Cria intensiva: porcs

Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
INTRODUCCIÓ
El porc de granja té els inicis al porc senglar. És un animal de cos rabassut i potes
curtes, acabades en quatre dits, cua curta i espiraliforme. El cap és gros i presenta un morro
llarg, que li serveix per a furgar a terra; té els ulls petits i les orelles grosses. La pell és gruixuda
i té implantats al damunt pèls llargs i durs, i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt
grossa.
Des de l’antiguitat ha estat un animal molt preuat per la seva carn i pel seu cuir, bé
algunes religions com la islàmica i l’hebraica, en prohibeixen el consum, possiblement per la
gran capacitat de transmetre paràsits que té l’espècie.
Hom menja la carn fresca o adobada i en fa una gran productivitat, deguda a la seva
alimentació amnívora, al curt cicle biològic, a la gran capacitat de reproducció i a l’adaptació a
qualsevol clima. Aquesta última característica fa que hi hagi nombroses races local.
La producció racionalitzada de porcs, per a ésser econòmicament rendibles a escala de
gran explotació, suposa una tendència a la mecanització i una utilització mínima de treball
altament qualificat i, per tant, de preu elevat. L’ús d’autoalimentadors i de racions
concentrades, així com la construcció de pavimentacions acanalades, s’ha anat estenent entre
els grans productors comercials dels països desenvolupats. La majoria dels porcs s’hi crien en
règims d’estabulació, en corts sotmeses a diferents mitjans de control ambiental. D’altra banda,
la producció porcina presenta un aspecte cíclic bastant evidenciable, amb un cicle que té una
durada aproximada d’uns tres anys. Aquesta particularitat s’origina en la reacció de l’oferta
davant l’evolució dels preus. Quan els preus dels porc ja engreixats baixen, els ramaders
redueixen el seu estoc de truges reproductores, d’on se segueix una disminució en l’oferta de
garrins i al cap d’un quant temps, de la de porcs grassos, la qual cosa es traduirà per una
elevació de preu d’aquests, estímul suficient perquè els criadors es decideixin altre cop a
reproduir un nombre mes gran d’animals i, en conseqüència, una afluència superior de porcells
al mercat i, mes endavant, de porcs ja grassos ,amb l’habitual davallada dels preus.
L’increment de la demanda de carn de porc com a font de proteïnes animals ha
provocat, un augment del numero de porcs en les explotacions ramaderes i, d’altra rendibilitat
en la cria, donats els alts nivells d’aprofitament de l’animal.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
CICLE REPRODUCTIU
REPRODUCCIÓ
La edat ideal per la reproducció de les truges és entre 8 i 10 mesos i en els mascles es
entre 10 i 12 mesos. No s’han d’ajuntar avanç ja que el desenvolupament normal de la truja es
retardarà i en els mascles empitjorarà el poder reproductiu i el desenvolupament corporal.
PUBERTAT DE LES VERRES
La pubertat en les verres comença amb les primeres manifestacions de cel. Els primers
cels apareixen entre els 4 i 6 mesos d’edat, encara que no sigui convenient fecundar-les fins als
7 o 8 mesos, que és quan arriba als 120 kg.
CEL
El cel es un estat fisiològic que coincideix amb l’ovulaciò. Es reconeix amb el
nerviosisme i la intranquil·litat de la truja, la qual fàcilment es deixa muntar i segrega
mucositats per la vulva, que es torna vermella.
En una truja ven alimentada apareix entre els 4 i 5 mesos, però no es convenient
fecundar-les ara, per això separarem les truges dels mascle. La edat reproductora de les truges
arriba fins als 4 a 5 anys i dels mascles de 5 a 6 anys. Normalment el cel es presenta cada 19/21
dies, durant 2 o 3 dies. El moment ideal és al 2º dia.
Un cop queda fecundat, comença la gestació que dura 114 dies.
Arriba el dia del part. Comença l’alletament dels garrins que dura 24 dies. Es una gran
productora de llet.
Al retirar-li els garrins de forma soptada, se li acumula la llet. Al no retirar-li la llet,
deixa de produir, i automàticament reabsorbeix la llet que te feta.
Tot aquest seguit de coses, li provoca un astres. Amés, la traiem de la paridera i la
posem a la sala de repòs amb la visita espontània del mascle, li provocarà una seria
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
d’alteracions anormals, que donen lloc a l’aparició d’un nou cel. Així podríem dir que acaba un
cicle productiu i en comença un altre al moment que l’inseminem.
Desprès de desmamar els garrins, la verra es queda cansada i s’ha de sobrealimentar per
recuperar-la.
Una bona verra te 2’2 parts a l’any i una mitjana de 8’3 garrins, el que significa 18’2
porcs grassos a l’any i per verra, amb un pes aproximat de 2000 kg de carn. Això s’aconsegueix
amb la instal·lació d'un programa de maneig adequat a la explotació, per obtenir un màxim
rendiment.
APARICIÓ DE NOUS CELS
Si la verra no es queda fecundada, el nou cel apareixerà als 21 dies. Si es queda
fecundada, apareixerà als 30 dies següents.
OVULACIÒ
L’ovulaciò es la maduració i alliberació dels òvuls. La maduració dels òvuls te lloc al
principi del cel i la alliberació al final del cel. La verra allibera de 6 a 15 òvuls. La durada de la
vida d’un òvul es de 3 hores, aproximadament, i s’haurà d’aprofitar aquest període de temps
per inseminar-la.
FECUNDACIÓ
És la unió de l’òvul de la verra amb l’espermatozou del mascle, formant el fetus.
GESTACIÓ
La gestació es el període durant el qual els fetus es multipliquen i es van formant els
garrins.
La gestació d’una truja es de 114 dies.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Durant aquest període la truja necessita unes condicions especials, com tranquil·litat,
comoditat, alimentació adequada, maneig suau, temperatura ambient constant i adequada.
 La tranquil·litat significa que estigui en un lloc conegut i silenciós, que no tingui sobresalts per
sorolls ni visites desconegudes, ja que reconeixen a les persones que les cuiden.
 La comoditat vol dir que necessiten un espai suficient ample per poder-se moure i que tingui
sempre les mateixes veïnes que ja coneix.
 L’alimentació als primers 30 dies ha de ser escassa que significa 2 kg dia per afavorir la
implantació dels embrions.
Els següents 60 dies una alimentació mitjana, es a dir, 2’8 kg dia per anar fent la gestació i la
recuperació de carns que havia perdut a l’anterior lactació.
Els restants 24 dies augmentarem a 3’6 kg dia per afavorir l’augment de pes dels porquets que
naixeran
 A la hora de portar-la a la paridera la tractarem amb suavitat ja va pesada i es cansa fàcilment.
 Es important mantindre una temperatura a 20ºC, perquè si la temperatura baixa necessiten més
pinso per compensar el fred, i si fa calor perden la gana, s’ofeguen perquè els costa respirar i
s'aprimen, cosa que no convé per la salut dels embrions.
PART
El part es produeix a la sala de parideres, on hi son portades 5 dies abans.
El part es produeix al 114 dies de gestació i per sistema se les punxa el dia abans, al matí, amb
prostalglandina per produir el part a les primeres hores del dia i així ser-hi present per resoldre
qualsevol problema que es produeix durant el part, ja que per naturalesa, les verres crien de
cara la nit.
A l'inici del part, quan la verra ja ha expulsat dos garrins, es punxa amb Oxitocina, per a
ajudar a provocar contraccions.
Intervindrem al part quant passin dues hores entre l' expulsió de dos garrins ( en aquests
cas no hem de punxar amb Oxitocina ), quant hi hagi dolor la punxarem amb un antiinflamatori
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
i quan hi hagi canibalisme, la punxarem amb un sedant. .En el cas contrari deixarem la verra el
més tranquil·la possible.
Després del part hem d'observar que expulsi la placenta ja que una retenció placentària
podria suposar problemes per la mare.
Al moment del néixer, observarem que el garrí comenci a respirar, que no tingui
malformacions i que no tingui convulsions; en el cas de que no respiri el ficarem cap per avall,
li donarem petits cops i li farem un massatge cardíac. Seguidament l'haurem d’assecar per
evitar pèrdues de calor. La temperatura a la paridera ha de ser de 35 °C.
Desinfectarem el cordó umbilical amb iode, i en el cas de que sigui molt llarg el tallarem
una mica, pero en deixarem dos o tres dits.
S'ha de controlar de que els mamellons es calostrin bé durant les primeres 24 hores. Cal
tallar-los- hi les dents per evitar que produeixin una mamitis a la mare.
