issue

Anuncio
Ifenilreil tlillüns 30 f iipst de 1867.—Húmero f35.
raixE
DIMRIí DE {CWmUJlWR
Redacció: Teatro, núm 18,~ Vendrell.
"
Administraeió: Xuclá, in5m 13. baixos. Barcelona.
PBEOSi Ejpanyí,! pessetas al cies.-ftntlüas, lí pessetas tríinestrerExtranger, 12 \ i - h numero, 10 céotlni!. Jtrasial 1?.
IVOSTRE
PROGRAmiA
May lo catalanísme ha travallat á l ' o m b r a pera '
En consecuencia, volém la llengua catalana
arribar á la realisació deis scus ideáis. Defensor ate carácter oficial y que sian catalans tots los que
deis principls honrats que sustenta, ben clars y á á Catalunya desempenyin cárrechs públichs: volém
la llum del sol los va exposar á la Reyna Regent d' Corts catalanas, no sois per estatuhir nostre dret y
Espanya en sa vinguda á Barcelona y ben clars y lleys civils, sino tot quant se refcrcixi á la organiconcretament los va donar al país en la Assamblea sació interior de nostra térra: volém que catalana
d e M a n r e s a d e 1892.
sian los juti s y magistrats, y que dintre de CataCom allavors diguérem, enteném avuy que han lunya 's fallin en última instancia 'Is plets y caude quedar á cárrech del poder central del Estat es- sas: volém ser arbitres de nostra administrado, fipanyol las relacíons internacionals, 1' exércit de xant ab entera llibertat las contribucions é imposmar y térra, las relacíons económicas d'Espanya tes, y volém. en fí, la tacultat de poder contribuhir
ab los demés paíssos, la construcció d' obras pú- á la formació del exércit espanyol per medí de vo- •
blicas de carácter general, la resolució de totas las luntaris ó diners, suprímint en absolut quintas y
cuestions y conflictes inter-rcgionals y la formació llevas en massa y establínt que la reserva regional
del pressupost anyal de gastos, al que deurán con- forsosa prestí servey tantsols dintre de Catalunya.
Aquest es nostre catalanismo dintre d'Espanya;
tribuhir las regions á proporció de sa riquesa; tot
aquest es lo nostre regionalisme dins de Cataluab la organisació corresponent y adecuada.
Pero enteném que correspón al Poder regional nya. Aixó es lo que volém; par aixó aném; á n' aixó
lo régimen intern de Catalunya, y que ha de cons- arribarém á no trigar gayre.
tituhirse aquesta mantenint lo temperament ex(Del Manífest de la «Unió Catalanista» del dia 16
pansiu de sa llegislació y scgons sas necessitats y
son modo de ser.
de Mars de 1S97.)
S a n t d e l d i a : S a n t a Rosa d e L i m a ver8:e y
ffiá: S a n t R a m ó n N o n a t c a r d e n a l y c o n f a s s o r .
la ifirlesia d e S a n t V i c e n t a d e P a ú l í c a r r e r de
del m a t í y s r e s e r v a á dos q u a r t s d e eer d e l a
S a n t s F é l i x y A d a u c t o m á r t i r s . — S a n t de d e — Quaranta horas á Barcelona: Comensan en
Provenga). Se d ^ s c u b r e i s á dos q u a r t s de n o n
tarde,
C Á T A L A ÚMICI FÁBRICA EN ESPANYA
Xemeneyes, Columnas, Gerros, Testos, Plats pera adorno. Bomboneras, Cistellets.
pera confits, Flors pera festas, etc., etc.
Inmens assortit en rajólas de Valencia y F.-isos esmaltats pera edificació.
Varíelat en otje.ctes de cristal], pisa y porcellana.
pera vendré, á tots los preus Y ^^'^
tots los districtos d© Sant Marti de
Provensais, propis pera fábricas^
> mam • B n • ama m m ^mam' ^m^ tallers Y altras construccíons.
Bonará r a ñ ó J. Rivera, de 1 á 3, ©n lo carror del Glot, núia. 61,
dei ínatsix pcble. T?léíoxiQ 1.798.
•5-.;
LA
2146
REKAIXKNSA — DIARI DE CATALUNYA
Grans Magatzéms
DE
E L SIGLO
Rambla deis Estudls, núm.
Fins á la terminació de las obras que
's fan en los locáis del carrer de Xuclá
quedan instaladas en los pisos de la Rambla deis Estudis, núm. 5, las següents seccíons.
GOHFEGGO
i NS. . . .
SEDERÍAS
DOLS
ALFOMBRÜS Y GORTINIITJES.
MOBLES. . .
•
a
Pis Prinoipal.
11 id.
Id. id.
Pis Prinier.
is \r y 2."
LOS ESCRIPTORIS Y C A I X A
quedan trasladáis al pis tercer.
3o D* AGOST DÉ 1897
ai47
Espectacles pübliclis.
BARCELONA
TiyOLI.—CIRCO ECUESTRE.-Avuy dilluns 80.-Brillantfunci<5. Ultima deis famosos
domadoPB MR. y MMH. SPESSABDY ab sos ñeros tigres de Bengala y eos ossos Siberiana. Los
aplaudíts Rafael y Costa. Ultimas de Niño. Graciosos intermedis.—Ala8 9.-Entrada 2 rals,
TEATRO DE NOVETATS.—Pera que pugan aesistlr concurrenta deis poblps agrégate
al segon beneflci de Vico, lo efectuará 'i vinent diumenge á la tarde.—Avuy dilluns funci5
popular. A petlció de gran número de personas que no pogueren admirar i' inmens talent
del eminent Vico la nit de son beneflci, se representará avuy lo gran drama en tres actes
de Echegaray VIDA, ALBGRH T MÜBRTK TRISTE y la comedia en dos actes BRUNO EL TEJEDOR.
—A las 9.—Dimars Beneflci deis porters y acomodadore. Ex. SRAN GALEOTO.—Dimecres estreno de Los DEGENERADOS.-Se despatxa en contaduría.
JARDI ESPANYOL,—Avuy dilluns Gran funcid de Verbena. Beneflci del públicb.—EL
BABBSRO DE SEVILLA (3 actes).—LAS VARIACIONS DE PROTH en lo tercer acte — FKEGOLI-TAsi couplets traosformacions per la Srta. Tani E.—EL MONAGUILLO. — Fochs artificiáis.—
Entrada 1 ral.—Demá Beneflci dó la aplaudida soprano Srta. A. Saroglia.—CARMEN.—Duo
DE I PuBiTANi- —UNAS BONICAS CARCELERAS per la Beneficiada —Se despatxa en contaduría'
SECció
POLÍTICA
Al general Azcárraga lí está passant lo que era de preveure; lo que bea ciar
dlguérem ja avans de ser nombrat d' una manera, segons los [nin¡stcri.3ls deñoitiva, Presiden! del Consell de ministres; lo que si tenía bons amicbs, tenían
d' haverli advertir, avans de que 's decidís á acceptar la tasca dificiiíssiína de la
dlrecció suprema de la política interior y exterior d' un Estat que 's troba e a
unas condicions tan especiáis y perillosas com la Espanya actual.
