EL CARTELLISME DE RAMON CASAS Museu

EL CARTELLISME DE
RAMON CASAS
Museu - Casa Aymat
Del 3 de maig a l’1 de juliol
Dossier de premsa
Dimarts, 24 d’abril de 2007
El cartellisme de Ramon Casas
L’exposició, produïda per la Fundació Caixa Girona, reuneix 90 obres
seleccionades per l’historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle amb el propòsit de
presentar a Ramon Casas (1866-1932) com a l’artista pioner del cartellisme a
Catalunya i, per extensió, del disseny gràfic. La mostra, a diferència d’altres
recentment realitzades sobre l’artista, dóna una visió transversal del Casas
dissenyador gràfic i traça un recorregut per l’ampli ventall de suports que
l’artista emprà: des del cartell a les postals, sense oblidar els fulletons, les
portades de revistes, les il·lustracions per a cròniques, etcètera.
El cartellisme de Ramon Casas posa a l’abast del visitant el Casas il·lustrador
global, a l’artista que entén que l’art ha d’arribar al major nombre de gent
possible i que troba, en el cartell i altres suports publicitaris, la manera
d’aconseguir-ho. La mostra deixa veure a l’artista modern que, en un context
històric de transcendentals canvis i transformacions -la Catalunya de finals del
segle XIX i principis del XX-, va saber reconèixer i entendre la importància de
les arts gràfiques en el missatge publicitari.
Les obres exposades, creades per Ramon Casas amb la finalitat primera de
publicitar algun tipus de producte: cigarretes, cava, espectacles taurins,
revistes, exposicions, concerts..., ensenyen l’univers plàstic menys conegut de
l’artista, aquell que camina paral·lel al reconegut Casas pintor i dibuixant, però,
que explicita a l’artista-comunicador: "Casas sabia què dir i com dir-ho" diu
Daniel Giralt-Miracle, que afegeix "El domini de la línia, la sàvia aplicació del
color i l’agosarada i simplificada composició de les formes es complementen
amb un saber transmetre els codis publicitaris, mitjançant la inserció de
marques, rètols, i eslògans (...)".
El cartellisme de Ramon Casas reuneix obres procedents, bàsicament, de
col·leccions privades: Marc Martí, Jordi Carulla, Mateu Llinàs, Família de Xavier
Montsalvatge, Mercè Tobella Soler i fons de la col·lecció Codorniu. La mostra
aplega també obres de col·leccions públiques cedides per l’Arxiu Històric de la
Ciutat de Barcelona, la Fundació Municipal Joan Abelló de Mollet del Vallès i el
Museu Comarcal de la Garrotxa d’Olot. Són obres que permeten parlar d’un
artista "...que s’avança al disseny gràfic i trenca amb les divisions artístiques
que diferencien la contemplació de la utilitat.", segons escriu Arcadi Calzada,
president de la Fundació Caixa Girona.
2
Biografia de Ramon Casas
Per Aleix Catasús
1866 - El dia quatre de gener naixia Ramon Casas i Carbó al barri antic de Barcelona i dues
setmanes més tard era batejat a la parròquia de Sant Miquel. El seu pare, Ramon Casas i
Gatell, era un indià de Torredembarra (Tarragonès) que havia fet fortuna a Matanzas (Cuba) i
la seva mare, Elisa Carbó i Ferrer, era filla d’una família benestant de Barcelona.
1878 - El jove Casas mostrava poc interès pels estudis de batxillerat i, atesa la seva habilitat
per dibuixar, va començar a rebre classes de dibuix a l’estudi de Joan Vicens (1820-1886), un
reconegut retratista que havia cursat estudis a Llotja.
1881 - La seva inquietud el va portar a relacionar-se aviat amb grups d’intel·lectuals de
L’Avenç, revista on va publicar el seu primer dibuix, Record d’altre temps, el 9 d’octubre. Aquell
mateix mes Casas va emprendre el primer viatge a París, acompanyat de dos cosins seus, i es
va instal·lar a la Rue Lourcine. A la capital francesa va assistir a classes al taller del pintor
Carolus-Duran i, tal com reflecteix el carnet on anotava les seves despeses, es va aficionar a
freqüentar cafès nocturns i exposicions d’art i al consum del tabac.
