MYEUDELMONTSERRATl - Hemeroteca Digital

»áxma^¡asitiití¿^
O i s s a p t e , 2 7 d© O o t u b r e d o
Any VI.
1883.
Núm.
43.
MYEUDELMONTSERRATl
í-^i
r¿^l
rir -
.Sis:^-'
JT
- ^ K
-ü^
ííí^iS t t
'¿í^'í,:^^,;:;;!-¿;s"^í/*^S&;4''^
>
:
^
^
.
.
.
,
'
•
:
'
:
L-j?%j
•
;
SITMÁMÁII f i f ü L A I BE CÁTÁLiMYA.
LO ROSARI y \A LLIBERTAT DELS POBLES.
¡Quín títol mes estrambótich! pensarán y
dirán mes de quatre al llegirlo. ¿Qué te que
veure aquexa humil devoció ab la Ilibertat que
avuy tant se predica, ab la Ilibertat que te ais
pobles moderns en commoció continua? P a s sem avant, yveurem la rahó del extravagant
epígrafe.
Ja no sois los esperits-forts, sino molts cristians á la moda, creurian fer un acte de femenil
beatería, un acte de baxesa indigna d'un home
Iliure é ü-lustrat del temps modern, si s'haguessen de traure'ls rosaris de la butxaca, y
posarseáresarloen públich, en mitxd'una multitut de poblé congregat al camp-ras y á lallum
del sol, per fer un acte de fe y de religió, ó per
implorar la misericordia divina en dias de publica calamitat. N'hi ha que creuhen que aquexa práctica de devoció es una antigualla impropia de un temps en que á Deu casi se'l jubila;
n'hi ha que creuhen que un home ab los rosaris á la ma es lo tipo de un pobre d'esperit que
viu en un'altra época, y que un poblé que's
reuneix solemnement per dir unas quantas
parts de Rosari, es un poblé que no ha entrat
6n las ampias vias de la civilisació, y casi, casi
indigne de las preciosas conquistas de la lUbertat.
Si ais tais los parleu deis grans personatjes
de la historia antigua y moderna que, com F e np Segon, en mitx del enfarfech de negocis del
gobern d'Espanya, de l'Espanya que no veya
^o,y póndres lo sol en sos dominis, ó com lo
•lostre filosoph Balmes, en mitx de sas conti-
nuas é ímprobas tareas de publicista, tenían
cada dia temps per resar lo Rosari; si'ls parleu
de Mozart y Gluck, qual geni musical ells admiran, ó del Dr. Recamier, una de las celebritas médicas mes regonegudas de Fransa en
nostres temps; y'ls diheu que'ls dos primers
avans de compondré sas inmortals partituras
deyan lo Rosari, y que aquest últim, tot anant
á visitar á lo mes granat de París, n'hi espallofava alguna dena; arronsarán las espatllas, y
potser ab un gest desdenyós vos donarán á
compendre que s' explican aquexos fets deis
grans homes per ressabis d'épocas atrassadas
ó preocupacions de educació,
Donchs no'ls ne citem cap mes de la interminable IHsta de personatjes, guerrers ó artistas,
reys ó filosophs que han sigut devots del R o sari: cap d'ells havia sentit la ventada de Ilibertat del nostre sigle que, segons ells diuhen,
ha fet caure la llana de molts clatells. Busquem
á veure si'n trobem un, á qui no li pugan trobar ni mica de borra, un que digui'l Rosari, y
ab lo Rosari á la ma conquiste la Ilibertat de
tot un poblé. Y no l'hem de trobar?
Mireu allá pe'ls anys del 20 al 40, traslladeuvos ab l'imaginació á las montanyas y valls de
Irlanda, escolteu lo remor de numerosos meetings semblant al remor de sas boscurias y de
sos Uachs; y en mitx de milenars y milenars
de personas veyeu alsarshi la figura simpática
d'un jove coratjós, ardit, eloqüent, que parla
de Deu, de patria y de Ilibertat; queab sa m á gica paraula remou á la multitut com lo vent
infla las onadas de la mar, y logra unir las voluntats de un poblé abatut, oprimit y dessangrat, per ferli algar ab ardiment la testa y Hangar ais quatre vents la santa paraula de lliber-"*•- . t í . '
338
LA VEU DEL MONTSERRAT.
tat. Era Daniel O'Connell. Al accent poderos
de sa paraula, echo de una nació confiscada; al
vivificant ardor de son llenguatje impregnat de
fe y de patriotisme, la Irlanda axecá'l cap com
s'adressan las plantas quan brilla'1 sol després
de un temporal; y á la volta d'uns quants anys
de campanya pacífica pero fatigosa, havent donat una robusta organisació á un poblé de set
milions de habitants que eran set milions de
esclaus, logra ferse obrir las portas del Parlament inglés, sigles havia tancadas y barradas
per quí 's digués católich; y á pesar de totas las
passions y de tots los odis seculars, obre ampia
bretxa en lo mur de feíTO de la intolerancia anglicana, y á 13 de Abril de 1829, arrencá del
Parlament y del Rey lo bilí de emancipacioque
senyala una época en la historia de Inglaterra
y una fetxa gloriosa en la historia de la Iglesia
católica.
,>
Donchs aquest rey de la oratoria tribunicia,
aquest home que ab lo poder de sa paraula rehabilita un poblé, y esportella una llegislació
brutalment opressora deis drets de la humana
conciencia; aquest home que ha fet mes per la
Ilibertat que tots los que tant la predican y tan
malament la practican; aquest home que excita
r admirado y la simpatía de tot lo mon, quan
se trobava en mitx de milenars de sos estimats
irlandesosj quan veya aquell mar de testas h u manas gronxarse á son voltant, seguint lo ritme
de sa fogosa paraula y mes encara '1 ritme deis
batements de son cor lleaL comensava'l reso
del Sant Rosari ab la ingenua simplicitat del
pare que al voltant de la llar antiga, lo resa al
vespre ab sa familia.
Ohl que gran, que sublime es aquest Rosari
del únich home que en los temps moderns ha
merescut lo nom de Ilibertaclor de sa patria!
¡Qué petits, qué miserables son tots los tribuns populars, tots los aduladors de plebe, tots
los xarrayres de Parlament, tots los mercaders
deis drets del poblé, comparáis ab O'Connell
que resa'l Rosari devant de inmensas multituts congregadas per demanar la Ilibertat religiosa y las Ilibertats civils, ensenvant que la
única Ilibertat que tal nom mereix es la que'ns
ve de regonexer que som filis de Deu y membres de la Santa Iglesia!
