1 HEAVEN BAEK The Agency Video, 2011. 16’36’’ el sistema que s’ha creat al voltant de l’opi a Afganistan, que produeix el 90% de l’opi mundial. Llovieron lágrimas sobre mi cuerpo es el testimonio de mujeres afganas, de la desesperación. Según los datos The Agency és un projecte de los artistas, sólo en el año artístic que Heaven Baek va desenvolupar a Seül. Va crear 2006, en la provincia afgana una oficina composta per una de Herat, 700 mujeres se quemaron vivas. El 70% de ellas agència de serveis privats. murieron. Entre el 70 y el 80% Durant aquests 5 mesos va comptar amb una cartera de de los matrimonios afganos clients que li varen confiar els son forzosos. El 57% se casan antes de los 16. El 85% de las seus secrets i els problemes d’índole molt diversa. L’objec- mujeres son analfabetas. Opio: tiu era conèixer gent de dife- el combustible de la guerra retrarents perfils en l’aspecte pro- ta el sistema que se ha creado alrededor del opio en Afganisfessional, en el social o en el polític. La gent va estar dispo- tán, que produce el 90% del sada a tot tipus de consultes opio mundial. per a parlar sobre la seva vida Fukushima, zona d’exclusió / privada. I com a artista, ella zona de exclusión hi era, per a resoldre els seus Video, 2011. 30’02’’ problemes, com el de cercar ànimes bessones, recuperar uns doblers que havien estat Car i Beriáin varen viatjar fins a la ciutat de Fukushima sostrets, cercar vells amics on varen enregistrar escenes oblidats, i molts més temes. Tot, però, pel caràcter formal els dies posteriors al tsunami i seriós de l’agència, s’havia de que va destrossar els sistemes d’emergència de la central mantenir en secret. nuclear. Durant la seva estada varen traspassar la zona d’exThe Agency es un proyecto clusió de 30 km sense major artístico que Heaven Baek desarrolló en Seul. Creó una problema i varen continuar fins a Odaka, a la zona on oficina compuesta por una agencia de servicios privados. havia arribat el tsunami i que Durante estos 5 meses contó es trobava deserta. con una cartera de clientes que le confiaron sus secretos Caro y Beriain viajaron hasta la ciudad de Fukushima y problemas de índole muy diverso. El objetivo era cono- donde grabaron escenas los cer a gente de distintos perfi- días posteriores al tsunami les ya fuera en lo profesional, que destrozó los sistemas de emergencia de la central en lo social o en lo político. nuclear. Durante su estancia La gente estuvo dispuesta a pasaron la zona de exclusión todo tipo de consultas para hablar sobre su vida privada. de 30km sin mayor problema y continuaron hasta Odaka, Y como artista, ella estaba ahí, para resolver sus proble- en la zona donde había llegamas, como el de buscar almas do el tsunami y se encontragemelas, recuperar un dinero ba desierta. que había sido sustraído, buscar a viejos amigos olvidados, y muchos más temas. Sin 4 embargo, debido al carácter formal y serio de la agencia, todo tenía que mantenerse en DIONISIO GONZÁLEZ secreto. Thinking Hanoi Video, 2009. 14’08’’ 2 PARSUA BARSHY The Nylon Road Comic, 2006 Thinking Hanoi relaciona els més de vint llacs de la ciutat de Hanoi amb el flux miasmàtic de les motocicletes, la qual cosa provoca una espècie de pandèmia social circulant i viària que empeny la ciutat cap a un núvol comburent i rítmic. L’aigua és, en aquesta narració, l’element vinculant en la seva puresa, però en la seva estanquitat i insalubritat també. “El cert és que es podria definir com a ritme en la fatalitat”, diu el mateix artista. 