DiflRi: DE: cRTrnunyA CÜ8ACI0 DE LAS

Jiny I.—Vendrell, diumen^e 13 de Juny de 1897.—Número 57.
:;;:i;3i:;r5®5y*ísBlí,
• -) • í • v/) íiljíWMl'-iíEfl;'.; i
DiflRi: DE: cRTrnunyA
Re^acció: Teatro, núm. 18, Vendrell.
Administració: X u d á , mam. 13 baixos, Barcelona.
PlEOSi Espanyai I pessetas al iiies.-Antlllas, IB ptssetas trimestrerEitranger. 12 ld.-Dn número, 10 céotlms, Atrassat IS.
^OÍ^TRE
m a l a m e n t al
PRO&KJkiriA
May lo catalanisme ha travallat á l ' o m b r a pera
arribar á la realisació deis seus ideáis. Defensor
deis principis h o n r a t s que sustenta, ben clars y á
la llum del sol los va exposar á la Reyna Rcgent d'
Espanya en sa vinguda á Barcelona y ben clars y
concretament los va donar al país en la Assamblea
d e M a n r e s a d e 1892.
Com allavors diguérem, enteném a v u y q u e h a n
de quedar á cárrech del poder central del Estat espanyol las relacions internacionals, 1' exércit de
mar y térra, las relacions económicas d ' E s p a n y a
ab los demés paíssos, la construcció d' obras públicas de carácter general, la resolució de totas las
cuestions y conflictes ¡nter-regionals y la formació
del pressupost anyal de gastos, al que dcurán contribuhir las regions á proporció de sa riquesa; tot
ab la organísació corresponent y adecuada.
Pero enteném que correspón al Poder regional
lo régimen intern de Catalunya, y que ha de constituhirse aquesta mantenint lo temperament expansiu de sa llegislació y segons sas necessitats y
son modo de ser.
En consecuencia, volém la liengtia catalana
ab carácter oficial y que sian catalans tots los que
á Catalunya desempenyin cárrechs públichs: volém
Corts catalanas, no sois per estatuhir nostre dret y
Ueys civüsj sino tot quant se refereixi á la organisaci»^ interior de nostra térra: volém que catalans
sian los jut) s y magistrats, y que dintre de Catalunya *s fallin en última instancia'Is plets y causas: volém ser arbitres de nostra administració, fixant ab entera llibertat las contribucions é impostes, y volém. en fí, la facultat de poder contribuhir
á la tormació del exércit espanyol per medi de voluntaris ó diners, suprimint en absolut quintas y
llevas en massa y establint que»la reserva regional
forsosa presti servey tantsols dintre de Catalunya,
Aquest es nostre catalanisme dintre d'Espanya;
aqucst es lo nostre regionalisme dins de Catalunya. Aixó es lo que volém; per aixó aném; i. n' aixó
arribarém á no trigar gayre.
• 'i'!".'!'•••-;
-::.--:;sr
(Del Manifest de la «Unió Catalanista» del día 16
de Mars de 1897.)
Sant del dia: La Santl^eima Trinitat. Sant Antoni de Padua, confessor.—Sant de dem&:
SantH Basili, bÍH^e y doctor, y Eliiieu, profeta.-- Quaranta horas á Barcelona: ContlDuan en
la iglesia de Relíg-iosas Salesás Se descubreiz á dos quarts de sis del matí y s reserva á las
set de la tarde.
GUANTS
'.x'i :..••
F I L BRODATS
ÜSEríYORASÜ 6 0 Cent i n s
parell
Gran assortit en guants fil sense costura,
seda pura y mttja
seda.
ALTAS NOVETATS en cintas, boions, tules, glaseas, prisés, rissats. brodats, puntas j demés articies pera confeccious.
Mercería de Llóreos Torras, 16, Caroie, 16. - Acera Bethlém.
CÜ8ACI0 DE LAS HERNIAS. treicatS,
aovas n o p*rft
..•.•.-•.4v-.-:;í:
- ijBUfiam racrtídital braguer óptim hernial Vives ab Real
tÍTament
¿raTedel
malaliia,
construhit
maÍTileg tan
L'únich
moa queper
potestar
curar
científica de
y posi^s»
\>^
terials quimichs que donan forsa y vigor «n las parts herniadas, elogiat y receptat pels maieixos metjes mes eminents del UniTers j premiat ab
lo ^rau Diploma de Honor y Medalla d' Or en las Kxposícions del Cairo 1895 y Suez
1896
Gahinet pera la aplicacíó de tota classa de braguers, de 9 á 1 y de 3 á 7. — Garrer
\VÁi^
de la Unió, 17. entreía*!.
í^M
liV:v'*!'i'.?'''-*.' ^
900
LA REKAIXENSA — DIARI DE CATALUNTA
LA REUSENSE
GRAN
SOMBRERERÍA
DE CARLOS PUIG
CARRER DEL CALL. N.'^W. BARCELONA
ANTIGA
CASA
ARGEMÍ
En hquest establiment s' hi troba tota mesa de barrets de confecció garantisada y
de tots pre> s
Sucursal á R e u s : Arrabal de Santa A g n a , 1 7 .
p e r a v e n d r é , á c o t s i o s p r e u s y OÍ*
t o t s 3.0S d i s t r i c t e s d e S a n t M a r t i d e
Proirensals, p r o p i s p e r a fábricas,
_
tallers y altras construccions.
D o n a r á r a l l ó J. R i v e r a , d e 1 á 2 , e n l o c a r r e r d e l G l o t , n r u n . 6 1 ,
del mateix poblé. Talófono 1.798.
TERRENOS
Espectacles píibiioks,
BARCELONA.
TIVOLI.—CIRCO BCUESTRB. — Avuy diumeng-e 13.—Dnaa magníficas funciona. 4.»
presentació del celebérrim ciclista Mr. Boller. EscuUits exercicis. Graciosos intermedia.—
A. dos quarts de quatre y á las nou. —Entrada 2 rala —Próximament nous debuts,
T B A T R O N O V E TATS.—Companyla Emilio Mario—Avuy
diumenge.—Tarde.—Par.—
Lo jugruet Et. SON QUE TOCAN y la preciosa comedia en 3 actes E L AMIGO FBITZ.—Entrada 2
rale - Nit — .mpar —2 • representado de l i comedia nova en 4 actes de J. Villegas E L BAJO
Y EL PRINCIPAL.—Entrada 3 rala.
ttLDOBAOO. — TEATRO DB CATALUNYA. — A v u y d i u m e n g e . - Festivitat de Sant
Antoni
T a r i e LA BODA DB L U I S A L O N S O . — L A CASA DB LA TIPLE (nova).—PEPITO MELAZA
(nova) — Unic» pr^sentaeió á la tarde del CAV. PATRICIO LEONi.personiflcat en lo Sr. Leoa
(gran é r i t «le son beneflci) ab noua jochs de mans, CINEMATÓOEAFO LEONIÉRE y CÁMAEA
OSCURA, tot ptjl Sr. Leoa — E L CABO PRIMERO desempenyant lo paper de «Parejo» lo senyor
Leoa - Nit: LA BODA D E Luis ALONSO. — L A CASA D E LA T I P L E — P E P I T O MELAZA. — Ultima
preaentaoió del (-AV. PATRICIO LEONI ab joebs de mana, CINEMATÓGRAFO LEONIÉRE y CÁMARA
OSCURA, tot peí Sr L e ó n — L A MADRE ABADESA.—Próximament Debut en la e-cena déla
nena María de la Esperansa (de 13 anys d' eüat) la qual executará per única vegada 'Is
«Couplets de Myeoli» y 1' Andante rondó) de LUCIA DI LAMMERMOOK. — Dimars, Dia de
Bfoda. Benefici de D.* Amalia Sabater.
