Baluart de Sitges

Òrgan dcl "Comitè de Defensa de Sitges"
Núm. 1466
4 d e S e t e m b r e d e 1936
P r e u : 15 c è n t i m s
Mieniras sacrifican su juventud nuestros hermanos
Los que formamos la retaguardia, seamos cuerdos !
E n e s t a s k o r a s de n e r v i o s i s m o n a c i o n a l ,
c u a n d o t o d o u n p u e b l o l u c k a K e r o i c a m e n t e p a r a el
sencillo d e r e c K o d e p o d e r v i v i r l i b r e m e n t e , y e n
paz, l o s ç(ue f o r m a m o s l a r e t a g u a r d i a h e m o s d e p o ner t o d o n u e s t r o e m p e ñ o e n l a o b r a d e r e c o n s t r u c ción p a r a p o d e r a s í i n a u g u r a r de u n a m a n e r a eficaz
y sana la N u e v a É p o c a que n o s p r o p o r c i o n a las
victorias d e l a s f u e r z a s l e a l e s .
E s t a n o es K o r a p a r a e l e g a n c i a s l i t e r a r i a s n i
s u p e r l a t i v o s m a l e m p l e a d o s . E s t o es l a g u e r r a y l o
que m á s n o s i n c u m b e es el s e r p r á c t i c o s y cons»*
tructivos. L o s q u e e s t á n en los frentes, d a n d o g e nerosamente s u s vidas y su sangre, s o n u n o s Kéroes, y a e l l o s c u a n d o v u e l v a n k e m o s d e o f r e c e r el
fruto d e n u e s t r o t r a b a j o d e r e t a g u a r d i a . E l l o s n o
kan d e e n c o n t r a r e n l o s p u e b l o s y c i u d a d e s u n est>
tado de c a o s y d e k i s t e r i s m o , s i n ó u n m e c a n i s m o
q[ue e m p e z ó a f u n c i o n a r . E l p u e b l o e s p a ñ o l , s i e m pre o p r i m i d o y v í c t i m a de l o s c í n i c o s a b u s o s d e u n
Estado casi feudal, t i e n e poca experiencia en la o r éanización s e n s a t a de su vida, m a s t i e n e m u c k í s i ma v o l u n t a d , u n a v o l u n t a d q u e y a s e i m p u s o y
cine u n a v e z e n c a m i n a d a k a c i a l o s n u e v o s i d e a l e s
que a n k e l a m o s , se m o s t r a r á d e l a n t e d e l m u n d o e n tero c o m o u n o d e l o s m o v i m i e n t o s p o p u l a r e s m á s
emocionantes que k a registrado la kistoria.
C o n c r e t e m o s , e n t o n c e s . ¿ Q u e es l o q u e q u e remos? i C u a l k a d e s e r n u e s t r o o b j e t i v o e n e s t e
nuevo o r d e n d e c o s a s ? E s t a s ú l t i m a s s e m a n a s k a n
visto g r a n d e s c a m b i o s e n l a v i d a d e l o s o b r e r o s ,
los q u e c o n d e r e c k o y o r g u l l o t i e n e n e n s u s m a n o s
el p o r v e n i r d e l a a g r i c u l t u r a e i n d u s t r i a n a c i o n a l e s .
Se k a n s u b i d o l o s s u e l d o s , se k a n r e d u c i d o l a s k o ras de t r a b a j o , e n m u c k o s s e n t i d o s se k a n m e j o r a d o
las c o n d i c i o n e s d e v i d a d e n u e s t r o s n o b l e s k e r m a nos. P e r o e s t o n o es b a s t a n t e , f a l t a t o d a v í a efectuar m u c k o s c a m b i o s d e o r d e n e c o n ó m i c o .
« N o s o m o s u t o p i s t a s » dijo L e n í n , « n o s o ñ a mos e n l a d e s t r u c i ó n i n m e d i a t a d e t o d o G o b i e r n o » .
¡ Construyamos I
T a m p o c o s o ñ a m o s e n c a m b i a r l a n a t u r a l e z a ku¡*
m a n a , p e r o c o n l o s k o m b r e s q u e t e n e m o s k o y , s&!>
n o s y f u e r t e s d e i n t e l i g e n c i a y de c u e r p o , s a b e m o s
que p o d e m o s efectuar u n g r a n cambio social, cambio que servirá de lección a aquellos p u e b l o s d o n d e
t o d a v í a r i g e el n a u s e a b u n d o r é g i m e n c a p i t a l i s t a ,
v e r g ü e n z a c u l m i n a n t e de n u e s t r a civilización.
E l g r a n m a l de t o d o r é g i m e n c a p i t a l i s t a k á
s i d o l a b u r o c r a c i a , este e j é r c i t o d e c a p a t a c e s y emo
p i c a d i l l o s , p e o n e s e n el j u e g o d e a j e d r e z c a p i t a l i s t a ,
los cuales p a r a ganarse la vida, a u n q u e vergonzo^
sámente, k a n tenido que someterse a u n a s circunst a n c i a s q u e les k a envilecido k a s t a t a l p u n t o q u e
k a n llegado a constituir u n a a m e n a z a y u n a indign a plaga. N o podemos, pero, prescindir completam e n t e dé ellos, m a s dignificarlos si; t r a t a r l o s c o m o
u n o s obreros m á s , que t e n d r á n su función y su r a z ó n de ser. N o p o d e m o s , s i n e m b a r g o , p e r m i t i r
que estos capataces y empleados ejerzan con carácter p e r m a n e n t e , sino que procuraremos sean t e m p o r a r i o s , s u s t i t u í b l e s e n c a d a m o m e n t o , modesta!»
m e n t e r e t r i b u i d o s , p e r o t a m b i é n responsables.
Esta
es l a d i g n i f i c a c i ó n q u e k e m o s de p r o c u r a r e f e c t u a r .
