Document

Anuncio
ANT
I
BADALONA, 5 D'OCTOBRE 1 9 1 8
; JO
NCM.
ir
VENTUT:
LITERATURA, POESÍA, HUMORISME, CRÓNIQUES, SPORTS, SOCIETAT, ETZ., ETZ.
Elg articles de col-inboracíó espontània dfìuràn portar la firma
S.w»^"*^^*'' encare que aquets viilgutn piibiicar-los amb pseudònim.
_ J^'» orifjinalg no's retornen.
I C2Ìa.horad/rs
REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ
BEIAL. 07,—BADAL01ÍA
de
SUSCRIPCIÓ 0 ' 5 0 Ptes. al mes
Número soft i o
cts.
Anuncis a preus convencionala
JOVEJSTTUT:
Agraida aquesta Redacció de les mostres de simpatia de que constantment ens
doneu proba distingintuos aiiifa Tadreça d'aqiielles producción» filles de vostra
alta inspiració i talení, avui tenìm l'Iionor de dedicar I oferìr-vos~tant als avui
aquí representatí com als ausents—el present nombre com a Homenatge î tribut de bon apreci. =-
S
— -
El Director, JAUME CARDONER NOGUÉ
U M A - R I
La carta dean suicida, per Na Carme Blanco MargalL—^Vz et Tempio
del Arte, per En Ramón SaUaáó,—Flors del bosc, per En Josep Ueixh.—De la
Vida bohemia, per En J. Novell R.—Racordes damisela..?, per En A. Vico.—
Sospirs a Inestimada,, per En Vicens Dmá^r.—Agonitmnt..., per En Pere Puig
M.—¿a llar de la Masia, per «Enespe>.—Co5e5 de Vamor, per En J. Girerà
^ont—Suspiros, x>t\'<?Q.X>\ìo^.—Recorts, per En «T. O. kám\?,>.-—Ayes del
alma, per En Rafel Lores i Coxnì^.—Estiuenca, per En 0 . P. Font.—/?ecori,
per En A. P i i Matalonga.—yiies enllà de la vida, per En Miquel Marzo.—A ti.,.
per «Adriana».—Z,¿z cárcel del alma, per Na Georgette Oriol.—F/c?r5 / Arestes,
per En M. m^dì.—IdeaUsme?, per En Francesc Bataller.—¿'a//?2£Zrtí a Valma<ia, per en R. Amorós E.—Gazetilla.
>^
;
!
^
^
i
i °^
u
188
JOVENTUT
b a carta de un suicida
«...En mi mente pasa, cual relámpago que aniquila, el recuerdo de aquella mi terrible y súbita venganza. Sólo
al recordar la triste escena de aquella
noche, tiembla mi mano y párase por
iin instante mi aliento.
Recuerdo 'como una desesperante
pesaddla aquel momento en que la Vi
cogida amorosamente del brazo de un
elegante caballero, su amante, iba soberbiamente vestida, con aquel traje de
fina seda que poco después salpicóse
de sangre roja y caliente.
Recuerdo como un sueño cuando
ella me amaba, cuando era toda mía y
yo todo suyo. ÍUnico oasis de felicidad
en la noche tenebrosa de mi vida!
Recuerdo su dulce sonrisa que a
todas horas jugueteaba en sus labios
atrayéndome a ellos de un modo Violento y brutal.
Recuerdo la mirada de sus ojos diVinos, aquella mirada que reducía mi
Voluntad a la impotencia, y a mi alma
en la esclavitud más sumisa y desesperante. Infernal hechizo!
Pero tiue me importaba? Ella era mi
vida, mi vida toda. Fatalmente quería
y debía amarla.
No me preguntéis más; no podría
responderos.
Un día empezó a tornarse caprichosa y coqueta. Ya no me besaba como
antes ni tenía para mi aquellos mimos
maternales que eran el más dulce de
ios éxtasis.
' Yo no podía realizar sus constantes
caprichos ni comprar las Valiosas joyas
que se le antojaban.
Por ella jugué y perdí, fui estafador
y tuve que áceptí^r dos lances, uno d«
Tos cuales puso mi vida al borde del
sepulcro. ¿Para qué? Ella olvidóme en
un instante para no amarme jamás.
Por eso, al verla pasar aquel día indiferente ante mí, fugóse de mi mente
cuanto tenía de humano, y cual león
herido, no sé si impulsado por amor o
por despecho, rne adelanté hacia la—
al parecer—feliz pareja.
Su respuesta fue una carcajada irónica, insistí, supliqué, y vime insultado.
Atrevióse a darme un empellón para
que le dejara franco el paso. .
