íny I. — Vendrell, dijous 13 de Mi de 1897. — Número 26. irme havíara ser la i n s a sea acudit á essent aíxó vador se r e ras. nfflXBíísi DiflRi: DE X cwmuycv/K tropas se d l hi assocíaa ; de Madrid. Mercantil de P. edacció: Teatro, núm. 18, Vendrell, A-íiministraGió: Xiiclá niJin. 13, baixos, Barcelona. PñEÜSi Espaofa, I pessetas al mes.-Rotülas, 10 pessetas triiiiestrerExtranger, 121(l,-Oii niimero, 10 céntlms. ñtrassat 15. sstar á aques£ [icario com á l i n a n t la r e ¡uguració det al Weyler se las poch n u senyor G á n e te d' apreciar jeguint lo seolavieja coinint en la pronsalsar tant á t de gran Jar" 3er la finestra. ó de la J u n t a larias y fins se ñas. Los estu1 gran anima"" May lo catalanismc ha travallat á 1'ombra pera arribar á la rcalisació deis seus iiicals. Defensor deis principis honrats que sustenta, ben clars y á ]a llum del sol los va exposar á la Rcyna Regcnt d' Espanya en sa vinguda á Barcelona y ben clars y concretament los va donar al país en la Assamblea de Manresa de i>'c)2. Cnm allavors digucrem, entencm avuy que han de quedará cárrech del poder central del Estat cspanyr>l las relacions internacionals. 1' exércit de mar y térra, las relacions econ''>niicas d' Espanya ab los demés paíssos, la construcció d' obras públicas de carácter general, !a resol ució de totas las cuestions y conflictcs inter-regionals y la formació de! prossupost anvai de gastos, al que dcurán coniribuh-r las regioñs á prbporció de sa riquesa; tot ab la organisació corrcsponeni y adecuada. Pero cnteném que correspñn al Poder regional lo régimen intern de Catalunya, y que ha de constituhirse aquesta mantcnint lo temperament expansiu de sa llegislació y scgons sas ncccssitats y son modo de ser. ^,142, i3,977y (Del Maní test de la «Unió Catalanista» del día 16 de Mars de 1897.) San^ dt'l dia: S a n t P*-rt- K-p-aiat, confr'Si-or, y jínuta Glict^ria, v rg-e y m á r t i r . — « a n t de demíi: Sa- t Bonifaci, m á r t i r , y ^ a n t a Corona, m á r t i r — Q u a r a n t a h o r a s á Barcelona: Comeiisaii pn la •{rlesia del Hospitul de S a n t Ll nzer. Se d e s c u b r e i x á ias sis del m a t í y 's r e Eervrt á dos q u a r t s de v u v t dn ia t a r d e . 5«a de g r a n é x i t 3^d ^ , t á Valladolid. venut á P a m - En consecuencia, volém la llcngua catalana ab carácter oficial y que sian catalans tots los que á Catalunya desempcnyin cárrechs públichs: volém Corts catalanas, no sois per estatuhir nostrc dret y lleys civils, sino tot quant se refcreixi á la organi— saci''> interior de nostra térra: volém que catalans sian los jutj s y magistrats. y que dintre de Catal u n y a ' s fallin en última instancia'Is plets y causas: volém ser arbitres de nostra administració, fixant ab entera Uibertat las coniribucions é impostos. y volém, en fí, la tacultat de poder contribuhir á la formació del exércit espanyol per medí de voluntaris ó diners, suprimint en absolut quintas y llevas en massa y establint que la reserva regional forsosa presti servey tantsols dintre de Catalunya. Aqucst es nostre catalanismc dintre d' Espanya; aquest es lo nostre regionalismc dins de Catalunya. Aixó es io que volém; per aixó aném; á n' aixó afribarcm á no trigar gayre. '^i^á Krí'%M^éMh l i l i i ^ ^ ^ ^ PER apreciar la s i - FRANCISCO FLOS Y CALCAT Preti: fi i*ali!i en cai'toné y S en tela. r>e venda en las principáis llibrerias del Prinipcipat y á del snior, Hecli, 31, segon, Barcelona. casa ' ' —"UmJ.í-M.WJf^•'^t'AWSiK^ .^¡•iámmmMmtilékiiiiiÉiíii»immmm LA 404 RENAIXENSA. — DIARI DE CATALUNYA pera vendré, á tots los preus y en tots los districtes de Sant Marti de Provensais, propis pera fábricas, tallers y altras oonstmccions. B o n a r á r a J i ó J . R i v e r a , d e 1 á 55, en lo earrer del Glot, mira. 67. d e l r n a t e i x poVtS©. T - ' l ó f o t i o 1 . 798. OS p i t a I , ¡ as^ceiosia Fabrica de fanalets pera iluininacio7is á la veneciana. Gots de vidre de variáis colors, Banderas, Gallardels y SscutsGlobos aereoí^tálichs. SerpBDtinas y Confetti (papareis de colors) y altres objectes pera iluminacions y adornos. Fochs artificiáis. Jiis-Dectac p"ilDllü.a.:r¿. BARCELONA. GRAN TEA.TRO D S l . LTCSO. — Avuy dijous. Extraordinaria y fora d' abono fnnció de gala •lisposada per V Mxf.in Ajunt^ment en honor del Ex-^m. Sr. Marqués de PuldVieja. La ópera de gran eepectacle del Mtre. Saint Saens SANSONE É DA-LILA.. TEATRO ROMEA. —Avuy dijous. Funci6 organisada per la Associació popular Regioaalista en honor al eminenr, peeta D. Ángel Guimerá ¡Sxit! ¡éxit! ¡ésit! TEBRA. BAIXA. Con" cert y MESTBK OLAGUBB.—A tres quarts de nou. — tíntraaa. 1 pta.—Al segon 2 rals Demá Bentífi i del expenedor D. Ramón Joraet. TERRA BAIXA, Intermedi de ball y ¡COMO ESTÁ EL, ARTE! Dissupte Benefici del reputat primer actor y director D. Enricli Borras. TERRA BAIXA. Estreno del cuadro dramattch de don Joseph Pau Ribas, JUSTICIA HUMANA y Lo SOMNI DE LA IGNUCKNCIA. lili liili i| fcíí Dium' nge tarde y n i t TBRBA BAIXA y Lo SOMNI DE LA IGNOCENCIA. En ensaig POBRES D' ESPERIT (i acte Ernest Soler), RIERA BAIXA (parodia de TERRA BAIx \ ) , MARUXINA (3 actes). TIVOLI—CIRCO acUSSTR^í.—Dijous 13. 1.» funeió de Moda. Extraordinari espectacle. L'ebut de nous artistas Escullits exercicis. Graciosos inteimedis. A tres quarts de moa Preus de Moda. Palees li'f;0 ptas. Butaca de pista, platea y escenari, 2 pías. Id. de 2.' clasee y delanteras, 1 pesseta. E n t r a d a 2 rals. TK.\TRO NOVE rATS.—Comp«nyía Lírica Eí-panyola.—Avuy d-jous —Gran é x i t . 32 representado del m< lodrama lírich d' espectacle en 3 actes deis Srs. Navarro y mestre Giró, NUESTRÍL SEÑORA DE PARÍS, per las.Srtas. Landy y Gil y ' l e Srs. Alf-ántHva," Querol, González, Gamero, Seg-ura y Huerva.— 10 cora íions nov-s. — Entrada 2 rals. — • 'iveridres ííüKfcTRA SEÑORA DK PARÍS. — Lo dissapte estreno de la ópera eepanyola en 4 notes, lletra de S. TruUol y Plana, mú.-ica del mestre Vives, ARTÚS. — Se despatxa en contaduría pera las duas primeras representacions. BLDORADO.-TEATRO DH CATALUNYA. — Avuy d jous estreno á Biir-elona de LA BODA DE LUIS ALONSO 6 LA NOCHE DEL ENCIERRO, ab assistencia de sos auiors, Srs Xavier de Bu'-gos y mestre Geroni Giménez.—Altras aplaudí las sarsuelas.—Végis cartells. Diversions particulars. TEATRO ROMEA. — Solempne funció teatral organisada per la Associac:ó Popular Reg-ionalisía pera avuy dijous, dia 13, ab la cooperado de las distingidas senjoretas 13 •rens y ©n t M a r t i d© . fábricas, 5ÍOI1S. )Optilar R e g i o ,RA. BAiXA, C o n " n 2 rals de b a l l y jCoTERBA BAIXA, y Lo SOMNI DE a de T E R R A BA.I- •dinari e s p e c t a t r e s q u a r t s de ! p í a s . I d . d e 2.» — G r a n éxit.— lavarro y m e s t r e •ántHi-?., Q'ieToi, xls. — • ú v e n d r e s en 4 Hotes. Uetra. coníaduría pera Bar.-elona de L A ors, S r s X a v i e r s cartfclls. ació P o p u l a r Rejoreías MAIG BE 1897 40> MONTSERRAT S A M P E R E , CLARIS TOUTAIN, y FILOMENA y MERCE C A N A L S , e n h o n o r al e m i n e n t poeta E n Á N G E L G U I M E R Á , P r o g r a m a . — P r i m e r . 4." r e p r e s e n t a c i ó del nou y a p l a u d i t dram-i de G u i m e r á T E R R A B A I XA.—Seg-on. C o n c e r t 1. Piano, e e n y o r e t a l a m p e r a . — 2. Violí y piano, seuyoreta Ganáis.— 3. Arpa, s e n y o r e t a 1 o u t a i n . 4. Piano, senyoreta Sampere.