tots els nostres equips

Anuncio
TOTS ELS NOSTRES EQUIPS
Novembre 1991
BÁSQUET
lr-2n-3r EP
Escales
Esportives
(Rotatori):
Iniciació i
pre-esport.
No
competició
4tEP
Benjamí
1 Escolar
Masculí
5e EP
Pre-Aleví
3 Escolar
Femení
6e EP
Aleví
4 Escolar
Masculí
2 Escolar
Femení
lr ES
Pre-Infant.
2n ES
Infantil
Novembre 1991
lr BUP/CES 2n BUP/CES 3r BUP/COU Antics Alum.
Cadet
Juvenil Junior-Senio
Cadet
5 Escolar
Femení
7 Escolar
Femení
9 Federat
Masculí
11 Federat
Masculí
13 Federat
Masculí
6 Escolar
Masculí
8 Escolar
Masculí
10 Escolar
Masculí
12 Escolar
Masculí
14 Escolar
Masculí
15 Federal
Femení
16 Federal
Femení
Entrenador
Nom de I'equip
1.- Mare Gelabert
2.- Tere del Valle
3.- Jordi Mumbrú
4.- Jordi Cuadras
5.- Almudena Lamarea
6.- Mare Ripoll
7.- Almudena Lamarea
8.- Jesús E. Domeneeh
9.- Anna M: Gálvez
Sant
Sant
Sant
Sant
Sant
Sant
Sant
Sant
Sant
Ignasi
Ignasi
Ignasi
Ignasi
Ignasi
Ignasi
Ignasi
Ignasi
Ignasi "B"
17 Federat
Masculí
Senior
18 Federat
Femení
Senior
19 Federal
Masculí
Junior
Entrenador
Nom de I'equip
10.- Tere del Valle
11 .- Jordi Mumbrú
12.- Domingo Suárez
13.- Xavier Barreras
14.- Xavier Hosta
15.- Enrie Sabanés
16.- Tere del Valle
17.- Ferran Buehaea
18.- Enrie Sabanés
19.- Jordi Ribalta
C.S.!.
Sant Ignasi "A"
Sant Ignasi
Sant Ignasi
Sant Ignasi
Sant Ignasi "A"
Sant Ignasi "B"
Sant Ignasi
Sant Ignasi
Sant Ignasi
FUTBOL
lr-2n-3r EP
Escoles
Esportives
(Rotatori):
Iniciació i
pre-esport.
No
competició
4t EP
Benjamí
5e EP
Pre-Aleví
6e EP
Aleví
lr ES
Pre-Infant.
1 Escolar
4 Escolar
6 Escolar
8 Escolar
2 Escolar
5 Escolar
7 Escolar
9 Escolar
2n ES
Infantil
10 Federal
la. Div.
lr BUP/CES 2n BUP/CES 3r BUP/COU Antics Alum.
Cadet
Cadet
Juvenil
Amateur
12 Escolar
11 Escolar
3 Escolar
13 Federat
2a. Div.
15 Federat
la. Div.
17 Federat
2a. Reg.
14 Escolar
16 Federal
2a. Div.
18 Federat
3a. Reg.
Entrenador
Nom de l' equip
Entrenador
Nom de l' equip
1.- Xavier Arranz
2.- Jorge Aleover
3.- Aleix Borrás
4.- Xavier Arranz
5.- Sergio Ubiñana
6.- Javier Barragán
7.- José Leandro Crespo
8.- Josep Aniento
9.- Caries Comanges
Sant Ignasi
Sant Ignasi
Sant Ignasi
Sant Ignasi
C.S.!.
Sant Ignasi
C.S.!.
es.!. (Juga a Categ. Infan.)
Sant Ignasi
10.- José V. Flores
11. - José Bernat
12.- Roberto Gómez
13.- Carlos Crespo
14.- Juli Muñoz
15.- Lluís Villa
16.- Franeese X. Fdez. Prat
17.- Joan Bragulat
18.- Josep Aniento
Sant Ignasi
Sant Ignasi
C.S.!.
Sant Ignasi
Dr. Amigant
Sant Ignasi
Sant Ignasi
Sant Ignasi
Sant Ignasi
Entrenador
HOQUEI PATINS
lr-2n-3r EP
Escoles
Esportives
(Rolalori) :
lniciació i
pre-esport.
No
compelició
4t-5e EP
Pre-Aleví
6e EP
Aleví
1 Escolar
2 Escolar
2n ES
2n BUP/CES
1r ES
1r BUP/CES 3r BUP/COU
Pre-Infant.
Infantil Juven ..Junior
Antics
Alumnes
Senior
3 Escolar
7 Federal
2a. Cat.
4 Federal
5 Federal
Juvenil
6 Federal
Junior
Nom de l' equip
1. - Albert Raventós
Sant Ignasi
2.- Albert Raventós
Sant Ignasi
3.- Alex González
Sant Ignasi
,4.- Xavier Raventós
Sant Ignasi
S. - Caries Bori
Sant Ignasi
6.- David Bou
Sant Ignasi
7. - Fernando Camino
Sant Ignasi
GIMNÁSTICA ESPORTIVA (femenina)
A partir de 2n EP
Activitat d'iniciació i competició (Copa Catalana), segons nivells.
Grup de perfeccionament i tecnificació (18-19,30 h.).
Entrenadors: Ramón Riverola i Laura Altimiras.
GIMNÁSTICA RíTMICA
A partir de 2n EP
Activitats d'iniciació i competició (Escolar, Copa Catalana i Campionat de Catalunya), segons nivells.
Grup de perfeccionament i tecnificació (18-20 h.).
Entrenadors: Tere Macia, M: Carmen Ortega, Anna Pallarés i Judith Marcet.
ATLETlSME
Escola de 4t-Se i 6e EP: Alevins
lr i 2n ES: Infantils
1r i 2n BUP/CES: Cadets
3r Bup-eou: Juniors
Entrenadors: Octavi Rosés i Irina Rosés.
Entrenaments i competició en Estadi Serrahima i Can Dragó (Dissabtes matí).
VOLEIBOL
Alevins (Se i 6e EP): Entrenadora, Nuria Bonastre.
Infantils (lr i 2n ES): Entrenadora, Diana Rovira.
Cadets i Juvenils (BUP/CES i COU): Entrenadora, Nuria Bonastre.
JUDO
A partir de 4t EP. Nois i Noies.
Activitat d'iniciació i, posteriorment, canvis de cinturó en la mateixa Escola.
Competicions: a establir segons nivells.
Entrenador: Amal Armentano.
~ve,. bu
']V ,--00 -
~/l /220,
FAMÍUA COL'LEGI
N.O220
EL NOSTRE PROJECTE
Els darrers anys , 10 antics alumnes i també dues noies han optat per la vocació
religiosa, El fet , les motivacions, el significat i el seu sentit pregó,
..