J-ikRDI ESPANYOL, — Avuy d i u m e n g e . — Tarde, á dos quarts de quatre. — Nit, á tres
quartii de nou — L A S OLIVAS (ab Jota y b a l l ) . - E L SUICIDIO D E ALEJO ( E B N A N I ) . — L A MAJA.—
L o s DINEROS DEL SACRISTÁN.- Entrada 1 ral —Dimars Debut de la aplaudidlssima primera
tiple cómica ü.* Julia Gómez
SEcció
POLÍTICA
Las noticliis que venen deis Estats Uaits portan la cua mes llarga que cap
{(ulUa. Que si no hcm respectat proa los tractats internaclonals; que si convertím en un hermot las provincias d' Occident; que si 'Is súbdits americans ja no
poden vlure á la isla; que si en Mac Kinley no pot resistir la corrent de simpatía general á favor deis insurrccies... nos van preparan! á bca morir scnse
que|
] o ti
revil
csp(
lo
ría ni
del
beral
no '^
men
pagel
alguf
cuali
espeí
d e C\
desii
espe(
que
sessi(
Fl
ayguf
tas.
la tari
N[
Taml
Cánoi
avuy
Sil
aquel]
^ostarl
deis
£1
<:ents
liaurál
Y
Stbelil
iérmin
xecadol
Enl
13 DE JUNY DE 1 8 9 7
gor
q u e ningú 's cuydl de xoparnos los llabis ab cordial pera fernos meóos dolorós
3o tránzit á 1' aitra vida. L' únich que de laot en tant fa alguna probatura pera
revlfarnos es en Cánovas: u a emplaste de cargols picats ais peus; unas fragas d*
«sperlt de nitre á Ja canyella de las camas, ja que ba perdut tota la confiansa e a
Jo metje, s' ba donat á remeys de curanderos y saludadors.
V no ho vol confessar que '1 metje no hi entén. Es massa tossut. L ' a r r i a jían al pou y encara treuría las mans per d e m u n t de Taygua com aquella dona
del cuento.
E n Cánovas no s' erra y baldament provoqui un confllcte interneclonal y
Cuba se 'n vagi ai dimoni, no cambiará de sistema. Va comensar de petit á m i rar mal contra 'i Gobern y encara seguéis en sos tretze.
Q u é li fa que en Silvela se n' hi vagi emportant la gent, si conta ab los ¡li-;
berals que son de pasta d* agnus? Si esclata un conflicte ab los Estáis Units, ja^^
no 's recordarán may mes de la crisis ni de la boferada, y per mica d' amaniment que hi sápigan donar ^ / Liberal y El Imparcial, si 's fa afsytar com u a
pagés ó 's deixa crelxer la barba fins á miíj pit poiser encara 'i veurém posat ea
alguna capella.
Y avuy per demá pot succefair lo del conflicte. Dependeix d' un dentista
cualsevol, d' un patró de barca, d* una paraulada llensada sense reflexJó. Los
esperits al altre cantó de mar están mes tívants q u e la corda que puja la estatua
de Colon. Y sino que 'Is patriotas de per aquí están pansits com un acordeón
desinfla!, lo diumenge menos pensat, anant y venint deis toros, teniam lo graa
cspectacle del sigle y ais suscriptors del Ber^adan
no 'is quedava altre remey
que comprarse uns calsons y unas espardenyas novas pera anar á pendre possessió del Capitoli de W a s h i n g t o n .
Fa pochs dias en Cánovas tenia '1 remey á la má y s' estima mes tirarlo á la
ayguera. Dlubf n s^ue es en "Weyler á quí teñen rabia 'Is yankees y 'Is fusionislas. Doncbs ab un tiro matava dos pardals, y si era un altre '1 que ''s trobava ab
la tarrabastada, ja no hi tenia cap responsabilitat.
N o hi vol dir res que tinga *1 pá assegurat com nos va fer saber 1' altre dia.
T a m b é li teñen los forners y fan bona cara ais parroquians de la botiga. E a
Cánovas n o : sembla la María Angela del forn de Sant J a u m e : — n o n ' h i ha
avuy de borregos.—
Si no que aixó no *ls ho diu ais Estats U n i t s : nos ho diu á nosaltres. P e r
aquells ja está preparant unas quaatas mils dobletas de cinch duros que *n5
<:ostará en R u i z , segons se desprén de la darrera passada que ha refilat devant
deis periodistas.
E n lo q u e tindria de pensar també 1' a m o d* en Morlessin es en los tres
cents Ilibres que V esperan, q u e , pobrets, si arriba á venir lo temut confllcte s*
iiaurán de quedar d e m u n t de las cadiras per sempre mes.
Y fora llástima, perqué diuhen que entre 'Is tais hi ha '1 Llibre de las set
Sibellas q u e ' 1 podría treure de compromís lo dia que Mr. Olney li diga eo
términos corteses y amistosos que la América te de ser per los ame rica ns y q u e
recados á la padrina.
Í.7
P E R Q U É 'NS DIHEM CATALANISTAS.
E n nostra ciutat de Barcelona, algunas personas de las classes que se *a d i u hen ilustradas s* escandalisan del nom de catalanistas y de q u e alguns nc fas-
f-i
1^'^
1
MÁ
S«:«"'
go3
L A RBNAIXENSA — DiARi DE CATALUNYA
aem alarde. Si certs catalaos que gosant de U condició de tais, y que utllisaatla per diversos fías no evltessea V us del llenguatje cátala y no despreciessen la
dret de la térra; lo catalanisme no bauria pas nascut. Havém de declarar al
tractar de semblant assumpto avans de piosseguirhi, que no Intentém censurar
que cada bu dlatre casa seva parll y obrl com vulgui, perqué cabalment dihém
los catalans: «cada casa es un moa» y «cada bu á casa seva es un rey.»
Nos referlm ais que 's queixan de la que *n diuhen grosseria y llort parlar
d* alguns catalans, cocn si tingues dret de criticarlos aquell ó aquells que en
llocb de donar llutn donan fuoi. Aludítn ais que, tot dihentse catalans, no su>
freixen lo llenguatje cátala ni en la Iglesia, ni en la Escola, y abandonan la
massa popular á que s' ezpressi sense cap estímul, ni ensenyansa de ben^parlar.
Sembla no bi ba rabo de despreciar lo que es propi de la expressió de la gent
de la térra, de la que se 'a treu vida, proñt y bonra. Sol dirst que '1 bon aucell
no ecnbruta son niu y Ms catalans que res los bi fa que la térra s' embrutl y
que ños bi contribubelxen, necessarlament han de distingirse d* aquells á qui
^is sap greu y 'a protestan. D' aquesta nobilíssima protesta ba nascut lo cátala*
nisme.
En 1* ordre patriótich no debécn pas avergonyirnos de nostra Patria. Me
sembia no s^ bonra Pare y Mare com la lley de Deu mana, si 's vescanta lo llenguatje que 'ns han trames, lleDguatje que ells no se V inventaren, sino que
arreia en lo íons de la naturalesa social de que Deu nos ba dotat.
Som ademes catalanistas per dignitat y per agrabiment, per bavernos donat
Deu una Patria com no n' bi ba d' altra de millor dintre d* Espanya. L' esperit de germanor glorifica sa naixensa, puig després de deslliurarse per si matei"
za del jou sarrabí, ne deslliurá las sevas germanas, dotántlasbl de vida propia
y contribubint al engrandiment deis demés espanyols ab qui *s traba associat.
N o perqué un deis pobles ab qui 'ns junyiren politicament nos bagi trepitjat
y malroés, bavém de rebaixarnos ñns á consentir la Indignitat de despreciar
nostra naturalesa, que tealm deber de conservarla com obra bona que Deu ba
fet.
