The Agency

Anuncio
1
HEAVEN BAEK
The Agency
Video, 2011. 16’36’’
el sistema que s’ha creat al
voltant de l’opi a Afganistan,
que produeix el 90% de l’opi
mundial.
Llovieron lágrimas sobre mi
cuerpo es el testimonio de
mujeres afganas, de la desesperación. Según los datos
The Agency és un projecte
de los artistas, sólo en el año
artístic que Heaven Baek va
desenvolupar a Seül. Va crear 2006, en la provincia afgana
una oficina composta per una de Herat, 700 mujeres se quemaron vivas. El 70% de ellas
agència de serveis privats.
murieron. Entre el 70 y el 80%
Durant aquests 5 mesos va
comptar amb una cartera de de los matrimonios afganos
clients que li varen confiar els son forzosos. El 57% se casan
antes de los 16. El 85% de las
seus secrets i els problemes
d’índole molt diversa. L’objec- mujeres son analfabetas. Opio:
tiu era conèixer gent de dife- el combustible de la guerra retrarents perfils en l’aspecte pro- ta el sistema que se ha creado
alrededor del opio en Afganisfessional, en el social o en el
polític. La gent va estar dispo- tán, que produce el 90% del
sada a tot tipus de consultes opio mundial.
per a parlar sobre la seva vida
Fukushima, zona d’exclusió /
privada. I com a artista, ella
zona de exclusión
hi era, per a resoldre els seus
Video, 2011. 30’02’’
problemes, com el de cercar
ànimes bessones, recuperar
uns doblers que havien estat Car i Beriáin varen viatjar
fins a la ciutat de Fukushima
sostrets, cercar vells amics
on varen enregistrar escenes
oblidats, i molts més temes.
Tot, però, pel caràcter formal els dies posteriors al tsunami
i seriós de l’agència, s’havia de que va destrossar els sistemes
d’emergència de la central
mantenir en secret.
nuclear. Durant la seva estada
varen traspassar la zona d’exThe Agency es un proyecto
clusió de 30 km sense major
artístico que Heaven Baek
desarrolló en Seul. Creó una problema i varen continuar
fins a Odaka, a la zona on
oficina compuesta por una
agencia de servicios privados. havia arribat el tsunami i que
Durante estos 5 meses contó es trobava deserta.
con una cartera de clientes
que le confiaron sus secretos Caro y Beriain viajaron hasta la ciudad de Fukushima
y problemas de índole muy
diverso. El objetivo era cono- donde grabaron escenas los
cer a gente de distintos perfi- días posteriores al tsunami
les ya fuera en lo profesional, que destrozó los sistemas
de emergencia de la central
en lo social o en lo político.
nuclear. Durante su estancia
La gente estuvo dispuesta a
pasaron la zona de exclusión
todo tipo de consultas para
hablar sobre su vida privada. de 30km sin mayor problema
y continuaron hasta Odaka,
Y como artista, ella estaba
ahí, para resolver sus proble- en la zona donde había llegamas, como el de buscar almas do el tsunami y se encontragemelas, recuperar un dinero ba desierta.
que había sido sustraído, buscar a viejos amigos olvidados,
y muchos más temas. Sin
4
embargo, debido al carácter
formal y serio de la agencia,
todo tenía que mantenerse en DIONISIO GONZÁLEZ
secreto.
Thinking Hanoi
Video, 2009. 14’08’’
2
PARSUA BARSHY
The Nylon Road
Comic, 2006
Thinking Hanoi relaciona els
més de vint llacs de la ciutat
de Hanoi amb el flux miasmàtic de les motocicletes, la
qual cosa provoca una espècie
de pandèmia social circulant
i viària que empeny la ciutat
cap a un núvol comburent i
rítmic. L’aigua és, en aquesta
narració, l’element vinculant
en la seva puresa, però en la
seva estanquitat i insalubritat
també. “El cert és que es podria definir com a ritme en la
fatalitat”, diu el mateix artista.
6
FRANCESCO JODICE
Aral_Citytellers
Dubai_Citytellers
Video documental, 2010
48’00’’- 57’00’’
La sèrie “Citytellers” explora
noves condicions socials com
les de Dubai, São Paulo i regions com el Mar d’Aral, que
travessa canvis geopolítics, la
repercussió dels quals encara
es desconeix.