'
FINESTRA OBERTA
Bolivia: Una escola que no respon a les necessitats ni als valors culturals del país
i que només arriba al 36% deis nois i noies en edat escolar.
COL·LABORACIONS
El fracas escolar esta a I'ordre del dia , Que ha de fer I'alumne: aprovar, estudiar
o aprendre? I que és el que ha d'aprovar, d'estudiar o d'aprendre?
BÚSTIA DE LA UTOPIA
Qui és capac; de veure I'invisible pot dur a terme I'impossible ,
ESTUDIS PROFESSIONALS
"4 Moteurs pour I'Europe" i el seminari d'Hostaleria , Ja ho deia Cervantes: "La
disciplina de las armas y del espíritu no se puede llevar adelante sin el buen gobierno
de las tripas",
ESPORTS
En japones, judo significa camí de la suavitat. Cedir d'antuvi per obten ir la vic-
HE LLEGIT
El difícil art de posar paraules breus i
entenedores al complicat món de sentiments
i desitjos que es mouen en el cor huma,
HE VIST
Una innovadora reflexió sobre el poder hipnotic del cinema, No cal donar-se-Ies
d'espectador "de arte i ensayo" per gaudir una veritable obra d'art,
HE ESCOLTAT
S' ha de celebrar qualsevol tipus de
música mínimament decent que tingui exit.
toria,
, - - - - - - - ~ 1991
ENDAVANT, ENDINS 1 ENFORA
Cal anar a fons en el nostre interior per descobrir-hi
les nostres capacitats d'aprendre , de raonar, de valorar, de
ser motivats, de revisar, d' estimar. I hem de descobrir la beIlesa , la veritat i el bé del món exterior tan variat i tan com plex, que sembla estar tan a I' abast, pero que és també ta n
misteriós,
Aquestes han de ser les tres dimensions de la nostra
dinamica vital. Tres dimensions que forc;osament s'han de
complementar. Tres dimensions que ens fan més persones ,
I per tant, la famOia i I'escola les han de procurar educar.
Tots anem sempre endavant en edat. El temps ens arrossega a tots, ho volguem o no, No exclou ningú , Pero el que
cal és que juntament amb l' edat avancem en el nostre dese nvolupament com a persones, Per exemple, uns nens i nenes
han passat del Cicle Inicial al Cicle Mitja, I aixo no és només
perque passen d'una edat a una altra sinó també perque , han
anat desenvolupant totes les seves facultats. I aniran passant
d'un cicle a un altre i d'un nivell d'estudis a un altre en la mesura que vagin creixent i madurant com a persones.
Del nostre interior neixen grans desigs d ' obrir-nos a
aquest món de fora, pero que, de retruc, ens ha d'interrogar
i interpeHar. Cal arribar a coneixer I' interior fins arribar a descobrir-hi la presencia viva de Déu que ens móu a coneixer
I'exterior, fins a descobrir-hi la crida que Déu ens fa , a donar-nos en I'estat de vida o en la professió que EII vulgui.
Tant de bo aprenguem a mirar el nostre interior per
sentir la presencia de Déu, com I'han sentida els grans cristians, i el món extern per trobar-hi la bellesa, reflex d'EII , com
ho han fet els poetes, i tant de bo estiguem atents al seu c1am
en la veu deis marginats del Raval, de la gent gran o deis
que malviuen en el 3r món i ens sentim solidaris a mb tots,
sigui n bolivians, gitans o marroquins,
Pero , que vol dir creixer? que vol dir madurar? SenzilIament, anar descobrint el món del nostre interior i el món
de fora i anar-Ios interrelaciona nt.
Tots tenim el perill de viure sense descobrir-nos, sense
arribar al fons del nostre interior, I tots també tenim el perill
de no aprofundir en el món de fora , Ens acontentem amb
una vida de sensacions i emocions i I'únic que ens interessa
de fora és la pura anecdota o la notícia sensacionalista,
Estiguem, dones "sempre a punt" (com dirien els escoltes) per a nar endavant, endins i enfora,
Francesc Xicoy
1
CICLE MITJÁ
Apreciar la qualitat del treba\l ben
fet.
Els nens i nenes d'aquest cicle ja tenen
feta una etapa d'escolarització en la qual
han adquirit un determinat nive\l de desenvolupament personal i d'aprenentatge.
El nen d'aquesta edat esta en un bon
moment de consolidació del pensament.
El pensament és una elaboració personal
i per aixo cal primer observar i escoltar
molt.
Ens proposem que els nens construeixin la seva propia visió del món on
viuen . Han d'avanc;ar progressivament en
el coneixement i la comprensió de tota la
realitat, que se'ls presenta estranya, desconeguda, per explicar.
El treba\l actiu de recerca i d' elaboració personal i en equip és lent, pero, el
que s'ha viscut no s' oblida.
La metodologia adient sera la de partir de l' experiencia i observació concreta
cap a la generalització.
Per tal d'ajudar-Ios a potenciar al
maxim la seva formació i educació integral en tots els seus aspectes ens proposem els següents objectius.
• Formació humana i social
Promoure una persona equilibrada:
Amb idees propies, amb uns valors,
amb una manera de pensar i que sigui
capac; d'entendre's, de col·laborar, de
respectar i ajudar els altres.
•
Refor~ament
ELS ALUMNES
• Continguts academics basics.
La \lengua com a mitja de comunicació (comprensió i expressió) .
El\lenguatge és una eina basica en
.l'aprenentatge pero també ha de
ser una font de plaer.
Per aconseguir una lectura eficac;
cal tenir una bona percepció visual
i una adequada comprensió men. tal.
Matematiques.
Amb aquesta area es pretén desenvolupar el raonament logic, l' agilitat mental i la capacitat d' abstracció.
Eli sabet Vergés, Andreu Sans, Carme Caral,
An na Fons, Davi d Ga" ardo, Davi d l. Manza·
no, Xavier Soler, Marc Arnás.
OPINEN
El catala és molt més intens que al
cicle Inicial. Els pa tis són més curts.
També el Cicle Mitja és deis gra ns.
El Cicle Mitja som més grans i lIavors a nem a dina r més tardo
Crec que el Cicle Mitja treballem
molt més i no juguem tant al pa tio
El Cicle Mitja sembla que tot el que
diem es per sempre.
Qua n vaig mirar la classe del Cicle
Mitja era molt bonica.
La classe és petita pero s' esta de
fabula.
Tenim més lIibres i un diccionario
Cada dia som més gra ns i entenem
millor les coses.
Em sembla que aquest any aprendrem a dividir i a ixo esta molt bé.
En el Cicle Mitja he vist que els
nens i les nenes han canvia t.
I ara, qua n és la festa d'algú , no
porta ca ra m e ls i no ca nt e m
canc;ons d' a niversari .
Al cicle inicial teniem tres patis i a
cicle mitja només en tenim dos.