VIDA REPRODUCTIVA DE LA VERRA
La vida reproductiva d’una verra de 5, 6 parts, es a dir, uns 3 o 3’5 anys.
LACTACIÓ
La lactació, normalment dura entre 18 i 24 dies en un 71 %, desprès trobem truges que
la lactació dura menys de 18 dies, aquestes representen un 13.7 %. Finalment trobem les
verres a que se'ls allarga la lactació entre 24 i 31 dies, aquestes representen un 14.9% del total
de lactacions que es produeixen durant I' any.
La lactació és l’època de l'animal més difícil, ja que té el sistema immunitari poc desenvolupat.
A continuació hi ha una taula on s'especifica el maneig que rep el mamelló durant la seva vida.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
DIA
TRACTAMENT
Naixament Assecar-los per evitar perdues de calot
Tallar dents
Tatuatge a l'orella a crotal
A les femelles se'ls tatuarà e numero de mare i el número de part
La tamperatura ha de ser de 35ºC
2
Punxar amb ferro (200 ml) i amb penicil·lina ( 200.000 U:I: cada 10 kg).
Igualar camades, amb numero i mida de garrí
Tallar la cua amb el allador per escalfor
4
Vacunar de Pneumònia
7
Temperatura ha de ser de 30-32ºC, aquesta ha d'anar baixant gradualment
13
Castració als mascles
20
Els garrins deixen la paridera i passen al destete
24
Revacunar de Pneumònia
56
Vacunar d'Aujezsky i es revacunarà al cap de 3-4 setmanes
Quant l'animal pesa 20 kg, la temperatura ideal es 20ºC, i per cada
guany de 10 kg. la temperatura ideal baixa 1ºC.
Al estar amb grup, la temperatura també disminueix
DESMAMAR
Desmamar es la reparació dels garrins de la mare. Es por fe entre la 3º setmana i la 8º
setmana, encara que el moment més indicat es a les 5 setmanes, sempre depenent del tipus
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
d’explotació. Quan es treuen els garrins, a la verra li torna el cel entre el 2º dia i el 6º dia i s’ha
de fecundar llavors.
Per naturalesa, la verra donaria llet als garrins fins la tercer mes després del part, pero
s’aconsella avançar-ho per unes raons:
 Possibilitat d’augmentar el numero de parts anuals i augmentar el numero de garrins per
verra i per any.
 Possibilitat de reduir els quilograms de pinso gastats en la explotació de verres de cria.
Quan es desmamen, els garrins consumeixen pinso, pero la verra passa de consumir-ne de 4
a 5 kg per dia a consumir-ne 2.
 La verra es cansa munys durant el període de lactació.
També hi ha diferent tipus de desmamar:
Desmamar a les 3 setmanes:
Inconvenients:
 La verra està més temps al fecundar-se després de desmamar-los
 El numero de garrins nascuts es inferior i la mortalitat és major que en altres setmanes de
desmamar
 Elevada inversió en allotjaments. Manteniment per calefacció i pinso de desmamats.
Avantatja:
 És pot obtenir 2’3 parts a l’any per verra i 21’1 garrins desmamats.
Es recomana aquest sistema en explotacions molt especialitzades en moltes verres
Desmamar a les 5 setmanes:
Avantatges:
 La verra tarda més temps a fecundar-se en comparació amb altres tipus de desmamar.
 El nombre de garrins nascuts per part es superior que el de 3 setmanes i la mortalitat es
inferior.
 En les explotacions que practiquen aquest tipus de desmamar, obtenen 2’2 parts a l’anys
per verra i 21’1 garrins desmamats a l’any per verra
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
 Al mateix temps, els garrins guanyen pes i necessiten la meitat de pinso per guanyar 1 quilo
de carn que els que es desmamen a les 8 setmanes. Quan dic pinso vull dir el pinso que
mengen els petits i el que menja la mare.
Inconvenients:
 El granger necessita una gran preparació i una bona organització en els desmamats.
 Es necessita un local de transició per re-criar als garrins fins a la venda. Aquests locals han
de disposar de calefacció.
Es recomana que aquest tipus de desmamar el duguin a càrrec grangers preparats i amb una
gran experiència.
Desmamar a les 8 setmanes
Aquest tipus de desmamar no té cap avantatja de tipus econòmic i el principal inconvenient
es que s’obtenen 1’9 parts a l’any per verra i 17’9 garrins desmamats a l’any per verra i
amb una despesa important per pinso.
Es recomana reduir la edat de desmamar progressivament.
Maneig dels desmamats
Ser desmamats suposa un moment crític pel garrí. El garrí supera aquesta etapa si està
sa i vigorós, i menja una bona quantitat de pinso. Un garrí de 5 setmanes ha de pesar entre 8
i 9 kg y ha de menjar 400 grams de pinso al dia.
Desmamar es pot fer de manera brusca o progressiva:
Brusc:
Se separen de la mare i a la mare se li suprimeix el menjar i el veure 24 hores.
Progressiu:
Es pot fer en 2 o 3 dies, separant temporalment els garrins de la verra i disminuint de
pinso i l’aigua.
Després de ser desmamats, els garrins s’estan un dies al mateix lloc i després van al lloc
adequat.
Les mares es porten a un local amb les altres verres. El millor es que s’estiguin 6 o 8
verres al mateix local prop del mascle.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
PUBERTAT DEL MASCLE
El mascle pot iniciar la seva vida sexual als 4 mesos, pero ha d’entrar en servei entre els
7 i 8 mesos d’edat.
PRODUCCIÓ D’ESPERMATOZOIDES
Els espermatozoides son la cèl·lula sexual masculina. El mascle produeix contínuament
espermatozoides. La vida dels espermatozoides en els genitals de la verra de 48 hores.
FECUNDACIÓ O SALT
És la monta de la verra pel mascle. La durada es aproximadament de 5 a 15 minuts i
com a màxim de 30 minuts. La monta té dos parts:
 1º part: És la fecundació, es a dir, el mascle ejacula als espermatozoides.
 2º part: S’inicia als pocs minuts de la primera part. El mascle introdueix a la vagina de la
verra un líquid que impedeix la sortida dels espermatozous.
VIDA REPRODUCTIVA DEL MASCLE
És de 3 anys.
INSEMINACIÓ
El cicle menstrual de les truges es de 21 dies, i el període fèrtil es de 30 hores,
aprofitarem aquestes hores per inseminar-la.
La inseminació pot ser natural o artificial:
Natural
La monta es l’acte mitjançant el qual el mascle fecunda els òvuls de la verra, començant
el període de gestació.
En un sistema de porcs comercials, les montes han d’estar vigilades. En la monta
vigilada els mascles han d’estar apartats dels altres i necessariament s’han de portar les truges
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
una per una i anotar la data de cubrició per saber el dia aproximat del part; es necessari portar
un registre d’aquestes operacions per que l’explotació porti un ritme controlat.
L’avantatge de la inseminació en monta natural és que cal poca tècnica i no necessita
preparació de semen.
La verra s’ha de portar al mascle al segon dia d’haver entrat en cel, ja que es el moment
en que existeixen mes possibilitats de quedar fecundada.
Les montes naturals hauran de ser al mati o a la tarda. Si el mascle pesa molt, es
recomanable fer servir un potro dissenyat especialment per la ocasió.
Artificial
Per les característiques físiques i patològiques del mascle utilitzarem la inseminació
artificial. Aquestes característiques són : Gran conformació, poca agilitat, poca resistència i
elevat preu de compra.
El mascle es comprat a un centre de selecció es d’alta qualitat i convé treure’n el
màxim rendiment.
Consisteix en recollir una ejaculació del mascle i comprovar al microscopi la qualitat
dels espermes.
El semen el podem utilitzar de tres fermes: Fresc, refrigerat, congelat.
 El semen fresc s’aplica a la truja immediatament desprès de la extracció. Amb el semen d’un
mascle es poden inseminar 4 o 5 verres.
 Semen refrigerat: se li afegeix diluient vitamínic i conservat a 16ºC ens permet utilitzar-lo 4 o 5
dies. Aquest es el més utilitzat ja que permet inseminar en un període de temps mes llarg i un
nombre de truges més elevat.
 Semen congelat: El semen de porcs no es permet congelar ja que els espermes es moren per
baixa temperatura. En canvi hi ha animals que els seus espermes es poden congelar i no es
moren.
PREPARACIÓ DEL SEMEN
El diluirem i prepararem per fer 8 inseminacions. Conservarem el semen a temperatura
constant a 17ºC i així serà útil de 3 a 5 dies.
