GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ

Obres de Gabriel García Márquez a la Pare Miquel
El Amor en los tiempos del cólera
La Aventura de Miguel Littín clandestino en Chile
Cien años de soledad
Cómo se cuenta un cuento
El Coronel no tiene quien le escriba
Crónica de una muerte anunciada
Cuentos
Del amor y otros demonios
Doce cuentos peregrinos
Los Funerales de la Mamá Grande
El General en su laberinto
Memorias de mis putas tristes
Noticia de un secuestro
Relato de un naúfrago que estuvo diez días a la deriva en
una balsa sin comer ni beber...
Vivir para contarla
N Gar
9(83) Gar
N Gar
80.8 Gar
N Gar
N Gar
I*** Gar
N Gar
N Gar
N Gar
N Gar
N Gar
N Gar
Les guies del
Club
de lectura
N Gar
N Gar
Recursos electrònics
http://cvc.cervantes.es/actcult/garcia_marquez/
https://www.laislalibros.com/libros/LA-INCREIBLE-Y-TRISTE-HISTORIA...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_García_Márquez
Comentarem La Increíble y triste historia de la cándida
Eréndira y de su abuela desalmada de Gabriel García
Márquez el dijous 18 de desembre de 2008, a les 19:45
h.
Coordina i modera M. Àngels Fernández (933 719 119)
GABRIEL
GARCÍA MÁRQUEZ
Gabriel García Márquez
Va néixer el 6 de març de 1928 a Aracataca, un poble de la costa
atlàntica colombiana.
Gabo, com se’l coneix afectuosament, va ser criat pels seus avis
materns fins que va morir el seu avi, la figura més important de la
seva vida. Després de traslladar-se amb els seus pares a Barranquilla
i més tard a Bogotà amb la intenció d’estudiar Dret i Ciències
Polítiques, carrera de la qual va desertar, va decidir establir-se a
Cartagena d’Índies i va començar a treballar com a periodista. A finals
de 1949, de nou a Barranquilla, treballa com a columnista i reporter
d’El Heraldo, i el 1954 retorna a Bogotà per esdevenir reporter i crític
de cinema del diari El Espectador. El 1958, després d’una estada a
Europa treballant com a periodista, decideix quedar-s’hi, malgrat viure
penalitats econòmiques, per continuar amb la seva producció literària.
Entre 1959 i 1961 s’estableix a Nova York com a corresponsal de
Prensa Latina. Tot i que la seva producció periodística és molt
intensa, García Márquez no abandona el seu treball literari.
En les dècades 1960-1970 s’exilia a Mèxic i a Espanya, a causa dels
seus enfrontaments amb el dictador Laureano Gómez i el seu
successor el general Gustavo Rojas Pinilla. Des de 1975 la seva
residència es reparteix entre Mèxic, Cartagena d’Índies, l’Havana i
París.
El 1982 va rebre el Premi Nobel de Literatura per les seves novel·les i
històries curtes, en les quals la fantasia i la realitat es combinen en un
ric món imaginatiu, reflectint la vida d’un continent i els seus
conflictes.
L’extensa bibliografia de Gabriel García Márquez fa impossible
incloure tot el que ha escrit. Els treballs millor considerats per la crítica
literària són: El Coronel no tiene quien le escriba (1961), Los
Funerales de la Mamá Grande (1962), Cien años de soledad
(1967), Relato de un náufrago (1970), Ojos de perro azul (1974),
Crónica de una muerte anunciada (1981), El Amor en los tiempos
de cólera (1985), Los Cuentos de mi abuelo el coronel (1988), Del
amor y otros demonios (1994), Noticia de un secuestro (1996),
Vivir para contarla (2002) i Memoria de mis putas tristes (2004).
La Increíble y triste historia de la cándida Eréndira y de su abuela
desalmada
Aquest llibre excepcional reuneix la novel·la curta que li
dóna el títol i sis relats més. Tots menys un pertanyen a la
etapa de plena maduresa de l’escriptor. Van ser els anys en
que Macondo, el poble fictici descrit principalment a Cien
años de soledad, li va obrir les portes del realisme màgic.
En aquesta etapa la seva frase es fa més llarga, la realitat
l’expressa mitjançant fórmules màgiques i llegendàries i els miracles
conviuen amb la vida quotidiana.
La cándida Eréndira y su abuela desalmada (1972) personifica la
innocència i la maldat, l’amor i la perversió, i el relat recorda els temps
de les gestes medievals i els cants trobadorescs, inclosos en aquest
món dens i fruitós del Carib americà. Els altres sis contes del llibre
són: Un Señor muy viejo con unas alas enormes (1968), El Mar
del tiempo perdido (1961), El Ahogado más hermoso del mundo
(1968), Muerte constante más allá del amor (1970), El Último viaje
del buque fantasma (1968) i Blacamán el buen vendedor de
milagros (1968).
Les set narracions són exploracions en el món màgic imaginat per
l’escriptor. Recrea anècdotes familiars a les que afegeix la història, els
cants populars de la seva terra, l’amor i la mort, la passió i la soledat,
l’honor i la venjança, i tot un riu de records i de coneixements amb els
que elabora la seva particular mitologia.
Qualificat com el joglar del segle XX gràcies a les seves habilitats
narratives, García Márquez és l’escriptor en llengua castellana de
més prestigi i també el més llegit. Ja en vida és un escriptor mític i la
seva obra admet tantes lectures com lectors s’aventuren en ella.