Aral_Citytellers. El Mar d’Aral,
ubicat entre Kazakhstan i
Uzbekistan es considera internacionalment com un dels
desastres mediambientals més
dramàtics de la història de la
humanitat. Durant la Guerra
Freda les ciutats, els paisatges
i les comunitats devora el Mar
d’Aral eren un lloc de laboratori militar devastador; als
anys cinquanta, però, la Unió
Soviètica va desviar el curs de
dos rius que hi desemboquen
per a afavorir la collita de
cotó. Avui el Mar d’Aral té un
10% menys de la mida original.
L’illa Vozrozhdeniya, utilitzada per a la producció d’armes
químiques i bacteriològiques
s’ha convertit en un dels llocs
més contaminats del planeta.
Les comunitats que sobreviuen a les ribes desertitzades
s’han convertit en una arqueologia de la humanitat.
Dubai_Citytellers. Dos milions
de treballadors de l’Índia, Pakistan, Nepal i Bangla Desh
fan feina 12 hores diàries a
60º centígrads de temperatura per a construir la catedral
més impressionant al desert.
Els treballadors han estat
reduïts a l’esclavitud pel mateix sistema que promociona
Dubai com a experiència de
l’opulència; “Dubai, que ha
estat triada per la comunitat
internacional com un centre
estratègic per a l’economia
mundial, és també un dels
centres fundadors de les noves polítiques de l’esclavitud”.
Jodice deixa parlar els protagonistes d’aquesta història
perquè narrin per si mateixos
les condicions de vida a què
estan sotmesos, víctimes del
sistema econòmic neoliberal
que aparentment construeix
el país promès.
La serie «Citytellers» explora
nuevas condiciones sociales como Dubai, Sao Paulo
y regiones como el Mar de
Aral, que atraviesan cambios
geopolíticos, cuya repercusión, todavía se desconoce.
Aral_Citytellers. El mar de Aral
ubicado entre Kazajstán y Uzbekistán se considera internacionalmente como uno de los
Thinking Hanoi relaciona los
desastres medioambientales
más de veinte lagos de la
ciudad de Hanói con el flujo más dramáticos de la historia
miasmático de las motocicle- de la humanidad. Si durante
tas, lo que provoca una espe- la guerra fría las ciudades, paicie de pandemia social circu- sajes y comunidades junto al
mar de Aral era lugar para un
lante y vial que empuja a la
ciudad hacia una nube com- laboratorio militar devastador,
burente y rítmica. El agua es, en los años cincuenta la Unión
en esta narración, el elemento Soviética desvió el cauce de
vinculante en su pureza pero dos ríos que desembocan en
el mar de Aral para favorecer
en su estanqueidad e insalubridad también. «Lo cierto es la cosecha de algodón. Hoy el
mar de Aral tiene un 10% meque se podría definir como
Este cómic reproduce un
ritmo en la fatalidad», dice el nos del tamaño original. La isla
diálogo real que desarrolló
Vezrozhdeniya utilizada para la
mismo artista.
Parsua Barshy con ella misproducción de armas químicas
ma, una historia autobiográy bacteriológicas se ha converfica sobre la inmigración y la
tido en uno de los sitios más
situación de la mujer en la
5
contaminados del planeta. Las
sociedad iraní. Con esta obra,
comunidades que sobreviven
Barshy parece seguir los pasos
en las orillas desertizadas se
de Marjane Satrapi (PersépoXIAOLU GUO
han convertido en una arqueolis), con una historia en forma She a Chinese
logía de la humanidad.
de cómic que también habla
Video, 2009. 99’00”
Dubai_Citytellers. Dos millode su propia vida. Cuando la
nes de trabajadores de India,
escribió, Parsua era una «inEl film She a Chinese explica
Pakistán, Nepal y Bangladesh
migrante iraní más» en Suiza. la història de Mei, una noia
trabajan 12 horas diarias a
A lo largo de su vida, ha sido d’una zona rural que vol
también una joven simpatiabandonar el seu poble per a 60º centígrados de temperatura para construir la catedral
zante comunista, una madre traslladar-se a la ciutat. Sota
que debe renunciar a su hija, la seva mirada, es descobreix más impresionante en el desierto. Los trabajadores han
una estudiante de arte y una un món que li és alhora essido reducidos a la esclavitud
mujer divorciada en una sotrany i emocionant, ja que,
por el mismo sistema que
ciedad islámica.
segons explica Xiaolu, “fora
promociona Dubai como una
del poble, tot és estranger,
experiencia de la opulencia
tant a la Xina com a Occi“Dubai que ha sido escogida
dent”.
