Ateneo, El

Anuncio
Año
Nüm.' 133
Xil.
MES DE AGOSTO
DEL
ATENEO
IGUALADINO
PRECIOS
Igualada.
. . ; .
Fuera de Igualada. .
• un año:
.
id.
DE
1'50 Ptas.
2'
DE LA CLASE
SUSCRIPCIÓNSVx
DE
i896.
OBRERA.
.
Ultramar y extranjero.
Para los socios del Ateneo.
un año:
id.
2'50 Ptas.
1'
Son colaboradores de esta Revista todos los socios del Ateneo y demás personas que deseen contribuir á su .ípstenimienío
La Redacción se re.serva el,derecha de corregir los e.icrilos que se presenten para su inserción.
DE ,
HUME ClBESiüR Y ULE
±7l'y -
.
(Continuació.)
15. S ú p l i c a ó r e c u r s o del Cabildo d e Sal a m a n c a á S . Rl. M. con m o t i v o d e la r e t e n ción d e la t e r c e r a p a r t e d e las frutas de l o s
Benefos en fuerza del b r e v e de su S a n t i d a d &
e n 22 d e M a r z o d e 1784.
M. S. fol. N." 16.^
16. E p í s t o l a Monachi^ru G r a n d i m o n o n d e n s i n 111 a n 1215 de C o n v e r s o r u p r a v i s
m o r i b u s . — M . S. fol, N.° 16.
17! Reflecciones H i s t ó r i c a ? s o b r e l a s a n tiguos y p r i m e r o s C a r a c t e r e s q u e se u s a r o n
en E s p a ñ a . P o r el R d o . P. P e d r o A n g l e s ,
Bibliotecario d e Sta. C a t h a l i n a d e D o m i n i c o s d e B a r ñ a , S. M. fol. N." 17.
*18. De la A u t e n t i c i d a d de las E s c r a s en
los A r c h i v o s s e a n p u b c o s o p r i v a d o s . O b r a
d e C a r e s m a r M. S. Original fol. A ello va
i n c e r t a d a o t r a o b r i t a d e R e g í a s p a r a el d i c e r n i m t o . de los G e n u i n o s i n s t r u m e n t o s , d e
los u n g i d o s , de o t r a letra, y tal vez d e o t r o
A u t h o r M. S. fol. N."./18.
19. Un Quad" g r a n d e M. S. q u e . c o n t i e n e
v a r i a s C a r t a s del Cabildo de B a r c e l o n a al
O b i s p o , y d e este al Cabildo, s o b r e p r e t e n c i o n e s y d r o s . de d h a . I g l a . = U n a S ú p l i c a
d é l a C i u d a d d e B a r c e l o n a al Ministro del
Rey i n f o r m á n d o l e de Exeso s u c e d i d o en el
4 de Mayo d e 1773, y s u p l i c á n d o l e m e d i e con
su Rl Magd. p a r a q u e c o n t e n g a los E x e s o s
d e la T r o p a & . = O t r o papel s o b r e f o r m a ción de Milicias en Cathaluña.=i=Otra c a r t a
del A y u n i a r n t " al R e y . = O t r a ál C o n d e d e
Riela s o b r e el m i s m o a s u n p t o . = = O t r a a i Min i s t r o M u s q u í s . = M a s , u n a c e n s u r a d e la dis e r t n . H i s t ó r i c a leida en la A c a d e m i a d e
B a r c e l o n a s o b r e la v e r d a d e r a É p o c a d e la
F u n d a c i ó n del M o n a s t e r i o de B a ñ ó l e s p o r el
Dr. S a l v a d o r P u i g . = M a s un C a l e n d a r i o y
N e c r o l o g i o M. S. d e letra de C a r e s m a r del
M o n a s t e r i o d e St P o l i c a r p o d e N a r b o n a . =
M a s u n a l a r g a serie d e i n s t r u m e n t o s r e s u m i d o s p o r C a r e s m a r r e l a t i v o s à V a r i a s Iglas
de C a t h a l u ñ a . = U n a b r e v e i n s i n u a c i o n de l a s
C a l i d a d e s del papel u s a d o en los R e y n a d o s
d e s d e Dn J a y m e el p r i m " h a s t a Dn F e l i p e
s e g d o (incerto Aute) M.': S. f o l . = M a s u n a
s e r i e d e ¡os O b i s p o s d e Urgel d e s d e 1033,
h a s t a 1 5 1 6 . = E s d e C a r e s m a r , Sig" d e N." 19.
