e-xcursionisme s2.00

C.I.F. G: 59069740 Universitat Ramon Lull Fundació Privada. Rgtre. Fund. Generalitat de Catalunya núm. 472 (28-02-90)
TESI DOCTORAL
e-xcursionismes 2.0
L’excursionisme català a l’inici del segle XXI.
Una visió des de l’antropologia
Realitzada per
Francesc Roma i Casanovas
A la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educacació i de l’Esport Blanquerna
i en el Departament de Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport
Dirigida per
C. Claravall, 1-3
08022 Barcelona
Tel. 936 022 200
Fax 936 022 249
E-mail: [email protected]
www.url.es
Francesc Xavier Medina
Índex
Resum de les idees més importants ........................................................................... 4 1 - Presentació ............................................................................................................. 10 2 - Antecedents ............................................................................................................ 13 3 - Objectius ................................................................................................................. 19 4 - Metodologia ............................................................................................................ 22 A - Disseny de la investigació ........................................................................... 23 B - Treball de camp ........................................................................................... 25 C – Anàlisi de les dades ..................................................................................... 32 5 - Marc teòric .............................................................................................................. 37 Particularitats de l’antropologia digital: treballant en un camp estrany 39 Aproximació a l’excursionisme a inicis del segle XXI .................................. 44 6 - Resultats obtinguts .............................................................................................. 111 Aproximació qualitativa: fase exploratòria ................................................. 111 Aproximació qualitativa: entrevistes online ............................................... 123 Aproximació quantitativa ............................................................................... 159 Segona aproximació qualitativa..................................................................... 194 Els fòrums de Madteam ................................................................................... 201 L’Agrupació Excursionista Pedraforca .......................................................... 242 La UEC de Mataró ............................................................................................. 248 La comunitat Kpujo.com ................................................................................. 251 L’Spam ................................................................................................................ 273 Estudi dels webs dels clubs ............................................................................ 277 Excursionisme durant la Setmana Santa de 2008 ....................................... 280 Estudi de les entitats més recents ................................................................ 289 7 - Conclusions ........................................................................................................... 300 8 - Bibliografia ............................................................................................................ 311 Annex 1 – Entrevistes exploratòries ....................................................................... 320 Annex 2 – Correu d’invitació per participar a la fase qualitativa ..................... 342 Annex 3 – Carta als centres excursionistes ........................................................... 343 Annex 4 - Plantilla fase exploratòria ..................................................................... 346 Annex 5 - Transcripcions enquesta qualitativa .................................................... 347 Annex 6 – Qüestionari fase quantitativa ................................................................ 438 Annex 7 – Notícies aparegudes als webs de la FEEC i del CEC .......................... 452 2
Annex 8 – Qüestionari webs dels centres .............................................................. 455 Annex 9 – Qüestionari estudi dels clubs................................................................. 458 Annex 10 – Qüestionari sobre l’excursionisme a Setmana Santa ...................... 461 Annex 11 - Documentació sobre la manifestació a Montserrat ......................... 465 Annex 12 – Qüestionari estudi entitats més recents ........................................... 495 Annex 13 – Respostes al qüestionari dels clubs més recents ............................. 496 Annex 14 – Declaració de Kathmandú .................................................................... 523 Annex 15 – Índex de taules i gràfics ....................................................................... 524 Agraïments .................................................................................................................. 526 3
Resum de les idees més importants
•
Aquesta recerca s’emmarca en un context acadèmic de consolidació de
l’antropologia de l’esport i de naixement de l’antropologia virtual.
Pàgina 37.
•
Tot i que sempre s’ha d’actuar amb precaució, no es considera que hi
hagi cap inconvenient per estudiar com es construeix la realitat en el
món digital, tot i que les relacions cara a cara enteses com s’ha fet
tradicionalment no hi siguin presents. Pàgina 39.
En relació als objectius plantejats, s’arriba a les següents conclusions:
1. Conèixer les imatges mentals i les pràctiques de les persones que es
defineixen com a excursionistes:
•
Dins de les pràctiques excursionistes, la caminada (excursionisme en
sentit estricte o/i senderisme) és la més habitual. A aquestes activitats
cal afegir-hi l’alpinisme i l’escalada. Pàgines 162, 167.
•
Ja l’any 1999 es constatava una important presència de l’excursionisme
i l’alpinisme, que eren les activitats més practicades i les que tenien
major demanda. Pàgina 71.
•
També cal constatar la importància, si més no com a desig de
coneixement, dels territoris situats fora del nostre país. Pàgina 71.
•
La literatura excursionista que es reclamava en aquell moment era,
sobretot, de tipus pràctic. Pàgina 71.
•
Les dades analitzades fan pensar que el senderisme correspon a un
segment molt concret de l’activitat de muntanya, amb algunes
característiques pròpies. De tota manera, caldria investigar-ho més a
fons. Pàgina 105.
4
•
Hi ha una gran diversitat quant a la freqüència de les pràctiques
excursionistes, de manera que hi ha gent que surt molt regularment i
persones que ho fan de manera esporàdica. Pàgina 162.
•
En la pràctica excursionista, els/les acompanyants són molt importants.
No és estrany que es doni més importància a la gent amb qui se surt
que no al lloc que es visita. Pàgina 164.
•
Tampoc no és estrany que es triïn les destinacions en funció de les
persones amb qui s’hi va. Pàgina 169.
•
Igualment, el motiu més important per ingressar en un club
excursionista és el fet de tenir-hi amics o coneguts. Pàgina 172.
•
De tota manera, una quarta part del sector excursionista té algun tipus
de pràctica en solitari. Pàgina 165.
•
Bona part de la pràctica excursionista es duu a terme a Catalunya, però
hi ha un grup important de gent que surt més enllà de les nostres
fronteres a practicar excursionisme o algunes activitats afins. Pàgines
102, 282.
•
Dues terceres parts d’aquestes activitats es duen a terme dins d’alguna
entitat. Pàgines 84, 172.
•
En els nous clubs es manifesta la tendència a mantenir formes de
comportament més pròpies d’agrupacions informals que no
d’organitzacions formals. Pàgina 289.
•
La majoria de la gent que avui dia es considera excursionista en sentit
ampli, ha tingut una formació autodidacta en aquest camp. Pàgines
130, 163.
•
Les persones excursionistes tenen interès en l’esport i fins i tot el
practiquen, però sembla haver-hi una desconnexió entre la pràctica
excursionista i la pràctica i el consum esportiu fora del marc
muntanyenc. Pàgina 77.
•
L’esport excursionista és una diversió i una manera de passar el temps
que permet fer exercici i, per tant, millorar la salut física i psíquica. És
una diversió generalment d’un dia a la setmana, que es duu a terme en
ambients no competitius i sense passar en la majoria dels casos per
organitzacions federatives o institucionals. Pàgina 77.
•
Com a activitat de temps lliure i diversió, generalment no es practica
en solitari, fet que posa de relleu la seva dimensió relacional i social.
Tampoc no necessàriament es dóna en associació a altres activitats
d’aventura. Pàgina 77.
•
Es tracta, doncs, d’una pràctica, més propera a l’esport per a tothom
que a l’esport de competició, que es creu que genera beneficis en la
salut i en les relacions socials. Pàgina 77.
•
S’intueix la tendència a adscriure’s a determinats valors entre les
persones que diuen practicar algun esport de tipus excursionista.
Pàgina 77.
5
•
En conjunt, es detecten indicis d’estacionalitat i preocupació per la
massificació que s’està donant en aquest tipus d’activitats. Pàgina 112.
•
La idea de la muntanya es construeix i reconstrueix en funció de la
relació que un/a estableixi amb el medi que l’envolta i, en aquest
sentit, un accident pot fer que canviï la manera d’afrontar-s’hi i la
imatge que se’n té. Pàgina 136.
2. Definir i delimitar què s’entén per excursionisme a la primera dècada
del segle XXI:
•
L’excursionisme actual conserva bona part dels interessos nacionalistes
i competitius característics de les darreres dècades. Amb tot, aquests
interessos s’han hagut d’adaptar a la nova realitat, caracteritzada per
una internacionalització i mundialització que ha canviat en bona part
l’escala de referència de moltes de les activitats que es desenvolupen
sota aquest paraigua. Pàgina 46.
•
L’excursionisme és un conjunt de pràctiques diferents, algunes
competitives i altres no, que a simple vista es podria pensar que l’única
cosa que tenen en comú és el marc geogràfic en què es desenvolupen.
Fins i tot no és estrany que la mateixa pràctica tingui manifestacions
competitives i altres que no ho siguin. Pàgina 46.
•
Els vessants esportius i competitius d’aquestes pràctiques han portat
una part de l’excursionisme a plantejar-se temes com la lluita
antidopatge, i aquest vessant de les pràctiques muntanyenques ha
permès el reconeixement internacional de diferents equips de
competició que representen el nostre país. Pàgines 50, 51.
•
El món associatiu excursionista està vivint un procés de constant
creixement en el nombre d’entitats presents al nostre país. Pàgina 91.
•
Aquestes entitats, però, han de fer front a uns nous temps i un dels
reptes que tenen plantejats és la relació entre el voluntariat i el treball
professional. Pàgines 60, 173.
•
Entre els/les excursionistes existeix una dimensió ètica que gira entorn
de no alterar el medi natural i el respecte d’aquest i de les persones, a
les quals cal ajudar i tractar de manera solidària i respectuosa. Pàgines
121, 131, 176.
•
Aquesta moral determina unes maneres concretes d’actuar que fan que
la gent, quan va a la muntanya, canviï. Pàgines 130, 176.
•
Els canvis que comporta són canvis que posen les persones que duen a
terme aquestes pràctiques en una posició social superior, tot i que no
sempre es reclami públicament aquesta posició privilegiada. Pàgines
136, 179.
6
•
Per això l’excursionisme és una manera de viure, a cavall entre l’esport
i les activitats de temps lliure. Pàgines 135, 143.
•
De tota manera, hi ha una certa resistència a considerar que
l’excursionisme és un esport com els altres. Pàgina 179.
•
La pràctica de l’excursionisme té una dimensió passional, potser fins i
tot respon a un determinisme biològic, fet que fa que la gent no canviï
massa el seu comportament fins i tot després d’accidents o d’episodis
no positius. Pàgines 118, 136.
•
Per això s’entén que és una pràctica amb uns riscos inherents que cal
assumir. Pàgina 139.
•
L’excursionisme és una activitat humana practicada en espais naturals
que fa servir mitjans no agressius, fonamentalment la caminada, i que
comporta una dimensió de descoberta i estima dels espais naturals que
visita i una altra dimensió relacional. Pàgina 140.
3. Conèixer els hàbits excursionistes i la utilització que aquestes persones
fan del medi natural:
•
Hi ha suficients motius per pensar que l’excursionisme està canviant la
seva fesomia i que, segurament, s’haurà de parlar més d’esports o
activitats de muntanya que no d’excursionisme. Pàgina 68.
•
En els darrers anys s’ha produït un increment molt significatiu en el
nombre de persones federades; en canvi, les dades registrades de
persones que formen part de les entitats, tot i créixer al voltant d’un
30%, mostren un creixement menys espectacular. Pàgina 87.
•
Això permet pensar que el creixement de llicències es deu en bona part
a efectes conjunturals i segurament lligats a factors de tipus federatiu i
no tant a canvis en la demanda de pràctica excursionista. Pàgina 87.
•
La majoria de les llicències (90%) correspon a persones adultes segons
la classificació de la FEEC i homes (70%). Pàgina 87.
•
Una tendència creixent s’observa també en la quantitat de centres
inscrits dins de la FEEC. Pàgina 91.
•
La majoria d’aquests centres i d’aquestes persones radiquen, a grans
trets, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Pàgina 91.
•
En els darrers anys s’apunta una tendència a l’increment de proves
competitives, però aquestes dades podrien tenir una dimensió molt
conjuntural. Pàgina 93.
7
•
Sembla que la participació a les proves competitives afecta un
percentatge molt baix d’excursionistes, si s’exceptua el cas de les
marxes de resistència. Pàgina 113.
•
Quant als llocs per on es va d’excursió, hi ha dues grans tendències:
aquelles persones que sempre intenten anar al mateix indret i les que,
en sentit contrari, busquen no repetir la mateixa destinació. Pàgina
125.
•
El medi natural hauria de ser obert a tothom, fins i tot quan hi ha gent
que es considera millor que no hi accedís. Per això es plantegen
diferents mecanismes per regular la pràctica en els medis naturals en
benefici del medi i per fer una tasca d’educació de la ciutadania
d’àmplia volada. Pàgines 148, 176.
•
Algunes pràctiques haurien de ser prohibides: els accessos motoritzats,
tot el que embruta o contamina, infraestructures com pistes d’esquí o
urbanitzacions i algunes infraestructures pròpiament excursionistes
(refugis, alguns itineraris, per exemple). Pàgines 151, 176.
•
Les dones tenen menys experiència que els homes i es consideren
menys veteranes. També tenen pràctiques menys solitàries. En canvi,
tenen major tendència a considerar que la massificació és dolenta per
a la muntanya. Pàgines 187, 192.
4. Constatar l’existència o no del que s’ha anomenat Excursionisme 2.0:
•
Avui dia, l’activitat excursionista que es duu a terme fora de la xarxa
és més important que no la que passa per internet. Pàgina 183.
•
Les plataformes de les entitats no es poden qualificar de plataformes
2.0, tot i que es manifesten indicis de canvi. Pàgina 277.
•
L’estudi de l’enquesta que des de fa 6 anys té en actiu l’Associació
Catalana de Senderisme posa de relleu la importància que en aquest
segment concret està adquirint la xarxa d’internet i com es pot
plantejar la hipòtesi que al seu voltant s’estructuren veritables
comunitats virtuals que tenen repercussions més enllà del món digital.
Pàgina 105.
•
En tot cas, les pràctiques de muntanya tenen una presència gens
menyspreable a internet. Pàgina 68.
•
La informació digital sembla tenir una gran importància en el nou
excursionisme que actualment creix a casa nostra. Pàgines 98, 127,
171.
8
•
Internet s’ha consolidat com la font d’informació més important,
només comparable al paper que juga la cartografia i fins i tot
lleugerament per sobre del món editorial. Pàgina 171.
•
Tot i que hi ha persones que desconfien dels continguts que es poden
trobar a internet, no deixa d’haver-hi una ampli sector que considera
que la informació que aquest mitjà ofereix pots ser més actualitzada i
acurada. Pàgina 127.
•
Les persones que pertanyen a alguna entitat excursionista són més
grans que les que no en formen part. Pàgina 187.
•
Les comunitats virtual d’excursionisme 2.0 es comporten com a
o Espais de relació i ajuda mútua. Pàgina 201.
o Espais de cooperació. Pàgina 208.
o Espais de resistència. Pàgina 212.
o Espais de formació d’imatges col·lectives. Pàgina 222.
•
Les noves tecnologies es mostren útils a l’hora de buscar alternatives
de gestió per superar els problemes actuals del món excursionista.
Pàgines 201, 242, 248, 251, 296.
•
Les noves entitats fan un ús molt important de les noves tecnologies i
es considera que sense elles difícilment podrien funcionar d’acord amb
els paràmetres que actualment tenen. Pàgina 296.
•
Aquestes noves tecnologies han permès una dispersió geogràfica molt
gran dels associats a algunes entitats sense que es perdés el sentiment
de formar part d’una mateixa comunitat. Pàgina 296.
9
1 - Presentació
L’excursionisme és una de les activitats de lleure més practicades a casa
nostra on, com a fet social, ha tingut una llarga història que avui dia és força
ben coneguda. En canvi, en el moment d’enfrontar-nos a la seva realitat
actual, ens trobem amb grans mancances i, segurament, amb força tòpics
construïts sobre coneixements donats per suposat. Per això, dedicar una tesi
doctoral a aconseguir un millor coneixement de la realitat actual del fet
excursionista a Catalunya no sembla que hagi de ser una justificació dubtosa
entre els experts, gestors i acadèmics del nostre país.
Per no saber, no se sap ni la quantitat aproximada de persones que surten a la
muntanya, ni la freqüència de les seves pràctiques. Disposem d’algunes
dades, malauradament massa fragmentàries, sobre casos concrets, com pot
ser la freqüentació de les àrees naturals protegides. Però fora d’aquests
espais privilegiats, el desconeixement s’imposa.
La informació qualitativa sobre sentiments, estereotips o cosmologies només
ha estat treballada en comptades excepcions. Paradoxalment, sabem més
sobre l’excursionisme del segle XIX i primers anys del XX que sobre el moment
actual.
Intel·lectualment i acadèmicament, doncs, es tracta d’un objecte d’estudi de
gran interès. Però no només aquests afanys epistemològics fan necessari
l’estudi del tema que es proposa. Avui ja és força acceptat que la realitat
(també) es construeix socialment i que les persones actuem mogudes més per
la nostra visió del món que no pel que el món és “en realitat”. Vist des de
fora, ¿quants accidents no s’estalviarien si els vents de la moda en l’ocupació
del temps lliure deixessin de bufar cap a la muntanya? Però, tanmateix,
podria el nostre món subsistir sense la nostra idea de muntanya?
Aquesta tesi intenta aportar elements contrastats de reflexió sobre aquests
punts, i ho fa amb la clara consciència que el treball de camp s’ha de dur a
terme en els primers anys del segle XXI, un moment en què la realitat, també
i en bona part, es construeix virtualment en format digital. La implantació de
mons virtuals paral·lels al món real, si és que es pot distingir on comencen els
uns i on acaben els altres, ha canviat bona part dels hàbits lúdics i laborals de
moltes persones del món desenvolupat.
10
Les persones i les entitats que es mouen en l’òrbita de l’excursionisme també
han viscut aquest procés i s’hi han hagut d’adaptar. Avui dia, moltes entitats
ja disposen de la seva pàgina web, molts i moltes excursionistes tenen el seu
propi bloc i la majoria sap que, si vol, es pot informar mitjançant la xarxa. Al
costat dels llibres de piades tradicionals, de les biblioteques i arxius han
aparegut els fòrums, les wikis, els sistemes de gestió de continguts (CMS) per
a portals web, els blocs ja esmentats, etc.; tot un món real que reposa en la
virtualitat, en definitiva. Alguns alpinistes pengen els seus vídeos en
magatzems digitals com You-Tube, obren parts dels seus ordinadors perquè
puguem accedir al seu contingut per via dels programes P2P o s’associen en
xarxes socials com Facebook.
Tot plegat, no estarà donant lloc a una nova sociabilitat en el món
excursionista?
I en aquesta interacció, encara que pugui ser en bona part mediada per
màquines, no és possible que apareguin noves visions del món, noves
realitats, nous imaginaris...? Un nou excursionisme, en definitiva?
¿És possible que existeixi un Excursionisme 2.0, una nova versió més
participativa i potser democràtica del que va ser l’excursionisme del segle XX?
Estem a les portes d’una revolució transcendental o tot plegat és un miratge?
Abans d’intentar respondre aquestes preguntes, caldrà, però, fer un repàs
dels trets més significatius d’això que anomenem excursionisme en les
darreres dècades.
11
e-xcursionismes 2.0
l’excursionisme català a l’inici del segle XXI
una visió des de l’antropologia
antecedents
12
2 - Antecedents
Entre els anys seixanta i els noranta del segle XX es varen escriure els grans
trets de la història de l’excursionisme a Catalunya, una història feta al
principi pels mateixos excursionistes (per exemple Iglésies, 1964), però que
més endavant va adquirir categoria acadèmica amb la tesi doctoral de Jordi
Martí (1994) o la recerca de Rafael López Monné (1999). Al costat d’aquests
acadèmics, han continuat les aportacions dels mateixos excursionistes o
d’investigadors locals que han donat lloc a un conjunt de coneixements força
notables.
Un tret característic de tot aquest conjunt ha estat la manca de reflexions
sobre la situació del període més actual i els enfocaments centrats gairebé en
exclusiva en un punt de vista historiogràfic. Aquest fet no seria problemàtic
si, a més a més, els estudis històrics que s’han fet no haguessin tingut un
sentit tan factual: s’ha donat preferència a la recollida de dates, dades i fets i
s’ha deixat de banda, generalment, la seva interpretació. A nivel estatal, val
la pena esmentar l’excepció dels treballs de David Moscoso (2003, 2004), que,
tot i que s’hi poden aplicar sense massa problema, no se centren en el cas
català de manera exclusiva.
L’excursionisme més actual ha estat poc estudiat com a fet individual,
deslligat del conjunt de pràctiques esportives, especialment si es compara
amb el que passa a l’altra banda del Pirineu on ja fa anys que es desenvolupa
una recerca força intensa en aquest sentit. En el nostre país, falten els
estudis com els de Hoibian i Defrance (2002) o Bourdeau (2006).
Aquests estudis ens ensenyen que les activitats de muntanya (activités de
grimpe per a Hoibian i Defrance; alpinisme i esports de natura per a
Bourdeau) presenten una realitat multifacètica i alguns reptes de cara al
futur. Tal com diu Bourdeau (2006; 11) els darrers vint anys de pràctiques
esportives a la muntanya s’han caracteritzat per un gran diversificació dels
models i de les modalitats de les pràctiques esportives, tant a l’estiu com a
l’hivern. Ha aparegut un segmentació dins d’aquestes pràctiques i una
hibridació entre elles, alhora que han donat lloc a la presència d’autres
références imaginaires.
13
“De fait, en vingt ans, une proportion non-négligeable du public
concerné par les sports de montagne est passée progressivement du
statut d’acteur autonome de la gestion de son propre terrain de jeu à
celui de consommateur versatile, qui choisit les pratiques et les
espacés susceptibles de satisfaire ses besoins récréatifs en fonction de
ses attentes, de sa technicité et de son niveau d’intégration au sein de
la culture sportive” (Bourdeau, 2006; 12).
Algunes d’aquestes pràctiques, en el transcurs dels darrers anys, s’estan
allunyant cada vegada més de la natura (vegeu l’aparició de l’escalada indoor
o l’espeleologia urbana) i s’estan tecnificant fins a punts mai vistos. Això ha
suposat un redescobriment de les zones fondes de les valls, per oposició a les
dècades anteriors centrades en la conquesta dels cims.
En aquest context, han aparegut algunes pràctiques com el senderisme, el
descens d’engorjats o la bicicleta de muntanya. Fa tot just una trentena
d’anys que es va senyalitzar el primer gran recorregut i una vintena des que,
amb la popularització del GR 11, el senderisme va començar a ser reconegut
fora del món excursionista.
El descens d’engorjats, que comença a despuntar als anys vuitanta, va ser
considerat al principi com una activitat complementària de l'escalada o
l'espeleologia, però amb el pas dels anys ha consolidat tècniques, materials i
esquemes propis.
L'escalada esportiva va néixer a Catalunya a finals dels anys 70, i avui dia s’hi
envidencia una important dispersió dels escaladors i escaladores i la minva del
seu sentiment de pertinença a un col·lectiu. També val la pena remarcar
l’increment tècnic i de dificultat que s’ha produït en les darreres dècades.
Amb un esperit igualment competitiu, fa encara no vint anys naixien les
primeres curses de muntanya (deixant de banda els precedents que es
remunten als anys vint).1
En general, des de mitjan anys vuitanta es produeix un increment en la
recerca del risc i de la mitologia de l’aventura, just en una societat que
sembla tenir-ho tot controlat i que, gràcies a la ciència, com a mínim aspira a
fer-ho. Al costat, i a diferència dels riscos laborals o de la vida quotidiana,
per a una gran part de la població el risc i la recerca dels propis límits s’han
convertit en una manera d’afirmació de la personalitat (Breton, 2000). El
treball de David le Breton ha marcat un important punt de reflexió sobre el
món de la muntanya i els esports de risc des del punt de vista de
l’antropologia i la filosofia. És una llàstima que algunes de les seves idees no
siguin corroborades a partir de dades empíriques que permetin una
aproximació més correcta al seu objecte d’estudi. Per exemple, quan parla
dels neoaventurers, no queda clar si està parlant d’una minoria que apareix
1
Traiem aquestes dades del monogràfic de la revista Vèrtex, 200 (maig-juny de 2005),
dedicat a fer balanç dels primers 200 números de la revista i dels quaranta anys de la seva
publicació.
14
en els mitjans de comunicació o si la seva anàlisi intenta abastar tot tipus de
pràctiques de risc.
L’experiència ens demostra que pocs i poques excursionistes estaran d’acord
amb aquest pensador quan exposa que el risc és un imaginari de la relació
amb la mort que finalment acaba donant una idisosincràsia i una posició social
a les persones que s’arrisquen. D’acord que la funció de l’intel·lectual o el
pensador és entendre el món a partir d’una representació que no té perquè
coincidir amb la dels seus actors, però qualsevol practicant de risc reconeix
que el que busca en la seva activitat no és la mort, sinó la vida (vegeu la
importància que es dóna a la recerca de la salut en aquestes pràctiques). De
tota manera, sí que té raó le Breton quan parla d’una nova muntanya
centrada en les grans gestes, el risc individual o col·lectiu, la rapidesa de
l’ascensió o l’acumulació de cims. Una nova muntanya que poc té a veure
amb les pràctiques i representacions de les persones muntanyenques i dels
mateixos guies.
Segons le Breton (2000; 130 i seg.), el sentit de l’aventura avui dia està pertot
arreu en forma de projecte de comunicació de la pròpia personalitat que
busca el risc, però no les sorpreses. Davant una gesta considerada un repte, es
forma la nostra personalitat, especialment des del moment en què es pretén
que aquesta sigui filmada i reproduïda. Poc importa el lloc, diu aquest autor,
l’important és l’exploració del jo que permet l’aventura. D’aquí que el risc
pres pels neoaventurers no sigui mai gratuït.
Però també hi ha autors, i un important sector excursionista, que posen de
manifest l’espiritualitat que embolcalla part de la pràctica excursionista no
competitiva. De fet, ja fa anys que Jean-Paul Bozzonet va assenyalar
l’existència de dues motivacions antagòniques en les pràctiques
muntanyenques, una agressiva i l’altra contemplativa que Bozonnet (1992; 41)
il·lustra a partir dels mites d’Ícar i de Prometeu.
Tal com aquest autor planteja, l’imaginari es presenta com la clau essencial
per entendre les actituds envers la muntanya, de manera que
“[...] la montagne apparaît donc non pas tant comme une réalité
physique qu’une construction mentale, relative, subjective.
Appropriée par des groupes sociaux ou des acteurs politiques, elle
varie selon les représentations collectives de chacun d’eux” (Bozonnet,
1992; 12).
En conjunt, la poca literatura publicada en els darrers anys deixa clar que cal
parlar en plural per fer referència a les activitats dutes a terme a la
muntanya. Això ha portat David Moscoso a diferenciar els practicants
amateur, habituals o freqüents i d’alt nivell (Moscoso, 2003; 134-138). Ha
aparegut, també, una preocupació pels impactes que aquest tipus de
pràctiques puguin tenir sobre el medi ambient i, tal com diuen Blázquez i
Sánchez (2001; 5),
15
“[...] la incidencia de los deportes practicados en la Naturaleza sí se ha
convertido en un tema lo suficientemente importante para ser tratado
de forma exclusiva [...]”.
La Declaració del Tirol per a una millor pràctica dels esports de muntanya,
aprovada a Innsbruck al setembre de 2002, reconeix la llibertat d'accés a les
muntanyes i penya-segats d'una manera responsable i el respecte d’aquelles
restriccions d'accés i regulacions acceptades pels muntanyencs conjuntament
amb les autoritats i organitzacions de conservació de la natura.
Les dades que es disposa, i que seran repassades més endavant, indiquen
diferències geogràfiques i socials prou significatives com per ser tingudes en
compte en la distribució d’aquest conjunt de pràctiques a la muntanya. De
tota manera, l’increment de la popularitat de les pràctiques excursionistes es
deixa veure en l’arrelament d’algunes fires, com la Fira del Llibre de
Muntanya que se celebra al Collsacabra des de l’any 2002. La memòria de
l’edició de 2006 recull la presència de 26 expositors i un nombre de visitants
d’entre set mil i vuit mil persones.2
L’any 1979 naixia a Barcelona la llibreria Altair que, tal com s’afirma, pretén
superar aquest concepte per presentar-se com un espai cultural, lloc de
trobada i d’intercanvi centrat en el viatge.3 D’aquesta manera se superava la
visió més restringida de l’excursionisme que fins llavors havia estat
majoritària a casa nostra i es passava d’un àmbit nacional a una dimensió
global d’acord amb els nous temps.
Un procés semblant es va produir amb la implantació de la primera botiga de
la cadena Dechatlon l’any 1992 a Badalona. De tota manera, no sabem de cap
estudi aprofundit sobre la importància que poden haver tingut aquests tipus
d’institucions en la formació de la mirada excursionista al nostre país, tot i
que la imaginem important.
El que sí sabem és que, al costat de la gran tecnificació i fins i tot de
tendències competitives, estan apareixent cada vegada amb més força un
grup de persones que van a la muntanya amb visions més relaxades que
moltes vegades es confonen amb el turisme actiu. Aquest sector també
compta amb una línia editorial pròpia que es manifesta en revistes com per
exemple Descobrir Catalunya.
La nova visió de la muntanya es deixa veure en la importància que tenen
algunes proves o excursions organitzades i obertes a tot tipus de practicants.
És evident que té raó Garcia Ferrando quan en les seves recerques planteja
que molta d’aquesta gent participa en activitats competitives per passar-s’ho
bé, i que no tenen la competició com a meta de la seva pràctica. Segurament,
aquestes proves competitives són més mitjans que no finalitats en elles
mateixes, mitjans al servei de les relacions socials.
2
5a Fira del Llibre de Muntanya. Memòria 2006. Document electrònic disponible a
http://www.firallibremuntanya.net/imatges/memoria2006.pdf. Data de consulta: 19 de maig
de 2008. P. 9.
3
“¿Quiénes somos?”. Document electrònic disponible a
http://www.altair.es/index.php/Quienes_somos/9/0/. Data de consulta: 19 de maig de 2008.
16
Al seu costat, travesses emblemàtiques com els Carros de Foc (al Pallars-Vall
d’Aran) han posat en l’òrbita global alguns dels paisatges del nostre país.4 En
aquests casos, com ens demostra l’experiència, hi coincideixen gent a la
recerca de paisatges i de fruir de la ruta i les companyies amb altres persones
que, en grup o individualment, intenten fer el camí al més ràpidament
possible. Una vegada cada any, s’organitza una prova dedicada a fer aquesta
travessa, el reglament de la qual estipula que es pot començar el recorregut
pel refugi que es vulgui, però la condició és acabar aquest itinerari circular en
menys de 24 hores.5 La pràctica ens ensenya, però, que fora d’aquesta prova
puntual, l’èxit de la ruta radica en què la majoria de persones que la duen a
terme fan l’itinerari com si d’una travessa d’una setmana es tractés. Aquest
fet planteja un punt interessant, perquè, parlant en termes de màrqueting, es
podria pensar que la demanda aprofita i reelabora el que l’oferta li ofereix en
funció dels seus interessos, resistint-se així a acceptar un reglament concret
en unes activitats que tenen lloc en un medi que, com tindrem ocasió de
veure, es considera lliure i natural.
Amb tot, no han tardat a aparèixer queixes d’alguns sectors excursionistes pel
fet que aquest tipus de rutes estan massificant la muntanya i fan molt més
difícil trobar lloc en els refugis, incrementen els residus i la pressió sobre el
medi, etc.
Carros de Foc compta amb un espai propi a Facebook,6 fet que posa sobre la
taula un altre dels temes que aquesta tesi pretén estudiar: la presència de
comunitats virtuals més enllà dels clubs tradicionals.
4
L’any 2003 apareixia al diari The New York Times una notícia sobre aquesta travessa. Es pot
consultar a http://www.carrosdefoc.com/media/pdf/New-York-Times.pdf. Data de consulta:
19 de maig de 2008.
5
“Reglamento” Document electrònic disponible a http://www.carrosdefoc.com/esp/latravesia.html Data de consulta: 19 de maig de 2008. Cal remarcar, però, que l’organització
preveu una travessa a un ritme més descansat que duraria set dies.
6
http://www.facebook.com/pages/CARROS-DE-FOC/48466651265
17
e-xcursionismes 2.0
l’excursionisme català a l’inici del segle XXI
una visió des de l’antropologia
objectius
18
3 - Objectius
5. Aquesta tesi pretén conèixer com es construeix socialment i
culturalment l’excursionisme i les pràctiques de les persones que es
defineixen com a excursionistes.
Tradicionalment l’excursionisme havia estat definit d’una manera més o
menys clara, tot i que en el passat sempre va ser difícil delimitar-lo. Avui
dia, excursionisme és un mot força ambigu. En el món del turisme, per
exemple, la pràctica excursionista es diferencia del propi turisme per la
durada del desplaçament que es dugui a terme (excursionista seria aquella
persona que passa menys de 24 hores fora de casa i que, per tant, no
utilitza serveis d’allotjament). Fora del món turístic, les definicions són
encara més ambigües: per excursionista s’entén un aglomerat de persones
que sembla que l’única cosa que tenen en comú és el fet de sortir de casa
seva per anar a trobar la natura, normalment la muntanya.
6. És per aquest problema de definició que un dels objectius de la tesi que es
presenta haurà de ser definir i delimitar què s’entén per excursionisme
a la primera dècada del segle XXI. Aquesta definició haurà de ser la que
es desprengui de la manera com l’entenguin els seus mateixos practicants,
aplicant així el que es coneix com a teorema de Thomas (les situacions que
es defineixen com a reals tenen conseqüències reals).
De l’anàlisi del discurs sobre les pràctiques i les cosmovisions dels seus
practicants en sortirà la definició final del que és l’excursionisme als
nostres dies. Ara bé, per començar la recerca caldrà haver fet una
delimitació de l’objecte d’estudi al més estricta possible.
Per això, com a punt de partida, es proposa definir l’excursionisme com un
conjunt de pràctiques que tenen com a escenari el medi natural,
fonamentalment –tot i que no únicament- muntanyenc, que exigeixen una
certa activitat física i que, per tant, no són motoritzades. Els motius pels
quals se surt a la muntanya, en la nostra concepció de l’excursionisme,
han de vincular-se a l’esbarjo i, per tant, en quedaran exclosos col·lectius
com els esportistes professionals, els guies professionals, guardes de
refugis, etc. Això no treu que algun membre d’aquests col·lectius pugui ser
19
interrogat com a observador privilegiat o expert per obtenir informació de
primera mà sobre l’excursionisme actual.
7. Un altre objectiu d’aquesta tesi és conèixer els hàbits excursionistes i la
utilització que aquestes persones fan del medi natural, tant a casa
nostra com a fora. Això implica plantejar temes com ara l’accés al medi
natural, la freqüentació dels espais de muntanya, els possibles impactes
sobre el medi ambient, etc.
8. I finalment queda un darrer gran objectiu: constatar l’existència o no del
que s’ha anomenat Excursionisme 2.0, una nova forma de sociabilitat en
el món excursionista que podria ocupar el lloc de la sociabilitat tradicional
basada en els centres excursionistes amb seus físiques on es desenvolupen
interaccions entre persones que mantenen una relació cara a cara.
20
e-xcursionismes 2.0
l’excursionisme català a l’inici del segle XXI
una visió des de l’antropologia
metodologia
21
4 - Metodologia
La recerca que ha donat lloc a aquesta tesi doctoral es va desenvolupar en
diverses fases entre l’estiu de 2007 i la tardor de 2008. A continuació es
detalla en què va consistir cadascuna d’elles; més endavant caldrà fer-ne una
valoració del funcionament.
22
A - Disseny de la investigació
Partint dels plantejaments epistemològics i metodològics que s’estudiaran en
el capítol 5 - Marc teòric, la primera part de la recerca es va centrar en la
realització d’un gran conjunt d’entrevistes obertes i semiestructurades.
Addicionalment també es va dur a terme una anàlisi de contingut d’algunes
sèries documentals i pàgines web que contenien informació que es
considerava rellevant (com, per exemple, les revistes excursionistes).
D’aquesta manera es pretenia aconseguir informació de les persones que duen
a terme activitats excursionistes de manera institucionalitzada i de manera no
institucionalitzada. De fet, un dels límits més importants d’aquesta recerca és
com arribar, amb garanties de representativitat, a aquelles persones que
practiquen l’excursionisme, però que no participen en la vida associativa del
teixit federatiu català. La pregunta clau en aquest aspecte és: ¿són iguals o
diferents, i actuen de manera semblant o diferent, en relació als objectius
que es plantegen en aquesta recerca, les persones excursionistes que estan
federades o associades a alguna entitat i les persones que realitzen aquestes
pràctiques de manera lliure i sense passar per entitats ni federacions?
Arribat en aquest punt, el suport de la Federació d’Entitats Excursionistes de
Catalunya i d’algunes persones individuals va ser imprescindible per poder dur
a terme un estudi quantitatiu sobre el conjunt de les persones federades. Tot
i que no s’ha de considerar la primera fase (qualitativa) únicament com un
estudi exploratori, en la segona fase es varen prendre en consideració les
dades obtingudes en les primeres entrevistes amb la finalitat de desenvolupar
un qüestionari per poder quantificar l’abast de les idees expressades en la
fase qualitativa.
Tal com es veurà més endavant (vegeu l’apartat Particularitats de
l’antropologia digital: treballant en un camp estrany) no s’ha considerat que
fer un qüestionari administrat mitjançant una pàgina web invalidi els resultats
obtinguts en aquesta recerca. Els àmbits d’estudi o temes d’interès d’aquest
qüestionari varen ser els següents:
•
Característiques personals de les persones entrevistades: edat, sexe,
lloc de residència, nivell d’estudis, etc.
23
•
Perfil socioeconòmic: treball, posició
nacionalista, club al qual pertanyen, etc.
•
Tipus de pràctiques excursionistes que duen a terme
•
Freqüència de l’ús de la muntanya
•
Activitats individuals o en grup
•
Utilització de les entitats i els seus serveis
•
Fonts d’informació
•
Formació excursionista rebuda
•
Valoració de la Federació
•
Disponibilitat a pagar per accedir al medi natural
política,
posicionament
El tractament d’aquest qüestionari es va fer amb el programa estadístic Epi
Info7 (versió 3.4.3), centrant-se sobretot en les freqüències i les mitjanes
estadísticament significatives de les variables estudiades; també es varen
realitzar diferents taules creuades per mostrar els creuaments de les variables
que es varen considerar més significatives.
Una tercera fase d’aquesta tesi va tornar a reprendre la metodologia
qualitativa per analitzar algunes sèries documentals que permetessin matisar
o completar les dades obtingudes en les dues fases anteriors. En aquest
sentit, va semblar inqüestionable un estudi de les interaccions que es
produïen dins del centre excursionista Madteam, sobretot per intentar
respondre la pregunta de si existeix un excursionisme 2.0 i en què consisteix.
Més enllà d’aquestes tres grans fases, també es varen dur a terme altres
petits estudis complementaris més puntuals, que seran explicats més
endavant. També es varen fer un total de 21 entrevistes a aquelles persones
que es consideren informants clau (els seus noms figuren en la llista
d’agraïments quan no han volgut restar en l’anonimat).
7
Epi Info és un programa d’anàlisi estadística desenvolupat pel Center for Disease Control
nord-americà. Per més informació, vegeu http://www.cdc.gov/EpiInfo/
24
B - Treball de camp
Fase 1 – aproximació qualitativa
En primer lloc, partint d’algunes pàgines web i blocs en què apareixien
adreces de correu electrònic de persones concretes, es varen realitzar una
sèrie d’entrevistes exploratòries online (en total varen ser 9, i es poden veure
en l’Annex 1 – Entrevistes exploratòries).
En un segon moment, a la vista dels resultats d’aquesta primera fase
exploratòria, es va procedir a visitar tots els webs d’entitats excursionistes
catalanes que apareixen a la llista de la pàgina web de la FEEC
(http://www.feec.org/Links/links.php3?idGrup=0). En aquesta visita es
comprovava si aquell centre tenia algun mecanisme de comunicació com ara:
•
Llista de socis
•
Llista de distribució
•
Fòrums
•
Llibre de visites
•
Enviament de notícies obert a qualsevol persona (independentment de
si per fer-ho calia registrar-se o no).
Entre les entitats amb qui es va poder contactar mitjançant algun dels
mecanisme esmentats anteriorment hi ha:
•
Agrupació Excursionista Pedraforca
•
Agrupació Excursionista Talaia
•
Centre Excursionista de La Segarra
•
Centre Excursionista de Lleida
•
Centre Excursionista del Penedès
•
Centre Excursionista Parets
25
•
Centre Excursionista Sant Feliu Codines
•
Centre Excursionista Tossa
•
Club Centre Excursionista Serres del Mestral
•
Club Excursionista Esparreguera
•
Club Excursionista Madteam
•
Colla Excursionista La Senyera
•
Foment Excursionista de Barcelona
•
Grup De Muntanya Argentona
•
Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia
•
Unió Excursionista Vic
L’objectiu de contactar amb aquestes entitats ha estat poder localitzar
adreces de correu o altres formes de comunicació per aconseguir persones
que voluntàriament volguessin respondre una sèrie de preguntes obertes.
L’Annex 2 – Correu d’invitació per participar a la fase qualitativa, recull el
text del missatge que es va enviar als candidats.
Posteriorment es va procedir a contactar amb les altres entitats de la llista
abans esmentada per demanar si volien inserir una petita nota (vegeu l’Annex
2 – Correu d’invitació per participar a la fase qualitativa) per explicar el tipus
de recerca que es duia a terme i demanar la col·laboració dels seus associats.
També es va posar una entrada en el mateix sentit al fòrum del web del
programa Temps d’Aventura de TV3. Aquest formulari tenia una indicació
especial, de manera que era possible saber quan la persona entrevistada havia
accedit a aquest qüestionari des del portal de TV3. Això s’ha fet d’aquesta
manera perquè d’entrada es considerava que la població que visitava aquest
fòrum podia ser diferent de la resta de casos estudiats.8
En aquesta segona fase, les persones entrevistades eren conduïdes a una
pàgina web on, després d’una breu explicació, es trobava l’accés a
1. un formulari online de 6 preguntes
(http://www.geocities.com/francescroma/enquesta.html)
2. un fòrum de discussió amb els sis mateixos temes que es tractaven en
l’enquesta.
(http://www.francescroma.net/forum)
8
De tota manera, el nombre de respostes va ser prou baix per no poder esbiaixar els
resultats, a més que, en tractar-se d’una aproximació qualitativa aquest fet no és tan
rellevant.
26
Els resultats eren recollits automàticament pel formulari i s’enviaven per
correu electrònic a l’adreça del doctorand. Una còpia d’aquests missatges es
conservava en el servidor per motius de seguretat.
Un cop rebut el qüestionari, es procedia a copiar-ne el contingut en un
document de text que contenia totes les respostes, agrupades per persona
entrevistada (vegeu l’Annex 5 - Transcripcions enquesta qualitativa). Si en
aquest formulari es facilitava una adreça de correu electrònic, manifestant
així la voluntat de participar en la segona part de la recerca, aquesta dada
era inclosa en una base de dades per a la seva utilització posterior.
La fase qualitativa contenia també una tercera activitat que consistia a
demanar informacions complementàries a aquelles persones que havien donat
informacions incompletes o que es considerava que valia la pena de ser
aprofundides (per això calia que l’informant hagués donat el seu
consentiment introduint el seu correu electrònic en el formulari).
Fase 2 – aproximació quantitativa
A partir de les dades obtingudes en la fase 1, es va procedir a dissenyar una
enquesta de 61 preguntes. Es pot veure’n el qüestionari en l’Annex 6 –
Qüestionari fase quantitativa.
Aquesta enquesta es va hostatjar en un domini propietat del doctorand
(www.froma.es) on s’havia instal·lat el software LimeSurvey (1.53+).9 Aquest
software permet desenvolupar fins a 20 tipus de preguntes diferents, és de
codi obert i resulta molt efectiu. En el moment de dissenyar l’entrevista, en
diferents fòrums d’internet es considerava el millor software per treballar
amb enquestes virtuals.
L’enquesta en qüestió contenia tres tipus de preguntes, en funció del tipus de
variables que recollien:
9
•
Variables quantitatives, que eren la majoria, i amb les quals es
pretenia quantificar l’abast de les opinions recollides en la primera
fase.
•
Variables qualitatives, normalment preguntes de resposta oberta, en
les quals el que es pretenia era aprofundir en algunes opinions des d’un
punt de vista subjectiu, valoratiu, de creences, etc. Aquest segon tipus
de preguntes, tot i estar barrejades amb les de tipus quantitatiu, eren
presentades a les persones enquestades com a opcionals (es va fer així
per evitar allargar massa la durada de l’enquesta en aquelles persones
menys motivades per respondre-la).
Per a més detalls, consulteu http://www.limesurvey.org/
27
•
Un parell de preguntes de tipus associació d’idees per ser treballades
amb tècniques projectives.
Després de dissenyar les preguntes, en relació amb les conclusions obtingudes
en la fase qualitativa, es va procedir a contactar amb la FEEC i el CEC per tal
d’aconseguir que aquestes institucions col·laboressin en el projecte. Se’ls va
demanar de posar una notícia a la seva pàgina web amb un enllaç que dugués
a l’adreça de l’enquesta. A la Federació, a més a més, se li va demanar
d’incloure la notícia en el seu butlletí quinzenal.
La notícia es va publicar els dies 22 de febrer de 2008 (web de la FEEC)10 i 27
de febrer de 2008 (web del CEC)11. Va ser inclosa en el butlletí de la FEEC del
dia 27 de febrer (vegeu l’Annex 7 – Notícies aparegudes als webs de la FEEC i
del CEC).
En un segon moment, es va demanar a la Unió de Federacions Esportives de
Catalunya (www.ufec.cat) si podien col·laborar en la difusió (28 de febrer de
2008), però aquesta gestió no va tenir cap resposta.
També el web www.naturaiaventura.cat es va oferir per fer-ne difusió (29 de
febrer de 2009), però el contacte també es va perdre.12
Per aconseguir més visites, es va procedir a contractar un petit anunci a
http://adwords.google.com que va estar actiu des del 28 de febrer fins al 15
de juny de 2008. Aquest anunci, apareixia de manera aleatòria13 quan des
d’un ordinador situat a Espanya i configurat en català es buscava alguna de
les següents paraules:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
excursionisme
bicicleta
muntanya
escalada
esquí
geocaching
curses
alpinisme
btt
senderisme
treking
alta muntanya
barranquisme
espeleologia ferrada (o les
variants ferrades i ferrata).
Il·lustració 1 – Anunci publicat a
Google
10
Va estar a la portada d’aquesta institució fins al dia 27 de febrer.
Va estar a la portada d’aquesta institució fins al dia 5 de març.
12
En aquest cas cal fer esment que es va considerar millor no aconseguir més enquestes si el
preu era anar a buscar aquestes persones en llocs diferents dels inicials.
13
El nombre de vegades que apareixia anava en funció del límit del pressupost mensual
establert (50 €).
11
28
Una altra font de reclutament de les persones enquestades va ser un conjunt
de 146 persones que havien facilitat el seu correu electrònic en el transcurs
de la primera fase. Pel fet de tractar-se de persones interessades en el tema
es podria pensar en algun tipus de biaix. Si aquest ha existit, s’ha intentat
corregit mitjançant l’observació participant i les entrevistes cara a cara que
s’han dut a terme durant el desenvolupament d’aquesta recerca.
D’aquesta manera es va procedir a fer dues versions de la mateixa enquesta:
encara que el contingut era exactament el mateix, una era accessible per
qualsevol persona, mentre que a l’altra s’hi accedia després de rebre un
missatge d’invitació enviat pel mateix doctorand.14 En l’Annex 7 – Notícies
aparegudes als webs de la FEEC i del CEC es poden veure els diferents
missatges i la notícia que es va penjar en les diferents pàgines web.
El treball de camp va començar amb una primera tramesa d’invitacions a
aquelles persones de qui es disposava d’adreça electrònica. A manera de
prova, es va procedir, en primer lloc, a convidar les deu primeres persones de
la llista, entre les quals hi havia les que havien participat en la primera
aproximació qualitativa individualitzada (vegeu Fase 1 – aproximació
qualitativa). Aquest procediment va començar a implantar-se a partir del 22
de febrer. El treball de camp, pel que fa a aquesta fase, va acabar el 30 de
juny de 2008.
Fase 3 – segona aproximació qualitativa
Es va procedir a registrar-se als webs Madteam.net i Madteam.cat i
subscriure’s a alguns dels seus fòrums. També es varen rebre tots els
missatges que es varen enviar a les llistes de correu de la Unió Excursionista
de Vic, l’Agrupació Excursionista Pedraforca i la Unió Excursionista de Mataró,
juntament amb altres llistes menys actives. Sistemàticament es va visitar
alguns web especialitzats, com ara Kpujo.com.
Amb els resultats recollits durant els mesos que va durar la recerca es va fer
una anàlisi de contingut i es varen redactar alguns apartats concrets d’aquest
document.
14
En aquest darrer cas, també era possible que qualsevol persona interessada demanés la
inscripció en l’enquesta.
29
Fase 4 – estudi dels webs dels clubs
En aquesta fase es va procedir a analitzar les plataformes web utilitzades per
les entitats catalanes. La llista d’adreces web es va obtenir de la pàgina de la
FEEC (http://www.feec.cat). En total es varen aconseguir 94 adreces.
L’estudi va consistir a omplir un qüestionari sobre les possibilitats dels webs
de les entitats, des del punt de vista del web 2.0. El qüestionari es pot veure
en l’Annex 8 – Qüestionari webs dels centres. Aquest qüestionari es va posar
en marxa el 15 de febrer de 2008 i va estar actiu fins al dia 15 de juny,
moment en què es va despenjar.
En un primer moment es va convidar els webmàsters de les entitats o
persones responsables de la pàgina web a contestar. Si després de tres intents
el qüestionari no havia estat omplert, es desistia d’obtenir informació per a
aquesta entitat. Així es va aconseguir informació de 63 entitats, que
representen el 18,1% del total d’entitats federades i el 65,6% de les que
havien estat convidades, que en principi eren totes les que tenien pàgina
web.
Fase 5 – estudi de diferents agents
La següent fase va consistir en una aproximació qualitativa a les realitats dels
clubs catalans, d’algunes comunitats virtuals i representants d’empreses
vinculades al món excursionista. Per fer-ho, es va procedir a realitzar una
sèrie d’entrevistes obertes que es va administrar a un total de 21 agents,
triats per un mostreig per conveniència i en bola de neu. Els temes d’aquestes
entrevistes es varen adaptar a cada cas concret.
Sempre que va ser possible, les entrevistes es varen gravar i després se’n va
fer una anàlisi de contingut.
Les entitats que varen ser objecte d’estudi i els informants amb qui es va
parlar varen ser:
•
•
•
•
•
•
•
Club Excursionista Madteam: David Oliveras (15 de maig de 2008, sense
gravació)
Pirineos 3000: David Buenacasa i Marc Subirà (16 de setembre de 2008,
gravació 2)
Catalana de Senderisme: Josep Maria Jerez (19 de setembre de 2008,
gravació 1)
Kpujo.com: Francesc Salvadó (8 d’octubre de 2008, gravació 3)
Club Excursionista de Gràcia: Francesc Sanahuja (9 d’octubre de 2008,
gravació 4)
UEC de Mataró: Ramon Boter de Palau (10 d’octubre de 2008, gravació
5)
Llibreria Quera: Raimon Quera (15 d’octubre de 2008, gravació 6)
30
•
•
•
•
•
Centre Excursionista de Catalunya: Josep M. Puente (16 d’octubre de
2008, gravació 7)
Centre Excursionista de Terrassa: Àngel Casanovas i Jordi Badiella (28
d’octubre de 2008, gravació 8)
Agrupació Excursionista Talaia, de Vilanova i la Geltrú: Salvador Butí i
Maria Carme Barceló (19 de novembre de 2008: gravació 9)
Exdirector de la revista Vèrtex i escriptor: Enric Faura (3 de gener de
2009, gravació 10)
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya: Anton Fontdevila
(president) (11 de març de 2009, sense gravació)
Fase 6 – qüestionari sobre l’excursionisme a Setmana Santa
El dia 23 de març de 2008, les persones que havien donat el seu permís per
tornar a ser preguntades varen rebre un nou qüestionari. Aquest cop es
tractava d’un conjunt de 19 preguntes sobre les seves activitats excursionistes
durant la Setmana Santa de l’any 2008. Es pot veure el qüestionari en l’Annex
10 – Qüestionari sobre l’excursionisme a Setmana Santa.
L’objectiu d’aquesta nova fase era poder obtenir algunes dades sobre els
comportaments de les persones que anomenem excursionistes. El fet és que
en les fases anteriors els comportaments havien estat molt poc estudiats. En
bona part això es deu, no al desinterès pel tema, sinó a la dificultat per
establir què és un comportament i quins comportaments es podien esperar de
persones que van a la muntanya amb objectius a priori molt dispars. Semblava
clar que no es podia incloure l’estudi dels comportaments en l’enquesta
quantitativa perquè no es tenia prou informació per decidir com havien de
formular-se les preguntes.
Fase 7 – estudi dels clubs més recents
Els primers dies del mes d’octubre de 2008 es va passar un petit qüestionari
semiestructurat (vegeu Annex 12 – Qüestionari estudi entitats més recents) a
aquells centres que s’havien federat a la FEEC en els darrers 10 anys. Les
dades que va proporcionar la Federació feien referència a 126 entitats, tot i
que algunes d’elles tenien una antiguitat força més gran (com la UEC del Prat,
la UEC de Mataró o el Club Excursionista UEC Anoia).
Aquest qüestionari recollia informació sobre els motius de constitució de
l’entitat, el nombre de socis que tenia, les activitats que duia a terme, la
“filosofia” de l’entitat, la utilització de noves tecnologies i la implicació dels
socis i sòcies en la marxa de l’entitat.
31
C – Anàlisi de les dades
Fase 1 – aproximació qualitativa
Tal com s’ha dit més enrere, l’anàlisi de la part qualitativa es va basar en una
anàlisi de contingut que es va fer parcialment amb el programa Atlas.ti.
D’aquest programa cal destacar-ne l’ús de l’eina anomenada word cruncher.
Com el seu nom indica, es tracta d’una utilitat que individualitza les paraules
d’un document digitalitzat i n’estableix una llista de freqüències. D’aquesta
manera es pot tenir una aproximació quantitativa als temes més tractats en
les respostes donades a les preguntes obertes.
Fase 2 – aproximació quantitativa
També s’ha dit més enrere que l’anàlisi estadística es va fer amb el programa
Epi Info (i eventualment amb SPSS). La utilització d’aquest programa –pensat
originàriament per a anàlisis epidemiològiques- es justifica per la facilitat
d’ús i pel fet de poder calcular automàticament les proves de significació
associades a cada dada que se li demana, sense menysvalorar el fet que es
tracta d’un programa gratuït.
Dins d’aquesta fase quantitativa, es va haver de procedir a analitzar les
respostes donades a les preguntes obertes. Per fer-ho es varen recodificar una
a una totes les respostes per després quantificar-les (quan es cregués
convenient). D’aquesta manera es podien fer servir les dades qualitatives com
a tals, però també era possible extreure’n alguna informació de tipus
quantitatiu.
32
Fase 3 – segona aproximació qualitativa
La segona aproximació qualitativa es va basar en l’estudi del contingut de les
interaccions a diversos fòrum o grups de discussió online en els següents
temes:
•
Càmera fotogràfica trobada: es tracta de tres casos en què, anant
d’excursió, algú ha trobat una màquina de fotografiar perduda i,
gràcies a la xarxa, l’ha poguda retornar al seu propietari.
•
Desafiament extrem: com es percep la visió mediàtica de la muntanya?
Hi ha diferències entre aquesta i la de les persones que es consideren
excursionistes?
•
Un advertiment i posterior diàleg sobre com funciona l’empresa
Decathlon i els suposats intents d’enganyar a uns excursionistes de
Madteam.
•
Gossos i muntanya: els gossos, han de dormir a dins del refugi o a fora?
Intentant respondre aquesta pregunta es va poder copsar la imatge del
món natural que tenen alguns excursionistes.
•
Bazar Juvenil: una botiga que ven material de muntanya per internet
que no envia el que se li compra.
•
Federar-se o no? Avantatges i inconvenients d’invertir una quantitat de
diners en tenir la tarja de la federació.
•
Casos de persones que busquen amistats, companys, etc.
•
Cartografia de muntanya, etc.
També es va procedir a estudiar alguns fets destacats que es varen produir
durant aquest període, com per exemple la manifestació d’escaladors al
refugi d’Agulles de Montserrat (vegeu El conflicte ètic dels sellaments químics
a Montserrat) o campanyes per les infrastructures i el finançament de
Catalunya.
Aquests són els temes que varen aparèixer esporàdicament durant el temps
que va durar el treball de camp per a la realització d’aquesta tesi.
Fase 4 – estudi dels webs dels clubs
L’anàlisi d’aquest apartat es va fer mitjançant el programa Epi Info. Tot i que
s’havia previst que l’investigador completés les qüestionaris que no es
contestessin, a l’hora de la veritat es va decidir treballar només amb les
respostes aportades pels representants de les entitats.
33
Fase 5 - estudi dels clubs
Es varen fer un total de 21 entrevistes semiestructurades a diferents
representants d’entitats i comunitats virtuals.
Les entrevistes es varen gravar en format digital (vegeu CD annex) quan va ser
possible. En algun cas, com va passar amb el centre excursionista Cordada, hi
va haver un intent d’aconseguir informació que no va poder fructificar, tot i
que varen remetre’ns a la informació publicada en el seu web.
Fase 6 – qüestionari sobre l’excursionisme a Setmana Santa
Amb les dades de contacte que s’havien obtingut en les fases anteriors, es va
procedir a convidar una mostra d’excursionistes a contestar un petit
qüestionari sobre el que havien fet durant la Setmana Santa de 2008.
En aquest cas, l’objectiu general era aconseguir informació sobre els
comportaments i les actuacions que es poden esperar de persones
excursionistes en el moment de sortir d’excursió.
Les dades quantitatives es varen treballar amb el programa estadístic Epi Info.
L’anàlisi de les preguntes obertes es va fer sense cap ajut específic, mentre
que per a fer l’anàlisi de contingut quantitativa de les respostes obertes es va
utilitzar el word cruncher del programa Atlas.ti.
Fase 7 – estudi de les entitats més recents
Les dades dels clubs que s’havien constituït en els darrers 10 anys varen ser
analitzades sense l’ajut específic de cap programa, simplement fent una
lectura atenta de les fitxes de resposta que es transcriuen en Annex 13 –
Respostes al qüestionari dels clubs més recents.
34
Nota sobre la transcripció de textos i citacions
Al llarg d’aquest document s’aniran citant respostes textuals d’algunes de les
persones amb qui s’ha parlat. Hem decidit conservar-les tal com varen ser
escrites pels seus autors o autores per mantenir al màxim la fidelitat a les
seves idees. Hem indicat aquestes citacions posant els textos entre cometes i
escrits en cursiva. Les poques modificacions que hi haguem pogut introduir
estan indicades entre claudàtors.
Quan es fa referència a una entrevista semiestructurada, la identifiquem amb
un indicador que consta d’una essa (de subjecte) i un número correlatiu
(assignat en funció de l’ordre de resposta). Així, S32 fa referència a la
persona que va respondre l’entrevista en el lloc 32. D’aquesta manera, es
preserva la intimitat de les dades personals que s’hagin pogut obtenir.
35
e-xcursionismes 2.0
l’excursionisme català a l’inici del segle XXI
una visió des de l’antropologia
marc teòric
36
5 - Marc teòric
Com a teoria constructivista, hereva del que es va anomenar interaccionisme
simbòlic, el plantejament epistemològic d’aquesta tesi es basa en la creença
que la realitat es construeix socialment (sense poder-se deslligar del tot,
però, de la realitat objectiva dels fets) i que el llenguatge, a més d’un bon
indicador de la realitat, també és l’instrument que ha ajudat a la seva
constitució. A través del llenguatge, verbal o no verbal, es construeix i es
reprodueix la societat, com es veu en el cas del procés de socialització. Tal
com ho va dir Jean-Paul Bozonnet (1992; 59),
“La montagne sans phrases n’existe pas. L’objet territorial est créé
par le discours littéraire ou géographique, au fur et à mesure de son
exploration scientifique, militaire, touristique, et des pratiques liées”.
