RESUM ( per capítols)
Aquest llibre està dividit en 12 capítols; els quals es poden resumir de la següent
forma:
Capítol 1
Teresa Louzao, un dia, va rebre una carta del seu germà.
Es va llevar un gran pes del consciència al veure que el seu germà no sabia
oblidat d'ella i que sempre se'n recordava de tots el moments que havien viscuts
junts. Teresa al veure que era del seu germà s'apropà a l'aparador on veia les
fotografies de la seu família i li venien a la ment tota mena de records: de la seu
mare , del seu germà.... Li va donar més atenció a una fotografia en concret on
estava Teresa, Xavier i Adrià (en una capella de Sant Roc). On Xavier i Adrià
l´acceptaren a Teresa com a companya i on va descobrir que estava enamorada
d´Adriá (tota la vida).
Es va concentrar en el sobre (Teresa) on va pensar on devia estar eixa
destinatari que ficava. Doroña-Vilarmaior però obri el sobre pensant que seria
alguna publicació o traducció del seu germà però a l'obrir...
Va veure que hi havia :un altre sobre (aquest sobre era reforçat i fort) dins, i un
full on llisgué : era una carta de Xavier molt estranya el qual li demanava que ferha dues coses per ell:
1. Que no òbrigues l´altre sobre.
2. Que , si en una setmana no ha rebut noticies d´ell que vaja ala comissària de
Vigo i pregunte per l´inspector Soutullo (que li donara el sobre).
Li conta que en aquest mon hi ha coses que les persones no podem imaginar ( no
com abans creia ell).(Temor , mort, ajudar a Xavier, carta de la planta baixa).
Teresa estava molt inquieta (deveres o reial la carta?)
No podia avançar l'ansietat , es veia envoltada de les paraules del seu germà (3
dies passaren).
Va agafar el sobre i l'examinà i l´obrí hi havien fulls escrits per Xavier ,unes
quantes cartes d´Adrià adreça (Doroña-Vilarmaior).
Un altre sobre menut amb fotografies molt semblants (sèrie).
Va intentar dominar els nervis i comença a llegir aquells fulls per trobar-hi una
explicació.
Capítol 2
Xavier conta al principi de la carta, la seua vida, les seues activitats, pensant que
lo millor que podia fer era passar este escrivint que era lo que millor sabia fer. El
començament de la carta tractava de contar la seua vida, professió ( que ell
pensà que on a arribat en la seua professió va ser per l'atzar) i conta com es va
fer conegut al mon de l'escriptura. Quan contà la seua vida, digué que en esta
carta de qui volia parlar era d' Adrià; i començà a parlar de la seua amistat, la
qual provenia de lluny. Ell contà que de jove se n'anà a Barcelona a la facultat de
filosofia i Adrià a Madrid a estudiar Belles Arts. Cap dels dos acabaren la carrera,
ja que Xavier es dona compter que ell lo que vol es escriure. Adrià també
abandona la carrera per a buscar la pintura que ell reconeixia com professional.
Amb el pas dels temps va aconseguir un gran èxit amb les seues exposicions e
activitats, ademés Xavier també guanya un gran prestigi en la seua escriptura. Un
dia Xavier i Adrià quedaren, com tots els anys, a parlar, on Xavier mirant el
periòdic va veure un anunci que resaltava entre els altres:
Vendo casa embrujada, absténgase curiosos y bromistas. Teléfono 76 20 58
Adrià digué a Xavier que compraria aquella casa i d'aquella broma es convertí en
realitat... Xavier s'en anà a diferents punts per a realitzar el seu treball. Al cap de
2 mesos tornà a casa on va rebre una gran quantitat de cartes totes elles eres:
publicitats, notificacions, comunicacions... i 2 cartes de la seua germana i cartes
d'Adrià ( 8 cartes) totes amb la direcció Doroña- Vilarmaior, les mirà, les ordenà i
començà a llegir-les.
Capítol 3
Adrià comença dient que aquella aposta que havien fet, l'anunci d'aquella casa ja
l'havia guanyat, que l'havia comprada, però contà com havia sigut:
Aquell desig de trobar una residència, es va convertir en una obsessió i per tant
Adrià va anar a comprar la casa. Tocà al telèfon ( el qual el tenia apuntat ja fe ha
2 mesos). Un home major li explicà com era la casa ( sense bromes), din-li que
podia anar a vore-la quan vuiguera. Li diu que hi ha d'anar a Doroña- Vilamaior i
buscar el bar Sttugart i preguntar per Bieito. Adrià sense pesar-ho anà cap all on
van parlar una llarga estona, fins que li va donar les claus.Va anar cap a la casa,
on va veure una meravella on destacaven:
---- Un mur de pedra, rodejat de pomeres.
---- Una casa de color ogre i blava.
---- Una distribució de la casa per habitacions de colors.
Li va agradar molt i sense pensar-ho molt la va comprar per un preu elevat. Ja
tenia previstes totes les reformes i esperava que en eixa casa iniciarà un periode
nou en la seua vida.
Capítol 4
Adrià ja ha comprat la casa ( el dia 2 de nombre) i està molt il·lusionat. Esta fent
un trasllat de totes les seus pertenències, agafant el materials de les seues
diferents cases al voltant del món. Pensa que ha començat una nova etapa de la
seua vida, el seu cap està plè d'idees, de noves obres, d'energia creadora...
Va comprar la casa sense parlar personalment amb el propietari, ja que per a
firmar el contrat va enviar a 2 representats. Una vegada ja firmat va anar a veure
un altra volta, la casa que encara li pareixia estranya que estiguera tan ben
cuidada en l'anys que tenia. Veia que algunes habitacions estaven amoblades
( on aprofitaria eixos mobles), la cuina i les instal·lacions les modificaria per tal
d'adaptar-les a les comoditats actuals, en fi tardaria sobre 2 mesos en arreglar-la.
Adrià espera que Xavier li donara senyals de vida, hi ha que per aquell moment
no donava cap resposta.
Capítol 5
Adrià està preocupat per Xavier ja que aquest pareix que no està en cap lloc ( ni
en la seua casa, ni en el treball...). Adrià espera que quan torne a casa llisca les
seus cartes que durant tant de temps ha estat escrivint. El felicita per l'any nou (
1994) i ell sent com este any està ple d'impressions, de noves idees i amb molta
energia per a fer les millors obres. Respecte a la casa, dona més feina que ell
pensava i encara tardarà en instal·lar-se, unes setmanes. Adrià passa moltes
hores al bar de Sttugart on parla amb la gent de l'aldea; ell sempre pregunta
sobre la casa ( quan va ser construïda, com, per què...) i un fum de respostes que
el veïns mai no responen només donen fortes mirades. Fins que un dia un home
que anava begut parlà a trompicons sobre la casa ( desaparicions, sombres
negres i paraules entrecortades que no deien res) Adrià es quedà molt intrigat
amb les paraules d'aquell home, i per tant va realitzar moltes investigacions on
descobrí:
1. Que la casa va ser construïda per un indi, el qual va guanyar molta fortuna (
que no se sap com la guanyà) i al poc de temps d'instal·lar-se en la casa
desaparegué.
2. Més tard, un nebot que l'havia heretat amb la seua família també van
desaparéixer per complet.
Tot açò era comentaris de la gent, la qual deia com podia estar deshabitada si
ells sentien sorolls de finestres, llums i fins i tot veus. Adrià es quedà sorprés i
conta que un dia quan anava caminant a la Roca Negra, va veure a 2 xiquetes,
les quals el miraren i li feren la senyal de la creu i fugiren. Però pensa que tindra
que acostumar-se a rebre aquelles estranyes mirades.
Capítol 6
Adrià estava un poc fart ja de no rebre noticies de Xavier. En esta carta contà que
ja havia dormit en la SEUA CASA i que tenia ja tot arreglat. Vejent les
habitacions, mentre els obrers llevaven la pintura vella de les parets velles, per ha
pintar-les noves van descobrir una cosa molt curiosa, en les parts altes de les
parets hi havien figures gravades que recordaven petroglifs prehistòrics de formes
molt diverses; Adrià pensa que ja és hora que Xavier visite la casa. Adrià conta
que per fi ha trobat un lloc aïllat on pot desenvolupar l'armonia de les seus obres;
però també hi han inconvenients per què no ha pogut trobar a una persona per
netejar la casa, acausa de la por que li tenen a la casa. Però entre aquestos petits
inconvenients està molt a gust en la seua casa i té moltes ganes de començar a
pintar les seus obres.
Capítol 7
Adrià comença dient que aquelles coses que dien els seus veïns sobre
fantasmes, coses embruixades i diferents aspectes pot ser que no siguen de tot
mentira, ja que Adrià un home culte i format ha vist i notat que durant aquestos
dies han passat algunes coses estranyes, que tenen dues explicacions:
1. Que la casa de veritat està embruixada
2. O que algú li vol prendre el pèl amb les supercicions (Adrià es centra més en
aquest punt)
Una cosa estranya que li va passar a Adrià, fou que una vegada instal·lat el