Per fecundar-la utilitzarem un catèter que es un tub de plàstic suau ja preparat que
s’adapta perfectament a l’úter de la truja i a través del seu interior es fa passar el semen. A
vegades s’ha d’utilitzar 2 dosis per aconseguir una fecundació.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Esperarem 24 dies a comprovar si s’ha fecundat fent una ecografia. Si el resultat es
positiu la deixarem com a coberta i esperarem el dia del part. I si es negatiu esperarem al
pròxim cel i repetirem la operació.
Una setmana avanç del part es trasllada la truja a les paridera.
Per fer el semen es posa un litre d’aigua bidestilada dins de d’un vas de precipitats a una
temperatura de 37ºC amb diluient vitamínic corresponent, i es deixa fins que es porta el semen.
Quan es torna amb el semen es mira al microscopi una gota d’aquest si els
espermatozous estan sans, si es mouen bé, es conten i a proporció es posa l’aigua bidestilada
que teníem dins del vas de precipitats a 37ºC. Es varreja tot i ja es poden posar dins dels pots
de les dosis de 10cl cadascun.
ALIMENTACIÓ
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
VERRES BUIDES I GESTANS
Aquests animals se'ls dona el mateix pinso en quantitats diferents perquè només se les
alimenta una vegada al dia.
A les verres buides se'ls dona el pinso ad-libitum
A les verres gestans al primer mes de la gestació se'ls dona 2.5 kg/dia, seguidament
durant els 45 dies següents se'ls dona 3 kg/dia. Una vegada passats els 45 dies se'ls dona 3.6
kg/dia fins que entren a paridera una setmana avanç del part on se'ls restringeix el pinso fins a
2.5 kg/dia per que el part sigui més fàcil.
El preu d’aquest pinso es de 26 ptes./ kg
VERRES LACTANTS
Els primers 5 dies del part es raciona el pinso a 1 kg/dia i passats els 5 dies se'ls dona
pinso ad-libitum, el qual es un pinso molt energètic per evitar que la verra faci servir, el menys
possible, les seves reserves de grasses, per aquest motiu se'ls dona dues vegades cada dia.
El preu d’aquest pinso es de 29.40 ptes / kg
REPOSICIÓ
A la reposició se'ls dona pinso d’engreix fins els 70 kg. Desprès se'ls dona pinso de recría de primales fins els 100 kg. i a continuació pinso de gestació que es quant entren a la zona
de cubrició per començar el cicle reproductiu.
DES DE GARRINS FINS A L’ESCORXADOR
Tècniques d’alimentació
En l’engreixament de porcs intensius, l’alimentació es a base de pinso. La importància de
l’alimentació es molt gran, ja que un 70% de les despeses es d’alimentació. Hi ha moltes
tècniques, algunes d’elles son aquestes:
 Alimentació “ad libitum”
Aquesta alimentació en voluntària. Els pocs tenen menjar disponible sempre.
Augmenta la velocitat de creixement i l’índex de conversió de pinso i disminueix la
qualitat de la canal. Acostuma a donar-se dels 50/70 kg.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
No es recomanable aquest tipus d’alimentació durant tot el període , excepte en el cas
de tenir allotjaments climatitzats, races i porcs de gran qualitats genètica i explotació de
cicle tancat.
 Alimentació racionalitzada
Consisteix en racionar l’aliment en funció del pes de l’animal. La restricció pot ser més
o menys intensa. L’alimentació racionalitzada disminueix la velocitat de creixement i
l’índex de conversió de pinso, encara que augmenta la categoria comercial de la canal.
En l’alimentació racionalitzada s’acostuma a donar 2 cops al dia i durant aquest temps
l’animal consumeix, aproximadament, de 80 a 95 per cent respecte a una alimentació ad
libitum. Es recomana l’alimentació racionalitzada a partir dels 50/70 kg.
 Alimentació humida
Consisteix en diluir 2 o 3 litres d’aigua en un quilo de pinso. Té millors resultats que
l’alimentació seca.
 Alimentació seca
Es dona el pinso tal qual, sigui granulat o en farina. Amb el pinso granulat s’obtenen
millor velocitat de creixement que amb farina.
 Alimentació en menjadors o a terra
Consisteix en posar el pinso granulat al menjadors o al terra. Si es fa al terra hi ha una
major despesa de pinso i una menor velocitat de creixement.
A la paridera, els garrins quan tenen uns 15 dies se’ls comença a donar pinso d’iniciació, el
qual es un pinso molt dolç que serveix per que comencin a menjar alguna cosa solida, ja que
fins ara només s’ha alimenta de llet; aquest pinso se’ls dona fins uns 18 / 20 dies que es quant
es desmamen, els canvis d’alimentació s’han de fer a poc a poc.
Dels 20 dies que pesen 6 kg als 12 kg, se’ls dona Pre-estarter que es molt equilibrat, ja
que el traspàs de menjar líquid a menjar sòlid fàcilment els provoca diarrees, també necessiten
aigua molt neta. Aquest pinso porta molta llet per continuar l’alimentació que tenien fins ara i
anar fent el canvi poc a poc. Es molt energètic, ja que no estan acostumats a menja i ingereixen
poca quantitat fins que si van adaptant.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Quan ja fan 12 kg se’ls dona un pinso mes suau que es diu “estarter” aquest ja dura fins
als 22 kg que es quan acaba l’etapa de garrí.
Als 22 kg, passen a la nau d’engreix i els anomenem porcs d’engreix.
Aquí se’ls dona Estarter 2, que es un pinso que conté: Estarter + pinso d’engreix + producte per
desparasitar. Així aconseguim fer el canvi de pinso suaument fins a 30 kg.
Dels 30 kg als 60 kg se’ls dona pinso de primer engreix, anomenat PU2, aquest pinso es
molt energètic i els porcs aconsegueixen un alt índex de transformació.
Dels 60 kg als 100 kg se’ls dona pinso de segon engreix, anomenat PU3. No
s’aconsegueixen tant bon índex de transformació com el PU2, però té millors resultats
econòmics.
Existeix també un altre pinso anomenat PU4, que és un pinso de tercer engreix, aquest
pinso és molt flac i serveix per quant vols allargar els dies d’engreixada, però no es
aconsellable per animals de molta selecció.
LA SITJA PER AL PINSO
La sitja es un dipòsit exterior a la nau on, quan el camió de pinso el porta, s’hi posa per
estar a disposició dels porcs.
La sitja s’omple per dalt amb una màniga llarga del camió i es va buidant per baix quan
es necessita. També té unes escales protegides per accedir a la part superior i controlar quan el
camioner posa el pinso.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
MANEIG
MANEIG DE LA CRIA
El període de cria compren la preparació i cuidats durant el part, la lactació i la cria dels
garrins fina desmamar-los.
Preparació de la verra pel part
Abans del part es recomanable seguir els següents passos per la verra:
 Quatre dies abans del trasllat de la verra a la sala de parts, donar un tractament contra els
cucs intestinals o d’un altre tipus.
 Rentar i desinfectar la cor del part.
 Set dies abans del part netejar la verra a la sala de parts. Abans es recomana netejar a la
verra amb sabó blanc i aigua tèbia, sobre tot les mamelles.
 Continuar alimentant la verra amb el mateix pinso de gestació fins el 3º dia després del
part. Donar de 2 a 2’5 kg de pinso diaris. El dia del part només cal donar la meitat del
pinso.
 12 hores abans del part, es posa la verra a la sala de parideres.
Atencions durant el part i els tres primers dies
Els parts de les verres són generalment fàcils. En aquest sentit, les primales presenten
dificultats, pero en un part normal s’ha de seguir els següents passos:
 Cada cop que neix un garrí se li ha de treure el moc nasal, fregar-se’l i assecar-se’l. talleu el
cordó umbilical a 5 cm, poseu els garrins en un petit tancat amb un focus de calor.
 Vigileu que la verra tregui la placenta. Traieu les cries mortes i netegeu el terra.
 Posar a mamar a tots els garrins a la vegada. Els més dèbils coloqueu-los el les millors
mamelles que son les de davant.
 Talleu els ullals i desinfecteu les genives desprès de la 1º tanda. També es poden tallar els
ullals avanç de mamar.
 Desinfecteu el cordó umbilical
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
 Durant els primers dies tingueu els garrins separats de la mare. Donar de mamar cada dos
hores. La 1º a les 5 del matí i la ultima a les 10 hores de la nit. Si la mare es dòcil i els
garrins son sans i forts, deixeu els garrins lliurement amb la mare.
 Es molt important que hi hagi un focus de calor en el lloc indicat als garrins. Durant els
primers dies després del part es interessant posar en el lloc dedicat al garrins una mica de
palla perque no jeguin directament sobre el ciment.