Fa tres sermanas que en Cánovas morí: fa no mes deu ó do'ze dias que queda resolta la crisis, quedant de President del Gobern lo general Azcárraga y seguint en sos respectlus Mlnisteris sos companys de Gabinet. E n tant poch
temps ha crescut d' una manera considerable la sempre envahidora onada de
descrédií: lo mateix prestigi del ministre de la Guerra 's ressent del desprestigi
del políticb, y u n bome que semblava teñir tant poch que veure en la part mes
trista deis aconteJxements que tant apurat teñen al país, resulta '1 principalment indlcaí pera totes las censuras, lo senyalat d* una manera mes directa p e ra aparelzer responsable de tot lo que ocorri.
Y es llógich que aixís sia, desde '1 moment que *1 President d' un Gobern
lot h o concentra, y fins en las cuestions en que casi no hi intervé, 'n te tota la
responsabilitat devant de la opinió. Per aixó 'Is Presidents deis Goberns han de
ser directors, n o nomináis, sino de fct, de la política; han de ser los que realment portin ó imposin las solucions; han de teñir carácter, esperit, idees propias; han de sapiguer, no solzament presidir, sino dirigir, manar, gobernar.
De n o ser aixís, d' una part apareixen com responsables de lo que potser n o
teñen culpa: per altra, per passat de moda que sia lo de la ñau del Estat, te de
convenirse en que la deixan sense timó, al perill de tota tempestar.
T a l com han quedat las cosas, presidir lo Gobern per un home com lo general Azcárraga, ni políticb, ni gobernant, ni home d' Estat, sembla que totfaom se retía de que la ñau en cuestió anirá un temps tota sola, seguint son caaií, ea la direcció marcada per lo difunt Cánovas: pero demá que vlngui la
t^,*.••^-"^> '•
^ ^
í
ai48
L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
lempestflt, qué no 's pot téoier que succeheizl si no hi ha que tlngui ni la des«
fresa ni la energía necessarlas pera posar la má al timó?
Tant baratas se van posant las declaracions que *ns desdím d* anar á confessar al Hermitaño de los Pirineos. Avuy tneteix 11 hem escrit á Gerri de la Sal»
que si de cas hl va que no 'ns bl esperi, y que se n* entornl al cim de las Monlanyas Malehidas á fer companyía á n* en Nansouty.
De tota mena y de tothom ne tením: uns que dluhen molt semblaat que no
diuben res; aitres que no dluhen res semblant que digan molt, y uas altres
que ni diuben res ni sembla que digan res.
Aquestas son las mes interessants y las que mes nos agradan. Y d^ segur que
son també las que mes agradan á la Reyna, que ja no deu saber per quin cap
girarse.
Las declaracions deis ezministres jubüats teñen una ventatja: que si no fan
be no fan mal. Y 'n teñen també una altra: que 1' endemá ningú s recorda de
lo que han dit: ni ells mateizos.
SOTA T E R R A
ESCURSIÓ ESPET-EOLÓGICA Á LAS CoSTAS DÉ
GARRAF
(Acabament)
En las mateixas Costas de Garraf hi ha alguns avenchs obstruhits que en
altre temps tindri&n comunicado ab los dipósits ó covas interiors. Avans de
comensar h s importants obras de que parlárem en 1* article anterior, se feu, ab
molt boa acert, un reconeizement deis quatre ó cinch mes propers á la Falco •
nerUf trobantlos tots sense comunicació interior á causa deis enrunaments que
hi han hagut; encara mes» se comensá á desobsiruhir 1' avench de la Falconera,
trobantshi, com es natural, gran cantltat de runa barrefada ab ossos y objectes
d* épocas passadas. La llástlma es que ais 42 metros de fondaria s* abandones la
ezpioració, donchs potser s* hauría arribat á alguna cova ó galería que tindría
comunicació ab los dipósits interlors, estalviantse d' aquesta manera V iumens
travall que representan las minas; aizó segons la teoría que deis avenchs donan
los geólechs.
Al endemá d' havsr visitat la corrent d' aygua de sota la Falconera tenía
intenció d' anármen á sondejar los avenchs del plá de las bassas, pero vaig refredármen no per la penosa caminada que representava, sino perqué fa ho
havían fet los minayres avans de comensar las obras esmentadas. Segons me
digueren las fondarlas son: Avench Ampie, 20 metros; avench de la Fi^uerota^
32 metros y avench de la Fragata,
i 5 metros; com pot veures no teñen gayre
Importancia y no es gens estrany que no tingan comunicació ab las cavitais
Interiors; los ensorraments los baurán obstruhit, ajudanthi també la manía de
tirarhi pedras pera veure V efecte que fan quant tocan al fons.
N o havent de sondejar los esmentats avenchs nos dirigírem ab lo guarda
Matías á las covas Jumadaf fosca y bonica; totjust apuntava '1 dia y ja feya una
calor sofopant, lo qual era una petita senyal de lo que devía fer mes tart.
La cova Jumada se troba ja representada en la carta de Garraf del sigle xv,
ezistent en T Arziu de la Seu de Batcelons, ab una paret que 11 tapa la boca, lo
qual demostra que ja alashoras, com avuy, era aprontada pera habitació. N o
es mes que una caverna de regulars dimensions pero sense importancia.
n»
11-»
^° ^' ^^os"^ DE T879
2140
vuvtde « r t í v ^ í ! ^ ' " " ' " i ' " , ^ ''''^'^ " P ^ » « covayo.cr^; eran totiust las
vuyt del mati y ,a suavam de valent; ni un sol alé d' ayre venía á refrescarnos,
ab prou feynas poguérem assentarnos cómodament; las parets están fumadas
peí foch que hi encenen los pasiors, y d* alzó deu provenir son notn ds/osea,
De moment vcig pensarme si *ns haurían enganyat ó gulat malament, puig alió
no mereixía *1 nom de cova, pero comenso á estarhi ja tan acostumat á semblants desilucions que acabaré per no ferne cas. Unas vegadas vos trobaréu ab
que la gent dona importancia á una cova que no te res de particular, y altras al
contrari, succeheix que'Is forats y avenchs de que aquella no fa cas, son los
mes Interessants per la ciencia; per aixó cal desconfiar de la opínió popular y
seguir personalment ab la fredor y observado propias del heme de ciencia, lo
que*s vulga estudiar.