Oh, rabia y condenación! Cegué,
enloquecí, una hoja de Albacete brilló
en el aire y, cayendo recta y segura
partí en dos el corazón del monstruo
sin que pudiera evitarlo el cobarde de
su amante que huyó perdiéndose en la
obscuridad de la noche.
La lívida centella de un farol alumbraba lúgubremente su cuerpo inerte.
Todavía pudo más el amor que el
odio! I la besé llorando!
A la locura sucedió el espanto y con
aquella hoja tinta en sangre, ¡en su sangre adorada! me herí valientemente en
fa garganta.
O fui torpe o Dios no quiso que
muriera, por desgracia mía.
Hoy que escribo estas líneas, han
pasado muchos años desde aquella terrible tragedia.
He luchado y he sufrido más todavía, y ahora que siento la pro?íimidad
de mi fin, pido a Dios que me lo tenga
en cuenta para alcanzar su perdón.
Y tú mujer inolvidable, amada en la
felicidad, en el crimen y en la piuerte
tiéndelos brazos a quien no pudiendo
Vivir sin tí ni con su remordimiento hoy
te inmola Voluntariamente su vida, para
que le perdones y le ames en la eternidad de una vida mejor.»
Tal decía la carta.
IA
i<
>^
CARMEN BLANCO MARGALL
Barcelona^ Septiembre 1918.
'u
o.
JOVENTUT
ED el Temíalo ciel Arfe
Ш se si fue sueno o si fue quimera
que mi fantasía en su raudo vuelo
vio una estancia alegre, feliz, placentera,
«n palacio bello como el mismo cielo.
Bella arquitectura mostraba, en lazadas,
gráciles columnas de tonos variantes
y en sus capiteles juntábanse arcadas
ООП mármol, granito, marfil y diamantes.
Unido al estilo gentil bizantino
Veíase o el gótico o el renacimiento,
y todo el conjunto sublime y divino;
más que algo arquitectónico, era encantamienLos frescos de Goya, cuadros de Murili o, [to.
dibujaban reinas, praderas y musas;
y hasta Miguel Ángel agotaba el brillo
«n sus esculturas por allí difusas.
Sin cesar Velázquez trabajaba ansioso;
Rubens le ayudaba con otros pintores
y en todo aquel templo tan esplendoroso
daban vida al lienzo fúlgidos colores.
C)e pronto sintióse dulce melodía,
cantares, conciertos por toda la estancia...
Beethoven lanzaba notas de elegancia
y en eu Parsifal, Wagner se lucía.
Dirigía Eslava la orquesta sagrada;
Mozart un sentido Requiem ha tocado;
de David el arpa gemía inspirada
wiientras Sarasate el violín ha templado.
Entonces Homero con poemas me asedia.
Calderón* sus dramas me ofrece galante;
Zorrilla inspirado solicita a Dante
su celebrada obra, Divina Comedia.
Suenan sólo versos y literatura.
Oon Miguel Cervantes escribe muy bien;
y hasta el mismo Tirso lleva una envoltura
de dramas, comedias... lo menos hay cien.
El gran Lope lee colosal soneto;
Virgilio me indica me fije en Caronte
niientras parecía que me echaba el reto
con campestres odas, gentil Anacreonte.
iQue mansión más llena de ninfas, profetas,
melódicos müsicos, ilustres pintores...
van con arquitectos, vates o poetas,
completando el corro buenos, escultores!...
Í89
Apolo recorre con sus nueve musas
el Templo del Arte, que es centro de arcanos
y entre tantas turbas por allí confusas
sólo elige alguno de aquellos humanos.
Entonces son grandes mis ansias, deseos,
quisiera saber cuantos escogidos
quedarán, de tantos que veo reunidos...
mas ¡ay! que pretendo vanos devaneos...
Pues siempre que intento ser algo atrevida
la causa indagando de mi inspiración,
encuentro que Apolo y los dioses se han idot
quedándome fuera de aquella mansión.
RAMÓN
SALVADO
TTT
Flors del bosQ
Sota d'un pí que ufanos orexia,
tapiçat de ginesta,que n'era gemada
quina flaire odorosa arreu es parcia.
en tant el rei-sol vius colors li donaba,
una tendre nina, molt bella i rossa,
placidament en allí reposaba
guardan complacenta, guardan amorosa,
los tendres anyells qu'aprop pastoraba.
Cantant cançonetes ha quedat adormida,
qui sab la niñeta que somnia ara!
més segur és que veu en dolç somni
a aquell pastoret d'el que està enamorada.