6 FRANCESCO JODICE Aral_Citytellers Dubai_Citytellers Video documental, 2010 48’00’’- 57’00’’ La sèrie “Citytellers” explora noves condicions socials com les de Dubai, São Paulo i regions com el Mar d’Aral, que travessa canvis geopolítics, la repercussió dels quals encara es desconeix. Aral_Citytellers. El Mar d’Aral, ubicat entre Kazakhstan i Uzbekistan es considera internacionalment com un dels desastres mediambientals més dramàtics de la història de la humanitat. Durant la Guerra Freda les ciutats, els paisatges i les comunitats devora el Mar d’Aral eren un lloc de laboratori militar devastador; als anys cinquanta, però, la Unió Soviètica va desviar el curs de dos rius que hi desemboquen per a afavorir la collita de cotó. Avui el Mar d’Aral té un 10% menys de la mida original. L’illa Vozrozhdeniya, utilitzada per a la producció d’armes químiques i bacteriològiques s’ha convertit en un dels llocs més contaminats del planeta. Les comunitats que sobreviuen a les ribes desertitzades s’han convertit en una arqueologia de la humanitat. Dubai_Citytellers. Dos milions de treballadors de l’Índia, Pakistan, Nepal i Bangla Desh fan feina 12 hores diàries a 60º centígrads de temperatura per a construir la catedral més impressionant al desert. Els treballadors han estat reduïts a l’esclavitud pel mateix sistema que promociona Dubai com a experiència de l’opulència; “Dubai, que ha estat triada per la comunitat internacional com un centre estratègic per a l’economia mundial, és també un dels centres fundadors de les noves polítiques de l’esclavitud”. Jodice deixa parlar els protagonistes d’aquesta història perquè narrin per si mateixos les condicions de vida a què estan sotmesos, víctimes del sistema econòmic neoliberal que aparentment construeix el país promès. La serie «Citytellers» explora nuevas condiciones sociales como Dubai, Sao Paulo y regiones como el Mar de Aral, que atraviesan cambios geopolíticos, cuya repercusión, todavía se desconoce. Aral_Citytellers. El mar de Aral ubicado entre Kazajstán y Uzbekistán se considera internacionalmente como uno de los Thinking Hanoi relaciona los desastres medioambientales más de veinte lagos de la ciudad de Hanói con el flujo más dramáticos de la historia miasmático de las motocicle- de la humanidad. Si durante tas, lo que provoca una espe- la guerra fría las ciudades, paicie de pandemia social circu- sajes y comunidades junto al mar de Aral era lugar para un lante y vial que empuja a la ciudad hacia una nube com- laboratorio militar devastador, burente y rítmica. El agua es, en los años cincuenta la Unión en esta narración, el elemento Soviética desvió el cauce de vinculante en su pureza pero dos ríos que desembocan en el mar de Aral para favorecer en su estanqueidad e insalubridad también. «Lo cierto es la cosecha de algodón. Hoy el mar de Aral tiene un 10% meque se podría definir como Este cómic reproduce un ritmo en la fatalidad», dice el nos del tamaño original. La isla diálogo real que desarrolló Vezrozhdeniya utilizada para la mismo artista. Parsua Barshy con ella misproducción de armas químicas ma, una historia autobiográy bacteriológicas se ha converfica sobre la inmigración y la tido en uno de los sitios más situación de la mujer en la 5 contaminados del planeta. Las sociedad iraní. Con esta obra, comunidades que sobreviven Barshy parece seguir los pasos en las orillas desertizadas se de Marjane Satrapi (PersépoXIAOLU GUO han convertido en una arqueolis), con una historia en forma She a Chinese logía de la humanidad. de cómic que también habla Video, 2009. 99’00” Dubai_Citytellers. Dos millode su propia vida. Cuando la nes de trabajadores de India, escribió, Parsua era una «inEl film She a Chinese explica Pakistán, Nepal y Bangladesh migrante iraní más» en Suiza. la història de Mei, una noia trabajan 12 horas diarias a A lo largo de su vida, ha sido d’una zona rural que vol también una joven simpatiabandonar el seu poble per a 60º centígrados de temperatura para construir la catedral zante comunista, una madre traslladar-se a la ciutat. Sota que debe renunciar a su hija, la seva mirada, es descobreix más impresionante en el desierto. Los trabajadores han una estudiante de arte y una un món que li és