A s í se e v i t a r á n l o s a b u s o s y p r i v i l e g i o s d e l o s
« k o m b r e s de c a r r e r a » . E l t r a b a j a d o r i n t e l e c t u a l n o
será considerado como u n superior como k a s t a
akora. E l sabrá también trabajar con sus dos m a n o s en bien de t o d o s , u n v í n c u l o en la g r a n c a d e n a
del E s t a d o r e v o l u c i o n a r i o y k u m a n i t a r i o .
A s í , p u e s , k e m o s de construir, progresivam e n t e y con inteligencia, m i r a n d o siempre k a c i a la
ú l t i m a perfección de la C o m u n i d a d o b r e r a . H a b l a r c o n c o r d u r a , c o n v e n c e r a i o s q u e k a s t a este
m o m e n t o k a n s i d o v í c t i m a s v o l u n t a r i a s de l a t i r a n í a capitalista. T o d o avance que llevemos a cabo
e n este s e n t i d o s e r á u n t r a b a j o m e n o s p a r a a q u e l l o s q u e k o y l u c k a n p o r l o s d e r e c k o s d e l a kurnat*
n i d a d y p a r a que n o s o t r o s p o d a m o s vivir. A d e l a n te la r e t a g u a r d i a !
>
(A
CS
X
I
cs
c
i—
cs
m
O)
•o
-o
cs
4—
BALUARD DE SITGES
(Es e x t r a ñ o q u e los c a p i t a l i s t a s n o prefieren la
Por la libertad
Napoleón se equivocó : por qué no Franco ?
N a p o l e ó n e r a e x t r a n j e r o ; s e c o m p r e n d e q u e el n o c o n o c i e s e a f o n d o los s e n t i m i e n t o s d e los e s p a ñ o l e s y
c o m o c o n s e c u e n c i a sufrió la g r a n d e r r o t a e n E s p a ñ a .
P e r o F r a n c o , e s p a ñ o l q u e es, r e c i b i r á u n a d e r r o t a a u n
m a y o r , a h o r a q u e e s t e d e b i e r a c o n o c e r la m e n t a l i d a d
del p u e b l o e s p a ñ o l . El e s p a ñ o l q u e d e p o r sí e s r e v o l u c i o n a r i o lo q u e m á s q u i e r e e n el m u n d o e s vivir e n
c o m p l e t a l i b e r t a d al l a d o d e s u s f a m i l i a r e s , y q u e p o r
ella ofrece e n e s t o s m o m e n t o s s u v i d a , j a m á s s e d e j a r á p i s o t e a r p o r t a n s i n i e s t r o g e n e r a l y su b a n d a . El
d i n e r o d e los c a p i t a l i s t a s , el d i n e r o d e u n c a s o p a t o l ó g i c o c o m o Hitler, el d e u n d é s p o t a c o m o Musolini,
j a m á s p o d r a n v e n c e r al p r o l e t a r i a d o e s p a ñ o l . E s t o s e
vio e n l o s p r i m e r o s días d e la r e v o l u c i ó n , c u a n d o los
v a b e n t e s p r o l e t a r i o s s e l a n z a b a n c o n el p e c h o d e s c u b i e r t o , sin a r m a s , s o b r e l a s p r i m e r a s b a r r i c a d a s facistas, aniquilándolas.
V a l o r c o n t r a l a s a r m a s , s a n g r e c o n t r a el d i n e ro, el i d e a l c o n t r a los b a n d i d o s a s u e l d o . La v i c t o r i a
s e r á n u e s t r a , su d e r r o t a és e m i n e n t e .
G e n e r a l e s , m i l i o n a r i o s y c u r a s m u e r e n e n la
c a m a , t r a b a j a d o r e s y s o l d a d o s e n el c a m p o d e b a t a lla. N o h a y g u e r r a sin b e n e f i c i o s m a t e r i a l e s , p e r o si
d e s g r a c i a d a m e n t e g u e r r a s civiles sin b e n e f i c i o s , y a
q u e los c a p i t a l i s t e s s o l a m e n t e s e p r e o c u p a n d e s u s
b e n e f i c i o s , y ellos h a n s i d o los c a u s a n t e s d e e s t a g u e rra fratricida, p o r q u e n a d i e m á s q u e ellos h a b í a d e
salir b e n e f i c i a d o s d e ella.
Otra vez salarios de hambre, a u m e n t o de subs i s t e n c i a s , a l q u i l e r e s , c o n s u m o s , c o n t r i b u c i o n e s y a¬
d u a n a s , e s t o e s lo q u e q u e r í a n p a r a la c l a s e t r a b a j a dora estos foragidos y todo para llenar m á s y m á s sus
ya repletas cajas de caudales. Capital que j a m á s hab í a d e p r o d u c i r n a d a a b s o l u t a m e n t e , si n o p o d r i r s e
dentro de las cajas privadas, fomentando de esta m a n e r a el p a r o forzoso y así la m i s e r i a y el h a m b r e s e
s e dejaría c a e r p a r a s i e m p r e e n los h o g a r e s d e l o s
trabajadores.
Gracias a sus rapiñas, podían permitirse para
s u s «queridas» sortijas d e b r i l l a n t e s y a u t o m ó v i l e s d e
lujo y t a m b i é n h a c e r s e c o n s t r u i r p a r a si s u n t u o s o s
x a l e t s c o n t o d a c l a s e d e iujos.
Para evitar que las clases trabajadoras diesen
cuenta de sus p a t r a ñ a s y no se sublevase, tenían
m o n t a d o «a la p e r f e c c i ó n » u n p a t r o n a t o d e p r o p a g a n d a e n f o r m a d e iglesia. L o s c u r a s — s a n t o s v a r o n e s — y a s e c u i d a r í a n d e q u e el p u e b l o p e r m e n e c i e s e
t r a n q u i l o e m p l e a n d o el y a m u y g a s t a d o p r o v e r b i o :
El que en esia lierru
sufra,
mayor
será su
bien estar en el cielo.
g l o r i a c e l e s t i a l a la t e r r e n a l ) ! !