—Terc»^r. i.o patriótich y s e m p r e a p l a u d i t moíjólech M E S T R E O L A G U E R . — A dos q u a r t s de n o u en p a n t . — E n t r a d a al seg-on pis, 2 rals. V A L E S á pesseta en la «Associacid P o o u l a r Reg-ionalista», Fscn '-Hers-blanclas, 8, p r i mer; El Ing-enio, R a u r i c h , 6j Lüg-a ^e C a t a l u n y a , Rambla de las F i e s , 31, primer; S o m b r e rería Qili, Hospital, IG; Botiga del Vano, Hospital, 19. Nota. — Lo p i a n o de g-ran q u a h a sig'ut cedit g e n e r o s a m o n t per '.os senyors Cha.'ísaig'ne , f reres. SECció uminacions y ' abono fanció s de Polavieja. DE POLÍTICA D e s p r é s d ' b a v e r s i g u í delí; q u e m e s s' h a n d i s t i n e í f • n í e r p e r d r e ia z a v e t a a i s s e u s l e c t o r s , i' a l t r e d i a 's d e s p e n j á 1' Heraldo de Madrid diheni que no voH a d o n a r c o m p r e d e l f u s e í i a m s n t d e i s a n a r q u i s t a s , ^íei-ííi nt d e r e c ó í a s u U a s b l a v a s d e t e l é g r a f o s q u e 1' e s í a v a n t e n í a n t m e s q u e u n a p a r a d o r d s c o n f i t e r í a á u n nen que d e m a n a caritat. T a r t h a c o m p r e s i o d i a r s r r ^ s d r i i e n y q u e n o es g l o r i f i c o n t s i s a n a r q u l s ' a s n i m e n o s e n t r e t e n i n t s e d e s c r i b i o í JJSS s e v a s d e r r e r a s h o r a s e n ¡a c a p e l i a c o m s' a t u r a V a v a n s a m e n t d e Ja s e c t a y c o m se la d e s a r m a , t o r n a n í ••• r r e n q u i i i í a í á la g e n t d e sa casa q u e c s p c u l p a te d e i?s d e s d i t s a s d e la class'.^ o b r ' - 9 , T a n t d e b ó , e n c a r e q u e sia i s r c , a r r i b i a l g ú n d í a á c o r : p e n d r e q u £ l o m a t e i x í e d e t e r s e a b a h r e s e s p e c t s c i e s . N o s o n s o i s i o s suicíd:"i y 'is a j u s i i c i a m í n t s l o q u e 's d e u r í a p r o s c r i b i r d e i s d i a r i s , q u e a l i r e s y a h r e s cos:.s hi h a q u e n o 's d e u l i a n í a m p o c h e n t r e g a r á ia c u r i o s i t a t p ú b l i c a . L o s g r s o s c r í m s , q u a l r e ? s e n y a d e s p e n a d e v e g a d e s i n s t l n t d ' i c r J f a c i ó ; l o s espectaci-ís salv.v.j^s a i s q u e 's d o n a m e s i m p o r t a n c i a q u e al d e s c u b r i m e n t d' u n g r a n r e m e y , s o n la p a s t u r a d e l Heraldo y d' a l t r e s d i a r i s i n d u s t . r i a l s , q u e , a b t a i d e s a t i s í t r / a í a o y d a n o v e l e r í a , n o s' a t u r a n d e v a n t d e c a p c o n s i d e r a c i ó . Y n o p a r l é m deis espectacies tristíssims presenciats oer B a r c e l o n a , per C á d i z y a l t r e s p o r t s d e m a r , q u e rxíesos e n d a r r e r a n o d o n a v ^ o i' a b a s í p e r o d e s o l a r J a m i i i a s y a r e n o 'i d o n a n p e r a d a r e n t r a d a á v a p o r s pler,:i d-j j o v e s J n ú í í l s p e r l a g u e r r a y p e í t r a v a l l . L o q u e e r a p e r l o s p a r e s y m a r e s í o n t d e d o l o r s . Jo q u e p e r a '!s h o m e s p e n s a d o r s y c r l s i i a n s e r a u n a s a n g r í a \oú.^i\, e r a p e r V Heraldo, corrí p e r t s n t s a l t r e s , u n d i a n-é:- d e fesía m a j o r , u n a ÍÍU-- - d i o i a cte ; v - t ' a , u n a m á q u i n a c e n c u n y a r d o b l e í a s d-; c i n c h d u r o s , q u i n soro'ú i n ^ r a í ¡í' cí=f;av'dn a b u n a l o c a í a v u l g a r y u n s q u a n u ; v i v a s d o n a t s d e v a n t d'.'is ., ^e t e n í a n >-; ''voví t a c t á ia vora. M o l í t a r d a r á n á p o s a r e n í -; ^i'-ícnt l o s d i a r i s r o t a t l u s . \ r a í a n l o d;:=ir!':eniat n c r e n ! / ! ó J - ^';s d e b i l i p e r f u s e l l a m e n t m e s ó m e n o . s ^- d-jiná e x p l o t a r á n u n t a t s h u m a n a s . D ' a n a r q u i s n - ' : V d e m a m b i s s o s n e com-.- :•• n j;í á e s t a r l i p s . L o s ?,US n o s u r t i a l g u n a a m a ' " J a a conn i s s c o i s a i s pa;. : s o s . P i r o , q u é d i a n t r e s e ' a l t r a m e n a d e m a i a p a r e n i s , p-ir p o c h q u e l a s p i u j a s t50> « i a d í n . . V i v s n í á S u i s s a , v i v i n í á H o l a n d a ó á S u e c i ? , p a i s s o s p e n s a d o r s v •^m-^ms d e Sas c o s a s ú t i l s , 36 ' n v - a r í ; a u n feix p e r a p u b H r a r b i Heraldos ó Liberáis. Paro á EsDí-va? M & r u r e s l i n g u é t n t o r o s y p t i o í a s , e l e c c i o n s y f á b r i c a s ó.c i . i b a c o , c o : o a i a s y I-'^^WS'Í^. 'i)3«?P£!^.'wr'si'i;' 406 L A REÑAIXENSA — D I A R I DE CATALUNYA colonials no mancarán tións per fer estellas. Q a a n no será un mort serán deu feriis; quan no sian garroiadas, serán cops de martell ó las m á q u i n a s que preñen la/eyna de las cigarreras; q u a n no serán los soldats los que s' e m b a r q u i n , serán los empleáis que van á plantar las filas d' una altra guerra. Y q u a n n o , sempre tindrán aquell reconet d' Andalusía, aquell planter de llagosta y de mandra, aquell niu de la fam que cada any nos deshonra devant de la E u r o p a civilisada. lliii .- >] iSal' I Las eleccions municipals han sigut, per tot arreu, lo que en general son, sempre en lo felís país que disfruta de dit régimen mes Iliberal y mes d e m o c r á ticb d' E u r o p a , com nos deya 1' eminent e x - t r i b u n o don Emili Castelar. Los diarJs ministerials prou que bo d i u b e n . Lo eos electoral ha demostrat de nou la confiansa extraordinaria que te en Tactual Gobern y en lo p a n i i conservador. Lo triomf de las candidaturas conservadoras ó mixtas de canovins y fusionistes proba fins á la evidencia, segons ells, quina es la opinió general respecte á la direcció política del país, y quinas ideas y quins homes son los que aquest prefereix. Vaja, j a b o sabém. Quedém enterats. Sobreiot á la nostra térra es aquesta una veritat de discussió impossible. Lo que podíam calcular, donat lo m o v i ment nou d' ideas, y sobretot teníam que deduhir de lo que succebeix en las mes icnportants corporacions de Catalunya, era q u e aquets partits triomfadors no comptan ja ab I' élite intelectual, factor sempre u n deis mes importants en tota Iluyta política. Del fet de no haver comptat may ab las massas y de teñirlas ara mes que may allunyadas y retretas, nc deduhían que no havía de ser lo n ú mero lo que 'is hi proporciones la tersa. N o obsiant, se veu que 'Is conservadors y 'Is fusionistas han guanyat á Barcelona las massas que 'is altres partits, u n dia populars, han perdot, y que altres no han pogut encara atraures. Si n* arriba á teñir de sort lo partit conservador! La indiferencia extraordinaria del eos electoral, la d e s a n i m a d o deis colegís^, que sembla a u m e n t a r en lloch de minvar cada vegada que hi ha novas eleccions, no 'Is hi diu res ais optimistas conservadors; es ciar, si com mes indiferenis los electors se mostrin y menos gent vagi á votar, mes fácil es obtenir las notables majorías los milers de vots ab q u e s' ha tet Uuhir los triomfs electorals deis mes amichst Y aJxís aném passant, tan guapament ells, tan malament los altres. Sense comptar ab cap deis elemenis necessaris pera una Iluyta leal, y sí tantsols ab la forsa que dona ia protecció gubernamental, los ministerials van seguint tan satisfets lo seu camí, sense reparar en 1' indifereniisme y '1 despreci ab que la opiniá contempla son fet. Pero no podrá durar aixó gayre: las novas corrents cada dia s' engroixeixen, y