format PDF - Escola Isabel de Villena

Anuncio
Premis literaris Ricard
Albert
Isabel de Villena 2014
Àlex Macarrilla
Premis literaris Ricard Albert 2014
Índex
EDUCACIÓ INFANTIL
P3A ....................................................................................................... 2
EDUCACIÓ INFANTIL
P3B ....................................................................................................... 5
EDUCACIÓ INFANTIL
P4A ....................................................................................................... 8
EDUCACIÓ INFANTIL
P4B ..................................................................................................... 11
EDUCACIÓ INFANTIL
P5A ..................................................................................................... 14
EDUCACIÓ INFANTIL
P5B ..................................................................................................... 17
1r PRIMÀRIA A ........................................................................................................................ 20
1r PRIMÀRIA B ........................................................................................................................ 22
2n PRIMÀRIA A ....................................................................................................................... 25
2n PRIMÀRIA B........................................................................................................................ 27
3r PRIMÀRIA A ........................................................................................................................ 29
3r PRIMÀRIA B ........................................................................................................................ 31
4t PRIMÀRIA A ........................................................................................................................ 33
4t PRIMÀRIA B ........................................................................................................................ 36
5è PRIMÀRIA A........................................................................................................................ 38
5è PRIMÀRIA B........................................................................................................................ 43
6è PRIMÀRIA A........................................................................................................................ 46
6è PRIMÀRIA B........................................................................................................................ 49
1r ESO A .................................................................................................................................. 53
1r ESO B .................................................................................................................................. 58
2n ESO A ................................................................................................................................. 63
2n ESO B ................................................................................................................................. 68
3r ESO ..................................................................................................................................... 74
4t ESO ..................................................................................................................................... 78
BATXILLERAT ........................................................................................................................... 82
Diplomes ................................................................................................................................ 85
1
Premis literaris Ricard Albert 2014
EDUCACIÓ INFANTIL P3A
CATALÀ
GUANYADOR
Carla Martínez
Títol
La princesa
GUANYADOR
Sibel Serra
Títol
El monstre
2
Premis literaris Ricard Albert 2014
CARLA MARTINEZ
LA PRINCESA
HI HAVIA UNA VEGADA UNA PRINCESAQUE FEIA ENCANTERIS. VA AGAFAR LA VARETA I
VA CONVERTIR UN MONSTRE EN PAPALLONA. AIXÍ NINGÚ VA TENIR POR MAI MÉS.
3
Premis literaris Ricard Albert 2014
SIBEL SERRA
EL MONSTRE
HI HAVIA UNA VEGADA UN MONSTRE QUE TENIA POR DELS COCODRILS. ELS MONSTRE
ES VA TROBAR LA SEVA PROFE, QUE ES DEIA ELI, I LI VA EXPLICAR. LA “SENYU” LI VA
FER UNA ABRAÇADA I EL COCODRIL VA DESAPARÈIXER.
4
Premis literaris Ricard Albert 2014
EDUCACIÓ INFANTIL P3B
CATALÀ
GUANYADOR
Daniela Pérez
Títol
La vaca i la plastilina
GUANYADOR
Ruth Fibla
Títol
La princesa
5
Premis literaris Ricard Albert 2014
RUTH FIBLA
LA PRINCESA
HI HAVIA UNA VEGADA UNA PRINCESA DINS D’UN CASTELL. VA VENIR UN DRAC I SE LA
VOLIA MENJAR, PERÒ LA VA SALVAR UN CAVALLER DIFERENT DE SANT JORDI AMB
UNA ARMADURA DE DIFERENT COLOR.
6
Premis literaris Ricard Albert 2014
DANIELA PEREZ
LA VACA I LA PLASTILINA
HI HAVIA UNA VEGADA UNA VACA QUE ESTAVA FENT PLASTILINA I LI VA CAURE LA
PLASTILINA A L’AIGUA DEL MAR I UN PEIX LA VA AGAFAR.
7
Premis literaris Ricard Albert 2014
EDUCACIÓ INFANTIL P4A
CATALÀ
GUANYADOR
Bernat Font
Títol
El nen i el drac
GUANYADOR
Santos Rodríguez
Títol
El Sol avorrit
8
Premis literaris Ricard Albert 2014
BERNAT FONT
EL NEN I EL DRAC
-
HI HAVIA UN NEN QUE PASSEJAVA PEL BOSC
-
VA TROBAR UN DRAC QUE SE’L VOLIA MENJAR
-
EL NEN VA CÓRRER I ES VA ESCAPAR
9
Premis literaris Ricard Albert 2014
SANTOS RODRIGUEZ
EL SOL AVORRIT
-HI HAVIA UNA VEGADA UN SOL AVORRIT.
-...PERQUÈ NO TENIA AMICS...
-...I ES VA FER 5 AMICS I UN ELEFANT, UNA GIRAFA, UNA ZEBRA, UN MONKY I
UN POP
10
Premis literaris Ricard Albert 2014
EDUCACIÓ INFANTIL P4B
CATALÀ
GUANYADOR
Claudia Conill
Títol
La gallina
GUANYADOR
Hugo Cabello
Títol
La casa encantada
11
Premis literaris Ricard Albert 2014
CLAUDIA CONILL
LA GALLINA
HI HAVIA UNA VEGADA UNA GALLINA QUE TENIA ELS SEUS OUETS I ANAVA A VISITAR
LA PORQUETA. LI VA DEMANAR SI LI PODIA VIGILAR ELS OUETS I LA PORQUETA LI VA
DIR QUE NO, PERQUÈ HAVIA DE VIGILAR ELS SEUS.
12
Premis literaris Ricard Albert 2014
HUGO CABELLO
LA CASA ENCANTADA
HI HAVIA UNA VEGADA UNS NENS QUE VAN ANAR AMB LA SEVA LOT A LA CASA
ENCANTADA. VAN OBRIR LA PORTA I ES VAN PENSAR QUE HI HAVIA UN FANTASMA
PERÒ, QUAN VAN OBRIR LA LOT, VAN VEURE QUE NOMÉS ERA UNA ESTÀTUA.
13
Premis literaris Ricard Albert 2014
EDUCACIÓ INFANTIL P5A
CATALÀ
GUANYADOR
Oriol Vidal
Títol
La rateta va a comprar
GUANYADOR
Mariona Seco
Títol
La fada i la princesa
14
Premis literaris Ricard Albert 2014
ORIOL VIDAL
LA RATETA VA A COMPRAR
LA RATETA VA FER LA PIZZA.
HI HAVIA UNA VEGADA UNA RATETA QUE ANAVA A COMPRAR.
VOLIA INGREDIENTS PER FER UNA PIZZA, PERÒ NO ELS TROBAVA A CAP BOTIGA.
VA ANAR A UNA ALTRA BOTIGA I ELS VA TROBAR.
LA RATETA VA FER LA PIZZA.
15
Premis literaris Ricard Albert 2014
MARIONA SECO
LA FADA ILA PRINCESA
- LA FADA PASSEJAVA I ES VA TROBAR UNA PRINCESA.
- ES VAN FER AMIGUES.
- UN LLOP LES VA PERSEGUIR.
- LA FADA ILA PRINCESA ES VAN DISFRESSAR DE LLOPS PER ESCAPAR-SE.
16
Premis literaris Ricard Albert 2014
EDUCACIÓ INFANTIL P5B
CATALÀ
GUANYADOR
Eva Médel
Títol
La princesa avorrida
GUANYADOR
Violeta Castillo
Títol
La princesa i el cavaller
17
Premis literaris Ricard Albert 2014
VIOLETA CASTILLO
LA PRINCESA I EL CAVALLER
UNA VEGADA HI HAVIA UNA PRINCESA I UN CAVALLER QUE VIVIEN EN UN POBLE. UN
DIA VAN FER UN VIATGE AMB VAIXELL CAP A SEVILLA I ES VAN ESTRELLAR. VAN VEURE
UNA ILLA I HI VAN ANAR NEDANT. A L’ILLA VAN FER UNA CABANA I VAN BUSCAR
MENJAR I VAN FER UN PLÀNOL D’ON ESTAVA LA CABANA PER RECORDAR-SE’N I, DE
TANT ESTAR A L’ILLA I NEDAR PEL MAR, ES VAN CONVERTIR EN SIRENES.
I CONTE CONTAT... CONTE ACABAT!
18
Premis literaris Ricard Albert 2014
EVA MÈDEL
LA PRINCESA AVORRIDA.
HI HAVIA UNA PRINCESA QUE SEMPRE HI ERA AL MATEIX LLOC I SEMPRE FEIA EL
MATEIX. VA PENSAR QUE VOLIA CANVIAR. QUAN VA CANVIAR, VA ANAR A COMPRAR I
ES VA TROBAR AMB LA SEVA MARE I ES VA ENFADAR PERQUÈ HAVIA SORTIT DEL
MATEIX LLOC. LA PRINCESA LI VA EXPLICAR QUE ESTAVA CANSADA DE FER EL MATEIX I
VOLIA CANVIAR. DESPRÉS, LA MARE LI VA DIR QUE SÍ I VAN DECIDIR QUE LA PRINCESA
REGARIA LES FLORS.
I CONTE CONTAT... CONTE ACABAT!
19
Premis literaris Ricard Albert 2014
1r PRIMÀRIA A
CATALÀ
GUANYADOR
Pseudònim
El drac
Títol
El drac
Autor
Carla Roca
GUANYADOR
Pseudònim
Mister Goma
Títol
El mag que no podia fer màgia
Autor
Laia Sanz
FINALISTA
Pseudònim
Princesa
Títol
La princesa
Autor
Irene Mestrich
20
Premis literaris Ricard Albert 2014
CARLA ROCA
EL DRAC
Hi havia una vegada un drac que estava sol. Vivia al costat d’una ciutat. Una senyora
que estava passejant amb el seu gat es va trobar amb el drac. El drac es va posar molt
content perquè ja tenia companyia. Es va trobar un altre drac i es van enamorar. Van
estar sempre junts i feliços.
HI HAVIA UNA VEGADA UN DRAC QUE ESTAVA SOL. VIVIA AL COSTAT D’UNA CIUTAT.
UNA SENYORA QUE ESTAVA PASSEJANT AMB EL SEU GAT ES VA TROBAR AMB EL DRAC.
EL DRAC ES VA POSAR MOLT CONTENT PERQUÈ JA TENIA COMPANYIA. ES VA TROBAR
UN ALTRE DRAC I ES VAN ENAMORAR. VAN ESTAR SEMPRE JUNTS I FELIÇOS.
LAIA SANZ
EL MAG QUE NO PODIA FER MÀGIA
Hi havia una vegada un mag que no podia fer màgia perquè no li funcionava la vareta
màgica. Estava molt trist i molt preocupat perquè el públic se’n reia. Va arribar un lleó
que tenia màgia i li va fer recuperar la màgia. Quan feia els espectacles el lleó l’ajudava
i el públic l’aplaudia molt.
HI HAVIA UNA VEGADA UN MAG QUE NO PODIA FER MÀGIA PERQUÈ NO LI
FUNCIONAVA LA VARETA MÀGICA. ESTAVA MOLT TRIST I MOLT PREOCUPAT PERQUÈ
EL PÚBLIC SE’N REIA. VA ARRIBAR UN LLEÓ QUE TENIA MÀGIA I LI VA FER RECUPERAR
LA MÀGIA. QUAN FEIA ELS ESPECTACLES EL LLEÓ L’AJUDAVA I EL PÚBLIC L’APLAUDIA
MOLT.
21
Premis literaris Ricard Albert 2014
1r PRIMÀRIA B
CATALÀ
GUANYADOR
Pseudònim
Lucía
Títol
La vampira Lucia
Autor
Sara Pedraza
GUANYADOR
Pseudònim
Madi
Títol
La vampira i el vampir
Autor
Carla Calero
FINALISTA
Pseudònim
Francesca
Títol
Els nens valents
Autor
Judit Arbués
22
Premis literaris Ricard Albert 2014
SARA PEDRAZA
LA VAMPIRA LUCIA
Hi havia una vegada una vampira anomenada Lucia. La Lucia jugava a pilota amb un
amic seu i de sobte va xutar tan fort que va perdre la pilota. Estava molt trista i va
plorar molt. Però va pensar que plorant no trobaria la pilota i va anar a buscar-la al
castell del costat. Quan va arribar la nit, va veure una llum rodona al cel i va provar
d’agafar-la pensant-se que era la pilota, però no ho era. Era la lluna!