Lo mateix á poca diferencia me passá ab la célebre cova bonica coneguda
per tota la encontrada, pero al menys aquesta es una verdadera cova que en altre temps prou devía ser bonica gracias á las estalagtitas que 1' adornarían, pero
avuy están totas malmesas. No consta mes que d' una galería ab dos alxamplaments; pera arribar al final, á fí d' examinar si tenía alguna altra galería ó cavitat desconeguda, vaig teñir d' arrastrarme per una rápida pendent posantme
com es de suposar y deixant trossos de roba peí camí; per fí, després de cinch
mlnuts de Datlr vaig poguer arribar á un petit aixamplament interromput per
una esllavissada de rocas; alasboras no 'm queda mes remey que tornar enrera
de la millor manera que 'm fou possible tornant á la rambra central. Allí, tot
sol, puig lo guía, home valent y decidit en la montanya, havía mostrat gran repugnancia en entrar, vaig comensar una pesada tasca d' explorado; gracias al
martell de geólech vaig conseguir rompre la capa d' estalagmita que no tenía
menos que mltj pam de gruixaria, trobant dessota, com acostuma á succebir
sempre, una capa de térra que vaig excavar y remoure quaní m* ho permeté '1
tros d* estalagmita rompuda; á un pam de fondaria aparegueren varis ossos, entre clls una vértebra, que encara no he tingut ocasió de classificar, pero que
dubto puga férse peí seu mal estat y per no haverse trobat ademes cap dent 6
caixal.
Aquesta cova ofería grans condicions pera servir de refugi al home troglodita y no dubto que fenthí una esploració ab la deguda forma podría donar algún rcsultat. Jo vaig sortir acontentantme ab lo vist y trobat, puig passava 1
Semps y *i guía estava á defora impacient per la meva tardansa.
Sota un sol tropical que realment nos rostía, emprenguerem la marxa cap á
Castelldcfels, tot seguint lo torrent de Vall-deJoan.
Allí dinárem, dirigintme
desseguida al Prat pera observar los pous artesions deguts ais estudis del sabi
geólech y dlstingit mestre meu, doctor Almera.
pnKT
«^ATITÉ
V U Y T É CERTAMEN LITERARI DE OLOT
Lo Jurat Calificador, després d' un repcsat, madur y detingut examen de
hs composicions rebudas, ha cregut de iusticia y de conciencia dictar lo següent
vercdlcte:
315o
LA RENAIXEKSA —> DIARI DE CATALUNYA
Preml número i . Flor Natural.—S* adjudica á la composlcló senyalada &b
lo número 171, titulada: A la meva enamorada^ lema: Alegoría. •— Primer accéssit, á la del número 4?, Paisatje^ lema: Naturalesa. — Segoa accéssit, á la
del número i85, Lo cant popular, lema: Una cansoneta nova, etc.
Premi número 2. De la Junta organisadora.—No s* adjudica.—Accéssit nú'
xatto g^y Lo comte Tallaferro, lema: ¡Ay moros de morería, vos heu deixat
bea jovar!
Premi número 3. Del Iltm. Ajuntameat.—Desert.
Premi número 4. 'De don Marlán Bassols, President de la Diputado Pro>
-viaclal.—Desert.
Premi número 5. Del Rvnt. senyor Rector.—No s' adjudica.—Accéssit número 56, La caputxa^ sense lema.
Premi número 6. De don Joseph Esquena.—Desert.
Premi número 7. De «El Arte Cristiano».—No s* adjudica.— Accéssit número 22, La veu de Jesús, lema: Veniu á mí.
Premi número 8. De don Miquel Blay. —Número 177, J.«;^ora«sa,ílcma:
Aquí *1 dolor me consúm.—Accéssit número i36, Anyoransa, lema: Qui la patria no s' estima, etc.
Premi número 9. De don Laurea Barrau.—Número 199, Epístola moral &
Gabriela^ lema: Qui vol segur, etc. — Accéssit número 1^9, Lo riu y la llunay
lema: Castigat, etc.
Premi número 10. De don Enrlch Galvey.—Número 168, La primavera al
camp, lema: Amorosa.
Premi número r '. De don Joseph Berga y Boix.—No s' adjudica.—Primer
accéssit, número i3Sf Zlegenda mitológica geronina, lema: Mitología Cátalonía.—Segon accéssit, número 85, Bruniselda y Gaciel, lema: Qui m* ho va
contar, etc.
Premi número 12. De don Marián Vayreda.—No s'adjudica.
Premi número i 3 . De don Joseph Berga y Boada.—Número 160, Calaix de
sastre, lema: Quatre mostretas.
Premi número 14. De don Celestí Devesa.—No s' adjudica.
Premi número 15. De don Menció Domenge. — Número 26, Fantasía d*
amor, lema: L* amor, etc.»Accéssit, número 115, Aubada, lema: L' amor ¡tot
es amor!
Premi número 16. De don Ignasi Buxó.—Número 14, Gloria al travall, lema: In sudore, etc.
Premi número 17. D* uas quants joves catalanistas. — Número i5> Cansó
patriótica^ lema: Al jovent catalanista. — Accéssit, número 72, La cansó deis
catalans, lema: La música, etc.
Premi número 18. (Humorísticb).—No s* adjudica.
Premi musical oíert per una agrupado d* artistas. — Número 146, Himne
montanyench, lema: Oh fíUs de las montanyas.
Premi eztraordlnarl. (Acordat per lo Jurat). — Número 184, Cansó montanyenca, lema: Amünt y fora.
28 d* Agost de 1897.—Per lo Jurat, lo Secretar!, M. Vayreda.
3o D' AGOST DE
1897
2l5l
NOTICIAS
Aquesta sctmana quedará del lot llesta y cotnensará á prestar servey la
iUumioació eléctrica que 5' ha ¡nstalat en lo cárter de Fernando de Barcelona
per medí de lámparas d' arch voltaich colocadas al mitj del carrer y á la alsada
d' un segoa pis.
—S' ha comensat á colocar las armaduras de ferro que han de sostenlr la
cuberta del edifici que la Junta del Port de Barcelona construheix pera dipósit
comercial.
—Segons se diu, un conegut industrial que morí fa pochs días á Barcelona
ha deixat tota la seva fortuna al Hospital de la Santa Creu y á las Casas de la
Caritat y de la Maternitat y Expósits d' aquella capital.
Encara que en cassos semblants la veu pública incorre sovint en exagera*
cIoDs, no 'ns eitranyaría que la fortuna de dlt senyor que aixís passaría ais po*
bres pujava á dos ó tres milions de pessetas.
