Calunya dins la Corona d'Aragó

CATALUNYA DINS LA CORONA D'ARAGÓ
• L'EXPANSIÓ MILITAR A LA PENÍSULA. LA RECONQUESTA
1.− Les causes de l'expansió militar ral segle XIII
Les causes son variades, una era la decadència dels regnes de taifes. Les principals eren les següents. La
burgesia de Catalunya volia fer créixer el comerç pel mediterrani. Els nobles volien mes vassalls per
enriquir−se cobrant els impostos. A més a més, l'augment de població als segles XII−XIII, va fer que
s'haguessin de busca noves terres.
2.− Jaume I el conqueridor: Mallorca i valència
Mallorca i les Balears
Els mercaders i els nobles catalans van decidir que el primer objectiu a conquerir, serien les balears. per varies
raons, la més important era que era un molt bon centre de comunicacions. Les balears també eren en regne
islàmic molt ric.
Jaume I va reunir a tots els nobles, clergues i comerciants per pactar el repartiment de les riqueses i la part
militar que aportaria cada un (vaixells arquers...)
L'expedició constava de 150 vaixells entre d'altres coses, va desembarca a Santa Ponça el 31de desembre. Es
va assaltar palma , la capital. Llavors es va ocupar Mallorca, les altres illes trigarien una mica més. (Menorca
no va ser conquerida fins al 1287, sota el regnat d'Alfons , net de Jaume I).
València
Els nobles d'Aragó, van decidir de intentar la conquesta del regne taifa de valència. El rei, els nobles d'arago i
els ordes religiosos militars , van iniciar la conquesta del Maestrat i de la costa. Al any 1236, Jaume I va
intervenir aconseguint la capitulació de valència (ciutat). Després d'un llarg setge, la frontera va avançar fins
al riu Xúquer. Ja més tard, l'ocupació militar va arribar al port de Biar. Finalment, ja al segle XIV, Jaume II va
establir la frontera definitiva. La corona d'Aragó va conquerir els territoris d'Alacant Elx i Oriola.
EXPANSIÓ COMERCIAL I MILITAR A LA MEDITERRANIA
1.− L'expansió mediterrània s. XIII.XIV
Totes les conquestes de Jaume I van significar l'embranzida d'unes conquestes militars que el seu fill i el seu
nét van seguir. Tot això responia a l'accelerament dels mercaders.
D'aquesta manera, Pere el gran va conquerir Sicília al any 1282. Sicília era un centre molt estratègic per al
comerç. Aquesta conquesta va produir un enfrontament entre la corona d'Aragó i la família francesa de Anjou.
Pere el gran va vèncer gràcies a Roger de Lluria i als almogàvers, uns grans mercenaris. Jaume II va començar
la conquesta a Sardenya cap a l'any 3123.
2.− les rutes comercials catalanes
Els mercaders catalans, valencians i mallorquins, interessats en ampliar el mercat, van donar suport a aquesta
política militar. Per això donaven naus i diners als reis. Els mercaders volien poder establir rutes estables cap a
1
Itàlia el regnes musulmans del nord d'Àfrica, i el pròxim orient. Així va sorgir la ruta d'ultramar, gràcies a ella
podien vendre els productes prominents d'aquelles terres a Europa.
3.− els sistemes mercantils: els consolats
La gran impulsora principal d'aquest comerç va ser Barcelona. Barcelona va organitzar un sistema jurídic per
controlar−lo. Barcelona tenia un gran centre comercial que rebia el nom de Llotja, a la Llotja es trobaven
mercaders de totes les nacionalitats hi i pactaven el preu dels productes.
A tots el ports principals de la mediterrània hi i havia un cònsol, el consol era l'encarregat de resoldre els
problemes que sorgien entre mercaders. El consol vivia al alfondec. Al alfondec hi havia un magatzem, al seu
voltant si construïen edificis com ara dormitoris o, capelles. A finals del segle XIV, Barcelona tenia 42
consols per la mediterrània.