Buscant i buscant tota la nit, la Lucia va trobar la pilota al jardí i va poder tornar a jugar
a pilota amb els seus amics.
HI HAVIA UNA VEGADA UNA VAMPIRA ANOMENADA LUCIA. LA LUCIA JUGAVA A
PILOTA AMB UN AMIC SEU I DE SOBTE VA XUTAR TAN FORT QUE VA PERDRE LA
PILOTA. ESTAVA MOLT TRISTA I VA PLORAR MOLT. PERÒ VA PENSAR QUE PLORANT NO
TROBARIA LA PILOTA I VA ANAR A BUSCAR-LA AL CASTELL DEL COSTAT. QUAN VA
ARRIBAR LA NIT, VA VEURE UNA LLUM RODONA AL CEL I VA PROVAR D’AGAFAR-LA
PENSANT-SE QUE ERA LA PILOTA, PERÒ NO HO ERA. ERA LA LLUNA!
BUSCANT I BUSCANT TOTA LA NIT LA LUCIA VA TROBAR LA PILOTA AL JARDÍ I VA
PODER TORNAR A JUGAR A PILOTA AMB ELS SEUS AMICS.
CARLA CALERO
LA VAMPIRA I EL VAMPIR
Hi havia una vegada una vampira i un vampir que es deien la noia Madi i el noi Ridian.
Els dos eren germans i vivien en un castell enmig del bosc. Un dia, una caçadora que
anava pel bosc es va topar amb un castell molt misteriós i, com no sabia què hi havia,
va entrar. Es va trobar amb els vampirs que netejaven el sostre. Llavors la caçadora va
treure l’escopeta i va disparar per tot el castell. Però una de les bales va rebotar i va
23
Premis literaris Ricard Albert 2014
matar la caçadora. Així els vampirs van poder viure tranquils i feliços i ningú va tornar a
entrar al seu castell.
HI HAVIA UNA VEGADA UNA VAMPIRA I UN VAMPIR QUE ES DEIEN LA NOIA MADI I EL
NOI RIDIAN. ELS DOS EREN GERMANS I VIVIEN EN UN CASTELL ENMIG DEL BOSC. UN
DIA, UNA CAÇADORA QUE ANAVA PEL BOSC ES VA TOPAR AMB UN CASTELL MOLT
MISTERIÓS I, COM NO SABIA QUÈ HI HAVIA, VA ENTRAR. ES VA TROBAR AMB ELS
VAMPIRS QUE NETEJAVEN EL SOSTRE. LLAVORS LA CAÇADORA VA TREURE L’ESCOPETA
I VA DISPARAR PER TOT EL CASTELL. PERÒ UNA DE LES BALES VA REBOTAR I VA MATAR
LA CAÇADORA. AIXÍ ELS VAMPIRS VAN PODER VIURE TRANQUILS I FELIÇOS I NINGÚ VA
TORNAR A ENTRAR AL SEU CASTELL.
24
Premis literaris Ricard Albert 2014
2n PRIMÀRIA A
CATALÀ
GUANYADOR
Pseudònim
Llibre
Títol
El gat, el llibre i el ratolí
Autor
Andreu Riba Pons
GUANYADOR
Pseudònim
Els Zombies
Títol
La nena i els zombies
Autor
MehaletTello
FINALISTA
Pseudònim
País
Títol
La granota parlanxina
Autor
Elsa Yuste
25
Premis literaris Ricard Albert 2014
MEHALET TELLO
LA NENA I ELS ZOMBIS
Hi havia una vegada una nena que es va quedar a casa dels avis. Van anar tots tres al
cementiri i, quan els avis ja estaven molt cansats, se’n van anar cap a casa i es van
oblidar de la nena.
La nena no s’havia adonat que s’havia quedat sola. Es va fer de nit i ella encara al
cementiri. Van sortir els zombis de les tombes i la nena va tornar a casa ben de pressa,
i es va posar a dormir.
L’endemà ho va explicar tot als seus avis.
L’àvia li va dir:
-No passa res, segur que era un somni!
ANDREU RIBA
EL GAT, EL LLIBRE I EL RATOLÍ
Hi havia una vegada un gat que es deia Nico i era molt bo. Un dia li va caure una dent.
Li agradaven molt els llibres. El ratolí Pérez no s’atrevia anar a casa del gat perquè es
pensava que se’l menjaria. Però, al final, hi va anar i li va portar un regal: un llibre que
es titulava Cleopatra i el ratón Pérez.
El gat se’l va llegir i li va agradar molt i, finalment, es van fer amics i llegien junts.
26
Premis literaris Ricard Albert 2014
2n PRIMÀRIA B
CATALÀ
GUANYADOR
Pseudònim
Meridabrave
Títol
Jordi l’investigador
Autor
Irene Bravo
GUANYADOR
Pseudònim
Nicol
Títol
El conill salvatge
Autor
Jana Sanz
FINALISTA
Pseudònim
Negro
Títol
L’ocell i la tortuga
Autor
Naiara Perez
27
Premis literaris Ricard Albert 2014
IRENE BRAVO
JORDI L’INVESTIGADOR
Hi havia una vegada un nen que es deia Jordi. Li agradava molt passejar pel carrer. Un
dia va veure tota la gent plorant i li van dir: “El roba llibres ens ha tret els contes i
sense contes no hi ha paraules!”
En Jordi va veure una casa, va entrar i la porta es va tancar. I al seu davant hi havia el
roba llibres: “Hola, jo tinc el que busques: la clau per obrir la porta secreta. Farem un
tracte. Si tu busques la clau, te’ls quedes; sinó me’ls quedo jo”. Va trobar uns guants,
se’ls va posar i van aparèixer les claus i la gent va somriure com abans i a tornar a
llegir.
JANA SANZ
EL CONILL SALVATGE
Hi havia una vegada una família de conills que cada vegada que veien una persona la
perseguien per menjar-se-la. Però el petit conill no volia fer mal a les persones. Un dia
a la nit es va escapar del seu cau per anar a buscar una altra família que no ataqués les
persones. L’endemà els seus pares van anar a buscar-lo i el van trobar. El conill i la seva
família van decidir que no atacarien més gent i menjarien pastanagues.
28
Premis literaris Ricard Albert 2014
3r PRIMÀRIA A
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
LarriJonson
Camion 0000
Títol
El metge fantasma
El destino no me dejó ser feliz
Autor
Carla Cayero
Júlia Munné
Pseudònim
Planetes
MM7
Títol
6 Furbis i una granota màgica
La abuelasecuestrada
Autor
Júlia Munné
Marco Méndez
Pseudònim
Flofer 23
Patrokyllac
Títol
El nen de la guerra
El mago
Autor
Ian Florencio
Victor Conesa
GUANYADOR
FINALISTA
FINALISTA
29
Premis literaris Ricard Albert 2014
CARLA CAYERO
EL METGE FANTASMA
Un bon dia al matí, l’Emma havia d’anar al dentista; però l’Emma no volia perquè
pensava que li farien mal. La seva mare li va dir que no es preocupés, que ella estaria
tota l’estona amb ella, que no se n’aniria i que quan acabés del dentista li aniria a
comprar algun regalet. Quan va acabar del dentista, se’n va anar a casa, van anar a
veure la tele, i després va acabar els deures de l’escola. Després dels deures se’n va
anar a dormir i quan es va aixecar del llit tenia alguna cosa estranya a la boca i al final
es va adonar que portava aparells.
JÚLIA MUNNÉ
EL DESTINO NO ME DEJÓ SER FELIZ
Érase una vez, una niña cuyo destino no la dejaba ser feliz, porque cada día se quedaba
en casa aburriéndose porque las nubes estaban negras y estaba diluviando. La niña
estaba en su cuarto llorando porque no podía salir fuera. Miraba el cielo para ver si
mejoraba, mientras le pedía un deseo a las estrellas. La niña salió al jardín. Sus padres,
Marta y Jordi, estaban muy preocupados por la niña. Júlia, la niña, se estaba
congelando de frío fuera en el jardín. Cuando la niña entró en su casa había dejado de
llover y estaba un poco contenta. Al día siguiente, como ya había parado de llover
empezó a chillar, y ya podía hacer las cosas que antes no podía hacer. De tan contenta
que estaba se pudo a chillar en el jardín, entró en casa y se dieron un abrazo y vivieron
felices todos juntos.
30
Premis literaris Ricard Albert 2014
3r PRIMÀRIA B
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Piruleta
Kuki
Títol
La guerra entre lletres i
Los niños que resolvíanmisterios
GUANYADOR
números
Autor
Silvia Ruiz
Georgina Gonzalez
Pseudònim
Junior
Boni
Títol
La nit de reis
El pobladomágico
Autor
Roger Durany
Pol Sierra
Pseudònim
Jesie
Pac man
Títol
La flor que no tenia pètals
El tren y el maquinista
Autor
Georgina Gonzalez
Pol Rodriguez
FINALISTA
FINALISTA
31
Premis literaris Ricard Albert 2014
SILVIA RUIZ
LA GUERRA ENTRE LLETRES I NÚMEROS
Hi havia una vegada un país de lletres i un altre de números. Ja sé que sona una mica
estrany, però era així. En un dia normal i corrent es van declarar la guerra. Era en el
més de gener. Allà, en aquella guerra, els números van disparar a les lletres. Fins i tot a
una d’elles li van fer un forat al mig i va sortir una O. Va passar el mateix amb el zero.
Al cap d’una estona, va venir la Carme Serrallonga i va posar-hi pau.
GEORGINA GONZÀLEZ
LOS NIÑOS QUE RESOLVÍAN MISTERIOS
Había una vez unos niños que les encantaban las aventuras. Eran cuatro niños: dos
niñas y dos niños. Una de las niñas se llamaba Silvia y la otra Emma. Los otros dos
niños se llamaban Marco y Ferran. Un día por la mañana vieron unos hombres lobo.
Sílvia y Emma tenían mucho miedo, pero Marco y Ferran les dispararon con sorbete de
limón y les entró en los ojos, así que se fueron corriendo. Entonces, fueron al colegio.
Ese día, su profesor estaba muy raro. Emma y Silvia se preguntaron entre ellas:
“Porqué el profesor tenía el ojo rojo”. Entonces, levantó la mano y le preguntó: “¿Por
qué tienes el ojo rojo?”Y respondió: “Unos niños me tiraron limonada.”
Se acabó la clase y le preguntaron: “¿Eres un hombre lobo?”,“Sí” respondió él.
Entonces todos los niños lo escucharon. Y así fue como siempre que los otros niños
tenían algún misterio sin resolver los llamaban. Y así Marco, Ferran, Silvia y Emma
vivieron felices toda la vida.
32
Premis literaris Ricard Albert 2014
4t PRIMÀRIA A
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Palomero
Cabra
Títol
El nen zombi
El planeta PingPong
Autor
Pau Lafuente
Sergi Rius
Pseudònim
Wiwi
Señorito Nubes
Títol
El senyor del canal
A través de las nubes
Autor
Joan Villellas
Asha Sanchez
Pseudònim
Ryback
Plont
Títol
Escapada a Nova York
El mundo al revés
Autor
Ramon Alvira
Pau Casals
GUANYADOR
FINALISTA
2n FINALISTA
33
Premis literaris Ricard Albert 2014
PAU LAFUENTE
EL NEN ZOMBIE
Una vegada, en un planeta que es deia “Churrioliente”, un nen que es deia
MorynPipilo estava a cada dels avis estudiant per a un examen d’anglès. Mentre els
avis veien la tele i el seu germà jugava a “Call of Duty” a la Play, el van segrestar els
agents d’un científic boig.
Quan va arribar al planeta del científic, aquest li va dir que era especial perquè si li
posava un antídot EXL es podia convertir en “zombie” a les nits. El nen va dir que no
volia que l’hi posessin, però el científic li va insertar a la sang. Aquella nit, el nen no va
poder dormir i a les 12:00 hores es va convertir en “zombie”. Després d’això va passar
una cosa que ni el nen ni el científic sabien. Era que el nen “zombie” tenia
superpoders. Quan el “zombie” ho va llegir a l’ampolla de l’antídot, va destrossar el
laboratori i va tornar al planeta “Churrioliente” a l’hora d’anglès, a l’escola, i amb els
superpoders va aprovar.