han d' acabar ben avlat pera emportarse avall, avall, tantas miserias y tantas farsas. H e m Uegit en la revista llenguadociana Mount-Segur q u e 's publica en lo pais de F o a i c h y de Lauragnes u n valent elogi del missatje deis catalans al Rey deis belens. Copia alguns fragments del esmentat document y del discurs p r o nunciat en T acie de sa entrega per lo Dr. R u b i o y Lluch, y 's fa seu 1' csperit q u e va informar aquell acte tant slgaifícatiu. «Nous agrado, diu, á n o u s a u s : serán dem as que p r c ;en b a r q u í n , { quan no, agosta y de : la E u r o p a ;eneral son. :s d e m o c r á elar. a demostrat 0 pariit con« canovins y nió general rjes son los a es aquesta lat lo tnovi:beix en las triomfadors^ nporíants en y de teñirlas de ser lo n ú Is conservaItres partits, raures. Si vC 1 deis colegís, novas elecnnés indife5s obtenir las mis electorals altres. Sense lantsols ab la eguint tan saci ab que la ovas corrents íc avall, avall, ¡ publica en lo latalans al Rey si discurs p r o seu r csperit i u , á nous a u s 13 DE MAIG DE 1897 407 q u e lutam tabe per lous drets de nostro patrio...» y acaba dihent «}Pople d' O c , ausis lous Catalans!» Es molt notable la idea patriótica que domina en aquesta revista, de segur desconeguda á Catalunya. E n una poesía firmada per Perbosc s' hi llegeix, e n tre altras, la següent valenta estrofa: Se lou país d' Oc es estad vincud, p'r acó soun Verbe existo; sem un pople mal counquistai, malgrat sies cents ans de connquisto. Y segueix parlant del Paris tout-engoulaire y malehint la obra centralista. Nos alegrém molt d' baver descubert aquesta veu germana que predica dins la Fransa com algunas altras companyas sevas y nosiras, lo desvetllament de la antiga y gloriosa nacionalitat. E n certs indrets d' Espanya podrán mirar ab despreciativa indiferencia 'Is avensos que aixís en I' ordrc moral com en lo material se succeheixin á Catalunya; podrán ser refractaris ais mateixos considerantlos impropis pera son carácter y naturals inclinaclons, pero que saben aprofitarse de tot lo que sobra en los demés paíssos y fins en lo nostre, no 'n tením cap dupte. Vejis ab quina fruició parla un periódicb de la ciutat de las pansas y del e s tadista senyor Cánovas d' una i n n o v a d o allí portada per gent de la nostra térra: «Desde que las «señoritas» toreras estuvieron en nuestra población, trabajando en la plaza de toros, algunas jóvenes malagueñas desearían, cansadas de la costura, cambiar la aguja por la espada y la muleta. Y desde entonces vienen ensayándose, decididas, según parece, á que haya toreras de Málaga como las bay de Barcelona. T o d a s las tardes, según nos dicen, ensayan en el corral, estensísimo, de u n a casa de la Ribera de G u a d a l m e d i n a . Son tres, y como todavía no se atreven á que les echen un novillo de verdad, hace de toro el novio de una de ellas, que se casará si su futura se hace célebre y gana mucho d i n e r o . Los episodios con este motivo son muy «movidos» como pueden s u p o n e r los lectores, Ayer la corrida p u d o acabar m u y mal, y por eso nos hemos enterado del suceso. El que hace de toro dio una cornada, digo u n cabezazo, á una de las jóvenes toreras, pegándole en el pecho con tanta fuerza que la pobre cayó al suelo como una pelota. Levantóse á poco indignada, y le dio tal bofetada al causante, que éste rugió como u n toro de verdad cuando le sientan mal las banderillas. La novia montó en cólera y arremetió furiosa contra la que había pegado á su amante, y las dos lidiadoras se agarraron de las trenzas, mientras el corral se llenaba de curiosos, que reían á carcajadas. Al fin se decidieron á separarlas, para que no se quedasen «sin coleta», y el episodio cómico-trágico no tuvo otras consecuencias.» Ja tenim per segur que desde ara 'ns hem guanyat la considerado deis a n dalusos. ¡Loor y gloria á las senyoretas toreras de la BarcelonetaÜ ,,,,*«Wp!MtfKiaM¿*'fe^^ 408 L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA TEATRO R O M E A DE BARCELONA Terra, I3<.' ifp' Tbai:s:a H a sigut estrenat á Barcelona '1 drama Terra baixa, de don Ángel G u i t n e " rá, obtenint un éxii verdaderament graodtós. Conegudas com eran las bonas cualitats de la obra per haverse aquesta i m prés y pubücat cnolt avans de que sigues estrenada, no podía esperarse menos,. E n ella se 'ns revela t b tota sa potencia creadora 1' autor ilustre de Mar y cel, l o qui tractant lo drama etern del a m o r sao remontarse á alturas ahont tant pocbs arriban, lo qui ab ductilitat sorprenent lo mateix evoca figuras llegendarias que produhcix cuedros típichs d' encisadora bellesa. Lo Guimerá de Terra baixa es en lo fons lo mateix G u i m e r á de Mar y cel; lo mateix vigor; lo m a teix realisme shakesperiá en las frases, la mateixa elevació en los sentiments q u e animan sas obras. No li basta ser h u m a en lo desenroiUo de la acció: li es precís despertar 1' ánima á un ideal sublim de pau y d' amor; mes aquest ideal, si 1' evoca 'I poeta, es sense esfors de cap mena, es ab lo sol espectacle de la realitat, es peí natural etecte de las passions que ó revolcan al borne sobre '1 fanch de la térra ó 1' aixecan srran de son Deu. Los símbols d' en Guimerá no r e s u l tan rebuscáis: teñen quelcom de revelado genial. Lo Manelich de Terra baixa, per sí sol, revela u n poeta de eos enter. Per encisar al públicb, ab aquesta sola figura n' bi ba prou, que ella val per tot lo poema dramáticb. A pesar d' aixó, ¡quántas no b a u r á n sigut las dificultáis q u e e n sa labor de dramaturch h a u r á tingut de veure en Guimerá pera q u e aquest personatje, represeniació del borne verdaderament p u r , desconeixedor en u n principi de las passions m u n d a n a s , ja que no desDOssehit deis sentiments q u e a l home adornan y 'I fan tal borne, parli y 's mogui entre 'is demés mortals seus que, ab tot y sa ignorancia, caygui en ridícul devant del públicb, sense q u e las burlas de sos enemichs T embruteixín, sense q u e la desgracia li m i n v i la conciencia del bel S' exposava I' autor á q u e '1 tipo li resultes massa de bonajé, q u a n no i n v e rossímil, ais ulls de la crítica; s' exposava á que no hi trobessin en ell lo símbol de suprema hermosura que ha de ressortir d u r a n t tota la obra com una estrella entre núvols, en fondo de tenebras. No es fácil portar á la térra baixa la n e u de las monianyas sense que la fongui '1 baf i m p u r deis bornes. Los que opinin que la obra té molt de romántica, com s' ba dit de casi t o tas las de son autor, sería bó que 'ns expliquessin de primer lo que entenen per romanticisme, y aixís tal vegada arribaríam á un acort; pero may á desdenyar per románticbs sis mes respectables autors. S' ba arribat á dir, per aquest sistem a , que Víctor H u g o era '1 poeta deis llochs comuns, enteoent per tais los s e n timents de patria, de virtut, d* heroisme. H a n passat los temps en que aixó estava de moda, y sembla que nosaltres no tenim dret á expressar per compte piopi tais sentiments; perqué ais sentiments en sí y n o á la manera d' exposarlos atacan, desde '1 m o m e n t en que donan per groUeras las obras en q u e s' b l notan verdaders esclats del cor. Y tal vegada per aquest mateix moiiu, á u n críticb molt sábi y molt madrileny li semblava «poch, casi be res», lo poema dramáticb Terra baixa. Siguí com vulgui, á nostre entendre ^s notan evldents progrcssos en