 En els part més difícils s’acostuma a ajudar a la verra a treure el primer garrí. En parts lent i
dèbils o de retenció de placenta, administrar oxitocina. Quan la verra estigui nerviosa
injectar un calmant.
Maneig des del 3º dia desprès del part
 Al tercer dia canvia l’alimentació a 2 o 2’5 kg de pinso de gestació per la mateixa quantitat
d’un pinso de lactació de verres. Augmenta progressivament la quantitat del pinso durant 3
o 4 dies, fins arribar a 4’5 o 5’5 kg de pinso diaris.
 Entre el 1º i 4º dea de naixement s’ha d’injectar ferro als garrins, repetint la operació als 10
dies.
 Als 7 o 10 dies del naixement, donar granulat als garrins. El granulat es pot donar al terra o
amb com especial, pero cada dia s’ha de retirar el del dia anterior i posar-ne de net.
 Entre els 12 i 21 dies de garrí s’han de castrà als mascles.
 A partir dels 10 dies de vida el garrí ha de disposar de abeuradors automàtics. Aixó es
important per anar acostumant al garrí per desmamar-lo als 35 dies.
MANEIG DE LA GESTACIÓ
Les verres desmamades entren en cel durant els 10 primers dies i s’ha de fecundar de
seguida.
Maneig de les verres des del desmamament fins a la confirmació de la gestació
 Allotjar les verres en grups de 6 a 8, lliures i en un local prop del mascle
 Passar el mascle pel local de les verres pel matí i per la tarda per saber les verres que van en
cel.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
 Montar a la verra 12 hores després de que la verra es quedi immòbil a la monta del mascle
o quan se li preciona el llom. Repetir la operació 12 hores després.
 Anotar la data de cubrició de cada verra i pel mascle que ha sigut montada.
 Eliminar les verres que a partir del 3 o 4 cel no queden fecundades.
 A les verres que han fer un o més parts se’ls pot donar de 3 a 3’5 kg de pinso al dia, per
augmentar el nombre de garrins de futurs ramats.
 Després de la cubrició, donar a les verres de 2 a 2’5 kg de pinso diaris, segons el per i
l’estat de la verra.
Maneig del mascle
En una explotació de verres de cria es necessita i mascle per cada 20 verres. Es
convenient tenir un mascle jove que estigui entrenat i preparat per substituir al mes vell. Així,
en una explotació de 40 verres de cria tindrà 3 mascles. Un de menys d’un any, un d’un any i
un de dos anys. El mascle pot servir durant 3 anys.
Els mascles s’han de comprar en granges de selecció.
El mascle acabat de comprat se li dona la 1º menjada a les 12-24 hores. Se li donarà
durant uns dies un quilo de pinso al dia. Es normal que perdi la gana les primeres setmanes. No
s'utilitzarà el mascles fins uns 15 dies després, ja que s`ha d’acostumar.
El mascle jove no s’utilitzarà abans dels 7 mesos i les primeres cobricions es
consideraran d’aprenentatge. Fins a l’any només pot realitzar 2 o 3 cobricions a la setmana,
pero a partir de l’any en pot realitzar dos en un dia, sis en una setmana i 20 en un més.
Maneig de les verres gestants
La verra que no entra en cel després del dia 21 de la cobrició es considera en gestació.
Els primers 25 dies de la gestació son els més crítics per la pèrdua dels fetus fecundats.
Durant aquest període hauran d’evitar-se els canvis de cor, alimentació excessiva i aplicació de
vacunes.
Durant la gestació es formen a l’interior de la verra un numero de garrins variables. El
nombre de garrins que la verra té durant la gestació depèn de factors genètics i del maneig dels
animals.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Passats aquests dies, es proporcionarà a la verra gestant de 2 a 2’7 kg diaris de pinso de
gestació o ble 1’2 a 1’3 kg de pinso i 5 kg de forratge verd. La quantitat de pinso depèn de
l’estat de les carns de la verra i del sistema d’allotjaments.
No s’ha de vacunar a les verres de 20 a 30 dies del part per perill de parts prematurs.
Dos setmanes abans del past es seguiran les normes de preparació del part.
MANEIG DELS PORCS D’ENGREIX
Principis generals del maneig de porcs




Engreixar els garrins de bona raça, del tipus magre.
No fer ramats de molts porcs, màxim de 10 a 12 per ramat.
Els ramats han de ser uniformes, mateixa mida i si es possibles de la mateixa procedència.
Fer ramats diferents per al mascles, per als mascles capats i per les femelles. Els mascles
sense capar s’instalen de manera que puguin rebre una alimentació especial.
 Un cop a la nau D’ENGREIX, no s’els ha de canviar de lloc, ja que el trasllat provoquen
una disminució important de creixement.
 Posar els porcs en espais amples ja que si tenen lloc mengen més, s’engreixen més i es
barallen menys.
 Donar dos tipus de pinso, un fins al 50 o 70 kg i un altre fins al creixement.
 Fer un buit sanitari als allotjaments, amb la seva desinfecció i neteja.
 Preveniu contra els paràsits interns i vacuneu obligatòriament contra l’Aujezsky.
Període d’adaptació
Durant els primers 15 dies d’engreix, els porcs s’han d’adaptar a un canvis, que son el
desmamar, la cor, el transport,...
Aquests període es difícil per al garrins, per aixó la mínima dificultat es en criar,
desmamar i engreixar el porcs en la mateixa explotació.
Encara que, el garrins criats en explotacions diferents a la de l’engreix, pateixen un veritable
astrés, al haver d’enfrontar-se a un munt de canvis que passen en pocs dies: desmamar,
transport, enfrontar-se amb altres garrins, canvi de local, d’alimentació tractaments sanitaris,...
El principal problema durant els primers 15 dies es la adaptació a les “malalties dels
altres”.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Als porcs infectats per aquesta malaltia se’ls inflen les parpelles i els intestins. Hi pot
haver hemorràgies, diarrees, paràlisi total o parcial dels porcs, caminin malament com si
estiguessin borratxos. Pot provocar la mort esporàdica.
Maneig dels porcs d’engreix durant els primers 15 dies
Els porcs que venen d’altres explotacions han patit el transport i son els que més es cuiden. Per
aquests garrins es tindrà en conte aquestes coses:
 El transport ha de fer-se anb el garrí dejunat, evitar les hores de calor i posar serradures
molles al terra del camió.
 El pes mitjà dels garrins a l’inici de l’engreix no ha de ser inferior al de 18 kg, ja que a
menys pes, tindrien problemes d’adaptació.
 Les cors d’engreix estaran desinfectades, seques i en la ombra, i a una temperatura
aproximada de 20ºC.
 Es ruixen amb ascènsia d’anís per que així es dificulta la percepció d’olors i no es barallen
al notar una olor estranya.
 Una vegada els porcs ja estan en les seves cors, s’espera una mica perquè descansin abans





de donar-lo menjar.
Al primer es mantindrà als porcs en dieta absoluta, donant-los-hi només aigua.
El segon dia es començarà a donar pinso, donant-los-hi 120g per porc i dia, amb un pinso
medicat amb antiestrés.
Al tercer dia s’augmentarà la ració 80 grams per dia i per porc.
Si durant els primers dies el porc està en continuades baralles, se li subministrarà un
tranquil·litzant.
Si apareix la malaltia dels altres, es donarà el pinso durant 12 hores, subministrant aigua
tèbia en gran quantitat.
 Si els porcs no tenen cap problema, al 7º dia es tractarà contra els paràsits i al 10º dia es
donarà un tractament contra els paràsits externs.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
ELABORACIÓ DEL PINSO
Com que els intestins dels porcs són surts i el seu estómac no disposa de flora microviana i
protozous per transformar els aliments voluminosos, la seva alimentació es basa en pinsos
elaborats. Al pinso hi ha d’haver tot el que el porc necessita i en les quantitats justes:
Lípids
Són substàncies orgàniques d’elevat pes molecular i insolubles en aigua, que aporten
energia necessaris per al funcionament adequat dels processos orgànics, i que es guarden en
forma de grassa.
En realitat, els aliments d’origen vegetal són pobres en grasses, doncs tot depèn del
procediment utilitzat per a la extracció dels olis. Els oleaginosos son vegetals amb major
quantitat d’olis; rics en grasses ho son també: la soja, blat de moro, arròs, avena i en menor
quantitat el blat.
Les grasses animals i les vegetals tenen igual valor alimentari, pero produeixen
diferents tipus d’oli com el blat de moro, arròs, avena, cacauet,... son grasses solubles, en canvi
la civada, el blat, les pipes, tes pastes de coco,...són grasses fàcilment liquables. La soja i el
cacauet son rics en insaturats, i s’han d’utilitzar en petites quantitats per evitar la formació de
grasses blanques.