SERGI RIUS
EL PLANETA PING PONG
Un día cualquiera en América, la NASA iba a realizar otra visita a la luna. Ya tenían el
cohete listo para partir, todos estaban preparados, incluso el capitán Alberto, y de
pronto se oyó la cuenta atrás: 10, 9,8,7…4,3,2,1,0. Entonces el cohete empezó a volar.
Al cabo de unas horas el cohete no iba tan rápido y entonces un chico de la tripulación
bajó al motor y vio que todo estaba echando humo negro.
Cuando estaban a 4 kilómetros de la Luna, se abrió un agujero negro y se tragó el
cohete. Pasaron cuatro horas y salieron a otra dimensión. El cohete aterrizó despacio y
vinieron unos habitantes muy raros: eran raquetas de ping pong. Las manos eran miniraquetas de ping pong, todo era de ping pong, las casas en forma de raqueta y todo.
Entonces, vino una raqueta y le preguntó al capitán qué hacían allí. Les dijo que había
sido un agujero negro.
34
Premis literaris Ricard Albert 2014
Una de las raquetas les dijo que estaban en una batalla y que si les ayudaban les
arreglarían el cohete. Entonces sonó una alarma. Todos corrieron hasta un polvorín y
entraron en las naves y salieron a luchar contra las raquetas de tenis, entonces el
capitán le preguntó a la raqueta que pilotaba la nave si podía y le dijo que sí. Cuando
estaban ya con las otras raquetas, él comenzó a disparar a todas las que se ponían en
su camino. Ganaron esa batalla y, tal como dijo la pala, arreglarían el cohete.
Entonces, una de las palas de ping pong, ordenó que reparasen el cohete, pasaron
siete días y seis noches cambiando piezas, reparando daños hasta dejarlo como nuevo.
El último día cuando iban a volver a casa, todos iban a decirles adiós hasta que sonó un
timbre. Todo había sido un sueño.
35
Premis literaris Ricard Albert 2014
4t PRIMÀRIA B
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Cookie
EXLI
Títol
Les imaginacions de l’Aleix
El cerebro mágico
Autor
Jana Batiller
Elia Serrano
Pseudònim
Ratolí
Da Vinchi
Títol
Un amic ratolí
Lo mejor es ser como somos
Autor
Nora Guerrero
Joan Casas
Pseudònim
Exli
Sila
Títol
Els contes màgics de la
El león del circo
GUANYADOR
FINALISTA
FINALISTA
Magdalena
Autor
Elia Serrano
Ariadna Munné
36
Premis literaris Ricard Albert 2014
JANA BATILLER
LES IMAGINACIONS DE L’ALEIX
L’Aleix és un nen molt mogut, té 9 anys i li agrada molt tota mena de videojocs de la
Tablet, el mòbil, la Play Station...Ell va a l’escola Cras Soler i li han dit que li deixen 3
dies per presentar el conte del concurs de Sant Jordi.
El primer dia va agafar la seva Nintendo i es va posar a jugar, a veure si treia idees,
però no li va funcionar. El segon dia va mirar la televisió i tampoc va treure idees.
El tercer dia va mirar internet i, com que no va trobar res, es va posar a plorar perquè
havia de presentar el conte el dia següent. A la nit el seu avi va anar a casa d’0ell a
deixar-li la roba neta i va passar per l’habitació de l’Aleix i li va preguntar què li
passava. Ell li va respondre explicant-li com estava, perquè l’endemà havia de
presentar un conte a l’escola i no l’havia pensat i, jugant a videojocs, no se li havia
ocorregut cap. L’avi li va explicar una història de quan ell era petit i després li va dir
que en els videojocs no hi havia imaginació; només hi és en els llibres i en les històries.
Va arribar a l’escola i, com si no hagués passat res, va escriure un conte que se’l va
inventar gràcies a l’avi i, al cap d’un mes, es va assabentar que havia guanyat.
I a partir d’aquell dia va deixar els videojocs i es va posar a llegir.
ÈLIA SERRANO
EL CEREBRO MÁGICO
37
Premis literaris Ricard Albert 2014
Había una vez un científico, el SR.Koter, que tenía el cerebro más inteligente del
mundo. Era un señor de 50 años, muy alto y muy amable con los demás.
Un día al SR.Koter se le ocurrió una idea magnífica, hacer un cerebro mágico para su
nieto Marc, que por lo visto tenía una enfermedad en el cerebro que no se podía
operar. Koter estaba muy triste, pero se iba acostumbrando.
Pasaron los días, el cerebro estaba terminado. Koter le dio el regalo a Marc y le
encantó, pero le dijo que el regalo que más le gustaba era que su abuelo Koter lo
quería mucho. Marc no tenía el cerebro de su abuelo, pero sí su corazón.
5è PRIMÀRIA A
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Friends
Wake me up!
Títol
La font màgica
Las aventuras del conejoPó
Autor
Leyre Soler
Mariona Musté
Pseudònim
Tsunami
Holly Anderson
Títol
Una nit a la biblioteca de
Asesinato en los Oscars
GUANYADOR
FINALISTA
l’escola
Autor
Mariona Musté
Leyre Soler
Pseudònim
Dirtydancing
Netfiliz
Títol
La vella que necessitava
Pol el futbolista
FINALISTA
xafardejar per viure
38
Premis literaris Ricard Albert 2014
Autor
Xènia Micolau
Martin Gargallo
LEYRE SOLER
LA FONT MÀGICA
Fa molts anys, al bosc de Sant Martí, hi vivia una petita óssa anomenada Lucy. La Lucy
era una osseta petita de només sis anys amb unes orelles petites i un nas rodó. Però la
Lucy tenia un problema, la seva pell era de color verd i per això tothom se’n reia d’ella.
Una nit, quan ja era al seu llit de fulles, la Lucy va marxar amb l’ esperança que algú la
pogués ajudar.
Després de tres dies de camí, la petita óssa es va trobar just davant d’un llac, però va
caure a terra de tan cansada com estava. Al costat del llac, hi havia una casa, d’allà va
sortir un mag, amb cara d’ espantat, que va arrossegar la Lucy fins a casa seva. El mag
tenia una barba llarga que li arribava just per sota de l’últim botó de la seva túnica
blava que li arribava fins als peus i al cap portava un barret lila. Tot just després de
mullar-li la cara, la Lucy va començar a obrir els ulls poc a poc. Quan l’ osseta va veure
al mag va dir:
-Qui és vostè?
-Sóc el mag Magnius- va començar el mag
-I tu, com et dius?
-Em dic Lucy i fa tres dies que no he menjat res. Si us plau, que em podria donar una
mica de menjar, senyor?
39
Premis literaris Ricard Albert 2014
-És clar que sí, Lucy.
I, mentre deia això, va picar de mans i sobre la taula va aparèixer un plat de sopa
calenta amb una cullera de fusta al costat. La Lucy es va quedar de pedra i no va poder
evitar preguntar:
-Com ho ha fet, senyor Magnius?
-Ai, petita Lucy!- va dir el mag mentre seia a la cadira- Jo era un home feliç com els
altres fins que un dia, que estava passejant pel bosc, vaig veure una font, una font
màgica. En aquells moments pel meu cap va passar la idea de ser un mag. I això és el
que em va passar, a partir d’aquells moments.
-Si jo caigués a la font màgica i en aquells moments estigués pensant en ser marró com
els altres óssos, es faria realitat? -preguntà la Lucy.
-Crec que sí- afirmà el mag.
-Doncs demà al matí marxaré cap a la font màgica.
-D’acord, però no hi aniràs sola. T’acompanyarà en Lut, un petit esquirol que és molt
llest.
-Molt bé. Cap a on haig d’anar?
-Cap a l’est.
Ja eren les onze del matí quan la Lucy i en Lut ja estaven molt allunyats de la casa d’en
Magnius.
-Lut, què vols que canviï quan surtis de la font màgica?
-Encara no ho sé-va dir en Lut tot pensatiu
-Hi veig alguna cosa al fons...- va començar.
MARIONA MUSTÉ
LAS AVENTURAS DEL CONEJO PO
40
Premis literaris Ricard Albert 2014
Un precioso día de invierno, una conejita que se llamaba Pa salió a dar un paseo por el
bosque. Pa vivía con su hermanito Po, su madre Pu y su padre Pi. Al cabo de unas
horas, Po estaba esperando que su hermana volviera, pero aquel día había mucha
niebla y no se podía distinguir nada ¡ni si quiera el cielo del suelo! Po esperó a la
mañana siguiente. Cuando se levantó, fue a buscarla pero,¿cómo la encontraría si ni
siquiera sabía dónde buscarla? Al atardecer, Po recibió una carta de un pajarito
mensajero. ¡Era la de su hermana! Donde ponía:
Hola Po:
Soy tu querida hermanita Pa y espero que me vengas a buscar, estoy en la montaña
que tiene el pico más alto frente las rocas negras.
Te quiere:
Pa.
Po esperó a la mañana siguiente y se fue a dormir. A la mañana siguiente, Po salió de
casa para ir a buscarla. Caminando, Po ya estaba cansado y se paró a descansar. Dos
minutos después se encontró a un zorro que le dijo:
-Hola, me gustaría ser tu amigo, me llamo Lalá y estoy solo en este bosque.
Po, como era tan buena persona, le dijo:
-Hola me llamo Po, y me encantaría ser tu amigo.- Y después le preguntó:
-¿Sabes por dónde se va hacia las rocas negras?
-Es por aquel camino- le respondió Lalá.
Po le dijo adiós y se marchó hacia donde le había dicho, pero media hora después, Po
comprendió que se había perdido enmedio del bosque. Tuvo que volver donde se
había encontrado al zorro, pero en ese momento no estaba. Po aprendió la primera
lección: nunca se ha de confiar en los desconocidos.
Po siguió por el otro camino. Mientras caminaba, a un canguro que iba saltando
alegremente y le dijo a Po:
-Hola me llamo Didí ¿Dónde vas?- Le preguntó el canguro.
-Voy de camino a las rocas negras donde se ha perdido mi hermana- Le explicó Po.
41
Premis literaris Ricard Albert 2014
-¿Te puedo ayudar a buscarla?
-¡Sí, me encantaría! – gritó de alegría Po.
Continuaron hacia las rocas negras. Cuando llegaron a la montaña, Po se encontró un
oso que se lo quería comer, entonces el oso lo acorraló en una esquina, y cuando ya
estaba a punto de que el oso se lo comiera, Didí dio un salto, se puso el conejo en su
bolsita, y lo salvó del peligro del oso. Cuando ya estuvieron a salvo, Didí sacó de la
bolsa el conejito aterrado que se pensaba que estaba dentro de la barriga del oso, y al
final aprendió la segunda lección: que la amistad es fantástica. Y poco a poco
continuaron el camino hacia las rocas negras.
Cuando llegaron a las rocas negras, empezaron a gritar a su hermanita. Cuando Po se
enteró de que les estaban llamando desde el otro lado, salió de su escondrijo que se
había fabricado ella solita, rápidamente. La primera persona que vio era Didí, entonces
no le dio importancia, pero detrás de Didí había su queridísimo hermano que le había
venido a salvar. Se abrazaron y Po notó tanto amor que aprendió su tercera y última
lección en aquel viaje: que el amor entre hermanos es lo más valioso del mundo.
Con unaPa y con un Po, este cuento se acabó.
42
Premis literaris Ricard Albert 2014
5è PRIMÀRIA B
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
La floreta del camp
Efufo
Títol
Dia 26
En el último suspiro
Autor
Ana Blanquez
Ferran Rovira
Pseudònim
Yashuanita 03
Potato
Títol
Cinc viatges inesperats
El último partido
Autor
YaxuanSanchez
Sam Donaldson
Pseudònim
KatyPerry
Trumpets
Títol
Sala de jocs per sorpresa
Michael Phelps
Autor
Ariadna Raga
Ariadna Raga
GUANYADOR
FINALISTA
FINALISTA
43
Premis literaris Ricard Albert 2014
ANNA BLANQUEZ
DIA 26
L’Amanda és una nena molt despistada. Sempre li han de recordar les coses! Avui, dia
17 d’abril, a l’escola, la Liseta ha convidat l’Amanda perquè vagi a casa seva el dia 26
d’abril. A la tarda, la nena ha anat a casa i li ha dit a la mare que li recordi que el dia 26
ha d’anar a casa de la Liseta.
Avui és festa i l’Amanda ha sortit de casa per fer un volta. Tot era molt estrany perquè,
mirés on mirés, hi havia un 26 escrit! Va tornar a casa molt confusa...