El p u e b l o , sin e m b a r g o , e s t a b a h a r t o d e c u e n tos y historias, entonces emplearon otros medios de
p r o p a g a n d a m á s fuertes, e n t r e el p a c t o d e l h a m b r e ,
etc., y al n o a l c a n z a r el e f e c t o p o r e l l o s d e s e a d o fué
c u a n d o h i c i e r o n e n a c c i ó n l a s b a y o n e t a s d e los milit u r e s y fueron e s t a s l a s q u e s a l i e r o n a la c a l l e al e s t a l l a r el m o v i m i e n t o f a c c i o s o , p e r o c o n la s o l a difer e n c i a e s t a v e z , q u e el p u e b l o e s p a ñ o l , t a n t a s v e c e s
e x p l o t a d o y t i r a n i z a d o l a n z ó s e s o b r e ellos c o m o u n a
ola grandiosa aniquilándolas por completo.
H e r m a n o s , l u c h e m o s h a s t a morir. N o s o t r o s luc h a m o s p o r n u e s t r a l i b e r t a d , p a r a q u e n u e s t r o s hijos
t e n g a n u n futuro m á s r i s u e ñ o , m á s h u m a n o . . .
L U C H A M O S ! P o r q u e n o q u e r e m o s ser esclavos de nadie. Mucha sangre generosa se ha derramad o . Q u e n o s e a e n v a n o i La t i e r r a q u e c o n ella se
r i e g a d e b e d a r n o s u n fruto. E s t e fruto s e llama
LIBERTAD! ! I
BOMBA
IViedallas y e s c a p u l a r i o s
a granel
S e g ú n d e c l a r a c i o n e s h e c h a s p o r d e s e r t o r e s del
frente f a c c i o s o d e l a s p r o v i n c i a s E x t r e m e ñ a s , los obisp o s , c u r a s , frailes y m o n j a s , b e n d i c e n y c u e l g a n m e d a l l a s y e s c a p u l a r i o s a m o r o s y c r i s t i a n o s , profanand o asi los p r i n c i p i o s r e l i g i o s o s d e los p r i m e r o s y semb r a n d o el d e s c o n t e n t o e n t r e l o s m i s m o s , lo cual h a
s i d o c a u s a d e q u e e n v a r i a s o c a s i o n e s h a y a n incluso
llegado a las a r m a s .
E s t o s m e r c a d e r e s d e Cristo, c o m o los llama (y
c o n m u c h o a c i e r t o ) el p r e s b í t e r o G a r c í a Morales, son
los q u e p r e d i c a b a n y a ú n s i g u e n h a c i é n d o l oo,, que
que ,2
ellos s o n los e n v i a d o s d e D i o s e n la tierra, p a rraa sal¬
v a r a l o s h o m b r e s , p a r a r e d i m i r n o s d e t o d o p e c aido.
d
dados
i i C A N A L L A S 1 ! ¿ V o s o t r o s sois los e n v i a d o s s
d e D i o s p a r a s a l v a r la h u m a n i d a d ?
cs
V o s o t r o s lo ú n i c o q u e q u e r é i s , e s s a l v a r v u e s - |<
t r o s b o l s i l l o s , l l e v a r la E s p a ñ a al c a o s , f e c u n d a r la >^
cia.
ó
m i s e r i a y la i g n o r a n c i a .
ai b e n d e c i r a u n o s , r o g á i s p a r a ^
Vosotros que
itros, r e n e g á i s d e la religión q u e ^
q u e s e h u n d a n los o t r o s ,
j h a c é i s . Si e s e D i o s q u e n a d i e
t a n t a s o s t e n t a c i o n e s h a c é i s . Si e s e D i o s q u e
la v i s t o e x i s t e , el d í a q u e m u r á i s , c u a n d o llegue el
ha
lía, m u y c e r c a n o y a , d e v u e s t r o t o t a l exterminio, en 'ó
día,
j u e o s m a n d e m o s (y p o r t o n e l a d o s ) d e l a n t e d e San ^
que
' e d r o , e s e D i o s , o s e s c u p i r á e n la c a r a y os m a n d a r á
Pedro,
a los m á s i n m u n d o s i n f i e r n o s .
ág^
Ni c o n mil v i d a s q u e t u v i e r e i s , s e r í a n s u f i c i e n ' · '
t e s p a r a p a g a r el m a l q u e h a b é i s h e c h o y q u e estáis
BALUARD DE SITGES
haciendo; v o s o t r o s que d e s d e el pulpito predicáis l o
que jamás h a b é i s creído m e r e c é i s la muerte, si, mil
veces la muerte, porque sois la mala semilla, lo m á s
malo, lo m á s perverso y los c a u s a n t e s de esta terrible
y oscura n o c h e e n que actualmente v i v e España,
birania i del dret del país català a la llibertat a b s o l u ta,
o serà contradit tot allò que d e f e n s e n els h o m e s
q u e s ó n a l e s trinxeres. N o m é s a m b p a ï s o s lliures,
p l e n a m e n t lliures, Iberia pot ésser gran. A m b p a ï s o s
e s c l a u s , tots ens d e s e n t e n e m de la g r a n d e s a c o m u n a .
JOSEP PUJOL
A. S. B.
Catalunya, eix
Catalunya, ara, é s gran. N o té aquella grande»
sa eixorca q u e consistia en el domini d'altres p a ï s o s i
en l'esclavatge dels h o m e s , si no en l'estrella de la
llibertat nacional i e c o n ò m i c a . Heus aci l'antitesi del
vell c o n c e p t e cesari del món i de la història : d'aquell
vell c o n c e p t e q u e e l s règims d e força i, per tant, in«
humans, v o l e n reviure i generalitzar e n el m ó n m o dern, a b a s e de feixisme.
Nosaltres e s t i m e m m a s s a la nostra dignitat
d'homes, perquè p u g u e m acceptar cap forma d'opressió sota q u a l s e v o l postulat que vulgui intenten^
tar-ho,
Ha estat esclafat un exèrcit que per al nostre
concepte català i h u m à de la història, era repugnant.