*20. De Concilio I l l i b e r i t a n o , et H i s p a n i s e
a n t i q u i s l i m i t i b u s , D i a t r i b a — E s un q u a d ° à
fol M. S. O b r a d e C a r e s m a r . = V a c o n t i n u a do en el m i s m o q u a d e r n o — D e s c u b r i m t o . del
S e p u l c r o en q u e e s t u b i e r o n los S a g r a d o s
h u e s o s de Sta. E u l a l i a de B a r c e l o n a d e s d e
los p r i m e r o s siglos d e la Iglesia, h a s t a el
X I V , con la I n s c r i p c i ó n h a l l a d a en el S e p u l c r o y u n o s c o m e n t a r i o s . O b r a del m i s m o C a r e s m a r . — N . ° 20.
21. Un f r a g m e n t o d e Hist" y g u e r r a s d
01
•c
ra
X
ra
c
ra
OQ
0)
82
EL
R o s e l l o n c o n t r a f r a n c e s e s del a n o 1 4 6 0 <&.
y e s t á c o n t i n u a d o en el m i s m o q u a d n o - e l B o r r a d o r d e la d i s e r t a c i ó n ó d i s c u r s o s o b r e
él d r o , d e P r i m a d o á favor del M e t r o p o l i t a n o d e T a r r a g o n a , q u e c o m p u s o el c i t a d o
C a r e s m a r M. S. fol N." 2 1 .
22. D i s c u r s o s o b r e la m a t e r i a ó p a p e l en
q u e s e e s c r i b í a ; es r e d u c i d o , y a h u n q u e n o
es letra de Caresmar es o b r a suya; pues
a l u l t i m o se ve c o n t i n u a d o d e su l e t r a , n o
p o r via d e n o t a s ó Escolios s i n o c o m o c o n t i n u a c i ó n d e O b r a en d o n d e a d v i e r t e y dize
A cerca de las Abreviaturas
tengo compuesto Yo iin^ Índice alfabético para la institución de Los que no estan versados en leer
antiguas Escras.—M. S.-a/oí
N." 22.
(Seguirá.)
ATENEO
—Pochs diners ne donarían,
—No 'Is compraria un tresor.
Mes que pera camosina
n' era lo seu cos bufó,
y sa maneta, t a n fina,
com la seda ó be '1 crespó:
—¡Aixó es gloria!
—Prou r envejan.
—Y n' hi ha molts que la festejan?
—Si es casada, be ho sabs prou.
—No ho sabia, j a e s casada
la noya de Gratallops!
quin ánima afortunada
es duenya de tals tresors?
—So '1 seu home!
—Així» Esteva,
com que ella, n' es cosa teva,
be puch dirte: alabat
-¡¡¡Prouü! ,
LA NOYA DE GRATALLOPS.
Alabat rach
¡Que n' era de agraciada
la noya de Gratallops;
los fadrins, de sa mirada
deyan que llensava íoch!
—¿Cá, vols dir?
^ ¡ C e r í com lo dial
—¿Donchs mes d' un s' lii cremaria?
— J a ho crech noy y mes de dos.
La boqueta, de dos rosas
dej'an que era feta molts,
mes de. rosas aromosas,
com si surtissin del brot.
—Y las punxas?
—No hi falta van.
—Es dir que alguns s' hi punxavan?
— T o t s . los fadrins, tots, tots, tots!
Lo sen somris encantava
per lo tendre y armonios;
al riurer prou ensenyava
sas dentetas com pinyons;
—Mes, de p i n y a '
—De sucre, home.
—Vaya noy, estás de broma.
—Creu, de sucre y del mes dols.
Los cabells eran sedosos
y d' igual color de 1' or,
tots rissadets y olorosos,
eran V encant de tothom.
—Sent d' or fí
—Mes que or vallan.
Estudio sobre la influencia que ejerce
la locomoción ferro-viaria en el desarrollo de los intereses morales y materiales de una comarca.
( Conclusión.)
E s ni mas ni menos que el despertamiento de un
pueblo resuelto á que de dia en dia Se vayan m o dificando y perfeccionando sus costumbres, sus ideas,
sus artes, oficios é industrias; en una palabra el
adelanta moral y material.
¿Y es posible suponer lo contrario en una comarca tan culta como la del Noya?