Aquesta setmana l’Amanda té 4 exàmens! Quan estava estudiant mates, tot era
multiplicar, dividir, restar, sumar, etc... però amb 26!!!
Dimecres a la tarda, l’Amanda va agafar el diari per llegir-se’l. A totes les notícies sortia
un 26: 26 morts a Turquia, 26 candidats per participar en un concurs, 26 nens
desapareguts, etc...
Divendres al matí, l’Amanda va agafar el bus per anar a l’escola. A l’autobús hi havia 26
persones. Unes senyores del bus parlaven del fill d’una que faria 26 anys, unes altres
que farien un viatge en avió que duraria 26 hores.
Quan va ser a l’escola, només van venir 26 nens a la classe! Sempre són 30.
Quan l’Amanda va tornar a casa, va recordar que l’endemà havia d’anar a casa la
Liseta! Si no hagués estat per tots els 26 que havia vist, no se n’hagués recordat!
L’Amanda es va parar a pensar un moment...i va pensar que li havia demanat a la mare
que li recordés que havia d’anar a casa la Liseta!
Ara ja sabem perquè l’Amanda és tan despistada!
44
Premis literaris Ricard Albert 2014
FERRAN ROVIRA
EN EL ÚLTIMO SUSPIRO
Érase una vez un pequeño pueblecito en una montaña llamado Soto. En ese pueblo
solo vivían 20 personas porque hacía 5 años que no llovía y los habitantes tenían que
ir al pueblo de al lado (que estaba a 20 km) a buscar el agua.
La gente empezaba a hartarse de ir al pueblo de al lado a buscar el agua y presentaron
una queja al alcalde para que construyera un depósito de agua en el sitio de lago seco
del pueblo, porque ya lo habían probado todo, cantar ópera mal, invocar la lluvia, etc.
Cuando el alcalde vio la carta de los vecinos del pueblo casi le da un ataque porque un
depósito costaba un dineral y todo el pueblo junto solo tenía 20.000 euros. Un día, el
alcalde decidió convocar una conferencia para decir a los vecinos que tenían que
abandonaran el pueblo porque no se podía vivir así. Los habitantes del pueblo dieron
la razón al alcalde, pero les dio muchísima pena dejar el pueblo donde habían nacido y
crecido.
A los tres días todos los habitantes del pueblo hacían las maletas para irse a las 2
horas. Los niños disfrutaban por última vez de jugar en el lago seco del pueblo. La
mayoría lloraba. Pero en ese momento, la lluvia empezó a caer y a caer del cielo como
el diluvio universal. Los habitantes del pueblo contemplaban tan contentos como el
lago se llenaba que lloraron de emoción hasta que se acordaron de que los niños
estaban fuera y salieron a buscarlos. Y allí los encontraron en el centro de la lluvia
contemplando una cosa que jamás olvidarían.
45
Premis literaris Ricard Albert 2014
6è PRIMÀRIA A
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Sara 2415
WTFOMG
Títol
El fantasma que li tenia por a
El hurón volador y SpiderPig
GUANYADOR
la foscor
Autor
Janis Molina
Martí Gonzalez
Pseudònim
AK-12
AinusKa2014
Títol
VillaGranotaBlava
El virus
Autor
Pau Cornet
Aïna Pola
Pseudònim
Ainuska 2014
Irene
Títol
La flor al pol nord
Robo en el museo
Autor
Aina Pola
Berta Orozco
FINALISTA
FINALISTA
46
Premis literaris Ricard Albert 2014
JANIS MOLINA
EL FANTASMA QUE LI TENIA POR A LA FOSCOR
Hi havia una vegada un fantasma que es deia Panti que li tenia por a la foscor. No la
podia suportar. Es pensava que la foscor et podia matar, però ell no sabia que el que
pensava era mentida. A les nits havia de dormir amb una llum de nit sobre la taula de
la seva habitació. El pitjor era que els seus companys del poble sempre es burlaven
d’ell.
En Panti sempre estava trist perquè estava sol i sense amics. Només per culpa de la
seva por. Ell intentava oblidar-se de la por, però no podia.
Un dia, un fantasma que es deia Benjo es va oferir a ajudar en Panti a superar la seva
por. En realitat era mentida i l’únic que feia era espantar-lo més: El deixava hores i
hores i hores... tancat en una estança a les fosques. En Panti cada vegada li tenia més
por a la foscor i els seus companys encara se’n burlaven més. Fins que al final en Panti
es va adonar del que li estava fent en Benjo. Per venjar-se, va decidir fer-li el mateix. I
així ho va fer. El va tancar a les fosques en una habitació.
Finalment es va revelar el que ningú no sabia... A Benjo també li feia por la foscor. Però
com es va enfadar tant, també va revelar el secret dels altres fantasmes. Per exemple,
un li tenia por al tomàquet i un altre als 13 de febrer. Un altre li tenia por als fantasmes
bebès... Però cap fantasma sabia que en Benjo tenia por de la foscor.
Després d’un temps, tots els fantasmes van decidir ajudar-se per a superar les seves
pors tots junts.
Després de dos anys, tots els fantasmes del poble ja no tenien por de res, fins i tot en
Benjo i en Panti, que al final van acabar sent els millors amics del món
47
Premis literaris Ricard Albert 2014
MARTÍ GONZALEZ
EL HURÓN VOLADOR Y SPIDER PIG
En el pueblo de Stanmuchlocosh, en Inglaterra, vivían un hurón llamado Fredy y su
mejor amigo Spider Pig, un cerdo. Su sueño era volar y ser superhéroes. Desde
pequeños que tenían ese sueño. Y en esta historia os explicaré cómo lo consiguieron.
Era una mañana de verano, Fred y spider Pig planeaban un nuevo intento de vuelo. Ese
día querían probar de volar bebiendo Red Bull que según su anuncio te da alas. Fredy
se fue a comprar Red Bull en cantidades industriales. Cuando llegó le dio uno a Spider
Pig y cogió otro para él. Se lo bebieron, como no pasaba nada se fueron bebiendo uno
tras otro hasta que se los acabaron. Agotados de tanto beber se fueron a la cama a
descansar. Al despertarse vieron que tenían alas ya que, como dice el anuncio,“Red
Bull te da alas”. Ellos, más contentos que nunca, salieron fuera de su casa para volar.
Como no tenían ni idea se fueron a buscar a un pájaro que les enseñara. Estuvieron
buscando y buscando hasta que encontraron a un ruiseñor que les dijo que tenían que
batir las alas para elevarse, cerrarlas para descender y dejarlas abiertas para planear.
Durante todo el día estuvieron practicando y cuando se hizo de noche el efecto se
acabó y se quedaron sin alas.
Al día siguiente fueron a comprar más red Bull y siguieron volando. Ahora por la noche
no podían dormir y decidieron ir a volar de noche. Cuando estaban volando vieron 20
gatos intentando entrar al mercado del pueblo. Descendieron rápidamente como les
enseñó el ruiseñor y se pusieron detrás de un coche para averiguar qué pasaba.
Estuvieron escuchando y descubrieron que querían robar el mercado. Fredy y S.P.
(SpiderPig) pensaron a la vez que podrían detenerlos. Fredy distrajo a los gatos
diciéndoles que en ese pueblo había un cerdo volador. Los gatos incrédulos se echaron
a reír, salió S.P. de detrás suyo y los gatos se fueron asustados.
Al día siguiente, los gatos volvieron y ese día Fredy y S.P se habían quedado en el
mercado esperando. Cuando los gatos entraron Fredy empezó a hacer ruidos en un
pasillo para que fueran hacia allí. S.P. se escondió allí y cuando llegaron se tiró un pedo
que los dejó en el suelo intoxicados. A la mañana del día siguiente, la policía llegó, se
llevó a los gatos pero nadie sabía quién los había detenido.
48
Premis literaris Ricard Albert 2014
6è PRIMÀRIA B
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Puppy 25
The best Book
Títol
Una entrevista inesperada
La dura vida de Jaén
Autor
Mirian Gonzalez
Maria Pascual
Pseudònim
Booknumber 1
BSR
Títol
La Martina i la seva vida
Subiendo el Karakarum
Autor
Maria Pascual
Blai Saladié
Pseudònim
Luc
Tutifruti
Títol
La decisió de Franki
Hermanas por casualidad
Autor
Paula Benito
Miriam Torres
GUANYADOR
FINALISTA
FINALISTA
49
Premis literaris Ricard Albert 2014
MIRIAM GONZALEZ
UNA ENTREVISTA INESPERADA
Aquesta història comença quan, un bon dia, un grup de cinc amics -la Laura, la Paula,
l’Àlex, l’Arnau i l’Hèctor- uns joves de vint-i-cinc anysque ja havien acabat la carrera
universitària de Periodisme, van decidir anar a Nova York com a viatge de fi de carrera.
Tot això havia sorgit quan van començar la carrera feia cinc anys. Llavors havien decidit
que quan acabessin la carrera anirien a Nova York.
Van comprar els bitllets, van reservar l’hotel i van aconseguir que un dels periodistes
del New York Times els hi aconseguís una visita.
Després d’un viatge llarg i avorrit, van arribar a Nova York. Ells ja s’imaginaven com era
la ciutat, encara que algunes coses els van sorprendre molt. Primer de tot, van anar a
deixar les coses a l’hotel. Després van anar a visitar la ciutat durant un dia i l’endemà
van anar al New York Times...Quins nervis que tenien!! L’edifici era molt alt i gran i
tenia moltíssimes plantes. Hi havia unes lletres molt decorades. Van entrar-hi. Hi havia
molta gent: uns treballant, uns altres concertant visites...De sobte, tothom va
començar a cridar i a espantar-se ja que hi havia un gran rebombori. Llavors un senyor
se’ls va apropar i els va preguntar:
-Sou periodistes?
-Em...sí-van contestar tots a cor.
-Aneu ràpidament al MadisonSquareGarden! Hi ha hagut un incendi!
-Vinga, ràpid, que és una emergència.
Els van donar una càmera de gravar i un micròfon i van marxar. Com que el
MadisonSquareGarden era molt a prop, van anar caminant. Van caminar tan ràpid que
en deu minuts ja eren allà. Hi havia unes tanques perquè ningú passes, cinc o sis
ambulàncies, dos cotxes de policia, uns bombers i un munt de gent i de periodistes.
Encara que hi hagués moltíssima gent, la Laura, la Paula l’Àlex, l’Arnau i l’Héctor, van
aconseguir filmar-ho tot molt bé. Després d’haver-ho filmat, van tornar a l’edifici del
New York Times i els entrevistadors d’allà ho van mirar. Al cap d’una estona els
entrevistadors es van apropar a ells i els van dir:
50
Premis literaris Ricard Albert 2014
-Moltes felicitats, ho heu fet estupendament; la vostra filmació sortirà als carrers de
Nova York, és impressionant el treball que heu fet. Bona sort en la vostra vida com a
periodistes, segur que us voldran a tots els llocs. Adéu i espero que ens tornem a
veure!
Van sortir d’aquell edifici i d’aquella ciutat fantàstica i van tornar a la seva casa de
sempre.
Mai van oblidar aquell magnífic viatge i ara ja eren periodistes!
MARIA PASQUAL
LA DURA VIDA DE JAÉN
Había una vez, un niño llamado Jaén. Jaén vivía en un pueblecito llamadoLestho, un
pueblecito diminuto que solo tenía quince casas y una de esas casas era una escuela.
Jaén era un niño de ocho años, no tenía padre, porque se murió cuando él tenía más o
menos dos años. Había dejado la escuela a los tres años, porque su madre no tenía
dinero suficiente.
Cada día Jaén recorría treinta quilómetros para coger un litro de agua para él y su
madre. Además, Jaén trabajaba en una mina para conseguir un poco de dinero para
pagar dos manzanas.
Un día le dijeron a Jaén que le trasladaban a la mina de Japón, porque necesitaban
niños para entrar en sitios estrechos. Se lo comentó a su madre, y de repente lloraron
los dos. No se querían separar, Jaén le dijo que volvería con dinero, y que no se
preocupara por él.
A la mañana siguiente, hizo la mochila y se despidió de su madre, subió a la avioneta,
saludó a su madre y dijo ¡volveré!
Al cabo de un día y medio llegaron a Japón, le cogieron la mochila y le llevaron a una
habitación que tenía lo mínimo: un cubo para hacer sus necesidades y una cama.