L'obra del O'Connell, devot del Rosari, dura
•encara y portará, com ja ha portat, grans bene•ficis á la Iglesia y á sa patria. Sa propaganda,
y r admirable resultat de sa Associació católica per la emancipado de FIrlanda, la nova era
que ab sa entrada al Parlament comensá per lo
restabliment del catolicismo en Inglaterra, foren las grans consolacions que tingueren Gregori XVI y Pió IX; y pex'Qó aquest inmortal
Pontífice que per son gran cor podia midar lo
cor de O'Connell, no podent rebre, com esperava, al Ilibertador d'Irlanda á qui la mort sor-
prengué, camí de Roma; al abrassar á son fill
pogué dir estas páranlas: «Puix que'm veig
privat de la ditxa, tant temps ha per mí desitjada, de abrassar al héroe de la cristiandat^ puga
al menos teñir lo consol de extrenyer en mos
brassos al seu fill!»
Ara en Parnell y demés agitadors irlandesos, que non stint de genere mrorum
illorum,
que no resan lo rosari com feya O'Connell, han
encaminat per malas vias la emancipado de
Irlanda; y axis com aquest porta á son poblé,
unit com un sol home, ab la aprobado deis
Risbes y del Papa, á la conquista de preciosas
Ilibertats, que han sigut un respir per la oprimida nació, los agitadors d'avuy, buscant la
solidaritat de las sectas secretas, han tacat de
sanch la blanca bandera que havia plantat Daniel O'Connell en las montanyas de la verda
Erin, y s' han fet merexedors de la censura del
Papa y explícita reprobado deis Prelats de la
Iglesia.
¿Teniam ó no rahó al estampar lo epígrafe
del present article? Ah ! si un dia en lo Parlament espanyol s' algés un diputat, y per descuyt, tot trayentse '1 mocador ó la cartera de
las apuntacions, li cayguessen á sobre'1 pupitre los rosaris, de segur que ressonaría 1' aula
deis pares de la patria ab una mofadora rialla.
¿Y qué sería si algún, encara que fos no mes
que per incidencia, parlas en son discurs en
elogi de aquexa devoció tant popular, tant espanyola; y proposás á sos companys de diputado '1 resarne alguna part, en compte de perdre temps intrigant y batxillerejant y cotisant
vots en lo saló de Conferencias?
Solament imaginarho, dirá algú, fa riure; á
nosaltres nos fa plorar l'idea de que'ls llegisladors, los representants del poblé en sa majoría, s' han oblidat del Rosari que'ls ensenyá sa
bona mare, y que mentres molts s'han escalfat
la testa ab teorías de dret polítich y utopías de
economía, no's recordan deis misteris del Rosari, compendi substancial de la fe cristiana.
Per agó van com van las cosas; per acó la
Ilibertat de la bona, lo poblé espanyol anys há
que no sab de quin color va vestida; y no ho
sabrá fins á tant que impere l'esperit Iliberal
diametralment oposat al esperit de la Ilibertat
cristiana.
Digan lo que vulgan, y rígan tan com vulgan
los esperits-forts é incréduls de la nostra época; lluny de esser una paradoxá, es veritat incontestable, que fan mes per la Ilibertat humana los fiéis que en processonsy romerías passan devotament lo Sant Rosari, que totas las
propagandas democráticas deis pseudo-llibertadors del poblé. ,
L'exemple del O'Connell y de l'Irlanda redimida n'es una proba convincent y brillantíssima.—J. C , Pbre.
masmam/m^mmm
LA VEU DEL MONTSERRAT.
LOS ESPECTACLES,
Es evident á totas-llums la influencia qu'en
las costums deis pobles teñen los espectacles:
aquells, en Ilur rudesa natural, aprenen ab
major facilitat lo que vehuen que lo que se'ls hi
explica, y per aixó imitan, segueixen ó fan ab
una prontitut y justesa extraordinarias lo que
fereix d'un modo directe y en certa manera
material Ilur imaginació. Y com los espectacles
obran aixís sobre d'ells, aném ara á ocupárnosen en quant se relacionan ab lo nostre.
No tractarém de tols los espectacles^ ni solsament deis de major importancia, sino de
aquells que, á nostre enténdre, mes poden influhir en corretgir ó adulterar nostras costums,
puig ni fora propi alió de las dimensions deis
presents articles reduhits ja espressament á
pocas ratllas pera' qué tothom los trovi llegidors, ni amplenariam nostre objecte circunscrit áanalisar breument los defectes que creyém
esmenables ó capassos d'ésser corretgits.
Ocupa entre'is espectacles lo principal y mes
inñuyent lloch lo teatre, y nos dispensa '1 demostrarho la seva sola enunciació, pero aixó
no'ns privará d'ocuparnos del mateix, referintnos al que 'ns es propi.
Ningú ignora que '1 teatre, considerat en general, ha d'ésser regit per tres pautas ó guías
que correspongan .exacta y naturalmcnt ú son
enlayradíssim fí que es lo de moralisar, instruhir y recrear; y tant ha de correspóndre á 'n
aqueixas tres aspiracions, que li son d'ess'encia, que pért son originari carácter, deixa de
ser en rigor tal teatre quan n'hi manca alguna:
pero quan prescindeix no ja solsament d' ellas
sino que s' hi oposa obertament, es á dir, quan
en lloch de moralisar, perverteix; en lloch de
instruhir, propaga la ignorancia, y en lloch de
recrear esborrona y esgarrifa (encara qu'en
apariencia no ho sembli) llavoras no tan sois
deixa de serbo en absolut, sino que's converteix en molinet destruhidor de las bonas costums y en gangrena devoradora del beneslar
deis pobles.
Ademes d'aixó, que li es d'esencia, lo teatre
ha de ser d' una manera veritable y exacte lo
reflexo natural, lo trasllat fidel de las costums,
deis vicis y de lo que sent un poblé quan al
pérdre son aspeóle general, vulla pendre la fesonomía y'l nóm del poblé ahont se desarrolla,
á fí de que puga aquest ab éll, esmenar las primeras, despullarse deis segons y delitarse ab
lo últim; may ni de cap modo un pont per
ahont li vingan ab pas esbrossat los vicis, los
defectes ni las costums d'altres pobles.
