de üesarra - Revista de Girona

Anuncio
Conocí al poeta y d r a m a t u r g o Josep M / de
Sagarra en unos Juegos Florales celebrados, en
el año 1922, con g r a n s o l e m n i d a d , en Santa Coloma de Farnés, a cuya fiesta asistimos a m b o s
en c a l i d a d de p r e m i a d o s . Y o estaba en los albores de mi vocación l i t e r a r i a . El n o m b r e de Sagarra gozaba ya d e g r a n p o p u l a r i d a d . Precisamente en aquel c e r t a m e n le fue p r e m i a d o u n
canto de su f u t u r o g r a n poema «El C o m t e Arn a u » , en el cual estaba t r a b a j a n d o a la sazón.
El t í t u l o de la c o m p o s i c i ó n era «La nit i el
Comte Arnau».
Los que encontré
en el camino
De aquellos Juegos Florales q u e d ó constancia; la revista local, « L l e v o r » , p u b l i c ó los trab a j o s p r e m i a d o s en hojas susceptibles de ser
coleccionadas f o r m a n d o un v o l u m e n .
Se me a n t o j a que pocos serán los e j e m p l a res que hayan q u e d a d o , A veces me d i g o si el
e j e m p l a r q u e yo poseo sea ú n i c o , a p a r t e de lo
que se haya conservado en el a r c h i v o local.
de
üesarra
Se c o m p r e n d e r á la i m p o r t a n c i a de estos Juegos Florales si d e c i m o s que D. Ángel G u i m e r á
fue el Presidente de H o n o r del j u r a d o , que
Josep M.'' Folch i T o r r e s f u e Presidente e f e c t i v o
y que el c u l t o e i n s p i r a d o poeta gerundense M i quel de Palol fue el V i c e p r e s i d e n t e .
Se c o m p r e n d e r á todavía mas su i m p o r t a n c i a
si a ñ a d i m o s DI n o m b r e de Sagarra los n o m b r e s
de o t r o s p r e m i a d o s n o t o r i o s q u e c o n t i n u a r o n
b r i l l a n d o en el cielo de nuestra Poesía: Ramón
Blasi i Kabassa ( F l o r N a t u r a l ) , M e l c i o r F o n t ,
Joan M í n g u e z , O c t a v i S a l t o r , Joan A r ú s , J a u m e
M a u r i c i , Josep M . ' Rovira i A r t i g a s , Tomás C a r ees, Josep T h a r r a t s , A m b r o s i C a r r i o n , A l f o n s
Maseras, Joan Sallares, Eusebi Isern i D a l m a u . . .
Con n u e s t r o b i o g r a f i a d o nos v i m o s poster i o r m e n t e en otras fiestas l i t e r a r i a s , p r i n c i p a l mente, y en diversos años, en los «Jocs Floráis
de Barcelona» en los q u e , m u y j o v e n t o d a v í a ,
fue n o m b r a d o M e s t r e en Gal Saber, d o n d e g a n ó ,
en el año 192ó, el «Premi F a s t e n r a t h » y donde
a c t u ó t a m b i é n en c a l i d a d de m i e m b r o del j u r a do, p r e c i s a m e n t e en el año 1935 en que me fue
o t o r g a d a , p o r segunda vez, «La V i o l a » .
JÜSÍ^r M." DE
T a m b i é n recuerdo la lectura que d i o de su
g r a n poema « M o n t s e r r a t » , a la sazón todavía
i n é d i t o , en una m e m o r a b l e velada que tuvo lugar
en el d o m i c i l i o del i l u s t r e a r q u i t e c t o Luis Bonet,
en Barcelona, a cuya lectura yo f u i i n v i t a d o .