El consolat de mar era el centre dels consols, era un tribunal amb la seu a la Llotja. Aquest tribunal era
l'encarregat de resoldre problemes mercantils i marítims, sobre patrons...Les normes que va escriure aquest
tribunal es van recollir en el llibre del consolat de mar, i s'acceptaven a gran part del mediterrani.
• LA SOCIETAT CATALANA (s. XIII−XV)
1.− Característiques generals
Al segle XV, Catalunya era una societat feudal. Esta va formada per dos estaments, els privilegiats i els no
privilegiats.
2.− Els privilegiats
• El formaven els nobles i els clergues.
• Eren propietaris de terres .
• De 80.000 que hi havien a Catalunya, 30.000 eren dels nobles i 20.000 dels clergues.
• La majoria de pagesos eren vassalls seus.
• Dins de la nobles hi havia dos grups, els barons i els rics−homes.
• Tota l'església estava moguda per l'arquebisbat de Tarragona. Hi havia convents i monestirs, alguns
eren més rics que d'altres.
• Es distingien dos tipus de clergues, els alts clergues que vivien com a nobles, i els baixos clergues que
vivien com a els pagesos.
3.− Els no privilegiats.
• Eren pagesos que treballaven al camp.
• Pagaven tributs als privilegiats.
• Cada vegada hi havien menys pagesos lliures, anomenats aloers.
• La majoria de pagesos no podien deixar la terra si no era pagant.
2
• Als pagesos que no eren lliures se'ls anomenava pagesos de redimença.
• Els habitants de la ciutat també formaven part dels no privilegiats.
• Segons la riquesa podem distingir tres grups:
A)La Mà major:
Eren els burgesos més rics, majoritàriament es dedicaven a la banca hi posseïen grans naus. Compraven
moltes terres. N'hi havia 50 famílies que s'anomenaven ciutadans honrats o prohoms.
B) La ma mitjana:
Eren tres grup, els mercaders, els artistes i els artesans amb prestigi.
C) La ma menor o poble menut:
Eren els artesans, els menestrals ,els obrers amb un contracte eventual i els pobres. Aquest grup era el més
nombrós.
4.− El marginats
• Vivien al marge de la societat
• No tenien els mateixos drets que les anteriors
• Es dividien en tres grups:
A) Els esclaus:
Eren uns 12.000. podien ser musulmans negres....Treballaven de criats ho de pagesos.
B) Els mudèjars:
Eren els musulmans que no havien marxat de la terra. La majoria estaven amb permís del rei. Vivien en barris
apartats.
C) Els jueus:
Eren uns 10.000 o 12.000 homes i dones. Es reunien en comunitats, la més important era la de Barcelona.
• Tots ells vivien en barris propis i tenien un govern autònom.
• Alguns dominaven oficis, d'altres eren bons metges.
• L'ORGANITZACIÓ DEL PODER
1.− Catalunya dins la corona d'Aragó
La corona d'Aragó era una confederació de regnes, cada regne tenia les seves pròpies estructures de poder, la
única cosa que els unia era que tenien el mateix monarca.
3
La corona d'Aragó estava formada per regnes com el d'Aragó, el de valència, el de Mallorca i els comtats
catalans de Barcelona, Girona , Urgell,...Pere el cerimoniós va aplegar sota el títol de principat, aquest comtats
al s. XIV.
Desprès es van afegir Sicília i Sardenya.
2.− La Monarquia. L'organització
Com a totes les monarquies, hi havia un rei, el rei era el cap del poder. Ell tenia el poder administratiu, els
sues funcionaris cobraven els impostos, controlaven les despeses...El poder judicial, acostumava a fer de
jutge. El poder legislatiu, aprovava les lleis que podis (les corts tenien que acceptar−les). Com a ultim tenia el
poder militar.
Els clergues, els nobles , els funcionaris i la seva Familia (la gent que l'envoltava ) formaven la cort reial. A
la cort reial, hi havia el consell reial , que era un organisme consultiu.