telèfon i el fax ( els nombres dels quals soles el sabien dues persones) va
començar a rebre trucades misterioses; les quals a l'agafar el telèfon només se
sentien murmuris, plors apagats, sorolls estranys... aleshores Adrià va decidir no
agafar el telèfon, però ara començà el fax a rebre cartes molt estranyes amb
lletres i paraules barrejades. Fins que unes de les últimes cartes que va rebre la
va examinar amb atenció, llegint en vertical, diagonal i va veure que algunes
paraules tenien sentit, aquestes paraules eren: Adrià, !Auxili¡
Adrià comença a preguntar-se numeroses qüestions les quals no tenen resposta i
pensà que per una part agafaria les coses i se n'aniria, però per un altra eixa casa
desprén d'ell moltes idees per a les seues obre i composicions. Sobre les cartes,
pensa que si es Xavier que pare de fer eixes bromes, que comencen a ser
pesades, però una altra part d'ell li diu que Xavier no sap res d'això.
Capítol 8
Adrià escriu aquesta carta a les 5 del matí, ja està preocupat e indecís per qué
alguna cosa passa en eixa casa, perquè com contà a continuació, no es lògic lo
que ocorre:
En la carta anterior comentà lo d'aquelles estranyes trucades i cartes que rebia,
primer soles eren pel matí,però ara ja era durant tot el dia i Adrià va decidir
desconnectar-ho tot. Però durant les quatre de la nit, va rebre una trucada; però
no podia ser perquè estava tot desconnectat, ell pensava que segurament no
l'havia apagat, però en apropar-se a la sala va veure que el telèfon estava
desconnectat i continuava trucant, a l'agafar-lo escoltava altravolta aquells sorolls
estranys durant uns segons i de sobte va rebre pel fax un missatge; estava
vegada era un missatge clar el qual repetia: Auxili!, Auxili!, dalt,dalt....
Adrià va pensar amb el cor inquiet el sentit d'aquelles paraules i de repent es va
enrecordar, les golfes! Un lloc alt on encara no havia pujat per seu difícil accés.
Adrià escriu aquesta carta per fer temps fins que es faja de dia per pujar a les
golfes, no puja per única raó que la por el cobrix, perquè s'adonat que en eixa
casa passa alguna cosa estranya i li be a la ment les converses que feien de
menuts i la por que tenia ell de jove quan havia de pujar a la part alta de la casa
per anar a la seua habitació. Ja comença a fer-se de dia i Adrià decidí pujar a les
golfes quan el sol estiguera en el punt més alt per donar la màxima claritat.
+++++++++++++++
Va realitzar la seua expedició cap a les golfes però no va trobar res, soles
algunes coses com ara una immensa habitació neta i buida només amb alguns
baguls,caixes de cartó, papers... va examinar les caixes on només hi havia roba i
va obrir el bagul on només havien llibre, revistes... els quals eren molt antics i on
predominaven llibres dels anys 30 i sobretot llibre gallecs. Una volta examinat tot
va tancar el bagul i va veure damunt de la taula un llibre estrany, de luxe, de
grans dimensions... el qual tractava que numeroses obres artístiques dels millors
autors de totes les èpoques, però lo que mes li va impactar va ser que va veure
una il·lustració d'una dona en una habitació que li era familiar, no tenia cap autor
pareixa un error. Però a Adrià li va exaltar. Una vegada que va baixar de les
golfes, va pensar que Bieito sabia més coses de les que contava i calia saber-les.
Adrià està preocupar per què encara no reb noticies de Xavier.
Capítol 9
Adrià te que contar numeroses coses li han ocorregut durant aquest dia despres
de donar un gran passeig al voltant de la Closa gran, on ha obert el seu esperit a
la natura i s'ha sentit molt arraigat als boscos d'eucaliptus i pins que el rodejaven
però en arribar a casa ens va acomodar i va començar a veure altravolta el llibre
que el dia anterior va agafar i passant fulles ha tornat a prestar atenció a aquella
il·lustració de la jove però ara la jove estava llitada al llit on Adrià ( pensant que
estava boig) podia veure les seues faccions de la cara on va reconéixer que era
una xica jove. Va fer numeroses fotografies per recordar aquell gravat. Contà que
durant el dia no va canviar aquell gravat, però després d'alçar-se del llit, va anar
rapidament cap el gravat i va veure que la xica, ja no estava ni en el llit, ni tan sols
