Dimarts 13 d`octubre de 2015 Número 5 retiro 23:30

Dimarts 13 d’octubre de 2015 Número 5
retiro
23:30
9 sion sono
10 can evrenol
11 alba ribas
12 rosanna yanni
sitgesfilmfestival.com
2
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
informació i venda d’entrades
2
Compra les teves entrades a:
sitgesfilmfestival.com Est
ació
Ren
fe
1
PREUS (IVA inclòs)
ant
C. S
Pg. de Vilanova
Av. Sofía
is
C. d
e Pa
10
Pg. Marítim
Pg. de la Ribera
rella
des
Cap
de la Vila
8
oni
C. de Sant Ant
3
Gumà
an Llop
C.
C.
7
s
sú
e Je
C. d
6
Àn
ge
Ma
jor
lV
5
4
9€: SeccióOficialFantàsticaCompetició,
SeccióOficialÒrbita,SeccióOficialSessionsEspecials,NovesVisionsOne,Noves
visionsPlus,PanoramaFantàstic,Panorama Documenta, Anima’t, Midnight
X-treme,SevenChances,SitgesClàssicsi
Sessionsespecials. 6€:SeccióSitgesClàssics 7€: Sessions Anima’t Curts
10€: Sessions 3D (inclou ulleres)
11€: Maratons,Programadoble 11€: Localitats numerades per a les
sessions de tarda a l’Auditori
15€: Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda
10€: Maratons Matinée Prado i Retiro i
Marató Curts del 18 d’octubre
15€:MaratonsPrado,Retiro,Auditorii
Tramuntana i Marató Matinée Auditori
del 18 d’octubre
4,50€: Sessions Despertador (primera
sessió matinal a tots els cinemes)
C. Rafael Llopart
C. Francesc
cesc
Fran
C. de Jo
C. Joa
ida
n Mar
l
agall
19
9
xador
L’Excor
14
15
16
12
11
La Fragata
13
17
Platja de
Sant Sebastià
Plaça
Dr. Ro del
bert
18
Av. E
m
eren
cià R
oig i
Rave
ntós
20
1 Estació
22
21
2 Bus Sitges - Barcelona / Sitges - Vilanova
23
3 Cinema Prado
25
4 Cinema El Retiro
Port
E
sport
iu Aig
uado
lç
24
5 Jardins d’El Retiro. Taquilles centre
6 Cap de la Vila
17 EdificiMiramar
7 Hort de Can Falç
18 Platja de Sant Sebastià. Estands
8 Carrer Primer de Maig
19 L’Escorxador. Brigadoon.
9 Passeig de la Ribera
10 Hotel Avenida Sofía
20
11 La Fragata
12 Ajuntament
21
13 FundacióStämpfli-ArtContemporani
22
14 Mercat Vell. Casa Bacardí
23
15 Palau de Maricel
24
16 Museus Cau Ferrat i Maricel
25
El diari del festival
Coordinació
Violeta Kovacsics
Redacció
GerardCasau,
ToniJunyent,
AlanSalvadó,
PauTeixidor,
Jaume Miranda
Maquetació
JuanCarlosGómez,
Fran Valenciano
Fotògrafs
MiguelÁngelChazo,
Jesús Paris
Il·lustració
Guillem Dols
Voluntària
Patricia Salvatierra
Tren
fantàstic!
Del 9 al 18 d’octubre
(ambdós inclosos)
Tren directe Sitges – Barcelona Sants
Sortida des de Sitges: 1.30h de la
matinada
Són vàlids els bitllets i abonaments de
RenfeiATM,adequatalnombredezones del trajecte realitzat.
El Tren Fantàstic sortirà puntualment
ala1.30h,senseexcepcions.Encasde
retardenlesprojeccionsnocturnes,la
sortida d’aquest tren no es modificarà.
Vehicle oficial
Patrocinador principal
Cocktail oficial
Consulteu tots els horaris, parades
i preus a rodalies.gencat.cat o bé al
900410041
Bus diürn i nocturn
Monbús
Consulteu horaris i parades
938937060/www.monbus.cat
Bus urbà de sitges
Consulteu horaris i parades a:
www.visitsitges.com
El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horari
d’aquests serveis de transports. Els possibles canvis en les
projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari
dels serveis de transports.
Organització
Soci multimèdia
Abonament matineé: 99€
Vàlid per accedir a totes les sessions
de l’Auditori del matí fins les 15 h (no
inclou les maratons del 18 d’octubre). A
lavenda,finsel5d’octubre.
ABONAMENT AUDITORI: 250€
Vàlid per accedir a totes les sessions de
l’Auditori durant tot el Festival (no inclou les sessions d’inauguració i de cloenda ni les maratons del 18 d’octubre).
Alavenda,finsel5d’octubre.
ABONAMENT BUTACA VIP AUDITORI: 350€
Vàlid per accedir a totes les sessions de
l’AuditoriduranttotelFestival,ambseient reservat a la millor zona (excepte
lesmaratonsdel18d’octubre,quesón
seient lliure). Dóna dret a bossa i catàlegoficialdelFestival.Alavenda,finsel
5d’octubre. ABONAMENT BUTACA VIP
RETIRO: 275€
Vàlid per accedir a totes les sessions
del Retiro durant tot el Festival, amb
seient reservat a la millor zona (excepte les maratons del 18 d’octubre, que
són seient lliure). Dóna dret a bossa i
catàleg oficial del Festival. A la venda,
finsel5d’octubre.
Abonament 10 Compra 10 entrades per a 10 sessions
diferents i obtindràs un 10% de descompte sobre el preu total. És vàlid
únicament per a les sessions que tinguin un preu de 9 euros. Rebràs un
Informació transports
El festival no comparteix necessàriament
les opinions expressades pels diferents
autors d’aquesta publicació.
Patrocinador i seu oficial
ABONAMENTS (IVA inclós)
Punt d’informació
Hotel Meliá. Auditori. Taquilles.
Punt d’informació
Sala Tramuntana
Village. Hotel Meliá
Photocall Mirador
Port de Sitges - Aiguadolç
Photocall del Port
Amb el suport de
Perruqueria i cosmètica oficial
Col·labora
Diari oficial
Patrocinadors
TV oficial
Hotel col·laborador
Línia aèria oficial
codi d’abonat bescanviable per ales
sessions que triïs i no caldrà que bescanvïis tot l’abonament de cop.
Abonament 20 Compra 20 entrades per a 20 sessions diferents i obtindràs un 20% de
descompte sobre el preu total. És vàlid únicament per a les sessions que
tinguin un preu de 9 euros. Rebràs un
codi d’abonat bescanviable per a les
sessions que triïs i no caldrà que bescanvïis tot l’abonament de cop.
Amés,siacumules40entradesomés
en una mateixa compra obtindràs automàticament un 20% de descompte sobre el preu total. El descompte s’aplicarà a totes les sessions excepte les gales
d’Inauguració i Cloenda, maratons del
18d’octubre,lessessionsDespertadori
LocalitatNumerada.
PACKS (IVA inclós)
Pack Noves Visions
Compra un pack vàlid per 4 entrades
de dimarts, dimecres o dijous de la
secció Noves Visions i obtindràs més
d’un 30% de descompte. Rebràs un
codi de Pack Noves Visions bescanviable per a les sessions que triïs.
Pack Anima’t
Compra un pack vàlid per 4 sessions
diferents de la secció Anima’t (Curts,
llargmetratges i 3D) i obtindràs un descomptedefinsal30%.Rebràsuncodi
de Pack Anima’t bescanviable per a les
sessions que triïs.
Pack Fantàstic
Compraunpackvàlidper4sessionsdiferents de dimarts, dimecres o dijous i
obtindràs més d’un 30% de descompte.
És vàlid únicament per a les sessions que
tinguin un preu de 9 euros. Rebràs un
codi de Pack Fantàstic bescanviable per a
les sessions que triïs.
CARNETS AMB DESCOMPTE*
20% de descompte en la compra
d’entrades per als titulars del Carnet de Biblioteques de la Diputació
de Barcelona, Carnet Jove, Targeta
Cinesa Card, Club Fnac Oci i Cultura, Club TR3S-C, RACC Master, RACC
Jove,La Vanguardia,CineclubdeSitges,Phenomena,majorsde65anysi
carnet de Família nombrosa i monoparental (aplicable nomes a les sessions SITGES FAMILY).
Els descomptes no són acumulables. El
titular podrà adquirir una entrada amb
descomptepercarnet,excepteelstitulars del carnet TR3SC i La Vanguardia,
que podran adquirir-ne dues.
Línies ferroviàries
Agència de publicitat i productora
Mitjans col·laboradors
Begudes
Proveïdors oficials
Merchandising
Plataforma
Disseny gràfic
Web
Suport tècnic
Muntatges audiovisuals
Publicitat exterior
Altres col·laboradors
Impressió
Serveis audiovisuals
CREATIVIDAD Y TECNOLOGÍA AUDIOVISUAL
Transport i missatgeria
Informàtica
Subtitulat
Seguretat
Gestió de viatges
3
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
l’equip de the invitation
l’equip de vulcania
david prowse i els stormtroopers
simon yam a la recepció de hong kong
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
oliver stone recull el gran premi honorífic
l’equip d’el cadáver de anna fritz
TORNA DE SITGES,
EN EL
TREN FANTÀSTIC
DEL 9 AL 18 D’OCTUBRE
Tren directe
SITGES-BARCELONA SANTS
sortida de Sitges 1.30h de la matinada
4
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
S.O.F. Sessions Especials
AUDITORI 18:30
the assassin
Si hi va haver un moment al darrer
festival de Canes que va atrapar
l’atenció de tota la cinefília allí congregada,aquestvaser,sensdubte,
l’estrena mundial de The Assassin.
FeiavuitanysqueHouHsiao-hsien
no dirigia cap pel·lícula (des de la
seva excursió francesa amb El vuelo del globo rojo),ihihaviaganesde
recuperar la mirada pacient d’un
dels mestres inqüestionables del
cinema contemporani. Els aplaudiments entusiastes que van tancar
la projecció van suposar la millor
provadequèHoumantéintactala
seva capacitat de fascinar. El jurat
també ho va saber veure, i el va
guardonar lògicament amb el premi al millor director, que reconeixia la valentia amb què el cineasta
taiwanèshaviaafrontatelreptede
realitzar un wuxia.
Pel·lícules tan rellevants com ara
Flowers of Shanghai ja ens havien
mostrat la capacitat del director per
evocarèpoquespassades,peròmai
finsaraelcineastas’haviainteressatdemaneraexplícitaperungènere associat de manera tan clara
amb el cinema popular. Aquest
gir va sobtar a alguns seguidors,
mentre que d’altres espectadors
han manifestat certes reserves a
l’hora de considerar The Assassin
com un wuxia“autèntic”,jaqueen
ella les coreografies i els combats
ocupen una proporció relativament
petitadelmetratge,dominatperla
cadènciahabitualdeHou.Aixòens
podria dur a un debat força llarg, i
des d’aquí volem llançar la següent
pregunta:Quèéselque,endarrera
instància,identificaungènere?Són
potser els detalls més superflus i
espectaculars,omésaviatéslamaneraenquèunrelatiunspersonatges s’integren dins d’un determinat
paisatgeiatmosfera?Ditd’unaaltra
manera:totiqueaunfilmcomara
Caravana de paz,deJohnFord,no
s’hi escolti gairebé cap tret, ningú
posaria en dubte que es tracta d’un
western. Seguint aquest raonament,The Assassinseria,efectivament,unwuxia,ambelgènereperfectament integrat a les necessitats
delahistòriaidel’autor:“Somiava
a fer un film d’aquest gènere però
amb un estil realista que s’adiu més
ami”,diuHou,“enrealitat,lameva
vertadera influència són les pel·lícules japoneses de samurais d’Akira
Kurosawaid’altresrealitzadors,on
l’importantéslafilosofiaquecomporta ser un samurai,inolesescenes d’acció per se”.
