PERIODICH Any XII QUINZENAL, ARTÍSTICH, LiTERARI Y ClENTlFICH Barcelona, ;^i de desembre de 1891 UN M Á R T I R , ESCULTURA D'AGUSTÍ QUEKOL Núm. 275 LA I L U S T R A C I O 370 SUMARI TEXT.—Crónica general, per Enrich Laporta.— Nostres grabáis.— Diada de Reys, p!r Joaquím Riera y Bertrán.—Peis Reys, (poesía), per J. Mercadé y Martí.—Axccavient del stít d'Olot (acabament') per Joan Pons y Massaveu. — Lo cant del Ragnar^ per Francisco Maspons y Labros.—A Valls, per L. García del Rea!,— Una mirada retrospectiva, (acabanient), per Gayetá Cornet y Mas.—Revista de teatres, per X. GR ABATS.— Un mártir^ escultura d'Agustí Querol.-—Los Rcys, cnniposició per J. Cabrinety. — La Sardana, dibuix per L. Urgellés.— La Tradició, escultura d'Agustí (Querol.— Un niu de toris, Un. niu d''abellerols, composicinos de Giacomellí. — Romana, escultura de Agustí Querol. CRÓNICA (xENERAL Ja's veu ben ciar que's van obrint pas á cada punt les doctrines regionalistes; los que mes s'han guardat d'influir en que desde les altures del poder se fassa justicia á les regions oprimides, també creuhen que teníin rahó, y si no ho creuhen, ho diuhen quan los hi ve á tom; es que tothom ho sab que son nobles y legitimes les aspiracions del regionalisme, per tant, ningú's guarda ja de proclamarho, encara que no's decidexi á aportar á l'obra la seva pedreta. Axí tením que l'ex-ministre senyor Canalejas, al fer sentir sa eloqUent paraula ais barcelonins, volgué fer constar que creya «que cada regió té necessitats peculiars que satisfer, y que aquesta satisfácelo no's logra ab lleys uniformes»; axl proclamava ben alt que «lo día en que la política sía experimental, no podrá menys de rendirse cult á la diversitat de carácters y tendencies de les regions espanyoles»; tot lo qual serla niellor dirho en ocasió y Uoch propicis pera donar resultat práctich é inmediat, que no pas á les postres de qualsevol diñar, quan un personatje polítich nos ha fet una visita y'ls amichs s'han acoblat al voltant d'ell pera obsequiarlo, quedantse després ab lo temor fundat de que continúe ofegat lo bon intent que contenen certes manifestacions per les condicions en que la política's desenrotlla á Espanya y en virtut de les quals los hi es impossible ais homes públichs teñir sentit práctich, segons confessa'l senyor Canalejas. Axó darrer ho tením mes que sapigut ja fa molt temps; ja'ns vaga prou lo saber que'ls polítichs d'avuy día anteposan les necessitats de la política á les necessitats de les regions, que teñen ells conegudes de sobres y que's complauhen en no~satisfer may. A sa arribada de Madrid y ab motiu del éxit obtingut per son drama Mar y Cel, lo poeta Guimerá fou obsequiat ab un espléndit diñar, en que hi va pendre part, se pot dir, tot lo bo y mellor de l'host catalanista y lo mes granat en literatura que's troba en la nostra capital; y no cal dir que hi hagué brindis entusiastes, perqué no s'havían de quedar los d'aquí mes enrera que'ls madrilenys en celebrar lo gran triomf que alcansá'l nostre inspirat autor dramátich justament en lo cor de la nació espanyola, ahont sois per excepció's fa justicia al mérit deis escriptors regionalistes. Aquesta vegada al menys han trobat que Catalunya tambe sab fer alguna cosa bona, y tant ho deuhen haver trobat, que no's cansan de dir que la gloria d'en Guimerá no es pas regional sino espanyola; axó sí, quan los catalans nos fem aplaudir, aquest honor se'l vol Espanya, perqué es ben seu, y quan nos poden escatimar los elogis, s'aconsolan en dir pestes del nostre esperit/rmwcza/, que'n diuhen ells. CATALANA Pin y Soler, don Francisco Alió, don Narcís Verdaguer y don Ernest Moliné y Brasas, secretari. Com de costura, á no trigar gayre,'s publicará'l cartell pera la festa literaria del primer diumenge de maig. Lo «Centre de lectura», de Reus, acaba de publicar un suplement á la convocatoria pera'l certamen próxim, oferintse tres premis mes á altres tantes poesíes, de les quals, ha d'estar precisament escrita en cátala la corresponent al tema designat pera'l premi del ajuntament de Barcelona. Parlant de certámens literaris, consigném aquí que Mr. Contamine de Latour, ha obtingut una medalla en los Jochs Floráis de Montpeller per sa tradúcelo de La Festa de Ti'milus del mestre en gay saber En Víctor Balaouer. En tiratje especial, s'ha posat á la venda una colecció d'articles de don Esnest Moliné )f Brasés, ab lo títol de Estudi de regio . alisme, publicáis en La Veu de Catahoiya y extractáis de l'obra francesa de A. Pouquet. Per la naturalesa de la materia que's tracta y per l'acert del traductor en fernos conexer lo substancial de l'obra francesa, hem de recomanar la lectura d'aqueix curios Ilibret ab que ve á comensar lo secretari del consistori deis Jochs Floráis una serie de publicacions destinades á difundir lo conexement deis mes importants estudis fets per notables tratadistes que s'han ocupat del regionalisme. No n'hi ha hagut prou encara de temporals en tot aquest any y no l'havíam d'acabar sens que vinguesen noticies d'altres desastres que han afligit á Almería, quan te encara fresca la llaga de les inundacions de que á son temps s'ocupá ab esglay tota la prempsa; la esmentada ciutat s'ha vist en part inundada per la grossa crescuda de les aygues, y y sort ha estat encara, en mitj de la desventura, que no hem de plorar la niort de ningtí per aquesta causa. També á Valencia'l cicló destrossá algunes embarcacions y allí si que alguns deis tripulants hi perderen la vida. Certament, l'any que s'acaba dexará en molts puts d'F^spanya recorts ben amarchs, que Deu fassa que tingan algún lenitiu en les ventures que pera l'any nou desitja á sos lectors l'humil autor d'aquesta revista. Tom XII belga, cita tradicions populars y estudiá'ls monuments mes valiosos d'Amberes; se fixá d'una manera especial lo disertant en la considerado que la llengua propia,'l flamench, s'ha guanyat d'un cert temps ensá en les esferes oficiáis belgues, ja que avuy aquell idioma no es solament lo parlat per una mica mes de la meytat de la població, qu'es en conjunt d'uns sis milions, sino que deu ésser conegut per tots los funcionaris del Estat ensemps que la llengua oficial, lo francés, y pot ésser usat en les comunicacions trameses al Gobern, qui se obliga per aquest sol fet, á contestarles en lo mateix idioma. Lo clero barceloní ha sufert en poch díes dues grosses pérdues; en l'espay d'una setmana van morir, lo canonge don Joseph de Vivas, degá del capítol de la Seu, y'l doctor Julia, rector de la parroquia deis Angels y distingit orador sagrat. En aquesta matexa quinzena ha passat á mellor vida'l cardenal Paya, arquebisbe de Toledo, qual pérdua ha estat molt sentida, especialment entre'ls seus diocessans. Una de les principáis figures del clero francés del nostre temps, monsenyor Freppel, també ha pagat á la mort son tribut, causant aquesta noticia la sensació qu'era de suposar. L'ilustre prelat, nat l'any 1827, fou professor de eloqüencia sagrada en la facultat de Teología de París, y sos sermons li valgueren gran fama, essent considerat com un deis mes eminents oradors sagrats; protesta contra l'anexió de l'Alsacia Lorena á l'Alemanya, y en les eleccions de 1871 pera l'Assamblea Nacional fou elegit representant per París, fent en aquella ocasió una brillantíssima campanya parlamentaria. Se distingí també notablement com á membre del consell superior d'instrucció pública. L'eminent successor del inoblidable Dupanloup dexa publicades moltes obres que han contribuhit á la merescuda fama de que gosava en tot lo món. Dues altres grosses pérdues ha sufert la Fransa y de les que donem corapte pera completar aquesta secció de la nostra lleugera crónica; tais son la del notable escriptor Mr. Albert Wolf, ben conegut deis devots de les lletres, qual mort nos fa saber lo telégrafo desde París, y la del pintor Mr. Emili Bayard, que en la primera quinzena d'aquest mes va cloure'ls ulls per sempre en la capital d'Egipte. ENRICH LAPORTA. NOSTRES GRABATS trn mártir. L a Tradició. R o m a n a . Una nova mostra de la vitalitat d'aqueix esperit d'autonomía que cova en tots los pobles oprimits es la següent noticia que'ns arriba de Varsovia. Diu c[ue les poblacions polaques de la Russia occidental organisan una serie de meetings pera demanar que s'ensenye Uengua polaca en les escoles de aquella provincia, ja s'ha celebrat la primera de aquexes reunions fa uns quinze díes á Lessau, districte de Gandeny. En la Polonia, ademes, mereix la general aprobació l'idea de considerar l'any vinent com á centuari malastruch del desmembrament del que fou gloriós reyalme; durant lo 1892, com á manifestado general de protesta contra la inicua usurpado de que fou víctima'l poblé polach, vestirán exclussivament de negre totes les classes de la societat en la polonia russa, prussiana y austríaca. * * Aquestas tres esculturas son origináis del nostre paysá D. Agustí Querol y ab ellas solas, si ho necessités, podría justificar la fama d'artista que te guanyada y d'artista de primera fila. Com de fet, la dolsor de modelat unida á una energía viril y á una execució may encongida, en pochs autors se trobarán tan ben casadas com en -lo disiingit escultor tortosí y bon amich nostre que tant depressa ha anat en lo camí del art y que no s'adorm sobre sos llorers. L o s Beys A Barcelona's posa la sabateta al baleó; á psgés, de sabatetas no'n gastan gayres, y mes aviat posan á fora la finestra'ls esclops del pare. Axó es lo qu'ha ocasionat lo dibuix del Sr Cabrinety qui á triat per sa composició l'hora de despertarse la canalla y anar á guaytar quín guarniment hi han posat los Reys. La sardana. Aquest ball ampurdanés ha sigut dibuxat per lo Sr. Urgellés en una població de la Provincia de Gerona veyent giravoltar la inmensa roda en l'ampla plassa y sentint los repichs de la cobla que marca rigorosament lo pas deis balladors. Un niu d e torts, Un niu de abellerols. Eo consistori deis Jochs Elorals del any que ve ha quedat constituhit en la següent forma: don Ramón Picó y Campamar, president; don joseph Alaría Pereda, don Pau Font y de Rubinat, don Joseph En lo Centre excursionista de Catalunya doná'l senyor Arabía y Solanas la darrera de les conferencies, exposant les impressions del viatge que feu per Fransa, Alemanya y Bélgica; en aquesta última parla de la constitució de la nacionalitat Que (iiacomelli es lo dibuxant deis aucells y de las flors no cal dirho y al que no ho sápiga li probarán aquestas duas composicions qu'insertem en lo present número: forman part sa celebrada colecció Los nius qu'en quasi totas las Uibrerías s'exposa aquestas festas com un deis mes bonichs Ilibres d'estrenas. LA I L U S T R A C I O Tom X l l CATALANA DIADA DE REYS lí I La niestressa de la casa, que n'habitava'l primer pis, era una caritativa senyora viuda y «órfana de criaturas» segons espressió d'ella matexa. Se li ne havlan mortas cinch, y febrejava per estímame. Rica de cor com de cabals, fou, després de pare, mare y tieta de la nena difunta, la persona que mes de debo lamenta