Amb
la
pel·lícula,
la
3
por la comunidad internaciocineasta va voler apropar-se
nal como un centro estratégia la generació més jove de la
Xina moderna, i parlar a tra- co para la economía mundial
SERGIO CAR
es también uno de los centros
vés d’aquesta de temes conI DAVID BERIÁIN
fundadores de las nuevas potemporanis,
de
com
afecta
als
Afganistán /
joves xinesos el món globalit- líticas de la esclavitud.
Fukushima, zona d’exclusión
Jodice deja hablar a los protazat en el qual vivim.
gonistas de esta historia para
Afganistán. Video, 2009
que narren por ellos mismos
Llovieron lágrimas sobre mi cuer- El film She, a Chinese explica
las condiciones de vida a las
la historia de Mei, una chica
po, 8’00”. Opio: el combustible
de una zona rural que quiere que están sometidos, victide la guerra, 5’20”. Afganistán:
mas del sistema económico
españoles en la ratonera, 50’00” abandonar su pueblo para
neoliberal que aparentemente
trasladarse a la ciudad. Bajo
construye el país prometido.
Llovieron lágrimas sobre mi és el su mirada, se descubre un
testimoni de dones afganeses, mundo que le es a la vez extraño y emocionante, ya que,
de la desesperació. Segons
les dades dels artistes, només según explica Xiaolu, «fuera
7
del pueblo, todo es extranjel’any 2006, a la província afro, tanto en China como en
ganesa d’Herat, 700 dones
es varen cremar vives. El 70% Occidente». Con la película,
KIM EUN-SUNG
la cineasta quiso acercarse a
d’aquestes moriren. Entre
La història de ma mare /
la generación más joven de
el 70 i el 80% dels matrimoLa historia de mi madre
la China moderna, y hablar
nis afganesos són forçosos.
Comic, 2008
a través de ella de temas conEl 57% es casen abans dels
temporáneos, de cómo afecta A partir de converses mantin16 anys. El 85% de les dones
a los jóvenes chinos el mundo gudes amb sa mare de 80 anys,
són analfabetes. Opio: el comglobalizado en el que vivimos. l’autora recrea la Corea de fa
bustible de la guerra retrata
Aquest còmic reprodueix un
diàleg real que du a terme
Parsua Barshy amb si mateixa, una història autobiogràfica sobre la immigració i la
situació de la dona a la societat iraniana. Amb aquesta
obra, Barshy sembla seguir
les passes de Marjane Satrapi
(Persepolis), amb una història
en forma de còmic que també
parla de la seva pròpia vida.
Quan la va escriure, Parsua
era una “immigrant iraniana
més” a Suïssa. Al llarg de la
seva vida, ha estat també una
jove simpatitzant comunista;
una mare que ha de renunciar
a la seva filla, una estudiant
d’art i una dona divorciada en
una societat islàmica.
més de 50 anys, abans de la
divisió entre la Corea del Nord
i la Corea del Sud. Un valuós
testimoni oral que mostra
com la vida d’una dona senzilla, d’un poble tranquil, no
pot mantenir-se al marge del
potent moviment de la història, a través de l’imperialisme
japonès, la guerra de Corea, la
dictadura militar i les reformes capitalistes.
A partir de conversaciones
mantenidas con su madre
de 80 años, la autora recrea
la Corea de hace más de 50
años, antes de la división entre Corea del Norte y Corea
del Sur. Un valioso testimonio oral que muestra cómo
la vida de una mujer sencilla,
de un pueblo tranquilo, no
puede mantenerse al margen
del potente movimiento de
la Historia, a través del imperialismo japonés, la guerra de
Corea, la dictadura militar y
las reformas capitalistas.
8
VALERIANO LÓPEZ
Orient Express
Video, 2010. 3’20”
La tetera és una pintura en
moviment, on Orient s’evoca sense fer referència a cap
localització específica des del
nord d’Àfrica fins a l’Extrem
Orient. Es tracta d’una natura morta orientalitzant que
no defuig l’exotisme però
sols l’afirma per a confirmar
l’engany d’Occident i del
procés globalitzador contra
la resistència de les identitats
antany sotmeses.
La tetera es una pintura en
movimiento, donde Oriente
se evoca sin hacer referencia a
ninguna localización específica desde el Norte de África
hasta el Extremo Oriente.