A través d’una narració tan essencialcomel·líptica,Houelaboraelretratdelaprotagonista,NieYinniang
(ShuQui,feroçisilenciosa,convertidadefinitivamentenmusadeldirector), una assassina de governadorscorruptes,aquilasevamestra
encarregaundialiquidaralseucosí,
l’homeambquil’havienpromèsde
petita. Yinniang quedarà presa del
dilema,dubtantentrecompliramb
el seu deure o revoltar-se i perdonar
lavidaalapersonaquevaestimar,
i que mai no ha oblidat. La càmera
del director s’acosta més que mai a
lavisiódelseupersonatgeprincipal,
convertint-se en una presència silenciosa,queobservadesdel’ombraelsseusobjectius,icontéelseu
dolor davant la vida feliç que a ella li
ha estat privada.
Filmantperprimercopendigital,
Hou Hsiao-hsien elabora un tapís d’extrema nitidesa de la Xina
del segle IX. Tot un espectacle de
color (no veureu aquest any vermells tan intensos i amb tants matisos com els d’aquesta pel·lícula)
imoviment,d’unabellesaprecisa,
mai supèrflua. No és gratuït que
moltes veus ja hagin saludat The
Assassin com una de les obres
cabdalsdeladècada.
DIARI OFICIAL DEL SITGES FESTIVAL INTERNACIONAL
DE CINEMA FANTÀSTIC DE CATALUNYA
Midnight X-Treme
RETIRO 01:00
S.O.F.Sitges48
AUDITORI 12:30
bite
frankenstein
La expresión “levantar ampollas” se
suele aplicar al hecho de que una acción o circunstancia venga a causar
una molestia notable. Sin embargo,
en el sentido más literal de la expresión, una ampolla aparece cuando
el levantamiento de la epidermis se
produce debido a un líquido acuoso generado por el propio cuerpo.
Si os aclaramos los dos sentidos de
esta famosa locución, el figurado y
el literal, es porque no es frecuente
encontrar películas que apliquen de
forma ejemplar ambos sentidos a la
vez. Dicho esto, entendemos que no
hace falta decir mucho más para que
se hagan ustedes una ligera idea de
por donde van los tiros en Bite, que,
además,convienenoconfundirconla
otra Bite también presente en el Festival. Porque en Bite, del canadiense
Chad Archibald, lo que empieza con
una cierta ligereza es solo una simpática trampa para que caigáis de
bruces en lo que luego ha de venir: la
incontestable demostración sobre la
belleza existente en toda podredumbreylareivindicacióndeloasqueroso
como un territorio a explorar.
Pocoantesdesuboda,Caseysufrela
picadura de un insecto desconocido
que pronto empieza a provocar ciertas
transformacionesensuorganismo,y
quenotardanenaflorarparacambiar
su cuerpo de forma inimaginable. Sin
embargo,ademásdelcarácterpredominantementeviscosodelacinta,no
podemosobviar,porejemplo,lainteresante relación que la película ejerce
entre la protagonista y el espacio (el
apartamento en el que se desarrollará su monstruosa mutación) que,
en su tramo inicial, está cerca de la
claustrofobia que padecía Catherine
Deneuve en Repulsión. Pero que en
sutramofinal,unapreciosistapoética
del horror elaborada a partir de una
ahumadadireccióndefotografía,nos
remitirán sospechosamente a la nauseabunda y repugnantemente bella
Thanatamorphose.
Atenció, melòmans del gènere:
Frankenstein suposa el retrobament,
mésdevintanysdesprés,entreBernard
Rose, director de Candyman, i l’actor
TonyTodd,quevainterpretarelllegendari home del sac en aquella adaptació
delmestreCliveBarker,undelsfilmsde
terror més celebrats dels noranta. Que
no us tiri enrere el fet que Rose s’hagi
llençat a adaptar un clàssic de la literatura del qual ja n’hem vist una bona pila de
versions,perquèaixònoéscappel·lícula
de compromís sinó una de les adaptacionsmésfidelsquehemvistdelanovel·la
deMaryShelley.I,alhora,unadelesmés
provocadores. Rose, que també signa
el guió del film, trasllada l’acció a l’actualitat i centra la seva mirada en com
el monstre brillantment interpretat per
XavierSamuelvaprenentconsciènciade
sí mateix al mateix temps que el seu cos
esdeteriorainexorablement,aspecteen
el qual destaquen uns notables efectes
visuals.Nouslaperdeu.I,percert,afinal
de mes tindrem Candyman dins la marató de terror sense treva que tindrà lloc al
Phenomena.
S.O.F.Sitges48
AUDITORI 14:30
the hallow
Matèria fosca. Aquest concepte d’astrofísica podria ser un bon títol alternatiu per a The Hallow,totiquepotser
5
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
hauríemdeparlar,mésaviat,dematèria-negra-com-la-nit; la que es troba
Adam dins el crani d’un cérvol mort.
Biòleg de professió, Adam s’acaba de
mudar a una zona rural d’Irlanda amb
la seva dona i el seu fill, i, encuriosit,
agafa una mostra d’aquesta substància tan estranya per analitzar-la. Mala
idea,evidentment.Pocimportaqueels
veïns adverteixin els nouvinguts dels
perills amagats a les profunditats del
bosc; ells s’ho prenen com una ofensa i
esreafirmenenlanecessitatd’aixecar
lasevanovallar.Però,demicaenmica,
lescosesesvanretorçant,gairebécom
si es tractés del fong viscós que produeixlasubstància,iques’expandeixde
forma imprevisible.
Artista d’efectes especials i talentós
directordevideoclips,CorinHardydebutaambunfilmqueposademanifest
la seva passió pel terror, delectant-se
amb les convencions del gènere (el
bosc,l’arribadaaunanovallar,launitat
familiarenperill...)però,també,creant
tota una mitologia monstruosa que
pren possessió del tercer acte de la pellícula,iqueresultatantimpactantcom
originalenelseudisseny.
en este emplazamiento para que sigan
una serie de indicaciones; un peregrinaje,endefinitiva,condistintasparadas
quedebellevarlos,enlaúltimacasilla,a
un reencuentro con él. Se trata de realizar un camino de fe en el contexto de
una sociedad cada vez más materialista. Gérard, sobrado de barriga pero no
defe,seráelmásescépticodelapareja
desdeuninicio,máspreocupadoporno
abrasarse en este escenario sublime y
por aislarse continuamente en el interior
de su todoterreno con aire condicionado.
Isabelle, en cambio, tratará ciegamente
decreer,aunquequizásnoestarápreparada para ello. Valley of Love propone un
puntodepartidaque,comoenTe querré
siempre de Rossellini, sitúa a la pareja
en un territorio extranjero, a la espera
de una revelación. La gran cuestión de
Valley of Love es: ¿los milagros pueden
advenirseenmediodeldesierto,bajoun
parasolyunassillasdeplaya?
i am a hero
valley of love
Adaptacióndeunexitosomanga,I Am
a Hero se estrena mundialmente en Sitges. El director Shinsuke Sato, experto
enadaptacionesdecómicsyrealizador
de las dos entregas de Gantz,hasidoel
encargadodellevaracaboesteproyecto. La superproducción está protagonizadaporHideo,unfrustradomangaka,
agobiado continuamente por sus problemas económicos, sentimentales y
psicológicos. Su deprimente rutina se
verá truncada por una infección zombi
quedesolaráJapónyque,curiosamente, se presenta como una oportunidad
para cambiar su mediocre existencia.
I Am a Hero propone novedades en el
universo de los muertos vivientes (aquí
llamados infectados ZQN): estos pueden tener unas capacidades físicas y
mentalesextraordinarias.Además,sin
eclipsarelhumor,elgoreylaacción,el
filmeseenriquececonundramatismo
yunatrascendenciainusualenelgénero. La película entretiene a la par que
emocionaeinvitaalareflexión.
A pesar de que sus creadores no se
hanpronunciadoalrespecto,seespe-
NovesVisionsOne
PRADO 23:30
Panorama Fantàstic
RETIRO 16:30
last days
inner demon
in the desert
S.O.F.Sitges48
AUDITORI 23:30
bone tomahawk
S.O.F.Sitges48
AUDITORI 20:45
NovesVisionsOne
RETIRO 19:15
EltándemHuppert-Depardieu,reunido
treinta y cinco años después de Loulou de Maurice Pialat, es el primero de
los múltiples reclamos de la película de
Guillaume Nicloux. Se trata de un melodrama familiar construido en forma
detriángulodondeunodelosvértices,
el hijo del matrimonio fallido de Isabelle
y Gérard (así se llaman los protagonistas), está ausente. Se trata de una ausencia trágica, fruto del suicidio de su
único descendiente, que introduce una
dimensión metafísica al conjunto del
relato. Este es precisamente otro de los
atractivosdelfilme,lainteresantemezcla de melodrama y de espiritualidad
sobreunfondopaisajísticomuysignificativo:elValledelaMuerte,enCalifornia.
Todo empieza con las cartas póstumas
que manda el hijo a sus padres, separados desde hace tiempo, citándolos
ra que la (más que probable) segunda
parte de I Am a Hero mantenga el aire
espectacular, entretenido y sustancial
de esta primera. Sea como sea, por
ahoraunoyasepuedecontentarcon
esta interesante adaptación manga.
Es bien sabido que, en la tradición del
western,losindiosfueronlosprimeros
en encarnar los miedos hacia el “otro”
desconocido; el salvaje que altera la estabilidaddelacomunidad,atemorizándola con su posible llegada. Aunque no
sealohabitual,noesdeextrañarqueel
westernpuedaserunterrenofértilpara
explorar una dimensión más terrorífica que épica. Así lo interpreta S. Craig
Zahler en Bone Tomahawk, su ópera
prima, donde los miembros de una tribudeindioscaníbalesfiguranesteterror cuando secuestran a la doctora de
unpuebloyaunodelosayudantesdel
sheriff para llevárselos a su guarida, a
cinco días de camino. La distancia no es
baladí,puesbuenapartedelapelícula
se centra en el viaje del cuarteto protagonista hacia la caverna del mal.
Un viejo sheriff y su ayudante, todavía
másviejoqueél,unrefinadoasesinode
indiosyuncowboy lisiado componen el
grupo de searchers que salen en misión
de rescate suicida. Esta parte de Bone
Tomahawk se escribe de forma clásica:
la escena del viejo ante la tumba de su
mujer despidiéndose de ella o las conversaciones del grupo alrededor de una
hoguera dan buena cuenta de ello; son
una muestra de cómo asoma el aroma
clásico que nos dejaron Ford y Hawks.
Sinembargo,estaatmósferaclásica,de
tempocontemplativo,serompecuando
los protagonistas llegan a la guarida y,
enunabrirycerrardeojos,seproduce un estallido de violencia que sacude
alospersonajesyalpropioespectador.
De pronto nos damos cuenta que todo
eltrayectovividohastaahíeraunparticularvíacrucishaciaelinfiernoqueculmina con el descubrimiento de la parte
más salvaje del ser humano. Las imágenes que vais a ver dan fe de ello.