—Pera donar una idea de la importancia que va revestir lo certamen literari
de Saos organisat per la Lliga de Contribuyents d' aquella barriada ab motiu
de la festa major, á contiouació publiquém la llista complerta deis premis que*s
Van coQcedir aixís com los noms deis autors catalans que 'a van resultar
guanyadors.
«Flor natural».—Manuel Folch y Torres ab la poesía Lo rouremort.
Accéssit primer, Francesch Ubach y Vinyeta. Accéssit segón, Ramón Masifern.
«Premi de la Lliga de Contribuyents». — J . Riera y Bertrán. Va llegirla
D. E. Basté, essent celebradissima. Accéssits primer y segón, J. Condó Sambeat, Pbre.
«Premi de la Familiar Obrera».—Emili Coca y Collado. Accéssit primer,
J. Blancb y Romaní.
«Premi de «La Catalana» del Gas». — Joseph Alcoverro. Accéssit primer,
J. Riera y Bertrán.
«Premi d'en Jaume Pahissa».—R. Nonat y Comas. Accéssit primer, Ignasi
Ferrer Garrió.
«Premi d' en J. Gusta y Bondía.»—F. Ubach y Vinyeta. Accéssit primer.
J. Baucells Prat.
«Premi d' en R. Florensa».—Manuel Ribot y Serra.
«Premis d* en Frederich Estevc». — J . Baucells Prat. Accéssit primer, A.
Bori y Fontestá.
«Premi d* en Joaquím de Molins».— A. Bori y Fontestá. Accéssit primer,
Enriqueta Paler y Truiíol.
«Premi d' en J. Campeny».—Fcrrán AguUó y Vidal.
«Premi d* en Antoni Pujol».—Jaume Novellas de Molins. Accéssit primer,
R. Surinyach Baell.
«Premi d' en A. Nublóla».— Artur Masriera y Colomer. Accéssit primer,
J. Albanell.y Vilas.
«Premi d' en Salvador Piera».—Ferran Agalló y Vidal.
«Premi d' en Jaume BoÍx».—Ramón Masifern.
«Premi d' en Joan Pascual».—J. Manubens.
1,,
!•••••>:
•
'> i'-.
ir.
* * v ^ . «J?,
¥
^
^
.-»>**^ A
1153
L*A R E N A I X E N S A — DiARI DE CATALUNYA
cPreml d* en Joaquina Folcb».—J. Baucells Prat. Accéssit primer, Eorlqueta Paler y Trullo!.
«Preml extraordinari d' isn J. Folch».—E. Coca y Collado.
«Premi d'en F. Laporia»,—J. Riera y Bertrán. Accéssits primer y segon,
Jaume Terri.
«Premi del jovent de la Societat organisadora».—J. Saderra y Martí. Accéssit primer, J. Riera y Bertrán.
«Premi d' en M. Muntadas».—J. Pérez y Jorba. Accéssit primer, Guillem
A. Tell y Lafont.
— La Empresa del Jardí Espanyol disposada á correspondre al favor que '1
públich li dispensa, ba organisat per aquesta nit una grandiosa funció á bene»
fici del públich, composta de la ópera en tres actes II Barbiere de
Seviglia,
cantant la senyoreta Saroglia las variaclons de Proth en la secció de música del
tercer acte, 1' intermedi cómicfa Fregoli-Tani,
per la senyoreta E.ena Tani, la
sarsuela El monaguillo y disparo d' un ramellet de fochs artificiáis.
En dit teatro 's prepara pera demá la serata de honore de la aplaudida soprano lleugera senyoreta A. Saroglia ab la darrera representació de la partitura
de Bízst. Carmen, omplint los Intermcdis lo dúo de 1 Puritani y unas bonicas
«carceleras» cantadas per la beneficiada.
—Oissapte á la tarde va ocorre una sensible desgracia en la casa número 12
del carrer de Clavé de ia barriada de Sans. Un travallador que estava feni un
pou mort pera recullir las ayguas d' un altre de pie que n* hl havía al costat, al
comensar á pujar va trobar la guilla y va caure sense sentiis al fons del mateix,
xnorint al cap de poca estona. Lo cadáver va 3er reconegut per lo meti'e don
Jascinto Laporta y per ordre del Jutjat va ser conduhit al cementiri de S^'ns.
—En un taller de máquinas del carrer de Villarroel se trobavan dissapie alguns travalladors montant una máquina quan de cop va caure una de las pessas damunt d* un d' ells, trencantli la cama esquerra. Va ser auxiliat en lo dispensar! Médich del carrer de Sepúlveda.
—Dissapte á la tarde una criada que vivía en un cuart pis del carrer de
Carders de Barcelona va anar á treure aygua del pou y no podent dominar lo
pes de la galleda va caure á baix. Dos vebins y'1 municipal de punt l a v a n
treure y la van portar rotseguit á la casa de socorro de la Ronda de Sant Pere,
ahont va morir al cap de poca estona. Lo íet se va posar en coneixement del
Jutjat que va manar la trsslació del cadáver al cementiri N o u .
— L' Ajuntament de Barcelona ha publicat uns Ilibrets contenint los noms
y domicilis de tots los regidors ab los cárrecbs que desempenyan aixíscom tc^mbé ios de tots los eacarregats deis negociáis y dependencias municipals.
—La policía de Barcelona va practicar divendres ua registre en una casa
del carrer de Vilaroartí per sospitas de que en la mateixa s' bi feya moneda falsa. Mentres trucavan á la porta van poder observar que bavian caygut al carrer
gran cantitat de monedas falsas. Fins á sapiguer d' ahont faavian sortit aquellas
monedas van quedar detinguts tots los vehios que hi havia á la casa. Ahir d e vla practicarse un reconcixement en lo pou que hi ha á la casa per creure que
al veures sorpresos los estadants van tirar al pou los motUos y *1 metall pera fer
la moneda.
—La festa celebrada á Buenos Aires per la colonia espanyola, baix la presidencia del ministre plenipotenciaria á la memoria de la escriptora, ja difunta,
3o D* AGOST DE 1897
ai53
ííJr'I.'íí'l''*'^'* ^ ° ' ' ' ' ' ^ " * ' ° ^* Murguía, fou solempníssima, prenenthi part
licerats espanyols y argentins. Y com á complement á la festa, publica ua n ú m e r o e x t r a o r d n a r l , model tipográftch, El Eco de Galicia, ahoat se consagran
los mes entusslastas recorts á la celebrada autora deis Cantares
gallegos.