¿S'apoya'1 teatre cátala en aquexos principis importantíssims que habém reconegut com
6 indispensables á tot teatre? per regla general, sí; pero á son costat^ aparionats ab éll, se
339
aixecan altres dos, principalment, que li donan
mala sombra, á mes de que no deixa de tindre
tampoch alguna tendencia á prescindir deis
principis aquells gracias á la influencia deis á
que acabém d' aludir.
Per aquesta última rahó es perqué voldríam
veurer desterradas de las taulas del teatra cátala aqueixas esgarradas produccions (sarsuelas en sa major part) frúyts d'ingenis (?) encara mes estrafets, mancadas de gracia y de sentit
comú que, si alguna cosa ensenyan, es la inmoralitat puig, ab tal de /er riurer, no perdonan indecencia, ni tontería, ni vulgaritat, venint á ser la degradado del art, la prostitució
del bon gust y^ls carrils per ahont corra ab la
velocitat d'un tren exprés la decadencia del
nostre poblé.
Y tornant á lo primer ¿qué diróm d'aqueixos
arreglos del teatre francés qu'en Ilur majoría
no son mes que desarreglos irreparables portats á nostras costums per autors que sentintse incapassos de crear, s' afanyan en destruhir,
moguts per un esperit egoísta y mesquí, infiltrant en lo poblé, qu'inconscient losaplaudeix,
la obcenitat, la sensualitat y'l fastigós realismo
tan en us enllá deis Psrineus?
¿Y qué dirém també de la malhaurada influencia qu' en la pérdua de nostras bonas costums té avuy lo modern teatre castellá (exceptuadas pocas y honrosíssimas creacions, verdaderas obras capdals de sos ingenis) quin
ideal sembla circunscrit á representar á la dona sempre adúltera y al home suicida óassessí,
matantse ó matant, pera salvar I' honor que no
se salva, sino que s'enfonsa, y pera cumplir
debers que no's cumpleixen, sino que's trencan ó s' escarneixen devant de Deu, de la lley y
de la Humanitat?
Per aixó habém dit, y ara ho repetim, que
aparionats ab nostre teatre se n'aixecan dos
queli donan mala sombra: l'un, lo francés, ab
lo realismo embrutidor qu'esperona los desitjos y'ls sentits y mata los ideáis de l'ánima, reduhintla á la última expressió; l'altre, lo castellá, ab son constant anhel de socavar la base
fonamental de la familia al degradar lo matrimoni, fentlo aparéixer com á motiu d'infamia
ó de deshonra per culpa de la dona. Deis dos ó
de Ilur desastrosa influencia dehuen allunyarse nostres mes preclars autors dramátichs inspirantse en las veritables necessitats del poblé
y en los ideáis nobilíssims del teatre, puig si
aixís no ho fan, s'enfonsará dins d ' u n t e m p s
mesó menos bréu, pero segur, lo que'ns propi,
arrastrantentre sas informes runas ais que lo
aixecaren ó enaltiren y al poblé que va aplaudirlos.
Lo CIRCO.—Al relaxament de las nostras costums y á la desvirtuado cada día major del
carácter cátala, se déu que vagi arrelantse en
340
LA VEU DEL MONTSERRAT.
aquellas la afició á las funcions del Circo, e s pectacle del tot exótich en nostra térra, cuidadosament preservat dins del invernacle de la
moda, la qual s'ha servit de las classes mes
acomodadas ó vistosas de la nostra societat
pera ferli créixerlo que pochs anys enrera passejava sas míseras habilitatsper carrersy plassas, servintse del humil reclám d'un bombo
foradat ó d'un cometí destruhidor de tímpanos á fi de cridar l'atenció de quatre badochs
y d' alguns vagos ó desocupats deis que sempre n' son sobranseras las grans poblacions.
Y jqu'es lo Circo pera que aixís se li hagi
aixecat aqueix sócol damunt del qual se pregona sa reputació? ¿qué ensenya, quina fibra
del cor fá móure sensiblement, quin ideal lo
guía pera que aixís obligui á umplenar sas
gradas al mes aristocrátich senyor com al mes
humil manestral; á la dama del gran món, com
á la marmanyera que dú virám á vendré? Pera
nosaltres, no passa de ser una escola de malas
costums, una tapadora de fets crimináis y de
escenas que condolen l'ánima mes dura, un
foco d'inmoralitat, una degradado de la dignitat humana y una bofetada histérica y sangnanta donada á la tan cacarejada cultura de la
nostra época. Alli s'aplaudeix una tarnborella
que exposa la vida d'un ser huma, se ríu ab las
brutals bromadas deis clowns (qu'anomenarém pallassos segons nostre idioma), s'admiran habilitáis y conlorsions y gestos que repugnan, de geni desllorigada ó de tristas criaturetas masegajadas com una cosa de goma, y
'Is elegants 6pollos de la societat mes escullida
se donan per satisfels, y ho rehén per gran
mercé, si consegueixen una mirada, un sonrís
ó un saludo de aquellas mil voltas infortunadas donas quin'honra queda penjada del trapeci que las hi serví pera conquistar sa primera
fama.
Y lo mes dolorós d' aixó es qu' al Circo s' hi
acompanya generalment á la quilxalleta oblidanlse 'Is pares imprevisors, deixals ó indiferents de la educació que deuhen donar á llurs
ignocents filiéis, qu'aquestos aprenenallíjochs
de bárbaros y salvatjes, los quals poden ser
causa, per la natural é instintiva inclinació que
teñen las criaturas d'imitar lo que veuhen fer,
d'irreparables desgracias esdevingudas ais
sérs que mes que á las niñetas de sos ulls han
de cuidar y guardar, al temps que deixan en
llurs lendres cors plantáis gérmens d'inmoralilat, d'inslints perversos y de poch respecte
ais mateixos consemblanls seus, gérmens que
se fan casi sempre impossibles de destruhir
perqué jamay l'home oblida ó se despren d'alló
que, bó ó dolent, aprengué en la hermosa a u bada de sa vida. Y si aixís se malmel ó corromp la llevor de las futuras generacions ¿qué
serán aquestas? ¿qué pot esperansarse de
aqueixos rebrots ó esplets de la moderna societat demá qu'hagen de donar lo fruyt qu'ha
de náixer d'ells? ¿cóm pot desarrollarse ufanos y vigorosamenl 1' arbre que se'l planta en
Ierra no sois ingrata, sino mal adobada?
¡Ah! quina terrible responsabilital pesa sobre d'aquells pares, de barroeras mans, que
tornan en espinas las flors que Déu los hi confia pera que com á tais las cuidessen y las esbargissen per lo món! ¡quin cárrech mes espantable dirigirán las generacions que venen á
las actuáis per haberlas aixís ensenyadas en
Circos y en Tealres á no creurer en Déu, á
duplar de tolhom, á víurer en una vida de
plahers y crápulas, de difamado y de vici!