També estic contenta del passadís
on estem i de moltes coses més.
Creiem que, en la formació integral
deis alumnes del C.M., la catequesi és una
pec;a fonamental.
Al \larg del cicle hi ha tres moments
forts: I'entrega solemne deis Evangelis, la
celebració del sagrament de la Reconciliació i la participació, per prim2ra vegada, en la celebració de I'Eucaristia .
Els catequistes (pares, mares i mestres)
acompanyem els nens i nenes en el camí
que porta a coneixer, estimar i viure Jesús, el ressucitat.
Equip de professors del C.M.
i assoliment d'habits
Saber escoltar.
Reflexionar abans de qualsevol actuació.
Fer silenci quan calgui.
Ser conscient de les seves responsabilitats.
Aprendre a organitzar-se.
Iniciar-se en les tecniques d'estudi.
No CRfC~
FUNcf,()N"·· •
DoNes A lA Tl!l.E I
. :rO'¡ciOlJA t1JQE
-;F
ts
((
WA "PAS'~•••
T"IU....__ --r
A-o-_ _- J
2 .
~
VOCACIONES RELIGIOSAS
ASSOCIACIÓ
DE PARES
Hay un hecho que seguramente ha pasado desapercibido
para muchos de vosotros, pero que me parece muy significativo :
en los últimos diez años, más o menos, han entrado en la Compañía de Jesús diez antiguos alumnos del colegio , y también dos chicas han optado por la vida religiosa, una del Corazón de María (Lestonac) y otra de las comunidades de la Madre Teresa de Calcuta.
Per primer cop en aquest curs, es reuní la junta de
I'Associació el passat 30 d'octubre. A I'anterior número
de A UNA ja us varem comunicar que enguany els membres de la junta eren especialment actius, i així ho van demostrar aquell dia.
Un deis objectius prioritaris de la junta és el d'aconseguir apropar el coHegi als pares de famOia. Amb
aquest fi animarem els delegats a organitzar activitats amb
els pares de les diferentes seccions, per tal d'establir una
comunicació flú'ida entre tots.
La inquietud pels temes socials ens porta a convocar una reunió el dia 7 de novembre. Voluntaris i responsables de Caritas, del Centre Gavina , del casal del Raval,
de I'associació "Amics de la gent gran " i del centre Arrels
exposaren les activitats que duen a terme i expressaren
la necessitat de poder comptar amb persones voluntaries
per tal de realitzar les tasques més diverses. Us animem
a col'laborar activame·nt. Per a qualsevulla informació adicional, us podeu posar en contacte amb el matrimoni Vives-Xiol o bé, amb I'assistenta social del Col'legi , Isabel
Comas.
El P. Xicoy desitja tornar a instaurar , de bell nou ,
I'Eucaristia familiar del dissabte a la tarda. El matrimoni
Guerra-Manresa és I'encarregat, per pali de I'associació,
per a organ itzar tot allo que calgui.
La Coral de pares continua activament, tot participant en concerts, i té previstes una gran quantitat d'actuacions. D'entre elles, volem destacar el concert de Nadal a benefici del Centre Gavina. Sabem que cal refon;ar
algunes veus, especialment tenors; per tant, convoquem
des d'aquí tots aquells que tingueu un cert sentit de I'o'ida i ganes de cantar. Per ampl iar aquesta informació us
podeu adre<;ar al matrimoni Rodés-Galobart.
Els idiomes sempre han estat motiu de preocupació. Aquest any, una comissió estudiara la possibilitat de
contactar amb altres escoles per establir algun tipus d'intercanvi.
Cpm sempre , estem oberts als vosh'es suggeriments. Es una alegria comprovar que esteu disposats a
participar-hi.
Adolfo Romagosa, Carmen Torralva, Presidents
Son compañeros que acabaron el colegio en 1979 (Silvestre
Falguera, Luis Sánchez-Gómez), en 1980 (Xavier Melloni, Josep Sois),
en 1982 (Mele Sois), en 1983 (David Guindulain) , en 1984 (Joaquín
Menacho), en 1986 (Antón Clarasó, Marcos Vilarasau) y en 1987
(Alexis Bueno, Jaume Flaquer y Blanca de Miguel). Algunos de ellos
entraron en la vida religiosa justo al acabar el colegio, otros lo hicieron en plena carrera universitaria y otros al término de la carrera o
después de un tiempo de trabajo (químicos, abogados, ingenieros,... ).
Todos ellos han cursado sus estudios aquí con nosotros, han
vivido las mismas circunstancias, han recibido la misma educación.
Con los más jóvenes posiblemente habremos coincid ido subiendo
la cuesta de Carrasco i Formiguera , o un sábado por la mañana haciendo deporte , o quizá alguno ha sido catequista nuestro cuando
éramos pequeños.
El que hayan elegido una vida "entregada a los demás", merece unas palabras. Por una parte , para darlo a conocer porque es ·
un motivo de alegría; por otra, para explicar por qué hoy en día
hay chicos y chicas que siguen respondiendo a una llamada interior, que es más fuerte que ellos mismos.
El seguimiento como cercanía de Jesús
¿Cómo les ha ido surgiendo esta llamada, esta vocación?
¿Por qué han tomado la decisión de dejarlo todo y seguir a Jesús?
Creo que hay tres elementos o realidades que influyen , y aunque
se suelen dar a la vez, los voy a especificar por separado.
En primer lugar, tiene gran impOliancia el ambiente familiar:
los valores que se viven en casa, el ejemplo de los padres, la manera familiar de ser cristianos, ... Un segundo elemento que entra
en juego sería la acción en servicio de los demás, que puede ser
múltiple: trabajos sociales propuestos por el colegio , catequesis de
los pequeños, un campo de h'abajo en el Raval o con minusválidos, ... Poco a poco uno se plantea si aquello que hace gratuitamente unas horas a la semana tiene sentido o no, o si tiene sentido
hacerlo de una forma permanente, poniendo tu vida a disposición
de los demás. (Esta reflexión se la hacen muchas más personas, no
sólo aquellos doce ; y con toda honradez unos creen que lo deben
hacer denh'o de una vida matrimonial, y otros son llamados a hacerlo en una vida consagrada. No es por evasión , es por entrega.
Ya San Ignacio decía que "el que no vale para el matrimonio, tampoco vale para la vida religiosa").
personas concretas, "a una multitud" , "a todos". La vida religiosa
sería una manera de seguir más de cerca, con todo lo que tiene el
seguimiento de novedad, movimiento y creatividad. Porque Jesús
no pide que le sigan para algo concreto, pide simplemente que le
sigan. No se trata de buscar seguridades, sino de vivir en continua
búsqueda sin llegar a instalarse.