Inmediatamente lo pusieron a trabajar en la mina, y le hicieron entrar en un agujero
51
Premis literaris Ricard Albert 2014
diminuto para sacar petróleo. Lo hacía tan bien, que al cabo de un mes lo ascendieron
y le prometieron más dinero.
Al cabo de cinco años Jaén tuvo suficiente dinero para traer a su madre a Japón, y
cuando tuvo veinticinco años se casó y tuvo dos hijos.
Y con un poco de esfuerzo por aquí y otro por allá, aquí tienes la felicidad.
52
Premis literaris Ricard Albert 2014
1r ESO A
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Mike
Jigasarv
Títol
Uns durs dies
Oscuro
Autor
Marc Conesa
Pol Moreno
Pseudònim
Goku
Gusà 4
Títol
L’assassí misteriós
Mi hermano
Autor
Pol Sturlese
Aina LLauradó
Pseudònim
Jame 4
Novetats
Títol
Les crisis
Ahora lo entiendotodo
Autor
Aina Llauradó
Laia Rodriguez
GUANYADOR
FINALISTA
FINALISTA
53
Premis literaris Ricard Albert 2014
MARC CONESA
UNS DURS DIES
Avui era un dia feliç.Havíem trobat una barra de pa en uns cubells d’escombraries i
també una mica de formatge florit. Vaig anar caminant lentament cap a, si es pot dir,
casa. La meva “casa” era un forat al terra amb uns troncs que aguantaven una manta
vella plena de pols. Nosaltres vivíem als afores d’Sttugart, Alemanya. Eren temps molt
durs, sobretot perquè érem jueus.Què és un jueu? Un jueu és algú d’una religió que
avui en dia diuen que és dolenta. Per què ser jueu és dolent? No ho sé, però tothom ho
diu.Tothom segueix el Führer, Adolf Hitler.
Abans érem una família rica, de les més importants del poble; però un dia, uns senyors
vestits amb uniformes militars van entrar a casa nostra i ens van treure d’allà i ho van
trencar tot. Des d’aquell dia, ja no hem tornat a ser respectats per ningú i ara sempre
hem de portar una estrella de cartró que diu “Jueu”. No m’he presentat.Em dic Lyssi,
tinc dotze anys i sempre he somiat ser jugadora de futbol, però ningú vol que una nena
jugui a futbol. Els meus pares treballen de servents, més aviat d’esclaus, per a l’alcalde.
Ahir va ser el meu aniversari però, com de costum, ningú no em va felicitar. Les coses
ara són molt més difícils. Ha sortit als diaris que Alemanya està en guerra contra
Anglaterra.Ahir vaig veure arribar a la ciutat uns grans camions amb banderes
vermelles amb una creu estranya que, per desgràcia, era la del partit nazi. Resulta que
els camions venien a emportar-se els jueus a un lloc on deien que podrien treballar,
però he sentitque en realitat els traslladaven a camps de concentració on els mataran.
Havia d’avisar els meus pares perquè no hi anessin però, quan vaig arribar a casa, vaig
veure una nota que deia:“Hem anat a treballar a un nou lloc, tornarem després”. Però
no van tornar.
Em vaig passar tota la nit plorant, però sabia que si seguia plorant no arribaria enlloc,
així que vaig seguir amb la meva vida normal, tan normalment com les condicions em
permetien.
Cada dia, almenys tres vegades sonava l’alarma per perill de bombes.Tota la ciutat
havia d’anar als refugis antiaeris.
54
Premis literaris Ricard Albert 2014
Tot va ser molt ràpid, vaig sentir la sirena antiaèria i vaig veure una bola de foc esclatar
davant meu.Vaig notar com tot el meu cos es desintegrava lentament, part per part.
Era com si algú m’hagués donat una bufetada amb una barra de ferro cremant, una
onada de calor. Vaig sentir la veu dels meus pares que deia“sempre t’hem estimat” i
llavors un feix de llum blanca em va cegar.
Al cap de dos dies un soldats nazis feien inventari de la gent que havia mort en el
bombardeig i, quan van veure el meu cos inert, amb l’estrella enganxada al pit, em van
donar una puntada de peu i van apuntar “jueu”.
Al final, Anglaterra i els aliats van guanyar la guerra i així es va acabar la dictadura nazi.
POL MORENO
OSCURO
Me llamo Hugo. Hasta ahora he llevado una vida normal, con mis padres, fuera de
ningún peligro. Nunca imaginé acabar así, en este mundo extraño de nombre extraño
repleto de criaturas extrañas. Pero empecemos por el principio. Ahí va mi historia.
Cada día mi madre me levantaba a las siete de la madrugada para no llegar tarde al
instituto. Sus manos cálidas y suaves me rozaban las mejillas mientras me susurraba:
-Hora de levantarse, cariño…
Pero ese martes no fue como todos los demás. En vez de sentir sus manos cálidas y
suaves, me despertaron unas patas frías y ásperas. Y en vez de oír su melosa voz
susurrando oí un gruñido de animal. Abrí los ojos y lo primero que vi fue una densa
capa de hojas secas y marchitas que se removían por culpa de una brisa helada. Aún
llevaba puesto el pijama. Entonces giré mi cabeza y me quedé horrorizado. Un lobo
gris, de pelaje denso, me miraba fijamente. Pero no fue esa visión la que me horrorizó,
sino la de sus ojos. En vez de ojos normales, esos ojos carecían de color. Eran negros y
furiosos, como una tormenta a punto de estallar, y estaban clavados en mí como si me
quisieran perforar. Pero de repente sucedió lo inesperado. El lobo se desplomó ante
mí, impactando con todo su peso sobre la densa capa de hojas que cubría el suelo. En
55
Premis literaris Ricard Albert 2014
ese momento me fijé que entre su tupido pelaje había una herida muy profunda,
seguramente causada por un arañazo o un espadazo. Desconcertado, decidí ponerme
a andar, y entonces me di cuenta de que estaba en un bosque oscuro y espeso. Las
copas de los árboles se alejaban de mi campo de visión, y una densa niebla negra no
me dejaba ver qué había detrás de los gruesos y rectos troncos.
Anduve varias horas, con el pijama aún puesto. De repente, oí voces. Reían, charlaban
y cantaban. Me aproximé al lugar de donde provenía esa fiesta, y divisé una hoguera.
Cuando me acerqué aún más, pude entrever gente al lado de la fogata, comiendo lo
que parecían pedazos del cuerpo de un lobo. Había unas doce personas, todas muy
altas y esbeltas, y al verlas me alegré de haber encontrado una forma de vida, pues no
había visto a nadie más desde que había muerto el lobo. Bueno, eso no es del todo
verdad. Por el camino había encontrado todo tipo de insectos realmente extraños, y al
único que pude reconocer de entre todos ellos fue una gran araña negra. Así que me
aproximé aún más a la hoguera, siempre escondiéndome detrás de los troncos y
deslizándome entre las sombras (pues estaba todo oscuro). Cuando estuve
suficientemente cerca, pude ver con más detalle a todas aquellas “personas”, si es que
se les podía llamar así. Con garras en vez de manos y dientes afilados como cuchillos,
parecían seres agresivos y malignos. Y los ojos negros, como una tormenta a punto de
estallar, les proporcionaban un aire poderoso y vil. Tenían la tez pálida y vestían con
andrajos, todos ellos negros. En ese momento me percaté de que al lado de la fogata
había una estaca, completamente negra, y debajo unas cuerdas aparentemente
resistentes, al lado de un lobo muerto que parecía ser el manjar de aquellos seres. De
repente, todas las miradas se clavaron encima de mi escondite. Sentí un escalofrío, y
un terror irracional inundó mi cuerpo por completo. Acto seguido, sentí unas manos
frías detrás de mí. Unos dedos me entraron por la boca, y antes de que tuviera tiempo
de reaccionar empecé a sentir náuseas. Entonces perdí el conocimiento.
Cuando volví a recobrar los sentidos, estaba atado con una cuerda aparentemente
resistente. Estaba encadenado a la estaca negra de al lado de la fogata, y a mi
alrededor estaban las trece figuras que un rato antes bailaban y cantaban. Hablaban
en una lengua extraña, marcando mucho las cetas. Entonces, uno se dirigió a mí,
señalando el suelo:
-Druttzviz- dijo.
56
Premis literaris Ricard Albert 2014
Supuse que ese era el nombre de aquel mundo extraño. Entonces pensé con ironía:
“Un nombre extraño dicho por un extraño en un mundo extraño”. De repente, el
mismo personaje que me había hablado me metió su mano en la boca. En ese
momento sentí mucho frío y empecé a verlo todo oscuro.
Un rato después, bailaba y cantaba al lado de una hoguera. Hablaba marcando mucho
las zetas y desgarraba la carne de un lobo muerto con unos dientes muy afilados.
Ahora, mis amigos y yo solo debíamos esperar a que algún chico desafortunado
despertara en Druttzviz y se acercara a nuestra hoguera.
57
Premis literaris Ricard Albert 2014
1r ESO B
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Gusa13
Sarayuki
Títol
L’infinit
Injusticialibre
Autor
Laura Sanchez
Laia Hernando
Pseudònim
lokiloki
Lokilokii
Títol
Quin descans
Mi mejorlibro lo escribo cada día
Autor
Carla Coloma
Carla Coloma
Pseudònim
Freeworld
Domviat
Títol
Ser lliure
13 de junio
Autor
Abril Martinez
Cristina Girona
GUANYADOR
FINALISTA
FINALISTA
58
Premis literaris Ricard Albert 2014
LAURA SANCHEZ
L’INFINIT:
Qui ets? D’on véns? Què et passa?
Vinc d’un lloc on no hi ha flors, ni música, ni colors, ni jocs,
ni tan sols un somriure.
És un racó fosc.
Un espai buit on la vida no hi té lloc.
Un món fred sense sentits.
Hi regna l’amargor, la solitud.
I ara, on vas?
Hi torno.
Per què?
Vull omplir-lo d’il·lusió, de fantasia, de llum,
de paraules tendres que parlin d’amor,
de cançons melòdiques que ressonin arreu...
Vull pintar les parets amb dibuixos de colors,
I omplir-lo d’aromes amb rams de flors...
M’ajudes?
59
Premis literaris Ricard Albert 2014
LAIA HERNANDO
INJUSTICIA LIBRE
Antes de la guerra, podías pasear por los campos, cazar mariposas en los valles,
bañarte en aguas cristalinas y salir a la calle con la cabeza bien alta, saludando a todos
los viajeros y caminantes. Cuando se acabó todo, la gente pensó que podría vivir por
fin tranquilamente pero no podía ser así. Cuando Franco llegó todo se volvió frío, gris y
húmedo otra vez. Pocas veces apreciabas el sol, la lluvia o las nevadas. La gente se
moría de hambre, por la poca comida que tenían y nadie les daba de comer,
simplemente porque ellos tampoco tenían. Cuando llegaba la época de lluvia, iban a
trabajar los campos con desinterés. Mucha gente cogía constipados y se moría. Otros
se suicidaban porque no podían aguantar más, y algunos fácilmente los detenían, los
llevaban a prisión y los dejaban allí para que se muriesen. Muchas mujeres también
murieron por ser republicanas. Otros también se exiliaban.
Guida venía de una familia de doce hermanos. Ella era la menor y por eso nadie le
hacía caso. Como su madre estaba enferma, la cuidaban sus hermanas, que eran como
madres para ella. Para que la familia pudiera vivir y comer. Su padre se fue a la guerra
en la que tras pocas semanas murió. Su madre se puso aún más enferma, y Guida, a
sus siete años, ya había notado aquel cambio. La gente no se comportaba como antes,
porque Guida había nacido tres años antes de que se acabara la Segunda Guerra
Mundial y después había observado cómo era el Franquismo y a ella no le había
gustado nada.
-
Guida, tampoco te pienses que antes de la Segunda Guerra Mundial todo
habían sido rosas. Antes pasó la Primera Guerra Mundial, ¡y después la Civil! -le
había dicho Pablo, su hermano mayor, que trabajaba en una mina, en vez de ir
a la universidad.
-
¿Pero cuántas guerras ha habido en este país?
-
Muchas…-contestó decepcionado.
Poco a poco pasaron los años y todo continuaba igual. Guida pensaba “¿Pero este
Franco no se va a morir nunca y dejarnos tranquilos?”. Pero no, cuando cumplió doce
su madre murió, y trasladaron a todos sus hermanos a un orfanato diferente al suyo.