La cort era itinerant, anava viatjant de regne en regne, perquè el rei tenia que visitar−los. Catalunya estava
dividida en vegueries, cada Vegueria tenia un veguer i un batlle. El rei depenia molt dels impostos que li
concedien les corts.
Els reis de la corona d'Aragó van reunir greus problemes econòmics.
3.− El Pactisme: Les Corts i la Generalitat.
Les corts havien de acceptar si donaven o no els serveis al rei. Això significava una limitació per el rei.
Aquest equilibri que es va crear entre el rei i les corts, es va anomenar pactisme.
Les corts eren unes reunions on es trobaven representants els privilegiat (nobles , clergat i burgesia).Aquest
grup formava una oligarquia de la gent més poderosa i rica. Els pagesos no tenien cap tipus de representació a
les corts.
Sempre era el rei qui convocava les corts, i o feia quan li faltaven diners. Tot anava així:
• El rei demanava un servei ho proposava una nova llei.
• Els braços discutien separats el tema
• Donaven la resposta al rei
• El rei donava nous poders a l'oligarquia a canvi de que acceptes el servei.
Per dur a terme les lleis que es dictaven a les corts, al s. XIV es va crear una delegació permanent de diputats.
Aquesta delegació rebia el nom de Diputació General de Catalunya o Generalitat. La diputació tenia la seu
a Barcelona, i amb el temps es va anar convertint en un organisme bàsic per Catalunya.
• LA CRISI DELS SEGLES XIV−XV
1.− La crisi demogràfica i econòmica. La Pesta Negra
Cap al any 1333, les coses van començar anar malament. Una mala collita va provocar grans epidèmies, la
pitjor va ser la pesta negra. La pesta negra va causar la mort de la meitat dels catalans.
4
2.− La nova dinastia: Els Trastàmara
Al any 1040, la casa comtal de Barcelona es va quedar sense successor al morí el rei Martí I. Ràpidament van
surti pretendents, la lluita final va ser entre Ferran d'Antequera (de la família de Trastamara )i el comte
d'Urgell. Llavors a la ciutat de Casp es van reunir representants d'Aragó, valencià i Catalunya per decidir−ho.
Finalment va guanyar Ferran D'Antequera. El compromís de Casp, va establir a la corona d'Aragó una nova
dinastia, la dels Trastamara.
3.− Els enfrontament socials i polítics
A Catalunya durant trenta anys hi van haver enfrontaments que la van dur a una greu decadència.
La revolució remença
Al any 1462, els pagesos es van declarar en guerra contra els nobles al mateix moment que el rei i la
generalitat. Els pagesos moderats van pactar amb el rei, i amb els nobles, l'anul·lació de la remença i els mals
tractes. Per complir això els pagesos tenien que pagar un impost, La sentencia de Guadalupe.
L'enfrontament biga−busca
Aquest enfrontament el protagonitzaven la ma major i el poble menut. La biga , aprofitant la guerra contra
Joan II, la biga va acusar de triadors als de la busca i els va fer tancar.
La guerra civil
Aquest era l'enfrontament principal. Es barallaven els catalans contra el rei, Joan II. El rei volia trencar el
pactis me i establir una monarquia total. La guerra va acabar amb victòria de Joan II.
• L'ART GÒTIC A CATALUNYA
L'Art va efectuar algun canvi, el realisme va millorar molt. Per augmentar la profunditat, es va començar a
utilitzar el colori la brillantor. També els vitralls milloren molt.
A les catedrals trobem algun canvi, a les de Barcelona i Girona no apareixen els absis ni els contraforts.
Llavors l'absis s'aconsegueix ajuntant molt les columnes. Apareixen les capelles laterals. Els campanars de
Santa Maria son octogonals, una cos que no es troba a Europa.
Per últim direm que el saló del tinell, està fet amb arc diafragma, que permet fer grans Salas sense tenir que
posar cap tipus d'arc.
1
REI
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS
MARGINATS
Aquesta cronologia ens parla tota l'edat mitjana, ens informales grans batalles, sobre els tipus d'art que hi van
5
haver, i altres dates importants com la conquesta d'Amèrica.
6