Vigilant, de puntetes, el pastor s'hi acosta»
la nina desperta alegre i ufana;
ai, gracies,—li diu—que ja n'ets vingut,
en aqueix moment amb tú somniaba.
Ell lì fa un peto i s'assenta a prop d'ella,
els dos disposais a fer la brenada.
De dintre'1 sarró ne treu pa moreno,
anous i atmetlles, VÍ i cançalada.
qu'els dos es parteixen cora dos bons german».
en mig la ginesta de l'alta muntanya.
Ф
ì<
>^
J O S E P LLEFXA
TTT
I
a
'u
¡3
a.
@
JOVENTUT
190
t)e la vida bohemia
ft mi apreciado amigo Rafael loores
Al entrar en el café-concierto que
ostentaba el pomposo nombre de «Las
Delicias», un griterío ensordecedor y
una espesa mezcolanza de humo y
hedor insoportable hirió nuestros oidos
e invadió nuestro olfato con acres emanaciones.
En el fondo del local descollaba
como en un marco de reducidas dimensio'^es, el mísero tablado, adosado al
cual un quinteto de faranduleros deshacía bárbaramente lo que con propiedad llamamos música, acompañando
los movidos bailables y picaras canzotietas de la «bella Riuseñora» la estrella
y «reina del cuplet>—como se hacía
anunciar pomposamente en los carteles.
Erase ésa, una jamona de grueso
abdomen y c'^rnes fofas que a pesar de
parecerse más bien a un antidiluviano
que a una mujer, y de cantar con voz
de chantre y gestos desacompasados,
hacía, no obstante, las delicias de un
público soez y brutal precisamente porque ella era espíritu de demonio y carne de voluptuosidad. Y el público Inculto, la hez y escoria de los bajos fondos sociales ávido de concupiscencias
aplaudíala a rabiar gritando estentóreamente para que volviera a repetir, para
que volviera a deleitarles con sus gestos obscenos y sus palabras soeces y
altisonantes, para que, fatigada aún
por el esfuerzo volviera a trabajar, a
mostrar sus carnes lacias y decoloradas
a ser objeto de escarnio y burla de
aquella masa inconsciente y alcoholizada.
goteros hacían causa común en la gro*
sera farsa. A su lado estaban sentadas
unas infelices que servían de pasto a
sus intemperadas pasiones, que hacían
de sus cuerpos, palabras y acciones un
Vil tratado de Comercio.
Una linda mocita que servía hacía
poco tiempo como camarera en el locat
nos sirvió la consumación. Intimamos
pronto con ella y, la muchacha de ojos
azules y cabellos rubios como eloro
nos contó pronto y a grandes rasgos su
triste y siempre repetida historia. Un
novio a quien amaba con pasión y con
toda el alma, quien después de haber
conseguido sus favores la había abandonado haciéndola rodar sin compasión
por el sendero lóbrego y tortuoso del
vicio y la depravación.
Y la muchacha, al evocar tales recuerdos vimos como sus ojos parpadea^
ban queriendo deshacer y ahogar unas
lágrimas que furtivamente se escapaban
desús ojos.
Y s e alejó de nos, atenta a un próximo parroquiano que voceando pedía
que le trajese rhon.
Al desaparecer la joven quedamos
emocionados y pensativos. No esperábamos encontrar en aquella amalgama
de gente viciada un corazón sencillo y
afable, un alma ingenua y hasta cierto
punto candorosa.
Estas y otras sorpresas encuentra
el que en busca de materiales para sus
trabajos tiene forzosamente que enterarse de lo bueno y peor que tiene la
sociedad.
•
(Pobre muchacha! A la mejor plenitud de su vida, cuando la primavera de
la misma parecía resplandecer de hermosura y lozanía ve truncadas sus ilusiones y esperanzas por un desencanto
terrible, por una cruel decepción, por
Nos sentamos en una mesita próxi- una crueldad infinita. ;
ma a los palcos proscenios que, ocupaY nuestro pensamiento vagaba por
dos por unos señoritos chulos y chiri- otro, mundo sin oír los acordes de la
'u
o.