1882 - Casas continuava els seus estudis a l’acadèmia de Carolus-Duran i va ser retratat pel
seu amic Maurice Lobre. Posteriorment, va tornar a Barcelona i va participar en l’exposició que
la Sala Parés celebrava cada quinze dies amb un paisatge titulat Sant Hilari. Va ser aquest
mateix any que va conèixer Santiago Rusiñol, amb qui va mantenir una gran amistat durant la
resta de la seva vida.
1883 - Casas va enviar al primer Salon des Champs-Elysées la seva obra Autoretrat amb vestit
flamenc, que més tard es va exhibir a la Sala Parés sota el títol El Xulo. Fruit d’un viatge a
Granada, el pintor va descobrir un gran interès pel tipisme andalús.
1884 - El mes de març va tornar a Barcelona, però abans, el gener, havia enviat a la Sala
Parés un dibuix titulat Cursa de braus, amb el qual començava un seguit d’obres centrades en
la tauromàquia, una temàtica que era del gust dels parisencs i que va protagonitzar la seva
obra durant uns anys.
1885 - De nou a París, Casas va visitar amb regularitat l’Acadèmia Gervex, en la qual va
coincidir amb altres pintors com Rusiñol.
1886 - Els seus problemes pulmonars el van fer viatjar a Caldes d’Estrac els mesos d’estiu. A
l’exposició col·lectiva d’olis de grans dimensions que va organitzar la Sala Parés, el pintor va
presentar el primer quadre en què representava multituds: Voltants de la plaça de braus de
Madrid.
1888 - A París va conèixer Ignacio de Zuloaga. A Barcelona, on va presentar a la Sala Parés
Plaça de braus i Una terrassa, es van començar a publicar les primeres crítiques sobre la seva
pintura, que era considerada massa sintètica.
1889 - A l’abril, Ramon Casas i Santiago Rusiñol van emprendre un viatge en carro que van
iniciar a Poblet, on van fer diversos estudis del monestir. De Poblet es van dirigir a Manlleu, on
hi havia la fàbrica tèxtil de la família de Rusiñol, i posteriorment van visitar diferents indrets de
Catalunya. Casas va aprofitar aquest viatge per fer nombrosos croquis de paisatges. El
desembre d’aquell any, Casas i Rusiñol van participar en l’Exposició de Belles Arts de la Sala
Parés, amb motiu de la qual Casas va ser considerat «un dels principals exponents de l’escola
impressionista», segons el diari La Renaixença.
1890 - Ramon Casas va fer un retrat de la seva germana Elisa i el va enviar al Salon des
Beaux-Arts de París. L’estiu del mateix any va viatjar amb Rusiñol per la Cerdanya, on van
realitzar el quadre Retratant-se. El mes d’agost Casas va passar uns dies a Arbúcies amb la
seva germana i es va dedicar a tocar la guitarra i a pintar. Al final del mateix mes, amb Rusiñol i
l’escultor Enric Clarasó, va presentar una important exposició a la Sala Parés, de la qual en van
derivar tres més. En aquesta mostra, que va merèixer molts elogis de l’important crític d’art
3
Raimon Casellas des de la revista L’Avenç, Casas va presentar els quadres Conversant i
Lluna de mel, que havia pintat durant la seva estada a Arbúcies. A La Vanguardia l’exposició
s’anunciava com «Éste es el arte moderno, el arte depurado de corruptelas y anacronismos».
Posteriorment, Casas va tornar a visitar París amb Rusiñol, Miquel Utrillo i Ramon Canudas, i
es van instal·lar al Moulin de la Galette de Montmartre. Va ser en aquella temporada que Casas
il·lustrava les cròniques que Rusiñol enviava a La Vanguardia sota el títol «Desde el Molino».