¡quina riallada mes sarcásticamereixerá lemps
á venir de la severa Historia nostra fatuital y
presumpció per lo progrés material qu'habém
assentat dámunt los endferrotths del admirable
progrés moral d'anteriors segles!
JosEPH M.''
VALLS Y VICENS.
ió Literaria.
A
LA.
]VIORX.
1 Oh Muerte, Muerte, yo no sé quién
te teme, pues en ti está la vida!
SANTA TERESA DE JESÚS.
¡ Oh Morí! ¿ cóm es que ta imatge
se clava en mí ab tal fixesa?
¿per qué ton recort salvatge
vó á entristir ma jovenesa?
¿Per qué, en llargues hores bruñes
tinch de veure manifesta
sobre cent pilots de ruñes
¡ oh Mort! ta danga feresta ?
¡ Ay, cóm ta cangó enfadosa
de mon cor s' ou á la porta!
Sembla una mofa espantosa
sobre tanta cosa morta.
Nombrosos hostes vingueren
á demanarhi posada;
quan ben dintre ja 's vegéren
¡quin malehir llur estada!
No eran, nó, lleigs de figura,
ans de ben gentil presencia,
y d' un en un la ventura
se n' han duyt y 1' ignocencia.
¡ Puresa humana, bell arbre
que 'Is plahers deixan sens fulles !
1 Quánts colps, oh botxí de marbre,
tant sóls te guardan despulles!
Lo colp de ta dalla fera
es vida eterna qu' esclata ;
iiHljTíwrilMit'yi'f^'i'"''
LA VEU DEL MONTSERRAT
ells ab vida falaguera
son I oh M o r t ! la mort que m a t a .
De ta missió aterradora
¿ per qué en tant grau t' envaneixes ?
T a m b é '1 temps ab raá traydora
sab marcí '1 que tu m a r c e i x e s .
Talent, enginy y bellesa
h o n o r s mil q u e ' n s afalagan,
saber, valor y riquesa....
débils llums que 'Is a n y s apagan.
D'eixa ta tasca botxina
m i r a quánta ^1 temps te 'n cumple ;
lo temps vá fent la ruina
y de plant ta dalla 1' umple.
¡Oh temps, qh M o r t ! ¿qué m ' i m p o r t a
vostra amenaga sens tréva?
Jo sentó angunia mes forta
al fons de 1'ánima méva.
Del pecat ab 1'ansia i m p u r a
tinch de Iluytar cada dia....
Si tingues r á n i m a pura,
« ¡ m á t a m , oh M o r t ! » te diría.
Y tant que ta dalla assetja
la méva flaca existencia....
P e n s a , si m a y le dich lletja,
qu' els mirall de ma conciencia.
LLUÍS B .
NADAL.
LO SALT DE LA MINYONA.
TRADICIO DEDICADA A MA ESTIMADA NETA
CoNCEPCió SALARICH Y BASSOLS.
Jayo, cóntim un caento.
—Pero, filia, ja te'ls he contat tots, no'n se cap mes.
— Serapre'm diu lo mateix, y no me'n conta de nous.
—Ara no t'enganyo; flns t'he contat los deis Ilibres que
he llegit, y que tu llegirás quan serás mes grandeta.
—Si V. vol ja'ls llegiré ara. Desde que V. es fora, he
aprés de llegir.
— Doñeas te'n escriuré un que será ben teu, pus t'el dedicaré; mes has de saber que no es cuento, es una veritat,
6s un fet que tingué lloch, segons tinch entes en lo final
del sigla passat. Una creu de ferro plantada en la branca
d'un p¡, ho recordava encara, fa uns quaranta anys, ais
que passavan per Collsameda dirigintso á Villanova de
Sau, cami que tu ja has fet y que regularment farás altres
•vegadas.
Quan hi passis, desprcs de la baixada de Collsameda y
'ins de veurer lo poblé de Vilanova, passarás per lo peu
•i'una roca que porta per nom Lo salí de la minyona. Sabs
per qué?
—Nó, diguimho. ,
~-Escolta. En una de aquellas casas pobres que hi ha
per allá, no sé si seria en la del Munts ó en las Valls hi
^f»viauna nena mólt guapa que's deya María Rosa, y sem"lava, de tan bonica que era, una rosa de Maig, y era bo"'ca perqué era bona minyona com tú, que també ho ets
y per aixó ets maca y tothom t'estima.
•A-quella nena que tindria uHs 12 ó 14 anys guardava
Ui
béns y cabras. Un dia aquestos-pasturavan en aquella roca
y la María Rosa se eslava al cim vigilantlos, y encara que
no filava perqué era dia de festa, eslava distreta y vetaqui
que portava esclops y va relliscar, y á tomballons arrivá á
la vora de la roca y pataplum, cau abaix...
Mentres volejava en l'ayre va invocar á la Maro de Déu
de Puiglagulla y va arribar á térra tan viva, que's va aixecar tota sola, y sentint que á Vilanova tocavan á missa
se'n hi va anai" y allí va contar la historia de la seva cayguda, que tothom atribuhí á un miracle do la Verge de
Puiglagulla, qual santuari está pié de presentallas, com
veurás lo dia que hi vagis.
Aquella noya tan guapela y que havia passat tan gran
perill, fou mólt obsequiada per tots los allí presents y fins
per los amos d'algunas casas grossas de la encontrada,
que veyan en ella una criatura privilegiada y afavorida
per la Verge Soberana.
Com entre las personas hi lia bons y dolents, y las nenas com tu inocentas, no coneixen la malicia, aquella n e na comensá á escoltar las paraulas d'un jove que era sastre, qui li deya que essent tan estimada y afavorida de la
Mare de Déu, podia guanyar en una estona un vestil noa
que ell li faria, si volia fer un salí igual al primer, <¡6 es,
deixarse cáurer de la mateixa roca del mateix punt de que
havia caygut.
María Rosa resistí alguns dias, mes la oferta d'un vestil
nou y llampant, quan era tan pobre y anava tan mal vestida, comensá á trastornarli lo cervell y pensant, per altre
p a n , que en la cayguda no havia rebut cap mal, ni la mes
petita ferida, y que la Verge María l'ajudaria, acceptá la
proposició del sastre, y en dia y hora convinguts se'n puja
á la roca fatal, y á pesar de que se va senyar y encomenar á la Verge de Puiglagulla, desprós d'haver fet alguns
tomballons en lo devallant de la roca, arriba á la vora y
caygué morta y destrossada sobre una planta de cirerer
de pastor ó arbós que encara existeix y porta dol...
