De frente a las elecciones

Anuncio
AÑO I
Redacción y Administración
Rambla San Ísidro, 41. — Teléfono 32
JUEVES 2 4 ABRIL 1 9 3 0
DIARIO
N.«
PRECIOS!
POLÍTICO
Igualada, 2'50 ptas. al mes
Resto de España, 3 pesetas
Número suelto 10 cts. Atrasado 20 cts.
Se adn^itcn esquelas hasta las cinco de la tarde
ULTIMA HORA
De Barcelona
POR
TELEFONO. — DE
NUESTRO
REDACTOR ESPECIAL
OBSEQUIO
Los periodistas americanos han
visitado esta mañana la Casa de
América, siendo obsequiados con un
banquete en el Tibidabo, por el
Ayuntamiento.
GENEROSIDAD
El escultor señor Llimona ha visiado al Conde de Güell para manifestarle que renunciaba a los derechos que puedan corresponderle
por su obra que representa a un
obrero, y que debe instalarse en la
Exposición, el día i.° de mayo, como homenaje a los obreros que trabajaron en la citada Exposición.
iSOLICITANDO U N P E R M I S O
Una Comisión del Partido Republicano ha visitado al Gobernador
Civil, pidiéndole permiso para celebrar un mitin el día i." de junio,
en un teatro de la Capital.
INSTITUTO
DE INDUSTRIAS QUÍMICAS
La Asociación de Directores de
Industrias Químicas ha solicitado el
restablecimiento del Instituto de dichas Industrias en la Universidad
Industrial, que fué suprimido por
la Dictadura.
EL SEÑOR MALUQUER
El Presidente de la Diputación
ha manifestado que ha quedado satisfechísimo de la fiesta de ayer en
honor de San Jorge, por el acto de
civismo y cultura que dio el pueblo
,de Barcelona.
. El señor Maluquer ha devuelto
esta mañana la visita a don Santiago
Alba, y no encontrándolo en casa,
dejó tarjeta.
COMIDA INTIMA
El señor Alba ha comido este mediodía con el señor Roig y Bergadá.
ULTIMA HORA
ORIENTACIÓN POLÍTICA
De frente a las elecciones
Se está en plena confección del censo.
Inmediatamente que se termine y se deshaga el que con su cinismo innusitado habían intentado hacer los señores de
la Dictadura, con vistas directas a su particular provecho y anulación de todo otro interés, el Gobierno convocará elecciones generales.
Bn toda Bspaña se está dibujando la formación de
agrupaciones políticas, reorganizando los partidos dispersados por la etapa de política funesta que, haciendo
un retruécano indignante, se llamó "Salvadora", naciendo nuevos brotes de idealismo y juntándose hombres de buena voluntad y limpia intención para ir de
frente a esas elecciones que han de dar al pais unas
Cortes de tan grave misión y tan marcada responsabilidad, que han de ser, sólo por su nacimiento tras
una Dictadura, una página histórica.
Igualada debe también aprestarse a la lucha. Entendemos que la verdadera bandera igualadina en estas
elecciones, no puede, no debe llevar la etiqueta de un
partido singularizado, y mucho menos de una capillita
personalista. Lo dijimos en nuestro programa, y hoy,
al enfrentarnos con la urgente necesidad de organizar
las fuerzas que dignamente tienen el deber de defender los intereses de Igualada, lo repetimos
íntegramente.
Huyamos de nombres — esto es un periódico político, no un libelo ni una tarima — pero digamos claro
que Igualada, libre totalmente de la vergonzosa tirania
dé Girona—al que hay que apartar definitiva y radicalmente de nuestra vida ciudadana, y con él a sus
bien conocidos satélites — no puede caer en otras do-
De Madrid
minaciones, que sólo tendrían de distinto a la despreciable de Girona, el nombre y las personas.
No hay por qué mirar atrás; la obligación de un
pueblo es mirar siempre adelante.
Tampoco es Igualada distrito de estridencias. Su
historia, su correcto' proceder, el sensato
sentimiento
de sus habitantes, le alejan de toda política extremada
en cualquier sentido, porque las acritudes y las estridencias no pueden arraigar nunca en una tierra de honrado trabajar, recto vivir y limpio pensar.
Para Igualada son estas elecciones el punto culminante de su historia futura. Poco o nada hicieron hasta aquí unos y otros por ella. Bs preciso que el buen
sentido se imponga y que no exista más programa que
el adelanto de Igualada, ni más bandera que la defensa de Igualada.
A eso hemos venido, y si estos primeros
tiempos
hemos demostrado que sabemos atacar y saber recoger
el sentimiento igualadino, lia llegado el momento de
definirse
definitivamente.
Estamos preparando un programa político detallado, clarísimo y sin posible duda.
Fuerzas vivas, núcleos de opinión, representaciones
obreras de importancia, y prestigio, han acudido a nosotros para ello, y muy especialmente a quien esté dispuesto — ante el ruego e invitación de tales representaciones de Igualada — a levantar la bandera, apoyándola con sus legítimos prestigios. No podemos ni debemos desoír la invitación, y en plazo brevísimo diremos a Igimlada cuáles son sus intereses en las próximas elecciones, y quién debe defenderlos con todo honor, solvencia y prestigio.
Los «ismos» se han acabado para siempre.
Para V o l v e r a ser juguetes d e una capillita o de un partidito no
que se fuera la Dictadura.
valía la
pena
de
_ DETENCIÓN
Han sido detenidos cuatro individuos acusados de haber abusado
de una joven de 15 años, arrojándola después por el puente Besos, y
ocasionándole heridas de pronóstico
reservado.
PREPARATIVOS
El Presidente del Partido Maurista saldrá esta noche para Madrid,
con objeto de conferenciar con el
señor Goicoechea para preparar el
acto de afirmación maurista que ha
de celebrarse en Barcelona.
SUICIDIO
. En un pozo de la montaña del
Carmelo se arrojó una mujer, cuyo
nombre se ignora, muriendo en el
acto. Los bomberos que acudieron
al lugar del suceso, extrajeron el
cadáver, que fué llevado al Depósito del Hospital Clínico.
VIAJERO SILUSTRES ^
En el expreso de Francia llegó la
Infanta Doña Isabel Alfonsa de
Bprbón, con su esposo el Conde de
Sabooski.
Esperit de treball í de ciutadania
El poble català té fama de treballador i entenimentat. Es parla amb
lloança, fronteres enllà, del nostre
treball i del seny de casa nostra.
Amb prou feines trobareu un embriac pels carrers, ni veureu baralles carrinclones, ni topareu amb
un gandul, ni us ferirà els ulls un
espectacle incivil.
Aquest rosari d'elogis el van desgranant els qui es prenen la molèstia (qualsevol dia) de visitarnos.
Però, hem de convenir q^ue aquest
esperit de treball i de cmtadania,
aquest aspecte de la cultura de nostre poble, no es presenta, com és
natural, a tot arreu amb la mateixa
força, sinó que ofereix, a l'igual
que totes les coses, les seves gradacions, els seus alts i baixos. Doncs
bé ; en el cim d'aquests alts, al capdamunt d'aquestes gradacions, hi
figura indubtablement Igualada.