La tercera realidad, y la más importante, es que un día se
ha cruzado en tu camino la persona de Jesús. Cuando empieza a
resonar en tu corazón aquello de que "lo que hicísteis a uno de estos hermanos míos más pequeños, a Mí me lo hicísteis", descubres
que el misterio de la persona humana, su dolor, la injusticia en que
vive, te va desvelando al mismo tiempo el misterio de Jesús . De forma más explícita, la experiencia personal con Jesús pudo haber empezado en un retiro , en unos ejercicios espirituales, en la lectura del
Evangelio, en un grupo de amigos que se plantean cómo vivir la
fe, ... y el ideal se fue concretando en una persona, en una amistad.
El encuentro con Jesús te "altera", te afecta, te hace vulnerable ...
Aunque se hagan religiosos en una Orden o Congregación
institucionalizada, no se trata de repetir lo que otros han hecho,
sino de tener la libertad de descubrir la concreción de la vida religiosa en un momento histórico , según un carisma determinado. Se
habrá de recurrir al "discernimiento" personal y colectivo, pues el
camino no está trazado de antemano.
Tienen un futuro abierto, gracias a los pasos que va dando
el Señor en su caminar original y siempre nuevo.
Y piensas que tiene sentido apostar la vida por Él , el hombre para los demás, que puso su vida al servicio de hombres y mujeres de su tiempo y de todos los tiempos. Así va surgiendo la presencia de Alguien más grande , que va llenando tu vida de alegría
y le da plena significación.
Acción de gracias
Para un colegio de la Compañía , que haya personas que de
tanto en tanto sean capaces de poner su vida al servicio de los demás de una forma permanente, es algo que llena de alegría y de
sorpresa. Como toda vocación religiosa es don de Dios, hay que
dar gracias porque también en el colegio, a través de su infinidad
de actividades, ha habido gente dispuesta a oír y a responder esa
llamada. Por eso de vez en cuando el colegio tiene un.sentido más
profundo, es también camino de esperanza .
El seguimiento como movilidad tras Jesús
La imagen del seguimiento es la que usa el Evangelio para
expresar lo que es ser cristiano. Ser cristiano es seguir a Jesús. Las
palabras de Jesús, "ven y sígueme", según el Evangelio, las dice a
Ignacio ViJa, sj.
3
LA CASTANYADA
DE LA QUITXALLA
AMB LA VELLA MARIETA
FINESTRA
oBERTA
LA EDUCACIÓN EN BOLIVIA
Descorrer el cortinaje de la realidad latinoamericana, im plica desgajar una herrumbrosa estructura, sostenida por una lógica educativa reproductora de un sistema atrasado y dependiente.
Bolivia puede ser más que un punto referencial. En ella
concurren todas las formas de la educación obsoleta como eternizadores de su profunda crisis. "La educación es la más alta
función del estado", reza una de las tantas ironías constitucionales, porque la escuela no responde ni a las necesidades ni a
los valores culturales de país.
Se trata de una educación altamente excluyente. Cerca
del 64% de los niños en edad escolar quedan al margen; de los
cuales más de 90% pertenecen a las áreas rurales. Esto explica
la elevada tasa de analfabetismo, un 50,3%, al tiempo que revierte en la ruptura entre desarrollo y Estado, conciencia de
transformación y ausencia de las grandes mayorías. Es decir,
constituye la condena a la que un modelo de libre mercado
constriñe su evolución, si no ejerce la violencia económica o se
apoya en el narcotráfico.
La aguda crisis estructural es determinante para el sostenimiento de una política educativa que invierte únicamente el
1,3% del PNB, del cual el 90% se destina a cubrir sueldos y menos del 1 % a infraestructura y recursos didácticos. Esta mala distribución no explica las escasas 5.000 ptas. que gana el profesor, pero sí empujan al abandono del magisterio.
Infraestructuralmente, ya en 1988 el déficit de aulas dejaba a más de 54.000 estudiantes a la intemperie. Hoy, la multiplicación de las escuelas privadas, carentes de las mínimas condiciones, tampoco emerge como la mágica solución, pues apenas el 34,9% del alumnado termina el 5.° básico y las cifras del
bachillerato han bajado al 11,9%. Si a esto añadimos el recorte
presupuestario de las universidades y su fuerte inclinación al sector terciario, en detrimento de las carreras técnico-productivas,
consolida una estructura incapaz de desarrollar las enormes riquezas potenciales de un país contradictoriamente pobre.
rl
Tres décadas atrás, Mariano Baptista Gumucio, en su libro Salvemos a Bolivia de la Escuela, decía: " ... Sus contenidos han matado nuestra cultura ancestral e impuesto códigos
extraños como aquello de 'LA DAMA COME TARTA"'. En un
país donde los pobres no tratan a diario con "DAMAS", cuando "COMER" es un problema y por toda "TARTA" tienen patatas. Sin embargo, en estas horas el "Mago", como le llaman
sus discípulos, funge de Ministro de Educación y los contenidos
actuales son: "LA DAMA CONTINUA COMIENDO TARTA".
HO HEM ACONSEGUIT!
A partir del 30 de novembre
Inici de [' Advent
Reanudarem [,Eucaristia familiar
A la Capella del col·legi
Tots els dissabtes, a les 19,30 h
Si no participes regularment de cap comunitat de fe
Si la trobes a faltar
Si desitges un ambient familiar
Si ho creus convenient per a1s teus ftlls i per a tu mateix.
Finalmente, sólo una educación liberadora puede contribuir a forjar una sociedad justa y solidaria, revalorizando la cultura autóctona, adecuando nuevas tecnologías y combinando
el estudio con el trabajo. En síntesis, una escuela para la vida.
US HI ESPEREM .
La Comissió de Pastoral
Javier Rodríguez, Sociólogo
4
I
·1
.
COL.LABORACIONS
No debemos olvidar que el niño tiene otras capacidades, aparte de las intelectuales y, que sin ellas, no se pueden
conseguir éstas. Tiene actitudes que le hacen preferir una
materia u otra; un profesarla otro/a. Estas actitudes se detectan a edades tempranas y se pueden modificar, en el caso
de las negativas, con aprendizajes escolares hacia actividades que proporcionen "disfrute" dentro de una materia. En
todas las materias se puede lograr este objetivo .
Tienen destrezas que se deberían aprovechar para
motivarlos. Así también, poseen estrategias para controlar
su conducta en cuanto a lo que piensan y aprenden , e informaciones que les llegan por diferentes conductos, lo que
nos lleva a pensar que tienen opinión.
En la mayoría de los casos no se aprovechan al máximo las habilidades de los niños. Y no se aprovechan estas
habilidades porque no se puede. La relación entre el niño ,
el tiempo, la cantidad de alumnos por clase y el programa a
desarrollar, no es coherente.
¿Por qué esta prisa por explicarles cosas nuevas si no
tienen introasumidas las anteriores? ¿Por qué no desgranar
el programa en aquello que realmente es esencial para el
alumno (la base), que le sirva para superar la materia en el
próximo curso?