-Jayo, per qué diu que porta dol?
- P o r q u e es aixis, filia meva, desde petit que ja passava
per aquell lloch, fins ara que só vell, hi he passat á dotzenas de vegadas, en lo estiu y en lo hivern, en la primaver a y en la tardor, en temps d'aixut y de mullena, sempre
he vist la dita planta en lo mateix estat; forma una mala
sola, migrada, aislada, com fugint de la companyía de las
demás plantas de sa especie, ó com si aquestas fugissen
d'ella. Quant los talladors del bosch de la Verneda tallan
los bruchs, cireretas de pastor, estepas,' y esporgan los
pins, deixant estar aquella mata per migrada, y quan
aquell bosch castigat per la destral pren nova ufana, y
creix y pren lo color vert de la sanitat, aquella mala no's
mou, continua esgrogueida, malalta y solitaria: sas germanas se desdenyan de fer companyía á una mata que
sempre plora y no sab oblidar la mort de la María Rosa,
de la que porta dól ja fa tants anys, y te trassas de portarne mólts mes, pera recordar a las generacions esdevenir
doras un fet trágich, inspirat per lo depravat gust de fer
mal....
—Jayo, y al sastrot, lo varen matar?
—No ho sé^ Conxiteta, la tradició no'n parla, al meaffs.
jo no ho lie sentit á dir, ni sabría aliont acudir per a.\^\¡f
guarho.
;
Lo que puch dirte es, que una creu de ferro era posada
en la branca de un pi próxim al lloch de la cayguda, y
quan se tallava aquell pí, so posava en altre y aixís se r e cordava aquell succés y se resava un pare nostre a la á n i ma déla desgraciada María Rosa; de aquella poncella, que
fou tallada del tronch avans d'arribar á ser flor oberta y
gomada. Ara la creu no hi es, deixaren de continuarla en
las brancas deis pins, hónt ton avi la havia vista, ó bé algú
la arranca. Som en un temps en que regnan vents nous
que assecan una á una las plantas cultivadas per nostres
avis plens de religiositat y d'amor á las veneradas costuras
piadosas de sos antepassals. Ara las creus no agradan,
encara que sian recordansas históricas de alguns fels gloriosos per la patria, ó be d'escenas trislas com la de María
Rosa.
Aquesta historia, per aixó, nos perdrá may. La roca y
lo lloch de la cayguda de la jove son coneguts en la comarca ab lo expressiu nom del Salt de la minyona.
JoAQUiM SALARICH.
342
LA VEO DEL MONTSERRAT.
dicionaris felís viatje y millor arribada en lo Arxipélach
que es habitat per unas 39 mil ánimas.
Las lissions deis Jesuítas i lina.
Un corresponsal de un diari de París dona las següents importants noticias, sobre las quals fa comentaris justos^ reprobant la iniquitat comesa pe'l gobern
francés expulsant ais religiosos.
«Los jesuítas ocupan en la Xina duas provincias, lo
Nan-king y '1 Tché-Ly. En la primera, en mitx de
101,206 fiéis, dividits en 543 cristiandats, exercitan, baix
lo gohern de un Bisbe, lo ecclesiástich ministeri, en número de 94, ajudats de 27 sacerdots seculars. Lo Seminari conta ab 87 alumnos indígenas. Las religiosas
Auxiliadoras, qual casa-Matriz es á París, carrer de
Chaláis^ teñen un pensionat europeu á Zikawei, fora de
Shangai. No molt distant hi ha un convent de Carmelitas, casi totas filias del pays. Las Germanas de la Caritat servexen 1' Hospital. En la dita ciutat teñen á mes
los jesuítas un col-legi europeu, ab 150 alumaos de las
diversas nacions que alli fan sorl comers. Es cosa increíble, pero verdadera, que mentres la obra deis pares
es benehída de totas las colonias de gent extrangera,
solament se veja destorbada pels matexos francesos.
Pero no tots, diu lo corresponsal, los allí residents participan de aquexa insensatés. Los mes se avergonyexen de veure trasportadas é la distancia de 5000 llóguas
de la patria las nostras discordias y odis homicidas.»
DÜn jesuíta, lo P. Dechevrens, dirigeix 1' observatori
metereológich y magnétich de Shangai, col-locat á Zikawei, fora de la ciutat. Est Observatori es lo centro
de totas las observacíons que's fan en los porls de tots
aquells paratjes, fins al Japón.
»En la navegado de aquells mars dificilíssims, las
cartas metereológicas del P. Dechevrens son tingudas
per las mes seguras y las mes útils. Y pergó la Cambra de comers de Shangai, composta de inglesos, americans, xinos y alemanys, vola, temps passat, lo subsidi annual de 24 mil pessetas per lo sosteniment del
Observatori. Ademes se li ha concedit gratuilament un
fil especial submari entre Shangai y'l Japón. Lo P. Dechevrens fa pochs anys que era professor en lo col-legi
Vaugirard de París, y últímament hi ha anat per comprar ab lo diner deis inglesos importants Instruments
de física. Goneguts son per altra part los treballs deconchiologia del P. Hende, del Nan-king y Xina Central.»
Aquestos son los homes, diu lo corresponsal, que nosaltres hem tret de Fransa, y que 'Is inglesos cubrirían
d'or y d'aplausos si fossen de sa nació.»
La Germania assegura que en sustitució de Monsenyor Pere Balan será nombrat sub-arxiver del Vaticá,
Monsenyor Joan Janssen, célebre escriptor alemany que
s'ha fet conexer principalment per esludis histórichs de
molta importancia. Lo Moniteur de Borne diu que no
hi ha res segur sobre'l particular.
De Suissa donan la bona noticia de haverse restituhit al culto católich una iglesia de Ginebra que havia
sigut donada ais císmátichs. Lo canonge Lany, per delegació de Mons. Mermillod, reconcilia la dita iglesia
de Sant Joseph, y agó ha causat molta satisfacció ais
católichs ginebrins.
—Es cosa curiosa y notable. Lo Tribunal Supremo
de Alemanya ha declarat que aquells que posan en ridicul la infal-libilitat pontificia, cotpeten un ac)e punible,
y que tal acte constituheix una ofensa á la Iglesia católica.
