i^eudeemonberrati - Hemeroteca Digital

Dissapte, 9 de Janér de
A n y i:X..
18S6.
Núm.
2.
I^EUDEEMONBERRATI
m
'W-
^:m
li^í
tá&^m
r^-i
«SOSL.
SITMáMÁII F S f i i Á I M ClTÁiiiMYA.
T O T S'HO
]MERBIX.
Un deis síntomas mes consoladors de la
nostra conturbada época, es certament la odhesió cada dia mes intensa, mes entussiasta
y, podriam dir, mes tangible del poblé fiel á
son Pare comú lo Vicari de Cristo en la térra.
Deu, que en sos inescrutables designis, ha permés que la mística Ñau de Pere fos en nostres
temps tan furiosament combatuda perjos vents
desencadenats d'una Revolució impia, viva encarnació del esperit de rebeldía satánica, ha
volgut que d'esta manera s'evidenciés ab una
proba casi enlluernadora la divinitat de la sua
Santa Iglesia, devant de la incredulitat casi
triumfant que creya teñir ja soterrada la institució fundamental det Pontifical Roma,
Lo fenómen que esta presenciant la societat
moderna Iliberalisada fins al molí deis ossos,
no pol ser mes sorprenent ni mes admirable, y
no es d'extranyar que fins entre'ls que's diuen
ayuy positivistas, final y grossera etapa del racionalisme, n'hi hageque s'hi aturen un monient á considerarlo y ferne objecte de sas meditacions.
Sens dupte que'ls iniciáis y 'Is no iniciats en
las tenebrosas maquinacions de la Masonería,
tots los que en una forma ú altra han treballat
y treballan encara per realisar lo programa revolucionan, creyan que desde'1 moment que
naurian fet son curs las ideas del 89, obríntloshi pas quan fos menester los procediments
del 93, l'apostasía universal deis pobles que
'in diaforen cristians sería un fet indestructi-
ble, y per tot arreu proclamáis los drets del
home, no's parlarla may mes deis drets de Deu,
y totas las nacions se constituirían sobre las
novas bases de una total emancipado de la tutela de la Iglesia. La perfecta realisació de
aqueix desiderátum, havia de venír senyalat
per l'aniquilament del Papal, y la Revolució
no's podia dar per satisfela fins á teñir abatuda
la Sede Romana. De aquí exos esforsos per
entronisarse á Roma, no en la persona de un
conquistador, sino en la personificació de una
idea, de una aspirado: de la unitat italiana.
Per la Revolució, lo destronament del Rey era
condició indispensable del anul-lament del
Papa, y pergó '1 cril de Roma ó la mort, ha siguí lo programa, lo santy senya de la Revolució cosmopolita per espay de mitja centuria.
Donchs be; quan ha arribat la plenitut deis
temps per la Revolució, quan ja te esclavas, en
major ó menor grau de dependencia, á totas las
nacions, quan Roma no sois es la capital del
Regne de Italia, sino que's pot dir es avuy la
sede del imperi masónich, y'l Papa es catiu ab
un llinatge de caliveri ben diferent deis diversos que han añigit en totas épocas la Iglesia
católica desde'l primer encarcerament de Sant
Pere; lluny de mimvar lo prestigi moral del
Papal, creix en proporcions inusitadas; lluny
d'exlingirse lo brill de la Tiara, son los seus
resplandors cada dia mes lluminosos, y lluny
de sentirse entorn del Papa lo freí glassador de
la indiferencia, com la Revolució al llevarli lo
poder temporal somiava, s'aviva ab tal intensilat l'amor del póble fiel, que's pot ben assegur "j^
rar que may lo mon católich havia sigut tant
roma com ara, may s'havia sentit ab tanta intensitat com ara en los membres mes extrems
10
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
del eos rnístich de la Iglesia lo vivificant calor
del centre, y per consegüent may s'havia evidenciat com ara lo poder de la maravellosa indestructible unitat de la Iglesia.
La actual situació del Papat y del mon católich ve admirabl.ement simbolisada, y millor
dit, actuada en aqueix sentiment universal,
cada dia mes intens y mes operatiu, que ab
molta exactitut definí lo gran felipó inglés,
R . P . Fáber, a b l o n o m d e Devoció
álPapa.
Aqueix singular triumfo del Papa no se'l espera va certamentla Revolució!
Las formas que ha pres y las manifestacions
que ha tingut aquest sentiment, forman sens
dupte las mes gloriosas páginas de la historia
contemporánea; y'ls futurs filosophs de la historia s'admirarán del contrast que oferexen la
revolució masónica empenyada en sepultar lo
Papat, y la reacció católica rodejantlo de una
auréola brillantíssima de amor indomable y de
veneració permanent y de constant sacrifici.
¿Quí no recorda ab íntima fruició y consol inefable las jornadas de gloria que aqueix sentiment de devoció al Papa dona al Pontificat del
inmortal Pió IX? Y sens entrar en mes particularitats, aquí está, per confondre á la Revolució tan impia com vorág y concupiscent, la
obra del Dirier de Sant Pere, de la qual s'acaba de celebrar lo vinticinqué aniversari. Desde
lo 1860 en que prengué definitiva forma aqueixa santa obra, ¿quí es capá? de calcular las almoynas que de totas parts del mon han arribat
á mans del Papa, barrejadasab las mes carinyosas protestas de amor filial, y ab sospirs y
llágrimas, expressió de obediencia la mes rendida y de afecte'l mes entranyable? L'or novell
de l'Australia s'ha unit ab lo vell argent d'Europa, y'l dineret de la pobre viuda s'iía ajuntat
ab l'óbol quantiós del magnat, per auxiliar al
Papa pobre y despossehit de son patrimoni secular, y protestar incessantment—perqué viva
protesta es cada malla—contra lainiquitat consumada en Roma per la Sinagoga masónica
servida per la vil cobardía de molts Pilats que
may se'n podrán rentar las mans d'eixa taca
que enllétgeix la historia de las nacions modernas.
Si Pió IX, en mitx de sas grans amarguras,
tingué del poblé fiel tantas consolacions y tantas probas se'n vegé de amor entussiasta, no
n'hi faltan certament á son gran successor,
Lleó XIII. Y com ara, ab motiu del seu Jubilen Sacerdotal, ó sia'ls cinquanta anys de sa
primera missa, que's cumplirán per Nadal del
1887, se 'n prepara una de manifestació que
será no sois un consol per Lleó XIII, sino
també y principalment un nou triunfo del Pontificat, volem expressamentá r entrada d'any
paríame, per cooperarhi com nos pertoca.