alhora essido reducidos a la esclavitud mujer divorciada en una sotrany i emocionant, ja que, por el mismo sistema que ciedad islámica. segons explica Xiaolu, “fora promociona Dubai como una del poble, tot és estranger, experiencia de la opulencia tant a la Xina com a Occi“Dubai que ha sido escogida dent”. Amb la pel·lícula, la 3 por la comunidad internaciocineasta va voler apropar-se nal como un centro estratégia la generació més jove de la Xina moderna, i parlar a tra- co para la economía mundial SERGIO CAR es también uno de los centros vés d’aquesta de temes conI DAVID BERIÁIN fundadores de las nuevas potemporanis, de com afecta als Afganistán / joves xinesos el món globalit- líticas de la esclavitud. Fukushima, zona d’exclusión Jodice deja hablar a los protazat en el qual vivim. gonistas de esta historia para Afganistán. Video, 2009 que narren por ellos mismos Llovieron lágrimas sobre mi cuer- El film She, a Chinese explica las condiciones de vida a las la historia de Mei, una chica po, 8’00”. Opio: el combustible de una zona rural que quiere que están sometidos, victide la guerra, 5’20”. Afganistán: mas del sistema económico españoles en la ratonera, 50’00” abandonar su pueblo para neoliberal que aparentemente trasladarse a la ciudad. Bajo construye el país prometido. Llovieron lágrimas sobre mi és el su mirada, se descubre un testimoni de dones afganeses, mundo que le es a la vez extraño y emocionante, ya que, de la desesperació. Segons les dades dels artistes, només según explica Xiaolu, «fuera 7 del pueblo, todo es extranjel’any 2006, a la província afro, tanto en China como en ganesa d’Herat, 700 dones es varen cremar vives. El 70% Occidente». Con la película, KIM EUN-SUNG la cineasta quiso acercarse a d’aquestes moriren. Entre La història de ma mare / la generación más joven de el 70 i el 80% dels matrimoLa historia de mi madre la China moderna, y hablar nis afganesos són forçosos. Comic, 2008 a través de ella de temas conEl 57% es casen abans dels temporáneos, de cómo afecta A partir de converses mantin16 anys. El 85% de les dones a los jóvenes chinos el mundo gudes amb sa mare de 80 anys, són analfabetes. Opio: el comglobalizado en el que vivimos. l’autora recrea la Corea de fa bustible de la guerra retrata Aquest còmic reprodueix un diàleg real que du a terme Parsua Barshy amb si mateixa, una història autobiogràfica sobre la immigració i la situació de la dona a la societat iraniana. Amb aquesta obra, Barshy sembla seguir les passes de Marjane Satrapi (Persepolis), amb una història en forma de còmic que també parla de la seva pròpia vida. Quan la va escriure, Parsua era una “immigrant iraniana més” a Suïssa. Al llarg de la seva vida, ha estat també una jove simpatitzant comunista; una mare que ha de renunciar a la seva filla, una estudiant d’art i una dona divorciada en una societat islàmica. més de 50 anys, abans de la divisió entre la Corea del Nord i la Corea del Sud. Un valuós testimoni oral que mostra com la vida d’una dona senzilla, d’un poble tranquil, no pot mantenir-se al marge del potent moviment de la història, a través de l’imperialisme japonès, la guerra de Corea, la dictadura militar i les reformes capitalistes. A partir de conversaciones mantenidas con su madre de 80 años, la autora recrea la Corea de hace más de 50 años, antes de la división entre Corea del Norte y Corea del Sur. Un valioso testimonio oral que muestra cómo la vida de una mujer sencilla, de un pueblo tranquilo, no puede mantenerse al margen del potente movimiento de la Historia, a través del imperialismo japonés, la guerra de Corea, la dictadura militar y las reformas capitalistas. 8 VALERIANO LÓPEZ Orient Express Video, 2010. 