la mort de la Lina, per mes que no derrama tantas llágrimas com molts deis que visitaren la familia del quart pis per acompanyarla en lo sentiment. La escelent vehina, tendrament práctica en aquell cas de dol, no's limita, com las personas que acudiren á donar lo pesara, ab una manifestado verbal mes o menos vehement. Lo recort de sos fillets perduts li aviva amor de mare al nen y á la nena que s'havían quedattan compungits y tan esmaperduts entre tanta companyfa. Los tres germanets (duas nenas y un nen, de 9, 7 y 6 anys respectivament) s'estimavan ab una tendresa que arribava á semblar fingida ó teatral de tan estremosa com era. Cada día presenta, á las ciutats, precocitat mes trista la sensibilitat, com la vivor, de la maynadeta. Fa, á cada punt, por de mort prematura-lo que á molts nens se'ls hi ocorra. Deya qu'entre'ls tres germanets no hi havia pá partit quan estavan de bonas, qu'era molt sovint perqué pares y tieta soltera (que, ab ells, constituhían tota la familia) eran model de concordia, y ciar ho diu l'adagi: «¿Qué fan los infants? Lo que veuhen fer ais grans». Quan s'enfadavan entr'ells, las renyinas eran tan poch íntimas, que duravan no mes lo bastant pera que'ls tres, penadintsen, tornesen á reempendre estimado ab mes fal-lera que abans de renyir. Ni que fossen enamoráis sense las funestas escepcions d'aquestos, en materia de renyinas. Figureuvos, donchs, com devíam los dos mes petits sentir la mort de la germaneta gran, ocorreguda dos días abans de la diada de ReysI.... Lo natural condol (may prou ben concordat, en edad p n m e renca, ab lo cert y definitiu de la desgracia que'l motiva) s'accentuá ab la gran aflicció de pares, p a rents y amichs de la casa que, ab plors y suspirs y frases amaradas de sentiment, espressaren lo que'ls hi produhía la mort de la Lineta (Adelina): noyeta bonica, graciosa y entenimentada, que prometía tant com prometen sempre totas las criaturas que's moren. La familia, encara que de posició modesta, (habitava'l quart pis, dreta, y'l pare escrivía á casa un Notari) estava molt relacionada, cumplint molt bé ab totas sas relacions. Per axó foren repetidas las ocasions de plorar 6 gemegar com los gratis, que varen teñir los dos petits supervivents, héroes de la present relació, Quan se quedavan sois trencava'l cor sentirlos.... y mes encara'l véurels muts mirantse atzarats l'un á l'altre. Res espressa tan horriblement l'anyoransa, ni res la encomana ni la rebla tant en nostres cors com lo silenci mortal deis qui s'en senten apoderats. Pero deya que altrement, adolorían també y molt los coloquis d'aquell nen y aquella nena, recordant á llur germana morta. Veushen aquí una mostra rigurosament histórica: —|Tu ray—esclamava ella—que tens encara una germaneta! Jo, pobre de mí, que ara ja no'n tinch cap! —Jo ja t'estimo tan com ella, ¿sents? Mes y tot.— Y volían jugar y'n perdían l'esma, com si no donantsen compte, temessen que llurs jochs serían insult ó afront á la memoria de la germaneta gran. Pare, mare y tieta passavan vora d'ells; tremolosos los caps, los ulls encesos, caminant ab incertituts que'ls feyan anar y venir d'un cantó á l'altre sense verdader objecte, contrariáis al rectificarlo á cada punt. Los nens se'ls miravan rezelosos, y ells no se n'adonavan, ó bé volentho fer veure, no podían contenirse y abrassavan ais petits y'ls petonejavan féntloshi mal ab nerviosos transports d'estimació. La pobre mare, especialment, agafantlos pe'ls caps y acotántsels virulenta sobre'l pit, no sois los apenava mes, sino que fins cuydava aterrorisarlos tant ab aquells estrems com ab lo de separarlos després de prop seu ab forta revolada. Ells ¡ángels de Deul no sabían esplicarse prou bé la cruel raresa d'aquella mare qu'era tan bona de natural y que vanament sedejava per trobar compensado de la pérdua sofefta, en la realitat mes consoladora que podía donarli'l mon: la vida de dos fillets. Y sentían, sense esplicársela tampoch ni sois definírsela, com una bofetada, per no calmar l'inmens dolor de la infortunada mare. — [Pobrets!—se digué la dama, lo día de l'enterro de la Lina.—Demá será diada de Reys, y ¿cóm s'han de recordar los pobres pares de que cal sorpendre ais filis ignocents ab obsequis de part d'aquells sants?.... ¿Me n'hauría recordat jo, ni haurla estat pera res, si se m'hagués mort algún deis meus filis pe'ls vols d'aquella diada? ¡Pobrissons! Se quedarán sense regalos, no tenint, com no teñen, cap culpa en lo dolor que passa la familia ¿Per qué s'hi han de quedar?.... No s'hi quedarán, ja que jo he atinat en que no s'hi quedin Tot justament ara, qu'estan afligits y son tan bons, es quan mes se'ls merexen Potser no ho faría pe'ls de l'altre quart pis, que son molt entremaliats pero per ells sí. Y efectivament; la bona senyora, acompanyada per la cambrera, se n'aná aquella entrada de fosch al Siglo é hí feu gran compra de joguinas pera'l nen y la nena. Ni pe'ls filis propis havíagastat may tant. Li agafá com una borratxera de generositat qu'en vá volgué sossegarla cambrera, á qui per sos antichs serveys, permetía la senyora alguna intimitat. m ¡Calculéu la inmensa sorpresa de las duas criaturas, avesadas á uns Reys escassos de dádivas, quan se vejeren ab aquell bé de Deu de joguinas, totas bonicas, curiosas, enlluhernadorasl... Se las miraren y remiraren, se guaytaren després un á l'altre, y (¿per qué no dir la veritat, sacrificantla á un fals sentimentalisrae?) no pensaren de moment en res mes qu'en aquellas joguinas, perqué tota l'ánima del nen y de la nena s'hi reconcentra ab deliri. Los Reys deyan en la carta, llegida per la tieta molt emocionada, que'ls hi portavan totas aquellas joguinas de part de la Lineta qu'era al cel, d'hont ells venen cada any: «Joguéuhi forsa sense barallarvos may, perqué si US barallavau sería senyal de que no us estimaríau; y si no US estimavau vosaltres, tampoch vos estimaría ningú.» Germaneta y germanet varen plorar y riure de goig, barrejantne las escepcionals demostracions. Després la senyora del primer pis va convidarlos á diñar, y ja abans de l'ápat arriba á sentir remordiment d'haver sigut massa espléndida. Quan lo goig del nen y de la nena s'assossega, (perqué tot s'assossega y perque's trobavan en casa agena y principal), la bona senyora pogué sorpendre, sense voler, y per mes que'ls interlocutors no parlavan gayre alt, lo següent diálech deis dos petits convidáis: .' —¿May dirías qué pensó, maca? -¿Qué? —Que si la Lineta no s'hagués mort, no tindríam las joguinas que tením. —Nó. —¿Que voldrías que fus vivar 371 - J o sí, ¿y tu? - J o també, pero pero que's tornes á morir. -¿Totseguit? - N ó , l'any que vé. -¿Pe'ls Reys, oy? -Sí; pe'ls Reys. JoÁQUiM RIERA V BERTRÁN. PE'LS REYS Lo día deis Reys s'acosta y ab ell la joya deis nins qu'esperan que'ls Reys los portin lo premi d'esser bons xichs. També en la meva infantesa aquell jorn me feu felís irecorts de ninl y quin rastre haveu dexat en mon sil D'aytal día en lo dejuni poch abans d'anar al Hit, tots los anys, junt ab la mare y un germanet que's morí, posavam las sabatetas en lo balconet del mitj; pera'ls corcers deis Reys Magos hi posavam palla y trits. I Moviam una bromada jo y mon germanet petitl aprés la mare'ns besava y'ns feya anar á dormir, y abrigantnos ab cuydado y arreglantnos los coxins ens deya: dormiuvos promte que US heu d'alsar dematí; L'endemá á punta de día ja estavam ben dexondits y á cercar las sabatetas anavam á mitj vestir. Al descubrir las joguinas iquína alegría y quins critsl ly quina enveja tindrían al véurelas, los amicbsl Un jorn, deis Reys á la vora, la mare s'enmalaltí, al arribar al dejuni estaba á punt de morir Quan forem en la vesprada á la mare demaní pera posar las sabatas en lo balconet del mitj. Digué'l padrí que la mare s'havía d'estar al Hit y qu'ell las hi posaría abans d'anar á dormir. ^ • Y quan lo padrí axó deya tenía'ls ulls enrojits y jo y mon germanet reyam com en altre temps felís. Nos feren guardar silenci y'ns portaren á dormir; la gent que á casa hi havia nos mirava ab semblant trist. AI dematí al despertarnos oirem plors y suspirs; per veure á la mare viva depressa'ns feren vestir. Y^ la mare agonejava estinellada en lo Hit; tot just obría sa boca á impuls de débil respir, los ulls closos y son rosti-e afilat y esblanquehit; las vuyt del matí serían quan la mare va finir. Y jo en un recó plorava . perqué al vespre per olvit no posa las sabatetas al balconet lo padrí. J. MERCADÉ Y MARTÍ. r > f C H > > > > > B LOS REYS, coMPosicio PER J. CABR1NET^ H o 3 r > r en te > n o > > > > LA SARDANA, DIBUIX PER L . URGELLÉS. LA I L U S T R A C I O 374 AXECAMENT DEL SITI D'OLOT (Acab.iment.) Las sofregadas d'unas rodas nos dona á compendre que l'artillería maniobrava. De sobte soná un clarí; 's badán los del centre; tabals, carretas y música rompen á l'hora la marxa real; esclatan arreu viscas á la Ilibertat y á Isabel II; s'esten un crit de «¡Saboj'a y adelante!» y'ls nostres de caball, sabré en má, Iliure'l fré, soldat tot l'esquadró com una sola pessa, volan fets una ratxa dret al enemich, totfent traquetejar la térra ai cop de sa branzida. Tot just havían rebassat las filas de nostras tropas que ja assolían las deis facciosos. Lo diastre de la polsaguera, revestint de brossa á tota aquella gernació'ns impedía atalayar la batussa. ¡Y quín'ansia la nostra en semblant moment!.... Ab lo cor bategant, badats los ulls com á llulierts, aferrats á l'arma y de genolls á térra, anavam resseguint lo trastejar del murrions y cascos, sabres y banderas, que suravan per sobre'ls nuvols de pols, zig-zaguejant com á Uampechs, adalerats y desficiosos pera d e s cubrir pam á pam la ventatja que l'esquadró prenía. Ja'ns los veyam apilotats, fets un axám, acoUantse com remat de bens al ensumar lo Ilop, embestintse com á furias y giravoltant en remolí; ja sentíam dins mateix del cor los cops deis sabres y'ls redringueigs de Uansas y corassas, á l'hora que lo recruxit d'aquell munyoch de gent, maurantse y retorcentse sens sossego; quan la veu de: «¡ja reculan!» nos retómala tranquilitat. En efecte; imposats per la escomesa deis nostres, qu'avansavan com una maledicció, se'ls refredá'l coratje, y girant gropas desseguida, s'escapuliren com á conills. Un «¡visca Saboya!» saluda á nostres soldats al atravessar entre filas. —¡Sembla que'ns buscan los canons!—esclafí en Titus. —¡Lo qu'es si'n teñen desitx,—contestá'n Bob,— ja planyo á la criatura.— Desesperat l'Odonell, al veure que reculavan, maná desseguida I'atach general, presentantnos batalla ab tota regla L'esclat deis tabals y cornetas tocant á mata-degolla y'ls xims-xims de la música'ns feu obrí'ls ulls. —¡Tots se mouhen!—me deya'n Bob, sobtat per la bellugadissa. Una bala cayguda com del cel nos feu decantar la testa. —¡Las guerrillas d'en Tristany!