PODER LEGISLATIU: CCGG -> Parlament (L'Assemble Legislativa). Fan lleis.
Anuncio
PODER LEGISLATIU: CCGG -> Parlament (L'Assemble Legislativa). Fan lleis. PODER EXECUTIU: Govern i Administració central. Govern autonòmics. El Govern pot fer: Reglaments, actes administratius, decrets-lleis i decrets legislatius; que aquests dos últims són normes amb rang de llei. Només podran ser aprovades en situacions taxades. PODER JUDICIAL: Jutges i tribunals (Emeten sentències). Es tracta de la jurisdicció ordinària. La jurisdicció constitucional és el TC. CGPJ: Òrgan de Govern dels jutges i tribunals. Òrgan polític. PODER LEGISLATIU: Les CCGG Les Corts Generals estan compostes per el Congrés i el Senat i per tant és bicameral. És l’òrgan legislatiu dels òrgans centrals i comparteix aquest poder amb altres Parlaments. Les CCGG fan lleis. − Les lleis són jeràrquicament superior a la resta de normes. − Representen tot el poble. Són escollits directament pel poble, les CCGG. − Tenen legitimitat democràtica directa. − Representen la pluritat de forces polítiques. − Són un òrgan bicameral. Congrés dels Diputats: Representa la sobirania popular. Senat: Cambra de reprsentació territorial. Representa diferents territoris, les diferents CCAA. Perquè Espanya és un Estat descentralitzat. Parlaments i Govern autonòmics, i assemblees autonòmiques. Composició 1. Congrés dels Diputats: La CE estableix un diputat com a mínim per Ceuta i Melilla. “ diputats per cada província. La resta es distribueixen entre les diferents províncies que va en funció de la circumscripció de la província. Format per diputats i diputades (màxim 350 en tot l’Estat) LOREG (llei orgànica del regimén electoral general) que es distribueixen per circumscripcions provincials. Cada província és l’àmbit que tria els diputats que representen la seva província i amb un criteri demogràfic de població atenent a la importància demogràfica en el cens electoral. Sobre els vots se’ls aplica el sistema proporcional Hondt (Permet que la minoria tingui més gent i afavoreix als partits majoritaris per que busca la governabilitat del país). Un cop triats els diputats representen la ciutadania de tot l’Estat independentment de l’àmbit provincial en què hagin estat triats. La seva decisió per majoria absoluta (meitat més un dels vots, és a dir 176) representa tot l’Estat. És la Cambra representativa per excel·lència. 2. Senat: Hi ha una composició dual. Un grup de senadors escollits pels ciutadans. I un altre grup de senadors designat per les assemblees legislatives autonòmiques. L'àmbit territorial que es prén com a referència és la província. 1 senador a cada Comunitat Autònoma. 1 senador per cada milió d'habitants. El senat és la segona Cambra, Cambra alta o Cambra de representació territorial (Article 69). Està format per senadors i senadores, triats per circumscripcions provincials. Cada província tria 4 senadors amb independència de la seva població. El sistema de votació es basa en llistes obertes (el llençol) on cada elector vota un màxim de 3 candidats (vot limitat, perquè es vota menys quantitat que la que representa). Això permet als Partits Polítics agrupar els seus candidats amb la obligació d’ordenar-los alfabèticament amb efectes majoritaris (el Partit que guanya estarà representat per 3 i l’altre Senador serà del partit que quedi segon). Això dóna lloc a un bipartidisme perquè s’agrupen sense tenir en compte el nombre de cada partit ni la proporció de la població. Cada Comunitat Autònoma elegeix un senador més per cada milió d’habitants que tingui. Aquest nombre de senadors és variable. En el cas de Catalunya són triats per el Parlament i no fa falta que siguin diputats en el Parlament (des del nou estatut). Nombre final de senadors: aproximadament 260. Cada Senador s’agrupa amb el seu partit i no en l’àmbit territorial en què hagi estat escollit. - Òrgans de Les CCGG que tenen en comú el Senat i el Congrés dels Diputats. 1. Ple: 350 al Congrés i 285 al Senat. Tots els membres del C/S. Funcions legislatives: conèixer d’inici els projectes i proposicions de llei i aquelles propostes de lleis que venen dels Parlaments Autonòmics. Funcions de control del govern: Preguntes i interpel·lacions al govern. Triar alguns membres d’altres organismes constitucionals. Consell que tria el defensor del poble. Ple del congrés: Competència exclusiva: debat d’investidura, debats per moció de censura, qüestió de confiança, convalidacions de decrets-llei. Plens setmanals, cada dia una activitat: - Dimarts: iniciatives legislatives noves - Dimecres: sessions de control - Dijous: Aprovació projectes de llei 2. Comissions: Nº menor al ple, entre 38-39. Compostes per grup reduït de D/S (38). Òrgan central al parlamentarisme (fins i tot té competència legislativa plena). Hi ha diferents tipus de comissions. Les més habituals: - Comissió legislativa no permanents: també amb capacitat legislativa però no de caràcter permanent, normalment sorgit més tard lligat a la creació d’un ministeri (Igualtat) - Comissió no legislativa permanent: principalment comissions mixtes entre S/C. Per exemple: Com. Mixta per UE, Com. Mixta per RTVE, Com. Mixta pel defensor del poble. - Comissió d’estudi: no permanent. - Comissió d’investigació: no permanent, no legislativa. Per exemple, C.11-M 3. Diputació Permanent: Òrgan més reduït (50 i pico) que el ple que actua en aquell període que el ple no es pot reunir. Òrgan de guàrdia quan el ple no està reunit. Quan hi han els períodes de sessió i quan es dissolen les cambres. Períodes de sessió: de Febrer a juny i de setembre a desembre. Tant el Congrés com el Senat mantenen la proporció política que hi ha al ple. President del Congrés i del senat és diferent, tot i que el president de les CCGG es el president del congrés. Bono és triat pel ple del congrés i Rojo pel ple del senat. El primer que fan les cambres és dotar-se president. 4. Mesa: Hi haurà president, vicepresident i secretari. Òrgan del que el president forma part. Funció: ordenar el treball parlamentari, dirigir i distribuir el treball parlamentari. Per exemple: arriben iniciatives de la Mesa s’encarrega de distribuir entre les comissions. També ordena les despeses de les cambres (els pressupostos de les cambres) 5. Junta de portaveus: Segurament el màxim exponent del parlamentarisme de grups: està en mans dels grups. Reunió entre portaveus de cada un dels grups parlamentaris quan s’han de prendre decisions aquets portaveus tenen vot ponderat : un portaveu conta per tot el seu grup parlamentari: exemple, portaveu del PSOE conta 169 vots. 6. Grups parlamentaris: tenen un protagonisme important en l’activitat del C/S, tots els partits politics han de formar un grup parlamentari. Com es formen, criteri: - Mínim 15 diputats o 10 senadors. - Si menys de 15 diputats: minin 5 diputats més el 15 % dels vots a la circumscripció on s’ha presentat, o més el 5% dels vots totals. - S’intenta interpretar d’una manera àmplia Es poden fer dos tipus de grups: - G. Mixte (4 PP), portaveu ha de signar. - G. Grans portaveu del grup valora políticament les iniciatives. La importància: totes les iniciatives dels partits han d’estar signades pel portaveu. Poder individual molt reduït. Funcions de les CCGG 1) Funció legislativa: Aprovar normes d’obligat compliment a través del procediment legislatiu mitjançant la proposta: 2) Funció Pressupostària: Consisteix en aprovar anualment els pressupostos generals de l’estat, són una llei, en el fons la Funció Pressupostària és el mateix que la Funció Legislativa. És una de les més importants, com es distribueixen els diners. - Característiques: - Sempre arriba al congrés com a projecte de llei - Projecte de llei prioritat respecte tots els altres tràmits legislatius que hagi en curs. - Normalment entra al Congrés a finals de setembre o principis d’octubre. La data límit per aprovar-los és el 31 de desembre, sinó es poguessin aprovar es prorroguen un any més, tot i que durant l’any es poden aprovar. - Les esmenes tenen limitacions econòmiques. Consisteix en que si una en una esmena vols invertir X has d’especificar d’on ho treus, si una puja l’altre baixa, i que d’on treus la quantitat X ha de ser de la mateixa secció. 