Algunos profesionales "padecen " porque no podrán
acabar el programa, cuando en la realidad eso tiene una importancia relativa .
Lo que es verdaderamente importante es que lo que
hayan aprendido hasta el momento, lo hayan asim ilado.
¿Es importante que al alumno se le enseñe mucho o,
por el contrario, se le enseñe a caminar para que aprenda a
aprender?
¿Qué importa más, lo que sabe o cómo ha llegado a
saberlo?
EL FRACASO ESCOLAR
¿Es importante que a los alumnos se les enseñe mucho o, por el contrario, se les enseñe el camino para que: observando, identificando, clasificando, elaborando, enunciando, analizando y demostrando, sepan "poco"?
¿Qué es más importante , atiborrarlos de conocimientos, o enseñarles a aprender?
¡Qué preguntas! y, ¿cuántas respuestas hay? Personalmente me inclino por una. Pero los alumnos, ¿por cuál se inclinan? Conociéndoles, en términos generales, por la que
comporte menos trabajo. Me preocupa. He pensado muchas
veces, ¿por qué esta apatía por el estudio?
Muchos son los padres que no saben qué hacer para
que el niño apruebe . Algunos se aproximan más a la realidad y dicen, para que el niño estudie. Otros quieren saber
por qué no estudia . Yo preguntaría, ¿qué hemos de hacer todos para que el niño aprenda a aprender?
Algunos adultos, si el niño no cubre los objetivos en
su enseñanza-aprendizaje, con toda la buena intención del
mundo, le ofrecen premios: "Si apruebas te compraré la
moto". O: ','Irás a talo cual lugar de vacaciones". Si con estos premios el niño aprueba, sin ellos también podría aprobar, seguro que rinde por debajo de sus posibilidades. Si no
aprueba, pueden ocurrir dos cosas: que no se le haya ofrecido lo suficiente; o que realmente no pueda llegar a asimilar lo que se le pide . A estas dos clases de niños me refiero .
En el primer caso, no estudia por falta de motivación
y, entiendo que ésta, se tiene cuando existe un reto o un interés (por tener una moto o cualquier premio deseado por
el niño). Estos premios le pueden motivar para presumir, o
para tener aquello que tanto ha deseado durante el año . Pero
no le motivan para aprender.
En el segundo, no aprende porque no entiende, y no
estudia, también, por falta de motivación . Al no entender,
no aprende; al no aprender, no aprueba los controles y, el
niño que no aprueba ningún control se desmotiva. ¿Cuántas veces, a nosotros los profesionales, algún alumno nos ha
dicho: " .. .si no aprobaré"? Y ésta es, desgraciadamente, la
mentalidad tanto de alumnos como de padres, cuando la
realidad debiera ser otra muy distinta. Se debería cambiar el
verbo "aprobar" por "aprender" y nos daríamos cuenta que
cada niño aprende a su ritmo pero todos , al final, llegan a
la meta.
Otra de las causas que influyen en el fracaso es el hecho de que el matrimonio trabaje y, en las edades más tempranas, que es cuando el niño necesita más atención del padre o de la madre, éstos no estén. Claro que esta circunstancia es un hecho inalterable en la sociedad moderna y hemos
de asumirlo como tal, pero es triste ver cómo algunos padres
que no tienen tiempo para sus hijos, cuando llegan las notas, les exigen que sean las mejores. ¡No es justo!.
Desde edad temprana, enseñamos a los niños a hacer
las cosas pero, en general, no se les enseña para qué hacer
esas cosas, para qué sirve lo que hacen. La mayoría las hace
mecánicamente y, muchos de ellos, pierden posteriormente
el interés. Como además, muchas de las situaciones son repetitivas, algunos, muchos, adoptan una postura apática por
aquella asignatura. En las actuales estructuras no se les fo menta la curiosidad, el placer por descubrir y, mucho menos, el placer de disfrutar con el trabajo que se les manda .
Suerte que la reforma educativa lleva implícitas estas
cuestiones.
Jesús Frauca
IMATGE EN VIU
DONes MIRA QUE TU ...
5
Alicia Mas, 4t I. i S.
AGRUPAME
SANTI
EL
"
X Anive
\'
LA LLEI ESCOLTA:
Ens esforcem a mereixer confian~a i fem confian~a a tothom.
Vivim la nostra fe i respectem les conviccions deIs altres.
Aprenem a ser útil s i afer servei.
Som germans de tothom i treballem per la pau.
Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món.
Defensem la natura i protegim la vida.
Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots.
Som decidits i afrontem les dificultats sense por.
Estimem el treball ivolem fer bé les coses.
Aprehem a estimar i a jugar neto
AVENTURA
AVENTt
I
~T
al Passat,GRÁCIES
ESCOLTA
[GNASI
CAU"
al Futur,
sí!
1992
ersari
s
A principis de 1982 l'Ignasi Feliu va
fundar l' Agrupament. Des d' aleshores
uns 400 nois i noies i uns lOO caps n'han
estat o en s6n membres. Penseu en quants
taUers, gimcanes, sortides de cap de setmana, pujades a Montserrat, campaments
de Setmana Santa i d'estiu, jocs, descobertes, vetUes, dances, can~ons,
serveis, eucaristies, promeses, compromissos, excursions a la neu, festes, .. . fets
en deu anys. 1 els que farem!
EIs Protagonistes
ORA
í
1
1
Truc
Daines
(8-10 anys)
Guíes
(11-13 anys)
Caravel.1es
(14-16 anys)
(17-18 anys)
,....
A QUATRE BANDES
QUINS FETS CONCRETS ET FAN SENTIR RACISTA?
Jordi Serra,
lrCES
Anna Saurí,
Merce Sala (XE),
Tutora Se EP
Jaume Cuenca,
Pare Ir ES i 6e EP
Jo crec que en un moment
determinat tots podem ser racistes. En mi, el racisme el desencadena el sentir i lIegir, en els
miljans ·de comunicació, notícies sobre crims, atracaments i
afers de drogues comesos per
estrangers. Per tant, la maldat
és la que desencadena en mi el
racisme .
Crec que cap fet em fa sentir racista, ja que no concebo
discriminar ningú per motius
de rac;a.
Una altra cosa és que pugui
estar en contra de persones, siguin blanques o de color, que
tinguin conductes antisocials.
Pero caldria veure la culpa que
té la societat en aquestes conductes.
No sóc racista!, i sincerament, i en el fons del meu cor,
no sóc racista, estic i crec que
tota rac;a, cultura, creenc;a ...
són respectables.