Anem á presenciar una inmensa explosió de
amor filial, á jutjar per los preparatius que
s'observan. Ningú pot faltarhi, que'l Papa tot
s'ho mereix.
JAUME COLLELL, Pbre.
GO]M[F»As
D'ESFERA.
—o-a-oos-=>~
La vida de las ñors ha tingut la llegislatura
oberta ab la jura de la Regenta. Com, apesar
de certas protestas de prudencia y gestions pacificadoras, se inicia desseguit lo debat polítich, y era de temer que després de la escaramuga deis conservadors, las interpel-lacions,
(que en los Parlaments fan com las cireras al
cistell, que en tirantne una seguexen las altras,)
s'anessen engrescant de mala manera, lo presidentdel Consell cregué convenient posar palla á l'esquella deis representants de la nació,
llegint soptadament lo decret de suspensió de
las Corts. Ni ha esperat á obtenir las varias
autorisacions que'ls ministres tenian demanadas, y ha preferit lo Sr. Sagasta deixar en suspens certs projectes á exposar la situació á la
dura proba á' un batibull parlamentari que
hauria portatla corresponent fermentació política en lo pays.
Entre las autorisacions que quedan en l'ayre
hi ha las del ministre d'Estat respecte á la próroga deis tractats de comers, la eterna espasa
de Damocles penjada sobre'1 cap de Catalunya, tan sigobernan uns com si gobernan altres. Los diputats catalans s'apressuraren á
posarse d'acort per obrir una campanya en
contra delprojecte; perodesgraciadaments'han
vist síntomas que fan temer no hi haurá la suficient enteresa ni la deguda energía per ©posarse ais projectes del ministeri sagastí, que,
si desde la oposició havia dit que anava al llibre-cambi, es tan com natural que desde'l poder vulga realisar, alómenos en part, lo seu
programa económich.
Lo qual vol dir que tenim un compás d'espera que será menester aprofitar. Axis com
del Elduayen se deya, quan se tractá del Modas üivendi, que estava compromés ab Inglaterra, no dexará de teñir los seus compromisos en Moret y preparará en una forma ú altra
tractats á manta, perqué en Moret es deis que
creu ab una Espanya agrícola convertida en
Xauxa per obra del Ilibre-cambi.
Per lo tant mentres en lo ministeri d'Estat
s'aniráestudiant la manera de complaure ais
industriáis exlrangers y ais comerciants del
Círcol Mercantil de Madrit, convé que Calalunya's prepari á 1Q defensa de sos interessos
altra volta amenassats, y si s'ha de entrar, com
se presum, en un período de agitació electoral»
LA V E U D E L
sera cosa de no admetre cap, absolutament
cap diputat, sens lo mandat imperatiu per endavant de combatre sens treva los funestos
projectes que se'ns dupte's preparan.
VERDAGUER
Y'L
CANIGÓ.
Lo tren de las quatre de la larde arribava díumenge
passat é l'eslació de Vich ab l'ayre y la fesomia de qualsevol dia ordinari, coin si ab el! no vingués aquell á
qui lemps há Catalunya aclama com son primer poeta
y que avuy per avuy no n'hi há un altre al mon que li
fafc^sa ombra. Quan Mossen Verdaguer baixá d'un h u mil departament de segona, fou per e n t r a r ' e n lo cercle
dols de sa familia,
per caure en bragos de sos g e r m a n s
del E s b a r t .
¡Cinto! aquí, ¡Cinto! allá: veheuse agí las únicas s a lutacions que allí s'oían, mes agradables pera ell que
mollas allras afectadas y pomposas que sentirá aquets
días en sa casa, de gent que auirá á ferli la g a r a - g a r a
no mes per que'ls regale'l Canigó y no l'haja de c o m prar.
L ' E s b a r t li havia d i t : «vina aquí y farem festa per
haver donat admirable fi á ta segona gran o b r a . » Com
lo fill que va á celebrar l'acabament felís de sa carrera
en la casa de sos pares.
E r a una sessió pública y un ápat de familia lo que
hi havia preparal per obsequiar al gran poets. La s e s sió tingué lloch lo diumenge al vespre en lo Gírcol Lilerari. La concurrencia, á pesar de Texclnsió de la part
femenina, fou numerosa, pero, mes que numerosa, dislingida. Ocupá'l setial de la presidencia Mossen V e r d a guer, entremitx del President y del Vice-president de
la Societat. Oberta la sessió, se dona comens pels poetas del E s b a r t á la feyna, que debia consistir únicament
en la lectura de g r a n s fragments del Canigó, es dir, en
fer ressaltar devant d'aquella geni que umplia la sala y
que tola havia llegit ó Uegiria'l poema, las g r a n s bellesas de que aquesl está esmaltal.
En Serra y Campdeiacreu Uegí'l primer canl L'aplech;
l'Arcis Vergaguer la superba descripció del Pirineu; lo
Antón d'Espona lo Nuviatje,
honl hi há podiam dir la
parí de filigrana; Mossen J a u m e Collell guardá'l pulmó
per donar lol son grandiós relleu á la gegantina d e s cripció del pas d'Annibal peí port pirenaych; E n F e brer declamé ab acert lo dramálich c a n l de
¿.'Enterro
y En Lluís Nadal dona fl á la tasca ab la lectura deis
dos cants d e r r e r s , VOliva, que tots los nostres lectors
coneixen, y La Creu de Canigó, qual chor final determina, potser no la mes estrepitosa, pero sí'ns alrevim
^ dir la mes expontánea é intel-ligenl salva dVplaudimenls que ha sentil y sentirá l'iluslre poeta, honra g r a n dissima de la ciutat y de la plana de Vich.
Lo President del Circol, D. Marti Genis, terminé la
sessió ab breu y oportunas frases de llohansa dirigidas
al insigne m e m b r e honorari de la Societat.
L ' e n d e m á , a m i t x dia, 1'ápat fraternal. Tol cátala,
'os menjars y l ' h o r a . E n la laula, dominanlho tol, lo
porro clássich, al cím del qual volejava la llista de las
Passadas, escrita en pur cátala sense cap terme afrancesal.