en l'habitació, on es veia una porta entreoberta, on la jove segurament hauria
eixit; Adrià parlava com si els gravats es mogueren. Estava tornan-se boig? Adrià
es queda tot el dia davant el gravat amb la càmera preparada per a qualsevol
moment.
+++++++++++++++
Adrià es quedà 4 hores davant el quadre i en aquest no es va produir cap canvi;
pot ser seria, per què estava ell davant o per què la dona del gravat havia
desaparegut per complet? Les preguntes eren constants, però Adrià va haver de
deixar-ho per anar al bar de Bieito a pel seus encàrregs.
+++++++++++++++
Adrià va anar al bar de Bieito i va agafar els seus encàrregs i amb una certa
preocupació, va tornar a casa i va anar directament a veure el gravat. En aquest
la situació havia canviat!! Ara la xica estava asseguda en una cadira amb una
mirada fixa cap Adrià. Aquest no comprenia lo que estava passant però realitza
diverses fotografies per recordar totes aquelles imatges.
Adrià pensà que aquella casa passava moltes coses estranyes, la dona d'eixe
gravat ( el qual li era molt familiar) el mirava com si vulguera dir-li alguna cosa i la
casa li atraia com un imant; era la seua bogeria o passava realment així?
Capítol 10
Adrià sent ja una por de veritat, quan aquest matí s'alçat a vist en el gravat una
escena que li a afectat de veritat; la xica estava arrupida en una part de l'habitació
amb una expressió de por i temor; però lo que més li ha impactat han sigut les
paraules que veia escrites en una de les parets d'eixa imatge:Auxili!, Auxili!
Adrià, La fotografiat i ara pensa que de veritat alguna cosa està ocorrent. Adrià
va fer una sèrie d'investigacions les quals van resultar inútils, va veure altravolta
el gravat i la image havia canviat: ara la xica havia desaparegut i l'habitació
donava signes de violència i terror. Adrià ja estava assustat i no comprenia lo que
passava; però de repent va tindre una il·luminació, el paisatge que es veia al fons
del gravat, es veia des de la seua casa i per tant Adrià va buscar una finestra d'on
es vejera aquella imatge. Va escarvar per tots els racons i va encontrar un antic
buit d'una finestra, on per tant devia estar l'habitació; va començar a escarbar i a
fer forats en la paret de la cuina que és on devia estar aquella habitació, va fer un
forat i va entrar i va veure la mateixa habitació del gravat on li va prestar atenció a
una porta ( on estarien les respostes a aquelles coses tant estranyes) Aleshores
amb la seua valentia entrà i... no va trobar res, solament una portella de ferro ( on
estava gravat un símbol paregut a un laberint). Adrià va alçar la portella de ferro,
de la qual va eixir una olor nauseabunda, on poc a poc es va fer menys olorós i
Adrià es va acostar aquell forat fosc que havia descobert. En veia una sèrie
d'escales que decendien sense fi, Adrià pensa que baixaria més endavant per a
poder preparar-se millor.
Al dia següent mentre passava les fulles de l'aquell llibre va veure per primera
vegada com es tancava la porta d'aquella imatge del gravat, però lo que més li va
impactar es veure o creure vist quin ser tancava en eixe moment la porta. Adrià
no sap d'escriure que era això, soles sent molt de temor i no es pot anar d'eixa
casa per què hi ha un fort atraiment d'ella cap Adrià.
Adrià esta preparat per baixar allí i veure lo que realment esta passant; creu que
ja no podrà contar-ho i per tant si es el seu fi,totes les seus paraules hauran
quedat escrites en aquestes cartes.
Capítol 11
Ara comença narrant Xavier les seues experiències després d'haver llegit les
cartes d'Adrià, les quals el van preocupar molt. Primer pensava que tot lo que
contava era un broma pesada, però pensà que Adrià no era així i que de veritat
passava alguna cosa. Xavier no s'ho pensà 2 voltes i agafà algunes coses i es
traslladà cap a Vilarmaior. El trajecte va ser díficil encara que va rebre bones
indicacions d'una jove, i va arribar perfectament al bar de Sttugart on va
reconéixer rapidament a Bieito ( gràcies a les cartes d'Adrià). Aquest li donà les
claus de la casa i Xavier les agafà i amb les diferents indicacions que li va donar
va anar cap a ella. En arribar es va meravellar al veure aquella meravella de
casa; les seues construccions, decoracions... Rapidament va entrar en la casa on