los dra» *3 DE MAIG DÉ 1897 409 aias d' en Guimerá, que si com á poeta no decau, cada dia es mes mestre en lo trasfat deis tipos que segueix portant á la escena. Abir ab armas y trofeus, avuy ab rúsiichs personaijes del camp, sab arribar scmpre á V ánima del espectador, logrant en totas sas obras la mateixa intensitat trágica, que si 's mudan las coslums, lo cor no 's m u d a . A las figuras del rey Ferrán y de Dagobert, de Egla y de Fra Ervich, segueixen las de Manelich y Sebastiá, las del Ermita y la M a r ta, y la ingenua N u r i . Ab tipos tan diversos, pero tan humans sempre, las m i ras del nostre poeta no deíxan may de convergir á una finalitat artística en alt grsu conmovedora. Y alternant ab las escenas dramáticas, se 'n destacan altras idílicas, de tons suaus, espill fidel de la vida patriarcal. De moltas d' ellas se ' a podrían fer poemas; una d' ellas bastaría pera la rcputació d' un autor. Los que trobin ampulosos los dramas del cor, los que busquin un art t r a n quil, un art, per dirho aixís, mes en miniatura, (com pretenen a ouirance a l guns modernistas), ¡quánts detalls poden aorofitar de las obras d' en Guimerá! ¡Per quántas descripcions no val, en certs cassos, una sola frase de sas obras i n comparables! No senyalo 'is defectes que pugui teñir la obra, per la senzilla rahó de que no pretencb fer una crítica. Los tais delectes me serían, per altra part, molt d i fícils de precisar. Que ho fassi qui pugui. Sería aventurat senyalar com á mes ó menos verossímil tal ó qual personaije, y consti que aventurada crech en absolut la asseveració que alguns han fet referent á la verossimilitut del carácter de Sebastiá. S' ba dit q u e un home enamorat no entrega ni poi pot may entregar á altre h o m e la dona estimada. Sobre que Sebastiá no entrega á Marta, sino que fingeix entregarla, (per lo qual la inverossimilitut estaría mes en la estranya simplicitat de Manelich). hi ha que convenir que la acció de Sebastiá es molt Ilógica, tractantse d' un malvat com elL La contradicció es necessaria en tot carácter apasslonat; la contradicció es lo que origina tots los dramas de la vida, y casi podría afirmarse que qui no 's contradiu no viu la vida real. La dualiíat de sentiments que agitan y contorban á molts personatjes de Guimerá, es precisament, á nostre entendre, lo que 'Is dona mes calor de bumanitat. Ab las anteriors consideracions havém procurat interpretar la idea del d r a ma. N o 's resol en ell cap problema; pero s' hi veu un gran estudi psicológich. No es un drama social, encara que sigui 'I drama etern del amor y... de I' h o n ra: lo drama etern d' aquets malalts del cor que 's dluhen bomes. Aquest drama está tractat ab una elevació poch coneguda en lo teatro. Per aixó ni es inverossímil ni hi sobra la ingenuitat de Manelich. La execució que ha capigut á la obra no ha passat de regular, y altre resultar no pedia esperarse lenint en compte que sois s' havian pogut donar cinch ensaigs. Lo senyor Borras (E ) esiigué justíssim en la escena final del primer acte y en la primera meytat del segon, demosirant lo bé que cómprenla '1 p e r sonatje; després se va descompondré en algunas frases que tal vegada no era menester accentuar tant ab la mímica, ja que 'I públich seguia bé al actor y e s lava enterament dintre la obra. La senyora Llórente va fer bons esforsos pera donar al paper de Marta 'I relien necessari, encara que se li nota poca naturalitat en ios aparts. Molt be la senyora Morera, encarregada del paper de Pepa, y *1 senyor Borras (J.) en lo d' ermita. Ais demés actors, en conjunt, se Ms nota la falta d' cnsaig, lo que es d' esperar no succebirá en las següents reprcsentaciocs. k.ngel G u i m e i aquesta i t n ¡rarse meaos» Je Mar y cel, 'as a b o n t t a a t jras llegendanera de Terra vigor; lo raaos sentiments la accló: 11 es s aquest ideal, acle de la reasobre '1 fanch nerá n o r e s á l eos enter. P e r val per tot lo dlfícultats q u e ;ra que aquest eixedor en u n sentiments q u e demés mortals públicb, sense >racla 11 m i a v i q u a n no inve» n ell lo s í m b o l >m una estrella baixa la n e u de dit de casi t o |ue entenen per ly á desdenyar >er aquest slsteper tais los s e n 3S en q u e aixó isar per compte era d' e s p o s a r iras en q u e s* b i :lx motiu, á u a i res;», lo poema tssos en los dra» 15 4IO L A R E N A I X E N S A — DIARI DE CATALUNYA Lo públich, dístingit y números; 1' entuss'astne a u m e n t a n t e a cada escena. Se crida al autor Infinitat de vegadas. U n éxit, en fí, cotn no s' havfa vist de molt temps en lo teatro cátala. LLUIS VIA. NOTICIAS E n virtut de la agregado deis pobles del p!á á B-jrcelona la corresoondencla de dita ciutat ais mateizos y viceversa deu franquejarse com del interior, aixó es, ab un sello de deu céniims. Pero el mateix temps s' ha de tindre en compte que '1 franqueig d' impresos de tota mena, com esquela<:, círcu'ars, etc., ha sufert variació per la mateixa causa, y aixís en llocb de franquejarse com antlgament, es á dir, ab un quart de céntlm, s' ba de fer ab cinch céntims, puíg de lo contrarí no se 'is hi donará curs. — Hem rebut un exemplar de la hermosa cansó popular Los Segadors^ arreglada pera veu de tenor ab acompanyament de coro pe! mestre Lapeyra. Es un travall que per lo ben fet honra al mestre que I' ba escrit. L' autor de la composició music»! també ho es de la ornamentació, havent lograt lo senyor Lapeyra presentar una lámina molt armónica en la que bi desp u n t a n detalls de sabor aniicb dibuixats ab molt bon gust. H i van los escuts de las cuatre provincias catalanas. Lo senyor Lapeyra dedica son travall á las ;corporacions y societats de C a talunya. — Los interessos de la ciutat de Barcelona, desde '1 primer de JuÜol d' aquest any ñ u s al 3o de J u n y de 1899. quedarán confiáis, en virtut de la p a r o dia d' eleccions que s' ha verificat á 33 conservadors, 12 fusionlstas del partit del senyor Comas y Masterrer y 5 r e p u b ü c a n s . S' ha convingut, donchs, en que 1* Ajuntament de dita ciutat se compongués deis senyors següents: Conservadors: Don Ernest Castellar, don Diego de La Llave v G-rcía, don R a m ó n R u b i o y López, don Manel Soriano y Saachez, don Joan A.rpí, don J o a n Bofill y Martorell, don Enrich Glrona y Llaaustera, don Joseph M u n n é y Leal, don Gáyete Fontrodona y Almirall, don Joan Baptista Bofill v Bosch, don Fraocesch Novelle y Coy, don Benet Samaranch y Urgell, D. Antoni R o sich y Escofet, don J a u m e Amat, don Salvador Teix, don Manel Serrat, don A n d r e u Casanovas, don Rafel Bertrán, don J a u m e T r a b a l y Martorell, don Onofre M u n t y Miralpeix, don Pau G n ñ a n , don Manel Camps y Puitimartí, d o n Narcís Bordas y Mateu, don Antoni Martínez v Domingo, don Salvador M i r y Pujol, don Joan Coll y Pujol, don Aurelia Plaza y G r i ñ ó , don J o a q u i m de Molins y Galí, don Joan A. Jordana y Rovira, don Joseph Sabadell y Giol, d o n Pere Fargas y Sagristá, don J o a n Pascual y Costa y don M a n í Rlus y Roselló. Fusionistas: Don Matías Muntadas, marqués de Monsolís, don Antoni E s cuder y BruU, don Joan Amat y S o r m a n í , don Frederich T r a v é y Escardó, don J o a n Farré y Castillon, don Rafel Bosch y Carbonell, don Joseph CoUaso y Gil, don Joseph Grlera y Dolcet, don Joan Mutjé y M u r r a l , don Baldomero Bonet y Bonet y don Camilo Catalán y Vadrioes. R e p u b ü c a n s : Don Artur Gallard, don