3) Funció de Control del Govern: Les CCGG controlen el govern executiu. Funció que té sentit en la mesura que els representants dels ciutadans directament han de poder controlar el poder, qui pren les decisions del govern. Hi ha dos controls diferents. - Control Ordinari: Control periòdic “cada dimecres”, no busca un canvi de govern, no enderrocar-lo. Busca informació, debat constant sobre les decisions. Es dóna a les dues cambres de les CCGG. Instruments: a) Preguntes a l’executiu (president i ministres) poden ser orals o escrites: - Orals: Ple o comissió, dimecres al mati, temps taxat 2.30 minuts i govern 2.3 per contestar, contingut molt polític, concret. - Escrites: demanar dades més concretes per que no tenen limitacions. b) Interpel·lacions: Les interpel·lacions les proposa o planteja un diputat o senador. Té forma de debat. Es donen en el ple. Consisteix en una dinàmica semblant a les preguntes orals però sense el temps tan taxat, 15 minuts aproximadament. Temes més sensibles com ara les polítiques de Govern. Els dimecres després de les preguntes orals. Treball més a fons i un debat bilateral ( Parlen del GP i el Govern). Tota interpel·lació te la moció conseqüència de la interpel·lació la següent setmana. I aquí si que intervenen tots els grups parlamentaris i queda clara i expressen les seves idees. Les mocions es voten. La moció conseqüència d'interpel·lació: Després de aquest debat [de la interpel·lació], surgeix una ressolució que serà votada. NOTA: La mesa i la junta de portaveus han de fer l’ordre del dia amb 1 setmana de previsió. c) Compareixences del Govern: Les demanen els propis membres del Govern i es donen al ple i a les comissions [normalment sectorials]. A les comissions normalment van els ministres. Quan es produeix una compareixença intervenen tots els GP. Ho planteja el president i els GP fan preguntes. Diari de sessions (BOCCGG). El Govern no te temps taxat normalment entre 1h i una 1’30h., els GP fan entre 10 i 15 min. d) Comissions d’Investigació: es reserva per qüestions d’extrema gravetat. Un GP sol·licita i és vota si es crea o no es crea. Exemple, comissió 11-M. - Control Extraordinari: Control que és dóna molt poques vegades, excepcional. Pretén/busca enderrocar el govern. També per que no és dóna a les dues cambres. SEMPRE es dóna al Congrés. No es podrà dur a terme cada setmana. a) Moció de censura. b) Qüestió de confiança. 4. Funció d’impuls d’elecció del govern: Fan que s¡impulsi el govern, no legislatives( no són jurídicament d’obligat compliment però si que comprometen al govern. Es realitza bàsicament amb dos instruments 1. Mocions (interpel·lacions) iniciativa jurídica parlamentaria presentada per diferents grups per tant de sol·licitud o suggeriment al govern de que faci alguna cosa. 2. Proposicions no de llei: mes o menys com les mocions. Iniciatives que proposen al govern fer coses noves; que tingui cura per algun producte que es produeix en alguna part del territori. El President del Govern espanyol PODER EXECUTIU: El President del Govern i el Govern a partir de la Constitució de 1978 Composició: - President (Zapatero): Té una preeminencia respecte als altres. Escollit pel congrés i d’acord amb el procediment del l’art. 99 investit com a president. El president és una figura al nostre OJ preeminent, protagonista dins del poder tot i tenir sistema parlamentari té una rellevància superior a altres sistemes parlamentaris per les competències i també per que el cap d’estat es el dei. Concentra un poder superior a la resta. 1. La resta són nomenats i cessats lliurement pel president per que al moment d’investidura es vota a ell i al seu programa polític, tot i que no al seu ganivet. La cambra atorga la confiança a la figura del president. 2. El president te la direcció i la funció de coordinar el Govern. 3. El president prem/adopta algunes decisions de forma individual que afecten a molta més gent. Ex: Pregunta la QC, dissol les cambres. - Vicepresident del Govern: No és obligatori tenir-ne. Són una figura prevista a la CE. Actualment hi ha: E. Salgado, M. Chavez i M. Teresa Fernández de la Vega. - Ministres: Són els directors de les diverses branques (ministeris) en que actualment es divideix l’administració de l’estat. Al davant hi ha un ministre amb cartera ministerial, però pot haver ministres que no tinguin cartera que són els que no dirigeixen cap ministeri (sense àmbit sectorial). - Consell de ministres i govern s’utilitza indistintament per que es pot fer però el govern també pot ser el consell de ministres i altres alts càrrecs de confiança (secretari d’estat). El consell de ministres és la reunió de tots els membres del govern (president, vicepresidents i ministres) i l’element més important és que és un òrgan col·legiat: tots tenen responsabilitat solidaria de les decisions que prenen. (responsables tots de les decisions). El més important que fan es l’aprovació de Reial decret (reglaments que és la norma pròpia del govern) també projectes de llei i discuteix temes d’actualitat que tinguin rellevància. Funcions del Govern a) Dirección política: Haurà d’encarregar-se de la direcció de la política interior i com la realitzarà mitjançant la proposta de projectes de llei, al proposta de recursos de inconstitucionalitat davant el TC. La direcció de la política interior també realitza la direcció de la política exterior en coordinació amb el cos diplomàtic, i l’intrument que utilitza és prioritzar les relacions amb altres països, arribant a acords bi o multilaterals amb altres països. També dirigeix la política de defensa de l’estat actualment amb el congrés dels diputats d’acord amb la Nova LO de defensa. b) Funció executiva: consisteix bàsicament en dos branques: - Execució dels PGE aprovació - Potestat reglamentària: capacitat del govern d’aprovar el reglament. Principals: - Reial decret: norma amb rang de reglament. - Ordres ministerials: aproven els ministeris. - Ordres de les comissions delegades del govern - Real Decret Llei - Real Decret Legislatiu Decret Llei: Estat i CCAA: Art. 86 CE. És molt ràpida (normalment triguen 5 mesos i aquesta triga 3 dies), existeix a pràcticament a tots els països europeus. Titular diaris: El decretazo: sempre decret llei: PP de privatitzar moltes empreses; el TC pot revisar-lo però no fa valoracions politiques sinó jurídiques: revisa que sigui acord amb els objectius. Límits: 1. Extraordinària i urgent necessitat: es considera que hi ha d’haver un element que provoqui canvi de circumstancies i que no sigui previsible amb antelació. Cassos més habituals o més justificats: desastres naturals ( inundacions: ajuts econòmics). 