Si començàvem per confessar que
les vies de comunicació de nostra
Ciutat no són pas molt esplèndides
ni nombroses en comparació amb altres poblacions de la nostra terra
de situació privilegiada, i que la naturalesa no ens ha favorescut amb
les gales que veiem en altres in-
drets, vindrem a la conseqüència de
que l'esclat de l a seva puixança i
del seu notori progrés és degut en
part principalíssima al temperament
actiu i feiner dels seus fills.
La Perla del Noia no té aigua
molt abundosa, ni ofereix explanades de grans sembradius i vinyars
de terreny exuberant i fecund. Les
terres són argiloses i s'han de treballar desesperadament; tot és ple
de turons, aprofitats fins a l'últim
' 3 a m per a plantar-hi un cep o semDrar-hi unes mostes de grà. Estem
voltats de pedreres i més pedreres
en termes tals, que aquí té perfecta
aplicació aquella dita castellana : El
catalán de la piedra saca pan.
Doncs bé; malgrat els inconvenients apuntats, aquí es treuen profits apreciables de l'agricultura, i
tenim una indústria floreixent i variada, com molts no poden imaginar-se ; donant-se el cas de paradoxa
que la indústria cabdal, la de curtits, que necessita aigua abundant,
és la primera d'Espanya, la de casa
nostra, on a voltes ens morim de
set. ¿ Voleu un miracle més gran
de voluntat i de treball ?
Per lo que toca a l'esperit de ciu-
POR
TELÉFONO.
DE
NUESTRO
REDACTOR ESPECIAL
ENTREVISTA
Cambó ha conferenciado con el
Secretario del ministro de Estado.
COMISIONES
El ministro de la Gobernación ha
recibido a una Comisión del Sindicato de Transportes de Barcelona.
También ha recibido a una Comisión
de la Unión Mútua de Empresarios
Cinematográficos, la cual le ha hablado de la Censura previa para películas.
CUESTIÓN
RESUELTA
El ministro de Instrucción ha manifestado a los periodistas que se
había resuelto la segunda parte de
la cuestión de Unamuno, quien al
ser reintegrado en la cátedra de griego, se le había acumulado otra cátedra de Historia de Literatura castellana, conferida también a Unamuno, pero éste ha solicitado desempeñar tan sólo la cátedra de Literatura castellana, quedando por tanto vacante la de griego, que ha sido otorgada al catedrático señor García,
quien ya la había desempeñado en
interinidad.
DESTITUCIÓN
Ha dicho el ministro de Instruc^ción que ha sido destituido el delegado de Bellas Artes de Vitoria, por
consentir el derribo de la histórica
iglesia gótica de San Francisco.
HALLAZGO ARQUEOLÓGICO
Según manifestaciones del ministro de Instrucción, se ha descubierto un puente romano en la carretera
de Madrid a Cádiz, entre Córdoba
y Bailen.
EXCURSION
sitado al Conde de Güell para made Psícotecnia han pasado el día en
Montserrat.
VIAJE DEL ALCALDE
El Conde de Güell ha salido esta
tarde para París.
Regresará pasado mañana.
32
tadania dels igualadins, no's necessiten grans arguments per a palesar-ho.
Doneu una mirada retrospectiva a
les convulsions desordenades que
han commogut la nostra terra de
molts anys ençà. Vagues revolucionàries, atemptats personals, assalts
a cases particulars i de Banca, assassinats de caire mal anomenat social.
El nom d'Igualada és net de màcula ; no figura ni en moixigangues
ni en crims.
En canvi, quan es tracta de redreçar-se contra qui la vulgui trepitjar ; quan la seva dignitat perilla ;
quan, creient equivocadament adormits els seus ideals, algú s'atreveix
a sacsejar-la, allavors desperta i repel·leix la grolleria amb rapidesa i
serenor, sense més estridències ni
més aldarulls que'ls purament indispensables. Com vulgarment es
diu, es sacudeix les mosques i prou,
amb elegància, amb veritable esperit de ciutadania.
L'espectacle presenciat per tots
nosaltres fa una vintena de dies n'és
una prova ben esplendorosa.
F A D R Í DE S A U
ACERCA D E U N A DIMISIÓN
Preguntado el propio ministro sobre la dimisión del Director de la
Biblioteca Nacional de Madrid, señor Rodríguez Marín, ha dicho que
el Gobierno no ha deliberado aún
sobre este asunto.
Del exíranjero
París.—La Cámara. ha votado,
por 547 votos contra 29, el proyecto
de Rectificación concerniente
miente a los
Seguros Sociales. La sesión ha
durado hasta las 6'30 de la madru¬
gada.
Río Janeiro.—Un despacho de
Petrópolis, dice que el Silva Costa,
apoderado de la familia imperial
brasileña, ha sido asesinado. N o se
conocen más detalles.
^
^
I?
Î5
X
'
(O
c
ç>
(i
OQ
•O
E L D Í A DE IGUALADA se vende,
en Barcelona, en el Kiosco Carmíen
sito en la Rambla, esquina Puertaferrisa.
Página 2
EL
CRÓNICA LOCAL
Abir fou tramès el següent telegrama :
"President Diputació
Barcelona
Avui, diada Sant Jorcb rebeu felicitació Cambra Agrícola Oficial
Igualada i Comarca.
Ollé, President"
* **
Hem rebut la següent carta :
"Sr. Director del periòdic E L
D I A DE IGUALADA.
Li preguem l'inserció de la següent convocatòria :
Es convoca a tots els obrers (oficials i aprenents) de les Arts Gràfiques a l'Assemblea extraordinària
que tindrà lloc demà, divendres, dia
25, a les set i mitja del vespre, per
a tractar d'un assumpte de gran
transcendència; posar en coneixement la nostra decisió sobre l'incompliment de la Llei de les vuit bores,
i altres assumptes d'interès.
Es prega la puntualitat a aquest
acte, de la presència al qual en quedarà agraïda
La Junta."
* **
Diumenge passat, diada de Pasqua, fou estrenada l'obra "Marcel",
deguda a la inspiració dramàtica de
nostre compatrici en Manuel Gomis
Sentís, al Centre Catòlic de Vilanova i Geltrú.
L'èxit no podia ésser més .sorollós.
Ja en l'acabament del primer acte,
l'autor bagué de sortir a l'escenari
demanat insistentment pel públic i
obligat a parlar, explicà la trama de
l'obra. En el segon acte hagué de
fer el mateix. I mentre es representava el tercer acte, es tirà una
fotografia de l'escena.
Al final, altra vegada autor i ar'tistes hagueren de sortir per rebre
el fervorós aplaudiment d'un públic
entusiasmat.
Felicitem al senyor Gomis ,i l'en-
coratgem per tal que continuï la tasca que tan enlaire posa el nom de
Igualada.