Pasó un año allí, hasta que una familia la acogió y la crió. Su padre adoptivo era
franquista, y vio cómo de crueles eran en realidad. Su padre era el jefe del ejército, por
60
Premis literaris Ricard Albert 2014
eso siempre le había sido fiel, y para su padre adoptivo era la niñita de sus ojos.
Cuando cumplió los dieciséis, se independizó, era ya una muchachita. El cabello le caía
como una cascada por la espalda y sus ojos marrones resaltaban en su cara.
Un día soleado de noviembre se fue a la oficina de su padre, a traerle el almuerzo. Y un
soldado que había por ahí se fijó en ella.
-
Buenos días, señorita-dijo el muchacho-. Me llamo Roberto.
-
Buenos días -respondió ella-. Pero es que tengo prisa.
-
¿Y a quién vas a ver?
-
A mi padre, el jefe.
-
Entonces la dejo, señorita, ¡espero que nos veamos pronto!
Con toda prisa fue al cuartel de su padre y le dejó el almuerzo. Después se fue. El chico
que había conocido antes la siguió. La acompañó hasta su casa y después sin más
dilación se fue. Poco a poco se fueron conociendo. Iban quedando hasta que un día le
pidió matrimonio. Guida le dijo que no, que no se conocían demasiado, que en solo
tres semanas no podían plantearse casarse. Pero él no lo aceptó, estaba perdidamente
enamorado de ella. El muchacho fue a ver al padre de Guida, le explicó su romance y
su padre, conmovido, le dio la aprobación. Sin embargo, Guida no quería casarse. Su
madre adoptiva, con la que pocas veces hablaba, la obligó a ello.
Unas semanas antes de la boda, fueron los cuatro a pasear por la calle. Entonces vio a
las mujeres republicanas, que anunciaban si se querían unir a su grupo. La gente se
mofaba de ellas, pero Guida fue a ver con curiosidad, por cómo aquellos hombres
trataban a esas pobres mujeres, pero su madre corriendo le prohibió acercarse a ellas.
Aquella noche fue a su reunión, y allí hablaron de temas muy interesantes sobre la
mujer, sus derechos y en la vida que podrían vivir dentro de unos años. También
hablaron de los niños robados, ese tema le impactó. Sin embargo, no dijo nada. ‘Eso es
muy injusto’ se dijo. A lo largo de los días fue a más reuniones, hasta que al final se
convirtió en una mujer republicana. Cuando su familia se enteró les dio un disgusto
terrible, pero para Guida era lo correcto. Quería una vida así, con el mismo derecho
que el hombre. Renunció a todo lo que tenía, y se quedó con las mujeres republicanas.
Era muy feliz con ellas, sin contar las peleas diarias con gente malhumorada por su
comportamiento. De allí empezaron a luchar contra esta injusticia, que hoy en día aún
no se solucionado del todo.
61
Premis literaris Ricard Albert 2014
Guida cumplió su sueño y fue madre, tuvo una niña preciosa, Paulina. Le puso ese
nombre en honor a una de las fundadoras de las Mujeres Republicanas. Paulina se crió
con ellas.
62
Premis literaris Ricard Albert 2014
2n ESO A
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
Lilian
Fresa
Títol
Traïció i injustícia
Algo que los científicos no
GUANYADOR
puedencomprobar
Autor
Nàdia Carbó
Mireia Vela
Pseudònim
Iris
Aniram
Títol
Max, el nen dels diaris
Memorias de una muerta
Autor
Mariona Albors
Marina Batalla
Pseudònim
Pseudòpode
Florverde
Títol
El cub
Bienvenida a Pequín
Autor
David Saíz
Alexia Ortiz
FINALISTA
FINALISTA
63
Premis literaris Ricard Albert 2014
NADIA CARBÓ
TRAÏCIÓ I INJUSTÍCIA
Ens va despertar el soroll altre cop de les sirenes que avisaven dels bombardejos, així
que, ràpidament, vam sortir de casa ma mare, mes germanes i jo. Vam dirigir-nos a
l’estació, com sempre, per refugiar-nos als túnels subterranis. Tot i que ja era una
rutina, a mi em seguia semblant aterridor i molt estressant. Qui podia acostumar-se a
aquella constant preocupació, a aquella inquietud que t’ofegava a totes hores i en tot
moment?
Pensaments esfereïdors passaven per la meva ment aleshores, una successió d’imatges
plenes de sang i cadàvers enmig d’un aire brut, ennuvolat de pólvora. Marejada, vaig
tancar els ulls, notant com la suor freda em baixava per l’esquena. Vaig recolzar-me a
la paret, també gelada, i vaig abraçar fortament la meva germana gran, en busca de
consol, protecció i seguretat. No suportava viure amb aquella ansietat. Ma germana
petita, que plorava i sanglotava, feia el mateix amb ma mare, que li acariciava els
cabells mentre li xiuxiuejava paraules tranquil·litzadores.
Llavors, en veure’m tan desemparada, un noi no gaire més gran que jo es va apropar a
mi. Duia una senzilla i fina camisa fosca, estripada per totes bandes, uns pantalons i
unes sabates molt gastades. Va oferir-me una manta i, en veure que jo no reaccionava,
me la va posar sobre les espatlles. Jo vaig fer-li un gest per a què s’atansés. Va seure al
meu costat i vam compartir l’escalfor que ens proporcionava aquella peça a quadres.
Després d’aproximadament una o dues hores, ja no se sentia gairebé res. Ens vam
disposar a sortir, però abans vaig imaginar-me com seria el paisatge que em trobaria:
tot enrunat. Vaig desitjar fermament que casa nostra estigués intacta, o si més no,
habitable. Per sort, va ser així, però vaig veure altre cop aquell noi del túnel caure de
genolls a terra, esgotat, enfront d’un petit edifici convertit ara en runes. La que devia
ser la seva mare, al seu costat, també es lamentava.
Llavors no vaig dubtar-ho. Vaig apropar-me a ells, corrents, i vaig oferir-los de venir a
casa amb nosaltres. No va ser una idea que fes, en un principi, gaire gràcia a ma mare,
però al final va acabar acceptant; era una persona solidària.
S’hi establirien temporalment, vaig pensar, fins que trobessin un lloc millor. No em
queien malament; al contrari, semblaven bona gent. Van estar-nos molt agraïts,
64
Premis literaris Ricard Albert 2014
també, quan vam donar-los un bol de sopa calenta, que era l’única cosa que teníem
per menjar en aquells moments. Eren temps molt difícils, i més ho serien els que en
succeirien.
Al cap de poca estona, van picar a la porta. Eren dos militars, vestits d’uniforme, amb
les armes encara penjant a l’espatlla. No els va caldre haver de dir res, l’expressió dura
i a la vegada trista que duien al rostre ho confirmava: mon pare havia mort lluitant
durant la batalla. Em va envair un sentiment angoixant, em sentia buida per dins.
De seguida que ho va veure i comprendre, va venir el noi i em va aguantar amb una
abraçada abans que pogués caure. Vaig desfogar-me plorant desconsoladament
durant hores; no sé quantes, perquè vaig perdre la noció del temps. Però ell no em va
deixar anar ni un sol moment. Em va retenir fins que els meus ulls ja estaven secs de
tantes llàgrimes vessades. Em vaig voler incorporar, una mica avergonyida, però ell,
primer amb una expressió seriosa i després amb una mitja rialla al llavis, va tornar a
abraçar-me, com si volgués assegurar-se que ja estava més calmada.
Al dia següent vaig haver de sortir a buscar llet i altres aliments a un petit establiment
prop de casa. El noi es va oferir a acompanyar-m’hi. Llavors va passar una cosa
increïble; em va semblar veure el meu pare, vestit amb la roba de camuflatge,
amagant-se darrere uns matolls i vigilant. No sé si em va veure, però jo estava
convençuda que era ell, i per això m’hi vaig apropar, fent cas omís dels avisos del noi.
Un gran error per part meva.
Quan em va veure mon pare, va obrir els ulls com unes taronges i semblava molt
alterat. Abans que pogués actuar, es van sentir uns trets darrera meu. Anaven pel meu
pare. Jo estava enmig de la baralla, tota confusa, incapaç de reaccionar. El pitjor va ser
quan, anticipant-se, el meu acompanyant va posar-se, ràpidament i àgil, davant de
mon pare, amb els braços estesos a ambdós costats, protegint-lo. La bala,
desafortunadament llançada amb bona punteria, va impactar-li al pit, just sobre el cor.
Va caure a terra, amb tot el tors ple de sang. Jo duia una expressió de terror al rostre,
no podia creure’m res, però el meu pare em va agafar fort pel braç i vam posar-nos a
cobert. Vaig començar a plorar mentre ell m’ho explicava tot.
Ell era un traïdor a qui, després de ser descobert, volien matar, però va escapar a
temps. Els soldats, perquè ningú no interferís en els seus plans, van dir que havia mort
65
Premis literaris Ricard Albert 2014
però, mentrestant, seguiena la seva recerca. I encara ho farien durant més temps,
mentre que les tropes del bàndol contrari no ataquessin. Per això havíem d’escapar.
Vam sortir corrents, no sabíem ben bé cap a on, però instintivament buscàvem casa
nostra. Jo estava col·lapsada, en estat de xoc, i m’era gairebé impossible pensar.
Només em venia a la ment el record del noi que tant havia fet per mi en tan poc
temps, fins a arribar a sacrificar-se per mon pare i, de retruc, per la meva felicitat i,
definitivament, per a mi.
MIREIA VELA
ALGO QUE LOS CIENTÍFICOS NO PUEDEN COMPROBAR
Todos pensamos en que hay cielo e infierno, todos pensamos en cosas imposibles para
creerlas y hacer de nuestra imaginación una aventura sin fronteras. Los científicos
jamás podrán comprobar si existen las reencarnaciones, ¡o si existe la vida detrás de la
muerte! Eso de momento ningún científico lo ha logrado saber, pero algún día, todos
nosotros presenciamos algo que nadie logra ver hasta sus fines de existencia.
Y ahora la pregunta es: ¿realmente hay vida detrás de la muerte? ¿O solo será una
imposible realidad que un loco se inventó?, no se sabe, siempre será la incógnita del
ser humano.
Sin embargo, creo que el 90% de la gente no cree en una segunda vida, simplemente
se muere de una forma u otra, en el hospital o en casa, con quien y con quien no
quisiera estar, cada persona es un mundo. Simplemente, cerrar los ojos y ya está. Es
algo triste y real, que algún día tenemos que afrontar.
Y resulta que ha llegado mi día, estoy en el hospital, un coche no frenó en el paso de
peatones, ahora tengo poco oxígeno, el corazón me late poco, mi familia está a mi
lado, ellos están ahí, derramando lágrimas…
Y al fin llega mi hora, mi corazón ya no late y mis pulmones no exhalan nada, por mis
venas ya no corre sangre, sino mi alma. Ahora estoy cerrando los ojos, veo como
alguien me coge, podría ser la funeraria, oigo a mi familia llorar, qué triste es perder a
66
Premis literaris Ricard Albert 2014
alguien de una forma tan injusta. Estúpido coche, debería haber frenado, pero me
calmo, no quiero que el último recuerdo que tengan de mí sea una chica molesta, si no
a la que querían ver todos los días despertarse con el pelo revuelto y con un calcetín y
el pijama. Y por fin termina todo, Quiero que aprovechen los órganos que puedan y
luego que me quemen.
Aquí acaba mi trayecto, bajo del tren de la muerte para llegar al punto final, ahora ya
me duermo y quedo flotando en el aire con un calor que me recuerda a mis manos al
lado de la chimenea, un invierno en familia…
67
Premis literaris Ricard Albert 2014
2n ESO B
CATALÀ
CASTELLÀ
Pseudònim
cavall
Fouvint
Títol
Vellesa
La verdadera historia de la “Bella
GUANYADOR
y la Bestia” y el origen de “El
hombre internacional del
misterio”
Autor
Alba Tebar
Sara Loscertales
Pseudònim
Airam
Airam
Títol
Ser qui som, ser com som
Todo en tan poco tiempo
Autor
Maria Casas
Maria Casas
Pseudònim
Aierim
Paisaje
Títol
Fem memòria
Nuestropaisaje
Autor
Mireia Llonch
Alba Tebar
FINALISTA
FINALISTA
68
Premis literaris Ricard Albert 2014
ALBA TEBAR
VELLESA
Poc a poc obro els ulls, amb lentitud. No aconsegueixo veure-hi res, tot és fosc. Ni tan
sols una simple escletxa de llum arriba als meus ulls, mig adormits. On dec ser? No
recordo com he arribat on sóc, no sé què hi faig aquí. Segur que estic estirada al llit de
la meva habitació, sola i abandonada, com cada dia. Ja sóc vella, ja no sóc aquella noia
riallera que es despertava cada matí amb un somriure d’orella a orella. Ja no tinc la
vitalitat que algun dia vaig tenir, ja no sé aixecar-me sola del llit. I és que tenir norantaset anys és pitjor del que m’esperava.