Los plata, com catalans, suculents y de bori pahir, y
lol servil sens cumpliments ni etiquetas. La conversa,
®n una reunió de a m i c h s , millor de g e r m a n s , havia
11
MONTSERRAT.
d'esser y fou oberta, franca y poch aflictiva, pero s e m pre interessant. Mossen Cinto nos conté las e x c u r s i o n s
pels Pirineus, á las quals tantas bellíssimas d e s c r i p cions deu la llegenda Canigó, -^f sobre tol, sa pujada
á la Maíadetta,
en quals g r a n s glasseras esliguó á
puní de perdre la vida. Miraculosament li salvé Nostre
Senyor per gloria y profil de la noslra literatura.
¡ P a m ! Sallaren los laps del X a m p a n y y's c o m e n t a ren los brindis. Sé doné preferencia ais de fora, llegint
a n s que lol los telegramas y cartas vingudas de M á drit, de Zamora y de Barcelona. Després brinda casi
tothom y tots en un inateix senlil: peí poeta insigne y
per la ciutat y plana que'l contan entre sos filis (*).
Lo tren del capvespre s'endugué al poeta, per enviarlo altre colp á sa esiada humil del carrer de la Canuda,
massa petita ja per lanl gran figura. Alegre y somrihent
m a r x ó Mossen Cinto, acompanyal de Mossen Collell y
de dos altres poetas joves del E s b a r t , enlonanl aquella
senlidíssima cansó que ve lanl bé després d'una festa
com la que acabava de celebrarse:
Montanyas
son frescas
de
y
Canigó
regaladas...
Acabem. L ' E s b a r t ha cumplert ab son mestre, pero
la ciutat y la plana de Vich quedan en deute. E s hora
ja d'estudiar de quina manera pol honrar la mare á son
fill per ell lanl enallida. Ja no's pot trigar m e s . Que
ho estudie l'Ajuntamenl de Vich, represenlació de totas
las forgas de la ciutat, y que ho estudie també'l Círcol
Literari, centre de las Metras vigatanas y aplech de persones á qui sembla correspon l'empenyer á la població
per la realisació de l'idea. Vinga un plan y, com mes
aviat millor, que's resolga.—N.
Secció Llíerarla.
A LA SANTÍSSLMA VERGE MARÍA
EN LO MISTERI DE s'INMACULADA CONCEPCIÓ,
Patrona de la JoTentnt Católica de Llejda. (**)
—c~z.rx>^^<i—
(Poesía premiada ab diploma d'honor en lo certamen de la societat Bibliográflco-Mariana de Lleyda),
Macula originalis non est in te.
Aucells que en les arbredes ne saluden lo dia,
de bon malí quan Talba rellú per l'ample pol,
de voslre accent melódich preslaume l'armonía,
y aixís la pensa mia
podrá aixecar sens treva vers l'iníinil son vol.
(*) Encara que'l redactor d'esta ressenya, en Lluis Nadal, calla
per modestia lo seu brindis, nosaltres lo volem publicar perqué
es tan bonich com breu.
Digué:
Mossen Cinto y Canigó
son dos monts de gran algada;
veu á aquest vasta encontrada,
del mon tot l'altre es senyor.
Del cim d'aquest gegant pich
un astre sa Uum envía,
l'astre de la patria mia,
de Catalunya y de Vich.
(") No fa molt temps vegeren nostres lectors en estas columnas
lo primer assaig poétich del jove flll d'esta ciutat y Seminarista de
Barcelona, Ángel Boixader. Com l'estimul perfecciona las naturals
facultáis, se pot veure ab esta nova composició que ha sigut llorejada en lo últim Certamen de la Academia Bibliográflco-Mariana
de Lleyda.
•••iii.Sí.i.ir|\«ni.i^iiTtiii>ilíri»irn»giÍT¿niÍii7liaaiim^^
12
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Aixís alsant intrépit al cel cants de victoria
ne solearé les ones com aliga capdalt,
y allá en la regió etérea registraré l'historia
per dar cántichs de gloria
á l'Eoa concebuda sens taca original.
Mes ¡ay! ¿cóm pot extendrer l'aucell s'humil volada
vers l'aspre serra hont penja son niu l'astor gegant;
^óm puch á vos alsarne ma veu enragullada
si Vos, oh Verge aymada,
la font de la poesía ne sou lo mateix cant?
Ne sou la vera sciencia, lo sol que'l dupte aclara,
la vritat, la bellesa, Yinspiració, fo brill;
l'imatge del Altíssim, l'espill del Etern Pare...
mes ay! si sou ma Mare
¿cóm pot no se'us gotjosa la veu d'un vostre fill?
PerQÓ fugint deis núvols del mon á voslres plantes
jo vinch á reposarhi mon vol de tendré infant;
y assaborint les bresques d'inspiració vessanles
ab notes sacrosantes
de dintre'l cor sortides comenso vostre cant.
Angélica criatura, nevat llir de puresa,
Sagrari de Deu Pare, Rosa de Gericó;
Estrella de l'albada de sens igual bellesa,
Davídica Princesa,
Mística font d'hont brollan torrents d'inspiració.
Escala de la Gloria, Arca sagrada hont mora
lo Criador que á un fiai del res lo mon forma;
entre lo Deu y l'home coloma intercessora,
Eva corredemptora,
per qui la rassa humana l'Etern vingué á salvar.
La rassa que oprimida per lo pecat plorava
de nostres primers pares lo miserable crim
y al veurers de los vicis y de la maldat esclava
al Cel los ulls alsava
corcant qui fes á trossos les portes del abim.
Lo Pare Etern al veurer un poblé que's perdía
y que ai pregón rodava de fal&a scréncia al brill,
sentint vostres pregaries, ó Mare, digué: sia!
mes taca tant impía
sois basta per rentarla la sanch de lo meu Fill.
Y veenlvos entre totes les dones mes hermosa
mes pura, casta, y plena de gracia edificant,
volguó que en vostre ventre de verge pudorosa
prengués carn misteriosa
la vida de la vida, lo Deu tres voltes sant.
Llavors lo sant Arcángel vos porta l'embaixada
que haviau d'esser Mare del Fill Etern de Deu,
y Vos, com qui desperta d'una visió encantada,
restant Inmaculada,
diguereii: «so t'esclava, que's fassi'l voler teu.»
