Al aire de don Francisco Giner de los Ríos

Anuncio
Miércoles, 5 de febrero de 2014
Institución Libre de Enseñanza Tres gruesos volúmenes actualizan la información sobre el organismo que
modernizó la cultura española desde 1876 hasta su obligada clausura en 1936, y de la que surgió la mítica
Residencia de Estudiantes donde estudiaron Buñuel, Lorca y Dalí. Magníficas ilustraciones
Al aire de don Francisco
Giner de los Ríos
La liHÜtudAn LJbfE
5
**¡k?*£*!?* '
ta i*ot m a m
pmpMttm (a
Edwón de ). More-
XM.
JC- J La:;¡¿; --'eioicc
y e. Morata Moya
( ° '0
pi*tiCALiíiN*5
KuJttÓMttU
H.TUDtwirt5
« 7 . M6r&77
t
m Q
SíjSL
ADOLFO SOTELD V A Z Q U B
T r e s v o l ú m e n e s densos sabios,
apasionantes, c o m p o n e n esta magna obra. E i primero, editado p o r
Moreno Luzón y Martínez López,
recoge catorce ensayos Sobre ei reh
FCNNIAM0
^
T K E Á E Á 0
'
D E LA
I n s t i t u c i ó n L i b r e de E n s e ñ a n z a
( I L E ) y Ja p o l í t i c a e s p a ñ o l a , que
van desde Jos momentos anteriores a la Gloriosa (1868) a l a i m p r o n ta d é l a I L E en la E s p a ñ a d o m o c r á dea d e finales d e l X X . E l segundo,
editado por Garda-Ve!asa> y M o rales M o y a , trata de Ja I L E y la c u l tura e s p a ñ o l a : 4 0 estudios y m á s
de flOO p á g i n a s que aun sab iend o a
pocoj plasman La v i n c u l a c i ó n de l a
I L E c o n d krausismo, e l proyecto
cultural de la I n s t i t u d ú n y sus horizontes tanto t e m á t i c o s (ciencia y
cultura) c o m o geográficos (el papel d e Ja I L E en Las diversas regjo-
Giner propuso a
la España de su
tiempo una zona
de convivencia,
concillando contrarios
Creía en una nueva
voluntad nacional con
proyección universal
y decía de sí mismo
que era catalanista
nes e s p a ñ o l a s } . E l tercer v o l u m e n
contiene u n a a n t o l o g í a de textos
de m á s d e 6 0 0 paginas; textos de
G i n e r d e los Rios, N i c o l á s Salmerón, M a n u e l E C o s s í o Rafael A l tamira, J o a q u í n Costa, A d o l f o P o sada, Fernando d e Jos Ríos, J o s é
Castillejo, J u l i á n B e s t e í r o y Josep
Pijoan, entre u n amplio abanico de
intelectuales que abordan cuestiones relacionadas c o n l a naturaleza
v Jas perspectivas de La I L E : un m a pa polifónico, riquísimo-.
h
ÉJ conjunto se convierte e n obra
de referencia para cualquier estudioso de l a cultura e s p a ñ o l a entre
LS6S y el fin de siglo X X . Y en una
c o n s t a t a c i ó n - u n a m á s - de l a extTaord inaria importancia de la personalidad d e F r a n c i s c o G i n e r
i S3'.' I 91 :'• para l a historia y Ja . n
trahistoria e s p a ñ o l a s c o n t e m p o r á neas y. a la vez - a s í lo s u b r a y ó J o s é
Á n g e l Valente en su ensayo La >
Miércoles, 5 de febrero de 2014
> naranja y el cosmos ( 1 3 6 5 ) - d e la
a v e n t u r a e s p i r i t u a l de este gran
creador de u n a s e n t i m e n t a l i d a d
nueva: " e l haber ofrecido a l a E s p a ñ a de su t i e m p o u n i d e a l p r a c t i c a ble, i n t e n t a n d o crear p a j a alcanzarlo una z o n a de c o n v i v e n c i a , de b u e
Estos tres volúmenes
constituyen una obra
de referencia para
cualquier estudioso
de la cultura española
En 1906 Giner visita
Barcelona y conversa
con Maragall que
dedica dos artículos
a su proyecto
tías maneras, de b u e n a h o m b r í a ,
de d i á l o g o c a p a z de c o n c i l i a r c o n trarios, de a r m o n i z a r l o g r a n d e y
lo p e q u e ñ o , de p r o d u c i r s e c o n c o r r e c c i ó n intelectual y m o r a l e n t r e
la naranja y el cosmos".
E n los presentes tiempos, a n f l - ?.'
bios, corticales y o p o r t u n i s t a s
í¡
c o n v e n d r í a sopesar l a i m a g e n M
p o l i é d r i c a y plural que adquie3j
re E s p a ñ a desde los q u e h a c e 1
res de G i n e r , de la I L E y sus ' \
hijuelas, c o n l a R e s i d e n c i a *
m
de E s t u d i a n t e s a l a cabeza.