Per assegurar la perpetuació de les societats s’estableixen normes i aquestes
s’ensenyen a les persones que acaben d’arribar al món, en el que es coneix
com a procés de socialització, durant el qual es duen a terme els processos
d’enculturació i s’aconsegueix adaptar els individus a la societat en què viuen
amb l’objectiu final que aquesta pugui perdurar. D’aquesta manera, bona part
del que s’aprèn en la infantesa passa a formar part d’un món donat per
descomptat que no es pensa que es pugui modificar. De fet, per entendre el
funcionament del món cal un procés d’estranyament que va molt lligat a la
metodologia de treball que històricament ha posat en pràctica l’antropologia.
L'antropologia es caracteritza per un apropament hermenèutic a la cultura,
apropament que suposa una perspectiva interna o emic que busca els
significats atorgats a la realitat (González Echevarria, 2009). Per aconseguir
aquest coneixement, s'ha fet necessari posar en marxa el treball de camp,
que consisteix a mantenir un contacte directe, sobre el terreny, entre la
37
persona que investiga i el món i les persones que vol estudiar. Com diuen
García Ferrando, Puig, Lagardera et al., (2002; 31), en el terreny de l’esport i
des de l'interaccionisme simbòlic s'estudia com “[...] los individuos otorgan
significado a sus cuerpos, sentimientos, biografías, situaciones y, en general,
a los mundos sociales en los que habitan”.
Per tant, l'antropologia de l'esport no es pot quedar en una simple descripció
de les activitats esportives, encara que aquesta es pugui considerar que és la
primera fase o la informació bruta a partir de la qual caldrà treballar (Acuña,
1994; 103). Cal anar més enllà i interpretar; passar de l'etnografia a
l'etnologia, però sense perdre de vista que cal interpretar i descriure alhora,
fins al punt que per a Geertz (1989) el coneixement només podrà ser el
resultat de la relació de l'objectivitat i la subjectivitat: la mirada
antropològica ha de passar pels ulls dels actors socials i així entendre la
cultura des de dins, amb l'objectiu final de posar de relleu les estructures de
significació, el que pensen els nadius (Geertz, 1989; 24-25) i els valors que
guien els comportaments del grup, de manera que es pugui arribar a la
dimensió moral de cada (sub)cultura (Acuña,1994; 128).
En el desenvolupament de l'antropologia de l'esport hi ha hagut dues grans
aportacions que es poden qualificar de clàssiques. D'una banda, Norbert Elias
(1994), que va saber posar l'esport com una àrea clau en el desenvolupament
del procés de civilització a les societats europees. A mida que l'estat anava
controlant cada cop més l'ús legítim de la força i que els individus eren
comminats a autocontrolar-se, l'esport es va convertir en una peça important
d'aquest procés de civilització. Les aportacions de Bourdieu (2000) també
ensenyen com en aquest procés, l'esport s'ha convertit en una important font
de transmissió de valors com ara el sexisme, el nacionalisme i, en el fons,
alguns valors que serien centrals en el capitalisme.
Després d'aquestes aportacions clàssiques, que varen tenir el valor de situar
l'esport com un tema de relleu dins de les ciències socials en general i de
l'antropologia en particular, el centre d'interès es va posar en l'esport com a
ritual que fa possible la comunicació simbòlica entre els seus participants.
Entenent les pràctiques esportives com a rituals, cal distingir entre les
persones implicades diferents tipus de participants, des dels experts fins a
l'audiència, passant pels practicants que en podríem dir mitjans o de carrer. A
cadascun d'aquests graus de participació li pot correspondre un discurs
diferent, fet que pot suposar que es construeixin identitats diferents però
també que es posin en entredit alguns codis morals o idees socialment
acceptades. Una de les identitats que es construeixen al voltant de l'esport és
la nació, entesa com una comunitat política imaginada; però també s'hi
construeixen les imatges de gènere i altres.
Al voltant de l'esport també es construeix la imatge del guanyador o
guanyadora, un heroi modern que sembla lluitar contra la societat del seu
temps i sortir-ne victoriós i que, en fer això pels seus valors intrínsecs,
negaria o apaivagaria les divisions socials dins de la comunitat. Els herois i
heroïnes esportius són també signes d'identitat col·lectiva.
Aquests plantejaments només s'han aplicat a l'estudi de l'esport en els darrers
anys (Blanchard & Cheska, 1986; Mata, 2001) i, al nostre país, són encara més
38
recents, perquè l’antropologia espanyola no va començar a dedicar atenció a
l’esport fins als anys noranta del segle XX.
Al 1992 la Revista d’Etnologia de Catalunya publicava un monogràfic sobre les
pràctiques esportives i l’any 1994 l’Institut Català d’Antropologia incloïa en el
número 1 de la segona època dels seus Quaderns un dossier monogràfic sobre
l’esport. La primera tesi doctoral sobre aquest tema es va presentar tot just
l’any 1995 a la Universitat de Barcelona i posteriorment hi va haver un cert
estancament en la producció de coneixement específic d’aquest camp
(Medina & Sánchez, 2003; 14-15). L’antropologia de l’esport encara no està
institucionalitzada ni consolidada al nostre país, deien Medina i Sánchez
(2003; 17, 2007; 100 i seg.) a mode de conclusió.
Avui dia l’abordatge de l’estudi esportiu des d’una perspectiva cultural es fa
mitjançant estudis transdisciplinaris i sota un gran pluralisme metodològic.
Una de les possibilitats que queda oberta és l’antropologia virtual. És en part
sota aquesta perspectiva que es pretén desenvolupar la nostra recerca.
Particularitats de l’antropologia digital: treballant en un camp
estrany
Tal com diuen Ardèvol, Bertrán, Callen i Pérez (2003; 89), l’etnografia virtual
no és l’adaptació d’un vell mètode a un nou camp d’estudi, tot i que
l’observació participant i les entrevistes semiestructurades segueixen sent
bones tècniques per desenvolupar aquest tipus d’estudis. De tota manera,
aquest canvi només s’ha fet molt recentment. Així que, al costat d’una
antropologia de l’esport poc o gens institucionalitzada, l’antropologia digital o
virtual es troba encara en una situació més precària. Només sabem de
l’existència d’un grup universitari amb aquest objectiu d’estudi, el grup
EtnoVirtual, on es troben persones de la UNED, la UOC i la Universidad de
Colima.15 Per a elles,
“Las etnografías de lo digital abarcan las formas de hacer etnográfico
en el espacio de interacción que configura Internet y las tecnologías
digitales (teléfonos móviles, fotografía digital, redes inalámbricas,
etc.). Este enfoque aglutina la etnografía virtual (Hine, 2000), la
etnografía del ciberespacio (Hakken, 1999), la etnografía de/en/a
través de Internet (Baulieau, 2004), la ciber-etnografía (Escobar,
1994), etc.”16
15
Daniel Domínguez (UNED, España), Adolfo Estalella (UOC / IN3, España), Elisenda Ardevol
(UOC, España), Edgar Gómez (Universidad de Colima, México) i Tiberio Feliz (UNED, España).
16
De la presentació del grup en http://www.uned.es/etnovirtual/ (data de visita desembre
2007).
39
El congrés de l’any 2004 de Cibersociedad, amb un grup de treball dedicat a
les tecnologies digitals i l’antropologia (GT-19. Tecnologías digitales y
Antropología - Cultura, conocimiento y media) va suposar una consolidació
d’aquest espai acadèmic.
De fet, la investigació digital (e-research) es pot plantejar des de dues
vessants diferents:
•
Com a investigació sobre la xarxa
•
Com a investigació mitjançant la xarxa
L’estudi de la xarxa, o sigui el primer plantejament, no té perquè suposar cap
tipus de canvi metodològic, tot i que és molt probable que aquests apareguin
(Ardèvol, Bertrán, Callen i Perez, 2003). En canvi, investigar utilitzant la
xarxa genera desconfiances i problemes epistemològics importants, dels quals
haurem de parlar més endavant. La publicació de l’obra de Terry Anderson i
Heather Kanuka, E-research, methods, strategies and issues (edicions Allyn &
Bacon, 2002; traduït parcialment per la UOC al castellà) va donar un cert
estatus de cientificitat a la recerca mitjançant la xarxa. En el camp de
l’antropologia, cal esmentar els treballs de Christine Hine (2004, 2005).
En aquest sentit, si és cert que hi ha excursionistes que se socialitzen a través
de la xarxa, també hauria de ser cert que és possible entrar a la xarxa per
esbrinar els intercanvis simbòlics que es produeixen entre ells i elles. D’aquí
que es pugui començar a pensar en la possibilitat de dur a terme un treball de
camp en el món digital.
És clar que la recerca en el camp virtual planteja algunes peculiaritats que ja
han estat força estudiades, entre altres, per Joan Mayans (2002). La
informació que es produeix en les comunitats virtuals que s’estudiaran més
endavant no és ni com la que es dóna en el registre escrit (més reflexiva i
distant), però tampoc com la pròpia del registre oral (caracteritzat per la
proximitat, la poca formalitat i l’espontaneïtat). Això ha dut Joan Mayans
(2002; 40) a parlar-ne com d’un gènere difús, seguint així la línia començada
per Geertz. Això fa que no estiguem davant d’una transcripció de les
conversacions orals, però tampoc es tracta d’un registre escrit o, en tot cas i
com diu Mayans (2002; 42), es tracta del més inorgànic i espontani dels
registres escrits.
Com que no hi ha categories físiques o geogràfiques que delimitin el
ciberespai, aquest té unes característiques diferents, com resulta evident, al
treball de camp i a l’observació participant amb què tradicionalment ha
treballat l’antropologia. El ciberespai ha de ser imaginat i en ell desapareixen
les relacions cara a cara, en un procés que alguns autors anomenen
despersonalització en la societat digital. Però no per això, com anota Mayans
(2002; 239) desapareix la sociabilitat.
La comunitat ha estat definida per Michel Maffesoli (2004; 64) com el resultat
d’una “pulsión del estar-juntos”, de manera que el que és emocionalment
comú té més importància que allò a què hom adhereix voluntàriament. I, en
aquest sentit, “No es importante distinguir entre intercambios ‘reales’ o
intercambios simbólicos; en efecto, la comunicación, en su sentido más
40
amplio, no deja de tomar los caminos más diversos” (Maffesoli, 2004; 73).
Aquesta construcció té també els seus equivalents en el món virtual.
L’autor d’aquesta tesi entén que l’antropologia digital és una manera
d’investigar temes lligats a la cultura que es desenvolupa en els grups humans
que es relacionen a través de la xarxa d’internet. D’aquesta manera, el
treball de camp tradicional es combina amb en un treball de camp virtual, en
el sentit que les relacions cara a cara que caracteritzen la interacció en el
món real queden mediades per dispositius tecnològics que permeten actuar
de manera molt més anònima. En aquest context, l’investigador o
investigadora podria ocultar la seva identitat a les persones que estudia i fins
i tot aquestes podria ser que mai no arribessin a saber que varen ser
investigades, fet que no està exempt de connotacions morals (Estalella &
Ardèvol, 2007).
Però, d’altra banda, l’antropòleg o antropòloga digital es pot trobar actuant
amb persones que siguin allò que etimològicament els tocaria, és a dir,
màscares. Ara bé, ¿la imaginació humana és tan lliure com per poder-se
imaginar un mateix fora del seu context? Per molt que ens amaguem darrere
d’una màscara, sempre la podem triar. Un exemple molt clar es troba en les
possibilitats de personalitzar els avatars (altres jo) a Second Life. Tal com
passa a la vida real, et pots vestir i arreglar, però sempre ho faràs tenint en
compte els paràmetres culturals de la teva societat.
Joan Mayans (2002, 196) -autor d’una de les primeres i poques tesis doctorals
sobre antropologia virtual dutes a terme a Espanya fins al moment presentparlant d’aquest tema, reporta una cita de Sherry Turkle (1997) que recull
aquest plantejament:
“El ciberespacio proporciona oportunidades para jugar con aspectos de
uno mismo que no son totalmente ajenos a uno mismo, pero que
pueden estar inhibidos en la vida real”.
Turkle, al principi de la seva recerca, proposava que totes les informacions
que es poguessin obtenir en les interaccions online caldria que fossin
comprovades a partir de dades de fora de la xarxa (amb entrevistes amb els
seus actors, per exemple), però, com diu Christine Hine, més endavant va
abandonar aquesta idea
“[...] pues la decisión de privilegiar determinados modos de
interacción depende de cada situación: si el objetivo es estudiar un
escenario virtual como contexto de pleno derecho, la cuestión de la
identidad offline no es pertinente” (Hine, 2004, 34).
En aquest sentit, internet és tant un lloc on es gesta cultura com un artefacte
cultural (Hine, 2004). Les interaccions que s’hi produeixen acaben produint
realitat, si entenem aquest concepte tal com el varen teoritzar Berger i
Luckmann:
41
“Para nuestro propósito, bastará con definir la “realidad” como una
cualidad propia de los fenómenos que reconocemos como
independientes de nuestra propia volición (no podemos “hacerlos
desaparecer”) y definir el “conocimiento” como la certidumbre de que
los fenómenos son reales y de que poseen características específicas”
(Berger & Luckmann, 1993, 13).
Segons Joinson, hi ha evidències que les persones tendeixen a respondre
davant dels ordinadors com si aquests fossin actors socials, fins al punt que les
informacions que s’obtenen en entrevistes psiquiàtriques són més àmplies
quan es fan mitjançant ordinadors i que les persones afectades per malalties
de transmissió sexual reconeixen més contactes sexuals davant de l’ordinador
que en entrevistes cara a cara amb personal sanitari (Hine, 2005, 21-23).
En aquest sentit, els estudis de MacKenna, Katelyn, Bargh i altres, publicats
en el monogràfic del Journal of Social Issues (Spring 2002 - Vol. 58 Issue 1)
demostren que:
•
A internet es poden formar “real, deep meaningful relationships”,
•
Aquestes relacions són estables en el temps,
•
Les persones que es coneixen per internet tendeixen a agradar-se més
(they like one another) que el que ho farien en relacions cara a cara, i
que aquestes relacions duren més en el temps.
o Per això, es diu que “It is evident from all of these findings
that, rather than turning to the Internet as a way of hiding from
real life and from forming real relationship, individuals use it as
a means not only of maintaining ties with existing family and
friends but also of forming close and meaningful new
relationships in a relatively nonthreatening environment.(…)
What is more, to the extent that these virtual relationships
become incorporated into and thus a part of the individual’s
identity and “true self”, they tend to be brought into the
person’s traditional, face-to-face, real-life circle of friends and
intimates” (MacKenna, Green & Gleason, 2002, 30).
Segons Joinson, hi ha suficients evidències per mantenir que en les relacions
online la gent es mostra més sincera (“Indeed, there is considerable evidence
that within a research setting, people also disclose more about themselves
online compared to in offline equivalents, and that much of that disclosure is
more candid”) (Joinson en Hine, 2005, 25). D’aquesta manera, sembla que no
es pot sostenir que el treball de camp dut a terme mitjançant internet aporti
uns resultats obtinguts a partir de les mentides proposades per actors que,
davant de l’ordinador, fingeixen ser qui no són.
42
Més aviat al contrari, els estudis empírics suggereixen que la informació
aportada en els intercanvis a internet és més sincera que la que es trobaria en
les relacions cara a cara. Reprenent la teoria dramatúrgica d’Ervin Goffmann,
es podria pensar que les interrelacions que es produeixen en la xarxa no es
localitzen ni en el frontstage ni en el backstage, sinó en un espai intermedi.
Un cert anonimat protegeix les persones que es relacionen a través
d’ordinadors, de manera que aquestes se sentirien més lliures per mostrar-se
tal com són. La deslocalització que suposa internet, permetria la sinceritat
dels actors perquè, a diferència del món de les relacions cara a cara, en
aquest món virtual és més fàcil poder tornar a començar de zero en qualsevol
moment.
Tot i que a Espanya la investigació online està encara en un estadi inicial i que
alguns col·lectius, com les dones majors de 40 anys, hi són
infrarepresentades, les possibilitats d’aquesta nova forma de recerca sembla
que seran importants en un futur no massa llunyà (Gómez, 2006). Els panells
online ofereixen més (valor afegit) per menys (temps) i no presenten grans
diferències en relació a altres tècniques. En aquest sentit, els resultats d’un
estudi dut a terme l’any 2005 mitjançant una enquesta telefònica i una
enquesta online presenten més semblances que diferències (López, 2006, 21).
Però els experts esmenten un avantatge de gran valor: l’absència de biaixos
produïts per l’espera d’una resposta socialment correcta. Així, en el cas que
es comenta, l’enquesta online dóna valors majors a les respostes “evitar
begudes o menjars dolents per la salut”, “les lleis s’han de complir” i “fer
exercici” que no l’enquesta telefònica. Al revés, la gent que és entrevistada
per telèfon declara que es raspalla les dents més freqüentment que la que es
va entrevistar per internet (López, 2006, 22). De manera que les entrevistes
autoadministrades generen major confidencialitat i sinceritat. López (2006,
22-24) considera que
“[...] si nuestro target, como en muchísimos estudios, es hasta los 54
años, y, sobre todo, tiene baja penetración, el argumento de la
representatividad [...] cede a favor de ventajas de peso, como llegar a
miles de puntos, usar material audiovisual y, sobre todo, evitar
consumir tiempo en conseguir a los entrevistados y su colaboración,
redundando en mayor valor añadido en menor tiempo”.
Resum:
•
•
Aquesta recerca s’emmarca en un context acadèmic de consolidació de
l’antropologia de l’esport i de naixement de l’antropologia virtual
Tot i que sempre s’ha d’actuar amb precaució, no es considera que hi
hagi cap inconvenient per estudiar com es construeix la realitat en el
món digital, tot i que les relacions cara a cara no hi siguin presents.
43
Aproximació a l’excursionisme a inicis del segle XXI
L’estudi de l’excursionisme a casa nostra s’ha fet majoritàriament des d’un
punt de vista històric. Per contra, les recerques sobre la situació actual són
escasses. Segurament això es deu a la imatge històricament construïda del fet
excursionista a Catalunya, en la qual s’ha vinculat de manera gairebé
indestriable excursionisme i nacionalisme. D’altra banda, també podria ser
que aquest fet estigués relacionat amb la imatge d’activitat burgesa
d’aquesta pràctica, imatge que hauria portat determinats historiadors i
historiadores, en un context acadèmic i social determinat, a desinteressarse’n.
De fet, prescindint del context social i polític de cada moment, en la història
de l’excursionisme català es troben dos grans moments històrics, separats per
una fita cronològica que se situa al voltant de 1910.
En el primer moment, l’excursionisme va portar a terme moltes activitats que
avui dia es consideren desvinculades de la pràctica excursionista (folklore,
història, geologia, geografia, botànica, etc.). En conjunt, aquestes activitats
només s’entenen sota la llum d’un paradigma nacionalista que estava
“inventant” una realitat nacional (Marfany, 1995; Roma, 1996).
El canvi en la composició social del món excursionista, el desenvolupament de
les primeres pràctiques esportives a Catalunya, l’aparició d’un nou
nacionalisme i altres factors de menor importància varen marcar la segona
gran fase d’aquesta evolució històrica. En aquest gran període,
l’excursionisme, de manera progressiva i imparable, es va anar definint com
una pràctica esportiva. La vinguda del nou règim després de 1939 no va fer
més que accentuar i institucionalitzar aquesta realitat (Roma, 2008).
Tota aquesta evolució no es pot separar d’alguns canvis apareguts en
diferents àmbits socials com els mitjans de transport (bona part de les
pràctiques excursionistes actuals no s’entendrien sense la presència dels
automòbils), els mitjans de comunicació (que actualment programen de
manera regular informacions sobre l’excursionisme), els àmbits universitaris,
polítics, etc.
Des del moment en què les pràctiques esportives s’imposen en el si de les
entitats excursionistes, apareixen dues grans tendències que sovint han estat
força contraposades.
D’una banda, hi ha les activitats que a grans trets es poden qualificar com a
excursionisme científic, o més aviat cultural perquè l’època d’or de
l’excursionisme científic és fonamentalment el segle XIX (Martí, 1994; Roma,
1996). Aquest conjunt de pràctiques són hores d’ara força ben conegudes,
sobretot en alguns casos concrets (Mataró, Reus, Granollers, Terrassa,
Barcelona, Vic, Manresa, etc.).
44
D’altra banda, hi ha un conjunt de pràctiques de tipus esportiu que sempre
han estat mal conegudes, segurament perquè es varen donar en un context de
clar menyspreu per part de les persones més lletraferides i perquè són
activitats que més difícilment deixen rastre documental. De tota manera, són
aquestes darreres les que avui dia constitueixen un objecte d’estudi d’un gran
interès acadèmic, especialment des del punt de vista de les ciències de
l’activitat física i l’esport.
Aquest doble vessant excursionista, un vessant predominantment esportiu i un
vessant majoritàriament cultural, ha estat un element dinamitzador en tota la
seva història i segurament continua sent-hi present avui dia. (D’altra banda,
també ha estat motiu de polèmiques en més d’una ocasió.) En relació al seu
paper cultural, l’any 1985 el Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya publicava La dinamització cultural a les àrees urbanes de nova
creació, obra en la qual Pere Baltà afirmava que
“Els excursionistes haurien de procurar establir seccions als centres
socials d’aquests barris. Les corals, els grups de teatre, els esplais
juvenils, els clubs esportius... És una tasca comuna a portar a terme
amb generositat, paciència i fortalesa davant del fracàs per tornar-ho
a provar immediatament” (Baltà, 1985; 39).
La importància de les activitats incloses en el bloc esportiu, l’any 1996, va dur
el doctorand a escriure un article en què es parlava de la mort de
l’excursionisme (Roma, 1996b). En aquell escrit es defensava que les
pràctiques excursionistes actuals són tan diferents del que havia estat
l’excursionisme tradicional que es podria mantenir que ens trobem davant
d’una nova realitat social. Més enllà de l’enrenou que en el seu moment va
suposar aquest escrit i de la voluntat polèmica que el seu autor mai no ha
amagat, el que es posava sobre la taula era el canvi radical en l’excursionisme
a la Catalunya de tombant de segle.
Avui dia, moltes coses han canviat en el món excursionista: des de canvis
tècnics, en els mitjans de transport, en la vida associativa, etc. fins a
modificacions en l’espai recorregut o en la “mirada” sobre aquest àmbit
geogràfic. Més que mai, l’excursionisme és un esport inclòs dins d’una
societat en què el consum té un paper molt important (només s’ha de
passejar per algun establiment de la casa Decathlon per adonar-se de l’espai
que hi ocupa la pràctica excursionista). L’excursionisme també té bona salut,
en part, i valgui el joc de paraules, perquè és vist com una activitat que
genera un millor estat de salut. També ha estat aprofitat per alguns agents
per promocionar turísticament alguna comarca, per la via del marcatge
d’itineraris, per exemple.
En aquest sentit, Catalunya compta amb una extensa xarxa de senders. Però
no se sap de manera fiable qui els utilitza, quan, amb quina freqüència ni,
molt menys encara, amb quines expectatives. Ha esdevingut força habitual
que els mitjans de comunicació proposin activitats excursionistes als seus
receptors, però no coneixem cap intent de valorar l’impacte d’aquestes
accions.
45
Els espais naturals protegits han augmentat en els darrers anys per la
incorporació de nous parcs i l’aparició de noves figures de protecció (ZEPA,
PEIN, etc.), però només en alguns casos s’han dut a terme estudis de
freqüentació, i només excepcionalment s’ha fet una aproximació al món
viscut dels i les excursionistes que s’hi endinsen (un estudi interessant, tot i
que força deficitari pel que ens interessa, és el d’Estela Farias (2000) sobre el
parc d’Aigüestortes).
Plantejar temes com els que s’acaben d’enumerar no només té un interès
acadèmic. Darrere de la voluntat de descobrir les imatges socialment
construïdes dels practicants excursionistes hi ha un plantejament de gran
utilitat social: fins a quin punt alguns accidents de muntanya no estan
relacionats amb la imatge (potser distorsionada, en tot cas socialment
construïda) que els accidentats tenien del medi que anaven a visitar, en
principi per plaer? Fins a quin punt els accidents d’esquiadors fora pista no
estan relacionats amb la seva percepció del medi muntanyenc que es troba
més enllà de la tanca que separa el terreny més o menys condicionat de
l’estació del wilderness?
Anàlisi institucional de la FEEC
Històricament hi ha hagut dos grans elements de tensió que han fet definir
què s’entén per excursionisme. D’una banda, la seva vinculació o
diferenciació en relació a les pràctiques esportives; de l’altra, el seu vessant
nacionalista (Roma, 1996; Roma, 2008). Aquests dos eixos de tensió, lluny
d’haver desaparegut, avui dia s’han accentuat i s’han adaptat a un context
globalitzat. És per això que convé plantejar com s’organitza, formalment,
l’excursionisme català en un context cada vegada més ampli.
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va néixer l’any
1930 després de diversos intents per aconseguir crear un organisme que posés
en relació i representés el conjunt de l’excursionisme català (aplec
excursionista de 1910, congressos excursionistes de 1911 i 1912, Lliga de
Societats Excursionistes de Catalunya de 1920, posteriorment Secretariat de
Coordinació de Treballs Excursionistes fins a 1930). L’any 1933 es creava dins
de la nova entitat la Federació Catalana d’Esquí i el Càmping Club de
Catalunya (Federació d'Acampada).
Després del període de la dictadura del general Franco, la FEEC recuperà el
seu nom al 1976. L’any 1985 apareixia la Federació Catalana d'Espeleologia,
després d’anys incerts sobre l’adscripció d’aquesta pràctica (Roma, 2008) i
s’iniciava una nova línia administrativa per a l’espeleologia. De tota manera,
activitats com el descens d’engorjats han portat a una necessària
col·laboració entre ambdues federacions.
Avui dia, la FEEC es troba adherida a
•
•
Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)
Comitè Olímpic de Catalunya
46
•
•
•
•
•
Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes
(FOCIR)
Federació Europea de Senderisme (ERA)
Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA)
Federació d’Esports d’Alçada (FSA)
Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME)
A continuació es desgranarà cadascuna d’aquestes federacions nacionals o
internacionals, perquè en fer això es poden veure amb força claredat les
línies de futur immediat d’aquest esport.
La FEDME va néixer l’any 1922 com a Federación Española de Alpinismo. Avui
dia, fins i tot en la seva presentació pública, en destaca el seu caràcter
multidisciplinari:
“Si hay un rasgo que define la FEDME es su carácter multidisciplinar, es
decir, trabaja para el desarrollo de distintas modalidades deportivas cuyo
nexo de unión es el escenario en el que se realizaban originariamente: la
montaña. Así, además de la escalada en todas sus variantes, la FEDME se
ocupa del
•
esquí de montaña
•
carreras por montaña
•
alpinismo
•
senderismo
•
acampada con fines alpinísticos
•
excursiones
•
descenso de barrancos
•
raquetas de nieve etc.
Del mismo modo y por extensión, la FEDME contempla todas aquellas
actividades no deportivas que tienen relación con los deportes de montaña
y la escalada: espectáculos deportivos, investigación, jornadas,
publicaciones, formación, etc.”17
La mateixa font comenta que es dedica a “[...] la práctica o competición de
los deportes de montaña y/o escalada o que tienen alguna relación con ella”.
En els seus estatuts, aprovats l’any 1993, es llegeix que el seu àmbit d’acció –
a més de les activitats més pròpiament excursionistes com l’alpinisme o el
senderisme- inclou l’acampada no comercial, el descens d’engorjats, les
17
“¿Quiénes somos?” Document electrònic disponible a
http://www.fedme.es/?action=seccion.seccion&subseccion=30&PHPSESSID=f5aed0200febd0e6
4463910897cef6da Data de consulta: 21 de març de 2008.
47
raquetes de neu i tot un seguit de pràctiques competitives, amb especial
èmfasi en les proves d’escalada:
“9).- Las pruebas de escalada en sus diferentes modalidades -de
competición, al aire libre y en instalaciones cubiertas-, las de esquí de
montaña de competición, las de carreras por montaña, las de raquetas
de nieve, las de snowboard de montaña de competición, las de marchas
reguladas por montaña y las de cualquier circuito o travesía por
montaña que requiera materiales o técnicas utilizadas normalmente
por los montañeros y alpinistas.
10).- Los espectáculos deportivos relacionados con los deportes de
montaña y/o la escalada.”18
De manera, que l’excursionisme espanyol (i el català també) es defineix com
una activitat multidiciplinar, amb pràctiques competitives i no competitives al
seu interior. Aquesta competitivitat es veu només repassant la resta de
federacions de què la FEEC forma part.
La UIAA es remunta a l’agost de 1932 quan vint entitats alpinistes es varen
reunir a Chamonix i varen decidir crear una entitat per estudiar i buscar
solucions als problemes d’aquest esport. Avui dia, la mateixa UIAA afirma que
“One of those problems was the lack of a universal climbing grade
system, which was finally resolved with the creation of the UIAA
climbing grade forty years later.”19
La UIAA sempre ha estat al capdavant de la protecció del medi muntanyenc
(durant els anys seixanta va aconseguir aturar un projecte italià que pretenia
construir un telefèric al Matterhorn i un de suís que pretenia fer pujar un tren
fins al cim de la Jungfrau, tot i que no va reeixir en campanyes semblants a
llocs tan emblemàtics com les Agulles de Midi, a França, o el Mont Pilatus, a
Suïssa), però aquest aspecte es va intensificar als anys vuitanta, quan es va
consensuar la Declaració de Kathmandú (vegeu Annex 14 – Declaració de
Kathmandú).
A principis dels noranta, la UIAA va donar el tret de sortida a les primeres
pràctiques oficialment competitives en els esports del seu àmbit amb la
primera copa del món d’escalada alhora que es posicionava en contra dels
vols turístics sobre els massissos. Al 1995 va obtenir el reconeixement del
Comitè Olímpic Internacional com a únic representant dels esports de
18
“Estatutos de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada” disponible a
http://www.fedme.es/uploads/contenidos/BloqueFicha1/22/pdf_1/estatutos.pdf Data de
consulta: 21 de març de 2008. Especialment article 3, apartats 9 i 10.
19
“History of the UIAA” document electrònic disponible a
http://www.theuiaa.org/history.html Data de consulta 21 de març de 2008.
48
muntanya. En aquesta línia, quatre anys més tard (1999) es va crear el Comitè
Internacional de Competicions d’Esquí de Muntanya (ISMC) i al 2003 es va
donar el tret de sortida a una comissió per a les competicions d’escalada en
gel. Tot plegat en un moment en què s’acceptava l’existència del vuitè grau
en l’escalada en roca.20
L’any 2006 l’assemblea general de la UIAA va acordar que no podia mantenir
juntes totes les seccions en una única federació i, a partir d’aquí, es va crear
una federació internacional per a les competicions d’escalada, la
International Federation of Sport Climbing.21 Recentment s’acaba de
reconèixer l’existència independent d’una federació internacional d’esquí de
muntanya, l’International Ski Mountaineering Council (ISMC).22 En canvi, les
competicions d’escalada en gel segueixen encara sota l’àmbit de la UIAA.
De manera que dins de l’òrbita de la UIAA existeixen, com a mínim, tres
activitats de muntanya de tipus competitiu: l’escalada en roca, l’escalada en
gel i l’esquí de muntanya. D’aquesta manera, la UIAA ha entrat de ple en un
terreny que, en principi, li semblaria aliè: la lluita contra el dopatge (vegeu
més endavant).
La tercera federació internacional de què forma part la FEEC és la Federació
d’Esports d’Alçada (Federation for Sport at Altitude - FSA). Fundada l’any
1995, l’objectiu d’aquesta federació és la formació, promoció i regulació dels
atletes i els esdeveniments esportius que tenen lloc fins als 4.000 metres
sobre el nivell del mar23, tot i que la col·laboració amb la FEEC no es va
començar a donar fins a 1998. Una visita a la seva pàgina web
(http://www.fsa-sky.org) mostra clarament que el seu objectiu és la
promoció de les curses de muntanya en gran alçades. Les categories amb què
compta avui dia són les següents:
COURSE DEFINITION
SKYMARATHON: Races with a minimum of 2,000m total elevation gain
and between 30 km to 42 km long. The course may be over paths, trail,
moraine, rock or snow, and reach or exceed 4,000m altitude. Races
20
L’escala de la UIAA originàriament tenia només sis graus, però ja als anys vuitanta es va
acceptar l’existència del setè grau. Finalment, als noranta, es va acceptar el vuitè. Avui dia,
ja es parla del novè grau en escalada en roca.
21
“History of the UIAA” document electrònic disponible a
http://www.theuiaa.org/history.html Data de consulta 21 de març de 2008.
22
L’octubre de 2007 es va acordar la creació de la International Ski-Mountaineering
Federation . “Towards UIAA unit membership for Ski mountaineering”. Document electrònic:
http://www.theuiaa.org/news_detail.php?ID=50 Data de consulta 21 de març de 2008.
La seva constitució oficial va tenir lloc al febrer de 2008. “La ISMF es constitueix a Suïssa”
Document electrònic: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4035 Data de consulta
21 de març de 2008.
23
“The object of the statue of the association founded December 11, 1995 is the formation,
promotion and regulation of athletes and events up to 4,000 meters above sea level.”
(http://www.fsa-sky.org/new/index.php?option=com_content&task=view&id=20&Itemid=33
Data de consulta 21 de març de 2008).
49
that exceed these parameters by more than 5% are defined as Ultra
SkyMarathons.
SKYRACE: Races between 2,000m and 4,000m altitude, 30 km long (5%
tolerance admitted).
VERTICAL KILOMETER: Race with 1,000m vertical elevation gain over
variable terrain with a substantial incline, not exceeding five
kilometers in length. The Vertical Kilometer is defined at three
altitude levels (+/- 200m variable) example: from 0 – 1,000m, 1,000 –
2,000, 2,000-3,000m, with 5% tolerance.24
Curses de muntanya, competicions d’escalada d’alt nivell, esquí de muntanya
de competició... la muntanya a nivell internacional està esdevenint terreny
de pràctiques esportives competitives. Això ha portat algunes repercussions
que han suscitat reaccions interessants.
La primera, el fet que des de l’1 de gener de 2007 està formalment prohibida
la utilització d’oxigen extra en les ascensions a muntanyes. Aquesta prohibició
és el resultat de dos fets:
•
L’Associació Mundial Anti-dopatge (World Anti-Doping Agency) va
incloure en la seva llista de prohibicions la “millora artificial de la
captació, transport o transferència d’oxigen”,25
•
L’aprovació del Codi Mundial Antidopatge proposat per aquesta
associació l’any 2003 per part de la UIAA.
Aquest tema es va posar sobre la taula especialment al març de 2007, quan
arran d’una pregunta d’un metge argentí, una consultora italiana va emetre
un informe en què afirmava que utilitzar oxigen en la pràctica de l’alpinisme
violava el codi antidopatge de 2003, tot i que hi havia dubtes sobre la seva
utilització en ascensions amateurs.26
L’anàlisi de la documentació generada arran d’aquest fet permet plantejar
algunes coses interessants pel que fa al plantejament actual de l’alpinisme.
La primera d’elles és si s’està davant d’un esport o d’un “estil de vida”. Una
segona consideració és si realment l’alpinisme és una activitat competitiva.
En aquest sentit, no se sap que l’oxigen es faci servir en cap pràctica
esportiva de competició a la muntanya.
Un altre tema que es planteja és que no s’hauria de confondre la legalitat
amb l’ètica, fet que porta a pensar que hi ha una ètica de la muntanya o, com
a mínim, de l’alpinisme. Encara que hi hagués la possibilitat de fer muntanya
24
“Skyrunning rules”. Document electrònic disponible a http://www.fsasky.org/new/index.php?option=com_content&task=view&id=54 Data de consulta: 21 de març
de 2008.
25
“¡El oxígeno es doping!”. Document electrònic disponible a
http://www.desnivel.com/object.php?o=15722 Data de consulta: 21 de març de 2008
26
Vegeu, a més de la referència anterior, “Debate: ¿el oxígeno es doping? Anales de medicina
y socorro en Montaña, 2007, 6. P. 57. Document disponible a:
http://www.semam.com/Anales/ANALES%20MEDICINA%203.pdf Data de consulta: 20 de març
de 2008.
50
de manera amateur i que, per tant, no s’estiguessin contravenint les
disposicions antidopatge, algunes persones consideren que l’ús d’oxigen no és
ètic (i en aquest sentit tenen al seu favor la Declaració del Tirol (UIAA), de
l’any 2002 que considera com a mal estil en alta muntanya l’ús de cordes
fixes, drogues i oxigen embotellat)27.
Aquesta és la via competitiva pel que fa a les filiacions de la FEEC. Cal fer
constar, però, que hi ha una altra federació que no presenta caràcter
competitiu, com a mínim a nivell internacional: la Federació Europea de
Senderisme (ERA).
L’ERA es va fundar a Alemanya al 1969 i entre els seus objectius hi ha:
•
•
•
•
El traçat, el marcatge i el manteniment dels senders de llarg
recorregut europeus i transfronterers.
La protecció de les zones rurals i la promoció del desenvolupament
sostenible.
El coneixement de la història i de la cultura d’Europa i la protecció del
seu patrimoni.
La preservació del lliure accés a les zones rurals, amb respecte
mediambiental.
Com a culminació dels seus principis, l’any 2001 va organitzar l’Eurorando, un
projecte d’intercanvi entre diferents països europeus que ha tingut
continuïtat en anys posteriors.
La pertinença a l’ERA de la FEEC permet fer el salt cap a aquelles associacions
de caràcter no esportiu i, més concretament, d’àmbit nacional.
La primera que cal ressaltar és la Federació d’Organitzacions Catalanes
Internacionalment Reconegudes (FOCIR). Aquesta federació, que havia rebut
el suport de la Conselleria en Cap de la Generalitat de Catalunya, va néixer
l’any 1995 i es dedica a estimular la presència de les entitats catalanes en
l'escenari internacional.
“En aquest sentit, coopera en la superació de les dificultats tècniques i
legals per a ser present en el marc de les relacions internacionals i
contribueix a una millor assignació de recursos que reforcin aquesta
projecció internacional.”28
27
La declaració del Tirol es pot trobar a
http://www.theuiaa.org/upload_area/files/1/tyrol_declaration(0).pdf Data de consulta: 7
d’octubre de 2008.
28
“Què és la FOCIR?”. Document electrònic disponible a http://www.focir.org/ct/que.html
Data de consulta 21 de març de 2008.
51
FOCIR afirma haver estat darrere del reconeixement de l’existència d’un
Mountain Wilderness català29, una altra de les possibles línies que
caracteritzen l’excursionisme a l’actualitat.
Mountain Wilderness va néixer l’any 1987 a Itàlia, lligat al Club Alpí
Acadèmic Italià i a la Fundació Sella, amb l’objectiu de defensar l’espai verge
de les muntanyes on encara seria possible l’aventura. Els seus objectiu són:
•
•
•
Protegir els darrers llocs sense contaminar i els recursos naturals de la
muntanya.
Recuperar zones compromeses que encara es puguin salvar.
Promoure el creixement de la consciència mediambiental de tothom
que estigui relacionat amb la muntanya.
Mountain Wilderness s’implanta a Catalunya de la mà de Jordi Pons l’any
1989, en una reunió a la seu de la FEEC. Després que Espanya estigués
representada en aquesta entitat per dues associacions, finalment la secció
catalana va aconseguir ser reconeguda com si es tractés d’un país
independent.
El reconeixement de l’existència d’una agrupació catalana de Mountain
Wilderness amb dret propi és un fet que ha passat en altres àmbits del món
alpinístic català. A la UIAA, per exemple, a més de la FEEC i la FEDME, també
hi té representació internacional el Centre Excursionista de Catalunya (que
n’havia estat membre fundador fins que el franquisme li va impedir
desenvolupar aquest estatus, situació que ha durat fins no fa massa anys); a
l’ERA, la FEEC també té la mateixa representació que la FEDME. El CEC també
forma part de l’International Ski Mountaineering Council (ISMC), com la FEEC i
la FEDME.
En aquest sentit, la FEEC, representant Catalunya, compta amb equips
internacionals o seleccions de curses de muntanya, esquí de muntanya,
escalada esportiva, raids de muntanya i raquetes de neu. En aquesta
tendència, que podríem dir-ne nacionalisme glocal, cal tenir present el fet
que aquesta federació és també membre del Comitè Olímpic Català (COC).
Fundat el 1999, l’objectiu del COC, entre altres, és “assegurar la
representació de Catalunya en els Jocs Olímpics”30. Per aconseguir-ho, l’any
2004 va signar un protocol amb la Unió de Federacions Esportives de
29
Vegeu Tomàs, Emili, “Catalunya aconsegueix ser reconeguda com a país dins de Mountain
Wilderness Internacional”. Butlletí FOCIR, 23 (març de 2003). P. 3. Disponible a
http://www.focir.org/pdf/23-3.pdf Data de consulta 21 de març de 2008.
30
“Estatuts Comitè Olímpic de Catalunya”. Document electrònic disponible a
http://www.coc-cat.org/documents/estatuts_coc99.pdf Data de consulta 22 de març de
2008.
52
Catalunya (UFEC) per sumar esforços en una mateixa direcció31 (recordem que
la FEEC forma part tant de la UFEC com del COC).
De fet, el món de les pràctiques esportives a la natura va tenir un precedent
relacionat amb l’olimpisme als anys vuitanta. L’octubre de 1986, quinze dies
abans de la nominació de Barcelona com a ciutat olímpica, Carles Lladó i
Badia reivindicà, al diari Avui, la participació de Catalunya als Jocs Olímpics.
Arran d’aquest fet es va crear l'Associació per a la Delegació Olímpica de
Catalunya (ADOC):
“Durant més d'un any i pràcticament en la clandestinitat, l'ADOC va
anar estudiant el tema, però aviat sorgiren dos tipus oposats
d'estratègia a seguir, que eren o cedir tot el protagonisme i mèrit de
l'operació a les federacions esportives catalanes sobre les quals,
d'acord amb la Carta Olímpica, recau tota la responsabilitat del
projecte o adquirir força social per imposar-lo. En vèncer aquesta
última opció, Carles Lladó es retira discretament de l'ADOC i busca un
esport sense federació catalana a fi de crear-la i poder treballar per al
Comitè Olímpic de Catalunya, (COC), des de dins de la Unió de
Federacions Esportives Catalanes (UFEC). I així va descobrir les curses
d'orientació i va començar l’esforç d’implantar-les al nostre país.
Aquest fou el curiós origen de la creació, primer, del Club d'Orientació
Catalunya, (COC), i després de la Federació de Curses d'Orientació de
Catalunya, (FCOC)”.32
Com es veu en el cas de les curses de muntanya, hi ha una estratègia per
aconseguir el reconeixement olímpic que passa per una posició clara i
contundent de les federacions catalanes en l’àmbit internacional. Va ser
aquesta via el que va donar naixement a l’orientació esportiva a casa nostra.
Les seleccions catalanes incloses dins de la FEEC que s’han esmentat
anteriorment s’inclouen, presumiblement, en aquesta línia. Una línia que
barreja la competició amb el nacionalisme i que caldria valorar si representa
la conciliació entre els esperits tradicionalment oposats dins de
l’excursionisme d’esport i cultura.
El món de l’espeleologia també ha viscut aquest procés de posada en
competició d’algunes de les seves pràctiques i de formació de seleccions
catalanes. En aquest sentit, existeixen un campionat de Catalunya i un
campionat d’Espanya de tècniques de progressió vertical. Segons dades de la
Federació Espanyola d’Espeleologia (FEE) els inicis competitius dins d’aquesta
institució es remunten a l’any 2005; l’any següent es va aprovar el reglament
31
“Protocol d’intencions entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el
Comitè Olímpic de Catalunya (COC)”. Document electrònic disponible a http://www.coccat.org/documents/protocol.pdf Data de consulta: 22 de març de 2008.
32
Santoyo, Ferran (1899), 10 anys d’orientació a Catalunya. 1988-1998. Document electrònic
disponible a http://www.documents.orientacio.org/documents/document.html Data de
consulta 22 de març de 2008. P. 8.
53
de competicions de la FEE.33 La Federació Catalana d’Espeleologia compta
actualment amb una Selecció Catalana de Tècniques de Progressió Vertical. Resum:
•
L’excursionisme actual conserva bona part dels interessos nacionalistes
i competitius característics de les darreres dècades. Així es desprèn de
l’estudi de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Amb
tot, aquests interessos s’han hagut d’adaptar a la nova realitat,
caracteritzada per una internacionalització i mundialització que ha
canviat en bona part l’escala de referència de moltes de les activitats
que es desenvolupen sota aquest paraigua.
•
L’excursionisme és un conjunt de pràctiques diferents, algunes
competitives i altres no, que a simple vista es podria pensar que l’única
cosa que tenen en comú és el marc geogràfic en què es desenvolupen.
Fins i tot no és estrany que la mateixa pràctica tingui manifestacions
competitives i altres que no ho siguin.
•
Els vessants esportius i competitius d’aquestes pràctiques han portat
una part de l’excursionisme a plantejar-se temes com la lluita
antidopatge, i aquest vessant de les pràctiques muntanyenques ha
permès el reconeixement internacional de diferents equips de
competició que representen el nostre país.
Algunes dades sobre la pràctica de l’excursionisme a Catalunya
Fet aquest repàs partint de les estructures, cal interessar-se per la dimensió
microsocial de l’excursionisme a casa nostra.
Avui dia, saber quanta gent practica excursionisme és una empresa molt
complicada. Segurament, bona part del problema radica en la diferent
conceptualització d’aquest fet: a definicions diferents corresponen també
dades de participació diferents.
A grans trets, l’excursionisme ha estat entès en diferents estudis com una
activitat de lleure o com una activitat esportiva. I, tant partint d’un punt de
vista com de l’altre, a l’hora de diferenciar-lo d’altres activitats no sempre
s’ha reeixit. Per posar només un exemple, a vegades el fet de caminar ha
estat considerat una pràctica excursionista, mentre que en altres casos no ha
estat així.34
33
Vegeu http://www.fedespeleo.com/web/paginas/Federacion/reglamentos.htm i
http://www.espeleologia.cat/competicio.html Data de consulta 22 de març de 2008.
34
L’excursionisme seria diferent del senderisme, encara que segons Josep M. Jerez, en
realitat, el senderisme seria un producte, i no una activitat; però en essència es podria dir
que es tracta de la mateixa realitat (entrevista personal del 19-09-08).
54
A més d’aquesta complicació conceptual, les dades de què es disposa
actualment fan referència a realitats diferents també en un altre sentit. A
vegades es parla de les activitats que duen a terme les persones i en altres
ocasions es fa referència al fet d’estar associat a determinades entitats o, fins
i tot, a algunes federacions esportives.
Per aquesta raó, hi ha una gran diversitat de dades quantitatives sobre
l’excursionisme actual. En les properes línies intentarem fer-ne un repàs i
extreure’n aquelles idees més importants.
L’Enquesta sobre la pràctica d’activitats fisicoesportives a Catalunya 1999,
encarregada per la Direcció General de l’Esport,35 xifra en el 17,4% el
percentatge de persones que practiquen excursionisme, bé de manera
regular, bé ocasionalment. Aquest esport ocuparia el quart lloc, just al
darrere del fet de caminar, la natació i la gimnàstica i a un nivell semblant al
del billar o el ciclisme. En relació a l’edició anterior d’aquesta enquesta
anterior, es manifestava un increment al voltant del 80% de la pràctica. Les
dades d’aquesta enquesta apunten que l’excursionisme seria una de les
activitats en què la diferència de pràctica entre homes i dones seria menys
evident.
Segons l’Enquesta de la Regió de Barcelona, 2000, aquesta xifra se situaria en
un 8,1% per al conjunt de la província de Barcelona, amb una lleugera
tendència a ser més freqüent fora de la Regió Metropolitana de Barcelona.36
Les dades de l’edició de 2006 situen aquest percentatge en un 41% i igualment
és més present fora de la regió metropolitana.37 En aquest cas, sembla que es
confirma la tendència creixent apuntada en les dades anteriors.
Així mateix, un estudi de gener de 2006 fet a la ciutat de Manlleu situava la
xifra en l’11,5% de la població total, percentatge que estava per sobre del
9,6% que havia donat en el conjunt de Catalunya l’enquesta d’hàbits esportius
de l’any 2004, encarregada per la Generalitat.38
A un altre nivell, segons les dades d’un estudi que es va fer aprofitant una
enquesta sobre les infraestructures, dut a terme per l’Observatori Social de la
Catalunya Central l’estiu de 2007, més del 80% de la gent del Bages caminava
o passejava habitualment, i més del 50% d’aquestes persones ho feien per
motius d’oci (entès en aquest cas com a excursionisme). Aquest estudi el va
dirigir el mateix autor d’aquesta tesi i apuntava en la línia que, encara que
s’havien entrevistat més dones que homes, eren els homes els qui tenien
l’índex de pràctica excursionista més elevat. Les persones de la resta de la
comarca estaven uns 15 punts per sobre de les que residien a Manresa ciutat.
35
http://www16.gencat.cat/esport/equipaments/docs/Enqueprac.pdf. Data de consulta 13
de març de 2008.
36
Cal tenir present que les dades es refereixen a aquelles persones que diuen “fer
excursions” quan se’ls demana quina activitat de lleure practiquen fora de la llar. Institut
d’Estudis Regionals i Metropolitans (2002), Enquesta de la regió de Barcelona, 2000. Vol. 1, P.
73.
37
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (2008), Enquesta de condicions de vida i hàbits
de la població de Catalunya, 2006. P. 134.
38
Enquesta l'activitat físico-esportiva Vol-1 Document electrònic disponible a
http://www.manlleu.org/documents/esports/enquesta_1.pdf Data de consulta: 15 de març
de 2008.
55
Aquestes dades sorprenen i segurament estan esbiaixades en algun sentit
difícil de determinar, però el que resulta innegable és que l’any 2004 el
Centre Excursionista Comarca de Bages era la cinquena entitat de Catalunya
quant al nombre de socis (1.278 persones, un 6% del total).39 A més a més,
caldria afegir-hi també al voltant de 600 socis del Centre Excursionista
Montserrat.40
Àmbit Metropolità
Comarques
Gironines
Camp de
Tarragona
Terres de
l’Ebre
Àmbit de
Ponent
Comarques
Centrals
Alt Pirineu
i Aran
Catalunya
Milers de
persones
Activitats de lleure
Veure la televisió
3 842,0
499,6
427,0
144,3
265,6
378,1
58,2
5 614,7
Escoltar música
3 043,0
377,4
323,2
113,3
167,7
263,0
38,4
4 326,0
Escoltar la ràdio
2 719,5
343,0
297,5
97,3
173,2
264,1
38,4
3 932,9
845,4
112,7
124,7
64,7
58,0
84,7
11,8
1 302,0
Altres hobbies de casa
1 592,0
229,0
222,3
72,0
99,6
181,1
25,5
2 421,5
Llegir llibres
1 827,0
207,3
158,9
43,4
92,8
144,8
19,4
2 493,6
Llegir la premsa
2 682,5
334,5
256,1
69,7
180,9
243,3
34,7
3 801,7
Fer esport
1 806,4
299,7
179,8
74,6
96,2
206,2
35,8
2 698,7
Anar al cinema
1 787,6
218,1
156,3
51,5
75,9
138,9
13,1
2 441,4
Anar a bars, discoteques
1 635,8
222,9
195,0
88,6
142,2
159,5
25,5
2 469,4
Anar a restaurants
2 546,6
340,3
282,2
93,8
155,4
244,6
34,7
3 697,7
Fer labors
755,0
80,9
52,5
11,9
37,6
73,9
4,4
1 016,3
Anar a museus/exposicions
1 067,0
123,8
77,8
14,1
57,5
99,8
10,7
1 450,6
Fer excursions
1 671,1
249,2
153,8
43,9
105,0
187,9
27,2
2 438,2
Anar al teatre
Activitats de lleure
Taxes
Veure la televisió
92,9
89,9
94,6
94,4
92,9
93,0
94,5
92,8
Escoltar música
73,6
67,9
71,6
74,2
58,7
64,7
62,4
71,5
Escoltar la ràdio
65,8
61,7
65,9
63,7
60,6
65,0
62,4
65,0
Fer labors
20,4
20,3
27,6
42,3
20,3
20,8
19,2
21,5
Altres hobbies de casa
38,5
41,2
49,2
47,1
34,8
44,6
41,4
40,0
Llegir llibres
44,2
37,3
35,2
28,4
32,5
35,6
31,5
41,2
Llegir la premsa
64,9
60,2
56,7
45,6
63,3
59,9
56,3
62,8
Fer esport
43,7
53,9
39,8
48,9
33,6
50,7
58,2
44,6
Anar al cinema
43,2
39,3
34,6
33,7
26,5
34,2
21,3
40,4
Anar a bars, discoteques
39,6
40,1
43,2
58,0
49,7
39,2
41,4
40,8
Anar a restaurants
61,6
61,3
62,5
61,4
54,4
60,2
56,4
61,1
Anar al teatre
18,3
14,6
11,6
7,8
13,2
18,2
7,1
16,8
Anar a museus, exposicions
25,8
22,3
17,2
9,2
20,1
24,5
17,3
24,0
Fer excursions
40,4
44,9
34,1
28,7
36,7
46,2
44,2
40,3
Taula 1 – Enquesta condicions de vida i hàbits 2006 Font IDESCAT
39
Faura, Enric, Centres Excursionistes. Situació actual i reptes de futur. Document electrònic
disponible a http://personales.ya.com/muntanya/articles/centres2.htm. Data de consulta:
10 de març de 2008.
40
Dades facilitades per Marc Aureli Malagarriga, president de l’entitat, el 01-10-08.
56
En el mateix sentit, les dades disponibles a IDESCAT per a l’any 2006 donaven
una taxa del 40,3% de realització d’excursions com a activitat de lleure.
L’interès d’aquesta informació es troba, possiblement, en les diferències
geogràfiques que s’hi aprecien. D’aquesta manera, la taxa anterior coincidia
amb la de l’Àrea Metropolitana, mentre que se situaven per sobre les
comarques gironines, les comarques centrals i l’Alt Pirineu i l’Aran. En canvi,
les taxes menors es donaven al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i
l’Àmbit de Ponent (vegeu Taula 1).41
Sobre aquest punt, una font important d’informació és l’estadística de l’ús del
temps, les darreres dades de la qual corresponen als anys 2002-2003. Aquesta
font aporta informació a dos nivells:
•
•
Activitats culturals i de lleure (entre les quals hi ha fer excursions al
camp), i
Participació en activitats esportives
Pel que fa al primer tema, segons aquesta font, el 41,4% de la població
entrevistada havia participat en alguna excursió al camp com a activitat de
temps de lleure. Curiosament, les Terres de l’Ebre (44,4%) i el Camp de
Tarragona (54,8%) es trobaven per sobre d’aquesta mitjana. L’àmbit de
Ponent continuava tenint la taxa més baixa.42
Aquesta taxa, calculada en funció de la dimensió municipal del lloc de
residència de les persones enquestades, apuntava la tendència a què el fet
d’anar d’excursió com a activitat de lleure fos menys freqüent en els pobles
de menys de 20.000 habitants (38,4%) que a la resta, on també es produïen
diferències entre el 42,9% dels municipis de 20.000 a 100.000 habitants i el
42,7 dels municipis majors de 100.000 habitants.
També apareixien diferències interessants pel que fa a l’edat de les persones:
el grup en què la pràctica era major era el de les persones d’entre 25 i 44
anys (50,6%), mentre que era menys practicat entre les persones de 65 anys i
més (les taxes dels altres grups eren molt properes a la mitjana).
També es veia clarament una correlació positiva entre l’increment d’aquesta
pràctica i l’increment del nivell d’estudis: com més alts eren els estudis
acabats, més alta era la probabilitat de sortir d’excursió com a activitat de
lleure.
Cal indicar igualment que es tractava d’una activitat especialment present en
les persones actives ocupades (47%) i amb bons (45,1%) o molt bons (46,0%)
estats de salut (autopercebuda).
41
Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2006. Document electrònic
disponible a http://www.idescat.net/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/ecvhp06.pdf
Data de consulta 15 de març de 2008.
42
IDESCAT (2005), Estadística de l'ús del temps.2002-2003. Barcelona, Generalitat de
Catalunya.
57
Pel que fa a les activitats esportives dutes a terme en el darrer mes,
l’enquesta d’ús del temps, des del nostre punt de vista, només aportava
informacions sobre el caminar, el ciclisme, el muntanyisme i la caça i pesca.
Per continuar la nostra anàlisi ens centrarem només en les pràctiques de
muntanyisme, tot i que en les notes a peu de pàgina es fa referència a les
diferències que es considera que podrien ser significatives en relació a la
caminada.
En el conjunt de la població, la seva taxa se situaria en el 2,13%, una xifra
clarament minoritària, sobretot comparada amb el 61% de la caminada.43 De
tota manera, les tendències apunten cap a:
•
•
•
•
•
Una concentració en els municipis petits i molt grans (les dades de la
categoria de 20.000 a 100.000 persones no són significatives
estadísticament)
Una masculinització força marcada (homes, 2,61%; dones 1,66%)44
Ser practicades especialment per persones joves (menors de 25 anys,
3,5%; de 25 a 44, 3,3%)45
Una major pràctica entre les persones amb major nivell d’estudis
(secundaris, 2,46%; superiors, 4,06%)
Una concentració entre les persones actives ocupades (2,91%)46.
Fins aquí les dades pel que fa la pràctica de l’excursionisme. En conclusió es
pot dir que:
•
Existeix una certa confusió a l’hora de definir l’excursionisme i de
poder-ne tenir dades comparatives.
•
Malgrat tot, es posen de manifest algunes tendències, entre les quals:
o Entès d’una manera o d’una altra, l’excursionisme seria una
activitat social força o molt practicada.
o Segurament és una pràctica diferent del muntanyisme.
o S’observen diferències pel que fa al gènere, edat, lloc de
residència, nivell d’estudis i activitat laboral de les persones
entrevistades.
•
Les pràctiques excursionistes serien més presents entre les persones
ocupades, amb estudis secundaris i sobretot superiors, joves i mascles.
43
Cal fer esment que segurament els i les excursionistes més purs s’hagin autosituat en la
categoria de caminar més que no en muntanyisme.
44
S’aprecia, en canvi, una feminització de la caminada.
45
Els altres dos grups d’edat tenen taxes menors, però no significatives estadísticament. Cal
remarcar que caminar té un comportament invers en relació a l’edat a mida que augmenta
l’edat, augmenta també la presència de la caminada.
46
Curiosament, caminar és més present en persones inactives o aturades.
58
•
Sembla que geogràficament es pugui trobar tant en petits municipis
com en grans ciutats.
Les entitats excursionistes
Segons dades de l’anuari de la UFEC, l’any 2006 la FEEC estava formada per
336 entitats. Convé tenir en compte que dos anys abans eren 15 menys i que
el 54% de les entitats tenien menys de 100 associats. En 27 municipis hi havia
més d’una entitat excursionista:
•
•
•
•
•
•
Barcelona, 49
Terrassa, 7
Reus, 6
Girona, 5
Igualada, Badalona i Tarragona, 4
Lleida, Sabadell, Sant Pere de Ribes i Vielha, 3
Tal com diu Enric Faura, des de l’any 1984 cada any es varen crear una
mitjana de 5 noves entitats:
“Sovint aquestes noves entitats responen a canvis demogràfics. Així
entitats ubicades en pobles, barris o ciutats que han augmentat la
demografia han crescut en socis (p. e. Terrassa, Sabadell i Sant Cugat)
i nous centres, mentre que en altres llocs han anat minvant el nombre
de socis (de les 20 entitats amb més socis només 2 són de
Barcelona).”47
Per intentar entendre aquest procés, des de la revista Vèrtex es va demanar
l’opinió dels representants de diferents entitats. La valoració general que en
va fer Enric Faura es recull a continuació:
47
•
La situació actual de les entitats és molt diversa. Per una banda
hi ha més entitats i socis que mai, algunes amb una vida social
molt activa i altres més minsa.