—esclafirem Allavors esbrinarem pe'l ciar tot son plan de batalla. Ben segur que l'ayre del terrer los havía encomanat l'idea. Nos trobavam al fons d'un pou. Donchs be; s'apoderavan del brancal ans.'que n'exissem y ¡per tot te dexo! ¡Ben mirat, dominantnos com nos dominavan, no's podía rumiar altra cosal Al cap de pochs minuts ja s'havía generaUsat l'acció. Devallá sa caballería de las serras, pantejant encara de la batussa; s'aná arriscant mossen Benet, estenentse al llarch del plá, disposat á enrotllarnos; los batallons de navarros, comanats pe'l mateix Odonell seguiren endevant á pas doble y per companyías; s'escampá en Zorrilla ab totas sas forsas pera estrényers la má ab mossen Benet; y aduch lo cordó esgarriat pe'l Grau, obehint al general mohiment, se reforsava y espessía á fí de tallarnos la retirada. Ja s'esqueya á punt de rompre aquella onada de gent que'ns venía del plá, mes inflada á cada pas: ja'ns xiulavan arran d'orellas las balas deis de mossen Benet, amenassantnos la caballería ab una nova carga, quan nos maná en Béccar que'ls empaytessam arreu, tots al cop, com un sol home; no mimvant l'empenta de la embestida fins que'ls desallotjessam de sas posicions. Un esclat de música batent la marxa real nos posa en mohiment. CATALANA Tom XII (uns escuradents de tres pams), s'apariavan pera empaytarlos, van esbarriarse ab tal fuga, que no semblava sino qu'haguessen sobtat un vol de perdius! ¡Y quina escampadissa, mestre! «\Fucgo\....->•> crida llavors en Mata, Nosaltres prou volíam escalfa'ls las costellas, prou volíam estunyinarne algún pera desfogárnosen al menos, mes a l a segona descárrega ja s'ens havían fet fonedissos. jNi que la térra se'ls hagués engolit! ¡Jo crech qu'al véurens ab aquella sanch freda's varen esporuguir lo meteix que ratas! Ja esquivat lo axám, nos abalansarem al indret del plá per imposarnos de com seguía la brega. No podíam arribarhi mes á punt. Ab tot y que la nubolada de la pólvora no'ns en dexava fernos capassos, a^•iat comprenguerem (jue no eran pas nostres companys los quins mes ferms se sostenían Despitats los facciosos per las escombradas de nostras pessas, avansavan ardits, coratjosos, resolts, com un sol home, carregant y descarregant ab atolondradora fuga, tal com si volguessen enllestir d'hora y's donguessen ansia pera rematar la feyna. La massa deis navarros, sobre tot, qu'es la qu'embestía al centre de la tropa, al mando del meteix Odonell, sirgava tan endiastradament, qu'esferehía de veurcla. Segurs de la jornada, Tala de son exércit, que maniobrava en combinado ab la de mossen Benet, anava escorrentse vers á la boca del plá, ahont hi campavan sas guerrillas, ab l'intent d'enclóurens, estrenyentse com un nu; en tant la caballería, esbarriantse per las costas del indret d'Olot, se disposava á empaytar á quants s'escapulissan de la ratera, llensantshi al galop deis caballs y aturantEram á meytat de la costa, y'ls xerrayres de mos- los á cops de sabré. sen Benet, que'ns xeringavan ab mes furia tant Apurats los nostres per aquell infernal remolí com mes á prop nos tenían, no s'havían mogut que se'ls atansava, á pesar de las tremendas escugens ni gota de sas posicions.—¡No'n quedará un pinadas de l'artillería, no cal afegir si las tindrían per arribar á dalt!—exclamava'n Titus, adonantse totas. Era tan estreta sa situació, que sens nostra deis que queyan.—¿Qu'ho diusper mí?—li pregunta amatent ajuda haguerem ben perdut la batalla. ¡Y lo del sach, al qui en aquell moment una bala li que no hi havía mes! Prou nos ho bescantá'l quefe lleva la gorra.—¿Si vols fer testament?—recalcá'n al arengarnos! ¡Voluntarios!....—esclafí.—¡AdelanBob, oferíntseli com á notari. ¡Sembla estrany que te!.... ¡Por jnitad de compañías!.... ¡Fuego!.... ¡Ar!i> al bo del perill nos gastessem encara aquellas broNo sé com esplicarvos lo desgavell deis facciosos mas!.... al sobtarlos nostras descárregas. ¡Escampall com «¡Arriba, Barcelona\.... \Arriba, Barcelonal.... aquell!.... Ni que á mitj curs d'una professó's des\ Viva la libertadU proseguía'n Mata, observant que encadenes una tempestat! ¡Adelante!... \Fuego!....'ns —¡Atacare á la bayoneta! ¡N071 disparare mi tiroL... E, á ellos!—esclafí'l dentista. —¡¡ArÜ—recalcá'n Mata, ab aquella veu de tro, que ressonava duas horas lluny. Quan dexavam lo plá, la brivallada de mossen Benet ja se'ns queya al dessobre. —¡Apa, cobarts!—alarían, mentres ens foguejavan com á conills desde'! cim de Ins costas.—¡Cobarts!.... ¡Lladres de la p... xica!—afegían de nou, escopetejantnos sens treva. Y en tant ells, arrecerantse per fexas y marjals, s'arriscavan a corregudas, aplanantnos la filosa ab tota fleuma; nosaltres, los cobarts, á eos Iliure, seos disparar un tiro y ab la bayoneta calada, trescavam amunt, serras amunt, arrapantnos pe'ls matolls com á gats, botent pe'ls grenys, fets un escamot; suant á gota plena d'anguuia, y no desitjant sino aconseguirlos pera esbravárnoshi. «¡Cobarts!.... ¡Lladres de la p xica!.... ¡Morts de gana!....» baladrejavan los llengueros á cada embranzida nostra. Alterat en Bob al sentirlos, ja no cabía á la pell. «¡Jo'ls hi fosco!»'ns deya, terciant la esco?nbra per encararshi. Mes en Mata, enlayrant lo sabré y enardintnos ab sa figura'ns sob tava tota acció. ¡Quín home!.... Encara'm semilla que me'l miro. Anava devant, sol, á eos descobert, repartint sa mirada llampeguejadora entre l'axam deis carlistas y'ls de la brusa. A cada tom de camí, á cada revol, á cada nova tresquera, endevinant nostre rendiment, esclafía arrogant per animarmos: i.\Arriba Barcelonal.... \Arriba BarcelonaS.... \Yiva la lwertad\....—A ellos\....\-\\ afegín'l dentista, servint de tornaveu á n'en Mata. ja'ns trobavam á punt d'ajéurenshi. Y la veritat era que, masegats los peus per aquellas aspres tasqueras, adormits los brassos de carretejA'l fusell y reventáis de correr repetjons amunt, casi ja no podíam ab nostres ossos. Ferms los carlistas en sas posicions, descarregavan dessobre nostre ab una furia de cent mil dimonis.— ¡Axó de no poderlos contestar!—afegía'n Bob, vejent qu'entre'l xáfech de balas hi queyan «tepas» y fins llambordas. Al embestir la carena jo'm pensava que tots nos quedaríam pe'l camí. Havíam arribat tan endalt, que ja poch se'n faltava pera encaxar ab los facciosos «¡Cobarts!.... ¡Lladres de la p xica!.... ¡Morts de fam!....s baladrejavan ab mes rabia. L^n brugit axordant y crexení, com de tempesta, s'esbargía del fons del pía remontant amunt fins á confondres ab sa endiastrada cridadissa. Al assolir la costa,'n Mata se'ns encara de nou: 'í\Milicianos\-íi nos digué, signantnos ab la punta de la espasa'l plá qu'encara no veyam.—(Í^-OÍSP.... \Nuestros he?-manos se baten como d héroesX.... \Ha llegado la hora decisiva\.... ¡De vosotros pende la victoriaX.... ¡Viva la libertadl.. . \A ellos \A la bayoneta\....i> Ja 'ns menjavam ab los ulls, ja'np esqueyam á morro, y encara no havían reculat un sol pas. Pero mireu; al veure qu'embestíam sens disparar un tiro, al sentirlo crit de «¡á la bayoneta!....» d'en Mata, y al adonarse deis miquelets (uns homes sapats, barbuts, torrats pe'l sol, ab sos nou pams d'alsada y aquell ayre ferrenyo qu'esporuguía), que ab lo retaco ó'l trabuch amanit y'l ganivet á la boca repetían. Y pim pom pim pom Duas meytats de companyías descarregavan alhora sobre aquella riuhada de gent, delmantlos com á moscas. ¡Oh! es que ni'ls dexavam aleñar. S'obría un clap á la massa, escarmentada per nostres xeringassos, y... ¡au!.... ja s'esllanegava per altre indret. Poch hi valía que l'Odonell s'esgargamellés pera enardir á la trepa. ¡Y es natural! ¿Quí es lo sant que s'aguanta, devant d'aquell encaro d'escopetas, etjegadas á la seguida, per rigorós torn, ab tot aplanament y sossego, y sens confiar ab la revenja, per mes xetia.'' La veritat es que no ho resisteix mngú. La rabia que debían sentir al escáures entre dos fochs, ells, que ja s'amanían pera coparnos, no cal aponderarla. Odonell diu que s'arrancava'ls bigotis tot somicant com uua criatura. Nó; lo qu'es si m'arreplega á mossen Benet, qu'es lo qui afluxá'l nú, me l'afuse11a desseguida. ¡Y que no li hauría pas valgut ni la butlla del Papa! Adonat de nostra presencia en Béccar, tant pe'l brugit qu'axecavam, gelosos de nostras posicions, com pe'l desgavell deis facciosos, apariats ja pera la fúgida, avansá, decidit, extenent y esgrahonant sas forsas de l'un á l'altre indret del Plá, á fí de sobtarlas la retirada. Un esclat de tabals, cornetas y música, batent á mata-degolla y tocant l'himne de Riego, fou la senyal de la embestida. L'arroxada infantería, calada la bayoneta y'l crit á la boca, apretá'l pas envant, encarantse ab lo eos deis navarros, qu'eran los mes ferms; valenta la caballería, formada á retaguarda fins á las horas pera custodiar las pessas, destacavas serras amunt, o s'escorría pe'ls flanchs, disposada á carregar contra'ls fu- LA I L U . S T R A C I O Tom XII gitius; en tant l'artillería, desconcertant ab sos espatechs ais coratjosos, endressava tir derrera tir envers los trencats de las costas, hont s'hi arredossava'l gruix deis montanyesos. «iFuego!»....'ns recalcava'n Mata, apoyant lo mohiment de las tropas. Y, ala, ala.... Se partionavan las companyías per meytats. Nos arrimavam á la singlera amatents. Nos engaltavam la escombra, allí, arrán meteix del cayre, y desseguida... ¡pim!... ¡pom!.... ¡pum!.... ¡Com qui esmersa benediccions! ¡Ne capgirellarem de navarros! ¡Si'ls queyan las balas lo meteix que pluja menuda! Poch tarda en esbarriarse lo axám de vermellosas boynas que formiguejavan á nostres peus. «Ja's donan!.... ¡Ja reculan!....»—esclafían alguns, ofegant lo crit de «fuego» del dentista. —«¡Apa, valientes!» afegía'n Bob á mitja-veu, tot encomanant son coratje á la tropa. Y ho deya ab una passió'l xicot!.... Res; tal com si l'haguessen de sentir. L'avalotada cridoria deis de la vanguarda al arrebassá'l camp deis facciosos nos feu atalayar al plá. «Ja son nostres!» espingava'n Titus, observant la escampadissa deis navarros. ¡Quín bat y buU!.... ¡Jo no he vist may una dispersió com aquella! ¡Ab lo que tots anavan á la una era en escórre'l bulto! Pe'l demés ningú s'antenía. La veu d'«alto'l foch» nos permeté fixarnos en la brega. Los navarros, empaytats pe'ls cassadors, reculavan en guerrillas, seguint lo rastre deis montanyesos, que trescavan costas amunt, esvaráis, y al crit de «¡campi quipuga!....» Escapant delperill, abandonavan sos ferits, blincant pe'l demunt deis morts extesos d'assí d'allá, y rebatent armas y arreus á truco de guillárselas ab mes pressa. Si no que fugían deis cassadors pera raure ab los coracers, que ja'ls havían tallat la retirada! Part del batalló de guías s'entregá á discreció dins meteix del Plá, braument acorraláis per las forsas d'en Béccar. Bon remat deis de la patuleya caygé en poder de la caballería al bell punt d'esbarriarse per las costas. Empés pe'ls d'en Sebastián, la meytat d'un batalló navarro rendí armas y banderas, aprés d'una resistencia empenyadíssima. Fou tant seria la sumanta que, á pesar de la rancunia que'ls teníam, cap deis que'ns esqueyam dalt d'aquell mirador gosava á confegir «¡dali!» (i). Pe'ls trencats y revols de las serras anavan aparexent, tot devallant dret al plá y bo y acomboyats per la tropa, grupos de navarros, colladas de voluntaris, escamots de montanyesos, tiros d'animals ab arreus y municions, carros y mes carros ab queviures, ¡qué se jo!.... un trasbals de gent y de bestiar tal com si per aquells entorns s'hi escaygués alguna fira, ó com si fossem á Nadal y baxesen per l'adoració rots los vivents de la rodalía. La veu de «¡foimenl-h cantarellada pe'l dentista, vingué totduna á sorpéndrens. —Dret á Olot, //;-a7í.'