En molis catalans dura encara la impresló del terror que la tirania desplega
contra nostres Pares; n' bi ba alguns que s^ acomodan al servillsme de preferir
la llengua estranya & la propia en lo Temple y en la Escola, com si encara
oprimis son esperlt lo ressó de las crueltats Filipenses.
N' bi ba d' altres que, podent ferbo, no s' exclaman de que's pertorbi nostre
dret, ni protestan de que siam gobernats y judicats per gent inditerenta, quaa
no enemiga de nostra ilengua y de nostra lley. N o sois s* ajupan, tenint dret de
resistirho á lo que '1 sistema de la desnaturalisacló inventa y practica contra
térra nostra, sino que 's prestan á coadjuvarlo. Per contrarestar semblant sistema som també catalanistas, y *ns empeny V amor de Patria, per organlsar la resistencia.
¿Volea los catalans que á casa nostra fan lo jocb deis unlformistas que 'I catalaaisme dcixl de ser? Procurin deis seas Padrlns los polítlcbs cortesans, que
*a desfassi la obra impía d* assimilació que tantas desgracias Infllgeix á la pobre
Espanya. Lo natural no admet ñccioas y es ea va que *Is politicbs aludlts dig u i o que tota Espanya es una sola y matelxa cosa y per consegúent que dea
prevaleixer la fasió de tots los cossos socials que la forman.
Preguntéulosbi ais politicbs cortesans que tal diuhea si *Is acomodaría que
3a fui
qual
tant
peral
Al
3an,
bi d(
sental
ais el
cará(
la llel
man]
cionj
Ll
aquej
so fe I
feu ql
dong|
res U
la COI
ba m^
al pas
arquij
lacló.I
nyor
borasl
temps
A
7ellut|
ab tai
prod(
deix
ayar
acaba I
SUts
galadi
xar la|
guémi
d' Agi|
T<
xemacl
drreu.f
13 DE JuNTY DE iSgj
9o3
\' m
.'ií-'-tl
3a fusló fos bair la base catalana y veuréu com se vos resoltan Indignáis. En l o
<jual tindrian rahó, perqué lo precepte d' estimar la Patria obra y ha d' obrar
tant per ells com per nosaitres, y aquí cuadra alió de que «lo que no vulguet
per á fu no ho vulgues per ningú».
Aquells que veuhen que á la menuda s' espellissa nostre dret y no 'n protes*
ían, que veuhen que nostra llengua se la desterra de la Escola y del Temple é
hl donan consell, favor y ajuda y *s diuhen catalans y cobejan la seva representació y 'n reben favors en pago de son detalliment, no poden pas censurar
ais catalanistas 1' alarde que fem per resistir la falsificado de la voluntat, del
carácter y de la serletat de la gent íntegrament catalana, y oposar lo sistema de
la Uealtat al que combatém, y alxó esplica la virtut de la cohessió que *s ve íormant y que creix y creixerá ajudant Deu, ñns á lograr una seguretat constitucional y orgánica per la conservado de la llengua y '1 dret de nostra térra.
L'amor que'is catalanistas portan per Catalunya no s'assembla pas al d*
aquell Italia que estant per casarse demanava á Deu dibentli: «Senyor, si 'm caso feu que la dona 'm sla fíel» y prosseguia: «Senyor, si la dona no me es fiel,
íeu que no bo sápiga,» y acabava: «Senyor, y si bo sé, feu que no se me *a
dongul res.> Com 1' amor d' aquest Italia s' assembla lo d* aquells catalans que
res los bl fa que s* adulteri la llengua y '1 dret de Catalunya, y 'n paieizi tota
la comunitat.
F. ROMANÍ Y P U I G D E N G O L A S .
NOTICIAS
acomodaría qac
Abir degué inaugurarse á Barcelona i' establiment que don Pere Romea
ha montat en los baizos de la casa aova que al carrer de Montesioo, cantonada
al passatje de Sant Josepb, s' acaba de construhir baix la encertada direcció del
arquitecte don Josepb Puig y Cadafalch, qui ha projectat també la nova instal a d o . N o *s podía triar un Uoch que miUor respongués á la intenció que te '1 senyor Romeo, d* oferir á las personas de bon gust lo medi de reunirse en las
horas d' esbarjo ab tota la Ilibertat que 's troba en un café públicb, y al mateix
temps ab la intimltat y reculliment de las reunions casolanas.
A n' aixó respón la dlstribució del local; res de grans salas, ab marbres y
velluts y llistons daurats per las parets, res d' aquells mlralls de dalt á baix que
ab tanta satisfácelo son vistos per la concurrencia cursi que *s gosa vejentse r e produblda al infínit com Imatje fídel de la inmensa bestiesa que tot ho invadeix á ciutat. Allí las parets son Uisas, los sostres no *s donan vergonya d' ensenyar las vigas y la senzlllesa que en tot se veu, dona un ayre de la térra que s*
acaba d' accentuar ab la lluhissor de moltas rajólas antigás de dibulxos c o n e guts de tothom que evocan recorts de masías, de refatós y de fonts frescas y r e galadas; la Uum també te obligado de dir alguna cosa, per entrabi ha de dibuixar la punta d* atmetlla deis arcbs de las porzadas catalanas pera que *ns p o guém fer la ilusió de que á fora bi trobarém la plassa de Vich ó '1 carrer major
d' Agramunt, y cosa tstranya dintre de Barcelona, fins se veu un tros de cel.
Tots los recons de la casa teñen fesomía, 1* un per estar sota '1 íaidar de la
xemaneya, altra perqué Ms dos arcbs de la cantonada li donava Uum de tot
arreu. Al voltant de las taulas de noguera y en las cómodas cadiras de boga } «
I,
g04
Í-A R E N A I X E N S A — DlARl DE CATALUNYA
hi veyém assentats ais artistas de tota lley, allí serán comentadas y discutidas
totas las novetats intelectuals per los grupos y sub-grupos que reprasentan las
mil formas y tintas que la idea mare del amor á la térra pren en lo motilo del
cor y en lo prisma de la inteligencia. Fins hi ha un sanctasanctórum
presidit
per la llar tradicional: tot convida allí á la slnceritat, á la franquesa, 'Is amichs
íntlms convocats en aquell lloch per 1' escriptor no li sabrán disfressar la i m presió que rebin.
Tot aixó pensárem y vejérem quan visitarem lo local en mitj del natural
trasbals que hi havía per acabar la instalado y tot aiiíó pendra mes forsa quaa
la llarga vida que desiijém al establiment li hagi donat los prestigls de la costum y de la edat.
Al sortir defora estiguerem bona estona conteraplant las bellesas d'aquella
casa que ab tant á* amor ha fet en Puig y 'ns vingué á la memoria la critica que
aquestos dias s' ha fet deis projectes de monuments á n' en Rius y Taulet, y en
particular la de que es objecte lo que '1 nostre amich junt ab 1* Arnau te presentat: no sembla possible que de bona fé puga dirse que es un gran defecte en
aquell boceto 1' haverse presentat poch detallat: si la taca no resultes claríssima
com hi resulta compendríam lo reparo, en quant á la execució y pési á la modestia d* en Puig (que no sempre la amistat nos ha de tancar la boca) lo que
porta fet ñns ara en diferents llochs de la ciutat y fora d' ella es prou garantía
de lo que sabría fer en un monument en que hi ios empenyat lo seu bon nom
y en quant al esculptor, de tot lo que bl ha ezposat al Saló de la Reyna en lo
Palau de Bellas A n s , lo únich que voldríam teñir á casa es lo fragment de V
Arnau.