"T
} ^ policía s' han practicar á Barcelona aquestas nits passadas difereat*
registres domiciliaris en alguns pisos deis carrers Nou de la Rambla, Saot R a m ó n , Mina j Sant Bertrán, havent donat per resultat la detendó deis indivíd ú o s extrangers que 'Is habitavan per mes que no s' ha fet públich lo motiu de
la detenció,
T r m b é bo varen ésser tres francesos com á indocumentats y per no conéíxerselshi medís de viure, quedant detinguts aquestos en la Presó de Barcelona
fins que puguin acreditar ía seva personalitat.
— U n mestre de casas que travallava en una bastida en la construcció del
Hospital Clínich de Barcelona, va teñir la desgracia de caure trencantse '1 bras
de duas parts, essent assistit en lo Dlspensari municipal del carrer de S e púlveda.
— E n la nit del i5 de Setembre vinent se verificará la inaugurado del far
de Covas Blancas en la isla de Ibíza (Balears). Aquest nou far se troba situat ea
la costa Nort del port de Sant Aotoni, y senyalará 1' accés á la regló mes abrigada del port. L' aparato es caíadlóptrich, de Wucajixa, roja, illumina un á n gul de 270% y soa alcans misj es de cinch millas y mitja. Situació: 38 graus 58
m i n u t s 41 segons Nort, per 7 graus 3o minuts 12 segons Est. La alsada del foco
lluminós sobre '1 nivell de la mar es 22 metros, y sobre '1 terreno de lo'so. La
distancia del peu de la torre á la vora de la mar es de 35 metros. La torre, adossada á un ediñci format per dos cossos d* habitació, es de planta octogonal y de
pedra picada.
— L o dia 5 de Setembre 's celebrarán á Suria firas de bestiar y altres articles,
com en anys anteriors. Ais concurrents no se 'Is hl exigirá cap arbiiri, y en o b sequi ais forasters se celebrarán varias diverslons públicas.
=:«Las afeccions de la joventut, deja un metje d' edal avansada, sembla que 's curan ab lo copáiba 6 ab la cubeba; en realitat se transforman en una lletra de cambi
que 's paga 2o anjs després». Aixó, veritat un lemps, s' ha oblidat per complert desde
que les Cápsulas de Sándalo Midy curan en 48 horas y sense recajguda las afeccions
ordinarias en la jovenlut.
CORRESPONDENCIA
MADRID
27 d Agost.
L o general Azcárraga no 's conforma en que *s digui que '1 Gobern per ell
presidít es interí, y sobretot que 's digui després d' haverli confirmat la Reyna
'is poders que provisionalment se li daren quan la mort de Cánovas. En lo
Consell d' ahir s' scordá parlar y obrar com á Gobern definitiu, contlnuació c a
tot y per tot del de Cánovas y qui no 's conformi que 's rebeli.
Pero en aquest cas qué fem deis conservadors mes ó menos notables que
encara no han estat ministres y veuhen que anant com va 'i carro peí pedregal
estén molt exposats á quedarse compuestos y sin novia? Qaé fem de Pidal, Romero y d' Elduayen que han arrlbat al llindar de la porta de la quefatura del
>^t^:r"í?^'f '•
^
^
'
3154
L A RENAIZENSA — DIARI DE CATALONYA
Gobern y no han pogut entrar ara que mort Cánovas ja no bi ha en lo partit
conservador qul *is pugui dir d* aquí no *s passa?
Y de Sllvela ja púb'icament apoyat per Martínez Campos, dlsposat á tranziglr en tot lo tranzigible, ¿qué *s fa si ab ]a continuació del actual Gobern y ab
la declarado de seguir la politica de Cánovas se considera també deshauciat en
las sevas patrióticas esperansas? Problemas son aquets que quedan en peu y
baurém de resoldre avlat sense que sia estorb lo de Cuba ni menos lo de Filipinas. Per lo prompte lo que urgeix es calmar & Martínez Campos y veure si se
íi poden arrencar declaracions que desvirtuhin en ce<rt modo lo que ha dit en
mcnyspreu de la política y fíns de la personalitat política de Cánovas. Per
aquest objecte marza avuy á Santander lo ministre d' Hisenda Navarro Reverter. Prompte hem de veure 'Is efectes de la embaizada.
Sllvela está á veure venir. Ara ha declarat que seria temerari íer judicis re*
latlus á la solució que s' ha dat á la críssis produbida per la mort de Cánovas:
no pot ferlos perqué no conelz los factors que 1' han determinat. Pero senyor^
que s' ha fet de la formalitat deis nostrss grans homes? Hi ha ningá que hagl
oblidat que no fa vuyt dias al saber Sllvela que 's tractava de conñrmar los p o ders á Azcárraga, va dir que era la piíjor de las soluclons y que á San Sebastian estavan deizats de la má de Deu?
Y qué dirém de Sagasta apropósit de formalitat en materia de declaracions?
Fa cinch ó sis dias nos va fer saber que en lo de Cuba tornava enrera: que en
materia de reformas no passaria per ara mes enllá que de las de Cánovas y que
l o de la autonomía tornava á quedar relegat á una aspirado que 's realisará ó
n o segons las conveniencias aconsellin. Donchs be: ara fa dir ais periodistas que
'1 van á veure á Avila que considera necessarla la concessió de la autonomía á
Cuba sense reserva de cap mena encara que no s* hagin plantejat allí las reformas de Cánovas.
Será perqué Martínez Campos aizís ho diu en la famosa carta, presentantho
com á programa possible d* un minlsteri en que hl entrl Sllvela?
De lo que 's desprén de tot alzó es que *ls nostres polítichs de cap d* ala y
-molts deis que no ho son, han perdut per complert 1* esma y caminan á la v e n tura. Lo general Azcárraga, borne al fí, se sene áfalaguejat per los que *1 rodejaa y ha acabat per creures de debo que pot ésser quefd del Gobern, y ¿quí sab
ai del partit conservador? La idea de tindre al devant del Gobern un home de
sabré fa cada dia mes prossélits en la gent que somnia en los temps de Narvaez,
aqueils en que tothom anava dret, y hi ha que tindre *en compte que 'Is ele.ments del partit conservador que segueizen al senyor Pidal, los que somnían
també en sltuacions políticas per 1* estll de ;la en que ioñuhia *1 vell Nocedal
cuáraata anys enrera, veuhen mes dócil instrument en lo general Azcárraga
que en Pidal, de qui dluhen ja que *s va inficionar de Iliberalisme al costat de
Cánovas que en lo fons del seu carácter, era un enciclopedista volterlá.
Lo Gobern tracta, donchs, de desenfadar á Martínez Campos, donantli esperansas d' un arreglo ab Sll/ela. Ja *s diu que lEl Nacional rectificará avuy
lo que fa tres dias va dir contra U general: 1* artlcle aquell en que se 1* envía á
passeig, resultará que no era de cap redactor del perlódich, si no d' un desconegut que va tindre manya per ferio passar sense que 'Is redactors ho poguessin
evitar.