De cap de les maneres p o d í e m oblidar q u e era el
«mateix» exèrcit que un dia a s s a s s i n à les multituds
catalanes, i feu per la força un poble e s c l a u d'un p o ble lliure. Èl nostre odi no e s limitava al mot exèrcíL
sinó que s'estenia a la g e n t o l a q u e l'integrava, i q u e
fou vigoritzat pel contacte a m b aquella púrria de
caps i de voluntaris durant la nostra estancia forçada
entre aquell exèrcit d e l'anti-Catalunya.
Així é s c o m han de desaparèixer totes a q u e l l e s
coses que, dintre c a s a nostra mateix, s ó n contràries
al nostre esperit català, S e m b l a v a tan sòlid a q u e l l
exèrcit d'ocupació! L v e i e u , ja no e x i s t e i x . . ,
Ara l'exèrcit é s tot el p o b l e de Catalunya,
l'exèrcit dels lluitadors per la llibertat i per la
construcció de la Catalunya gran, alliberada
de t u t e l l e s i imperialistes de l'esclavatge
econòmic.
Cal q u e l'exèrcit e s p a n y o l ja no ressusciti m é s al nostre país. L'experiència dels
pobles peninsulars serà m a s s a agre perquè
sense m é s ni m é s e n formin un altre que n o
sigui e x c l u s i v a m e n t proletari. Catalunya ha
de tenir el s e u exèrciL perquè n o p o d e m
anar a remolc s e m p r e dels e s d e v e n i m e n t s
que puguin influir e n la marxa dels països
hispànics si l'eix n'és Madrid. La humanització del règim d e v i d a a la península, e s
comporta a q u e s t r e c o n e i x e m e n t de la s o -
llista de iliíants del "Parlií Setiillsta umi de [aíaliis p " (Ifllernanonal ComuDlsía) p e llieo eo els frooís
Pau Puig Ramos, Joan Pasqual Mareé, Antoni Paco
Navarro, Josep Turlàn Rafales, Joan Caballé Gil, Marcel·lí
Caballé Gil, Lluís Zapater Sender, Ramon Montoya Rodríguez, Antoni Reyes Jodas, Josep Comas Sapera, Amadeu Vidal Pons, Silvi Parés Pasqual, Manuel Riquelmc
Rodríguez, Alfred Pujalte Pérez, Joan Pastor Verdú, Antoni Moya Ocaña, Tomàs Galiano Ramon, Francesc Ramon
Junyent, Miquel Gea López, Salvador Martínez Fortuny,
Pasqual Casamayor Gavin, Manuel Martínez Aljona, Antoni Martínez Qazque, Antoni Sánchez Fuentes, Antoni
Pino Cortez, Joan Jiménez Hernánd«z,
Partido O b r e r o de Unificación Marxista
C o n v o c a a t o d o s sus afiliados del P. O. U, M*
de la Joventut Comunista Ibèrica y d e la s e c c i ó n fem e n i n a para la reunión q u e s e celebrará el martes,
8 de septiembre, para tratar de asuntos de gran importancia,
Camaradas, n o dejéis de asistir a esta reunión,
y a que de e s t a s reuniones d e p e n d e la b u e n a marxe
del partido y de la revolución.
El Comité Local del P. O. U. M.
(A
CS
X
I
cs
c
i—
cs
m
d)
•a
-o
es
Els venjarem 11 !
BALUARD D E SITGES
Lletra del Front d'Aragó
Amb tota claretat
Estimado camarada
salud.
M o m e n t s d e perill e n els q u a i s cal q u e p a r l e m a m b t o t a c l a r e t a t .
N o fóra r e v o l u c i o n a r i c a l l a r e n a q u e s t a g r a v e t a t q u e e n s v o l t a c a d a
dia m é s . E n s h o j u g u e m tot a u n a c a r t a i n e c e s s i t e m a c l a r i r el m é s a v i a t
p o s s i b l e els n ú v o l s q u e e s c e n y e i x e n d a m u n t n o s t r e . N o fóra Ileal ni r e v o l u c i o n a r i e s p e r a r t r a n q u i l a m e n t q u e els n o s t r e s g e r m a n s t o r n e s s i n d e l
front fiant q u e ells farien allò p e r el q u a l a r a e s t a n lluitant. M e n y s e n
a q u e s t e s c o n d i c i o n s e n les q u e q u a s i tot E s p a n y a e s t r o b a t e n y i d a d e
s a n g v e s a d a p e l feixisme. A l'igual q u e el 14 d'Abril n o fer a v u i la v e r i t a b l e feina r e v o l u c i o n à r i a e n s c o s t a r i a m é s t a r d u n v e s a m e n t d e s a n g
q u e cal evitar, i e s p o t e v i t a r si e n s fem c à r r e c d e la p r o f u n d a transformació iniciada, a m b molta m é s raó per quant a q u e s t a potser seria d'elements antifeixistes.
Gal t e n i r c u r a dels e l e m e n t s q u e s'infiltren d i n t r e
z a c i o n s t a n t p e r la s e v a s i t u a c i ó d e g r i m p a d u r a c o m p e r
c o n s t i t u e x i u n n o v a c a p a q u e s u p l e i x i la p e t i t a b u r g e s i a
q u e a q u e s t a h a t i n g u t d e d e c a n t a r - s e e n t r e el feixisme
o b r e r , e n í r e la g r a n b u r g e s i a i el l a t i f u n d i s m e o e n t r e la
letària.
d e les o r g a n i t evitar que es
en un m o m e n t
o el m o v i m e n t
revolució pro-
Cal m o l t a c u r a . EI m o v i m e n t o b r e r n o e s t á d i s p o s a t a r e p e t i r e x p e r i è n c i e s , p e r v e l l e s p a s s a d e s a la h i s t ò r i a . T a m p o c p e r o f e g a r a q u e s t
m a g n e m o v i m e n t d e s t r u c t o r d ' u n vell o r d r e d e c o s e s e x i s t e n t s i c o n s t r u c t o r a l h o r a d ' u n a n o v a s o c i e t a t , es p o t p e r m e t r e q u e a l g ú al m a r g e d e la
c l a s s e o b r e r a a m b a r m e s intenti p a c t a r a m b els n o s t r e s e n e m i c s . D è i e m
q u e e s t e m a la ú l t i m a c a r t a , a g u a n y e m o p e r d e m . C o m p o n e n d e s n o .