2. Cassos en que no es pot aprovar el Decret Llei: matèria determinada que no es poden regular pel Decret Llei. - Institucions bàsiques de l’Estat: Congrés, TC. - Drets, deures i obligacions (art 11-55). El TC interpreta de forma restrictiva. - No pot fer referència al regim de les CCAA. Ex: Modificar EA o canviar distribució de competències (les CA tenen normes per establir les seves bases: EA més prohibició de la constitució). - No podrà regular MAI el règim electoral: no es pot permetre que el govern canviï les nomes del joc sense passar per les CCGG. 3. Quan l’aprova el govern el pública al BOE i té una vigència de 30 dies. Després d’aquests 30 dies pot anar al Congrés i sol·licitar la convalidació per part dels diputats. Si és presenta al Congrés abans dels 30 dies i no es convalida, desapareix la vigència. Ple posicionament votació majoria simple decret llei convalidat Si algun GP vol modificar el Decret Llei Convalidat. Quan està convalidat el President del Congrés pregunta si algú el vol modificar. S’haurà de tramitar com a projecte de llei. El congrés i el govern són les institucions que donen resposta a les decisions urgents. - Decret Legislatiu: Art 85. El congrés intervé a l’inici per que el primer que cal és una Delegació per part de les CCGG, per tal que el govern aprovi el Decret Legislatiu: que reguli determinada matèria. Tant el Decret Legislatiu com la Llei de Delegació estan sotmesos al control del TC. Que la Llei de Delegació tingui els requisits i controla el contingut del Decret Legislatiu. - Com es fa una delegació: mitjançant una llei Habilitant de delegació (segueix procediment normal de llei) aprovada per les CCGG. 1. Llei Habilitant 2. Expressar clarament que delega en el govern 3. Delimitar la matèria que es delega 4. Determinar explícitament el termini per regular. - Vigència: 1. Fi del termini per que reguli: decau 2. Quan el govern aprova el Decret Legislatiu 3. CCGG mentre esta vigent decideix iniciar i aprovar una llei de revocació o derogació. IMPORTANT: CCGG poden derogar la llei però mai poden fer una llei de la mateixa matèria. Tipus de Lleis de Delegacions 1. Lleis de Bases: determinen els elements essencials i principis generals que haurà de tenir el decret Legislatiu. No és una llei articulada. Es donen les bases clau per fer un Decret Legislatiu: cal que tinguin els continguts. 2. Lleis Ordinàries: pretén que el govern faci una refosa (uneixi) de tots els textos legals d’una matèria. Es donen en matèries transversals, que no tinguin legislació pròpia. Aquesta Llei ordinària hi han dos tipus: - Agafar tots els textos i ordenar-los: recerca i ordena - Fer la refosa (recerca) i harmonitzar-la (ordena i dona coherència). FACULTAT DISCRECIONAL: És aquella que tenen els òrgans de l'Estat per determinar la seva actuació o abstenció, i si decideixen actuar, quin límit donaran al seu actuar i quin serà el seu contingut. És la lliure apreciació que es dóna a l'òrgan d'Administració Pública, amb vistes a la oportunitat, la necessitat, la tècnica, la equitat o raons determinades que poden apreciar-se circunstàncies en cada cas amb tot ell amb límits establerts per la llei. ACTE DISCRECIONAL: És el que s'emet en base a la facultat discrecional. Encara que implica possibilitats diverses d'apreciació, no és un acte fora de la llei, la norma jurídica marca les bases contingut i límits de la discrecionalitat. FACULTAT REGLADA O VINCULADA: És aquella que atorga la llei i exigeix imperativament al òrgan el seu cumpliment, és una obligació. ACTE REGLAT: És aquell que consisteix en el cumpliment exacte de la obligació que imposa la llei a l'òrgan administratiu. Tot l’articulat constitucional envers el Govern i el President està desenvolupat en una llei molt important [Llei del Govern 50/1997], és una llei no orgànica. Aquesta llei encara està en vigor. Fins al 1997, es contenia a partir de l’art. 97 de la CE. I en normes fraccionades, però no existia un text únic de la regulació del Govern. 2 línies: - Art.- 97. Funcions del Govern - Figura del President + el Govern: Elecció del President Funcions del President També trobem l’art. 101, “supòsits de cese del Govern” Article 97. “Del Govern i l’Administració” “El Govern dirigeix la política interior i exterior. Dirigeix l’administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis” El govern dirigeix les dues administracions, perquè es vegi la supremacia del poder civil sobre el militar, això es deu al moment històric que es troba quan es va fer la constitució del 1978 (desprès del franquisme). FUNCIONS DEL PRESIDENT DEL GOVERN (assignades per la CE) “Preminéncia política” El President del Govern disfruta d’una posició preeminent dins del Govern espanyol. Aquesta posició li dóna potestat per: a) Mitjançant la seva intervenció en la formació del Govern: Un cop nombrat el President aquet disposa del nombrament dels seus Ministres, els quals depenen exclusivament de la confiança del President. El Govern que es forma doncs es un Govern del President. El President elabora el programa governamental amb el qual s’havia presentat a la investidura abans de constituir el Govern. Construint així una relació de confiança amb els Ministres, confiança necessària per tal de realitzar l’activitat governamental. b) Mitjançant la direcció i coordinació del Govern: El President dirigeix la direcció del Govern i coordina les funcions dels altres membres, sense prejudicis ni responsabilitats directes de la gestió que facin els ministres al Govern. El President fixa les directrius del Govern Dirigeix i coordina el Govern com a òrgan col·legiat Assegura el desplegament de la seva política (compta amb un gabinet de Presidència que pot ser coordinat per un/a Vicepresident/a). Presideix el Consell de Ministres (els convoca, fixa l’ordre del dia i atent al compliment de les resolucions) Representa al Govern internacionalment ii davant altres òrgans constitucionals. El Govern per tant es configura més com el Govern d’un President, el qual aquest n’és l’únic director. c) Mitjançant l’adopció personal d’algunes de les grans decisions: El President podrà mitjançant consulta prèvia al Govern, però sense necessitat d’obtenir el mateix acord: o Presentació d’una qüestió de confiança (art. 112 CE) o Proposta de dissolució de les Cambres (art. 115 CE) o Proposta de realització d’un referèndum al Congrés dels Diputats amb la fi d’aconseguir la seva autorització (art. 92.2. CE) d) Mitjançant el lideratge de la majoria política: El sistema jurídic i polític establert, tendeixen a configurar al President del Govern com el líder de la Majoria. Article 98. Composició, funció i incompatibilitats del Govern Art.98.1.- “ El Govern es compon del President, dels Vicepresidents i en el seu cas, dels Ministres i demès membres que estableixi la llei” [Llei 50/1997] Art.98.2.- “El President dirigeix l’acció del Govern i coordina les funcions dels demès membres del mateix, sense perjudici de la competència i responsabilitat directa d’aquests en la seva gestió” Quan es diu que dirigeix i coordina, vol dir que estableix el rumb politic del govern. Art.98.3.