Gràcies a una carta adreçada al seu amic Josep Meifrèn sabem que treballava força i coneixem
a més alguns dels aspectes de la vida de Casas a París: «Ya debes de haber visto en La
Vanguardia las cartas de Santiago (...) todo lo que dice del molino y las tabernas es verdad (...)
estamos en el punto más alto y frío de París (...) la nieve cae por el amor de Dios y todo el día
estamos metidos en casa». En l’obra de Casas es consolidava la influència de Whistler i
Degas, amb un estil marcat per línies esfumades i pinzellada ràpida amb el qual va interpretar
l’ambient parisenc de l’època.
1891 - A Barcelona, a la primera Exposició General de Belles Arts, el pintor va exposar els
quadres Oracions i Plen Air, que van ser adquirits per l’Ajuntament de Barcelona. Al mateix
temps, va obtenir la primera medalla a l’Exposició Internacional de Berlín amb les pintures Al
treball i Retrat d’una dama. A París, la seva bona posició econòmica —fruit de l’èxit de la seva
pintura i al fet de pertànyer a una família amb molts recursos econòmics— va fer que Casas
pogués viure intensament el món de la bohèmia. El fred que feia a la capital francesa el va
obligar a pintar principalment temes interiors; un d’aquests quadres es titularia Bal du Moulin de
la Galette. Entre setembre i octubre va passar unes setmanes a Sitges, on es va dedicar a
prendre apunts per a l’exposició de Can Parés, i on va coincidir amb el pintor Eliseu Meifrèn. El
novembre va realitzar la segona exposició conjunta amb Rusiñol i Clarasó a la Sala Parés i hi
va presentar Interior del Moulin de la Galette.
1892 - Va continuar participant a les exposicions col·lectives de Barcelona (Sala Parés) i de
París (Salon de la Société des Artistes Indépendants i Salon des Beaux-Arts). Amb Santiago
Rusiñol va iniciar un segon viatge en carro per Osona i la Costa Brava, concretament a Sant
Feliu de Guíxols, on va exhibir Al sol. L’agost va participar amb vuit obres a l’Exposició de
Belles Arts de Sitges, una mostra organitzada per Santiago Rusiñol que més tard va ser
considerada la primera de les cinc festes modernistes que es van celebrar a Sitges. Amb un
estil ja consolidat, Casas va començar a vendre olis a col·leccionistes. Aquell mateix any, el
pintor va exposar per primer cop a Madrid, a l’Exposició Internacional de Belles Arts, on va
enviar Bibliophile, Retrat d’Erik Satie i Interior a l’aire lliure. Amb aquesta darrera obra va
guanyar una tercera medalla.
1893 - A més de participar en la tercera exposició col·lectiva amb Santiago Rusiñol i Enric
Clarasó a la Sala Parés, de la qual destaca Au Moulin de la Galette, va enviar dues obres a
l’Exposició Universal de Chicago. Va ser durant aquest període que Casas va deixar de banda
les representacions de la vida parisenca per centrar-se en l’estudi de la figura femenina.
1894 - Casas va instal·lar el seu taller al número 96 del Passeig de Gràcia de Barcelona, tot i
que no va deixar de viatjar a París durant la temporada dels Salons. El mes de març va
exposar a la Sala Parés Garrot Vil, que va pintar arran d’haver estat present en una execució el
juny de l’any anterior. Al final d’any va participar en la tercera Festa Modernista a Sitges i va ser
un dels portadors d’un dels dos quadres d’El Greco que Santiago Rusiñol havia comprat per al
Cau Ferrat.
1895 - Les exposicions del gener a la Sala Parés amb Rusiñol i Clarasó ja eren habituals;
aquell any hi va presentar la seva obra Au bain. Al Salon des Beaux-Arts de París va exposar
Portait, Au bain i Intérieur. El mes de maig el diari La Vanguardia va recopilar els articles de
Santiago Rusiñol il·lustrats per Ramon Casas que havien estat enviant des de París i els va
publicar en un llibre titulat Desde el Molino.