•
El primer problema de les entitats és de viabilitat econòmica.
•
La importància del relleu generacional en les tasques directives
per poder garantir la continuïtat.
Faura, Enric, Centres Excursionistes. Situació actual i reptes de futur. Op. Cit.
59
•
Problemes en la gestió diària del club, organització i difusió
d’activitats, implicació dels socis, coordinació amb les
institucions, competència d’agències, empreses i institucions.
•
La manca de reconeixement social del paper de les entitats i
l’excés de reglamentació actual de les activitats de muntanya.
•
Sembla que es pugui estar perdent el sentiment d’identitat i
pertanyença a un centre, que tanta força havia tingut
tradicionalment, però no estaria tan clar que els joves no
vulguin associar-se, sinó que potser les seves demandes i
inquietuds no troben resposta en algunes entitats i cal
reformular la relació jovent-entitats.
•
La creixent complexitat de gestió ja fa anys que ha portat a
algunes entitats, especialment les més grans, a professionalitzar
algunes tasques de gestió.
•
En aquest tema sembla que hi ha un consens clar: cal
professionalitzar algunes tasques, sempre que sigui possible
trobar-hi finançament, i tendir cap a un sistema mixt
(professional/voluntari) però dins d’un equilibri per no caure en
una mera empresa de serveis que desvirtuï l’esperit de l’entitat.
•
Les entitats, construïdes en un context molt diferent, han de fer
un esforç de transformació i adaptació important.
•
Les grans possibilitats de les noves tecnologies per adaptar-se a
les necessitats de la gent.
•
Els objectius fundacionals de l’excursionisme encara tenen un
pes evident, però sembla imparable una clara evolució cap un
excursionisme marcadament esportiu.
•
En moltes entitats hi ha una crítica força estesa cap a les
administracions públiques.
•
Les administracions no ajuden a les entitats ni al col·lectiu
excursionista, i quan treuen alguna llei o normativa
habitualment ho fan sense cap negociació o consens amb els
implicats, com ha passat amb el Decret sobre Activitats en el
Medi, el pagament en els rescats de muntanya, normatives
restrictives en zones de protecció, etc.
•
Algunes entitats també assenyalen diverses crítiques cap a la
FEEC.48
Cal esmentar que Cordada va publicar la seva resposta a internet,49 on encara
es pot consultar. L’interès d’aquest document es troba en el fet que aquesta
associació excursionista i ecologista és avui dia un dels models que es
48
Faura, Enric, Centres Excursionistes. Situació actual i reptes de futur. Op. Cit.
Vegeu: http://www.cordada.org/butlleti/article0074_14.htm Data de consulta 13 de març
de 2008.
49
60
plantegen com a alternativa de futur. Per això val la pena dedicar una mica
de temps a la seva posició (vegeu més endavant).
Per al representant de Cordada els principals problemes dels centres
excursionistes estarien lligats a la seva manca de posicionament clar dins la
societat en temes com la defensa del dret a caminar tranquil·lament per la
muntanya sense patir agressions (motoristes, quads, etc), la defensa del dret
a practicar esports de muntanya de forma respectuosa en els espais naturals,
sense limitacions extremes i fora de lloc (bivac a Sant Maurici, per exemple),
la defensa dels espais naturals respecte a agressions d'especulació urbanística,
etc. Tot això fa que
“[...] les Entitats excursionistes no siguem reconegudes com a un
interlocutor imprescindible socialment valorat, com una eina útil pels
interessos de la població que cada cap de setmana omple els espais
naturals. Per a la nostra associació aquest és el principal repte de les
entitats excursionistes, assumir el nostre paper a la societat, fer-nos
valer.”
El tema de les diferències generacionals tindria que veure amb l’oferta que
l’entitat sigui capaç de donar. Una de les mesures proposades passava per
aprofitar l’empenta dels joves que
“[...] estan iniciant-se en la formació professional de guies, monitors, etc,
que estimen els nostres esports, volen guanyar-se la vida tan dignament
com a qualsevol altra professió i per als quals, el marc d'una entitat
excursionista de cara al seu desenvolupament professional, ha de ser un
dels seus referents naturals.”
En aquest context, dins de Cordada es considerava que “Si les entitats volen
sobreviure han de plantejar-se seriosament què ofereixen als seus associats”,
en al·lusió directa a la seva professionalització. De tota manera, no es pot
deixar de banda el treball voluntari. De manera que
“La figura del voluntari i del professional dins del mateix marc de
l'entitat, han de ser compatibles i complementàries i reforçar-se
mútuament.”
Des de Cordada s’apostava per un esforç col·lectiu per federar tots els
practicants, entenent que “[...] el fet de federar-se no és només un accés a
una assegurança i uns descomptes, sinó una forma de fer col·lectiu, d'estar
plegats i organitzats.”
En aquest sentit, les dades de què es disposa per a l’any 2002 indiquen que
només un 4% dels joves d’entre 15 i 29 anys pertanyien a una associació
61
formal de tipus excursionista.50 A la ciutat de Barcelona, el percentatge era
força més baix, concretament l’1,7%.51
Aquestes dades, tot i que incomparables, contrasten amb els resultats de
L’estudi sociològic dels joves a Catalunya de 1998. Segons aquesta font,
l’excursionisme hauria estat una activitat practicada pel 23,8% dels joves de
15 als 29 anys de tot Catalunya en el seu temps de lleure, mentre que el
percentatge de persones d’aquestes característiques associades a entitats
excursionistes i d’esplai arribava al 5,8%.52
Resum:
•
El món associatiu excursionista està vivint un procés de constant
creixement en el nombre d’entitats presents al nostre país.
•
Aquestes entitats, però, han de fer front a uns nous temps i un dels
reptes que tenen plantejats és la relació entre el voluntariat i el treball
professional.
50
Enquesta als joves de Catalunya 2002. Document electrònic disponible a
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/enquestacap8.pdf (p. 101.) Data
de consulta: 15 de març de 2008.
51
Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de Barcelona (Observatori Barcelona,
2005) (P. 146). Document electrònic disponible a
http://www.bcn.es/projectejove/pdf/catala/iii_lrjdb/ix_societat_valors.pdf Data de
consulta: 15 de març de 2008. Aquest índex arribava al 7,1% quan es demanava a quin tipus
d’associacions s’havia pertangut anteriorment (resposta múltiple).
52
Enquesta a la joventut de Catalunya 1998. Document electrònic disponible a
http://www.barcelonesjove.net/uploads/PJ%2029.pdf Data de consulta: 15 de març de 2008.
62
La crisi de les entitats i l’Excursionisme 2.0
En el món excursionista és força freqüent, en els darrers anys, sentir a parlar
de la crisi de les entitats i els clubs. És cert que alguns clubs viuen moments
de molt poca activitat i que altres han tingut greus problemes econòmics
derivats de la pujada dels preus dels lloguers de les seves seus. Però, tal com
ens deia Enric Faura, en l’entrevista personal, les entitats que estan en crisi
és força probable que siguin aquelles que es troben en barris que s’han
terciaritzat i que, per tant, han perdut població resident. També hi podríem
afegir que són barris amb importants canvis demogràfics que han fet que
molts dels seus veïns i veïnes no participin de la cultura excursionista que
històricament s’ha desenvolupat al nostre país.
D’altra banda, però, hi ha algunes entitats que estan en un creixement
constant en els darrers anys, i hi ha hagut un increment important pel que fa
a entitats federades dins de la FEEC en els darrers anys (entre 1998 i 2007 el
nombre total d’entitats federades s’ha incrementat en 65 casos, un 23%).
Aquest fet és el primer avís en el sentit d’haver de relativitzar aquesta crisi.
De fet, és possible que la crisi no vingui per aquesta via, sinó per una altra
(vegeu-ne una bona diagnosi en Aymamí, 1996). La motorització de
l’excursionisme als anys seixanta va començar una revolució que va acabar de
fer esclatar el consumisme propi dels vuitanta i noranta. A partir del moment
en què es podia sortir sense fer ús dels transports públics, l’excursionisme
grupal es veia qüestionat. De fet, en el món de l’escalada, durant els anys
seixanta es va parlar de la cordada perfecta, que estaria formada per dues
persones (un primer i un segon) i una moto. Dues persones amb una moto
podien desplaçar-se a qualsevol part del continent per fer-hi activitats de
muntanya; la moto permetia fer en un dia o en un cap de setmana activitats
que anteriorment s’havien de fer aprofitant ponts i vacances.
Tal com ens deia Josep M. Jerez, l’abandonament del transport públic per
ferrocarril va suposar un important canvi en la visita regular a les entitats:
mentre els clubs disposaven del quilomètric (un document de transport
col·lectiu que permetia obtenir descomptes en la compra dels bitllets de
ferrocarril) s’havia de passar a recollir aquesta tarja per l’entitat si es volia
obtenir aquesta mena de descompte.53 Des del moment en què no hi ha
quilomètrics i que la gent fa servir molt poc el transport públic en les seves
excursions, la vida de les entitats perdia gairebé forçosament potència.
Dues dècades més tard, amb l’increment del nivell de vida del nostre país, les
persones que volien anar a la muntanya varen poder comprar a preus
assequibles uns materials tècnics que abans es compraven de manera
col·lectiva en el marc dels clubs. A part dels interessos propis del món
comercial, en aquesta expansió del consumisme de material de muntanya
també hi va influir la inseguretat que generava l’ús de materials que havien
53
Entrevista amb J. M. Jerez del 19 de setembre del 2008.
63
estat utilitzats per persones que no se sabia qui eren (el cas paradigmàtic és
el de les cordes: i si algú les havia fet servir per moure pesos en una
mudança?).
Segurament aquests fets varen tenir relació amb la tendència a què la vida
dins dels clubs s’anés apaivagant i que no es produís el relleu generacional. La
societat va semblar que demanava a les entitats que es convertissin en
entitats de serveis. D’aquesta manera, les entitats varen anar envellint, fins
al punt que avui dia, com es demostrarà, hi ha molta gent que les veu com
controlades per persones d’una altra època i amb uns altres ideals.
Dues de les persones amb qui s’ha parlat per fer aquesta tesi varen remarcar
el fet que les persones, en arribar a les associacions excursionistes, varen
passar de pensar a cooperar en la seva marxa a sol·licitar-ne alguna cosa. Tal
com ho va dir Ramon Boter:
“M’explico amb un exemple força clar per il·lustrar la predisposició,
general, dels ciutadans a col·laborar en les entitats: abans la gent
quan es feia sòcia d’un club excursionista preguntava: Com puc
col·laborar a l’entitat? Ara, en canvi, molta gent quan es fa sòcia et
pregunten: Quins serveis oferiu? i no t’ho diuen però, sovint, si saben
que a l’entitat del costat té millors serveis i unes quotes més barates
se n’hi aniran. De fet, a vegades, la gent confon les entitats
excursionistes amb les empreses de serveis.”54
De fet, s’ha dit moltes vegades que algunes entitats s’aguanten perquè
administrativament cal estar associat a alguna d’elles per poder optar a
l’assegurança i els serveis de la federació.
Tot plegat va quedar reflectit en un article de l’any 2003 que parlava dels
joves dins la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc i afirmava:
“[...] als joves enquestats no els cal formar part d’una entitat
excursionista per sortir a la muntanya i la improvisació mana gairebé
sempre a l’hora de planificar les excursions. De les preguntes fetes
també es desprèn que l’alta muntanya i tot allò que té un pèl
d’aventura agrada més que altres tipus d’activitats.”55
54
Ulied, A.; Xalabarder, M.: “Què opina Ramon Boter de Palau sobre el futur del teixit
associatiu del Maresme” dins Pla Estratègic Maresme. Document electrònic disponible a
http://www.maresme2015.net/entrevistes/M2015_entr_ramonboter_web.pdf Data de
consulta 2 d’octubre de 2008.
En les mateixes idees, i gairebé amb les mateixes paraules, va incidir Josep M. Jerez en la
nostra entrevista del 19 de setembre de 2008.
55
“Els joves i la SEAS”. Butlletí de la SEAS, 248 (Setembre –octubre de 2003). P. 321.
Disponible en format electrònic a
http://biblioteca.cec-centre.org/documents/SE_ateneu_santjustenc/2003/SEAS_9_2003.pdf
Data de consulta 10 de març de 2008.
64
En tot cas, l’entitat podia oferir als socis més joves i a les noves
incorporacions “suport dels qui tenen experiència” i
“tot allò material de què disposa una entitat excursionista com la
possibilitat de federar-se, aconseguir material sense cost i disposar de
mapes i bibliografia excursionista.”
Doncs bé, davant d’aquest panorama de crisi de les entitats, l’aparició d’un
fet que en principi estava molt allunyat de l’òrbita excursionista va semblar
aportar una solució. La implantació del que es coneix com a web 2.0 va
permetre que una part de la sociabilitat pròpia del fet excursionista pogués
vehicular-se sense passar físicament per l’espai dels clubs. En dotar-se de
pàgines web i farcir-les de fòrums i altres recursos 2.0, algunes entitats varen
descobrir una via de comunicació molt efectiva entre els seus associats. En
aquest context, l’any 1993 va néixer el primer club virtual de Catalunya: el
Madteam (vegeu més endavant l’apartat MadTeam.net dins de la Segona
aproximació qualitativa).
De fet, el 1996 Gener Aymamí ja havia plantejat algunes estratègies
vinculades a les noves tecnologies com a via per atreure socis a les entitats.
Entre elles, que la Federació oferís als seus associats serveis de connexió a
internet i correu electrònic i que recollís informació en format CD-ROM i
l’aleshores “futur” DVD. També les entitats podien llogar materials com els
aparells de recerca de víctimes d’allaus (ARVA) o telèfons mòbils (Aymamí,
1996). El temps ha posat les coses al seu lloc, però la visió de Gener Aymamí
era prou clarivident.
L’etiqueta excursionisme 2.0 és una metàfora que pot resultar útil per parlar
del tipus d’excursionisme que es dóna a la segona meitat de la primera
dècada del segle XXI a Catalunya. Com que en bona part aquest concepte es
construeix per analogia, per entendre a què es fa referència amb aquest
concepte cal explicar abans què s’entén per web 2.0.
En el web 2.0 l’usuari adquireix un paper actiu, i a més d’accedir a la
informació que corre per la xarxa, n’hi aporta (actitud prosumística, un mot
format entre les paraules producció i consum). Gràcies en part a les noves
tecnologies disponibles (blocs, wikis, codis de font oberta, extensió de la
banda ampla, etc.) avui dia qualsevol persona pot muntar un espai digital
accessible des de qualsevol lloc del món en qualsevol moment del dia o de la
nit a un preu molt econòmic. I el que és més important: és molt més fàcil
crear comunitats virtuals i sindicar la informació.
“Gracias a las facilidades, evolución y gratuidad de tecnologías que
antes eran inaccesibles para la mayoría de los usuarios, se están
fomentando las redes sociales y la participación activa. El sitio web
deja de ser un objetivo en sí mismo –el fin último de la interacción con
el usuario-, para convertirse en una plataforma que posibilita la
interrelación entre usuarios, miembros activos de una comunidad que
comparte un interés o necesidad afín. Gracias a esto, el usuario tiene
65
un papel activo: ya no sólo accede a la información, sino que además
aporta contenidos y conocimiento” (Fundación de la Innovación
Bankinter, 2007, 21).
Segons un estudi de Novartis’ NetObserver, Espanya seria el país d’Europa
amb major percentatge d’usuaris d’internet que fan servir tecnologies 2.0. De
fet, el 27% dels europeus que en fan servir serien espanyols (citat en
Fundación de la Innovación Bankinter, 2007, 25).
Arran d’aquestes reflexions l’autor d’aquesta tesi, el 28 de desembre de 2007
va publicar en el seu bloc un article titulat “Excursionisme 2.0”. En ell es
plantejava si les noves formes de comunicació emanades del web 2.0 no
estarien donant lloc a una nova sociabilitat en el món excursionista.56 En una
resposta en el seu bloc, Enric Faura es va manifestar en el sentit que
s’estaven produint canvis importants que no sabia entreveure cap a on podien
dur. I en posava exemples:
“La gent crea cordades a través de la xarxa, queda per sortir per
correu electrònic, cerca ressenyes o descripcions d’itineraris fora de
les guies o revistes, es baixa tracks de gps des de la xarxa. Tot això és
una evidència. A més a més dels canvis provocats per la nova
tecnologia també s’intueixen alguns canvis estructurals, en les
relacions i posicions. La jerarquia es molt més distribuïda, el poder
difús, l’autoritat desdibuixada. Desapareixen espais de centralitat i
jerarquia. S’inverteixen tipus de relacions. Cal revisar moltes coses.
Afectarà a la Feec, a les entitats, a les publicacions. Segur. Fins a on?
No ho sabem.”57
Jaume J es va afegir al debat, i finalment Jordi Ossó va escriure en el seu
bloc:
“Es evident que alguna cosa està canviant, jo mateix, amb els
companys que ara estic fent muntanya tots són contactats gràcies a
Internet i les sortides que fem amb el meu fill es gestionen, de
moment, per correu electrònic. Clar, tampoc no es fàcil, a vegades la
informació no arriba a tot el grup ni tothom pot fer servir aquestes
eines amb la mateixa facilitat.”58
56
“Excursionisme 2.0”. Document electrònic disponible a
http://francescroma.blogspot.com/2007/12/excursionisme-20.html Data de consulta 30 de
desembre de 2007.
57
Enric Faura, “Excursionisme 2.0”. Document electrònic disponible a
http://muntanyanet.blogspot.com/2008/01/excursionisme-20.html Data de consulta: 25 de
gener de 2008.
58
“Excursionisme i Web 2.0 = 2.0A?”. Document electrònic disponible a
http://gauachet.blogspot.com/2008/01/ecurionisme-i-web-20-25a.html Data de consulta: 25
de febrer de 2008.
66
Fins ara s’ha parlat de la presència, a grans trets, de l’excursionisme en la
societat catalana i d’una possible crisi d’aquest fet social, crisi sobre la qual
caldrà seguir reflexionant i investigant.
En les línies que segueixen es farà una primera aproximació a les dades
disponibles sobre l’excursionisme actual a Catalunya. La primera cosa que
caldrà investigar és com parla la societat catalana del nostre objecte
d’estudi. Encara que és un món limitat, el món virtual representat per la
xarxa internet ens pot permetre fer-ne una primera aproximació. És cert que
no tothom accedeix a internet, com ja s’ha vist més enrere; però no sembla
desraonat pensar que la presència a la xarxa sigui un bon reflex de la
presència social d’algunes realitats o, en tot cas, un anunci del futur més
proper d’aquesta presència.
67
L’excursionisme a Google en català
Fins al moment s’ha donat per suposat que es pot parlar d’excursionisme
perquè aquest és un terme que identifica un conjunt més o menys delimitat
d’activitats que es duen a terme a la muntanya o relacionades amb la
muntanya. Conscients de la màxima que diu que “les coses no són el que
semblen”, el dia 2 de març de 2008 es va dura terme un senzill exercici
aprofitant les noves tecnologies.59
L’objectiu era veure la prevalença o la utilització de la paraula excursionisme
en la websfera catalana i comparar-la amb altres paraules de l’àmbit
muntanyenc.60 Aquesta anàlisi es va dur a terme utilitzant el cercador Google.
Els resultats obtinguts es poden veure en la Taula 2.
Google
Alpinisme
Google
català
Percentatge
Total/cat
Percentatge
xarxa/Cat
Percentatge
Adwords
de Google Total/Adwords
1.450.000
27.300
2,36
1,88
9
2,6
142.000
80.000
6,92
56,34
8
2,31
54.400
183.000
15,83
6.500
4.360
0,38
67,08
1
0,29
BTT
3.850.000
105.000
9,08
2,73
85
24,57
Curses
7.000.000
112.000
9,69
1,6
33
9,54
Escalada
5.660.000
128.000
11,07
2,26
99
28,61
253.000
113.000
9,78
44,66
1
0,29
9.670.000
176.000
15,23
1,82
35
10,12
Alta Muntanya
“Alta muntanya”
Barranquisme
Espeleologia
Esquí
Excursionisme
336,4 -
-
71.200
54.100
4,68
75,98
9
2,6
Ferrada
201.000
29.300
2,53
14,58
5
1,45
Ferrades
17.400
51.100
4,42
293,68
6
1,73
Ferrata
1.740.000
3.070
0,27
0,18
7
2,02
Geocaching
7.750.000
1.540
0,13
0,02
14
4,05
Senderisme
153.000
88.100
7,62
57,58
34
9,83
1.155.870
100
346
100
Taula 2 – Freqüències de diferents paraules al buscador Google – Elaboració pròpia
59
El primer resultat es a publicar en el bloc personal de l’autor per veure si es produïa algun
tipus de debat: http://francescroma.blogspot.com/2008/03/encara-li-hem-de-direxcursionisme.html
60
Les paraules seleccionades varen ser aquelles més representatives que havien aparegut en
la primera fase de la recerca i que varen servir per formular algunes preguntes de l’enquesta
quantitativa (segona fase).
68
Com es pot veure a la Taula 2, hi ha 54.100 pàgines web en què la paraula
excursionisme és present quan es fa una cerca en català (71.200 a tota la
xarxa). Encara que el percentatge sobre el total de paraules (en pàgines en
català) no ens indica massa coses, sí que convé tenir present que
•
•
•
•
•
•
l’excursionisme representa el 4,68% del total,
mentre que l’alta muntanya arriba a més del 15%,
l'escalada a l'11%,
l'espeleologia poc més del 9%,
l'esquí un 15%
i el senderisme més d'un 7,5%.
A simple vista, semblaria que la gent no fa servir aquest concepte o, com a
mínim, el fa servir menys que altres. En aquest cas s’haurien de deixar de
banda les interferències idiomàtiques que es poden produir pel fet de
coincidir el mateix mot en diferents llengües (per exemple, alpinisme tant es
pot trobar en català com en francès).
Per mirar d’aprofundir una mica més en aquest estudi, es pot provar de fer el
percentatge que representen aquestes paraules en català sobre el total de
pàgines de la xarxa. Fent-ho així, resulta que el 75% de les pàgines que parlen
d'excursionisme són de l'òrbita catalana. Per contra, escalada només
representa el 2%, tot i que cal tenir en compte que aquesta paraula coincideix
amb el castellà.
Així doncs, excursionisme és una paraula marcadament catalana, com
barranquisme (67% del total), espeleologia (44%) o senderisme (57%).
Està clar que barranquisme o senderisme són paraules molt presents en la
xarxa web en català per motius lingüístics (encara que sigui incorrecte,
barranquisme no apareix ni en castellà, ni en francès, ni en anglès; una cosa
semblant passa amb senderisme).
Hi ha motius per pensar que la gran presència d'espeleologia es deu a un fet
sociohistòric (l'any 2005, el 14% de les llicències de la Federació Espanyola
d'Espeleologia corresponien a Catalunya, comunitat només superada per
Madrid).61
En aquest marc, excursionisme té molta menys presència que alta muntanya o
senderisme. Tot plegat, ¿podria voler dir que una cosa tan catalana com era
l'excursionisme està deixant pas a altres realitats?
En aquest sentit, les dues últimes columnes de la Taula 2 fan referència al
servei de contractació de publicitat Adwords de Google.62 Tot i que, per raons
comercials, el funcionament d’aquesta producte resulta una mica críptic, les
dades obtingudes durant un període que va del 28 de febrer al 2 de març de
61
Font: http://www.fedespeleo.com/web/paginas/Federacion/licencias.htm Data de
consulta 2 de març de 2008.
62
Més informació sobre Adwords a http://adwords.google.com/select/Login
69
2008, tal com es recull en la Taula 2, apunten en el mateix sentit
anteriorment esmentat: excursionisme és una paraula en desús, si més no a la
xarxa. L’excursionisme només va representar el 2,6% del total d’impressions63
(com es veurà més endavant, la valoració final de tres mesos i mig
d’utilització d’aquest servei va donar exactament el mateix percentatge).
És possible que es pugui parlar de la mort de l’excursionisme, tal com es va
fer l’any 1986, però no dels esports de muntanya.
Resum:
•
Hi ha suficients motius per pensar que l’excursionisme està canviant la
seva fesomia i que, segurament, s’haurà de parlar més d’esports o
activitats de muntanya que no d’excursionisme.
•
En tot cas, les pràctiques de muntanya tenen una presència gens
menyspreable a internet.
63
“Impresiones: Es el número de veces que un anuncio aparece en Google o en los sitios o
productos de la red de Google. Cada vez que se muestre el anuncio a un usuario, se
registrará una impresión.” (Definició de Google Adwords, http://adwords.google.com data de
consulta 8 de març de 2008). Vegeu-ne més informació a la pàgina 48.
70
El sondeig de la revista Vèrtex (1999)
L’any 1999, coincidint amb l’entrada d’Enric Faura com a director de la
revista Vèrtex, es va dur a terme un sondeig entre els seus lectors i lectores.
Vèrtex és la revista de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i en
aquell moment era una de les de més tirada de Catalunya, amb uns 17.000
exemplars per número. Cal esmentar que aquesta tirada estava lligada al fet
que aquesta publicació es rep de manera gratuïta a partir del moment de
tramitar la llicència federativa. Només una part molt petita de la tirada es
ven directament en quioscs o a persones subscrites a la revista però no
federades.
L’objectiu del sondeig era establir les preferències del públic que rebia la
revista i altres temes menors des del nostre punt de vista, com ara les
possibles dificultats en la distribució de la publicació. Aquest fet s’ha de tenir
en compte, perquè les dades que s’exposaran a continuació es varen obtenir
amb una finalitat que no era purament analítica. Són el que s’anomenen
materials secundaris que ara, gairebé deu anys més tard i gràcies a la
generositat d’Enric Faura, es tornen a treballar.64
La primera cosa que cal dir és que, davant de l’allau de respostes obtingudes
(els lectors podien enviar les seves opinions per correu postal, fax o internet)
es va procedir a fer una selecció aleatòria d’una mostra de respostes. Com
que no tots els qüestionaris varen ser completats totalment, poden aparèixer
alguns decalatges pel que fa a les xifres globals.
Del conjunt de dades que es varen recollir, n’hi ha cinc que resulten de gran
interès en aquest moment. Es dóna la casualitat que són les que tenen un
format quantitatiu i que permeten ser treballades estadísticament.
Les dades que s’han obtingut fan referència a:
1.
2.
3.
4.
5.
Les practiques habituals dels lectors i lectores
La temàtica dels articles que s’havien de publicar a Vèrtex
El tipus d’articles que es volia que aquesta revista publiqués
Si es volia o no que apareguessin fitxes pràctiques en cada número
Les zones geogràfiques sobre les quals es voldria rebre informació
(sobre quines s’haurien de publicar articles)
64
Es dóna la coincidència que l’autor d’aquesta tesi va treballar en la tabulació de les dades i
en l’elaboració de l’informe que es va enviar a la direcció de la revista.
71
Sobre les pràctiques habituals, tal com recull la Taula 3 i el Gràfic 1, cal dir
que les pràctiques més presents eren l’excursionisme i l’alpinisme, amb
percentatges entre el 15% i el 20%. Una mica per sota es trobaven l’escalada
en roca i el senderisme, amb al voltant del 10% del total cadascun d’ells. La
resta d’activitats no arribaven a superar la barrera del 10%.
Et consideres practicant habitual de... Total Percentatge
Excursionisme 281
18,3
Descens de barrancs
61
4,0
Alpinisme 230
15,0
Viatges 95
6,2
Escalada en roca 155
10,1
Escalada en gel 52
3,4
Escalada esportiva 87
5,7
BTT 133
8,7
Esquí de muntanya 107
7,0
Expedicions 32
2,1
Senderisme 155
10,1
Raquetes 80
5,2
Telemark 10
0,7
Altres 58
3,8
Taula 3 – Pràctiques habituals vers 1999. Font sondeig revista Vèrtex
300
250
200
150
100
50
0
Gràfic 1 – Pràctiques habituals vers 199. Font sondeig revista Vèrtex
72
Aquesta dada s’ha de relacionar amb el tipus d’article que es volia que es
publiqués. Com es veu en la Taula 4 i en el Gràfic 2, l’alpinisme i
l’excursionisme seguien sent les temàtiques preferides (9%-10%), tot i que en
aquest cas s’invertia l’ordre. El seguien, com a tema, els refugis, el
senderisme, les qüestions tècniques (entre el 6% i el 8%) i les expedicions, la
natura i la geografia (amb un percentatge superior al 5%).
Voldries que a Vèrtex es publiquessin més articles de... Excursionisme Alpinisme Viatges Escalada en roca Opinió Escalada esportiva Tècnica BTT Literatura Descens de barrancs Història Geografia Senderisme Folklore Expedicions Natura Raquetes Actualitat Telemark Refugis Escalada en gel Altres Total Percentatge 193
9,2 214
10,2 110
5,3 99
4,7 62
3,0 79
3,8 125
6,0 76
3,6 39
1,9 57
2,7 91
4,4 105
5,0 144
6,9 23
1,1 114
5,5 118
5,6 74
3,5 60
2,9 15
0,7 168
8,0 69
3,3 54
2,6 2089
100,0 Taula 4 – Tipologia d’articles desitjats per publicar. Font sondeig Vèrtex
73
250
200
150
100
50
Altres Escalada en gel
Refugis
Telemark
Actualitat
Raquetes
Natura
Expedicions
Folklore
Senderisme
Geografia
Història
Descens de barrancs
Literatura
BTT
Tècnica
Escalada esportiva
Opinió
Escalada en roca
Viatges
Alpinisme
Excursionisme
0
Gràfic 2 – Tipologia dels articles desitjats per publicar. Font sondeig Vèrtex
A més a més, aquests articles havien de ser pràctics (Taula 5), a poder ser
fitxes (Taula 6), i centrar-se en diferents zones geogràfiques, la primera de les
quals, el Pirineu (Taula 7).
Creus que els articles haurien de ser... Total Percentatge
Pràctics 322
74,2
Literaris 50
11,5
Només activitats esportives
62
14,3
434
100,0
Taula 5 – Tipologia dels articles. Font: sondeig Vèrtex
74
T'interessaria que a Vèrtex apareguessin fitxes pràctiques de propostes d'activitats esportives de tot tipus? Total Percentatge Sí 284
82,8
No 59
17,2
343
100,0
Taula 6 – Presència de fitxes a la revista. Font: sondeig Vèrtex
Quines zones voldries que Vèrtex tractés més regularment? Total Percentatge
Mitja muntanya 233
27,4
Pirineus 309
36,4
Alps 166
19,6
Serralades extraeuropees 75
8,8
Himàlaia 66
7,8
849
100,0
Taula 7 – Zones preferides. Font: sondeig Vèrtex
Parlant de les zones geogràfiques, cal fer esment de la importància que
tenien tant les destinacions més properes (creiem que es pot interpretar en
aquest sentit el terme “mitja muntanya”) com les més llunyanes. En aquest
darrer sentit, cal destacar que una tercera part de les persones estudiades
volien que es publiquessin articles de zones de fora del país, fonamentalment
els Alps, però els percentatges de persones que demanaven articles sobre
zones extraeuropees o himalaienques no era gens menyspreable (entre els dos
arribaven al 15% del total).
75
Resum:
•
L’any 1999 es constatava una important presència de l’excursionisme i
l’alpinisme, que eren les activitats més practicades i les que tenien
major demanda.
•
També cal constatar la importància, si més no com a desig de
coneixement, dels territoris situats fora del nostre país.
•
La literatura excursionista que es reclamava en aquell moment era,
sobretot, de tipus pràctic.
76
L’estudi Los hábitos deportivos de los españoles, 2005
Una altra font d’informació d’interès indubtable és l’estudi Los hábitos
deportivos de los Españoles realitzat pel Centro de Investigaciones
Sociológicas, l’any 2005, sota la direcció de García Ferrando. Es tracta d’una
enquesta a més de vuit mil persones, 915 de les quals residien a Catalunya.65
ESTUDIO CIS nº 2.599
LOS HÁBITOS DEPORTIVOS DE LOS ESPAÑOLES, III
Universo: Población española de ambos sexos de 15 a 74
años.
Tamaño de la muestra:
Diseñada: 8.493 entrevistas.
Realizada: 8.170 entrevistas.
Afijación: No proporcional.
Puntos de muestreo: 389 municipios y 52 provincias.
Procedimiento de muestreo: Polietápico, estratificado por
conglomerados, con selección de las unidades primarias de
muestreo (municipios) y de las unidades secundarias
(secciones) de forma aleatoria proporcional, y de las
unidades últimas (individuos) por rutas aleatorias y cuotas de
sexo y edad.
Los estratos se han formado por el cruce de las 17
comunidades autónomas, Ceuta y Melilla con el tamaño de
hábitat, dividido en 7 categorías: menor o igual a 2.000
habitantes; de 2.001 a 10.000; de 10.001 a 50.000; de 50.001
a 100.000; de 100.001 a 400.000; de 400.001 a 1.000.000, y
más de 1.000.000 de habitantes.
Los cuestionarios se han aplicado mediante entrevista
personal en los domicilios.
Error mostral: Para un nivel de confianza del 95,5% (dos
sigmas), y P = Q, el error real es de ±1,11% para el conjunto
de la muestra y en el supuesto de muestreo aleatorio simple.
Fecha de realización: Del 18 de marzo al 25 de abril de
2005.
65
Les dades més generals estan disponibles a:
http://www.cis.es/cis/opencm/CA/1_encuestas/estudios/listaMuestras.jsp?estudio=4877
(Data de consulta 8 de març de 2008).
77
D’aquesta mostra inicial s’ha fet una selecció de les persones que en el
moment de contestar l’enquesta complien dues condicions:
•
Residien a Catalunya, i
•
Afirmaven practicar excursionisme.66
D’aquesta manera s’ha obtingut una submostra de 65 persones. Com resulta
evident, amb aquesta amplitud de mostra no es pot pretendre obtenir cap
dada fiable (el marge d’error seria al voltant del 12,4%). De tota manera, es
considera que els resultats de l’estudi d’aquesta submostra poden marcar
tendències i aportar informacions rellevants per a l’elaboració d’aquesta tesi.
Dit això, es pot passar a estudiar els resultats més rellevants que es varen
obtenir.
La primera cosa que cal destacar és que les dades que s’exposen corresponen
a 65 casos que viuen a Catalunya i practiquen el que en l’enquesta es
qualifica com “montañismo/senderismo/excursionismo”.
Es tracta de 42 homes (64,6%) i 23 dones (35,4%), la mitjana d’edat dels quals
és de 39,23 anys (DE 15,490).
El 69,2% d’aquestes persones va declarar treballar; el 9,2% estudiar i el 10,8%
ser jubilades o pensionistes. Només 3 persones estaven aturades (4,6%).
P68 – En quina situació es troba vostè actualment? Freqüència Percentatge
Treballa
45
69,2
Jubilat o pensionista
7
10,8
Aturats
3
4,6
Estudiants
6
9,2
Treball domèstic no remunerat
3
4,6
N. C.
1
1,5
Total
65
100
66
Resposta “montañismo/senderismo/excursionismo” a la pregunta 9, que demanava quin
esport o esports practicava la persona enquestada.
78
Sobre els aspectes laborals, una de les coses que val la pena de ressaltar és
l’alta presència de persones assalariades (78,5%) i que el 76,5% de les
persones que treballaven ho feien en empreses privades.
P70 – Vostè o el cap de família treballa com a... Freqüència Percentatge
Assalariat fix
37
56,9
Assalariat eventual
14
21,5
Empresari
6
9,2
Autònom
8
12,3
65
100
Total
Un primer aspecte de cara a la definició de com són aquestes persones i com
entenen la seva pràctica és que són persones molt o força interessades en
l’esport (86,2%) i que en practiquen d’una manera o altra (61,5%).67
P1 – Interès per l’esport68 Freqüència Percentatge
Molt
22
33,8
Bastant
34
52,3
9
13,8
65
100
Poc
Total
P2 – Nombre d’esports que es practiquen Freqüència Percentatge
En practica un
23
35,4
En practica diversos
40
61,5
No en practica cap
2
3,1
65
100
Total
67
En la tercera pregunta, en la qual es posa en relació l’interès per l’esport i la seva pràctica,
es posa de manifest que només el 27,7% considera que el practica “suficientment”. Cal fer
esment que les persones triades eren precisament les que declaraven practicar, com a mínim,
excursionisme.
68
Considerando el deporte en todas sus formas, es decir, como juego, espectáculo, ejercicio
físico y diversión, e independientemente de que Ud. lo practique o no, ¿diría que se interesa
mucho, bastante, poco o nada por el deporte? (ENTREVISTADOR: Insistir, si es necesario, que
se trata de interés por el tema del deporte en general y no en si lo practica).
79
Sobre el motiu principal per practicar esport, a banda de fer exercici físic
(24,6%) o perquè li agrada l’esport (3,1%), cal destacar dues motivacions
principalment:
•
Per diversió i passar el temps (63,1%)
•
Per trobar-se amb amistats (7,7%)
De manera que sembla que es pot pensar que els motius que impulsen la
majoria d’aquestes persones a fer excursionisme tindrien una dimensió social i
relacional.
P4 - Motius per practicar esport Freqüència Percentatge
Per diversió i passar el temps
41
63,1
5
7,7
16
24,6
Perquè li agrada l’esport
2
3,1
Per mantenir i/o millorar la salut
1
1,5
65
100
Per trobar-se amb amics
Per fer exercici física
Total
Una altra dada destacable és la freqüència amb què aquestes persones
practiquen esport (i no només excursionisme). El 30,8% reconeix algun tipus
de pràctica esportiva tres o més vegades a la setmana, mentre que un altre
40% se situa en una o dues vegades a la setmana.
P7 – Freqüència de la pràctica esportiva Freqüència Percentatge
Tres vegades o més per setmana
20
30,8
Una o dues vegades per setmana
26
40
13
20
6
9,2
65
100
69
Amb molta freqüència
Només durant les vacances
Total
69
En el qüestionari diu “menos” freqüència.
80
En el cas concret de l’excursionisme, el normal és una freqüència inferior a un
dia per setmana (53,8%) seguit d’una o dues vegades per setmana (29,2%).
Freqüència de pràctica esportiva en activitats excursionistes Freqüència Percentatge
Tres vegades o més per setmana
3
4,6
Una o dues vegades per setmana
19
29,2
Amb menys freqüència
35
53,8
Només durant les vacances
7
10,8
NC
1
1,5
65
100
Total
Els casos de pràctiques esportives competitives reglades (que no
necessàriament han de ser l’excursionisme) se situen en el 7,7% mentre que la
resta, o fa esport sense preocupar-se per competir (81,5%), o competeix amb
amics per divertir-se (9,2%).
P8 – Participació en competicions esportives Freqüència Percentatge
Participa en lligues locals o provincials
5
7,7
Competeix amb amics per divertir-se
6
9,2
53
81,5
1
1,5
65
100
Fa esport sense preocupar-se de competir
NC
Total
Un altre aspecte que cal remarcar és que dues terceres parts d’aquestes
persones no disposaven de llicència federativa. A més, d’aquest 66,2% de gent
que no en té ni n’ha tingut, hi ha un 18,5% que tampoc no en té, però que
n’havia tingut anteriorment. De manera que només el 15,4% afirma tenir
llicencia vigent en el moment de fer l’enquesta (segurament aquest
percentatge hauria estat lleugerament superior si el treball de camp s’hagués
fet després dels mesos d’estiu).
81
P10 – Possessió de llicència federativa Freqüència Percentatge
Sí
10
15,4
No
43
66,2
En tenia però ja no en tinc
12
18,5
Total
65
100
A més a més, no arriben al 20% les persones que practiquen excursionisme i
que alhora estan inscrites en algun club, associació o organització. El 78,5% el
practiquen pel seu compte i un percentatge gairebé simbòlic (3,1%) el
practica com a activitat del seu centre d’ensenyament o de treball.
P11 – Manera de fer esport
Freqüència Percentatge
Pel seu compte
51
78,5
Com a activitat del centre d’ensenyament o treball
2
3,1
Com a activitat d’un club, associació, organització
12
18,5
Total
65
100
En aquest context, la major part de les persones enquestades (36,9%) afirmen
que practiquen l’excursionisme amb un grup d’amics. A aquest grup caldria
afegir un altre 27,7% que a vegades el practiquen en grup i a vegades en
solitari. Només un 12,3% es dedica a l’excursionisme de manera individual.
Una vegada més, doncs, es posa de manifest la dimensió relacional i
comunitària d’aquesta pràctica.
P12 – Habitualment, amb qui es fa esport? Freqüència Percentatge
Normalment en solitari
8
12,3
24
36,9
2
3,1
Amb algun familiar
13
20
Depèn, a vegades sol i altres en grup
18
27,7
Total
65
100
Amb un grup d’amics o amigues
Amb un grup de companys d’estudi o treball
Seguint amb el tipus de pràctiques que aquestes persones duen a terme, és
interessant retenir que més de la meitat (56,9%) manifesta que no fa cap tipus
d’activitat física d’aventura a la naturalesa (el 82,1% de les persones que sí
que duen a terme activitats d’aventura, ho fan sobre un medi terrestre).
82
P13 – Realitza alguns tipus d’activitat física d’aventura a la
natura?
Freqüència
Percentatge
Sí
28
43,1
No
37
56,9
Total
65
100
Així, doncs, hi ha motius per pensar que una cosa seria la pràctica de
l’excursionisme i l’altra la pràctica dels esports d’aventura, i que només en
alguns casos (al voltant del 40-50%) ambdues pràctiques coincideixen en les
mateixes persones.
La majoria (92,3%) considera que tenen un estat de salut acceptable, bo o
excel·lent, mentre que només un 7,7% manifesta que el seu estat de salut és
deficient.
P19 - Estat de forma física Freqüència Percentatge
Excel·lent
2
3,1
Bona
31
47,7
Acceptable
27
41,5
5
7,7
65
100
Deficient
Total
Pel que fa a la seva valoració de l’existència, es posa de manifest que
•
El 76,9% valoren molt o bastant viatjar molt
•
El 90,8% valoren molt o bastant tenir molts amics
•
El 72,3% valoren molt o bastant el ser el millor en la seva professió
•
El 89,2% valoren molt o bastant estar físicament en forma
•
El 96,9% valoren molt o bastant tenir un bon treball
•
El 92,3% valoren molt o bastant ser un bon espòs o esposa
•
El 95,4% valoren molt o bastant ser un bon pare o mare
•
El 78,5% valoren molt o bastant tenir èxit a la vida
•
El 56,9% valoren molt o bastant ser un bon esportista
•
El 95,4% valoren molt o bastant ser un bon ciutadà
•
El 93,8% valoren molt o bastant ser una persona creativa
83
Sobre els motius pels quals algunes persones (38 en concret) formen part
d’algun club o associació, val la pena remarcar que si bé el primer motiu és
aprendre a practicar correctament aquest esport, en tots els casos es dóna
una importància molt gran al fet que allà hi troben amics. Les dades
suggereixen que aquest no és el motiu principal (que seria, com s’ha dit,
l’aprenentatge tècnic), però que té una importància molt gran en segon lloc.
Així, es consolida com el segon motiu secundari amb el 29,6% dels casos
(empatat amb el fet que és la millor manera de fer esport de manera
regular).
Segurament aquestes dades cal relacionar-les amb el fet que un 26,2%
d’aquestes persones no participa o participa poc de les activitats de les
entitats. Només el 23,1% hi participa normalment. Cap persona que no
estigués associada va manifestar que volgués pertànyer a una entitat o club.
Totes les persones entrevistades (100%) varen valorar com una cosa “bona i
necessària” “l’esport per a tothom (no el d’alta competició)”. Al 70,8% li
interessava més l’esport per a tothom que no l’esport espectacle o l’esportfederat; el 66,2% considerava que calia donar més suport social i polític a
aquest tipus d’esport. Aquesta dada coincideix amb la tendència general de la
pràctica esportiva a Espanya.
L’enquesta presentava també una sèrie de sentències per valorar si la persona
entrevistada hi estava d’acord o no. Com es veu en la taula annexa,
•
Per a la totalitat d’aquestes persones l’esport era una font de salut;
•
Per a un 86,2% era també una vàlvula d’escapament que permetia
alliberar l’agressivitat i el mal humor de manera saludable;
•
Per a un 87,7% permetia incrementar les amistats i les relacions socials
•
Per al 78,5% era una manera de disciplinar-se i d’educar-se
•
Per al 86,2% l’esport permetia viure més intensament i ajudava a
trencar la monotonia de la vida quotidiana.
De tota manera, dues terceres parts de les persones enquestades (66,2%)
varen identificar-se prioritàriament amb la idea que el fer esport permet
estar en forma i és una font de salut. En segon lloc, amb el 12,3%, va quedar
l’opinió que l’esport és una vàlvula d’escapament.
Per al 98,5% d’aquestes persones, l’esport i l’educació física han d’ocupar un
lloc molt important o important en la vida d’un país. En canvi, només el 43,1%
consideren que, en realitat, aquestes pràctiques ocupen un espai social
d’aquestes característiques.
Curiosament, només el 84,6% de les persones entrevistades va dir que ocupava
el seu temps lliure en sortir al camp o anar d’excursió. Segurament, aquesta
pregunta no va obtenir el 100% de respostes favorables per la manera com es
va administrar, mitjançant una targeta. Possiblement els resultats haurien
84
estat diferents si s’hagués preguntat directament el mateix a la persona en
qüestió. Amb una tarja és possible que la persona entrevistada no vegi alguna
categoria o que doni per sobreentès que l’enquestador o enquestadora ja
deduirà que fa excursions si abans ha dit que practicava l’excursionisme.
Només el 6,2% d’aquestes persones assisteixen freqüentment a manifestacions
i espectacles esportius, mentre que el 36,9 afirma no assistir-hi mai. Sembla
que les dades indiquen de manera repetitiva un allunyament entre la pràctica
excursionista i el consum esportiu no relacionat amb la muntanya.
Aquest darrer aspecte es fa més evident quan se sap que gairebé el 70% de les
persones entrevistades no veuen mai els programes esportius de la televisió
(21,5%) o només en veuen alguns (47,7%).
Per al 60% de les persones entrevistades, el que més li agrada de l’esport és
que permet adquirir una bona forma física. En canvi, el que menys agrada
(41,5%) és l’esport professional i el diner, seguit per la lluita i la competició
(30,8%) i el culte al campió esportiu (18,5%). Cal remarcar el 30,8% de
respostes que, en segona opció, rebutjaven “la estupidez deportiva”.
De manera que, quan es demana si a la persona entrevistada li agradaria que
el seu fill o filla fes esport d’alta competició o esport professional, només el
38,5% afirma que sí que li agradaria.
Una dada interessant és que només el 73,8% afirma que té a casa seva eines
per practicar el muntanyisme.
Resum:
•
L’enquesta sobre els hàbits esportius que s’acaba d’analitzar posa de
manifest que les persones excursionistes tenen interès en l’esport i que
fins i tot el practiquen, però amb tot sembla haver-hi un salt important
o una desconnexió entre la pràctica excursionista i la pràctica i el
consum esportiu fora del marc muntanyenc.
•
L’esport excursionista és una diversió i una manera de passar el temps
que permet fer exercici i, per tant, millorar la salut física i psíquica. És
una diversió generalment d’un dia a la setmana, que es duu a terme en
ambients no competitius i sense passar en la majoria dels casos per
organitzacions federatives o institucionals.
•
Com a activitat de temps lliure i diversió, generalment no es practica
en solitari, fet que posa de relleu la seva dimensió relacional i social.
Tampoc no necessàriament es dóna en associació a altres activitats
d’aventura.
•
Es tracta, doncs, d’una pràctica, més propera a l’esport per a tothom
que a l’esport de competició, que genera beneficis en la salut i en les
relacions socials. Per això sembla important que s’hi dediqui més
atenció.
85
•
S’intueix la tendència a adscriure’s a determinats valors entre les
persones que diuen practicar algun esport de tipus excursionista, fet
que caldrà analitzar més a fons.
86
Les dades de la FEEC – 2007
Les dades de què disposa la FEEC fan referència a tres realitats diferents:
•
Les persones que han tramitat algun tipus de llicència.
•
Les persones que les entitats declaren a la FEEC com a membres de la
seva entitat (que se sap certament que no són les que tenen
associades).
•
Les persones que participen en proves competitives apadrinades per la
FEEC.
El nombre de llicències
Sobre el primer aspecte, és a dir, les llicències, cal destacar que a partir de
1998 es produeix un canvi de tendència.
Tal com es veu en la taula i el gràfic adjunts, el nombre de llicències es va
mantenir força constant o fins i tot disminuir fins a aquell moment; després
s’han anat produint increments progressius, que en alguns casos han
representat més del 20% de creixement en un sol any (com és el cas de 1998
en relació a 1997).
D’aquesta manera, en els onze anys que van de 1997 fins a 2007 s’ha passat
de 9.478 llicències a 26.389, és a dir, un increment de més del 278%.
L’any 2006 aquestes llicències es distribuïen de manera diferent segons la
classificació per edats establerta per la Federació. D’aquesta manera,
•
El 91% eren llicències de majors
•
El 3% corresponien a juvenils,i
•
El 6% eren llicències infantils
87
Evolució nombre de llicències
30.000
25.000
20.000
15.000
Llicències
10.000
5.000
0
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
Taula 8 – Evolució del nombre de llicències de la FEEC. Font: FEEC
Anys
Llicències
1990
11.154
1991
11.204
1992
11.653
1993
10.441
1994
10.350
1995
10.104
1996
9.660
1997
9.478
1998
11.479
1999
13.349
2000
15.449
2001
17.185
2002
18.495
2003
20.122
2004
21.282
2005
23.846
2006
25.261
2007
26.389
88
Tal com es veu en el gràfic i la taula següents, prenent com a punt de
referència (índex 100) el nombre de llicències de l’any 1996, les tres
categories han experimentat creixements considerables. El cas més
espectacular és el de les llicències infantils que passen a un índex 365,
mentre que les de majors només arriba a 263 i les juvenils es queden a 158.
Infantil Juvenil Major
1996
100
100
100
1997
95
84
99
1998
103
88
121
1999
137
103
140
2000
173
116
162
•
Infantil: fins a 13 anys
2001
226
108
180
•
Juvenil: de 14 a 17 anys
2002
255
115
193
•
Majors: de 18 a 75 anys
2003
308
135
208
•
Majors de 75 anys
2004
300
132
222
2005
335
153
248
2006
365
158
263
Categories de la FEEC
400
350
300
250
Infantil
200
Juvenil
Major
150
100
50
0
1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
89
Any Llicències Infantil Juvenil Major
1990
11.154
-
-
-
1991
11.204
-
-
-
1992
11.653
-
-
-
1993
10.441
-
-
-
1994
10.350
-
-
-
1995
10.104
-
-
-
1996
9.660
387
479
8.794
1997
9.478
367
400
8.711
1998
11.479
397
420 10.662
1999
13.349
530
492 12.327
2000
15.449
668
558 14.223
2001
17.185
874
517 15.794
2002
18.495
987
553 16.955
2003
20.122
1.193
647 18.282
2004
21.282
1.162
630 19.490
2005
23.846
1.297
735 21.814
2006
25.261
1.413
758 23.090
Quant a la distribució per gèneres d’aquestes llicències, es pot dir que al
voltant del 70% corresponen a homes i el 30% restant a dones. Aquestes xifres
han canviat relativament poc des de 2002 (que és el primer any de què es
disposa de dades), tot i que sembla que en proporció està augmentant més la
participació femenina:
Any
2002
Total
Homes Dones
18.495 13.341
5.154
Percentatge 72,13% 27,87%
2003
20.122 14.459
5.663
Percentatge 71,86% 28,14%
2004
21.282 15.169
6.113
Percentatge 71,28% 28,72%
2005
23.846 16.809
7.037
Percentatge 70,49% 29,51%
2006
25.261 17.628
7.633
Percentatge 69,78% 30,22%
90
La tendència al creixement de llicències que s’ha apuntat més amunt també
té el seu paral·lelisme en el creixement de centres excursionistes. En aquest
sentit, les dades mostren un increment sostingut des de 1998. D’aquesta
manera, de les 282 entitats de 1998 s’ha passat a les 347 del 2007.
Any Nombre entitats
1998
282
1999
293
2000
304
2001
310
2002
312
2003
315
2004
321
2005
332
2006
340
2007
347
S’inclou també la seva distribució per comarques i regions en la taula següent,
tot i que no es considera necessari fer-ne cap comentari (dades de 2006).
Resum geogràfic Entitats Percentatge
Baix Llobregat
29
8,53%
Barcelonès
60
17,65%
Maresme
18
5,29%
Vallès
49
14,41%
Regió II
47
13,82%
Regió III
13
3,82%
Regió IV
33
9,71%
Regió V
10
2,94%
Regió VI
22
6,47%
Regió VII
28
8,24%
Regió VIII
19
5,59%
Regió IX
12
3,53%
91
El nombre de socis declarats
La segona dada que la FEEC registra de manera regular fa referència al
nombre de persones que cada entitat declara a la mateixa federació.
Any Socis Entitats
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
47.601
48.610
49.885
51.979
53.636
52.473
56.384
52.584
52.445
52.446
53.223
53.537
54.633
57.590
57.971
61.372
61.808
Socis entitats
63.000
61.000
59.000
57.000
55.000
53.000
51.000
49.000
47.000
45.000
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
92
Tal com es veu en el gràfic i en la taula, el nombre de socis declarat per les
entitats comença a créixer a partir de l’any 2000, després d’un període en
què no varen ser estranyes les davallades.70
De tota manera, l’any 2006, en el conjunt de Catalunya es podria parlar de
gairebé 62.000 persones associades en algun tipus d’entitat excursionista.
Les activitats competitives
Malauradament, les dades disponibles referents a les proves competitives no
tenen profunditat històrica (només hi ha informació des de l’any 2004). De
totes maneres, s’evidencia:
•
Un creixement en els darrers anys del nombre de proves i de
participants
•
Unes modalitats que creixen (curses, escalada, marxes i raids) i unes
altres que decreixen o s’estanquen (esquí de muntanya)
TOTAL DE PARTICIPANTS
Any
2004
Proves Participants
13.397
58
Participants per
Prova
231
14.969
241
62
2005
COMITÈ DE CURSES
Copa Catalana de Curses de Muntanya
Proves Participants
5
1.164
2004
5
1.292
2005
Circuit Català de Curses de Muntanya
2004
2005
Proves Participants
6
1.068
6
1.475
Participants per
Prova
233
258
Participants per
Prova
178
246
70
Cal tenir present que aquestes dades poden haver estat molt influïdes per la conjuntura
“política” viscuda dins de la federació. A l’assemblea de novembre de 1996 es va produir un
canvi de junta directiva amb implicacions institucionals i maneres de plantejar-se
l’excursionisme diferents. Les repercussions sobre el nombre de persones declarades va venir
“perquè no es va fer la propaganda normal des de certs clubs de l'àmbit metropolità”
(Entrevista personal amb David Sáez, octubre de 2007).
93
COMITÈ D'ESCALADA
Copa Catalana d’Escalada en Bloc
Proves Participants
3
122
2004
5
216
2005
Copa Catalana d’Escalada Esportiva
Proves Participants
3
104
2004
3
119
2005
Campionat de Catalunya d’Escalada en Bloc
2004
Proves Participants
1
2005
Campionat de Catalunya d’Escalada de
Dificultat
2004
Proves Participants
1
36
1
2005
Campionat de Catalunya d’Escalada Juvenil
2004
51
49
Proves Participants
1
30
-
2005
Participants per
Prova
41
43
Participants per
Prova
35
40
Participants per
Prova
51
Participants per
Prova
36
49
Participants per
Prova
30
-
-
COMITÈ D'ESQUÍ
Circuit Pro-Olímpic d’Esquí de Muntanya
Copa Catalana d’Esquí de Muntanya
Proves Participants
5
605
2004
5
528
2005
Proves Participants
4
484
2004
5
445
2005
Participants per
Prova
121
106
Participants per
Prova
121
89
COMITÈ DE MARXES
Copa Catalana de Caminades de Resistència
Proves Participants
14
7.538
2004
14
7.888
2005
Copa Catalana de Marxes Tècniques Regulades
Proves Participants
10
1.940
2004
10
2.515
2005
Participants per
Prova
538
563
Participants per
Prova
194
252
COMITÈ DE RAIDS
Copa Catalana de Raids d’Esports de Muntanya Proves Participants
5
238
2004
2005
Campionat de Catalunya Femení de Raids
d’Esports de Muntanya
2004
2005
4
263
Proves Participants
1
68
1
58
Participants per
Prova
48
66
Participants per
Prova
68
58
COMITÈ DE RAL·LIS
Copa Catalana de Ral·lis d'Alta Muntanya
Proves Participants
2004
2
70
2005
Participants per
Prova
35
94
Les dades de la Federació mostren que la competició va ser capaç de moure
un total de 14.969 persones repartides en 62 proves diferents durant l’any
2005. En principi podria semblar que aquest tipus d’activitats tindrien un gran
impacte en el nostre país, com es veu en el fet que es podrien interpretar en
el sentit que el 24,3% de les persones declarades a la federació i del 62,7% del
total de targes federatives haurien pres part en aquest tipus de proves
competitives. De tota manera, cal tenir en compte que, si es reparteixen el
total de persones entre les proves, ens trobarem amb una mitjana de 241
persones per prova, xifra que dóna una visió diferent de la mateixa realitat.
A més a més, aquesta darrera xifra -241 persones per cada prova competitivapodria semblar un nombre important, però cal agrupar les dades en dos blocs
diferents:
•
Activitats que estan clarament per sota d’aquesta mitjana: l’escalada,
l’esquí, els raids i els ral·lis
•
Activitats que estan per sobre de la mitjana: les curses (amb una
relació molt propera a la mitjana) i les marxes.
De fet, el panorama canviaria molt si separéssim les dades corresponents a
marxes i curses de la resta. Així, si als 14.969 participants li traiem els 2.767
que corresponen a les curses i els 10.403 de les marxes, queden un total de
1.799 participants en tot un any. Repartits en el total de 27 proves que
queden, fan una participació de poc més de 66 persones per prova.
Sembla que cal relativitzar, i molt, l’impacte quantitatiu de la competició
perquè, per posar l’exemple de les marxes, només la Matagalls-Montserrat de
l’any 2005 va comptar amb més de 2.800 persones inscrites.71 Així mateix, la
Núria-Queralt72 ha arribat aquest 2008 als 600 participants, la Reus-Prades73
als 700 i la Travessa del Montseny74 als 580. Entre les quatre marxes estarien
cobrint pràcticament la meitat de participants a la Copa Catalana de
Caminades de Resistència. A més a més, en casos com la MatagallsMontserrat, només arriben dues de cada tres persones que han començat la
marxa.75
Un estudi de la classificació de la Copa de Caminades de Resistència de l’any
2008, fet a partir de les 15 curses que s’havien dut a terme fins a octubre de
71
“La pluja no desllueix una nova fantàstica edició de la Matagalls-Montserrat” Document
digital disponible a http://feec.org/Noticies/noticia.php?noti=2400. Data de consulta 12
d’octubre de 2008.
72
“La Núria-Queralt bat tots els rècords”. Document digital disponible a
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4227 Data de consulta 12 d’octubre de 2008.
73
“Caminada Reus-Prades-Reus: poc fang a les sabates”. Document digital disponible a
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4178 Data de consulta 12 d’octubre de 2008.
74
“L’aiguat i la tristor acompanyen la travessa del Montseny”. Document digital disponible a
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4165 Data de consulta 12 d’octubre de 2008.
75
“Què és la Mm?”. Document digital disponible a
http://www.cegracia.cat/mm08/index.php?option=com_content&view=article&id=101&Itemi
d=116 Data de consulta 12 d’octubre de 2008.