- Els membres del Govern no podran exercir altres funcions representatives que les pròpies del mandat parlamentari, ni qualsevol altre funció pública que no derivi del seu càrrec, ni activitat professional o mercantil” Art.98.4.- La llei regularà l’estatut i incompatibilitats dels membres del Govern. Comentari de l’article 98: El President estableix cap on s’ha d’encaminar l’acció política del Govern. En aquest article trobem referència a la llei que ha de regular l’estatut polític d’incompatibilitats dels membres del Govern (allò que no pot fer o exercir cap membre del Govern) El govern és un òrgan col·legiat. No tots els membres del Govern estan al mateix nivell d’estatus polític i jurídic. El President sobresurt d’aquest estatus. Aquest nombra i cesa als altres (als ministres i polítics), sense necessitat de comentar-ho a ningú, simplement amb voluntat i decisió pròpia del mateix President del Govern. L’elecció dels membres del Govern és feta pel Rei a proposta i nombrament del mateix President del Govern. En canvi els ministres i polítics hauran de decidir l’expulsió o cessió del President a través de la proclamació o destitució del President. El President l’envesteix (el nombra o l’escull) el Parlament (el President del Congrés) El President informa del cesa i proposa al rei el nombrament del ministres i polítics. En relació al President aquesta situació de supremacia de diferència en el Govern es diu “Preminència política”, el 1er de l’ordre. Els ministres se’ls estavleix unes proritats politiques, sino les fan els cesan. Article 99 El futur President del Govern serà escollit pel Congrés dels Diputats, segons el que estableix aquest article. El poble directament no escull el President, però ho fa de forma indirecta a través dels seus representats escollits en eleccions i que formen el Parlament. Per aquest motiu la Cambra exigeix una majoria absoluta en la 1era convocatòria per al nombrament d’un President, exigeix una majoria simple en 2ona convocatòria (passades 48 hores) i es dissoldrien les Cambres i es tornarien a fer eleccions en cas de què no hagués existit cap majoria en primera i segona convocatòria. El president no té, perquè coincidir amb el grup que va obtindré la majoria en les eleccions (major representació parlamentaria). Ho important és qui té més apoyo a la cambra. Art. 99.1. Inici proçés d’investidura per escollir el President del Govern. El Rei amb prèvia consulta als representants dels partits proposarà un candidat a la Presidència del Govern. Art. 99.2. El candidat proposat pel Rei exposarà al Congres del Diputats el seu programa polític que tingui pretensió de formar i sol·licitar així la confiança del ministres per poder formar Govern. Art. 99.3. En 1era convocatòria davant la proposta del candidat a la presidència s’exigeix una majoria absoluta, si no s’aconsegueix es farà passades 48 hores una 2ona convocatòria on s’exigirà una majoria simple dels membres del Congrés. Si fetes les dues convocatòries sense haver otorgat la confiança al candidat, es tramitaran successives propostes en la forma prevista. Passats dos mesos a partir de la primera votació si cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà les Cambres i convocarà noves eleccions. (L’elecció del President es desenvolupa al Congrés dels Diputats) Article 100 Un cop escollit President pel Govern, aquest jurarà la constitució, i passarà a proposar els membres a ser Ministres i per formar Govern davant del Rei, aquest també tenen que jura la constitució. Article 101: Circumstàncies que poden provocar la cessió “cese” del Govern: a) El Govern cessant continuarà en funcions fins que hi hagi la pressa de posició del nou Govern (tot el procés d'alliberació etc) Desprès d’una convocatòria electoral. Si segueix el mateix govern es farà una renovació de personal. Si es un nou govern es canviarà tot. Govern cessant “en trànsit” Govern en funcions situació amb expectatives de deixar de ser Govern. No hi ha cambres. La CE no “acomete” el límit de fins on el Govern en funcions pot fer arribar les seves funcions (això queda estipulat a la Llei 50/1997) En certes circumstàncies el Govern en funcions no podrà prendre segons quines decisions, ja que es troba en situació de “provisionalitat”, en breu deixarà de ser el Govern. Altres coses que no tinguin conseqüències si que podrà prendre’n decisions o fer les gestions necessàries. Només en cas d’urgència. b) Pèrdua de confiança Parlamentària: moció de censura o qüestió de confiança c) Dimissió president d) Mort president La dimissió del President Davant la dimissió o mort del President del Govern, les Cambres es reuniran i escolliran un nou President Tant la moció de censura com la qüestió de confiança, fins ara, mai han triomfat a Espanya, però en cas de què es donés un dels dos casos, el President hauria de presentar la seva dimissió La relació de confiança entre les Corts i el President El sistema parlamentari es basa en l’existència d’una confiança política entre el Parlament i el Govern. Existeixen mecanismes per tal de comprovar el manteniment d’aquesta confiança recíproca o la desaparició d’aquesta i com a conseqüència final de la relació. 1) Qüestió de confiança si hi ha acord provoca que automàticament el president 2) Moció de censura presenti la dimissió Aquests mecanismes tenen per objectiu: 1) Garantitzar el control de l’acció política segons el Govern 2) Garantitzar la governabilitat (s’aconsegueix garantint un majoria absoluta) Qüestió de Confiança (art. 115. CE) És un mecanisme de control on quan el President vol saber si compte o no amb el suport de la Cambra, sotmet de forma voluntària a la Cambra en una “qüestió de confiança”. Es presentada pel propi President del Govern i li demana que renovi la confiança. El President decideix veure si la Cambra encara li dóna suport. El triomf exigeix una Majoria Simple • Iniciativa - Correspon al President del Govern (art. 112 CE) - No existeix cap cas en què el President estigui obligat a presentar una Qüestió de confiança al Congrés. - És obligada la intervenció del Consell de Ministres a través d’una deliberació prèvia, ja que la decisió de presentació d’una qüestió de confiança els incumbeix també a ells. Tot i que el President no requereix l’acord mutu per tirar endavant la qüestió de confiança a presentar. La qüestió de confiança ha de ser presentada sobre un objecte determinat: - Sobre el programa de Govern o - Sobre una declaració de política general Sempre sobre aspectes generals i amplis de la política del Govern, no sobre mesures concretes. - La qüestió de confiança ha de ser presentada davant la Mesa del Congrés mitjançant un escrit motivat que ha d’anar acompanyat per la certificació de què s’ha produït la deliberació del Consell de Ministres. - A diferència de la moció de censura el President pot instar a la dissolució de les Cambres. • Període de reflexió La Constitució no indica res al respecte, però el RCD 174.4, adopta el criteri d’establir un període de refredament de 24 hores només. Després d’aquestes 24 hores es podrà procedir a la votació de la qüestió de confiança. Debat de la qüestió de confiança El debat es desenvolupa entre el President i el