1896 - Casas va participar en l’exposició de Can Parés amb dos retrats de dones, Amparo i
Carmen, i va realitzar Embarcament de les tropes a Cuba, una obra de temàtica social que
reflecteix el malestar dels soldats que havien d’anar al front de la guerra contra els Estats Units
i Cuba. Va guanyar una medalla de segona classe a la tercera Exposició Internacional de
Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona amb el quadre Ball de Tarda.
4
1897 - El gener Casas va participar un any més en l’exposició de la Sala Parés, on va
presentar Al jardí i La del tercer pis. El mes de juny d’aquell any es va inaugurar la taverna Els
Quatre Gats a la planta baixa d’un edifici construït per Josep Puig i Cadafalch. Ramon Casas
en va ser un dels promotors, juntament amb el banquer Manuel Girona, el comerciant Martínez
Ardéniz i el regent del local, Pere Romeu. Els Quatre Gats es va convertir ràpidament en un lloc
de reunió molt actiu on se celebraven exposicions i diferents actes lúdics. Entre els tertulians, a
més de Casas i Rusiñol, hi havia personatges com Miquel Utrillo, Joaquim Mir, Isidre Nonell,
Ricard Canals o Pablo Ruiz Picasso. Al començament, Casas es va encarregar de dissenyar
els cartells publicitaris que anunciaven els actes que s’organitzaven a la taverna, i va ser així
com es va introduir en el món de la publicitat i la il·lustració. També en aquella època va
realitzar les seves obres de gran format Tàndem («per anar en bicicleta cal dur l’esquena
dreta») i Automòbil, que van servir per decorar les parets del local. La primera era una
interpretació del que era antic i la segona volia representar el que era nou i modern, tant del
gust de Casas.
1898 - Casas es va especialitzar en el disseny de cartells publicitaris, amb una clara influència
de Tolouse-Lautrec i Steinlen, i va participar en el concurs convocat per l’empresa badalonina
Anís del Mono, propietat de Vicente Bosch, per realitzar un cartell. Casas hi va participar amb
quatre models diferents i va obtenir el primer premi amb el dibuix Xula. El mateix any, el pintor
va participar en un altre concurs de cartells, el de la casa de cava Codorniu, en el qual va rebre
el segon premi. A la IV Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona va
guanyar una medalla de primera classe amb el quadre Sortida de la processó de Corpus de
Santa Maria del Mar, que va ser adquirida per l’Ajuntament de la ciutat.
1899 - El pintor es va fer càrrec de l’edició de la revista Els Quatre Gats, que volia ser el vehicle
d’expressió del grup d’artistes que es reunia regularment a la taverna, tot i que el poc èxit de la
publicació va fer que el mes de març d’aquell mateix any es deixés de publicar. Casas va viatjar
a París, on va realitzar un cartell per donar difusió al Saló Art Nouveau, propietat de M. Bing.
D’altra banda, tot i el fracàs de la revista Els Quatre Gats, Casas i Utrillo van fundar una nova
publicació setmanal: Pèl & Ploma. Els redactors eren els mateixos Utrillo i Casas i hi apareixien
nombroses il·lustracions d’aquest últim. A la Sala Parés, Pèl & Ploma va protagonitzar una
primera exposició on es van reunir els dibuixos que Casas feia per a la revista. També es van
exhibir els primers retrats al carbó que va realitzar a diversos personatges de la burgesia
catalana.
1900 - Casas va viatjar una vegada més a París, on va presenciar la celebració de l’Exposició
Universal que va tenir lloc a la capital francesa i que va representar l’eclosió de l’estil Art
Nouveau a Europa. En la seva estada en aquesta ciutat, el pintor va continuar explorant les
possibilitats que ofereix la figura femenina. El mes de maig, la Sala Parés va realitzar una
exposició amb dibuixos, alguns inèdits, que Casas havia realitzat per a Pèl & Ploma. Durant
aquell any el pintor va realitzar diversos cartells, entre els quals cal destacar Auto-garatge,
Sífilis (per al sanatori del Dr. Abreu) i Antiquarium Artium.