95
2008 (de les 18 de què consta aquest circuit) indica que en total s’havien
inscrit 1.441 persones com a mínim a una de les proves (participants únics).76
La Taula 9 permet arribar a algunes conclusions. La primera és que en les
activitats competitives ha anat augmentant el nombre de persones que hi ha
participat en aquests darrers anys (tant si ho comptem com a participants
finalitzats com a partir dels participants únics). Ara bé, les dades de què es
disposa pels darrers anys posen en evidència que entre el 50% i el 60% de les
persones participen només en una única cursa (percentatge una cursa), fet
que podria començar a permetre de posar en entredit la importància de la
competició. L’any 2008, el 90% de les persones que varen prendre part en
aquesta copa, només havien assistit a 6 o menys caminades. D’aquí es podria
extreure que els afanys realment competitius sembla que només afecten un
10% o menys del total de participants. De fet, aquesta és la idea que sustenta
que García Ferrando, en l’estudi Los hábitos deportivos de los españoles
(2005), plantegés en la pregunta 8 la possibilitat de respondre que es
competia amb amics per divertir-se quan es demanava si es participava
regularment en competicions esportives.77
Però la dada més significativa és que les 1.382 persones que varen participar
en les proves de l’any 2007 només representen el 2,2% de les persones
declarades per les entitats a la FEEC i el 5,4% de les federades (a més, cal
tenir en compte que per poder participar a la copa s’ha d’estar en possessió
d’alguna assegurança federativa).
Any
Participants finalitzats Participants únics Percentatge una cursa
2005
3034
1059
43,2
2006
3129
1183
59,4
2007
3260
1382
63,4
2008
3845
1441
56,7
Taula 9 – Evolució dels participants a la Copa de Caminades de Resistència
L’entrevista que vàrem tenir amb el president del CEC va servir per fer-nos
conscients que aquesta entitat actualment no obtindria cap avantatge, en
relació als recursos esmerçats, pel fet d’organitzar algunes activitats
competitives com campionats d’Espanya. Per això, la nova junta que presideix
Josep M. Puente va apostar per deixar de fer aquelles activitats competitives
que resultessin deficitàries, entenent aquest concepte no des d’un punt de
vista exclusivament economicista. Aquestes activitats sembla ser que es
76
Cal tenir en compte que aquestes dades només inclouen les persones que han puntuat en
les proves, és a dir, aquelles que han acabat la marxa. Les dades han estat extretes de
http://www.feec.org/Activitats/marxes/2008/cccr2008/GeneralCCCR2008.xls. Data de
consulta: 12 d’octubre de 2008.
77
En l’estudi esmentat el 12,4% a nivell espanyol i el 9,2% dels casos catalans deien competir
amb amics per divertir-se.
96
deixen a càrrec de les federacions, l’actuació de les quals va ser reportada
com una intromissió en la vida dels centres durant aquesta entrevista.
Resum:
•
En els darrers anys s’ha produït un increment molt significatiu en el
nombre de persones federades; en canvi, les dades registrades de
persones que formen part de les entitats, tot i créixer al voltant d’un
30%, mostren un creixement menys espectacular. Això permet pensar
que el creixement de llicències es deu en bona part a efectes
conjunturals i segurament lligats a factors de tipus federatiu i no tant a
canvis en la demanda de pràctica excursionista.
•
La majoria de les llicències (90%) correspon a persones adultes segons
la classificació de la FEEC i homes (70%).
•
Una tendència creixent s’observa també en la quantitat de centres
inscrits dins de la FEEC.
•
La majoria d’aquests centres i d’aquestes persones radiquen, a grans
trets, a l’àrea metropolitana de Barcelona.
•
En els darrers anys s’apunta una tendència a l’increment de proves
competitives, però aquestes dades podrien tenir una dimensió molt
conjuntural.
•
Sembla que la participació a les proves competitives afecta un
percentatge molt baixes d’excursionistes, si s’exceptua el cas de les
marxes de resistència.
97
Estudi dels internautes de FEEC.cat
L’estiu de 2004 la FEEC va dur a terme una enquesta electrònica per recollir
informació sobre el funcionament del seu web.78 Tot i el seu objectiu inicial,
algunes de les dades que es varen obtenir tenen un cert interès per als nostres
propòsits.
En primer lloc cal dir que es varen recollir 857 respostes, fet que suposa un
marge d’error del 3,42% (2 sigma), suposant que es tracta d’una població
infinita.
Després d’una sèrie de preguntes de les que pràcticament cap resulta
rellevant en aquest moment, es demanava a les persones enquestades de què
es consideraven practicants habituals. La llista l’encapçalava l’excursionisme
amb gairebé el 20% del total, tal com es veu en la Taula 10.
Una altra qüestió interessant és que el 70% de les persones enquestades varen
manifestar estar federades, tot i que cal prendre en consideració que la
manera d’accedir a aquesta enquesta era mitjançant el web d’aquesta
federació.
Més de la meitat de les persones que varen contestar l’enquesta tenien entre
26 i 41 anys, tal com es veu en la Taula 11.
En total, les 857 persones que varen donar la seva opinió varen afirmar
conèixer 258 llocs web diferents que, tal com es va interpretar en el seu
moment, “són un indicatiu del grau d'afecció a estar informat de qualsevol
cosa relacionada amb la muntanya”.
Les pàgines web més visitades eren les següents:
•
•
•
•
www.barrabes.com (citat 292 vegades)
www.desnivel.com (citat 155 vegades)
i www.madteam.net (citat 141 vegades).
La resta dels webs citats més de 10 vegades era la següent:
o www.caranorte.com
o www.fedme.es
o www.aresta.com
o www.esquidemuntanya.com
o www.kpujo.com
o www.pirineos3000.com
o www.cec-centre.org
78
Corbella, Josep M.: “Bona nota dels internautes al web de la FEEC” document electrònic
disponible a http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=1822 . Data de consulta: 12 de
març de 2008.
98
o
o
o
o
o
o
o
www.senderisme.com
www.tempsdaventura.com
www.onaclimb.com
www.altamuntanya.com
www.infohielo.com
www.meteocat.com
www.uecgracia.org
Et consideres practicant habitual de ... ?
Excursionisme
19.7%
Senderisme
12.4%
Alpinisme
11.7%
Bicicleta tot terreny
10.5%
Esquí de muntanya
8.1%
Escalada en roca
6.6%
Esquí de pista
6.2%
Escalada esportiva
4.8%
Curses de muntanya
4.7%
Raquetes
3.9%
Descens de barrancs
3.2%
Esquí de fons
2.9%
Marxes d'orientació
2.0%
Escalada en glaç
1.6%
Espeleologia
0.9%
Expedicions
0.8%
Taula 10 – Activitat habitual les persones enquestades. Font: FEEC, 2004.
99
Edat
Percentatge
menys de 20 anys
6%
de 21 a 25 anys
16%
de 26 a 30 anys
26%
de 31 a 40 anys
31%
de 41 a 50 anys
14%
de 51 a 60 anys
5%
més de 61 anys
1%
Taula 11 – Edat de les persones entrevistades. Font: FEEC, 2004
És interessant remarcar com la majoria de webs més visitades corresponien a
iniciatives empresarials o a alguns clubs. Entre aquests darrers, la primacia
corresponia ja en aquell moment a Madteam, seguit del CEC i la UEC de
Gràcia.
La xifra de 258 llocs web esmentats indica la importància quantitativa de la
informació digital ja en aquell any. La notícia que comentem es va demanar
també què buscava la gent en aquests webs. En general, el que la gent
buscava era informació, tant si era general (158 casos) com ressenyes o
informacions molt especialitzades (117 casos, més altres que en el seu
moment es varen tabular de manera independent). Un segon bloc de motius
d’interès tenien a veure amb els interessos com a clients de certs
establiments (79 casos). Cal remarcar que només 35 persones visitaven
aquests llocs pels fòrums (13,5%)
Resum:
•
La informació digital sembla tenir una gran importància en el nou
excursionisme que actualment creix a casa nostra.
•
De tota manera, aquesta font documental no diu res de la importància
de les relacions personals en aquestes noves comunitats. De fet, ni tan
sols es podria parlar de l’existència de comunitats virtuals
excursionistes a partir d’aquestes dades.
100
Dades diverses sense significació estadística
En aquest apartat es pretenen recollir algunes dades diverses que s’han trobat
en diferents pàgines web. El punt d’inici va ser una cerca feta al buscador
Google el dia 10 de març de 2008 en la qual es varen combinar els termes
excursionisme i enquesta. Arran dels resultats obtinguts i seguint alguns
enllaços es va poder obtenir la següent informació.
Encara que no sigui massa fiable, i simplement a nivell il·lustratiu, una
enquesta de l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat situava la pràctica de
l’excursionisme com a tercera activitat esportiva, amb gairebé el 10% de les
persones entrevistades.79 Per damunt només hi havia el futbol i el futbol sala i
l’atletisme.
Com ja se sap, actualment l’excursionisme és una amalgama de pràctiques i
activitats diferents que es desenvolupen sobre un mateix medi, la muntanya.
En aquest sentit, el Centre Excursionista la Senyera va fer dues enquestes
complementàries que aporten una informació de cert interès.
La primera, que va estar activa durant tot el mes de març de 2005, pretenia
esbrinar quina activitat de muntanya practicaven les persones que
contestaven. Amb un total de 134 respostes, el senderisme ocupava la
primera posició, amb el 48% del total; el seguia l’alpinisme amb el 19% i
l’escalada amb el 16%.80
Tres anys més tard, es va preguntar quina activitat de muntanya es preferia
practicar a l’hivern. En aquest cas, la pràctica majoritària era l’esquí (32%),
seguit de les raquetes (22%), l’alpinisme (20%) i el surf de neu i l’esquí de fons
(amb un 12% cadascun).81
Malgrat que les dades de les dues enquestes no són comparables, sí que es pot
veure de manera diàfana que hi ha una tendència a l’estacionalitat, entesa en
79
La pregunta era “Quin és l'esport que més practiquen els/les Monistrolencs/ques?” i
l’havien respost 95 persones.
http://www.monistroldemontserrat.org/html/modules.php?name=Surveys&op=results&pollID
=16&mode=&order=&thold=. Data de consulta 13 de març de 2008.
80
“Quina activitat practiques a la muntanya?”.
http://www.celasenyera.org/nweb/venquesta.asp?id_enquesta=1 Data de consulta: 13 de
març de 2008.
81
“Quina activitat de muntanya prefereixes practicar a l'hivern?”
http://www.celasenyera.org/nweb/venquesta.asp?id_enquesta=5 Data de consulta: 13 de
març de 2008.
101
el sentit que segons el moment de l’any es duen a terme unes activitats o
unes altres.
Una altra enquesta interessant la va dur a terme aquesta entitat entre
octubre de 2005 i novembre del mateix any. En aquest cas es preguntava a les
persones si estaven federades. El resultat va ser que el 23% de les 72 persones
que varen manifestar la seva opinió varen dir que no estaven federades.82
Dues noves enquestes de l’any 2005 indicaven que les activitats i
competicions realitzades a l’aire lliure podien afectar al medi ambient (87%
de persones a favor)83 i que els grans refugis guardats afavorien la
massificació de la muntanya (86% a favor)84.
Enquesta sobre els hàbits esportius dels federats a la FEEC, 2007
L’estiu de 2007, la FEEC va fer una altra enquesta, aquesta vegada dirigida a
conèixer els hàbits esportius de les persones federades. El nombre de
respostes va ser de 1.364, comptant les recollides online i les que es varen
respondre amb el qüestionari encartat al número 212 de la revista Vèrtex.
L’objectiu declarat era “saber què fan els federats a la FEEC, quines
activitats practiquen principalment, i també on van a fer-les, sempre en
relació als esports de muntanya”85 per oferir a les persones federades uns
millors serveis.
La Taula 12 recull les activitats i els llocs on es desenvolupen, i es va publicar
acompanyant l’article que comentem. Com s’intueix, es tractava d’una
pregunta de resposta múltiple. També cal esmentar el fet que la realització
de les preguntes no va ser massa acurada i això impedeix aprofitar la
informació obtinguda al màxim nivell possible (per exemple, hauria calgut
especificar una mica millor els àmbits geogràfics a analitzar: per posar només
un cas, no té massa sentit mantenir dins de la mateixa categoria Catalunya i
la resta d’Espanya; aquesta escala no és l’apropiada).
Convé ressaltar que el 50% de tota l’activitat es realitza a Catalunya o
Espanya, mentre que només el 12,8% es fa més enllà del Pirineu. L’activitat
més practicada, independentment de l’àmbit geogràfic que s’estudiï, era
l’excursionisme, seguit per l’alpinisme o l’alta muntanya. En el cas de l’estat
espanyol, l’excursionisme representava el 22,3% del total, cinc punts per
sobre de l’alpinisme.
82
“Estàs federat?”. http://www.celasenyera.org/nweb/venquesta.asp?id_enquesta=4 Data de
consulta: 13 de març de 2008.
83
http://www.celasenyera.org/nweb/venquesta.asp?id_enquesta=2 Data de consulta: 13 de
març de 2008.
84
http://www.celasenyera.org/nweb/venquesta.asp?id_enquesta=3 Data de consulta: 13 de
març de 2008
85
“1.364 persones responen a l’enquesta sobre els hàbits esportius dels federats” article
digital publicat el 4 de juliol de 2007, disponible a
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3613. Data de consulta: 12 de març de 2008.
102
No val la pena donar massa voltes als resultats. En tot cas, es reprodueixen
les conclusions que es varen publicar al web de la FEEC:
•
L’activitat més practicada és l’excursionisme o senderisme seguit de
l’alpinisme o l’alta muntanya, amb molta diferència respecte a altres
activitats.
•
Del total d’activitats practicades, la meitat es practiquen a Catalunya
i Espanya.
•
El que més es practica als Pirineus francesos i Andorra, així com a la
resta de món, són les activitats relacionades amb la neu, juntament
amb les que s’ha indicat anteriorment que més es practiquen:
excursionisme i alpinisme.
•
Algunes activitats com la bicicleta de muntanya, el descens de
barrancs i l’espeleologia es practiquen majoritàriament a Catalunya i
Espanya
•
Mirant en percentatge sobre un àmbit geogràfic determinat,
l’excursionisme o senderisme, l’alpinisme o l’alta muntanya i l’esquí
de travessa es practiquen més fora de Catalunya/Espanya que a dins.86
Catalunya
Espanya
Pirineus
Andorra
francesos
o
Resta
món
Excursionisme o
senderisme
1279
1059
438
Alpinisme o alta muntanya
1017
928
422
Esquí de pista
600
530
162
Raquetes de neu
582
423
31
BTT
654
251
76
Escalada
510
280
118
Esquí de travessa
398
356
135
Esquí nòrdic
245
170
29
Descens de barrancs
288
119
19
Surf de neu
70
57
18
Espeleologia
90
25
6
del
Taula 12 – Activitats i lloc de destinació de les persones federades a la FEEC, 2007.
Font: FEEC, 2007
86
“1.364 persones responen a l’enquesta sobre els hàbits esportius dels federats”. Op. Cit.
103
Resum:
•
Dins de les pràctiques excursionistes, la caminada (diguem-li
excursionisme, senderisme o una altra cosa) és la més habitual.
•
En conjunt, es detecten indicis d’estacionalitat i preocupació per la
massificació que s’està donant en aquest tipus d’activitats.
•
Bona part de la pràctica excursionista es duu a terme a Catalunya, però
hi ha un grup important de gent que surt més enllà de les nostres
fronteres a practicar excursionisme o algunes activitats afins.
104
Enquesta del Servei d’Informació de Senders
Gràcies a l’amabilitat de l’Associació Catalana de Senderisme es va poder
disposar de les dades d’una enquesta que l’associació té en marxa des de
l’any 2002.87
La primera cosa que es veu és que hi ha poca informació: un total de 115
respostes en poc més de 6 anys, amb anys com el 2007 amb molt poques
respostes (8 en total). Malgrat els problemes de representativitat d’aquestes
dades i el fet que, com ens deia Josep M. Jerez, “A més, es detecta que la
tramitació d'una enquesta en molts casos es fa, més que per expressar una
opinió, per tramitar una queixa o fer una consulta, que són coses molt
diferents i que s'haurien de fer també per canals diferents”88, alguna
informació de tipus qualitatiu i que apunta algunes tendències sí que se’n pot
extreure.
Any
Freqüència Percentatge
2002
28
24,30%
2003
24
20,90%
2004
9
7,80%
2005
29
25,20%
2006
16
13,90%
2007
8
7,00%
2008
1
0,90%
Total
115
100,00%
Taula 13 – Nombre de respostes per any.
Font: Catalana de Senderisme, 2008
87
88
Agraïm especialment la informació facilitat per Josep M. Jerez.
Correu electrònic a l’autor de data 11 de març de 2008.
105
Les dades sobre freqüència de la pràctica excursionista i senderista indiquen
que la majoria de persones entrevistades van a la muntanya amb aquestes
finalitats entre dos i quatre cops al mes (70,5%), mentre que gairebé un 20%
hi van entre sis i deu cops l’any.
Modalitat
pràctica Freqüència Percentatge
Altres
30
34,10%
entitat
15
17,00%
Família
23
26,10%
gent
gran
3
3,40%
joves
17
19,30%
Total
88
100,00%
Taula 14 – Modalitat de pràctica del senderisme.
Font: Catalana de Senderisme, 2008
Tal com mostra la Taula 14, una quarta part d’aquestes sortides es duen a
terme en família, una cinquena part en grups de joves i al voltant del 17% són
sortides organitzades per alguna entitat.
Pel que fa al moment de l’any en què se surt a la muntanya per dur a terme
activitats senderistes, cal dir que la immensa majoria són activitats de cap de
setmana (87% del total) i, en molta menor mesura, de vacances (12%).
Pel que fa als sistemes d’informació, semblaria que la majoria de les persones
no utilitzin les guies (topo-guies), tot i que, a causa del marge d’error de la
mostra, les diferències no es poden considerar estadísticament significatives.
En canvi, sí que són significatives pel que fa a la possessió de llicència:
gairebé del 80% de les persones que varen respondre, no tenien llicencia
federativa (vegeu Taula 15). Tot i que s’apunta una tendència a no pertànyer
a cap entitat, les dades en aquest cas tampoc no mostren diferències que es
puguin considerar significatives.
Llicència FEEC
No
Sí
Total
Freqüència Percentatge
87
79,80%
22
20,20%
109
100,00%
Taula 15 – Persones dotades de llicència federativa.
Font: Catalana de Senderisme, 2008
106
L’enquesta89 contenia també algunes preguntes obertes de tipus qualitatiu,
d’entre les quals ens interessa sobretot la que fa referència als problemes
trobats durant la pràctica senderista. En aquest sentit, el principal problema
era la manca de senyalització o la seva deficiència. Això feia que algunes
persones s’haguessin perdut:
“Hi ha vegades, com per exemple en el camí dels bons homes, que
inclús amb el llibre guia, me vaig arribar a perdre... i sé que no sóc el
primer.”
Ara bé, mentre la majoria de les queixes es referien a la manca de
senyalització, una minoria també parlava de l’excessiva artificialització dels
itineraris:
“La pega més gran que veig al tema dels senders és l'excessiva
senyalització en una gran part d'aquests, [h]em d'aprendre a moure’ns
sense artificialitzar tant la natura, s'hauria de restringir la
senyalització a punts realment conflictius (colls, creuaments de
camins...)”
En algun cas, fins i tot les queixes feien referència a la no concordança entre
l’itinerari marcat i el que descriu la topoguia. De fet, aquest aspecte es pot
incloure dins d’un de més general que faria referència a la manca de
manteniment o deixadesa d’alguns trams.
Al costat d’aquest també apareixien altres temes, aparentment menors, com
ara el fet que algunes persones impedeixen o dificulten el pas per les seves
propietats. En el mateix sentit, també es troben queixes en relació a la manca
d’allotjament al llarg dels recorreguts, fet que impedeix fer segons quin tipus
de traçats, la presència de gossos a les rodalies de zones habitades, la invasió
del camí per la vegetació o la poca idoneïtat dels traçats (que a vegades
segueixen pistes o espais molt humanitzats).
Hi havia, també, algunes persones que havien aprofitat l’enquesta per
manifestar que estaven buscant altres persones per sortir juntes a fer
senders:
“M'agradaria fer una colla per anar a la muntanya, ja que ara només
tinc dues amigues que volen anar, però tampoc estan entusiasmades.”
“Havia sigut membre de UME (Unió Muntanyenca de l'Erampunyà) ara
faig senderisme a títol personal i quan tinc temps, però m'agradaria
apuntar-me en algun club.”
89
Disponible a http://www.euro-senders.com/web_cat/enquesta.htm. Data de consulta 10
de març de 2008.
107
En un cas de l’any 2006, una persona explicava perquè no participava en la
vida activa de cap entitat:
“Em vaig esborrar del centre excursionista perquè no serveixen per a
res. A més a més, és absurd que, per a obtenir una llicència esportiva
calgui ser soci d'un centre: pagar dos cops per a res. La muntanya és
lliure i és de tots. Només cal respectar-la.”
Sembla que hi ha motius per pensar que algunes d’aquestes persones utilitzen
el web, i en aquest cas concret aquesta enquesta, per trobar companys o
companyes de caminada. En aquest sentit, l’any 2007, una persona demanava
“[...] informació d’algun grup que realitzi senderisme els dilluns”.
De manera que es pot pensar que internet hauria de permetre algun canvi en
la manera com dur a la pràctica aquesta activitat. Si més no, alguna persona
es va manifestar en aquest sentit:
“Hoy en día, gracias a internet, publicaciones, asociaciones etc. es
posible practicar el senderismo a su aire, quiero decir adaptándolo a
las posibilidades de cada cual. Distinto por ejemplo a algunas salidas
con grupos de excursionistas en las que distancia y ritmo de marcha
van predeterminados. Pero para favorecer esto, el que la gente pueda
hacer senderismo a su aire, es necesario que los senderos estén bien
señalizados, y que haya libros descriptivos, a partir de ahí muchas
personas (claro no todas, pues las hay que prefieren hacerlo en grupos
o no les queda más remedio) se pueden organizar sus rutas a su aire.”
(any 2005)
“A mida que el temps passa, cada cop tenim més dubtes de la
confiabilitat dels itineraris i de les senyalitzacions. Evidentment, amb
el temps s'esborren o algú les malmet i no hi ha cap mena de vehicle
de consulta, a la web, on veure una informació actualitzada o inclús un
espai on poder deixar-hi la informació que hem vist tal o qual
problema.” (any 2006)
Resum:
•
Les dades analitzades fan pensar que el senderisme correspon a un
segment molt concret de la activitat de muntanya, amb algunes
característiques pròpies. De tota manera, caldria investigar-ho més a
fons.
108
•
L’estudi de l’enquesta que des de fa 6 anys té en actiu l’Associació
Catalana de Senderisme posa de relleu la importància que en aquest
segment concret està adquirint la xarxa d’internet i com es pot
plantejar la hipòtesi que al seu voltant s’estructuren veritables
comunitats virtuals que tenen repercussions més enllà del món digital.
109
e-xcursionismes 2.0
l’excursionisme català a l’inici del segle XXI
una visió des de l’antropologia
resultats
obtinguts
110
6 - Resultats obtinguts
A continuació es detallen els diferents resultats que s’han obtingut en les
diferents fases d’aquesta recerca. L’exposició segueix l’ordre cronològic en
què es va desenvolupar la investigació, però els resultats de les entrevistes
que formen part de la fase 5, en comptes de ser exposats en un apartat
concret, han estat distribuïts al llarg del text.
Aproximació qualitativa: fase exploratòria
Les 9 entrevistes que es varen dur a terme com a part de la fase exploratòria
d’aquesta recerca varen aportar una informació molt rellevant que
posteriorment es va fer servir per elaborar una enquesta semiestructurada
que havia de permetre una primera aproximació qualitativa a la realitat de
l’excursionisme a casa nostra.
A continuació s’exposen les idees més importants que varen sorgir en aquesta
fase.
•
Una de les coses que es va posar sobre la taula en aquesta fase és que
la dedicació a la muntanya no sempre és la mateixa, que hi ha
moments en què aquestes pràctiques són molt habituals i constants i
altres en què es redueixen a mínims o fins i tot desapareixen.
o En el cas d’una dona amb un fill de 10 mesos, ens deia que
estava “fent un parèntesi” i que aquest fet no la deixava “fer
tot el que voldria”.
111
o El Juan Carlos va fer escalada de jove i, després de gairebé vinti-cinc anys sense escalar, “Ahora he vuelto a las andadas (la
cabra tira al monte). [...] Es como si me hubiesen congelado y
ahora despertara en otra época.”
•
Un segon aspecte és que la llista de pràctiques és molt àmplia i inclou
activitats tan diverses com senderisme, alpinisme de diferents nivells,
escalada en diferents modalitats, espeleologia, tresc, descens
d'engorjats, vies ferrades, esquí, raquetes de neu, bicicleta de
muntanya (BTT), ràfting, alta muntanya, fotografia de muntanya,
marxes de resistència, curses de muntanya, etc.
•
També cal esmentar el fet que aquestes pràctiques no sempre són les
mateixes, sinó que la mateixa persona va canviant a mida que va
desenvolupant la seva existència o que els seus rols socials canvien.
o En aquest darrer sentit, Aguito comentava: “El senderisme ara el
vec amb millor ulls, tot gràcies al meu fill. Només té 2 anys i
vull ensenyar-li la meva passió però tal i com jo la vaig aprendre
poc a poc.”
o Després de 25 anys sense escalar, el Juan Carlos va tornar a la
muntanya: “Empecé con excursiones a pie, de ahí pasé a las
ferratas y, ahora, estoy empezando a volver a escalar.”
Quan li demanem per què va deixar la muntanya durant tant
temps explica: “primero me dediqué a aprender un oficio y
situarme en la vida, tras una larga reflexión montserratina.
Después, durante quince años, fui ciclista, que es mi otra gran
afición.”
o La Mariajo va començar fent passejades amb la seva família,
després va continuar amb l’esquí de pista i va fer el salt al de
muntanya i a les ascensions a pics, “Arrel un viatge a Dolomites,
fa 3 anys, vaig descobrir el món de l'escalada, primer vies
ferrades, i des de fa un any, escalada en roca. He fet un parell
de cursos i aquest mes en tinc dos més, un de via clàssica i un
altre d'escalada artificial.”
o En el cas del Mingo, “Jo vaig començar ja fa molts anys, i mes o
menys vaig començar com molta gent en aquella època primer
practicant el que ara es diu senderisme, després l'escalada,
l'esqui de muntanya. Actualment continuo practicant-ho tot
però el que més em motiva és sens dubte l'escalada.”
•
També apareix una certa estacionalitat de les pràctiques.
o Com deia l’Aguito, “Sempre depenent de l'època de l'any, els
Pirineus per desgracia no són el Alps.”
o La Verònica practica 5 o 6 activitats diferents i diu que “Les vaig
intercalant, no per etapes, sinó segons el que em vingui de gust
de fer el cap de setmana o època de l’any que és mes agradable
de practicar segons quines activitats. [...] A l'hivern vaig més
112
[amb] BTT (xq no fa tanta calor), raquetes de neus..etc. A
l'estiu-primavera pots fer millor barrancs...”
•
En un sentit semblant, pel que suposa en relació a l’impacte en el medi
natural, s’ha constatat que hi ha un sector excursionista que intenta no
repetir massa les destinacions que tria (també hi ha una tendència en
sentit contrari, com veurem més endavant).
o Com deia la Verònica, “Sempre variem, no repetim gaire, com a
molt repetim un cop a l'any. Anem pels Pirineus i Prepirineu
Catalans/Aragonesos (Ocasionalment Francès), pel Montsant,
Serralada Prelitoral...”
•
Els desencadenants sobre aquests canvis de pràctiques no estan del tot
clars, però es podria parlar de diferents casos:
o Activitats formatives que es duen a terme (cursets). Com deia
l’Aguito “Un del punts d'inflexió importants va ser arrel d'un
curs d'espeleologia que vàrem fer al SIE del Aliga. Allà vàrem
tenir el primer contacte amb el mon vertical. Uns anys després
el meu company va fer un parell de cursos d'escalada, un
d'iniciació i un de perfeccionament. Jo me'ls vaig saltar, però
des de llavors que escalem. Entre mig de les escalades, l'alta
muntanya sempre ha estat present en els nostres objectius i
junts varem fer un curs d'alpinisme hivernal avançat al CEC,
crec que es diu nivell 2.”
o En el cas de la Mariajo, el salt a les practiques alpines es
produeix per un canvi de residència (concretament se’n va a
viure a la Vall d’Aran).
•
Pel que fa als llocs per on la gent posa en pràctica les seves activitats
excursionistes, es parla de Catalunya en general (i dins d’aquesta el
Pirineu, i altres massissos), Pics d’Europa, Pirineu Central i Occidental,
els Alps i algunes illes (Mallorca, Còrsega), fins i tot apareix l’Himàlaia.
Convé dir que en els casos en què els escenaris són llunyans, sempre
acostuma a haver-hi un lloc a prop on dur a terme aquestes activitats.
•
En el procés d’aprenentatge d’aquestes pràctiques apareixen diferents
vies.
o L’Aguito va començar de petit fent senderisme en el marc d’un
grup escolta al qual va accedir a través d’una cosina. De seguida,
però, va entendre que “el que volia era un contacte amb la
muntanya diferent. El[s] anys va[n] anar passant i per
casualitats de la vida el meus pares van comprar una caseta a
les afores. Allà vaig conèixer el que avui dia es el meu company
de cordada. Certament vam començar a fer excursions pels
voltants, i poc a poc vàrem anar ampliant el nostre radi
d'acció.”
o El Joan també va començar, si més no parcialment, en un grup
escolta: “L’espeleologia l’havia practicat de jove amb els
minyons escoltes.”
113
o En el cas del Juan Carlos el seu aprenentatge iniciàtic es
produeix dins d’una altra organització juvenil: “Empecé a ir a la
montaña a los once años y a escalar a los trece. Mi primera
escalada en Montserrat fue a los catorce, recién cumplidos. La
Montpart del Gorro, con unos compañeros que eran tres años
mayores que yo. Eso sucedió en el verano de 1971. Subí con unas
chirucas y encordado con la cuerda directamente a la cintura.”
“Empecé a salir a la montaña con la O.J.E. (organización juvenil
española), que dependía de la Falange. Allí me enseñaron nudos,
orientación, a rapelar, tirolinas, a montar una tienda de
campaña, y muchas cosas más. Era lo que había en la época, y la
verdad es que no estaba nada mal. En realidad, si no nos
despojamos de prejuicios políticos (quede claro que soy ácrata),
estaba pero que muy bien. Allí conocí a mis primeros
compañeros de escalada, junto a los que me inicié, los que se
iniciaron conmigo, con cuerdas de cáñamo y de nylón. Con un
cordino de perlom, que era de la O.J.E. Con treinta
mosquetones de hierro, que pesaban como su puta madre... Han
pasado unos cuarenta años, desde aquellos inicios y, el invierno
pasado, instalé una ferrata, en Montserrat, con uno de aquellos
compañeros. Nos conocemos bien.”
o En el cas de la Mariajo, el punt inicial es lliga a la seva família:
“[...] la meva família és de l'Aragó i des de sempre, ja amb l'avi,
doncs sortíem a passejar, llargs passeigs, d'un poble a l'altre, a
les finques... [...] He viscut a la vall d'Aran, vaig fer COU allà i
vaig començar a fer ascensions a pics i, bé, sempre m'ha agradat
l'estudi de la flora i els líquens... amb la qual cosa m'hi passo
molt de temps a muntanya.”
o Sobre aquest punt, la Verònica diu: “Vaig començar a practicar
aquestes activitats per inquietuds professionals i personals (sóc
geògrafa de professió i el treball de camp ha format part de la
meva formació i per tant d’activitats a l'aire lliure o muntanya),
i personalment per tradició familiar i per estar apuntada a
centres d’excursionistes.”
•
Un dels temes que a priori podria tenir certa rellevància a l’hora de
desenvolupar aquesta mena de pràctiques podrien ser els companys o
companyes amb què se surt a la muntanya. En aquest sentit,
o L’Aguito deia, “Bé el meu company de cordada és un del millors
amics que tinc, ens coneixem des de que tenim 8 anys, i les
nostres famílies tenen molta relació. Tots dos vàrem començar
junts. En el camí hem conegut molta gent, hem compartit
cordades i ascensions.”
o El Juan Carlos planteja el tema d’una altra manera: “Los
compañeros son parte primordial en la escalada, aunque en
ocasiones, me ha gustado practicar la escalada en solitario. La
montaña en solitario, muchas veces, incluso he vivido solo, en
Montserrat. Los compañeros son fundamentales, pero no
114
depende de ellos el hecho de practicar o dejar de practicar los
deportes de montaña. Como ya te he dicho, el deseo y la
decisión de hacerlo, solo pueden salir del interior de uno mismo
y, si se toma esa decisión, se tendrán compañeros.”
•
Un altre dels temes que tenia interès en aquesta recerca era l’anàlisi
de les noves sociabilitats a través de mitjans digitals. En aquest sentit,
es van buscar expressament persones que formessin part del Club
Excursionista Madteam, per la idiosincràsia especial que aquest
presenta (vegeu l’apartat MadTeam.net).
o És el cas de l’Aguito, una persona que coneixia Madteam “des de
fa molt temps però no hi participava gaire, però un dia de cop i
volta em vaig veure implicat en aquest gran projecte. Avui dia
col·laboro amb el Webmaster en el desenvolupament de la
web.”
o També formava part d’aquest club el Juan Carlos. Per a ell,
Madteam “Es igual que un club tradicional solo que en vez de
estar en un local, está en internet.” “La ventaja es que está
siempre abierto, no tiene horarios. Por lo demás, es un club de
montaña como otro cualquiera.”
o La Mariajo també en formava part, i hi tenia un càrrec: “Em van
demanar si volia formar part de la Junta i col·laborar en temes
de medi ambient i de muntanya amb nens i amb això estic.”
•
Un gran grup de temes per investigar giren entorn de la sociabilitat que
apareix en aquest tipus d’espais.
o En contra del que podria semblar, l’Aguito deia que formar part
d’aquest club virtual “[...] bé podríem dir que m'ha permès fer
mes muntanya però no perquè la relació amb ells m'hagi motivat
mes sinó perquè ens hem trobat persones amb ambicions
semblants.”
•
És aquest informant qui ens posa sobre una pista interessant quan diu:
o
“Et recomano que entris al foro del MadStage. Aquest event es
la culminació del que t'explico... S'ajunten usuaris i no usuaris
del portal per fer activitats, però lo millor és que es programen
allà mateix, pots apuntar-te amb qui vulguis. Coneixes gent amb
la que possiblement has conversat o t'has creuat informació.
Certament és un esdeveniment únic. Pensa que hi va gent de
tota Espanya.”
Sobre el Madstage, vegeu l’apartat MadTeam.net.
•
Evidentment, un dels temes que havia de sortir en aquesta nova
sociabilitat feia referència a la visió dels centres excursionistes actuals.
Així, han aparegut respostes com les que segueixen:
o “Pel que fa al Madteam, em sembla interessant perquè mai m'ha
agradat el model dels centres excursionistes, i he estat a uns
quants però per poder tramitar la meva llicència federativa i
per fer algun curs només” (Aguito).
115
o “Al Madteam el funcionament és mes anàrquic, tot es genera
per interacció entre els usuaris, no hi ha una estructura
organitzativa que decideix sinó que tot neix de la col·laboració.
Si be és cert hi ha hagut alguns malentesos però crec que es
producte de la condició humana” (Aguito).
o L’Aguito, que com hem vist té un paper important dins de
Madteam i per tant una visió privilegiada del que passa en
aquest centre, planteja que tot i que segurament algunes
persones que formen part del club només tinguin interès en
l’assegurança, possiblement hi hagi associats i associades amb
altres interessos (traduït al nostre llenguatge, això podria voler
dir que busquen un altre tipus de sociabilitat o un altre tipus de
club excursionista).
o Segons la Mariajo, aquest club, “no té les rèmores ni problemes
habituals dels clubs consolidats físicament! És un club amb gent
jove, de tot el territori espanyol, hi ha uns 750 socis!!!”
•
En canvi, els centres excursionistes tradicionals responen a una altra
imatge:
o “Els centres excursionistes estan força burocratitzats, els costa
molt evolucionar. Normalment tot gira entorn als veterans,
"adaptar-se o morir". Pensa en la quantitat de cursos que fan els
Centres Excursionistes i en el nombre d'alumnes que segueixen
al cap d'un any al centre, et sorprendria. Això no vol dir que no
hi hagi bones iniciatives, tot i que normalment són algunes
seccions concretes, no la direcció” (Aguito).
o La idea, exposada per l’Aguito, que “Molta gent s'hi associa
única i exclusivament per obtenir la llicencia federativa per
tenir coberta l'assegurança d'accidents [...]” és una constant en
aquest aspecte.
o “Els clubs habituals tenen el problema de què s'han anquilosat,
d q hi ha massa gent gran...”, deia la Mariajo, per a la qual
l’inconvenient més gran de centres com Madteam seria “que no
hi ha solera ni experts, aleshores el procés iniciàtic o d'iniciació
s'ha de fer amb altres clubs.... que de fet, tampoc és cap
inconvenient....”. D’aquí que la seva conclusió fos que “seria bo
per a mi que es sumessin esforços i que hi hagués una barreja i
una sinèrgia entre aquest tipus de club virtual i els clubs de
sempre”.
o El Joan, que forma part de la junta d’un centre excursionista
“tradicional”, tot i que té una pàgina web molt interactiva,
donava la seva opinió sobre els motius pels quals la major part
de la gent que surt a la muntanya ho fa sense passar per la
Federació. Segons ell, “si estàs en alguna entitat excursionista,
ja tens alguna avantatge amb les activitats que pugui organitzar
aquesta entitat, en el lloguer de material, etc. Si a més estàs
federat, en la llicencia hi està inclosa una assegurança que et
cobreix algun accident que puguis tenir a la muntanya, a més de
116
poder obtenir algun descompte en refugis de muntanya i en
algunes botigues.”
•
Un altre tema és què cal entendre per excursionisme i què ofereix a les
persones que el practiquen. En primer lloc, no es tracta només d’una
pràctica fisiològica, sinó de moltes coses més:
o La Mariajo ho va exposar d’una manera molt clara: “M'agrada
estar a la muntanya, a la natura pq d'alguna forma m'ajuda a
sostenir-me, a alliberar-me de l'absurd de tot plegat... Penso q
quan tornes de muntanya ets millor persona.” L’excursionisme
és, si més no en aquest cas, una activitat existencial.
o L’Aguito també anava en una línia semblant: “M'agrada la
verticalitat, el sentiment de llibertat i de superació. L'alpinisme
és un esport molt exigent, tant a nivell físic com mental.
T'asseguro que hi ha cops que un avança per una cornisa perquè
el seu cap li permet no perquè les forces hi tinguin res a veure.”
o El Juan Carlos va seguir també en aquesta línia transcendental:
“La escalada es la más bella aventura que el humano pueda
soñar. ¿Cómo no voy a escalar? Sería desperdiciar la vida.”
“Si no fuese escalador, no sería yo. Yo soy escalador de
nacimiento.”
“Desde un punto de vista más convencional, más cercano a los
planteamientos a los que estamos acostumbrados, yo diría que
lo que nos mueve a ir a la montaña, es la búsqueda de
sentimientos de alta intensidad, junto con la atracción que
siente el humano por la naturaleza, de la cual forma parte (no
todos los humanos la sienten, pero si la mayoría).”
“Cuando entramos en el terreno de la escalada (me refiero a la
clásica, porque la deportiva es otra cuestión), lo de los
sentimientos intensos, alcanza una magnitud superlativa, como
también lo hace la amistad del compañero de cordada.”
“Yo no sería como soy, si no hubiese practicado la escalada. Es
algo que me ha enriquecido y fortalecido, que ha formado mi
carácter y mi visión del mundo.”
o Per a la Mariajo, “L'escalada em proporciona un autoconeixement brutal... Progressar, adquirir consciència corporal
m'ajuden a treure a la llum molts aspectes del meu món
interior... Per a mi l'escalada és un camí personal, d'autonomia,
d'humiltat... i al mateix temps, un camí per a fer cordada, per a
compartir, des de la responsabilitat d'un mateix, la il·lusió de
situacions efímeres, de reptes...”
•
L’excursionisme en general és un joc constant entre el jo i els altres, el
jo i el món, una mena de dansa vertical que comunica el món intern i
l’extern.
117
o
En aquest sentit, per a la Verònica la muntanya significava
“desconnectar, llibertat, pau, tranquil·litat, observació de la
natura”.
o Un cas molt interessant en aquest sentit és el de l’Alfred. Junt
amb la seva companya es dedica a fer alpinisme, especialment a
l’hivern, i fotografia de muntanya, o sigui, “moltes ascensions
nocturnes quan hi ha lluna plena per aprofitar les primeres
llums del dia per fer fotos des dels cims i fer moltes fotografies
nocturnes (una visió diferent de les nostres muntanyes per les
que hem estat premiats en concursos de fotografia de
muntanya).”90
o El Juan Carlos deia “En cuanto a recuerdos de situaciones
concretas, especialmente relevantes, no sabría cual mencionar,
son tantos... la superación de la pared soñada, los vivacs
agónicos, la soledad, la amistad de un perro salvaje y, por
supuesto, la amistad de los compañeros de cordada, amistad
que no puede compararse con ninguna otra, de ninguna
manera.” I en dir això ens duia a una reflexió: en quin context i
per quins motius coses com els bivacs agònics o la solitud es
poden convertir en situacions agradables? Què fa que es puguin
arribar a definir com a tals? I el Juan Carlos responia: la
resposta, com deia Bob Dylan, només la sap el vent...
•
En general, pel que es desprèn d’aquestes entrevistes exploratòries, la
muntanya genera satisfacció, i és vista com una activitat passional,
incontrolable:
o “Crec que l'alpinisme forma part de les persones, de vegades es
pateix, es sent por, no ens enganyem[,] però després s’obté
satisfacció, a tothom no li agrada aquest tipus d'activitats”
(Aguito).
o “Bé, la muntanya és la meva passió” (Aguito).
o “Si supiese contestarte a por qué he vuelto a escalar,
seguramente sería el primer escalador de la historia, capaz de
explicar por qué escala”, deia el Juan Carlos.
•
En alguns casos, quan es tractava d’explicar els motius de la practica
muntanyenca, es produïa una derrapada biologitzant:
o En el cas de l’Aguito, es veu clarament quan deia “Suposo que a
nivell biològic les endorfines hi juguen un paper importat. Quan
acabes una jornada de 10h destrossat tens una sensació de
90
Aquest tipus de pràctica era completament desconegut per a l’autor d’aquesta tesi.
Després d’aquest primer contacte, va trobar una segona activitat en el mateix sentit en un
fòrum del programa “Temps d’Aventura” de TV3. En un post, Robanroban havia escrit:
“Hola!! se que es una mica just pero per qui es vulgui apuntar jo i 3 companys mes akest
dissabte anem a fer el pic bastiments amb lluna plena ja que coicideix que es aquest
dissabte. Crec que es una ruta no molt sacrificada ja que l’he fet altre vegades i es pot fer
facilment.
Si algu s ápunta o desitja mes info es pot posar amb contacte amb mi per mail”.
118
benestar i tranquil·litat tot i que els teus músculs estiguin ben
cansats.”
o Però també el Juan Carlos va derrapar en el mateix sentit: quan
es parla de perquè la gent va a la muntanya,
“[...] siempre se responde con argumentos poéticos, sublimes,
ambiguos. Seguro que si se realiza un estudio científico del
tema, se encuentra una respuesta basada en formulaciones
químicas de nuestro cerebro, ya que, al final, eso es lo único
que hay. Y si no se encuentra, es porque la ciencia bioquímica
no ha avanzado lo suficiente.
Lo malo es que por ese camino, no vamos a llegar a ningún sitio,
por falta de conocimientos y, además no nos serviría para
mucho, a los escaladores, a los montañeros, a los buscadores de
setas...
Claro que los sentimientos pueden llegar a ser explicados con
psicología y, más allá de eso, con bioquímica pero, ¿es esa la
explicación que buscamos?, o ¿es mejor que nos quedemos con
que subimos a la montañas porque están ahí? Ahora te pregunto
yo a ti.”
(la conversa va continuar una mica més fins que va dir)
“Pues sí, creo que, en el fondo, solo hay reacciones
electroquímicas en el cerebro. Sin embargo, también creo que
ese no es el enfoque que estamos buscando.”
o La Mariajo també va portar les coses cap al mateix camí, però en
va trobar una sortida diferent: “penso que molta gent no es
planteja perquè fa les coses, les fa pq d'alguna manera obté una
compensació, i aquest fet és condició necessària i suficient per a
continuar fent aquesta activitat... sense anar a l'origen ni donar
més voltes... és una opció! D'altra banda, metges, psiquiatres i
químics, et diran que les hormones, endorfines i demés
substàncies que es veuen implicades en les situacions de risc,
perill, aventura extrema... són la veritable raó per les activitats
de muntanya... és important conèixer-ho, però ens quedaríem
amb una dimensió físico-química-biològica, per a mi no
suficient, manca la component simbòlica!”
o I aquest component simbòlica es trobava en el fet que “hi ha
gent q obté energia de fer aquestes activitats, el contacte amb
la natura, el fet de canviar de punt de referència, d'estar
acompanyats de persones amb les mateixes aficions, el conèixer
directament el territori que t'estimes, experimentar una forma
de vida... doncs podria ser la raó de l'excursionisme...”
•
Posats a parlar del que és l’excursionisme, hi ha una certa unanimitat
entre les persones amb qui s’ha parlat en el sentit que no n’hi ha una
única definició, sinó que, com deia la Mariajo “suposo q hi ha tantes
percepcions de l'excursionisme com excursionistes....”
119
•
Aquest fet és força clar i en el transcurs de les nostres xerrades virtuals
va anar apareixent un tema que no s’havia plantejat al principi: les
diferències de gènere en la percepció de la relació medial. La primera
pista la va aportar la Mariajo quan deia que havia participat a la VI
trobada de noies escaladores a Vilanova de Meià. A partir d’aquí el
tema es va plantejar obertament i, tirant del fil, es va arribar a la M.
F.
o Segons la Mariajo, “hi ha una gran diferència entre l'actitud d
les dones i els homes davant d la muntanya...”:
ƒ
“els homes, molts homes, van a la muntanya rememorant
antics temps de guerrers... només cal veure el llenguatge
emprat: conquerir el cim, atacar la muntanya.... la
muntanya és moltes vegades una enemiga a vèncer, a
sometre... l'actitud de molts escaladors, sobretot els
d'escalada amb gel, em fa pensar a guerrers punks amb
els seus piolets-armes... en els homes priva penso
l'objectiu, assolir una fita.”
ƒ
“les dones, la majoria de les que coneixo... ens trobem
com a casa, potser rememorant èpoques matriarcals, de
la "diosa madre"... per nosaltres el camí de la muntanya
és interior, de superació, coneixement personal i que ens
ajuda a conservar el misteri. penso que per a les dones
l'important és la trajectòria, la progressió, fer camí.”91
o M. F., d’entrada, va voler deixar clar que ella no havia
organitzat aquella trobada de dones escaladores i, en dos mails
consecutius, va explicar en què consistia aquest esdeveniment i
com havia nascut:
ƒ
“Es una història llarga... T'imagines que a les comarques
de Girona... soms tres les noies que ens trobem més
assíduament a l'escalada... totes de pobles diferents..
sempre acompanyades de nois... passa el temps i ens
anem fent amigues.. més temps.. més amigues.. sempre
que podem ens trobem amb una altre de barna i ens anem
a escalar les quatre juntes a fer via llarga.. ens ho
passem súper be.. repetim i repetim... coincidim amb
altres noies escaladores i ens agafem el núm. de mòbil.. i
més noies i més números de mòbil... i...
20 i 21 d'octubre 2001 (fires de Girona!!) I Trobada de
noies escaladores. Ens trobem 12 noies a Vilanova de
Meià. Hem quedat per missatge al mòbil. Sopem juntes i
al matí següent marxem juntes cap a la paret.
Ja portem així 6 anys, ja no ens enviem missatges, ara
ens ho diem per email i hem arribat a ser 50. Però no
tenim cap tipus d'intenció que deixi de ser així. Som una
91
Arran d’aquesta idea es va posar un post en un fòrum de la UOC, però no es va trobar cap
resposta.
120
colla de noies escaladores que volem conèixer altres noies
escaladores amb un factor masculí mínim obligatori (els
petits necessiten cangurs) i poder estar amb noies
escaladores.
Aquesta és la idea inicial... però constantment tenim
pressió per part d'entitats
He mirat de ser breu...”
o Quan preguntem a M. F. què vol dir amb “pressió de les entitats”,
explica:
ƒ
“Doncs que es fàcil de vendre, i que posant-nos el peixet
de que podem treure diners, sempre hi ha algú que vol
endur-se la "medalla" de que això es gràcies a ......
I no es així, moltes de nosaltres volem escalar amb les
amigues i fer-ne de noves.! També és fàcil d’entendre
que al ser tantes, no totes pensem igual. Ni a totes ens
van bé les mateixes dates, ni totes ho faríem igual. Per
tant, el que ha passat aquest any, es que les de Girona ja
no teníem ganes de preparar-ho (hi ha poca molt poca
feina, però n’hi ha i que hem canviat l’escalada per la
bicicleta!) i des de les terres de Tarragona se n’han
encarregat, per que n’hi havia que en tenien ganes.
Aquest any 2007, ha set molt íntim, i molt maco, ja que
érem com unes 20 i pico, i es que sí som moltes, també es
degrada. En cap moment busquem un numero. Volem
passar-nos-ho bé.
I si es fa, es per que nosaltres volem fer-ho.
Això no treu que paral·lelament existeixin altres tipus de
trobades per a noies escaladores, com ens hem trobat dos
anys, la trobada internacional de noies escaladores amb
les mateixes dates i als mateixos llocs. (però ens hem
assabentat per que coincidíem!!!)
si???”
•
Un aspecte relacionat amb aquest és el de l’existència d’una ètica
excursionista més o menys autònoma de la resta d’àmbits. Tot i que no
es va obtenir massa informació en aquesta fase sobre el tema, sí que
cal deixar constància que hi ha persones que consideren que hi ha una
ètica restringida a l’àmbit excursionista i altres que, com el Juan
Carlos, consideren que no:
o “Si se tiene una ética, esta sirve para todos los aspectos de la vida,
incluida la montaña. Cada uno tiene su propia ética, sus principios
morales. La ética es una, para todo. Cada uno la que tenga. No creo
en éticas diferentes para aspectos diferentes de la vida, por lo
tanto, si se tiene una ética, esta es válida también en la montaña.”
121
Un cop repassats els grans temes que es varen tractar en aquesta fase
exploratòria, es pot intentar una primera aproximació quantitativa al
contingut de les entrevistes. Evidentment, fer el pas de dades de tipus
qualitatiu a resultats quantitatius sempre és prendre alguns riscos. Per això es
prega al lector o lectora que tingui en compte la precarietat de les
informacions que se’n puguin extreure.
Tècnicament, aquest pas del discurs a una taula de freqüències s’ha dut a
terme utilitzant el word cruncher del programa Atlas.ti. El procediment
consisteix a comptabilitzar cada paraula que apareix en el text seleccionat i
oferir-ne els resultats en un fitxer en format CSV, exportable a Excel o
qualsevol programa de tractament estadístic.
Fet aquesta pas, es va trobar que les paraules que apareixien més vegades
eren, per aquest ordre, muntanya, escalada, gent, company, activitats, noies,
senderisme i salut (vegeu Taula 16).92
Això podria voler dir que, per als primers informants, l’excursionisme era una
activitat que tenia que veure amb la muntanya, però especialment amb
l’escalada o el senderisme. Es reconeixia també la importància de temes com
la salut o les relacions personals en aquest rànquing. (S’ha exclòs la paraula
noies d’aquesta interpretació perquè la seva aparició en el discurs es podia
considerar que va ser molt circumstancial. De tota manera, no es podrà
oblidar més endavant.)
Paraula
Freqüència
MUNTANYA
60
ESCALADA
48
GENT
16
COMPANY
14
ACTIVITATS
14
NOIES
11
SENDERISME
10
SALUT
10
Taula 16 – Freqüències de les paraules aparegudes en la fase exploratòria
92
Aquestes freqüències s’han obtingut agrupant diferents formes de la mateixa paraula, per
exemple, singulars i plurals, masculins i femenins, etc.
122
Aproximació qualitativa: entrevistes online
Per fer la descripció de les respostes obtingudes en la fase d’entrevistes
semiestructurades online, desglossarem les informacions en funció dels 6
eixos temàtics que es varen plantejar. Val a dir que es varen obtenir un total
de 147 respostes.
Bloc temàtic 1
Quines activitats excursionistes duus a terme actualment i quines
activitats excursionistes has realitzat en el passat?
Amb quina freqüència vas a la muntanya i a què fer?
A quins llocs vas normalment? Vas sempre als mateixos o depèn d’alguna
cosa?
Una llista de les activitats excursionistes que varen aparèixer en aquesta fase
de la recerca inclouria els següents elements:
•
Alpinisme
•
Rafting, hidrospeed...
•
Alta Muntanya
•
Senderisme (GR i PR)
•
Barranquisme - descens
d’engorjats
•
Vies ferrades
•
•
BTT
Surf de neu
•
•
Tresc
Curses de muntanya
•
Escalada
•
Escalada en gel
•
Espeleologia
•
Esquí de muntanya
•
Esquí de fons
•
Excursionisme
•
Geocaching
•
Marxes de resistència
•
Marxes populars
•
Orientació esportiva
•
Parapent / ala delta
123
Evidentment, per la natura de la informació recollida en aquesta mostra de
població, no té cap sentit intentar quantificar la presència de cadascuna
d’aquestes activitats. Aquest seria un dels objectius de la propera fase de la
recerca.
Cal remarcar que, tal com s’havia apuntat en la fase exploratòria, les
pràctiques no han estat les mateixes en moments diferents de la biografia de
les persones entrevistades i que s’intueix una compaginació de pràctiques
diferents (aquest darrer punt podria permetre parlar d’una no especialització
de la pràctica excursionista en l’actualitat). De nou, per la natura de la
informació obtinguda, no té cap sentit intentar buscar associacions de
pràctiques entre elles; aquest objectiu també queda per a una propera fase
de la recerca.
Pel que fa a la freqüència en l’accés a la muntanya cal dir que hi ha una
gran varietat de casos, des de persones que hi van de manera molt regular i
freqüent fins a aquelles que només hi accedeixen de manera esporàdica.
S’intueix que aquesta diferenciació podria estar relacionada amb el tipus de
pràctiques i el lloc de residència. D’aquesta manera, per exemple, una
persona que dedica l’estiu a la bicicleta de muntanya i que es mou per les
Guilleries (S1) diu que surt 3 o 4 dies a la setmana. En el mateix sentit, S5
afirma que surt “cada setmana com a mínim una vegada” i que es mou “per
l’àmbit local”, que en aquest cas sembla també ser les Guilleries-Montseny. I
també S61, que surt un mínim de dues vegades setmanals o més per anar a
llocs a mitja hora o una hora de casa tot intentant descobrir nous indrets.
També apareix un cas d’una persona (S8) que pot anar entre 5 i 7 dies a la
muntanya cada setmana, però cal fer constar que es tracta d’una persona que
treballa a la muntanya (no se sap quin ofici hi fa).
La major freqüentació, però, sembla que se l’adjudica S42:
“Surto sempre que puc, vol dir totes les vacances i tots els caps de
setmana. També algunes tardes perdudes quan l'horari de la feina ho
permet. Darrerament més a escalar, però també molt a córrer i a
caminar.”
Hi ha algun cas més imprecís, com S9, que diu que va a la muntanya
“Sempre”. En aquest cas no se sap si vol dir que hi va molt sovint o que en el
seu temps lliure no té cap altra activitat. En aquest darrer cas, s’hauria
d’interpretar com una manera de posicionar-se personalment davant del que
es considera legítim i interessant de dur a terme en el temps lliure (vegeu
l’apartat dedicat a la filosofia excursionista).
Fora d’aquests casos, les sortides sembla que acostumen a concentrar-se en
els caps de setmana. Hi ha persones que hi van gairebé cada cap de setmana
(S2, S4, S5, S7, S15, S16, S33 per exemple) i altres que només hi van un cop al
mes (S3) o menys (S6 hi va un cop cada dos mesos; S48 dos o tres cops l’any).
124
En algun cas la freqüència de les seves sortides depèn de “si trobo gent que
vulgui venir amb mi” (S19) o, com diu S26, dels “compromisos dels
companys”. Un altre aspecte són les limitacions familiars, que apareixen en
S27 i S28, o relacionals con en S143 quan diu “En el passat no en feia perquè
no tenia ningú amb qui anar, ara he conegut un grup molt maco i per això
faig més activitats”.
Sembla que la importància dels acompanyants es posa de manifest en
aquests casos, com també en S46: “Si puc intento anar a llocs que no conec,
però no m'importa repetir objectius si la companyia és bona.”
És també el cas S59, una persona jubilada que surt 4 dies al mes i que afirma
que “Tot i que no m’agrada repetir llocs –amb algunes excepcions- en
repeteixo: a voltes és més important la bona companyia que el fet de
repetir, més encara si el nou company no hi ha estat. Sempre que és possible,
però, m’estimo més la ‘descoberta’.”
S66 només repeteix itineraris en BTT quan surt amb la seva xicota, perquè
aquesta està més fluixa de cames i té vertigen. Tal com es veu en el cas S78,
les companyies determinen en bona part el lloc i l’activitat que es durà a
terme: “M'agrada, sobretot, caminar. Fer cims no m'interessa especialment,
però sí als meus acompanyants, és a dir que toca sovint.”
Igualment, S91 també va d’excursió “a molts llocs segons els meus amics o
segons qui em segueix” i S93 diu que la seva activitat “depèn dels meus
companys”. En el mateix sentit es manifesta S124.
Pel que fa als llocs on es duu a terme aquesta pràctica, semblen insinuar-se
dues tendències, precisament en el mateix sentit que en la fase exploratòria:
•
Aquelles persones que intenten canviar sempre de lloc (com S7, S19,
S21, S53, S131 o S60 que diu que “el lloc el decideixo segons el
rampell”) i
•
Aquelles persones que semblen especialitzar-se en un únic espai. En
aquesta situació apareixen molts casos, i sembla que s’insinua la
tendència a què aquesta especialització es dóna lligada a una
exploració d’espais més locals. Aquest és el cas S30, una persona que
entén la seva pràctica com “descobrir la natura i el país ‘de
proximitat’”, i també de S116, que viu a prop de Montserrat i acostuma
a desplaçar-s’hi unes tres vegades per setmana, “més que res perquè el
tinc al costadet de casa”. També és el cas S117, que diu “excursió cada
setmana perquè tinc la natura prop de casa”, i de S128 que els estius
va a Europa o Amèrica i amb freqüència a Montserrat “perquè està a
prop i té molta varietat i encant”. De tota manera, el cas S21 sembla
indicar justament el contrari: es tracta d’una persona que diu que
intenta variar en les seves destinacions, però que el que acostuma a
visitar són llocs on “puc anar i tornar en un dia”.
Una anotació interessant sobre les persones que canvien de lloc és que en
aquests casos apareix una certa estacionalitat, o, com deia S9, les activitats
que duu a terme es desenvolupen en espais diferents, “segons època-estació”.
En aquest sentit, S34 combina la pràctica del barranquisme estiuenc amb
125
l’esquí de muntanya hivernal. La freqüentació de S107 també varia segons
l’estació de l’any.
En el cas S16, les sortides depenen en bona part “del temps que fa”; en el
mateix sentit també s’expressen S26, S53, S69, S74, S84 i S143. Com deia S28,
“la meteorologia també mana!”.
