Ordre de protecció. Adopció de mesures cautelars penals de prohibició d'acostament i comunicació, per un presumpte delicte d'agressió sexual en l'àmbit familiar. Especialitat: Dret Penal Tipus de cas: Cas judicial I Supòsit de fet. Sant Boi de Llobregat (Barcelona), 2008.01.14 El supòsit de fet s'inicia en data 14 de gener de 2008, quan Eva es persona a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per denunciar els fets que segueixen. Que va mantenir una relació de parella amb el Sr. Pepe fins a setembre de 2007, moment en què li va manifestar la seva voluntat de no tornar-lo a veure. Davant d'això la Sra. Eva manifesta haver estat víctima d'una "brutal pallissa" sense aportar part mèdic ni denúncia sobre aquests fets. Des d'aquest moment manifesta haver rebut missatges al mòbil i trucades del Sr. Pepe però sense aportar prova. Igualment la denunciant manifesta que el 23 de desembre de 2007, el Sr. Pepe va acudir al seu domicili i després de cridar-la, pujar al mateix colpejant la porta, fets que van motivar la trucada als Mossos d'Esquadra i que quan van arribar no van veure el Sr. Pepe. Finalment manifesta que el dia 5 de gener de 2008, quan Eva intentava entrar al seu domicili, el Sr. Pepe l'esperava, li va donar una empenta, li va tapar la boca i tot seguit la va obligar a mantenir relacions sexuals sense el seu consentiment. No denunciant aquests fets fins a 10 dies després. Els fets no són reconeguts per el Sr. Pepe, qui manifesta haver estat parella de Sra. Eva fins al dia 7 de gener de 2008, moment en què tots dos de manera conjunta decideixen posar fi a la relació. Admet un incident que van presenciar els Mossos d'Esquadra, però que el mateix va passar al novembre i no el 23 de desembre, afegint que es va deure a una discussió entre tots dos sense poder determinar qui va trucar als agents. Igualment reconeix haver mantingut relacions sexuals des de l'inici de la seva relació fins al 7 de gener de 2008, data en la que van mantenir relacions sexuals consentides sense mètodes anticonceptius; anant l'endemà al metge per demanar la píndola del dia després (Eva, d'altra banda, va declarar que li va proporcionar una amiga). Després d'aquest incident Eva el visita i molesta al seu lloc de treball, arribant a ser expulsada per la cap del Sr. Pepe. II.Objectiu. Qüestió plantejada. El client és el Sr Pepe. El seu objectiu és demostrar que ell no ha, lesionat ni agredit sexualment la Sra. Eva, i per tant que no se li imposi cap mesura cautelar. III.L'estratègia. Solució proposada. L'estratègia principal de l'advocat consisteix a intentar que no s'imposi cap mesura cautelar al seu client ja que no existeix cap prova que acrediti el que ha manifestat la denunciant. Si no, intentar que se li imposi les mesures cautelars menys restrictives possibles. El procediment judicial Ordre jurisdiccional: Penal Jutjat d'inici del procediment: Jutjat d'Instrucció de Sant Boi. Tipus de procediment: Diligències prèvies. Data d'inici del procediment: 15/01/2008 IV. Parts Acusació pública: Ministeri fiscal. Acusació Particular. La Sra. Eva. Part acusada: El Sr Pepe. V.Peticions realitzades El Ministeri Fiscal en la compareixença de l'art. 505 de la LECRIM: • No va sol·licitar la presó del denunciat, però sí l'adopció de les següents mesures cautelars: una prohibició d'acostament i comunicació amb la denunciant així com al seu lloc de treball, domicili i llocs més freqüentats. La Acusació Particular, sol·licita : • Es va adherir a la petició del ministeri fiscal, tot i que sol · licita que aquesta mesura d'acostament sigui ampliada a una distància de 1000 metres. La defensa del Senyor Pepe, sol · licita: • Es va adherir al sol · licitat pel Ministeri Fiscal respecte a la petició de l'article 503 de la LECRIM, si bé es va oposar a les mesures cautelars instades per aquest. • Tot i que posteriorment es va acordar mitjançant Interlocutòria una mesura d'acostament i comunicació, el Jutjat d'Instrucció de Sant Boi es va inhibir al Jutjat de Violència contra la Dona de Sant Boi que va incoar diligències prèvies i alhora va dictar el sobreseïment provisional de les actuacions, per no resultar degudament justificada la perpetració del delicte que va donar lloc a la formació de la causa i va deixar sense efecte les mesures cautelars. VI.Arguments El Ministeri Fiscal, fonamenta les seves peticions en els següents arguments: • interessa les mesures cautelars d'acostament i comunicació, a fi d'evitar-li a la denunciant altres situacions semblants. La