Congrés de Diputats (els grups parlamentaris). El President disposa d’un temps il·limitat per exposar els motius de la presentació de la qüestió de confiança, els representants dels partits tenen dret a intervenir per períodes de 30 minuts cadascun. Ambdós bàndols poden intervenir sempre que ho sol·licitin • Votació Finalitzat el debat es procedeix a la votació pública. S’exigeix una votació per majoria simple dels Diputats. Es busca l'estabilitat. • Efectes Si aprovació “qüestió de confiança” el Govern confirma que ha demostrat que compte amb la confiança i suport del Congrés de Diputats, tot i que pot haver perdut suports. No aprovació “qüestió de confiança” Si aquesta es refusada, el President dimitirà i el Rei haurà d’iniciar les consultes pertinents amb els partits parlamentaris per proposar un candidat a la investidura com a President del Govern (art. 114.1 CE). S'inicia el procediment d'investidura si no es renova la qüestió de confiança. Moció de Censura (art. 113 CE) Procediment d’iniciativa Parlamentària destinat a comprovar l’existència d’aquesta confiança. És una proposta d’acord a la Cambra que censura al Govern i que si es aprovada, expressarà que no existeix la confiança. Aquesta moció de censura ha de ser constructiva. Caldrà presentar un candidat alternatiu. Fer caure a un i investir-ne un altre. Si la moció es aprovada el Govern haurà de dimitir. Exigeix una majoria absoluta al Congrés dels Diputats L’objectiu és “un canvi de Govern” A la pràctica, com que ja saben que es molt difícil que es tregui majoria absoluta davant una moció de censura, de vegades utilitzen aquest mecanisme per desgastar al Govern simplement. • Iniciativa de la Moció de censura: Iniciativa parlamentaria realitzada al Congres dels Diputats. Al menys una dècima part dels Diputats poden proposar una moció de censura al Govern. Moció de censura constructiva: aquell que promou la censura té que proposar també un candidat alternatiu a President del Govern. • Període de reflexió: El Congrés s’haurà de reunió per debatre i votar el contingut de la moció. La votació a la moció no podrà realitzar-se fins passats 5 dies a la presentació de la moció. Durant els 2 primers dies podran presentar-se mocions alternatives, amb nous candidats a President del Govern. • Debat de la moció de censura En primer lloc es defensa la moció i posteriorment presentació del programa d’un dels candidats al Govern. El debat a la moció s’obre després de l'última intervenció. • Votació Finalitzat el debat es procedeix a la votació de la moció de censura del Congrés de Diputats (aquesta votació no pot fer-se abans dels 5 dies dp de la presentació de la moció). La votació es pública. Per ser aprovada s’exigeix una majoria absoluta dels Diputats. • Efectes No aprovació de la moció el Govern es mantindrà i el President del Govern recupera la facultat de dissolució de les Cambres (facultat que havia perdut durant el període que va des de la presentació de la moció fins a la seva votació). Els Diputats que la hagin presentat no en podran presentar cap altre durant el mateix període de sessions (2 sessions a l’any) Si aprovació de la moció el Govern haurà de presentar la seva dimissió al Rei. En l’art 114 de la CE, s’hi estableixen les conseqüències que es podrien donar en el cas d’una Majoria Absoluta. La majoria absoluta marca la voluntat de que hi hagi estabilitat. El Tribunal Constitucional Ens permet parla de la justícia constitucional: estudi dels mecanismes de defensa instituïts en el sistema constitucional per garantitzar la supremacia. Hi ha 2 tipus: caràcter concentrat i difús (eeuu). Caràcter concentrat: és propi del sistema espanyol. La dissenya la nostra constitució. La trobem en el títol IX. El procediment que s’aplica es el de crear un òrgan constitucional, que assumeix el poder de defensa de la constitució. L’ordenament jurídic dona aquesta garantia, ja que depura totes les normes, lleis, etc, mitjançant les resolucions dels recursos d’inconstitucionalitat. Caràcter difús: típic d’EEUU, no hi ha un òrgan per la funció. Son els jutges i els tribunals qui fan aquesta funció. Al crear l’òrgan TC, obeeix a una concepció força racional del sistema jurídic. Perquè és important el TC? − Perquè incloure l'òrgan del TC, era reconèixer el valor jurídic de la CE. − Perquè en un Estat descentralitzat és important que hi hagi un òrgan neutral: L'organització territorial de l'Estat. − També és important perquè ha és un tribunal que s'ocupa dels DDFF. • Finalitats: - La defensa de la constitució té que quedar a extramurs del poder judicial, podria significa la fallida dels 3 poders: executiu, judicial, legislatiu. El TC no és un quart poder, és un òrgan de defensa de la constitució. - Art.159 al 163: altres funcions que fan del TC un òrgan de defensa de la constitució i òrgan que la constitució a concebut dels drets i llibertats fonamentals que es defensen davant el TC amb el recurs d’ampara. - La constitució li otorga la funció de dinimir els conflictes de competències entre l’estat i les CCAA, i entre les CCAA entre si. • Competències i Funcions: - Jurisdicció en tot el territori espanyol - No es pot delegar ni transferir les funcions del TC. - Recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis i les normes amb força de llei. Quan el TC dicta sentencia es tanca la qüestió i no es pot torna a interposar un altre recurs. - Recurs d’ampara en defensa dels drets i llibertats fonamentals. Conjunt protegit pel legislador que es considera elements indispensables sense ells no es poden articular el sistema democràtic. Art.53.2: Apartat1:es fa una clara manifestació d’intervencions, vinculen a tot els poders públics a respectar els drets fonamentals. Els ciutadans tenim varies garanties, podem acudir: TC recurs d’ampara o al Trib. Europeu dels drets humans. Apartat2: estableix un procediment especial per la particularitat del seu procés i sumari, perquè és un procés molt ràpid, davant la jurisdicció ordinària o el recurs d’ampara. Com element per entendre es important que la constitució ens estableixi el perque de la importancia dels drets i llibertsts fonamentals, per garantitzar aquesta importancia establei l’advertencia de que nomes per llei organica es podra rgular i es tindra que rspecta el seu contingut. El legislador pot modular els drets sense buidar el seu contingut. En ningun cas es pot impedir un dret que tens. Es té que informa de que portaras a cap aquell dret, no es té que demanar permis. Excepció de què et prohibeixin el teu dret, si veuen que aquella situació comportarà problemes greus com violència. Les competències del TC es troben en l’art 161 CE, però es permet la seva ampliació mitjançant Llei orgànica, són: a) Control de constitucionalitat de les lleis i normes amb força de llei, mitjançant la resolució dels recursos d’inconstitucionalitat i de les qüestions d’inconstitucionalitat. b) Control de constitucionalitat sobre disposicions i resolucions de les CCAA c) Protecció dels drets i llibertat fonamentals d) Garantia de la efectivitat de la distribució de les competències en l’Estat de les Autonomies e) Garantia de la supremacia constitucional en l’organització de la divisió de poders. Art. 159 CE. article extens. Parla de la composicició del Tribunal Constitucional. També fa referència a circumstàncies que acompanyen a aquestes persones que formen part d’aquests Tribunal Constitucional. • Finalitat Garantitzar la supremacia de la Constitució, mitjançant la resolució dels processos d’inconstitucionalitat. • Composició: 159.1. CE.