Y al entreobrir los llabis de candida poncella
que pura abans deis segles lo Pare concebí,
les portes deis abismes rompe tronant centella
y virginal estrella
en Vos nos senyalaba nou arch de Sanl Martí.
Desde llavors la rassa quedava redimida
com Llétzer aixecantse del corromput pregón
y l'arbre del misteri trayent doble florida
sembré de nou la vida
regant ab la rosada del Cel l'arrel del mon.
Desde llavors los segles PURÍSSIMA OS aclaman
fent ressonarvos cántichs d'amor de po) á pol,
deis campanars los bronzes lo voslre nom proclaman
y en voslre amor s'inflaman
los cors, á voslres plantes prenenl son rápit vol.
Desde llavors Espanya vos te com una gloria,
vostra sagrada Imatge volent en llurs altars,
desde llavors los pobles vos posan en 1* Historia
grabaut vostra memoria
los Reys en los seus tronos, los masos en sas llars.
¡Mes ay! ó Mare meva lo poblé aquell que un dia
ab sanch de vostras venas varéu salvar del llim
vuy contra Vos aixeca bramant sa Uengua impía
y foll segueix la via
que com torrent d'escumes l'arrastra vers lo crim.
Y obrint sa gola infame com infernal foguera
lo vostre nom flastoma y'l maleheix arreu,
tot lo mes sant profana, lo mes sagrat altera
y ab ronca veu de fera
rebutja la fe santa y escup lo nom de Deu.
¡Pietat, ó Verge santa! també en les encónlrades
hont creixen les espines é hi niuan rat-penats,
hi aixecan ses coróles les roses perfumados
é hi fan ses niarades
aucells de blanques plomes y cántichs delicats.
Aixís entre la rassa que'l mal esprit comana
bregant per fer á trossos lo temple august de Deu,
s'aixeca victoriosa la joventut Lleydana,
l'imatge soberana
del Redemptor del home plaiitant per tot arreu.
L'huracanada ratja del mal sa veu feresta
contra ella aixeca ayrada volentla soterrar,
mes ella, marí destre, jamay tem la tempesta
sa victoriosa testa
may fentla torna enrera cent cráters de volca.
Y agermanada sota vostra ombra benaurada
al cel aixeca ais ayres vostre sagrat pendo,
per cims y fondalades com celestial creuhada
proclamantvos Sagrada
Inmaculada y Verge en vostra Concepció.
No la deixeu, ó Mare, esta tiissaga noble
de dlls valents que esperan de Vos la protecció;
de filis que fer reviurer volen la fe d'un poblé
y retorna ab pas doble
les animes perdudes ais peus del Redemptor,
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
Y aÍKÍs: mentres que brame lo mar ab sa follía,
mentre ab sos raigs llumeni lo sol l'espay seré,
mentres l'home respire, mentres que lo mon sia,
tindrá per mare Espanya l'amor sanl de Maria
y mentre ella filis tinga no morirá la F é .
ÁNGEL GARRIGA Y BOIXADER.
Críica Religiosa.
Ab motiu de celebrar lo Emperador de Alemanya lo
vinticinqué aniversari del se» regnat, lo Papa li ha enviat un telegrama de congratulació, que'l vell Guillem
ha agrahit moltíssim.
Se assegura que en lo Consistori que probablement
se tindrá dintre'l corrent Janer^ Sa Santedat notificará
al Sacro Gol-legi l'auto de sa mediació en l'assumpto
de las Carolinas.
La Gazeia de Francfort, parlant del protocol de las
Carolinas que en nom de Alemanya hagué de firmar
lo Sr. Schloezer, enviat extraordinari de Prussia, diu
que aquest fel demostra la conveniencia de que l'imperi alemany ^tingue un representant acredilat prop la
Sania Sede.
Deis donatius parliculars que ha rebut enguany lo
Papa per l'óbol, n'ha destinat milx milió de pessetas
per la Propaganda
Fide.
Naturalment que bon cuydado ha tingut lo Papa que
de aqueix acle de la sua munificencia no'n puga fer
cap balafi lo gobern italiá tan amich de concertir los
bens de la Iglesia.
Los diaris francesos é inglesos alaban molt la carta
del Sant Pare al Episcopat inglés sobre las escolas, y'n
fan notar la gran trascendencia.
Segons las informacions rebudas en Propaganda y
resumidas en un telegrama que ha publicat Le Monde
las victimas y estragos causats per la persecució última
deis Cristians á Conxinxina, fins á 1 de Novembre,
son los següents: En lo Vicariat que compren Hué,
assessinats 9 missioners francesos, 7 sacerdots indígenas, 60 catequistas, 270 religiosas indígenas y 24 mil
cristians; 200 parroquias destruhidas, 225 iglesias incendiadas, y enterament arruinats 17 orfelinats, 10 convenís de monjas, 4 colonias agrícolas y 2 seminaris
ab 2 farmacias.
Ha cridal la atenció un article publicat per una revista inglesa la Forlnighily
Reoiew, de Londres, y
suscrit per lo Sr. Hurlbert en lo qual se fa un estudi
séri sobre la actual situació del Papa. Diu lo escriptor
•jue'l Papa quan se lamenta de la situació que li ha
creat la revolució italiana, se quexa ab rahó, y anyadeix que las Potencias protestants no estén menos interessadas que las católicas en la independencia del
Papa,
Per lo que toca á l'Inglaterra, lo Sr. Hurlbert nota'l
cambi de opinió del públich inglés á favor deis catóiichs. Se mostra partidari del restabliment de relacions
oficiáis entre la Santa Sede y'l Gobern británich. «¿Períué, diu, no s'haurá d'enviar un émbaxador al Papa,
luán lo Virreynat de las Indias se confia á un católich?» «Sia cbm sia, y esta es la conclusió del article,
'os homens polilichs de la Gran Bretanya no poden
Í3
ser Indiferents á las condicions en que's troba '1 Cap de
la Iglesia.»
Com va crexent lo catolicisme á Inglaterra, cada dia
diversos fets ho proban. Las últimas eleccions pe'l
Parlament donan xifras eloquents. En la darrera Cambra erant 60 los diputáis católichs, ara en la nova serán 83. L'Irlanda n'ha dat 79, 3 l'Inglaterra y 1 l'Escocia, cosa may vista desde'l temps de la Reforma.