Una altra variació apareix en funció de la disponibilitat de vacances, moment
aquest en què es fa una activitat de més durada i en un espai més allunyat. En
aquest sentit, S10 marxa durant les vacances als Alps, els Andes o l’Himàlaia.
La destinació també té que veure amb la disponibilitat de més de dos dies
festius consecutius, com en el cas S20, que segons si té un “cap de setmana
normal o llarg, vaig a un lloc o un altre, però normalment al Pirineu. Alguna
matinal per la zona del Montseny o Similar. Algun estiu Alps”.
Com diu S23, “els desplaçaments prenen temps”. Per això, S35 s’adapta al
temps que té i afirma que no té predilecció de zona, el cas és intentar sortir
cada setmana, sigui a un lloc més proper o més llunyà. L’important, per a
aquesta persona, és no repetir cap sortida. “El lloc depèn bàsicament del
temps del que disposo”, afirma també S108.
En un sentit complementari, algunes persones veuen limitada l’expansió de
les seves activitats per motius laborals. Així, S29 surt “cada cap de setmana i
sempre que la feina ho permeti”. S33 intenta sortir, com a mínim, dos caps
de setmana al mes, perquè la feina li priva de fer les seves sortides més
regularment.
En aquest sentit, un cas específic seria el d’aquelles persones jubilades que
tenen una gran disponibilitat per fer excursions. És el cas S45, que surt a
caminar els dimecres amb una colla de jubilats, i en solitari i a prop de casa
alguna sortideta d’un parell d’hores. S59, una persona també jubilada amb un
ampli passat excursionista, surt dos diumenges i dos dijous al mes.
El cas S58 sembla indicar que hi ha algun tipus de pràctiques que exigeixen
acostar-se a llocs geogràfics diferents, com és el cas de l’escalada esportiva:
“Les zones d'escalada esportiva vaig variant[-les] cada cap de setmana, vaig
variant molt de zones, buscant diferents tipus de roca.” La gran diversitat de
llocs que presenta S130 es lliga a les seves activitats professionals (càmera de
televisió) i de competició.
Una mena de resum el podríem trobar en l’expressió de S113 que diu que
escull els llocs on va d’excursió en funció de l’època de l’any, el temps i la
neu. Si es canvia la darrera dimensió per les condicions objectives necessàries
per realitzar qualsevol tipus de practica, segurament es trobaran les variables
amb major influència sobre la freqüentació i les destinacions de les activitats
de muntanya. En un sentit semblant s’expressa S125.
Així mateix, quan S115 afirma que “els llocs depenen del temps, de l’activitat
i dels amics que hi vulguin venir”, segurament haurem trobat la resta de
variables que un estudi més aprofundit demostrarà que es comporten com a
variables independents.
126
Bloc temàtic 2
Quines fonts d’informació utilitzes per anar a la muntanya?
Llegeixes llibres o revistes de muntanya? Amb quina freqüència?
Busques informació a internet sobre els llocs que vols visitar o has visitat?
Sense perdre de vista que aquesta fase es va fer de manera totalment online i
que això fa que els resultats apuntin en una línia concreta, no hi ha cap dubte
que la novetat més important pel que fa a les fonts d’informació utilitzades
per a la pràctica excursionista és l’àmplia utilització d’internet.
Internet es consolida com una font informativa al mateix nivell que la
bibliografia o les revistes. De fet, sembla clara la tendència a què la major
part de les persones entrevistades facin servir la xarxa en algun moment per
informar-se. Ara bé, es detecten dues tendències:
•
Aquelles persones que busquen informació abans de sortir d’excursió
(per exemple, S6, S10, S127, S140) i
•
Aquelles persones que demanden informació un cop que han tornat de
la seva sortida (com ara S8, S96).
Sembla que internet és una font informativa en creixement, perquè diverses
persones comenten que cada vegada fan servir més aquest canal (S1, S7, S58,
S61, S66, S71, S73, S95, S105, S106, S107, S111, S115, S116, S117). En alguns
casos, esdevé la font d’informació reconeguda més important (S61, S128,
S132, S139, S143, S147, per exemple). Tal com diu S88, internet és “la mare
de totes les informacions”; o com ho diu S117, “avui l’eina bàsica és
internet”. En el cas S63, internet és el pont que permet accedir a la compra
de material imprès: “També trobo molt útil comprar-hi llibres, sobretot els
que costen de trobar.”
De tota manera, algunes persones consideren que la informació que hi ha
penjada a internet és diferent de la que es publica en mitjans com llibres i
revistes. I pot ser diferent perquè:
•
Sigui menys fiable perquè se suposa que és més subjectiva (S4, S72).
Això fa que en alguns casos, després d’obtenir la primera informació
per via internet, les persones busquin informació en altres fonts (que se
suposa que es consideren més fiables), normalment llibres i revistes.
Aquest és el cas de l’entrevista S10.
En un sentit semblant, S57 fa servir alguna vegada internet, però no
l’utilitza gaire, “perquè em sembla que són molt millor les guies”. I
S89, tot i buscar informació a internet, afirma que “no es troba gaire
informació bona” en aquest mitjà.
•
Estigui més actualitzada o potser contingui més detalls. Així, S21 diu
que “Quan he decidit fer una excursió miro per internet l’itinerari,
etc. per buscar variants del recorregut, més informació...”.
127
Com diu S29, “Internet és una font de com està al moment la
muntanya. Sobretot pel que fa [...] l’esquí, pots saber com està el
panorama llegint sobretot fòrums”
Segons S50, “cada cop més utilitzo internet per cercar itineraris, però
sobretot per saber les condicions de la muntanya (neu, equipament,
senyalització), ja que està més actualitzat que a les guies.”93
Un tema que apareix en el conjunt de les entrevistes fetes és la utilització de
mitjans informatius 2.0, com els blocs o els fòrums. En aquest sentit, S29
parla de la informació actualitzada que ofereixen els fòrums, i S38 utilitza la
informació d’internet per trobar informació, opinions i, sobretot, fotografies
que “et donen idea de les condicions i l’entorn”. Una idea semblant es
desprèn de S147.
S42 parla de la importància d’aquest canvi, sobretot en el món de l’escalada:
“darrerament internet s'ha convertit en una bona font d'informació, i en
escalada encara més a partir de l'aparició [del blog] de blogs d'escaladors
catalans.” Els blocs com a font important d’informació també són esmentats
per S58 i S75.
Altres fonts d’informació són llibres, revistes, mapes, fulletons informatius,
companys o persones conegudes i, en menor mesura, informants del territori o
sistemes tecnològics com els GPS, documentals o la mateixa televisió. Moltes
vegades, s’arriba a aquestes fonts després de consultar internet (S98, S114
per exemple).
Els companys, amics o coneguts són un dels elements que es repeteix força
sovint (S3, S5, S23, S24, S25, S55, S56, S74, S81, S83, S85, S86, S93, S94, S96,
S99, S103, S125, S133 i S142). Tal com es diu, el boca orella és una font
d’informació (S25, S107, S112, S134, S144).
Com a prolongació d’aquesta via d’informació, hi ha el paper que juguen els
mateixos clubs com a font de coneixement. Aquest fet és reconegut per S44,
S61, S83, S93, S109 i S115. S88 afirma que actualment no fa servir cap font
d’informació perquè sempre hi ha un responsable de la sortida setmanal en
què participa. En canvi, S64 apunta que “Anys enrere la principal font
d'informació era la vida social dins el Club Excursionista. [Però ara] Internet
és una font inesgotable d'informació i sí, hi busco informació.” En un sentit
semblant s’expressa S97. Per això, en aquest punt es podria plantejar una
hipòtesi relacionada amb el canvi del paper que juguen els centres
excursionistes en el moment actual.
93
En el mateix sentit, Pep-Lluís comentava: “ No te preu anar a fer una excursió, una canal,
un barranc, una via d'escalada i poder trobar vídeos de com és allò, la informació que dona
un vídeo no és comparable a la d'un llibre o unes fotos. També el vídeo servirà per fer molta
didàctica de muntanya, crec que aquest tema tindrà un impacte important en la forma de
com la gent aprèn a anar a la muntanya, o ja l'està tenint. El tema de wikiloc està creixent
exponencialment impulsat per internet i la popularització dels GPS, ja te unes 5000 rutes
registrades a Catalunya” (Pep-Lluís, 11-04-09).
128
També hi ha alguns casos, que en principi semblen minoritaris, en què no es
demanda informació perquè es prefereix sortir a la muntanya d’una manera
més aventurera. És el cas S8, que diu que “en general m’agrada no tenir
massa informació i ensortir-me’n per la meva pròpia intuïció i recursos”. En
el mateix sentit, S12 afirma que “l’aventura de perdre’s (no en el sentit
poètic) continua essent la font d’informació més bona”. I S128 que diu que
“De vegades la falta d’informació pot ser un al·licient”.
Una bona explicació d’aquesta tendència es troba en S31: “penso que alguns
cops satura tanta informació i alguna vegada només obro el mapa de l´Alpina
i senyalo un punt i és allí on em deixo caure i em marco sobre la marxa el
camí a seguir cap a l’objectiu final. […] A internet busco algun cop, quan tinc
dubtes o em falta la informació que necessito, tot i que també el trobo
saturat i penso que es perden així, de tanta informació, el sabor a la
aventura de lo desconegut...”
En el mateix sentit, hi ha persones que la seva font d’informació principal és
la seva pròpia experiència (S23, S70, S118, per exemple) o la de persones
conegudes: S25, per exemple, no busca informació de rutes que ja coneix per
haver-hi anat amb algú altre abans i S51 diu que no fa servir cap font
d’informació perquè “on vaig ho conec”. Per a S86, la principal font
d’informació és “La meva experiència i coneixements de veterà”.
129
Bloc temàtic 3
Com t’has format en el món de l’excursionisme i la muntanya? (si ho has
fet).
Hi ha una ètica de la muntanya? En cas afirmatiu i des del teu punt de
vista, en què consisteix?
Has tingut algun accident de muntanya? En cas afirmatiu, t’ha fet
replantejar alguna cosa de la teva pràctica excursionista?
Pel que fa a la formació dins del món excursionista cal destacar la
importància de la formació autodidacta, o com deia S20 “m’he format a base
d’anar-hi anant”. Un altre informant dóna una definició clara d’aquest
procés: es tractaria d’una “Formació a l’antiga. Amb gent que en sap més que
tu. No hi havien cursets ni monogràfics” (S36).
Aquesta formació, generalment feta fora de l’àmbit institucional, es lliga a
diferents agents socialitzadors, entre els quals cal destacar la família, els
amics i els companys de centre excursionista. Les entrevistes deixen veure
que, en un segon moment, s’ha dut a terme una formació més vinculada a les
entitats i s’endevina que aquesta formació va tenir un caràcter més tècnic.
Així, els agents de socialització que més freqüentment apareixen són:
•
la família (S4, S9, S12, S22, S42, S54, S134),
•
les amistats (S14, S21, S31, S133) i els companys (S41, que tenia un
company de cordada que era professor d’una escola de muntanya; S79
s’aprofita dels coneixements que han adquirit alguns dels seus
companys en cursos en què ell no ha participat),
•
les organitzacions escoltes i els Minyons de Muntanya (S8, S16, S30,
S45, S49, S70, S72, S73, S96, S99, S113, S117, S127) o esplais (S87,
S105, S118, S140, S146),
•
els mateixos centres excursionistes o la FEEC, mitjançant activitats
formatives o no (S6, S10, S11, S26, S28, S31, S32, S34, S38, S128, S140,
S146, S147),
•
llibres i obres escrites en general (S8, S21, S25).
Pel que fa a la combinació de tots aquests elements per aconseguir la
formació de l’excursionista, S50 parla d’un “itinerari molt clàssic: iniciació
familiar, fer-me membre d’un centre excursionista, apuntar-me a varis
cursets i molta autoformació”. S57 també apunta en la mateixa línia: “És una
combinació d’experiència, llibres/revistes i companys que sabien coses que jo
no sabia. També he fet algun curset, però ja fa temps”.
En aquest sentit, el que no acaba de quedar clar és en quin moment es duen a
terme els cursets de formació, si a l’inici de la trajectòria excursionista, a la
seva meitat o en un moment molt més avançat. Hi ha persones, com S58, que
varen començar fent un curset en un centre i després “ja he anat ‘a la
meva’”, però aquest cas no sembla generalitzable.
130
Un tema interessant són els nous agents de socialització. En aquest sentit, es
constata l’aparició d’un grup de gent que reconeix haver-se format a partir
d’internet (S5, S84) i en alguns casos apareixen persones formades dins de les
escoles, instituts i fins i tot universitats (S66, S69, S75).
Sobre el tema de l’ètica de la muntanya, es constata que en general es
considera que aquesta existeix i que no sempre és igual que l’ètica en
abstracte o l’ètica de la resta de la vida. Bona part de l’ètica exposada en les
entrevistes es lliga a uns quants aspectes concrets:
•
No alterar el medi natural: no llençar escombraries, no fer sorolls,
o “Ètica?!? segur! Des del meu punt de vista l'ètica passa per
respectar l'entorn pel que et mous. És com la llibertat: La
pràctica de les activitats que jo practico a la muntanya no té
que perjudicar les pràctiques d'altres activitats d'altres persones
que es mouen en el mateix entorn i en el mateix moment.
Igualment l’impacte de la meva activitat sobre el medi ha de ser
mínim o inapreciable per la resta d'activitats que es practiquin
en el mateix entorn” (S53).
o “Ètica: deixar la natura en un estat com mínim igual de bo com
la has trobat, estar equipat i preparat (o anar MOLT de
compte), saber renunciar” (S79).
o “L'ètica de la muntanya consisteix en tenir molt de respecte per
la natura i -es faci l'activitat que es faci- no malmetre-la mai”
(S118).
•
Respectar el medi i les persones que s’hi trobin, tant si són
excursionistes com residents o altres tipus d’usuaris. Respecte per la
fauna i la flora:
o “Sí, existeix una ètica. Deriva de l'amor pel territori i l'entorn
natural i es tradueix en ser respectuós amb aquest i amb les
persones que el freqüenten” (S48).
o “Crec que si hi ha una ètica del muntanyenc i així
transmès. Consisteix en un compromís amb el medi
natural, la seva defensa, compromís amb el país,
companys, pensar sempre en el més dèbil del
solidaritat” (S52).
me l'han
i entorn
amb els
grup! la
o “Entenc per ètica de la muntanya el respecte a l'entorn per tal
de poder gaudir-ne fent allò que t'agrada: caminar, escalar,
córrer, esquiar, pujar muntanyes. No només respecte per
mantenir la natura neta, sinó en el sentit de tenir respecte per
allò que amb el temps vas estimant i apreciant, i acaba formant
part del teu ser i experiència” (S73).
•
Ser cordial i amable amb les persones que et trobes en aquest medi.
131
o “Sí que existeix una ètica de muntanya. Respecte pels altres,
pels seus ritmes, costums, per les pertinences d'altre i sobretot,
per la natura” (S78).
o “Sí que crec que hi ha una ètica què compartim tots els que
anem a la muntanya. Sobretot es basa en preservar el medi,
deixar-lo fins i tot millor de com el trobes i després tot un
respecte entre tots els que anem a la muntanya” (S94).
•
Companyonia, solidaritat, convivència, respecte:
o “Sí, s'ha d'ajudar a d'altres excursionistes en cas d'accident o
lesió, si s'han perdut, si van mal equipats, (si es dediquen a
collir Tora Blava se'ls ha d'avisar). No és una competició,
l'important és arribar. Al marxar d'un lloc ho has de deixar tan o
més net del que estava; etc.” (S56).
o “Sí q[ue] hi ha una ètica de la muntanya. Des del meu punt de
vista és compartir el q[ue] hi hagi, sigui bo o dolent, i des de la
responsabilitat i la autonomia, fer q[ue] tots els integrants del
grup facin el camí” (S68).
o “Solidaritat, transmissió de coneixements, els valors de
l'ecologisme. Respecte per la gent, els pobles i les propietats a
la muntanya” (S81).
o “Si és molt especial: és il·lusió, emoció, compartir-ho amb altra
gent, es estar amb bona forma física i amb bona forma
relacional amb la família per quan surt una bona oportunitat
per anar a la muntanya poder-hi anar amb les millors
condicions” (S135).
•
Ajudar les persones que puguin estar en perill:
o “a la muntanya no és ètic ometre l’ajut, però a més pot tenir
conseqüències mortals” (S5).
o “en el compartiment de les coses; en el suport als companys
quan passen malt moment; en ensenyar als demés lo que to has
après” (S91).
o “El respecte per la natura i la preservació que es mereix, cal
consciència a tothom inclòs als governants per la seva protecció.
També considero que hi ha un sentit de germanor al mon de la
Muntanya, on no pot faltar l'ajut als muntanyencs que
practiquen aquest esport i per circumstàncies els hi cal” (S96).
A vegades es considera l’ètica com un procés d’aprenentatge de diferents
actituds i valors, com en el cas de S30, per a qui,
•
“L’ètica de la muntanya podríem dir que és aprendre a valorar les
petites coses (aigua, bon temps, natura...), aprendre a esforçar-se per
aconseguir o no una cosa, aprendre a ser solidari amb els altres...
descobrir que viure val la pena.”
132
•
“Si que existeix la "ètica de muntanya": per mi (i molt breument)
consisteix en un esperit constant de superació personal, unida a un
lligam i companyerisme molt forts” (S39).
•
“Per mi sí que hi ha una ètica de la muntanya, i crec que és trobar-se a
si mateix... superar barreres que no et veies capaç d'aconseguir...
mirar fins on pots arribar... i una cosa molt important és no deixar cap
rastre a la muntanya per saber si allà hi ha hagut algú” (S109).
Com es veu, les persones entrevistades consideren l’ètica com una forma de
comportament, fet que fa que a vegades es resumeixi la moral en una manera
d’actuar:
•
En aquest sentit, S11 responia que “No val arribar tu sol al cim, val
arribar-hi tot[s] i en bones condicions.”
•
“Respecte a la natura, respecte a les persones i primer les persones
que les fites personals” (S18).
•
“Per anar segur a la muntanya s’hi ha d’anar preparat, si pot ser mai
sol, i mai amb la intenció de fer activitats superiors al nostre nivell.
No cal posar la nostra vida en perill ni la dels altres” (S20).
•
“Hi ha una ètica. Respectar a les persones i la natura. Cal ser prudent i
anar ben equipat. Donar un cop de ma i ajudar sempre que calgui a
qualsevol persona que trobes” (S21).
•
“Si tiene y debe existir una ética en la montaña. Yo creo que las
montañas siempre están hay (sic) y en caso de mal tiempo o
contratiempos mejor volver a atrás y no arriesgar más de la cuenta,
otro día podremos volver si no hacemos el bestia arriesgando” (S24).
•
“take only photographs; leave only footprints” (S27).
•
“Si que hi ha una ètica de muntanya, per mi seria prevaler la pròpia
seguretat i de la gent que et trobes pel camí, abans que la realització
dels teus objectius i segon deixar la muntanya igual com estava sense
que es noti que s'hi ha passat” (S40).
•
“Sí que hi ha una ètica de la muntanya. Hi anem en grup. Quan una
persona s'apunta ha de conèixer i ser conscient de si té la preparació
necessària. I un cop a muntanya, primer és el grup, la persona. La fita,
l'objectiu, es fa si és possible. També hi ha el tema dels riscos. Fent
sortides en grup, cal ésser prou flexible per modificar la planificació
d'itinerari inicial per evitar riscos d'allaus, mal temps, etc.” (S44).
•
“Crec q[ue] sí, En el respecte, l'ajuda, la convivència dels companys i
de la natura” (S74).
•
“Penso que hi ha ètica a la muntanya, jo veig el món de la muntanya
com un espai únic on anem a gaudir i mai a competir amb altres
rivalitzant (S120).
•
“L’ètica a muntanya és el respecte a l’entorn, la natura, els
companys... i sobretot a un mateix, ja que cal saber de què som
133
capaços, què és el que podem fer i el que no. En definitiva, l’ètica
també seria el coneixement de les nostres pròpies limitacions, i no
exposar-nos a un perill que de per si ja temptegem per molt preparats
que anem” (S125).
•
“Disfrutar de la muntanya sense competir amb ningú més que no sigui
tu mateix” (S140).
Un cas interessant és S34, el qual recull els temes més importants de l’ètica
excursionista i els distingeix de polèmiques més concretes i tècniques que,
amb noms semblants, moltes vegades han donat lloc a grans discussions dins
del fet muntanyenc:
•
“Penso que a muntanya és important l'ètica, com en altres àmbits de
la vida. La muntanya pot ser a vegades un medi hostil i cal ajudar i ser
ajudats pels altres companys amb qui compartim la sortida. També és
bàsic un respecte pel medi ambient on desenvolupem l'activitat; un
medi ben conservat és un dels principals al·licients per anar a la
muntanya. Dir que s'ha pujat un cim sense haver-hi estat, que has
pujat una via però t'has agafat a les assegurances,... crec que són
tonteries de menys importància. Sí que penso que s'ha de respectar
l'esperit de les vies d'escalada de quan es van obrir, sense afegir-hi
més assegurances permanents.”
Aquesta forma de capteniment, però, no pot negar la llibertat de les
persones, si més no així ho exposen algunes persones:
•
Per a S16, l’ètica de la muntanya seria “respectar i cuidar la muntanya
fins el més mínim detall però l'hem de gaudir amb tota llibertat”.
•
“Sí, sí que hi ha una ètica de muntanya. Seria molt llarg parlar-ne. La
meva ètica de muntanya inclou un respecte al medi natural, un
respecte al paisatge i un respecte als companys. Finalment un respecte
a un mateix. És a dir, s'ha de preservar i defensar el medi i el paisatge
i no trair als companys ni al pensament d'un mateix. Aquesta ètica és
un camp de llibertat quasi absoluta i de coneixement propi” (S50).
•
“Sí, fés tot el que vulguis mentre no destorbis els demés, incloent els
animals, fauna y flora, y la natura en general” (S122).
En relació a aquesta ètica apareixen alguns temes interessants que apunten
cap a altres direccions.
El primer d’ells és el fet que la gent, quan va a la muntanya, canvia (S5), o
que la gent que va a la muntanya és diferent de la resta:
•
“Penso que sí que hi ha ètica. Sempre hi ha de tot, però encara pots
anar tranquil per la muntanya, la gent sol ser agradable i educada i
bastant conscienciada pel medi ambient” (S17).
•
“Pel que fa a la ètica, sempre he cregut que n'hi havia una que feia el
món de la muntanya especial, més sincer un lloc de trobada més pur
que el dia a dia” (S72).
En alguns casos, fins i tot se sobreentén que la natura imposa una
determinada manera d’actuar a les persones:
134
•
Així, S7 diu “L’ètica de la muntanya s’aprèn observant la natura i
respectant-la”.
L’ètica de l’excursionisme és com una forma de viure, una manera de
comportar-se:
•
Com deia S10, “Crec que hi ha d’haver una ètica de la muntanya, ja
que és quasi una forma de viure.”
•
En el mateix sentit, “Per a mi la muntanya no la veig com un esport,
tota la meva vida ha estat envoltada de muntanya, amics, etc. com es
sol dir una forma de vida” (S13).
•
“Sobre l’ètica.... bé, és important no considerar-ho només com un
esport, sinó com una forma d'entendre la vida, contemplar, gaudir,
disfrutar, cansar-se... un equilibri entre la natura i tu mateix” (S69).
Una manera de viure o una forma de comportar-se que en alguns casos
s’expandeix cap a la vida fora de la muntanya:
•
Com deia S14, “Aquesta ètica s’aplica a la vida quotidiana”.
En alguns dels casos estudiats, aquesta forma de viure que seria
l’excursionisme ha patit canvis importants en els darrers anys, canvis que se
suposa que el condueixen a una situació diferent i a vegades, per no dir
normalment, pitjor. En aquest sentit s’expressaven algunes entrevistes:
•
“De tota manera, avui en dia l'activitat en natura va canviat d'acord
amb el temps i potser ja no es pensa tant en gaudir dels escenaris
visitats, sinó que la competitivitat ens ha anat guanyant i ha
transformat la visió. I potser ha d'ésser així. Però continuo pensant que
confiar amb els companys de cordada i d'activitat és un punt clau de la
nostra activitat en muntanya” (S10).
•
“L’ètica de la muntanya, sí abans hi era, crec que s’està perdent.
L’ètica la portem cadascú dins nostre, suposo que per cadascú significa
quelcom diferent. Per mi l’ètica, significa respecte per la muntanya,
per l'entorn, pels excursionistes” (S85).
•
“En tot hi ha una ètica, personal i social. La muntanya no s’escapa, el
problema és que no hi ha una forca social prou forta avui en dia i quan
el que predominen són les ètiques personals malament rai.
Malauradament, el referent ètic de l excursionisme català ja es troba
només a les biblioteques i al cap d’alguns erudits del tema
(afortunadament no s’ha perdut de la memòria)” (S98).
•
“Sí, especialment amb el respecte al medi ambient, la solidaritat
entre la gent de muntanya, encara que potser ja no és el que era anys
enrere” (S99).
•
“Sí que hi ha una ètica, encara que es va perdent” (S101).
•
“Ètica?? Que es això??? De petit, sí que hi havia ètica, però ara cadascú
va a la seva i fa el que vol” (S104).
135
En aquest punt, algunes de les persones entrevistades fan un salt cap a la
consideració de les persones que es dediquen a l’excursionisme com a
persones adscrites en certa mesura a un estatus superior:
•
“Quan mes gent n'hi [ha] mes brutícia y soroll hi ha. Aquí a Catalunya y
Espanya la pauta és que (com a tot) la gent surt amb un grup
multitudinari com si fos al futbol y per tant no s'enteren de res sorolls de la natura (ocells, animals) i deixen papers[,] espanten la
fauna” (S27).
•
Crec que la gent que s'estima la muntanya i que ja hi té experiència
sortint i vivint l'ambient muntanyenc sí que té certa ètica i respecte
envers l'entorn i la forma de comportar-se. En canvi, amb la
proliferació dels "excursionistes d'un cop", gent inexperta i que va a la
muntanya com qui va a Port Aventura, desapareix completament
aquesta ètica, succés que acabem pagant tots els que disfrutem a
muntanya, ja sigui amb prohibicions, afluència exagerada, brutícia,
etc...” (S47).
•
“L’ètica de la muntanya és cada cop més comercial. Les
administracions, amb l'excusa de la seguretat fan que es potenciïn
cada cop més les empreses d'aventura. Jo crec que la muntanya ha de
ser per a qui l'estima i la respecta, i no per a qui només busca
"sensacions fortes", però que ni coneix ni respecta la muntanya” (S55).
•
“Ètica?, en gran part si però, l’afluència massiva ha fet perdre els
orígens, massa massificat, degradació de l’entorn, mocadors de
papers, llaunes[,] en fi...” (S65).
•
“Crec que hi ha una ètica de muntanya, però només per aquells que
estimen la natura, l'excursionisme i el respecte per a les persones i als
animals. A la muntanya hi ha molta gent escampant brutícia, gent
irrespectuosa, gent que es salta les normes, que t'omple de pols
passant ultra ràpid amb la moto o amb el quad...” (S80).
•
“Pel que fa al tema de l’ètica doncs s'entén com un compromís de
defensa i respecte de l'entorn sobretot ara que s'ha massificat tant el
món de l'excursionisme... vas als refugis i semblen el Carrefour un
dissabte a la tarda. Ara intento evitar anar a llocs molt assequibles,
busco llocs més desconeguts i perduts” (S113).
•
“No et sabria dir si n'hi ha una ètica de la muntanya, però més aviat
suposo que és la mateixa que a la societat en general. També és cert
que et trobes comportaments una mica més ètics en la gent que va a la
muntanya però suposo que es quelcom corporatiu. Suposo que en altres
grups de gent que fan una mateixa activitat podries trobar aquesta
mateixa manera d'interactuar” (S114).
Sobre el tema dels accidents en activitats de muntanya, val a dir que la
conclusió més impactant que se’n treu és l’extensió de petites lesions i fins i
tot grans accidents. De tota manera, cal remarcar que la pregunta, en aquest
136
cas, no pretenia tant conèixer el nombre d’accidents com veure si aquests
havien afectat la cosmovisió de les persones que duien a terme activitats de
muntanya.
En aquest sentit, després de constatar la presència força repetida d’aquest
tipus d’infortunis, cal esmentar que hi ha persones que han seguit fent les
mateixes activitats i que diuen que això no els ha afectat en la seva pràctica
excursionista, al costat de les quals es troben persones que sí que han vist
canviar la seva relació amb la muntanya. Entre aquestes darreres esmentarem
els casos següents:
•
“Si, vam tenir un accident fent "esquí de muntanya", bàsicament era
una sortida amb esquís que et pujaven amb telefèric fins a 3400 m i
després baixaves esquiant per una gelera. En aquest cas un dels
companys va caure en una esquerda i vam tenir un bon ensurt. Aquella
experiència em va fer replantejar la forma de fer. És a dir, abans de
decidir, comprovar que la informació que et diuen es correcte i decidir
per tu mateix. No anàvem encordats, i la gent tampoc tenia
experiència en geleres o esquí fora pista extrem” (S6).
•
“Vaig tenir un accident d'escalada i des de llavors he escalat amb por a
la caiguda. M'han caigut llamps relativament a prop i també hi tinc
molt de respecte” (S34).
•
“Si, he tingut algun accident a muntanya. M'ha fet plantejar moltes
coses perquè hi va morir un company amb el que vaig haver de passar
tota una nit amb ell” (S51).
•
“Accident: no m'ha passat mai res. conec persones que han mort
d'accidents de muntanya (i d'espeleo). des de llavors tinc mes respecte
de la neu i potser que nomes faig coses hivernals mes lleugeres” (S79).
•
“Per sort no he patit cap accident greu directament. Els ensurts més
grans els he tingut a la neu, relliscant en flanquejos o bé grimpant.
Però he conegut accidents molt greus de familiars directes que m’han
fet adonar del perill de la muntanya, de com una badada o la mala
sort pot provocar un accident. Encara que jo no hagi patit directament
l’accident, m’he adonat que cal anar sempre amb 4 ulls, no
sobreexposar-nos i no anar mai per sobre de les meves possibilitats.
Més d’una vegada he girat cua a pocs metres d’un cim pq venia una
tempesta. I no me n’he arrepentit” (S125).
Com ja es veia en aquest darrer cas, en bona part, un dels canvis més
freqüents sembla que és l’increment de la prudència en les futures sortides:
•
“No he patit directament cap accident de muntanya, però n'he vist
alguns i he participat en alguns rescats. M'ha fet reflexionar molt i han
estat una crida a la prudència” (S50).
•
“He viscut uns quants accidents: "som molt petits"... no se si han estat
els accidents o la maduresa, però la muntanya ens fa més responsables
i ens fa prendre consciència dels riscs als que ens exposem” (S64).
137
•
“No he tingut cap accident, però si m'he trobat en alguna situació que
m'ha ensenyat a tenir respecte per la muntanya i aprendre a gaudir-la
coneixent les regles que ella imposa” (S73).
•
“Sí, congelaciones con amputación de un dedo. No, sigo haciendo
montaña con la misma ilusión y ganas. Tal vez, este incidente (que no
accidente), ha hecho que sea más consciente de los riesgos de este
deporte, y por tanto, a prever/preparar al máximo la actividad” (S76).
•
“Sí, he sufrido algún incidente, si, mi prudencia, mi preparación, el
conocimiento de mis limites, mi conocimiento del medio” (S87).
•
“Desgraciadament n'he tingut un....però per sort va quedar tan sols en
un ensurt...estava fent esquí de muntanya quan de kop em trobo
gairebé a dalt de tot i rellisco per tota una pendent de gel cap avall,
vaig estar a punt de caure per un barranc. Tot i així només ma fet
replantejar que s'ha d'anar amb conte quan estàs a la muntanya per
que a la mínima se’t pot donar la volta a la truita” (S109).
•
“No he tingut mai cap accident però companys si i et serveix per no
perdre-li el respecte mai!” (S113).
•
“Si, he tingut accidents el més greu quedar sepultat per un allau a la
Maladeta jo i els meus dos companys. Aquell accident (any 93 aprox)
hem va fer replantejar moltes coses sobre el nivell que portava,
diríem que la muntanya em va posar a lloc i vaig baixar una mica el
nivell sense apurar tant. Encara tinc por a les allaus, en el llibre "La
zona de la muerte" de Reinhold Messner hi trobaràs bones explicacions
del perquè a uns ens afecta més que a altres (depèn una mica si durant
la "ostia" acceptes o no que moriràs i que això s'ha acabat, jo en cap
moment vaig pensar que s'havia acabat)i a la neu tot i així continuo
obrint traça. He tingut algun altre accident però sense importància”
(S121).
De tota manera, en molts casos, la muntanya sembla tenir un poder
d’atracció que fa impossible deixar-la:
•
“Directament no he sofert cap accident, però he viscut directament la
pèrdua de companys i parents en la muntanya. I sovint he pensat en
replantejar la meva activitat muntanyera. En èpoques fins potser he
arribat a pensar a deixar-ho, però l'atracció de l'activitat a la
muntanya és molt forta i pensar que els companys perduts també et fa
continuar” (S10).
•
“He tingut un parell d'accidents de muntanya. Al primer no vaig tenir
lesions, al segon sí. En els dos casos em vaig replantejar la pràctica de
la meva activitat, però no la passió per la muntanya” (S77).
•
“Accidents, no. Però he perdut algun company d’expedició, i realment
et replanteges la vida, no la practica excursionista, que segueix estant
aquí, com una forma de viure” (S85).
•
“Sortosament no, algun que altre susto si, però el verí de la muntanya
ha sigut mes fort” (S95).
138
•
“Faig excursionisme des de fa 48 anys. He tingut petits accidents. He
auxiliat algun accident mortal i un dels mes amics va matar-se en un
accident de muntanya. Mai me replantejat la meva afecció” (S110).
Una possible explicació de perquè es continua sortint a la muntanya després
d’aquests trasbalsos es troba en el gaudi que aquest fet produeix a certes
persones:
•
“Jo personalment no he tingut cap accident a la muntanya (alguna
lesió de poca importància sí), però gent pròxima sí que n'ha tingut de
bastant greus. En el moment que passa, sempre et pares a pensar si val
la pena córrer riscos així, però la resposta per a mí sempre és la
mateixa: si disfrutes, està clar que val la pena!” (S19).
•
“He sofert diversos accidents lleus, cap de greu, ara mateix estic amb
un turmell tocat per una torcada corrent a un 4000 a Colorado, em
replantejo cada dia la meva practica e intento ser coherent amb els
coneixements que tinc sobre preparació física, tècnica i el pas dels
anys. Tot i així sóc un defensor de l’assumpció dels riscos. Com algú va
dir, que la por a morir no t’impedeixi viure” (S98).
I, en un altre sentit, anar a la muntanya comportaria assumir una sèrie de
riscos inherents i que no es poden evitar:
•
“[He patit] Un accident escalant en roca i un fent alpinisme. M'han fet
pensar molt aquests dos accidents i he canviat algunes pràctiques.
Però per sort abans de tenir-los ja sabia què implicava fer aquella
activitat amb tots els seus riscos” (S115).
•
“Accident greu no, imprudències algunes. Accidents de coneguts fan
lògicament replantejar alguna activitat, però són accidents...” (S117).
•
“Afortunadament no he patit accidents a la muntanya, però si alguna
situació tensa, cosa que m'ha ensenyat a ser molt més prudent. Si
existissin els deu manaments dels muntanyers, jo diria en primer lloc:
a la muntanya s'hi ha d'anar amb humilitat i respecte” (S120).
•
“No he tingut cap accident de muntanya encara, però per estadística
sé que algun dia em tocarà tenir algun tipus d'accident. Intento ser
caute i prendre les mesures adients, però com és lògic això no és
suficient i de fet ja he perdut algun amic” (S122).
Resumint aquest punt, diríem que la idea de la muntanya es construeix i
reconstrueix en funció de la relació que un/a estableixi amb el medi que
l’envolta i, en aquest sentit, un accident pot fer que canviï la manera
d’afrontar-s’hi i la imatge que se’n té.
139
Bloc temàtic 4
Què s’entén per excursionisme?
Ser excursionista, vol dir alguna cosa especial per a tu?
La definició d’excursionisme que es troba en aquestes entrevistes posa en
relació diferents aspectes, entre els quals cal esmentar els següents:
•
És una activitat humana practicada en espais naturals:
o “és aquella activitat esportiva practicada en espais poc
humanitzats o antròpics. No té perquè relacionar-se 100% amb
muntanya (hi ha espais de muntanya massa artificialitzats, i
altres que no són muntanya on la presència humana és baixa),
però si que crec que caldria deslligar-ho amb la mateixa
pràctica esportiva en llocs urbans, per exemple” (S4).
o “Per nosaltres l'excursionisme és sortir a caminar pels espais
naturals, sigui muntanya, mar o altres llocs” (S7).
o “Per a mi significa estar en contacte amb la natura i respectarla el màxim possible” (S26).
•
I utilitzant alguns sistemes determinats per acostar-s’hi, especialment
els no agressius, entre els quals destaca la caminada:
o “Per mi l'excursionisme es caminar per senderols de muntanya
senzilla” (S9).
o “Recórrer les muntanyes, altes o baixes, a peu o amb esquís,
etc., tot estimant la muntanya” (S11).
o “El fet d'accedir a la muntanya d’una manera no competitiva”
(S15).
o “Viatjar per l'entorn natural, utilitzant bàsicament el teu propi
cos” (S28).
o “Por excursionismo entiendo un término genérico que engloba la
mayoría de actividades que se dan en la montaña y que no
requieran más medios que andar o ocasionalmente usar las
manos como apoyos” (S41).
o “Caminar envoltat de natura, poder arribar a llocs nomes
accedint amb el teu esforç” (S43).
o “Per a mi excursionisme és conèixer espais naturals pel teu
propi peu sense moltes complicacions” (S122).
•
Per a algunes persones aquesta activitat té una dimensió de descoberta
del país, de la muntanya i d’altres espais naturals:
o “Excursionisme és conèixer el país caminant. Et relaciones amb
gent molt diferent i a cada excursió coneixes gent de la zona
que t'explica anècdotes, rutes, històries,... veus animals
diferent, paisatges diferents, per tant excursionisme és un
140
conjunt de coses que fa que a cada excursió descobreixis el país”
(S6).
o “Conèixer el territori, la cultura, la natura del país, de la terra
i el món on vivim. Tinguer un compromís i uns valors ètics. Els
ideals del romanticisme, particularment el català -conegut com
a Renaixença. Formar part de la natura” (S8).
o “És l'activitat física en la natura, descobrint el seu patrimoni
físic, cultural,...” (S10).
o “Conèixer el país des d’una altra vessant” (S18).
o “Excursionisme és una pràctica que s'interessa per descobrir el
territori per a un mateix i per mostrar el que coneixem a amics
i familiars. Investigant el territori ens fixem en flora, fauna,
geologia, cartografia, astronomia, els propis límits físics i
psicològics,...” (S34).
o “‘Excursionisme’ aglutina tot un seguit d'activitats que es dúen
a terme en el medi natural. La practica d'aquestes activitats
acaben conduint a un coneixement i amor profund de l'entorn en
el qual es desenvolupen. Això en el meu entendre exclou les
persones que s’hi apropen per una mera diversió mitjançant una
empresa d'esports d'aventura” (S48).
o “Excursionisme per a mi, es una forma d'entendre la relació
entre l'home i la natura, una forma d'accedir a ell: a peu, en
bici, escalant, etc d'una forma respectuosa” (S77).
o “Per a mi practicar l'excursionisme vol dir tenir un cert grau de
implicació en el territori, en el país, en la seva conservació,
sentir-te'l com a teu o bé al inrevés, sentir que tu en formes
part” (S138).
•
I també una dimensió d’estima del medi natural o humà que es visita:
o “Ser excursionista vol dir estimar la natura” (S7).
o L’excursionisme inclou “Tothom que emprèn una aventura al
medi natural amb un respecte envers el medi” (S16).
o “Passar el dia gaudint de la natura, respectar-la i gaudir-la”
(S17).
o “Ser excursionista vol dir anar a sentir la natura, gaudir d'ella
fer esport en entorns privilegiats i gaudir de tots els paisatges
amb companyia d'amics o a vegades en solitari, te l’al·licient
també de conèixer entorns nous cada vegada que surts, o
redescobrir llocs on ja has estat” (S40).
•
Però l’excursionisme, per a algunes persones, tampoc no està exempt
d’una dimensió relacional. En aquest sentit, es considera que les
amistats i les altres persones hi tenen un lloc molt important:
o “Per excursionista entenc, gaudir de la muntanya, compromís
amb la muntanya, compromís i amistat amb els companys, tenir
141
cura l’entorn, caminar, escalar, fer alpinisme, anar amb BTT,
baixar pous, esquiar, etc.” (S13).
o “Gaudir de la muntanya cadascú de la seva manera i sobretot,
respectar molt la muntanya i natura: no embrutar, no
destrossar... Companyerisme, respecte” (S20).
o “Ser excursionista vol dir estimar fer activitats mínimament
agressives en un entorn natural molt fràgil i delicat. Cal tenir
esperit de superació per poder assolir petits reptes (com és el
de pujar a un cim dies en què les condicions climàtiques són
desfavorables...) i gaudir compartint el temps amb els companys
de sortida” (S22).
o “La muntanya es risc i compromís. Te l' has de guanyar. No val
tot. Per mi significa repte personal, amistat, esforç...” (S36).
o “Vol dir una relació més cultural que esportiva amb la
muntanya, per això jo em defineixo com a muntanyenc, que no
nega la part més cultural però la deixa en segon terme. Per a mi
és més important el gaudi personal que cap altra cosa, i això vol
dir estar en forma per patir poc i poder fer molt, i anar amb
bona companyia o tot sol. I sempre a indrets que venen de gust i
com més tranquils millor” (S42).
o “No sé si s'ha d'entendre alguna especial per excursionisme. Per
a mi anar i compartir la muntanya em fa sentir be, vol dir una
manera de sentir-se be” (S46).
o “[...] implica una forma d'interactuar amb la natura i amb els
altres excursionistes, i una ètica com molt bé deies abans, que
només entens quan vius l'excursionisme en el seu estat pur,
sortint molt sovint, per llocs molt diversos, parlant amb la gent
que et trobes, vivint l'ambient dels refugis, etc, etc.” (S47).
o “Excursionisme per mi es anar a passejar per una zona i
disfrutar-ne amb tots els sentits, tant del lloc com de la gent
que t'acompanya, de l'origen, el camí i el destí.....la preparació
de la sortida i les batalletes de després..es una forma de
relacionar-se socialment” (S53).
o “Principalment caminar per les muntanyes. Sí, gaudir i
compartir la natura i en acabat filosofar sobre la vida amb un
porró de vi i un bon esmorzar” (S62).
o “Relación con la Naturaleza y con tus Amigos, en un entorno de
Baja/Media montaña” (S76).
o “Gaudir de la natura i de la companyia de gent que té els teus
mateixos sentiments vers el que ens envolta” (S86).
o “Gaudir de la natura fent un petit esforç per descobrir lo més
petit fins lo més gran, juntament amb uns amics” (S93).
Per tot plegat, en alguns casos es parla de l’excursionisme com una activitat
relacionada amb el món de la salut:
142
•
“És una forma de vida saludable” (S17).
•
“Anar a la muntanya es molt important per mi, em fa sentir lliure i
amb ple contacte amb la natura, a mes crec que es molt bo pel cos ja
que es fa una activitat física que et permet mantenir-te en forma”
(S45).
•
“És una escola de salut i a més és també una escola de convivència”
(S88).
O bé de l’esport:
•
“Anar a fer excursions o rutes, tan per muntanya com per llocs plans
com costa o valls. […] és un esport que faig am els meus amics” (S32).
•
“Gaudir de la natura i fer esport” (S21).
•
“Crec que és un esport a través del qual et relaciones amb altra gent,
amb el paisatge i el país per on el fas. Per a mi representa una manera
d'entendre la vida i les relacions” (S75).
•
“Practica[r] un esport en un entorn natural i a l'aire lliure” (S99).
D’altra banda, en el conjunt de respostes es nota la idea que l’excursionisme
és alguna cosa més que esport, com ja s’ha vist, però també té una
rellevància social molt important:
•
“Per mi significa molt perquè penso que és una molt bona forma
d'orientar els meus fills cap a uns valors millors que els què em sembla
entendre té gran part de la gent d'avui dia” (S 2).
•
“Ser excursionista no és sols fer "excursions", sinó que és una "filosofia
de vida", una manera d'entendre la vida, l'estima i respecte per la
resta (persones, flora, fauna i vida mineral), i una forma, perquè no
dir-ho, de valorar més la vida urbana que molts portem” (S4).
•
“Per a mi és mitja vida, si no pogués anar m'ofegaria dins aquest món
actual” (S65).
•
“Ser excursionista és ser curiós, amant de la natura, humil, i integrant
d'un col·lectiu” (S68).
•
“Ser excursionista és una manera d'estimar el país. No ho he considerat
mai un esport, sinó una eina de formació i aprenentatge en valors
col·lectius i personals (tant si ho fas en grup com si ho fas sol) (S70).
•
“Integració a la natura, al país i enllaçar amb la llarga tradició
excursionista que tenim” (S92).
•
“A mi m’identifica molt, és porta a dins, penso que no ho podria
deixar. El contacte amb la naturalesa, els coneixements que t’aporta,
no s’acaben mai. Et fa ser decidit en les decisions, amable, tenir
companyia amb la gent...., valors que potser avui en dia no es troben”
(S105).
Un altre aspecte molt repetit és l’excursionisme com a manera de viure o
filosofia de la vida:
143
•
“Em considero més muntanyenc que no pas excursionista. És la meva
vida” (S9).
•
“És quasi una forma de vida que et permet conèixer el medi natural
amb tota la seva dimensió, així com conèixer-te a tu mateix i als
companys” (S10).
•
“Fer muntanya, però per extensió manera de viure” (S35).
•
“Sí, un estil de vida” (S37).
•
“Per mi és una passió, així doncs [l’excursionista] és especial pel fet de
practicar aquesta activitat” (S38).
•
“Per mi significa una llibertat i tranquil·litat que no obtinc en cap
altre lloc, i una manera de viure la vida que compleix tot allò que és
important per mi” (S39).
•
“Per mi és una manera d'entendre la vida, l'oci, el lleure. Implica una
actitud determinada, de respecte a l'entorn, de relació amb la gent,
d’hàbits de vida...” (S44).
•
“Per a mi ser excursionista ha estat quasi una religió. Ha marcat molt
profundament la meva vida i ha condicionat molts aspectes d’ella. N'he
obtingut molt i crec que m'ha conformat com a persona” (S50).
•
“Per a mi és una activitat física que consisteix en recórrer el territori
per a conèixer-ne tots els seus racons. Crec que es pot practicar de
moltes maneres: caminant, escalant, esquiant i encara avui d'altres
maneres que fa anys no es feia. Ser excursionista vol dir portar una
forma de vida especial: és una manera d'entendre la vida” (S51).
•
“Per mi l'excursionisme és relació lúdica amb la muntanya i alguna
cosa intangible que no sé explicar. Per mi és part de la meva vida”
(S71).
•
“Per a mi ser excursionista és una manera d’entendre la vida, que et
marca el dia a dia” (S77).
•
“Ser excursionista és una forma de ser” (S101).
•
“Una forma d’entendre la vida” (S102).
•
“És una manera especial de viure i entendre la vida. El contacte amb
la natura fa especials els moments i la gent amb la que estàs” (S108).
•
“Ser excursionista ha estat per a mi una filosofia de vida” (S110).
•
“Per a mi és una forma de viure la vida. És molt especial per a mi
aquesta paraula, com ja he dit és una actitud davant la vida” (S115).
•
“Jo entenc excursionisme com l'acte de sortir a la muntanya amb
finalitats lúdiques. Per a mi ser excursionista és un estil de vida, és el
meu estil de vida, gairebé tot el que faig està relacionat amb la
muntanya i l'esport” (S120).
I això porta directament algunes persones a entendre que són gent especial o
dotades de certes característiques que les fan diferents:
144
•
“Ser excursionista sí que vol dir alguna cosa especial per a mi: Vol dir
estimar la muntanya, saber-la cuidar, intentar evitar els riscs
objectius, no fer-la enfadar, saber conviure amb la gent, etc. No sé,
penso que les persones que sabem estimar la muntanya, som persones
especials” (S11).
•
“Ser excursionista sí es especial, porque me permito disfruta de algo
que nos brinda el planeta, la naturaleza, a más o menos nivel o tiempo
de dedicación, pero que otros ni siquiera no aprovechan ni 5 minutos”
(S24).
•
“Per a mi un excursionista és una persona amb una actitud activa
davant la vida, una actitud de descobrir nous indrets i no empassar-se
el que el màrqueting li proposa (TV, música, cinema, sales de
moda,...) (S34).
•
“Recordo que quan era infant somiava ser muntanyenc algun dia. Des
que em vaig adonar que havia acomplert -modestament- aquell somni,
per a mi, ser excursionista o muntanyenc, per a mi, és un gran
privilegi, quasi un miracle, pel fet d'haver gaudit d'unes experiències
tan meravelloses” (S57).
•
“Excursionisme: estimar el país, la natura, la terra, la gent... Sí, crec
que tenim un esperit més disposat a fer coses que potser no és podrien
fer” (S67).
•
“Sí, em sento orgullós de ser excursionista. M'agrada profundament la
muntanya” (S81).
•
“Ser excursionista no implica res especial, qualsevol ho pot ser... Ara,
ser raider,fer curses de muntanya, duatlons... sí que implica algo per
mi, ja que no tothom s'atreveix a fer-ho o almenys intentar-ho”
(S104).
•
“Crec, tot i que soni rar o pedant, que hi ha tot un col·lectiu de gent
de muntanya que te una forma de vida i veure les coses tant a nivell
de muntanya com social i de preocupacions de valors i ecologia que van
més enllà dels sistemes actuals establerts que podrien fer aquest món
una mica diferent” (S146).
•
“Si mai et trobes un excursionista de cor i ànima, no dubtis que davant
teu et trobes una persona noble, senzilla i amb bon cor. Una persona
de la qual tots podríem aprendre d'ella” (S132).
•
“Sí, sento que els excursionistes som d’una altra pasta” (S143).
L’excursionisme permet el retrobament d’un món perdut, millor
indubtablement, en el qual la relació mediambiental era més equilibrada:
•
“L'excursionisme em permet conèixer i gaudir d'un paisatge natural
encara verge i recordar les èpoques en què l'antropització del territori
era respectuosa amb l'entorn” (S3).
•
“Seria una resposta molt extensa, però per mi el l'excursionisme es una
manera de respectar, admirar i cuidar un entorn cada cop més
destrossat. Una cosa especial no ho se però sento tenir una petita
145
responsabilitat en la difusió, respecte, preservació de la muntanya i
tot l'entorn que representa” (S72).
•
“L'excursionisme és gaudir de la natura en primera persona. Suposo
que m'ha canviat la vida. La manera de veure-la, almenys. Sóc molt
tecnòfila, mai he sigut urbanita, però cada vegada puc suportar menys
el món construït, perquè significa haver perdut món natural en
detriment... Quan veig paisatges bonics (tota la natura és esplèndida)
m'emociono. I quan miro los fotos em sembla increïble haver-hi estat. I
em sento afortunada per haver-ho fet. Moltíssima gent s'ho perd i és el
millor espectacle que existeix” (S78).
•
Les meves reflexions venen encaminades a deixar tot això i poder viure
un món molt més feliç, més lliure.......no sé, simplement són
reflexions” (S 132).
I també, per a algunes persones, és una via per accedir a un/a mateix, per
retrobar-se amb l’expressió més autèntica del Jo:
•
“Trobar-me a mi mateix. […] Allunyar-me del kaos de dilluns a
divendres. És com un refugi particular on el problemes no hi arriben”
(S14).
•
“Si, molta pau, superació personal i una manera de entendre i
d'afrontar la vida” (S18)
•
“Exercici - sortir de la ciutat - pujar pics - posar-se un reto - trobar
temps per a un sol - per pensar y desconnectar-se - el propi pols com a
meditació (!)” (S27).
•
“És un retorn als orígens i a un mateix. M'emociona pensar que per allà
on jo estic caminant segurament ja hi passava algú fa milers d'anys, i
més o menys, ho feia en les mateixes condicions. També vol dir
retrobar-se amb un mateix, reflexionar sobre la vida diària, sobre allò
que hem fet i també sobre el nostre futur” (S28).
•
“Per mi es formar part de la natura i fusionar-te en ella, despullant-te
de tot lo material i lo banal. Ser excursionista per mi vol dir tenir dos
cames, unes mans, un cervell que pensa, un instint de conèixer, una
curiositat...una descoberta del teu mon interior” (S31).
•
“Entenc com a excursionisme, un aprenentatge tant d'un espai com
d'uns valors i unes tècniques mitjançant una activitat física. Crec que
el fet excursionista ajuda a la formació física i intel·lectual de les
persones. La muntanya t'espavila” (S60).
•
“Sortir a la muntanya és ser lliure. Desconnectes de tot. Ets tu i
l'entorn. Ara estic provant sortir sol, com a experiència personal”
(S66).
•
Per mi es la descoberta del indret bonic on nomes pots arribar-hi a
peu, on saps que gaudiràs de l'obra de Deu sense que la ma de l'home
no l'hagi malmès encara, es omplir el cor de joia i respirar amb tota la
capacitat dels teus pulmons mentre penses... Gracies al excursionisme
sento a dins meu la natura amb les seves olors, la seva pau i
146
percebeixo el cant dels ocells en plena llibertat, això no te preu. […]
Ser excursionista, vol dir moltes coses apart de les que ja he
anomenat, descobrim els boscos i cims amb un estat de bellesa que et
proporciona la serenor interior que ha cops busquem a la vida, malgrat
nomes sigui per un instant” (S96).
•
“Participar de la excel·lència de la natura i de la companya d'altres
persones fent un grup, en solitari també es excel·lent però recorreguts
més senzills. Es especial ser excursionista per tal de potenciar la
plenitud de la natura i les seves meravelloses manifestacions i regals
per al nostres sentits” (S97).
•
“Un dia un company em va dir que la muntanya és una forma de viure,
amb els anys he descobert que tenia raó. El món de la muntanya és
també una forma de desenvolupar el meu món interior, de donar
forma a l'espiritualitat humana, va molt més enllà de la pràctica
esportiva” (S100).
•
“Per excursionisme, s'entén com una activitat a peu per qualsevol
espai obert (a l'aire lliure) on i va un o més individus, amb la finalitat
de buscar la seva felicitat personal. Ser excursionista per a mi vol dir
moltes cosses: com ara salut, intriga, teràpia, trobada entre amics i
familiars, patiment,... i un llarg etcètera per tal d’aconseguir la
felicitat en un mateix!” (S103).
Podríem concloure, tal com ho fa S50, que l’excursionisme és una activitat
molt complexa, multifacètica:
•
“Uf, és molt complex. Crec que l'excursionisme és una barreja
d'esport, d'estimació a la natura i al medi ambient, de descobriment
de la geografia i del país, d'enllaçar amb una tradició del passat i de
mirar la muntanya d'una determinada manera” (S50).
•
“Per mi ser excursionista, a part de l'activitat en si mateixa, és
quelcom més. És il·lusió, que poses en els preparatius, la recerca de la
informació, proposar-te nous reptes i aconseguir-los. Somniar en les
properes vacances, si hi haurà neu...Pensar en aquell paisatge
meravellós, en un moment difícil i evadir-te. També és cansament i
fred, i mal de genoll, renunciar al cim, hores esperant un rescat, fins i
tot la pèrdua de vides humanes. Aquest diumenge, tornaré a sortir a la
muntanya” (S80).
•
“Per a mi és el gaudi de la natura tot fent esport, però també és él fet
de conèixer una terra, un territori, un país... A mi les muntanyes em
diuen coses. Quan soc dalt d’un cim m’agrada mirar, escoltar el vent,
el silenci. Jo considero a la muntanya com la vida mateixa: cal superar
obstacles per assolir un objectiu, hi ha moments bons, d’altres menys
bons. A vegades cal fer dues passes enrere per poder avançar
endavant... I el comportament de la gent també em diu molt. Una
persona generosa a la muntanya és també una persona generosa a la
vida” (S125).
147
Bloc temàtic 5
Consideres que el medi natural ha de ser obert a tothom?
Prohibiries algun tipus de pràctica a la muntanya?
Estaries disposat/disposada a pagar per accedir al medi natural? Per què?
En general, les persones entrevistades pensen que el medi natural, per les
seves característiques, hauria de ser obert a tothom, ara bé:
•
Hi ha algunes persones que pensen que no tothom hi pot accedir.
o “Malgrat que la meva resposta pugui semblar poc democràtica,
penso que el medi natural no hauria d'estar obert a tothom.
L'accés massiu a entorns verges produeix degradació i destrucció
del medi, per irresponsabilitat humana. La massificació fa que
el gaudi esdevingui estrès. Sí estaria disposada a pagar per
accedir al medi natural si aquesta acció contribuís a millorar-ne
la gestió i/o a evitar-ne la degradació”.
o “El medi natural ha de ser obert a tothom? No, per als que no
saben respectar-ho” (S11).
o “Crec que caldria que el medi natural fos obert a tothom com
ara, però caldria regular molt bé els drets i deures” (S12).
o “En aquest país no pot ser obert a tothom. Som uns porcs. Un
dia de boira forta podries pujar a la Pica nomes seguint el rastre
dels kleenex, colilles a peu de via d'escalada, etc.” (S14).
o “El medi natural en aquests moments és obert a tothom, però
per desgràcia no tothom és capaç de comportar-se com cal en un
medi natural (bé, aquells q no es comporten com cal a la
muntanya segurament tampoc ho fan en cap altre lloc, és així
de trist)” (S20).
o “És difícil dir que no prohibiria l’accés a ningú. Cal ser molt
respectuós amb l'entorn a on et mous i sovint es nota que manca
aquesta consciència. Llavors és quan considero que cal
restringir-ne l’accés. Si no hi ha una cura (no se quina) destruïm
allò que pretenem estimar” (S22).
o “No, el medi natural només ha de ser obert a aquell que el
respecti i, per tant, estic a favor de totes les pràctiques
restrictives que calguin mentre el col·lectiu no adopti un
comportament més respectuós amb els altres habitants de la
natura. Però també estic en contra de les prohibicions
gratuïtes” (S42) .
148
o “Crec que la gent que no el sap cuidar [el medi] i respectar no
hi hauria d'anar, al cap i a la fi només porten problemes com
contaminació de tot tipus, accidents per falta de coneixement,
experiència, etc.” (S56).
•
Per evitar que hi accedeixi tothom es proposen algunes mesures que
intenten fer més difícil l’arribada als llocs de pràctica habitual:
o “ACCÉS: sí, però que sigui obert no vol dir que hagi de ser
fàcilment accessible, ans al contrari, ja que allà on arriben les
masses es produeix la degradació, la Banalització” (S57).
o “Crec que ha de ser obert per a tothom que vagi a peu. Els
cotxes i motos entenc que els fagin parar abans, el que no
entenc es com el que fan a Aiguestortes, que has d'agafar el taxi
per força, o fer 2 hores mes de caminata per no pagar-lo” (S82).
•
Hi ha persones que creuen que, tot i que tothom té dret a accedir-hi,
aquesta activitat s’hauria de regular en benefici del mateix medi.
o Prohibiria “Totes les que no es puguin fer amb altres mitjans
que no sigui els propis com la força muscular, els recursos
tècnics i les ganes de volguer fer-ho. Qui vulgui muntanya i
natura que se la guanyi amb el seu propi esforç” (S8).
o “El medi ha de ser obert a tothom que el respecti. prohibiria les
practiques agressives, com les competicions amb molta gent”
(S15).
o “Si, el medi natural ha de ser obert a tothom, com a principi
m'agradaria que no fos prohibit l'accés a ningú; però la realitat
és que no tothom té una cultura de respecte envers l'entorn i
entenc algunes de les restriccions que s'estan imposant. Jo no
prohibiria cap pràctica que fos respectuosa amb l'entorn, que
aprofiti unes infraestructures bàsiques i mínimes, cabanes,
refugis, bivac” (S73).