Q u i les i n t e n t i s e r à c o n s i d e r a t t r a i d o r a la c a u s a i a l s m o r t s p e r a la r e volució.
A p r o p ò s i t d ' a q u e t s i n t e n t s el c a m a r a d a G o r k i n d e i a el p a s s a t
d i u m e n g e a V a l è n c i a q u e n o c o n s e n t i r à n i n g ú d e B a r c e l o n a q u e e s raixíifiqui la r e v o l u c i ó i n i c i a d a . En el m a t e i x lloc el c o m p a n y A n d r e u N i n
a s s e g u r a v a c o m m e m b r e del c o n s e l l d ' E c o n o m i a d e C a t a l u n y a q u e d i n t r e b r e u s d i e s sortiria un d e c r e t c o l · l e c t i v i t z a n t t o t s els m i t j a n s d e p r o d u c c i ó i d e c a n v L A r a b é , la t a s c a és e n o r m e p e r ò i m p o s s i b l e . Els ú n i c s
q u e la p o d e n p o r t a r s ó n els o b r e r s . L e s p r o v e s e s v e u e n i e n c a r a e s t a n
e n p e u . Q u i lluita al F r o n t n o é s l ' e x è r c i t d e la R e p ú b l i c a s i n ó l e s Milícies o b r e r e s .
N o é s l'exèrcit p e r m a n e n t s i n ó l'exèrcit del p o b l e . T o t a i x ò a m b
breus dies, com a m b breus dies destruint l'església ha q u e d a t solucionat
el p r o b l e m a r e l i g i ó s i i n c a u t a n t - s e d e f i n q u e s s ' h a r e s o l t el d e la t e r r a .
En a q u e s t e s c o n d i c i o n s p o d e m a s s e g u r a r q u e la n o s t r a m i s s i ó é s
d ' u n a r e s p o n s a b i l i t a t tal q u e dificiment p o d r à é s s e r s u p e r a d a . M i r e m sin ó el q u e p o d e n d i r - n o s els s o l d a t s d e la r e v o l u c i ó q u a n r e t o r n i n si n o
t r o b e n p r e p a r a t el c a m p p e r al q u a l lluiten.
F e r m s , d o n c s , al front i ferms a la r e r a g u a r d a .
A l e r t a a m b els p r o v o c a d o r s .
A l e r t a a m b la b u r o c r à c i a .
A l e r t a a m b qui es filtra e n t r e
T o t p e r la R e v o l u c i ó .
nosaltres.
Tc escribo esta p a r a saber alguna
cosa del Partido y de la nueva organización de Sitges y también del resultado de la Asamblea Popular. Por
mi parte te digo que hace falta luchar
con todo valor en t o d o s los campos.
De los que estamos aquí ni uno está
dispuesto a consentir que se nos escamotee la revolución. Todos, absolutamente todos, dicen luchar por una
Unión de Repúblicas Socialistas y
a c a b a r con todo aquello que directa
o indirectamente se opone al triunfo
total del proletariado.
N o s o t r o s desde que estamos en el
Frente h e m o s tenido u n a actuación
admirable. Los c o m p a ñ e r o s del P. O.
U. M. de Sitges lo demostraron en el
último combate que hemos tenido
contra los fascistas del frente de Perdigera. Aquí como siempre luchamos
en vanguardia h a s t a última hora.
Ninguno de nuestros c a m a r a d a s ha
fallado. Ni las b a l a s que silban sobre n o s o t r o s ni las b o m b a s de la
aviación enemiga han desmoralizado
a ninguno dc n o s o t r o s .
Te a s e g u r o que vamos a limpiar dc
fascistas todo el pueblo español. La
Juventud Comunista Ibérica tendrá la
satisfacción de ver como sus consign a s son aceptadas por los trabajadores, pero para esto es necesario trabajar mucho.
Trabajar p a r a fortificar todo cuanto h a c e m o s los que estamos en el
k
frente. Aquí t o d o marcha a rejatabla.I. eo
Pueblo que ocupamos pueblo que lo
t r a n s f o r m a m o s en comunista. Voso
tros los que podéis hacerlo tenéis de
impulsar esto. Tan buen trabajo ha¬
cen los que destruyen un régimen po- ^
drido como los que construyen
constrnyer el ><
nuevo. Conque a ver lo que encon- cs
c
t r a m o s a nuestra vuelta.
o
Recuerdos p a r a todos, la Sección
Femenina, la Juventud Comunista
Ibérica, y p a r a todo el Partido.
0)
TJ
Nuestra dirección es :
'O
Leciñena (Zaragoza)
Col. Pancho Villa, 1.^ Bandera 2° Grp.
Salud y P. O. U. M.