SEGÁRRÁ
joven,
cua-¡ido n i
l!li¿fí,
vhtmfo (•} " Prcnii
/''ÍI.H/CÍIrath" ni ¡os ".loes
Floráis
di'
Barcfhnn"
por
CAMILO
GEIS,
La ú l t i m a vez que le ví f u e en el h o m e n a j e
t r i b u t a d o al « M e s t r e en Gai Saber Mossén Ram ó n G a r r i g a i Boixader» ( L ' E r m i t á de S a m a l ú s ) ,
en el año 1 9 6 1 . El d i s c u r s o que p r o n u n c i ó Sag a r r a en el Hotel B l a n c a f o r t de La G a r r i g a , d o n de se celebró la c o m i d a del h o m e n a j e , fue una
f e r v o r o s a a f i r m a c i ó n de fe en los valores e s p i r i tuales en m e d i o de u n m u n d o cada vez más mat e r i a l i s t a . Todos los asistentes e s t u v i m o s de
acuerdo en la a d m i r a c i ó n . Lo q u e podía ser un
pbfO.
55
s i m p l e b r i n d i s de o c a s i ó n , pasó a ser u n d i s c u r s o
de altos vuelos. El poeta elevó j y de qué m a n e r a !
la anécdota a categoría. L á s t i m a que este disc u r s o no lo hubiera e s c r i t o : si bien habría perd i d o el calor de la i m p r o v i s a c i ó n , la ganancia
habría sido i m p e r e c e d e r a . En boca de un h o m b r e que tantas veces había hecho alardes de
despreocupado en su lenguaje y en sus maneras,
este d i s c u r s o habría sido un buen c o l o f ó n en ei
l i b r o de la vida del Poeta. Pienso que habría
sido un buen t e s t a m e n t o e s p i r i t u a l . Porque yo
d i r í a que f u e su ú l t i m a a c t u a c i ó n p ú b l i c a , ya
que esta fiesta t u v o lugar en a b r i l y Sagarra m u r i ó , después de large e n f e r m e d a d , en s e p t i e m b r e
del m i s m o año.
No p r e t e n d e m o s d e s c u b r i r este poeta de cál i d o a l i e n t o , conocedor c o m o pocos del i d i o m a
v i v o y centelleante, v e r s i f i c a d o r f á c i l , p e r o siemp r e r i c o de matices que sabía dar n a t u r a l i d a d a
las r i m a s más d i f í c i l e s .
/iffírp il/.'i lif Srr/(irra, ;Wn. Ronwv Garriga
(L'Er'iiifd ilr Síivnil/in)
y c) Dr. ArruffO- ni el -patio del
Hahu'orii)
Itlacíiforb,
(fe La Garrifja,
el día del
Homcvajc
tiiliuU/ih
a Mn. Garriya
en JíJffj
José M / de Sagarra es uno de nuestros poetas m o d e r n o s que más se ha acercado al p u e b l o .
Del alma del p u e b l o ha a r r a n c a d o sus grandes
poemas c o m o «El C o m t e A r n a u » y « M o n t s e r r a t » .
Del p u e b l o ha sacado la temática y el lenguafe,
y al p u e b l o se los ha d e v u e l t o e n n o b l e c i d o s , Por
esto el p u e b l o s i n t i ó un gran vacío, a su m u e r t e .
Ya d i j o M a n u e l Ibáñez Escofet en las páginas de
«El C o r r e o C a t a l á n » , en un a r t í c u l o n e c r o l ó g i c o :
«Las glorias de l a b o r a t o r i o o de m i n o r í a s no
han t e n i d o el c á l i d o m o r i r del g r a n e s c r i t o r barcelonés, rodeado de la ansiedad y el d o l o r generales, p o r q u e de Sagarra no sólo se había o í d o
h a b l a r , sino que todos habían escuchado o le'do
sus versos; había e n t r e g a d o poesía al p u e b l o ,
alguna de c a l i d a d a l t í s i m a , i n s u p e r a b l e . Sagarra
estuvo presente en C a t a l u ñ a , d u r a n t e m u c h o s
años, con su poesía, y, j u n t o a sus grandes poemas, a sus traducciones vivas e impecables de
Dante y Shakespeare, escribía t a m b i é n un soneto. , . » .
A m ó y c a n t ó d i c h o p u e b l o m a r i n e r o con una
magnífica c o m p o s i c i ó n , que r e p r o d u c i m o s .
EL PORT DE LA SELVA
Des del llagut es veu el poblé f r a n c ,
ara que el ¡>ol hi bat de c a r a ;
es veu el poblé t o t p i n t a t de blanc,
ara que el sol no el d e s e m p a r a .