* * *
El mercat de cuirs ha recobrat
quelcom d'animació, i degut als
preus molt baixos, les fàbriques treballen activament.
Els preus que actualment es cotitzen són els següents : Cuirs secs
corrents superiors per l'hivern, de
10 quilograms, a 3'85 ptes. quilogram ; cuirs secs correntins cordovesos superiors per l'hivern, de 11
quilograms, a 3'95; cuirs secs cotrentins, buen desecho, per l'hivern,
de 9/10 quilog., a 3 ; cuirs secs xinesos I.", per l'hivern, de 7 / 8 quilog.
a 4'20; cuirs secs xinesos 2." per
l'hivern, 7 / 8 quilog., a J'QO; cuirs
secs Mombasa i.", descafnats, de
8 / 9 quüog., a 4 ; i cuirs secs Abysmies I.", estirats, de 5/Ò quilogs.,
a 3 9 0 ptes. quilogram.
* • *
transcrivim la comunicació que
don Josep Vich Saumell, Jutge Municipal Suplent, ha rebut del Jutge
en propietat, don Manuel Bausili
Domínguez, qui havia demanat llicència per malalt : :
•'Habiendo terminado la licencia
concedida por el M. Iltre. Sr. Juez
de I." instancia de este Partido,
tengo el gusto de comunicarle que
con esta fecha me encargo de la
jurisdicción de este Juzgado Mmiicipal.
Dios guarde a V. muchos años.—
Igualada, 24 abril de 1930.—El Juez
Municipal, Manuel BausíH.
Sr. D. José Vich Saumell."
De la Comarca
Hem rebut la següent carta :
«Sr. Director de E L D I A D S
IGUALADA.
Una entronització del Sagrat Cor de Jesús
A les cinc de la tarda de la diada
del Sant Crist, en el local social de
l'Associació d'Antics Alumnes i
Amics de l'Escola Pia, hi fou celebrat un acte de vera transcendència per a la vida interna i externa
de l'esmentada Societat.
Es procedí a l'acte d'entronització
del qui és Rei únic de la Humanitat, Jesucrist, Déu i Home verdader.
En el bonic saló de conferències,
el R. P. Rector procedí a la benedicció de la imatge del Sagrat Cor.
Tot seguit fou cantat pels concurrents el "Crec en un Déu". Portada la formosa imatge pel propi Pare
Rector, tots els assistents l'acompanyàrem vers baix el cafetí.
En el lloc d'honor que prèviament se li liavia destinat, fou posada dita imatge del Redemptor, en
actitud assentada i mostrant son
amantíssim Cor. Llegida que fou la
fórmula d'entronització, en mig d'un
respectuós silenci de la gran munió
d'assistents (mai s'havien aplegat
tants associats), el P. Fàbrega, director de l'Associació parlà, si fa
no fa, de la següent manera :
"Després de les paraules de ritual, semblen talment sobrers altres
mots; però, de totes maneres, no
me'n puc excusar per explicar davant tan nombrós com selecte públic el per què de l'entronització.
Obeeix aquest acte d'entronització
ai desig de satisfer una inquietud espiritual. Definim-la la naturalesa
d'aital inquietud ; car, així com ara
els capdavanters polítics diuen que
no n'hi ha prou de parlar de Monarquia i República, sinó que a més
precisa conèixer el contingut que
cadascú vol veure en aquestes paraules, així també en l'ordre espiritual no n'hi ha prou de parlar de neguit de l'esperit, de frisança de Vk^
nima, d'inquietud espiritual (frases
que semblen haver fet fortuna, a
nostra terra, en aquests darrers
temps), sinó que convé que hom determini quina mena d'inquietud és
la que remou els esperits.
Una Associació podria vantar-se
d'haver aconseguit un progrés pel
sol fet de sentir inquietuds espirituals si aquestes no fossin d'un ordre superior a les tingudes per civilitzacions passades.
No pretenc pas fer, continúa dient
l'orador, un discurs, ni em proposo
provar res. Voldria solcUnent suggerir que d'inquietuds més o menys
espirituals se'ns troben en la civilització egípcia, en el poble de la
qual una mena d'astorament davant
el fuet del Faraó i tot encarant-se
amb la vida present i futura, constituïa un daler d'aquelles gents que,
com Edip, en preguntar a l'Esfinx,
no obtenien mai una resposta satisfactòria i concreta.
,A.mb to superior de veu, el Pare
Fàbrega continúa dient : "Inquietud
trobem, però inquietud de terror,
en la civilització caldeo-asíria, els
dimonis-oracles de la qual semblen
els més ferotges de tots quants han
adorat els pobles orbs de llum i de
veritat. No obstant, cap perill existeix que'ls homes de nostra civilitat es girin per mirar la misteriosa
civilització d'Egipte o l'esfereïdora
caldeo-assíria.
Amb paraula contundent, el Director de l'Associació afirma que
un perill més gros constitueix per a
la nostra civilització cristiana la mena d'inquietud sentida pel poble
grec, inquietud, però, que fou enterament sensualista, inquietud que
comportava certa hidropesía de la
forma; que entranyava un desig inestroncable de bellesa; que encloïa
una pruïja de moviment i que bategava un anhel de canvi. El sobrenaturalisme, però, era absent de les
ànsies de l'ànima grega, i pel que
toca a la religió, fou la dels grecs
pura poesia. Hem de fer justícia,
malgrat això, als seus filòsofs, qui
foren els primers en consignar els
Camps Elisis, el Tàrtar, i en retreure una vida on la conducta humana trobaria una justa sanció.
Ae^uest deliri de l'ànima grega se
abocà completament dins l'àmfora
de la civilitat romana, poble que sentí alhora la inquietud de la força,
DIA
DE
IGUALADA
Muy Sr. nuestro : Los firmantes
de la protesta que fué presentada
a este Ayuntamiento, en nombre
propio y de la Sociedad Obrera
Coponense, suplican a Vd. publique en el diario de su digna dirección la protesta de referencia con
la que adjuntan ios documentos
comprobantes de la misma como
garantía.
Esperando merecer este favor, le
quedan agradecidos sus afmos. s. s.
Sociedad Obrera Coponense
Copons, 19 de abril de 1930.
N. de laR. — Amb el document
de protesta hi anaven adjunts els
escrits següents : credencial de regidors de l'any 1 9 3 0 , certificat de
riquesa i prova testifical, dels quals
en tenim còpia a la vista i que
també publicaríem si fos convenient. Queden, doncs, atesos e
senyors sollicitants de la iSocietat
Obrera Coponense.
Los abajo firmados, todos mayores de edad y vecinos de la presente, provistos de su correspondiente
cédula personal, que exhiben, acogiéndose a lo dispuesto en los artículos 4, 6, 7 y 8 del R. D. del
15 de Febrero del corriente año,
formulan la siguiente protesta, ante el Ayuntamiento de Copons,
para (jue una vez informado por la
Comisión permanente se le dé el
curso que corresponda.