3’20” La tetera és una pintura en moviment, on Orient s’evoca sense fer referència a cap localització específica des del nord d’Àfrica fins a l’Extrem Orient. Es tracta d’una natura morta orientalitzant que no defuig l’exotisme però sols l’afirma per a confirmar l’engany d’Occident i del procés globalitzador contra la resistència de les identitats antany sotmeses. La tetera es una pintura en movimiento, donde Oriente se evoca sin hacer referencia a ninguna localización específica desde el Norte de África hasta el Extremo Oriente. Se trata de una naturaleza muerta orientalizante que no rehúye el exotismo pero solo lo afirma para confirmar el engaño de Occidente y del proceso globalizador contra la resistencia de las identidades antaño sometidas. 9 LAIA MANONELLES Arte experimental en China (Chinese stories) video documental, 2009. Lin Tianmao, 17’. Cui Xiuwen, 16’. Yin Xiuzhen, 11’ Diàleg amb tres artistes xineses, la feina de les quals s’emmarca a la ciutat, sigui des del punt de vista de les transformacions que pateix el seu país o des de la visió més humana, de com la ciutat canvia també la societat i viceversa. Les artistes són Lin Tianmiao, que reflexiona sobre la transformació del cos femení i alhora denuncia les polítiques urbanístiques que destrueixen els barris tradicionals (hutongs) per a alçar-hi nous edificis; Cui Xiuwen, que recorre a la fotografia, el vídeo i la performance per a parlar de la violència física i psíquica a què estan exposades encara bona part de les dones i, finalment, Yin Xiuzhen, que denuncia les conseqüències de la ràpida transformació política, econòmica i social que ha tingut lloc al seu país. Diálogo con tres artistas chinas cuyo trabajo se enmarca en la ciudad, sea desde el punto de vista de las transformaciones que está sufriendo su país o desde la visión más humana, de cómo la ciudad cambia también a la sociedad y viceversa. Las artistas son Lin Tianmiao, que reflexiona sobre la transformación del cuerpo femenino y a la vez denuncia las políticas urbanísticas que destruyen los barrios tradicionales (hutongs) para alzar nuevos edificios; Cui Xiuwen, que recurre a la fotografía, el vídeo y la performance para hablar de la violencia física y psíquica a la que están expuestas aún buena parte de las mujeres y, finalmente, Yin Xiuzhen, que denuncia las consecuencias de la rápida transformación política, económica y social que ha tenido lugar en su país. 10 JAVIER MARTÍN DOMÍNGUEZ Cartas de Tokio Cartes i objectes / Cartas y objetos, 1985-2005 Javier Martín Domínguez presenta la correspondència man- tinguda amb un amic japonès després de la seva llarga estada a Tòquio com a corresponsal de La Vanguardia. Les cartes objecte enviades des del Japó són representatives d’un intercanvi cultural i d’una comunicació entre subjectes de diferent origen, que comparteixen destins i registren vivències en un lloc i d’un lloc alhora, i mostren les empaties i les afinitats existents entre mons pràcticament antagònics que es posen en contacte i que es contaminen mútuament. 13 MARJANE SATRAPI I VINCENT PARONNAUD Persepolis Video, 2007 Persepolis és una pel·lícula francesa d’animació basada en la novel·la gràfica homònima, la història autobiogràfica de la iraniana Marjane Satrapi, la història de la seva infantesa en un règim fundamentalista islàmic que la Javier Martín Domínguez pre- durà a abandonar el seu país. senta la correspondencia man- El film, dirigit per Vincent tenida con un amigo japonés Paronnaud, va aconseguir el tras su larga estancia en Tokio Premi del Jurat en el Festival como corresponsal de La Van- de Cannes de 2007 i el Premi guardia. Las cartas objeto enEspecial del Jurat al Festival viadas desde Japón son repre- Internacional de Cinema Cisentativas de un intercambio nemanila. També va ser seleccultural y de una comunicacionada per a ser la pel·lícula ción entre sujetos de diferente inaugural del Festival de Ciorigen, que comparten destinema de Valladolid. nos y registran vivencias en un lugar y de un lugar al mismo Persépolis es una película