Dins d'unes coordenades
normals d' educació i respecte
mutu entre persones, crec que
no hi ha 1I0c per a reaccions de
tipus racista . Fora d' aquestes
coordenades és possible l'aparició del racisme, pero potser
lIavors hauríem de donar -li un
nom diferent al racisme.
cou
,
BÚSTIA DE LA
UTOPIA
RACO DE
"
PREGARIA
"Només qui és capar; de veure
I'invisible, pot dur a terme
l'impossible"
Bernard Lown,
Premi Nobel de la Pau 1985
DÉU MEU, Vós sou la meva vida; si us
abandono; no puc fer res més que sedejar. EIs condemnats sedegen a I' infern ,
perque no tenen Déu . Vull revestir-me
d'aquella nova naturalesa que us anhela
tant, impulsada per l'amor, que arriba a
vencer en nosaltres el temor d'aproparnos a Vós. Vinc cap a Vós, Senyor, no solament perque sense Vós sóc infelic;, no
solament perque sé que us necessito, sinó
perque la vostra gracia em mou a buscarvos. Vinc amb un gran temor, pero amb
un amor més gran encara.
A mesura que passin els anys, e l cor es
tanqui i totes les coses es tornin carregoses, feu que mai no perdi aquest amor jovenC;a i desitjós de Vós. Com més jo refusi d' obrir-vos el meu cor, que sigui n més
intensos i més plens el vostres toes sobrenaturals, i més peremptoria i eficac; la vostra presencia dintre meu.
Veure l'invisible més enlla d 'uns ulls que et demanen que els teus deixin de ser durs, que deixin d'escopir
indiferencia i menyspreu . Veure l'invisible més enlla d'a110 més visible de tot: el color d'una pell, la forma d'uns
trets, l'estranyesa d'uns costums, d'una vestimenta, d'una
olor. Ser capac; de veure, en l'altre, aquella part de tu mateix que te'l fa proper; aquella part diferent que pot enriquir el teu universo
L'invisible és en nosaltres una font inesgotable de
diferenciació, de contraposició davant deis altres. Allo de
nosaltres que no es veu ens fa diferents, i ries, i interessarits. El nostre món és cada cop més uniforme, més ensopit, més transparent. Fem-Io creatiu i fecund amb les
nostres diferencies. Sapiguem descobrir, en els altres, reductes de novetat d'on pouar forces per a un món més
pie, més vital, mixt, on res no sigui impossible perque els
nostres ulls ho desvelen .
John H. Newman
John H. Newman, natural de Londres, estudiant en el Trinity College d'Oxford. Pastor de la Parroquia Anglicana
de Sta . Maria d'Oxford. Els estudis histories el porten a
I'Església Catolica. El 1879, Lleó XIII el nomena Cardenal, amb alegria de tots els anglesos.
Fer visible allo invisible. Alimentar-ho de lIum i cridar-ho a l' existencia.
Lola Peralta, Professora CES
8
ESTUDIS PROFESSIONALS
SEMINARI
D 'HOSTALERIA
AFECCIONATS
És el nostre primer any
de T urisme i, per tant, ens varen oferir fer uns seminaris
optatius; un d'ells era d'hostaleria.
Vam formar un grup
de 30 noies. El seminari constava de dues parts: Sala i Cuina, i ambdues parts tenien
uns continguts teórico-practies.
La part més exitosa fou la practica de cuina, en que nosaltres mateixes vam poder
tallar verdures, decorar a lguns plats, fer salses per acompanyar, diferents talls de patates,
cana pes, que a continua ció vam degustar molt saborosament.
La part més divertida va ser la pastisseria, en la qual vam poder veure com un exceHent pastisser feia pasta de fu 11 , mousse, pastes de te, i boníssimes lioneses de xocolata
i nata les quals vam assaborir I'últim dia.
A la part de sala, varem parar taula, aprendre a doblegar tovallons al mateix temps
que vam fer i provar crepes flamejants.
L'últim dia vam gaudir d'una c1asse de coctels que anaven des d'un San Francisco
a una creació propia.
Com a conclusió, hem de dir que I'ambient va ser molt agradable i divertit, i també
va servir per a coneixer els nostres futurs companys de primer de Turisme.
Hem de donar les gracies als nostres bons professors alhora que volem dir que se'ns
va fer curto
Fins la propera!
AL FOGÓ
MANDONGUIL{.ES
DE BACAL A
Cuit el bacalla amb aigua i sal, el posaras a escóner, li treuras les espines i
I'esqueixaras i el pastaras, tirant-hi els
ous corresponents, pa ratllat, totes les especies, julivert, menta , un xic de formatge ratllat i un pols de pebre. Fes les mandonguilles de forma rodona, frege ix-les
amb oli i després tira-les dins d'una mica
d 'aigua calenta amb sal. Li afegiras un
poc d 'oli amb alls fregits. Picaras una salsa d'avellanes amb una mica de pa remullat en aigua i vinagre. La desfaras
amb el mateix brou de les mandoguilles.
Després la tiraras a la cassola juntament
amb les mandonguilles i Ii faras donar
un parell de bulls.
Esther Coba, 2n Hostaleria
Ana Conde, Mónica Coves, Mireia Cucurull
'''4 MOTEURS POUR L'EUROPE"
.
,
.
t-
'.. I ' .
~A6" .
,.,:
BADEN WURTEMBERG
CATALUNYA
LOMBARDlA
I
.
RHONE-ALPES
El passat 11 d'octubre, va tenir lIoc al Lycée Technique Ste. Barbe de Lyon , la
primera trobada d'Escoles Tecniques i Professionals cristianes d'aquestes quatre regions.
Per part de St. Ignasi, hi varen assistir : F. Xicoy, Director General , i E. López Viguria , Director d 'Estudis Professionals.
L' objectiu inicial era establir contacte entre Escoles de concepció similar, per tal
d' establir relacions i facilitar intercanvis i estades a empreses per als estudiants.
També es va considerar la creació d'un projecte d 'associació (E.P.E. "EducationProfessions-Europe") que reuneixi totes aquestes institucions i pugui fer de suport als
objectius d'aproximació en els camps ja esmentats, i obtenir ajudes de la CEE.
La recepta a l' ordinador
EL MÉS MENUTS FAN··PANELLETS
9
ESPORTS
- .
EL JUDO: UN NOU ESPORT
ESCOLES ESPORTIVES (Rotatori)
El Judo és un esport amb historia. Aquesta afirmació pot interpretar-se en dos sentits: suposar-li una gran antigu itat i considerar
la seva maduresa en els dalTers anys, amb l'adqu isició de solides estmctures.
Analitzem el significat del seu nom:
JU : Suavitat i forma de cedil'.
DO: Principi o camí.
Així doncs, "camí de la suavitat" amb la implicació de cedir
d'antuvi per obtenir finalment la victoria.
El Judo va néixer del Jujitsu , metode d 'atac i defensa amb
les mans nues , practicat pels guerrers samurais japonesos.
Dos-cents anys després, el 1860, Jigoro Kano, inicia aquesta
doctrina amb la pretensió d 'educar físicament, moralment i filoso fica. Dona al Judo la seva configuració com a esport. Establí les primeres normes , dissenya el Judoqui (vestimenta del judoka) i el va
difondre internacionalment.