- El TC es composa de 12 membres nombrats pel Rei. Es critica que donada la composició el TC té un caràcter de Tribunal polític. Tribunal Constitucional 12 membres 4 membres a proposta del Congrés (majoria 3/5 dels seus membres) 4 membres a proposta del Senat (per majoria de 3/5 dels seus membres) 2 membres a proposta del Govern 2 membres a proposta del Consell General del Poder Judicial Art. 159.1.2. CE.Els membres del TC: Tots jurists amb una experiència de més de 15 anys d’exercici professional i hauran de ser escollits entre: - Magistrats i Fiscals - Professors d’Universitat, - Funcionaris públics - Adovcats El TC té un caràcter polític - Intervé el Poder Legislatiu: Congrés i Senat - Intervé el Poder Judicial: Consell General del Poder Judicial - Intervé el Poder Executiu: Art. 159.3. CE. els membres del TC seran designats per un període de 9 anys i es renovaran per terceres parts cada tres. Art. 159.4. CE. El càrrec de membre del Tribunal Constitucional és incompatible amb cap altre mandat representatiu (càrrecs polítics, funcions directives, tampoc en exercicis mercantils etc) Art. 159.5. CE. Els membres del TC seran independents i inamovibles en l’exercici del seu mandat. Art. 160. CE. El President del Tribunal Constitucional serà nombrat entre els seus membres pel Rei a proposta del mateix Tribunal en ple i per un període de 3 anys. El TC: Jurisdicció pròpia fora del PJ, fora jurisdicció ordinària. Tot estat social de dret i democràtic té TC. Element democràtic que hi ha a la CE que fa que el sistema garanteixi que no hi ha cap norma que contradigui la CE. Al món hi ha dos models, el Nord-americà i el Europeu continental. Al Nord-americà es un element difús de control de la Constitució, tot PJ i òrgans exerceixen control de constitucionalisme. Valoren la N i l’apliquen o no. Característiques del sistema Europeu/Continental - Existeix un control concentrat a un sol òrgan que controla el constitucionalisme de la N. - No pot actuar d’ofici: no pot iniciar per si mateix cap procediment per incosntitucionalisme sinó que ha d’esperar que algú li presenti un recurs actua “a instància de part”. - El recurs ha de ser presentat per un òrgan legitimat. - Quan el TC emet una sentència ho ha fa per un cas concret i amb independència del cas. - Les sentencies són d’obligat compliment per tots els poders de l’estat. - Element important que te jurisdicció única, actua a tot el territori de l’estat. - La jurisdicció del TC és una a part, diferenciada de la jurisdicció ordinària NO PERTANY AL PODER JUDICIAL - El TC exerceix funcions de legislador negatiu i positiu. Negatiu per que te la capacitat d’expulsar una llei de l’OJ, incideix directament a l’OJ. Positiu: segons el tipus de sentencia: sentencies interpretatives: el TC interpreta si la norma es constitucional, i sempre s’ha d’interpretar així. Sistema americà: La justícia constitucional neix històricament als EUA a partir de la famosa sentència del Tribunal Suprem Marbury v. Madison, quan aquell era presidit pel jutge John Marshall. A partir de l'esmentada sentència i d'acord amb l'argumentació que hi desenvolupà el jutge Marshall s'anà instaurant el control judicial difús de la constitucionalitat de les lleis, conegut també com a sistema americà. − Els subjectes de control són tots els jutges i tribunals que apliquen les lleis als casos que resolen. Són tots els integrants del poder judicial els qui exerceixen la funció de control. − El control es produeix per la via incidental: Quan en el transcurs d'un procés davant la jurisdicció ordinària alguna de les parts discuteix la possible inconstitucionalitat d'una llei aplicables al cas. − El control es produeix de manera concreta: Els jutges han de fiscalitzar si l'aplicació d'una determinada llei en un cas concret és o no contrària a la Constitució, essent necessària doncs l'aplicació de la llei per a jutjar-ne la constitucionalitat. És possible que una mateixa llei aplicada en un cas sigui constitucional però en un altre cas no. − La legitimació per instar el control de la constitucionalitat està vinculada a determinats drets i interessos individuals i correspon a les persones que són part en un procés ordinari la facultat de sol·licitar l'examen de la constitucionalitat. − Els efectes de la decisió per part del jutge ordinari, en cas que s'apreciï la incosntitucionalitat, no són l'anul·lació de la llei, sinó la seva no aplicació al cas concret sotmès al seu coneixement. Sistema europeu: La introducció de la Justícia constitucional al continent europeu es produirà després de la I GM gràcies a les teories del jurista austríac Hans Kelsen, que tinguen les primeres aplicacions en les Constitucions d'àustria, Txecoslovàquia i Espanya (El Tribunal de Garanties Constitucionals de la Constitució de la II República). − Hi ha un únic i específic òrgan de control que és el TC (per això s'anomena control concentrat). − El control té lloc a través d'un procés constitucional autònom que té per objecte examinar la constitucionalitat de la llei. − El control es produeix de manera abstracta: El TC jutja la constitucionalitat d'una llei independentment de la seva aplicació en un cas concret i realitza un judici abstracte de la in/compatibilitat entre dues normes: Una llei i la Constitució. − La legitimació per instar el procés de control no es vincula a interessos o drets individuals sinó a la defensa de la Constitució i es reserva de manera limitada a determinats òrgans de l'Estat. − Els efectes de la decisió de l'òrgan de control en cas que s'apreciï la incosntitucionalitat de la llei són erga omnes (generals). Comporten la nul·litat dels preceptes declarats incosntitucionals i la seva expulsió de l'OJ. Per això es diu que el TC actua com un “legislador negatiu”. Estructura TC. Funcionament. Òrgans 1. President Dña Emilia. Triat cada tres anys pels i entre els membres del TC. Per votació, majoria absoluta. Té vot de qualitat en cas d’empat. 2. Vicepresident. Triat igual que el president. Fer les tasques del president en la seva absència i presidir una de les dues sales 3. Ple: resolució dels casos més importants 4. 2 Sales (6 membres cadascuna) poden derivar a les seccions els recursos d’empara i molts altres recursos, conflictes de competències (1 sala president, 2 sala vicepresident) 5. 4 Seccions (3 membres cadascuna) recursos d’empara. Recursos interposats davant del Tribunal Constitucional Funcions recursos: (N) Control constitucional de les lleis, sanejat de OJ. [1,2,3,4] (O) Vetllar, garantir que òrgans no entrin en conflicte. [5,6,7] (DDFF) Vetllar, garantir els DDFF del ciutadans. [8] 1. Recurs d’inconstitucionalitat. Objectiu: que l’OJ sigui constitucional, que l’OJ estigui net i sanejat (depurat). La llei queda nul·la i tots els efectes han de ser anul·lats. Es fa en contra de lleis o normes amb rang de llei: EEAA, Lleis Orgàniques, Lleis Ordinàries, decrets-lleis (Són normes que pot elaborar el Govern, són susceptibles de presentar-se com a recurs d'incosntitucionalitat), etc. - Element importat: per presentar-lo hi ha límit temporal de tres mesos des de la publicació. - Qui els presenta: o El President del Govern. o 50 Diputats. o 50 senadors. o Governs de les CCAA. o Assemblees Legislatives (Parlaments). Per majoria absoluta. o Defensor del poble. - Es presenta sense condicionament. Efecte de la sentència del TC: Declaració d'incosntitucionalitat de la norma. La norma és igua a nul·la. És un efecte erga omnes: Tothom queda afectat per la sentència. 