•
Un altre grup de gent s’inclina per permetre l’accés lliurement i no
regular-lo, però fer una profunda tasca d’educació de la ciutadania.
o “Prohibiríem qualsevol activitat que destrossi el medi ambient i
destrueixi la tranquil·litat i pau, per exemple els quads i motos
pel mig de la natura, o els boletaires que ho fan malbé tot i
embruten sense cap tipus d’escrúpol. El medi natural no seria
natural si féssim pagar per entrar-hi. Cal fer campanyes per
educar a la gent a no fer-lo malbé i no educar per pagar a canvi
de natura” (S7).
o “És millor educar que prohibir. Potser en casos excepcionals que
afectin a espècies en perill d'extinció o ecosistemes
extremadament sensibles” (S28).
o “Sí, obert a tothom però amb més guardes-guies-informadors a
la natura, i més ben senyalitzada i cuidada. D'entrada, no
prohibiria res” (S30).
149
o “Ha de ser obert però amb respecte, doncs sortir a la muntanya
vol dir saber a on vas i amb el que et pots trobar. er lo tant,
penso que una preparació prèvia és indispensable” (S90).
Les persones que creuen que no tothom hauria d’accedir al medi natural
plantegen diferents estratègies per assolir aquest objectiu:
•
“L'espai natural, si es fa bé, pot compatibilitzar-se amb la pràctica de
muntanya i alhora amb el turisme de muntanya, però d’una forma més
racional. una muntanya no es pot fer més alta per dalt, però si per
baix (limitant accessos motoritzats, per exemple, no cal prohibir-hi
l’accés, però sí que sigui més incòmode). vols accedir a l'espai natural?
doncs "curra-t'ho", i no en termes econòmics em refereixo” (S4).
•
“Crec que sí, que el medi natural ha de ser obert a tothom. El
problema que hi veig, es que els nostres pares eren més respectuosos i
que avui en dia, la gent no té cap respecte ni interès per res. Potser
l'ideal és que si vols anar a muntanya, facis algun taller, on t'expliqui
aquesta ètica no escrita, que és de lògica. O bé, que siguin les entitats
excursionistes les encarregades de portar a la gent a la muntanya. La
solució no la sé, però veig gent a la muntanya amb actituds poc
respectuoses” (S6).
•
“Prohibiria l'excessiva comercialització en determinades activitats: que
fan que s'apropi a la muntanya un nombre massa gran de gent no
preparada” (S48).
Tal com es deia abans, el medi natural hauria de ser accessible perquè té
unes característiques que així ho exigeixen. Quines són aquestes
característiques?
•
“El medi és de tots” (S51).
•
“[...] el medi natural és un bé comú” (S73).
•
“Penso que el medi natural ha de ser un bé públic, el qual no ha de ser
motiu de negoci” (S77).
•
“[...] és patrimoni del país i ha de ser lliure” (S75).
•
“[...] és un patrimoni de la humanitat” (S102).
•
“En principi, no crec que s'hagi de pagar res per anar a la muntanya, és
el medi natural, no és de ningú” (S78).
•
“El medi natural no es patrimoni de ningú. No té cap sentit” (S81).
•
“La muntanya es un bé universal i no es pot cobrar per accedir-hi.
Seria com haver de pagar per l'aire que respirem. Com deia el vell
indi: "La terra no pertany a l'home. És l'home que pertany a la terra"
(S55).
•
“La pròpia expressió ja ho diu, medi natural. La natura és un tresor
que cal cuidar molt, però no crec en la solució de tancar espais
naturals i fer pagar per accedir. Això a mi només em sona a negoci”
(S58).
150
•
“[...] la naturaleza debe de ser libre y gratuita para todo el mundo”
(S84).
•
“No hi estaria disposat a pagar, perquè el medi natural es patrimoni
de la humanitat i forma part de la riquesa natural d'un poble que te el
dret de disfrutar-la com l’obligació protegir-la” (S96).
•
“El medi natural és un patrimoni de tothom, encara que no tothom es
capaç d'estimar-lo ni respectar-lo com cal” (S107).
•
“Les muntanyes no han de ser propietat de ningú” (S115).
•
“La muntanya es casa meva i part de la meva vida, jo junt amb d'altres
amics l'hem cuidada i la cuidem, la netejem sense dir res a ningú,
procurem minimitzar el nostre impacte i sobretot perque la muntanya
ens pertany a tots es de tots (quan dic tots dic també als "tocacollons"
dels caçadors sempre hi quan estigui tot en regla) (S121).
En aquest context, què és el que molesta els i les excursionistes?, i per tant,
què prohibirien? Una llista de respostes a aquestes preguntes inclouria:
•
L’accés motoritzat al medi natural en general.
•
Tot el que embruta d’alguna manera o fa malbé la natura (S33)
•
El soroll, la contaminació acústica de certes activitats: motos, quads,
vehicles tot-terreny, caça, cridar, porta música...
o “Crec que no hauríem de pagar per accedir al medi natural, i
que hauria de ser obert a tothom, doncs qui som nosaltres per
prohibir-ho? Les nostres muntanyes no haurien de ser mai
propietat de ningú, estic a favor de la creació de parcs naturals,
que preservin i regulin l'accés, però mai estaré d'acord en que es
converteixin en un parc temàtic, on hagis de pagar entrada. Pel
que fa a prohibir algun tipus de pràctica a la muntanya, doncs
prohibiria les que no són respectuoses amb el medi ambient, les
que contaminin, o requereixin la tala d'arbres o la destrucció
d'ecosistemes pel simple fet de fer calés. Ergo, en contra de
motos i cotxes per la muntanya, en contra de parcs d'aventura
amb tirolines i cosetes, que no tenen res a veure amb les vies
ferrades COMPTE!, i en contra de pistes d'esquí” (S47).
•
Tot allò que contamina i que suposa un perill per a les persones que
van a peu:
o “Prohibiria algun tipus de pràctica a la muntanya? Sí, les
motocicletes i els quads. És a dir, els que contaminen i són un
perill pels que van a peu o en bici. A la muntanya es pot anar:
caminant, en bici, a cavall, amb esquí, etc. però mai en quad! Si
vas en quad, trenques la llibertat dels que van a peu. Un altres
tipus de pràctica que també trenca la llibertat dels que estimen
la muntanya son les estacions d'esquí. Sí poden haver-n'hi un
mínim, però, quan no neva, perquè s'ha d'esquiar? No es
respecta el medi ambient si omplim tota una muntanya de neu
artificial, etc.” (S11).
151
•
Les pistes d’esquí, la urbanització, la caça, els domingueros, els camps
de golf.
•
Però també alguns pràctiques o infraestructures excursionistes:
o “Prohibiria la millora indiscriminada de refugis. Són refugis, no
fondes. Pistes forestals tallades a particulars. Pistes d' esqui, ja
n'hi han prous. Esports d' aventura REGULATS i controlats” (S36).
o “No, només limitaria la instal·lació artificial (ferrades, etc).”
(S38).
o “Prohibiria el descens d'engorjats en tots els torrents que
porten aigua. Es el medi més fràgil que tenim i uns racons on
fins fa ben poc, mai havíem trepitjat. Ho hem de malmetre
tot?” (S42).
o “Crec que l'escalada artificial destrossa les roques i que els
quads destrueixen el medi i contaminen molt (a part d'espantar
els animals” (S56).
o “No ho tinc clar, però no comprenc els excessos de senyalització
(pintures, rètols, etc.), ni les ferrades, ni els excessos esportius
(sobresaturació de vies) i coses similars” (S56).
o “Hi ha refugis que semblen hotels, tant pel preu, com pels
serveis que donen” (S85).
o “Sí prohibiria baixar per alguns barrancs mes del nostre país
(bàsicament per el greu deteriorament de la fauna) o els
restringiria” (S121).
La darrera pregunta d’aquest bloc consistia en si les persones entrevistades
estarien disposades a pagar per accedir al medi natural i en quines
condicions. En aquest sentit, hi ha dues tendències, les persones que
manifesten estar d’acord amb aquest pagament i les que manifesten el
contrari.
•
“No. Les roques, el cel, la neu, l'aigua, els arbres... no haurien de
tenir propietari ni preu. I si algú s’atreveix a ficar-n’hi és que no sap
el que valen” (S28).
•
“A peu, no estic disposat a pagar per accedir a una zona. Les zones
massificades s'hauria de veure, si es per fer ingressos o protegir el
medi. Hi han moltes maneres d'anar a la muntanya” (S29).
•
“Pagar??? no, embruta l'activitat, la muntanya és lliure i ho seguirà
sent, no poden posar filferros a tot arreu, que em busquin. Cadascú ha
de ser autosuficient, per tant, de pagar res. (no utilitzo mai aeris,
cremalleres, taxis ni cap accés pagat a muntanya)” (S35).
•
“No estoy dispuesto a pagar, el acceso al medio natural lo considero un
derecho fundamental del ser humano (desgraciadamente en algunos
152
casos pagamos por preservarlo, es triste he indignante pagar solo con
fines lucrativos) (S87).
•
“No estic disposat a pagar per accedir al medi natural. Si em fan pagar
aniré a un altre banda on no es pagui, però no pels diners, pels
principis” (S122).
Moltes de les persones que diuen que no s’ha de pagar per anar al medi
natural ho justifiquen dient que això produiria desigualtats econòmiques (S34;
S42, S96, S114) o que això hauria de sortir dels impostos que ja es paguen
(S76, S108)
•
“TAXES: sí, si això suposés una millor conservació del medi natural i,
per tant, repercutís en la qualitat de les activitats que s'hi practiquen”
(S57).
•
“Pagaria si fos necessari, però no m'agradaria: hi ha altres mitjans per
regular l'accés al medi (quan cal), com per exemple el sistema de
permisos per collir bolets que tenen a Suïssa” (S64).
•
“En el cas d'un Parc Natural, sí. Crec que s'ha de pagar per mantenir el
que altres potser fan malbé” (S67).
•
“Pagaria si aquests diners servissin per la millora i preservació del
medi natural, de fet ja ho estic fent col·laborant en alguna entitat”
(S72).
•
“En els moments que vivim, es lògic que es tingui que pagar per
preservar el Medi Ambient, degut a la selva humana en que estem
vivint, perquè per molta voluntat que hi posis els que surten per sortir
son els que obliguen a posar aquest tipus de politiques” (S88).
153
Bloc temàtic 6
Finalment, si vols fer algun comentari, el pots fer a continuació
Com diu l’enunciat d’aquesta pregunta, en aquest cas es deixava un espai (en
principi il·limitat) perquè les persones entrevistades poguessin fer els
comentaris que els semblés. La majoria de les persones va deixar en blanc
aquesta pregunta, però unes quantes hi varen escriure alguna cosa.
Una bona part dels comentaris varen girar sobre la mateixa enquesta o el
projecte de recerca en general (fent comentaris de millora, demanant
aclariment, encoratjant el seu autor, etc.).
Pel que fa a la resta de respostes, es podria dir que els temes que varen
aparèixer giren entorn dels següents punts:
•
Informacions sobre què s’entén per excursionisme:
o “Remarcar que amb la gran quantitat de gent que va a la
muntanya i la quantitat d'activitat que s'hi fa, segurament
"excursionisme" ja no ens representa a tots, jo no em definiria
com un excursionista Cal redefinir el mot? Altres mots l'hi han
pres una part i ha quedat buit de contingut ?” (S46).
o “Quan fa temps que no surto a voltar sigui a peu o en BTT, estic
més ansiós. Sortir a la muntanya influeix en el meu estat
anímic” (S66).
o “La muntanya, crec q ens ensenya a conviure dins aquet món
tant divers” (S74).
o “L'excursionisme és impressionant” (S119).
•
Queixes sobre restriccions a la pràctica excursionista:
o “Sap greu que a molts llocs tens que acampar o fer bivac amb
sac i amagar-ho tot perquè no és permès però en canvi hi ha
refugis plens de porqueria al seu voltant. No tinc ni idea de
quina hauria de ser la solució però a la majoria de llocs on
arriba la massificació de gent perden gran part del seu encant
degut a la degradació” (S2).
o “Si el problema de tanta prohibición creo que es por el abuso de
unos pocos en estos medios y que por culpa de esos pagamos
todos. Si todos respetaran nadie se tendría que quejar y no sería
necesario prohibir y controlar nada, pero como hay una falta
muy alta de ética y educación por parte de unos pocos,
pringamos todos. Yo llevo desde muy pequeño practicando
excursionismo y he visto de todo, aun hoy día puedes encontrar
una lata de coca-cola en el Puigmal, quien sube una montaña de
ese tipo y deja una lata tirada, que nos hace pensar eso...”
(S24).
154
o “La creació d'itineraris senyalitzats va en contra de l’essència
excursionista i crea busca-marques... La creació d'espais
naturals protegits afavoreixen a la pràctica la mercantilització
de la muntanya (greu contrasentit!!)” (S54).
o “Hi ha la pregunta de què prohibiria, però no la de que NO
prohibiria: no prohibiria coses estúpides com per exemple que
no es pugui fer un bivac dins d'un parc nacional com el
d’Aigüestortes. No té cap sentit prohibir això i no crec que hi
hagi cap motiu objectiu per fer-ho” (S108).
o “M'agradaria afegir, que a Catalunya , no hi ha gaires rocòdroms
ni tampoc competicions!! i es troba a faltar molt!!!” (S112).
•
Referències a la situació del món rural o natural:
o “Cuidem a ramaders, pagesos i gent que viu tot l'any a la
muntanya, doncs els son els jardiners i conservadors de la
mateixa” (S19).
o “Controlar no vol dir pagar ja que la nostra mentalitat fa que
sovint associem pagar a destrossar: "jo ja pago la seva
recuperació" pensen molts dels que no tenen cura de l'entorn en
el que es mouen. Abans, quan depeníem directament de l'entorn
natural, la relació entre home i natura era molt més depenent i
això feia que hi hagués major preocupació per la conservació i
manteniment de l'entorn natural” (S22).
o “Estic actualment donat de alta en diferents clubs de muntanya
i de ciclisme i crec que des d’aquestes entitats haurien de fer
més per la Natura. No deixar-ho com ho estem deixant...que
dona pena alguns racons de la nostra Muntanya” (S25).
o “Avorreixo una certa corrent (ecologisme de saló) que tendeix a
entendre com a medi natural un determinat "medi". No ho
haurien de ser tots de naturals o el més naturals possibles.
Potser caldria replantejar-nos els models de producció, de
ciutats, de transport, de vida... i no ens caldria parlar del medi
natural com una relíquia a protegir” (S28).
o “Crec que s'hauria de potenciar encara més (que sigui més barat
i més localitats) el futbol, basquet, handbol, etc., també els
esports de motor en circuïts, i grans esdeveniments (concerts,
cinema, discoteques, etc.) a les grans ciutats, tots els caps de
setmana, així, la majoria de brètols no els caldria anar a
muntanya a xafar-ho tot” (S55).
o “La muntanya es per a tothom però estar clar que per 4
desgraciats ens la tancaran, o almenys tot el que son parcs
naturals, hauràs de demanar permís o alguna cosa així (com al
Teide). Prou d'ampliar pistes d’esquí ja estan com estan i hi ha
prou” (S65).
o “Crec que la muntanya és un regal que la natura ens dona i que
hem de saber respectar” (S90).
155
•
Informacions referents a la pràctica excursionista:
o “Doncs que, com en molts altres casos, a la muntanya estem
pagant justos per pecadors. Llocs on abans es podia acampar,
ara ja no es pot pq la gent embruta. Refugis lliures que fan
fàstic per culpa de quatre brètols. Refugis guardats on no pots
deixar les teves coses per por a robatoris. I un llistat ben llarg
de denúncies que podria fer. Afortunadament, però, arribar dalt
d’un cim i poder contemplar tot el que t’envolta continua sense
tenir preu” (S20).
o “En general crec que la gent de comarques el nostre
comportament davant de l'excursionisme sempre ha sigut molt
diferent a la gent de ciutat” (S62).
o “Jo crec que tot es basa en la conscienciació i en la educació. Jo
particularment, intento que els meus fills creixin envoltats
d'aquesta possibilitat d'esbarjo tan profitosa que es la
muntanya, ja sigui per anar a buscar bolets, com per fer una
ruta, com per fer un cim. A mi particularment em sobra la
massificació. I avui en dia les competicions que es fan per la
muntanya, no ajuden gaire, però es clar, tots en tenim la culpa,
si ens agrada anar-hi, (i a mi el primer)” (S85).
•
Opinions sobre el pagament per accedir al medi natural i el paper de
les administracions:
o “Encara que al pagar uns opten per a un altre lloc, fins a un
punt si es paga valores més ...” (S27).
o “Creo que cualquier organismo oficial o deportivo debería de
preocuparse de apoyar y dar a conocer las maravillas de nuestro
país” (S84).
o “Soc un excursionista normal com qualsevol i respecto el medi
ambient, però també voldria mes protecció per part dels poders
governamentals, que pensin que cada cop hi ha menys natura
viva que l'estem destruint mica a mica, sense anar massa lluny a
Collserola hi ha un projecte que cal aturar, es la nostra
muntanya es la de tots, no em de permetre la destrucció de
varies hectàrees d'alzinar per la construcció d'una gran atracció,
aquí es on em de demostrar el que vol el poble, el que
demanem els que estimem la natura, exigir a l'Ajuntament la
paralització de l'obra. Gracies” (S96).
o “Caldria facilitar l'oferta d'activitats guiades en dissabtes i
sense cost” (S106).
o “Que els que disposin de llicencia federativa de muntanya, no
tinguessin cap mena de restricció, només pas lliure quan vulguin
per anar a on vulgui” (S126).
•
Finalment, val la pena esmentar el que va comentar S147:
156
o “Vaig començar en el mon de l'excursionisme als 14 o 15 anys, a
través d'una entitat excursionista. Curiosament me'n vaig
apartar durant uns anys però amb el naixement de pàgines i
fòrums sobre muntanya he anat coneixent gent amb els
mateixos interessos, tot plegat m'ha fet tornar les ganes de
sortir, i cada cop més”.
157
Pregunta sobre col·laboració en segona fase
Aquesta enquesta acabava amb una invitació a la persona enquestada a
participar en una segona fase de la recerca. Per manifestar el seu assentiment
havia d’escriure el seu correu electrònic en l’espai que hi havia disponible.
D’aquesta manera es varen obtenir 146 correus que en principi estaven
disponibles per a la tercera fase de la recerca (enquesta online).
158
Aproximació quantitativa
Dades sociodemogràfiques
La primera qüestió de què cal parlar és la composició de la mostra que va
contestar aquest qüestionari. En aquest sentit, al voltant del 24% de les
persones que varen respondre eren dones.
La mitjana d’edat se situava als 42,1 anys (DE=11,2) i aquesta variable es
distribuïa d’acord amb la següent taula:
Edat
Freqüència
Menys de 26
17
26-30
30
31-35
42
36-40
39
41-45
40
46-50
46
51-55
29
56-60
22
61 i més
16
Total
281
Taula 17 – Distribució per edats agrupada
Tal com es veu en la Taula 17, hi ha representants de tots els grups d’edat, fet
que està d’acord amb l’experiència que ens presentava Raimon Quera quan el
vàrem entrevistar el 15 d’octubre de 2005 segons la qual a la seva llibreria
especialitzada en excursionisme hi acudeix gent de totes les edats, des de
persones grans veteranes fins a gent jove que comença la seva carrera
excursionista.
La seva distribució territorial es detalla en la Taula 18. Com es veu, el
Barcelonès, el Vallès i Osona varen ser les comarques més representades. La
major part de les persones que varen contestar el qüestionari vivien en un
medi urbà (al voltant del 75%).
159
La distribució social per classes autopercebudes mostrava un predomini de la
classe mitjana o mitjana alta, com es veu en la Taula 19. La mitjana, en una
escala de l’1 al 10, se situava en el 5,9 (DE 1,2).
P56 A quina comarca vius? Freqüència Percentatge
Alt Penedès
5
1,60%
Alt Urgell
3
1,00%
Altres
11
3,50%
Anoia
2
0,60%
Bages
17
5,40%
Baix Camps
7
2,20%
Baix Ebre
3
1,00%
Baix Empordà
2
0,60%
Baix Llobregat
17
5,40%
Barcelonès
89
28,30%
Berguedà
4
1,30%
Cerdanya
2
0,60%
Garraf
9
2,90%
Garrigues
1
0,30%
Garrotxa
2
0,60%
Gironès
8
2,50%
Maresme
14
4,50%
Noguera
1
0,30%
Osona
31
9,90%
Pla d'Urgell
2
0,60%
Ribera d'Ebre
1
0,30%
Ripollès
9
2,90%
Segarra
1
0,30%
Segrià
6
1,90%
Selva
3
1,00%
Solsonès
2
0,60%
Tarragonès
8
2,50%
Urgell
2
0,60%
Vallès Occidental
35
11,10%
Vallès Oriental
17
5,40%
Total
314
100,00%
Taula 18 – Distribució territorial de la mostra estudiada
160
P58 Parlem ara de
la teva classe
social...
Freqüència
Percentatge
1
1
0,30%
2
2
0,70%
3
4
1,30%
4
19
6,30%
5
91
30,30%
6
85
28,30%
7
77
25,70%
8
19
6,30%
9
2
0,70%
300
100,00%
Total
Taula 19 – Distribució de la mostra segons classe social
La majoria de les persones que varen respondre parlaven habitualment el
català, tal com es veu en la Taula 20. Les persones que no parlaven aquesta
llengua es varen situar en un 10,8%.
P59 A casa teva, quina
llengua parleu
habitualment?
Freqüència
Percentatge
Altres
34
10,80%
Català i castellà,
indiferentment
39
12,40%
Sobretot castellà
33
10,50%
Sobretot català
208
66,20%
Total
314
100,00%
Taula 20 – Llengua parlada habitualment per les persones que formaven la mostra
Com es podia esperar, la gran majoria d’aquestes persones (94,3%) es
consideraven practicants actius de l’excursionisme i havien dut a terme
alguna activitat en el darrer mig any (95,1%). Una dada que cal tenir en
compte és que al voltant del 8,4% del total de persones entrevistades tenien
feines relacionades amb la muntanya.
161
Pràctiques excursionistes
Pel que fa a les pràctiques, en primer lloc es demanava quina era l’activitat
més practicada en el moment de respondre el qüestionari. Tal com es veu en
la Taula 21, l’activitat esportiva més practicada a la muntanya era
l’excursionisme (30,3%), seguida de l’alpinisme (14,9%), el senderisme (14,4%)
i l’escalada (8,5%).
La freqüència d’aquestes pràctiques en el medi muntanyenc tenia el seu
màxim en una vegada a la setmana (33,2%), un cop cada quinze dies (18,6%) o
un o dos cops al mes (18,8%). Cal destacar que un 16,3% duia a terme
aquestes pràctiques més d’una vegada a la setmana. Molt poca gent sortia a la
muntanya de manera esporàdica o menys d’un cop al mes (en total el 9,8%).
La mostra presentava molt poques persones que es consideressin elles
mateixes com a aprenentes (només l’11,3%). En canvi, els practicants mitjans
i veterans sumaven gairebé el 90% de la mostra (practicants mitjans, 49,1%;
veterans o veteranes, 36,6%). Això es feia patent en la mitjana d’anys de
pràctica de qualsevol esport de muntanya: 24,1 anys (DE: 13,3; mínim 0;
màxim 60; moda 30).
P3
Actualment,
quina
activitat
practiques més habitualment?
Freqüència
Percentatge
4x4
1
0,20%
Alpinisme
60
14,90%
Altres
5
1,20%
BTT - Bicicleta tot terreny
25
6,20%
Curses de muntanya
26
6,50%
Escalada
34
8,50%
Espeleologia
1
0,20%
Esquí de fons
2
0,50%
Esquí de muntanya
23
5,70%
Esquí de pista
7
1,70%
Excursionisme
122
30,30%
Geocaching
1
0,20%
Marxes de resistència
13
3,20%
Marxes populars
3
0,70%
Orientació esportiva
2
0,50%
Parapent / Ala delta
1
0,20%
Senderisme (PR, GR)
58
14,40%
Trèking
13
3,20%
Turisme de muntanya
3
0,70%
Vies ferrades
2
0,50%
Total
402
100,00%
Taula 21 – Les activitats excursionistes més practicades
162
Parlant sobre les activitats excursionistes, val la pena posar sobre la taula la
informació que ens va aportar Raimon Quera, en l’entrevista que vàrem tenir
el dia 15 d’octubre de 2008. Quera és el responsable de la llibreria Quera de
Barcelona, una de les llibreries més antigues de la ciutat que fa anys que es
va especialitzar en temàtica es excursionista. Segons ell, les vendes, i per
tant les preferències dels i les excursionistes, “van a modes”. Fa un parell
d’anys, la moda havia estat la bicicleta de muntanya; ara ja no està en un
moment tan àlgid. Actualment es podria dir que es troben tendències a
especialitzar-se en diferents activitats. Tal com diu Raimon Quera,
“l’excursionisme no és una moda”, en el sentit que pres com a conjunt
sempre es va venent alguna cosa (en canvi, les especialitats sí que responen a
modes i factors conjunturals). Encara que hi hagi canvis en els gustos, el total
de l’excursionisme sempre es va mantenint.
Aprenentatges
Com es veu en la Taula 22, l’aprenentatge dels valors i tècniques
excursionistes va passar fonamentalment per les amistats, l’autodidactisme,
els mitjans escrits i alguns agents de socialització secundària (escoltes, caus,
esplais, etc.).
Sistema d’aprenentatge
Percentatge
Amics
65,7%
Cursos o activitats reglades
30,1%
Escola, institut o universitat
4,7%
Escoltes, caus, esplais, etc
32,1%
Llibres, revistes, etc
37,5%
Algun familiar
23,5%
Per propi aprenentatge
60,7%
Qüestions professionals
5,2%
Altres
6,4%
Taula 22 – Com has après com comportar-te a la muntanya?
Cal destacar que més de la meitat de les respostes afirmaven haver-ne après
per compte propi. De fet, aquesta dada es confirma en la pregunta 36, en la
qual gairebé dues terceres parts de les persones (62,4%) es consideraven
autodidactes (Taula 23).
163
P36 Em considero autodidacta
Freqüència
Percentatges
Totalment d'acord
52
15,7%
D'acord
148
44,7%
En desacord
124
37,5%
Molt en desacord
7
2,1%
Total
331
100,0%
Taula 23 – Grau d’acord amb l’expressió “em considero autodidacta”
En aquest sentit, el 33,4% dels cursos de formació que les persones
entrevistades deien haver fer, s’havien dut a la pràctica després d’haver
après un mínim tècnic amb amics i coneguts. Només el 14,6% havien tingut
lloc en el moment d’iniciar-se en el món excursionista (Taula 24).
P9 Si has fet cursos de formació, aquests
varen ser fets…
Freqüència
Percentatge
Altres
35
12,2%
Després d'aprendre'n amb amics, coneguts, etc.
96
33,4%
En el moment d'iniciar-me al món excursionista
42
14,6%
En totes les anteriors
49
17,1%
Quan ja m'havia format de manera autodidacta
65
22,6%
Total
287
100,0%
Taula 24 – Moment de realització de les activitats de formació
Relacions socials
Un aspecte a tenir en compte és que la pràctica excursionista té una gran dosi
de pràctica grupal o social. Així mateix, el 53% de la gent manifestava donar
més importància a la gent amb qui sortia que no als llocs on anava (Taula 26).
Només el 25% dels casos varen manifestar practicar l’excursionisme en
solitari. La resta, ho feien acompanyats tal com indica la Taula 25.
164
Acompanyants
Percentatge
Amics
72,8%
Companys de l'entitat
44,4%
Familiars
15,8%
Gent de la feina
8,6%
Parella o fills
46,2%
En solitari
25,2%
Taula 25 – Les pràctiques acompanyades i la seva freqüència
P34 Dono més importància a la gent
que no als llocs
Freqüència
Percentatge
Totalment d'acord
34
10,50%
D'acord
En desacord
Molt en desacord
Total
138
134
18
324
42,60%
41,40%
5,60%
100,00%
Taula 26 - P34 Dono més importància a la gent que no als llocs
Practicants solitaris
Entre un 17% i un 25% de les persones entrevistades manifestaven anar soles a
la muntanya de manera regular, tal com es veu en la Taula 27. En el 29,8%
dels casos, aquesta sortida en solitari es devia al gust d’anar sol a la
muntanya; els casos de persones que hi sortien per necessitat (és a dir, que no
tenien ningú amb qui sortir) varen ser molt poc rellevants (10,7%).
P11 Si surts sol a la muntanya,
Freqüència
per quin motiu és?
Percentatge
Altres
5
6,00%
Per les dues raons anteriors
45
53,60%
Perquè m'agrada
Perquè no puc anar-hi amb
ningú més
25
29,80%
9
10,70%
Total
84
100,00%
Taula 27 – Motius per a la pràctica en solitari
165
A banda d’aquestes grans categories, les respostes lliurement exposades per
sortir sense companyia giraven entorn de:
•
La satisfacció que produeix
•
Per gust, atractiu...
•
Permet major concentració
•
Dóna un plaer diferent a quan s’hi va acompanyat
•
Es para més atenció al mitjà que es visita i al que un/a fa
•
Tranquil·litat
•
Gaudir de la solitud, el silenci,
•
Gaudir el risc, l’aventura,
•
Relació més íntima amb l’entorn
•
Llibertat, retrobament amb un/a mateix/a
•
Anar a buscar bolets
•
Desconnectar, reflexionar
•
Com a repte
•
Dóna temps per pensar
Pràctiques en el passat
Una de les coses que destaca en la mostra estudiada és que havia tingut una
gran quantitat de pràctiques diferents relacionades amb la muntanya. De fet,
la mitjana se situava en 6,5 activitats diferents (DE=4,2; moda=6), sent les
més habituals:
•
•
•
•
•
•
•
•
Excursionisme, 41,8%
Alpinisme, 10,7%
Senderisme, 9,1%
Bicicleta tot terreny, 7,4%
Esquí de pista, 6,0%
Tresc, 4,9
Turisme de muntanya, 3,8%
Escalada, 3,6%
Gairebé la meitat de les persones estudiades varen començar practicant
excursionisme com a primera activitat. A gran distància es trobaven
l’alpinisme, el senderisme, la BTT i l’esquí de pista.
166
Es constata una disminució d’algunes d’aquestes pràctiques a mida que es va
canviant d’activitat. Així, en el segon lloc, l’excursionisme baixa fins al
voltant del 12,1% mentre les activitats de més risc i que exigeixen tècniques
més concretes augmenten: és el cas de l’alpinisme, que amb un 12,4% arriba a
superar el mateix excursionisme, o de l’escalada, 9,6%. També augmenta la
practica de l’esquí de pista, que passa al 9,3%, i de les marxes populars
(6,5%).
Motius per canviar de pràctica excursionista
Els motius adduïts per canviar de la pràctica d’una activitat a una altra són
molt diversos.
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
A l’augmentar l’edat es practiquen esports de menys risc
Lesions que obliguen a canviar de pràctica
Accidents que comporten canvis en la cosmovisió de la muntanya
Pràctiques simultànies o complementàries al llarg de l’any
(estacionalitat)
Per les amistats o coneguts; la família
Per buscar una manera diferent d’anar a la muntanya
Canvis de residència
Canvis d’estil de vida
Conèixer el país, el medi, etc.
Motius econòmics
Els estudis
Motius ecològics
Cerca de noves experiències, sensacions, etc.
Cal remarcar que moltes persones varen manifestar que no havien abandonat
la pràctica original, sinó que havien incrementat el ventall de pràctiques que
realitzaven. Així mateix, val la pena fer esment de la gran quantitat de canvis
que apareixen lligats a variacions en les relacions personals (d’amistat,
familiars, laborals, etc.).
En relació als canvis en les pràctiques excursionistes cal avançar el fet que el
60,4% de la mostra va estar d’acord amb què es considerava autodidacta.
Les pràctiques actuals
Amb aquests orígens i aquesta evolució, en el moment de contestar el
qüestionari les pràctiques més populars serien l’excursionisme, el senderisme,
l’alpinisme i la bicicleta tot terreny, tal com es veu en la Taula 28:
167
Activitat
Percentatge
Alpinisme
36,5%
4x4
4,7%
Alta muntanya
1,3%
Barranquisme
9,1%
BTT
31,1%
Caça/pesca
1,0%
Curses de muntanya
13,1%
Escalada
23,7%
Escalada en gel
6,4%
Espeleologia
3,5%
Esquí de fons
8,1%
Esquí de muntanya
19,8%
Esquí de pista
24,4%
Excursionisme
68,1%
Geocaching
2,0%
Marxes de resistència
14,8%
Marxes populars
18,3%
Orientació esportiva
5,4%
Senderisme (PR, GR)
47,7%
Surf de neu
2,7%
Tresc
27,2%
Turisme de muntanya
23,7%
Vies ferrades
22,2%
Taula 28 – Freqüència de les activitats practicades actualment
168
Les pràctiques del futur
L’enquesta també preguntava sobre les activitats que la persona entrevistada
voldria dur a la pràctica en el futur. Els resultats són els que apareixen a la
Taula 29.
Activitat
Percentatge
Alpinisme
32,1%
4x4
2,2%
Alta muntanya
0,7%
Barranquisme
9,4%
BTT
19,3%
Caça/pesca
1,2%
Curses de muntanya
12,8%
Escalada
17,5%
Escalada en gel
11,1%
Espeleologia
6,2%
Esquí de fons
15,1%
Esquí de muntanya
24,7%
Esquí de pista
12,1%
Excursionisme
36,5%
Geocaching
3,2%
Marxes de resistència
12,3%
Marxes populars
12,8%
Orientació esportiva
15,6%
Parapent / Ala delta
9,1%
Ràfting, hidrospeed
5,9%
Senderisme (PR, GR)
30,1%
Surf de neu
3,0%
Tresc
24,0%
Turisme de muntanya
16,3%
Vies ferrades
23,2%
Taula 29 – Pràctiques que es voldrien practicar en el futur
Motiu per triar el lloc de destinació
La pregunta 17 feia referència al motiu pel qual s’havia triat el lloc on s’havia
desenvolupat la darrera sortida.
Tal com es veu en la Taula 30, els motius més importants (si es deixa de banda
les respostes incloses dins de la categoria altres) tenen que veure amb:
169
•
L’acompanyament d’altres persones (amics), i
•
El temps de desplaçament.
Els resultats d’aquesta variable es poden interpretar en el sentit de donar una
gran importància a les activitats relacionals: l’excursionisme és una pràctica
en què les relacions amb les amistats són molt importants i, des d’aquest punt
de vista, s’entén que un motiu per triar el lloc sigui el temps del
desplaçament (per estar amb les amistats no necessàriament cal anar lluny).
Aquesta interpretació es fa més patent quan se sap que la meitat de la gent
donava més importància a les persones amb qui anava que no al lloc que
visitava (el 53% de la mostra va contestar que estava d’acord o molt d’acord
amb què donava més importància a la gent que no al lloc en la pregunta 34 –
vegeu Taula 26).
P17 Per quin motiu vares triar aquell
lloc?
Altres
Freqüència
Percentatge
146
41,5%
Pel temps de desplaçament
Per les condicions meteorològiques o
climàtiques
78
22,2%
59
16,8%
Perquè hi anaven uns amics meus
69
19,6%
Total
352
Taula 30 – Motiu de l’elecció del lloc de destinació
100,0%
170
Les fonts informació
Encara que hi ha un grup important de gent que no sent la necessitat de tenir
informació quan surt d’excursió, segurament perquè forma part de la seva
manera d’entendre l’aventura, aquestes persones estan en franca minoria
davant del més del 80% que no està d’acord amb la sentència que diu que li
agrada no tenir massa informació i sortir-se’n tot sol/a quan va a la muntanya
(Taula 31).
P35 M'agrada no tenir
massa informació quan
surto d’excursió
Freqüència
Totalment d'acord
D'acord
En desacord
Molt en desacord
Total
Percentatge
9
2,7%
51
15,4%
188
56,6%
84
25,3%
332
Taula 31 – Desig d’informació
100,0%
Entre les fonts d’informació reconeguda, es troben les que recull la Taula 32.
Com es pot veure, els percentatges més elevats es troben en la cartografia,
internet, els llibres i les revistes. És interessant remarcar la posició
preponderant que té internet així com les amistats i persones conegudes.
Font d’informació
Percentatge
Fulletons informatius
Gent del meu propi club
GPS, PDA
La pròpia experiència
Llibres
Cartografia
Persones del territori
Revistes
Televisió
Amics i coneguts
Internet
Taula 32 – Fonts d’informació utilitzades
13,8%
24,7%
12,1%
43,0%
52,6%
67,2%
7,9%
45,4%
2,5%
42,5%
66,4%
171
Associacionisme
Pel que fa a aquestes pràctiques, la gran majoria (68,4%) es desenvolupen
dins d’alguna entitat. Destaca, tal com es pot veure en la Taula 33, el gran
nombre d’anys que porten aquestes persones dins de la mateixa entitat.
P21 Quant temps fa que pertanys a
qualsevol entitat excursionista?
Freqüència
Percentatge
Menys d'1 any
12
4,4%
Entre 1 i 2 anys
17
6,2%
Més de dos anys i menys de 5
61
22,3%
Entre 5 i 10 anys
52
19,0%
132
48,2%
Més de 10 anys
Total
274
Taula 33 – Anys de permanència a l’entitat
100,0%
El motiu majoritari per entrar a formar part d’aquesta entitat era el fet de
tenir-hi amics o coneguts (34,9%). La Taula 34 recull la resta de respostes.
P22 Quan hi vares
ingressar va ser
per...
Fer un curs de
formació
Hi tenia amics o
coneguts
La seva manera de ser
M'hi varen apuntar els
meus pares de petit
Altres
Total
Freqüència
Percentatge
20
7,4%
95
34,9%
26
9,6%
23
8,5%
108
39,7%
272
Taula 34 – Motiu per haver ingressat a l’entitat
100,0%
Un estudi més aprofundit dels motius per haver triat aquest centre (o sigui,
les respostes incloses dins de la categoria altres) inclouria els següents
motius:
•
Les amistats (que va ser una resposta amb alta freqüència)
172
•
Conèixer altra gent
•
Conèixer el país
•
Proximitat al domicili (resposta també molt freqüent)
•
Cost de la inscripció
•
Per poder-se federar
•
Per alguns serveis (rocòdrom, material, grups infantils, assegurança)
•
Per la idiosincràsia o filosofia de l’entitat
•
Per ser virtual (accessibilitat) o pel fet de funcionar per internet
•
Per trobar sortides ja preparades
Una de les qüestions que interessa plantejar-se és el paper dels centres
excursionistes tal com s’han entès fins al moment actual. En aquest sentit, la
pregunta 30 pretenia esbrinar si la gent sentia necessitat de reformar les
entitats o no. El resultat és clar: al voltant del 77% de la mostra estudiada no
està d’acord amb que no li interessen els centres excursionistes tradicionals
(vegeu Taula 35). Això vol dir que el percentatge de gent que no té cap interès
en els centres excursionistes tradicionals se situava al voltant del 22%.
P30 Els centres excursionistes
tradicionals no m'interessen
Freqüència Percentatge
Totalment d'acord
16
5,00%
D'acord
55
17,20%
173
54,20%
75
23,50%
En desacord
Molt en desacord
Total
319
100,00%
Taula 35 – Valoració dels centres excursionistes tradicionals
En l’entrevista amb Francesc Sanahuja, president del Club Excursionista de
Gràcia i expresident de la FEEC, es va parlar de la necessitat que tenen les
entitats excursionistes de fidelitzar els seus associats i associades. En el cas
d’aquesta entitat, es diu que de cada cent persones que ingressen com a
sòcies, cinquanta acaben abandonant-la al cap del primer any. Moltes vegades
són persones que s’apunten a l’entitat per fer un curs i que després, un cop
formades, s’adonen que els desplaçaments es converteixen en un
inconvenient i decideixen buscar un centre més a prop de casa seva. També hi
ha casos de persones que arriben a l’entitat amb unes expectatives que, amb
el pas del temps, no veuen acomplertes. Una possible solució, apuntava
Sanahuja, seria convertir els clubs excursionistes en entitats tècniques de
formació en activitats a la natura. Per això aquesta entitat ha creat una
173
escola de muntanya pluriactiva, fet que els ha dut a haver-se de plantejar el
tema de la professionalització de la gent que faci aquesta formació.94
El Centre Excursionista de Catalunya continua tenint com a base de
funcionament el voluntarisme dels seus socis, tot i que actualment hi ha una
vintena de persones treballant, amb relacions contractuals diferents, per a
l’entitat. Segons el seu president, Josep M. Puente, s’ha arribat a aquest punt
per la manca de persones voluntàries i per la reglamentació administrativa de
les entitats. Un altre factor a tenir en compte és la manca de compromís amb
la marxa del centre per part del jovent.
Davant d’aquesta manca de compromís, l’escola de muntanya ha de jugar un
paper molt important, però també cal potenciar radicalment les noves
tecnologies, especialment la pàgina web. Actualment, i és un fet força
recent, el web del CEC presenta una multitud d’ofertes d’activitats, no només
al nostre país, sinó als Alps i en indrets més allunyats. Aquesta línia és la que
es vol potenciar, deia Puente.
Per fer això, cal que hi hagi persones que tinguin una relació professional amb
l’entitat. També això es lligaria al fet que cada cop menys associats i
associades es desplacessin fins al local social, perquè es poden donar d’alta
tant a l’entitat com a les activitats que programa mitjançant la pàgina web.
L’escola de muntanya i la potenciació d’aquest tipus d’activitats programades
són dos dels pivots dels propers anys en aquesta entitat.95
94
95
Entrevista amb Francesc Sanahuja, 9 d’octubre de 2008.
Entrevista amb Josep M. Puente, 16 d’octubre de 2008.
174
Valoració de la Federació
Quan es plantegen el mateix tipus de preguntes sobre la relació amb la
federació, les dades també mostren un cert interès. D’entrada, convé dir que
el 59% de les persones entrevistades estaven federades. Els motius adduïts per
estar federat o federada es poden resumir en els següents punts:
•
•
•
•
•
•
•
•
Estar en possessió de la llicència federativa, especialment pel fet de
portar associada una assegurança d’accidents
Per la tranquil·litat que suposa tenir-la quan es va a la muntanya
Poder rebre la revista Vèrtex
Avantatges en els refugis o alguns establiments
Per fer front a rescats en cas de necessitat
Per poder participar en determinades competicions
Pel reconeixement social que pot tenir una federació amb més
persones inscrites
Perquè en algunes entitats és obligatori estar federat
En canvi, la gent que no estava federada va justificar la seva actitud amb els
següents motius:
•
•
•
•
•
•
•
•
Pràctiques esporàdiques o poc freqüents
Pràctiques (percebudes com) de poc risc
El cost i la seva relació amb els beneficis que pot donar
No es considera necessària per a la pràctica de la muntanya
El centre ofereix una assegurança alternativa
Per no pertànyer a cap entitat
Perquè fa poc que s’ha començat a sortir a la muntanya
Per canvis en les relacions familiars, normalment tenir fills petits, que
fan canviar el tipus de pràctiques que es duen a terme.
175
Percepció de l’excursionisme i la seva ètica
Més del 80% de les persones entrevistades varen considerar que la massificació
actual era dolenta per a la muntanya (Taula 36). Tot i això, al voltant del 87%
de la mostra va dir que el medi natural havia de ser obert a tothom (Taula 37).
Entre els comentaris que es varen introduir a aquesta pregunta cal fer esment
dels següents:
•
•
•
•
•
•
•
•
La muntanya ha de ser oberta a tothom, sempre que no suposi canvis
dràstics per al medi ambient
Oberta a tothom que la respecti, l’apreciï, etc.
Els sectors ecològicament més fràgils haurien d’estar tancats o regulats
Caldria fer un esforç per conscienciar la gent, educar-la
Vigilar la capacitat de càrrega dels espais protegits
L’obligatorietat d’un accés a peu podria ser una solució; també baixar
la qualitat dels serveis en els refugis
Evitar els accessos motoritzats al medi natural
No restriccions a les persones, però sí a determinades activitats
Tot i això, una àmplia part de la mostra (al voltant també del 81%) prohibiria
algun tipus de pràctica a la muntanya (Taula 38). Entre les activitats que es
prohibirien, es destacaven sobretot les que degradessin el medi muntanyenc.
Entre les que es varen citar hi havia (comentari de la pregunta 48):
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Barranquisme
Esquí de pista
Trial, quads i activitats motoritzades en general
Activitats que generen contaminació acústica
Caça
Pistes d’esquí, esquí alpí
Vies ferrades
Activitats amb afany de lucre (paintball, ràfting, etc.)
Activitats de tipus competitiu
Encesa de focs, costellades, domingueros
I en general qualsevol tipus de pràctica duta a terme en medis
considerats fràgils i fàcilment degradables
Cal fer esment que també hi ha hagut gent que ha indicat que no prohibiria
cap activitat, sobretot si es duia a terme amb respecte mediambiental.
176
P32 La massificació actual és dolenta per a la muntanya Freqüència Percentatge
Totalment d'acord
124
37,7%
D'acord
150
45,6%
50
15,2%
En desacord
Molt en desacord
Total
5
1,5%
329
Taula 36 – Percepció de la massificació a la muntanya
100,0%
P47 El medi natural ha de ser obert a tothom? Freqüència Percentatge
No
37
12,1%
Sí
270
87,9%
307
100,0%
Total
Taula 37 – Accessibilitat al medi natural
P48 Prohibiries algun tipus de practica a la muntanya? Freqüència Percentatge
No
57
18,2%
Sí
257
81,8%
Total
314
Taula 38 – Prohibició de determinades practiques a la muntanya
100,0%
P43 Creus que hi ha una ètica de la muntanya? Freqüència Percentatge
No
41
13,2%
Sí
270
86,8%
311
Taula 39 – Existència d’una ètica de la muntanya
100,0%
Total
177
P37 La muntanya té una ètica diferent de la resta Freqüència Percentatge
Totalment d'acord
D'acord
En desacord
Molt en desacord
Total
84
25,30%
139
41,90%
90
27,10%
19
332
Taula 40 – L’ètica de la muntanya és diferent de la resta
5,70%
100,00%
El 86% de la mostra, una àmplia majoria, pensava que hi havia una ètica de la
muntanya (Taula 39) i que la gent que va a la muntanya té una ètica diferent
de la resta de la vida quotidiana (Taula 40).
Quan es va demanar d’especificar en què consistia aquesta ètica, les
respostes obtingudes varen esmentar aspectes com els següents:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
El respecte per la natura i l’entorn i la seva defensa.
El respecte per les persones
La companyonia, l’amistat, la solidaritat
L’ajut desinteressat als companys i companyes, l’altruisme, el fet de
compartir
El coneixement del que ens envolta
Viure d’acord amb les normes de la natura
Estimar la terra, la muntanya, la natura
L’esforç
La contemplació de la bellesa
La paraula més repetida en aquest cas va ser respecte, respecte per diferents
coses, persones, medis, etc. però respecte en definitiva; és a dir, una actitud
humil davant de tot plegat, sigui natural o humà. Això comportava unes
actituds clarament de defensa del medi natural, des de postures molt
activistes fins a posicions minimalistes en què l’important era la manera
d’actuar d’un/a mateix/a en el curs de les seves activitats.
Aquestes actituds i maneres de ser i comportar-se eren considerades diferents
de les de les persones no excursionistes, o persones de ciutat en general. Com
va dir una persona, l’ètica excursionista “et fa ser més humil i veure la vida
quotidiana d’una altra manera”. Això suposaria una cultura diferent de
l’esforç i del treball en equip en alguns casos, o “posar el bé del grup per
sobre del propi”, sense esperar res a canvi.
En el mateix sentit, i amb un percentatge del 69%, també es va considerar
que la gent de muntanya té una manera de ser diferent de la resta (Taula 41)
i, amb un percentatge per sobre del 90%, que la muntanya imposa una manera
diferent d’actuar a les persones (Taula 42).
178
P38 La gent de muntanya tenim una manera de ser diferent Freqüència Percentatge
Totalment d'acord
58
17,8%
168
51,7%
En desacord
86
26,5%
Molt en desacord
13
D'acord
Total
4,0%
325
Taula 41 – Les persones excursionistes es consideren diferents de la resta
100,0%
P39 A la muntanya, la natura imposa una manera d'actuar Freqüència Percentatge
Totalment d'acord
105
31,9%
D'acord
194
59,0%
21
6,4%
9
2,7%
329
100,0%
En desacord
Molt en desacord
Total
Taula 42 – La natura imposa una manera de ser
Per tot plegat s’entén que al voltant del 80% de les persones entrevistades
estiguessin d’acord amb l’afirmació que l’excursionisme és una forma de viure
(Taula 43). De tota manera, aquesta idea no s’acompanya de la creença que
els i les excursionistes tinguin un estatus superior: només al voltant del 15%
de la mostra estava d’acord amb aquesta idea (Taula 44).
P40 L'excursionisme és una forma de viure Freqüència Percentatge
Totalment d'acord
D'acord
En desacord
Molt en desacord
Total
85
26,0%
183
56,0%
55
16,8%
4
1,2%
327
Taula 43 – L’excursionisme com a forma de viure
100,0%
P41 Els excursionistes tenim un estatus superior Freqüència Percentatge
Totalment d'acord
10
3,1%
D'acord
41
12,6%
En desacord
167
51,2%
Molt en desacord
108
Total
326
Taula 44 – Els i les excursionistes com un estatus superior
33,1%
100,0%
179
En el procés d’aprenentatge de les pautes de comportament a la muntanya,
de manera lliure es varen esmentar els següents agents (pregunta 45 del
qüestionari):
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Per propi aprenentatge a còpia d’anar sortint a la muntanya
A casa, família
A l’escola, col·legi
Escoltisme
Esplais
Amb els companys de sortides, a vegades més grans però no
necessàriament
Al centre excursionista
Cursos de formació i reciclatge
Llibres i revistes
La muntanya, en general, o certs escenaris naturals
La pregunta 46 consistia en una priorització dels diferents aspectes que
podien formar part d’aquesta ètica. Entre els elements que es varen posar en
primer lloc, i que suposaven un percentatge superior al 10% de la mostra, hi
ha:
•
En primer lloc, no alterar el medi natural (26%)
•
Ajudar les persones en perill (17%)
•
Companyonia, solidaritat, convivència (15%)
El conjunt de les respostes es pot veure en la taula següent (Taula 45).
P46 Ordre importància en l’ètica excursionista (Rànquing 1) Freqüència Percentatge
No alterar el medi natural
67
26,0%
Ajudar persones en perill
46
17,8%
Companyonia, solidaritat, convivència
41
15,9%
Respectar les persones
24
9,3%
Aprendre a valorar les petites coses
22
8,5%
Trobar-se a un/a mateix/a
19
7,4%
La seguretat
16
6,2%
Superació personal
16
6,2%
No importa fer el cim a qualsevol preu
6
2,3%
Ser cordial i amable
1
0,4%
258
Taula 45 – Rànquing dels elements de l’ètica excursionista
100,0%
Total
180
Un altre aspecte a tenir en compte és que encara no una tercera part de les
persones entrevistades (el 31,3% del total) es varen manifestar disposades a
pagar per accedir al medi natural (Taula 46). Els comentaris lliures sobre
aquest fet anaven en la línia que:
•
•
•
•
Això crearia diferències i desigualtats socials en l’accés a la muntanya
El medi natural ha de ser públic i propietat de tothom
Es podria plantejar en certes situacions, però no com a regla general
Especialment, s’estaria més d’acord a pagar quan això revertís en el
propi medi muntanyenc i es fes d’una manera transparent.
P49 Estaries disposat/da a pagar per accedir al medi natural? Freqüència Percentatge
No
204
68,70%
Sí
93
31,30%
297
100,00%
Total
Taula 46 – Disposició a pagar per accedir al medi natural
Per entendre millor la cosmovisió de l’excursionisme que tenien les persones
entrevistades, se’ls va demanar si volien dir tres paraules que de manera
lliure i sense pensar-hi associessin a la paraula muntanya. Natura, amics,
companyonia, coneixement i superació varen encapçalar la llista, amb una
freqüència igual o superior a 10 en cada cas. La Taula 47 recull la recodificació
de les diferents respostes, ordenades per ordre decreixent de freqüències:
181
natura
amics
companyerisme
coneixement
superació
llibertat
muntanya
aire
salut
Tranquil·litat
respecte
sol
relaxació
país
lliure
paisatge
esport
pau
personal
camí
bellesa
espai
diversió
descoberta
entorn
esforç
equilibri
plaer
gaudir
13
11
11
10
10
9
9
7
7
6
6
6
6
6
6
6
6
5
5
5
5
5
5
5
4
4
4
4
4
sensacions
felicitat
cim
disfrutar
alegria
aprendre
aventura
cultura
Il·lusió
relacions
família
exercici
lleure
medi
satisfacció
solidaritat
freqüència
plenitud
patiment
paraules
interior
forma
oci
experiències
fred
món
mental
motxilla
kumbaya
4
4
4
4
4
4
4
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
2
2
2
2
2
2
2
repte
interès
obert
horitzó
ètica
pur
centre
Catalunya
catalanisme
amor
serenitat
silenci
compartir
social
viatge
activitat
vivència
calma
autonomia
territori
tradició
sacrifici
conviure
desconnectar
emocions
dificultat
entendre
sensibilitat
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
2
Taula 47 – Paraules associades amb el concepte muntanya
182
Excursionisme 2.0
Com ja s’ha dit, un dels objectius d’aquesta recerca és saber si existeix un
excursionisme 2.0. Per respondre aquesta pregunta, primer s’han de plantejar
una sèrie de qüestions relacionades amb la navegació i l’ús que es fa
d’internet.
D’entrada, la gran majoria de les persones estudiades (73,8%) havien fet
servir internet amb alguna finalitat vinculada a l’excursionisme. La Taula 48
recull els diferents usos que es varen especificar:
Servei internet96
Percentatge
Buscador
39,5%
Correu electrònic per quedar
37,0%
Correu electrònic per buscar informació
20,0%
Escriure en un bloc excursionista
13,6%
Llegir un bloc excursionista
43,2%
Navegar per internet
58,5%
Taula 48 – Usos dels diferents serveis d’internet
A banda d’aquestes dades, cal fer esment que el 17% de les persones
disposaven en aquell moment de bloc o pàgina web de temàtica excursionista.
A l’hora de valorar, en una escala de l’1 al 10, l’activitat social excursionista
que es desenvolupava dins i fora d’internet, els resultats obtinguts varen ser:
•
A l’interior de la xarxa: mitjana de 5,2 (DE: 2,5; moda: 5)
•
Fora de la xarxa: mitjana de 6,4 (DE: 2,2; moda: 8)
De manera que l’activitat fora de la xarxa era més important que la que es
desenvolupava únicament dins d’internet.
96
Sempre amb finalitat excursionista.
183
Sobre el comentari lliure final
La darrera pregunta d’aquest qüestionari convidava les persones enquestades
a deixar qualsevol tipus de comentari sobre la mateixa enquesta. Alguns dels
comentaris es poden agrupar en els següents blocs:
•
Algunes precisions sobre la metodologia que s’havia fet servir
•
Demanda d’informació futura sobre els resultats de l’enquesta
•
Algunes informacions d’interès que es reprodueixen textualment:
o “Personalment, estem molt decebuts del funcionament de les
entitats excursionistes, obsoletes, sense renovació i mancades
de contacte amb la pròpia realitat social que les envolta.
S'acosten tan sols al medi natural i obvien on viuen, crec que
per a molts”.
o “Cada cop hi ha més gent que va a la muntanya i no la
respecta”.
o “Me gustaría saber que relación guarda el tema lingüístico con
la montaña, creo que ha sido una sorpresa desagradable y te
recomiendo que si haces encuestas sobre montaña no mezcles
temas ajenos, o en todo caso que lo adviertas al principio.”
o “Voldria saber la diferencia entre: excursionisme, senderisme i
trekking, per a mi son bastant equivalents. No parla de les
raquetes de neu, nosaltres en fem al hivern, ja que l'esqui es
massa dur (i car)”.
184
Informació sobre el servei Adwords de Google
Tal com s’ha dit en l’apartat dedicat a la metodologia, per donar a conèixer
aquesta enquesta es va contractar el servei Adwords. A banda de l’ajut que
això va suposar en el reclutament de persones entrevistades, aquest servei
també permet fer un monitoratge de les cerques fetes dins d’internet. Abans
de comentar els resultats obtinguts es considera interessant fer una petita
descripció del seu funcionament.
Adwords és un producte comercial de la casa Google que consisteix a oferir la
possibilitat d’incloure petits anuncis dissenyats pels mateixos clients en
algunes pàgines vinculades a aquesta empresa. Els passos a seguir, després de
contractar el servei, són els següents:
1. Decidir quines paraules clau es faran servir: l’anunci que es dissenyarà
apareixerà alguna de les vegades que es mostri aquesta paraula en fer
una cerca als buscadors de Google o en les pàgines que s’anomenen
xarxa de contingut de Google.97 Cal remarcar que no apareix totes les
vegades, sinó que ho fa aleatòriament en funció del preu contractat
(com més es paga, més probable és que l’anunci es mostri) i dels altres
clients que puguin estar utilitzant simultàniament les mateixes
paraules clau.
2. Dissenyar l’anunci que apareixerà. Aquest anunci consta d’un petit text
i permet portar la persona interessada fins a la nostra pàgina web (en
aquest cas, l’enquesta)
A partir d’aquest moment, les persones que naveguen per internet poden
trobar-se amb l’anunci en algunes cerques a Google o utilitzant alguns serveis
d’aquesta empresa o contractats per ella.
La campanya de promoció d’aquesta enquesta va estar vigent entre el 28 de
gener i el 15 de juny de 2008. Les paraules que es varen seleccionar són les
que apareixen en la Taula 49. Cal explicitar que aquest sistema de
reclutament, en vista de les dades de visites del servidor, va ser molt més
efectiu que les notícies aparegudes en alguns mitjans digitals com els webs de
la FEEC o del CEC.
97
A la xarxa de contingut hi ha serveis tan populars com el servei de correu electrònic Gmail
o els anuncis que algunes pàgines web inserten a canvi d’un pagament per part de l’empresa
Google. Val a dir que va ser, amb escreix, la major font de reclutament de persones
enquestades.
185
Paraules
bicicleta
Impressions Clics
2.016
6
btt
895
3
senderisme
677
2
escalada
625
0
curses
310
0
barranquisme
149
0
muntanya
141
0
excursionisme
140
3
esquí
116
0
alta muntanya
57
0
ferrada
53
0
geocaching
23
0
alpinisme
15
0
treking
15
0
ferrades
14
0
ferrata
7
0
espeleologia
4
0
5.257
14
Total
Taula 49 – Dades de la campanya Adwords de Google
A l’hora d’obtenir dades d’aquest servei, la primera cosa que cal tenir en
compte és que el 99% de les vegades que es va mostrar l’anunci va ser a la
xarxa de contingut. D’aquesta manera, les impressions es distribuïren de la
següent manera:
•
•
•
Cercador Google:
Xarxa de contingut de Google:
Rendiment global:
5.257 impressions
573.476 impressions
578.733 impressions
Així mateix, cal esmentar que les paraules relacionades amb la bicicleta (tal
com es veu en la Taula 49) varen ser les més buscades. La paraula
excursionisme només va mostrar l’anunci 140 vegades i encara s’ha de dir que
d’aquestes, en només tres ocasions es va fer clic al link per accedir a
l’enquesta (i encara més, segurament aquests tres clics foren els que va fer
l’investigador per provar si el sistema funcionava!).