frantiempo, mostrando las emcesa de animación basada en patías y afinidades existentes la novela gráfica homónima, entre mundos prácticamente la historia auto-biográfica antagónicos que se ponen en de la iraní Marjane Satrapi, contacto y que se contaminan al historia de su infancia en mutuamente. un régimen fundamentalista islámico que la llevaría a abandonar su país. El film, dirigido por Vincent Paronnaud, con11 siguió el Premio del jurado en el Festival de Cannes de 2007 y el Premio Especial del Jurado PILAR REQUENA en el Festival Internacional de Más allá del burka Cine Cinemanila. También fue Video documental, 2011. seleccionada para ser la pelí45’00’’ cula inaugural del festival de El 2006, Pilar Requena va anar cine de Valladolid. a l’Afganistan com a reportera del programa En Portada (TVE) a fer-hi un reportatge 14 sobre la situació general a l’Afganistan. Hi va conèixer una nina, Farima, la maduresa JIN SHI i la història de la qual varen Small Business: commoure la periodista. Tres Fishing & Make a living anys després, va tornar a l’Af- Instal·lació / Instalación, ganistan de forma privada i 2009 aviat va sorgir la idea de fer un altre reportatge sobre aquest En un cub de 280 x 120 x 98 país, vist des de la situació de cm, l’artista reconstrueix les dones. Hi va cercar Fariun comerç on es ven de tot ma, amb la qual comença el i serveix també d’habitatge. reportatge. “Totes les dones Contrasta dramàticament que apareixen en aquest docu- amb els nous models d’arquimental demostren un coratge tectura contemporània on es a prova de bombes i de la demostra la força i el poder barbàrie. Són un exemple de de les noves ciutats xineses. vida, encara que la seva vida és Jin Shi assumeix el seu combastant més que dura. De fet, promís amb un sector de la les dones a l’Afganistan són societat víctima de l’exclusió i les que més han sofert al món de la marginació. L’habitacle i encara sofreixen. El que con- té forma de capsa per a petits ten al reportatge i les fredes paradisos precaris, els habidades de la seva situació posen tants dels quals són de diels cabells drets”. versa procedència, portadors d’una utopia que mai arriba a En 2006, Pilar Requena fue realitzar-se totalment. Fishing, a Afganistán como reportera d’altra banda, és de la seva del programa En Portada sèrie de tricicles (aquest, amb (TVE) a realizar un reportaje una banyera com a remolc), sobre la situación general en un vehicle molt popular en Afganistán. Allí conoció a perill d’extinció, que durant una niña, Farima, cuya mamolt temps han estat un mitdurez e historia conmovió jà de transport i locomoció a la periodista. Tres años predominant a la Xina. después, volvió a Afganistán de forma privada y pronto En un cubo de 280 x 120 x surgió la idea de hacer otro 98 cm., el artista reconstruye reportaje sobre este país, un comercio donde se vende visto desde la situación de de todo y hace las veces de las mujeres. Buscó a Farima, vivienda. Contrasta dramácon la que empieza el reporticamente con los nuevos taje. «Todas las mujeres que modelos de arquitectura aparecen en este documental contemporánea donde se dedemuestran un coraje a prue- muestra la fuerza y el poder ba de bombas y de la barbade las nuevas ciudades chinas. rie. Son un ejemplo de vida, Jin Shi asume su compromiso aunque su vida es bastante con un sector de la sociedad más que dura. De hecho, las víctima de la exclusión y de mujeres en Afganistán son la marginación. El habitáculas que más han sufrido en el lo tiene forma de caja para mundo y todavía sufren. Lo pequeños paraísos precarios, que cuentan en el reportaje y cuyos habitantes son de dilos fríos datos de su situación versa procedencia, portadores ponen los pelos de punta.» de una utopía que nunca alcanza a realizarse en su totalidad. Fishing, por otra parte, es uno de su serie de triciclos 12 (éste, con una bañera como remolque), un vehículo muy popular en peligro de extinBYAMBA SAKHYA ción, que durante mucho Passion tiempo han sido un medio de Video documental, 2008. transporte y locomoción pre83’00” dominante en China. La història del cinema mongol és el tema d’aquest documental. Byamba ens du a 15 un viatge per carretera, amb espectaculars fotogrames, seguint Binder Jigjid, fill del KEG DE SOUZA llegendari director mongol I ZANNY BEGG Jigjid Dejid, mentre du les Cities Without Maps / seves cintes de poble en poKota Tampa Peta ble. Passion va guanyar el gran Video, 2009. 