Antoni Valles y Masferrer, don R a - 1 cada escena. ' havfa víst de i VIA. corresDonden•n del interior, de tindre ea el3<?, circulars, e franquejarse cinch c é n d m s , '>eg^adors^ arreapeyra. Es un ntació, havant la que bi desn los escuts de jcietats de C a er de JuHol d' tut de la p a r o listas del partit doDchs, en que :s: V G í r c í a , don oan Arpí, don Joseph M u n n é Bofill V Bosch, D. Antotsi R o nel 8errat, d o n Martorell, don 33 y P ü i ^ m a r i í , , don Salvador , don J o a q u i m jabqdell y Glol, a Maní Rlus y Ion Antonl E s y Escardó, don jsepb Coliaso y Ion Baidomero errer, don R a - i 3 DE MAIG DE T897 4^^ mon Martínez y Oras, don Miquel Montané y Martes y don J o a n Sol y Ortega. —Aquesta nft tindrá lloch en lo teatro Romea la solempne funció teatral o f ganisada per la Associació Popular Regionalísta en honor al gran poeta trágich E n Ángel Quimera ab motlu de son últim drama Terra baixa, posantse en e s cena á mes d' aquest, son patrlótich y sempre apiaudit monólech Mestre Ola' guer. En !' intermedi d' una á altra prodúcelo s' executará á tnés un cscullit concert á cárrech de las dístingidas artistas senyoretas Montserrat Sampere, Claris T o u t a i n y Mercé y Filomena Caoals. L' acte promet ésser molt concorregut, doncbs desde '1 dilluns que quedan despatxats tots los palcos, y las butacas están acabantse p e r m o m e n t s . — La Societat Barcelonina d' Amichs de la Instruccló celebrará demá passat sessió general ordinaria en lo Foment del Travall Nacional, essent 1' objecte de !a mateixa la recepció de don Pere Garriga, que llegirá sa Memoria: «Consideracions históricas sobre la Civilisació», coniestantli don Joseph María Rigau. — Lo dia de Saot Poos, qual imatge 's venera en la iglesia del Hospital de la Santa Creu, va baverbi á Barcelona en lo carrer del Hospital la tradicional fira de las berbas. Los venedors d' herbas medicináis s* establiren en la acera dreta del esmentat carrer, desde la Rambla á la plassa del Padró. La fíra estigué animadíssima y 'Is herbolaria aprontaren la ocasió pera fer provlslons pera la botiga. T a m b é en lo carrer de Carders se celebra una fira análoga, si be aquesta no lingué de molt tanta importancia com la del carrer del Hospital. — Demá vespre, á las nou, lo Centre Excursionista de Catalunya celebrará la sessió preparatoria de la excursió al Castell de Vllassar, Cabrera, Castell de BurrÍHcb, Argentona y Mataró que tindrá lloch lo vinent diumenge, dia 16. E n dita sessió se llegirán alguns capítuls de la obra inédita de don Pere Pach: 4:Datos histórichs sobre la ex ciutat de Roda» (Ribagorga). —Avans d' ahir s' efectúa en lo Gran Teatro del Liceo lo benefici de la celebrada coniralt se-nyora Parsi Petinella, cantantse Sansone e Dalila de SaintSaSns, en la que cada nlt ha tingui un nou triomí la citada artista. Las moitas simpatías que te guanyadas á Barcelona se fercn evidents en aquesta representado en la que fou obsequiada ab rams de ñ o r s , coloms y richs regalos al terminarse lo segon acte, —En r Hospital Militar de Cádiz quedan encara l o soldats deis arribats úliimament, procedents de C u b a . Entre ells n' hi han dos en complert estat de imbecilitat. Los dos han perdut 1' us de la paraula. U n d' ells á qualsevol pregunta que se li fa al objecte de veure si es possible averiguar quin es son poblé natal, gira de vegadas lo cap ab mostras d' indiferencia ó plora com si fos una criatura. — Los mossos de la Escuadra han detingut á cinch individuos, dos d' ells residents á Hospitalet y 'Is altres tres vebins de Sans, á quins s' acusa de t r o barse complicats en 1' homicidi de R a m ó n Figueras, comes en lo terme de Sant Feliu de Llobregat. —Ab lo lítol de Un ensayo de Regionalismo acaba de reimprimir don Joan M a n é y Flaquer una serie de cartas ai senyor Pella publicadas en lo Diario de Barcelona d u r a n t 1* Agost de 1893. Van precedidas d* un prólech dedlcat á la joventut catalanista á la que dirlgeix sanltosos y experts consells; 11 recomana molta reflexió en aquestos moments críiichs; «pensi—li diu—que Catalunya 's ' 412 """Wa "WUI!ii¡J>í\>»J>'*.'?v= L A R E N A I X E N S A — D I A R I DE CATALUNYA mor, que Catalunya desapareix, y que á ella li está reservada la honra y la g l o ria de regenerarla infusionantli sanch nova.» Ataca de passada ab duras y j u s tísslmas frases al noticierisme, esoecie de Flagellum'Dei que paieJx avuy la Espanya. Lo remey de tots los mals que sufrelx Catalunya, segons lo senyor M a ñé, se trobaría en lo restabliment de las cosiutns, sentiments y tradiclons de la térra en los individuos, familias y municipis, donchs mentres no hi hagi catalans Catalunya no será mes que un nom geográfich y arcáich y quan la regió cstiga poblada per catalans lo gobern mes tiránich tindrá que regoneixer la existencia de Catalunya. —S* ha celebrat á Dublin, baix la presidencia del vicari general, Mr. Bvrno^ u n números meeting-, organisat peí comité central de la Associació pera la d e fensa deis dreis del poblé irlandés. S' acordé per unanimitat fer present á Sa Santetat Lleó XIII V agrshiraent del poblé irlandés per haverse dignat aprobar lo Sant Pare las cerimonias extraordinarias que 's verificarán dintre poch ab ocasió del aniversari de la mort de O'Connell. També s' aprobé una moció encaminada á activar los travalls que sian n e cessaris pera restituhir á Irlanda Ms drets autonómichs de que fou privada per la lley de la Unió, y entre ells la constitució d' un Parlament en lo que tinguitt representado totas las creencias y tots los elements poliiichs del país. — üiu un periódich de Camprodon que hi ha en aquella vila cuatre germans que junts suman 840 anys. Sa numerosa filiada bastaría pera fundar una colonia, donchs contan ab vint y un filis, xeixanta dos nets, vint y vuyt renets y tres tataranets. Gosan de bona salut y pertectes sentits, lo que fa creure que arribarán ais cent anys. Al citat periódich li escriuben de Molió que hi han tantas Hebras per aquell terme municipal, que fará pochs dias una d' ellas recorregué tota la població activament perseguida per dos gossos. Diuhen del mateix poblé que '1 dissapte darrer en una paret vella uns noys trobaren varias monedas d' or del any i 6 o 3 . Havent corregut la veu, hi s c u d i rcn numerosas donas del barri y comensaren á buscar per entre las pedrascreyent que trobarían la consabuda olla ab sas ansas de perruca. Pero sigue feyna perduda, donchs res trobaren. —Los senyors Montaner y Simón han publicat lo n ú m . 802 de La Ilustración Artística y '1 349 del Salón de la Moda. També ban repartlt lo cuadern 489 del Diccionario Enciclopédico Hispano Americano. rzLos metjes han abandonat la cubeba, lo copaiba y las opiatas, preacribint en son. lloch. ^o Sáiidalo Midy. Los ioves'périts en lo CBS rebutjan tota cápsula que no porti imprés lo nom Midy. CORRESPONDENCIA MADRID lodeMaig. Avuy no 's veu per los rotUos del Congrés ni un sagastí: tots son al Cassino ahont esperan á las sis de la tarde al seu ilustre queíe que ha d* anar á inaugu- i3 nra y la g l o duras y j u s i avuy la Es~ ) senyor M a diclons de la ai hagi c a t a |uan la regió leixer la exisl, Mr. Bvrno^ ó pera la d e r agrahiment rltnonias e x ri de la m o r t q u e sían ne~ u privada per lo que t i n g u i a ais. a cuatre g e r :bs c o n t a a ab :ts. arribarán ais 3ras per a q u e l ! ta la població vella u n s noys veu, bi a c u d i las pedras c r e ero sigue feyaa de La Ilustra.