Lo Caiholich Directory per l'any 1886 dona interessants permenors sobre l'Eslat del Catolicisme en la Inglaterra. D'iglesias y capellas públicas se'n conlan 1575
(onze mes qué l'any anterior) á qual servéy hi ha 2576
sacerdots. L'any passat se'n ordenaren 91, en Iota la
Inglaterra y pays de Gales hi ha un Arquebisbe ab 14
sufraganis y 2 coadjutors; é Escocia 2 Arquebisbes y
4 sufraganis. De col-legis católichs se'n contan 37, y
pujan á un centenar las casas religiosas, per l'educació
de las noyas.
Un deis punís del mon hont mes y millor florexen
las conferencias de Sant Vicens de Paul, es la República deis Estals-Units. Los Pares del últim Concili
Plenari de Baltimore ne feren especiáis elogis. Lo consell superior de Nova-York sol dirigeix 260 conferencias ab 5600 nnembres actius. Las colectas del 1885 han
dat un aument de 20000 pessetas mes que en 84.
Pero lo notable son las obras especiáis á que's consagran las conferencias. Unas s'ehcarregan de la moralisació deis presos, altra empren una creuada contra
la borratxera; á Jersey-City se dedican á preparar los
noys per la^primera comunió y á Nova Orleans s'ha
establert l'Obra deis Neusboys, (noys que venen diaris).
Uns 300 xicots se veuen amparáis y ben cuydats per
aquesta tan prudent y caritativa Obra.
S'ha convertit al Catolicisme una de las millors actrius dramáticas de Londres, la senyora Bancroft. Juntament ab son marit dirigia lo tealre de «Haymarkett»
y gracias á las suas dots d'arlista y sobre tot á una
reputació intalxable acompanyada d'una perfecta distihció de maneras, era admesa en la millor societat inglesa.
La ceremonia de la sua abjunció s'ha fet en la iglesia de Sant Pere y Sant Eduard á Londres ab molta
senzillós, sense aparato de cap classe. L'altar eslava
adornat per un riquissim drap, regalo de la neófita.
Havenl morí la S«periora del Hospital de Cartagena
(Colombia) de resultas d'una enfermetat que se connaná cuydant los malalts, lo Gobern de Solivia ha ordenat que'l seu retrato sia col-locat en la sala major
del hospital en recordansa perpetua de la sua caritat.
L'il-lustre general Charrette ha perdüt estos dias un
fill de grans esperansas. Lo Sant Pare ha fel espedir
per consol del desolat pare un afectuós telegrama de
pésame que haurá confortat l'ánimo del valerós general francés, tan benemérit de la causa pontificia.
Han hagut de arrencar canyas los infelissos apóstatas que havian pensat fundar la Iglesia nacional italiana, que era no mes que un rebrot migral del protestantismo. En afecte, la capaila del carrer de Genova á
Roma, hont oficiavan Campallo y Savarese, s'ha tancat.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
14
Dietarl 4el Prlnclpt.
al final de sa vida havia pensat retirarse á Montserrat, coin
efeclivament ho executá, vestinl algún temps la cogulla benedictina. Era fill del vehi poblé de Taradell. R. L P.
Lo dia de Cap d'any se inaugura en la iglesia de la Pietat
la Obra Pia que le per objecte honrar á nostres gloriosos Patrons los SS. Mártirs Lluciá y Marciá, estabiint una visita
diaria y fent cremar continuament una llántia en Tallar major
de dita iglesia honl se guardan y veneran las sagradas Cendras deis ínclits Mártyrs.
La llántia de plata que han ofert los associats está col-locada ai peu de las imatges deis SS. Patrons, y te la forma
de un elegant fanal de sis caras ab un artlstich remate de
fulialjes, terminant ab un cor que porta grabadas las armas
de la Ciutat. Al peu se'hi llegeix la seguent inscripció: Oferta, ais SS. Mártyrs Lluciá y Marciá, en perpetua senyal
de agrahimenl, per sos coneiutadans—1 deJaner de 1886.
Ha sigut obrada en los laliers del argenter Ramón Serra, (a)
Nogués.
Cantal lo Rosari pastoril per la capeila de la Catedral, puja
á la Irona lo Sr. Canonge Lecloral, Dr. D. Andreu Duran,
qui ab frases eloqüents ponderá'ls beneflcis que la Ciutat de
Yich ha rebut de sos Patrons y'l deute de agrahimenl que á
tot bon vigatá obliga, y que podrá d'una manera condigna
satisferse ab la Obra-Pia fimdada ab la aprobado y benedicció del Prelat de la Diócessis. Aquest, que assistí á la festa
inaugural, puja al monumental templet deis SS. Mártyrs y
gncengué per primera vegada la llántia, fentse luego la primera visita y consagració ais SS. Patrons, finalisant l'acte ab
un solemnissim Te-Deum cantal á tota oi-questa. Molí contribuhirá seus dupte la Obra-Pia á promoiire la devoció ais
SS. Mártyrs Lluciá y Marciá, y mantenir Tesperit religiós y
palriótich que tan distingia ais nostres antepassats.
—La Revista de la Devoción á los Puríssimos Corazones
de Jesús y de María, que's publica á Tarragona, donant
comple de que ha regressat á dita ciutat lo Tribunal Eeclesiástich q.ue per delegació del Excm. Sr. Arquebisbe enten
en la causa de Canonisació de Sor Filomena de Sania Coloma, diu lo següent:
«A propósit de Sor Filomena, tenim la salisfacció de comunicar á nostres lectors que's troba entre nosaltres fa alguns dias son germá, lo reputal escultor D. Félix, trebailant
duas estatuas que li han de dar justa celebrilat. Una es la da
Roger de Lauria, de grans dimensions per encárrech de nosIra Excma. Dipulació, y la Puríssima Coucepció l'allra, encomanada per noslre Excm. Prelat per la fatxada del magnifich.
Seminari en construcció.»
—Demá termina en la Catedral l'Ootavari del Santíssim,
quals sermons ha predicat lo Catedrátich denostre Seminari
y docle escriplor Dr. D. Sebasliá Aliberch, tractant ab molla
claredat y copia de doctrina las excel-iencias de la Sagrada
Eucaristía. Al vespre, com de costum, se fará la processó per
l'inlerior de la Santa Iglesia.