JOVENTUT
191
música ni las canciones de la hetaira
Kecordes damigela..?
smo que buscaba • un alito de justicia y
un soplo de redención para aquella que
ft Na ftiberfa
vegetaba en medio del lodo y las aspeEra de nit, nit la més bella
rezas de la mala vida, y que, aún que
que en ma vida jo he passât;
destrozada por el engaño y el ambiente
nít que recordó donzelía,
que allí reinaba conservaba aún incóluamb lo cor de joia inund i,
mes los principios de candidez e inoLes
estrelles Iluíen en ío cel,
cencia de la niiia que en su tiempo fué
i tú en la terra, també lluies
modelo de v-ríud y buenas costumbres.
com si fossis un bell estel
. una tempestad de gritos y aplausos
d'aquelles
ignotès llunyanies.
interrumpió nuestra meditación. El esDançàrem junts, amb alegría,
pectáculo había terminado y con el la
fins que, allí en I'horitzó
función de la noche.
nasqué suau lo nou dia,
Y la horda humana empezó a destrencant de la nit la fosc5.
tilar hacía la calle. Caras desfiguradas
por las pasiones, sempiternos trasnoA. Vico
chadores, jovencitos imberbes y mesaUnas desvergonzadas iban cruzando
TTT
ante nosotros en confuso tropel.
Con repugnancia y aprensión abanSospirs a regfiK^ada
donamos aquel local en que poco antes
Sa veu
rugía la bestia humana.
Quant tot dorm en dolcissima pau
En la acera esperamos a que salieen la nit esíePlada d'estiu,
ra la joven de los rubios cabellos.
heu sentit el mormuU suau
Al fin salió. Aún no había dado dos
del lliscar harmonios d'una nau
pasos cuando fué detenida por un homsobre l'aigua tranquilla del riu?
bre de aspecto patibulario que la agarró
Qo és ía veu de rainiia que re^a,
Violentamente por un brazo.
al oít, una eterna promesa.
Ella dio muestras de enojo y desprecio pero le siguió docilmente y sin
Els seus ulls
musitar una sola palabra.
Inutilmente les seguimos. Perdié- Són eís seus ulls blau-verís, com cel i mar,
ronse en obscuras y 'tortuosas calles símbol de Г esperanza i la puresa; *
cuyo paso parecía hacer peligrar nues- per КО són d'ells mon cor, mon esíimar...
tra vida.
i en ells, quant me
quedar
Calle infestada de rameras y burdela meva ànima ,pr¡ep3.
i^s, de tabernuchos y gente maleante.
Sa boca.
No dudamos de que aquel monstruo
la condujo a un prosííbtiio. {Quien sabe!
La boca és celeílíat!
Irremisiblemente aquella muchacha
No hi ha'en el4îlâï^*c;ural,
estaba perdida.
ni en la'térï-ûcWéiU
¡Espantoso porvenir el suyo!
ni en la/stíng'prSuí-v^ermeil.
jPobre flor de un día!
per crear altra igual.
Sa b0b¿r^-ée ICEÌEÈTÌFIL.
J, NOVELI. R.
ТИШЕЩ-Ш
Ф
YN
f -JÍ;< F-r.,
?:0Í
Í<
>^
I
a
S.TT3L
VICENS
DAUDER
'U
¡3
o.
o
@
192
•
JOVENTUT
í\goniízant...
Avui compleix un any; no ha minVat lo recort
d'aquella dolca tarde tan plena d'iliusions,
les primeres paraules brotaben de son cor
ingènuament, declarant son amor,
que jo'm sentí cor-prese d'intenses emocions.
Al caurer l'aigua clara de la font benhaurada
ses notes acompanyaben un jurament sublim,
i avui la font encara segueix amb ses cantades,
i d'aquell amor no resta ni sois una esperança,
després d'abandonada per aquell home vil.
J o he sigut flor d'un día qu'alla en sa adolescencia
de tots idolatrada venían a aspirar,
i avui que s'esdevé marcint-se amb faicó immensa,
amb son resguart febrós, orfe de sa clemencia,
fugen amb repugnança oblidant lo passât.
Oh tardes d'or, passades amb son recort vivent
colmau la mia pena que m'avasalla el cor!
Oh nits de poesia amb vostre hàlit plaent
penetran un instant a dins mon pensament
que reviurà del passât un moment lo recort!
Nostre passeig idílic per entre 'Is prats florits
amb ses olors balsàmics ginesters i romanins,
ubriagats nostres cors d'halagadors sentits
en éxtasis d'amor dilatats nostres pits,
Tomandrave un llarg bes en llurs llavis carmins.
Ai arbres centenari s que guardau grats recorts
en les inscripcions fetes en hores venturoses,
Tadeu siau vos dono des d'eix Hit consolador,
•on b s clevells i roses no son ja mon trésor,
^u'he cambiai en mistiques pasionaries hermoses.
Oh rossinyois festius que m'haveu alegrat,
amb los vostres càntics d'encfs encantador,
Veniu a ma finestra ans de pendre comiat,
•Veniu-me a fer-me ofrena, veniu-me aquí a cantar
la postrer melodía, oh tendres aimadors!