Quan era jove, sempre havia pensat que fer-se vell tenia molts avantatges, com ara
despertar-se a l’hora que un vulgui, fer el que més et vingui de gust, no haver de
treballar, ni estudiar... La veritat és que tot això succeeix, però sobretot als primers
anys de jubilar-te. Al principi, encara tens força a les cames per poder córrer, ganes de
parlar i ganes de riure. Ara també desitjo fer-ho, però la diferència és que no puc ferho realitat. A mesura que em vaig anar fent vella, i els anys per mi anaven passant, els
problemes de fer-se gran es van accentuar. Aviat vaig descobrir que els meus fills no
m’estimen tant com jo els he estimat. Ara que no em puc valdre per mi mateixa, no
vénen a visitar-me, no vénen a dir-me que m’estimen i que passi el que passi estaran al
meu costat. El que més em dol és que se’m tornin, que facin una distribució i uns
horaris per veure qui es queda amb mi cada setmana. Jo em pensava que estar amb la
teva pròpia mare és el millor regal que un pot tenir, tot i que em sembla que no és així.
Però tampoc m’estranya, ja m’ho esperava. Això sempre ha passat, i seguirà passant.
Tot i que una mare cuidi els seus fills de la millor manera que sap, amb totes les ganes,
donant-hi la vida si cal, ells, quan siguin grans, no se’n recordaran d’aquelles nits en
què la seva mare va estar desperta, al costat del seu llit, tan sols per assegurar-se que
no necessitaven un simple gotet d’aigua.
És ara quan me n’adono, és ara quan hi penso: el que m’ha fet envellir no són les vint-iquatre pastilles que m’he de prendre cada dia per seguir viva, ni tampoc les trenta
escales que he de pujar per arribar al meu pis. El que de debò m’ha fet envellir és la
soledat, el sentiment que sento cada vegada que veig casa meva buida, cada vegada
que no escolto cap veu, cada vegada que no oloro el perfum dels meus néts. La
soledat, allò que se sent quan arribes a una illa deserta. Però això meu encara és pitjor,
69
Premis literaris Ricard Albert 2014
ja que en plena ciutat de Barcelona, amb tanta gent de tota mena, amb gent de gustos
tan diferents i maneres de pensar tan diverses, saber que igualment centenars de
persones com jo estem soles, és més trist que estar abandonat en una illa deserta.
La soledat, una paraula que tan sols utilitzem per aquells qui viuen aïllats de la resta de
persones a dalt d’una muntanya. Doncs potser aquells són més feliços que molts dels
que vivim en ple centre de Barcelona, on la gent es dóna empentes per poder avançar.
I sí, ho accepto, sóc pobre. No vull dir que em faltin diners, ni que no tinc una casa on
viure, el que vull dir és que sóc pobre d’amor, de tendresa, de companyia. A la vida és
necessiten aquestes coses per poder ser feliç, per poder ser persona. Estar sense algú a
qui explicar-li el que sento, sense algú a qui abraçar quan estic trista, sense algú amb
qui comptar en cada moment, significa ser pobre.
No vaig arribar mai a pensar que jo acabaria així. Potser m’esperava una vellesa més
divertida, més agitada, més enèrgica. No negaré que no ho ha estat, però els últims
cinc anys han estat els pitjors. Haver d’anar cada mes a l’hospital, prendre’m les vint-iquatre pastilles diàries i veure com avancen les agulles del rellotge sense tenir res més
a fer, no és massa divertit. Aquesta és la meva rutina, el meu dia a dia avorrit i
repetitiu sense fi. No vull seguir d’aquesta manera, n’estic farta. Però si com a mínim
tingués a algú amb qui comptar en aquests moments, estic segura que tot això no seria
tan dur.
De sobte, torno a la realitat. Un soroll que ve de fora em revifa, em desperta suaument
dels meus angoixants pensaments. Se sent un home parlar, tot i que no entenc molt bé
què diu, i puc intuir que hi ha molta més gent al seu voltant, escoltant-lo, resignats.
Intento aixecar-me, moure les meves cames adormides a poc a poc. Però no puc,
semblo entaforada en un petit espai. Ara entenc que no estic estirada al meu llit, que
no sóc a casa meva. Però on dec ser? Potser estic somiant, perquè tot això és massa
estrany. La veu d’aquell home no cessa, i se senten plors i gemecs. De sobte, sento
com aquell home que no para de parlar diu unes paraules de consol, tot beneint a algú.
Això vol dir que sóc en un funeral. I de qui? Qui s’ha mort? Un moment, un moment –
penso-. Em començo a posar nerviosa, a sentir-me estressada... no m’ho puc creure!
No pot ser veritat! La persona que s’ha mort... sóc jo mateixa!
70
Premis literaris Ricard Albert 2014
M’estic morint. Això és el meu present, el que ara mateix m’està succeint: m’estic
morint. El meu cor ja deu fer temps que ha parat de bategar, però la meva ànima
segueix tenint vida. Si alguna cosa he après en aquesta vida és a valorar el que tenim i
acceptar-ho de la millor manera possible. Per això ara, en aquest precís instant, em ve
al cap una frase que vaig llegir en un llibre ja fa uns quants anys, però que des de
llavors sempre he recordat: “Fer de cada moment una eternitat és el secret de la
immortalitat”. Així que vaig respirant profundament, amb pauses, sense cap mena de
pressa. Vull assaborir aquest moment únic, aquest moment de pau i tranquil·litat
abans que tot s’acabi. Diuen que abans de morir passa com una pel·lícula de tots els
millors moments de la teva vida, però el fet és que jo vaig tenir una sensació molt
agradable, d’una pau i tranquil·litat immenses, tan i tan grans que semblava que
podrien durar tota una eternitat.
I tal i com diu la dita, he aconseguit fer de cada moment una eternitat, per tant jo ja
em considero immortal.
SARA LOSCERTALES
LA VERDADERA HISTORIA DE “LA BELLA Y LA BESTIA”Y EL ORIGEN DE “EL HOMBRE
INTERNACIONAL DEL MISTERIO”
El contenido de este texto puede ser muy perjudicial para los niños menores de 8 años,
y a los mayores de 8 y menores de 16, podría arruinarle sus recuerdos infantiles. Esta
narración
tampoco quiere
publicitar
marca
ni
películas.
Gracias
por su
atención.Después de estas advertencias sobre la breve historia, el lector tiene permiso
para empezar a leer.
Estoy harto de que todo el mundo explique esa historia tan falsa de una chica a la que
le gusta leer, su padre es un constructor loco, la chica se enamora de un príncipe
hechizado para que parezca una bestia (pero personalmente me parece un perro-león
gigante con un pequeño problema corporal) y pase no sé qué bobada de una rosa que
71
Premis literaris Ricard Albert 2014
se muere (como todas). Esa historia es un cuento que Disney creó para hacer la
historia más comercial.
La verdadera historia pasó en los años 60. No se habla nada del padre de la muchacha
y el monstruo no es lo que nadie se puede esperar.
Un día de 1961, cuando Audrey Hepburn estaba rodando Desayuno con diamantes,
tenía que hacer la escena donde deja a su gato, Gato, en la calle, lo que dejó
destrozada a la actriz por ser gran amante de los animales, así que pidió hacer un
descanso.
Al entrar a su camerino (no un castillo tenebroso y, además, sin ninguna amenaza de
muerte a la hija del padre), se encontró a un hombre peludo, con gafas y unos dientes
horribles. ¡Era Austin Powers! Se había colado ahí para “divertirse” con la directora de
luces. Cuando Austin levantó la cabeza para ver quién había entrado, se sorprendió al
ver a una mujer tan guapa con un vestido negro de Givenchiy no la chica que esperaba.
Saltó de la cama y le dijo a Audrey, con su clásico tono: <<Hi, baby>>. La actriz,
asustada, corrió hasta encontrar al director de la película y le explicó que había un
hombre con unos dientes horribles en su camerino. Él le dijo que ese hombre tenía
que hacer de extra en la película.
Audrey, con miedo, volvió al camerino donde seguía Austin a punto de tomarse un
refrigerio. Él, que se había quedado perplejo con la primera reacción de la mujer, le
dijo que le debía un favor por su comportamiento, así que le obligó a quedar una
noche para ir de fiesta al Studio 69 o no se iría del camerino sin llegar a otro “acuerdo”.
Ella aceptó. La noche de aquel viernes la pasaron bailando y hablando y se empezaron
a gustar. Ella vestía con una chaquetita y una faldita azul oscuro con topos más claros
ceñidas con botones y cinturón (no un vestido enorme amarillo) y él con su clásico
traje azul oscuro con una chorrera blanca (y no un... ahora que lo pienso, es más o
menos lo que llevaba la bestia en el baile del cuento de Disney, en algo tenían que
acertar).
Saltándome todas las partes censuradas de esta historia, se casaron. Pero ella resultó
ser un robot del Doctor Maligno, el hombre que le quitó la beca para estudiar medicina
a Austin y que le obligó a hacer de extra en películas para ganarse la vida. Cuando el
hombre lo fue a denunciar a la policía, a esta le pareció una historia digna de una
película.Así que, después de seguir las recomendaciones de la policía, él llamó a un
72
Premis literaris Ricard Albert 2014
director que vio en las páginas amarillas, JayRoach, y se la explicó. A este le pareció tan
buena que la quiso producir y la dirigir. Así, las tres últimas novias de Austin Powers,
fueron las conocidas en las tres películas, pero con un sutil cambio en el guión como lo
de ser espía secreto y no extra de películas.
Puede haber parecido un relato corto y con falta de emoción, pero sólo he escrito este
breve texto para que todas las generaciones a partir de la mía conozcan esta historia y
se indignen como yo.
73
Premis literaris Ricard Albert 2014
3r ESO
CATALÀ
CATALÀ
CASTELLÀ
CASTELLÀ
PREMI
Twitter
Relat
Twitter
Relat
Pseudònim
Calendari
Quinze
Diòtima
Rojo Rubí
Títol
La nova
Mirada verde
llegenda de
escarlata
Sant Jordi
Autor
Enric Corbalán
Paula
Berta Galofré
Barceló
Blanca
Domínguez
FINALISTA
Pseudònim
Sr. Thompson
Suc de
Taliban 11
Mantequilla
taronja
Títol
Autor
Adrià Massana
Estimada
Minutos que
princesa
cambian la vida
Laura Girona
Jordi Sanchez
Maya
Donaldson
FINALISTA
Pseudònim
Àlatac
París
PUK
Títol
Dragón
Sant Jordi
actualizado
Autor
Blanca
Marina
Domínguez
Ausió
Guille Tomàs
Paula
Bragagnolo
74
Premis literaris Ricard Albert 2014
ENRIC CORBALAN
TWITTER
En Jordi no para de jugar amb dracs i la princesa no para de tocar-se el cabell enmig de
classe. Demano amonestació!
PAULA BARCELÓ
LA NOVA LLEGENDA DE SANT JORDI
Aquesta llegenda narra la història d’una noia jove, l’Anna, que degut a la crisi ha hagut
de marxar del seu país. És una noia jove, de nacionalitat siberiana, i els seus pares són
els reis d’un petit país a l’est de Rússia. L’Anna ve a Catalunya per tal de buscar feina
com a periodista, ja que ha acabat la carrera. Comença a enviar currículums a tots els
diaris, cadenes de televisió, editorials, etc... però la noia no té gaire sort, no li surt feina
per enlloc, ja que aquí les possibilitats de trobar feina són molt escasses; però té
l’avantatge que els seus pares li envien una quantitat de diners mensualment.