Laculturaurbanaenquèlamajoriade
nosaltres vivim ha fet que en els darrers
anysemergeixinunasèriedepel·lícules
idirectorsquefixenlasevamiradaen
els paisatges naturals com a font de
misteri,comaterritoridel’extraordinarii,sovint,fronteracapaunadimensió
espiritual.Desd’experiènciesradicalsa
propostes més clàssiques, hem retrobat un cert terror i perplexitat en el (re)
descobrimentdeboscos,muntanyeso
deserts.Mostrad’aixòéslaprogramació
d’enguanydeSitgeson,perexemple,La
brujayValley of Love (projectada també en la jornada d’avui) se serveixen del
que hem apuntat per plantejar les seves
respectives posades en escena.
La fórmula no és nova sinó arcaica i mítica al mateix temps. En aquest sentit,
Last Days in the Desert explora un dels
relatsfundacionalsenaquestcamp,La
Temptació de Jesús,quenarraelsquaranta dies en el desert de Jesucrist. El
directorRodrigoGarcía,però,secentra
en un episodi fictici d’aquest periple,
en el qual Jesús (que aquí té l’aspecte
d’Ewan McGregor) es troba en mig del
desert amb una família en crisi, amb
la mare terminalment malalta i amb
l’únic fill rebel·lat en contra del pare.
Jesús tractarà de reconduir la situació
d’aquestatrinitat,malgratquelacontínuapresènciadelmalsembridiferents
dubtes en el protagonista. Aquest estatdedubte,queesmaterialitzaenun
personatgedesdoblat,ésundelsplantejaments interessants en la pel·lícula.
Ewan McGregor ens mostra un Jesús
amb dues cares i construeix un personatge completament humanitzat, d’ell
mateix brollen les incerteses al voltant
del camí a seguir i la vertadera necessitatd’ajudaralsaltres.Noobstantaixò,
larelacióentreelpareielfillqueobservarà li serviran d’autoaprenentatge en la
sevarelacióambDéu.Eldesert,doncs,
es converteix en espai de retrobament
amb un mateix i de reconciliació amb el
pare i amb el destí a complir.
La tensión de esta película se construirá en el interior de una casa o,
siendotodavíamásespecíficos,alrededordeunamesaque,amedidaque
avance la larga y tenebrosa noche,
irá llenándose de cerveza. La visión
de esta mesa y de sus cada vez más
ebrios ocupantes es lo único que Sam
(SarahJeavons),lajovenprotagonista del filme, puede ver desde el armario donde permanecerá encerrada
durante un buen rato. Estamos en la
Australiaprofunday,ajuzgarporesta
estampa, parece ser que las advertencias respecto al consumo de cervezaquerecibimoselañopasadoen
Wake in fright siguen teniendo plena
vigencia. Pero Inner Demon,lasegunda película de Ursula Dabrowsky, no
va por ahí: la cerveza no es más que
una anécdota, un elemento decorativo más en la pesadilla de Sam, una
pesadilla gran parte de la cual quedaráfueradesucampodevisión,de
modo que tendrá que imaginársela
a partir de los gritos y demás aterradores sonidos que oirá… nosotros,
sinembargo,noseremostanafortunadosydispondremosdealgunaque
otra vista más privilegiada. Aunque,
bueno,sabemosquenoosvaisaquejar por un poco de sangre.
Inner Demonhasido,paraSarahJeavons,suprotagonista,elprimerlargometrajeenqueactúa.Nosabemos
si tenía en mente especializarse en el
género de terror pero, desde luego,
la suya es una actuación de las que
se sufren. La veremos, sobre todo,
en dos tipos de situaciones: o bien
corriendo como una loca o bien prisioneraenespaciosexiguos,conuna
fea herida manándole en el vientre.
Ursula Dabrowsky aterriza en Sitges
con una historia de miedo física y
contundente, que oculta alguna que
otra perturbadora sorpresa y es la
segunda entrega de una trilogía demoníaca que empezó en 2009 con
Family Demonsyquecontinuarácon
The Devil’s Work.
6
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
S.O.F.Sitges48
AUDITORI 16:30
endorphine
Las endorfinas son una sustancia
narcótica de acción semejante a
la de la morfina, que el encéfalo
puede llegar a segregar como reacción a dolores muy intensos. Su
efectoesanalgésicoyproduceuna
sensación de bienestar. Aunque la
famosa hormona de la felicidad
haceañosquefuedescubierta,generando numerosos debates sobre
las condiciones en las que el organismo puede producirla, las más
habituales son las que llegan través
delorgasmo,delejercicioodelaingestióndechocolate.Sinembargo,
enocasiones,puedenllegarapropiciar comportamientos aberrantes,comocuandoalgunosanimales
de laboratorio buscan la sensación
deldolorpara,luego,deleitarseen
el éxtasis. Imaginen, pues, cuando
estos comportamientos aberrantes se producen en los humanos.
Sin ánimo de entrar en exceso en
un territorio del que no tenemos
muy claro que luego sepamos salir, sí nos ha parecido conveniente
aclarar algunos aspectos sobre el
término al que hace referencia el
título de esta alambicada película,
pues Endorphine, tercera película
de André Turpin como director, se
despliega como un laberíntico viaje
al interior de la cabeza de su conmocionada protagonista.
Después de un trastorno de estrés postraumático (se caracteriza por la aparición de síntomas
específicos tras la exposición a un
acontecimiento amenazador o catastrófico),lajovenSimonedeberá
aprender de nuevo a gestionar las
emociones, como si hubiera perdido la capacidad de relacionarse
con el entorno, hasta asumir una
serie de actitudes excéntricas que
le traerán más de un problema.
Turpin toma la muerte de la madre
de la protagonista como el trauma
a partir del cuál esta deberá empezararehacersuvida,perolejos
de poner el piloto automático para
generar un relato tremendista,
el cineasta opta por elaborar un
complejo dispositivo construido de
forma similar a como la memoria
determina la manera y el orden
en los que la mente almacena los
recuerdos. Además, Turpin toma
la decisión de empezar la película
mostrando a la protagonista a los
sesentaaños,unavezsuperadoel
trauma y ejerciendo de profesora
de ciencias que se dispone a dar
una conferencia sobre la naturaleza del tiempo. Para ilustrar sus
teorías,Simoneeligeelcine,comparando la visión humana con la de
una mosca, para argumentar que
todo lo que percibimos es susceptible de ser deformado.
Tras esta escena, tiene todo el
sentido que Endorphine se escude en una narración que transita
deliberadamente entre el estado
consciente y el inconsciente, haciadelanteyhaciaatrás,rendidaa
un mecanismo que no responde a
la lógica sino a la caótica acumulación de sucesos que nuestras
emociones tienden a manipular,
a deformar, cuando nos sentimos
atacados.
Estamos ante uno de los ejemplos
más extremos de lo que podríamos
considerar el thriller psicológico,
aquélque,deformaclaraydirecta,
se centra en el estudio de los procesosmentalesylaspercepciones
por las que atraviesa su personaje
central. Con un quirúrgico manejo
delpuntodevista,lapelículaintroduce,además,unabrillantelectura
sobre la capacidad que tienen las
imágenes en movimiento, y más
concretamenteelcine,parasustituir la percepción de una realidad
cuando,a veces,simplementenos
negamos a aceptar.
Panorama Fantàstic
RETIRO 23:00
Panorama Fantàstic
RETIRO 10:15
the demolisher
some kind
of hate
La verdad es que hoy podría ser
el Canadian day en Sitges, porque
The Demolisher, junto con la salvaje
Bite (la de Chad Archibald, también
programada hoy), formarían un estupendo programa doble que daría
cuenta sobre la actual situación del
fantástico en el país que vio nacer a
Donald Sutherland. Este dato no tendría mayor importancia si no fuera
porque tanto el director de The Demolisher, Gabriel Carrer, como Archibald,sonviejosconocidos.Juntos
codirigieronsuóperaprimaen2005,
Desperate Souls. Pero a falta de sesióndoble,nodesaprovechéislaocasión para disfrutarlas por separado.
Casualidades aparte, The Demolisher llega pisando fuerte en forma
de hiperestilizado thriller urbano con
justiciero de por medio. Después de
quedar en silla de ruedas a causa de
losbalazosdeunabandacriminal,Samantha verá cómo su marido se enfrenta al resto de su existencia bajo el
insoportable peso de la culpa. La fragilidad mental a la que ambos estarán
sometidos provocará que Bruce acabe entrando en un estado paranoico
queleconducirá,deformairremediable, hacia una espiral demencial que
Carrernodesaprovechaparainsuflar
alacintaunritmoasfixianteytrufado
de narcóticas imágenes.
La banda sonora firmada por Glenn
Nicholls (músico británico responsable de remixes de singles de bandas
de la talla de The Prodigy, Depeche
Mode o Nine Inch Nails) asume una
responsabilidad notable en el acompañamiento de la historia, con una
potente composición electrónica cargada de atmosféricos sintetizadores,
estridentes secuencias ruidistas y un
techno machacón que no duda en
acelerar el bombo cuando la cinta lo
requiere. Más allá de la estética de videoclip que Carrer utiliza con astucia
y de la que nunca abusa, el cineasta
rinde un actualizado homenaje a Terminator.
Con motivo de la proyección de Alena,
advertimos hace unos días que la temática del bullying estaba siendo cada vez
más representada en el seno del género
de terror. Some Kind of Hate, de Adam
Egypt Mortimer, es otra de las pruebas
de la consolidación de esta tendencia.
La historia se centra en Lincoln, un joven que es internado en un reformatorio
para adolescentes después de agredir
violentamente a un compañero que
ejercía bullying sobre él. Lo que aparenta
ser una vía de escapatoria para reconducir su vida se convierte de nuevo en
pesadilla cuando dentro del propio reformatoriorecibe,unavezmás,elacoso
de otros internos. Sin embargo, Lincoln
también hallará el amor de una chica
que se convertirá en su única tabla de
salvaciónenesteentornohostil.Bien,de
hechonoserálaúnica,sinoquetendrá
otra aliada inesperada: el fantasma de
una antigua estudiante, Moira, muerta
añosatrásfrutodelbullying extremo al
quefuesometida.Laviolencia,pues,se
convierteenunrelatosinfin,repitiéndose de generación en generación.
Los fantasmas suelen tener cuentas
pendientes. Este es el caso de Moira,
que reaparece en el sótano donde fue
asesinada cuando Lincoln precisa de su
ayuda; pues la venganza de Lincoln es
también su venganza. Así, de la nada,
como si fuera el genio de la lámpara en
versión asesina, Moira inicia su cruzada
sanguinaria, en medio de la perplejidad
de la gente del reformatorio, que no
comprende el porqué de unos asesinatostanatroces.Sinembargo,unavezel
tarrodelaviolenciaseabre,estaresulta
imparable e implacable. ¿Cómo podrá
Lincoln parar una agresividad nacida de
sudeseoinstintivodevenganza?Mientrasdescubrenlarespuesta,observenal
detalleelpersonajedeMoira,unodelos
más terroríficos de esta edición. El arte
de la auto-mutilación como una forma
de matar a otros será recordada. Así que
yalosabéis:portarosbienenclase.
7
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
Panorama Fantàstic
RETIRO 10:15
the dead room
resoldre aquest misteri... i de sobreviurealacasa,quedisposaràmecanismes
per obstaculitzar la tasca científica.
JasonStutterexplicaque,quanpreparavenelrodatge,vananaralacasaon
haviensucceïtelsfetsreals,peròelsva
ferpor.Apartd’estarforçaisolada,nohi
havia ni llum ni aigua i alguna cosa els
vadirquemillorallunyar-se’n.Elsprotagonistesdelapel·lícula,però, notindran més remei que veure-li els ullals a
aquesta granja maleïda.