—La sessió de primera convocatoria que devia celebrar ahir á la tarde I*
ajuntament de Barcelona no va poguer verificarse per haver assistit los regidora
á la inaugurado de la Exposició d* industrias creadas, introducidas y desarrolladas al amparo del arancel del gi, al qual, segons va dir en lo Saló de Cent
ahir mateix lo senyor Navarro Reverter, se debe la regeneración de la patria.
La sessió tindrá lloch demá de segona convocatoria assistinbi los regidors
que no hagin rebut invitado pera acompanyar al Ministre d' Hisenda á la gira
á Vallvidrera ab que tracta d* obsequiarlo la Diputado Provincial de Barcelona.
—Ahir á las dnch de la tarde lo senyor Navarro Reverter en nom del G o bern de Madrid va inaugurar la Exposició d' Industrias que '1 Foment del Travalí Nacional de Barcelona ha instalat en lo Palau de Bellas Arts cedit per T
aiuntament d' aquella ciutat per aquest objecte. Al acte va asslstlrhi tot I* e l e ment oficial.
—Don Salvador Sampere y Miquel va llegir avans d'ahir en I' Ateneu Barcelonés, una ben escrita Memoria histórica sobre la personalitat de Wifret l a
Pilos, quiud Memoria constituheix una part d* una obra que conserva inédita,
liistoriant los pobles de la Corona d* Aragó.
Feu precedir la lectura de son travall lo senyor Sampere d* algunas consideracions molt oportunas respecte á las veus y escripturas árabes, en general taa
mal interpretadas per los hlstoriadors. Y entrant de pie en lo desenrotUo del
tema que 's proposava desenrotllar, exposá las diferentas opinions deis mes reputáis autors respecte á la íetxa y al lloch de la de Wlfret, decidintse després d''
u n detlngut estudl crítich per la dita de don Prósper de Bofarull, consistent e a
I3 DE JUNY DE 1 8 9 7
si natural
905
afirmar que 1* insigne fundador de la nacionalltat catalana morí ais i i d* Agost
del any 897 á la ciutat de Barcelona.
Dona á coneixer després lo senyor Sampere y Miquel una compendiosa ressenya deis fets d* armas en que iotcrvingué '1 comte Jofre, acabant ab una entussiasta apología d' aquell, que va fer á Barcelona cap d' una nació, d* una nació poderosa y baix quin paternal domini, al mateix temps que aumentaren sa
forsa y sa riqueso material, creixeren las ciencias, las lletras y las arts.
No cal dir ab quanta satisfácelo va ésser escoltada la conferencia del senyor
Sampere y Miquel, rebent peí ella entussiastas felicitscions.
—Es esperat avuy á Barcelona 1' Excm. é Iltin. senyor Bísbe de Segorb, fill
de Manlleu, pera formar part de la comitiva que ha d' acompanyar los restos
mortals del P. Claret, que demá dcuhen ésser portats á Vich.
—En lo tren exprés va soriir ahir de Barcelona cap á Madrid lo general Lachambre, acompanyat deis diferents militars que van arribar ab ell de Filipinas.
—Ais que 'ns preguntan perqué no *s tira á térra la pseudo-porta d' Alcalá,
les bi dirém que bavém procurat enterarnos y que resalta que '1 mestre de casas encarregat de sa construcció ezigeix pera axcrrarlo quatre mil pessetas^
quantitat que 'Is comissionats de la construcció troban excessiva. Ab aquest
conflicte sembla que D. Manuel (no I* amo de Barcelona, '1 de la Seu) travalla
pera que 1' Ajuotament s' ho encarregui, resolguent aixís las dificultats que hi
ha en la aprobado deis comptes.
Ja ho saben are 'Is indiscrets y no 'ns fassin fer cap comentar!, perqué ab
aquesta calor no tením humor d* escriure.
—Invitats per lo Foment del Travall Nacional assistirem en la tarde d*
avans d'ahir, junt ab los demés representants de la prempsa, al Palau de Bollas Arts á visitar la Exposició d' industrias creadas, introduhidas y desenrotUadas al amparo del vigent aranzel, pera fernos cárrecb de las distintas instalacions y de la importancia de las novas industrias que en ella s* bi exposan.
Francament fou a¿radosa la impresió que 'n traguerem d' aquella visita ja
que no podiam creure que aquell certamen assolís la importancia que en verltat té, molt mes donada la circunstancia del poch temps de que ha disposat la
comissió organlsadora pera atendré ais travalls preliminars.
Qaalsevol que bagl seguit ab verdader interés I' avensament de la industria
catalana haurá pogut notar que aquest últim any ha prés una volada, afavorida
per la grossa desproporció que hi ha entre 'Is cambis que carregant ab un 3o
per 100 las mercaderías extrangeras ha fet Impossible la seva introdúcelo, constituhint aquest fet una protecció Inesperada á la nostra industria, y á la que
ben poch hi ha intervingut la má del senyor Ministre d* Hisenda.
Cridan la atenció especialment en lo Palau de Bellas Arts, las següents instalacions:
Costa y Ponces, socieíat en comandita, aparatos de luxo peta illuminació;
Chapes y Companyía, mobles de bambú; Joan Brujas y Pellisser (Sabadell),
aparatos pera instalacions eléctricas; Ccrominas y Riera y Estela y Bernareggl,
pianos; Butiems y Pravera, mosaichs hidráulichs de pedra y marbres artificiáis;
Romeu Escofet, cerámica y mosaichs al foch; Orsola, Sola y Companyía,
Ídem Ídem; Societat anónima, tallers de Deusto (Bilbao), maquinaria; Joaquim
Sala, Escudcr, Torres y Feliu, idcm Ídem; Vidal y Maní, galvanoplastia y es-
i-I
mm
.:'Am
,','*1
"'I
• 'I
'-.1::
w
• mm
-~-<i*«i-<»»..
906
'•'','t|
1 *('•'••.•'••
il
mTf"'VV"
LA REKAXXENSA — DIARI DE CATALUNYA
tereotlpla; J. VÍIa y Forns (Girona) aparatos eléctricbs avlsadors en cas d* ia.
cendis; Grau Bertrán, objectes de llauns; A. y A. Santamaría, metallistería;
Fundlclons del Nort (Hernani). Berenguer y Casáis, porcellana y aisladors especiáis; Industria eléctrica (Barceione), avans Montadas, Darna y Companyía;
PÍO Clos, inotlluras y fustas fíDas; Sampoos VHalta, correijas pera maquinarlas; Miquel Tarrago (Graci«), papers pintats; Francisco Guilleumas, fustas finas pera paviments; Pantaleoni germans, robas confeccionadas.
Secció de joguinas y perfumería: Jaume Pujol (fiH), motUuras y fustas finas. Teizits de llana y seda: Societat llanera de Barcelona; Ramón Romaní,
cartrons pera aprestos; Gremi de Fdbricants de Sabadell. Canonadas íorjadas
de Bilbao; Gasómetros «patent Bl»sl»; Joan Giralt, cristallería y vidres pintats;
y Joseph Pujol y Companyía, Ídem idem; Cerviz?, Comas y Companyía.
Acompanyá ais visitants á recorre las sOas lo Secretar! del Foment senyor
Rahola, donant interessants expücacions respecte á las industrias ezposadas, y
acabada la visita foren obsequiáis ab un luocb, en lo que 's serví 'i champany
deis senyors Bosch y Fuster, de Badalona, galaotment ofert per dlts senyors ais
periodistas.
Lo senyor Pasarell, individuo de la Junta del Foment, pronuncia algunas
frases donant las gracias á la prempsa.
—La important societat coral «Catalunya N^va» inaugurará la serie de
concerts públicbs oue *s proposa donar aquest any, lo dia 24 del corrent, diada
de Sant Joan, en lo teatro del Jardí Espanyol.