Por t o d o s los c a m a r a d a s ,
Emiliano Diez
27 Agosto 1936.
BALUARD D E SITGES
Donatius p e r a l e s v i c t i m e s d e l f e i x i s m e
(Fins al 31 d'Agost 1936)
Suma anterior,
Ptes. 20.556'85
Josepa S a r d à
10
Eduard Gastambide
10
Josep Cruxcnt
25
Obrers de la Casa Puighibet
Josep Puig
Màrius Ferret
Pere Fuster
Joaquim Ràfols
Abelard Trenzano
Enric Miralles
Jaume Aleacar
Enric Capdet
loan Camps
Joan Montroig
Pere Fuster (fill)
Antoni Ferret
Magdalena E s c a p a
Maria Nicolás
Carbonell
Mirabent
Pere Vidiella
Lluís Puighibet
S'5'—
S'5'—
S'5'—
S'5'—
S'2'SO
2'50
2'50
2'50
2'SO
2'50
2'50
S'25'— = 9 2 ' S 0
Joan Riach
5
Dolors Carreres
10
Antoni Selva (multa)
25
Artur Ramon
10
Serrano
15
J. Benaprés
100
Adela Salles
5
Josep Massó
50
Artigues
25
Joan Milà
5
Flia. Roig i S a n s (Portacreu) 100
Antoni Sariol i Vidal
50
August Trull
10
Antoni Huerta
10
Embarcació Climent
25
Domènec Mates i fill
50
Fulgenci Gonzalez
25
Miquel Gorgues i Maristany
15
Angel Quingles
50
Josepa Ferrer i Rosés
25
Sínia Robert (germans)
75
Agustí Soler
10
Salvador Bover i F e r r e r
5
Pau Bertran
10
Joan Oliver
Leandre C a m p a n e r o s
Societat Coral Orfeónica
Josep Maria Balase
Rafael Villardaga
Ricard Tutusaus
Barca Bep
Joan C a r p o i Dalmau
Manuel Torralbes
A. Vinyes
Josep Carbonell i Gener
G e r m a n s Ballester
M. Biosca
Magí Camps
Magí Rossell
Jaume Torrents
Jaume Torrents (fill)
C a m b r e r s de la Piscina
Vídua Ferret
Joan Ferret i Planes
Antoni Ferret
Isidre Panyella
25
2
100
100
5
50
35
50
5
10
10
50
15
10
5
25
15
SS'IS
25
25
15
25
J. Alvarez
Joan Selva
Servei Taxi a Castelldefels
Pepeta Mirabent i Llopis
Bar Euzkadi
Gaietà Almirall i Compte
Josep P a r e r a
F r a n c e s c Puig
Josep Panyella
Avi Mirabent
]. Selva
Josep Selva i Junyent
Un altre
Joan Olivella
Anton Carbonell
Josep Vidal
Joan Marcet
Salvador Garrofer
Torrens
Esteve Moies
Antoni de la G á n d a r a
Fermí Martínez
G. L. L.
M. L. L.
Andreu Toboso
Vídua dc Magí P a s q u a l
H o r e s de treball per al C o m e r ç en
general : 40 h o r e s .
Ram de l'alimentació:
De dilluns a divendres de 7 a 11
matí i de 6 a 8 t a r d a .
Dissabtes de 7 a Î2'30 matí i de
4 a 8'30 vespre.
Noia: S'exeptua les Ileteries i flequeries per n o ésser incumbencia d'aquesta delegació.
Confiters :
Tots els dics de 8 a 1 del matí i de
5 a 8 tarda, a exepció de dimarts que
serà per ells festa.
Demés r a m s en general :
De 9 a u n a del matL Dc 5 a 8 del
vespre. Dissabtes de 8'30 a 1 matí, i
d c 5 a 8 vespre.
Aquest h o r a r i h a començat a regir
el dia 1 de setembre.
Ban
Del partit de futbol
a benefici de les víctimes
C. L
Delegació de Sitges
i d e contribució a ia lluita
Llista t e r c e r a
C. À. D.
414-45
50
25
5
5
25
50
15
15
25
5
25
25
5
5
10
10
10
10
7
50
10
10
25
15
25
25
TOTAL, pessetes 22.947'95
E i C o m i t è L o c a l d e Milícies
Antifeixistes d e la Vila
FA AVINENT : Q u e tots els individus subjectes al servei militar i que
pertanyin als reemplaces dc 1934 i
1935 venen obligats a p o s a r - s e a la
disposició d'aquest Comitè dintre del
termini màxim de tres dies a comptar
des del dia d'avui, mitjançant l'eslricte compliment de les n o r m e s de seguida e x p r e s a d e s :
l.er — Tots aquells els q u a l s es
p r e s e n t a r a n personalment al d a v a n t
del Comitè de Milícies (Mercedàries),
proveïts del document que acrediti la
seva situació militar actual, per a r e bre'n les instruccions pertinents.
Segon.—Els familiars dels minyons
residents fora de Sitges a c u d i r a n així.mateix al davant del Comitè per a s sabentar-li el poble i c a r r e r i número
on resideixin.
Tercer, — Tant els individus cridats
com els familiars interessats, s e r a n
s a n c i o n a t s amb tot rigor cas que ometin el compliment de les dues n o r m e s
anteriors.
Sitges, als 28 dies d'agost 1936.
CS
X
I
cs
c
i—
cs
m
d)
•o
-o
cs
4—
BALUARD D E SITGES
Decret
D e l C o m i t é L o c a l d e Llum i F o r ç a h e m r e b u t
p e r a la s e v a p u b l i c a c i ó , la s e g ü e n t n o t a :
AL COMITE
ANTIFEIXISTA
DE
SITGES
Aquest Comité Central de control obrer de les
empreses de Llum i Força, es dirigeix
al Comité Antifeixista
d'aquesta,
per a qué es serveixi autoritzar
i
donar facilitats
per al normal
desenrotllament
dels
obrers i empleats de Sitges i especialment
en lo que
es refereix a lectures i cobros, ja que d'aquesta
viuen
centenars
d'obrers que es veurien fallats del niés necessari.
Essent confús el Decret del Govern de la República referent a la bonificació
de Idlovats
durant
els
mesos de Juliol i Agost, s'iian donat ordres per a què
r fnctiioació
es verifiqui com tots els me.sos i que les
''.nificacions
que tinguin de fer-se seran fetes
efeetir.,- en els mesos .uiccesius, tant aviat com el
Butlletí
'^ílcial o la Gaseta de Madrid tingui
dictada
l'orde,
nació 0 aclaraeió
de l'esmentat
Decret.
En benefici dels productors
i consumidors
d'energia elèctrica i a fl d'establir
una ordenació
més
justa i equitativa,
aquest Comitè
treballa
.sens descans i vos agrahirà
totes quantes
facilitats
i ajuda
ens presten i. en les circumstàncies
actuals la millor
(l'elles és no ocasionar
confiicles
aisláis
que consii-r
meixen les nostres energies
estèrilment.
Barcelona,
31 d'Agost de 1936.
Pel Comitè Central de Control
Obrer
de Llum i Força,
S, Q.J. C. —Societat General Tècnics de Catalunya.