En I'adualitat, la practica d 'aquesta activitat esportiva ind ividual esta recomanada per psicolegs i educadors d 'arreu de l món ,
a ixí com per la UNESCO. Ajuda la millor integració social , calma
la nostra agressivitat, i perfila la personalitat en el contacte amb altres judokes.
A Sant Ignasi , iniciem enguany la practica del judo com a esport propi, ates que des de fa dos cursos donem informació en les
Escoles espOliives (Rotatori). A partir de 4t de Primaria , tots els dimarts i dijous ens trobem a les 17,00 h. (9-12 anys) i a les 18,00
h. (a partir de 14 anys). Nois i noies. L'ambient és molt agradable
en el nou tatami del gimnas. De moment més de 50 esportistes encap~alen el judo al Col-legi.
Arnald Armentero, C inturó negre 3r Dan,
Mestre Nacional i professor del Co¡'¡ egi
JOCS ESCOLARS
La Primera Fase deIs Jocs escolars (octubre 91-gener 92) ens
permet observar el desenvo lupament de l'esport a Sant Ignasi i define ix el nivel! tecnic i físic deIs nostres equips. La c1assificació d 'aquesta Primera Fase permetra als organ itzadors (Consel! de l'Esport
Escolar de Barcelona) confeccionar una segona fase (febrer-maig
92), competitivament equilibrada.
ELS NOSTRES EQUIPS
FUTBOL INFANTIL FEDERAT
BÁSQUET CADET FEDERAT
Camilo Fabra, Ivan Obach, Alberto Palomo, Javier Bad ía, Gerardo Frontera, Jordi Olius, Joan Marí, Oriol Guerra, Ernest Aguilar, Miquel Casanovas, Francesc
Buxó, Javier Clotet, Jofre Riera, Joan Castella, Jorge de Felipe, Raú l Sorolla.
Entrenador: José V. Flores.
Robert Alti sén, Alejandro de Anta, Raúl Beloto, Pab lo Bofill, Alejandro Barba, Jordi Carrés, Miguel Fernández-Rodríguez, Joaquim Guillem, Josep
M: Llobet, Alejandro Martínez, Marc Poles, Héctor Serrano_
Entrenador: Jordi Mumbrú.
10
HE VIST
HE ESCOLTAr '
HE LLEGIT
"EUROPA"
DINAMARCA 1991
Inf: Jean Marc Barr-Barbara Sukowa-Udo Kier
Dir.: Lars Van Trier
El cine puede entenderse de muy distintas formas. Para unos, como un gran espectáculo destinado a la diversión y evasión del
público. Esta concepción simplista es la predominante en la industria cinematográfica
actual sin ninguna otra función que la de
entretener. Sin embargo, por encima de su
carácter espectacular y masivo, es también
un arte y, de tanto en tanto, surgen películas que logran recuperar esta cualidad. "Europa" es uno de estos ejemplos de cine artístico tan poco frecuente en las carteleras
actuales.
En "Europa", premiada recientemente
en los festivales de Cannes y Sitges, el argumento es una leve excusa para desarrollar
una fascinante y onírica sucesión de imágenes que logran envolver al espectador en
una atmósfera fantástica e ineal. La trama
argumental , claramente deudora del maestro Hitchcock, termina por desinteresar al espectador, aunque nunca llega a abunirle. Es
un film visual y pocas son las películas que
logran transmitir tantas sensaciones.
Rodada en blanco y negro, con algunas
escenas en color, "Europa" es una innovadora reflexión sobre el poder hipnótico que
posee el c ine. Así, en el magnífico prólogo ,
la sugestiva voz del narrador nos introduce
en un mundo formado exclusivamente de
imágenes que buscan crear una fascinación
que llegue más allá de una respuesta emocional. Los diferentes planos y secuencias
prodigiosamente creados por el directo;'
Van Trier, tienen una atmósfera onírica que
dotan a la película de un carácter eminentemente experimental. Esta atmósfera conseguida gracias a la gran fotografía y I~s sorprendentes transparencias queda, sin embargo, perjudicada por la confusa e inútil
trama que desarrolla la película.
"Europa" es un film que, pese a sus limitaciones estrictamente argumentales, logra devolver al cine su carácter de obra de
arte. Es una obra compleja, fascinante y polémica que debería ser vista por todo espectador con ganas de encontrar una experiencia innovadora y estimulante. "Europa" es
una de las películas más importantes de esta
década y un antecedente obligado a la hora
de hablar del cine como expresión artística .
Israel Ruiz, COU
"PASION CONDAL" (1991)
EL JARDINERO
Rabindranaf Tagore
Ed. Edaf. Madrid 1985
Debo confesar que éste fue mi gran descubrimiento del pasado verano. En una de
esas tardes soñolientas y calurosas, cayó
este libro en mis manos, casi como un olvido del tiempo. Sin saber muy bien por qué
me encontraba ojeando un libro en el que ,
como mucho, encontraba un tanto exótico
el nombre del autor. Deslicé mis ojos por
esa especie de poemillas numerados y casi
al instante sentí como una lanzadera de palabras que me llegaba al corazón, que se
afectaba con sorpresa , dormilón y perezoso.
Más tarde certificaría mi ignorancia al informarme de que Rabindranat Tagore fue
Premio Nobel de Literatura en 1913. ¡Este
había sido mi gran descubrimiento!
Tagore es un poeta de la belleza y del
sentimiento , escritor sin complicaciones,
con esa sencillez y delicadeza que hace a las
cosas profundas y transparentes, y con ese
lirismo que exalta la estética llevándola incluso hasta un cierto misticismo, "Este amor
entre tú y yo es sencillo como una canción"
(XVI). Conoborado quizás por esa imagen
difusa de la India exótica , perfumada y flo tante; unas veces brillante, llena de colorido, otras más cálida, más reposada, cargada de espiritualidad. Tagore seduce y el lector se deja seducir. Quizás este curioso escritor indio descubra en nosotros aipectos
de nuestro mundo interior que no apreciábamos en medida, quizás sus palabras nos
conmuevan el corazón , quizás nos enseñe
un poco de esa desconocida sabiduría asiática, .. . Lo cierto es que disfrutaremos de una
lectura, cuando menos, agradable .
Rafael de Gispert, COU
Marta Puiggrós,
4t EP
Los Manolos
Cada estiu apareixen en el mercat musical les conegudes "can<;ons de I'estiu"
(composicions molt simples que I'únic objectiu que tenen és el de sonar durant dos
o tres mesas a qualsevol bar, nidio, pub, .. .).
Aquest estiu hem hagut de suportar dues
can<;ons d'aquest e~til "Sopa de Caracol" de
Banda Blanca i "AlI my loving" del grup Los
Manolos (versió d'una can<;ó deIs Beatles).