El destí fa que el seu currículum caigui en mans d’un jove emprenedor, el Jordi, amb
moltes idees però pocs recursos. Treballa en una petita editorial familiar, antiquada i
poc productiva que necessita actualitzar-se per tal de sobreviure a la crisi. El jove envia
a l’Anna un e-mail per tal de fer una entrevista de feina i la jove no s’ho pensa dues
vegades i accepta. La noia està molt nerviosa, però finalment aconsegueix una petita
feina a l’empresa.
Junts treballaran per aportar noves idees i així aconseguir modernitzar el negoci.
L’Anna fa una proposta molt interessant: explicar i il·lustrar petites llegendes que
narrin l’origen dels pobles del seu país. Presenten les seves propostes als premis Sant
Jordi 2014. En sortir guanyadors, aconsegueixen una subvenció amb la qual podran
iniciar un projecte junts amb més idees per editar.
L’empresa va tenint èxit i, al cap d’un any, el 23 d’abril, celebren labonança del seu
negoci i la creació del seu propi premi literari. La noia li regala una llegenda
actualitzada, titulada “La nova llegenda de Sant Jordi” i el noi, tot agraït, li regala una
rosa.
75
Premis literaris Ricard Albert 2014
BERTA GALOFRÉ
TWITTER
La sangre que se deslizaba por las escamas del dragón fue recogida para escribir todos
los cuentos del mundo.
BLANCA DOMINGUEZ
MIRADA VERDE ESCARLATA
El pasillo es estrecho y solitario. Tan solo hay un hombre de traje negro y rosa en el
pecho. Hacia un lado, hacia el otro, con grandes zancadas. Las manos sudadas y el
nerviosismo pintado en su cara. Este caso le viene grande. Directores corruptos,
prostitutas y él un simple abogado. Hacía rato que no dejaba de pensar en ella y eso no
le facilitaba para nada las cosas. Cerró los ojos y deseo por un momento que aquello
fuera una simple pesadilla y ella la princesa de su cuento.
Hacía solo dos días, se había presentado en su casa, su jefe en persona. Otro caso del
dragón. Su mirada desbocó odio. El dragón, el famoso director del banco
GreenDragon, el mismo sospechoso de corrupción y negocios con la mafia China.
Llevaban ya cinco juicios perdidos, pero esta vez jugaban con otra carta. Una mujer
tenía las pruebas, ella eran las pruebas.
Se encontrarían esa misma tarde, en la esquina de Rowland con Newstreet. ¿Un lugar
de alterne? ¿Y qué hacía él allí? Pero entró y entró decidido.
La oscuridad del lugar lo inundo por completo, unas grandes luces de neón lo
impidieron ver la barra, segundos después una hermosa chica se inclinó hacia él. Un
suave tirón de corbata lo dirigió tras el escenario. Aquello era demasiado oscuro. De
repente ruido. No, ruido no, palabras. Una suave voz que con ternura le narraba lo
sucedido hacía una semana. Era ella, ella era la mujer con la que se había citado. Tardó
tan solo unos segundos en empezar a escucharla, esos segundos que había perdido en
su mirada… Su mirada verde escarlata…
76
Premis literaris Ricard Albert 2014
Las puertas se abren, ahí está, con su sonrisa en la cara, como si esta vez no fuera a
caer. Dedico una mirada de odio hacia el dragón, que gira la cabeza hacia Irina. No lo
aguanto, todo acaba y él entre rejas.
Sé que ha acabado aquí por un descuido, no siempre se es perfecto. Lo siento. Unos
euros de más te hacen creer disfrutar de la vida, unas copas de más te enseñan lo que
no te enseñó la vida. Mala suerte, búscate a otra camarera que guarde tus mentiras y
no te pases las noches de borracheras. La vida da muchas vueltas, eso lo aprendes con
el tiempo. Nadie te abre el camino, eso lo aprendes de joven. Y no todo sale como
piensas, eso lo aprendes de niño.
Esta vez toda sale a mi gusto. El juez ha tomado su decisión. Este silencio es irritante.
No puedo más. Irina… Vuelvo a la realidad, ¿qué ha pasado? Me sonríe. Eso es bueno.
¿Hemos ganado? Silencio.
-Se abre la sesión-. Todo había acabado, es mi turno. La rosa de mi pecho, para la rosa
de mi corazón. Poético, pero imposible. Se había hecho tarde, así que no pienso
decírselo hoy… No creo que llegue el día.
¿Esa es Irina? ¿Qué hace, se acerca? Ei, para, vas directa a mí... Mis labios…
Ya han pasado tres años desde entonces, pero ella no ha vuelto a aparecer. Todo un
simple cuento y ella simplemente esa princesa invisible, esa princesa inalcanzable, ella,
mi princesa.
77
Premis literaris Ricard Albert 2014
4t ESO
CATALÀ
CATALÀ
CASTELLÀ
CASTELLÀ
GUANYADOR
Twitter
Relat
Twitter
Relat
Pseudònim
MEH
Anselmos
Mandarina
Black
Relat de
Pluriempleo
Jordi en el
Títol
Sant Jordi
Autor
paro
Clara Martínez
Àlex Ji
Irene García
Xavier Ràfols
Mamba
Maradona
López
Mandarina
FINALISTA
Pseudònim
Speciale
Títol
Autor
StarGeorgy
Xavier Ràfols
Marc Abril
Joan Pi
Irene García
Anselmo
9
St. Jordi 2014
Aymamacita!!
FINALISTA
Pseudònim
Títol
Autor
3...2...1
Àlex Martínez
Roger
Alexandra Gallego
Torrent
78
Oriol Farré
Premis literaris Ricard Albert 2014
CLARA MARTINEZ
TWITTER
Senyoreta, el drac s’ha menjat els meus deures!
ÀLEX JI
RELAT DE SANT JORDI
En un lloc molt llunyà, hi vivia un drac ferotge que s'alimentava de carn de noies joves.
Aquest drac era molt temible per als ciutadans que vivien en aquell país, perquè el
drac exigia que cada any li entreguessin una noia jove pel fet que li encantava la carn
de les noies joves. I si els ciutadans s’hinegaven, aquest els amenaçava amb arrasar tot
el món i convertir la Terra en un planeta de foc.Per això, cada any es feia un sorteig en
què totes les noies joves havien de participar. Aquest sorteig era com una loteria, és a
dir, que cada noia jove escollia un número determinat i a qui li tocava aquell número
era la víctima que havia de ser devorada pel drac.
Aquell any la víctima va ser la filla del rei i això va provocar que tot l'estat estigués
preocupat. Molts ciutadans es van plantejar d’enfrontar-s'hi al drac, perquè ella va
ajudar molt al poble quan estaven en temps de crisi. Van estar la resta d'aquell dia
pensant estratègies per poder matar-lo: uns van plantejar disparar bales de canons,
altres van proposar fer una trampa, etc. Però sabien que al drac això no li faria res; per
això, finalment, es van plantejar d’enverinar-lo.
L’endemà, el drac va venir per emportar-se la seva presa, però es va quedar molt
sorprès, ja que no va veure cap noia jove que s'oferís. El drac es va enfadar molt però,
abans que s'enfadés, el rei va aparèixer i li va dir que aquest any cap noia s'oferiria
com el seu menjar, però que entre tots li havien preparat un gran sopar on podria
menjar tot el que volgués. El drac ho va acceptar i, en arribar al sopar, es va menjar tot
el que hi havia però, justament una estona més tard, el drac va a començar a trobar-se
malament. Estava tan marejat que al final va caure a terra.
79
Premis literaris Ricard Albert 2014
En l’instant que el drac va caure a terra, tothom que era allà es va pensar que estava
mort, però en realitat només estava dormit. Llavors, en veure que encara era viu, van
agafar una destral i li van clavar al drac. Quan el drac va rebre l'impacte, es va sentir un
soroll molt estrany. Aleshores van descobrir que no era un drac de veritat. Van treure
la persona que estava dins del drac i la van despertar. En aquell moment, em vaig
aixecar del llit. Mai m'havia imaginat que tot això fos un somni.
IRENE GARCIA
TWITTER
Debido a la crisis, San Jordi se ha pluriempleado: por la mañana rescata princesas, por
la tarde vende rosas y por la noche amaña los sorteos del rey.
XAVIER RÀFOLS
JORDI EN EL PARO
Cazador de dragones profesional busca trabajo. Me llamo Jordi, tengo unos cuantos
años pero no me pesan, soy fuerte, alto y esbelto como un caballero. Salvé en mis
tiempos a centenares de princesas y maté miles de dragones. He sido y soy todo un
héroe. Últimamente no he estado en activo debido a la caducidad de mi licencia de
armas; aun así, estoy listo y dispuesto a volver. Sé que los dragones están en peligro de
extinción, pero ¿quién los pondrá a raya y no dejará que se multipliquen? Mi familia
lleva en el negocio desde hace más de 2.000 años. Llevamos sangre de cazador.
Generación tras generación,
mi casta ha ido cazando y capturando dragones.
Actualmente tenemos representantes incluso en una familia real: Él es mi décimo
cuarto primo por parte de padre, un gran cazador de elefantes. Intenté sin éxito una
recogida de firmas para hacer de la caza de dragones un bien cultural, pero no la pude
tirar adelante.
80
Premis literaris Ricard Albert 2014
Mis cualidades no se limitan a ser cazador de dragones. También tengo experiencia en
eliminación de insectos, jardinería y bricolaje de nivel experto. Mi currículum es
excelente y no tengo más que un par de expedientes abiertos por alboroto público.
Si tienes molestias con bestias indeseables y no sabes qué hacer, mejor que llames a
Jordi.
Puedes contactar conmigo vía Twitter, Facebook y Gmail.
81
Premis literaris Ricard Albert 2014
BATXILLERAT
CATALÀ
CASTELLÀ
1r PREMI
Twitter
Relat
Twitter
Pseudònim
ML
Calcetín
Rumic
Títol
Los robots
atacan
Autor
Guillem Segura
Carla Cornet
82
Ines Montoya
Premis literaris Ricard Albert 2014
GUILLEM SEGURA
TWITTER
Atenció! Sant Jordi ha estat denunciat per maltractament animal després d’assassinar
un drac a sang freda i amb una arma blancala passada matinada.
INÉS MONTOYA
TWITTER
Una rosa reposa sobre mi mesa. ¿Quién la habrá dejado? De repente, aparece Jordi,
me mira y le digo – Lo siento Jordi, sólo amigos – #Friendzone
CARLA CORNET
LOS ROBOTS ATACAN
La princesa se hallaba en su trono relajada leyendo un libro. Ella tan tranquila se
tomaba el té de la tarde y escuchaba a los pájaros cantar.
De repente la sala se quedó sin los cantos de los pájaros, no se apreciaba ningún
sonido. La princesa asombrada decidió mirar por la ventana, cogió los prismáticos y a
lo lejos vio a unos treinta robots con cabezas cuadradas, cuerpos triangulares y pies
con ruedas para ir más rápido.
83
Premis literaris Ricard Albert 2014
Ella asustada decidió apretar el botón rojo (el botón especialmente anti robots, que
avisaba al pueblo de su llegada).
¡Robots! ¡Robots! Gritaban las alarmas. El pueblo chillaba y se refugiaba en sus casas.
Pero un hombre valiente y fuerte se subió a una plataforma que le permitía volar y se
fue a encararse con los robots.
La princesa lo contemplaba desde su ventana y vio como el valiente hombre era cogido
por los robots. Lo ataron en un árbol con cadenas y no pudo escapar.
La princesa temiendo por el valiente hombre y por el pueblo, no tuvo más remedio
que abrir su armario y sacar el puño de hierro. Se cambió el vestido por un chándal y
se fue corriendo hacia los robots.
Empezaron a tirarse encima suyo y ella activo su puño, el cual le salieron los pinchos.
Ella con su furia empezó a darle a uno por uno y consiguió destruirlos a todos.
La princesa fue corriendo a liberar al valiente hombre. Él estaba muy agradecido y se
fue hasta donde habían quedado todas las tuercas de los robots, con las cuales
preparó un bonito ramo de rosas, el cual entregó a la princesa y a partir de ese día
empezaron una relación entre tuercas.
84
Premis literaris Ricard Albert 2014
Diplomes
Berta Comas Homeda
85
Premis literaris Ricard Albert 2014
Paula Carmona López
86
Premis literaris Ricard Albert 2014
Pablo López Garcia
Miriam Torres López-Almansa
87
Premis literaris Ricard Albert 2014
Lucía Porras Quevedo
Edició i muntatge: Gemma Arcas 1er ESO
88
Descargar