2. Questio d’inconstitucional: Procediment per via incidental en el marc d’un procés judicial. - El presenten òrgans col·legiats: jutges i tribunal. L’òrgan judicial que esta resolent el cas. Pot presentar el jutge o tribunal si creu que es necessari aplicar una norma sobre la qual dubta de si és o no constitucional. - Requisits: 1. Llei o Norma amb rang de llei 2. La Norma sobre la que dubta sigui una N imprescindible per resoldre cas 3. Quan es presenta la QI cal assenyalar clarament els articles i els de la CE 4. No hi ha límit temporal - Les lleis preCE s’estableixen una excepció de QI no és obligatòria presentar-la, el jutge o tribunal pot directament no aplicar-la però és millor que la presenti per que si no queda a dins de l’OJ. - Efectes: EL judici o procediment que esta coneixent queda suspès fins que el TC resolgui el tema. 3. Auto qüestió: El TC està resolen un cas bàsicament de recurs d’empara i s’ha d’aplicar una llei de la qual dubten la constitucionalitat: Obrir via incidental i és resol. Té com objectiu el mateix que la qüestió i el reurs, que el TC pugui preguntar-se ell mateix si una llei és constitucional o no. I que es produeixi la depuració de l'OJ. Qui la presenta? El TC. El TC, quan ha de ressoldre; conflictes en defensa de l'autonomia local o recurs d'empara, ho resol a la sala. Quan el TC ha de valorar si s'ha vulnerat un recurs d'empara (DDFF), necessita una llei per ressoldre un altre recurs. IMPORTANT: El Recurs d’Empara és diferent a la autoqüestió. Recurs d’empara garanteix els DDFF. Dinàmiques molt diferents. 4. Control previ de la constitucionalitat dels tractats europeus: Hi ha un mecanisme que permet fer una consulta prèvia a la ratificació del tractat, si aquell tractat és constitucional o no. Els tractats internacionals obliguen a diversos països. Qui pot presentar-lo? − Govern, mitjançant acord de consell de ministres. − Congrés dels Diputats, a iniciativa de 2 grups parlamentaris o una cinquena part de diputats i després s'aprova per majoria simple. − Senat, a iniciativa d'un grup parlamentari o 25 senadors. Quin efecte té? S'emet un informe (Un dictàmen). 5. Conflicte de competències: dos tipus: 1. Positiu: es presenta contra N (Normes que no siguin lleis. Normes reglamentàries), que no tenen rang de llei. Busquen el manteniment de l’ordre de competències entre estat i CCAA. CCAA presenta EEAA i el Estat presenta el Conflicte de competències. El Conflicte de Competències tindrà cura del Bloc de constitucionalisme. Qui pot presentar-lo? El Govern de l'Estat i el Govern de la Comunitat Autònoma. Té per finalitat buscar el manteniment de l'ordre de distribució de competències, que ve marcada pel bloc de constitucionalitat. Ressoldre conflictes de competències entre l'Estat i les CCAA. Bloc de constitucionalitat: És un terme creat pel TC que consisteix en dir que no n'hi ha prou prendre per referència només la CE; sinó que cal també, l'Estatut d'Autonomia. - Element important: dependrà de qui el presenti si l’estat o la CCAA. El procediment és diferent. Presenta la CCAA ha d’interposar un requeriment previ a l’Estat (avisar a l’estat). Si és l’estat el que la presenta, el requeriment previ es potestari (no obligatori) Presenta l’estat, la norma queda automàticament suspesa, si la presenta la CCAA, la CCAA pot demanar la suspensió però no és automàtica. La sentència del TC determinarà quin dels 2 òrgans té les competències. Entre l'Estat i la Comunitat Autònoma. I si s'envaeixen competències es declara nul·la [La norma]. 2. Negatiu: l’estat o la CCAA es declaren incompetents de la matèria, la matèria es queda sense regular. Ho pot presentar els particulars, el Govern de l’estat i si que ha de presentar obligatòriament el requeriment a la CCAA. Si és un particular el TC ha de dir si és CCAA o Estat. Qui te la competència també té un termini per exercir-la. Es dóna quan ni l'Estat, ni la comunitat Autònoma actuen ja que pensen que és competència d'un o de l'altre. Cap dels 2 exerceix la competència. Qui el presenta? Particular afectat (Qualsevol ciutadà). I el Govern de l'Estat. 6. Conflicte en defensa de l’autonomia local: Els ents locals estan garantits si els ents locals pensen que tenen una Norma inconstitucional poden presentar el conflicte en defensa de l’autonomia local al TC. Ents locals: Corporacions locals; com ara, els ajuntaments i diputacions locals. Objectiu: Defensar, mantenir el concepte d'autonomia local [art. 137 CE]. S'introdueix l'any 1999. Contra qué es presenta? Lleis o normes amb rang de llei de l'Estat, com de la Comunitat Autònoma. El més destacables és que aquest recurs dóna lloc a 2 sentències. S'emetrà una primera sentència. S'eleva una autoqüestió al ple i li preguntarà al ple. El ple ressolt i tindrem una primera sentència de constitucionalitat o no. S'emetrà una segona sentència dient que s'ha vulnerat o no. Emesa per la sala que ho determinarà. 7. Conflictes entre òrgans constitucionals: Entre el P Legislatiu i el P executiu els soluciona el TC. L'objectiu d'aquest recurs és ressoldre les possibles controvèrsies que puguin surgir en el repartiment de atribucions entre els òrgans particulars de l'Estat- Qui pot presentar-lo? Els propis òrgans estatals. El Govern, Congrés, Senat i CGPJ. 8. Recurs d’empara: existeix el RE judicial o ordinari; dins del PJ hi ha el Sumari, Preferent, Alternatiu (és pot iniciar RE judicial o normal). Es crea el RE per que no hi ha tradició de DDFF. - El RE constitucional el pot presentar qualsevol particular si considera que hi ha vulneració per part D’un poder públic dels seus DDFF. Es presenta al TC. - Es pot presentar previ esgotament, via judicial ordinària. En el RE ordinari; a diferència del constitucional, s'ha vulnerat un dret fonamental per part d'un particular. I en el RE constitucional, quan es vulnera un dret fonamental per part d'un poder públic. Perquè serveix aquest recurs? Doncs, per protegir els DDFF. El presenten els ciutadans que creuen que se'ls ha vulnerat un dret fonamental. Pot ésser presentat per: Un particular, el Defensor del Poble i/o un Ministeri fiscal. L'efecte que té la sentència emesa per part del TC: Reconeixen si s'ha vulnerat el dret fonamental, defineixen l'avast del dret fonamental i declaren la nul·litat de la decisió o norma que a provocat/vulnerat el dret fonamental. Què passa si aquesta llei és una norma amb rang de llei? Si la ressolució o norma; és una llei o norma amb rang de llei s'ha de presentar ell mateix, una autoqüestió (preguntar-se sí és constitucional o no). El Poder Judicial Títol VI de la CE – Del Poder Judicial Articula un Poder Judicial d’acord amb la realitat de l’Espanya de 1978. El poder judicial d’espanya és el conjunt de jutjats i tribunal, integrats per jutges i magistrats, que tenen la potestat d’administrar justícia en nom del rei. El poder judicial és independent dels demès poders de l’estat, tenen que tenir unes garanties de treballar lliurement sense ninguna influencia d’altres organismes de l’estat. Aquests tenen que aplicar la llei. Planta Judicial 4 branques: civil, penal, laboral/social, contenciosa/administrativa. Tenen els seus propis jutjats. - Principis constitucionals bàsics d’exercici de la funció de J/M. Art 17.1 1. Jutge/Magistrat sotmesos a la CE i a la llei. Obligats a aplicar-les tal i com estan aprovades. Els reglaments tenen matisos, si el reglament és antiCE o antijurídic, no aplicar-lo 2. J/M sotmesos al principi d’independència: òrgan independent. No pot estar condicionat per a ningú. J/M només sotmesos a la llei, no poden rebre pressions de cap tipus, només el seu criteri. 