Se trata de una naturaleza
muerta orientalizante que no
rehúye el exotismo pero solo
lo afirma para confirmar el
engaño de Occidente y del
proceso globalizador contra
la resistencia de las identidades antaño sometidas.
9
LAIA MANONELLES
Arte experimental en China
(Chinese stories)
video documental, 2009.
Lin Tianmao, 17’. Cui Xiuwen,
16’. Yin Xiuzhen, 11’
Diàleg amb tres artistes xineses, la feina de les quals s’emmarca a la ciutat, sigui des del
punt de vista de les transformacions que pateix el seu país
o des de la visió més humana,
de com la ciutat canvia també
la societat i viceversa. Les artistes són Lin Tianmiao, que
reflexiona sobre la transformació del cos femení i alhora
denuncia les polítiques urbanístiques que destrueixen els
barris tradicionals (hutongs)
per a alçar-hi nous edificis;
Cui Xiuwen, que recorre a la
fotografia, el vídeo i la performance per a parlar de la violència física i psíquica a què
estan exposades encara bona
part de les dones i, finalment,
Yin Xiuzhen, que denuncia
les conseqüències de la ràpida
transformació política, econòmica i social que ha tingut
lloc al seu país.
Diálogo con tres artistas chinas
cuyo trabajo se enmarca en la
ciudad, sea desde el punto de
vista de las transformaciones
que está sufriendo su país o
desde la visión más humana,
de cómo la ciudad cambia
también a la sociedad y viceversa. Las artistas son Lin
Tianmiao, que reflexiona sobre
la transformación del cuerpo
femenino y a la vez denuncia
las políticas urbanísticas que
destruyen los barrios tradicionales (hutongs) para alzar nuevos edificios; Cui Xiuwen, que
recurre a la fotografía, el vídeo
y la performance para hablar
de la violencia física y psíquica
a la que están expuestas aún
buena parte de las mujeres y,
finalmente, Yin Xiuzhen, que
denuncia las consecuencias de
la rápida transformación política, económica y social que ha
tenido lugar en su país.
10
JAVIER MARTÍN
DOMÍNGUEZ
Cartas de Tokio
Cartes i objectes /
Cartas y objetos, 1985-2005
Javier Martín Domínguez presenta la correspondència man-
tinguda amb un amic japonès
després de la seva llarga estada
a Tòquio com a corresponsal
de La Vanguardia. Les cartes
objecte enviades des del Japó
són representatives d’un intercanvi cultural i d’una comunicació entre subjectes de diferent origen, que comparteixen
destins i registren vivències
en un lloc i d’un lloc alhora,
i mostren les empaties i les
afinitats existents entre mons
pràcticament antagònics que
es posen en contacte i que es
contaminen mútuament.
13
MARJANE SATRAPI
I VINCENT PARONNAUD
Persepolis
Video, 2007
Persepolis és una pel·lícula
francesa d’animació basada
en la novel·la gràfica homònima, la història autobiogràfica de la iraniana Marjane
Satrapi, la història de la seva
infantesa en un règim fundamentalista islàmic que la
Javier Martín Domínguez pre- durà a abandonar el seu país.
senta la correspondencia man- El film, dirigit per Vincent
tenida con un amigo japonés Paronnaud, va aconseguir el
tras su larga estancia en Tokio Premi del Jurat en el Festival
como corresponsal de La Van- de Cannes de 2007 i el Premi
guardia. Las cartas objeto enEspecial del Jurat al Festival
viadas desde Japón son repre- Internacional de Cinema Cisentativas de un intercambio
nemanila. També va ser seleccultural y de una comunicacionada per a ser la pel·lícula
ción entre sujetos de diferente inaugural del Festival de Ciorigen, que comparten destinema de Valladolid.
nos y registran vivencias en un
lugar y de un lugar al mismo
Persépolis es una película frantiempo, mostrando las emcesa de animación basada en
patías y afinidades existentes
la novela gráfica homónima,
entre mundos prácticamente la historia auto-biográfica
antagónicos que se ponen en
de la iraní Marjane Satrapi,
contacto y que se contaminan al historia de su infancia en
mutuamente.
un régimen fundamentalista
islámico que la llevaría a abandonar su país. El film, dirigido
por Vincent Paronnaud, con11
siguió el Premio del jurado en
el Festival de Cannes de 2007 y
el Premio Especial del Jurado
PILAR REQUENA
en el Festival Internacional de
Más allá del burka
Cine Cinemanila. También fue
Video documental, 2011.