Acusació Particular, fonamenta les seves peticions en els següents arguments: argumenta en idèntics termes. La Defensa del Senyor Pepe, fonamenta les seves peticions en els següents arguments: • argumenta que no hi ha testimonis ni informes mèdics, que el metge forense no ha apreciat indicis d'agressió sexual, que el detingut nega els fets i que en una població petita com Sant Boi suposa una restricció total de moviment el imposar una mesura d'allunyament. VII.Normativa Processal: - Llei d’enjudiciament criminal. LECRIM (art. 505, art. 503) Fons: - Codi penal (Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre). CP (art. 178). VIII.Documentació La documentació que figura en el procediment són les diligències practicades, sense que cap de les parts proposi altres, i són: - Denúncia. - Atestat. - Declaracions de la denunciant. - Declaracions del denunciat. - Informe del metge forense. IX.Resolució Judicial Data de la resolució judicial: 15/01/2008 Decisió o part dispositiva de la resolució judicial: El Jutjat d'Instrucció de Sant Boi va dictar Acte pel qual no va acordar la presó provisional i va adoptar les següents mesures cautelars: - Una prohibició d'aproximació a la denunciant i d'acostament, que inclou el seu domicili i llocs més freqüentats, a una distància de 1.00 metres. - Una prohibició de comunicació per qualsevol mitjà a la denunciant. - Aquestes limitacions romandran, llevat criteri que determini el contrari, fins que recaigui resolució ferma. Fonaments jurídics de la resolució judicial: Davant l'existència de versions tan contradictòries entre ambdues parts, l'absència de prova testifical dels fets al · legats per una i altra banda, l'absència de parts mèdics que justifiquin les lesions que la denunciant diu haver patit en moments anteriors, la impossibilitat del metge forense de determinar l'existència de lesions fruit del presumpte abús, aconsellen no adoptar en aquesta fase instructora mesura privativa de llibertat però no obstant això i per evitar altres situacions semblants a la denunciada, s'estableix com a mesura de caràcter penal les limitacions d'aproximació i de comunicació que han de pesar sobre l'imputat. X.Jurisprudència relacionada amb aquest cas Sentència amb fonaments jurídics similars a la resolució d'aquest cas: • Sentència de l'Audiència Provincial de Madrid (sala penal, secció 1 ª) núm. 384/2008 de 24 de juliol de 2008.MitingLegal. Penal. Marginal 303809. • Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona (sala penal, secció 9 ª) núm. 248/2008 de 9 d'octubre de 2008.MitingLegal. Penal. Marginal 314007. • Sentència de l'Audiència Provincial de Badajoz (sala penal, secció 3 ª) núm. 76/2009 d'1 d'abril de 2009. MitingLegal. Penal. Marginal 323102. XI.Documents jurídics d'aquest cas 1 - Acte del Jutjat de 1 ª Instància i Instrucció de Sant Boi, pel qual s'adopten mesures cautelars de prohibició d'aproximació a la denunciant a una distància de 1000 metres i prohibició de comunicar per qualsevol mitjà. á: 1* JUNK) ut üuttiunfl CASO £. J 3 A D 0 DE PRIMERA INSTANCIA fRSTRUCCiÓN № de los de Sant Boi y partido judicial. Diligencias Previas ' JOS AUTO En Sant Boi a 15 de enero de 2008 ANTECEDENTES DE HECHO PRIMERO.- El día 15 de enero de 2008 se pone a disposición judicial al • si. en relación con la investigación judicial referenciada con el número de expediente arriba mentado. Se ie toma de declaración como imputado y se celebra la comparecencia establecida en el artículo 505 de la LECr. SEGUNDO.- De la comparecencia, el representante del Ministerio Fiscal no solicita la prisión del denunciado pero si la adopción de las siguientes medidas cautelares: una prohibición de acercamiento y comunicación con la denunciante; así como a su lugar de trabajo domicilio y lugares más frecuentados. El Letrado de la Sra. se adhiere a la petición del Ministerio Fiscal, si bien solicita que dicha medida de acercamiento sea ampliada a una distancia de 1.000 metros. Por su parte, la dirección letrada d e . se adhiere a lo solicitado por el Ministerio Público respecto de la petición del artículo 503 si bien se opone a la petición de las medidas cautelares instadas por el Ministerio Público. FUNDAMENTOS JURÍDICOS PRIMERO,- La prisión provisional es admitida como un mal necesario en todos los ordenamientos jurídicos. Los mejores exponentes de nuestra mejor Dogmática sitúan la prisión provisional en el campo de tensión entre el deber estatal de perseguir eficazmente el delito y el deber, también estatal, de asegurar el ámbito de libertad de) ciudadano. Asi las cosas, se exige para quebrantar, mediante esta medida cautelar, el principio constitucional de inocencia, tres requisitos; e. 2 O O 8 18:14 JUIJAI U t üUftKUJA 1. El fumus boni iurís E! periculum in mora. Resolución judicial. Sin perjuicio de lo expuesto, ei artículo 503 de la LECr exige una pena cuyo máxima sea igual o superior a dos años de prisión. La LO 13/2003 de acuerdo con la doctrina del TC establece los parámetros finalistas que legitiman la adopción de dicha medida. Así, se exige: 1. Asegurar la presencia del imputado. 