No cal perdre el temps en els primers; la
música (com tates les arts) és el termometre
que indica el nivell cultural d' un país, aquest
grup justifica allo que tots sabem: Espanya
és el millar Iloc per als pseudo-artistes, no hi
ha bona música (i , si n'hi ha, ningú no la
prol}1ociona) .
Es interessant comentar el fenomim deIs
"Manolos": un grup de cantants de rumba
que han recuperat aquest estil , condemnat
a I'oblit i la marginació d'un temps en<;a.
Aquest aspecte jo el considero molt positiu:
qualsevol tipus de música mínimament decent que tingui exit és quelcom que s' ha de
celebrar per tots en un mercat musical en el
qual, en general, triomfa el més promociona!.
Les can<;ons del disc es mouen dins del .
mate ix estil (la nova rumba) pero introdueixen una modificació: fer versions de
can<;ons ja conegudes per tots (potser ha estat la c1au del seu exit). Canten can<;ons deIs
Beatles, de Frank Sinatra (Strangers in the
night), el c1assic "El meu avi" (una versió
que pot sorprendre més d'un)' Juan Luis
Guerra (Carta de amor), del gran Gato Pérez i de Pere!.
Aquest és, sense cap mena de dubte , el
'millor disc de les "can<;ons de I' estiu" (espero que algun dia els bons músics tinguin exit
sense haver de recórrer a ser "el disco del
verano").
Xavier Baró, COU
LA TIRA
~~
1'\
I -'
\
,
•• <
,/
,,
.¡
e~
"
-"
.'"
....
' -
,
.
11
• . ' :,
.
,
'\
QUI ÉS QUI?
La gente está bastante contenta, lo que pasa es que como Fraga estuvo con Franco tiene un poco de mala imagen, bueno,
cada uno tiene sus ideas pero ... yo, como político lo encuentro
bueno, en mi pueblo mismo hizo una carretera nueva. Antes
sólo había una, sí, era buena, pero había que dar mucha vuelta, ahora para la gente que viene de la parte de León y de Zamora coge mucho más directo.
¿Qué tal aquí en el "cole"?
Muy bien ... ahora desde el mes de febrero que se jubiló el Sr.
Marcial encabezo la lista del personal de mantenimiento.
¿y esto qué supone?, porque este colegio es grande, es casi
como un pueblo, debe ser casi como ser el alcalde.
Sobre todo al principio de curso cuando todos vienen de vacaciones, se lía siempre un poco de jaleo . Entre las obras, aparte
las aulas, que hay que cambiar sillas y mesas de unas a otras,
arreglar despachos, etc ... todo esto y otras cosas que hay por la
casa. Que si a uno hay que colgarle un corcho allá, que si a
otro un cuadro, que si a otro esto, que si a otro aquello y ¡claro! los tienes que tener a todos contentos. Todo a la vez no puede ser, pero vaya ... la gente, según tengo entendido, está muy
contenta conmigo.
Entrevistamos hoya
José Estévez
De cara al verano que viene, con las olimpíadas, el hecho de
que el colegio se transformé en un albergue, ¿que supondrá para
¿José, de dónde eres?
Yo soy de un pueblecito, bueno, de una aldea de la provincia
de Orense, cerca de una estación de esquí que me parece que
es bastante conocida. Se liama Cabeza de Manzaneda.
tí?
A muchos de nosotros nos tocará trabajar, será una cosa fuera
de lo normal. La gente espera a ver qué va a pasar, a pesar de
que va a venir personal de fuera , alguien que sepa cómo funciona esto tiene que haber.
¿Cuándo viniste al Colegio?
Yo llegué en el año 1963, con diecisiete años. Vine directamente desde Galicia, me ofreció la posibilidad de trabajar aquí el
Sr. Marcial, que a hora se ha jubilado.
Para nosotros vuestra colaboración el día de la fiesta mayor ayudándonos a transportar paquetes, mesas, sillas .. . es muy de
agradecer, ¿qué supone ese día para vosotros?
Esto de la fiesta sí que es una cosa que la encuentro yo muy
bien, porque viene la gente aquí, los chavales, los padres de familia , los profesores, entregados todo el mundo .
Desde que se empezó ya con el Sr. Comas, siempre me a tocado venir a trabajar y muy bien ... estos dos últimos años ha ido
mejor porque podemos transportar las cosas de peso con el
"Dumper" que compró el colegio, pero vaya , la gente que viene a trabajar el día de la fiesta también está contenta.
¿Cómo es que sois tantos gallegos aquí. ¿Es que vais tirando
uno de otro?
La verdad es que sí, vamos tirando unos de otros. Yo tenía a
un primo mio trabajando aquí, así que le escribí una carta a ver
si me buscaba trabajo. Yo había estado estudia ndo durante cinco años, en los salesianos de allí. No en mi pueblo, sino a unos
quince kilómetros, estaba interno y los fines de semana iba a
casa.
¿No echas de menos tu tierra? ¿Porque Galicia es algo muy especial, ¿no?
Sí que la echo de menos, aunque a hora ya estoy bastante acostumbrado , porque mi mujer es catalana y tengo un chaval de
18 años que, bueno, pues ha nacido aquí; además todos los veranos vamos allá, bueno, también hay otro sitio que me gusta
mucho para ir en verano que es Portugal, Lisboa, Estoril. .. a mi
señora aquello le enca nta .
José te agradecemos estos momentos que nos has dedicado, y
te deseamos mucha suerte y también mucha paciencia, especialmente este verano con las olimpíadas.
Adolfo Romagosa, Carmen Torralva
De todas maneras la diferencia entre Cataluña y Galicia debe
ser bastante grande; porque ésta es una tierra de prisas y carreras, en cambio Galicia, aparentemente, es una tierra más tranquila, ¿no te parece?
Desde luego hay mucha diferencia, a unque últimamente la situación está cambiando. Las carreteras han mejorado muchísimo y el turismo ha aumentado bastante, cada vez se ven más
coches con matrículas del resto de España. Un sitio que ha crecido mucho ha sido Vigo, ahora entre Vigo y Coruña hay mucha competencia. Si, por ejemplo , traen un cantante bueno para
Vigo, los de Coruña tienen que copiar en seguida, no pueden
soportar que les pasen por encima.
CONSELL DE REDACCIÓ
Pares de famIlia: Francina Alsina, Ferran Cortés, Adolfo Romagosa i Carme Torralva.
Professors: Marc Casanova, Joaquim Fernández-Díaz,
Vicky Huerta, Ventura Mariné, CarIes PortabelJa, Carmina Sola-Morales, Margarida Vida/.
Alumne: Marc VilJanueva, COu.
REVISTA A UNA
CoHegi Sto Ignasi
Carrasco i Formiguera, 32
08017 Barcelona
y Fraga, ¿va bien allá?
12
~
!I!
:c
om
5z
,.
Descargar