—A Barcelona ha comensat ja la ¿poca deis focbs artificiáis que cada any te
lloch per aquest temps. Menos mal si 's tedubís V espectade á lo que fan los
teatros previ anunci; mes lo pitjor del cas es que á totas boras y en tots los carrera los vianant descuydat se troba ab collas de maynada que 's dedican á la pi*
rotéenla y que II enjegan mes prompte que la visia una carretilla, una piula ó
un rohet que li rosteizen las orellas ó lí creman lo vestit. Y ñns sense moures
de casa 's troba un exposat á no poguer dormir si ais vebins del barrí 'is passa
peí cap enjegar trons á las dotze ó á la una de la nit á ciencia y paciencia deis
munlcipals.
—Avuy posará en escena la companvía de don Emüi Mario en lo Teatro de
Novetats, á la tarde M bonich |uguet El son que tocan y la preciosa comedia El
amiffo Frit^, y á la tarde tindrá Uoch la sc^ona representado de la nova obra
en 4 actes de don Francisco Villeyas El bajo y el principal^ que tan magnífich
ézlt obtingué á Madrid.
—Ha sigut contractada per la Empresa del Jardí Espanyol la aplaudida primera tiple cómica donya Julia Gómez, que havla travaltat ab aplauso en El>
dorado de Barcelona. Lo debut tiodrá llocb lo dimars vlnent ab las produccloos Los africanistas y Los baturros.
= S ' importavan á Fransa cantitats considerables de bálsam de copáiba, procedent
del Brasil. Avuy aquesta esplotació está perduda per complert, puig lo Sándalo Midy
cura en 48 boras las afeccions que exigían setmanas j mesos de iractament ab lo copáiba y 'Is líqults astringents.
CORRESPONDENCIA
~~
MADRID
lodeJuny.
S' ha calmat per complert la efervescencia política produblda per lo desea-
mi
s en cas d* !a>
lunciá algunas
13 DE JüNY BE 1897
907
llás de la darrera crisis, y com los sagastins han qucdat tan ressentifs se venjan
de Cánovas y d' altrcs que no son Cánovas, no ja sois fent cálculs pessimistas,
que en aíxó no va mal del tot, sino fent corre noticias de desgracias ocorregudas á Cuba. La menos esgarrifosa que corre per lo Congrés aquesta tarde es
que 'is ¡nsurrectes han destrossat per medi de la dinamita dos trcns de ferro*
carril ocasionant moltas víctimas. Desgraciadament aquesta noticia sembla que
3' iia confírmat, á creure ais que han anat á informarse en los centres oficiáis.
La que no 's confirma y es d' esperar sia falsa del tot, es la relativa al n a u fragi del vapor trasatlántích «Satrústegui» que procedent de la Habana havía
d' arribar avuy á la Coruña. En ell venen cinchceotas personas entre passatjers
y soldats malalts y feríts.
N o 's veu avuy ni un sagasií deis que mes se mouhen totas las tardes per lo
saló de Conferencias. Son al Circuí Iliberal á sentir á Moret, que en los periódichs d' aquest matí ha fet anunciar que va á pronunciar un discurs ab 1' o b jecte de contestar ais cárrechs y á las burlas que contra ell publica La Época d*
avans d' ahir. Contán que Moret se proposa dir cosas terribles contra '1 partlt
conservador, cosas que avans d' ara per alió de la treva pactada entre Sagasta y
Cánovas no era prudcnt íer públlcb. Sembla que fao fará d' acort ab Sagasta y
fins que en nom d' aquest hi haurá declaracions que poden estalviar que parli
r ilustre quefe qui, com ja 's pot suposar, ne te pocas ganas.
Dubto que d* una manera clara digui Moret que parla en nom de Sagasta.
Lo que fará es posar com á nous ais canovins, y d'aquest modo distraurá la
atenció del desengany rebut en la cuestió de la crisis. Per aixó darrer sí que es
molt probable que Moret s* hagi posat d' acort ab Sagasta.
També servefx d' entreteniment la actitut irada de Sllvela que *s desfogará
en lo discurs que aquest ilustre prepara per lo dissapte vinent en lo teatro de la
Alhambra. Pera evitar que *ls adversaris hi vagin á moure brega sois ab papeleta podrá entrarse en lo lloch de la reunió, la qual promet ser molt lluhida, ja
que 's diu que no hi mancará cap dama de las abonadas á las tribunas del
Congrés.
Es possible que *1 discurs de Silvela tingui importancia, per quant se diu
que al parlar de la resolució de la críssis se referirá al general Martínez Campos, á la actitut del mateix no sois durant la críssis sino mes encara després de
ella. Contan que '1 general no *s mostra pas satisfet de sí mateix y que no s' está
de dir que ^la que suposan que la seva inñuencia es decissiva en certs llocbs, se
podrán convencer de que van errats. Martínez Campos no s'está de dir que
no considera convenient per arribar ni prompte ni tart á la pau de Cuba que
pcrmaneixi mes temps de gobernador general d* aquella isla lo general W e y ler. Y com Cánovas mostra que no te cap ganas de tocarlo, com se diu que la
permanencia indefinida de Weyler á Cuba forma part del programa que ab
motiu d'havérseli confirmat los poders per seguir gobernant á Espanya s ' h a
proposat reallsar Cánovas, vagin Iligant caps y deduhint lo que de la actitut
del general Martínez Campos pot deduhirse.
D* aquí, donchs, prové la curiositat que avuy hí ha de sentir á Sllvela, Loa
sagastins se proposan assistlr en massa al meeting^ y comensa á inquietar á a i guns la possibiliíat de que Sllvela se resolgui á sentar las bases d' un tercer partit, ab programa y tot, y que per tal compii ab la aquiescencia y 1' apoyo mes 6
menos actlu del general Martínez Campos. Perqué podrán los Uiberalscomptar
M-ML
^o8
L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
cotn á seu al general, pero la verltat es que ell se guarda be de dirho y menos
que r altre día aconsellés á la Corona que crides al poder á Sagasta.
Los periódlchs ministerials sembla que han rebut la consigna de dlr que no
hl ha res respecte á un nou tractat de comers entre Espanya y 'Is Esiats U a h s .
Tant empenyo en negar una cosa de que ja no se 'n parlava, proba que realment se deu travallar en aquest sentit. Que Cánovas te actualment fixa tota ia
seva atenció en la que se 'n diu acció diplomática no hi ha dupte. En ella mes
que en cap altra cosa deu confiar pera pacificar Cuba. A no tindre ben fonamcntadas esperansas dciacabar la guerra ben aviat, no s' explicarla que s' obstini en permancixer en lo poder. Podría haver sortit ab cert lluhiment deis
apuros perqué passa, y quan no ho ha fet en ocasió de la darrera crissls, es cas
de sospitar que te la casi?seguretat de que la fortuna )i será propicia.
D í u ho vuUgui, y que cridin y 's desesperin los inexperts sagastins que no
van saber conservar lo poder quan lo tenían.—X,
MADRID
iideJuny.
Cinch ó sis columnas ocupa avuy El Globo en la reprodúcelo del discurs
que *1 senyor Moret pronuncia ahir en lo Cassiao Lliberal del carrer Major,
Ñ o n' hi ha per tant. Confesso ingénuament que ab la calor que avuy fa á Madrid, no he tingut ánima per Uegirlo. Deis breus estractes que d' ell publican
los diaris ooticiers, se desprén que I' objccte principal del orador ha esiat posarse bé ab la casa gran per las frases d* equí^och monarquisme que en lo calor de
la impresió poden havérselshi escapat aquets darrers días al parlar del Inesperat
desenlias de la famosa crisis.
