaneda. tí? A muchos de nosotros nos tocará trabajar, será una cosa fuera de lo normal. La gente espera a ver qué va a pasar, a pesar de que va a venir personal de fuera , alguien que sepa cómo funciona esto tiene que haber. ¿Cuándo viniste al Colegio? Yo llegué en el año 1963, con diecisiete años. Vine directamente desde Galicia, me ofreció la posibilidad de trabajar aquí el Sr. Marcial, que a hora se ha jubilado. Para nosotros vuestra colaboración el día de la fiesta mayor ayudándonos a transportar paquetes, mesas, sillas .. . es muy de agradecer, ¿qué supone ese día para vosotros? Esto de la fiesta sí que es una cosa que la encuentro yo muy bien, porque viene la gente aquí, los chavales, los padres de familia , los profesores, entregados todo el mundo . Desde que se empezó ya con el Sr. Comas, siempre me a tocado venir a trabajar y muy bien ... estos dos últimos años ha ido mejor porque podemos transportar las cosas de peso con el "Dumper" que compró el colegio, pero vaya , la gente que viene a trabajar el día de la fiesta también está contenta. ¿Cómo es que sois tantos gallegos aquí. ¿Es que vais tirando uno de otro? La verdad es que sí, vamos tirando unos de otros. Yo tenía a un primo mio trabajando aquí, así que le escribí una carta a ver si me buscaba trabajo. Yo había estado estudia ndo durante cinco años, en los salesianos de allí. No en mi pueblo, sino a unos quince kilómetros, estaba interno y los fines de semana iba a casa. ¿No echas de menos tu tierra? ¿Porque Galicia es algo muy especial, ¿no? Sí que la echo de menos, aunque a hora ya estoy bastante acostumbrado , porque mi mujer es catalana y tengo un chaval de 18 años que, bueno, pues ha nacido aquí; además todos los veranos vamos allá, bueno, también hay otro sitio que me gusta mucho para ir en verano que es Portugal, Lisboa, Estoril. .. a mi señora aquello le enca nta . José te agradecemos estos momentos que nos has dedicado, y te deseamos mucha suerte y también mucha paciencia, especialmente este verano con las olimpíadas. Adolfo Romagosa, Carmen Torralva De todas maneras la diferencia entre Cataluña y Galicia debe ser bastante grande; porque ésta es una tierra de prisas y carreras, en cambio Galicia, aparentemente, es una tierra más tranquila, ¿no te parece? Desde luego hay mucha diferencia, a unque últimamente la situación está cambiando. Las carreteras han mejorado muchísimo y el turismo ha aumentado bastante, cada vez se ven más coches con matrículas del resto de España. Un sitio que ha crecido mucho ha sido Vigo, ahora entre Vigo y Coruña hay mucha competencia. Si, por ejemplo , traen un cantante bueno para Vigo, los de Coruña tienen que copiar en seguida, no pueden soportar que les pasen por encima. CONSELL DE REDACCIÓ Pares de famIlia: Francina Alsina, Ferran Cortés, Adolfo Romagosa i Carme Torralva. Professors: Marc Casanova, Joaquim Fernández-Díaz, Vicky Huerta, Ventura Mariné, CarIes PortabelJa, Carmina Sola-Morales, Margarida Vida/. Alumne: Marc VilJanueva, COu. REVISTA A UNA CoHegi Sto Ignasi Carrasco i Formiguera, 32 08017 Barcelona y Fraga, ¿va bien allá? 12 ~ !I! :c om 5z ,.