L'oronel emigrant que a nostre companyía
tots los estius ha vtngyt a rendir-nos tribut,
,
.
.g
s
^
OQ
•a
'u
.
JOVENTUT
195
"quant retorni cofoi d'allá a la Morena
ensenyeu-li ma fossa, que hi vingui a fer sa nTa
i vetllará mas despulles allá en la solitut.
Oh mare, mare meva, preparen mon vestit,
que sentó ja en mon front una freda rosada,
i a mon eos invadeix un dolores fatic.
Ja prompte ex-halaré lo meu postrer sospir
i quedará mon eos, inerm com una imatge.
Allavors me vestiu amb un vestit tot blanc
i en aUná de flors 'm posau suaument...,
ben prompte les campanes a morís tocaran,
ses funeraries notes el vent s'emportará
i en l'oblit de tothom dormiré eternament.
En la plàcida tarde 'Is tints crepuscular^
entraban en la cambra amb espectre esvahit,
reflétant son cadavre de blanca i bella faç;
en sos peus romandrave sa mare en plor amarg,
com plorava en el Gòlgota la seva mare al Crist...
PERE PUIG M .
feijlâr
de la Masia
Entre boscos i maleses
Velia casa*s va ovlrant
En la que, hi ha una familia,
Que l*habita fa molts anys.
Ella ens recorda histories
l en conserva tradicions
Que lan'ompliren de gloria
Dés qu'existeix en el mon.
N'ha sofert fortes tempestes,
í els assalts dels malefactors,
I ha vist pujar íes ríuades
Del riu que passa en son front.
En te una liar honorable
En la que tot, n'es amor,
Dés el cim de la taulada
Fins en el seu primer sol.
Entrem-hi a n'aquestá casa
I en veurem'^'ora del foc,
Dos vellets tottremolosos
Qu'han passât penes i goigs,
I alli, contant-ne rondalles,
I cantant belles cançons;
Diverteixen la canalla
Assentada el seu entorn.
Son sos nets, i l'alegria,
Propia del seu primer voi
Fa marxar la melangia
Que'l veure's inütiis, els don.
Perqué mai, dugues vegades
Pot esser s*hi a n'aquest mon,
I ells |a n'han complert sa tasca,
¡No podea fer-Ia de hou!
IA
i<
>^
a
u
¡3
o.
m
Mentrestant, la qu'es mestressa.
La que'ls suplirá en un jorn,
Els hi diu:—Pare, mon pare,
Voleu fer-ne foc al forn?
Perqué ja la pasterada,
Me sembla que n'esta a punt.
Mentres jo, pelo les trunfes,
I la mare, llenya al foc
Va posant, tôt esperant-ne
Que n'arrivi el nostre Roc?
La quitxalla, la mainada,
No'ls satisfà gaire aixó,
Elis Voldrien que'l seu avi
Anés seguint la canço,
O'is hi contés la rondalla,
0 bé una faula d'Isop.
1 exclamant-se amb sa mare
Vant dient:—Mare, no, no,
Deixeu fer que'l nostre avi '
Vaigi cantant la canço
T
Que'n cantaba al trovar-se
Essent gentil festejador.
Foc al forn ferem nosaltres.
Tôt estant el seu entorn,
No hem de permetre que's cansí,
¡Be prou que per tots nosaltres,
S'ha cansat, an'aquest mon.»
I al sentir eixes paraules,
L'avi 's torna ploricó
De pena, per recordar-ne
Temps passais de jovinça.
També llagrimes li caueii
Per la gran satisfácelo . •
Que li don, en ses velle^es,
Disfrútame lo gran goig
De veurer sa descendencia
Estîmar-lo de debo,
ï la mare, la mestressa,
Al sentir-ne tôt aixó,
I comprenguent lo que al avî
Feia esserna ploricó,
Va dirli:—Pare, mon pare,
No os en rccordeu mes, no,
Si'n sou vell, les vostres forces
No n'han pas marxat del tôt.
Crec fju'encare una sardana
Balleriu amb tôt el cor.» .
JOVENTUT
Mes, les llàgrimea del avi
Van calent en abundó;
Prou que recorda la dança,
La dança de jovinço
I aquests recorts son la causa,
De les ferides del cor
Que li han donat la mainada
Fent-lo pensar amb tems que fou.
Amb tot i aixó, eh Roc arriba,
I s'assenta vora'I foc
Per reposar las fadigues
De SOS treballs en el bosc.