Y tant ó mes que desitj de posarse ell en bon lloch en aquest punt de procedlment haurá estat V objecte del discurs acabar d' aquietar la tropa menuda del
partit y ferli concebir esperansas de millors días, y sobre tot refermar la disciplina respecte á acatament á las resoluclons del ilustre quefe. Ara manca saber
que fará aquest per la seva part. Cuntan los seus tertulians que segueix mostrantse molt reservat y que no se 'I pot traure deis seus propósits fora de que la
setmana entrant reunirá ais ex-ministres pera tractar de la conducta que 'i partit ha d* adoptar.
Fa poch se parla d* aixó, perqueQoingú creu que estiguém en cami d^ adoptar resoluclons heróycas. Se passarán los tres mesos d* estlu, y si per allá al mes
á* Octubre Cánovas tractés d' obrir las Corts sense avans haver modificat lo ministerio es á dir, seguint en lo Gobern lo duch de Tetuan, allavors es quan Sagasta y *ls prohoms del partit Iliberal comensarian á pensar en femé alguna
que fos sonada.
Y tindrían en tal cas rahó: perqué tres mesos purgant la falta comesa per la
tontería d* abandonar las Corts, quan tant mal podían fer á Cánovas, ja son
prou. Sería per part de Cánovas verament cruel volguer portar mes enllá.la
seva venjansa.
Avuy de lo que mes se parla es de las noticias relativas á la actltut del Gobern deis Estats Units en la cuestió de Cuba. Los telegramas partlculars no son
pas tranquilisadors, y en aquest punt la prempsa extrangera, especialment la
Inglesa, colncideix ab la d* aquí. Pero Cánovas nega que tinguin fonament tais
pesslmistas. Avuy s* ha comunicat ab los periodistas y 'Is ha dit que no fassia
cas de lo que dlgul la prempsa extrangera sobre la inñuencla que *ls enemlchs
d' Espanya ej
monetaria, n ¡ |
cap altra farái
també contani
lo cas del denl
de Washingtol
indempnlsacií
Vaja, que
Ea quant
un tren produl
no ha resultatí
panya que 's vi
deis que soI-;n|
si hl ha bagut
per quan hagi
Lo que 's d\
áCuba avans
publican los pt.
formlstas y auti
que estém se p<l
lots los ets y ut|
de régimen se
Ho fará Cái
arriban los seus
FRAGA
Lo Consístol
Ajuntament ofel
sentar nostra col
ciooalitat caíala!
«Catalunya, h
ció del assumptfi
millors y mes ar
, °o 'h preocupa
aragonesa. Per.
«00 sí, com tota
«cva manifestaci<
ffiós aentioient, •
¡amarguras de la'
H"suíreUnos,r^
j S* ha presentí
¡nostra clutat un ,
POQ número de s |
f ultima guerra
1, Estém en plet,
pígul abundant, s|
oicnis, las amargl
P a anlmació al p\
13 DE JUNY DÉ 1897
lins que no
909:
d'Espanya en los Estats Units exerceixen prop del Presfdenr. NI la cuestió
monetaria, ni la proximiíat de las eleccions de representants á las Cambras, ni
cap altra farán variar lo plan que te Mac Klnley en la cuestió de Cuba. Pero
també contan que ha dit Cánovas que si de la informado oberta per averiguar
lo cas del dentista Ruiz, rtsulta que aquest|morí de mala manera, y '1 Gobera
de Washington reclama una Indempnisacióüá la viuda, Espsnya pagará aquesta
iadempnisació.
Vaja, que hem perdut lo plet, y aném per V altre.
En quant á Cuba, 's confirma la noticia d' ahir referent al descarrJíament d'
un tren produhit per una bomba de dinamita posada per los insurrectes; lo que
no ba resultat cert es lo del naufragi del trasatlántich «Saírústegui.» De la campanya que 's va á empendre al departament oriental no se 'n sab res, y algú
deis que soI<;n passar per enteses en la cuestió militar, deya aquesta tarde que
si hl ha bagut tal pensament s' ha deixat corre per ara, aplassant la realisació
per quan hagi passat la temporada de las plujas.
Lo que 's discuteix es lo relatiu á las eleccions municipals que s' han de fer
i Cuba avans de plantejar las reformas. Convenen las noticias que de la isla
publican los periódichs eo que 's va á reformar lo cens electoral com volen r e forcnistas y autonomistas, pero que si tal se fá ni en tot lo que resta del any en
que estém se podrán plantejar á Cuba las reformas. Ciar que no 's procedeix ab
tots los ets y uts adminlstratius: pero si ates la necessitat que hl ha del cambi
de régimen se volgués fer vía en un mes se podria sortir del pss.
Ho fará Cánovas y Weyler? Aquesta es la pedra de toch per coneixer abont
arriban los seus propósits favorables á las reformas.—X,
FRAGA
9 de Juny.
Lo Consistorl deis Jocbs Floráis de Barcelona tambes'ha dirigit á nostre
Ajuntament oferintli '1 cárrech de protector adjunt de la institució, per representar Dostra corporació una de las poblacions que constituhian la antlga nacloQalitat catalana, y per parlarse entre nosaltres casi exclussivament la Uengua
de Catalunya. N o sé lo que resoldrán nostres regidors; mes pera major ilustració del assumpto s' ha de teñir en compte que no han estat may los polítichs los
millors y mes amichs cultivadors de la literatura y de la llengua y que tampoch
no 'is preocupa gayre lo averiguar si nostra ciutat es naturalment catalana ó
aragonesa. Per altra part, encara que nostras corporacions tinguin encarnat en
son sí, com tota criatura humana, 1'amor á la bellesa qualsevol que sigui la
jaeva manifestació, hi ha circunstancias externas que poden esmortubir eix her^
tnóssentiment, y sens dupte que no es una de las menos poderosas de sufrir las
¡atnarguras de la escassetat de recursos baix la má de ferro de la Hisenda, cooi
¡lassulreix nostre Municlpi.
S'ha presenta! al Gobern civil d é l a provincia'1 reglament pera obrlr ea
inostra ciutat un casslno carlí anomenat «Circuí Tradicionalista». Compta ab
iboQ número de socis, y sobretot, no n' hi falta cap deis nostres vehins que ea
|la última guerra defensaren ab las armas la bandera de don Carlos.
Estém en plena sega. La alegría de la recolecció, encara que '1 producte no
sigui abundant, sembla que fa oblldar al pobre pagés, sois sia per breus m o >ents, las amarguras d* un bivern de miseria y de falta de recursos; y aixó do<»
f^a animació al país tan abatut sempre durant los darrers anys.—M,
1
1
t
'\
SECCIÓ RELLIGIOSA
mert
Id.
«arii..
Id.
m
á
m
wiyj;, •
aibaeet
A.I007...I
&.lioant|
jümerfi
Bftdajozl
Sílbao
Burgos L
Cádiz ..I
Cartage
Caiten<:
ÜÓTáohi
Coronal
Flgnere
Qeronal
QranadJ
Huesca [
Jerez....
Lleyda
Logrofi<{
Loroa..
Lugo...
KfeJ
Oeute 1^
> SI
í>
C. p Trd
Ida id. cd
Bit Hipl
Caail
Uup{
beoefici.l
Monedad
'íoUJ
M0Q{
LliurasJ
Nota
Alai
4p«i
' í''t:ifel
I 3 DE JUNY DE 1 8 9 7
SECCIO
COMERCIAL
..u£fii» c o r r a n t s áonau per ln Jnnta at Gober% dtl Colegí, a»
men de la plassa de Barcelona á 12 de Juny de 1897.
-.«nares... .. 90 d/f. 32'25 diner.
Id.
á la vista. 82'&3 paper.