—Los missioners del Sagrat Cor de la Missió de Melanesia y Micronesia (Occeania) sufriren lo mes passat
un íncendi á Beridní que'ls destruhi '1 convent y la capella. Lo Cardenal Simeoni, informat de la desgracia,
se apressurá á enviarlos un primer socorro de diner.
—Diu la Patrie de Bruges que'ls católichs Belgas se
preparan per una forta acció en lo terreno polítich. Se
prepara'l programa, y se teñen esperansas de reexir,
demanant la abrogació de la lley atea de la ensenyansa
primaria, restabliment de las relacions ab la Santa Sede
y concessió de majors franquicias ais Comuns.
—Desprós de clos lo Congrés católich de Dusseldorf
(Alemanya) s' es posat desseguit en obra una gran Associació per afavorir la difusió de la prempsa católica.
Entre las varias obligacíons que s'ímposan los socis á
raes de donar circulació ais bons periódichs, lo d'exigir
periódichs católichs en los cafés y llochs de pública
reunió, y de provehirse d' un diari católich al posarse
en viatje.
—Los Dominicos de Londres están á punt de obrir
una nova iglesia. Un géneros benefactor ha regalatduas
mil esterlinas per l'orgue. Los domínicans á Londres
se dedican especialment á Tensenyansa gratuita de noys
pobres.
Casticli le Den.
Sobre la noticia que exos días ha circulat per alguns
diaris, diu lo Moniteur de Rome lo següent:
«íAlguns diaris han anunciat que Sa Eminencia lo
Cardenal Secretari de Estat havia enviat ais Nuncis
acreditats prop deis diversos Goberns una Nota relativa á las manifestacions radicáis de Porta Pía y á las
últimas dos Peregrinacions italianas. Estem en lo cas
de assegurar que fins ara no ha sigut sobre agó expedida cap Nota per la Santa Sede.»
Ab la aprobació y benedicció de la Santa Sede y competent autorisació del Gobern espanyol, s'han encarregat de la direcció espiritual de la prefectura apostólica
de Fernando Póo, Annobon y Coriseo los P P . Missionistas del Inmaculat Cor de María. Ha marxat ja la
primera Missió cap aquellas illas del Occeá Atlántich,
ahont s'hi conexerá prompte'l fruyt del zel evangélich
deis religiosos del Institut fundat en la ciutat de Vich
per lo venerable Arquebisbe Claret. Desitjam ais expe-
Tal com la dona nostre valent colega de Turin, La
Unitá Cattólica, y sense ferhi comentaris, insertara la
següent noticia:
«A las festas centenarias de Luther han seguít terribles incendis que han destruhit los locáis habitáis per lo
heresiarca en sa vida. A Erfurt lo foch devasta la casa Cotta, hont fou acullit quan era jove; á Eisleben lo
incendi destruhi la casa hont nasqué, y á Witenberg 1»
iglesia en que havia sigut enterrat.
Dietarl leí Prlnclpat.
En la secció corresponent trobarán nostres lectors l'anuncí
de la Peregrinado al Santuari de Ntra. Sra. de PuiglaguUa.
Demá, diumenge, se fará una solemne funció preparatoria en
la iglesia de Sant Domingo, á la que assistirá SS. Il-Ima. y
predicará lo R. P. Joseph "Vilaró, zelós missionisla que acaba
de reemplagar al R. P. Climent Serrat en lo cárrech de ÍU"
LA VEU DEL MONTSERRAT.
perior de la Casa-Matriz deis Filis del Inmacuiat Cor de
María.
Dilluns sortirá la processó de Romería de la dita iglesia, á
las sis del malí, y será portada per los joves vestits d' esclaus
la prodigiosa imatge de Ntra. Sra. del Bon-Succés, que recorda una de las mes hermosas y edificants tradicions religiosas de esta comarca.
Dadas la invitado del Sant Pare, las exhortacions de nostre
Prelat, y la circunstanda de posarse la primera pedra de las
obras de millora y ampliado del Santuari de Puiglagulla, no
duptam que la peregrinado del dilluns prop-vinent será un
testimoni eloqüent de la fe de nostre poblé y de sa conflansa
en María. Per donarli al Papa una proba de nostre amor y
com un recort de la Romería del Rosari, se fará á Puiglagulla una Col-lecta general pe'l Sant Pare.
—Ahir nostre Il-lm. Prelat ana á visitar la villa de Manlleu dias há afligida per una forta epidemia de verola. La presencia del bondades pastor, cora era molt natural, alegra y
anima ais habitants de la industriosa vila, y reunintse totas
las áutoritats y personas ^íies influyeots, se arbitraren los medís mes oportuns per aliviar la sort de mollas pobres y desgraciadas familias. S'ha or^anisat la distribució deis socorros
mes perentoris, tant d'alimenls cora de medicinas, y's prengueren algunas providencias higiénicas per detenir, ajudant
Deu, lo curs de la horrorosa malura que en pochs dias ha
causal mollas víctimas. Fins ara los atacáis han siguí la major parí maynada, y segons parer deis facultatius sembla que
la epidemia entra en lo período de baixa.
Lo clero de la vila de Manlleu cumpleix ab gran abnegado
no sois lo dever de son ministeri, sino'ls oflcis de fervorosa
carital, mitigant ab son zel los estragos del mal.
—Las duas festas principáis que se celebraren diumenge
passat, la de las Teresianas y conclusió del Triduo de la Joventul Católica, foren solemnes y alragueren números concurs á las iglesias de Santa Teresa y de la Pietal. En esta
última demá fará sa festa mensual la Associació de filias de
María, predicant lo Dr. D. Sebastiá Aliberch. La novena del
Bon-Succés ha siguí també lluhidíssima y demá's conclou la
festa principal ab la processó devota en que per recordanija
del esclau d'Alger rairaculosamenl Ilibertat, hi figuran una
porció de noyets ab sas cadenas y'ltípich Rey Moro que'ls
acompanya.
—Ha morí á Barcelona, en lo Convent de Religiosas de
María Reparadora, (carrer Comlal) nostra bona amiga, la
distingida poetisa D.' Emilia Palau González, viuda de Prats.
La elevació de sentiments y la gracia de Deu la portaren á
abrassar l'estat religiós, y nostres leotons recordarán que desde sa celda de monja componguó'l cántich per la última peregrinado catalana á Lourdes. La recomanem á sas oracions.