seleccionada para ser la pelí45’00’’
cula inaugural del festival de
El 2006, Pilar Requena va anar cine de Valladolid.
a l’Afganistan com a reportera del programa En Portada
(TVE) a fer-hi un reportatge
14
sobre la situació general a
l’Afganistan. Hi va conèixer
una nina, Farima, la maduresa JIN SHI
i la història de la qual varen
Small Business:
commoure la periodista. Tres Fishing & Make a living
anys després, va tornar a l’Af- Instal·lació / Instalación,
ganistan de forma privada i
2009
aviat va sorgir la idea de fer un
altre reportatge sobre aquest
En un cub de 280 x 120 x 98
país, vist des de la situació de cm, l’artista reconstrueix
les dones. Hi va cercar Fariun comerç on es ven de tot
ma, amb la qual comença el
i serveix també d’habitatge.
reportatge. “Totes les dones
Contrasta dramàticament
que apareixen en aquest docu- amb els nous models d’arquimental demostren un coratge tectura contemporània on es
a prova de bombes i de la
demostra la força i el poder
barbàrie. Són un exemple de
de les noves ciutats xineses.
vida, encara que la seva vida és Jin Shi assumeix el seu combastant més que dura. De fet, promís amb un sector de la
les dones a l’Afganistan són
societat víctima de l’exclusió i
les que més han sofert al món de la marginació. L’habitacle
i encara sofreixen. El que con- té forma de capsa per a petits
ten al reportatge i les fredes
paradisos precaris, els habidades de la seva situació posen tants dels quals són de diels cabells drets”.
versa procedència, portadors
d’una utopia que mai arriba a
En 2006, Pilar Requena fue
realitzar-se totalment. Fishing,
a Afganistán como reportera d’altra banda, és de la seva
del programa En Portada
sèrie de tricicles (aquest, amb
(TVE) a realizar un reportaje una banyera com a remolc),
sobre la situación general en un vehicle molt popular en
Afganistán. Allí conoció a
perill d’extinció, que durant
una niña, Farima, cuya mamolt temps han estat un mitdurez e historia conmovió
jà de transport i locomoció
a la periodista. Tres años
predominant a la Xina.
después, volvió a Afganistán
de forma privada y pronto
En un cubo de 280 x 120 x
surgió la idea de hacer otro
98 cm., el artista reconstruye
reportaje sobre este país,
un comercio donde se vende
visto desde la situación de
de todo y hace las veces de
las mujeres. Buscó a Farima, vivienda. Contrasta dramácon la que empieza el reporticamente con los nuevos
taje. «Todas las mujeres que
modelos de arquitectura
aparecen en este documental contemporánea donde se dedemuestran un coraje a prue- muestra la fuerza y el poder
ba de bombas y de la barbade las nuevas ciudades chinas.
rie. Son un ejemplo de vida,
Jin Shi asume su compromiso
aunque su vida es bastante
con un sector de la sociedad
más que dura. De hecho, las víctima de la exclusión y de
mujeres en Afganistán son
la marginación. El habitáculas que más han sufrido en el lo tiene forma de caja para
mundo y todavía sufren. Lo
pequeños paraísos precarios,
que cuentan en el reportaje y cuyos habitantes son de dilos fríos datos de su situación versa procedencia, portadores
ponen los pelos de punta.»
de una utopía que nunca alcanza a realizarse en su totalidad. Fishing, por otra parte,
es uno de su serie de triciclos
12
(éste, con una bañera como
remolque), un vehículo muy
popular en peligro de extinBYAMBA SAKHYA
ción, que durante mucho
Passion
tiempo han sido un medio de
Video documental, 2008.
transporte y locomoción pre83’00”
dominante en China.