Hidrats de carboni
L’organisme l’utilitza per proveir energia als processos orgànics, si fan falta en la dieta
no es troben en el porc, perque els gasta constantement i si abunden, es transformen en grassa
guardada en el cos.
Els hidrats de carboni formen les tres quartes parts de la matèria seca dels vegetals, sigui quin
sigui el seu estat.
Aquestes substàncies es troben en els organismes formant d'almidones, dextrines i sucres.
Els aliments rics en fibres brutes com palla, plat, etc, no són recomanables per al porc.
Els rics en extractes lliures del nitrogen com el blat de moro, civada... i els tubercles com la
patates i la remolatxa son els més adequats. Les substàncies mencionades han de tenir unes
proporcions:
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Els hidrats de carboni han d’estar entre un 50 i 65%, i la fibra ha de tenir un 6% per als animals
en granges, i un 10% per als que pasturen.
No es convenient que aquestes quantitats d’hidrats de carboni o extractes lliures de
nitrogen, ja que engrassen massa als porcs i s’intenta aconseguir més carn que grassa.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
LES RACES
Les races més habituals en explotacions porcines són la Large White, la Landrace, la
Pietrain i la Duroc.
Generalment en les explotacions porcines, es creuen dos o més races. Aixó millora
productivitat tant de les verres originades del creuament, com dels garrins d’aquestes.
Les verres procedents del creuament de 2 o més races donen un millor resultat que les
de raça pura amb aquests factors de producció: més garrins nascuts, més garrins deslletats i
millor pes dels garrins al deslletament.
Els garrins obtinguts de verres procedents del creuament de dos o més races, milloren
els rendiments dels garrins de raça en vitalitat, pes del ramat, velocitat de creixement i índex de
conversió de pinso a carn.
Totes aquestes avantatges son la causa de que s’utilitzin els creuamens de races o de mare
procedents de creuaments de totes les explotacions dedicades a la cria de garrins, excepte en les
granges de selecció de raça pura.
La raça de Vic ha sigut absorbida per continus creuaments amb races estrangeres ja que
aquesta contenia un elevat tant per cent de greix i no tants kg de pernil i llom.
Cada raça té unes característiques diferents, unes d’aquestes son:
LARGE WHITE
Es la primera raça obtinguda del creuament d’altres l’any 1851 a Anglaterra.
Té la pell de color blanc i el pel llarg i sedós. La cara lleugerament còncava amb el
morro ample i no massa alçat. Les orelles lleugerament cap a fora, dretes i amb pels a la punta.
Té els ulls petits i separats. El llom es ample i llarg i els pernils amples.
És una raça molt forta ja que s’adapta a tot tipus d’explotacions. La verra en molt prolifera, té
gran nombre de cries i elevada capacitat lletera i maternal. És més utilitzada creuada per
aconseguir verres reproductores.
LANDRACE
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
És una raça obtinguda per creuament. Existeixen diferent tipus, com el Landrace (Blanc
Belga), el Landrace Danès i el Landrace Alemany. Es una raça de cos allargat que s’estreny des
de la cua al cap.
La pell es suau, elàstica i de color blanc-rosat. El pel és fi i blanc. La cara de perfil es
recta i afilada, les orelles són grans, caigudes i inclinades cap endavant. El morro es petit. Els
pernils son amples i rodons pel darrere i pels costats.
Aquesta raça no es tant resistent, ni la verra tant maternal com a Large White, encara
que la superi en rendiment de la canal que té menys grassa.
La raça Landrace es molt utilitzada en creuaments.
El mascle Landrace Belga s’utilitza per obtenir garrins per engreixar. Té un gran
desenvolupament muscular, pero té les cames dèbils, té poca energia en la monta, molt sensible
i difícil de manejar.
El mascle Landrace Alemany s’utilitza molt en crear verres Large White per obtenir
verres reproductores
PIETRAIN
Raça obtinguda l’any 1920 a Pietrain que es un petit poble de Bèlgica. El una raça cueta
pero musculada.
La pell es blanca amb alguna taca negra, amb pels curts i foscos. El cap es recte i el
morro ample. Les orelles son curtes i amples dirigides horitzontalment amb la punta endavant i
una mica cap a fora. Té amples els pits, la creu, el dors i el llom. Els pernils son molt rodons i
amples.
La truja es menys prolifera i menys lletera que la Large White i la Landrace. El porc
d’engreix Pitrain es el que produeix menys grassa i millor rendiment de la canal.
El mascle Pietrain s’utilitza per fer creuaments amb Large White.
Les femelles del creuaments no es guarden per reproductores. El mascle Pietrain té els
mateixos inconvenients que el Blanc Belga i amés a més es propens als accidents.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
DUROC
És una raça obtinguda a Nord Amèrica.
Té la pell i el pel roigs. La cara es recta. Es més curt que la Landrace i al Large White, és ample
e els pernils estan ven desarrollats.
És una raça forta i s’adapta a qualsevol tipus d’explotació. La verra es molt prolifera i
amb un gran instint maternal. El mascle no té els inconvenients del Blanc Belga i del Pietrain,
pero és menys musculós i el rendiment de la carn dels creuaments en inferior.
Els porcs creuats amb sang Duro tenen una gran velocitat de creixement i conversió de
pinso a carn. La qualitat de la carn es molt bona.
L’ús del mascle Duro a Espanya s’està estenent.
Les abreviatures utilitzades per diferenciar les reces i sexes son aquestes:
L.W.= Large White
L.= Landrace
L.B.= Landrace Belga o Blanco Berga
D.= Duroc
P.= Pietrain
= Mascle
= Femella
Un dels sistemes que es fa servir per fer mares es mitjançant els següents creuaments:
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
VACUNES
Durant el temps de gestació que es de 114 dies es donen unes vacunes determinades per
prevenir unes malalties per a ella i per als seus fills.
Per tenir bona sanitat es imprescindible donar vacunes, per tal d’evitar l’arribada de malalties i
que ens ataquin.
Per tant potenciarem al màxim la prevenció a través de vacunes.
Son vacunes que:
Es donen a la mare en temps de gestació i per previndre unes malalties seves.
Unes altres es donen a la mare al final de la gestació i son per als pors que naixeran.
Unes altres es donen a la mare quan està en cria i son per preparar-la per un pròxim cicle
reproductiu.
Unes es donen als pors quan mamen i son per unes malalties del seu engreix.
Altres son per els garrins que pesen 20/30 kg per unes altres malalties.
Els mascles també en necessiten.
Se’n donen al entrar a la reposició, abans d’entrar a la zona de cubrició.
CALENDARI DE VACUNACIONS
Reposició.




Als 150 dies de vida, desparasitació interna i externa.
Als 160 dies de vida, Rinitis atròfica.
Als 170 dies de vida, Aujezsky
Als 180 dies de vida, Parvovirosis i Mal Roig.




Als 190 dies de vida, Aujezky.
Als 200 dies de vida, Rinitis atròfica.
Als 210 dies de vida, Parvovirosis i Mal Roig.
Passats 15 dies ja estaran en condicions per entrar a la cubrició
Truges Adultes
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial





Aujezky, a totes cada 3 mesos.
Rinitis, als 90 dies de gestació a cada part.
Parvovirus, als 10 dies de lactació a cada part.
Mal Roig, als 10 dies de lactació a cada part, juntament amb la Parvovirosis.
Normalment es realitzen blanquejo amb antibiòtics a traves del pinso dos vegades a
l’any.
Mascles
 Aujezsky junt amb les truges cada 3 mesos.
 Parvovirosis i Mal Roig cada 6 mesos.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
SANITAT
MICROBISME EN ELS ALLOTJAMENTS D’ENGREIX:
L’engreix intensiu de porcs d’aquesta explotació es compon d’animals de diferents
edats i sexes que van entrant-hi així que van arribant al pes, de manera que aquest engreix
sempre es manté ple, cosa que impedeix que es pugui fer un buidat total i una neteja i
desinfecció a fons. Si aquest cercle dura molt temps origina un microbisme.
Aquest mocrobisme consisteix en una intensa presencia i multiplicació de bacteris, virus i
paràsits que ocasionen malalties i mortalitat accentuada. També augmenten els índex de
conversió del pinso i disminueixen el creixement.
Per evitar aquests mals es recomana les següents tècniques:
Buidat sanitari:
Consisteix en deixar descansar els allotjaments 15 dies. Per poder aconseguir el buidat
necessitem entrar els porcs en pocs dies i treure'ls junts. Aixó s’anomena “tot dins, tot fora”.