1901 - Al marge de les exposicions en què va participar aquell any —la mostra del Saló Amaré
de Madrid, o la tercera exposició de dibuixos de Pèl & Ploma, on hi havia també dibuixos de
Pablo Ruiz Picasso—, Ramon Casas va dedicar gran part de la seva producció a l’elaboració
de cartells, i va aconseguir el tercer premi al concurs de Cigarrillos París a Buenos Aires. El
mateix any, va guanyar també la primera medalla a Munic amb el quadre Garrot Vil i va rebre
l’encàrrec de decorar algunes de les parets del Cercle del Liceu.
1902 - El mes de juny va finalitzar la decoració de la popularment coneguda com a «rotonda»
del Cercle del Liceu, on hi ha representades principalment dones assistint a l’òpera. La figura
femenina també va ser la protagonista del cartell que Casas va realitzar per als grans
magatzems El Siglo.
5
1903 - Gràcies a l’exposició al Salon des Beaux-Arts de París de l’obra de temàtica social La
Càrrega —que va presentar sota el títol Barcelona 1902—, Casas va obtenir el títol de
sociétaire, amb el qual guanyava el dret a exposar sense haver de passar per un jurat
d’admissió. Al final d’aquell any es va tancar la cerveseria Els Quatre Gats i Casas va conèixer
el multimilionari nord-americà Charles Deering, amb qui va mantenir una gran amistat la resta
de la seva vida.
1904 - Pèl & Ploma va deixar de publicar-se i Casas va començar a col·laborar a revistes com
Il·lustració Catalana i va ser membre fundador de Forma (dirigida per Miquel Utrillo i que es
deixaria de publicar el 1908). El mes de gener va viatjar a Madrid, on es va relacionar amb
artistes com Meifrèn, Sorolla i l’escultor Querol, a l’estudi del qual va pintar el retrat eqüestre
d’Alfons XIII. Casas va aprofitar l’estada a la capital de l’Estat espanyol per participar en
l’Exposició General de Madrid amb el quadre La Càrrega.
1905 - A París, Casas va participar al Salon du Champ de Mars amb el retrat d’Alfons XIII.
Aquell mateix any el pintor va consolidar el seu renom com a retratista i va mantenir el seu
interès per la figura femenina, ja fos amb figures nues o cobertes amb vestits folklòrics. El mes
de març va presentar a París el retrat del rei Alfons XIII, que va ser adquirit per Charles
Deering.
1906 - Al final del mes de desembre Casas va presentar un cartell que anunciava l’Enciclopèdia
Espasa. La model que va servir per fer el cartell era Júlia Peraire, una venedora de loteria de
18 anys amb la qual el pintor va establir una relació sentimental. La seva atracció per Júlia va
canviar subtilment l’expressió dels seus quadres, que van esdevenir més directes i dolços.
1907 - La seva mare va comprar el monestir de Sant Benet del Bages i Casas va aprofitar per
pintar els paisatges que l’envolten. De la seva relació amb Júlia va sorgir el quadre La
Sargantain, un dels retrats femenins més aconseguits del pintor que va presentar a la V
Exposició Internacional d’Art de Barcelona. En aquella època Casas també va rebre l’encàrrec
de retratar diverses dones de l’alta burgesia catalana, com ara les senyores Soler de Ausó o
Caralt i Puig.
1908 - Entre els diversos cartells que Casas va realitzar aquell any destaca el de la celebració
del cent cinquantè aniversari dels Jocs Florals, en el qual la figura femenina continuava essent
el motiu principal. A final d’any va viatjar pels Estats Units i Cuba invitat per Charles Deering i
va realitzar una dotzena de retrats a l’oli de coneguts del multimilionari nord-americà.