—A primers de setmana rebérem la agradable visita deis
SS. D. Carlos Baudon de Mony y D. Félix Pasquier, alumno
6l primer de la Escola Diplomática de Fransa, y Arxiver lo
segon del deparlamenl de l'Ariege. Dits lletrats han fet un
viatje per Espanya, cercant documents relatius al Comtat de
Poix qual historia está tan enllassada ab la nostra, y tant en
iiostre Arxiu Capitular com en lo Municipal trobaren algunas
Pessas de interés per son estudi. Han manifestat viva complacencia de trobar ja tan ben ordenat lo Arxiu Municipal, es^enl fácil consultar la rica col-lecció de documents que posseheix, gracias ais treballs de classificació deguts al infatiga'^'e arxiver, D. Joseph Serra y Campdelacreu.
Com per rahó de la unió d'una rama deis Moneadas ab los
Comtes de Foix, aquestos exerciren algún temps la jurisdio•¡'•i seayorial sobre la part alta de la Ciutat, los dos distingits
343
viatjers no descuydaren visitar los restos del Castell de Moneada, admirant la construoció romana l'any passat descuberta y que avuy pot estudiarse ja casi en tot son conjjmt.
—Lo Gobernador interí de Barcelona, D. Gil Maestre,
sembla que ha comensal á apretar las clavías ais jugadors,
volent aprofltar lo temps de estada en la Gobernado que, segons sembla, será bren per lo que diuhen los diaris. Ja coavindria fer una razzia de las casas de joch no sois de Barcelona, sino també de mollas altras poblacions hont se palpan
encara raes las conseqüencias del innoble vid.
—Las operacions de la sembra se van fent en tot lo Principal ab excel-lenl sahó de la térra. La temperatura es bona
y los Ciras del Pirineu se han ja cubert d'una regular napa
de neu.
—Llegim en L' Escursionisla :
«Los elogis que dehuen ferse de las novas vidrieras colocadas á 1'ábsida de la Seu deManresa, son molls y sens reserva, puix reuneixen las condicions propias de semblants
obras, qual carácter monumental las avalora d'una manera
xlraordinaria.
La iniciativa deguda al lira. Sr. D. Joseph Morgades bisbe
de Vich, fon perfectament secundada per la Confraria de 'Is
Sants Martirs, per lo Degá de la Seu y per las personas mes
significadas de Manresa, habenf portal á lerme los dibuixos
D. Francisco Morell, Mestre de dibuix del Col-legi de Sant
Ignasi y la confecció deis vidres pintáis l'acreditada fábrica
de D. Eudalt Ramón Amigó.
Las sel vidrieras de dita ábsida, mideixen deu metres de
alsaria ab una ampiarla de tres á quatre metros, tenint quatre compartiments la central y tres las demés.
En la vidriera del mitj, figuran las imatges de S. Fructuós
Sta Mana del Alba, S, Maurid y Sta. Agnés. En las altras
figuran respeclivament las imatjes deis quatre evangelistas,
Si. Agustí y St. Tomás d'Aquino, soplujadas totas per elegantísims'y variáis dosserets y sostingut per ménsulas de bon
estil.
Las orlas y caláis que completan aquestas vidrieras son
també molt ben entesos, oferint varietat en sos dibuixos y
combinado ^e colors, de manera que imitant molt bé los
exemplars anlichs, son acabadas obras modernas que honran
ais artistas que las han executadas y á llurs promovedors.
La Seu de Manresa que faltada de sas vidrieras desde I'iacendi del 1714 habia perdutson millor y principal ornament,
comensaá reviure ab la colocació d'aquestas set vidrieras absidal? y fá desitjar qne no s'ature l'impuls donat y que completantse la colocado de las repetidas vidrieras, seguesca la
restaurado exterior é interior de la Seu en tot quant sia necessari.»
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
(Dia 27 de Octubre de
Xexa. .
Formen t
Mestall.
Ségol .
Ordi. .
Gibada.
Espelta.
1883.)
Qnartera. Hectílitre. "
Qnarlera. Hectílitre.
Ptas. es Ptas. es.
15' »
21'11.
19'96.
14' »
14'75.
10'50
13'35.
9'50
11'24.
8' »
9'16.
6'50
7'74.
5'50
Ptas. es. Ptas. es.
Blutdemoro
Mili. . .
Fajol. .
Fabas..
Llegum.
Fasols..
Ciurons.
12'50
14' »
11' »
12' »
12' »
18' »
20' .
.
.
.
.
.
.
.
17'58.
19'69.
15'45.
16'88.
16'88.
25'33.
28'14.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
344
Tarletats.
FAVORS ALCANSATS
P E R INTERCESSIÓ DE N T R A . S R A . DE PUIGLAGULLA.
Un home pres de moros per intercessió
de
Santissima
de Puiglagulla
recobra
la
Ilibertat.
(*)
María
Un home anomenat Arníui Clapos, carrcgant vi per sa
cafea en Sant Feliu fou cautivat por los moros, y luego lo
posaren en un bastiment per portarlo en Berboria. Apenas
foren en vista de aquella bárbara térra, quant lo pobre catiu* exclama ab fervorosas ansias lo amparo do Maria Santissima, perqué lo socorregués en tan gran conflicto, y de
repente se moguc un vont molt tempestuós, que porta la
ñau al port de Palamós, ahont foren los moros presos, y
ell tornat á sa Ilibertat, y en senyal de sa gratitut ana á
visitar la santa Imatgc á peu deseáis, y portant al coll lo
a-rbro y tres rems, y los doixá en aquella santa Capella.
Vn'Sacerdbl
cura dé tercianas dobles per
intercessió
de Maria Santissima
de
Puiglagulla.
Un Saccrdot anomenat P e r e Cuspineda patia unas febras
dobles tercianas, tan molestas que, aplicant molts remeys
y medicinas per curar ó remediarse de esta malaltia, no
cura ni se remedia de son mal. Vehcnt lo Sacerdot que
ningún remey huma li aprofitava, acudi al remey del Cel
prenent per intercessora la soberana Verge de Puiglagulla, oferint fer cromar una llántia tres anys continuos en
sa santa Capella, y al punt que hagué fet aquesta oferta
cessaren las febras, y resta del tot curat.
Deslliurá
Maria Santissima
de Puiglagulla
home deis
enemichs.