I seguint, com s'ÎIcostuma,
La qu'es santa tradició
De les cases on domina
Formosa pau i unió,
Va explicar-ne lo que al dia
Ha estât sa tasca en el bosc
Per aixi, a son pobre pare
Donarli compte de tot
Del que passa en la casa,
I tenir-ne conseil tots.
Després, en aquella estada
Que tot es pau Í unió,
Veureu que tots van senyantse
Per a dirne l'oració,
Com es costum en les cases
Cristianes de debo
— Len havent dit el rosari.*
Tots se senten al entorn
D'una taula qu's parada "
Per a feri un resopó.
ENESPE
Excursió Ciclista aOlesade Montserrat-PiaS
Sortida del local social (Real, 82)
a les 5 del inatí per St. Adrian St. Andrea de Palomar, Sarria, Esplugas,
St. Just, St. Feliu del Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, St. Andreu de la
Barca, Martorell, aont s'esmorçarà continuant per .Esparraguera, fins a la Puda ì<
deOIesa, que deixaràn les maquines i >^
s'anirà a dinar al Caìrat.
• El regrès sera per Tarrassa, Mon- a
eada, Sta. Celoma de Gramanet, fins
al punt de sortida.~Z.a Junta,
IA
'u
¡3
a.
JOVENTUT
195
g o s e g d e l'Amor
I^ecorfg
. A l'hora del mig dia «ardorosa
llavors que la gent surt de la taleia
i trescant va a ses cases presurosa,
plegar de l'obrador sempre la veia.
Moment que sobresortia com una perla
en el rosari negre dels meus dies,
i allargant la mà, hauria vulgut haver-la
per fer-Ia ditxosa, d'amor» i d'alegries.
Y ara... una grossa nüvolada
portada per lui gran vendeval
ha deixat nostra ditxa tota entalada.
per qué? si no te fet cap mal!
Però tal volta, un jorn vlngui a somriure
la alegria ques va amagar
i aixis tornará el nostre viure
i mes que mai et podre estimar.
tiedicaf a la Srfa. Z. Esferlí
Recordó quant te vaig coneixer
que forta impresió sentí'l cor;
després, Taféete que comensa a creixer
fin'a convertir-se en amor.
Tos ulls Van enamorar-me
amb un amor tendre, apassionat;
• ton somriure va encisar-me
. fins deixar-me empresonat,
T'eqtimo com el primer dia,
i tarit, amor meu, que no ho se dir;
' tenír-te a mon costat sempre voldria
estimáh-tefollamení fins a morir.
.
T,
O.
ADAMS- , .
J. CiRF.RA F O N T
A v e s del A l m a . . .
TTT
,ñ la '\?trg3n de mis ensueños
Suspiros
íV, Angela Paiaus
Bien sé que por mí sufres alma mía,
como bien sé de tus quebrantos y dol oras;
sólo pensar que te af ligues y que lloras
y ser no puedo tu consuelo y guía,
que trocar no puedo tu pena en alegría
y libre no soy de venir a donde moras,
que he de pasar los días y las horas
sin ver el ángel que mi alma ansia.
ioh mi bien! yo sufro y desespero,
y al pensar en tí, de nostalgia muero
«»ientras el corazón en vano te invoca:
' ^ s sabe que a todas horas te venero
y te repito mil veces que te quiero
con anhelo febril, con ansia loca.
PEPITO
Caldetas 24-9-18.
Sufre en silencio mi p o b r e alma
de un extraño y eíerno daíór,
ytodas las noches v e o la Muerte
que negra me acecha y m.o infunde pavorj
Dice la ciencia que sera en vano
a mi pobre alma pollería cnrar,
más y o veo en tí la Vir'JiTf bcínüía
que de la muerte me hn de übrar.
. ;
De fiebre y dolor aç|oriiza mi alma
aunque el pasado me oHÍuí-rce oïvkïar;
más yo no puedo olvidnr dífkeñ horas
ni las puedo d e l alma arrancar.
Vuelve pues !oíi ari3üJ..i! J; s é mi coíisuela
acaba de una ve;í mi pena y rni duelo
el duelo constante d e tanto sirírlr,
porque ya ha.llegado el neJro momento
que ante mi p e n a y a c e i t o t o r m e n t o
no puedo ¡amor n¡íoÍ sin ti yo \*ivMr,
RAFAEL Lor^)-:; Y COMTI'u
o.