•
A l a i r e d e G i n e r y e n e l esceYWí
n a r i o de las relaciones e n - L # /
tre C a t a l u n y a y E s p a ñ a
aBT
m e gustarla q u e e l lector
9mf
tuviese presentes tres esW
labones de u n a a v e n t u r a
'
e n r i q u e c e d o r a e inter* |
minable U n a aventura
#3
común
/
4
^
r
Maragall y Girwr
fm
E l p r i m e r o tiene como protaguriista?. a
Maragall y Giner,
Don,
Francisco
¡.reía c o n fervor
e n e l fin d e l siglo
XIX
e n una
míe-
* \
wnta^j
:
• ^
\
1
¿^•¡^¿v
djjHKKfflMl
^ ^ ^ ^ ^ ^ P * » ^
va v o l u n t a d na
LÍOK^l.
n:ii:i:]:l
de todos c o m -
de
£
^^^^fl^B*''
si mis m í ) uuc
V .
era
cátala^ E ¿ ¿
\
nista) y c o n
proyección
'-^
en l a H u m a n i d a d c i v i l i z a d a . C o n estas c r e denciales v i s i t a B a r c e l o n a e n e n e ro de 1906 y c o n v e r s a l a r g a m e n t e
con M a r a g a l l , q u i e n le d e d i c a d o s
a r t í c u l o s e n e l Diario de Barcelona.
L a l e c c i ó n maragalliana es q u e c o n v i e n e u n a nueva c u l t u r a y p o l í t i c a
de las q u e e l maestro a n d a l u z debe
poner la levadura.
L
d
E u g e n i d O r s d e s p i d e e n 1906 a l
maestro krausista, q u i e n llevaba
en la retina "la Barcelona inmensa,
c o m p l e x a , i n q u i e t a , p r e n y a d a de
avenir: l a nostra", Y d e s d e ese t e x -
Miércoles, 5 de febrero de 2014
to se puede recorrer una r e l a c i ó n
con Giner y la I L E de la que hay
constancia vía artículos, notas y correspondencia, y que tiene su p u n to culminante en la invitación que
le c u r s ó J i m é n e z Fraud y la Re¬
sidencia de Estudiantes para que
dictase {febrero de 1914} la conferencia De ¡a amistad y el diálogo,
significativa tanto en el tona c o m o
en la temática.
"Mi
don
F T ™ L O "
Entre Maragall y D'Ors un hilo
teje las relaciones de la I L E y C a talunya. Ese hilo es Pijoan, quien
d e s c r i b í a en 191G las deudas del
Centro de Estudios H i s t ó r i c o s con
el I n s t i t u í d ' E s t u d í s Catalana. E r a n
las obras de dos nacionalismos
constructores y abiertos hacia el
porvenir. L a vinculación de Pijoan
c o n G i n e r tiene un emblema
único, su libro M i don Francisco
Giner (ÍÍOo-1910) (lv27) q u i z á s
"el estudio m á s penetrante que se
haya publicado sobre el fundador
de la I L E " en palabras de Cacho
VtlL
E l tercer eslabón es discordante.
Los paralelismos, los diálogos, los
puentes entre la E s p a ñ a de la I L E
y el catalanismo de La linea M a r á ¿aJl-D'Ors asentados en los afios
anteriores a la Gran Guerra iban a
zozobrar, al menos m o m e n t á neamente. Buena prueba de ello es
la agria e injusta c o n t e s t a c i ó n
tardja de Josep Pía y Eugeni X a m mar al articulo de Gaziel La devoradora de hombres {La Vanguardia,
2G/VI/1Q23) en lo que a t a ñ e a la f i gura de Pijoan y su r e l a c i ó n con la
I L E . Pía y X a m m a r e s c r i b í a n en L¿¡
Ven de Cafjfortya (2/11/1924): ' ' L a
I n s t i t u c i ó n Libre de E n s e ñ a n z a ,
segregadora del c í n q u a n t a per
cent d é l a p e d a n t e r í a espanyola (h
p e d a n t e r í a d'csquerra), i la gent
que a M a d r i d han niuntat aquest
h
r
El estudio de Josep
Pijoan sobre Giner está
considerado "el más
penetrante" dedicado
al pedagogo
Josep Pía y Eugeni
Xammar achacaban a
la ILE ser generadora
del 50 por ciento de la
pedantería española
tinglado, a base de deixar-se créixer la barba, d anutar-se el cap
d'anara passar el ú í u m o n g e al G u a darrama i de parlar de la cosa inglesa. Li semblaven a Pijoan coses extraordinarieSr traques! contacte.
E n Pijoan va quedar-ne tarat per
tota la vida".
I m á g e n e s , botones de muestra,
impresiones que he recordado al
transitar por estos tomos bellamen¬
te editados e impagablemente ilustrados. Una obra magna, |
h
h
Descargar