21’34” premi a la secció Asian Vision Competition al Taiwan Inter- Es tracta d’un projecte per a national Documentary Festi- crear els mapes de llocs que val el 2010. ignoren encara la seva utilitat, com els kampungs indonesis, La historia del cine mongol, Ratmakan i Jagalan, devora el es el tema de este documental. riu Code. Tal com expliquen Byamba nos lleva en un viaje els mateixos artistes, aquest por carretera, con espectaprojecte consisteix a elaboculares fotogramas, siguienrar el mapa o els mapes de do a Binder Jigjid, hijo del comunitats excloses, en col· legendario director mongol laboració amb algun dels seus Jigjid Dejid, mientras lleva sus membres, tenint en compte cintas de pueblo en pueblo. els aspectes físics i socials. Un “Passion” ganó el gran premio mapa no és només un objecte en la sección Asian Vision bidimensional, sinó una repreCompetition en el Taiwan sentació molt més complexa International Documentary de les diverses connexions que Festival en 2010. formen un determinat lloc. Se trata de un proyecto para crear los mapas de lugares que ignoran todavía su utilidad, como los kampungs indonesios, Ratmakan y Jagalan, junto al Río Code. Tal como explican los propios artistas, este proyecto consiste en elaborar el mapa o los mapas de comunidades excluidas, en colaboración con alguno de sus miembros, teniendo en cuenta los aspectos físicos y sociales. Un mapa no es sólo un objeto bidimensional, sino una representación mucho más compleja de las diversas conexiones que conforman un determinado lugar». 16 PILAR TALAVERA Yagón Mon Amour Video, 2010. 3’25’’ Yangón Mon Amour es configura com un relat de doble lectura. La primera lectura es basa en el diàleg amb què comença la pel·lícula Hiroshima Mon Amour, d’Alain Resnais. Apropiant-se de l’estructura del text, Talavera en canvia les frases de manera que el relat s’adequa al que l’artista va veure quan va ser a Yangon, i canvia també la resposta del personatge masculí, que constantment repeteix “Tu mai vares ser a Hiroshima”, per “Tu mai vares ser a Yangon”. El text reescrit, com l’original, és polític i conflictiu de manera poètica. trágico suceso, desaparecieron 20.000 personas. Hubo 370.000 heridos y murieron 70.000 personas. El desastre se cobró estas pérdidas humanas y el coste se valoró en 845 mil millones de yuanes. Esta historia es mi experiencia en el terremoto 2008 de SiChuan como un voluntario”. 19 DIANE ZILLMER Shong Shan Video documental, 2011. 11’00’’ Song Shan és una de les cinc muntanyes sagrades de Xina, famosa pels temples budistes i taoistes de la zona. La fotògrafa alemanya Diáne Zillmer ha viscut un mes en un temple budista i ha creat un retrat íntim sobre els monjos shaolin. Song Shan es una de las cinco montañas sagradas de China, famosa por los templos budistas y taoístas de la zona. La fotógrafa alemana Diáne Zillmer ha vivido un mes en un templo budista y ha creado un retrato íntimo sobre los monjes shaolin. Yangón mon amour se configura como un relato de doble lectura. La primera lectura se basa en el diálogo con el que comienza la película Hiroshima mon amour de Alain Resnais. Apropiándose de la estructura del texto, Talavera cambia las frases de manera que el relato se adecua a lo que la artista vio cuando estuvo en Yangón, cambiando también la respuesta del personaje masculino, que constantemente repite «Tú nunca estuviste en Hiroshima», por «Tú nunca estuviste en Yangón». El texto reescrito, al igual que el original, es político y conf lictivo de manera poética. 