La història del cinema mongol és el tema d’aquest documental. Byamba ens du a
15
un viatge per carretera, amb
espectaculars fotogrames,
seguint Binder Jigjid, fill del
KEG DE SOUZA
llegendari director mongol
I ZANNY BEGG
Jigjid Dejid, mentre du les
Cities Without Maps /
seves cintes de poble en poKota Tampa Peta
ble. Passion va guanyar el gran Video, 2009. 21’34”
premi a la secció Asian Vision
Competition al Taiwan Inter- Es tracta d’un projecte per a
national Documentary Festi- crear els mapes de llocs que
val el 2010.
ignoren encara la seva utilitat,
com els kampungs indonesis,
La historia del cine mongol,
Ratmakan i Jagalan, devora el
es el tema de este documental. riu Code. Tal com expliquen
Byamba nos lleva en un viaje
els mateixos artistes, aquest
por carretera, con espectaprojecte consisteix a elaboculares fotogramas, siguienrar el mapa o els mapes de
do a Binder Jigjid, hijo del
comunitats excloses, en col·
legendario director mongol
laboració amb algun dels seus
Jigjid Dejid, mientras lleva sus membres, tenint en compte
cintas de pueblo en pueblo.
els aspectes físics i socials. Un
“Passion” ganó el gran premio mapa no és només un objecte
en la sección Asian Vision
bidimensional, sinó una repreCompetition en el Taiwan
sentació molt més complexa
International Documentary
de les diverses connexions que
Festival en 2010.
formen un determinat lloc.
Se trata de un proyecto para
crear los mapas de lugares
que ignoran todavía su utilidad, como los kampungs indonesios, Ratmakan y Jagalan,
junto al Río Code. Tal como
explican los propios artistas,
este proyecto consiste en
elaborar el mapa o los mapas
de comunidades excluidas, en
colaboración con alguno de
sus miembros, teniendo en
cuenta los aspectos físicos y
sociales. Un mapa no es sólo
un objeto bidimensional, sino
una representación mucho
más compleja de las diversas
conexiones que conforman
un determinado lugar».
16
PILAR TALAVERA
Yagón Mon Amour
Video, 2010. 3’25’’
Yangón Mon Amour es configura com un relat de doble
lectura. La primera lectura es
basa en el diàleg amb què comença la pel·lícula Hiroshima
Mon Amour, d’Alain Resnais.
Apropiant-se de l’estructura
del text, Talavera en canvia les
frases de manera que el relat
s’adequa al que l’artista va
veure quan va ser a Yangon, i
canvia també la resposta del
personatge masculí, que constantment repeteix “Tu mai
vares ser a Hiroshima”, per
“Tu mai vares ser a Yangon”.
El text reescrit, com l’original,
és polític i conflictiu de manera poètica.
trágico suceso, desaparecieron 20.000 personas. Hubo
370.000 heridos y murieron
70.000 personas. El desastre
se cobró estas pérdidas humanas y el coste se valoró en 845
mil millones de yuanes. Esta historia es mi experiencia en
el terremoto 2008 de SiChuan
como un voluntario”.
19
DIANE ZILLMER
Shong Shan
Video documental, 2011.
11’00’’
Song Shan és una de les
cinc muntanyes sagrades
de Xina, famosa pels temples budistes i taoistes de la
zona. La fotògrafa alemanya
Diáne Zillmer ha viscut un
mes en un temple budista i
ha creat un retrat íntim sobre els monjos shaolin.
Song Shan es una de las cinco
montañas sagradas de China,
famosa por los templos budistas y taoístas de la zona. La
fotógrafa alemana Diáne Zillmer ha vivido un mes en un
templo budista y ha creado
un retrato íntimo sobre los
monjes shaolin.
Yangón mon amour se configura como un relato de
doble lectura. La primera
lectura se basa en el diálogo
con el que comienza la película Hiroshima mon amour de
Alain Resnais. Apropiándose
de la estructura del texto,
Talavera cambia las frases
de manera que el relato se
adecua a lo que la artista vio
cuando estuvo en Yangón,
cambiando también la respuesta del personaje masculino, que constantemente repite «Tú nunca estuviste en
Hiroshima», por «Tú nunca
estuviste en Yangón». El
texto reescrito, al igual que
el original, es político y conf lictivo de manera poética.
17
LI WEI
Sèrie de 5 fotografies /
Serie de 5 fotografías
Fotografia, 2007-2008
Títols / Títulos: Live at the high
place: 2, 5 i 6. Love meets 22 m: 1
i 2 - Li Wei
L’artista recorre a una combinació de performance, fotografia, reflex de mirall i un
cable per a crear les imatges
impactants de la realitat. Vol
usar un llenguatge visual fort
i únic per a produir il·lusions
òptiques en el públic, un reflex de les tensions de la vida
a la Xina amb el seu creixement econòmic en alça.