196
JOVENTUT
Estiuenca
En una de les caluroses tardes del
daurat istiu 1 a la cap-vesprada, vareig
pendre seient dalt la cascata del nostre
concorragut i visitât passeig. Damunt
aquella petita alçada, com acaricia'des
Visions, cora puérils insomnis, veia transitar amunt i avail parelles amoroses
que semblaven, talment, primpcesetes
d'un angelical i beatific amor; una amal3le¿rialleta desprenguda ingènuament
de ses boques, és, hi ha voltes, atragudajper uns simbólics comtes que 11 paíadeija el xiroi companyó, fent que reílueixin les fines dententes d'aquestes
Íormoses damiseles que'n conreuen
i'animació i l'alegriaboí apropant-se en
els llacs d^aigües cristalínes com a xamoses flor.
Quaitava jo aquella plenitut; fidava
ma vista en la magnific salt de les
aigües que feien eixir de la méva ànima
ïes sensacions més delicades; mirava
com els Pindarics arbres i palmeres es
brincavenen só acariciador dominata
pel joguiner i pacific Vent que's sentía.
A lo promte vareig sentir un remor Ilunyà que s'anava apropant... apropant,
fms a èsser enfront de mos ulls i veurer
un magnifie tren que a una velocitat
moderada passava seriosament i la mar
que aprop d'aquell fèrris personatge
tonca, ofega sos gemecs furiosos al
seu pas. Una tarda somniadora i de
bellesa!!... Qué bonica és la cap-vesprada d'un jorn d'istiu!
Qué atraient i entusiasmador es
^eurerlacara xiroia, fresca i riallera
de les nostres damiseles voladices î escalentes, boi passeijant-se amunt i
avail brincadices i alegroies!
Qué n'és de bonic l'istiu! Qué botile és poguer gaudir la bellesa omnimom d un jorn explendent del mes d'Agost!...
O.P.FoKT
íjecoñ
í\ Ella...
Si; fou en una matinada hermosa
rublerta de Iliris i roses
guarides d'un suau perfum
quant nostre amor preugué llum.
El rosinyol refilave
i en son càntic amorós
nostres animes juntave
en un idili ditxós.
I en mig d*aqueiíí concert divi
brollave Testimació;
sigué quant en aquell jardi
fiori nostre primer petó.
A. Pi I MATALONQA
TTT
ê
M e s ecllá d e la vida
Recordo quant encar n'erats infantona
qu'enjogasada i jolina Vora meu corries;
recordo que goçaba amb tes alegries
i amb ta dolca parla, pura i bona.
Vas fer-te amb el temps una poncelleta
d'hermosura esclatant com la rosella;
vas fer-te atraienta, escultural i bella;
ícom tú no hi no hi había altre niñeta!
Florires en mon cor com gaia flor,
i a рос a рос vem estimar-nos bojament;
tú no vivies si no senties mon accent,
jo no era feliç si no vivia'l teu amor.
Per qué vas morir-te?—Respon-me des del
no t'estimaba jo? no m'estimabes?
[Cel!
si feliç erats amb mi, per que'm deixabes?
per que'l bon Deu. per nos, va ser crudel?
•
Encare penso amb tu, i el pensar-hì et plorUî
que fins en el recort oh morta meva! jot'adoru.
Ф
ì<
>^
I
a
MIQUEL ÌVIARZO
Badalona 21-9-18
'U
¡3
a.
.'a
è
JOVENTUT
h
tí...
107
Flors i f'irestes
¿Ya no te acuerdas de tus palabras
melodiosas, de tus caricias, de tus ensueños? ¡Ya no te acuerdas, no! jNi
tampoco de las horas Venturosas que
pasamos los dos! ¡Que pronto te has
olvidado de tus juramentos!
Yo era una niña inocente que Vivía
feliz sin saber nada de amar, sin saber
de la vida nada más que lo que en mi
pequeño pueblo respiraba; tu eras un
hombre ya amoldado a la ruda batalla
de la vida, que viniste a mi sediento de
amor. Yo, infeliz, a tus pahibras di oído,
te creí, te adoré, y desde el primer momento para ti fué mi pensamiento todo,
todo mi amor.
Más de pronto te alejaste, huiste
cobardemente, sin darme un tierno
adiós, y esperando un día y otro pasa
el tiempo veloz. ¿Porqué no vuelves?
¿No comprendes el daño que me has
hecho, tienes idea de mi sufrimiento?
No creas que te aborrezco, no, es grave tu falta, pero te perdono, y si algún
día te acuerdas de mi, si sientes añoranza, vuelve, mis brazos te acogerán
amantes, mi amor es tuyo, no temas
que te rechaze, no podría hacerlo, te
amo, y te espero. ¿Volverás?
Ciudad-Q-lS
ADRIANA
TTT
Isa cárcel del alma
Miradme Jiermosos ojos, ¡miradme!