Causas en que fundamentan la
protesta los firmantes para considerar ilegal el nombramiento de
concejales efectuado, en 25 del
presente :
I." Se ha vulmadeo de manera
evidente lo dispuesto en el R. D.
citado, porque se ha certificado que
no hubo concejales electos en el
período a que aquél alude, siendo
inexacto, ya que ao fueron todos
proclamados por el artículo 29,
pues hubo elecciones el año 1920,
según se demuestra en credencial
que se acompaña.
2." Se ha nombrado concejal a
D. Magín Martí Sagarra, en carácter de contribuyente, no pudíendo figurar en las Ustas por tal
del domini, del imperi. I quan, al
segle d'August, el poble romà havia
abastat el máximum de confort per
mitjà de la supremacia guerrera i
guvernamental, començà de sentir
una inquietud que preludiava la nostra, perquè els homes selectes es dallen per la pau interior de l'ànima,
conseqüència natural de la pròpia
qualitat moral.
Un esclau, coix i vell, Epictet,
deia: "Si jo hagués nascut rossinyol o cigne, cantaria al Creador de
tanta bellesa com ens envolta. Ara
que soc un ésser racional, amb més
motiu dec ocupar-me en cantar les
grandeses de Déu." I l'emperador Marc Aureli, qui no tenia en
menys ésser deixeble d'aquell esclau,
proclamava que l'interessant per a
l'home era oferir al Creador un emperador digne, un magistrat just i
un ciutadà honrat.
(Els oients seguien cada vegada
amb més atenció les suggestions, o
millor dit, introduccions a l'estudi
de l'ànima col·lectiva.) Aques|tes,
però, eren veus isolades, digué, de
bell nou, l'orador. La doctrina dels
filòsofs, com notava Lactanci, apologista del segle tercer, no arribava
a commoure la massa del poble.
Mes, heu's aquí que uns homes senzills, modestos, vinguts de Galilea,
orientadors de la inquietud espiritual del poble hebreu, es posaren a
predicar a la multitud assedegada de
pau interior, ensenyant-]|i que la
grandesa i la- felicitat dels individus
i dels pobles no consistia en l'adhesió a l'escepticisme, en la fruïció
sensualista il·limitada, en la dominació dels febles, sinó en l'amor a
a Déu i al proïsme ; en la humilitat,
en la paciència i la misericòrdia;
en totes aquelles aparentment petites virtuts que les civilitzacions antigues havien desconegut o menyspreat.
Aquests homes predicaven una inquietud, l'aprofitable inquietud que
rau en l'esforç per ésser cada dia
més dignes als ulls de Déu, més
coneixedors de nosaltres mateixos,
més fraternals envers nostres semblants.
L'Associació que tinc l'honor de
dirigir, sentint-se emportada per
Jueves, 24 abril 1930
concepto, por no satisfacer contribución alguna en esta población,
según demuestra la copia del certificado que se acompaña cuyo original está firmado por el mismo interesado como alcalde que era de
esta población, en 22 de Febrero
del corriente año.
3.° Se ha nombrado concejal
como contribuyente a D. José Vila
Anguera, no pudiendo figurar tamporo por dicho concepto en la Usta
de contribuyentes, con derecho a
votar compromisarios, porque siendo Concejal Gul)emativo ya figuraba, en la relación de concejales,
que por derecho propio tienenvoto
y se daría el caso paradógico de
tener un mismo individuo dos votos en la elección de compromisarios.
4." Se ha nombrado, como contribuyente, concejal a D. Juan Bertrán Botines, con la cuota que en
el certificado que acompaña se indica, siendo falso lo que se certifica en dicho documento, puesto
que el referido señor no satisface
por rústica la contribución que se
menciona, pues se le atribuye la
cantidad de pesetas cincuenta y
cuatro con dieciocho céntimos que
figuran en el reparto de rústica a
nombre de Juan Bertrán, que no es
precisamente cl aludido, sino que
se refiere a un señor que falleció
hace años y cuya contribución pagan los herederos del difunto don
Juan Bertrán, en fe de lo cual lo
ha manifestado públicamente el
nombrado, al acto de la toma de
posesión, así como lo ha puesto de
manifiesto ante el juez, según
rueba testifical que se acompaña.
5.° Las listas de compromisarios para Senadores han sido confeccionadas sin seguir los trámites
reglamentarios, pues además de no
figurar por el orden de riqueza
correspondiente, no han sido expuesta s al público ni pubUcadas
en
el Boletín
Oficial.
6.° D. Magín Martí Sagarra,
concejal nombrado ahora y alcalde
de la dictadura desde el mes de
Enero de 1 9 3 9 , no tiene la residen-
aquest anhel de-perfecció, remeníbrant la trilogia que arreu i sempre
deu inspirar-la. Religió, Cultura,
Ciutadania, ha volgut entronitzar en
el seu local social la imatge de Jesucrist, suprem Pontífex de la Religió, del qual ñueixen i al qual redueixen els dogmes, els sagraments,
la gràcia, els ritus, la Jerarquia i
els Temples. I ha volgut entronitzar la imatge de Jesús, qui és inspirador de totes les nobles idees, en
la Ciència, en la Política, en la Vida
Social, de totes les obres mestres de
l'Art, i que és font de tots els
avenços de que l'actual nostrada civilització es glorieja, per quant la
cultura de l'Associació és radicalment cristiana.
Ciutadania 0 patriotisme, que vé
a ésser el mateix, ens empenyia també a entronitzar la imatge de Jesús.
Eil és qui escollí un reduït país, tui
reco de terra per desenrotllar-hi les
seves activitats divines. En aquesta pàtria de la seva Mare, la Verge
Maria, del seu pare adoptiu. Sant
j osep, dels seus gloriosos ascendents
fou on intensificà l'ensenyament de
la seva doctrina, amb tot i que era
aquella destinada a tots els pobles,
a totes les races i totes les nacions.
Î no obstant, ¿vc^eu un nom més
universal, ja seT consideri com a
veritable Fill de Déu que és, o simplement com la figura humana més
excelsa de la Història?
Així, avui, la nostra Associació
ha posat en lloc d'honor de nostre
Casal, el Pontífex Sobirà en matèria religiosa, el més gran Mestre de
veritat en el terreny de la cultura,
i el més sincer patriota que mai hagi aparegut a la terra.
Referent a aquest darrer extrem,
amb un to completament amical, remarca el P. Director, que en l'Evangeli hi ha una pàgina en la que
es relata que Jesucrist, seçuit per
una multhud que'l vitorejava, es
deturà en el camí, i mirant la ciutat, arrencà en un plor sobre d'dia,
perquè veia que un dia seria víctima
dels sofistes, que enfosquiriwi la
doctrina que Ell hi predicava, la
corromperien els obligats a vigilar
per la seva moralitat, l'endogalarien
homes blincadissos davant i e l'im-
cia, de hecho, en esta población,
pues vive en Igualada, e n cuya d u dad se dedica a una indústria, viniendo a esta únicamente dos veces
a la semana.