—esclafí'n Titus. —¡Ja hi fossem!....—respongué'l del sach, que's resentía del dolor de cor feya rato. En tant nos arrengleravam, vaig apurar l'últim glopet de la carmanyola. ¡Be me'l merexía!.... Eslava tan tip de maslegar cartutxos, que fins me sentía un embús al ganyol com si m'hi haguessen abocat una paletada de sorra! Tot dessembrassantme'l gargamelló, varem empendre la marxa. ¡Teníam unas ganas d'arribarhi.... Espellifats de mans á copia d'estirá'l gatillo, masegats de peus de trescar per las costas, reventáis y cruxils de eos pe'l tragí de la batussa, no desitja(i) Un vell de la P i n y a , q u e presencia l'acció, atribuheix la derrota deis carlins á la desavinensa entre'ls catalans y ' l s navarros, que cada h u Uaurava pe'l seu cantó. Diu q u e á I'arribada d'en Béccar, originantse certs disturbis entre'ls quefes sobre competencia de mando, s'accentuá mes la discordia encara. Corrobora son acert la inesplicable inacció deis carlins aprés de las primeras canonadas de ia columna, y la retirada de una part deis facciosos, que's replegaren vers l'hostal de la Corda; c é lebre aquest d a r a n t la derrera g u e r r a civil, per haverhi tingut lloch la entrevista d'en Martínez Campos a b en Savalls. CATALANA vam pas res me's sino un jas ben plá pera refernos. Pe'l camí varem sapiguer la rendido de l'Odonell ( I ) . ¡Per cert que'm vaig ensentimentar de veras! ¡Si diu qu'al entregar la espasa'l plor li cegava'ls ulls! Nó, que mossen Benel va compromélrel, no hi há pas dublé. Ab lo que no passo es ab lo que's xerrava sobres si debíam la victoria á que l'Odonell li agafá un desmay en lo mes fort de la brega. Axó, francamenl, que no m'ho conlin. ¡Ja m'hi fel de vellul; pero mireu, encara m'hi agafaría! ¡La verilal es que, l'éxil de la batalla, en sa bona part al menos, fou degul ais caps-veris de la brusa. ¡Com que si no desallotjem á mossen Benel de sas posicions, nos pegan tal llisada'ls facciosos, que'ns baldan per tota la vida. —¡Y qu'hauría eslat axis!....—afegí lo bo del mercer. •—Be, ¿y qué tal Olot?....—esclatá'l mitjayre, tot desfent la baga del embalum de las moslras. —¿Olot?....—respongué'l mercer.—iAh¡.... ¡Molt be Molí be Bona Ierra! A cosa d'entrada de fosch vam arribarhi. ¡Oy, que'ns varen íer una acuUida, que ni que fossem majeslals! ¡N'hi va haver de «viscas» y de músicas!.... ¡Xaranga com aquella!.... ¡Si Iremolavan los fonaments! Per cert, qu'al entrarhij vos las mesuravau encara, ¿verilal?.... —¿Que si'ns las mesuravam?....—recalca l'ololí, tol enardintshi.—Miréu; duas vegadas vam passá'l riu sois per escométrels mes de dret. Nó; lo qu'es per entrar porlavan pressa; pero, per exirne cregueu que mes que pressa duyan desfici ¡Y que en varem eslomacar deis grossos! Ja vos ho debían dir. —Sí; bé Pero, com lo Irasteig de la batalla'ns omplía'l cervell ¡Mireu qu'aná de veras! ¡Ne vam ajaure de facciosos!.... A cenlenars. De presoners ne van fer!.... Un sens fí ni comple. De bagatjes y queviures n'arreplegarem! ¡Batua'l mon! Si'ls arrossegavan á currúa felá Mes, ¡lo que son las cosas! Amanyagats per la tabula vida de guarnició, al sendemá ja no'n resavam gota! ¡Quina vidassa'ns feyam! Vam allotjarnos á ca'n Blanca. Bona gent, ¡á fé! Un xich reparosa'ls primers días. —Pero bé; com eram cinch á la colla nada menos!.... Per altra parí, no'ns podían fer gayre bona cara 'N tenían dos ab la patuleya, figureuvos! Mes, ab tol, bona geni. Bona geni. Tips de rondar de porta en porta, com una colla de cegos, vam escáurens án'aquella casa. «¿Tots cinch?»—va esclafir la dona al ensenyar la boleta. ¿Y ahont vos Acaré, sants crislians? ¿Que vos heu pen.sal qu'axó es un quartel?—Rodá'l cap una bona estona y está ciar! «turro no» com per totas las bandas. La llabia d'en Ribas nos tragué del aduro.—¡Patrona! P e n séushi bé. Val mes un bon grat qü'un si us plau per forsa. ¡Ja ho veyem que som cinch, tanls com los dils d'una má; pero, com hi há molta avinensa, es com si'n fessem un de sol, y donchs que per la Uocada sempre's troba un requartó, enteneu?—Entre cinch en pau y un parell en guerra, la palrona's decanta per la pau, y acompanyantnos á las golfas, tot prenenlnos la fesomía, nos hi extengué una marfegada, que ni per la fesla major. Al endemá, jo crech que fins nos dona la pubilla si la hi demanem per casori. ¡Com que, fora d'un xiquel axalabrats, no n'hi havía cap de mal sangro!.... Pe'l demés, en quant á la leca, rebatúa! ¡Quinas tres setmanas! ¡Ni quan éram á didal Jo'm cuydava de la mineslra. Ben apariats de ventrell ab la racció de carn y la llauna (2) de plus que'ns reparti- (t) Odonell fou fet presoner en lo Pía de la Pinya, anant al devant de son escuadró, y al tentar la derrera carga. E r a germá del general Odcnell (D. Leopoldo) y oncle del actual duch de T e t u á n . Morí en Barcelona, arrossegat cuan los célebres sucesos de la Ciutadela, que molts recordan encara. (2) Una pesset.l. '.' s' 375 ren á I'arribada, lols nos posavam fels uns suissos. Cada malí, ja se sabía; nos redressavam; nos vestíam ab tres punts, sens empolaynamentas, com pe'l «¡tercien!»; nos espolsavam la nyonya ab quatre grapadets d'aygua acabada de pouar y ¡apa!.... Vinga'l roquillo de Uet. ¡Quina llel, fill! Me'n haguera begul una búrnia tota plena, sense tornar Talé! Jo contó que si'ls d'Olot se moren, es perqué ja'ls hi malvesan de criaturas. Sí; perqué si'ls reservessan la llel com á cordial, lols se retornarían. ¡Y pensar que d'un roquillo no mes nos en feyam dos quarlosl.... Al rematar las «piadosas»; ¡apa, companys, que ja fuma!.. ¡Quinas ollas d'escudella'ls cohía! Aquell ullet de col La llesca de cansaladona Son tasco de carn, de la mitjana La boleta de sagí... Lograpadet de ciurons Quatre trumfas senceretas.... ¡y ansia!.... ¡Bull que bull! ¡Treya una escuma!.... Fins lo llamench d'en Ribas hi posava panxa!.... Nó; lo qu'es caldo com aquell ¡Si al principi ádhuCj nos reprenía! Pe'l demés, quan se'ns enfurrunyá la geni, fou alashoras de lo del Ecónomo. ¿Vos en recordeu? ¿Quina barra la d'aquell payo! Que li porlessan la conlribució allí, á mitj'hora de la vila. ¡Oh, y ab quinas agallas! Res ¡Ni que fos un Deu! Cuyt de bravatas lo comandant, home brau y cavaller, com no n'enlran gayres en Iliura, perqué, ¡vajal.... lo qu'es en Fábregas.... —¡Oh! ¡Sí qu'ho era! De bó, de bó—reprengué rOlotí. —Donchs, be; li contesta que no manques á la cita; qu'ell meteix aniría á portárloshi Quan la patrona sapigué qu'exíam de columna posa una cara mes seria! ¡Es ciar! ¡Com lenía'ls dos filis ab la brivalla del mossen!.... Al endemá, ab prou recansa per part noslra, carregarem ab la escopeta y ¡ala! cap al quartel. En Fábregas ja hi venía. Per cert que, posat á caball, ¡feya una patxoca! Ab son barret de gayrell; la mirada al lluny, guaytany de fit á ñt; desabrigat lo capot, alravessat dessobre las cuxas lo bastó de mando, qu'estrenyía ab una má, y tibant ab l'allre las rendas del poltro, semblava la metexa figura de Napoleón! Com que cada cop que'n veig la eslampa, de veras, me'n recordó. ¡Hi relirava tant!.... Al arribar al lloch convingut, ja'ns topavam ab l'Ecónomo. Nó; lo qu'es per paraula Y qué aviat hi vam ésser. Nos desfem en guerrillas, embestim al dret, al crit de: «¡Visca Isabel II!» y aprés de exlendren uns quants, á las primeras de cambi, recularen, sobtals, tot esgarrianlsens per las costas. « ¡ ^ ellos\....-¡> repetía en Fábregas. Y, ala, foch y amunt foch y amunt. Ja refets del primer encaro, anavan sosleninlse, foguejantnos de valent y bo y aprofitanl lo terreno. Per cert que'n Ribas, estranyat de que reculessen ab aquella mónita, esclatava, tot arrufanthi'l ñas: «¿Sabeu quina me'n pensó, noys? que'ns paran una ratera » Y mireu si ho ensumava'l tuno, qu'al girá'l primer recolze ja'ns va escometre un deis confidents, avisantnos que'n Zorrilla, ab 150 bornes, nos aguaylava poch mes enllá, disposal á coparnos i(.\Fuego\fi cridá'l comandant, despilat per la felonía. Y aprés d'arriálselas una eslona, nos enlornarem á Olot. Al arribar á ca'n Blancas ja podeu contar si'ns ne farían de preguntas. «¿Cóm ha anal?.... ¿Quants n'han morí?.... ¿Quí ha rebut?....» Com la muriada deis nostres s'havía empenjoyat la bayoneta ab lo fruyt de sa rampinya, afigureus si'n tindrían de desassossego. Per mes ansia, l'esbojarrat de'n Titus, ensenyantlos una gorra qu'havía desenlafurat per dall, los pregunta, lol fent l'orni: «¿Que conexeríau l'amo d'aquesta prenda?» Al mirársela la patrona no's pogué pas contenir. —Tu—somicá esverada, tot mostrantla al seu home:—¿No es la del Ton?.... &.- LA TRADICIO, ESCULTURA D'AGUSTÍ QUEROL. LA I ^ U S T R A C I O 378 Y en tant ell la visurava, afegí en Titus: «Ja podría ser, ja; perqué l'he trobada per las golfas.» ¡Si no s'esquitUa, me l'apunyegan! Pe'l demés, en quant á Olot, de bona gana hi tornaría! —¡Es á dir, que no hi ha estat desd'alashoras!— esclafí'l mitjayre, desfent Tembalum y tot escampan! las mostras pe'l taulell. —¿Que voleu dir que ja no la conexería?—afegí el mercer. Y reparant la parada qu'anava extenent l'olotí, continua enriallat: —Ja conech que de tota manera voleu endúrvosen una notal — En que no mes sía per estrényer la relació; si li apar be, entenemnos — Regirá las mostras lo senyor Blay; s'enterá deis preus; compara las classes; feu certs reparos á las condicions de venda; y en tant lo mitjayre li anava fent l'article, temptantlo ab que'l tractava com un vell amich, ell acoblava mostra sobre mostra ab manifesta significació d'encarregarnhi. —¡No mes que per tastarvos!....—exclama^ dictantli las partidas.—Pero ab una condició, que si no'm feu la remesa dintre de tres setmanas, vos ho dexo de compte. Al cap de dos mesos, un deis dependents del senyor Blay cossejava'l fardo del olotí. «¡A bon'hora!....»'s deya. En aquell moment entrá'l senyor Blay. —¿D'hont ve aquest bulto, noy? —D'Olot; mitjas y mitjons de llana. Per cert que jo'l dexaría de compte. Si gayre be ja som al istiu ¿Per que se'ns arni?.... —¡No hi há pas dubtel —¡Donchs que'l tornin á l'agencia, eh!.... —Be: ja veurás Nó Quí sab cóm s'ho pendría ¡Pobre home!.... ¡Com era deis MausL...