no va notar cap sensació estranya, només veia aquella casa, com una de les
característiques d'un pintor. Va anar a la cuina on devia haver, segons les cartes
d'Adrià un forat que donara a aquella estranya habitació, però allí tot estava
ordenat i pensà que tot havia sigut una broma. Inspeccionà la casa i va pujar a les
anomenades golfes, on va veure aquell llibre tant describit per Adrià, el va obrir i
va veure aquell gravat que va desaparéixer en els seus ulls, Xavier s'asustà i
baixa rapidament per tranquil·litzar-se. Una vegada tranquilizat, es va acomodar
en la casa i va veure de nou que el gravat havia canviat i que li escrivia un
missatge en la paret que deia: Auxili, Xav! Però Xavier no es deixà atraure per
aquella imatge i agafà el mall de ferro, es traslladà a la cuina i va colpejar la paret
on es va obrir pas per a entrar en l'habitació que va descriure el seu amic en les
cartes; només li faltava trobar aquell passadís d'escales per trobar alguna
resposta. Però va trobar en un cartó vell una nota d'Adrià que deia: Xavier véste'n d'esta casa, no et quedes ni un minut més, Ja que Adrià està perdut per les
coses que ha vist, les quals l'han fet caure en la bogeria.
Xavier mentre ho llegia va veure un ser que s'aixecava a la trampa de ferro, un
ser on destacaven uns ulls brillants concentrats d'horror i temor. A Xavier li
ressonaven obsesivament aquestes paraules en el cap: Vés-te`n Xavier, tenen
fam,vés-te`n...
+++++++++++++++
Xavier ja ha passat 2 dies en aquella casa, refugiat en una de les habitacions.
Però una part d'ell li diu que fugisca ara que està a temps, però un altra li atrau
cap a la fosca cripta on pot descobrir les nombrosos respostes a unes preguntes
sense solució.
Lo que ara està escrivint Xavier, amb les cartes e imatges d'Adrià les enviarà a la
seua germana per que ningú no torne a eixa casa.
Pensà que podia aguantar uns dies refugiat en eixa habitació; però quan es
ponguera el sol, baixarà a aquella fosca cripta on enfrontarà tots els seues temors
amb la millor arma: el foc.
Capítol 12
Es va produir un incendi el dia 28 i 29 d'abril on la casa va quedar destruïda. Tots
els periòdics parlaven de la mateixa notícia i ho relacionaven amb la desaparició
d'Adrià Novoa i Xavier Louzao.
Teresa Louzao va anar a la comissaria, on va parlar amb l'inspector Soutullo ( el
qual va entendre ràpidament totes les cartes e imatges d'Adrià) Els dos van
decidir anar cap la casa per inspeccionar-la.
En arribar van veure que la casa estava coberta per flames que es perdien per
l'interior; però gràcies a la labor dels bombers van poder inspeccionar la casa on
van encontrar tota mena de escombreries menys els cossos d'Adrià i Xavier; S'en
haurien anat?
Teresa i l'inspector revisaren la casa, començant per la cuina on van veure que,
com Adrià dia en les seues cartes, l'habitació que comunicava amb la cuina; però
allí el sol estava llis i no hi havia cap trampa de ferro. Tots els policies van arribar
a la mateixa conclusió: Adrià i Xavier estaven desapareguts i no es podíen donar
com a morts; però Teresa tingué la sensació que alguna cosa estava passant i
per això es quedà a investigar.
Amb el pas del temps interés de les persones anà disminuint, però Teresa cada
dia caminava la voltant de la casa cremada on sentia com si un ser li perseguira i
li atraguera cap a la casa. Teresa un dia caminat al voltant del bocs a uns
quilòmetres de la casa va encontrar... el llibre de gravats!, el seu cor estallà
d'emoció, el va obrir i va veure el gravat que s'esperava però en una imatge que
colpejà el seu cervell i que la va envair de temor; pensà que si aquest llibre
permetia que les forces ocultes isqueren a l'exterior, alguna cosa li deia que
també havia de servir per a destruir-les. Per tant va agafar el llibre, va buscar
entre la casa la trampa que donava a les escales subterrànies i va ficar materials
secs i començà a cremar-ho tot, on es va produir una gran foguera i poc a poc es
cremà aquell llibre maleit i les cartes del seu germà... de repent la terra, els arbre i
tot lo que hi havia al seu voltant començà a fer fortes tremolors i poc a poc foren
disminuint. Teresa pensà que ja s'havia acabat aquella maledicció i només
esperava que tant Xavier com Adrià descaren en pau en el món dels no vius.
Descargar