-Absurdo sería el pensamiento que á éste se opusiera; pues no recordaríamos que esta comarca catalana tiene por Capital Igualada; pondríamos por
consiguiente en olvido que allende en el año 1573
se le adjudicó el privilegio de poder fabricar harina,
probando su amor iiunca desmentido à las artes
artes e
industrias y que en los respectivos años de 1333
e 1333
1393 los reyes D. Alfonso y D. Pedro de
Aragor^
concedieron á Igualada el privilegio de
celebrí^
anualmente dos ferias una que durara 5 dias ^
otra 15, lo que prueba que ha sido un pueblo eo
0^
mercial.
X
Prolijo sería el ir nombrando fueros y franquih
cias que à su parte moral atañen; pues no es es
lugar para exponer las tradiciones que en tanf
le enaltecen.
„
ra
.OQ
En conocimiento de lo expuesto, cabe la suposio
eióu de que Igualada y su comarca no despertará]i|
del letargo que les sume?
Esa ciudad que en tiempos retrógrados ha s u s ^
tentado centros como el Ateneo, símbolo del prdP
greso; ha luchado contra los peores males
EL
sobrenevar puede la industria; - no es posible que
rechace e r progreso en aras del mejor desarrollo
de los intereses morales y materiales de su comarca.
; Prosiga el Ateneo y demás centros en su grande
obra, la instrucción, este barómetro de la civilización que ha de decidir la suerte de nuestra patria, continuen loa igualadinos todos con su,afición
á las ciencias y á las artes ahora que el ferro-carril
Central Catalán les pone en contacto con el centro
de Cataluña.
Por fin, después de tantas vicisitudes, os cabe
la satisfacción de verlo empllazádo y permitid que
que os dé la enhorabuena.
EL
AÜTOB.
MONJA D E SANT, AGUSTÍ.
Si, si, si.
La Mariona estava trista
s' amagava pe,'Is racons •
may del mon i' hauriau vista,
en seraus ni divercions.
Las amigas la sercavan
per e n d a r s e l a á passeig
¡prou pregavan, prou pregavanl
era .inútil ¡quin inareig!
Se 'n anavan las amigas
y al torüar totas cufoyas
li cóntavan sas fatigas
'
y sos jochs, cosas' de noyas.
Ho escoltava la Mariona
sempre trista y de mal g r a t
y si deya una minyona:
jAy Mariona quin posat!
¡Qu' estàs, flonja! ,
¿Vols ser Monja''
Ella deya:—Si, sí, sí.
¡Vuy ser Monja! ¡Fuy ser Monja!
Monja, de Saiit Agusti.
La Mariona no 's vestía
com las noyas del vehinat
no 's vestia n í . l l u h i a
de capritxo '1 pentinat.
Sols resava sens ser vista:
tot seguit parava '1 rés,
si algú segnintü la pista
ella veya qu' escoltés.
No volia de cap modo
conversar llaroh ab ningú:
li dava gran incomodo
quan al pas trobava algú.
Si 'Is vehins deyan:—Mariona,
¿cóm no surts aquí '1 balcó?
Ya veuràs quin bo que hi dona
ATENEO
83
Surt tonteta
¡quin doló!
.
¡Qu' estás flonja!
¿Vols ser Monja?
Ella deya:—Si, si, si,
¡Vuy ser Monja! ¡Vuy ser Monja!
Monja de Sant Agustí.
La Mariona no cantava
feynejant ab tráfech viu
com pe '1 vehinat s' escoltava
d' altres lïoyas cant festiu.
Sempre groga (iom la cera,
ab los ulls envers lo cel,
no tenia altre fatlera,
era tot lo seu anhel
fe oració llarga y contrita
en dos altars, destinat
lo mes gran á Santa R i t a
r altre á Sant Ramon Nonat.
Si algú li deya:—Mariona,
aixó 's massa devoció:
sent guapeta y sent minyona
divertirse es de rahó.
¡Qu' estás flonja!
¿Vols ser Monja?
Ella deya:—Si, si, sí.
jVuy ser monja! ¡Vuy ser Monja!
Monja de Sant Agustí.
La Mariona está perduda
en etern ensupiment
veyentla tant abatuda
cap metge son mal entent.
Prou receptan medicinas
qu' ella prent; ¡mes com si res!
las receptas son pamplinas
los metges no hi saben mes.
¡No te cura! !No te cura!...
tothom que la yeu ho diu.
Mireula, ja ni 's figura....
sois es cendra d' un calin.
Be prou li deyan:—Mariona,
aixiriveixte un poquet:
surt un rato; salut dona
surtí á passeig un ratet. .
¡Qu' estàs ñonja!
, ¿Vols ser Monja?