— Qui's queda del tot «blau» en aquella ocasió fou lo bo del dependent. ¿Qué sabía ell d'Olot ni del axecament del siti, ni del batalló de la brusa?.... No pas res ¡Si encara havía de néxerl.... JOAN PONS Y MASSAVEU. LO CANT DE RAGNAR Envers lo sigle ix, quan la Europa parexía comensar á reposarse de las invasions deis íills del Nort, una nova rassa, enérgica, valenta, dominadora,'s llansá per ella y li dona mes d'un que sentir. Foren los normands que damunt sas lleugeras naus atravessaren las tempestuosas onas, se llensaren á la impetuositat deis vents, y com aucells de presa, com famolenchs llops de qui'n prenían nom, allí ahont arribaren varen espargir la desolado y ruina. D'entre exos piratas, un deis de mes nom fou Ragnar Lodbroch, fiU del rey de la Dinamarca y Suecia, empero Uensat de son trono, exprimí sa rabia contra los paissos que's posaren al alcans de sa ambicie, y la Inglaterra y la Russia, y la Suecia y la Bélgica, fins la Fransa, si es ver lo que diu un vell cant, que se'n puja pe'l Sena fins á París, sentiren sa férrea má. Sa set d'aventuras, son dale de combats, sa fam de victorias, son menyspreu de la mort, tan características de sa rassa, li donaren una forsa invencible, un infatigable ardor; sanguinari y salvatje, pie de ardidesa y valentía, infundí terror tan gran, que la tradició ha conservat eterna sa memoria y no es extrany que siguin molts relativament los cants que ens lo donguin á conéxer, tot pintántnoslo com un héroe ó com un ser sobrenatural. Desgraciadament pera ell, devía arribar sa última hora; després de cinquanta victorias, com nos diu ell mateix en son famós cant que á continuado donera á conexer, fou vensut. Un deis reys de la Nothumbría, Ella, apariá millors navilis que'ls que rom XII CATALANA Ragnar acostumava á dur, y obligantlo á batallar en térra, lo vence. Horrorosa fou sa mort; son vencedor lo tanca en una torre plena de serps verinosas, y allí, entre horribles torments, acaba sa vida. No per axó's dexá abatre son esperit; ans al contrari, pie de bravesa, allí, en mitj de crudels sufriments, compongué son himne, lo mes celebre cant de sa vida, pie de vivesa y energía, de rudesa y de barbarie, trencat devegadas d'estil, mes sempre valent y enérgich, ver espill de la seua ánima. Cada estrofa comensa ab una tornada bélica, y en ellas nos conta sos combats en lo Sund, en lo Duna, á Helsing en la Finlandia, á Scarpey en la Noruega, á Ulleragre en la Suecia, en las illas de Einder, en Bornholm, etc. Després á la Flandes, y essent tot axó poch, entra á la Inglaterra y devasta á Kent, á Perth, á las Orladas, á Northumbría y á las Hébridas; y nos conta com passa á la Irlanda, en la que troban mort sos filis, y sa venjansa en la illa de Sky, en las costas d'IUa, de Lindisfarne y de Anglesea. Després de tantas victorias, ell mateix s'estranya de que hagi pogut ésser vensut per Ella; mes en mitj d'axó y de sa sort desgraciada,'s rejuveneix ab lo recort de sa gloria, de sas nombrosas victorias, ab lo recort de sa noble esposa y de sos filis que venjarán la seua mort. May se li veu decaure l'ánimo: fins á lo darrer moment canta sas glorias; ni una quexa, ni una llágrima, ni un sufriment, sois en mitj d'aquellas escenas horribles, d'aquellas entranyas y valentas imatjes, al final, ab diferents noms de la rica mitología escandinava, invoca á son deu, Odin, qui'l crida á la sala deis héroes, á gosar del festí de la victoria entre mitj deis deus. Sublime final d'una ánima, que en roitj d'horrorosos torments, trau prou forsa pera alsar lo crit de victoria mes enllá d'eix món. Sos filis lo venjaren; cruel fou sa victoria. Si dos havían pogut morir en las costas de Upsal, altres quatre li restaren, y d'ells, tres anaren á la Inglaterra y, llentsantse á las costas de Northumbría, s'apoderaren de Ella, lo feren morir en los mes horribles suplicis, devastaren sos estats y tota la I n glaterra tremola á sos peus. Ara, heuse aquí lo cant: . -- •• CANT .DE RAGNAR ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Abans varem anar á Gotlandia á exterminar lo maliciós dragó y jo vaig rebre á Thora per esposa. Los guerrers me anomenaren Lodbrok en eix combat en que vaig passar de part á part á la serp del coscoll, ahont ma espasa de brillant tremp s'enfonzá per entre mitj de sos enroscats anells. II ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Jo era encara molt jovtnet quan varem remar cap al Est del Sund, ahont varem preparar abundosa pitansa ais llops y á las dauradas anguilas. Las altas cimas ressonaren á ne'l pas del ferro, las onas s'escampavan per totas parts y'l corb nadava en sanch. III ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Jo he axecat la Uansa ab orgull, he tenyit de vermell ma espasa, quan á la edat de vint anys, he vensut vuyt capdills á l'Orient, á la embocadura del Duna. Varem donar abundant menjar ais llops, mentres que una suor sangrenta s'escorría cap al mar y los guerrers perdían sa vida. IV ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Hilda nos fou favorable quan varem enviar los Helsingiens á poblar lo palau d'Odin. Nosaltres varem pujar riu Ifa amunt; ben tost la espasa va mossegar, la sanch calenta va bullir dins las onadas, lo ferro ressoná en las corassas y la destral partí los escuts. V ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Ningú, jo ho se, va pensar en la fúgida fins y á tant que Hersander caygué en la Iluyta al embat deis cavalls d'Hefler. May mes, ab lo calsat de Egil, capdill mes ilustre, remará cap lo port travessant la planura de las gavinas. Aquest rey tenía en lo combat un cor de ferro. VI ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Los combatents llensaren sos escuts, quan lo ferro homicida va escometre llur pit. La fletxa mossegá á Scarpascera, lo voltant del escut fou tenyit de vermell fins al moment de caure lo rey Nafn. La suor bullenta deis héroes va regalar per lo ampie de sas corassas. VII ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls. Las llansas varen dringar abans que'l rey Eysten morís á Ullaragre. Los falcons brillants d'or van llensarse á la presa; la antorxa mortal va rompre en lo conflicte'ls escuts ensagnantats, y las entranyas, surtint per las bocas de las feridas, se varen estendre per las espatllas. VIII ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Devant de las illas de Einder, los corps pogueren estripar la carn, y los cavalls de Fala trobaren una abondosa racció. Lo camp de la Iluyta era tan extens, que ni ab un día n'hi havía prou pera poderlo seguir; jo vaig veure volar per tot arreu las sajetas y clavarse'l ferro en los forts capells. IX ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Vam tenyir de sanch nostres escuts quan brandirem la llansa devant la illa de Burgundholm. Una granissada de trets trenca las corassas, lo flexible olm feu volar lo ferro. Vulner va morir, lo mes poderos deis reys; los cadavres cubriren la ribera, y lo Uop saborejá son festí. X ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Lo combat fou indecís fins que'l rey Freyr va caure en la costa de Flemingie. La negra punxa de la ascona ensangrentada va atravessar en mitj de la Iluyta la corassa d'or de Hoegen; al dematí la jove verge plora perqué los llops tingueren abundant pastura. XI ¡Havem fet trescar lá espasa de dos talls! He vist caure á centenars d'homes dins las barcas de Eyneter, en la costa de Englans. Abans de combatre varen passar sis días remant. Al líltim, á exida de sol, varem oir la misa de las llansas, y axis Valthiofer va teñir de caure per sorsa á la nostra embestida. XII ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! La rosada queya de las espasas en lo estret de Barda, los esparvers s'afaítaren de cadavres. L'arch brunzía mentres que'l ferro estripava las cotas d'armas enduridas per lo combat; la llansa's remenava dins la ferida plena de sanch y de veri. XIII ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Varem axecar orgullosament l'escut de guerra, pera lo sagnant joch de Hilda, devant la cala de Hedning. Llavoras nostres enemichs pogueren veure com partíam los escuts, com las nostras espasas, tal com pexos tremolenchs, esmicolavan ab estrépit los capells. Alió si que no era'l mateix que veures acompanyat al Hit de nuvi per una dona estimada. XIV ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Una tempestat desfeta va entelar los escuts y los cadavres cubriren la térra, en las costas de Nordhumbría. No fou pas menester al dematí lo atiar los homes al combat, en lo qual reblanían sas armas al enfonzarse en los capells. Jo he vist rómpres los escuts de guerra, y morir los guerrers per totas parts. XV ¡Havem fet trescar la espada de dos talls! Fou concedit á Herthiof lo vencer nostras tropas á Siderer. En mitj d'una pluja de ferro Regnwald va caure, ¡oh dol espantos pera nostres valents! Los combatents, agitant llurs cascos, llansavan ab forsa llurs asconas. XVI ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Los corps s'apilotavan sobre'ls cossos, y'l voltor s'alegrava ab lo soroll de la brega. Marstan, que regnava en la Irlanda, no dexá desdej uñarse á las aligas ni ais llops, mentres lo ferro colpejava los escuts. Lo corp, en lo golf de Breda, trobá abundosa pastura. Tom XII XVII ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! A centenars d'homes vaig veure com queyan á nostres cops, á la matinada, en lo mes fort de la Iluyta. Mes ¡ay! massa aviat lo dart funest penetra en lo cor del meu fill; Egil arrebata la vida al intrépit Agnar. Las espasas ressonaren damunt las negras cotas de malla, los penons brillaren á la Uum del sol. XVIII ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Jo he vist los ñllsd'Endil, losvalents mariners, tallar pe'ls llops carn en abundó. No era pas com en la cala de Skede, quan jovenetas verges nos oferiren lo vi. Mes de una sella de Egir fou despoblada per lo retop de las asconas, mes d'una corassa rompuda en lo combat deis reys. XIX ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Un dematí, al Sud de Lindeser, tiraren la espasa contra tres reys. Pochs homes pogueren envanirse d'haverse salvat d'aquesta Iluyta, perqué molts d'ells caygueren en la gola del Ilop, y l'esparver destrossá sos cadavres. La sanch d'Erin raja á dojo cap á dintre de la mar cristallina. XX ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! He vist aqueix dematí al guerrer de la hermosa cabellera, al amant de las joves donzellas, sucumbir en la Iluyta. Axó no era pas com en lo estret d'Ala, quan va morir lo rey Oru, ni com quan la banyera'ns porta un bany calent, ni com quan en lo banch d'honor abrassem una donzelleta. XXI ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Las espasas mossegaren los escuts, mentres que las llansas centellants ressonavan sobre las corassas. La illa d'Angul testimoniejerá durant segles com nostres capdills saben manejar las armas. Ja de bon dematí, devant lo promoníori, lo dragó homicida fou tenyit de sanch. XXII ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Un guerrer está mes aprop de la mort, quan combat á primera fila entre un nuvol de fletxas. Sovint pert la vida aquell á qui res mou, perqué es difícil excitar á un cobart á la Iluyta, y lo cor no existeix en un home poruch. XXIII ¡Havem fet trescar la espasa de dos tallsl En quan á mi, jo anomeno Iluyta enrahonada aquella en la qual durant lo conflicte de las armas, cada home se bat ab un altre home. Que'ls uns no fugin deis altres, aquexa es fa molt