Durant el buidat es netejarà a fons, ho desinfectarem i ho deixarem descansar.
Neteja:
Retirarem tota la matèria orgànica i amb aigua a pressió ho rentarem al màxim de manera que
quedi completament net per poder-ho desinfectar.
Desinfecció:
Consisteix en destruir tots els microbis del local mitjançant l’aplicació de desinfectants com
sosa càustica, lleixiu, etc. També es pot aplicar productes novulizats que arriben als llocs
difícils.
Desparacitació:
Consisteix en la aplicació de productes químics contra paràsits interns i externs que habiten
amb els porcs i els retarden el creixement. Un d’aquest poden ser: cucs, polls, i altres.
Vacunacions:
Consisteix en injectar als animals microbis vius (vacuna viva), microbis inactivats (vacuna
inactiva), o microbis morts (vacuna morta). Amb el fi d’aconseguir la immunitat dels
organismes contra els futur atacs dels mateixos microbis que es van injectar amb la vacuna.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
És obligatori vacunar els porcs d’engreix contra la malaltia de "Aujezsky", i es recomana
vacunar contra malalties d’efectes pulmonars.
NETEJA D’ALTRES SALES
En els allotjaments de verres de gestació i cubrició que mai es poden buidar del tot,
anirem netejant per parts quan ens quedin parts més o menys grans buides. Usarem aigua a
pressió i desinfectants forts.
A la sala de parideres i desmamats, que si que es buiden, a cada vegada rentarem i
desinfectarem al màxim.
Farem servir el mateix sistema que fem per a l’engreix.
CONTROL DE MALALTIES
Anualment s’extraurà sang al 30 % dels cens reproductor per el control serologic de les
malalties i mantenir la qualificació de sanitat comprovada.
Cada 4 mesos s’extraurà sang a 60 reproductors per el control de les malalties de Aujezsky i
malaltia vesicular
 Totes les incidències sanitàries remarcables, s’anotaran al llibre d’explotació ramadera
PLA DE REPOSICIÓ
Les truja i mascles de reposició, al arribar s’allotjaran a la nau de quarantena durant 40 dies.
Aquí es realitza:







Xoc vitamínic i anti estrés d’arribada.
Tractament antibiòtic preventiu.
Desparasitació interna i externa.
Observació de malalties.
Extracció de sang per control d’Aujezsky ( Test ), Mal Roig, Grip i malaltia Vesicular.
Vacunacions.
Immunització activa amb excrements de l’explotació.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
 Si no s’observa cap anomalia ja entren a l’explotació
 Contacte nasal amb porc de l’explotació i garrins del destete.
TRACTAMENTS ANTIPARASITARIS
La Desparasitació interna i externa de les truja es realitza 15 dies abans d’entrar a la
paridera. Als mascles, es realitza cada 6 mesos.
DESINFECCIÓ I DESRATITZACIÓ
Es segueix un programa de desinfecció i desratització permanent portat a cap per una empresa
especialitzada. Amb el que s’aconsegueix un bon control.
PURIN
Tots els excrements i aigües de neteja, son conduïts mitjançant conduccions subterrànies a un
gran dipòsit de recollida, per la seva utilització com abono agrícola.
MALLES ANTI-OCELLS
Totes les finestres de l’explotació estan protegides amb malles anti-ocells de mides adequades
TANCAMENTS
Tota la explotació està rodejada per una balla composta per 0.5 m de paret d’obra i 1.5 m de
alambrada metálica, amb un total de 2 m d’altura. S’evita l’entrada d’animals estranys.
VADO SANITARI
El bado sanitari està situat a l’entrada de l’explotació. Te unes dimensions de 6 m de llarg per 4
m d’ample, per 15 cm de profunditat. Suficients per mullar tota la roda dels vehicles al seu pas.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Existeixen piletes de 0.5 m2 per 10 cm de profunditat a la entrada de cada nau.
Tant el bado com les piletes, contenen permanentment desinfectant amb el 2% de sosa càustica.
MOLL DE CARREGA
Existeixen dos molls de carrega i descarrega, col·locats de manera que els vehicles no entrin al
recinte.
VESTUARI I PERSONAL
Local equipat amb sanitaris i armaris amb roba i calçat net, exclusivament per l’ús del personal.
Sempre tindran de fer-la servir per el seu accés al recinte.
MALALTIES ESPONTANIES
Sempre que en un porc de la mida que sigui es posa malalt, el granges avisarà al
veterinari que té contractat, a fi de que diagnostiqui quina malaltia té i quin tractament
necessita. El veterinari farà, si cal, la recepta corresponent per una medicina i el granger anirà a
comprar-la i l’aplicarà de la forma correcta i amb la dosis indicada.
El veterinari també fa visites programades semanalment per fer un seguit de tots els
tractaments receptats.
Actualment existeix la LLEI DEL MEDICAMENT que obliga a que tots els
medicaments siguin receptats per un veterinari, i prohibeix la automedicació.
Tots els medicaments tenen uns dies de retirada per evitar que quant el porc arribi a
l’escorxador encara tingui residus del medicament que ha pres, i pugui arribar al consum humà.
Si aixó produís, la persona que en menja crearia resistències contra aquest medicament i si un
dia es posa malalta, i el metge li recepta un medicament semblant al de l’animal no li faria
efecte.
L’arribada de carn a l’escorxador amb residus de medicaments està molt castigat per la
llei.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Hi ha medicines de bèsties, que s’assemblen molt a les de les persones, perquè son de la
mateixa matèria activa, encara que en diferent puresa i presentació.
GESTIÓ DE RESIDUS
Producció de purins
Donat que la capacitat d'emmagatzematge entre fosses sota slat i bassa de purins es de
1.162'6m3 suposa una autonomia de 121 dies, considerant com a bo ja que aquesta producció
s'utilitzarà com adob en les finques.
Sistema d'eliminació de purins
L 'eliminació de purins es realitzarà mitjançant un tractor amb una cuba o amb un camió
cisterna. Aquests portaran el purin a les finques arrendades i a les finques que tenen en
propietat els propietaris i I' escamparan uniformement sense excedir els límits de Nitrogen
estipulats per la Unió Europea.
Fossa de cadàvers
A l'explotació m ha instal·lada una fossa de cadàvers amb una capacitat de 48 m3, on es
tiren els cadàvers dels animals morts. Per avançar la descomposició s'hi afegeix Sosa Càustica
o Calç Viva.
ESCORXADOR
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Un cop el pors es a l’escorxador, passa per una sèrie d’operacions com la DUTXA,
ANESTÈSIA, SACRIFICI, DESSAGNAT, ESCALDAT, DEPILAT, SOCARRAT,
EXTRACCIÓ DE VISERES i PESAT.
Totes aquestes operacions donen origen al producte principal: canal, semicanal, i altres
de secundaris: sang, viseres, panxa i grasses.
Quan el porc arriba a l’escorxador es col·loca en unes corts on els tiren aigua per
netejar-los i tranquil·litzar-los, ja que han vingut en camió i entan espantats.
Quan els toca els treuen de les corts i un darrere l’altre els fan passar per un passadís
estret on els fan una enrampada al pit, prop del cor, i una altra a clatell, prop del cervell, aixó
els fa estar inconscients. Immediatament desprès passen per una taula on hi ha persones que els
degollen i els maten. La sang no la llencen. Desprès els pengen de cap per avall en una cadena i
van passant per diferents processo.
Primer els passen per una cambra on tiren aigua molt calenta vaporitzada. Aixó els fa
relaxar la carn. També es poden fer passar per dins d’aigua calenta.
Per treure’ls els pels els fan passat per una cambra on hi ha una rodets que els piquen i
cauen, peró hi ha pels petits que no marxen, per aixó, en una altra cambra, els tiren gas i al
moment oportú s'inflama.
Després d’aixó els pengen de les 2 potes i els treuen les tripes, ronyons, pulmons,.... i
desprès els fan a trossos per fer-ne elaborats o comercialitzar-los.
Es diu canal al cos del porc desprès del sacrifici, sense sang, ni viseres, ni pel, sense
llengua, ungles, ronyons i sense grassa de la pelvis.
Es diu mitjacanal al que resulta de decidir en dos la canal per la línia que passa pel cap i per la
columna vertebral.
Un cop obtinguda la canal, l’especialista classifica les canals com a extra, 1º, 2º, 3º i 4º,
cada una té un preu al mercat diferent.