También fué nombrado por el
anterior Gobierno, concejal y alcalde de esta Villa sin ser vecino
ni tener la residencia, como podría
comprobarse consultando los Padrones correspondientes.
Percatados los firmantes de las
trascendentes acusaciones que se
formulan en la presente protesta,
de la que pudieran derivarse responsabilidades de carácter grave,
se ofrecen a presentar las pruebas
y detalles que faltaren para facilitar la acción de la justicia y esperar que ésta sea lo pronto recta y
eficaz cual e s de esperar de un Gobierno que trajo la tranquilidad a
la conciencia de los españoles al
saberse amparados, y en pleno poder de sus sagrados derechos.
Coiwns, veintiocho de Febrero
de mil novecientos treinta.
l^'irraado : Francisco Closa, Manuel Segura, Isidro Mercadal, Miguel Bertrán, José Ramón, Juan
Tomás, Ildefonso Segura, José Sirera, p. o. Antonio Brunet, Manuel
Ramón, José Brunet, Pablo Segura, José Vila (Juez suplente), Pablo Segura, p. o. de mi querido padre firmo su hijo Manuel Segura,
Francisco Marlá, Ramón Tomás,
p. o. Pedro Segura, Miguel Puig,
José Closa.
No nos olvidamos de l o de
las banderas.
Ni de lo de las aguas.
Ni de lo de la luz.
Ni de ofras muchas cosas.
De todo iremos hablando
con la debida calma. Estamos
recogiendo datos para hacer
la campaña seriamente, in»
flexiblemente.
perialisme romà.
Vosaltres, consocis estimats, heu
de pensar que d'ara endavant, més
encara que en temps passats, de des
aquest reconet d'Igualada podeu fer
sentir vostra espiritualitat a la Ciutat entera, i encara més enllà, blasmant del qui confongui Religió amb
fanatisme, cultura amb pedanteria,
patriotisme amb negoci i explotació.
Després el P. F à b r ^ remercia
a les autoritats eclesiàstiques i civils l'honor que'ls dispensaven amb
llur assistència, i per a tots els presents en general, demanà al Cel benediccions.
L'acte es donà per acabat.
Notàrem la presència dels senyors
segiients: Lladó, baüle d'Igualada,
i Riba, tinent d'Alcalde, en representació de l'Ajuntament ; la Junta
de l'Associació en pes; la Comunitat de Kii. P P . Escolapis; els senyors Rectors de Santa Maria i Soledat ; el capellà del Sant Hospital ;
el P. Antoni M." de Barcelona, caputxí; Mossèn Ollé, director de
Crònica
Sociai,
de Terrassa; mossèn Solà, rector de la parròquia de
Campdevànol (Girona), i el reverend
P. Ramon Castellví, ex provincial
dels Escolapis i fill d'Igualada.
Hem de confessar que l'abrivada
que va prenent a nostra Ciutat
aquesta Associació constitueix una
esperança. La seva eficàcia anirà
refermant-se quan els pares de família s'adonguin del gran bé que'ls
reportarà als seus fills que freqüentin aquell Casal d'esbarjo honest i
d'ensenyances altament profitoses. I
és que en aquest estatge es procura
agermanar 1 ordre temporal i etern,
perfecció passatgera i absoluta, felicitat temporal i eterna. Aquest
paral·lelisme és precisament el guiatge indefectible per tal que la vida
individual, familiar i col·lectiva apleguin a l'estació-terme on la inquietud de que'ns parlava el P. Fàbrega desapareix per convertir-se en
goig intern, elevat a una potada
infinitesimal en la contemplació de
Déu Veritat, de Déu Hermosura,
de Déu Amor.
Igualada, diada de Sant Jordi
de 1930.
Josep Rius i
Bosbàs
S
•o
X
(0
c
OQ
(0
Jueves, 24 abril 1930
EL DIA DE IGUALADA
COMERCIO
Página 3
INDUSTRIA
BANCA
TÉCNICA - ADMINISTRACIÓN - FINANZAS - LEGISLACIÓN - TRIBUTOS
Los
factores
auxiliares d e
la
Banca
A pesar de remontarse a tiempos
sumamente lejanos los orígenes del
comercio bancario, los que se ven
precisados a utilizar los servicios de
dichos establecimientos, aun hoy día,
tienen, en general, un conocimiento
muy superficial de sus principales
operaciones.
En muchas otras actividades de la
vida industrial y comercial se han
profundizado los estudios de una
manera minuciosa, pero en cuestiones bancarias el estudio ha quedado
relegado a segundo término, como
si no fuera indispensable.
La función bancària presenta profundos problemas económicos, tanto por la misión que ejerce de concentración de capitales como por la
difusión del crédito, poderoso factor auxiliar del comercio en general.
La Banca cuenta para su desenvolvimiento con la potencialidad de
su capital y su vasta organización,
con la que establece una serie de operaciones que facilitan los negocios.
Pero esas operaciones, o cuando menos una buena parte de ellas, son
totalmente desconocidas por los mismos comerciantes que las necesitan.
Los factores auxiliares de la Banca se dividen en dos clases, que son :
la clientela y el personal.
La clienbela puede dividirse también en capitalistas, industriales, comerciantes, etc., si bien la mayoría
de ellos no poseen la suficiente preparación para comprender perfectamente la función reservada a las organizaciones bancarias. El empleo
de ciertas operaciones les pasa desapercibido, con notable quebranto
para sus intereses, lo que demuestra
que no existe el previo estudio de
las operaciones por parte de los que
han de utilizarlas.
El otro factor es el personal de
los establecimientos bancarios. Dedicarse a la actividad bancària sin
una suficiente prenaración técnica, lo
consideramos, hoy por hoy, un absurdo.
l.,o.s que pretendan dedicarse a dicha actividad, no es posible que con
unos rudimentarios conocimientos,
aprendidos en las aulas de una escuela, puedan triunfar y alcanzar los
primeros lugares, l^recisa para ello
un conocimiento exacto de cada una
de las operaciones, y además, un estudio profundo de todos los documentos que son objeto de transacción en dichas empresas.
La misión del personal, independientemente de la que ha de desempeñar dentro la organización, es
saber encauzar las operaciones solicitadas por la clientela en la forma menos onerosa y más rápida,
pues ello contribuye a que se intensifiquen aquellas operaciones que,
por otro conducto, resultarían doljlen>ente caras.
L,as operaciones bancarias, ya
sean en descuento de efectos, domiciliación de pago de los mismos,
aceptaciones, compra o venta de moneda extranjera, etc., son operaciones de responsabilidad, y por lo tanto, el personal no puede ser ajeno a
las irregularidades que por su desconocimiento cometa, y como de sugestión entre la entidad y el cliente
sobresale la falta cometida en representación de la misma, la estabilidad
de su empleo radica en los conocimientos técnicos que posea de cada
operación.
La falta de centros de enseñanza
especializados en cuestiones de Banca y Bolsa, debe suplirse con el estudio de los libros que tratan especialmente estas cuestiones.