D’aquesta manera, la conclusió més important d’aquest apartat és que sembla
que es verifica un poc ús de la paraula excursionisme, en favor d’altres
conceptes més especialitzats i segurament més nous.
186
Diferències de gènere
En aquest apartat s’inicia un estudi sobre les diferències significatives entre
diferents grups de persones que practiquen l’excursionisme. Cal tenir en
compte que les diferències que es donaran són aquelles, i només aquelles,
que resulten estadísticament significatives amb un interval de confiança del
95%.
En aquest sentit, i pel que fa al gènere, s’evidencia que les dones tenen
menys anys d’experiència (donen respostes més baixes a la pregunta de
quants anys fa que practiquen qualsevol activitat de muntanya): mentre elles
tenen 17,8 anys de mitjana, els homes se situen en els 26,6 (p=0,00). Així
mateix, les dones es consideren menys veteranes que els homes (p=0,00), com
es veu en la Taula 50.
P8 EN L'ACTIVITAT A LA MUNTANYA, ET CONSIDERES...
P54 Ets un home o una dona? Aprenent Practicant mitjà Veterà o veterana TOTAL
Dona
10
50
16
76
% Fila
13,2
65,8
21,1
100
% Columna
33,3
32,1
12,7
24,4
Home
20
106
110
236
% Fila
8,5
44,9
46,6
100
66,7
67,9
87,3
75,6
TOTAL
30
156
126
312
% Fila
9,6
50
40,4
100
% Columna
100
100
100
100
% Columna
Taula 50 – Grau d’experiència en relació al gènere
També les dones tenen menys pràctiques solitàries (p=0,00), però aquesta
dada s’ha de prendre amb molt de compte, perquè només es té informació de
8 dones que normalment vagin soles a la muntanya:
187
P10 ACOSTUMES A ANAR SOL/A A LA MUNTANYA?
P54 Ets un home o una dona?
Dona
No
Sí
68
TOTAL
8
76
% Fila
89,5 10,5
100
% Columna
28,1 11,8
24,5
Home
174
60
234
% Fila
74,4 25,6
100
% Columna
71,9 88,2
75,5
TOTAL
242
% Fila
% Columna
68
310
78,1 21,9
100
100
100
100
I tenen motius significativament diferents per anar d’excursió (p=0,04):
P17 PER QUIN MOTIU VARES TRIAR AQUELL LLOC?
P54 Ets un home o una dona? Altres
Pel temps de
desplaçament
Condicions meteorològiques o
climàtiques
Dona
28
11
18
% Fila
37,3
14,7
24
% Columna
20,9
16,2
34
Home
106
57
35
% Fila
45,1
24,3
14,9
% Columna
79,1
83,8
66
TOTAL
134
68
53
% Fila
43,2
21,9
17,1
100
100
100
% Columna
Les fonts d’informació també són significativament diferents de les dels
homes pel que fa al recurs a amics i coneguts (p=0,02):
188
P18 FONTS D'INFORMACIÓ (AMICS I CONEGUTS)
P54 Ets un home o una dona?
Dona
No
TOTAL
46
76
% Fila
39,5 60,5
100
% Columna
19,4 29,1
24,3
Home
30
Sí
112
237
% Fila
52,7 47,3
100
% Columna
80,6 70,9
75,7
TOTAL
% Fila
% Columna
125
155
158
313
49,5 50,5
100
100
100
100
Cal tenir en compte que no hi ha diferències significatives pel que fa al recurs
a gent del seu propi club, i, a més a més, que les dones són significativament
més joves que els homes, fet que podria funcionar com una variable confusora
en aquest cas.
Pel que fa a la manera d’entendre l’excursionisme, les dones tenien una
major tendència a considerar que la massificació era dolenta per a la
muntanya (p=0,02).
P32 LA MASSIFICACIÓ ACTUAL ÉS DOLENTA PER A LA MUNTANYA
P54 Ets un home o una dona?
Dona
% Fila
% Columna
Home
% Fila
% Columna
TOTAL
% Fila
% Columna
Acord
Desacord
TOTAL
68
7
75
90,7
26,5
9,3
14
100
24,4
189
43
232
81,5
73,5
18,5
86
100
75,6
257
50
307
83,7
100
16,3
100
100
100
189
Així mateix, les dones deien no anar tant a llocs propers a casa seva com ho
feien els homes (p=0,00):
P33 ACOSTUMO A SORTIR A LLOCS PROPERS DE CASA MEVA
P54 Ets un home o una dona?
Dona
Acord Desacord TOTAL
24
52
76
% Fila
31,6
68,4
100
% Columna
17,9
29,7
24,6
Home
110
123
233
% Fila
47,2
52,8
100
% Columna
82,1
70,3
75,4
TOTAL
134
175
309
% Fila
43,4
56,6
100
100
100
100
% Columna
I preferien tenir més informació que els homes (p=0,00):
P35 M'AGRADA NO TENIR MASSA INFORMACIÓ
P54 Ets un home o una dona? Acord Desacord TOTAL
Dona
7
69
76
9,2
90,8
100
12,5
27,1
24,4
Home
49
186
235
% Fila
20,9
79,1
100
% Columna
87,5
72,9
75,6
TOTAL
56
255
311
% Fila
18
82
100
100
100
100
% Fila
% Columna
% Columna
190
En un sentit semblant, els homes es consideraven més autodidactes que les
dones (p=0,00)
P36 EM CONSIDERO AUTODIDACTA
P54 Ets un home o una dona? Acord Desacord TOTAL
Dona
36
39
75
% Fila
48
52
100
% Columna
19
32
24,1
Home
153
83
236
% Fila
64,8
35,2
100
81
68
75,9
TOTAL
189
122
311
% Fila
60,8
39,2
100
100
100
100
% Columna
% Columna
Les diferències també es varen mostrar significatives (p=0,00) en relació a la
tinença o no de pàgina web de temàtica excursionista: és més probable que
en tinguin els homes que les dones.
P52 TENS BLOC O PÀGINA WEB?
P54 Ets un home o una dona?
No
Sí
TOTAL
Dona
65
6
71
% Fila
91,5
8,5
100
% Columna
28,6
8,7
24
Home
162
63
225
% Fila
72
28
100
71,4 91,3
76
% Columna
TOTAL
% Fila
% Columna
227
69
296
76,7 23,3
100
100
100
100
Finalment, i pel que fa a les diferències de gènere, es va observar una major
feminització en la pràctica del senderisme.
191
Diferències segons l’edat
Pel que fa a les diferències generacionals, es va observar que les persones que
havien après com comportar-se a la muntanya a partir d’algun familiar eren
uns sis anys més joves que les que no havien après per aquesta via (p=0,00).
Així, la gent que havia après dels familiars tenia una mitjana de 37,1 (DE:
11,1) mentre que les persones que varen contestar que no se situaven en els
43,5 (DE: 10,8). Les modes també eren molt diferents (27 i 48 anys
respectivament).
Una cosa semblant passava amb les persones que havien après a l’escola,
l’institut i la universitat. Tot i que les dades varen resultar significatives
(p=0,00) no es prenen en consideració per fer referència a un grup de només
13 persones. A més a més, aquesta podria ser una relació espúria, perquè
sembla clar que les persones que han après a anar a la muntanya en el seu
període educatiu formal siguin més joves que la resta, i que aquest fet no
tingui res a veure amb la seva pràctica excursionista.
També cal tenir en compte que les persones que es consideraven aprenentes
tenien una mitjana d’edat de 33,4 anys (DE: 8,3), els practicants mitjans 39,4
(DE: 9,9) i els veterans o veteranes 48,0 (DE: 10,7).
Les persones que sortien amb amistats a la muntanya eren tres anys més joves
que les que no ho feien, tot i que aquestes dades no eren massa significatives
(amb tot p=0,04). En un sentit complementari, les persones que deien sortir
amb companyies de l’entitat eren 7 anys més grans que les que no (38,6
davant de 45,9; p=0,00). En canvi, les persones que sortien amb familiars a la
muntanya eren més joves que les que no hi sortien (37,1 davant de 43,1 anys;
p=0,00).
Pel que fa a possibles diferències d’edat en funció del tipus de pràctica
excursionista que es realitzés, només es varen trobar diferències significatives
entre:
•
•
•
•
Les persones que practicaven barranquisme (38,0 anys de mitjana
davant dels 42,6 dels qui no en practicaven; P=0,03)
Els i les practicants de BTT eren gairebé quatre anys més joves que els
no practicants (39,4 anys davant els 43,7; p=0,00)
Tot i que les diferències pel que fa a caça i pesca es varen mostrar
significatives no es prenen en consideració per estar parlant només de
tres persones.
La gent que practicava curses de muntanya tendia a ser una mica més
jove que les persones que no en practicaven (38,9 anys davant dels
42,7; p=0,03)
192
•
•
•
•
•
•
Escaladors i escaladores eren significativament més joves que la resta
del col·lectiu excursionista (36,0 anys davant dels 44,2; p=0,00).
El mateix passava amb els esquiadors i les esquiadores de muntanya
(39,2 anys davant dels 43,0; p=0,01) i amb els surfistes (25,6 davant
dels 42,6; p=0,00), tot i que en aquest darrer cas només hi havia dades
de 8 persones.
En canvi, la gent que reconeixia practicar excursionisme en sentit
estricte era cinc anys més gran de mitjana que la que no en practicava
(43,0 anys davant dels 38,9; p=0,00).
Els orientadors i orientadores esportives tenien una mitjana d’edat
(34,1) més baixa que els no orientadors (42,7), amb una p=0,00.
La mateixa tendència es repetia en el cas de les vies ferrades (39,6
anys els practicants davant dels 43,0 de la resta; p=0,02).
I encara es tornava a repetir en el cas del tresc (39,7 anys davant dels
43,1 dels no practicants; p=0,01).
També es va trobar una diferència clarament significativa (p=0,01) en la
mitjana d’edat de les persones que pertanyien a alguna entitat excursionista:
aquelles persones que en formen part són uns quatre anys més grans que les
que no estan associades (42,9 anys per a les persones associades, davant els
38,9 de les no associades).
193
Segona aproximació qualitativa
En aquest apartat es pretén analitzar algunes sèries documentals de tipus
secundari que ajudaran a entendre una mica millor el que s’ha anat trobant
en les dues fases anteriors.
La primera d’aquestes sèries són els fòrums del centre excursionista Madteam,
en els quals, a més de preocupar-nos pel contingut del que es debat, ens
preocuparem també per la possible existència del que anomenem
excursionisme 2.0.
Més endavant, es parlarà d’altres centres o comunitats virtuals i d’alguns fets
no directament relacionats amb cap entitat en concret.
Així, s’estudiaran les interaccions en diferents centres (vegeu-ne la relació i
una petita descripció tot seguit) i alguns fets que es varen produir durant la
realització d’aquesta tesi i que tenen un interès innegable, com és el cas de
la manifestació al refugi d’Agulles del mes de febrer de 2008.
Per dur a terme aquesta part de la recerca, l’autor d’aquesta tesi es va
inscriure en diferents comunitats virtuals per fer-ne el seguiment. A
continuació es presenten les comunitats més importants i sobre les quals s’ha
fet l’anàlisi posterior.
MadTeam.net
Fa poc més de deu anys va començar com una pàgina web de temàtica
excursionista purament personal. Avui dia, s'ha transformat en una comunitat
virtual amb 7.000 persones registrades que rep unes 8.000 visites cada dia.
Aquesta comunitat -amb membres a Catalunya, Madrid, el País Basc, la resta
d'Espanya i Sud-Amèrica, per aquest ordre- actualment funciona com una
autèntica comunitat virtual, és a dir, sense que ningú s'hagi d'encarregar
d'aportar contingut a la plataforma, sinó que aquesta creix diàriament amb
les interaccions dels seus membres.
Com que la comunitat va començar a créixer, fa tres anys es va decidir
constituir-se com a entitat federada a la FEEC. Aquest club actualment té cap
194
a 800 socis i, segons fonts de l’entitat, durant l’any 2008 era previsible que es
convertís en el club amb major nombre de federats de Catalunya.
El nombre de visites que rep la comunitat virtual ha permès que el que
s'ingressa en concepte de publicitat permeti pagar les despeses per mantenir
la infraestructura de la comunitat.
De fet, el cas de Madteam demostra que es podia fer una web interactiva i
participativa fins i tot abans de la moda del 2.0. El que caldria esbrinar és fins
a quin punt aquesta experiència hagués estat possible sense l'existència d'una
empresa com Google i sense els coneixements informàtics del seu impulsor,
Madveras.
Els fòrums de Madteam són un dels llocs on qualsevol persona de qualsevol
part del món pot trobar altres persones interessades a dur a terme activitats
excursionistes per compartir-les amb elles. Funcionen com un lloc de trobada,
però, com es veurà, permeten molt més que això, ja que estructuren una
comunitat virtual que pot tenir repercussions molt importants en la vida real.
La mateixa definició que s’acaba de donar d’aquests espais de debat porta
implícita una certa precaució pels límits, sobretot socials i geogràfics, del
camp d’estudi. Madteam és un club català (està federat a la FEEC), però
moltes de les persones que hi conviuen són d’altres parts d’Espanya i, fins i
tot, de l’estranger. Això vol dir que s’ha de tenir una certa precaució en
extrapolar les dades que se’n puguin extreure a la realitat de l’excursionisme
català. També cal tenir present que existeixen dues realitats anomenades
Madteam, semblants però diferents:
•
•
Madteam.net és una comunitat online d’accés lliure i gratuït per a
qualsevol persona, en canvi
Madteam.cat és un centre excursionista (és aquesta part la està dins de
la FEEC) que oficialment es diu Club Excursionista Madteam. És, per
tant, una comunitat online menys oberta, entre altres coses perquè per
accedir a algunes de les seves parts es necessita ser soci de l’entitat.
Cal deixar clar, d’entrada, que la major part de la informació que segueix
prové de la comunitat de lliure accés (Madteam.net).98
Pirineos 3000
Amb més de 4.300 usuaris registrats i unes 4.500 visites diàries (visitants
únics), Pirineos 3000 és una de les comunitats virtuals més potents del
panorama català. També té l’honor de ser, segons els seus gestors, el web de
muntanya més antic de l’estat espanyol. Gestionada des de Barcelona pel
David i el Marc és un altre exemple que l’excursionisme existeix més enllà de
les entitats. Curiosament, la majoria de les persones que formen la comunitat
98
Informació obtinguda del web de Madteam i de David Oliveras, el responsable d’aquesta
comunitat, en una entrevista del dia 15 de maig de 2008. Aquesta entrevista no es va poder
gravar per la precarietat del so en un espai públic (bar molt concorregut)
195
no són de Catalunya. Possiblement per qüestions de llengua, perquè tot i que
en aquest espai cadascú es pot expressar en l’idioma que se senti més
còmode, a la pràctica la llengua vehicular més habitual és el castellà.
Pirineos 3000 és un projecte econòmicament deficitari que, per intentar fer
algun diner i pagar encara que només sigui el hosting, va crear una llibreria
virtual especialitzada en temes de muntanya. En el moment de fer
l’entrevista, en el mateix sentit, acabava de sortir el número 0 de la revista
Pirineos 3000, la “primera revista digital de muntanya redactada integrament
pels usuaris de la web”.
Els seus gestors afirmen que no hi ha controvèrsies entre els seus membres.
En aquest espai es parla de muntanya, sense estridències i sense necessitat de
moderar les intervencions dels seus membres. Això marca una gran diferència
amb el funcionament que presenten comunitats com Madteam o Kpujo.com.
La part més important de la web correspon a les aportacions dels seus
membres: en ella es poden trobar descripcions de les ascensions a les
principals muntanyes i vies, no només del Pirineu. També altra informació.
Actualment aquest tipus d’informació té un gran valor, perquè es pot
actualitzar amb més facilitat i perquè el fet de veure els perfils de les
persones que l’han escrita permet fer-se una idea de com valorar la
informació que se sol·licita.
En definitiva, Pirineos 3000 és, des de ja fa temps, un referent de
l’excursionisme a casa nostra.99
Unió Excursionista de Catalunya de Mataró
El fòrum de la UEC ha resultat ser un dels més actius dels estudiats.
Tècnicament es tracta d’una llista de distribució sense moderació per la qual
ha circulat molta informació. La junta directiva està estudiant la possibilitat
d’implantar una nova plataforma en format 2.0.100
Es tracta d’una comunitat virtual que, tot i que es recolza en una entitat
federada d’uns 850 associats i associades, ha obert el seu accés a qualsevol
persona interessada en el tema. Això li dóna una idiosincràsia especial i la fa
diferent de les comunitats anteriors. El fet que el nucli originari sigui una
entitat fa que s’hagi utilitzat aquest espai per debatre alguns aspectes del seu
funcionament o per programar-ne alguns actes.
A inicis de setembre de 2008, coincidint amb la tornada de vacances i la
necessitat de programar la resta de l’any, es va produir un interessant debat
sobre com i quan programar les propostes. El dia 4, la vocalia de muntanya
proposava un protocol d’actuació de la secció que havia de permetre
programar de manera pautada les activitats.
99
Informació obtinguda de l’entrevista feta el dia 16 de setembre de 2008 amb el Marc i el
David, responsables de Pirineos 3000.
100
Entrevista amb Ramon Boter de Palau, 10 d’octubre de 2008.
196
Arran d’aquest intercanvi d’opinions, una persona que havia estat entre les
que havien posat en marxa la llista de distribució va escriure un mail en què
exposava algunes idees sobre l’origen d’aquesta comunitat:
“Sense entrar a valorar els últims correus, com a creador de la llista ja
fa uns anys, només comentar que tal i com posa al final de cada
correu, la llista no es un canal oficial de l' entitat, i últimament s' està
desvirtuant l' objectiu de la mateixa. Les llistes de correu no serveixen
per fer debats.” (A. T. 4-09-08)
El dia següent una altra persona afegia: “la llista no és un canal de l'entitat
sinó una llista d'amics que els hi agrada fer muntanya siguin o no socis de la
UEC. Els debats a la UEC.” (N. 5-09-08).
La darrera frase –els debats a la UEC- feia referència a com s’havien de
prendre les decisions en el si de la secció, perquè alguns aspectes de la
programació s’havien decidit fent el vermut a la platja (segons A. A. en un
correu del 5-09-08). La discussió no només feia referència al lloc on prendre
els acords referents a la vida quotidiana de la secció, sinó que el seu rerefons
era molt més profund, perquè estava qüestionant la raó de ser de la
comunitat virtual.
La posada en marxa d’una plantilla en la qual fer les propostes de sortida de
la secció (feta per la vocal en un correu del 10-09-08) parla de la importància
que tindria un grup de gent que, si més no en principi, vol sortir plegada, en
un context en què se suposa que la gent pot fer o fa sortides sense organitzar
i moltes vegades desvinculades de l’entitat. O sigui, que la dimensió
relacional, que és ben clara en la comunitat virtual, es manté, o si més no es
vol mantenir, en el món presencial.
Agrupació Excursionista Pedraforca
Aquesta comunitat té un funcionament molt semblant al de la UEC Mataró, tot
i que durant el període estudiat hi ha circulat un volum menor d’informació.
Tot i això, els temes tractats han tingut una certa rellevància des del punt de
vista dels objectius que es planteja aquesta recerca.
La comunitat de l’Agrupació Excursionista Pedraforca, en canvi, ha resultat
ser una mica més activa en el sentit que hi ha circulat força més informació
no directament vinculada a l’entitat que li dóna suport. Entre altres coses, va
fer-se ressò de la campanya per catalanitzar el web del Parlament Europeu
que s’analitzarà més endavant.
Cal dir que per aquesta comunitat virtual ha circulat molta informació i hi ha
hagut molts intercanvis amb el catalanisme com a tema de fons.
197
Cordada
Cordada, Associació Excursionista i Ecologista és un club barceloní nascut
l’any 1994 amb la intenció de fomentar i practicar els esports de muntanya,
amb un compromís en la defensa de la natura i una actitud solidària envers les
problemàtiques socials.101
A diferència de la majoria de clubs, la seva filosofia es basa en la posada en
funcionament de diversos programes d'activitats guiades, adreçades a joves i
grans i per a tots els gustos i nivells físics.
A més a més, Cordada es dedica a fer formació i per això disposa d’una escola
de muntanya, creada el 1996, que organitza cursos, tallers, conferències,
etc., “per tal de facilitar la iniciació i el perfeccionament de la pràctica de
tots els esports de muntanya, a augmentar així la seguretat i l'assoliment
dels reptes personals.”
Una vegada passada la primera fase de formació, es pretén que les persones
que en formen part puguin tenir una pràctica contínua, no ja amb les
activitats programades per l’entitat, sinó “gràcies al coneixement d'altres
companys amb qui poder compartir experiències.”
L'entitat es dirigida per una Junta Directiva, escollida democràticament entre
els socis, però bona part de la vida quotidiana de Cordada es basa en la tasca
de professionals qualificats, que intenten garantir la qualitat de les activitats,
i en la feina dels mateixos socis que vulguin participar voluntàriament, de
manera puntual o estable.102
Cordada no és un club virtual, però la manera de funcionar que s’ha explicat,
unit a la presència d’una pàgina web amb molts continguts i molt ben
actualitzada, ha fet que, a la pràctica, funcioni en bona part com a tal. Com a
mínim així ens la presentaven algunes persones amb qui s’ha parlat.103
Es poden trobar més dades sobre aquesta entitat a l’apartat Les entitats
excursionistes del capítol titulat Aproximació a l’excursionisme a inicis del
segle XXI.
Kpujo.com
Aquest web, mantingut per Francesc Salvadó, se centra en l’escalada
montserratina i, en general, en tots els temes muntanyencs que tenen com a
101
Extret de http://www.cordada.org/presentacio.asp [Data de consulta: 25 de setembre de
2008].
102
Informació obtinguda del web http://www.cordada.org.
103
És el cas de l’entrevista que es va fer amb Josep M. Jerez el 19 de setembre de 2008.
198
escenari aquest massís. Està elaborat en català, castellà i anglès, tot i que la
part catalana és la que està més actualitzada.
Segurament, el seu sigui un dels fòrums virtuals més interessants per acostarse al món de l’escalada i per poder conèixer els discursos que s’hi vehiculen.
De tota manera, després de l’anàlisi de contingut que s’ha dut a terme,
encara queda la sensació de no acabar de valorar si els intercanvis que es
produeixen són sincers o no, però aquest fet segurament està desvirtuat per
la presència de persones molt concretes en aquesta comunitat.
L’aventura de Kpujo.com va començar cap a l’any 2000 amb la intenció de fer
un web amb tota la informació de totes les zones d’escalada de Catalunya. El
temps va demostrar que no podia ser i el seu gestor i impulsor, Francesc
Salvadó, va decidir centrar-se només en aquell espai que més coneix, el
massís de Montserrat.
Originàriament aquest web no disposava de fòrums, però un cop en marxa es
va veure que podien ser útils, sobretot perquè permeten tenir una informació
més actualitzada que no la que ofereixen les guies d’escalada, sobretot en les
vies clàssiques (no és el mateix en les vies d’escalada esportiva).
Actualment rep una mitjana d’unes 150 visites diàries.104
Altres comunitats
A més de les comunitats que s’han esmentat, també es va fer un seguiment
d’altres comunitats que, per tenir un menor volum d’informació en circulació
o pel seu funcionament, han resultat menys útils a l’hora de recollir
informació.
Entre aquestes comunitats hi ha la de la Unió Excursionista de Vic, que ha
tingut un baix volum d’intercanvis i que a la pràctica ha funcionat com a
element difusor de les activitats de l’entitat. Val la pena destacar, però, un
missatge del 16 de setembre en què s’anunciava la posada en marxa dels
cursos extraescolars d'esports de muntanya i d'escalada, adreçats a joves i
infants de l’entitat.
Un sentit semblant ha tingut la comunitat del Club Excursionista Ripoll, amb
un volum molt baix d’intercanvis.
A més a més, s’han efectuat visites puntuals a altres fòrums virtuals propietat
de diferents clubs i de la mateixa FEEC.
Entre aquells casos que no s’ha pogut fer un seguiment, val la pena destacar
el cas del GEXXI (Grup espeleològic-segle-XXI). Aquesta comunitat va néixer el
16 de maig de 2008 per iniciativa de Joan Montoya Segado, a través del seu
bloc personal. Ràpidament altres blocs es van fer ressò de la proposta i des de
llavors s'ha anat propagant a través d'internet i de contactes personals. En els
primers mesos funcionava a través d'una llista de correu electrònic, però a
104
Informació facilitada per Francesc Salvadó en l’entrevista del dia 8 d’octubre de 2008.
199
finals de setembre, quan ja eren 25 persones en el grup, es va crear una
pàgina al Facebook. Des de llavors, el correu electrònic ha quedat únicament
per a comunicacions puntuals.
Fins a gener de 2009 havien format part del grup un total de 48 persones, 6 de
les quals són d'altres comunitats.
En aquest grup, no hi ha quotes ni cap organització jeràrquica. Joan Montoya
fa de coordinador per a les altes i cada membre aporta el seu gra de sorra per
al correcte funcionament del GEXXI.105
En la valoració dels primers anys de vida del grup es parlava de què sis
persones s'havien donat de baixa, perquè “[...] se apuntaron al grupo y
pasados varios meses no dieron señales de vida, ni participando en
actividades, ni colaborando en nuestra página interna de comunicación
en el Facebook, es decir, no se adaptaban a la filosofía del grupo,
consistente en hacer más espele de la que nuestro circulo habitual de
espeleólogos nos permitía.”
La gent que en forma part és de diferents ciutats i diversa, tenen entre 14 i
50 anys passats i “[...] hemos conseguido mantener un ambiente óptimo para
practicar la espeleología y paulatinamente convertirnos en amigos. La
pequeñas diferencias que se pueden producir se solucionan con el dialogo.”
“Aunque la idea inicial era poder practicar más espeleología de la que
nuestros grupos de origen nos permitían, la inercia del proyecto está
permitiendo que hagamos otras funciones más amplias, que van desde
hacer de monitores de personas que acaban de salir de cursos de
espele, aportar espeleólogos a proyectos de exploración o rescatar
para la espeleología a personas que habían abandonado o estaban a
punto de abandonar la espele.”106
105
Extret de http://gexxi.blogspot.com/2009/01/presentaci-del-gexxi.html (Data de consulta
12 d'abril de 2009).
106
Extret de http://joanmontoya.blogspot.com/2009/02/gexxi-9-meses.html (Data de
consulta 12 d'abril de 2009).
200
Els fòrums de Madteam
Un espai de relació i d’ajuda mútua
La dimensió relacional d’aquest fòrum queda patent en un missatge que Roca
va enviar el 25 de gener de 2008. Textualment hi deia:
“Hola... Comparto con vosotros el gran regalo que me han hecho los
foros de montaña...
La buena gente es lo mejor que te encuentras en los foros... Os deseo
que encontréis ese tipo de foreros que te estrechan la mano y te
animan a estrenarte en actividades de montaña totalmente nuevas
para ti...
Yo he tenido esa suerte y estoy muy agradecido por ello a los foros de
montaña que circulan por la red...”
Aquest missatge anava acompanyat d’un vídeo on es veien diferents imatges,
suposadament de l’autor del missatge duent a terme una gran varietat
d’activitats de muntanya. Tot i l’entusiasme per les relacions a la xarxa que
demostra aquest post, no està clar quina experiència hi havia al darrere del
missatge optimista del seu autor. Per aquest motiu es va intentar contactar
amb aquesta persona, mitjançant un missatge privat. El resultat va ser que no
es va aconseguir contactar amb ell/a.
“La buena gente es lo mejor que te encuentras en los foros”, deia Roca. I és
precisament això el que han fet algunes persones: acostar-se al fòrum per
trobar-hi altres persones.
Així, a finals de novembre de 2007, concretament el dia 30, Midi feia una
proposta per al següent diumenge, proposta que començava dient “A veces
pasa que no coincides con los compañeros y quieres salir sin falta a estirar las
piernas y te ves mas sola que la una!!!!”. Esperant trobar algú amb qui sortir
d'excursió al Pirineu català, Midi deixava el seu número de telèfon mòbil en el
post.
En el mateix sentit, amb el títol “Gente para salir a la Montaña”, Aragon
enviava un post el 9 de desembre de 2007 en què explicava que feia poc
temps que se n'havia anat a viure a la vall de l'Aragon i que buscava persones
per sortir a la muntanya, per fer-hi coses poc difícils (caminar, algun pic fàcil,
alguna grimpada), “[...] en fin, disfrutar de la montaña, sin mirar la altitud,
ni el grado, sólo pasarlo bien”.
201
L'11 de desembre de 2007, Beewaa, un noi neozelandès de 27 anys que vivia a
Andorra, enviava un missatge al fòrum en què deia que buscava persones per
fer escalada, alpinisme o muntanya. Dos dies més tard, Nock li contesta que
el dia següent pujarà a Andorra, que s'hi estarà fins al diumenge i aprofita per
dir-li “[...] si quieres podemos hacer algo de montaña”. Al costat del comiat,
hi apareixia el seu número de telèfon mòbil.
L'any 2008 començava amb un missatge d'Asha dient que buscava “[...] gent
interessada en compartir entrenament i sortides per a poder assistir a curses
d’orientació, btt, triatlons..., la intenció és entrenar per poder fer raids.
Només he fet alguna cursa, nivell mig.”
De tota manera, un dels missatges més interessants seria, sens dubte, el de
Manaslu (29 de desembre de 2007). En aquest post, l’autor buscava algun
company per anar a escalar a la Patagònia a finals de gener i principis de
febrer. En un sentit semblant, Linceul buscava algú que l’acompanyés als Alps
a fer el Cerví (12 d’agost de 2008).
En un sentit semblant, Jhon, el 6 de març, escrivia un post en què deia que
buscava algun company per anar a Dolomites al mes de juny (quinze o vint
dies) a fer vies ferrades i ascensions.107 El curiós del cas és que aquest
missatge no el va escriure Jhon, sinó un amic seu que es deia Xavi, tal com
especificava el post. O sigui, que es pot pensar que la xarxa de relació
d’aquesta plataforma s’estén fins i tot a persones que normalment no hi
tenen accés.
Igualment, Picu havia demanat si algú volia anar a fer gel a Rjukan (Noruega)
a mitjan mes de febrer. Es tractava de compartir despeses.108 I el mes de
març Kili demanava si algú volia anar l’Elbrus a final de juny.109
Aquests són només alguns exemples de posts en què algunes persones busquen
altres companys o companyes per dur a terme activitats excursionistes, però
se'n poden trobar força més. Tants que, finalment, a l’octubre de 2008, el
webmaster es va veure obligat a crear un fòrum exclusiu per a aquests temes:
“En vista últimamente de la cantidad de post que hay del tipo "busco
gente para escalar", "busco gente para salir al monte por Madrid", etc.
y que ya más de una vez se había pedido, ayer creé un nuevo apartado
del foro exclusivamente para esto. Es el foro de Busco gente,
Encuentros, Quedadas ... sí... mucho no me he matado con el nombre”
(Madveras, 21-10-08).
De tota manera, on es veu més clara aquesta dimensió relacional de la web de
Madteam és en els madstages.
107
http://www.madteam.net/foro/ver.php/general_26829.html Data de consulta: 6 de març
de 2008.
108
http://www.madteam.net/foro/ver.php/general_26758.html Data de consulta: 2 de
febrer de 2008.
109
http://www.madteam.net/foro/ver.php/general_26904.html Data de consulta: 16 de
marc de 2008.
202
Els madstage són trobades presencials i voluntàries d’alguns associats i
associades de la comunitat excursionista Madteam. En programar el primer de
l’any 2008, l’onzè en la història del grup, es va recordar la definició que
s’havia donat en el segon:
“¿Qué es el madstage?
La definición que hizo Farell en el foro en referencia al IIº MadStage
creo que es la más exacta que se podría hacer :-)
"...es algo así como una concentración espontánea que surgió a finales
del 02 o principios del 03 entre el madveras, el igna y yo... propusimos
quedar para ir a la zona de los fajoles (en Ulldeter)... Madveras vio
que más gente se interesaba y sugirió hacerlo bajo un nombre, como
conmemoración del 10º aniversario de "los Madteam"... veintialgo
personas nos juntamos allá por el mes de febrero... fue todo un
éxito..."
L’11è Madstage es va començar a organitzar el 4 de gener de 2008, quan
Madveras proposava el tema en el fòrum. A partir d’aquí va ser un seguit
d’idees sobre llocs, dates, activitats a fer, i sobretot i a mida que s’acostava
el dia (el primer cap de setmana de març), “quedades” diverses entre
persones que moltes vegades no es coneixien personalment. Les quaranta-vuit
hores abans de la trobada “oficial” varen ser frenètiques pel que fa a
l’intercanvi de missatges.
De tota manera, el Madstage conserva sempre el seu caràcter informal i
sobretot desvinculat del club. Així ho recordava Madveras en nom del club, el
24 de gener:
“En un Madstage no hay ninguna actividad organizada por el portal
www.madteam.net ni el C. E. Madteam -cuya participación se limita a
poner los medios necesarios para facilitar la reserva de alojamiento y
cena durante dicho encuentro-.
Por tanto, son los participantes en el Madstage quienes asumen la
responsabilidad de las actividades que libremente decidan llevar a
cabo, quedando expresamente exentos el portal www.madteam.net y
el C. E. Madteam de toda responsabilidad.
En resumen, el portal y el club nos encargamos de buscar el sitio ande
dormir y cenar, para facilitar la logística y tener un punto donde
encontrarnos todos y echar las risas de cada MS... las actividades, cada
uno/a hace lo que puede, no hay NADA organizado en ese sentido.”
Precisament, arran de l’organització del primer Madstage de 2008, Vanessa
enviava un post en què parlava de les seves ganes d’assistir-hi, però
plantejava un petit problema:
203
“El problema es que no sí estaré a vuestro nivel, ya que, aunque la
montaña es lo que más me gusta y he estado haciendo algunas cosillas
durante estos años, tb reconozco que eran bastante "lights", ya se sabe
que la vida moderna siempre requiere unos sacrificios..., , aunque
ganas no me faltan...”
Per això, Vanessa demanava si hi hauria activitats poc “professionals” o per a
“novatos como yo”.
Poc després, Ricard li contestava:
“Si tienes ganas de venir, no te preocupes por las actividades. Para
empezar, ni la pagina ni el club organizan ninguna actividad "reglada".
Lo importante es conocer a la gente que escribe por aquí, y pasar un
buen rato. Si además la climatología lo permite, la gente se une en
grupos y hacen actividades, de todo pelaje. Desde escalada,
corredores, paseos, patinar sobre hielo, esquí de travesía, esquí de
pista, ascensiones fáciles, raquetas, escalada en hielo, boulder,
rocódromo, patxaraning.... Todas estas cosas se han hecho en algún
que otro MS, así que tranquila, no te preocupes, ven, seguro que
alguna actividad se adecuará a tus ganas.”
I Lluis.m li assegurava que “[...] es una reunión familiar para hacer amigos
con ganas de pasárselo bien, i si encima te animas para hacer alguna cosilla
mejor que mejor te lo pasaras muy bien”.
En els darrers dies, també varen aparèixer una sèrie de missatges en un sentit
molt semblant, però que aquest cop feien referència a persones de més de
quaranta anys.
De fet, tot i que Madteam és un club virtual, les trobades presencials que es
duen a terme permeten inscriure alguns fets en la història col·lectiva de
l’entitat, fets que actuen com a referents i vincle d’unió simbòlica de tota la
comunitat. El record dels moments viscuts plegats crea el sentiment de grup,
fins i tot en un mitjà no sincrònic.
Un altre tipus de comunicació molt habitual és la recerca d'informació sobre
activitats, zones, situació de la muntanya, etc. A principis de desembre de
2007, amb l'arribada dels primers freds, Xiruquero començava un intercanvi
d'informacions sobre on trobar corredors o cascades per fer escalada en gel.
Aquest tipus d'intercanvi permet un coneixement més acurat i actualitzat de
la situació de la muntanya: poc després un altre membre del fòrum explicava
la situació de diverses zones del Pirineu aragonès que coneixia per haver-hi
anat el cap de setmana anterior.
A finals de juliol de 2008, un excursionista va morir a la Sierra de Chía (Osca).
Arran d'aquest accident es va posar sobre la taula, tot i que de manera
indirecta, la natura més actualitzada de la informació que circula a internet
sobre la situació de la muntanya.
204
El tema va començar quan Montgròs va comentar la dificultat del tram final
on s'havia produït l'accident (en les seves paraules, quan ho havia intentat “No
vi ningún paso fácil para proseguir y lo dejé para otra ocasión. Desde luego,
para pasar por ahí se necesitaba material de escalada y la roca se veía
descompuesta”). El cas és que les guies deien que no hi havia cap tipus de
dificultat fent l'ascensió per la cresta (Montgros, 31-07-08). L'interessant venia
a continuació:
“Hasta la aparición de internet y de las guías de David Atela no
descubrí que la ascensión tenía truco: al llegar a dicha brecha, había
que hacer un flanqueo por unas viras por la vertiente de Barbaruens y
tras pasar unos cuantos espolones, atacar la cima por unas canales.
Todo ello sin dificultad siempre que sea sin nieve.”
O sigui, que les bones guies i internet han afegit seguretat a l'ascensió. Fter
va apuntar que a ell li havia passat el mateix i carregava contra les guies fetes
d'oïda (Fter, 1-08-08). Això va motivar la següent intervenció d'Aneou:
“Totalmente de acuerdo con vosotros en lo referente a la gente que
guía itinerarios sin habérselos pateado. Hoy gracias a internet y a
paginas como ésta de Madteam, yo prefiero buscar la información aquí
de primera mano, reciente y muchas veces con fotografías, que leerme
5 guías de autores dudosos... llevo 40 años practicando montaña en sus
diversas facetas (empecé con 8) y la información que existe hoy y la
seguridad en montaña es abrumadoramente superior a hace unos años,
pero depende de nosotros saberla utilizar adecuadamente y saber
darse media vuelta cuando no lo tenemos claro, aunque creo que en
este accidente en concreto, como en otros muchos, la fatalidad y mala
suerte juegan un papel protagonista indeseable” (Aneou, 1-08-08).
Com es veu, el mitjà virtual pot aportar una informació que pot arribar a ser
millor que la que es pot trobar en els mitjans tradicionals com els llibres.
Aquesta informació, en algunes ocasions adquireix categoria de formació,
especialment quan s’intenten donar consells sobre la manera com afrontar-se
a la muntanya. En aquest sentit, el 5 de març Llenagram demanava
informació sobre les condicions de la neu, les canals i les allaus a la cara nord
del Cadí. Aquells dies varen coincidir amb el pas d’un front que va deixar
importants cotes de neu al Pirineu més occidental. Però les previsions eren
força catastrofistes.
Potser per això David P li va contestar el mateix dia:
“Engega la televisió i posa el 3/24 ... veuràs que està nevant a dojo...
No crec que sigui gens prudent ficar-te a una canal, aquest cap de
setmana... Com comprendràs a mitja nevada... ningú et dirà com estan
les cornises...”
205
La resposta que va donar Llenagram és una mica imprecisa, en el sentit que
no se sap si s’ha d’interpretar en to irònic o imprudent:
“el 3/24 no el veig, em fa paràsits. a més que està nevant ja ho sé. i
d'aquí a dissabte encara queden 2 dies. (és que només puc coincidir
amb un amic aquest dissabte i esperarem fins l'últim moment per
decidinse o no) el que està clar és que no ens fotrem on no ens
demanin. de totes maneres gràcies”
La part formativa d’aquest fòrum queda clara a partir del moment que
Narhinan publica el seu post el dia 6:
“Si només podeu sortir aquest dissabte aneu quedant per fer alguna
altra cosa home. Vols dir que cal esperar fins l'últim moment amb la
que sembla que està caient?
Què esperes que passi en aquest dos dies que permeti unes condicions
adequades a la neu de les canals del Cadí???? Ho pregunto amb una
curiositat gairebé morbosa i, si s'escau, per aprendre alguna cosa.
Vinga, anar-hi anant... però quan es pugui”.
Una intervenció posterior de Rapaz advertia sobre el risc d’allaus previst pel
Servei Meteorològic de Catalunya i aconsellava “haurem d’esperar una mica”.
Davant d’aquests consells, va semblar que Llenagran i el seu amic canviarien
de destinació, especialment quan el primer va dir “com que ja teníem pensat
sortir igualment, [a]nirem a fer algu d'escalada per algun lloc.” Però no va
ser així, el vespre del dia 9 de març enviava un darrer post en què explicava
que havien anat fins al peu de la canal, on pràcticament no hi havia neu nova
i la que hi havia estava en perfectes condicions per pujar. Varen fer la Canal
Amagada “i la veritat és que va anar molt bé.” I acabava dient,
“hauríem d’aprendre que per la tele ens volen fer creure el que els
interessa als interessats.”
La cooperació entre els membres de Madteam es va posar de manifest en
diferents moments. Un d’ells va ser a inicis de juny de 2008, quan Loybcn
escrivia un post sobre la compra massiva d’aliments liofilitzats. S’ha de
suposar que la frase amb què acabava aquest comunicat –“Haremos un
pedido, si alguien se anima, podeis entrar en este link”- era una invitació a
fer una gran compra per poder demanar preus més assequibles en un context
en què les vacances estaven molt properes.
206
De tota manera, un post de Pelayo13 que demanava si “¿Alguien me puede
decir que son los liofilizados? En qué consiste? Cuándo se utilizan? Qué hace
falta para comérselos?...” segurament s’ha d’interpretar en el sentit que el
món de la muntanya està format per persones d’interessos i coneixements
molt diversos.
En aquest sentit, al mes de juliol de 2008, una persona que signava com a
Minombre enviava un post amb el títol “!!!! Novatos!!!” en què es queixava
del tracte que en alguns àmbits es dóna als practicants novells:
“El que los novatos planteemos "post" en los cuales fácilmente se nos
"detecta" por preguntar cosas que para muchos son obviedades (ropa
para ir a Monte Perdido, encordarse a mochilas, etc.), NO significa ser
estúpido, sólo significa que careces de conocimientos en un tema
concreto. Los novatos, no somos estúpidos aunque nuestras preguntas
parezcan para algunos "estúpidas y básicas". (18/07/2008)
Segons Minombre, davant les "preguntas estúpidas" dels novells les persones
més veteranes en comptes d’aportar la informació sol·licitada
“[...] lo que hacen en muchas ocasiones es mandarte a "un cursillo" o "a
ir a otro monte que no sea Monte Perdido " (los novatos estropeamos el
paisaje de Monte Perdido los expertos en escalada con su presencia al
parecer, lo hacen más bonito) [...]”
“Si te aburre responder a preguntas de novatos y domingueros
perfecto, pero no nos mandéis a cursillos porque a veces lo que
parece es que nos "mandáis a la mierda".”
Malgrat el context i les males maneres, reals o suposades, que es poden haver
donat, el cert és que la demanda d’informació per persones que es volen
iniciar en aquest món de la muntanya ha estat una constant durant el període
estudiat. Per posar-ne un exemple, podem recordar el fil argumental iniciat
per Zebraman el 13 de juny de 2008 amb el títol “Novatada al canto”.
Zebraman i la seva parella havien decidit canviar d’aires, “cansados de la
gran ciudad, cambiar las fiestas con tabaco, alcohol y demás por un hobby
que hemos tenido desde siempre pero MUY abandonado, que es la montaña.”
El que demanaven era per on començar, si trobarien algun lloc on apuntar-se
a fer senderisme o alguna altra activitat de muntanya.
De tota manera, les primeres respostes que varen tenir varen ser sobre llocs
on es podia anar d’excursió sense complicacions tècniques i amb un
component paisatgístic important (Zebraman havia mostrat interès per les
fotografies penjades a Madteam i havia esmentat el seu interès pel paisatge).
Això fins que Klk va dir que a la muntanya s’hi podia anar a fer moltes coses
(“Montaña se puede hacer de muchas maneras, btt, escalada, vías ferratas,
ascensiones, senderismo o incluso ir a buscar setas!”), però que
207
“Quizás primero deberéis meteros en el ambiente, conociendo gente
y seguramente después iréis depurando q disciplina os gusta más (o
varias de ellas).
Hay clubs de excursionismo en todos lados donde a parte de conocer
gente organizan salidas, te sugiero q busques el más cercano a tu
barrio (busca en el google o pregunta por aquí!) los q yo conozco son
de Gavà.”
El cas de Zebraman i la resposta que va suscitar demostra que les noves
comunitats virtuals serveixen com a proveïdores d’informació i de formació
(moltes vegades) informal i que en alguns casos serveixen també com a porta
d’accés a tot el sistema d’entitats excursionistes. Una altra cosa que plana en
aquest seguit de consells és com contactarà Zebraman amb unes persones que
no coneix i que el consideraran un neòfit?
Un espai de cooperació
El mes de novembre de 2007 Abdon enviava un missatge al fòrum:
“Hola, necesito ayuda!!!!! Alguien conoce a este chico? Encontré una
cámara y supongo ke es suya. Llamar a [66-------]”
Al dia següent, Sky enviava un post en què deia que durant el cap de setmana
havien vist una nota escrita en un indicador de l'aparcament de Cavallers on
es demanava si algú havia trobat una càmera fotogràfica. Hi havia un número
de telèfon, que ell no recordava, i proposava que, si algú hi pujava el proper
cap de setmana, que anotés el número i el passés al fòrum. Poc després,
Abdon agraïa la iniciativa i acabava dient “Demostremos el espíritu
montañero.”
En el proper post, Icekikie ja va publicar el número de telèfon. A més,
indicava que havia trucat al telèfon i comprovat que encara no havia aparegut
la càmera. Davant d’això va dir a qui l’havia perduda que per recuperar-la es
posés en contacte amb la web de Madteam.
Finalment, va aparèixer el propietari de la màquina, que agraïa l'acció amb el
següent missatge, que duia per títol “El de la cara de tonto soy yo!!!”:
“Gracias a todos los implicados en esta buena acción. Debe ser que la
Montaña atrae a los buenos... Sky, Ice-kike y Abdon cuando vengáis
por Ainsa os mostramos nuestra gratitud si nos llamáis. El tf ya lo
conocéis (vosotros y todo el val de Boi)”.
208
Com s'intueix en aquesta conversa, algú havia penjat una de les fotografies de
la màquina, fet que havia permès assegurar qui n'era el propietari. Aquest
final va permetre desencallar un altre afer semblant que seguia pendent.
Un altre membre del fòrum feia dues setmanes que havia trobat una altra
càmera, que no havia obert “per allò de preservar la intimitat dels afectats i
tal...”. En vista de l'experiència, es va decidir a penjar la foto.
Davant d'això, Ricard va fer un comentari graciós, acompanyat d'una nota
interessant:
“pues a ver qué foto seleccionas, por que vaya careto han sacado del
colega... ( jijiji). Me alegro un montón de que haya podido recuperar
la cámara, te da un sentimiento de "no todo es una mierda, aun
queda gente guai" ha tenido mucha suerte.”
El comentari de l'acte de lliurament de la càmera, també té el seu interès:
“Bueno pues, ayer por fin entregué la cámara encontrada a su
propietario. Kedamos en Ainsa y por fin nos conocimos. De toda esta
movida me kedo con la amistad ke puede haber surgido. Doy las
gracias a sky y a Icekike por su gran ayuda. Y ke viva el espíritu
montañero.”
L’1 d’octubre de 2008, Renè enviava un missatge al fòrum en què havia trobat
una càmera digital a Peña Montañesa. Per si algú l’havia trobada a faltar i la
volia recuperar, posava el seu número de telèfon.
En un sentit semblant de cooperació i ajuda mútua es troben una sèrie de
converses en les quals els temes se centren en qüestions vinculades amb la
salut de les persones que van a la muntanya.
A inici del mes de juny Carlos7370 plantejava el seu problema: unes molèsties
en un taló conegudes com fascitis plantar o espoló calcani. La seva pregunta
era molt clara:
“¿alguien me recomienda algo? ¿experiencia personal...?”
Carlos havia arribat aquí després que el seu traumatòleg li recomanés repòs i
gel i de no notar cap mena de milloria.
209
La primera recomanació, de la mà de Madveras, va ser que anés a veure un
fisioterapeuta, osteòpata o podòleg.110 Eneko es va sumar a la recomanació;
Klk va recomanar un podòleg suposadament car però molt efectiu i Ratpenat
aconsellava un tractament basat en l'ús del gel. Capitrato va aportar la seva
experiència personal, que reforçava la vàlua professional del podòleg
esmentat anteriorment, i Klk va insistir en el mateix tema:
“El tio es el mejor..tiene la sala de espera llena de craks de todos los
deportes..to KISKI ha pasado por sus manos.. con sus pies”
Eto4444 va continuar amb una nova recomanació: plantilles, repòs, fred i
calor i estiraments, sense descartar infiltracions i antiinflamatoris. Amb la
participació d'altres persones, el debat va adquirir un caire tècnic que no
ressenyem, però no va faltar qui va recomanar un tractament homeopàtic
(per cert, sense hac).
Pels mateixos dies, Eneko plantejava un problema semblant: una ruptura
parcial al canell, que la mútua es negava a operar mentre el metge de
capçalera semblava aconsellar de fer-ho. La pregunta era la mateixa:
“Alguien ha tenido este problema? lo ha solucionado? ha operado o
aconseja otro tipo de tratamiento?”
Iran, que va dir que de tractaments no hi entenia gaire, amb tot, aconsellava:
“Yo no te quiero ayudar a tomar una decisión concreta, pero sí a que
averigües cuáles son realmente las opciones. A ver si das con un buen
médico que te indique en qué consiste, llegado el caso, la cirugía, y los
pros y los contras, le explicas que no quieres tener una mano funcional
para coger cubiertos y abrir puertas, que quieres que te quede bien
para trabajar y escalar, y que sea sincero, sobre todo, de las garantías
que tiene la operación, y cada uno de los tratamientos alternativos
que pueda haber.”
Arran d'això, Eneko va exposar els seus temors:
110
En la conversa que vàrem tenir amb Madveras (David Oliveras) ens va explicar que estava
estudiant osteopatia.
210
“lo ke no se es si es mejor seguir apretando hasta petar del todo o
dejar e intentar operar. pero ke pasa, ke si en la mutua no ven ke
tengo la mano tonta pues soy apto... pa currar claro, lo de ke yo me
kede sin trepar a ellos les da igual, pero a mi es una de las cosas ke
mas me importa. otra es una clínica de pago pero soy pobre jejeje...
aiiiiiiiiiiiiiixxxxxxxxxxx pues ke espero ke alguien ke haya tenido el
problema me diga algo.”
Ricard va aconsellar la visita a un metge privat, entre altres coses per un
tema que ja ha sortit en altres llocs:
“[...] el de la mutua se lo mirara todo desde el lado del laburo, y los
de la S[eguridad] S[ocial] pues como que se te puede atrofiar la mano
antes de que te lo miren.”
En una línia semblant, i per les mateixes dates (5 de juny de 2008) Cucu
plantejava que havia estat a punt de perdre un ull a causa d’un accident i que
en aquell moment no podia pujar més amunt dels 1.500 metres. La seva
consulta se centrava en
“si sabéis de algún libro o guía de rutas por Tarragona (lo digo por la
altitud) y luego de aristas por el pre-pirineo, porque si no encuentro
algo para hacer y estar un poco en forma, me va a dar algo!!!!”111
Aquest post va ser contestat per Una Chica, que havia conegut a Cucu en el
darrer Madstage i li va donar alguns consells. Aquí va ser un bon moment per
rememorar aquella trobada (es deia que ella havia sortit molt de pressa i
havia deixat els altres enrere). Animat per la invitació que ella va fer de
visitar les comarques de Tarragona, Narhinan va mostrar també el seu interès,
invitació a la qual Una Chica va contestar:
“Narhinan...la travessa per les terres del sud quan vulguis, a peu, en
bici, en barrancs, en avencs, en quad, parapent, a la pota coixa... tria
modalitat que m'apunto a un bombardeig!!! només cal que busquis
111
Un tema interessant per investigar seria el fet que Cucu demanés informació sobre
muntanyes de Tarragona en el moment en què no podia ascendir grans alçades: no estaria
confonent el sud amb la terra baixa?
211
dates que pel que m'has comentat vas una mica liat... i que concretem
'en tancat'”.
Continuant amb el tema de la salut, el 9 de juliol de 2008 Sky plantejava que
tenia un problema amb el menisc i demanava l’opinió de la resta de la
comunitat.
En la comunitat també han aparegut temes relacionats amb activitats de
cooperació (com una proposta de Lupus del 22 de juliol de 2008 en suport
d’una ascensió solidària a Petretxema, que dit sigui de passada, va tenir
nul·la resposta) o advertències com la de David P. del 18 de juliol de 2008
sobre els robatoris que s’estaven produint en vehicles estacionats als
aparcaments de muntanya de Benasc.
La dimensió relacional, doncs, d’aquesta comunitat virtual apareix a cada
moment i, valgui com a consideració epistemològica, el fet que quedi
enregistrada per escrit és un gran avantatge per als investigadors.
Un espai de resistència
El 2 de desembre de 2007, Iran enviava un post al fòrum en què explicava el
que li havia passat en una visita a una botiga de la coneguda empresa de
distribució de material esportiu Decathlon. Segons ell, amb Hos, estaven
buscant unes botes d'esquí a la botiga de Lasarte (Guipúscoa), on els varen dir
que no tenien el seu número perquè eren de la temporada passada, però que
a la botiga d'Irun sí que les tindrien, perquè ja els havien arribat les de la
nova temporada.
Un cop en aquest establiment, s'adonen que els preus no són els mateixos i
sospiten que els volen vendre material de la temporada anterior com si fos
d'aquesta. Total, que sota de l'etiqueta del preu aconsegueixen trobar
l'etiqueta de l'any anterior, on posava un preu molt més baix (55 € menys).
Després de parlar amb dues persones de la botiga, aconsegueixen que els les
deixin pel preu de la temporada anterior.
“En fin, nos fuimos al rocódromo todo rebotados a ahogar las penas
haciendo una sesioncilla de lanzamientos y bloques y ya está. Era eso,
o romperle la crisma a alguien. Je je. Pues eso, que lo sepáis, que
estos del Decathlon quieren sacar más tajada de la que ya sacan. Al
lorito!”
En aquest post, Iran plantejava un tema tècnicocomercial interessant: com se
sabia si unes botes eren de la temporada anterior o no? En les que els havien
ensenyat hi havia una referència, que ell suposava que volia dir que les botes
eren de la temporada anterior, però no ho tenia clar...
212
El mateix dia, Elales li va contestar dient que podria ser que no els haguessin
volgut enredar i que tot plegat fos una confusió de la persona que havia
etiquetat les botes. I afegia que ell s'havia trobat amb casos en què l'etiqueta
marcava la meitat del que hauria de valdre el producte.
A banda d'això, explicava que la referència FW 2005/2006 que havien vist en
les botes significava Fall/Winter 2005/2006, o sigui que el material que els
volien vendre era de feia dues temporades. I afegia, “[...] suele pasar en las
grandes superficies cuando contratan a gente que no tiene demasiada idea
del material que vende.”
Poques hores després, Don Marcial informava de la manera d'etiquetar que té
la casa Trangoworld, i com distingir les temporades dels seus productes.
Acabava dient que aquest tipus d'etiquetatges haurien de fer-se així per llei
(com es veurà més endavant, Don Marcial era propietari d’una botiga
d’esports a Saragossa).
David P feia un comentari irònic que deia així: “Echa un vistazo a la sección
de empleo de Decathlon y comprenderás muchas cosas...”.
Hos, que havia estat implicat en l'inici del tema, va respondre que el fet que
la gent que treballés a la botiga fos nova, no impedia que hi hagués persones
responsables que les tinguessin al seu càrrec,
“así que voy a ir mañana a comprarme las botas de hace dos
temporadas y no por el precio que allí ponía, pero antes pondré en
conocimiento de la oficina del consumidor a ver qué me dicen.
[...]
Que sean novatos, o que cobren poco o lo que se quiera no exime para
que se haga bien el trabajo, acaso no tenemos derechos como
consumidores? Lo peor es salir con la idea de que con todo hacen así y
se te queda una cara de tonto.”
David P va contestar parlant de les pràctiques de les multinacionals, però
apuntava un altre tema:
“Más grave que lo que comentáis es que vendan material de escalada
sin tener idea de para qué sirve, cosa que se ha comentado en más de
una ocasión en este foro. Si no me falla la memoria lo último que se
comento es que vendían un pato para rapelar... vaya como si fuera un
ocho...
¿Y qué hace la administración? Pasar de todo como no.”
Finalment, Pablo Mármol, amb una experiència de 14 anys de venda en
establiments d'esports, apuntava un possible punt de vista de l'empresa i
algunes qüestions personals:
213
“Decathlon es un gran almacén, no todos los centros funcionan
exactamente igual (Aunque deberían según la empresa), a mí me han
cobrado de menos en muchas ocasiones y algunos artículos no me los
han cobrado por error, si alguno está marcado con el precio de este
año y es del anterior, eso es una práctica habitual en todos los
comercios, cuando suben los precios etiquetan toda la existencia (He
trabajado 14 años en una tienda de deportes), actualmente es el
comercio que menos reparos pone a cambiar por dinero cualquier
compra no deseada por el motivo que sea. Personalmente no creo que
Decathlon quiera engañar a nadie, es totalmente transparente, aunque
tiene fallos puntuales como cualquier gran almacén. Les han estado
engañando masivamente cambiando etiquetas de unos artículos a otros
más caros, aunque lo están solucionando. Problemas siempre hay.”
En un sentit semblant, el 17 de febrer de 2008 Noretua preguntava sobre els
anoracs de la casa North Face, en un post que va quedar sense resposta:
“nadie sabe si las north face de internet son verdaderas. por eso kiero
vuestra opinión sobre paginas k suelan ser correctas en base a la ley y k
sean baratas. un saludo. noretua.”
Si el cas de Decathlon –i el darrer post- demostra fins a quin punt els espais de
debat poden suposar canvis en la comunitat de consumidors de materials de
muntanya, també s'ha de dir que algunes empreses o persones han utilitzat
aquesta via per promocionar els seus productes o activitats.
En aquest sentit, a final de novembre, Don Marcial, convidava la gent del
fòrum a visitar el web de Deportes Marboré, de Saragossa. I, de passada,
posava a la llum pública un malentès:
“Solamente una cuestión: NO AGRADECER, EN ABSOLUTO, que el
personal de MAD TEAM no se haya molestado, no ya en añadirnos a su
directorio, sino que, además, ni siquiera se han molestado en
contestarnos a las preguntas que les hemos hecho al respecto. Y como
supongo que, en el 99% de los casos, el colectivo montañero y
alpinista, no se parece absolutamente EN NADA a los gestores de la
web. Siendo como es, de Justicia, o al menos, cuestión de educación,
os envío un fuerte saludo a todos.”
De seguida, Madveras, el webmaster de Madteam, va exposar que no havien
rebut cap de les preguntes que es deia en el missatge anterior. Tot va acabar
en un malentès (com a mínim públicament), però des de la botiga de
Saragossa s'explicava el motiu del seu enuig:
214
“Como dicen por aquí, por supuesto, esta es una web privada, y no
está obligada a nada. Pero, con lo complicado que es sobrevivir por
libre (temerario, diría yo), tener problemas para aparecer en los
directorios significa, simplemente, no existir. De ahí mi cabreo...”
En un sentit semblant al de Decathlon, el 21 de desembre de 2007 Manuleon
començava una fil de debat sobre el Bazar Juvenil, una botiga de Sevilla que
també ven per internet. Manuleon hi havia comprat un parell de piolets, havia
fet l’ingrés dels diners i no n'havia sabut res més. Ningú responia els
missatges, ni el telèfon... El problema era que la pàgina web seguia oberta i
semblava que no servia els productes que se li demanaven.
Miranda, un altre membre del fòrum, va provar de posar-se en contacte amb
Luís, el responsable de l'establiment, però no ho va aconseguir. Hi havia
indicis que li podia haver passat alguna cosa (una dependenta d'un
establiment veí estava preocupada). Però aquests fets no eren nous, durant
l'estiu havia tingut un accident i no havia obert la botiga durant molt temps.
