Constitución española. Gobierno autonómico y provincial

El president del Govern és escollit per les CCGG.
Reserva de llei: Determinades matèries que només poden ser regulades per llei. Si ens fixem en la
CE, hi ha arts. Que diuen que allò ha d'estar regulat per llei i els altres òrgans tenen prohibits
regular-ho.
Reserva de llei orgànica: El mateix però la obligació fa referència a la necessitat de fer amb una llei
orgànica.
La llei orgànica regularà unes matèries específiques que la CE reserva, com ara els DDFF [Matèria
important]. La relació que s'estableix entre les lleis orgàniques i ordinàries, es que hi ha una relació
de competència, no existeix relació de jerarquia normativa, entre elles. Només l'Estat podrà fer lleis
orgàniques. Els Parlaments autonòmics poden fer lleis. OJ: Ll. Estatals i autonòmiques. També hi ha
relació de competència. L'Estat té unes competències sobre unes matèries i les CCAA podran
legislar sobre altres matèries.
– Principi de competència (citat anteriorment).
– Principi de temporalitat: Formula de manera molt sencilla. La llei posterior deroga la llei
anterior. Una norma aprovada més recentment derogarà aquella que està allunyada en el
temps.
ESTATUTS D'AUTONOMIES [EEAA]: Formalment són lleis orgàniques. Requereixen una
majoria absoluta per ser aprovades. Per raó del seu contingut; materialment, els EEAA són les
normes institucionals bàsiques de la C. Autònoma. Inclou matèries especials que fan que rebi aquest
objectiu. 3 elements fonamentals.
– La seva formulació [elaboració i reforma] és especial, diferent de les altres normes.
Procediment per elaborar un Estatut d'Autonomia: S'inicia al Parlament autonòmic, un
primer acord. Acord de totes les forces polítiques de la C. Autònoma. Es remet al text a les
CCGG on es declara un segon acord, que s'inclou l'acord de l'Estat. Això es produeix en seu
parlamentària.
– Les CCAA històriques [Ex: Catalunya]; en el procediment d'E. D'Autonomia, quan l'Estatut
és objecte de examinació en les CCGG, hi ha una comissió constitucional. Aquesta
[Comissió], està composta per Diputats del Congrés i un nº igual de diputats autonòmics. Es
tracta d'una comissió mixta i peritària. És una particularitat que no es dóna en cap altre llei.
– Els EEAA regulen i determinen els òrgans i institucions de les CCAA.
– Els EEAA determinen i concreten les competències d'aquella determinada C. Autònoma.
BLOC CONSTITUCIONAL: És un concepte que va elaborà el TC en els seus inicis en la
jurisprudència, fa referència el seu contingut més els EEAA.
Davant de... es presenta...
– Llei: Recurs d'incosntitucionalitat.
– Reglaments: Conflicte de competències.
CE+EEAA (Art. 148 i 149 CE). Es pendrà com a referència la CE juntament amb els EEAA.
FONTS DE DRET DEL GOVERN: Són normes excepcionals. Decret – Llei (art. 86 CE: Enumera
les matèries concretes que no es podran regular per Decret - Llei) i Decret Legislatiu: Normes amb
rang de llei.
Els 3 grans límits del Decret – Llei són:
– Només pot ser elaborat quan existeix una extraordinària i urgent necessitat. El Govern
valorarà/apreciarà aquesta situació. Control per part del Congrés, i el TC (Es pot presentar
un recurs d'incosntitucionalitat).
– Un cop s'elabora i es aprovat, entra en vigor inmediatament. Té una durada de 30 dies, abans
que passi el termini per a ser convalidat o derogat pel Congrés dels Diputats. Pot passar que
algun grup parlamentari presenti la tramitació com a llei. I si es vol modificar passaria a ser
una llei formal.
– Límit material: No podran afectar a les institucions de l'Estat, ni el règim de les CCAA,
tampoc el règim electoral, etc.
Decret Legislatiu: Norma excepcional. Ex: Règim de la SS.
El procés és iniciat per les CCGG que aproven una llei de delagació que permeten elaborar un
Decret Legislatiu [Llei habilitant], que habilita al Govern per a redactar un Decret Legislatiu.
Quan es fa una delegació? Es dona bàsicament quan...
– Quan la matèria que es vol regular és una matèria molt complexa tècnicament i les CCGG
no tenen els instruments necessaris. També es delega quan la matèria no és conflictiva, no té
rellevància.
– Quan hi ha molta legislació sobre la matèria i es demana al Govern que ordeni, sistematitzi,
simplifiqui aquesta legislació [Regulació] existent per donar-li coherència.
CCGG - Govern - Administració de l'Estat.
El Decret Legislatiu pot ésser de 2 tipus:
– Pot ser una Llei de bases: Regula els principis essencials que volen que tingui el contingut
del Decret Legislatiu.
– Llei ordinària: Les CCGG mandaten al Govern que faci una refusa de textos existents, que
existeixen sobre la matèria i els ordeni.
Quan s'esgota? Yn cop el Govern ha aprovat un Decret Legislatiu ja no en pot fer un altre. Que hagi
elaborat un Decret Legislatiu, no vol dir que podrà tornar a regular aquella mateixa matèria. El
Decret Legislatiu aprovat no podrà ser modificat.
– Si la llei de delagació es deroga, s'esgota la delegació. El que poden fer les CCGG es regular
una matèria que ha estat delegada al Govern. Això podria generar inseguretat.
– Es quan s'acabat el tràmit temporal que s'havien establert per la delegació. Tota llei de
delagació ha de tenir un termini, perquè el Govern pugui fer el Decret Legislatiu. No serà un
temps indefinit el que tindrà el Govern; sinó que, quan hagi transcurregut el termini, el
Govern pedrà la capacitat i les CCGG hauran de tornar a aprovar una llei de delagació, si vol
que el Govern redacti un Decret Legislatiu.
Reglaments:
– Són normes generals. No van adeçades a una persona en concret, com passa amb els actes
administratius [Ex: Una multa].
– Més del 90% de les normes del nostre OJ són reglaments. Són inferiors a la llei. No la
podran contradir.
El control dels reglaments:
– Jurisdicció ordinària, inaplicar el reglament.
– Els tribunals contensiosos administratius poden declarar la nul·litat d'un reglament.
– El conflicte de competències davant del TC. Quan es creu que s'ha vulnerat la distribució de
competències.
Principals noms de reglaments:
– Decrets: Si són aprovats pel Govern de l'Estat reben el nom de R. Decret. Els reglaments
autonòmics reben el nom de Decrets.
– Ordres ministerials: Si és un ordre estatals. Consellers autonòmics i ordres de les comissions
delegades del Govern.
Tractats internacionals: Quan són signats i ratificats passen a formar part de l'OJ, per tal que siguin
incorporats al nostre OJ. I després es publiquen al BOE. La ratificació:
– Art. 93 CE: Es preveu un conjunt de tractats que per entrar en vigor han de ser aprovats per
llei orgànica. Ex: Tots els tractats europeus; obligatòriament, són aprovats per llei orgànica
[Majoria absoluta a les CCGG].
– Art. 94 Ce: Tractats que s'autoritzen per acord de les CCGG. L'acord es pot expressar
simplement per consentiment.
– Tractats que no afecten en matèries regulades per llei, són tractats de contingut menys
rellevant que el propi Govern pot autoritzar. Les CCGG no actuen.