!J. G. T. —Unió General de Treballadors.
C. N . T, —Confederació Nacional del Treball.
r e b a i x a n t e l p r e u d e l'Electricitat
U n a de les imposicions q u e venen imposades pel
nou estat de coses i que cal atendre a m b tota urgència és
la de limitar els beneficis de les g r a n s empreses o companyies que de temps venien monopolitzant els serveis públic i d'utilitat social, millorar, en conseqüència, les condicions de vida de tots els ciutadans, a l'obtenció de la
qual finalitat dedica el Govern les seves màximes
atencions.
Per tant, d'acord amb el Consell d'Economia de
Catalunya, a proposta dcl conseller d'Economia i Serveis
Públics i d'acord amb el Consell Executiu,
Decreto :
Primer.—Queden suprimits cls dipòsits que cn concepte de fiança exigien les companyies subministradores
d'aigua, g a s i electricitat. Aquestes fiances h a u r a n d'ésser
saldades per consum, i fins i tant n o s'hagi extingit cl seu
import, les companyies n o p r e s e n t a r a n n o u s rebuts a
llurs a b o n a t s .
Segon.—A partir del dia d'avui queden automàticament rebaixats els preus de subministrament d'electricitat
en un vint p e r cçnt pel que fa referència a l s serveis de caràcter particular o domèstic i sempre que el preu del quilovat sigui superior a 0'50 pessetes.
Tercer.—Cap companyia d'electricitat no podrà cob r a r cap quantitat en concepte de lloguer dels comptadors
o aparells m e s u r a d o r s instal·lats als domicilis dels abon a t s respectius. N o obstant, els comptadors continuaran
essent propietat de la Companyia, la qual podrà exigir
l'adequada indemniízació q u a n s'avariessin per causes
estranyes al servei.
Quart.—En e n d a v a n t les companyies subministradores d'electricitat d o n a r a n el curs més ràpid a les peticions de n o u s a b o n a t s , sense qne puguin exi¿ir-los condicions que vulnerin el que pel present decret es disposa,
Barcelona, 1 de setembre del 1936.
Lluís Companys.—El Conseller d'Economia i Serveis Públics, Josep Terradelles.
.Caixa de Pensions
per d la Vellesa i d'Estalvi
En el noslre número passat inserírem una noia
en la qual fèiem constar l'important
donatiu
efectuat
per la susdita institució,
el qual ultra la .seva
aportació mitjançant
l'Hospital
de Sang establert a
l'Institut
Clínic de Montjuïc,
liavia conlribu'it a la
subscripció
oberta a faaor de les víclimes de la sublevado
feixista amb vint-i-cinc
mil pessetes,
avui ens plau
publicar que de la mateixa
institució,
secció
d'Assegurances Socials, s'ha acordat fer una altra aportació
per
la finalitat
ja coneguda,
amb vint-i-cinc
mil pesióles més.
Les cinquanta
mil pessetes han estat ja lliurades al Camilè Central de les Milícies
Antifeixistes.
Delegació del Treball
0)
•a
Bnformació d e l s S i n d i c a t s ^
X
PALETES
cs
c
A q u e s t S i n d i c a t , s e g o n s a c o r d p r e s , e n el quaíí§
lal^
e s d e c i d í a n a r a la f o r m a c i ó d ' u n a C o o p e r a t i v a
T r e b a l l , e s r e u n í e n A s s e m b l e a — p a t r o n s i obrers—.^
•a
p e r t a l d ' a p r o v a r u n s r e g l a m e n t s q u e h a v i e n estat re-í
e.^
cs
d a c t a t s p e r la p o n è n c i a n o m e n a d a .
'4
T a m b é e s p r o c e d í a l a c o n s t i t u c i ó d e la Junta^^
Directiva, q u e recaigué en els següents c o m p a n y s j j ^
President, Manuel Corella.--Secretari, Josep S a s t r e . ^ ^
BALUARD
Tresorer, Antoni P a s c u a L — V o c a l s , J o s e p R a v e n t ó s i
Anton MontserraL—Suplents, Antoni Pres, Joan Carbonell i Fulgenci González.
F o u n o m e n a t encarregat-general d e les o b r e s
el c o m p a n y Gaspar Virella.
En la m a t e i x a reunió s'acordà també, per m a joria de v o t s , ingressar a la U. G. T.
PINTORS
A q u e s t a SocietaL tant patrons c o m obrers, tingué reunió de l'oïici per parlar dels r e g l a m e n t s de la
Cooperativa que la p o n è n c i a n o m e n a d a h a v i a redactaL els quals foren aprovats.
SABATERS
A q u e s t a s e t m a n a els obrers de la Cooperativa,
així com t a m b é els especialitzats de la Casa B e n a z e L
Secció Foment
i O b r e s Públiques
Deus « A d e l a » . — E s t a n ja g a i r e b é
enllestides les g e s t i o n s que a q u e s ta Delegació ha portat a terme per
al millorament e n el subministrament d'aigua als habitants d'aquesta vila, per tant ja pot donar-se
com a segur que dintre de p o c s
dies començaran els treballs per
aquesta millora.
DE
SITGES
h a n c a m e n ç a t a treballar e n la construcció d e s a b a t e s
per a milicians.
MECÀNICS I FUSTERS
D e g u t a la d e m a n d a feta pel D e p a r t a m e n t d e
Guerra per tal de que la fàbrica d'autos d e S i t g e s
construeixi l e s c a m i o n e t e s d e la Creu Roja q u e h a n
d e prestar servei al fronL a q u e s t a D e l e g a c i ó d e l Treball reuní e l s m e c à n i c s i fusters parats per tal de que
fessin la d e s i g n a c i ó d e l s c o m p a n y s q u e t e n i e n m o m e n t à n i a m e n t d'ocupar-se e n la construcció d'una
c a m i o n e t a de mostra. U n a v e g a d a fetes les indicac i o n s e n el D e p a r t a m e n t d e la Guerra, e s procedirà a
la fabricació, a b a s e de torns, de l e s d e m a n d e s que
f a c i a q u e s t Departament.