temps la lley deis valents. Sempre, sempre lo enamorat d'una verge deu ésser valent en lo combat. XXIV • ' • ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Per lo demés, estich convensut de que ja tenlm la sort escrita; n'hi há pochs qu'escapen de las Nornas. Ja may hauría cregut que Ella tingues de péndrem la vida, quan pera saciar los falcons sanguinaris, vaig llansar mas naus damunt las onas y al lluny en las costas d'Escocia donarem sa pastura ais llops. XXV ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Jo m'alegro sempre al pensar que en la sala del pare de Balder, los banchs sempre están á punt pera'ls convidats. Aviat beurém la cervesa sota las brancas encorvadas pe'l pes deis caps de mort. Lo valent no's dol may de la mort en lo superbo palau de Fiolner; no será llansant crits de congoxa com jo entraré en la sala de Vidrer. XXVI ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Si tots los filis d'Asboga sapiguessin los torments que passo vindrían cap aquí en só de guerra; pero la mare que jo he donat á mos filis ha infiltrat lo valor en llurs cors. r XXVII ¡Havem fet trescar la espasa de dos talls! Lo derrer moment s'acosta, la rabia de las serpents me destrossá, la vivre habita dins lo meu cor. Aviat, jo espero, la fletxa de Vidrer s'enfonzará dins lo cor d'Ella. Mos filis s'enujarán del assessinat de son pare; aquexos braus guerrers no s'estarán pas en repós. XXVIII ¡Havem fet trescar la espasa de dos tallsl Cinquanta y una batalla anunciadas per las missatgeras LA I L U S T R A C I O CATALANA fletxas. Ja may he pensat qu'entre'ls homes, jo que tan jovenet vaig tenyir de saneh la meva espasa, cap rey valgués mes que jo. Los Asses me venen á convidar; la meva mort no es pas de compadéxer. ¡VuU acabar! Los Disses per Odin me cridan á la sala deis héroes. ¡Pié de joya jo vaig á beure la cervesa sobre un trono deis Asses. Las horas de ma vida ja han acabat; jo mitx rich al morir. F. MASPONS V LABROS. A VALLS Vins y ayguardents.—L'aní delsAV^KíÁí.—Fabricants y exportadors notables,— Opinió d'iin extranger. —Bon recort del nom Moncusí.— Fábrica de fariñas en la Riba.—Los tartans de Saigí y las pells d'en Torner,—Valor de la tintorería á Valls.—Visitas á tant important industria.—Un artista tintorer.—De la fábrica del Gas al Centre de Lectura —Forest.—Origen d'aquesta s o c i e t a t — L a Pench-Pench, En r article passat comensava á tractar de la prodúcelo d'ayguardents y vins. Jo havía tastat ja lo celebrat anís deis Xiquets de Valls, molt fí y esquisit, famós com aquells gimnastas. Axis vaig dirho al que'l fabrica, don Andreu Moncusí y Gasol, un vell de lo mes simpátich que he conegut. Te un hereu també molt inteligent y's distingeix ensemps per sos vins del Pía de Valls, blanchs, negres y rancis de primera calitat. Don Ramón Magrinyá y Malet es deis que's dedica mes en gran á tal industria. Es cuUiter, elabora tota mena de vins y ayguardents y s'ha guanyat una gran reputado en l'ofici. L'honra sobre tot, lo fet de que havent comensat casi del no res, ab son treball y constancia s'ha fet una fortuna. He vist que la fabrica d'ayguardents de don Ramón Farrés es una de las que disfrutan mes just crédit, tractantshi també en vins. Recordó que al preguntar per un moscatell riquíssim que'm serviren en una masía me respongueren: , —Es de don Ramón Farrés. Parlant d'axó ab un comprador en la fonda, va dirme: — Vingui y li faré conéxer l'elaboració de don Joseph Miró, també molt entes. Sos vins del país, blanchs y negres, especialment los blanchs, de gran puresa; sos ayguardents, anissats y Holandas y'ls esperits de vi gosan en nostre mercat d'un crédit que'l senyor Miró sab sostenir molt bé^ Vaig comprobarho tot y lo mateix senyor Miró me presenta á un altre vinicultor, que, sent deis mes joves, no es certament deis menos aprofitats: don Pere Tondo. Es deis que estudian y ensemps teñen bona práctica; porta sobretot una vida molt activa. Entre sos excelents vins, deuhen ser esmentats los rancis, que realment son superiors. Altre vinicultor, si jove ja ab crédit, es don Joseph Vives y Serra, culliter que fá vins blanchs y negres, distingintse especialmente en los primers, y ademes en esquisidas mistelas blancas. . • Lo senyor Vives també anirá lluny. Entre aquets y altres vinicultors es molt considerat un francés que fa temps viu á Valls: Mr. Emouttejeune, tant per son apreciable carácter com per sa intel-ligencia y laboriositat, ben acreditada ab la empenta que ha donat á las especialitats de exportado al estranger y á tota mena de vi del país. —Lo vi d'aquesta térra —me deya J/;-. Emoutte— sempre tindrá sortida cap á la nostra, per mes obstacles que si oposin. Hi há, ademes, á Valls alguns grans propietaris viticultors que solen vendré d'un cop sas valiosas cullitas; tais la distingida senyora viuda donya Merce de Coluví y de Figuerola y don Saldoni Moncusí, encara que aquet elabora igualment molt y bon vi pe'l seu compte. Don Saldoni Moncusí es un deis joves mes agradables que he conegut, tant senzill en son tráete com entes y servicial. A serme possible, hauría acceptat ab gust la invitado de visitar lo gran y reputat molí fariner que té á La Riba, á cárrech de don Ramón Carnicer. Mes axó ho faré un altre any. Sempre recordaré que en sa magnífica casa lo mes notable es la capella. Tot seguit vaig visitar 1' important fábrica devariats texits de don Albert Saigí, examinanthi novas mostras d'aquells famosos mocadors de Valls, y una especialitat de la casa; los tartans forts y fins, com exigexen avuy los magatzemistas. Després m'acompanyaren á la acreditada fábrica de sola de don Magl Torner y Flaviá, un deis pellayres que teñen lo secret de fer fortas y flexi- 379 bles com l'acer, pero mes resistents, aquellas pells. de bou que'ls envían de Córdoba, de Montevideo, etc., etc. Parlém d'altra branca important de l'industria de Valls: la tintorería. —Aquí la tenim molt avansada,—va dirme en Dalmau.—Hi há tints de llana y de coto, que contribuexen molt á la perfecció de nostres géneros. Y tingué l'atenció de ferme acompanyar al tint de dotí Pere Molet, qu'era'l mes proper y del qu'ell se serveix principalment, encara que també dongui feyna ais altres. Jo conexia la reputado del senyor Molet per diferents conceptes: per ser un distingit pintor d'afició, com ho demostra un retrato que vaig veure á ca'n Padró, y algunas altras telas. Es un simpátich tipo ¿'artista, que sab guanyarse molt bé la vida exercint de notable industrial.. Tenyeix la llana en floca, en pessas y en madexa,. y també'l coto en floca, ab colors forts y permanents. —Veurá com resistexen al batán y al ácit,—va dirme,—axí'l negre com los demés. Sois de mocadors n'ixen d'aquí anyalment 25.000 dotzenas, tenyits en una caldera especial. Lo total de calderas es setze, qu'enllestexen cada any 40.000 kilos de llana en floca y mes de 80.000 en madexa. Seguidament vaig visitar altre tint de gran reputado, lo de don Fraticisco Blasi y C^, un deis mes grans en nostre país. Servintse del vapor ab forsa de 60 caballs, aquest establiment tenyeix cada any 320.000 kilos de género, llana y coto de tota mena inclós l'estám, distingintse en los géneros de punt, en las pessas y en la mantoneria. Lo senyor Blasi tingué l'amabilitat d'acompanyarme per las espayosas dependencias, ahont entre altras cosas, me crida l'atenció una gran assecadora mecánica; axis los cambis atmosférichs rio retardan poch ni molt la marxa de tan reputat establiment. —Vingui ara al arrabal de Figuerola,—van dirme,—y veurá un altre tint molt important y ben montat, lo de don joseph Cusido. Aquest es igual ment mogut á vapor, y també s'hi tenyeix lo coto, y la llana en floca, en fil, estampats, mocadors,, etc., etc., etc. —¿Treballa molt?'—vaig preguntar al senyor Cusido. —Per uns 5.000 duros anyals,—varespóndrem. Passejant pe'ls encisadors encontorns de Valls entrarem á la fábrica del gas, ben digne d'esment per lo ben proporcionada. Es un deis millors edificis qu'he vist en son género. —La construhí en 1879 una societat francesa— me digué un company—sent arcalde don Joan Podón. S'hi elaboran cad'any uns 300.000 metros cúbichs dé gas. La construhí son actual director don Pau Forest, mestre d'obras molt competent, com ho ha acreditat en altres edificis notables, per exemple, lo Banch, las fábricas d'en Dasca y d'en Dalmau, lo teatre, l'asil de las Germanetas deis pobres, las doberías d'en Vives, d'en Magí Torner, etc., etc. Per axó y per son carácter, en Forest es una de las personas mes estimadas á Valls. Surtirem de la fábrica y á pochs passos nos toparem ab un senyor de fesomia franca é inteligent. Era don Pau Forest. M'hi presentaren y se'm oferi tot seguit ab la major afabilitat, dientme: —Vingui aquet vespre al Centre de Lectura que es l'associació mes antiga y numerosa de Valls. Hi tenim una biblioteca pública, sent d'advertir que quant fa trenta anys la fundaren un curt número de socis, cadascú s'hi porta la cadira. Vaig passar una estona molt agradable en una societat d'un origen tant digne d'esment. Lo senyor Forest me feu los honors de la Presidencia qu'exerceix, presentantme ais dignes individuos de la Junta Directiva. Un d'ells va dirme: —Abans aquí hi teniam classes. Aquesta societat s'ha distingit per sa iniciativa en diversos contratemps qu'ha sofert la ciutat. Donem festas literarias y musicals y balls molt concorreguts. Com ho veu, lo local es molt espayós y ben decorat. M'agradava á Valls sentir las campanas per son só armonios, sobretot me cridava l'atenció una tant vibrant y rondinadora que no'm vaig saber estar de paríame ab én Castells. —Es la Pench-Pench—va respóndrem,—campana d'historia molt popular. Sab parlar mes ella sola que totas las demés d'aquesta comarca plegadas. Fins un altre día. _ L. GARCÍA DEL REAL. LA I L U S T R A C I O CATALANA 38o UN N NIU DE TORTS, COMPOSICIÓ DE GIACOMELLI. Tom XII LA I L U S T R A C I O Tom XII UN NIU CATALANA D'ABELLEROLS, COMPOSICIÓ DE GIACOMELLI. 