- lédico Hispano íscribint en son la qae no porti l o de Malg. s son al Cassino * anar á inaugu- DE MAIG DE 1897 4i3 r a r la nova casa en que s' han insialat. N o obstant saber já per endevant que 1 senvor Sagasta no ha de pronunciar discurs de cap mena, esperan sentirlo aí menos particularment formant roiUo entorn d' ell y mol: será que no 'Is digu! alguna cosa que fortifiqui las esperansas de ser poder per tot lo que queda del any actual. Si, perqué alió de serbo en lo JuHol vincnt a TS de que la Reyna Regent sortís de Madrid pera estiuhejar á San Sebastian ja ha Oássai á la h i s t o ria, es á dir, á ia suma deis desenganys. Sagasta no deisa de dir á tots los que li parlan del a:^ít::s^pto, que teninC com te Cánovas esperansas de restablir la pau á Cuba, es nvj'i posat á rabo que no tingui ganas de deixar lo poder ni que se 1' obligui ? drisarlo. Se $ará '1 gran emprésiit y s'acabarán de pacificar Cuba y Filipinas y Kavors Cánovas per un acte expontani de Is seva voluntat y per be que vol ais iMberals, demanará que s e ' i rellevi y depositará á mans de Sagasta, á niés -í-il poder, la pau y dlners. Vejin si hi ha motiu pera que 'Is Uiberals no s' impacieníía y fassin bondat en las Corts que van á obrirse! S' efectuaren ahir las eleccions municipals. A Madrid tot ana com u n a seda. H a n resultat elegiis los ministerials y'Is sagastins que. havJan fet la c o n xorxa, y no hi ba res que dir. En lo restant d' Espanyaj per regla general, tampoch bi ha hagui gran feyoa; pero no s' ba prcs ab tañía crsirna com á M a drid. A Linares hi bagué un homicidf, crech que en un colee;i electoral; á B i l bao tancadissa de portas y descargas de fusellería per los cairers; á Ailcant u n a urna feta á trossos, y diuhen que á Barcelona una altra. Si no ios per la d e s gracia de Linares, podriam dir que Espanya comensa á sor'ir del ensopiment. La brega en aquest cas, tantsols sia de carácter sediciós, probs que encara hi ha qul pren en serio las eleccions y está gelós del exercici d' un dret que en los pobles com cal te gran importancia La coalició de tots les republicans feta á Barcelona pera Iluytar de debo contra 'Is canovins y sagasiins que no votan y triomfan, ha produbit aquí bon efecte entre la gent séris. Ja que á Madrid s' ha i n t r o d u h i t engusny la costum de no votar y apareixer los eíegíts que ho son. per milers de sufragis, al menos que ho deixi Barcelona abont s' inventa tal procedimeni Impropi de la serieíat del poblé cátala. S' han reíorsat una mica en sentit de la pau, per la nctícía d' haver los principáis emigrats cubans que bi ha á Washington y á Nova-York, assistit á un diñar oficial á que 'is va invitar lo ministre d' Espanya en los Estats-Units^. Los ministerials diuhen avuy que q u a n á tant s' arriba ja 's pot dir que la pau es cosa feta. Deu los escolli. Las cartas particulars que s' han rebut darrerament de la Habana y d' altres punts de la isla diuhen tot lo contrari, diuheti que alió 's posa pitjor cada dia en lo sentit d* intranzigencia deis alsats en a r mas. Y 's donan detalls de fets que poden no ser veritat pero que bo semblan* pero que essentho ó no, no es prudent publicar. T a m b é bi ha avuy alguna esperansa de que Cánovas se resolgui á pendre una resolució en 1' assumpto de si ha de ser ó no '1 general Wsyler 1' e n c a r r e gat de plantejar las reformas. Lo cas d' haverse mosirat Cánovas disposat á p o sar en Ilibertat ais deportáis cubans que hi ha á Espanya y á las plassas fortas que tením al África, es per molts signiñcatiu. La consulta que apropósit d' a i xó ba fet á Weyler, pot determinar, diuhen alguns, la dimissíó d' aquest general. F i n s se sosplta que per alxó 11 ha fet Cánovas. Dubto que Weyler dimite!- 414 L A RENAIXENSA —- DIARI DE CATALUNYA i l per tal mor'u No ho ha fet en ocasió de las reformas que tant be H esqueya' ara ab dir qu I no 's pot oposar á un acie de clemencia de part del Gobera haurá acHha . Los qu^ so r n tsl bona nova diuhen avuy que M successor de Weyler ea lo m a n i ó di- Cuba será '1 general Blanco. Fora de Martínez Campos, no 'n t e ním altre qoe ¡¡é* apropósit sia; pero ab Martínez Campos no hi ba que p e n sarhí, mentr-s tioberni Cánovas. Sagasta se '1 reserva per ell, en quant torni al poder: tota la esperansa d' arreglar lo de Cuba que teñen los Uiberals se conté en dar á \i isl^ la autonomía completa sense distingos ni atenuaclons de cap mena, y T . e'ivj.r aiiá ai general rviariincz Campos. De Fii>¿ínas no hl lia res n o u . El Imparcial segueíx per aquí pregonant desde la pri.r.^Tsi plana la conveniencia y la justicia de que Madrid fassi una reccpció ost*-nio«;a al general Polavieja. Molt ha d' interesssr al patrlotisme del gran perióiich. quan tant á pit pren la cosa. Pero fíns ara no 's nota I' efecte de las scvas p é i ' c a s : ciar está que no han de mancar á U Esiació del ferrocarril los esto -íi^ nis de sempre y á mes los isidros ó forasters que ja 's comensan á deixar veur pi^r los carrers de Madrid, pero lo que 's diu la massa de la p o blació apare X Hns ara molt freda.—X. GRANO » fcRS izdeMaig. La notM. f. d- que nostre estimat senyor Rector bavía guanvat las oposicions pera la p«rroqu'a de la Concepció de Barcelona, ab tot y que ja era pressentida, va pro lurnr scntiment general. Mossen Pere Jaume Barba, durant los 20 onys de regir aquesta Parroquia y '1 Deganat del Valles, ha tingut mil ocasions de mereix^rs IÍ^ estima y a d m i r a d o de tothom. A sa poderosa iniciativa ii deu aquesta pob'^.ció !a Escola N o c t u r n a , ' 1 Centre CatóHcb, '1 servey de malalts per ¡as Germanas Josefinas, lo Colegí de Germanas Carmelitas, la coostrucció d' una jti esis que s' está edificant dedicada á la Mare de Deu de Montserrat, la renovació v n>ii oras en la parroquial y casi totas las associacions benéficas aquí «stablerta?; ha rjotiut páranlas de consol pera totas las familias atribuladas, a l moyna pe-a t o s los pobres que hi han acudlt, direcció pera 'Is assumptos mes dlfícüs de la vida pública de la localitat. H a donat probas d' estimar las cosas de la térra, ess^ni un delegat actiu del Centre Excursionista de Catalunya, c u y daní aientam<:nt de la conservado d' inapreciables tresors ariísticbs de la iglesia parroquial, arr^^iant I' arxiu del Deganat del Valles, regirant sos valiosos d o cuments y compeneirantse de molts d' ells de son esperit y contingut, de tal manera que nosaltres mateíxos mes d' una vegada, resseguint aquellas planas de la nostra historia nos hi bagueram trobat esma perduts, á no ser la bona direcció que ab Mossén J a u m e teníam. Avuy. si ve V éíTi ab satisfacció premiat son talent y sas virtuts, preferiríam no s' apartes tie nosaltres; mes ab tot li doném la enhorabona per son llegítlm triomf, dcsitj ntii molts anys de vida en la important parroquia barcelonina a b o n t va dísiínat. Allunyais complertaroent, per considerarbo cuestió de decencia, de tot alxó tan tasiigós que se 'n diu eleccions municipals, bem d e m a n a t á un amich n o s tre que ha tingut ocasió d* enterarsen algunas noticias de lo que passá '1 d l u menge en aqacsia vila. Y *ns ho conta de la següent m a n e r a : Lluyta e m p e n y a díssima; avk^uardent y vi á vessar; ameaassas y oferiments á dojo; alguns ricat- ifc- be H esqueya* rt d e l G o b e r a de W e y l e r ea pos, no ' a t e ba q u e p e n ^uant t o r