Cartes d'hivern; Agustín Fernández Paz

ArgumentoNarrativa infantil y juvenilNovelaLiteratura española contemporánea
Cartes d'hivern; Agustín Fernández Paz

Cartes d'hivern; Agustín Fernández Paz

ArgumentoNarrativa infantil y juvenilNovelaLiteratura española contemporánea

Cartas de invierno; Agustín Fernández Paz

Cartas de invierno; Agustín Fernández Paz

PersonajesBiografíaArgumentoNovela juvenilNarrativa gallegaLiteratura española contemporánea

Barroco europeo

Barroco europeo

Crisis de los ideales renacentistasDecadencia # BarrocMovimientos culturalesHistoria universal siglo XVIINuevas corrientes estilísticas

La presencia; Mercé Company

La presencia; Mercé Company

Literatura españolaNovela juvenilNarrativa contemporánea siglo XXIAdolescenciaIntrigaCiencias paranormalesFenómenos extraños

Narrativa catalanaNovela modernista # ArgumentPersonatgesLiteratura española contemporánea del siglo XIX

Cançons de la roda del temps; Raimon

Cançons de la roda del temps; Raimon

Música catalana siglo XXCantautoresComposiciónTemas

EXAMEN MUSICA TEMA EL BARROC 1−context sociocultural del Barroc:

EXAMEN MUSICA TEMA EL BARROC 1−context sociocultural del Barroc:

BaixÓperaFarinelli # Context socioculturalAlemaniaBarroco musicalItalia

La casa sota la sorra; Joaquim Carbó

La casa sota la sorra; Joaquim Carbó

Literatura española contemporánea del siglo XXPere Vidal # ArgumentPersonatgesNarrativa y novela juvenil catalana

Yukio Mishima

Yukio Mishima

Literatura oriental contemporáneaNarrativa y Dramaturgia japonesa # Valors tradicionals JapóNovel·las de la postguèrraTemes

El jardí secret; Gilbert K. Chesterton

El jardí secret; Gilbert K. Chesterton

PersonajesArgumentoLiteratura contemporáneaVocabulario