1909 - A l’abril Casas va exposar dos-cents dels seus retrats al carbó al Faianç Català de
Barcelona; obres que posteriorment va donar al Museu Municipal de la ciutat. Aquell mateix any
Deering va conèixer Sitges i va decidir comprar un antic hospital just davant del Cau Ferrat de
Rusiñol. El multimilionari el va redecorar inspirant-se en l’obra d’Àngel Guimerà Maricel, nom
amb el qual va batejar el nou edifici Miquel Utrillo. Deering també va regalar una petita casa a
Ramon Casas, situada dins el recinte de l’antic hospital, en agraïment per haver-lo ajudat a
trobar l’edifici.
1910 - A petició de Deering, amb el qual havia viatjat per Europa Central, Casas va repetir el
quadre La Càrrega, de 1903, aquesta vegada amb un fons diferent inspirat en la plaça del
Mercadal de Vic, ciutat on havia nascut Júlia Peraire. Arran del suïcidi del seu amic i crític d’art
Raimon Casellas, Casas va pintar L’enterrament de Raimon Casellas.
1911 - A l’estiu el pintor va viatjar amb Deering per Holanda i Itàlia. A la Société Internationale
de Peinture et Sculpture de París va presentar Estudi de dona amb la Júlia com a model.
1912 - El 10 de novembre va morir Elisa Carbó, mare del pintor, i aquest va rebre en herència
el monestir de Sant Benet del Bages. D’altra banda, aquell any Casas va exposar un retrat de
la família A. Sánchez Larragoiti al Salon des Beaux-Arts de París.
6
1913 - La mala relació entre Júlia y la família de Ramon Casas va ser el motiu pel qual la
parella es va traslladar a una casa de Sant Gervasi, al carrer Descartes. Durant aquell període
es va reduir substancialment la seva producció pictòrica. Amb Deering, va viatjar per Galícia,
Burgos i Segòvia.
1914 - El mes de maig es va reunir amb Deering a Biarritz, al País Basc francès, des d’on van
viatjar a Sevilla i Madrid.
1915 - El 16 de gener es va celebrar a la Sala Parés una exposició que commemorava la
primera mostra que va recollir obres de Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Enric Clarasó. En el
catàleg apareixen textos de Rusiñol i dibuixos de Casas.
1916 - Casas va rebre l’encàrrec de decorar el castell i l’església de Tamarit que havia comprat
Charles Deering. El mes de març va participar en l’exposició de les Galeries Laietanes de
Barcelona. La revista Vell i Nou va dedicar un número monogràfic al pintor.
1917 - A petició d’un grup d’artistes catalans es va celebrar a Barcelona l’Exposició d’Art
Francès, amb la col·laboració del Salon des Artistes Français, el Salon de la Société Nationale
des Beaux-Arts i el Salon d’Automne. A canvi, Casas va ser condecorat amb la medalla de la
Legió d’Honor Francesa.
1918 - La producció artística del pintor es va intensificar i va participar en diverses exposicions
col·lectives. A l’agost va viatjar a París per agrair el premi de la Legió d’Honor i va aprofitar per
visitar el front germanofrancès en terres franceses. Allà va pintar Autoretrat amb casc militar.
1919 - El desembre la Júlia va caure malalta i es van traslladar a Caldes d’Estrac perquè es
recuperés. Aprofitant l’estada, Casas es va dedicar a decorar el castell i l’església que Deering
tenia a Tamarit.
1920 - L’octubre de 1920 Casas i Deering van viatjar pel País Valencià. La resta de l’any Casas
va enllestir finalment la decoració del castell de Tamarit.
1921 - El gener, Rusiñol, Casas i Clarasó van exposar a la Sala Parés, on Casas va presentar
Sant Benet, Carmen, Flamenca i Xula. L’èxit de la mostra va animar els responsables de la
galeria a convertir les exposicions dels tres artistes en permanents, amb periodicitat anual.
L’enemistat sobtada entre Miquel Utrillo i Charles Deering va fer que la relació entre Utrillo i
Casas es refredés. A final d’octubre el pintor va participar en una gran exposició que va aplegar
grans artistes catalans al Centre de Lectura de Reus.