Anima’t
RETIRO 15:00
the crimson whale
Faunparelld’anys,eldirectordecinema
neozelandès Jason Stutter passejava
per l’interior d’una tenda d’antiguitats,
buscantmoblespercertrodatge,quan
va topar-se amb una pila de llibres vells
i polsegosos entre els quals n’hi havia
un que tractava sobre alguns mites i
llegendes estranyes de Nova Zelanda.
Entre les seves pàgines va trobar-se
amb una inquietant història de la qual
havia sentit a parlar temps enrere: als
anys setanta, en una zona remota del
país,doscientíficsvananaravisitaruna
granja els ocupants de la qual asseguraven que estava embruixada.
The Dead Room és la seva primera pellícula de por i suposa un canvi d’escenariconsiderable,perquèfinsaleshores
aquest cineasta havia rodat unes quantes comèdies de culte, com Diagnosis:
Death o Tongan Ninja,escritamàamà
amb Jemaine Clement, que l’any passat va endur-se el premi del públic del
festival fent-nos riure de mala manera
amb Lo que hacemos en las sombras.
AquínohiésClement,ilasensacióque
prevaldrà és el calfred. Sí que hi és Jed
Brophy,unactorhabitualalespel·lícules
de Peter Jackson (va debutar al cinema
amb Braindead), que interpreta a un
dels dos investigadors que provarà de
caosideladestrucció,unanenahauràdelluitarperlasupervivènciaenun
món de drogoaddicció, xusma a punta
pala i violència desmesurada. I és que
en aquesta cinta que, en el fons, ens
parla del dolorós pas de la infantesa a
la maduresa, la violència serà gairebé
l’únic element al qual s’aferren tots els
personatges d’aquesta societat deixada
delamàdeDéu.Sino,costad’explicar
com és que en els primers minuts del
film, l’orfe nena protagonista que té el
do de comunicar-se amb les balenes,
rebi tot tipus de calúmnies, robatoris,
insults i autèntiques pallisses. Malgrat
aquest decadent inici, la pel·lícula no
triga a reposar i a situar els personatges
enunespaiplenamentdefantasia,on
volcansenerupcióidofinscapaçosde
nedar en la lava situaran a The Crimson
Whale com un dels més amargs contes
que recordem.
S.O.F.Òrbita
RETIRO 18:30
helios
Un dels elements més xocants de The
Crimson Whale és la barreja entre el traç
allunyatdelrealismedelseudibuix,ila
deprimentidemolidorahistòriaqueens
explica en forma de faula. D’alguna manera,elfetqueformaicontingutprenguin camins que podríem pressuposar
com oposats és precisament el que
converteixaquestapel·lículad’animació
enuncopdepunyalaconsciènciade
l’espectador per una banda i en el principal factor per tal de dotar d’emoció i
de sensibilitat a la proposta per l’altra. És
apartird’aquestdesequilibriquel’òpera
primadeParkHye-mitrobalasevaveu.
Busan,any2070.LaTerrahaestatdevastada per culpa de l’activitat volcànica i, en mig d’una societat presa del
PORT OF CALL
Longman Leung i Sunny Luk vuelven
a unir fuerzas en Helios. Tras Cold War,
auténticohitenlataquillahongkonesa,
el dúo regresa al thriller de acción. Esta
vezsemuestranaúnmásambiciososy
se adentran en una trama de contenido
políticoyapocalíptico.
En una fábrica de Corea del Sur se pro-
duce un extraño robo de uranio puro.
Asuvez,unaccidenteaéreoenChina
supone la desaparición de un peligroso
explosivo. Los dos materiales unidos
podrían crear una bomba nuclear... y
no es una casualidad. Una amenaza se
ciñe sobre Hong Kong, y los agentes
surcoreanos tendrán que colaborar con
la policía hongkonesa para detener una
posible masacre.
Lejos de quedarse en la simplicidad
narrativa, el guión de Leung y Luk no
escatimaentramas,subtramasygiros
inesperados. Con tanto cambio de rumbo,laatencióndelpúbliconuncadecae.
Con este relato tan sustancioso, tiene
sentido que Helios sea la superproducción que es. Entre otras cosas, el filme
luce unos efectos especiales de campeonato,conplanosquesiguenaldetallelas
balasyconespectacularesexplosiones.
Aúnasí,loquemásabundaenlaproducción es la acción. Pocas películas del género tienen escenas de lucha tan potentes
como las de Helios,entrelasquedestaca
untiroteoenelpárking,porsuritmo,por
suplanificaciónyporloselementosdelos
quedispone,pueslospersonajescambian
de arma a cada momento.
Helios cuenta además con una bandida dispuesta a matar por conseguir lo
que quiere. Esto no es solo una anécdota, sino un detalle importante, pues
siempre se agradece encontrar una
matona femenina que pueda subvertir
las tradiciones del género. Siguiendo la
esteladeotrasproduccionessimilares,
comolasagadeJamesBond,todoslos
elementos están empaquetados con
unaemocionanteyacompasadabanda
sonoraorquestral.ConlafirmadePeterKam,lamúsicaincrementaelritmo
vertiginoso de la cinta.
Este filme propone al espectador una
historia de tramas corruptas y planes
clandestinos,deamenazasapocalípticas
ysobresaltosinternacionales.Todoello,
con los combates y persecuciones habituales en el cine del dúo de cineastas.
Helios, al igual que Cold War, promete
covertirse en un nuevo taquillazo.
Panorama Fantàstic
RETIRO 20:45
office
Con la que ha caído en los últimos
años, es normal que vayan apareciendo películas que convierten el
entorno laboral en espacio abonado
para el surgimiento del terror. Hace
unos días (unas noches, más bien),
nos reímos con los vampiros de oficina que presentaba Bloodsucking
Bastards. Pero tras las carcajadas
había un vestigio de inquietud; un
reconocimiento de ciertas prácticas
arribistasydeexplotaciónquevuelvenaemerger(ahora,conunregistro
menos cómico) en Office. Debut en
la dirección de Hong Won-chan, uno
de los guionistas más solicitados del
cinecoreano,elfilmeempiezaconel
díadefuriadeunempleadomodelo,
que en un arrebato asesina a toda su
familia. La noticia deja en estado de
shockasuscompañeros,quienesno
podrán evitar preguntarse si su actitud competitiva ha tenido algo que
ver con el fatal trastorno. Empieza así
un thriller psicológico que no teme
asomarse en ocasiones al slasher;
aunque en esta ocasión el terror no
logeneraunpsicópataenmascarado,
sinounatristefiguracontrajeymaletín,iluminadaporlosfluorescentes
deunagrisoficina.
spl 2:
a time for consequences
patrocinen
aquestes pel·lícules
helios
two thumbs up
Todo pasa en Fnac
FNAC TRIANGLE BARCELONA
Plaça de Catalunya, 4
FNAC L’ILLA BARCELONA
C.C. L’illa
Av. Diagonal, 549
FNAC DIAGONAL MAR BARCELONA
C.C. Diagonal Mar
Av. Diagonal, 3-35
FNAC LA MAQUINISTA BARCELONA
C.C. La Maquinista
Passeig de Potosí, 2
FNAC ARENAS
C.C. Arenas de Barcelona
Gran Via de les Corts
Catalanes, 373-385
the taking of
tiger mountain
8
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
Midnight X-Treme
RETIRO 01:00
stung
Hi ha una tercera escena, una mica
mésavançadalapel·lícula,queusajudaria a acabar de fer-vos una idea de
la progressió d’aquests personatges en
elseucamícapalafelicitato,simés
no, cap a la salvació. Us la descriuríem,peròésforçafastigosa.Mutacions.
Fluids. Larves. Ja us l’hem esguerrat
prou.Nomésusdirem,perquècreiem
queusfaràgràciasaber-ho,queLance
Henriksen té un paper secundari i algunes escenes per lluir-se a Stung,el
saltalllargmetratgedeBenniDiez,una
comèdiadeterroramblaqueushaureu de gratar de tant riure.
NovesVisionsOne
PRADO 17:15
Hi ha cops d’efecte que sempre funcionen.Acabadecomençarlapel·lículaiala
Julia, la jove i saludable directora d’una
empresadecàtering,decamíaunconvit,selivessaunamicadecafèalabrusa
blancaiimmaculada.Nos’hopensadues
vegades a treure-se-la i quedar-se en
sostenidorsdavantl’atònitamiradad’en
Paul, el seu ajudant. Sona una cançó
d’aquestes de punk de tenda de roba
i alguna cosa ens posa estúpidament
contents mentre veiem la furgoneta que
condueix el Paul lliscar sobre la carretera.
¡Una noia en sostenidors!
Una hora després, la Julia i el Paul
tornen a estar gairebé frec a frec, escarxofats sota una taula, visiblement
espantats. En un d’aquests moments
d’insòlita comunió, comencen a parlar
de què farien si no estiguessin en la
desagradablesituacióenquèestroben.
Ell acaba agafant forces per preguntar-li
silipotferunpetó.Perònohihatemps.
Entre aquella primera escena i aquesta de sota la taula han passat algunes
coses. Per resumir-ho: unes abelles gegants,aparentmentsortidesdelno-res,
s’han carregat la festa. S’han carregat
abonapartdelsassistents,isielPauli
la Julia aspiren a allitar-se en un futur
pròxim,haurand’escaparambvida.
chasuke’s
journey
detall les vides d’aquells que estan a la
Terra;entreelles,ladeYuri,unadonaa
qui li ha estat destinada una mort injusta.
Chasukeesrebel·laràcontraaquestdestí
i serà l’emissari enviat a la Terra per tal de
reescriure aquest guió tràgic, iniciant la
clàssica aventura per amor.
Com succeeix en tots els films en els
quals el destí dels personatges està
traçatdesd’unboninici,lacursacontra el temps serà l’eix central de l’acció.Peraconseguir-ho,Chasuketindrà
en el cel alguns aliats, de la mateixa
manera que també tindrà opositors,
incapaços de tolerar que algú com ell
puguimodificarelsdesignisdivins.Més
enllàd’això,Chasuke’s Journey ofereix
tambéunavisiócòmicadelcinemasobre “àngels”. En plena era dels mitjans
decomunicació,unemissaridelsDéus
es convertirà en carn de plató televisiu
o inclús en trending topic. Com podeu
veure,elsavatarsdel’amorsóniseran
inescrutables, tant pels humans com
peraquellsd’ascendènciadivina.
NovesVisionsPlus
PRADO 15:00
coin locker girl
Imagineu-vos un rotlle de paper gegant
desplegat, al voltant del qual, cada dia,
uns guionistes celestials tracen els destinsdelesnostresvides.AquestéselpròlegdelfilmdeljaponèsSabu,iChasuke
és l’heroi inesperat d’aquesta aventura.
Enunprincipi,latascadelprotagonista
és menor, repartir el te entre cadascun
d’aquests escrivents al servei de Déu. El
terrordelapàginaenblanc,però,també
esfapresententreells,iChasuken’exerceix sovint de conseller improvisat.
Aquest és el motiu pel qual coneix en
Proyecto3_Maquetación 1 01/09/2015 11:02 Página 1
Cuando hablamos de la producción de
cinedegénero,yenconcretodelthrillerasiáticodelosúltimosquinceaños,
es imposible, casi ofensivo podríamos
decir,nohacerreferenciaalaindustria
cinematográfica de Corea del Sur. El
principal referente en iniciar el furor
fue, cómo no, OldBoy de Park Chanwook.Estecineastainiciósuparticular
retratodeununiversodevenganzasy
redencionesconestefilme,alquealgo
debe la película que nos ocupa, Coin
Locker Girl.