Esa dulce y clara luz que exhaláis
Razón tengo para decir que me robáis
Con vuestro imán, poco a poco mi alma;
Es tan potente la luz de vuestra llama, que,
E^oquier donde vaya me aprisionáis.
Entonces ya que a la fuerza me arrastráis,
Soy vuestra prisionera:—¡Atadme!
Barcelona, 25-9-13
Geokobtte Oriol
Un clavell me vares dá
perque'i íltiís a la tarda,
i en el trati me'l vaig posa
per demostrò que í'aiinaba.
Felís vaig concorre al ball,
amb ei desitj d'abrassaríe,
i mirarme en el mirali
de tos ulls, al contemplarte.
En el ball no vas veni
i eí clavel! vareig Uensariu
mala ini el meu desti;
i afollat vaig trepitjarlo.
El rencor que'm va causa
aquesta jugada teva
no la puguí soporta.
Me pica coni mala vespa.
í el clavel! va seníí el pes^
del meu peu pican en terra:
tal com tinc el cor malmés
per rindiferencia teva.
Vaig esclafarlo vilment
com si la culpa fos seva,
i are en tinc reniordimení.
La culpa és meva, ben nieva.
Si vivíni sois d'tlusious
com podia castigarlo!
Volem se nobles i bons
i no sabem demostrar-Iio.
Ara estic asserenai;
i de cor. perdo demano;
vareig fè iüi assessiuat
i hunu'lment i'hauur reckínio,.
IA
No'm podries imita
dona bouH com Ccip altre?
No és que í Vulga fe humilla
pei'o si, aconsellar-te. •
i<
a
OQ
M. BlöAi
•a
!
>o
J
¡3
o.
JOVBNTUT
Idéalisme?
193
L)'âimaDt a T a i m a d a
Bell ideal meu; ninfa dels meus somnis d'amor.
Fada amorosa quests reina de mon
cor. Per què no vens a la terra, a la
Vida real, a arrancarme d'aquesta exist e n c i a encar més ficíícia que la teva?
Per què no vols que visqui eternament
al teu cosi:at, en el teu Paradis tot a¬
mor i fantasia, a ' gosar dels plaers suprems, del nostre amor tan sublim i tan
perfecta?
Digam que sí, que aquesta nit quan
ens vejem ja no em mouré del teu costat per sempre més. Sols vull viurer del
respir de ton ale i de la Hum purissima
que despedeixen els teus ulls immaculats.
Oh! Vull creure que m'escoltaràs;
que no serás tan malvada de ferme despertar altra volta en aquesta vida tan
amarga i tan crudel.
Confiat en el teu amor m'entreg o , ] vull morir per estar mes segur
de no despertar en el altre Hoc que no
siguí en els teus bracos. Aquesta vida
tan mundana i tan material m'horroritza, perqué encar que soc home i mortal, soc fet d'un altre fanc que el d'aquesta terra, quina realitat m'ofega i
destrossa els meus idaals més purs..
Sols amb tú puc ésser * feliç... i si fos
vritat que no existeixes... si fos mentida la Visio del teu cel i un escarni el
meu somni d'amor, allavors prefereixo
tornar al no ésser, al niroana, perqué
\a vida sense ideal ni ilusió no és més
que la Descarnada caminant dolorosament per la terra.
Avants quan no et conexia
alegre passava el día
bò-i-taMarejan caneons,
i ara qu'et conec, aiuna,
ja no és el cant m'alegria,
ja tinc altres iMusionà!
Ja no canto, sempre penso,
i pensant amb tú, comenso
a sofrir continuament,
pulx sento dintre'l mm cor
tal passio pel teu amor,
que Süfreixo amargament.
Sofreixo si vei<4 que vas
escotada, i no'm fas cas
quan te die que'm syb molt greu;
. sofreixo cada vegada
qu'et veig al cine assentada,
si jo no soc uprop teu,
Sofreifio si et Veig fent brome;
sofreixo si veig un lujnle
qu'et mira i torna a mi» ar,
i em poso de mal humor
al pensar qu'el teu amor
ell podria conquistar,
AVants hermosa, cantaba,
î cantant, el temps passaba
sense pensar amb l'amor,
i cantant, feliç vivía,
i ara'm trovo,.bella aimia,
qu'el cant me causa tristor.
Ja no canto, i quan tú, hermosa,
cantes i ta véu armoniosa
sens volguer me fa entristir,
puix t'aimo tant' Magdalena,
que sí renyissim, de pena
pronipte'm veurias morir.
R. AMORÓS E.
FRANCESC BATALLER
W.
T
Impremía 7. CÑSFÍS, Reial, 103 I IOS. - Badalona
.
Descargar