1922 - El mes de gener va participar en l’exposició de Can Parés amb Rusiñol i Clarasó. El 28
de setembre es va casar, als 56 anys, amb Júlia Peraire a la parròquia de la Bonanova de
Sarrià-Sant Gervasi. El mateix any va dibuixar un cartell de la campanya contra la tuberculosi
del Dr. Lluís Sayé.
1923 - El mes de gener no va faltar a l’exposició de la Sala Parés, aquesta vegada amb set
quadres. També va participar en l’Exposició de Dibuixos d’Artistes Espanyols que es va
celebrar als magatzems El Siglo de Barcelona.
1924 - Va viatjar als Estats Units amb la seva dona per visitar el seu amic Charles Deering, que
estava greument malalt. Casas va aprofitar aquesta estada per realitzar alguns retrats.
1925 - La família Maragall va comprar la Sala Parés i l’exposició anual de Rusiñol, Casas i
Clarasó va quedar interrompuda.
1926 - El gener es va tornar a celebrar l’exposició de Rusiñol, Casas i Clarasó a la Sala Parés.
1927 - El 5 de febrer moria Charles Deering als Estats Units.
7
1928 - A l’exposició anual de Can Parés Casas va participar amb quadres de caire intimista i
tons apagats, fruit de la seva estada al monestir de Sant Benet del Bages.
1929 - La tradicional exposició de Rusiñol, Casas i Clarasó va tenir un gran ressò entre el
públic de Barcelona. Casas hi va presentar quadres en els quals representava diverses visions
del monestir de Sant Benet del Bages.
1930 - El 14 de juny el Reial Cercle Artístic va celebrar una exposició en homenatge a Ramon
Casas al Palau de Belles Arts. S’hi van exposar obres de totes les èpoques i es va dedicar un
apartat als retrats que havia donat al Museu Municipal el 1909.
1931 - A començament d’any es va celebrar l’exposició de Rusiñol, Casas i Clarasó a Can
Parés. Enric Clarasó escrivia al seu llibre Notes viscudes: «una de les notes que més il·lusió em
fa de la meva carrera artística és l’amistat de tota la vida amb Santiago Rusiñol i Ramon Casas
(...). De joves vam viure molts anys junts i avui, ja vells, estem tan units com el primer dia (...)
portem fetes quaranta exposicions els tres junts». Amb motiu de la mort de Santiago Rusiñol el
mes de juny a Aranjuez, la Sala Parés va organitzar una exposició per a la qual Casas va
recollir quadres de totes les seves èpoques. Retia així un sentit homenatge al seu gran amic.
1932 - El 29 de febrer Ramon Casas, un dels grans pintors del modernisme català, moria a la
seva casa del carrer Descartes de Barcelona als 66 anys d’edat.
8
L’exposició
Per facilitar el recorregut per la mostra i potenciar-ne la seva lectura El
cartellisme de Ramon Casas s’ha dividit en vuit àmbits temàtics: Publicitat,
Toros, Anís del Mono, Pèl & Ploma, Codorniu, Dibuixos per a cartells, Portades
de revistes i Postals.
Publicitat
La Barcelona posterior a l’Exposició Universal del 1888 és una ciutat
efervescent que viu una modernització radical: els carrers es pavimenten,
s’instal·la l’enllumenat públic, apareixen els automòbils i els transports
col·lectius i es viu de ple la revolució industrial. La vida social no és aliena a tot
aquest dinamisme i també impulsa projectes culturals i empresarials, per als
quals es reclama la col·laboració de Casas, que a París ha descobert la
importància del cartellisme urbà i que posa el seu art al servei de totes les
iniciatives que necessiten la publicitat moderna per donar-se a conèixer.