Estrenada en Corea a finales del mes
de abril, la ópera prima del joven directorHanJun-hee,haconseguidola
nada despreciable cifra (para un país
como Corea del Sur donde el público
consume mayoritariamente producciones autóctonas) de casi un millón
y medio de espectadores. La película
empieza con fuerza: con tan solo mesesdevida,Il-joungesabandonadaen
la taquilla número diez de una estación
de tren. Más tarde es vendida a la organización criminal más potente del Chinatown coreano, regentada por Mom,
unamujerdearmastomar.AIl-young
no le queda más remedio que aprender a sobrevivir en un mundo eminentemente masculino y, sobre todo, a
actuar como una auténtica arma letal
para Mom. Solo conoce las reglas del
crimen: obedecer órdenes y ser leal,
ademásdeextorsionar,luchar,matar...
Sin embargo, las cosas se torcerán
cuando tenga que matar a un joven
al que recientemente ha conocido, la
única persona que le ha mostrado algo
decariñofueradelabanda.EsentoncescuandoIl-youngdeberácomenzar
a tomar deciciones.
A partir de este momento la película entrará en una espiral de violencia y de venganza. Presentada en la
Semana de la Crítica del festival de
Cannes de este año y ganadora de
dos premios en PIFAN, Coin Locker
Girl es uno de los debuts más impactantesdelosúltimosañosenCorea.
Se trata de una venganza que os estallará en la cara sin ningún tipo de
escrúpulos, sin la más mínima piedad. Estáis avisados.
CineAsia
Seven Chances
PRADO 21:00
the role
Resmillorqueelcinemaperreflexionar
sobre la mateixa condició del cinema.
The Role, de Konstantin Lopushansky,
no està encaminada explícitament cap
alterritoricinematogràficsinócapaun
delsseuspilars:l’actor.Pel·lículestandiferents com El general de la Rovere de
Roberto Rossellini o Close-up d’Abbas
Kiarostami incideixen en l’acte de portar
al límit la interpretació d’un personatge
en el context de la vida real.
L’obra de Lopushansky es mou en un
territori fronterer similar al descrit. Ho fa
atravésdelahistòriad’unbrillantactor
rus que decideix interpretar en la vida
real el paper d’un líder revolucionari,
en plena Revolució Russa. Aquest punt
departidaesdevéunpretextperreflexionar al voltant de l’art d’actuar i de la
metodologia que s’hi amaga al darrere.
Elprotagonista,enunprimermoment,
estarà fascinat per conèixer els mecanismes de pensament del personatge
que interpreta per, posteriorment, obsessionar-s’hi fins a difuminar la frontera entre el seu jo i la seva actuació. I
ésque,acasnosomtotsactorsenles
nostresvides?Larespostalapodeutrobarenaquestmanifestsobrepsicologia,
inserit en el bell mig d’un panorama històricquecanviariaelsegleXX.
9
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
entrevista
sion sono
culas.Dehecho,durantediezañosme
costó mucho sacar producciones adelante,ylopasémuymal.
Este año, presenta en Sitges tres
películas: Tag, Love & Peace y The
Virgin Psychics. Y durante el 2015
ha rodado cinco en total. ¿Le queda
algo de tiempo para descansar?
La verdad es que no mucho, pero en
Japón los rodajes duran más o menos
un mes. Con esa forma de trabajar, y
cuantificandotodoestetiempo,entotal son cinco meses. Eso me da algo de
margen para respirar.
¿Se suele implicar también en la
preproducción y en la posproducción de sus películas?
Durantelafasepreviaalrodajeestoy
concentradoenelguión,ysuelotardar un mes en escribirlo. La edición
final de la película también suele
tardar eso. Además, cuando uno de
misfilmesestáenposproducción,yo
yasueloestarescribiendounnuevo
guión,yaveceselfinaldeunproyecto y el inicio de otro se encadenan.
Puedomantenerestesistemayeste
ritmo porque en el trabajo me suelo
rodear de la misma gente.
¿Considera a su equipo una familia
creativa? ¿Qué relación tiene con
ellos?
Los veo más bien como compañeros
detrabajo.Asíquecuandoestoydes-
¿Sabría localizar el momento en que
su situación profesional empezó a
cambiar?
En un periodo de gran frustración,
decidíirmeaSanFrancisco,paraver
mundoyparahacerunviajededescubrimiento personal. Allí me hice
amigo de un hombre al que le gustaba mucho la serie Z y toda clase
de películas de monstruos absurdas.
Descubrí que era un tipo de cine que
realmentememotivaba,ydecidíque
misfilmesseguiríanunalíneasimilar.
También, hacia el final del viaje, me
quedé sin dinero y estuve viviendo
prácticamente como un sin techo.
Duranteesaépocatanduraydemucho sufrimiento, escribí el guión de
Suicide Clubyloenviéaunaproductora japonesa. Me llamaron al cabo de
poco para decirme que volviera inmediatamentealpaís,yasípoderempezar a trabajar en la película. Ese fue el
despegue real de mi carrera.
“En Japón,
se objetualiza
a las mujeres”
cansandoodevacaciones,nosuelosocializar ni pasar tiempo con ellos. Cada
uno va por su lado.
Love & Peace está basada en un
guión que escribió hace veinte años.
¿Qué sensación tuvo al reencontrarse con esta historia?
Escribí el guión cuando tenía veintiocho años, y para mí contiene una
sensación de pureza, de ingenuidad
incluso. También veo la desorientacióndemi“yo”juvenil,cuandonosabía hacia dónde se dirigían mi vida y
mi carrera.
¿Por qué no rodó esta película en su
momento?
Noencontréningúnproductorinteresado en el proyecto, porque no es un
filme pensado para el mercado japonés. Allí no gustan esta clase de pelí-
Su filmografía anterior a Suicide
Club es muy poco conocida en occidente. ¿Cree que aquí tenemos una
percepción incompleta de su cine?
Es cierto, esas primeras películas son
pococonocidas.Aúnasí,tengolasensación de que, en general, el público
occidental suele comprender mejor mi
cine que el japonés. Quizás se deba a la
base cultural que existe aquí.
Usted también es poeta, ¿cómo se
relaciona esa faceta con su cine?
Últimamente no escribo demasiado,
pero en algunas de mis películas sí me
gusta incluir fragmentos de poemas,
o ideas inspiradas en ellos. También
creo que si de joven no hubiera hecho
poesía,ahoranosabríacómoescribir
un guión.
Otra de sus películas recientes, Tag,
es muy disparatada en su superficie,
pero contiene una reflexión crítica
sobre el rol de la mujer en la sociedad japonesa.
En nuestra cultura, es muy común la
figuradelídoloofetichefemenino,ya
sean cantantes de pop o actrices de
cine pornográfico. Es un sistema que
objetualizaalasmujeres,ylomásgra-
ve es que las chicas se sienten conformes con ello, e incluso se identifican
con esta objetualización. Muchas de
ellasalosveintiúnañosyaseconsideran viejas.
“Lo surrealista
es la definición
de la vida misma”
En la película, la protagonista cambia de apariencia en diversas ocasiones. ¿A qué se debe esa decisión?
Cuando pinto, puedo empezar usando el color naranja, y luego pasar a
otrocolor,yluegoaotro...tododentro
del mismo cuadro. Estos matices se
corresponderían con los cambios de
identidad en Tag.
Resulta curioso que muchos de sus
personajes femeninos porten los
mismos nombres, especialmente
Mitsuko y Izumi. ¿Sus características e identidad se traspasan de una
a otra película?
No, no, esto no tiene relación con la
identidad. Es mucho más sencillo: la
primera chica que me gustó en la escuela se llamaba Mitsuko. No fue un
amorcorrespondido,yaquesololamiraba y nunca llegué a hablar con ella.
Yolaheidealizadoenelrecuerdo,pero
ellaseguramenteyanoseacuerdede
mí[ríe].Porotrolazo,Izumieselnombredemimadreytambiéndemimujer,aunqueenelcinellevaelnombre
artístico de Megumi.
En Tag se repite varias veces la frase: “la realidad es surrealista”. ¿Qué
es para usted lo real?
No es una expresión vacía. Para mí,
la base de lo real, de la verdad, es
surrealista. Te puedo poner varios
ejemplosdeello:haceuntiempo,mi
vecinosefueaviviraotrapartey,al
cabo de una semana de haberse mudado, una avioneta se estrelló contra su casa. ¿Qué puede haber más
surrealista que eso? Incluso el inicio
de Tag está inspirado en una histo-
ria real. Mi hermana todavía vive en
Toyokawa, donde nacimos, y trabaja
de periodista. Una vez, supo de un
grupo de madres que iban en autocar a jugar un partido de volleyball.
Entonces, se cruzaron con un loco
que conducía contra dirección y a
todavelocidadyqueseestrellócontra ellas, haciendo volcar el autocar,
que se partió en dos. El conductor
salióileso,perolasmadresquedaron
cortadas por la mitad. Lo surrealista
es la definición de la vida misma.
¿Alguna vez ha tenido usted mismo
alguna experiencia surrealista?
Hacemuchotiempo,comprépelícula
paraunacámaraAatonde16mm.La
dejéenunahabitaciónyyomefuia
echar una siesta. Cuando desperté vi
que, inexplicablemente, el negativo
estaba ardiendo y había incendiado
la habitación. Casi muero, y en ese
momento me di cuenta de que en
cualquier momento te puede suceder
algosurrealista,yquelavidaconsiste
enlucharcontraeseabsurdo.Nodebes dejarte consumir por ello.
En Himizu, usted integró la catástrofe nuclear de Fukushima, que había
tenido lugar durante la producción
del filme. Luego, ha realizado más
películas sobre este hecho, pero el
cine japonés reciente parece haber
ignorado ese desastre. ¿A qué cree
que es debido?
Quizás sea porque el carácter japonés,yelasiáticoengeneral,tiendea
considerar el cine como un entretenimiento y no como un medio para
criticaroreflexionarsobrelasociedad
y lo político. Hay mucho miedo a recibir presiones o represalias por parte de las autoridades. Ahora parece
imposible que surjan cineastas como
Nagisa Oshima, que no temía tratar
estos temas.
Por último, una curiosidad: si hiciera
una película en Europa o en Estados
Unidos, ¿con quién le gustaría trabajar?
Es muy posible que el año que viene
mevayaaviviraotropaís,ysupongo
que entonces empezaré a rodar en occidente.Porotrolado,amíloquemás
me gusta es descubrir nuevos talentos.
Asíqueallídondevaya,buscarécaras
poco conocidas.
10
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
entrevista
CAN EVRENOL
pel·lícules em sorprenguin i saltin
d’un gènere a un altre. Però també
té a veure amb el meu gust personal. Sempre he dit de broma que un
diam’agradariaferunapel·lículaque
comenci amb l’atracament a un banc
peròquealcapd’unahoranarriuna
invasió alienígena completament inesperada. M’agraden pel·lícules com
Obert fins la matinada, en què comencesveientunacosa,idecoptot
canvia.Alamevamanera,absolutamentamateur,vaigintentarferuna
cosa semblant.
La pel·lícula comença amb els personatges parlant del Barça. Li agrada el futbol?