—Hem tingut lo gust de teñir alguns dias entre nosaltres
á noslre paysá y particular amich, lo distingit advocatde
Madrit, D. Ramón Yinader, qui sab apreciar en lo que valen
las bonas ausencias que li guardan sos numerosos amichs.
Eli, que ja desde sa infancia mostrá afició especial y promogué
en esta comarca la aflció ais estudis histórichs y arqueológicbs, se ha complascut en veure com no ha sigut estéril lo
exemple y las llissons que ell dona ais joves que avuy ab tan
bonéosits'hi dedican.
—Avuy es un dia de fret negre, y l'encapotament de l'almósfera ab l'ayre fret que corre fan lémer nevadas forlas á
raonlanya. Exos dias no ha desglassal gens, mantenintse
Monlseny blanch de la darrera nevada.
—Ha renuncial, per entregai-se al repós ben afanyat després de una vida tan laboriosa, lo "Vicari General de Barcelona, Iltre. Dr. D. Felip Vergés y Permanyer.
—Sembla que s'aclivará la construcció del Monument á
Colon en Barcelona, puix ültimament se ha reunit sovint la
Comissió executiva, y'l vocal D. Evaristo Arnús ratifica la
oferta de facilitar á plagos los vuytanta mil duros que's necessilan, mitjansant garantía del Ajuntament.
—En sa casa de Sarria, morí dias passats lo Rnt. Dr. D.
Jacinto Diaz, que ha passat la major part de sa vida en la
honrosa professió de la ensenyansa. En i» Universitat de
Barcelona ha desempenyat la cátedra de Ljtórafura llalina, y
—El Ancora de Palma de Mallorca dona comple de la solemnitat ab que's fea la- benediceió d'una campana per la
pErrroquial de Alaró. Esta campana, que Itá sigut' fosa en lo*
forn del courer de Vich, Sr. Miquel Porcada, es de grans
dimensions, y diu lo periódich mallorquí, tque le una ft)rma
ayrosa y elegant y nn so armonios y grave.» Las imatges y
las inscripcions molí adequadas han merescut los elogis de
tolhom. Dintre poch en lomaleix taller del Srr Forcada ^e'n
fondrá un'altra per la parroquia de Manacor.
—Lo Ministeri de Foment ha adquirit per destinarlo al
Museu del Prado, lo quadro del reputal pintor valencia D.
Lluis Cebrian, que figura en la última Exposició nacional,
y que representa el poeta Ausias March recitant sos versos
devant del príncep de Yiana.
—Son ja varis los periodichs que han publicat estudis
Grítichs de la última prodúcelo de Mossen Yerdaguer la [legenda CANIGÓ. LO mes extens y fet ab mes amor es lo que
publica en son follelí Las Provincias de Valencia. Le Boussillón de Perpinyá, en son número del 6 inserta també un article de D. Justi Pepratx que'ns plaurá traduhirlo per ferio
conexer á noslces lectors.
—Ha cessal de publicarse lo selmanari de Figueras El
Ampurdan, que defensava molt com cal los interessos moráis
y malcriáis de aquella comarca. Senlim la pérdua de tan bon
company, al qual ha reemplagal El Buen Criterio, que's proposa lo llohable fide la propaganda y defensa del catolicisme.
En los últims números de El Ampurdan, en una relació
de las Reliquias de Sants qiie posseliéix la ciutat de Figueras, hi hem vist mencionadas las deis nosh-es SS. Mártyrs
Lluciá y Marciá y de Sant Just, fent constar que, segons escripíura rebuda en poder del discret Miquel Bailó, notari de
Figueras, á 7 de Desembre de 1650, los comissionals peí Capítol de la Santa Iglesia de Yich, Il-ltre. D. Pere Ramis, canonge, y Jaume Brnnells, ciutadá de Yich, feren entrega de
ditas preciosas reliquias ais Reverents Rectors y Comimitaí
de preberes y á la il-lustre municipalilat de la vila de Figueras.
—Lo número 24 del Boletín de la Sociedad Arqueológica
Luliana, publica lo comensament de un treball interessantíssim que ab lo tílol de Excursión histórica por Calviá,
conté preciosos datos per seguir Titinerari de la expedició del •Rey D. Jaume per la conquista de Mallorca, .\companya al
número un plano topográfich ab las indicacions deis llocbs y
fels mes notables de la expedició que, comensant á 5 de Setembre de 1229 en lo port de Salou, termina ab la rendició,
de la capital de las Balears en 31 de Desembre. L'autor da
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
tan notable Excursió histórica y topográfica es D. Joan Segui
y Rodríguez.
=Cada cop que agafem la ploma per consignar fets que
demostran un progrés ó avensament en las costums publicas
ó privadas, ó que implican lo desenrolllo de qualsevol instilució benéfica, senlim ver goig y fonda satisfácelo. Consemblants sensacions nos ha produhit la lectura deis dos últims
números d-'una publicacio modesta en apariencia, pero de
gran importancia social son conlingut.
Nos referím al Botlleií mensual del Banch Vilalici de Catalunya que en tots sos números propaga doctrinas, qual
práctica ha de salvar en Esj^nya com en l'extranger innumerables viudas y filis desamparáis, de l'abandono, de la miseria y del vici, y potser fins del crím. Creyera que tots los
pares deurian llegir ab molt interés los articles que publica
dita revista, destináis á demostrar los incalculables beneficis
que porta á las familias lo fer Segurs sobre la vida.
, En lo número 30 va publicar un articie dirigit ais Sres.
Metjes, y en lo 3 1 , allre ais Sres. Farmacéutichs, veterinaris y empleáis miMiicipals. Un y allre son dignes de cridarla
alenció de tan il-lustradas classes, que sens dupte hi trovarán
pensaments interessants y molí bons consells. En rültim número lii hem ilegil també un allre articie digne de cridar la
alenció de tots los pares, per l'exemple ab que demostra la
facilitat de poder constituhir un dot á una filia per quan se
casi; sense mes capital que lo mateix que gastaba en la casa
paterna.
15
Com un vestíbul per preparar l'alumno á entrar en l'estudi deis llochs teológichs, presenta l'autor en nutrit compendi
uns Prolegómenos y tractat de Religió molt recomenables,
essent de notar un sumari de la hisloria de la Teología, dividit per épocas, ab expressió deis principáis autors que en
ellas Qoriren y del carácter que en quiscuna presenta la ciencia teológica.