2. Evitar que el imputado oculte, manipule o destruya las fuentes de prueba 3. Evitar la reiteración delictiva El desarrollo jurídico de esta medida cautelar de carácter excepcional se ha desarrollado por nuestro TC, concebido como órgano nomotético. Así, $d ex., la STC 128/1995 determina que, además de su legalidad (arts. 17.1 y 17.4 CE.), "la legitimidad constitucional de la prisión provisional exige que su configuración y su aplicación tengan, como presupuesto, la existencia de indicios racionales de la comisión de una acción delictiva; como objetivo, la consecución de fines constitucionalmente legítimos y congruentes con la naturaleza de la medida" (también, STC 62/1996, fundamento jurídico 5 ). El propio fundamento jurídico 3 de esta Sentencia, al que pertenece el entrecomillado anterior, concretaba como constitutiva de estos fines la conjuración de ciertos riesgos relevantes que para el desarrollo normal del proceso, para la ejecución del fallo o, en genera para la sociedad, parten dei imputado; "su sustracción de la acción de la Administración de Justicia, la obstrucción de la instrucción penal y, en un plano distinto aunque íntimamente relacionado, la reiteración delictiva". Se destaca actualmente que la prisión provisional ha de tener como finalidad u objetivo, exclusivamente, la de prevenir ciertos riesgos relevantes para el proceso y, en su caso, para la ejecución del Fallo, que son, conjurar el peligro de huida del imputado, impedir la obstrucción de la instrucción penal y evitar la reiteración delictiva; por último, debe tenerse muy en cuenta que la intensidad del juicio de ponderación entre estos requisitos de la prisión provisional, de un lado, y el derecho a la libertad del imputado, de otro, es diferente según el momento procesal en que deba disponer o ratificar la prisión provisional, ya que la justa medida de los elementos determinantes de la constatación deí riesgo de fuga puede operar de forma distinta en el momento inicial de la adopción de la medida, que cuando se o o de decidir el mantenimiento de la misma ai cabo de unos meses, Doctrina jurisprudencial que proviene también del Tribunal de Estrasburgo, casos Neumeistery Wemhoffde 1968, de Matzenettery de Stogmuller en 1969, caso Ringeisen en 1971 o Guzzardi en 1980, entendiendo que la duración de la prisión por peligro de fuga no está sólo en función de la gravedad de la pena, sino de otras circunstancias como destrucción de pruebas, vinculaciones en el exterior, además de la complejidad del caso y peligro de repetición de infracciones. Procede analizar pues, desde la precedente perspectiva constitucional! si concurren, en el caso presente, los presupuestos y fines que justifiquen tan excepcional medida, o si, por el contrario, es procedente rebajar el nivel de la restricción personal, adoptando alguna otra medida que permita compatibiíizar el fundamental derecho a la libertad (art. 1.1 y 17.1 CE) con el derecho estatal de perseguir eficazmente el delito, e incluso si, por carecer de todo fundamento, debe quedar sin efecto cualquier medida cautelar de carácter personal adoptada contra el recurrente. En esta labor y por elementales razones de lógica, lo primero que debe analizarse es cuales sean las razonables sospechas -que no pruebas, pues el valor de tal solo se adquiere cuando se someten a contradicción en ef plena rio, constituyendo hasta entonces las difigencias practicadas en instrucción actos de investigación cuya finalidad preparar el juicio proporcionando los elementos necesarios para la acusación y defensa--, en cantidad y calidad, que permitan relacionar al recurrente con el delito por el que se instruye la causa, bien entendido que si no con el rigor que exige la presunción de inocencia para ser desvirtuada (art. 24.1 CE), no bastará cualquier nivel de indicios dada la gravedad de la medida. SEGUNDO.