Itant,penseuqueaTurquiaelfutbolés
gairebémésimportantquelareligió,i
tothom és del Barça. Quan era petit i el
Barças’enfrontavaalGalatasarayodiavaelBarçaperquèsempreensguanyava, per això sempre he tingut una
relació d’amor-odi amb aquest equip.
Enlapel·lícula,però,aquestabromava
ser fruit de la improvisació. Vam rodar
aquesta seqüència diverses vegades,
i a la vuitena presa vaig dir als actors
que improvisessin. Això és el que van
fer: van començar a parlar del Barça,
d’Arda Turan i dels catalans. I quan ho
vaigveurevaigdir,hòstia,aixòalpúblic
de Sitges li encantarà!
En quin moment decideix convertir
en llargmetratge la història del seu
ovacionat curt?
Defet,elprimercopquevaigescriure
sobrelahistòriadeBaskin va ser amb
la idea de fer-ne un llarg, però com
que sabia que hauria d’esperar molt de
temps abans no arribés l’oportunitat de
fer la pel·lícula, vaig decidir fer-ne un
curt. Sabia que no seria capaç d’aconseguir finançament perquè a Turquia
ferpel·lículesdegènereésmoltdifícil.
Vaig intentar trobar sponsors i no ho
vaig aconseguir. Llavors vaig pensar:
“Alamerda,faréuncurtiveuranquè
éselquevullfer”.Dinsdelmeucap,el
curt sempre va ser part d’una cosa més
gran. I quan vaig venir a Sitges i l’Àngel Sala va posar el curt davant de The
“He tingut una
relació d’amor-odi
amb el Barça”
Green Inferno,EliRothvaveniriemva
dir: “Tio, això és l’hòstia, xoca-la!”. Em
va preguntar si tenia un guió per a un
llargilivaigdirquesí,queemdonés
deu dies per traduir-lo a l’anglès. Era
mentida, encara no el tenia, així que
vaig tornar immediatament a casa i em
vaig tancar vuit dies amb els guionistes
per escriure’l, i dos dies més per traduir-lo. Li vam enviar. A partir d’aquí es
va anar sumant gent al projecte.
Com ha estat la reacció als altres
festivals?
Ha estat genial, a Toronto vam fer
sold out tresvegades,alFantasticFest
d’Austin vam guanyar un premi. En
general,lareacciódelagenthaestat
boníssima, malgrat la dificultat de la
pel·lículaal’horad’arribaraunpúblic
majoritariialavariaciógenèricaque
proposa.
El film té dues parts clarament diferenciades. Per què?
No ho sé, potser té a veure en què
com espectador m’agrada que les
Com va ser la feina amb el director
de fotografia? Van treballar amb referències prèvies?
Eralaprimerapel·lículad’AlpKorfali,
el director de fotografia, un tio amb
molt de talent i amb el que ja havia
rodat molts spots. Quan fas publicitat tot té a veure amb complaure al
client més que amb dirigir, però la
part bona és que treballes amb gent
ambmoltdetalent.Peraixò,durant
aquests anys, he conegut gent molt
bona. Per tal de treballar a Baskin
s’han abaixat el sou. Em sento molt
afortunat. Li vaig dir al director de
fotografia que miréssim algunes
pel·lícules junts. Li vaig posar títols
com Solo Dios perdona, Frontera(s),
Calvario, Alta tensión, Amer, À l’intérieur, La horde... Després de rodar
junts durant temps anuncis d’Ikea i
cosesd’aquestes,vasermoltdivertit
posar-nos a jugar amb tots aquests
altres referents.
La part final de la pel·lícula és realment extrema i sanguinolenta. En
cap moment va pretendre fer una
pel·lícula més assequible per al gran
públic?
Vaig tenir la gran sort de comptar
ambpocsdiners,peròelssuficients
per fer la pel·lícula que jo realment
volia. Amb aquest projecte vaig poder fer el que volia en termes de
guió,aixíquevaigsermoltafortunat.
No vam poder trobar finançament
públic ni privat, així que els diners
que vaig trobar van venir sobretot
de la meva família i de gent molt
propera a mi, que va creure en mi,
que em va dir que fes la pel·lícula
quevolgués.Apartd’això,Baskin és
exactamenteltipusdepel·lículaque
m’agrada. Descriu el meu gust més
personal. Aquests anys, que he tingut la sort d’anar a tots els festivals
importants de gènere, com Austin,
elFrightFestiaraSitges,hevistclar
quehihaunmercatperapel·lícules
com la meva.
MICHAEL(29WINTERBOTTOM
DE MARÇ DE 1961)
ESCORPÍ
SIGNE DE FOC, REGIT PER MART
De vegades és impossible parar-li
els peus. Saber on és, què vol dir,
què farà durant la propera hora. El
cinema de Michael Winterbottom
desprèn aquesta pressa per acabar
i tornar a començar. No és tant la
curiositat volàtil dels Bessons sinó
l’entusiasme, una mica infantil –són,
recordem-ho, els bebès del zodiac–,
dels Aries. Imagineu-vos una pel·lícula de Douglas Fairbanks, el típic
heroi solar, saltant de finestra en
finestra, guiat per un impuls elèctric,
i encertareu: Winterbottom fa el mateix, però de plató en plató, fins i tot
ara, que sembla haver perdut el favor
d’aquells que l’havien celebrat com
la gran esperança blanca del cinema
europeu, a principis de segle.
La qüestió és tirar endavant, mai no
mirar enrere, no lamentar-se pels
errors del passat. Les millors pel·lícules de Winterbottom –Jude, Wonderland, 24 Hour Party People, A
Cock and a Bull Story–, no importa
en l’època en què estiguin situades,
semblen desplegar-se en un present
perpetu. Hi ha una brusquedat en
elles, una impaciència natural, que
els transmet un ritme que frena, accelera i dóna voltes de campana. El
mateix Winterbottom ha confessat
més d’una vegada que ell no confia
en els arcs dramàtics que recorren
tot el metratge; que, al contrari, creu
que cada escena ha de bategar per sí
mateixa i ser fidel al moment, i tots
aquests moments de veritat s’encarre-
garan de constituir una història que
ens atrapi. Al·lèrgic a l’avorriment, si
a Winterbottom se li fonguessin els
ploms de la càmera enmig d’un rodatge, en començaria un de diferent
al dia següent.
No hem d’oblidar que Aries és un
signe regit pel planeta Mart, Déu de
la guerra. Els Aries sempre funcionen
millor a la contra. Per exemple, The
Face of an Angel, que hem vist aquests
dies al festival, denuncia l’atracció
morbosa dels mitjans envers la violència. Des de Besos de mariposa, en
la que volia trencar amb el paradigma
del cine queer per a tots els públics,
Winterbottom ha fet un munt de
films a la contra: contra el maltractament als refugiats a In This World,
contra la representació fílmica del
sexe en parella a 9 Songs, contra les
adaptacions literàries de caire acadèmic a A Cock and a Bull Story, contra el neolliberalisme econòmic a La
doctrina del shock, contra la societat
de la informació i la hipervigilància a
Código 46, contra el terrorisme d’Estat a Camino a Guantánamo... Si busquem un tret comú en el seu juganer
eclecticisme, serà el de la batalla urgent. El seu proper documental, The
Emperor’s New Clothes, es posiciona
contra el creixent abisme que separa
rics i pobres en la societat occidental.
Mentre llegiu aquestes línies, segur
que n’ha fet dues més, de pel·lícules.
Sergi Sánchez
11
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
entrevista
alba ribas
LA COLUMNA DEL CRÍTIC
llem” i poder anar a casa teva tranquil·la. Però també és veritat, i això
pot tenir un punt de masoquisme,
que el fet d’haver de rodar de forma cronològica i haver de mantenir
aquest estat de pànic durant tot el
procès,esvaacabarconvertintenun
bucle que jugava a favor de l’obra. A
més,hihalapartfísica:emvaigacabar fent mal de tant arrossegar-me.
És inevitable, però vaig poder rodar
amb companys de feina que també
són amics, i això ho va fer tot més
lleuger.
Com es prepara el paper d’una morta? Es va documentar?
Doncslaveritatésquesí,ivaseruna
delespartsméscomplicades,sobretot
a l’hora de comprendre tota la situació
física per la qual passa el personatge.
Abans del rodatge vam estar assajant
durantunmes,ienlesprimeressessions vam poder treballar amb un metge
que va ser el que em va ajudar a resoldre tots els dubtes per una banda,
i a crear la mobilitat que el personatge
aconsegueix quan desperta per l’altra.
Quins casos van treballar?
Vamagafarelcasméspròximalque
jo em podia aferrar, el d’una persona
que va despertar després d’haver tingut un accident i d’haver estat molt
de temps en coma. Vam centrar-nos
en saber què és el que li passa quan
es desperta. Al principi no pot moure
el cos, però poc després va adquirint
mobilitataltors,desprésalescames,
desprésrecuperalaparlaapocapoc,
el moviment del cap... El metge em va
ajudar a treballar tota la part que jo
necessitava elaborar des d’un punt de
vista purament clínic. Era la part que
empreocupavamésperquè,evidentment, molt poca gent ha pogut viure
això.Itambéperquè,totitenirclarque
estemfentcineiaixòcomportahaver
de prendre certes llicències cinematogràfiques, has de tenir clar, a l’hora
d’interpretar aquests tipus de personatges,quinaserialasituacióenla
realitat per saber on agafar-te en cas
de dubte.
“Ens vam basar
en el cas
d’una persona
que va despertar
després d’haver
estat molt de
temps en coma”
Sempre havíem pensat que el guió
era completament ficcionat.
L’origen d’aquest guió sorgeix arran
d’una notícia que va sortir al diari fa
molts anys, sobre una persona que
desperta després que li hagin diagnosticat una mort clínica. El metge
queensvaassessorarensvadirque,
antigament, la medicina i les màquines no eren tan precises i que s’havia arribat a donar algun cas en què
escertificavaunamortclínicaqueno
hoera.Evidentment,erencasosmolt
excepcionals.
El seu personatge està en estat de
shock durant gairebé tota la pel·lícula.
Va ser esgotador, i més tenint en
compte que en la dinàmica del rodatge al final vas empalmant un dia amb
el següent dins d’un mateix estat de
desesperació. Al final depèn de la
capacitat que tingui cadascú a l’hora
de desconnectar quan criden “ta-
Com a actriu, quan interpreta a una
persona morta, no li fa por que es
noti la seva respiració o els batecs
del cor?
Sí,peròpelquefaalarespiració,les
preses duraven el que jo era capaç
d’aguantar sense respirar, que eren
preses relativament curtes. Ara bé,
aguantar sense respirar és una cosa
que pràcticament sap fer tothom. La
respiració no va ser el problema, ho
van ser les venes del coll. Com que,
òbviament, la sang em corre per les
venes, en determinats plans les venes es marcaven a la pell. Per sort,
lamàgiadelapostproducció,quede
vegades pot fer miracles, va poder
corregir-ho. Jo crec que en aquest
cas ha colat.
Pel que fa a la direcció, hi havia algunes pel·lícules de referència?
No, perquè vam preferir treballar directament amb un coach durant tot
el mes previ al rodatge. Vam poder
tancar-nos per provar, jugar, buscar i
crear.Ésunapel·lículadepersonatges.
Era molt important per al treball coral
que estiguéssim tots tancats en una
sola localització.
Van rodar en un dipòsit de cadàvers
de veritat?
No, en un rodatge de tants dies és
complicat rodar allà dins. Primer per
unaqüestiódepermisos,idesprésper
unaqüestiód’olors,quesónmoltforts,
i el fet de tenir tot un equip de rodatge
en aquestes condicions no és el més
aconsellable. L’equip d’art va recrear
toteldecoratdeldipòsitdecadàversi
la part d’exteriors es va fer a l’Hospital
de Bellvitge.