Pero y Romero y Robledo 's callará en tot alzó. ¡Cá ha de callarse! C o n -
3o D* AGOST DE 1897
ai55
tan avuy que la carta de Martínez Campos I' ha tret de pollaguera, y que mostra evldent del seu estat d» ánimo veurém pot csser demá matcix en La Correspondencia á qua\ peHódichha envlat ja una epístola en que posa fet un Sanf
Oátjer al general Martínez Campos. Diuhen també que La Correspondencia
no vol publicar tal carta y que 's travalla per part de Elduayea y Pidal pera
que Romero Robledo no insistelxi en publicarla.
Entretinguts en comentar aquestas cucstioos de familia 's passan días y tot
empitj'ora. Priva la política del aplassament. Lo deis Estats Uoits ja no preocupa ais minlsterials desde que saben que fins que torni á Madrid ¡a Cort lo
ministre d'aquell país no será rebut per la Reyna Regent y com la Cort no
tornará fias ben entrat lo mes d' Octubre, tením casi dos mesos de coll en lo
del conflicte internacional que amenassa. També'i te Sagasta en lo relaiiu á
la por que se '1 menja al pensar que pot anar á las sevas mans lo poder ans que
s' acabi, bé ó malament, lo de Cuba.
Mentrestant creix 1'alarma produhida per las amenassas que de ilensar al
camp la seva gent fá '1 pretendent don Carlos. Aquest no pert ocasió de dir
q u e ' n quant arribi'1 desgavell que ha de produbir lo de Cuaa, dará "1 crit de
guerra. Tant ho diu, que comenso á creure que no ho fará, y que si ho intenta
'n sortirá descalábrate perqué ja se sab que 'Is alsaments y revolucions á día
fixo, solen quedar en projecte, ó naixer murtas.—X.
GRANOLLERS
24 d' Agost.
Ab motiu de celebrarse la iesta major de MoUet va;em trobarnos ahir á casa
*1 dlgoísslm Presiden! del «Centre Cátala», senyor Plantada, diferents companys de causa d' aquesta comarca, quedant tots impresionáis en la sentada que
tlnguerem, deis progressos que de mica en mica va fent la idea catalanista en
diferents pobles d' aquets indrets. Lo primer dia de festa ó sia '1 diumenge, varen ésser sorpresos los moUetans y Ms molts forasters que bi havía en la esmenlada poblado, ab la aparicló d' una magnifica bandera catalana onejant en la
íatzada del «Centre Cátala» nova bandera que ha comprat dita corporació y
que rumbejará en totas las festas assenyaladas.
Actualment es MoUet en aquest cantó de comarca la població que en massa
compacta sab donar mes probas de bons sentiments patrióticbs, pero no es
aventurada la suposició de que avans de gayre podrá teñir ajuda colectiva. Ara
mateiz y referintme á un fet circunstancial, nos trobém ab una gran excitado
entre 'Is propietaris per los nous investigadora que van de poblé en poblé, exigint sense contemplacions á res ni á ningú lo que no bi ba, ó sia diner
malbaguanyat per ells. Y com que aquestas visitas y tais arbitrarias imposicions
no serán las darreras, perqué indefectiblement ban d' anar en aument, gradas
ais desacert deis polítichs gobernants y á la ajuda m é s e m e n o s declarada de
tots los que aspiran á serbo, nos esperansa aixó molt de que pot donar una forta empenta á la gent honrada cap á á la idea salvadora per nosaltres defensada,
que si una part d' ella no s* bl ba volgut acullir francament y d' una manera
decidida quan bi ba slgut convidada ab bonas rabons, la evidencia deis fets li
portará per forsa.
Regna, doncbs, gran excitado entre la classc propietaria per las novas vexaclons que 's tractan d' imposarli, y al efecte '1 dijous va celebrarse aquí, en lo
Cassinoi una reunió preparatoria á la que bi assistiren molts deis mes coneguts
X^^ •"; "^^ - ^ ^ > --J^, ..
^"^
'4^W, .
-4156
L A RENAIZENSA. — DIARI DE CATALUNYA
falsendats de la comarca, pera tractar de verificar ua acte que tinga gran ressoüancia. ¿La apatía de molts fai podrá mes, segons costum, que las generosas
iniciativas d'alguns? ¿Lo caciquismo hi fará de las sevas retrayent alió d é l a s
^presentes circunstancias y demés rahons patrioteras ab que ara s* intenta c o n teñir toias las explossions del disgust general? Be podría ser, be podría ser que
'is mes exalfats d' avuy se tornessin demá mansos anyells; pero aixó no *ns desanimará pas, perqué la cadena ab que está Iligat lo contribuyeat al Estat forsosament s' ha d' anar posant mes tivanta cada dia; y sense aaar mes Iluay, per lo
4]ue toca aquí al Valles, fai ha prou bornes de sá crlteri que sens dubte sabrán y
podrán ser prou iadependents lo día en que se 'Is hi acabi la paciencia, á lo
que ab la ajuda deis goberns no tardarém gayre á arrlbarhi.—M. de la Valí.
E S P L U G A DE FRANCOLÍ
25 d' Agost.
N o bem tiogut la sort de véureos af&vorits per la tant esperada pluja com en
tantas bltras encontradas de Catalunya s' han vist afavoridas en aquets últims
dias. Molts de núvols, trons y Ilamps, pero pluja sois pera muUar los carrers.
D'aquí que la desanimado sia gran y que no *s vegi mes que negrura en lo
pervindre.
La tira de las Borjas d* Urgell, al dir deis que hi han assistit, no fou pas bo«
na en la realisació de negocis y lo mateix sembla que va á passar en la de Pra*
des que s* está celebrant equets dias puig sembla que s* ha de ressentir de falta
de concurrencia si es certa la nova que está corrent de que ais habitants de dita
vlla 'is ñagella la verola.
Sembla que defínitivament s* ha decidit per part de nostre ajuntament manlindre la energía en castigar las infraccions que per tant temps y ab tant abús
venian cometent en aquest terme municipal los pastors de bestiar de llana y
cabriu. ¡Ja era hora de que s* hi poses remey!
La fúgida precipitada d' un fondista ó arrendatari d' un establlment situat
ais voltants de V aygua ferruginosa ha fet queixar á varis petits industriáis per
liaver deixat sense saldar sos comptes respectius. D' aquí que per espay d* uns
días aquest assumpto hagi sigut objecte de moltas conversas.—R. D.
FRAGA
25 d' Agost.