Anís del Mono
Amb l’objectiu de buscar la millor imatge per vendre els seus productes, el
fabricant d’esperits badaloní Vicenç Bosch, animat per l’empenta del moment,
decideix el 1898 convocar un concurs de cartells, que dota generosament amb
premis de 1.000, 500 i 250 pessetes, quantitats insòlites a l’època. Entre els
162 projectes participants el jurat tria una de les quatre propostes presentades
per Casas, que també guanya dos accèssits, perquè entén que el seu disseny
va més enllà del cartell. Una intuïció que el pas dels anys ha demostrat
encertada perquè la mascota ideada per Casas ha esdevingut la imatge
d’empresa d’un producte que encara avui és al mercat.
Codorniu
El 1898 és l’any dels concursos. Codorniu també en convoca un per a definir la
iconografia que l’ha de distingir. Casas hi participa amb un projecte que
substitueix la manola associada a la dona espanyola per una nova tipologia de
dona, moderna, elegant i sofisticada. Malgrat que les seves propostes no
guanyen el concurs, sí que aconsegueixen un segon premi i un premi
suplementari i es converteixen en les imatges preferides de la societat
barcelonina que té el seu punt de trobada al Liceu.
9
Pèl & Ploma
La revista Pèl & Ploma, impulsada per Casas des de la taverna "Els Quatre
Gats" i en la que col·labora econòmicament, gràficament i artísticament,
encarna els ideals de la cultura civilitzada i cosmopolita que defensen els
membres de la tertúlia que se celebra habitualment al local. Per donar a
conèixer la publicació i aconseguir subscriptors, Casas també realitza uns
cartells que es distribueixen per tota la ciutat.
Toros
Les arts gràfiques es modernitzen a l’estat espanyol gràcies, sobretot, als
cartells de toros que, plàsticament, cauen en un manierisme que només fa que
reiterar les variables de les diferents suertes del torero i el brau. Casas, iniciat
en aquest món pel seu amic Zuloaga, es transforma en un entusiasta de les
curses de braus i renova el concepte de cartell taurí canviant la composició,
ampliant el nombre de colors i incorporant-t’hi en primer terme les seves
atractives figures femenines.
Dibuixos per a cartells
La capacitat de Casas de reflectir el món interior de les persones que dibuixava
al carbó el va transformar en el retratista més reconegut i reclamat per la
societat barcelonina de l’època. Les seves notes es faran tan populars que
seran reproduïdes una i altra vegada en diaris i revistes, portades de llibres... i
cartells.
Portades de revistes
La reputació de Casas fa que els editors de revistes (culturals, de lleure,
satíriques, femenines, etc.) el convidin a realitzar el disseny de les seves
portades, que en moltes ocasions són també transformades en cartells
promocionals.
Postals
Els anuncis de Casas arriben a tenir una popularitat tan gran que les empreses
els transformen en postals d’àmplia difusió que posen a disposició del públic
gratuïtament. I atesa aquesta extraordinària acollida els editors opten per
convertir també en targetes postals les dones de Casas, que així
aconsegueixen ultrapassar els cercles de la burgesia i arribar a les classes
populars, que d’aquesta man
10
El cartellisme de Ramon Casas al Museu de Sant Cugat
Dates: Del 03/05/2007 a l’ 01/07/2007
Museu - Casa Aymat
Exposició temporal
Preu: Inclòs dins entrada general
VISITES I ACTIVITATS
Servei de visites guiades per a tots els públics
Museu de Sant Cugat-Casa Aymat
C. Villà, 68
Telèfon: 93 675 99 51
Fax: 93 589 53 40
E-mail: [email protected]
www.museu.santcugat.cat
De dimarts a dissabte, de 10 a 13,30 h i de 15 a 19 h.
(fins a les 20 hores de l'1 de juny al 30 de setembre)
Diumenge i festius, de 10 a 14,30 h.
TARIFES
Preu d'entrada individual: 3 euros
Preu d'entrada individual amb tarifa reduïda: 1,50 euros
* per a grups a partir de 15 persones
* carnet jove
* carnet d'estudiant
* famílies nombroses
GRATUÏTAT:
* jubilats
* aturats
* membres de l'ICOM
* nens fins als 16 anys
11