És afeccionada al cinema fantàstic?
Haestatfentaquestapel·lículaelmomentenquèm’heficatmésdecapen
elgènere.Nosócmoltbonaespectadora,sócmoltcagada,peròésveritat
que el fet d’haver-ho viscut des de dins
fa que ara li estigui agafant el gust.
UN GAG TOTPODERÓS
Amb la seva sornegueria característica, Jorge Luis Borges opinava que la
teologia era una branca de la literatura fantàstica. Però no hagués mostrat
menys agudesa d’haver-la emparentada amb un gènere cinematogràfic.
Comptat i debatut, teologia i cinema
comparteixen l’aspiració de fer visible l’invisible i tot sovint el setè art
s’ha provat com un instrument idoni
per a copsar les epifanies del misteri.
Ara bé, a aquest cinema de recerca
transcendental en podríem oposar un
altre que converteix la tensió de representar allò que és irrepresentable,
i molt específicament l’ésser suprem,
en una basa humorística. L’encarnació
concreta i amb uns trets particulars –
capriciosos, irreverents, absurds– de
qui per definició és infinit i immutable
provoca un contrast còmic: Déu esdevé un acudit en el moment que pren
una forma que contravé les imatges
culturals que en tenim interioritzades o bé les caricaturitza portant-les
a extrems hiperbòlics i grotescos. La
irrupció de l’Altíssim en el cèlebre film
dels Monty Python Els cavallers de la
taula quadrada és un exemple paradigmàtic d’aquesta darrera estratègia:
hi compareix com un vell rabiüt, impacient i susceptible, però amb la faiçó
d’un ninot animat que torna encara
més teatral i jocós el seu abrandament.
Michael Winterbottom pica l’ullet a
aquesta escena quan a 24 Party People
Déu es presenta al protagonista Tony
Wilson com una versió de si mateix
(ambdós personatges els interpreta
Steve Coogan), però amb les barbes
llargues i blanques i el to sentenciós
que li assigna la tradició iconogràfica.
En altres ocasions i com assenyalàvem,
es tracta d’una representació xocant i
amb cert grau de malevolència aquella que ens fa somriure. Per posar-ne
només dos exemples, a Els herois del
temps de Terry Gilliam l’omnipotent
és un gentleman de vestit impecable,
maneres autoritàries i un xic condescendents i tendència a fugir d’estudi
si se’l posa en compromisos teològics, mentre que a The Acid House de
Paul Mc Guigan es manifesta com un
busca-raons de taverna, accent escocès suburbial i gran menyspreu pels
qui es lamenten de la seva mala sort.
I sense voler ser ni de bon tros exhaustius, encara caldria afegir aquelles pel·lícules on la font de comicitat
és metafílmica: Déu té el rostre d’un
actor popular o figura de l’espectacle
a qui ens diverteix veure així transfigurat. Són els casos, entre d’altres, de
Morgan Freeman a Bruce Almighty,
Whoppi Goldberg a A Little Bit of
Heaven o Alanis Morissette a Dogma.
En aquesta edició del Festival, tres pellícules s’acosten en registre de comèdia
a la fenomenologia divina: Chasuke’s
Journey, Sacramento i, de la manera
més directa i evident, Le Tout Nouveau
Testament. La paròdia del caràcter irat
i venjatiu que les escriptures atribueixen al Creador coneix a aquesta cinta
de Jaco Van Dormael un nou pas de
rosca: Déu hi és un bordegàs autèntic
que viu a Brussel·les gaudint de fer la
guitza a les seves criatures. Un recurs
que, tot i que com hem vist no és pas
nou, encara té marge de maniobra per
a resultar-nos provocatiu i hilarant.
Alexandre D’Averc
12
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
entrevista
rosanna yanni
parte de mi vida en España, hasta hace
unosaños,quememudéaNiza,dedonde eran los padres de mi marido.
¿Le sorprendió recibir la llamada de
Sitges?
Cuando me llamaron, me quedé tan
sorprendida que primero pensé que era
unabroma.Nomehacíaalaideadeque
pudieran acordarse de mí. Y menos aún
un festival tan importante como Sitges.
Desde que he llegado aquí, ha habido
gente que me ha parado por la calle.
Estomechocaunpoco,sí.
Empezó trabajando como modelo,
primero en Argentina y luego en Italia. ¿Cómo llegó al cine?
Empecé de modelo muy joven, a los
diecisiete años. A los veintitrés me encontrabadeturismoenMadridy,enuna
obradeteatroquefuiaver,conocíaHugo
Ferrer, un argentino, representante de
actores. A los dos días me vino a buscar
alhoteldondemealojabaymepreguntó
siqueríadebutarenelcine.Deentrada,
contesté:“¿Peroquédices?”.Elrespondió
“Cuando me llamaron
de Sitges, pensé
que era una broma”
quetrabajaríaconArturoFernández,que
entonceserapopular,yasíescomosurgiólaoportunidad.Debutéyseguí,seguí
yseguí.Yaquímequedé.Hevividogran
En su etapa de mayor actividad
como actriz, a lo largo de los años
setenta, llegó a ser bastante popular en España, y era frecuente ver
su nombre en las revistas. ¿Cómo
llevaba esa exposición pública?
No me molestaba en absoluto. No
siento otra cosa que agradecimiento hacia España, que me abrió unas
puertas que nunca imaginé. También
fueaquídondeconocíamimarido,en
unapelículadeTerenceYoung,unacoproducción llamada Las amazonas de
la que él era montador. A mi familia no
acaba de gustarle que diga esto, pero
esquenomesientoargentina.España
me lo ha dado todo.
Rodó muchas comedias, también,
cine de terror. ¿En qué tipo de películas se sentía más cómoda?
Recuerdo que lo pasaba muy bien,
porejemplo,enlaspelículasdePedro
Masó,comoLas ibéricas F.C. Masó ha-
cía un tipo de comedia que se llevaba
mucho en esa época.
Le iba más hacer reír que causar escalofríos.
De terror hice muchas. También me
gustaban, me divertía, aunque era
muy distinto a las películas de miedo
de ahora. En una de Paul Naschy, recuerdo una escena junto a un ataúd,
conMirtaMiller,enquenosteníamos
quemirarydecirnosalgomientrasnos
salíanloscolmillos,ynohabíamanera
dedecireldiálogo,yolaveíaconesos
dientesyellaamíynonospodíamos
aguantarlarisa.Hoyendía,laspelículas de terror de esa época no dan miedo,sonotracosa.
¿Recuerda con especial cariño a alguno de los cineastas con los que
trabajó?
Hice dos películas con Berlanga, La escopeta nacional y, años después, París,
Tombuctú. Era una pasada trabajar con
él,eraunodelosgrandes.Coneltiempo,
mehicemuyamigadetodasufamilia.
¿Le habría gustado que su carrera
artística tomara otros derroteros?
Sí. Me habría gustado hacer teatro. Pero
confesaréalgo,ahorayalopuedodecir:
le tenía pánico al teatro. Entonces me
decía:“Bueno,voyaempezar,elañoque
vienejuroquelovoyahacer”.Ynunca,
nuncalohice,leteníaterroralpúblico,a
quedarmebloqueada,mequedóesaespinita.Esefuesiempremimiedo,ytambiénmipena,elnohaberhechoteatro.
Els
comerciants
s’aboquen
amb el
Festival
El flamant Circuit Fantàstic s’ha estrenat enguany amb cent vuitanta
establimentsdeSitges,quehancreat
un itinerari comercial i gastronòmic
per a viure el Festival amb la màxima
intensitat.
El Circuit Fantàstic presenta una oferta i propostes de comerços, restaurants,bars,hotelsialtresserveisper
a que els visitants d’aquesta edició
del Sitges-Festival Internacional de
Cinema Fantàstic de Catalunya puguin obtenir les millors condicions. La
iniciativa, a més, ha permès decorar
els carrers del centre del poble amb
una decoració fantàstica. El llistat dels
cent vuitanta establiments participants es pot trobar en els fullets de la
campanyaialwebdelFestival.
Aquesta iniciativa forma part del pla
del Festival per treballar conjuntamentambagentseconòmicsisocials
per fer créixer el certamen socialment i per dotar-lo de més activitats
i accions complementàries. Les noves
pantalles i espais oberts aquest any,
coml’EspaiMovistar+,l’AvenidaSofía
Hotel o el Saló d’Or del Palau de Maricelentred’altres,tambéformenpart
d’aquesta acció.
13
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
entrevista
última salida:
jurat carnet jove
brigadoon
DECLARACIÓN:
Què estàs estudiant i a què et vols
dedicar?
Marga Almirall: He estudiat comunicacióaudiovisualiuncursd’anàlisi,
teoria i crítica de cinema. Properament estudiaré muntatge. Em vull
dedicar a pensar l’audiovisual, especialment la relació entre el cinema i
l’educació.
Mario DC Carbajosa: Per sort fa temps
que deixi d’estudiar jeje. I voldria dedicar-me al que faig actualment: realitzar cinema. Ja sigui produint o dirigint.
Ricardo Jornet: Acabo de graduar-me en comunicació audiovisual a la
Universitat Pompeu Fabra. M’agradaria
apropar-me al cinema des de l’escripturacrítica,elguióiladirecció.
Javier Parra: Acabo de començar el
Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani a la Universitat
Pompeu Fabra i m’agradaria professionalitzar-me tant en el món de la crítica
com en la investigació i en la teoria del
cinema.
Tariq Porter: He estudiat belles arts
i un màster en cinema, i el que més
m’interessa és la crítica i anàlisi i el guió
cinematogràfic.
Què és el que més et motiva del fet
de formar part del jurat Carnet Jove?
MA: Formar part del Festival, poder
veure desenes de pel·lícules, la possibilitat de conèixerpersonesi projectes
interessantsi,sobretot,tenirlapossibilitat d’incidir en la decisió d’atorgar un
premi, amb tota la responsabilitat que
aixòcomporta.
MC: Pertànyer encara més a la família
Sitgesdesprésdediversosanyscoma
voluntari. Sens dubte serà una experiènciainoblidable.
RJ: Objectivament,lapossibilitatde
veure (i opinar sobre) els triomfs
recents del cinema de terror global
ipoderconèixeralsseusartífexsde
primeramà.Subjectivament,pelsque
estimemSitgesielquesignifica,ésun
somni fet realitat.
JP: He viscut Sitges com a espectador i
com a corresponsal de premsa. Ara ho
viuré d’una manera totalment diferent
ipodréconèixeraspectesdelfestival
que segur desconeixia.
TP: Veure tot el cinema que pugui,
conèixeraprofessionalsdelsectoripodercontribuirenunfestivaldereferència com el de Sitges.
Quines característiques creus
que han de tenir les pel·lícules que
premieu?
MA: Crec que les pel·lícules s’han de
premiar indiscutiblement per la seva
qualita,peròtambétenintencomptela
projeccióquedónaunpremiipertant,
s’ha tenir en compte la possibilitat de
premiar propostes innovadores i originals que puguin necessitar un impuls.
MC: Diversió, que et sorprengui i alguna cosa interessant per explicar a
l’espectador.EstemaSitges,icrecque
són parts fonamentals d’aquest festival. Encara recordo l’impacte de Moon
i Holy Motors.
RJ: Dues condicions que podrien semblar contràries: que no tinguin por a
arriscar-se i innovar, tant formal com
narrativament,iquetinguinencompte
la llarga tradició de gènere de la qual
provenen.