3. Principi d’inamovilitat: inamovible (no es pot moure) del càrrec , cap poder el pot cessar ni canviar-lo de lloc. 4. Principi de responsabilitat: Tots J/M són responsables directes de la seva actuació [Ressolucions que aproven]. Important per que també els dóna independència. Pot ser responsabilitat, disciplina que l’aplica el OJ i també responsabilitat jurídica, civil, penal, social per danys causats en l’exercici de les seves funcions. 5. Exclusivitat i unitat jurisdiccional. Potestat jurisdiccional és exclusiva de J/M. Unitat jurisdiccional: el cos de J/M és un cos de funcionaris únic per tot l’estat. - Les CCAA tenen algunes competències: administratives, demarcacions judicials, tasques de formació. La seva tasca és incompatible amb coses que no sigui la docència. - Fonts del Dret: que poden aprovar J/M - El OJ aprova sentencies: resolucions judicial que posa fi al procés judicial I que a més a més després de tenir una sentencia i no es presenta recurs o fi de termini de presentació, la sentencia té força de cosa jutjada (aplicable i executable d’obligat compliment i es pot obligar a complir) - Altres resolucions judicials - Interlocutòries (autos): generalment no posen fi al procés, resolucions intermitjes que resolen aspectes concrets d’un procediment més gran. Tot i que a vegades alguna pot posar fi al procés. - Providències: resolucions judicials però són administratives que faciliten els tràmits judicials. Articles 117 ~ 127: Es fixen els principis del Poder Judicial (examen) Art. 117.1. Principi democràtic: la justícia recau en el poble El Poble sobirà sobre la base en la llibertat de la ciutadania s’administra formalment en nom del Rei (Cap de l’Estat). Art. 117.2. Aquells que administren Justícia han de gaudir d’unes garanties – i ho puguin fer lliurement, sense amenaces ser independents, inamovibles, responsables i sotmeses únicament a l’imperi de la llei. Els jutges i els magistrats no podran ser separats, suspesos, traslladats ni jubilats sinó és per alguna de les causes i amb les garanties previstes a la llei. Art. 117.3. L’exercici de la potestat jurisdiccional, jutjant i fent executar lo jutjat correspon exclusivament als Jutjats i Tribunals determinats per les lleis, segons les normes de competències i procediment que les mateixes estableixin. Art. 117.4. Els Jutjats i Tribunals no faran altres funcions que no siguin les esmentades en l’apartat anterior i les que els hi siguin expressament atribuïdes per llei. Art. 117.5. El principi d’unitat jurisdiccional es la base de l’organització i funcionament dels Tribunals. (2 qüestions importants): a) Funció Jutges i Tribunals: Jutjar i executar lo jutjat b) Els Jutges i Tribunals determinats per les lleis segons normes de competència (Administració de Justícia Professional). Els Jutges i magistrats són nombrats després d’una selecció. (es una activitat de l’AAPP) Sistema de selecció públic i existeixen unes condicions específiques. Art. 117.6. Es prohibeixen els Tribunals d’excepció (ja no existeixen) era una jurisdicció especial, en un sistema democràtic s’intenta defugir de la jurisdicció especial. Aquestes condicions apareixen a la Llei orgànica del Poder Judicial on es desenvolupa. El Consell General del Poder Judicial El Consell Gral dependrà del Poder Judicial del Govern (art. 122 CE). Art 122.2. estableix en la Llei orgànica regularà la constitució, funcions i govern dels Jutjats i Tribunals. El Consell Gral del Poder Judicial, porta a terme tota la política en matèria de personal i administració dels jutges i magistrats. Inspecció que elaboren els jutges i els magistrats. • Composició del Consell Gral del PJ (art. 122.3. CE) Integrat pel President del Tribunal Suprem junt al Consell Gral del Poder Judicial. Hi ha 20 vocals membres, nombrats pel Rei, que són els que junt amb el President integren el Consell. Elecció dels 20 vocals membres: - 12 entre Jutges i Magistrats (de totes les categories judicials i en les condicions que estableixi la llei orgànica). 6 són escollits pel Congrés i la resta, pel Senat. - 4 a proposta del Congrés Diputats (escollit per 3/5 parts dels membres entre juristes i advocats de prestigi amb més de 15 anys d’experiències de l’activitat professional) - 4 a proposta del Senat (escollit per 3/5 parts dels membres entre juristes i advocats de prestigi amb més de 15 anys d’experiències de l’activitat professional) ESTATUT AUTONÒMIC El model d’Estat autonòmic es defineix en l’article 2 de la CE (formant part de l’art Preliminar, que és la part de la Constitiució on s’hi troben els principis constitucionals bàsics del nostre ordenament jurídic) L’article 2 CE serveix de base per desenvolupar tot l’Estat Autonòmic, que està en seu constitucional en el Títol VIII de la CE. Art..2. CE.- Estableix un principi constitucional “Principi de la Unitat de la Nació Espanyola”, també estableix un altre principi fonamental i fonamentador en l’ordenament jurídic “Principi pel qual es reconeix el Principi d’Autonomia” Art. 137 - Títol VIII sobre la organització territorial de l’Estat. Trobem articles necessaris per entendre els Estatuts Autonomics (art. 137, 148, 149 ...) dins d’aquests articles inclosos en el títol VIII ens permeten visualitzar en seu Constitucional aquella expressió que en debat polític formen part del dia a dia. En dret autonòmic les competències són les facultats d’autogovern que corresponen a les CCAA. Art. 149 - Les competències de l’Estat, desenvolupades en diferents apartats. Art 148 – Les competències exercitables possiblement per les CCAA. 1era Reflexió: El nostre model autonòmic no es un model que directament en seu Constitucional atribueixi les competències a les CCAA. La CE permet que Espanya tingui competències les CCAA també. Les CCAA tenen el llistat amb aquelles competències que tenen i de quina manera. El model de l’estatut autonòmic és asimètric (no totes les CCAA tenen les mateixes competències). Tenen diferents facultats d’autogovern. Aquestes competències variaran en funció de (l’explicació constitucional) la CE ofereix possibilitat i les CCAA amb la seva funció de més o menys manifesta unes voluntats o altres. L’Estat no imposa aquestes competències, ho haurà de sol·licitar cada CCAA. Als 5 anys de l’Estatut d’autonomia es permet una revisió del mateix demanant així més competències si es vol. La disposició transitòria 2ona es remet a les competències d’unes CCAA concretes, que fa que siguin més altres CCAA. Es refereix a les CCAA de Catalunya i el País Basc.