El artista recurre a una combinación de performance,
fotografía, reflejo de espejo y
un cable para crear las imágenes impactantes de la realidad. Quiere usar un lenguaje
visual fuerte y único para
producir ilusiones ópticas en
el público, un reflejo de las
tensiones de la vida en China
con su crecimiento económico en alza.
Casal Solleric
28.06 > 02.09
2012
18
LIAO XING
Sichuan Dizen
Video, 2011
“El 28 de maig de 2008, a les
14 hores i 28 minuts, es va
produir una gran explosió.
Estàrem alguns segons a
saber que es tractava d’un
terratrèmol de 8 graus
que tenia el seu epicentre
a Wenchuan, província de
Sichuan. En aquest tràgic
esdeveniment varen desaparèixer 20.000 persones. Hi va
haver 370.000 ferits i hi varen
morir 70.000 persones. El desastre es va cobrar aquestes
pèrdues humanes i el cost es
va valorar en 845.000 milions
de iuans. Aquesta història és
la meva experiència al terratrèmol de 2008 de Sichuan
com un voluntari.”
“El 28 de mayo de 2008, a
las 14 horas y 28 minutos, se
produjo una gran explosión.
Tardamos unos segundos en
saber que se trataba de un terremoto de 8 grados que tenía
su epicentro en Wenchuan,
provincia de Sichuan. En este
amb la col·laboració de / con la colaboración de
Aquesta exposició reuneix obres concebudes per artistes,
escriptors, cineastes i periodistes amb un discurs sobre la
ciutat multicultural i de diàspora, les difícils condicions de
vida dels seus habitants i la ràpida transformació experimentada a les dues darreres dècades a causa de l’accelarat
creixement econòmic i demogràfic. El projecte adopta la
forma d’un diàleg urbà entre Europa i Àsia l’objectiu del
qual són les noves ciutats asiàtiques. A partir del model
documental i crític introduït per Francesco Jodice a «Aral»
de la sèries «Citytellers», on l’exclusió és la causa determinant de la desintegració social, s’han agrupat (h)istòries
d’històries narrades amb diferents suports –vídeo, reportatge televisiu, cinema, documental, animació, novel·la,
fotografia i instal·lació multimèdia. Els microrelats o micronarracions resultants de pràctiques narratives híbrides
com les que mostrem describen així fragments de la vida
anònima de grans ciutats en procés de canvi, ubicades en
regions emergents, des de l’Àsia Central fins al Pacífic.
Organitza: Fundació Palma Espai d’Art i Casa Asia
Direcció: Pilar Ribal (Fundació Palma Espai d’Art)
Comisaria: Menene Gras Balaguer, (directora de cultura i exposicions de Casa Asia)
Coordinació: Carolina Vicente, Julián Torres (Fundació Palma Espai d’Art)
i Rodrigo Escamilla (Casa Asia)
Muntatge: Pep Fluxà
Disseny gràfic: Aníbal Guirado / Ramón Giner
Esta exposición reúne trabajos concebidos por artistas, escritores, cineastas y periodistas con un discurso sobre la ciudad
multicultural y diaspórica, las difíciles condiciones de vida de
sus habitantes y la rápida transformación experimentada en
las dos últimas décadas a causa de su acelerado crecimiento
económico y demográfico. El proyecto adopta la forma de
un diálogo urbano entre Europa y Asia, cuyo objetivo son las
nuevas ciudades asiáticas. Partiendo del modelo documental y crítico introducido por Francesco Jodice en «Aral» de la
serie «Citytellers», donde la exclusión es la causa determinante de la desintegración social, se han agrupado (h)istorias de
historias narradas con diferentes soportes -video, reportaje
televisivo, cine, documental, animación, novela, fotografía e
instalación multimedia. Los microrelatos o micronarraciones resultantes de prácticas narrativas híbridas como las que
se muestran describen así fragmentos de la vida anónima de
grandes ciudades en proceso de cambio, situadas en regiones
emergentes, desde Asia Central hasta el Pacífico.