Y ella deya:—8í, sí, sí.
¡Vuy ser Monja! ¡Vuy' ser Monja!
Monja de Sant Agusti.
01
•c
La Mariona fou portada
à ciutat, y al cap d' un any,
á la vila j a es tornada;
¡mes quin cambi mes estrany!
Ya no está groga ni trista
ve casada ab un minyó
.y aumenta encara la IHsta
un nin gras com un moltó.
Tothom comprent, y així evita
fer preguntas d' estranyat,
la devoció á Santa Rita
,"
ra
X
ra
ra
OQ
0)
EL
ATENEO
y aquell Sant Ramon-Nonat.
Mes si algú ii diu:—Marioná,
¡Vaya un cambi mes violent!
¿no volias ab fe bona
ser monjeta de convent?
Respont flonja:
—Yo ser monja
ho volia, sí, sí, sí.
¡Ya ho soch Monja! Yà ho soch Monja.
Monja de Sant Agustí,
de dos caps en un cuixi.
CRÓNICA D E L ATENEO.
L a víspera de San Mariano, varios socios
d e e s t e A t e n e o p r e c e d i d o s d e la o r q u e s t a
« T e r p s í c o r e » f u e r o n á d a r u n a s e r e n a t a ai
dignísimo Presidente H o n o r a r i o de n u e s tra sociedad P. M a r i a n o Ferrer.
Se c a n t a r o n las piezas «Goig y Planys»
y la « B r e m a » d e l i n m o r t a l C l a v é . E n u n a
y o t r a c o m p o s i c i ó n e s t u v i e r o n los Coristas
inimitables cantando dichas piezas musicales c o m o n o se a c o s t u m b r a n oír ni a u n e n
los coros m a s celebrados. Aquello es arte.
E l m a e s t r o D. F e r n a n d o Vija d e m o s t r ó conocer y sentir dichas obras como pocos-las
c o n o c e n y s i e n t e n . De los p o c o s e l e m e n t o s
y a u n estos j u n t a d o s solo p a r a o b s e q u i a r en
este d í a al P . F e r r e r , hizo un c o n j u n t o a c a b a d o , bellísimo. Lastima que no continuen
e n el c u l t i v o d e l a m ú s i c a c o r a l , p u e s s i n
jecar de exagerados podemos asegurar que
l o y p o r h o y p u e d e n p o n e r s e al l a d o d e ^ o s
coros mas aplaudidos y celebrados.
G r a n d e s y v a r i a d o s h a n sido ios festejos
que este año h a celebrado esta ciudad con
m o t i v o d e su ñ e s t a m a y o r . El A t e n e o , c o m o
s i e m p r e , se h a llevado una p a r t e d e ' ellos.
A m á s de las funciones de zarzuela que d u r a n t e l o s d i a s 2 3 , 2 4 y 2 5 l l e n a r o n el t e a t r o
d e b o l e e n b o t e , con la s o l e m n i d a d y p o m p a
d e c o s t u m b r e s e c e l e b r ó e n el s a l ó n d e e s p e c t a c u l o s a l a s 5 y m e d i a d e la t a r d e del d í a
24, e l X X X I V a n i v e r s a r i o d é l a f u n d a c i ó n d e
e s t a s o c i e d a d . E n el e s c e n a r i o t o m a r o n a s i e t o
u n a c o m i s i ó n d e l M . I. A y u n t a m i e n t o p r e s i d i d a p o r el A l c a l d e , el Gefe d e l a G u a r d i a
C i v i l , el C o m a n d a n t e d e S o m a t e n e s y v a r i a s
p e r s o n a s i n v i t a d a s a! a c t o . El l o c a l l l e n o
de distinguida y numerosa
concurrencia
abundando muchas y muy hermosas damas.
E l S r . A l c a l d e d e c l a r ó " a b i e r t a la s e s i ó n y
el S e c r e t a r i o d e e s t e C e n t r o l e y ó v a r i a s c o m u n i c a c i o n e s del C a p i t á n G e n e r a l , G o b e r n a d o r Civil, S r . M a l u q u e r y d e v a r i o s C e n t r o s
y S o c i e d a d e s e x c u s a n d o s u a s i s t e n c i a al a c t o
y d e l e g a n d o a l g u n o s á p e r s o n a q u e los r e p r e s e n t a s e . Después de breves frases del
Sr. P r e s i d e n t e , e l S r . Marti y Bech p r o n u n ció un d i s c u r s o en c o n m e m o r a c i ó n del acto
que se celebraba, estendiéndose en algunas
c o n s i d e r a c i o n e s s o b r e ia i m p o r t a n c i a é i n fluencia
q u e los Ateneos tienen en la é p o c a
p r e s e n t e y t e r m i n ó con un r e c u e r d o p o r los
q u e e n C u b a p e l e a n p o r la i n t e g r i d a d y la
h o n r a d e la p a t r i a .