LA CARN
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
LA CARN PORCINA:
Només hi ha una classe destinada al consum en fresc. La canal de porc esta formada pel
cos d’aquest animal una vegada depilat i eliminades totes les vísceres, la llengua i la capa dura
que cobreix els ungles.
Les peces en que es desfà la canal es classifiquen en extra, primera i segona categoria.
A mes n’obtenen les peces següents: retalls, cansalada viada, papada, cansalada grassa,
costella, espinada, garrons, peus, sagí, morro, orelles i galtes.
El llom i les llonzes s’obtenen de la mateixa part del porc, segons com es faci
l’esquarterem: si es treuen els ossos s’obté el llom, si no en resulten les llonzes.
Les llonzes poden ésser de dos tipus: les llonzes tipus Girona que tenen l’os de la
costella i el de l’espinada i les llonzes tipus Barcelona que només porten l’os de la costella.
VALORS NUTRITIUS DE LA CARN:
La carn es un aliment ric en proteïnes d’elevat valor biològic. Les proteïnes són un factor
important en l’alimentació ja que són d’aquells elements indispensables per a la regeneració
dels teixits. Peró tenen un valor energètic baix davant dels greixos. Ambdues característiques
juntes fan que la carn tingui indiscutiblement un important valor dietètic. És més, la proteïna de
carn solament és superada, pel que la a la qualitat, per la que prové de la llet i els ous.
Per terme mitjà la carn magra conté entre 20 i 25 % de proteïnes. Mentre que el
contingut de la carn grassa oscil·la entre el 14 i 20% de proteïnes.
El contingut en greix varia molt segons la classe de carn, l’edat de l’animal, la peça
considerada i el seu grau de polidesa.
El tant per cent de greix del llom fregit o cuinat és superior al tant per cent de greix del
llom cru, perquè en la cocció es fa servir matèria grassa. La carn aporta també vitamines,
sobretot del grup B. Els glúcids o hidrats de carboni només es troben a la carn en quantitats
molt petites. La carn conté també sals minerals principalment fòsfor i ferro.
Aquest valor nutritiu de la carn no varia segons la categoria comercial de les peces; les
més econòmiques són tant nutritives com les més apreciades.
Les carns amb una proporció més alta de vasos sanguinis, cartílags i tels són les menys
digestibles.
Les carns d’animals de més edat són més nutritives que no les d’animals més tendres, ja
que el contingut relatiu d’aminoàcids essencials, que son els que cal ingerir en la dieta,
augmenten amb l’edat de l’animal. D’altra banda com més jove és l’animal més elevat és el
contingut d’aigua de la carn.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
És important tenir en compte que el valor nutritiu de la carn queda modificat pels
processos de cocció. El contingut en vitamines disminueix ja que algunes són força sensibles a
el calor.
Quan la carn es cou a la brasa es produeix un enduriment de la carn, més fort com més
intensa i llarga és la cocció. Per aixó convé que sigui breu. No és convenient salar la carn abans
de posar-la al foc.
En els rostits, la carn s’ha de coure durant molta estona, perque sigui de més bon
mastegar.
En la cocció amb oli augmenta el valor calòric de la carn i en disminueix la
digestibilitat a causa d’un contingut en matèria grassa més elevat.
En la carn arrebossada, a més d’aquestes conseqüències de la cocció amb oli, es
presenta una variació del valor nutritiu a causa del recobriment amb ou i pa ratllat.
La carn bullida perd substàncies solubles i greix que passen a l’aigua i la converteix en
brou. Si la carn es posa a l’aigua encara freda i llavors es fa bullir, se n’obté un brou molt
gustos ja que l’extracció de substàncies de la carn és intensa. En canvi, si la carn es posa a
l’aigua quan ja bull, es coagulen les substàncies protètiques de la superfície de la carn i se’n
dificulta l’extracció; el resultat és un brou poc saborós mentre que la carn es manté gustosa.
CONSERVACIÓ DE LA CARN
La carn és un aliment de conservació limitada i cal guardar-la al frigorífic. La
temperatura més convenient és de 2 a 5ºC, es a dir, posada a la carn de dalt del frigorífic quan
està ven regulat. Abans de ficar-la al frigorífic convé desembolicar-la ha que ,sobretot a l’estiu,
la seva temperatura pot haver augmentat pel camí i el paper i les seves bosses de plàstic
dificultin que es refredi ràpidament. Es pot tornar a embolicar amb paper d’alumini.
És recomanable posar els talls separats, i no deixar-los apilotats; així es refreden abans;
a més el contacte amb el suc que desprès la carn i que quedaria entre els talls fa que agafi
regust. La carn es pot conservar al frigorífic fins a 48 hores. Si es triga més a consumir-la pot
adquirir regust. Les peces senceres es conserven més que no els talls. La carn picada s'altera
molt ràpidament, per això és aconsellable consumir-la el mateix dia.
Les vísceres, com el fetge, cervell, etc., tenen una conservació més limitada que no la carn. Cal
guardar-les igualment al frigorífic i consumir-les dintre un termini màxim de 24 hores.
Es pot aconseguir una conservació més llarga de la carn mitjançant la congelació. En aquest cas
convé utilitzar carn fresca de bona qualitat. La carn que es vol congelar s'ha de distribuir en
quantitats corresponents a un sol àpat i eliminar-ne, tant com sigui possible, les parts que no
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
s'aprofiten (ossos, tendrums). A l'hora de consumir-la, s'ha de descongelar només la quantitat
que se'n necessita ja que és totalment desaconsellable recongelar una carn que s'ha descongelat.
Per aconseguir una congelació satisfactòria cal disposar d'un congelador o d'un frigorífic amb
compartiment congelador que estiguin marcats amb quatre estrelles.
REGULACIÓ OFICIAL
El comerç de la carn esta regulat bàsicament per la Reglamentació Tècnico Sanitària
d'escorxadors, sales d'especejament, centres de contractació, emmagatzematge i distribució de
carns i despulles, per les normes de qualitat de les canals de boví, d'oví de porcí i pels decrets
de regulació de les campanyes de la carn que cada any estableix l'Administració central. De
totes aquestes disposicions, són d'especial interès per als consumidors les següents:
 Només poden matar els escorxadors autoritzats.
 Les canals es poden esquarterar en sales d'especejament annexes als escorxadors, en
magatzems frigorífics, en fabriques d'embotits, en sales d'especejament autònomes o bé ferho els mateixos carnissers.
 Als escorxadors hi ha una inspecció veterinària dels animals abans de matar-los i una
vegada morts. Cada canal es marca amb uns segells sanitaris.
 Les peces es distribueixen embalades o bé en recipients adequats.
 El transport s'ha de fer en vehicles isotèrmics, prèviament netejats i desinfectats. Han de
portar una documentació que acrediti la procedència de les carns.
 El preu de venda al públic de la carn depèn de la classe i de la categoria de la pe<;a. Els
detallistes tenen fixat un marge comercial màxim.
 Els establiments de venda al detall han de tenir un cartell amb la indicació dels preus de
venda. També han de tenir exposats uns cartells amb la il·lustració de la canal i de les peces
que en surten per a cada classe de carn.
CONSELLS DE COMPRA
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Compreu la carn en un establiment de la vostra confiança, on sabeu que disposen
d’instal·lacions adequades per conservar-la correctament. La carn ha de tenir el color propi de
l’espècie i l'edat de l'animal. La carn de porc té un color rosat pàl·lid.
L 'olor de la carn ha d'ésser agradable, sense que s'hi noti cap mala olor.
Les carns de xai i de porc no necessiten haver estat uns dies al frigorífic per adquirir
plenament el seu gust i aroma i quedar més tendres, ans al contrari la carn de porc és més
bona quan es consumeix ven fresca. Les vísceres, cal comprar-les ven fresques; és un bon
criteri anar a un establiment on les tinguin del dia. La carn picada s'ha de preparar en el
moment de la venda.
Compreu la carn en quantitats proporcionals al vostre consum.
La carn es pot preparar de maneres molt diferents: a la brasa, a la planxa, fregida,
estofada, rostida, bullida, com a carn d'olla, etc.
Les possibles formes de preparació estan condicionades principalment per la peça de
que es tracta. Escolliu les peces d'acord amb el plat que penseu preparar; les peces de
categories inferiors i de preu més baix són tan nutritives com les més cares. En la preparació
d'un estofat no cal consumir una carn de la màxima categoria; en canvi per fer carn a la
planxa és convenient comprar-la de les primeres categories.
En el cas de porc, el llom, el rellom ,les llonzes i la carn magra permeten preparacions
diverses: carn fregida, a la brasa, rostida. Els talla de coll són indicats per fer-los arrebossats.