Llistat d’obr es / Listado de obr as
1 Heaven Baek, The Agency, 2011, Vídeo instal·lació /
Video instalación, 16’36”
2 Parsua Bashy, The Nylon Road, 2006, Llibre / Libro,
Norma Editorial
3 3.1 Sergio Caro y David Beriain, Opio: El combustible
de la Guerra, 2009, Vídeo / Video, 05’20”
3.2 Sergio Caro y David Beriain, Llovieron lágrimas
sobre mi cuerpo, 2009, Vídeo / Video,07’46’’
3.3 Sergio Caro y David Beriain, Fukushima, zona de
exclusión, 2011, Vídeo / Video, 30’02’’
4 Dionisio González, Thinking Hanoi, 2009, Vídeo /
Video, 14’08’’
5 Xiaolu Guo, Ella, una joven china, 2009, Pel·lícula /
Película, 99’00’’
6 6.1 Francesco Jodice, Aral Citytellers, 2010,
Documental, 48’00’’
6.2 Francesco Jodice, Dubai Citytellers, 2010,
Documental, 57’00’’
7 Eun-Sung Kim, La Historia de Mi Madre, 2008, Llibre /
Libro, Ediciones Sinsentido
8 Valeriano López, Orient Express, 2010, Vídeo /
Video, 03’20’’
9 9.1 Laia Manonelles, Arte experimental en China
(Chinese Stories) Lin Tianmiao, 2009,
Documental, 17’00’’
9.2 Laia Manonelles, Arte experimental en China
(Chinese Stories) Cui Xiuwen, 2009, Documental, 16’00’’
9.3 Laia Manonelles, Arte experimental en China
(Chinese Stories) Yin Xiuzhen, 2009, Documental, 11’00’’
10Javier Martín-Domínguez, Cartas de Tokio. De Masaru
Hagiwara a Javier Martín-Domínguez, 1985-2005,
Objectes / Objetos
11 Pilar Requena, Más allá del Burka (Kabul), 2011,
Documental, 45’00’’
12 Byamba Sakhya, Passion, 2007, Documental, 83’00’’
13 Marjane Satrapi y Vincent Paronnaud, Persépolis,
2007, Pel·lícula / Película, 95’00’’
1414.1 Jin Shi, Smail Business: Fishing, 2009, Instal·lació /
Instalación, 190 x 79 x 185cm
14.2 Jin Shi, Make a Living, 2009, Instal·lació /
Instalación, 280 x 120 x 98 cm
15 Keg de Souza y Zanny Begg, Cities Without Maps /
Kota Tampa Peta, 2009, Vídeo / Video, 21’34’
16 Pilar Talavera, Yangón Mon Amor, 2011, Vídeo /
Video, 03’25’
17 17.1 Li Wei, Love Meets 22m 1, 2008, Fotografía,
176 x 216 cm
17.2 Li Wei, Love Meets 22m 2, 2008, Fotografía,
176 x 216 cm
17.3 Li Wei, Live at the High Place 2, 2008, Fotografía,
100 x 89,26 cm
17.4 Li Wei, Live at the High Place 5, 2008, Fotografía,
176 x 468 cm
17.5 Li Wei, Live at the High Place 6, 2008, Fotografía,
176 x 176 cm
18 Liao Xing, DiZhen, 2011, Vídeo / Video, 07’37’’
19 Diane Zillmer, Song Shan, 2011, Vídeo / Video, 11’00’’
5
11
Pilar Requena,
Afganistán
3.1
3.2
Xiao Lu Guo,
She a Chinese
11
12
Sergio Caro
David Berain
Pilar Requena,
Afganistán
Byamba Sakhya,
Passion
3.3
6.2
Sergio Caro
David Berain,
Japón
Francesco Jodice,
Dubai Citytellers
3.1
3.2
9.1
Sergio Caro
David Berian,
Afganistán
Francesco Jodice,
Aral Citytellers
Laia Manonelles,
Chinese stories
13
Li Wei,
Love Meets 22m 1
Marjane Satrapi
Vincent Paronau,
Persépolis
17.3
17.2
Li Wei,
Live at the high place 2
Li Wei,
Love Meets 22m 2
1
Li Wei,
Live at the high place 6
10
17.4
Li Wei,
Live at the high place 5
14.2
14.1
Jin Shi,
Small business:
Fishing
7
19
Diane Zillmer,
Song shan
Jin Shi,
Make a living
9.3
6.1
17.1
17.5
9.2
Javier
Martín-Domínguez,
Cartas de Tokio
8
Eun-Sung Kim,
La historia de mi madre
2
Valeriano López,
Orient express
Pilar Talavera,
Yangón mon amour
18
Liao Xing,
Sichuan Dizhen
4
Heaven Baek,
The agency
16
Parsua Bashy,
The nylon road
Keg De Souza
Zanny Begg,
Cities without map
Kota tampa peta
15
Dionisio González,
Thinking Hanoi
Descargar