17 LI WEI Sèrie de 5 fotografies / Serie de 5 fotografías Fotografia, 2007-2008 Títols / Títulos: Live at the high place: 2, 5 i 6. Love meets 22 m: 1 i 2 - Li Wei L’artista recorre a una combinació de performance, fotografia, reflex de mirall i un cable per a crear les imatges impactants de la realitat. Vol usar un llenguatge visual fort i únic per a produir il·lusions òptiques en el públic, un reflex de les tensions de la vida a la Xina amb el seu creixement econòmic en alça. El artista recurre a una combinación de performance, fotografía, reflejo de espejo y un cable para crear las imágenes impactantes de la realidad. Quiere usar un lenguaje visual fuerte y único para producir ilusiones ópticas en el público, un reflejo de las tensiones de la vida en China con su crecimiento económico en alza. Casal Solleric 28.06 > 02.09 2012 18 LIAO XING Sichuan Dizen Video, 2011 “El 28 de maig de 2008, a les 14 hores i 28 minuts, es va produir una gran explosió. Estàrem alguns segons a saber que es tractava d’un terratrèmol de 8 graus que tenia el seu epicentre a Wenchuan, província de Sichuan. En aquest tràgic esdeveniment varen desaparèixer 20.000 persones. Hi va haver 370.000 ferits i hi varen morir 70.000 persones. El desastre es va cobrar aquestes pèrdues humanes i el cost es va valorar en 845.000 milions de iuans. Aquesta història és la meva experiència al terratrèmol de 2008 de Sichuan com un voluntari.” “El 28 de mayo de 2008, a las 14 horas y 28 minutos, se produjo una gran explosión. Tardamos unos segundos en saber que se trataba de un terremoto de 8 grados que tenía su epicentro en Wenchuan, provincia de Sichuan. En este amb la col·laboració de / con la colaboración de Aquesta exposició reuneix obres concebudes per artistes, escriptors, cineastes i periodistes amb un discurs sobre la ciutat multicultural i de diàspora, les difícils condicions de vida dels seus habitants i la ràpida transformació experimentada a les dues darreres dècades a causa de l’accelarat creixement econòmic i demogràfic. El projecte adopta la forma d’un diàleg urbà entre Europa i Àsia l’objectiu del qual són les noves ciutats asiàtiques. A partir del model documental i crític introduït per Francesco Jodice a «Aral» de la sèries «Citytellers», on l’exclusió és la causa determinant de la desintegració social, s’han agrupat (h)istòries d’històries narrades amb diferents suports –vídeo, reportatge televisiu, cinema, documental, animació, novel·la, fotografia i instal·lació multimèdia. Els microrelats o micronarracions resultants de pràctiques narratives híbrides com les que mostrem describen així fragments de la vida anònima de grans ciutats en procés de canvi, ubicades en regions emergents, des de l’Àsia Central fins al Pacífic. Organitza: Fundació Palma Espai d’Art i Casa Asia Direcció: Pilar Ribal (Fundació Palma Espai d’Art) Comisaria: Menene Gras Balaguer, (directora de cultura i exposicions de Casa Asia) Coordinació: Carolina Vicente, Julián Torres (Fundació Palma Espai d’Art) i Rodrigo Escamilla (Casa Asia) Muntatge: Pep Fluxà Disseny gràfic: Aníbal Guirado / Ramón Giner Esta exposición reúne trabajos concebidos por artistas, escritores, cineastas y periodistas con un discurso sobre la ciudad multicultural y diaspórica, las difíciles condiciones de vida de sus habitantes y la rápida transformación experimentada en las dos últimas décadas a causa de su acelerado crecimiento económico y demográfico. El proyecto adopta la forma de un diálogo urbano entre Europa y Asia, cuyo objetivo son las nuevas ciudades asiáticas. Partiendo del modelo documental y crítico introducido por Francesco Jodice en «Aral» de la