á un
Berenguer Olmeda fon pres per los enemichs, los quals
plens de ira y venjansa posaren las rnans sobre de ell per
degollarlo. Vehent ell la sua vida posada en tan gran perill, luego recorregué ab fervorosa devoció á Ntra. Sra. de
Puiglagulla; (ó prodigios favor! ) y apenas bagué invocat
á Ntra. Senyora, luego se encongiren de tal manera los enemichs, que de ningún modo se podian valer. Admirats los
enemichs de tan repentina, y r a r a perdua de sas forsas,
preguntaren á dit Berenguer quina oració deya, que ells
1¡ perdonarían totas las injurias, ais quals respongué ell
que invocava á María Santissima de Puiglagulla; y los
enemichs que antes eran cegos de rabia obriren los ulls
per compendre tan gran miracle, y vinculats ab intima
amistat ab dit Berenguer visitaren la santa Imatge, y deixaren las armas en la Iglesia per presentallas.
NOTICIAS CURIOSAS
SOBRE \
SANTUARI DE PUIGLAGULLA.
Ab especial gust llegirán nostres compatricis, que avuy
se preparan per anar en p e r e g r i n a d o al antich Santuari
de Puiglagulla, las curiosas noticias que hem pogut trasHadar de un manuscrit í e l Arxiu parroquial de Vilalleons.
«Com lo autor de nostra relaciono dona noticias del estat
modern de la capella de nostra Senyora de Puiglagulla^
apar que no desagradarán al curios lector las que anam á
donurii, extrotas del arxiu de la parroquial de Santa María
de Vilalleons. No havem pogut subministrar las mes antiguas, á causa de haverse perdut moltas de sas escripturas
per la crema ó inciendi de aquella iglesia y arxiu, ocorreguda y executada per una partida del exércit Francés á 7
(*) Aquestos ediflcants exemples los trayem de un quadern imprés que convindria ara femé una reimpressió, puix sa primera
edició está ja casi agotada y es de molt pochs coneguda.
Desembre de 1654. Antes del incendi en aquella época dita
parroq\iial era un Santuari antich y molt devot.
Lo primitiu Santuari de Puiglagulla consistia en una
Imatgo de María Santissima, col-locada en un petit pedró
ú oratori, situat al sobre de la font cristallina de la montanya dita antiguament Montagut, ara Puiglagulla; de la
parroquia de Santa María de Vilalleons, bisbat de Vich; y
allí fou lo Uoch ó cova ahont fou trobada la sagrada Imatge
de nostra Senyora. Ja alashoras se tenia gran devoció á
aquell sant lloch^ per manera que en necessitats de aygua
los Religiosos de Sant Domingo lo visitavan, portanthi ab
professó lo tabernacle de la Mare de Deu del Roser; y la
parroquia de Vilalleons on 1599 ja observava la lloable consuotut de anar á visitarlo processionalment tots los anys on
lo dia 28 do Abril y on los dias de las Lledanias. En 1661 lo
Rnt. Rector y Obrers de Vilalleons, pora mes aumentar la
devoció de Maria Santissima^ domanaren á D. Miquel de
Clariana un pocli de terreno en lo Puig de la águila (asi se
denominava en aquell temps antiguamont)^ per erigirli una
Capella. A qual sol-licitut acfiodi generosament dit noble
Senyor per sa gran devoció á la Verge Santissima, font donació do tot lo terreno necessari por fer iglesia, casa y
liort por la hermita. En efecto se construhi allí la capella,
y á 25 Novembre de 1687 lo Il-lm. Sr. D. Antón Pasqual,
Bisbo de Vich^ en acte de visita ddí^aqualla iglafciaj concedí
40 dias de indulgencia á tots los fielS cristians que dévotament resarán un P a r e nostre y. Ave María devant d é l a
santa Imatge de la Verge Maila, pregant á Deu Nostre Senyor per la pau y concordia entre'ls Princeps cristians, extirpado de la heretgia y aument de la santa fe católica. Y
á 28 de Abril de 1704 lo Rnt. Rector de Vilalleons posa la
primera podra de la casa heremitica de Puiglagulla, la
qual luego després se edifica per habitarla lo hermitá, encarregat de la vigilancia y asseo del Santuari, y per hospedar ais devots que'l visitan.
Mes com desde luego se experimentas esser aquella capella demasiadament limitada per la molta gent la freqüentava, se feu precis erigirse altra de non, mes capas y
apropósit. Y aquest fou un objecte deis principáis de la ardentíssima devoció del Il-lm. Sr. D. F r . Barthomeu Sarmentero, del Orde de Sant Francesch, Bisbe de Vich, qui
per mes magnificar las glorias á la Reyna deis Angels, oferí edificar dita capella á sas proprias expensas, en cas no
hi bagues devot que librement volgucs contribuir á la fábrica; y si bé es veritat que alguns devots hi cooperaren,
pero las majors expensas foren de S. Il-lma. A 7 de Setembre de 1774 lo predit Il-lm. benehi y posa la primera
pedra de la nova capella de Puiglagulla, á la qual, mentres
se fabricava, s'hi presenta diferentas vegadas per donar
non impuls á la obra, y flnalment lo dia 16 de Setembre del
any següent 1775, la benehi, y solemnisá la trasladó de la
Verge Soberana de la antigua á la nova capella, concedint
40 dias de indulgencia á tots los fiéis que li resarán una
Salve Regina. Y lo endemá, que era diumenge, lo mateix
Sr. Bisbe digué la primera Missa en la nova iglesia, y després á hora competent la Capella de musiohs de la Catedral
de Vich canta solemne Oflci qup celebraren los molts IIlustres Capitulars de aquella Santa Iglesia ab assistencia
de S. Il-lma. Assistiren á tant solemnes festas los Rnts.
Rectors vehins y altrés diferents Sacerdots: y la multitut de
gent que de totas parts hi eoncorregué, fou imponderable.
La tal iglesia es sumptuosa y molt capas; y la devota
Imatge de María Santissima está sentada en un elevat trono, constituhit al mitx del retaule major, que en 1790 se li
construhi y daurá per bon estil. La parroquia de Santa María de Vilalleons la visita constantment tots los anys ab solemne professó á 28 Abril y lo dilluns de las Lledanias, y
tant ella, com las parroquias vehinas la visitan en temps
de guerras, de sequedats de la térra y altras adversitats; y
axi mateix per altras necessitats particulars recorren a
ella sos devots ab molta freqüencia. Es especial advocada
de las donas que van de part, y baix de aqueixa pia creencia en la ciutat de Vich las que se encentran en tal lance,
procuran teñir en son quarto la santa Imatge de María
Santissima de Puiglagulla, invocantla de bon cor; y lo P"*"'
pri practican altres malalts ab la confiansa de experimentar remey en sas necessitats.»
VICH.—Imprempta de Anglada.—1885.