JP: Han de ser propostes que respectin
lesreglesdelcinemafantàsticperòque
alhoraaportinalgunacosanovaalgènere.
TP: Com a Jurat Jove, crec que les
pel·lículesquepremiemhandesertan
sòlidescomfresques,sinoavantguardistes,dintredelgènerefantàstic.
Des que Aharon
Keshales i Na·
vot Papushado van
presentar Rabies
a Sitges el 2011,
sembla que algu·
na cosa es mou al
cinema de gènere
israelià. Aquest
any, de fet, tenim
unes quantes pel·
lícules d’aquest
país en diverses
seccions, i avui
a Brigadoon es
presenta Freak
Out, una comèdia negra i
sagnant sobre un soldat
anomenat Matan, el qual és
víctima constant de bu·
llying per part dels seus
companys d’unitat. No sé
si el maten. Tampoc sé si
Matan és un nom de pila
habitual a Israel.
El què sí que us puc dir
és que el director de
Freak Out es diu Boaz Ar·
moni, com Boaz Yakin i com
Boaz Davidson, l’autor de
Polo de limón i El últi·
mo americano vírgen. Ara
que ho penso, la segona és
el remake americà de la
primera.
Ah! Ara m’agafareu! Aques·
ta astut ball de noms
tenia per objectiu dir·vos
que avui també tenim el
documental turc Remake,
remix, rip·off, de Cem
Kaya, sobre la dèria que
tenia aquest
país, a les dècades dels
seixanta i setanta, de
replicar sense cap mena de
vergonya èxits de taqui·
lla occidentals, com ara
L’exorcista. Comproveu·ho
per vosaltres mateixos amb
Seytan, mític remake del
clàssic de William Frie·
dkin.
La programació d’avui es
completa amb Bésame mons·
truo, del Jess Franco més
pop, amb la nostra home·
natjada Rosanna Yanni, i
amb La muerte acaricia a
medianoche, un altre dels
giallos de Luciano Er·
coli, que Regia Films ha
editat recentment i que
probablement trobareu ben
aviat entre les seduc·
tores muntanyes de DVDs
dels amics d’El Setan·
ta·Nou.
Toni Junyent
EL PORTAL Nº1 DE CINE DE TERROR Y FANTÁSTICO
AULLIDOS
WWW.AULLIDOS.COM
@aullidos
/aullidoscom
14
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
Programació avui dimarts 13
Youth
Gangnam Blues
The Legend of Barney Thomson
17:00TRAMUNTANA
21:00 PRADO
BRIGADOON
P.Sorrentino.Itàlia,França,RegneUnit,
Suïssa,2015.118’
YooHa.CoreadelSud,2015.136’
R.Carlyle.RegneUnit,Canadà,2015.96’
K.Lopushanski.Rússia,2013.120’
15:00HOMENATGEALUCIANOERCOLI
12:30TRAMUNTANA
17:15 PRADO
23:00 RETIRO
17:00ESTRENADOCUMENTAL
K.Farrant.Austràlia,Irlanda,2014.110’
Sabu.Japó,França,2015.106’
G.Carrer.Canadà,2015.85’
19:00 SITGES CLÀSSICS
13:15 RETIRO
18:30 AUDITORI
23:00TRAMUNTANA
21:00PREMINOSFERATU:ROSANNAYANNI
SionSono.Japó,2015.85’
HouHsiao-hsien.Taiwan,Xina,HongKong,
França,2015.105’
M.Wrona.Polònia,Istrael,2015.92’
23:00ESTRENALLARGMETRATGE
08:15 AUDITORI
08:15 RETIRO
Nina Forever
12:30 PRADO
Strangerland
Chasuke’s Journey
The Role
The Demolisher
C.Blaine,B.Blaine.RegneUnit,2015.99’
08:30 PRADO
Nowhere Girl
Tag
MamoruOshii.Japó,2015.85’
The Assassin
Demon
14:30AUDITORI
08:30TRAMUNTANA
El cadáver de Anna Fritz
The Hallow
C.Hardy.Irlanda,RegneUnit,2015.92’
H.HernándezVicens.Espanya,2015.75’
23:30 AUDITORI
Bone Tomahawk
18:30 RETIRO
Helios
The Dead Room
L.Leung,S.Luk.HongKong,2015.119’
The Crimson Whale
ParkHye-mi.CoreadelSud,2014.71’
J.Stutter.NovaZelanda,2015.78’
Some Kind of Hate
A.EgyptMortimer.EUA,2015.83’
23:30 PRADO
Last Days in the Desert
19:15 PRADO
Valley of Love
Coin Locker Girl
19:00PRESENTACIÓNOVETATSEDITORIAL
HEMENAUTE:CARNAVALDESANGRE
I MOMIAS Y EMBALSAMADOS
C.Archibald.Canadà,2015.89’
15:00TRAMUNTANA
Men & Chicken
A.T.Jensen.Dinamarca,Alemanya,2015.100’
Endorphine
B.Diez.Alemanya,EUA,2015.83’
Office
01:00TRAMUNTANA
Cop Car
J.Watts.EUA,2015.88’
20:45TRAMUNTANA
AndréTurpin.Canadà,2015.84’
Cemetery of Splendour
16:30RETIRO
ApichatpongWeerasethakul.Tailàndia,Regne
Unit,França,Alemanya,Malàsia,2015.122’
Inner Demon
Stung
20:45RETIRO
HongWon-chan.CoreadelSud,2015.112’
H.Hobson.EUA,2015.95’
Frankenstein
ESPAI FNAC
Bite
I Am a Hero
16:30AUDITORI
12:30 AUDITORI
Endtime
01:00 RETIRO
20:45AUDITORI
S.Sato.Japó,2015.127’
C.Anger.França,2014.111’
Maggie
Bésame monstruo
R.García.EUA,2014.98’
15:00 PRADO
10:15 PRADO
10:30TRAMUNTANA
Seytan
G.Nicloux.França,2015.93’
HanJun-hee.CoreadelSud,2015.110’
La próxima vez apuntaré
al corazón (La prochaine
fois je viserai le coeur)
Remake, Remix, Rip-off
S.CraigZahler.EUA,2015.133’
15:00 RETIRO
10:15 RETIRO
La muerte acaricia a medianoche
U.Dabrowsky.Austràlia.2014.84’
B.Rose.EstatsUnits,Alemanya,2015.90’
Última projecció
Podeuconsultarlessessionsgratuïtesaaltresespaisawww.sitgesfilmfestival.com
Programaciósubjectaacanvis.Esrecomanaconsultarladescripciódelespel·lículesabansd’adquirirlesentrades
15
Diari del festival
Dimarts 13 d’octubre 2015
Programació demà dimecres 14
08:30 AUDITORI
12:45TRAMUNTANA
18:00 RETIRO
22:45PRADO
BRIGADOON
J.Saulnier.EUA,2015.95’
A.Kleiman.Austràlia,2014.98’
YooHa.CoreadelSud,2015.136’
K.Farrant.Austràlia,Irlanda,2014.110’
15:00ESTRENALLARGMETRATGE
08:30 RETIRO
13:00 AUDITORI
19:00 AUDITORI
23:15TRAMUNTANA
17:00ESTRENALLARGMETRATGE
B.McDonald.Canadà,2014.95’
O.Perkins.EUA,Canadà,2015.94’
ApichatpongWeerasethakul.Tailàndia,
RegneUnit,França,Alemanya,Malàsia,2015.122’
Nikon,Q.Índia,2015.92’
08:30 PRADO
14:00RETIRO
19:00PRESENTACIÓDECURTSUNDERCURTS
FASCURT 2015
21:00RETROSPECTIVACARLOSENRIQUE
TABOADA
Green Room
Hellions
Last Days in the Desert
R.García.EUA,2014.98’
Partisan
February
Gangnam Blues
Strangerland
Cemetery of Splendour
Belladonna of Sadness
EiichiYamamoto.Japó,1973.88’
Ludo
23:45AUDITORI
The Final Girls
19:15 PRADO
H.
T.Strauss-Schulson.EUA,2015.92’
R.Attieh,D.Garcia.EUA,Argentina,2015.96’
08:30TRAMUNTANA
Miss Hokusai
KeiichiHara.Japó,2015.90’
14:45TRAMUNTANA
Fires on the Plain
ShinyaTsukamoto.Japó,2014.87’
Hitchcock/Truffaut
Bone Tomahawk
S.CraigZahler.EUA,2015.133’
K.Jones.França,EUA,2015.80’
10:15 RETIRO
Southbound
Varisautors.EUA,2015.85’
15:00 AUDITORI
Speed
20:45RETIRO
J.Maclean.RegneUnit,NovaZelanda,2015.84’
Hellions
LeeSang-woo.CoreadelSud,2015.104’
B.McDonald.Canadà,2014.95’
10:30 AUDITORI
15:00 PRADO
J.Kurzel.RegneUnit,2015.113’
S.Baker.EUA,2015.88’
10:30 PRADO
16:00RETIRO
Macbeth
Der Nachtmahr
J.Maclean.RegneUnit,NovaZelanda,2015.84’
Tangerine
Francesca
21:00 PRADO
Free Fall
L.Onetti.Argentina,2015.80’
Scherzo Diabolico
A.GarcíaBogliano.EUA,mèxic,2015.91’
01:15TRAMUNTANA
The Devil’s Candy
21:00TRAMUNTANA
The Survivalist
S.Byrne.EUA,2015.90’
S.Fingleton.RegneUnit,2015.113’
10:45TRAMUNTANA
16:30TRAMUNTANA
M.Almereyda.EUA,2015.97’
ChoiDong-hoon.CoreadelSud,2015.140’
Youth
12:00 RETIRO
17:00 AUDITORI
P.Sorrentino.Itàlia,França,RegneUnit,
Suïssa,2015.118’
C.Hardy.Irlanda,RegneUnit,2015.92’
J.Watts.EUA,2015.88’
22:45RETIRO
12:30 PRADO
17:15 PRADO
C.Blaine,B.Blaine.RegneUnit,2015.99’
J.Spira.RegneUnit,2015.102’
A.T.Jensen.Dinamarca,Alemanya,2015.100’
Experimenter
The Hallow
Elstree 1976
Historias para no dormir:
El cumpleaños
Historias para no dormir: El Doble
La mansión de Araucaima
ESPAI FNAC
Akiz.Alemanya,2015.88’
G.Pálfi.Hongria,França,CoreadelSud,2015.83’
Slow West
Hasta el viento tiene miedo
00:00MONDOMACABRO
01:00 PRADO
Slow West
Freak Out
23:00 SERIAL SITGES
00:45RETIRO
19:15TRAMUNTANA
As fabulas negras
Assassination
17:00PRESENTACIÓDELLLIBRECINE
FANTÁSTICOYDETERRORESPAÑOL.DE
LOSORÍGENESALAEDADDEORO(1912-83)
18:00PRESENTACIÓLLIBRELOSQUESUEÑAN
D’ELIOQUIROGA,PREMIMINOTAURO2015
19:00PRESENTACIÓELTERRORRELATO
ARELATO:PANDEMONIUM
21:30 AUDITORI
Cop Car
Men & Chicken
Nina Forever
Última projecció
Podeuconsultarlessessionsgratuïtesaaltresespaisawww.sitgesfilmfestival.com
Programaciósubjectaacanvis.Esrecomanaconsultarladescripciódelespel·lículesabansd’adquirirlesentrades
ESPECIALISTAS EN PUBLICIDAD EXTERIOR
www.grupomain.net