n i al e r a i s se c o n t é jcions de cap quí p r e g o n a n t d fassi u n a r e atriotisme del n o t a r efecte ó del ferrocar's c o m e n s a n á a s s a d e la p o - [2 d e M a í g . las o p o s i c l o n s era p r c s s e n t i d u r a n t los 20 jt m i l o c a s i o n s l i c i a t i v a li d e u 'ey de m a l a l t s la c o Q s t r u c c i ó M o n t s e r r a t , la I benéñcas aquí atribuladas, al« assumptos mes t i m a r las c o s a s Catalunya, c u y : b s d e la i g l e s i a sos v a l i o s o s d o ntingut, de tal aquellas planas ) s e r la b o n a d i its, p r e f e r i r í a m er s o n l l e g í t i m lia b a r c e l o a i n a cia, de tot alxó ua amich nosu e p a s s á '1 d l u luyta e m p e n y a o; a l g u n s r i c a t - i3 DE MAIG DE 1897 41 5 x o s f a b r i c a n t s feís u n a fera c o n t r a ' I s t r a v a l l a d o r s q u e n o v e í;;^ f e r u n d a r l o s , a l i ó d e l v o t ó d e m á n o v i n g u i s á t r a v a l l a r á la f á b r i c a ; c o n s e r v a i o r s s f u s i o n i s tas d i s p u i a n t y e ia f u t u r a m e n j a d o r a ; los r e a u b l i c a n s r e t r e r s , i> , iS n o o b s t a n t , a j u d a n t els fusionistas; a q u e s t o s feren tota m e n a de co-c. ••>• h- d j r d e i s q u e b o v e j e r e n ; Jos c o n s e r v a d o r s p e r n o s e r m e n o s , tarribé; • f SMS p e r a l a c o n s t J i u c i ó d e m e s a s y d e m é s e x c e s s o s ; l o s f u s i o n í s i a s g u . . n -• '- ^ m ; - j o r í a s e n l o s c o l e g í s s e g o n y t e r c e r , l o s c o o s e r v s d o r s e n lo prim<tr ^ ivi I n o r i a s d e l s e g o n y t e r c e r ; d e l r e s u l t a t n o n ' b a n q u e ^ i a t c o n t e n t s ni is- „• • ' v^i.iors q u e v o l í a n g u a n y a r las m e j o r í a s d e d o s c o l e g í s , n i 'Is f u s i o n i s i ; . ' = - ' H H ts d e l a i m p o p u l a r i t a i ) u s t i f i c a d a y a b s o l u t a J' u n a p a r í d e i s eleiDi: c o S' r v a d o r s , c r e y a n e n d u r s e n la v i c t o r i a e n t o t s t r e s c o l e g í s . C ^ p d e 1 s ; Tv CO'T! ba te n ts d o n c u s , e s t á n síitisfeías, p e r o 'i p o b l é . . . n r i e n o s . — M . de la Valí .-. .vH!?. c o n r e n t s ! da^ats per la J^ttiti A* Goiem dgl Coisffi mers de la plassa de Barcelona á 12 de Maig de 1897. Londrea... ., 90 d/f, 3-2'25 diner. Id á. IB v i s t a . 32'55 paper. ."^Rsis S d/v. paper. Id, é, la vista, 30'10 paper. 18 d. vista -Ibacete....lO'SSdanvL; Málaa-a O'SSd'any ülcoy p'S8 * >íí./í»4^ Madrid 0*38 •• So'88 41iesat o*SS í5 Murcia iO'SS ¿ime?ía jO-88 ;; Oiettíte....... (O'SS ji Ovieó':^ . „ . . 0'S8 Badajos jO'.SS ;' Palma , Bilbao iO'38 1} F a l e n c i a . 'O'SS 0'S8 > Búrg-OB i 0*38 Cartag-ena. 0«88 > ¡j P a m p l o n a . . O'SS Cádiz !0«88 CaBtelló.... 0'S8 > <| R e a s 0»88 Córdoba ... 0*88 \¡:. S a l a m a n c a .O'SS Coruña .... ¡O'SB > ;; S. Sebaetiá. 0'S8 5'ig-ueras... O'BO S a n t a n d e r . G'S8 Gerona .... 0'88 > i Santiag-ü.... 0'38 Ql-ranada... 0'38 0'25 i Sevilla 0«88 O'SS JSneBca ii T a r r a f f o n a . 0'S8 iO'38 íereis í:TortoBa 0*88 ¡O'SS Lleyda 0'88 3> ií Valencia.... O'SS LogrroEo ... 0'75 % Valladolid.. O'SS Lorca 0'8& ;< Vigo 0*88 í-ugo -• •••••>».v..-U59r3C!a2H ¡5 Vitoria C f e c t e s p á b U « h «•!. Zarag-oza.... Diner. Paper. Deute i n t e r i o r fl de m e s . . 64'775 64 80 i > > ñ prózim. . « 78 925 > S z t e r í o r ñ de m e s . . 78 90 » ^ fl p r ó x i m . . i> a m o r t i s a b l e c o m p t a t . 97' C. p . Tre. Renda A d u a n a s , . 96'S5 < Id. id. c a o t l t a t s p e t i t a s . . . .95'35 9ñ'50 an. tíipoteo. C u b a 1886 id. •79 15 "79 25 » > > 1890 id. «dcelorate.—(Donapeant. Banch B. Colonial.—1 á H;.« rcíj ¡^ Barcelona . . > de Viíanova . . » de P r é s t a m s y Descomp, . Fer-car. de Tai-rairone b ; i >Áeá.* & Zam ¡ áe '). a \'. » y m i n a s S. Joa'n A :»••-, 1*.. » Nort d' E s p a n y s . , . •.•ir->sp. Jí'ít:;\, Sanch H. Coloaial ~ I á 80 mil Fer-car Tarrajíona, Bui ' ,• ^" 16 90 17' > Medina á Zam y O « '^^\srf 9 3i 9 45 22 93 23 05 > Nort d' E s p a n y a . F e r - c a r . N EBP.prtortin.r. -^arc > N. E s p * Lleyda á tiene y Tarrafif. (ac adh TicLaa) F s r - c a r . N . E s p . espe tí itíí>vi». j» > > > A)m>r.nea s> á Valencia y Ta- r-ig-onE y Minas Sant Joan A bs»rf*» aas g-ar N o r t . . . Tarrag'. B.*y fTacst' hip T a r r . B. y f r a n s a , uo hio. Tarrag-.* Barcelona y Fr. > Madrid á. 8 a r c . (alrecces). > > EeuB á Roda > > Grao, Alm Val. no adht-ip Alm. Val. T a r r . adheridcis Medina á Z v de Orense á Vigo, emisló 1880 y 82 > > > V prioritat C a n a l d' Urg-ell Sooietat c o m p . Trasatlántica. . Comp. g-en. Tabacos F i l i p i n a s . 78 25 78 50 79'75 80' 56-75 94 50 84 O 51 2o 57' 94'75 8175 6150 < 56'50 56 75 32 25 32'50 46 50 47' BUTLLETÍ BURSÁTIL. — A las 4 tarde. Barcelona 12 de Maig de 1897. G a s i n o M e r c a n t i l . — F r a n c h t * . 3 0 0 0 . - L i m r a t . 32'67. Se9$ió de la tarde. a iais 1'45 c o m e n s a r e n á ferse e n lo P a t i d e la Bolsa o p e r a c i o n s ais s e g ü e n t s eambiss 4 p e r 100 I n t e r i o r , fi m e s , 64'80, 78 y "77.—Exterior, a m e s , 7á'75, 7 6 , 75 y 76. mmm LA RENAIXENSA — D I A R I B E CATALUNYA i; ÍT^I- UTS deis cambis en io día d' «hir. h. las 2'SO. Obertur;'; oücial de Bolsa. Ss cotiaft al» seRüentB cambi»* ^ T^ar K'C lulfónor, 'i mes, 64'80. 8 1 , 80 y 81. — Exterior, fi mes, I S ' n , 80, 82, 88, 90, 90 y 95,—F. i'-t -. mes, 23'üO, 05, 10, 23'00, 2a'9[) y 95.— Id. if. «-ra,.**. r, mes, 1T15, 05, ITOO, 16"95 >- ITOO.—s- . d' Orwnse, . mes, 9'60 y 50. - C o o - i a l . fi mes, 82'. 0. —Cuba», 6 per :'••-• •• n^iüs'. 95'50. — Cubas, 5 ner lOG, lotTipt-^»., TO'Sv — E m p r é s t i t Aduanas, 5 per 100, petits, 9T00 y 96'8'7. — 4 per l-O *.mortisable p^lits, IV. 0. — «Jurs del xxiarioj ^^.• • : <ñii'-7, 96. 6 r i 2 y 28.—Curs del Exterior á Londres: t)0'93. — Cur» del Interior ii M..^,ri- H4"7;\ 82, 11, 80 y 87. Obligación^.—Municipal 6 per 1*^0, vells, 9T50 oper.; 9'¡'00 diner. Id nous, 9 T Í 0 oper. 9';'0i> diner.--Seüovia, 5 per 100, IB'Vá diner.— Almansas 5 per ino, ":9'8"! diner.— Saní Joan de IHS Ah^áesas. ."^.(i'óO diner.—Fransijs, fi per 100, 94'5'». Id 3 per lOi', E>r35 oper., 5l'3"J diner.—Gériulas 6 per 190, 84'50.— Boda á Reus. 50'50.— »Imansas a d h e r i das. .^o'bO; no aiihüiidas, 5L>'"J5.— Orenses, 32'i2.—Canal d' UreelU 46'5>i.—Üspanya Industrial, 84'5 ' oper El Pectoral de C e r e r a del Dr. Ayer, ^ — i ^ — — B T * ? - ' " ^ " ' ' ' ' I'l""T • W ' ^ l f z^zx-^-aauKJuanwmmB © •3) e> P a r a Resfriados, T<iRes, Bronquitis. M a l de Garganta, Üoinadizo y Tisis Incipiente no liay remedio q u e se .aproxime al Pectoral de Cereza del Dr. Ayer. Calma la inflamación de la garganta, de.slriiye las niucosidades irritantes, suaviza la tos y predispone al d.'scanso. Como anedicina casera [«nra casos fort u i t o s y para el alivio y curación del garrotillo, tos ferina, mal de g a r g a n t a y todo« '<;s desarreglos pulmonales ú qm; v'stán expuestos los jóvenes, es d;'. mi valor terax)éut i c o inapreciable. cíoral •' • "^'"''^'r»7?|T;t*j^g de .t\ ..--j.L^.-^rzm.rtt.i: Medallas de Oro en. las Principales Exposiciones Universales. LAS ñjmm BEL m. AYER - LSON . P I R C A N T E S . - rjutaitich y nervios, ja sia recent ó cr<5nich £e iogrc sa curacié comp'etaj prenent lo tan? coneguty íu:?eáitat A.i3!:!?;r-op y P'ixad.ols.s D»u.