^aris
3 d/T.
' paper.
Id.
& la Tlsta. 29'70 paper.
8 d. vitta
Ó'SSdañy
O'SS 0'38
O'SS
0'.S8
O'SS
O'SS
O'SS
O'SS
O'SS
O'SS
O'SS
O'SS
O'SS
Si
iítívrtuvtí ¿^enm tí« «>
A.«alona.—CoMip(««.
»WO«í;£«í:it;;«M(H.TIBS!<-i'
8 d. vUtak
üibaoetQ.... 0*38danvi! M&laga
0'88
iLlooy
Madrid
0'38 >
áJioant
Murcia
0-38 »
iümerfa
Orense
,
0'38 >
0'88 >
Badajoz
Oviedo
0*38 >
Palma .
Bilbao
0'38 >
Palencia.
Burgos
0'38 >
Pamplona..
Cidfx
0'88 >
Reas
Cartagena.. 0*38 >
Salamanca.
>
0'38
S. Sebastiá.
Castelló
0'50 >
S
antander.
Córdoba .... 0'38 >
Santiago....
0'88 >
Corana
Sevilla
rig-aeras.... 0'S8 >
Tarrag'ona.
>
0'38
Qerona
0*38 >
Tortosa
9ranada.... 0'38 »
Valencia....
0'75
Hnesca
Valladolid..
|0'38 >
Jerez
Vigo
Lleyda
• f e a i e a pUbUaha. VitoriaDiner.
Logroño....
Zaragoza....
Deute
Loroa Interior fl de mes. . 6575
»
> fl prózim. .
Lngo
> Exterior fl de mes. . 8175
f
> fl próxim. .
> amortisable oomptat. 78 60
C. p Tre. Renda Aduanas.. 96*60
Id<¡ id. cantitats petitas.. .
<
Bit Hipoteo. Cuba 1886 id. 8665
»
>
> 1890 id. 80-50
9"
oiniTi
J^a9\r
Banch H. Colonial.—I á 80 mil
> Barcelona. ,
» de Vilanova
» de Préstams y Descomp. .
Fer-car. de Tarragona B. y F. .
> ^ e d . ' á Z a m y de O. á V.
> y minas S. Joan A. en liq.
> Nort d* Bspanya
Aealua* A me».
Banob H, Colonial — I á 80 mil 16 75 16 85
Fer-car. Tarragona, Bar.* y F. 960
9 -íO
> Medina á Zam. y O. & v i g o 2330 23 40
> Nort d' Elspanya
Obllsaelums.—0»HBptat
Fer-car. N. Esp.priortiat Baro.
> N. Bsp.* Lleyda á R e u s y
80 25
Tarrag. (ac. adheridas) 80'
0'25
Fer-car.
N.
Bsp.
eape.
Sagovia.
O'SS
> > >
>
Almansa 82 85 83'15
O'SS
á Valencia y Tarragona 5"? 73 58'
O'SS
O'SS
> y Minas Sant Joan Abade* 95-40 95'60
O'SS
sas gar. N o r t ; . . . . 8&"15 85'-35
O'SS
». Tarrag. B.*y Frans», hip. 52 35 52.50
Paper.
> Tarr. B. y Fransa, no hip.
> Tarrag.* Barcelona y Fr. EO'BO EO 75
65775
» Madrid Á Baro. (directes). ÍM75 52
8n75
>
>
> Reus á Roda 5T7o 58'
> G-rao, Alm. Val. no adher. 32'EO 32 75
78 75
>
Alm. Val. Tarr. adheridas 65 60 65 75
96-85
t
48 50
> Medina & Z. y de Orense á 48
85
25
85
75
96'R5
Vigo, emísió 1880 y 82.
b0*75
>
>
>
>
prioritat
Canal d' Urgell
Sooletat conxp. Trasatlántica..
Comp. g e n . Tabacos Filipinas.
Jtareelona 12 de Juny de 1897.
C a s i n o M e r c a n t i l . — F r a n c h H 29 60.—Lliuraa. 32'50
U a p o n s . — 1 Juliol 1897. — Cubas, •28'50 per 100 benefici. — ISxtarior, -¿S'CO per 1 0 0
befieSci.—Interior y Amortisable, 7'00 per 100 dany.
v i r . —• Centenas Alfonso, 28'00 per 100 de prima. — Centenas IsaLeiinas, 3¿'00 iá.
•^ionedaa de 20 pessetas, 28'(50 i d . — O n t a s , 2 9 0 0 id.—Or petit, 25*00
'^ota.—^Aqueta preña son de compra.
Monedas extrangeras: Marchs, 156'50.—Liras, 20'00.—DoUars, 32*00.—Franchs, 29'00,
Lliuras, 32'25.
N o t a . — P r e u s aproximats segons cantitat.
Gura déla c a m b i a e n l o dia d' a h i r .
Sessió d4 la tardé.
A l a i 1*45 e o m e n s t r e n i ferse e n lo Pati de la Bolsa operaciona ala aegüenta cambia;
4 por 100 Interior, fi m e s , 65'82, 80 y 78.—Exterior, fi m e s , 81'72.
BUTLLETÍ BURSA.TIL. — A las 4 tarde.
'.::.'I:'
mi
ti.-im:j^
^12
L A RENAIXEMSA — DIARI DE CATALUNYA
A I»» 8'30. Obertura oficial d« Bolsa. Se cotitfi al« sepüenfca cambia?
4 n«p mo Interior, fi mes. 65'80, IS, 77,18 y "77.— Exterior, 6 mea, 81'75, 77, 80, 87,
73 y 75.--F. C. á<ui Nort, ñ mes, 23'30.—Id. de Franstfc, fi roes, 16*80.—íiv «i' Orí^Ks^.. i
mes, O'OO.—Colonial, fi mes, STóü —OubBZ, 6 oer lOO, coviiptfíí,, 96 75 y 87. — Cuivis. .5
per 100, u>oaptíít, SO'.-^T, ' 5 y 87.—Empréstit Aduanas, 5 per 100, partida, 9')'*/r).—4 per
Amortisable. partida, 78'62. — Ours le! rtixiiado»- 1 Pa!i': 63'6S. — Curs del Exteriora
Londres: fi3'75.—Curs del Interior 6 Madrid: 65'75.
A
í \ i "•
.M>!'<^iS ±
uX
^^1
del Dr. AYER
Soo las mejores purgantes
Son p u r a m e n t e vegetales
Son fáciles de tomar y de digerir
r-utnátich y nervids, ja sia recení ó crónic;,
se logra sa cur?ci6 completa, p r e n e n t lo taat
coaeguiyacrsdiífit ^ Í 2 C e . r o p y I*ÍEidcl&3
O u v « i l . Se ven á 3'50 pessetas. farmad»
Martínez, centre lo carrer de Robador, ahoal
dsu dirigirse tot lo q u i desitji curarse ab sb«guritat lo dolor.
Son azucaradas.
Curan los dolores de cabeza
Curan la dispepsia
Curan el estreñimiento
Oúran ¡os desarreglos del hígado
y abren el apeiiio.
' ' P ' d ^ V ^ " ^ Nadie debe
^ ^ . r ' J U u ^ e s t a r sin
J u n a cajita
de las Pildoras Purgantes, del Dr. Ayer, para poder
tomar una pequeña dosis, á los
primeros síntomas de indigestión,
y evitar así un sinnúmero de enfertuedades.
Preparadas por el Dr. J . C. Ayer y Ca.,
X.o'weU, Mass., E . XT. A.
vi
PRIMER PREMIO
E K Z.AS
Exposiciones Universales de Barcelona y Chicago.