- Los hechos objeto de la presente investigación caen dentro del perímetro normativo de los artículos 178 y siguientes del Código Penal. De la declaración de le denunciante se desprende la posible intervención de ,.1* " en la autoría de los hechos que se le imputan, Así manifiesta que mantuvo una relación de pareja con el mismo hasta septiembre de 2.007, momento en que íe manifestó su voluntad de no volver a verse; Ante ello fa denunciante manifiesta haber sido objeto de una "brutal paliza", sin aportar parte médico alguno ni haber denunciado los hechos. Desde ese momento manifiesta haber recibido sms y llamadas del detenido pero sin aportar prueba de eiio. Igualmente la denunciada manifiesta que el l J|pjj|ie diciembre de 2.007 el Sr. acudió a su domicilio y después de llamaría subió al mismo golpeando la puerta; hechos que motivaron la llamada a los agentes del cuerpo de Mossos d'Esquadra, y que cuando llegaron no vieron al Sr. Finalmente manifiesta que el día 5 de enero de 2.008, cuando la denunciante pretendía entrar en su domicilio el Sr. . . la estaba esperando en su domicilio y le dio un empujón, le tapó la boca y acto seguido la obligó a tener relaciones sexuales sin su consentimiento. No denunciando los hechos hasta diez días más tarde. Estos hechos • no han sido reconocidos por el propio denunciado, quien manifestó haber sido pareja de la declarante hasta el día 7 de enero de 2.008; momento en que ambos de forma conjunta decidieron poner fin a la relación. Admite un incidente que presenciaron los Mossos d'Esquadra, pero que el mismo ocurrió en noviembre y no el 23 de diciembre como dice la denunciante, añadiendo que el mismo tuvo su origen en una discusión entre ambos sin saber quien llamó a los agentes. Igualmente reconoce haber tenido relaciones sexuales con la denunciante desde el inicio de su relación hasta el día 7 de enero de 2.008, en la que tuvieron relación sexual ambos de forma voluntaria sin métodos anticonceptivos; yendo el al día siguiente al médico para solicitar la píidora del día después (a diferencia de lo que dice la denunciante quien manifiesta que ia misma se la proporcionó una amiga). Añade que con posterioridad a este incidente y pese a poner fin a ia relación la Sra. * acudió a su lugar de trabajo, teniendo allí un incidente y provocando que su jefa echara a la misma del establecimiento prohibiéndole la entrada. E incluso el propio día 12 de enero la denunciante acudió junto con su hijo al establecimiento de restauración en que trabaja prohibiéndole éste la entrada. Ante la existencia de versiones tan contradictorias entre ambas partes, (a ausencia de prueba testifical de los hechos alegados por una y otra parte, la ausencia de partes médicos que justifiquen las lesiones que la denunciante dice haber sufrido en momentos anteriores, la imposibilidad del médico forense de determinar ia existencia de lesiones fruto del presunto abuso, aconsejan no adoptar en esta fase instructora medida privativa de libertad. No obstante y al objeto de evitar otras situaciones semejantes a la denunciada, se establece como medida de carácter penal las siguientes limitaciones que deberán pesar sobre el imputado: 1. L.. Una prohibición de aproximación a la denunciante ' . . . Prohibición de acercamiento qu© incluye también su domicilio, y los lugares más frecuentados por la denunciante, a una. distancia de 1.000 metros. 2. Una prohibición de comunicación por cualquier medio a la denunciante 3. Dichas limitaciones permanecerán, salvo superior criterio que determine lo contrario, hasta que recaiga resolución firme que complete la realización procesal. PARTE DISPOSITIVA Vista la normativa aplicada y los criterios y consideraciones jurídicas estipuladas, DECIDO /fío)acordar la prisión provisional y adoptar las siguientes medidas cautelares: 1- Una prohibición de aproximación a la denunciante Prohibición de acercamiento que incluye también su domicilio, y los lugares más frecuentados por la denunciante, a una distancia de 1.000 metros. 2- Una prohibición de comunicación por cualquier medio a la denunciante ~ 3- Dichas limitaciones permanecerán, salvo superior criterio que determine lo contrario, hasta que recaiga resolución firme que complete la realización procesal. Notiffquese la presente a las partes constitutivas. Contra la presente cabe interponer recurso de reforma y/o subsidiario de apelación. Por la presente Resolución judicial en forma de Auto, lo acuerdo, mando y firmo. * ....; , Juez Titular del Juzgado de Instrucción número ~ de Sant Boi y partido judicial.