Per Real ordre del dos del actual mes, que comunica'1 Gobernador de
Huesca lo dia vintitres, fou declarat ab capacitar pera esser regidor d' aquesta
ciutat don Manuel de Osten y de Llauder, revocant la resolució de la Comissió
provincial que '1 considera Incapacitat.
Ahir sortí lo futje d^ aquest partit cap al poblé de Binaced ab motiu de h a ver sigut assessinat un jove en aquella localitat, segons noticias, á cops de des*
tral á la vora d* un camí en las aforas de la població. Se suposa que '1 motiu
iou algún rcssentimcnt personal.
E n la propera ñra que *s celebrará en nostra clutat los días 28, 29 y 3o del
corrent mes, sembla que '1 Circuí Tradicionalista prepara la inaugurado de la
societat, proposantse ferho molt solempnement. Se diu que vindrá expressament una música de Lleyda y que bi haurá dianas, disparo de morterets, serenatas, vetUada al local, iluminacions, etc. També s' anuncia ab aquest motiu la
vlnguda d'alguns caracterisats carllcs de Lleyda, Huesca y fíns de Barcelona.
Ha comensat ja la venda de las primeras fígas secas, pero en petltas cantitats; lo preu es de tres pessetas la arroba.—M.
3o D' AGOST DE
1897
2157
'innuunensayji
FARMACIA
d' Hvmo y
Plassa de la Llaca, 11 y Cordsrs, 2.-EARCEL0NA ¡
^«4»««ia«-
SOLUCIÚ Cá
DE
tF§»
Premiada en la Exposició Farmacculica nacional y en la Universal de Barcelona
Única aprobada y recomenada par la Real Academia de Medicina y demés corporacions médicas, emoleantse com lo mes poderos deis reconstituyents, pera 'Is
cassos de debilitat general, clorosis, requitisme, tisis, desgana, etc., sustituhint ab
Tentatja á la de Coirre.
La eficacia d' aquesta Solució queda probada ab dir que de las especialitats n a cionels es una da las de mes consum general á Espanya. No coníóndrela ab sos
similars.
Elixir de proto-cloruro de ferro Gases.
Aquest medicement es de fácil administració per son gust agradabilíssim y per
sa prompta absorció al arribar al ventrell. Ni '1 ferro redunit, ni 'Is óxits, ni '1 carbonat y demés preparáis de ferro, poden compararse alproCo-cloruro de ferro per la
rapidés admirable de sos efectes.
Está indicat en la clorosis, anemia, leucorreas, cloro-enemis consecutira d' he-»
morragias intestinals 6 uterinas, desarreglo de la menstruació, etc., etc.
DOSSIS: De 4 á 5 copelas al dia. Cada cullerada conté 20 cealígrs. de sal ferrosa. |
Aixarop de bromuro potássicli Cases.
Lo bromuro potássich, incorporal á un excelent aixarop de pell de taronjas |
agras, es un medicament poderos pera curar los espasmes, mal de cap, irritabilitat, |
tristesa, egitació nocturna, insomnio, migracyas, ueuralgiss. ec!-.>mpsia, desvanei- ¿
xements, crisis histéricas y tota classe de menifeslacions nejrviosas.
ÜS: Una cullerada malí y tarde Cada cullerada conté 2 grams de bromuro po"
tfisBicb químicament pur
Deméninse en farmacias y droguerías.
i
CTaaa351-JJKISSE=K«IW5TG^^
^ t ^ l "'.• "r- " ^ '
^
^
''
L A RBKAIXENSA •—
2i58
I
DiARt DE CATALUNYA
La Harina lacteada N e s t l é está r e c o m e n d a d a
1 . i e s d e h a c e m a s d e 2 5 a ñ o s por ias PRIMERAS AUTORIDADES MÉDICAS
^ de TODOS LOS PAÍSES. Es el alimento mas generalizado y mas apreciado para los
niños y los enfermos.
".SrHARINA LACTEADA NESTLÉ'1"^^
La Harina lacteada ¥estlé
contiene la mejor leche de los Alpes Suizos.
La Harina lacteada ííestlé
es de muy fácil digestión.
La Harina lacteada ITestlé
evita ios vómitos y diarrea.
La Harina lacteada ÍTestlé
facilita el destete y la dentición.
La Harina lacteada ÍTestlé
la toman con gusto los niños.
La Harina lacteada K estlé
es de una preparación fácil y rápida.
La Harina lacteada ¥estlé
reemplaza ventajosamente la leche materna
cuando esta es deficiente,
La H a r i n a l a c t e a d a IVcstIé es sobre todo de un gran valor durante los
calores del verano cuando los niños son acometidos de enfermedades intestinales.
Dt.®v^enta en las Farmacias,'*Droguerias y Ultramarinos
EXTRANGER
28.—Segons lo corresponsal del Daily Chronicle á Vieaa 's tracta
-d* organisar peí aay vinent ab ocasió del jubileu del emperador Fraacisco J o seph una revista de tropas de la triple aliansa.
LONDRES, 28.—Telegrafían de Nova York al Daily Mail que ahir se feu á
Chicago 1* eosaig d* un nou ezpIossLu que está destinat á revolucionar la g u e ira naval. Aquest nou enginy ha fet explossló á quinze peus sota V aygua y ha
projectat una columna d* aygua de quinze peus d' alsada.
LONDRES, 28.— Los diaris publican un telegrama de Simia, fetxat lo divendres al vespre, anunciant que durant la nlt del dijous al divendres los afrldis
han avansat en gran número y han atacat, pres y cremat lo poblé de Ublaa s i tuat á bastanta distancia de Kohat.
La divisió del general Yetman Prigg los ha atacat y després d* un viu c o m bat los ha derrotat. Las pérduas del enemich no son conegudas; per son costat
los Inglesos han tingut un soldat mort y dos de ferlts.
La peste a u m e n t a Punah; lo doctor Hafkine ha fet inocuiacions á KIrkee.
SHANGAI, 28.—La Corea ha cedit á Russia la isla de Deer, prop de Eusan.
Jlussia voi establirai una estació de carbó.
LONDRES,
r
L
.
^ ° ^ ' AGOST DE 1897
L o gobern japonés s' ha adhcHt á n'-aquest arreglo.
confr:ioT:^^^^^^^^^^^
aiSa
^
P--carU
cuest,6 d e
L o senyor Delyannis s' esforsa en disuadirlos d' aquest proiecte.
t\t H. u '
^ J ' ° f ' '^ ^'"'"^^ ^ " ^« demostrado organisada avuy peí p a r l « t h n r " ' ".° ^ ' ' J ° ^ ^ ' " P ^***' ^» ^^ tntervingut la policía; «Is manifestants han hagut de tindre la reunió en lo teatre del Atenazan. Co u de costum,
lament
''
""" ' ' ' " ' ° ' " ^ ^ " P ' ^ ' ^° ^ " ^ ^ " 6 ^' *^^ '»"«« ^ " " ^ « i -
LONDRES, 28.—DIuhen de Consiantinopla al Standard
que en lo darrer
consell de ministres s' acordé dirigir á las potencias una nota á propósit deis
retarts que sofrcisen las negociacions de la pau y demanant que 's fixi una fctxa irrevocable pera la firma del tractat.