Los libros de técnica bancària no
interesan únicamente a los que piensan dedicarse a la Banca, sino también a los que han de utilizar sus
servicios, pues a más de elevar su
nivel cultural aprenderán las formas
más convenientes para realizar las
múltiples operaciones que los Bancos prestan a rentistas, industriales
y comerciantes.
La función bancària es un comercio de dinero sujeto a ciertas condiciones de exigibilidad y liquidabilidad. Si esto se analizara por quie^nes critican la Banca, verían en forma bien clara que no puede exigir el
comercio más concurso económico
del que hoy presta, pues siendo comunes sus necesidades no es posible
sobresalga de su delimitado marco,
mientras perdure o subsista la forma de pago como se efectúan la mayoría de las transacciones comerciaEstas y otras cuestiones son las
que han de estudiar a fondo los factores auxiliares de la Banca; mas
estos problemas se tratan sólo en los
libros de técnica ; y en ellos es donde puede verse la solución de los
perjuicios que una mal trazada rutina ha conducido a unos y a otros,
rehuyendo especializarse antes en
las cuestiones bancarias.
Pero el libro, no es tan sólo el
elemento que ha de resolver las cuestiones, sino que puede utilizarse
también como factor de consulta
para solución de problemas personales de los elementos antes indicados.
H e aquí porque nosotros, sintiendo
palpitar esa necesidad en todos los
órdenes de la vida, saludamos reverentemente la publicación de todo
libro de técnica comercial, pues contribuye a ampliar los conocimientos
y favorecer los intereses de nuestro
comercio y de nuestra industria.
Nuestros colaboradores
la Casa Lonja de Mar. Es a la vez
miembro honorario de la Sociedad
de Contadores de Guayaquil. H a
dado diferentes conferencias en los
centros culturales más importantes
de Barcelona, figurando como profesor en el plan de Altos Estudios
Comerciales de la Academia Cots.
Actualmente está terminando un extenso volumen sobre el tema de Banca y Bolsa para la Biblioteca del
Hombre de Negocios Moderno, y
seguramente a últimos del próximo
mes dará una conferencia en el Ateneo Enciclopédico Popular de Barcelona sobre organización Bancària.
Activo, conocedor profundo de
una parte de la técnica comercial,
estamos seguros que su firma será
bien acogida por los lectores de E L
Cámara de Bilbao : Movimiento,
2.413.202.329*32; importes liquidados, 3io.505.794'85 ptas.
Cámara de Barcelona : Movimiento, i6.253.970.379'72 ; importes liquidados, i.396.449.033'56 ptas.
D. Juan Revolfós
Hombre joven, y a la par que estudioso, ha sabido conquistarse un
buen lugar entre los publicistas que
tratan las cuestiones '.comerciales,
por su estilo claro y abundante documentación, asimismo como por su
carácter agradable y servicial.
Pertenece actualmente a la redacción de Actividad, habiendo figurado como redactor o colaborador
de las más importantes revistas técnicas de España, entre las cuales
cabe citar : Organització, Bl Heraldo Mercantil, El Anuario del Agen-
D Í A DE IGUALADA.
NOTAS
te Comercial, Revista Cultural, etc.
E s asimismo autor de las obras Manual Práctico de Operaciones de
Banca, Elementos de Organización
Bancària, Manual Práctico de Contabilidad Bancària y Contabilidad
por Bilan Carré, habiendo merecido
todas ellas los elogios unánimes de
la crítica.
Domina profundamente los problemas de la técnica bancària, ocupando actualmente el cargo de Jefe
de Sección de un importante Banco
barcelonés, y habiendo sido premiado en diversos certámenes por sus
trabajos de divulgación técnica, diplomado por la Exposición de la Industria Hotelera y por las de Organización Comercial celebradas en
La recaudación obtenida por todos conceptos, Tranvías, Gran Metro y Autobuses de Barcelona, fué
en el pasado año de 39.704.204'64
pesetas, cifra que, comparada con
los ingresos correspondientes al año
1928, da un aumento de pesetas
3.386.059'82. Este aumento tan considerable demuestra que el crecimiento de población y la vida intensa que se ha hecho en la Capital durante la Exposición, requieren una
intensidad mayor en los transportes.
Durante el ejercicio de 1929, el
movimiento habido en las Cámaras
de Compensación del Reino fué el
siguiente : Cámara de Madrid : Movimiento, 36.382.698.o67'88 ; importes liquidados, 2.594.770.792*85 pesetas.
Cámara de Zaragoza : Movimiento. 335491 •887'88 ; importes liquidados, 58.71 i.935'2i ptas.
JUAN REVOLTÓS
Los resultados alcanzados durante el ejercicio último por el Banco
de España fueron, deducidas todas
ias cargas, de ptas. 96.684.413*35,
de cuya cantidad se hizo la siguiente
distribución :
A las 354.000 acciones, capital del
Banco ,a razón de 125 pesetas por
título, 44.250.000.
A Pondo especial según la ley
de 2 9 diciembre de 1921, 2.000.000.
Impuestos de utilidades, dividendos, timbres sobre las acciones y participación del Estado, 50.307.i89'9i.
Remanente para el año 1930:
127.223*34.
Como se ve, es próspera la actuación de nuestro Banco de emisión.
Desde 1." de enero al 2 gde íebrero del corriente año, la recaudación obtenida por la Sociedad General de Aguas de Barcelona, fué de
2.541.428*86 ptas., cifra que, comparada con la obtenida en igual período del año anterior, da un aumento de ptas. 215.242*13. Los servicios públicos en Barcelona han sufrido todos un aumento, prueba de
la vitalidad de la capital.
En el período comprendido entre
e! I." de enero al l o de marzo del
corriente año recaudó la Compañía
de los F. C. Andaluces, la cantidad
de 13.100.130*40 ptas., con aumento
sobre lo obtenido en iguales fechas
de 1920, de ptas. 624.954*05.
Los ingresos obtenidos durante el
ejercicio de 1929 por la Compañía
Arrendataria de Tabacos fueron los
siguientes :
Por tabacos, 453.640.607*97 ptas.,
con aumento de 7.688.047*78 ptas.
sobre la recaudación de 1928.
Por timbre, 358.589.2x6*52 ptas.,
cifra que atunenta en 24.253.883*55
pesetas los ingresos obtenidos en
1928.
No puede decirse que los españoles sean cada día más sobrios, pues
este aumento de siete millones y pico
demuestran que a pesar de ser malo
el tabaco, cada día se fuma más.
indicarà la quantitat que cal invertir en les mateixes per a complimentar-les ; si acabada una instal·lació ei
cost ha resultat, superior o inferior
a lo que s'havià previst, es rectificarà la proluctivitat mitjançant el
corresponent assentament. Suposem
que una instalíació ens ha costat cent
pessetes més de lo (jue s'havia comptat (lo que se sabrà exactament per
les notes auxiliars que havem e s mentat qu€*s porten del cost de cada instalíació), allavors caldrà fer un
assentament de :
La Compañía de los F. C. de Madrid, Zaragoza y Alicante, desde el
1.° de enero al 28 de febrero último
ha obtenido un ingreso por todos
conceptos de ptas. 51.698.834*15.