serie «Citytellers», donde la exclusión es la causa determinante de la desintegración social, se han agrupado (h)istorias de historias narradas con diferentes soportes -video, reportaje televisivo, cine, documental, animación, novela, fotografía e instalación multimedia. Los microrelatos o micronarraciones resultantes de prácticas narrativas híbridas como las que se muestran describen así fragmentos de la vida anónima de grandes ciudades en proceso de cambio, situadas en regiones emergentes, desde Asia Central hasta el Pacífico. Llistat d’obr es / Listado de obr as 1 Heaven Baek, The Agency, 2011, Vídeo instal·lació / Video instalación, 16’36” 2 Parsua Bashy, The Nylon Road, 2006, Llibre / Libro, Norma Editorial 3 3.1 Sergio Caro y David Beriain, Opio: El combustible de la Guerra, 2009, Vídeo / Video, 05’20” 3.2 Sergio Caro y David Beriain, Llovieron lágrimas sobre mi cuerpo, 2009, Vídeo / Video,07’46’’ 3.3 Sergio Caro y David Beriain, Fukushima, zona de exclusión, 2011, Vídeo / Video, 30’02’’ 4 Dionisio González, Thinking Hanoi, 2009, Vídeo / Video, 14’08’’ 5 Xiaolu Guo, Ella, una joven china, 2009, Pel·lícula / Película, 99’00’’ 6 6.1 Francesco Jodice, Aral Citytellers, 2010, Documental, 48’00’’ 6.2 Francesco Jodice, Dubai Citytellers, 2010, Documental, 57’00’’ 7 Eun-Sung Kim, La Historia de Mi Madre, 2008, Llibre / Libro, Ediciones Sinsentido 8 Valeriano López, Orient Express, 2010, Vídeo / Video, 03’20’’ 9 9.1 Laia Manonelles, Arte experimental en China (Chinese Stories) Lin Tianmiao, 2009, Documental, 17’00’’ 9.2 Laia Manonelles, Arte experimental en China (Chinese Stories) Cui Xiuwen, 2009, Documental, 16’00’’ 9.3 Laia Manonelles, Arte experimental en China (Chinese Stories) Yin Xiuzhen, 2009, Documental, 11’00’’ 10Javier Martín-Domínguez, Cartas de Tokio. De Masaru Hagiwara a Javier Martín-Domínguez, 1985-2005, Objectes / Objetos 11 Pilar Requena, Más allá del Burka (Kabul), 2011, Documental, 45’00’’ 12 Byamba Sakhya, Passion, 2007, Documental, 83’00’’ 13 Marjane Satrapi y Vincent Paronnaud, Persépolis, 2007, Pel·lícula / Película, 95’00’’ 1414.1 Jin Shi, Smail Business: Fishing, 2009, Instal·lació / Instalación, 190 x 79 x 185cm 14.2 Jin Shi, Make a Living, 2009, Instal·lació / Instalación, 280 x 120 x 98 cm 15 Keg de Souza y Zanny Begg, Cities Without Maps / Kota Tampa Peta, 2009, Vídeo / Video, 21’34’ 16 Pilar Talavera, Yangón Mon Amor, 2011, Vídeo / Video, 03’25’ 17 17.1 Li Wei, Love Meets 22m 1, 2008, Fotografía, 176 x 216 cm 17.2 Li Wei, Love Meets 22m 2, 2008, Fotografía, 176 x 216 cm 17.3 Li Wei, Live at the High Place 2, 2008, Fotografía, 100 x 89,26 cm 17.4 Li Wei, Live at the High Place 5, 2008, Fotografía, 176 x 468 cm 17.5 Li Wei, Live at the High Place 6, 2008, Fotografía, 176 x 176 cm 18 Liao Xing, DiZhen, 2011, Vídeo / Video, 07’37’’ 19 Diane Zillmer, Song Shan, 2011, Vídeo / Video, 11’00’’ 5 11 Pilar Requena, Afganistán 3.1 3.2 Xiao Lu Guo, She a Chinese 11 12 Sergio Caro David Berain Pilar Requena, Afganistán Byamba Sakhya, Passion 3.3 6.2 Sergio Caro David Berain, Japón Francesco Jodice, Dubai Citytellers 3.1 3.2 9.1 Sergio Caro David Berian, Afganistán Francesco Jodice, Aral Citytellers Laia Manonelles, Chinese stories 13 Li Wei, Love Meets 22m 1 Marjane Satrapi Vincent Paronau, Persépolis 17.3 17.2 Li Wei, Live at the high place 2 Li Wei, Love Meets 22m 2 1 Li Wei, Live at the high place 6 10 17.4 Li Wei, Live at the high place 5 14.2 14.1 Jin Shi, Small business: Fishing 7 19 Diane Zillmer, Song shan Jin Shi, Make a living 9.3 6.1 17.1 17.5 9.2 Javier Martín-Domínguez, Cartas de Tokio 8 Eun-Sung Kim, La historia de mi madre 2 Valeriano López, Orient express Pilar Talavera, Yangón mon amour 18 Liao Xing, Sichuan Dizhen 4 Heaven Baek, The agency 16 Parsua Bashy, The nylon road Keg De Souza Zanny Begg, Cities without map Kota tampa peta 15 Dionisio González, Thinking Hanoi