Lo consell ha acordat igualment cridar la atenció de las potencias sóbrela
c o n t i n u a d o de la anarquía á Creta, demanant que retirin de la isla sos barcos
de guerra y tropas, nombrant una comissió mixta en la que entrarían delegats
turchs pera dscidir sobre la administrado ulterior de la isla.
CoNSTANTiNOPLA, 28.—Se sab que lord Salisbury proposa que Inglaterra,
Fransa y Russia garanteixin 1' emprésiit necessari á Grecia pera pagar la indempnisació de guerra. Las rendas q u e ' s destinarían al empréstit serían sotmesas á sa inspecc?ó; las demés potencias podrían participar en aquesta garantía.
Los demés goberns no acceptan pas aquesta proposició d" Inglaterra y opin a n que 's deu mantindre T acort unánim de las potencias.
BERNA, 27.—La prcmpsa suissa comenta *is brindis del csar y del presidcnt
de la Repúülica francesa y reconels tota la seva importancia.
Lo Journal de Genéve creu que la aliansa es actualment pacífica; tothom, á
E u r o p a , pot, donchs, alegrarsen junt ab los interessats.
ROMA, 28.—La Tribuna creu que la aliansa va cspecialment dirigida contra
Inglaterra.
II Messagero
veu en la aliansa franco^russa '1 complement de la triple
aliansa.
La Voce della Verita creu que las páranlas del csar no deixan cap dubte s o bre la existeacia real de la aliansa franco russa; pero aquesta es pacífica y n a
belicosa.
TELEGRAMAS
MADRID^ 29.—Lo dimecres soriirá de París cap á San Sebastian Mr. "Woodford y 'i día i 3 será rebut per la reyna. La primera reclamació que fará será la
d e la indempnisació per la viuda del dentista Ruíz. Totscguii d'enllesiit aquest
assumpto reclacnatá la Ilibertat deis tripulants del «Competidor» que segueixea
encara presos.
Lo gobern, segons El Heraldo^ va acordar en lo derrer consell de ministre»
desautorisar plenament al Nacional per la campanya que ve fent contra en Martínez Campos y 'Is silvelistas. Aixó Higa molt poch ab lo que s' assegura succeiiirá molt aviai ab lo ministre de Marina que ja no pot aguantar mes que *1 g o ' > • ; '
-3'I'
'V'ir
•t^^ •"•• " 1 - " ^ >
"-Jf"... " - < ^
3/6Ó
L A RENAIXENSA — DIARI DE CATALUNYA
bera no desautorlsl també al general Martínez Campos. Y posats á relatar armonías conservadoras cal parlar del article del Nacional en q u e s' encara resoltament contra '1 Gobern á qui no guarda cap respecte y llensa d l m o a i s j diablea contra en Martínez Campos de qui ja s' havia burlat la vigilia d' una manera vergonzosa. Aixó fa que ningú cregui que aixó pugui aguantar los días
q u e faltan fíns á la tornada de la Reyna y que sigan ja molts los conservadora
q u e están fent lo farsell per anársen de dret cap al partit sagastí, fugint d' u n a
casa bont no hi ha un quart de tranquilitat y alegría.
Los conservadors que no están per perdre ia mesada fan lo que poden pera
apuntalar al gobern, haventsho arreglat de manera qi^e 'Is corooels d' infantería que hi ha á Madrid anessin ahlr á visitar al Azcárraga pera felicitarlo de
que la reyna tinga en ell tanta conñansa.
Fins al 3o dsi mes viaent á las quatre de la tarde s' admeterán en !as ofici-'
Das de las dekgacions d' Hisenda las redempcions del servey del rey. Lo dia i
d' Octubre *s publicará la distribució de cupo y cadascú sabrá si li toca q u e d a r se á Espanya ó si 's tindrá d* embarcar.
L o Banch d' Espanya ha tíngut u n a lleugeríssima disminució de bitliet&
bávent aumentat la plata de prop de cinch milions de pessetas. Los bitUets que.
quedan en circulado á i . i i 2 . 7 2 5 . o 5 o pessetas.
Lo corresponsal del Temps á Madrid li telegrafía que la diplomacia espa<nyola que durant dos anys ha fet lo que ha pogut pera negociar un tractat d e
comers antiliá ab la república americana ha tingut de desistir per no havérsela
volguda escoltar ni Cleveland ni Olney fíns y á tant que estiga resolt lo problema poiítich cuba.
El Correo que es lo diari fusionista mes autorisat diu que la nova política
que 's proposa seguir V Azcárraga fora una especie de ostracisme per diferents
elements conservadors. Aquesta política, segons lo citat diari, no I' admeten de
cap de las maneras ni r Elduayen, n i ' 1 duch de T e t u a n y menos que ningú
en Romero Robledo que tanta íorsa té en la majoría del Congrés.
. Avuy se parla de que s'ha travallat molt y en part s' ha conseguit que aquest
personatje no pubiiqui sa anunciada carta. De moment sembla que V escándol
se diferirá per d' a q u í alguns d;as. L* escándol personal d' ell, s* entéa, que '1
seu diari oficial está del tot sublevat contra T Azcárraga y contra 'is que 1' a j u dan á pestissejar.
Q a i mes reb del mal h u m o r del Nacional y deis pochs altres diaris conservadors que hi ha á Madrid es en Fablé á qui lí diuhea lo primer que 'is hi salta
de la ploma. Los conservadors están furiosos perqué, travallant tant en contra
del mlnisteri, no presenta la dimissió del alt cárrech que desempenya y d i u h e a
que si fá aquest cop d ' b o m e no tardaría u n minut en admétreseli. En F a b l é
deu pensar que pels pochs días que durará aquesta especie de mo.'xiganga vai
mes no amohinarshi.
Per acabarho d' adobar se parla d' una carta que acaba de rebre d' en S i l vela un amich seu y de la que U qucfe dissidcot diu que no vol sentir á parlar
de cap mé<i solucló á no ser que se '1 reconegui per cap de ia nova iglesia.
A Salamanca hi ha hagut un foch en que s' han cremat sis casas. Aquest sinlstre es degut á uns nens que estavan jugant entre la palla y que tioguerea
1* acudit d* encéndrela ab un misto.
Imprempta de Kamon Glermans.—VendreiL
TBATRO D
Descargar