Els retalls i la papada es poden fer a la planxa; els tall de cansalada viada, a la planxa o
fregits. La costella serveix per guisar. L’espinada es destina a ossos per al brou i els peus
també es poden destinar al brou. Els garrons per al brou o per guisar. De la cansalada grassa i
el sagí, se’n fa llard.
A més del consum en fresc, les peces que s’obtenen del porc es poden destinar també a
l’elaboració d’embotits o de productes curats.
Les mitjanes i les costelles de xai es fan a la brasa o a la planxa; també els talls de la
part del davant de la cuixa.
Les espatlles, la part del darrera de la cuixa i els braons van bé per rostir , el coll, el pit,
la falda i la cua serveixen per guisar.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
INSTAL·LACIONS
PARIDERES
Les parides es el lloc mes important de la explotació ja que es on neixen els porcs.
La paridera es en forma de nau on hi ha diferents sales que son de 70m². Es col·loquen
totes en la mateixa nau perquè d’aquesta manera la feina es mes còmoda i està concentrada.
L’ambient en una paridera ha de ser l’adequat per les truges i pels petits que son molt
delicats.
La mare necessita uns 20ºC, que s’aconsegueixen posant extractors per aconseguir una
ventilació, a l’estiu i a l’hivern, a mes a l’estiu hi ha un sistema d’humiliació i a l’hivern un
sistema de calefacció. En necessiten unes bones condicions perquè la mare no es posi nerviosa,
mengi bé, doni bona i abundant llet i estigui a gust.
Com que tot es elèctric, quan marxa la llum, les finestres s’obren automàticament amb
una bomba a pressió per tal de ventilar bé.
Els petits necessiten mes temperatura per sobreviure, per això es posen uns circuits
d’aigua calent enterrats a terra perquè estiguin a 35º. També s’aconsegueix un bon clima aïllant
la sala de l’exterior amb un aïllant d’alta densitat.
Cada sala conta de 12 compartiments, on hi ha la mare i les seves cries, i un passadís
central per controlar-les. La mare està al mig del compartiment dins d’un enferrat amb aigua
neta i pinso del dia. Això fa perquè no es pugui ajeure en un racó i xafar els seus fills i
d’aquesta manera els petits poden mamar mes be.
Els petits també disposen d’aigua amb abeuradors automàtics a la seva alçada. Disposen
d’un espai mes calent, que s’aconsegueix amb tubs d’aigua calent al terra.
Pel que fa a la neteja, tota la sala disposa d’un enreixat a terra que es diu slat, compostes
de varilles triangulars, separades un centímetre i d’un centímetre de costat. D’aquesta manera
els petits hi poden caminat tranquil·lament i els excrements poden marxar.
Sota slat hi ha una rasa on es posen els excrements amb capacitat suficient per a 30 dies.
Passats els dies sobra una comporta i a traves de clavegueres i per gravetat, els excrements van
a parar a un dipòsit gran exterior per ser adob agrícola, d’aquesta manera amb el mínim esforç
està sempre net.
L’aigua ve de dipòsits exteriors, arriba a les mares i als petits a través de polsadors.
L’aigua arriba desprès de passar un control per saber si es potable.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
El repartiment de pinso es automàtic encara que els dossificadors son individuals segons les
necessitats de cada truja.
Es porta des de la sitja exterior a la granja i a través d’un tub amb un espiral dins que va girant,
el pinso va caient dins dels dosificadors.
La electricitat es individual sala per sala on hi ha endolls per les llampares que
proporcionen mes escalfor als petits. La sala també disposa de llum per vigilar a la nit.
GESTACIÓ
La nau de gestació, és un edifici de mides 7 x 60 x 3 metres d’alçada.
Les verres hi són posades en dues rengleres a tot el llarg en posició transversal. Viuen
en un habitacle de mides reduïdes on hi caven còmodament. Aquest habitacle esta format per
un enferrat que va formant unes gàbies anomenades “Boxes”
Estan instal·lades de tal posició que tenim un passadís central a tot el llarg. L’usarem
per passar el granger per fer les feines d’alimentació i controlar les verres.
Tenim dos passadissos, un a cada costat, tocant a la paret i situat al darrere de la verra.
L’usarem per fer les feines de neteja dels excrements si cal. El terra on jeu la verra. Te la part
del darrere amb reixa, de manera que els seus excrements cauen a una rasa, que si acumulen
uns dies, fins que son retirats per usat com adob als camps.
Les verres tenen pinso racionalitzat a mida segons l’etapa en que es troben de la
gestació.
Es reparteix amb uns mecanismes automàtics que el dosifica a cada verra segons la
programació que em preparat prèviament.
El pinso el porta un camió de la fàbrica, el posa dintre d’una sitja situada a l’exterior de
la nau i el mecanisme que em dit, compost d’un motor elèctric que la girar un espiral metàlic de
dins d’un tub. Aquest tub comença a dintre de la sitja i passa a tot el llarg de la nau. Quan el
motor roda, l’espiral també i així agafa pinso i el va empentant i repartint de punta a punta a
totes les verres.
L’aigua la tenen sempre disponible i abundant.
L’edifici esta construït en bones condicions d’aïllament tèrmic perque sigui més fàcil el
control de la temperatura, que es realitza amb mecanismes automàtics que obren i tanquen la
finestra quan cal.
Aquí hi passaran uns 105 dies, fins que entrin a la sala de parideres.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Els Boxes estan ideats perque la verra pugui entrar per la part del darrera fàcilment. Per
sortir es per davant, que be a peu pla i es fàcil.
LABORATORI
El laboratori es on es s’elabora el semen i per aixó es important mantenir-ho net i una
mica apartat de la granja per tal de no transmetre microbis.
Consta d’un microscopi, d’un forn d’elevades temperatures, d’un aparell per fer el bany
Maria a una temperatura exacta.
 El microscopi l’usarem per comprovar la qualitat dels espermes, ja que si no es bona ja no
es preparen les dosis.
 El forn d’elevades temperatures es per esterilitzar i desinfectar els estris que es fan servir.
 L’aparell per fer el bany Maria es per aconseguir aigua a
Els estris que es fan servir son:
Vasos de precipitats per fer la mescla del dissolvent amb el semen.
Un erlenmeier per fer les barreges
Vidre petit per comprovar la viabilitat dels espermes
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
OBJECTIUS
Els meus objectius en fer aquest treball es saber més sobre la feina de ramader i
especialment saber el funcionament d’una explotació ramadera porcina i el funcionament d’un
escorxador amb el despesejament de les canals .
El que vull aconseguir es explicar els passos que s’han de seguir perquè els porcs
naixin, s’engreixin, i els portin a l’escorxador. També altres aspectes com els residus, el
menjar, les instal·lacions i altres no tant importants, pero imprescindibles perquè el negoci
funcioni.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
CONCLUSIÓ
Crec que he aconseguit els meus objectius d’una manera agradable i entenedora. Ara
estic molt més informada de la feina que sempre s’ha fet a casa meva.
He descobert que és un procés molt llarg, ja que des de que es concedeix a la verra, fins
que els garrins es van a l’escorxador hi va un any. També es necessita molta inversió. És un
procés molt complex, hi ha moltes parts diferents.
Crec que per portar una explotació d’aquestes característiques es necessita molta
profecionalitat.
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
ÍNDEX
Introducció
Cicle reproductiu
Reproducció
Pubertat de les verres
Cel
Aparició de nous cels
Ovulaciò
Fecundació
Gestació
Part
Vida reproductiva de la verra
Lactació
Desmamar
Pubertat del mascle
Producció d’espermatozoides
Fecundació o salt
Vida reproductiva del mascle
Inseminació
Preparació del semen
Alimentació
Verres buides i gestants
Verres lactants
Reposició
Des de garrins fins a l’escorxador
La sitja per al pinso
Maneig
Maneig de la cria
Maneig de la gestació
Maneig dels porcs d’engreix
Elaboració de pinso
Lípids
Hidrats de carboni
Les races
Large White
Cria intensiva de porcs comercials
Procés industrial
Landrece
Pietrain
Duroc
Vacunes
Calendari de vacunacions
Sanitat
Microbisme en els allotjaments d’engreix
Neteja d’altres sales
Control de malalties
Pla de reposició
Tractaments antiparacitaris
Desinfecció i desratització
Purin
Malles anti-ocells
Tancaments
Vado sanitari
Moll de carrega
Vestuari i personal
Malalties espontànies
Gestió de residus
Escorxador
La carn
La carn porcina
Valors nutritius de la carn
Conservació de la carn
Regulació oficial
Consells de compra
Instal·lacions
Parideres
Gestació
Laboratori
Objectius
Conclusió