, ' '
L a sección coral cantó «Goix y Planys» èon
e l a r t e q u e l a b a t u t a d e s u d i r e c t o r D. F e r n a n d o Vila i m p r i m e a todas las composicion e s q u e d i r i g e y q u e f u e r o n p r e m i a d o s -con
prolongados aplausos.
El Sr. P r e s i d e n t e con c o r r e c t a frase díó l a s
gracias á las autoridades y d e m á s p e r s o n a s
i n v i t a d a s q u e h a b i a n h o n r a d o el a c t o c o n s u
a s i s t e n c i a y hacierido votos p o r la m a r c h a
p r ó s p e r a del A t e n e o l e v a n t ó la sesión á l a s
seis d e la t a r d e .
El concierto ejecutado con a d m i r a b l e maest r í a p o r la r e p u t a d a o r q u e s t a « N o y s de O l e s a
d e J V l o n s e r r a t » y el b a i l e d e s o c i e d a d á c a r g o
d é l a m i s m a o r q u e s t a , v e r i f i c a d o el d í a 2 6 ,
t a m b i é n se vieron s u m a m e n t e c o n c u r r i d o s
h a s t a s u fin.
D u r a n t e d i c h o s d i a s el A t e n e o s e h a v i s t o
visitado por millares de forasteros y por todo
el v e c i n d a r i o el d í a 2 4 , e n q u e s e p e r m i t i ó
c o m o de c o s t u m b r e , la e n t r a d a al p ú b l i c o .
C a u s a s a g e n a s à la J u n t a d e e s t e Cé^itro y
al Sr. D. M a n u e l F e r n a n d e z Valdés, impidier o n q u e e s t e s e ñ o r p r o n u n c i a r a el d i s c u r s o
c o n m e m o r a t i v o al X X X I V a n i v e r s a r i o d e l a
fundación del Ateneo, por cual motivo c o n f o r m e h a b r á n v i s t o n u e s t r o s l e c t o r e s e n el
s u e l t o a n t e r i o r , lo p r o n u n c i ó n u e s t r o d i s t i n g u i d o a m i g o D. F r a n c i s c o Martí y Bech.
El d í a 1.° d e l p r ó x i m o m e s d e S e p t i e m b r e
q u e d a r á n abiertas las clases d i u r n a s y n o c t u r n a s d e l c u r s o d e 1896-97. L o s a l u m n o s q u e
deseen ingresar á dichas clases pueden p r e s e n t a r s e p a r a su d e b i d a i n s c r i p c i ó n en la
Conserjería deeste Centro durante dicho m e s
de S e p t i e m b r e .
A p r o v e c h a n d o la e s t a n c i a en e s t a del a c t o r
cómico Sr. Molgosa, se h a n r e f o r m a d o algun a s decoraciones de nuestro T e a t r o , y se
p i e n s a p i n t a r a l g u n a d e n u e v a , á c u y o fin
entre varios socios se ha abierto una suscripción p a r a q u e no resulten los g a s t o s tan g r a vosos p a r a este Ateneo.
E n el s o r t e o d e o b l i g a c i o n e s d e l a e miisi(^:i
isi
d e 1.° d e M a y o d e 1879, v e r i f i c a d o el d í a 9 d^l
actual, resultaron favorecidas las compreií^
d i d a s d e s d e el n ü m e i - o 361 al 3 7 0 .
A d v e r t i m o s á l o s tein e d o r e s d e o b l i g a c i o n e s
d e la e m i s i ó n a n t e s d i c h aí , q u e d e l o s s o r t e a s
v e r i f i c a d o s e n el a ñ o _p r ó x i m o p a s a d o , resii^t a r o n f a v o r e c i d a s y a u n n o s é h a n p r e s ee^í^í a d o p a r a su c o b r o las s e ñ a l a d a s con los n •
m e r o s 52, 5 3 , 5 4 , 55, 5 7 , 5 9 , 6 0 , 7 3 1 , ,732, 7^
734, 467 y 4 6 8 .
Imp.
M. A b a d a l — I g u a l a d a ,
Descargar