N o cal dir q u e a q u e s t a fàbrica serà
en comú.
s'està efectuant una revissió de l e s
c a s e s que n o reuneixin l e s condic i o n s n e c e s s à r i e s per viure; per
tant p r e g u e m a tots els c o m p a n y s
que tinguin d'efectuar millores i
sempre que a q u e s t e s siguin n e c e s sàries e s serveixin donar avís a
aquesta Delegació.
Contingut d e l c a m i ó
matrícula 6 5 . 9 6 7 , destinat ai front
d' Osera
Contingut de la caixa N.° 1 :
Campanes d e I'ex-església par-
roquial. — D e g u t a les necessitats
de guerra i per ordre del Comitè
Central de l e s Milícies Antifeixistes
va a procedir-se s e g u i d a m e n t al
desmuntatge de l e s c a m p a n e s de
I'ex-església parroquial, l e s quals
seran aprofitades per a la construcció de municions.
També per al m a t e i x fi serà retirada la reixa de ferro del carrer de
Port Alegre (antics Maristes). En
el lloc on hi ha e m p l a ç a d a la reixa
es procedirà a la urbanització de
la placeta resultant, els treballs de
la qual ja els té e n estudi l'Arquitecte Municipal, c o m p a n y Martino.
Revissió d e cases. — Pels e l e ments afectes a a q u e s t a D e l e g a c i ó ,
explotada
18 Brotxes; 87 Pastilles s a b ó ; 7 Paquets de p o l v o r s d'afeitar;24 b a r r e t e s
de s a b ó d'afeitar; 33 tubs de pasta
per a afeitar; 3 p a q u e t s polvors talc!
12 carpetes de paper de cartes; 9 Paquets de t a b a c dc 0'70; 4 paquets de
t a b a c o de 0'85; 1 paquet de p a p e r de
fumar; 68 paquets de fulles d'afeitar;
25 m à q u m e s d'afeitar; 1 m à q u i n a d ' a filar fulles; 23 respaliets per a dents;
3 pedres de desinfectar; 25 pintes;
19 tovalloles; 12 flascons d'aigua dc
Colonia; 61 dotzenes de m o c a d o r s de
butxaca; 7 m o c a d o r s de b u t x a c a .
Contingut de la caixa N,° 2 :
13 i 1^3 dotzenes d'espardenyes; 9
parells de sabates; 23 dotzenes de
mitjons;
Contingut cn la caixa N.° 4 :
25 dotzenes i mitja dc mitjons; 4
dotzenes de camises.
Contingut de la caixa N.° 5 :
3 m a n t e s ; 14 dotzenes de camises;
18 dotzenes de calçotcs; 25 dotzenes
de s a m a r r e t e s .
Contingut de la caixa N . ° 6 :
1 m a n t a ; 6 dotzenes de semarretes;
9 dotzenes de sueters; 13 dotzenes
armilles; 1 mono; 1 moxilla; 6 bufandes; 19 capells; 8 cinturons.
A més: 4 caixes contenint cantimplores; 1 dotzena d e caixes de 12 a m polles cada una, 7 garrafes de 16 litres i 1 de 8 litres de malvasia.
El poble ha ascendit
a general
a Francesc Galan
X
Els milicians
que lluiten
de Somosierra,
cials
d'acord
i classes,
després
en una assemblea
da
fa uns dies,
unanimitat,
Galan
el faixi
front
ofi-
de
deliberar
general
celebra-
han
imposar
de
al
amb
acordat
a
per
Francesc
general.
Contingut de la caixa N . ° 3 :
410 tovalloles.
CS
.. Fuig í Mestre, Imp, - S. Kosstnuol, 6 - Snuut
I
cs
c
i—
cs
m
d)
•o
-o
cs
BALUARD D E SITGES
TORMOS
R E C A D E R J e s ú s , 47-TeL 1 3 X
Anton ! Bielsa
D O S VIATGES
DIARIS
SÏTGES-BARCELONA
Dos viatges
diaris
E s î-eben encàrrecs a Barcelona
Centre de Recaders, Petxina 4
i Claris, 66, Tel. 70456
A S i t g e s ; Carrer Angel Vidal, 1.
Telèf. 22
Rapidesa i economia
en
els encàrrecs.
A BARCELONA:
msssna s
Boqueria, 32 — BARCELONA '
T A L L E R S
Gran assortit de Camisas, Corbates,
Mocadors
Transports - Aragó, 273. - Tel. 81899
Petxina, 6. — Telèfon 17622
Princesa, 11 (La Internacional)
i altres articles del r a m .
Montais a l'altura dels principals de îa capital i dirigits per
personal competent.
ESTACIÓ D'ENGRASSE
A PRESS!Ó
Carretera de Barcelona, dav a n t d e r E s í a c i ó = T e l è í o n 80
Creació de la confiteria LA ESTRELLA
SITGES
A q u e s t d e l i c i ó s poslre,
que és elogiat per
t o t h o m qui el p r o v a , e s v e n e n c a p s e s d'una
a c u r a d a i t í p i c a p r e s e n t a c i ó al p r e u d e
5 p e s s e t e s la c a p s a g r a n
3
»
\
>
petita.
U n a c a p s a d ' E s c u m e s és, per si sola, un
obsequi de b o n record de Sitges.
U n a c a p s a d ' E s c u m e s i u n a a m p o l l a d e Malvasia és u n obsequi complerL
RECADER
SÎTGES- BARCELONA
DOS VIATGES DÎARIS
A B A R C E L O N A : Aragó, 271 Centre de Recaders, Tel. 77208 i Arolas, 3
A SITGES : Jesús 8 bis. Telèfon 78
Propagueu
a q u e s t e s E s c u m e s d e la Platja d'Or
cs
""
•HOSPMORRENALJ
"' !
3
]
l)
Los sres. Jlféc//cos/o „
^
recefan en/¿¡s/res/ornras:
'mmm?.-ELIXIR- INYLCT/l&LLr
3