Esta cifra supera en 3.808.271*^1
pesetas a la obtenida en igual penodo del año anterior.
100
El total de la recaudación de la
Catalana de Gas y Electricidad B. A.
durante los meses de enero y febrero, fué de ptas. 6.552.971*64.
Comparada esta cifra con la obtenida en los mismos meses del año
1929, acusa un aumento de pesetas
279-376'57La Compañía de los Caminos de
Hierro del Norte de España, desde
1." de enero hasta el día 20 de febrero último obtuvo en toda su red,
que es de 3.746 kilómetros, un ingreso de 50.589.135*94 pesetas, cifra que, comparada con la recaudación en igual período de 1929, acusa
un aumento de 2.870.094*44 ptas.
• P P l D a g i a i D m D l d n l D t a l c i l n i D l n l n l n " , ,„ •
D E HERMEB. — TrebaUo en una
casa on es fan instaUacions industrials a un preu alçat mitjançant un
pressupost; es tracta d'instoMacions
de calefacció que pugen generalment
una quantitat considerable, i moltes
vegades duren d'un exercici a f altre.
Resulta que ara, una vegada es comença la imtaüació, ens atribuïm ja
el benefici total que por reportar;
però, si després, per la causa que sigui, l'instaUació dóna pèrdua, ¿qué
cal fer? Jo voldria una explicando
concreta de lo que cal comptabilitzar perquè cada exercici pagui lo
que veritablement li correspon.
Veritablement és un problema
que poques cases han solucionat satisfactòriament, puix la major part
d'elles fan com vostè indica : s'atribueixen el benefici total enc que no
estigui acabada la instal·lació, i allavors, si no resulten els fets taJ com
s'ha calculat el pressupost, el següent exercici vé mermat per la pèrdua ocorrecuda en aquella installació. Li explicarem una fórmula
que emprà amb força èxit un conegut professor de comptabilitat, i
que, examinada per diferents companys, tots la trobaren bé.
De cada instal·lació és c o n e ^ t el
cost probable i es porta ademes una
fulla auxiliar en la que es van anotant un per un tots els pagaments,
inversió de materials i despeses que
reporta; al contractar tma installació, es carrega al client l'import
íntegre de la mateixa i s'abona a un
compte anomenat InstaUacions; scguidament es carrega la part que es
conceptúa de benefici probable a dit
compte i s'abona a un altre dit dc
Productivitat,
de manera que si es
contracta una instal·lació per vint mil
pessetes, quin cost s'ha calculat en
quinze mil, es produiran els dos assentaments.
20.000 clients
a instal lacions 20.000
5.000 Instal·lacions a productivitat 5.000
En el compte de InstaUacions s'anirà carregant tots els jornals, materials, etc., que motivi cada una
d'elles i sempre el saldo creditor ens
producUvltat a Instal·lacions
100
i si, pel contrari, el resultat ha estat
que s*han guanyat cent pessetes més
de lo previst, allavors caldrà fer un
assentament a Tinversa, o sigui
100
instal·lacions a productivitat
100
En arribar al fi de Texercici, cal
passar el saldo del conipte de Productizntat a Pèrdues i Guanys, deixant en InstaUacions el que resulti
en el Passiu, puix és vertaderament
un compromís que té l'eiripresa de
materials a suministrar i jornals a
invertir.
Fet això, ens trobem amb la dificultat que amb gran encert vostè
esmenta, o sigui que ens atribuïm un
profit indegut, des del monent en
que les instal·lacions encara no estan
acabades i motivaran sens dubte despeses — ultra les senyalades de materials i jornals que ja van incloses
en el cost — les que farem pagar
erròniament en el proper exercici.
Per evitar aquesta anomalia es calcula el porcentatge d e despeses que
li corresponen a cada quantitat de
instal·lació, càlcul fàcil, puix pot basar-se en el que s'ha fet durant un
Hïiy. De manera que es determinarà
primer les despeses que corresponen
a cada xifro d'instal·lacions; suposem que'ls càlculs ens diuen que tenim un quince per cent de despeses
de 'la quantitat contractadaj allavors
caldrà deixar com a saldo de productivitat un quinze per cent de
l'import del cost de les instal·lacions
en curs. Suposem un cas pràctic
per millor aclariment en acabar i'exercici, el saldo de Productivitat és
de noranta mil pessetes i el d'Insr
taUacions de vint mil ; el quinze per
cent de vint mil són tres mil ; caldrà,
doncs, deixar com a isaldo de Prodtictivitat pel promer exercici aquesta quantitat, fent en conseqüència
un assentament de :
87.000 productivitat a perdues 1 guanysST.OOO
i allavors en el balanç, al figurar en
el Passiu el saldo de tres mil pessetes en el compte de
Productivitat
farem constar que són : Despeses
necessàries per dur a bon term^ les
instaUacions en curs.
Creiem que aquest procediment li
servirà abastament per les seves necessitats ; no obstant, li j-ecomanem
que abans de posar-lo en pràctica,
en els llibres de comptabilitat, simuli uns exercicis, en paper apart,
a fi i efecte de fer-se ben bé càrrec
del funcionament dels comptes i
llur resultat.
tllllIlllllllllllllllllllllllimililIllllillllllHllIllllllllllllllllll
S
A
•o
m
t<
X
ES
B O N
VEN
UNA
PREU
CAMIONETA
D E D O S T O N E L A D A S I MITJA
I U N TURISME
STUDEBÀKER
TIPO
SEDAN
T O T EN B O N ESTAT
Raó: Plaça Constitució 14
(OacTiares)
I G U A L A D A
I
(0
c
(i
OQ
(U
•o
(0
Página, 4
EL DIA DE IGUALADA
Nom
Jueves, 24 abril 1930
,.
Domicili
Població
se subscriu
a «ElDía
portar el periòdic
a
de
Igualada»;
L A
R E V O L U C I Ó N
Q U E
Cobrar
en..
«El Dia de Igualada»
M A Y O R
R E G I S T R A
H I S T O R I A
L A
L A
P R O D U C I D O
O R G A N I Z A C I Ó N
E C O N Ó M I C A
é s el defensor d e l s interess o s de l a ' c o m a r c a ; p r o p a g a n t lo vetlleu per v o s t r a prosperitat.
F e u que v o s t r e s a m i c s i c o n e g u t s c s
subscriguin a «El Dia de Igualada».
H A
T Í F I C A
LE
I N T E R E S A ,
EN
S U
P U E S ,
A S P E C T O
D E L
L A
C I E N -
T R A B A J O
C O M O C E R L A
P R Á C T I C O ;
L E A
E L
MANUAL P R Á C T I C O DE
Retalli i envií l'adjunt cupó
ORGANIZACIÓN CIENTÍFICA DEL TRABAJO
tsrà
I C. A. M. P. O. S., S. A.