' MorÉol creosotat
«le C H A P O T E A t J X
> o Gayacol, principi actiu de la
creosota de faig, associat al t.
p X J I M o r r h u o l (prmcipis actius
( del oli de feíje de bacallá) en combinació perfecta, constituheix lo i.
remey mes «ficás que 's coneix
contra la Tisis l&ringea, la Consumpció, la Tuberculosis en segon
^_^ y tercer grau. Gracias á sas proy pietats antisépticas, lo M o r r h u o l «;
G r e o s o t a t ataca '1 microbi de la
tuberculosis y produheix la rápi- i.
da cicatrisació da las cavernas del
«;
pulmó.
I
[7
P a r i s , 8, r u é V i v i e n n e
y á totas las farmacias.
^
^T\ n n ^ qrs nrs
t
l 3 DE JUNY DE 1 8 9 7
9i5
in.T
EXTRANGER
V75, 77, 80, 87,
PARÍS, 10.—En los circuís ben informáis se dlu que Mr. Félix Faure marxará cap á Cronstadt quan torni de Orange y s' assegura que avlat aquesta noticia
jserá ofícíalment confirmada.
Heus aquí 'Is dlferents punts del Itinerari que seguirá segons un diari rus:
Mr. Félix Faure sortirá de Cherbourg á bordo d' un barco de la escuadra
francesa y 's dirigirá cap á Cronstadt ahont lo Czar 1'esperará en lo «Standard»i
Allavors tots dos, ab la bandera imperial y la presidencial, anirán á Peterhof.
Al vesprs 's donará un gran diñar á Mr. Faure y V endemá matí marxará cap
al camp de Krasnoe-Sebo, ahont hi baurá una gran revista de tropas.
L' endemá s' efectuará la entrada á Sant Petersburg, baixaní lo president al
palau d' hivern en lo qual s* arreglarán magníficas habitacions pera ell. D e s prés r emperador donará un gran diñar y, a.abat aquest, lo president será
acompanyat al Teatro María pera que assisteisi á una representado que, entre
altres números, tindrá Uoch La vida peí c^ar y una ópera russa.
Lo president s' estará dos dias mes á Sant Petersburg avans d' anar á M o s cou, hostatjantse en aquesta cíutat en lo palau del Kremlin. Al cap de cuaranta
vuyt horas tornará á Cronstadt y tornant á Fransa seguirá *1 mateix itinerari
que á la añada.
Peí que toca á las personas que formarán 1' acompanyament de Mr. Faure,
no está res decidit íormalment y sois sa pot assegurar que anirá ab ell Mr. H a notaux perqué, segons se diu, Nlcolau II ha in/ltat personalment al ministre de
Negocis Extrangers de Fransa.
TELEGRAMAS
~
xa.—Després deis trons ve la pluja. A las veus que corrían ahir respecte deis atachs deis insurrectes y á reclamacions deis Estats Units ha respost
ea Cánovas dlhent ais periodistas que probablement bi deu haver exageració e a
las noticias deis diaris en lo tocant ais primers y que per lo que fa referencia ai
súbdit americá Ruiz resulta injustificada la llarguíssima presó que sufrí y que
3Í la viuda demana iodempnisació en regla 'i gobern d' Espanya la dará. A v u f
DO creu que tinga fonament lo de la nova actltut de Mac- Kinley. Demá potser
ja será altra cosa.
Los diaris prou se cuydan de posar en solfa aquestas continuas contradiccions y aquestas Jebilitats que no s* ajustan al carácter orgullos per extrém d''
en Cánovas y que 'ns avergonyeixen devant del m o a , donant armas bis Estats
Units pera reclamacions ulteriors. N o a' hi ha prou ab dir que poden baverhi
erros judiclals. Lo que s* ha de procurar es que no hi sian.
Segóos un deis diaris mes serios de Londres lo propósit ferm de Mac-Kíalef
es lograr que Cuba gosi d' uaa autonomía absoluta y que en quant á tributaciá
sia completament Indepeadeot d'Espanya. Conceptúan! que Espanya te casi
agotats sos recursos y que tampocb ae van sobrers los insurrectes, calculan ais
Estats Units que aquesta será la solució que acceptaráa uns y altres.
Los ex-ministres fuslonistas se reunirán lo dimars pera resoldre si 'i partlt
iormulará ó no programa. £ a Sagasta hl es oposat, pero com la ma/oría d' ells»
MADRID,
ÍK
.""t
L A RENAIXEKSA — DIARI DE CATALUNYA
914
lacios los que mes frets s' baa mostrat aquestos dias, creu que si no han sigut
cridáis al poder es per no saberse hont nos volen dur, es probable que al últim
se redacti un manifest que no dirá res semblant que diga alguna cosa.
S' acosta la tarrabastada de tributa nous. Ds mooient se carregará en un deu
per cent las contribucions d' industrias y comer?, los drets reals, las cédulas, los
carruaijes de luxo, la renda d' Aduanas y '1 timbre. Los consums en un cinch
per cent. Ab un hú per cent los sous y 'Is pagos al Estat, Municipi y provincia.
Lo carregar la contribució territorial ja vindrá un altre dia. També 's vol carregar lo concert ab Navarra y Vascongadas. Veuréra lo que succehirá. Tots
aquestos impostos se cobrarán en sellos, deis que se 'n fan vint y sis classes mes
de las que hi havia.
U n telegrama de Nova York aclareix ja '1 seniit de la Nota que '1 Secretar!
d' Estat enviará al gobern espanyol. En aquesta nota 's demana '1 cástich del
tinent coronel senyor Fontsdeviela y una gran indempnisació á la tamilia de
Ruiz. Aquesta nota, que sois s' espera 'I retorn de Mac Kinley pera que la firmi, será enviada totseguit. Lo sentit del document es molt eaérgich.
En las casi pacificadas Filipinas continúa haventhi alguns fochs ab los insurrectes. Las tropas tingueren 2 morts y sis ferits. Los insurrectes 143 morts.
N o *s parla de que tinguessin cap ferit.
Lo partit d' en Silvela 's va engrandint cada dia, aprofítantse de las fluctúacions d' en Sagasta y deis rampells d' en Cánovas. Darrerament hi han ingres<
sat alguns Importants elements sagastins. Si Silvela te M coratje que se li supo*
sa y en lo meeting d* aquesta vetUa parla ben ciar respecte á la política interior
y encara mes en la colonial, inspirará altre respecte avu^ per demá que hl torni á haver crisis. Lo de la moralitat es assumpto que ja no dona perqué no bi
~ ha polítich que no *s crega poder anar en un altar.
Lo que convé es que 'ns diga, avuy per demá que mani, si las diputacions y
ajuntaments han de ser oñcinas deis goberns c^vils ó si serán entitats verament
respectables; si seguirá I' escándol de que *is émpleats castellans invadeizin totas las oficinas d* Espanya; si las lleys serán paranys pera que bi cayguin los
descuydats y si á Asturias ios gegants no arribarán á la mida. Respecte á lasco*
lonias si concedirá la autonomía en lo paper ó en la realitat ó cas de que no la
vulgul concedir ab qué conta pera acabar aquest inútil sacrifici que va fent la
nació d* ecsá que en Cánovas mana.
Las circunstancias no son avuy dia pera refilar com los canaris, sino per
sentar bases serias pera regenerarla nació. Se parla de cnoltas entitats importants que están á punt d* afiliarse en lo partit si veuhen que va per lo camí que
reclama '1 país en massa.
Mobles, lllts«
sommiers, matalassos, lámparas, rellotjes,
joyas, vestlts,
etc.
Máquinas
A PLASSOS JORBA
pera cusir y
pera fer mitja.
Ó AL COnPTAT
103. HOSPITAL. Y PORTAFERRISSft, 16.
Imprempta de Ramón riernans.-«YendreU.