381 3S2 LA I L U S T R A C I O UNA MIRADA RETROSPECTIVA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA EN MITX SIGLE NOTAS (Acabament.) Pág. 238, col. II. En l'Arxiu Municipal se conservan dibuxos generáis y parcials de la plassa. Pág. 238, col. II. A la pág. 28 de «España Pintoresca», tomo «Cataluña» hi há una vista de la fatxada del Palau de la Diputació Provincial tal com se trobava en 1842. Pág. 238, col. III. En una de las láminas de las «Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona» hi há una vista de la part baxa de la presó en la plassa del Ángel y en l'álbum de la Societat Arqueológica, hi há un dibuix de l'altra part de la plassa. Pág. 238, col. III. L'estátua del Ángel y la de Sant Juliá's custodian en l'Arxiu Municipal. Pág. 238, col. III. En la pág. n o de la «España Pintoresca» s'hi veu un grabat que representa la Llotja, y en lo dibuix hi há la plataforma qu'hi havía devant del portxo. Pág. 238, col. III. Lo día en que'l poblé assessi" ná y llensá á la plassa per un deis balcons del Pa" lau al capitá general interí Bassa, las turbas derribaren l'estátua de Fernando VII de son pedestal. Pág. 238, col. III. En la vista de l'Aduana, reproduhida en la pág. 111 de la «España Pintoresca» se veuhen las cadenas, las garitas de pedra pera'ls centinellas y las casetas ó barracas de memorialistas vora la paret. Pág. 238, col. III. En la página i i i de «España Pintoresca»'s veu part del edifici del Palau Real tal com se trobava en 1830. Pág. 239, col. I. En 1846, la reyna Isabel II, maná restaurar lo Real Palau en lo que va ser possible, aparexent l'istil gótich que abans tenía. Durant la dominado republicana s'incendiá y's tira á térra l'edifici. Pág. 239, col I. En lo «Cuadro histórico y pintoresco de los sucesos de Barcelona durante los meses de septiembre, octubre, noviembre y diciembre de 1843» ó sía de la Jamancia, en la página 21 está dibuxada la Pescatería vella. Pág. 239, col. I. En la pág. n i de «España Pintoresca», tomo «Cataluña», hi há un dibuix del Pés del Rey. Pág. 239, col. I. Una tercera part d'aquestos safreigs están dibuxats en la pág. 98 de «Cuadro histórico y pintoresco de Barcelona durante los meses de septiembre, octubre, noviembre y diciembre de 1843.» Pág. 239, col. I. L'esplanada de la Ciutadela's veu en una lámina que hi há en la pág. i n de «España Pintoresca». Pág. 239, col. II. Don Alexandre Planella y altras personas possehexen grabats que representan lo Passeig Nou tal com estava. Pág. 239, col. II. En lo «Museo Universal» de Gaspar y Roig se troba l'iglesia de Santa María del Mar tal com estava quant la consagració del bisbe de Menorca ab los damassos. Pág. 239, col. II. En l'Exposició de dibuxos artístichs de la «Associació Catalanista d'excursions científicas», don Joan Cardona presenta una litografía de l'interior de Santa María del Mar y altra de Santa María del Pí; aquesta tal com estava abans de la restaurado. Pág. 239, col. III. La pág. 32 de «España Pintoresca» conté un grabat que respresenta la part exterior de la sala capitular de Santa Agna, mitj arruinada de desde la guerra de l'Independencia. Pág. 254, col. III. Lo convent de Sant Pere de las Puellas tenía un antiquíssim y hermós claustre románich que va ser derribat durant lo gobern república. Pág. 254, col. III. Lo convent de franciscanas de Jerusalém va ser derribat per los revolucionaris de 1868. De la iglesia's conservan alguns restos en lo Museo lapidari y en lo del senyor Santacana de Martorell. Lo claustre's traslada á la casa de religiosos del Sagrat Cor de María en lo carrer de Rosselló. Pág. 254, col. III.—Lo primer pis del convent de comendadoras de Sant Joan de Jerusalém serví molts anys de Biblioteca pública, en la que es cüstodiavan molts deis Uibres de las Bibliotecas deis convents. En los baxos se fundá'l Museo lapidari. Pág. 254, col. III. Part del convent de l'Ense- CATALANA nyansa va ser derribat en 1844 pera continuarlo carrer de Fernando VII fins á la plassa de Sant Jaume, y ab aquest motiu's derriba també la célebre torre de Catón, de construcció romana, en la que, segons se deya, va estar tancada Santa Eularia. En las «Escenas de la Revolución y bombardeo de Barcelona»'s veu lo tros de convent derruhit. Pág. 255, col. II. La professó dita deis Enamoráis, eran duas professons que sortían de Santa Caterina y s'unían formant una sola professó en la plassa de la Llana, representant quant lo Salvador se trobá ab la Mare de Deu. En l'acte de trobarse, un deis tiples de la capella de música de la Catedral, vestit ab túnica blanca, corona de flors al cap y una palma en la ma, cantava la salutació Regina cali letare, que repetía desde la trona al entrar la professó. Pág. 255, col. II. La classe d'Agricultura y Botánica, á cárrech de la Real Junta de Comers, estava situada en lo jardí botánich que dita corporació tenía en part de lo qu'es ara Ronda de Sant Pau, prop de la presó y en qual lloch se permetía l'entrada al públich. Totas las plantas estavan classificadas per medi de rétuls ab los noms científichs y vulgars. Desde que'l Gobern lo va pendre á la Junta de Comers, Barcelona, á pesar de sa importancia,'s troba faltada d'un veritable jardí botánich. Era molt popular, y lo poble'l conexía ab lo nom de VHort botánich. Pág. 255, col. III. Quan la Junta de Comers tenía á son cárrech las classes de Llotja, eran tant absolutament gratuitas pera'ls alumnos que se'ls hi proporcionava de franch paper y Uapis en las de dibuix y paper especial y tinta en las de taquigrafía. Pág. 220, col. III. En la pág. 66 de «España Pintoresca» hi há una lámina que représela la fatxada antiga del Teatre Principal. Pág. 221, col. II. En los «Recuerdos y bellezas de España», pág. 223 del tomo II de «Cataluña», hi há una vista de la Font d'Aretusa, que hi havía en lo passeig de Sant Joan. Don Joan Cardona presenta en l'Exposició de la «Associació Catalanista de excursions científicas», un grabat que representa tal com estava'l passeig de Sant Joan, al cap de poch temps de ser construhit y altre grabat de las fonts ó surtidors que hi havía. Pág. 318, col. III.—En lo Llibre vcrt de Barcelona, pág. 33, s'hi veu molt detallada la costúm de la matansa de porchs en las casas particulars. GAYETÁ CORNET Y MAS. REVISTA DE T E A T R E S Al Teatre Principal que dexa vacant la companyía Mata hi actúa ab general acceptació la companyía infantil del senyor Bosch. Es un espectacle verdaderament desconsolador veure interpretar per tendres criaturas de cinch anys per amunt, aquest género flamench y acanallat que avuy priva. Per mes qu'en la execució s'hi veja una perfecció relativa, crech que á cada edat y época de la vida deu donárseli lo que li períoca, y per axó, mentres á mos costats aplaudían febrilment á aquells nens que ab prou feynas parlan ciar, jo'm conmovía pensant que si mes endavant sos pares troban á mancar en sa familia aquell respecte y aquella tranquilitat filis de las bonas costuras y deis bons exemples, á ningú podrán inculpar, ja qu'ells serán la causa de tot lo mal que hajan aprés. Las criaturas al teatre, fins ara s'havían limitat á interpretar obras escritas expressament pera la edat, en las que'ls respectius autors se cuydavan de que'ls servissen de distracció y profitosa ensenyansa. Avuy se'ls fan apendre'ls ditxos y'ls gestos qu'en las personas grans atrauhen las, censuras mes rigurosas de la prempsa de bon género; y á mes á mes se'ls fatiga extraordinariament ab lo pessat treball de funció diaria que acaba després de mitja nit, y ab ensajos pera variar lo repertori y fins fentlos tocar Instruments que resultan fatigosos pe'ls matexos soldats, robustos y sapats que per forsa major deuhen tocarlos. La companyía infantil del Principal, com á es- rom XJl pectacle, es un negoci; moralment y fins patrióticament, es un desastre. Després d'Aida y Affricana al Liceo per la BuIlicioff, y després de funcions suspesas y d'esbalots, se pogué refer un poch la empresa ab Lucrezia Borgia, que resulta una victoria sobre'l públich per tots los artistas. Lo mestre Goula, la Borghi-Mamo, en Lucignani y en Meroles extraordinariament aplaudits, especialment en Lucignani al cantar la romansa de Goula Solo rimasi é misero que produhí verdader fanatisme. Posteriorment, Der Freyschütz, per la Borghi-Mamo y l'aplaudit tenor GaruUi, ben conegut deis barcelonins, y L'Ebrea pera debut d'en David. Totas duas óperas han sigut ben cantadas y aplaudidas. S'espera ara á la Carrera y en Marconi. Al Circo res de nou, y á Romea s'ha estrenat un melodrama en 5 actes. Los Pastorets o el bressol de Jesús, original d'un autor, segons se diu, molt popular, mes á qui no conech; no puch atribuir Los Pastorets á cap ingeni deis que escriuhen ab éxit pe'l Teatre Cátala. L'autor ha fet molt be conservant l'incógnit. L'obra, seguint la moda actual, se recomana pe'l luxo de decoracions pintadas per los senyors Carreras, Moragas y Soler y Rovirosa. Novedats conta com á últim estreno una comedieta en tres actes del festiu escriptor senyor Llanas, La Germana gran. Com la major part de las del mateix autor, peca de teñir l'argument primet, massa primet per tres actes. No obstant, está ben portat, los personatges resultan en general d'apres tiature y en tots tres actes hi abundan las escenas enginyosas y'l diálech sempre oportú y ocurrent, que si no fa esclatar en aplausos y riallas, manté constantment l'interés en l'auditori que passa uns moments agradabilíssims. Després s'han reproduhit en lo mateix colisseu Los Pastorcillos en Belén, ab aparato d'en Soler y Rovirosa; per cert qu'en las primeras representacions un objecte de la tramoya caygué damunt del director senyor Tutau, trencantli una cama. Li desitjo un bon remey. Pera molt prompte s'anuncia La Sirena, melodrama d'aparato en 5 actes, original de Pin y Soler. Al Teatre de Catalunya, entre las representacions de El Mismo demonio, s'han estrenat El Toque de rancho y El Milagro del santo, deis senyors Delgado y Marqués lo primer y d'Olona y Prieto l'altra. Tívoli segueix donant lo capritxo d'aparato ¡Karravionl del senyor Salvivar, que no 's sab com péndreho. Sort de la música del mestre Gassola, qu'es abundant y bastant agradable y que's cuy da d'omplir los buyts y disbarats del Ilibret. En Calvo-Vico alternan los diumenges las obras de circunstancias, com Los Pastorcillos y El Niño Perdido, ab dramas forts, com Por donde se va al cadalso. Valencianos con honra, en qual desempenyo's fa aplaudir lo senyor Tressols y'l pirotéciiich encarregat de las descárregas y deis fochs de bengala. També s'hi ha estrenat un drama cátala, Amor, vanitat y res, original deis senyor Vallcorba y Rocabert, que fou ben rebut. S'anuncia L'Ángel defanch, de don Ignasi Iglesias. Al Circo Equestre s'ha reproduhit en las passadas festas la pantomina infantil El Jardl7i encantado ó el zapatito de cristal, que ha proporcionat bells plens al afortunat empresari senyor Alegría. Ara se reproduhirá La Feria de Sevilla, ab cant ñamench y corrida de toros al natural. ¡Axó es conexer al públich! A última hora Uegexo que Mar y cel, de Guimerá, ha produhit entusiasme á Valladolid. Celebraré que pe'l nostre trágich ressonin los matexos aplausos al estrenarse en la cort la tradúcelo át/udith de Welph, qu'está terminant en Gaspar. Y aquí faig punt, desitjant pera mos pacients lectors un bon día y un bon any 1892. X. LA Tom XII ILUSTRACIO CATALANA 383 V E L O U T I N E FAY El mejor preparado con bismuto por C h . F a i 3 ^ 5 perfumista 9, Rué de la Paix, PARÍS y mas célebre polvo de tocador VERDADEROS GRANOS DESALÜDDELDrFRANGK iiietio[i(if¡rer.C" CBZSTAL CHAMFA&NE QLADIATEITE CABALLO Única Medalla 1'Clase, Exp. Univ. ParisISB? MedallasdeOro.