-^al. Se ven á 3'50 pessetp.s. farmacia Martínez, centre lo carrer de Rob¥.dor¡, >.boit •i'iu dirigirse tot lo qui ie.s!tji curíi-íse. sb &<;gurirat l.i dolo?. ^ CAPSUL.4S DE Quinina «J" Pelletier ó de las 3 Marcas ^ doplada per tots los mtrtjes, en vislfl de sa eficacia, c o n ' ' a Mi granyas. Neuralgias. Felresin terr/iitents y Palúdicas, Poagre, Ueumatisme, Lumbago, fatiga cor paral, falta de energía. :3oberanas i.;tia detenir l ' s ^ i ferril d ' u n teiredal ó UUH malellía en son cornensament. Una capsula representa una copa de Quina. it/Jes soluble, mes fácil de pen•ii-'-i qucí ias píndüU'S y granéis, lien resoltlo problema de la Quinina barate. Pots de 10, 20, 100 CKipsulas. ^ Piíiis. 8, nicTiviennc y alólas las farraacins i3 , 80, 82, 88, 90, ^rar'ft», f< roes, . fi mes, 82'' 0. í. — Empréstit ^ 7-3'. 0. — «Jurs : t50'93. — Cur» Id nous, 9T50 , ":9'8'! diner.— i per 10", Eil'35 mdnsas a d h e r i i. —üspanya In- recer.t 6 crónich t prenent lo tanl essetp.s, farmac'.s e Robador, ;'b.o.it ¡ DE ^elletier larcas l o s in<rtJ8S, PD la. con' f a Mi tas. Fehres in :icas, Poagre, ffo, fatiga cor la. ísoberanas i ferril d' un lía en son coapsula repreuiina. s fácil de penU.S y granéis, ana de la Quide 10, 20, 100 i lolas las farraaci.is DE M A I G DE 1897 417 EXTRANGER Vierta, i r . — Los telegramas de Gonstandnopla de origen oficios pretenen que las condicíons de la pau sian: Una indempnísacíó de tres miUons de l l i u xas ó ccssjó de la flota acorassada grega, algunas reguUrisacJons de frontera, á mes de la de Analypsis, y anulació deis tractats especiáis que afavorian ais s ú b dils grecbs. Atenas, r r . — L a opinJó pública accepta resignada lo retorn de las tropas de Creta. La major part deis diaris registran lo fet sense comentaris de cap mena. Londres, 11. — Los grecbs no han fet res desde sa retirada de P e n t e - P i g h a dia pera recuperar lo terreno perdut mes enllá del Arachtos. Aquesta inacció causa una gran indignació á las tropas. La ciutai está plena de r/efugiats. Arriban nous reforsos, tementse que ab tanta de gent no esclati una epidemia. Los íurcbs, aprofitantse de la inacció deis grechs m u n t a n baterías en las alturas de Imarer, havent entrat grans provisions á Farsalia. Mes de cent mil refugiáis lessalians fan via cap á Atenas. Lo general Vassos 210 tornará al exércit. Telegrafían al Standard que comentant la entrada deis turcbs á Voló lo diari r Asty conta que '1 cónsul francés ha donat un diñar en honor del g e n e ral otomá. En un combat hagut á Candia lo derrer dissapte, íoren derrotadas las t r o pas impertáis, apoderantse 'Is insurrectes de 460 moltons y de 3o bous. París 11,—Segons diu Le Gaulois lo coronel Smolentz y no Smolenski. héloe de Raveni, de Vallestino, no es pas d' origen bávaro com pretenen alguns diaris. Son pare, que era d' origen dalmata, prengué part en la guerra de la independencia grega, se casa ab una grega, y tingué dos noys que, després d' i a v e r fet sos estudis militars á Atenas, anaren á completarlos á Bélgica y á Fransa. L o coronel Constantí Smolentz, quin tacte y valor han quedat ben a c r e d i íats en aquesta guerra, es lo mes jove deis dos germans. Aquest fet lo pinta: fa alguns anys se n ' a n a á Alemania pera sufrir u n a operació quirúrgica molt dolorosa. Los metjes volian, com es natural, ferio adormir, cosa de que cap de las passadas consentí ell. «Lo cloroforme, digué, es per las donas». Y com si vejes que ía operació la feyan á un altre, no llensá 3i un so! ay. Lamia, I r.—Corre la veu de que las avansadas turcas han s'gut vistas á poca distc^ícia. U n eos de 2.000 grechs ha sigut destacat al l!ocb Nezaro, ai sud de BoR.okos, pera cubrir lo pas de Lamia. Los esforsos del e:naí n-iajor f^ndeixen á prj'.'ar que 'Is turchs voltin la ciutat. Ha sortit svuy un refors de 3.000 h o mey. S' espera la arribada d' un miler de garibaldins, entre 'Is que bi 'i dipuiat írancés Bayer. / ' v u v á las tres hi ha hagut un encontré entre las avansadas. B'-uselaSj 11. — U n a fábrica de fariñas ha sigut destrohída per un incendl. Lo sinísire es degut á haverse enees la pols de fariña. Hi ha faagut un mort y iian quedat ferits tres bombers. Las pérduas son d' u n mílió de franchs. Londres, 11.—A la mina de plom de la isla de Mar, per desprendiment de gases, han quedat ofegats disset minayres. •^lW»«Éi 418 L A RENAIXENSA. — I>;ARI DE C4TALUNYA Atenas, 11. — Están llestos los preliminars del armistici. Los representants de las potencias donsn per terminada sa missió á Atenas. TELEGRAxMAS >lt ílégr precisar si ha costat :b. dii M.lADRlD, 1 2 . — i s e í cial de Manila que las tropas s' nan apoaerat aei poDie ae jviaragaton en 10 que estavan molt atrinserats los insurrectes. Lo senyor Cánovas no dona importancia al Incident ocorregui entre la co~ lonia espaoyola de N o v a - Y o r k y '1 comandant del «Intania María Teresa.» Lo cert es que s' ha rebut un telegrama d' aquella ciutat en que 's fa constar la mes soieoTipne protesta contra '1 procedir d' aquell m a r i n o . Los diputats provincials sagastins anirán ñ n s á Alcalá á rebre al general P o lavieja. Aquest assumpto de la arribada donará encara molt jocb, perqué, tant com fan las oposicions esforsos desesperáis pera ferli una gran rebuda, tos dia» lis mlnisterials s' oposan ab totas sas forsas á una manifestado que es molt morlificadora per en Cánovas, dada la oposició que sempre ha fet á aquell general tant avans d' embarcarse cap á Manila com d u r a n t la campanya de Cavite q u e no pogué d u r á bon port per falta de medis. Los estudiants, que ja oloran u n s quants dias de festa, serán los que mes se distingirán lo dia de la arribada. Diu que í' anirán á rebre ab estandarts y tot, que li dedicarán un álbum y que 'i dia que arribi li farán una serenata. Per I' esta; que 's va fent de las eleccions se veu que cada día progressém mes en aquesta materia. Lo gobera ja no 's queda ab la casi totalstat deis vots, sino que ha fet ais sagastins una part que Deu n' hi dó. Los hi dona '1 35 per 100 deis regidors. Los demés s' han bagut de contentar ab una miseria. La Época no 's vol girar del lot en lo d' en Polavieja, dihent que no ' n s hem d' amohinar per generáis, que sempre que 'n necessitém de bons se ' a troban. A la línea de Longo (Santiago de Cuba) los insurrectes han fet esclatar duas bombas de dinamita. Per s o n no hi ha haguí cap desgracia. Las pérduas m a t e riáis son de considerado. Las operacions segueixen ab lo mateix resultat de sempre. Lo general W e y 1er segueix essent molt optimista. Deis 79 insurrectes preseniats de que parla lo darrer telegrama del general, sois 5 bo han fet ab armas. S' han embarcat cap á la Península SSg soldats malahs ó ferits. Los gremis també s' adhereixen á la manifestació del general Polavieja. El Correo se plany de que 's gastin lanis diners en telegramas colonials que res d i u h e n , essent cada dia la repetido de lo del dia avans. Diu que 's podriati emplear mes bé 'Is diners que en enriquir á las comoanyías exirangeras deis cables. Los anarquistas expulsats d' Espanya serán admesos ais Estats U n i t s y á I n glaterra. Las demés naclons sois admeterán ais seus. Al firmar lo títul de la Gran Creu de San F e r n a n d o otorgada á n' en P o l a vieja, la Reyna no la firmará ab estampilla com te de costum, sino de sa p r o pia m á . Impiempta de Ramón Germai)s.--Yendrell.