Ab concisió que no exclou la claredat, basada principalment en lo rigurús método que s'imposá lo Sr. Aliberch, venen exposats los tractals que forman propiament lo eos de la
obra, y en lo de Romano Pontífice, demostra estar molt possehit de la materia, tan en lo formular y resoldre las qüestions com en refutar ais impugnadors de laautoritat pontificia. Doctrina sólida y erudició ben empleada resplandexen en
tul lo curs del Novum Breviarium, havent sapigut aprontar
los últims documents ponlificis que han aclarit certs punts
controverlils entre católichs.
La secció de Apéndices no es la menos imporlant del llibre del docte professor del Serainari de Vich, entre'ls quals
ab molt bon acort hi ha encabit lo Syllabus de Fio IX y la
Encíclica Immortale Dei de Lleó XIII oportunament repartida en dos parís y varis capítols, com ho comporta l'ordre y
divisió de materias que en la Encíclica tracta'l Papa.
La parí tipográfica honra'ls tallers del Sr. Anglada, forman! lo Ilibre un volum de mes de 400 páginas en quai't
correctaraent estampat.
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
COMUNICAT.
(üia
Sr. Director de LA VEU DEL MONTSERRAT:
Zamora, á 3 de Janer de 1886.
Molt estimat paysá: Los catalans que firman, reunits en representació de les families de cada un, baix la presidencia del mes
vell, D. Pere Montserrat, capjtá de caballería, acaban de diñar
junts en obsequi del autor do la llegenda «CANIG»», á qui felicitan
y saludan com á Iluminar lo mes resplandent de la nostra térra.
Serviuvos, Sr. Director, fer públich lo nostre entussiasme y'l
nostre patriotisme, que es raes gran quant mes un mes allunyat
está de la térra que'ns lia rebut al raon.
Lo President, Pere Montserrat.—L'inspector del ferro-carril,
Joseph Joan Ferrer.—Lo representan! de casa Felip, Pere Magrinyá.—L'advocat, Casimiro Mimó.—Lo Registrador, Bonaventura Agulló.—Un comersiant, Joseph Mañosa.
9 de Janer
de
Qüarlera. Hectólilre.
Qnartera. Eectólítre.
Ptíis. es. Ptas. es.
Xoxti
13'50
Formont. . . 12'50
Mestall. . . . 10'50
Ségol
9'50
Ordi
7'50
Gibada. . . . 6' »
5'
Espelta.
18'99.
17'58.
14'75.
13'35.
10'54.
8'44.
7'04.
1886.)
Ptas. es. Ptas. es.
Blatdomoi-o.
Mili
Fajol. . . .
Fa'bas. . . .
Llesriim. . .
Fasols..
Ciiirons.
9'50
10' ..
9'50
lO'bO
11' »
18' »
18' »
13'35.
14'05.
13'35.
]4'75.
15'45.
25'33.
25'33.
Yarletats.
LAS CATACUiMBAS D E
BARCINO.
Billiopfla.
(Conclusió.)
Nomm Brevinrium de locis theúlogicis prwposüis nonnullis
theologicw prolegomenis el Iraclatu de religione, ad usum
Seminara Vwensis, á proprio professore SEBASTIANO AI.IBERGH, ulriusque juris licentiato, dispositum et proprio
Episcopo dicalum.—Yici. Typografia Ilaymundi Angla• da.—1885.
L'opúscol que ab lo tílol de Breviarium de locis iheologi<""«, publica dos anys arrera lo Dr. Aliberch, cateJrátich de
esta imporlant assignatura en no.stre Seminan, fou rebut ab
*anl aplauso que, adoptat de text en alguns Seminaris, se
^gotá promple la edició. Aquest écsil, y las gratulatorias car*as de moltissims Prelats d'Espanya y de respectables profes^"'"s, han mogut al autor no sois á reimprimir sa obra, sino
^"e jK)sat al treball per millorarla, se pol dir i'ha felá ente^íHíient de cap y de nou, presenlant las materias mes dilucidadas y completant alguns punts que en lo primer assaig ve"'an lant sois suraariament indicáis
Alguns dias permanesqué Pere ab Eteri, y durant est
lemps lo instruí de la religió cristiana.
Tols los dias que perraanesqiieren junls, anaren á fer orado davant de la imatge de María.
Pere sorlí pera Roma, capital Ilavors del món enter, á
fundar la segona Sede, donohs la primera fou en Antioquía.
Poch temps després un home vingut de llunyas térras,
planlava, felá de duas brancas de arbre, una oi-eu en lo cim
del mpnt Taver.
Eteri, que tots los dias anava á la ciutat, vegé la creu y
davant de ella agenollal, á un home de mitja edat.
Era lo que Pere l'havia promés.
Eteri s'acostá al foraster y los dos parlaren: lo desconegut era Jacobus ó Jaume, lo Apóstol enviat á Espanya, y
son prolector.
Jaume predica junt á la creu una religió desconeguda, y
havent creguT alguns en ella, al sortir Jaume pera Judea,-
'sima^^Áaílím
ariMfeMAÜMMriSÑiAlí
16
LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
ordena á Eteri cora ásacerdot, nomenanllo lo primer Prelat
de Barcino y quedanl á son cárrech la pelila grey deis nous
cristians.
' Avans de sorlir Jaume, Eteri ii moslrá la imatgo, regalo
de Pere.
—Altre n'he deixada en César Augusta, digné Jaume,
posada á dait de un pilar que la Soberana Senyora m'haportal ab sas propias man? desde Jerusalem.
Las düas imatges son sens dupte las primeras del món,
piiig foren esculpidas y veneradas en vida de la gloriosa
Verge María.
Jaume resá un gran ralo y després sortí
" Eteri nombra un altre amicli séu, Teodosi, y dos mes,
Víctor y Aeci,. pera succehirlo. .
Nerón manava en lo mon enter, y comensá ja la persecucló deis cristians.
Un cubert senzill guardava la ei'eu plantada per Jaume.
' En las catacumbas de Barcino se reunían los cristians pera celebrar los augustos sacrifipis davant de la imalge de
María, que com Pere la porta de Jerusalem, la noráenavan
la Jeroselimilana.
Llántias de bronze y plata penjavan devanl de l'imatge de
cara negra, y multitut de poblé l'hi resava.