íxp.MHavreyMelbourne Primeras Recompensas, Expes Burdeos, FiladBlfía, o Porto, Santiago, eto. CasaIüiSenlB64 Querido enfermo. —Fíese Vd. á mi larga experiencia, y haga uso de nuestros GRANOS de SALUD, pues ellos IB curarán de su constipación, le darán apetito y le devolverán el sueTio y la alegría,— Asi vivirá Vdmuchos años,disfrutando siempre de una buena salud. DE VENIA EN CASA DE L h a r d y , Café Restaurant de Fornos, CafélnglM, j demás Casas prinelpales de UadMd j Prinlnclai. CHEVELURE IDÉALEcon: Especialidad de BEÁMCÁ HEEMANOS, MLán. Grandes recompensas en las ExposicioDes Internacionales. El F e r n e t - B r a n c a es el licor más higiénico conocido. Veinticinco años de éxito en Europa, América, Oriente y África; recomendado por los principes de la Medicina, y extendido su uso en ios hospitales. Efectos garantidos por los certificados d e las autoridades, de los médicos, ele. Representados por ¡os S r e s . P o l l i y G u glielmi.—Barcelona. Concessionaris per 1'América del Sud: C. T . H o fer é Co.—Genova. VI DE T A U L A Gota — P i e d r a Cnllíta Dartícnlar de r lísenla«WlkM« Reuma s o n otix*a.cios p o r * l a s SALES GRANULADAS l ° L a Q u i n t e 8 s e n c e m^ H e n n e q-^ J d a al cabello el esiiii-iiílidn coUic berJinejoardiente.quellatiian color Ticiano pciiya moda hace furor en ia lii;rli-life 'leí mundo entero ; 2' L'Eau S u r p r e I n s n t e que le comunica los mejores iiej:ro3 castaños y rubios obscuros; ;Í'' L'Eau Flamande que le dota de , los mas deliciosos colores rubios ó dorados. Cada producto ron su modc de empleo, precio 7 francos en ParJS. Casa J . V E R E E C K E : , 52, Rué Laífitte, PARÍS Preu: 50 céntims ampolla DE LITINA de Ch. L E P E R D R I E L , PARÍS. BARCELONA En Venta en todas las Farmacias Ei mejor dentriñco mas agradable y, soüre \ todo, mas Higiénico. • Fama universal • ARTHUR SEYFARTH Koestritz (Alemanya) Aguad.Pliilippe| Gossos d e r a s s a , liernardins, Xova Findlaiidia, Dogs aleiiianjs, Biilldogs, Gossos de Cassa, de Braqiies, Bassets, Barkls, Terrcrs, Dogiiins, Ratcrs, Ro(|iicls, ele, 5 0 RASSAS NOBLES l'.reus-rürreiils, franco. Allmm, bO Pt. o sia 65 ets. SERVEYS DE LA COlVIPANYlA TRASATLÁNTICA empleada con la PASTA DENTARIA, VERDADERO CARMÍN DE LA BOCA JERIEUN,21,r.d'Enghien ACEITEP.HOGG BJ^E.GEIL.01T7^ de H/6AO0 FRESCO de BACALAO L í n e a d e l a s A n t i l l a s , Ne'W-York y V e r a c r u z : Combínacióáportsamericans del Atlántích y ports N . y S. del Pacífich.—Tres surtidas mensuals; lo l o y 30 d e Cádiz, y ' l 20 de Santander. El L í n e a d e C o l ó n : C o m b i n a d o peía'l Pacífich, íil N . y S. d e P a n a m á y servey á Cuba y Méjich ab trasbordo á Puerto-Rico.—Un viatje mensual sortint de Vigo'l 15, pera Puerto-Rico, Costa-Firme y Colón. NATURAL Y MEDICINAL mejor que existe puesto que ha obtenido la mas alta recompensa en la EXPOSICIÓN L í n e a d e F i l i p i n a s : Extensió á Ilo-Ilo y Cebií y combinacions a l Golf P é r s i c h , Costa Oriental d'África, India, China, Conchinchina y Japó.—Tretze viatjes anuais sortint de Barcelona cada quatre divendres, á partir del l o de janer de i8go, y d e Manila cada quatre dimars ¿t, partir del 7 de janer de 1890. L í n e a d e F e r n a n d o P Ó o : Ab escalas en las Palmas, R i o de Oro, D a k a r y Morovia.—Un viatje cada tres meses sortint de Cádiz. SOIDIECS-^ís.: Plassa del Duch de Medinaceli, 6 -*- E n B a r c e l o n a : M . L a f o n t , 3 0 , calle del Cali L í n e a d e B u e n o s A y r e s . U n viatje cada mes pera Montevideo y Buenos Ayres, sortint d e Cádiz, á partir de i de janer d e 1890. PRBMIAT ab Medalla de Plata, en la Exposició Aragonesa de 1885 y Medalla d'or en la d e Barcelona 1888 Esfenescsntes Agente General : UON P. AUBEY, 25, HneBergére, PABIS. FERNET-BRANCA IDE POLVO DE ARROZ EXTRA UNIVERSAL DE PARÍS -1689 Recetado desde 4 0 a ñ o s por los p r i m e r o s m é d i c o s del m u n d o e n t e r o , á las P e r s o n a s d é b i l e s y N i ñ o s r a q u í t i c o s , contra las E n f e r m e d a d e s del P e o h o , T o s , H u m o r e s , E r u p c i o n e s del c u t i s , etc. ' JBs mucho mas activo que las Emulsiones, las cuales contienen mitad de agua. Se vendí solamente en frascos Triangulares. — Exijlr sobre el envoltorio el sello de la Union de los Fabricantes. SOLO PROPIETARIO: HOC3-G-,2,RuedeCastigHone,PAHIS,YENTODASLAsFARMAClAS. S e r v e y s d ' Á f r i c a : Línea del Marroch.—Un viatje mensual de Barcelona, á Mogador, a b escalas á Málaga, Ceuta, Cádiz, T á n g e r , Larache, R a b a t , Casablanca, y Mazagán. Servey de Tánger.—Tres surtidas la setmana; d e Cádiz pera Tánger, los díumenges, dimecres y divendres, y d e T á n g e r á Cádiz, los dilluns, dijous y dissaptes. Aquets vapors admeten carga en las condicions mes favorables, y passatjers á quins la Companyía dona allotjament molt cómodo y tráete molt esmerat, com ha acreditat en son dilatat servey. Rebaxas á familias. P r e u s convencionals per caniarois de luxo. R e b a x a s per passatjes d*anada y tornada. H i h á passatjes pera Manila á preus especiáis pera emigrants de classe artesana ó jornalera, a b facultat de tornar gratis dintre d'un a n y , si no troban treball.—La empresa pot assegurar las mercancías en sos vapors. A V Í S I M P O R T A N T . ~ L a Companyía prevé ais senyors comerciants, agricultors é industriáis, que reberá y encaminará ais destins qu'ells designen, las mostras y notas d e preus q u ' á aquest objecte se I¡ entreguin.—Admet carga y espedeix pa'ísatjes pera tots los ports del món servits per lineas regulars. P E R A M B S I N F O R M E S . — B a r c e l o n a : Comfanyia Trasatlántica y Srs, Ripol y C.^—Cádiz. Delegació de la Compaityía Trasatlántica.—Madrid: Agencia d e la Coiupanyia Trasatlántica.—'i'sccítander: S r s . Ángel B. Pérez y C -i—Corunya; D . E . de Guarda.—Vigo; D . Antón López d e Neira —Cartagena: S r s . Hosch germans.—Valencia: S r s . D a r t y Companyía.—Málaga: D . Lluis D u s r i e . URIFICACION DEL AIRE e n l a s h a b i t a c i o n e s y d o r m i t o r i o s d a e n f e r m o s s e o b t i e n e q u e m a n d o el P A P E L D B A R M E N I A , Se v e n d e e n t o d a s l a s f a r m a c i a s y d r o g u e r i a s . U n s o b r e p a r a 4 4 v e c e s , 0 . 7 5 ; m e d i a caja p a r a 1 4 4 v e c e s , 1 . 7 5 ; u n a caja p a r a 2 8 8 v e c e s , 3 p e s e t a s . D e p o s i t o S o c i e d a d _ £ a £ i n S £ ¿ H * Í £ L ^ g E M g J . ? T a l l e r s 2 2 . P a r a I n f o r m e s . V i d r i o 1 0 , p i s o 1; I'. B a r c e l o n a IERRO ANOS Q U E V E N N E K ÉXITO Único aprobado por la ACADEMIA DE MEDICINA DE PARÍS ' p a r a c u r a r A n e m i a , P o b r e z a d e la S a n g r e , D o l o r e s d e E s t o m a g o . Exigir la firma QUEVENNEy el Sello de " l'UNION des FABRICANTS^'.- París,I4,r. Beaux-Arts. INSTITUTO DE FRANCIA : PREMIO MONTYON VINO DE QUINA OSSIAN HENRY simple ó ferruginoso El mas eficaz reparador. — El mejor de los Ferruginosos. Gusto agradable. Cura la Clorosis, la Anemia, las Flores blancas, las constituciones détiiles, etc. B. BAIN & FOURNIER, 43, Rued'Amsterdam, PARÍS EN ESPAÑA, EN TODAS I.AS FARMACIAS. ASMA Y CATARRO Cnrados por los CIGARRILLOS ESPIC. 2 fr. la Cajita. Opresiones. Tos, Constipados, Reumas, Jleuralglas V e n t a ñ o r Mayor t PARIS, J. ESPIC. r u é S a n i l - L a z a r e , 20. Exigir esta flrma sobre cada cigarrillo. Depósito en todas las Droguerias y F a r m a c i a s de España. Thoxnas . liA CHARKERESSE FOTOGRABA! Y FOTOTIPIA A Lauria 1 4 ^ TELÉFONO 156 •í^olvos refrigerantes, el « non plus ultra » do los polvos para l;i belleza. Su compübiciim absolutamenta nueva bajo el punto de vkia de la liigiene, su tiniirn, su uniuosidad y su jieríecta adlierencla, reeo"ilendan su uso para las facciones mas delicadas. Refresca la piel, disimula las arrugas, da á la tez lo blancura mate, suave , y discreta de la camella y bace desaparecer como por encanto todas las imperfecclonea (pecas, ^ " o s , rojeces, etc.) l'ara baile ó espectáculo donde bay mucha luz, pídase la C H A R M E R E S S E C O N C E I H T R E E y Bolldiflcada, en estuche, muy adherenle. / G r a n n o v e d a d . ' — D V S S E R , I n v e n t o r « M e J.-jr..Z£oMsseaM,»i"J,JPo»'ís.(£uiffiérica, en todas lasferíuier¡a!).JÍa¿r»íi; MELCHOR GARCÍA,yenlasPcrfünieriasPasoualiFrera, Ingleaa.Urquiola. etc.—üarceioHa; VICENTE FERRER.defOsitario, ycn las Perfaerás(leLafOnt.*et6 LA 3»4 ILUSTRACIO CATALANA R O M A N A , ESCULTURA D ' A G U S T Í TRIMESTRE PREUS DE SUSCRIPCIO Espanya Paissos de l'Unió Postal. 15 pessetas 8 pessetas Ntjmeros solts, i pesseta. — Los extraordinaris á preus convencionals. Se publica'ls días 15 y tíltim de cada mes. DIRECTOR FRANCESCH LA ILUSTRACIO CATALANA ííeseri'nls ios drfts de refronnm^ nrítslico <' íitfmnn PREUS DE SUSCRIPCIO, PAGANT EN GR Cuba y P u e r t o - R i c o Filipinas, Mégich y R i u de la Plata, MATHEU 5 pesos forts 6 • • 3 pesos forts 3'so » . Anuncis y reclams á preus fixos. Thomás y C.'', sobre ricas cartulinas. Cada fac-simil 2 Los c o m e d i a n t s d e l s e g o n pis.—Noveleta de costuras, original de Joaquim Riera y Bertrán. . i'50 G e n t d e m a r . — D r a m a en tres actas, per Joaquim Riera y Bertrán. . 3 L l i b r e d e s o n e t s , per Joaquim Riera y Bertrán L a b o n a gent.—Noveleta de costuras, per Bonaventura Bassegoda. 3 B e n e t R o u r e . — Novela de Lluis B. Nadal 3 M a l a h e r b a . — D r a m a en quatre actes, per F. Ubach y Vinyeta. . 1 5 0 L a g e n t d e 1' a n y v u y t . — D r a ma en tres actes y en vers, per mossen Jaume Collell imp. «La Ilustración». a carrech n** > . ( i u o . Pasaeie de S a n l j o a n , n u m . i6fc. SEMESTRE Totas las suscripcions han de pagarse per endevant. Redacció y Administració: Gran Vía, 220. prólecli de Sarda, retrato per Ross y lamines de Baixeras, Pahissa y DE, Pellicer M e m o r i a s d ' u n n i h i l i s t a , escritas per Isaac Paulowsl^, y traPessetas duhidas al cátala per Narcís Oller. D e t o t s COlors.—Noveletas y quaP e n s a m e n t de nit. — Melodía dros, per Narcís Oller pera cant y piano. Lletra de Francesch Matheii; música de Joseph E x c u r s i o n s y v i a t g e s de MosGarcía Robles sen Jacinto Verdaguer, ilustráis 50 P i l e r r e r . — Necrología, per Joan per Pahissa, Pinos y Sivillá. . . Sarda D i e t a r i d' u n p e l e g r i á T e r r a S a n t a , per Mossen Jacinto F u n e r a l s d e i s r e y s d' A r a g ó Verdaguer . á P o b l e t . transcrit per Manuel L a C o p a . — Brindis y cansons de Bofarrull y Sartorio Francesch Matheu (tercera edició), T r e s englantines.—/Visca Aragó i—¡Defressal—Ferran V.— PoeE s t u d i s de B. Galofre.— Dos magsíes de Ramón Picó y Campamar, nífichs fac-símils en fototipia de PUBLICACIONS QUEROL F u n d a d o r : Carlos Sanpons y Carbó 4*50 pessetas Tom XI l'5o '50 2 1*50 i'5o 1*50 2 P r i m e r Uibret d e f a u l a s de Felip Jacinto Sala S e g ó n I l i b r e t d e f a u l a s de Felip Jacinto Sala La p o e s i a c a t a l a n a á S a r a e n y a , per Eduart Toda.. . . L a s C o n s e q ü e n c i a s . — Novela de Antoni Careta y Vidal. • . . C o r y s a n c h . — Novela de Antoni Careta y Vidal C a n g o n s d e P e r e Serafí. . . L a f e b r e d'or.—Novela de Narcís Oller.—Dos volums L ' h e r e u Subirá.—Novela de C. Bosch de la Trinxería 2 I S'rn„i«n numtros de mostra Jora de Barceioiu, '50 '50 i'jo 3 3 i 6 3