^}
Original d e J A V I E R R U I Z A L M A N S A
lilliiiiilllliiliiliiilllllilillllllllllliiiiillllilll
Forma un uolamen con numerosos ejemplos, diagramas,
2
i
=
e
]
s
:
e
]
T
-
¿
^
grabados,
iiiiliiilllllliiiiiiilllliilliiiiilliilllliliiiiiilllll
etc. y una sugestiva cubierta bicolor
s
:E='
^
CARBONES NACIONALES Y EXTRANJEROS Í t J
ESPECIALIDAD EN C A R B O N E S
INDUSTRIAS
y
USOS
PARA
Ultimas cotizaciones
DOMÉSTICOS
COCINAS ECONÓMICAS - CALEFACCIÓN, Etc.
BOLSA DE BARCELONA
L î N 0 L E ü M
N A e 1 O N A L 'i
TELÉFONO 22020
Dirección
Telegráfíca
«Camproa»
Oficinas:
„ . n^n
V i a L a y e t a n a , 12
/-IM »
BARCELONA
Almacén:
C a l l e M a t a , 15
ilSÍIlISlIlllllllllllIilISlÍBllllBlllililIltlEIlllllllIglIIglllilll
11
iSllllB
F a b r i c a
ÚNICO RECONSTITUYENTE QUE
CON EL USO DE UNA PRIMERA CAJA, SE OBTENDRÁ UN
AUMENTO D E P E S O
DE 3 A 10 KILOS
m o d e r n o
\
t a c i ó n
^
Y
ç \
c o
y
y
d e
l a
I
e l
t e c h o s ,
C A S A
^
P a s e o
-A
a p e t i t o ) ,
^
r r e a s .
,
>^
A n e m i a ,
d e
C o n s t i p a c i ó n
h a b i t u a L
T o d a s l a s e n f e r m e d a d e s
p a r a s i t a -
r i a s d e l t u b o
O
L
E
U
M
m a t e r i a l
p a r a
p a v i m e n -
N
C
R
U
S
T
A
,
p r o d u c t o
r e v e s t i m i e n t o
c o n s t i t u y e n d o
y
ú n i -
d e
p a r e d e s
l o s
m e j o r e s
C E N T R A L
d e l
Y
i
F Á B R I C A :
M o l i n o
-
M
A
D
R
I
D
|
BARCELONA
P a s e o Oracia, 7 6
ACCIONES
Norte
Alicantes
Andaluces
Metrop. (Transversal)
Minas Rif
Filipinas
Explosivos
Colonial
Banco de Cataluña
Felgueras
Aguas Barcelona
Azucareras ordinarias
C H A D E (viejas)
F. Aéreo Montserrat
C. E . Petróleos
114,50
105,95
57,7o
5i)00
125,25
442,00
229,50
110,50
102,00
96,00
221,50
71,25
700,00
26,75
9,75
g r t e s o n a d o s .
D i a -
H i p e r a c i -
SEVILLA
Gran Capitán. 22
VALENCIA
C. Castellón, 14
CAMBIOS EXTRANJEROS
Francos
"
suizos
"
belgas
Libras esterlinas
Dollars
Liras
Pesos argentinos
Reichsmarck
31,65
156,00
112,35
39,11
8,04
42,30
3,10
1,9225
d i g e s t i v o .
De venta en Iguaiaiia: FARMACiil DEL PILAR j
ll!3ilIilll|S!BllËIIl[i)[l@!ïl@lllï]!llslB[iail[i@
otras principales
(Cambios facilitados por el Banco Central.)
alDlGlaPiaplnlnlDiniD
S E G C I Ó N
[QmDP
(falta
Ictericia,
dez,
N
I n d i c a c i o n e s
A n o r e x i a
^
'^^Z
I
e l e g a n t e
a r r i m a d e r o s
*
L
i n t e r i o r e s .
L
p a r a
c l
(Cierre del 24 de abril de 1930)
D E
5
F à b r i c a d e ciment
TARIFA del pequeño
e s ven o arrenda. Di¬
a n u n c i ó clasificado.
rigir-se a «Ei Día de
Las diez primeras paIgualada», núm. 24.
labras 1 pta., las restantes a 5 céntimos
Máquina de escribir
C o m p r a r í a casa de " H a m m o n d " , hueva,
3 pisos en arrafbal con cuatro tipos de
Barcelona por precio letra, V E N D O muy
moderado. Escribir a barata. Escribir a «El
«El Día de Igualada», Día de Igualada», núnúmero 31.
mero 32.
A N U N C I O S
DEMÜNDaSOfertas
gir-se a D. José Majó,
Consejo Ciento 42L
Barcelona.
¡OJO! PARA T O D O
LO Q U E N E C E S I T E
0 D E S E E , EMPLEE
SOLAR en buen sitio
EL ANDHCID [ L A S I F I C A D O
de Igualada se vendería a un precio mode- MINYONA que estirado. Escribir a «El gui disposada anar a
Día de Igualada», nú servir a Barcelona es
necessita. Escribir a
mero 26.
«El Día de Igualada»,
número 23.
Neurastenia, inaBUSCO
SOCIO
petencia, etc.,
con
25
000
ptas
para
s e curan con s e l l o s
asunto muy lucrativo.
C a n d e a l e s . Venta en Escribir a «El Día de
la Farmacia del Pilar gualada» número 28.
C L A S I F I C A D O S
¿Tiene su casa asegurada contra incendios? ¿No? Pues apre
súrese a hacerlo. Lo
Compañía dc mayor
solvencia es La C a t a l a n a . Representan
tes «Servitje Herma
nos».
CEBO
ANIMAL
el mejor producto para el
engorde racional de ganado vacuno y de cerda.
David Ferrer y C " ,
P a s e o de Gracia, 94
H O Y el medio de
BARCELONA
comprar, vender, bus
L i n ò l e u m N a c i o n a l car trabajo, piso, etc..
Para referencias de en buenas condició
sus productos dirigir- nes es por la Prensa.
se en Igualada a «Ser- Para ello acuda a «E
Día de Igualada».
vitjc Hermanos».
Linòleum, si queréis
Vi r muestrarios y saber modo de aplicación, dirigirse a Servitje Hermanos.
¿Ha probado anunciar
lo que tiene inservible
en su casa? Puede
ganar sitio y dinero
vendiéndolo.
5 E
O F R E C E
Contable 5 horas
diarias. Escribir a
<EI Día d e l g u a l a d a »
número 5 0
•
S
E n c a r n o té c o n t r a c tada u n a póliça individual? E s el més
; l'ÍIRA tener los animales modern i el més e c o ; Í .ISEROS bien, dadles A nòmic deis contractes
Wñño "Cebo animal".
dc Seguro. Demani
Paseo de Gracia, 94
David Ferrer
preus I tarifes a
S e r v i t j e germans.
|¿l¡uíErB
E n g o r d o r í
¡ tome «Sellos Candeales»
¡ Farmacia del Pilar.
N.
•o
X
(0
c
OQ
PONCELL
(0
Descargar