Correren Irességles y la Verge rebé son culto mentres en
lo anfiteatro los cristians queyan á impuls de la destral que
tallava sos colls, y lo caslell nomenat Caslro-Oclavia, no lluny
de Barcino, presencia horribles suplicis, deis quals eran víctimas los cristians.
Eularia, nena encara, pero de nobilíssima prossapia, fou
la primera que, acompanyada de Julia, sa esclava, morí en
la eren de aspa, y la segona de un cop de destral. Sever, lo
bisbe de Barcino, successor de Eteri, Teodosi, Viotor y Aeci,
sacrificáis lots en aras de la fe católica, moriren ab Ermedi
y companys mártirs.
Cugat, lo inlrépíl exlranger, que vingué á predicar en
nostra ciulal loSanl Evangeli, morí bárbarament en CaslroOclaviá; paganl lo haver enterral son cadavre, ab la vida,
dos tendres donzellas, Juliana y Semproniana.
Matrona, feta esclava y portada á Tesalónica, fou allí moría á bastonadas, lornanl cinch segles després á sa patria en
forma de sas reliquias.
Tots eixos héroes, heroínas y altres mils que ignorara,
avans de morí visitaren á laimatge que nos regala Pere, y
li demanavan coratge pera morir com á cristians, y per aixó
los nobles Fileto y Leda vegeren giorir sos flils y moriren
ells confessanl la fe católica, y íá donzella Agaloclía dona sa
vida en la avuy comarca del Panadés, ab tan valor com Anastasi, guerrer, y sos companys en Belulo ab lo primer monjo
Sergi y Genis, esforsat home de armes.
Quau la persecució cessá, alashoras s'aixecaren dos temples, un sobra las runas de la primera Catedral que pera servir de laulada á la creu del moni Teber, aixecá Sever, lo
bisbe mártir, y Tallre damunl de las catacumbas, á la Verge
portada peí- S. Pere.
En dit temple, Paciá, lo bisbe, celebra va lo San Sacrifici
davanl de la Verge Morena, y com havía presencial la imalge lants gloriosos combáis, se la nomenava la Verge de las
Batallas.
Vingué un lemps terrible.
La milja lluna volgué abátrer la eren. Barcino alashoras
Barcelona, fou presa deis alarts, sofrinl noranla anys son
pesat jou.
La imalge de la Verge Negre fou amagada fins que á mes
d& miljans del segle ix maravellosas llums descobriren son
afinagatall en lo lloch ahdnt eslava amagada, y Catalunya
entera venera ab gran contento á la que anomena avuy sa
patrona la Verge de Montserrat.
Hi ha un dupte, si fou eixa ó la del Pilar de Saragossa la
primera imalge de Maria Santissima, venerada no tan sois
en Espanya sino en tot lo món católich.
La vinguda de S. Pere á Barcelona sois se sap per tradició, y no se pot fixar bé la fetxa, pero se creu piadosament
que fou móll poch temps avans ó després de la deS. Jaume.
De lots modos, la imalge portada per lo príncep deis Apóslols á Barcelona, fou lienehida per son santíssim original, y
venerada en vida de la Mare de Deu.
No nos detindrem [A contar los aconteixements siiccehits
durant los segles que la miraculusa imalge se venera, y encara se venera, en Montserrat.
Plomas millor trompadas que la nostra n'lian escrit volúmens enters, y es un proJigi cada dia major al véurer qu'enIre tantas guerras, inceiidis y liereijías, s'liaija conservat inculme la prodigiosa imalge, re.sistint la idolatría de Roma,
en sa dominació, la heretjía de Arrio en la irrupció deis
Gols, Visigots, Alans, Ostrogols y Alemanys.
Anxigada pero salvada deis furors deis Alarbs. Miraculosament deslliurada de la profanado de ias hosles descregudas
del aventurer del segle presenl, lodesdilxal Napoleón Bonaparte, las quals arbolaren la Santa Casa de la perla de Catalunya, en lo principi del segle presenl.
Quan mes adelanlal lo segle, duranl la guerra civil que
desoía nostra patria, la Verge Negra, la miraculosa imalge
portada per S. Pere, se salva lambe tins que nostre S. Pontiflce la corona per Reyna y Patrona deis calalans.
»
La creu del moni Taver está convertida avuy en la Seu de
de Barcelona, y lo món enter admira lo edifici de bella arquitectura ojival catalana, que la magnificencia de noslies avis
llega á sos descendenls.
Eixa obra deis segles xiv y xv, es una de .las mes bellas
perlas de Espanya, y es la quarla Catedral de Barcelona.
En son precios altar major se ostenta la hermosa ci-eu de
plata que simbolisa la que S. Jaume planta en aquell mateix
llocb.
Las catacumbas que desde Montjuich corrían per eixa t^rra
fins al anlich anfiteatro, son esmuronadas en sa major part.
Demunt deis fonamenls de dit anfiteatro servint de apoyo
los de Sania María de las Batallas, ó deis Mártirs, que també ab aqueix ñora se anomenavaá la Verge Morena, se aixecá avuy lo temple deis sants márlyrs Just y Pastor, dessola aqueix edifici están sepultáis á cenlenars los mártiis desconeguts de Barcelona, enterráis en sas catacumbas.
No podem consignar sos noms, puig los ignorem, pero en
nostre pensamenl los veyém, y á ells preguem lots los dias
per nostra ciulal y per Catalunya entera.
Ells foren la primera llavor deis sants de nostra patria, y
pregant per ella com Eularia, Eteri, Teodosi, Víctor Aeci,
Lluci, Sabí, Fileto, Leda, Julia, Félix, Cugat, Madrona,
Sever, Medí y los confessors Paciá, Olaguer, Ramón Abat,
Ramón de Pflnyafort, María deis Socors, Colagia, Lluís de
Eixarch, Joseph Oriol y altres que en lo cel cenyeixen la garlanda de la santedat.
Tants filis de Barcelona que forman la cort celestial, leñen
son arre! en tas ara olvidadas y desconegudas catacumbas
de Barcino, damunl de las quals sé aixeca orgullosa de son
passal, pie de noblesa, la patria de lants sanls, y la primera
que venera á María en la imalge de la Perla de Catalunya.
FRANCISCO DE PAULA CAPEUA.
Imprempta de R. Anglada.—1886.