I d a r r e r a el p u j o l , fet de graons,
vestit de vinya retallada i neta,
el p o b l é , ran de b i a u , la vinya al f o n s ,
i al cel un xicle d ' o r e n e t a .
Des del llagut es veu tot p e t i t e t :
els m a r i n e r s son c o m un cap d'agulla;
la campana sospira m o l t baixet,
i cada cep sembla una fulla.
Evocando las cenas de los «Jocs Floráis de
B a r c e l o n a » , en las que los asistentes eran reclamados para que leyeran alguna de sus c o m p o s i ciones, escribía O c t a v i Saltor, t a m b i é n a raíz de
su m u e r t e en «El c o r r e o C a t a l á n » : «Los asistentes no se cansaban de o i r l e ni de r e c l a m a r l e nuevas manifestaciones de su n u m e n p r o d i g i o s o . »
Poblé e s t i r a t a vora el m a r ,
o h , delicada ratlla fina
que te la menges a m b un sol esguard
i et cap sencera d i n t r e de ta n i n a !
Blanc fistonet d a m u n t del bIau m a r í ,
e r m o r t e i n t la gresca i la baralla,
et sentó mes del cor, vist des d'ací,
des del llagut que baila.
Este g r a n barcelonés — había n a c i d o en la
C i u d a d Condal en 1894 y m u r i ó en la m i s m a ciudad en 1 9 6 1 - - a m ó y c a n t ó las tierras g e r u n denses.
Et veig a t u , i pensó en tu només,
el bIau i el blanc m'han e s b o r r a t les penes,
des ÓQ\ llagut encar t ' e s t i m o mes
i e m Iligues mes les venes.
Sagarra d e s c u b r i ó y c a n t ó los encantos de
nuestra Costa Brava m u c h o antes de ser i n v a d i da p o r el t u r i s m o i n t e r n a c i o n a l .
Des del llagut que té un si és d ' a t z a r ,
un si és de recanga...
Totes les coses, vistes des del m a r ,
q u i n a mena de mel i d ' e n y o r a n c a !
En El P o r l ele la Selva la gente de una cierta
edad todavía recuerda a José M." de Sagarra paseándose por allí p o r los años 1920-30.
56
De esta época d a t a n muchas c o m p o s i c i o n e s
sobre temas relacionados con el m a r ,
y cantó nuestra c i u d a d en una inspirada
composición, que reproducimos.
Josep M/'' de Sagarra ers m i e m b r o de la Real
Academia de Buenas Letras, de Barcelona; presidente de la sección f i l o l ó g i c a y presidente de
t u r n o del « I n s t i t u t d'Estudis C a t a l a n s » ; direct i v o del Ateneo barcelonés, y c o n s e j e r o de la
Sociedad de A u t o r e s de España.
Pero la relación de Sagarra con las tierras
gerundenses no se l i m i t ó a la Costa B r a v a . Conc u r r i ó a diversos certámenes celebrados tierras
a d e n t r o — r e c o r d e m o s los ya citados Juegos Florales de Santa C o l o m a de Parnés — y p r i n c i p a l mente a los tradicionales «Jocs Floráis de Girona».
Ú l t i m a m e n t e le había sido concedida la G r a n
Cruz de A l f o n s o el Sabio.
GIRONA A LA TARDOR
Per sota el p o n t camina l'aigua t r i s t a :
és l'aigua de la p l u j a de -Tots Sants.
el ce! és malva i rosa i a m e t i s t a ;
hi ha un or de fullas pels c a m i n s f o r a n s .
La Seu drec^a la páHida h a r m o n i a
de pedra Misa ver sel cel llunyá.
1 ['ángel guaita la c a p u t x a pia
de Sant Feliu una m i q u e t a enllá.
Sota les V o l t e s , la c i u t a t encesa
és e s t r i d e n t de riures i fanals,
i, cenyida de fosca, la Devesa
dre^a m i l e r s de b r a n q u e s eternals.
Fa una b o i r a que sembla un vel de fada;
sonen el c l a r i n e t i el t a m b o r í ,
i el cor, c o m una nif m o l t estrellada,
espera l'hora d ' e s t i m a r i llanguir.
!£>
67
Descargar