Finalment, el mateix Luís va trucar Manuleon per disculpar-se i dir-li que
havia estat malalt. De tota manera, aquest fet creava desconfiança en les
possibles transaccions futures. Fins al punt que a finals de gener de 2009
Manuleon enviava un post al fòrum en què deia que “[...] cada vez que entro
en el buscador para ver su página, sale mi aviso, y le estoy jodiendo con la
mala publicidad.” Finalment, per arreglar les coses, el webmàster va eliminar
el missatge.
Però, tornant a l’espai de resistència en què es poden convertir aquests
fòrums en determinants moments, cal explicar que el dia 15 de juny de 2008,
Koissy enviava un missatge al fòrum que duia per títol “Tristes montañas
humeantes”. La millor manera d’entendre què pretenia el seu autor és llegir
directament el que va escriure:
“Escribo por la siguiente cuestión; no sé si sabíais, que a raíz de todo
lo que está ocurriendo en China con la represión del Tíbet y los Juegos
Olímpicos, se organizó una obra de arte como actuación social
(protesta) por parte de los montañeros, organizada por un italiano. La
cosa consistía en subir a un pico los 10 primeros día de mayo con
señales de humo rojo...”
Segons Koissy, el dia 8 d’agost a la una del migdia, coincidint amb l’acte
d’inauguració dels Jocs Olímpics, tindria lloc la segona manifestació en aquest
sentit. Ell pensava pujar al Perdiguero i demanava si “Alguien más está
pensando en realizarlo o sabe algo?”. No consta que hi hagués cap reacció.
215
La mort d’Iñaki Ochoa
Al mes de maig de 2008, Iñaki Ochoa de Olza112 va morir a l'Annapurna després
d'un intent de rescat angoixant. Aquest accident va permetre la manifestació
de força sentiments lligats a la muntanya.
Dins del fòrum de Madteam, tot va començar quan Lupus, el 20 de maig,
donava la notícia tal com apareixia en el Diario de Navarra113.
Havent aconseguit 12 dels 14 vuitmils, Ochoa es debatia entre la vida i la
mort a més de 7.000 metres d'alçada després de quedar-se a pocs metres del
cim. L'acompanyava el romanès Horia Colibasanu, en les mans del qual
quedava la seva vida. Al mateix temps, diferents muntanyencs que es
trobaven a la zona organitzaven un rescat.
Des que es va saber la notícia varen anar apareixent comentaris de suport en
aquest fòrum, com per exemple aquest de Vica:
“Iñaki estamos con el corazón en un puño, sé fuerte, hay que bajar y
volver a Iruña. Toda la suerte del mundo!!!” (20 de maig de 2008)
O aquest altre de Basobaltz41 del mateix dia:
“aupa inaki!!!!aguanta el tirón!!!venga ven pronto hacia casa. animo y
fuerzas!!! esperamos noticias buenas de ti!!”
A partir d'aquí, el tema del debat va ser la solidaritat que s'havia manifestat
en el seu rescat. Tal com ho deia Basobaltz41 el dia 23:
“[...] desde luego, kreo ke una vez pasado todo, habría ke hablar
mutxo y bien de komo esta portándose la gente en el anapurna. es
inkreible la respuesta ke están dando estos pedazos de montañeros!!!
se han ganado todos los respetos y admiración del mundo de la
montana. MIL GRACIAS A ELLOS, y mucha suerte!!!”
Com en altres casos, la mort d'aquest muntanyenc va suposar un seguit
d'expressions de condol al fòrum, condols que s'anaven alternant amb
comentaris sobre la solidaritat a la muntanya:
112
Sobre aquest muntanyenc, vegeu http://www.navarra8000.com/navarra8000-15-0404.html Data de consulta 26 de maig de 2008.
113
http://www.diariodenavarra.es/20080520/deportes/situacion-critica-ochoa-olzaannapurna.html?not=2008052002115986&idnot=2008052002115986&dia=20080520&seccion=de
portes&seccion2=masNavarra&chnl=20 Data de consulta 26 de maig de 2008.
216
“No deixar de destacar la increïble la col·laboració desinteressada de
molts alpinistes en el rescat d'Iñaki... increïble... sense paraules. Una
mostra exemplar dels valors al món de alpinisme i de com no! de
l'apreci que tots tenen a Iñaki, com muntanyer i persona” (Rapaz i
Oroneta, 23 de maig de 2008)
“Pues sí, joder... ¡Qué pena! Y coincido con todos: chapeau a los que
han intentado rescatarle. Uno recoge lo que siembra, y hasta donde yo
sé, él era de los que se jugaba el tipo en esas situaciones tan chungas”
(Xuac, 23 de maig de 2008)
Iñaki Ochoa era una persona molt estimada dins del món alpinístic,
segurament per la seva manera de ser caracteritzada per, com Lupus va dir,
“su falta de divismo y ego [...] sin ningunearnos ni vanagloriarse [...]”. És
possible que aquesta estima li vingués precisament d'aquesta manca de
“divisme” i pel fet d'encarnar una visió de la muntanya en certa manera força
idíl·lica, tal com es desprèn del següent text:
"Creo que una de las numerosas razones por las que practicamos la
escalada en el Himalaya es simplemente para purgar de nuestros
cuerpos los demonios de la civilización occidental. Me refiero, como
algunos de ustedes intuyen, a la soledad no elegida, el hastío, la
depresión, el consumismo, el clima político que nos rodea, la violencia,
las diversas adicciones posibles y probables, además de los malignos
centros comerciales. Todos estos demonios se han quedado
directamente en casa, incapaces como son de desplazarse en el espacio
hasta aquí. Mientras tanto, sus compañeros el colesterol, el
sedentarismo, el aburrimiento y el sobrepeso, que quizás han viajado
hasta aquí, están a punto de perecer con saña, sumidos los pobres en
los inevitables encantos de la cara sur de esta montaña sin par. Pronto
va a empezar un baile salvaje, que dejará nuestros cuerpos limpios
y desnudos, privados de todo resto de fuerza, pero cargados hasta los
topes de esa energía espiritual rica como pocas, que da cuerda a
nuestras vidas sin cicatería alguna. Lo que ustedes pueden hacer por
nosotros es enviar fuerza y buenos deseos, rezar si saben o quieren, y
quizás dejar de lado por un rato el periódico o el ordenador y salir a
dar una vuelta, correr o andar en bicicleta… más que nada, por
sacudirse de encima por un rato a esos demonios de los que hablaba,
tan poco amigables pero también tan débiles de carácter, los muy
cobardes" (text d'Inaki Otxoa de Olza, aportat per Peul al fòrum amb
motiu de la mort d'Iñaki el dia 23 de maig)
217
Iñaki representava el muntanyenc salvatge, allunyat i revoltat de la
societat;114 una persona que no accepta els designis del món capitalista i que
troba, en les muntanyes, la seva salvació. Per això, atenent que es tractava
de “[...] una persona que supo vivir el ideal de la montaña y transmitir a lo
largo de su vida los más nobles valores humanos", el Govern Foral navarrès li
va concedir la Medalla d'Or al mèrit esportiu conjuntament amb l'equip
d'alpinistes que havien intentat el seu rescat.115 Aquests darrers, davant de les
"impresionantes muestras de solidaridad y compañerismo" que havien donat,
fins al punt d'arriscar les seves vides, "merecen figurar en la memoria
colectiva de todos los navarros por su gran generosidad y la humanidad que
demostraron al no dejar sólo en sus últimos momentos" al muntanyenc
navarrès.116
La mort d'Iñaki va dur un assidu dels fòrums de Madteam -Vica- a reflexionar
sobre el muntanyisme actual (24 de maig de 2008). Segons ell “[...] el
montañismo autentico jamás morirá y goza de muy buena salud.” En un
moment de massificació de les muntanyes, les rutes normals són
menysvalorades i l'escalada artificial mal vista, deia Vica. Però és més
important com s'escala que no què s'escala, continuava. I això el portava a dir
que
“[...] las montañas se merecen que las tratemos con ética, que
disfrutemos con ellas con pureza, que escalemos como lo hacían los
Bonatti, Messner… de tú a tú limpiamente, cada montañero en su nivel
pero siempre con ética y buscando siempre la superación y la
satisfacción personal que proporcionan este tipo de ascensiones bien
sea en Pirineos o en el Himalaya.”
[...]
“El rescate de Iñaki en el Anapurna, ha demostrado que la solidaridad
y la filosofía de vida y ética de los pioneros jamás va a
desaparecer porque existen y siempre existirán personas íntegras y
comprometidas con una manera de entender la montaña que yo
considero que es la mejor.”
Lupus es va afegir a aquest debat el dia 25 mentre reclamava:
“Un respeto a la Montaña, a su espíritu y cuerpo, en el sentido de
protegerla, respetarla; no usarla como algo privativo, sino un bien de
todos, para todos y, que "perdure para los que vengan detrás de
114
Vegeu
http://www.elpais.com/articulo/deportes/cima/traidora/elpepudep/20080523elpepudep_9/
Tes Data de consulta 26 de maig de 2008.
115
http://www.as.com/mas-deporte/articulo/ochoa-olza-equipo-rescatemedallas/dasmas/20080526dasdasmas_1/Tes Data de consulta 26 de maig de 2008.
116
ídem.
218
nosotros" que no vean la botella de plástico tirada, la cafetería a
mayor altura o el complejo hotelero con vistas al glaciar... sino un
sarrio entre las peñas, una flor que sobresale del claro de nieve y un
ibón de aguas libres. Por lo menos, que las generaciones que se
suceden, tengan -por nuestra parte- como mínimo, montañas con su
espíritu y cuerpo, para que ellos tengan la opción de disfrutar de
ellas. Y esta responsabilidad es "nuestra" como comunidad montañera,
desde dentro en colectivo e individualmente, porque ya están los de
afuera con sus negocios, caprichos y gustos para arrebatar "a toda la
sociedad "troxos de montaña.”
L’estiu de 2008 va ser un estiu molt perillós des del punt de vista
muntanyenc, perquè als mesos d’estiu, quan es produeix l’arribada de
persones en període vacacional, les condicions de neu eren excepcionals.
Arran d’un accident al Mont Perdut de principis de juliol, la llista de Madteam
ja parlava que aquest podria ser un estiu negre... com així es va demostrar.
La raó principal de la perillositat objectiva de la muntanya era l’existència
d’esquerdes en llocs no acostumats en els darrers anys. A més a més, les
persones que anaven a la muntanya, segons les informacions aportades en
aquesta comunitat, continuaven amb la manera de fer habitual dels estius
anteriors, de manera que molts d’ells i elles es presentaven als llocs nevats
cap al migdia, moment en què les condicions de la neu i el gel eren les menys
adequades. Un post d’Atay del dia 7 de juliol de 2008, parlant de l’accident al
Mont Perdut, era molt expressiu:
“I jo em pregunto? Que feien allà a les cinc de la tarda amb la neu i la
calda que fa, els monitors en que pensaven? Per què no van matinar
per fer l'ascensió[?]”
El dia següent, Narhinan duia el tema cap al vessant administratiu, fet que
sembla que deixa transcendir una certa visió de la muntanya com a extensió
d’un espai controlat per les autoritats administratives:
“Jo aniria més enllà que tu i preguntaria, com és que amb les nevades
que van caure el maig i a començaments de juny, els serveis oficials de
previsió d'allaus i informació nivològica van tancar, diguem-ne, per
vacances? Com és que atesa l'extraordinarietat de les nevades i el
distint comportament de la neu en aquesta època de l'any, no s'ha
establer un sistema extraordinari d'informació oficial ja fos a través
de les federacions i clubs, dels refugis i també dels principals accessos
a les zones d'alta muntanya? Com és que en aquest país costa tant de
reaccionar preventivament?” (Narhinan, 8-07-08).
En el fòrum es parlava d’accidents inevitables i sobtats que havien sorprès
fins i tot a muntanyencs experimentats. En aquest context, el debat va
219
derivar cap a la necessitat que aquest tipus de pràctiques fossin guiades per
persones professionals (cal dir que l’accident va afectar un grup de joves que
anaven amb els seus monitors) i no per monitors de temps lliure (tot i que els
que s’hi varen veure implicats formaven part d’una entitat molt solvent del
panorama barceloní). El següent post de Mik deixa veure el to que va adquirir
el debat:
“Jo afegiria una altra pregunta, com es que no és van preocupar de
preguntar les condicions de la zona?, i si ho van fer, què feien a
aquelles hores al costat d'una rimaia.
No oblidem que els únics responsables són el monitors, que per això
estaven.
I si eren tots voluntaris, pot ser que comencem a agafar
professionals que ben t'asseguro estan perfectament informats de les
condicions de les zones que hi van, tampoc hem d’oblidar deixem els
nens o joves en mans de persones que pensem han de estar capacitades
per portar grups amb total seguretat.” (Mik, 8-07-08).
La situació objectivament perillosa de la muntanya es va posar de manifest en
un post enviat per Ayanami l’11 de juliol en el qual es reproduïa una notícia
de El Periódico que informava sobre la perillositat de la situació d’aquell
moment.117 Les reaccions que es varen produir a aquesta informació deixen
veure força clarament la manera de pensar d’alguns excursionistes:
117
A continuació es reproduiex el post enviat per Ayanami l’11 de juliol:
Noticia de el Periodico
Grandes espesores de nieve mantienen en alerta al Pirineo
· Los equipos de rescate advierten a los excursionistas del alto riesgo de accidentes
· En determinadas zonas, el simple paso de una persona puede causar una avalancha
El aviso va muy en serio: con la montaña no se puede jugar. Y mucho menos estos días, en
que algunos lugares del Pirineo acumulan espesores de nieve más propios de un mes de mayo
que de julio. De momento, ya ha habido una víctima mortal, un joven de Barcelona de 17
años que el 1 de julio se precipitó por una grieta de la montaña durante una travesía por
Ordesa (Huesca). La sima estaba cubierta por una capa de nieve, sobre la que fue a pisar el
menor.
La situación, motivada por las nevadas tardías, mantiene a los equipos de rescate de los
Bomberos de la Generalitat y de la Guardia Civil en estado de alerta, al menos hasta que
termine el deshielo, que parece haberse acelerado en los últimos días por el calor. "Es mejor
dar marcha atrás a tiempo, por mucho esfuerzo que se haya invertido, que arriesgarse a
tener un desliz, un pequeño resbalón, porque en las condiciones actuales, eso puede ser
mortal", afirma Miquel Arilla, bombero del Grup de Recolzament d'Activitats Especials
(GRAE) con base en La Pobla de Segur (Pallars Jussà).
MÁS QUE EN 1997
"La montaña está complicada. Mucho más que en 1997, cuando también se llegó al verano con
mucha nieve", recuerda el joven. Ese año, solo en la Pica d'Estats (Pallars Sobirà), los
miembros del GRAE de La Pobla intervinieron en el rescate de cinco excursionistas muertos.
"En estos momentos, en la Pica hay más nieve que entonces", asegura Arilla. Además, añade,
"como las temperaturas nocturnas están siendo bajas, se encuentran todavía muchas placas
de hielo, lo que dificulta aún más las travesías".
En el Pirineo catalán, señala el bombero de La Pobla, Aigüestortes y su zona periférica son
los lugares donde las acumulaciones de nieve son más importantes. "Hay heleros þde varios
220
“Esto hace 20 años no lo tendrían que haber avisado. Al menos yo,
sin tener demasiada experiencia, estoy evitando las subidas a los
tresmiles y las zonas que tanto me gustan en esta época, porque sin
haber leído eso, ya sabía o me imaginaba lo que me podía encontrar.
Pero ahora, con el veranito, los montañeros del decathlon, van a ir
como locos al Pirineo, a jugar a ser los protagonistas de un documental
de al filo de lo imposible y poder presumir después en el trabajo de las
grandes hazañas realizadas por tan intrépidos "montañeros".
Y claro, las montañas se van a llenar de "montañeros" en chancletas
que cuando vean la nieve, se van a ir a por ella para hacerse la foto, y
pasara lo que tenga que pasar, desgraciadamente.
A mí, un día en la Renclusa, en pleno agosto, cuando el glaciar del
Aneto era HIELO PURO, me preguntaban unos que si no era exagerado
ir con crampones, piolet y toda la pesca.
Terminaran poniendo puertas a la montaña y quien quiera ir a la
montaña, será pagando, por culpa de estos mierdas de domingueros,
que ayer iban a la playa porque era lo mas cool, hoy van a la montaña,
porque es lo mas cool y mañana se dedicaran a la visita de
monumentos históricos, porque se pondrá de moda.” (AfricaTwin, 1107-08)
En relació a aquest tema, justament a partir del dia 30 de juliol de 2008 es va
plantejar el problema dels perills objectius a la muntanya. El debat es va
iniciar quan Iran va escriure un post en què parlava dels despreniments que hi
havia hagut a la muntanya i com posaven en perill la integritat de les
persones, que d’aquesta manera podien resultar accidentades sense haver-se
posat en cap situació de risc especial.
Aquell mateix dia, Hos va apuntar que es podria deure al canvi climàtic, fet
que de seguida es va posar en qüestió per Klaix:
metros", asegura. En Huesca, las áreas de más riesgo --y muy frecuentadas por
excursionistas-- están en Ordesa y el Monte Perdido, apuntan fuentes de la Guardia Civil de
Boltaña, responsable de los rescates en esa zona.
"Aunque no es habitual en esta época del año, la gente debe equiparse con material de
invierno, es decir, con grampones metálicos y unas buenas botas. ¡Que a nadie se le ocurra ir
estos días a la montaña en zapatillas!", avisa Arilla. "Va a haber áreas con hielo, los
denominados neveros, durante prácticamente todo el mes de julio", añade Miguel Domínguez, sargento del grupo de rescate de Boltaña.
Lo que más preocupa a los cuerpos de seguridad es que, a partir de la semana próxima, en
torno al 15 de julio, está previsto un notable incremento de excursionistas en el Pirineo y
eso, observan, "puede incrementar, si cabe, el riesgo de aludes ", alertan. El paso de una
persona, detallan, puede causar una pequeña avalancha de nieve, que, sin pretenderlo,
llegue a caer sobre algún compañero situado ladera abajo.
saludos
221
“No sé, yo creo que más que aumenten los desprendimientos, lo que
aumenta es la gente que los ve, porque hay más gente en las
montañas, y la información corre mucho más rápido gracias a internet,
con lo cual el volumen de noticias aumenta mucho más rápido” (Klaix,
30-07-08).
Al final es va apostar per una explicació que inclogués tant els aspectes
humans com ecològics.
Un espai de formació d’imatges col·lectives
Els fòrums i les comunitats virtuals serveixen també per formar imatges
col·lectives, és a dir, que formen una part molt important del procés de
construcció social de la realitat. Un cas en aquest sentit és el del documental
sobre el Cerví de Javier García Mascarell.
L'1 de desembre de 2007, Mascarell enviava una nota al fòrum dient que ja es
podia descarregar mitjançant l'emule el seu documental sobre el Cerví en
solitari, una ascensió que havia dut a terme feia poc. Al cap de poc, Mascarell
va haver de confessar la seva poca experiència en els formats digitals i donava
un nou enllaç a un lloc on es podia baixar el fitxer via http, que és molt més
ràpida que el P2P. En un nou post demanava si hi havia algú amb experiència
suficient com per pujar-lo a You-tube alhora que “espero que me contéis qué
os parece y que los que podáis lo pongáis en el EMULE para compartir”.
Sembla clar que l'objectiu de Mascarell era utilitzar la xarxa per promocionar
un vídeo sobre la seva activitat privada a la muntanya. El mateix estava fent
en altres àmbits: “gracias al amigo Ximo Pérez fotògraf i administrador del
periòdic digital L'Informador de la Costera” acabava d'aconseguir un enllaç a
un servidor que permetia visualitzar el documental de manera molt més
còmoda.
En el cas de Mascarell, les reaccions varen ser positives, tot i que poques (tres
o quatre). En canvi, el cas de Jesús Calleja va ser completament diferent,
potser per les dimensions mediàtiques d’aquest darrer.118
Tot va començar el 22 de desembre de 2007, quan Manuleon iniciava una
reflexió sobre l'activitat d'aquest muntanyenc, que pretenia ser extrema, en
comparació al que estaven fent altres persones d'aquell moment o el que
havien fet personatges que han marcat època, com per exemple Jordi Pons.
El mateix dia, Frigopie enviava una resposta que portava com a títol
“Marketing extremo” i Manuleon hi afegia un comentari sobre la llibertat
d'expressió en aquest fòrum:
118
Sobre la figura de Jesús Calleja, vegeu http://www.jesuscalleja.es/
222
“Pues menos mal que aquí no vetan el tema, porque es imposible decir
nada al respecto en cualquier otro sitio.”
De fet, aquesta va ser una de les converses més animades de la temporada.
De seguida varen aparèixer els defensors de Calleja: “Puede que sea mucho
marketing y que no sea "Extremo", pero Jesús Calleja me merece mucho
respeto y seguro que el documental estará muy bien hecho!!", deia Clint.
De fet, el tema que el documental estigués ben fet va permetre que el debat
continués endavant, perquè rodar una pel·lícula amb dues o tres càmeres, no
podia haver-se fet en un ambient massa extrem. “Seguramente por eso no hay
documentales de Humar o de los intentos de este invierno al Makalu, Broad
Peak y Nanga Parbat”, afegia Ctesifone.
Balerdi va posar un toc erudit en aquest debat i concloïa que:
“Para mí, este programa es una farsa en la que la televisión
únicamente busca vender, publicidad, audiencia, dinero. El buen
montañista por si, no busca la fama, simplemente emprende hazañas
que le llenan por el hecho de conquerir (sic) lo inútil y disfrutar de la
vida.”
De manera que sembla que les crítiques se centren en aspectes vinculats a la
utilització que es fa de les activitats muntanyenques. Així, Ricard afirmava
que “lo que hace es una simple y pura acción comercial y de marketing” i
acabava dient,
“le felicito por poder vivir haciendo lo que le gusta, sea ir en moto,
escalar ocho miles con oxigeno por la vía normal, o cualquier actividad
que se le ocurra, la disfrute y la pueda vender bien.”
En una línia semblant es va manifestar Elales:
“También nosotros es que nos pasamos de puristas, joder. Parece que
nos toca los cojones que de repente salga alguien que se lo ha montado
mejor que nosotros y ha convencido a unos productores de que su
programa es la hostia. El tío ha vendido su producto y le ha salido
muy bien, pues bravo.
¿Consideráis que es marketing? Claro, nos ha jodido mayo con las
flores. No va a llamar al programa "Lo que hago no es para tanto" o
"Cualquier julai hace esto con la picha". Es como cuando oigo a algún
cocinero decir que lo del Arguiñano ha sido vender la moto por su
aparición en televisión y que está sobrevalorado. Pues bien, de
223
acuerdo, pero para mí que no tengo ni puta idea de cocina me parece
que lo que hace es acojonante, igual que el barbas de Bricomanía.
No es que le vayan a dar el Piolet d'Or, pero igual hace un programa
entretenido y lo ve mucha gente, que es de lo que se trata (por si
habíais perdido la perspectiva de los objetivos de un programa de
televisión).”
De seguida, Manuleon va parodiar el cas, dient que l'havien d'ajudar a trobar
patrocinador per al seu projecte:
“espero me ayudes a encontrar, tú y quienes tanto le admiráis,
patrocinio para mi proyecto "en los límites de lo humano". consiste en
un reto personal, al límite de lo que yo considero humano, y que tengo
previsto que se emita en TVE 1, en prime time. el proyecto consiste en
hacer, en un plazo máximo de dos años "la integral del curso de aguas
de valporquero", para seguir con la "directísima cara sur normal del
urriello". a continuación me propongo participar y finalizar la "carrera
del pavo de nochebuena en león", para, casi sin descanso, correr y
cruzar la meta de la "san silvestre vallecana" diez kilómetros de
infarto. y, por si todo ello fuera poco, ya como colofón, ascender, en
solitario y sin ayuda de oxígeno artificial, el "pico teide", tras arribar a
la isla en auténtica clase turista, sin levantarme del asiento para
evitar el terrible síndrome de la clase turista (valga la redundancia).
de momento no tengo patrocinadores, pero en cuanto entienda alguno
que para mis condiciones es un reto al filo de lo humanamente posible,
no tardarán en aparecer. y desde aquí doy gracias anticipadas a todos
los que, al igual que a calleja, sin duda me vais a dar todo vuestro
apoyo.”
Arran d'axiò, Elales va posar al descobert l'estratègia de Manuleon:
“Eres más pesado que un abuelo sin tabaco. Te has dedicado en este
último mes a darte de alta en todos los foros posibles para ponerlo a
parir. Por cierto, ¿lo odias por algo personal o es sólo la envidia que ya
has reconocido?
No sé lo que tienes contra este tío (al que, para tu información, ni
conozco ni admiro). Por lo que leo en tus 5 comentarios en Barrabés todos en la misma noticia, cansino- lo que te jode es que a él le apoyen
y a ti no. Pues chaval, habértelo montado mejor, unos nacen con
estrella y otros estrellados.”
Com es veu, post a post es va construint la identitat de certes persones i, com
no se'ns escapa, al darrere d'aquesta construcció hi poden haver xifres
importants de diners. De fet, la utilització de la televisió com a mitjà de
promoció i de guanyar-se la vida, finalment no va ser qüestionat; el que
224
sembla que més desagradava a les persones que es varen manifestar era el fet
d'anomenar la seva activitat com a extrema. En el fons, aquest extremisme,
que seria subjectiu, com algú va dir, o que dependria del context en què es
donés, estava parlant del que havia de ser la muntanya des del punt de vista
esportiu. I es pot entendre que en el fons inclouria una ètica diferent de la
que s'utilitza en els mitjans de comunicació de masses. De fet, no queda clar
fins a quin punt no hi havia una dimensió de classe al darrere d'aquest
conflicte, perquè com va dir Manuleon,
“[...] que algunos (que nadie se enfade porque me incluya) hemos
pasado "muy buenos ratos" en una sima de Picos. Otros chavales de
león han subido el nanga, el cho oyu, o han cruzado el polo norte a
base de cojones y nadie les ha hecho caso por aquí. Si le va bien y el
programa es bonito, mejor, pero titúlalo de otra forma. Este chico ha
tenido la suerte de nacer con pasta y lleva una vida entera
recorriendo el mundo, y encima vende los proyectos de una forma que
consigue contratos como el que sacó con la junta de castilla y león, de
un montonazo de millones. Ole sus huevos. Pero de extremo, nada. Y
no leas su página web o sus crónicas en el diario de león, porque
parece que está permanentemente al borde de la muerte. Y tal como
es lo cuento, sin exagerar un pelo.”
Jotas també va apuntar en el mateix sentit:
“Marqueting? Coño si no es así no sale. Si no que se lo pregunten a
los muchos que tienen proyectos cojonudos... pero sólo eso.
Alvaro Bultó 2. Pero es que Alvarito lleva toda su puta vida buscándose
la vida con desafíos (ahora anda saltando de aviones). Otros lo han
intentado Marichalares y Callejas. Bultó es el Miguel de la Cuadra de
nuestra época. Rubio y pijo? sí, y qué? Os imagináis hacer lo que más
os mola y ganaros la vida con eso? La Ostia!!! Pues eso es lo que
deberíamos reconocer. Envidia, sana pero una envidia de cojones.
Ojala hubiera más y a lo mejor alguno de nosotros podría pillar cacho”.
Tal com havia dit Balerdi uns dies abans,
“Extremo es salir a currar todos los días aunque no nos apetezca una
mierda a la mayoría de nosotros. Lo que hace el pavo éste es disfrutar
extremamente de lo que le gusta, encima con pasta por detrás, suerte
que tienen algunos!!”
Per acabar aquest espai dedicat a la formació d’imatges col·lectives cal dir
que algunes de les informacions i comunicacions que varen passar per aquest
canal durant el període estudiat ajudaven a definir aquesta presentació
225
pública del jo: es formava i deformava la imatge que un autèntic muntanyenc
havia de donar. Això, en alguns casos, havia passat pel tipus de pel·lícula que
calia veure o de llibre que s’havia de llegir (vegeu, per exemple, el post de
Ricard del 25 de juliol de 2008 sobre la pel·lícula Tocando el vacío).
En el mateix sentit, Pelayo13 proposava el 7 d’agost de 2008 de fer una llista
de les cinc millors rutes en territori espanyol. La potència d’aquestes
actuacions en la formació d’imatges col·lectives va ser posada de relleu per
Oroneta quan va dir “Jo ja he agafat algunes idees dels vostres TOP 5 per a
les pròximes sortides...” (8-08-08). Aquesta llista de propostes també va
servir per refermar en la idea del Holandes Errante que havia triat bé la
destinació de les seves vacances (08-08-08).
Fer foc a la muntanya, un tema tabú?
A principis de juny de 2008 Jotas va presentar un tema al debat que va donar
lloc a un intercanvi interessant d'informacions. Revisant el conjunt del fòrum,
s'havia adonat que no es parlava del foc, en el sentit de fer focs de
campament. I per això concloïa, demanant opinions i experiències:
“Que sí, que en el bosque por norma general está prohibido desde hace
ya años hacer fuego. Pero, y cuando vivaqueáis ¿qué hacéis? ¿Cómo lo
hacéis?, ¿es un tema tabú?.”
Parlant del fet de passar per la muntanya sense deixar-hi rastre, Klaix va ser
el primer a afegir-se al debat:
“En general, el espíritu montañero manda que no dejes rastros de tu
paso por la montaña. Una fogata es un rastro más que evidente, con lo
cual la mayoría no las usamos, y más desde que hace algunos años se
inventaron unos aparatejos llamados hornillos, algunos a gas, algunos a
gasolina, algunos a alcohol... que te permiten cocinar sin dejar una
mancha negra de medio metro en el suelo.”
Després que Chemi digués que “[...] ni se me pasa por la cabeza encender un
fuego en la montaña”, Klk apuntava que feia “muchos años” era normal fer
foc i que no passava res, i acabava dient:
226
“La verdad hacía un ambiente nocturno q se echa de menos!! Hoy en
día como están las cosas no lo haría ni loco… menudo marrón!”
Més enllà de la multa, va insistir de nou Klaix, el problema era l'impacte sobre
el paisatge119. I acabava dient “Repito que un deber de los amantes de la
naturaleza y las montañas es hacer el mínimo impacto posible, y la ceniza no
deja de ser basura.”
Madveras va portar el tema cap al vessant del risc de generar incendis
forestals, sobretot a l'estiu. I Lupus en va donar una explicació ecològica:
“A parte de las razones de peso que te están comentando los
compañeros; decirte que, desde el punto de vista ecológico, una fogata
(que en 5 segundos se le puede ir de la mano a cualquiera ) la primera
acción negativa es la destrucción de la primera capa del suelo, llamada
"humus", que es materia orgánica que aporta fertilidad, nutrientes...,
vida. En altura -cuanto más peor- los microorganismos del suelo son
básicos para la alimentación animal y vegetal, se rompe la cadena y se
produce un desequilibrio; si la regeneración a niveles normales es
difícil, larga y suele intervenir la mano del hombre, imagínate en
altura. Por otro lado la madera muerta (que es la que se utiliza) son
oasis para muchas especies (hongos, invertebrados, aves, reptiles,
anfibios, incluso mamíferos). A menor altura, donde haya bosques, la
madera muerta aporta tal vitalidad, que ver árboles muertos dentro
del bosque es sinónimo de buen futuro.
Como montañero, siempre que puedo vivaqueo por muchas razones,
llevo hornillo para calentar la comida o me aguanto y como algo frío...
No sé si te ha tocado ver algún incendio de cerca; a mí por desgracia sí,
y a parte de que el fuego puede calcinar la vida de los seres vivos. Es
tal la tristeza del incendio por sí mismo que se te saltan las lágrimas.”
Davant d'aquesta disquisició, Klk va escriure “Lo ves jotas??.. ahora ya sabes q
es "UN TEMA TABU"!!”. Però Klaix no considerava que fos un tema tabú:
119
“Pero la cuestión no es la multa!! La cuestión es el impacto que producen estas fogatas!
Imagínate tu que cada grupillo hace una fogata donde le da la gana plantarse con la tienda o
vivaqueando, toda la montaña llena de cercos de piedras negros!”.
227
“No es que sea un tema tabú, simplemente es un tema que la mayoría
lo tenemos muy claro, porque lo entendemos como de sentido común,
que el impacto ambiental es demasiado grande y el potencial peligro
es inaceptable.
Entiendo que un tema tabú es un tema del que no se puede hablar ni
preguntar, y no es el caso.”
A partir d'aquí es va començar a parlar de la relació entre societat i
muntanya. La primera aportació va ser la de Narhinan, el qual començava
parlant del prohibicionisme actual a la muntanya:
“Jo penso que el nivell de prohibició actual no és res més que un
peatge que hem de pagar per la urbanització massiva, d'una societat
que abans era més rural, i per la popularització de les escapades
dels urbanites (jo inclòs) al medi natural. També perquè la
despoblació del medi rural també ha portat implícit un abandonament
de les terres de conreu i, en conseqüència, l'extensió de superfícies
herbades, arbustives o boscanes, la qual cosa possibilita una major
propagació dels incendis.
Altrament caldria convenir que una cosa és fer foc durant un estiu sec i
l'altra, molt diferent, fer-lo en una tardor o un hivern humits. Jo
recordo perfectament, quan era un nen (ja fa molt temps jeje), anar
amb el meu pare a buscar bolets a punta de dia i un parell d'hores
després, en arribar al bosc determinat, fer una foguera controlada per
a escalfar-nos mentre esmorzàvem. Evidentment abans de marxar, el
foc s'apagava del tot amb aigua o terra i, a ser possible, se separaren
els troncs mig cremats i les cendres per evitar que res continués
cremant en somort i una ventada ho pogués revifar.
Pel que fa a l'estètica pocs problemes també, doncs la primera pluja ja
hi feia una bona netejada i, què més natural que el rastre d'humans
fent foc? Altra cosa seria que cadascú que passés fes una foguera nova.
No sé, acato l'ordenament actual, però no comparteixo alguns dels
arguments exposats aquí, ben intencionats sí, però al meu entendre,
més teòrics que coneixedors pràctics.”
Aquest llarg i meditat missatge va ser contestat per Klk donant la raó a
Narhinan, però duent les coses cap a un altre terreny: “com sempre pagant
justos per pecadors!!”. I Maik entrava en la diferenciació entre les restes de
cendra i altres escombraries:
228
“Si veo una mancha de fogata me puedo plantear que alguien por
necesidad ha tenido que recurrir a hacer fuego, pero cuando te
encuentras tirado un cartucho de gas vacío, o unos envoltorios de
chocolatina (muy habitual), mira, es que mataba. Porque eso no
responde a ninguna necesidad”.
De nou, Jotas va introduir la diferència qualitativa entre la gent que va a la
muntanya i la resta:
“Por qué se queman los bosques es tema de debate curioso. Pero
seguro que ningún montañero provocó jamás un incendio. Jamás. Ni
por accidente ni ostias. No sería un montañero sería un meapinos.
Como aquel que hace ya muchos años me amenazo, me monto la bulla
cuando me descubrió (yo no suelo estar a la vista) en un recodo de un
rio haciendo una chera. Al cabo de unas horas me lo encontré con su
tropa, con las brasas encendidas mientras jugaban a futbol en un prado
a 150 metros. Eso si el fuego lo habían hecho en las barbacoas de la
boca sur del túnel. SUUU puta madre.”
En el moment que el Holandés Errante va explicar que s'havia fabricat un
woodstove (una mena de fogonet que funciona amb petites branquetes de
fusta) es va produir una desviació del tema principal. Després de diversos post
explicant el seu invent (amb fotos incloses), el Holandés va explicar el que
pretenia:
“Si, con mi pequeña aportación, puedo conseguir que una sola persona
deje de encender un fuego directamente en el suelo, o sea, cualquier
fogata, por pequeña que sea, me doy por satisfecho.”
Els problemes, segons ell, es trobaven a tres nivells: el perill de l'incendi,
l'impacte ambiental i els aspectes estètics de les restes dels focs a la
muntanya (impacte visual). Per tot això, apostava per no fer foc directament
al terra i acabava amb una cita d'Alfred Wainwright:
Take nothing but Pictures,
Kill nothing but Time
229
Leave nothing but Footprints.
“Encendiendo una fogata vulneras los tres pilares básicos de esta cita y
toda la filosofía”.
Els gossos a la muntanya
El dia 10 de desembre de 2007, Grantudela plantejava un dels grans temes de
debat: els gossos i la muntanya. El tema va resultar molt interessant, no tant
pel que s'hi tractava directament, com pel fet que, mitjançant els gossos, es
podia entreveure la concepció de la muntanya i de l'excursionisme que tenien
la gent que va participar en aquest fòrum.
Grantudela deia,
“Este post tiene la pretensión de abrir un debate acerca de la ética de
algunos alpinistas que imponen su pasión por los perros a otros
montañeros.”
Tot havia començat després d’haver encabit en un refugi de Sierra Nevada,
habilitat per a 12-16 persones, la quantitat de 38 persones i dos gossos. El
problema moral era si s'havia d'imposar a algú el fet de dormir al costat d'un
gos. Tangencialment també apareixia el problema de si es podia fumar o no
en aquest context.
Un dels temes que va aparèixer va ser la normativa de certs parcs que
prohibeix l'accés dels animals. De seguida, algunes persones es varen
posicionar a favor i en contra d'aquest tipus de regulació. David P., per
exemple, deia que entenia la normativa després d'haver vist un gos atacar una
marmota. I altres persones varen manifestar el problema de persones
incíviques que deixaven escombraries o embrutaven els refugis (amb gossos o
sense).
De seguida, però, el benestar dels gossos va passar a primer pla. Manolito va
plantejar que “[...] la persona que no tiene perro es la que es respetuosa con
los animales y no la que sí que tiene perro” i això va obrir la porta a la
idealització del gos i, de retruc, de la vida natural:
“No te quepa la menor duda que tu perro en vez de estar esclavizado
contigo hubiese preferido corretear por el monte y cazar conejos.
No, si todavía los animales nos tendrán que dar las gracias por vivir en
una ciudad, no te digo...”
230
De seguida Jamesjones va posar de manifest la falsedat de la idea romàntica
del gos com a animal natural que ha de viure en llibertat. I dies més tard,
donava una visió del que per a ell era la muntanya:
“Todo el mundo tiene derecho a disfrutar de la montaña, ya sea
animal o persona, a mí también me molesta[n] los típicos niños tirando
piedras o armando escándalo mientras los padres les ríen las gracias
(eso por no mencionar el comportamiento de algunos niños en algunos
refugios, que a veces son peor que un perro durmiendo
tranquilamente), o los típicos escandalosos de turno que van dejando
basura y colillas por toda la montaña, y no por eso voy a pedir que
prohíban los niños en las montañas o a la gente.”
Visions idealitzades –socialment construïdes i ancorades en la nostra culturasón les que ens fan actuar com ho fem, i fins i tot són les que ens fan sentir el
que sentim. Aquestes visions, construïdes a partir de l’intercanvi lingüístic,
acaben constituint la realitat, en el sentit de Berger i Luckmann que són coses
que no creiem que puguem fer desaparèixer amb la nostra voluntat. Però cal
no perdre de vista que moltes d’aquestes realitats es construeixen al voltant
d’elements fisicoquímic reals.
Em federo?
Faltaven tres dies per acabar l'any 2007 quan Clint va plantejar aquest dubte:
s'havia de federar o no?120
De seguida, David P li va respondre que si no especificava quin tipus
d'activitats feia no se'l podia aconsellar en cap sentit. Ràpidament, però, se li
varen començar a plantejar avantatges i inconvenients:
Avantatges:
•
La llicència federativa i l'assegurança
•
Descomptes en refugis i potser alguna preferència en cas de
sobrefreqüentació
•
No pagament dels rescats
•
Responsabilitats davant de terceres parts
•
Descomptes en alguns establiments
•
Subscripció a la revista Vèrtex121
•
Facilitats ofertes pel club mitjançant el qual estàs federat
120
David Oliveras va apuntar en l’entrevista que li vàrem fer que aquest és el tema estrella
de cada principip d’any.
121
Només en la federació catalana (FEEC).
231
•
Assistència sanitària alternativa a la Seguretat Social
Inconvenients:
•
Fonamentalment, el preu.
Un dels temes col·laterals a aquest és el fet que, per federar-se, cal estar
inscrit en algun club. Per això Pureto advertia que calia vigilar també en
quina entitat et federaves, perquè hi ha entitats on es paga molt i les
prestacions són poques. Així que es va posar sobre la taula els dos clubs més
barats del panorama català, el Club d'Escalada la Fuixarda i el Club
Excursionista Madteam, on la inscripció costa 15 € anuals.
Des d'aquest punt de vista, sembla que l'elecció de federar-se o no sigui un
simple joc de cost-benefici, però Rapaz va introduir una dimensió comunitària
del tema:
“Per això de federar-se, pensa que a més del tema dels rescats i
descomptes en algunes tendes (cosa que segurament és la prioritat per
a la majoria de federats), està el tema de què si no ens federem els
usuaris de la muntanya, al final els refus no s'acondicionaran, no es
renovaran quan calga. Vaja, que el tema de federar-se es una
"responsabilitat col·lectiva" per tal que pugam seguir gaudint de les
instal·lacions que tots els federats paguem. La feec deu haver recaptat
uns 2 milions d'euros (26.000 federats a una mitja de 80 euros), i amb
això si es gasten bé, es pot fer molta cosa”.
Sembla que un dels temes que més preocupava en aquest aspecte era
l'assistència sanitària i els rescats, i concretant una mica més, la posició de la
Seguretat Social en tot aquest enjoc.
Africa Twin va tenir una fractura de peroné l'any 2006, el va rescatar la
Guàrdia Civil i no li va costar res. El metge li va aconsellar d'operar-se, però la
Seguretat Social no ho va considerar convenient. Acabat el procés de
recuperació, davant la continuïtat dels dolors, va acudir a un altre metge
mitjançant la federació. Aquest cop li varen diagnosticar una distròfia
simpaticoreflexa. Segons ell, si hagués fet cas a la Seguretat Social, ara
estaria coix i amb dolor crònic al peu:
“De la Seguridad Social, no me pienso fiar nunca más, porque no
tienen reparos en permitir que un tío de 30 años, se quede jodido para
el resto de su vida, ya que como ellos dirían, no es urgente. Así que a
día de hoy, pago mi seguro en la Federación y por otro lado, me pago
todos los meses una póliza sanitaria DKV. Espero con esto, no tener
que pisar un hospital de la SS.”
232
La cartografia i els tresmils del Pirineu
El 2 de març de 2008 començava una altra polèmica de cert interès, aquesta
vegada amb la cartografia com a fons.122
Aquell dia Pemomo publicava el post que originàriament duia per títol Jodidos
mapas Alpina. Segons ell, assumint que els mapes d’aquesta editorial són els
millors que hi ha al país des del punt de vista excursionista, les noves
tecnologies, sobretot els GPS, “[...] dejan en evidencia cada dos por tres la
calidad de los mapas de Editorial Alpina.”
Parlant del mapa de Posets d’escala 1:25.000, posava exemples de diferències
de posicionament de fins a 200 metres en alguns casos
No sabem si Pemomo sabia qui era Montgròs, però no va tardar a conèixer-lo.
Montgròs és l’autor del treball de camp d’aquell mapa,123 en la seva edició de
2006, i va posar la queixa en coneixement de la direcció de l’editorial, la qual
li va explicar que la causa era que estava utilitzant una edició antiga del
mapa. En el seu post de resposta així ho explicava, i a més afegia:
“De todas maneras, te agradecería que antes de señalar unos supuestos
errores y de titular tu post con palabras tan fuertes como "Jodidos
mapas Alpina" te asegures de qué edición estás hablando y si existe una
edición posterior [donde] estos errores ya están corregidos. La nueva
edición del mapa E-25 de Posets ya salió hace un par de años y, por
tanto, ya has tenido oportunidad de verla.”
A partir d’aquí, Pemomo va canviar el títol del seu post: els jodidos mapes
passaven a ser els “inexactos mapas Alpina”:
“Antes de nada, si te ha molestado lo de "jodidos", lo cambio por
cualquier otro adjetivo/sinónimo (dichosos, inexactos,...) más
llevadero. No era mi intención causar ofensas personales, así que por
mi parte, retirado está el adjetivo. (Retirado moral y literalmente,
cómo se ve en el nuevo título del post).”
A més a més, suggeria que tot i que s’havia comprat el mapa feia cinc o sis
mesos, podia ser que li haguessin venut una edició antiga. D’aquesta manera,
122
Es pot seguir a http://www.madteam.net/foro/ver.php/general_26862.html Data de
consulta 7 de març de 2008.
123
Més endavant es va identificar dient “yo soy Soro, el del libro de Gorgas y barrancos de
Catalunya, Mallorca y alto Ésera.”
233
si Montgròs no havia fet el treball de camp de l’edició primera, tot quedava
arreglat, si més no entre ells dos.
Com havia dit Montgròs, l’editorial es va comprometre a entregar a Pemomo
un mapa nou i actualitzat, i ho va fer en format digital, que es va descarregar
en un sistema que suposem era un ftp.
Amb el mapa nou, dos dels problemes varen desaparèixer, però el cim del
Diente Royo seguia no estant ben situat: hi seguia havent un ball d’uns cent
metres.
Montgròs va explicar que aquest cas podria deure’s al fet que “[...] está
situado dando más importancia a la cota que a su posición real.” La qüestió
estava en què:
“Si te vas a su supuesta posición real, verás que no alcanza los 3.000
metros por poco. Es un caso parecido a la ubicación de la Torre
Cordier. Si colocas la cima donde te da el GPS, sobre el mapa
compruebas que la altura no se corresponde con la teórica ya que es
más baja (unos 40 metros menos).”
El problema és que amb la definició de les corbes de nivell en alguns llocs és
molt difícil poder situar certes agulles, com el cas del Diente Royo. Altres
mesuraments fets amb GPS també donaven que aquest cim no arribaria als
3.000 metres. Segons això, alguns cims secundaris deixarien de sobrepassar
els 3.000 metres d’altura i per tant caldria refer la llista de tresmils del
Pirineu.
Acabat el debat, quedava encara una altra possibilitat per discutir: el paper
d’algunes botigues que venen material desfasat. Va ser Luisildo qui va
introduir el tema el dia 5 de març. La solució ja l’havia insinuada
anteriorment Pemomo, però El Holandés Errante hi va tornar a insistir: caldria
posar la data d’edició en el materials, encara que fossin digitals.
Morta va intervenir en aquest debat (de fet era la segona vegada que ho feia)
per proposar que quan es fes una nova edició d’algun mapa o llibre es fes una
revisió d’aquest tipus de dades. Alhora insistia en la necessitat de notificar
aquestes errades a les editorials “[...] por si tienen a bien modificarlo. Si
todos lo hiciéramos en vez de quejarnos (yo el primero) quizá se solucionaran
muchos errores”.
Després
Pirineu.
Pirineo,
de cims
d’aquestes reflexions, es va tornar de nou al tema dels tresmils del
David P apuntava que caldria revisar el llibre Los tresmiles del
que està considerada la gran referència en aquest assumpte. La llista
de 3.000 metres o més, que força gent intenta completar,124 caldria
124
Aquest afició compta amb una pàgina web amb deu anys d’història (Pirineos 3000
http://www.pirineos3000.com) en la qual es relacionen els pics inclosos en la categoria. El
dia 7 de març de 2008 eren 213 cims. Es tracta d’una pàgina catalana dirigida per David
Buenacasa i Marc Subirà (informació extreta de
http://www.pirineos3000.com/servlet/QuienesSomos data de consulta 7 de març de 2008).
234
que es redefinís després de l’aparició dels GPS. El cas és que alguns cims
deixarien de ser tresmils, però també n’apareixerien de nous.
Després d’un comentari irònic d’El Ferratero Valiente,125 FTer va continuar el
debat en el nivell tècnic, posant en evidència les incongruències en les
mesures fetes, de manera suposadament objectiva, per institucions diferents.
Els treballs fets per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el Instituto Geográfico
Nacional i l’Institut Géographique National difícilment coincideixen en alguns
casos. En aquest context, cada nova mesura ha de suposar un canvi en la llista
oficial? No seria millor esperar a tenir més certeses i haver acumulat prou
mesures?
Evidentment, estem davant de la idealització dels cims i del medi natural. De
fet, bona part del que anomenem medi natural té ben poca cosa de natural:
que el medi existeixi físicament no vol dir que se’ns presenti tal com és. Al
contrari, com a éssers humans li hem de donar sentit i, per fer-ho, ens basem
en la nostra capacitat d’intercanviar valors i símbols mitjançant el llenguatge.
D’aquí la importància que té l’estudi dels fòrums en els nous mitjans virtuals.
Els guions del programa Al filo de lo imposible
El 4 de març de 2008, Desnivel publicava la notícia que el Festival de Cinema
de Trento havia concedit un premi al programa Al filo de lo imposible de
Televisió Espanyola.126 Aquell mateix dia, Lupus en donava la notícia en el
fòrum de Madteam.net127 en els següents termes:
“Otro premio más al palmarés del equipo de Al filo. La calidad tiene su
recompensa”.
Aquest comentari va ser l’inici d’un ampli debat en què es va posar de
manifest el canvi de percepció de la relació amb la muntanya. Tot va
començar dos dies més tard, quan Areta va dubtar de la qualitat del
programa:
“Eso de que la calidad tiene un premio... me parece muy pero que muy
discutible! A mí personalmente los guiones de Al filo me parecen un
125
“¡¡¡Ahiva¡¡¡¡ Montanyas de tresmil metros que aparecen¡¡¡¡ Cómo es posible¿? Menos mal q
hay montanyeros que exploran los Pirineos con esos aparatos tan modernos i deskubren estan
montanyas de tresmil metros okultas,,, i ponen sus nombres de primera aszension para ke se
sepa”.
126
http://www.desnivel.com/object.php?o=16737 Data de consulta 7 de març de 2008.
127
http://www.madteam.net/foro/ver.php/general_26865.html Data de consulta 4 de març
de 2008.
235
bodrio infumable, tanto que a veces prefiero quitarle el sonido a la
tele para no tener que sufrir esa verborrea infumable de la que hacen
gala Sebastián Álvaro y sus secuaces...
Me parece muy bien que les den esos premios de los que hablas, pero a
mí personalmente el susodicho programa me parece una inmejorable
manera de tirar el dinero... A mi modesto entender ya va siendo hora
de que esa cuadrilla se someta a un fuerte reciclaje, porque ya les
vale!”
En un sentit més o menys semblant es va manifestar el webmàster i ànima del
club, Madveras
“Más o menos pienso lo mismo.... dejé de ver 'al filo...' porque la
manera de presentarlo se me hacía pesada... quizás deberían
cambiar la dinámica del programa, el enfoque que le dan ... como bien
dices, hacer un reciclaje.”
Poc després, Lupus s’afegiria al debat dient que el programa li agradava i
donava la llista de premis que havia rebut a nivell internacional, entre els
quals el fet d’haver estat durant quinze anys en antena. Jotas es va afegir al
debat recordant el cas de Jesús Calleja (vegeu més enrere) i dient que,
malgrat que la televisió és un mitjà generalista i que els premis podien
respondre a qüestions de màrqueting,
“Pero ostia prefiero ver montaña, aunque no sea megaextrema,
aunque la locución y ritmo no sea la leche... a cambiar de canal y solo
encontrarme cuatro críos millonarios en calzoncillos corriendo como
gilipoyas detrás de una pelotita. Como si quieren poner de locutor al
portavoz del Vaticano... pero que me den montaña”.
Madveras li va donar la raó, però Igna va centrar el tema en parlar del
desfasament del programa en relació a les noves maneres de veure la
muntanya.
“Llevaba años viendo Al filo... pero últimamente para ver poesía me
voy a las lecturas de la biblioteca. Creo que se han quedado anclados
en la visión romántica de la montaña esa de finales del S-XIX y
principios del XX.”
El Ferratero Valiente i Lagartijo varen intervenir per defensar el programa:
236
“Lo q pasa es q el lenguaje de AFDLImposible es para la gente q no es
alpinista,,, no como yo ke soy una makina y me publikan cosas,,, por
eso te parece """ un bodrio infumable"",,, porqe no van dirigidos a ti,,,
Lo de ""secuaces"" y "cuadrilla"" suena mal,,, porque esta gente creo yo
q hacen cosas xungas” (Ferratero Valiente).
En un to menys agressiu, Larryak proposava un canvi d’estil per fer el
programa més atractiu:
“Tienen un estilo muy particular y personal. Creo que no se parece a
ningún otro de deporte. La verdad es que suena un poco rancio el
estilo. Podrían darle un toque más atractivo y ganarían mucho.”
Eneko insistia en què el problema era el guió i defensava algunes figures de
l’equip mentre carregava contra altres. El problema, per a ell, era el següent:
“a mí personalmente pues me pasa como a la mayoría... está bien,
pero los guiones parecen sacados de típico realiti yanki. y eso sí. pa
los ke sabemos de ke va esto, pues lo ke ya se ha hablado más veces y
hace poco con el de la cuatro. pues ke no es pa tanto y ke por supuesto
hay un millón de actividades de peña ke dan mil vueltas a las del
programa. eso sí, sin olvidar ke si ke se han filmado actividades muy
buenas.”
El tema del format o estil del programa deixa veure maneres diferents
d’entendre l’èpica de la muntanya. En aquest sentit, el dia 16 de març de
2008, Vanpukins enviava un post en què reprenia el tema i comparava els
estils del programa en qüestió i els de la cadena televisiva Cuatro:
Hay que diferenciar entre el enfoque de al filo, enfoque
alpinista verdadero (disfrutar de la naturaleza, historia, cultura...
etc.), ya que ese es el verdadero alpinista. El otro enfoque, el de
CUATRO es deporte extremo, que a mí no me gusta, unos hacen
deporte[s] extremos en la montaña y otros corren el Tour, para mí
igual de extremo. Para mí el alpinismo es otra cosa no?
Además creo que subir a ACONCAGUA no es tan extremo y parecía que
estaban subiendo al Everest, donde si suben los de al filo, ...... cada
uno que opine lo que le dé la gana.”
El dia 18 de març, Ricard parlava de què durant anys aquest programa havia
estat “(....) una de la pocas cosas agradables que hacian por la tele”. A més a
més, havia dut a terme una tasca divulgativa d’importància en donar a
conèixer personatges com “Rabada i Navarro, Hillary, Tensing, Bonatti,
237
Bonington, Admunsen, Shackelton...” Però els guions continuaven sent el punt
feble:
“¿Los guiones? Pues bastante truño. Un tonito entre mistico-poeticoromantico-idealista que a mí me carga un poco, pero bueno.”
(…)
“A lo mejor hay que modernizar el programa, el formato tiene muchos
años... etc. de acuerdo con la crítica, pero de ahí a llamarles cuadrilla
o secuaces...”
Amb tot, el perill continuaven sent els guions desmesurats, impostats sobre la
idea d’un perill constant:
“Nada que ver con el pallaso del Calleja, será moderno el formato,
pero es una gran mentira, como su ascensión al Elbrus "jugándome la
vida por grietas peligrosas" subido a una ratrack… qué triste que
hablemos de él en este foro.”
Es pot acabar aquest tema citant la resposta d’Areta, en la qual s’introduïa el
tema del nacionalisme. Sense dir el nom, però referint-se clarament a
Sebastián Álvaro, deia
“[...] ese endiosado personaje del que si consultáis su blog podrías
flipar de lo que piensa de los vascos, un tipo que se ha pasado media
vida currando con ellos ahora va y nos dice que tenemos que ser
españoles y punto, porque lo dice él y encima alardea de haber
militado 20 años en el partido Comunista!
Me reitero en lo dicho, que se vaya a casa!”
Els nous refugis
El 3 de setembre de 2008, Manolito enviava un post al fòrum de Madteam que
titulava “Refugios de Aigüestortes – atropello para el montañero”. En ell
explicava que acabava d’enviar un escrit a la central de reserves dels refugis
del parc queixant-se que en les confirmacions de reserva hi havia una nota
sobre les cancel·lacions: si l’anul·lació tenia lloc dins de la darrera setmana,
es perdia el 100% de la paga i senyal. La pregunta de Manolito era
238
“¿qué pasa si dos días antes dan un tiempo malísimo? Porque ustedes
sabrán que esto no se sabe con fiabilidad hasta 2/3 días antes de la
fecha indicada”.
Manolito deia en el seu escrit que segurament tot això es devia a la travessia
Carros de Foc, que atreu milers de persones cada any.
Madveras va intervenir el mateix dia per explicar que en el refugi d’Amitges,
davant unes previsions de temps molt dolentes, els havien dit que no
pugessin, però que es quedaven sense paga i senyal. Madveras també pensava
que la Carros de Foc tenia alguna cosa que veure amb aquest tema, per la via
de la massificació que ha generat.128
Ricard va intervenir per dir que li semblava que això era només la punta d’un
iceberg que marcaria una tendència en el futur. Com a contrast, explicava el
tracte que havia rebut als Alps italians, quelcom que “aquí es IMPENSABLE”.
La interpretació, tal com ja s’havia parlat en altres ocasions, era que
“[...] refugios/hotel por muy chulos que sean, al final prima lo de
todos los sitios, el dinero”.
Fern es va afegir el mateix dia al debat intentant demostrar que una gran part
de la culpa de tot plegat la tenien els mateixos excursionistes. Per demostrarho, posava l’exemple del que li havia passat a Picos de Europa: davant del
mal temps, una tercera part de la gent que havia fet les reserves no havia
pujat fins al refugi i ni tan sols havia avisat. Aquesta era la raó de perquè es
demanaven avançaments de les estades en alguns refugis i que aquests no es
retornessin en cap situació. També explicava un cas que li havia passat al
Pirineu Aragonès, en què varen arribar un dia més tard, i no els el varen
cobrar (possiblement perquè havien avisat amb anterioritat).
Ricard va discrepar de l’opinió de Fern (tot i que aquest després va dir que no
estava opinant, sinó que explicava la realitat de la situació)129 i va afirmar
que:
“un refugio debería ser un servicio público. si lo uso, pago de
acuerdo a sus tarifas. si no lo uso, no pago. al transformar los refugios
en negocios surgen los problemas. a veces le están diciendo a alguien
que no hay sitio, y luego el grupo de 8 resulta que solo son 4...
si el sueldo del guarda (o una buena parte de él) no dependiera de
vender cervezas, tener el refugio lleno etc., si el refugio simplemente
128
L’11 de setembre, Xiruquero insistia en el mateix tema: “Lo de Aigüestortes no tiene
nombre... Todo el parque está montado para sacar pasta. Ya se ha hablado mucho del tema,
que si los refus, que si los taxis, que si la normativa, que si la carros...”
129
“Bueno, Ricard, yo más bien he dicho porque creo que ocurre esto actualmente. No he
dicho ni que esté de acuerdo con ello ni que esté en desacuerdo. Así que difícilmente puedes
no estar de acuerdo conmigo.”
239
estuviera allí, y el guarda solamente tuviera que preocuparse de que
estuviera limpio, y preparado para cualquier eventualidad, pues no
lamentaríamos estas cosas.
pero claro, a todos nos gusta llegar al Respumoso y que te pongan una
fantástica cerveza helada de presión, mientras miras un video de los
Huber haciendo barbaridades en la Patagonia,... si queremos hoteles,
actuaran como hoteles.”
Jotas, el dia 4, va proposar de passar a l’acció, perquè “La pasta mueve más
montañas que la Fe y por otra parte la popularización de las montañas lleva a
una masificación imparable”:
“Pero coño! juguemos con lo que hay y aunque a algunos les pueda dar
grima la expresión, Todavía hay clases!.
Juguemos con sus armas. Distingámonos y hagámonos distinguir.
propongamos actuaciones.
Hace tiempo que le doy vueltas a la idea de hacer una asociación con el
fin de recuperar antiguas cabañas y refugios (NO HOTELES, refugios, de
los que sirven para refugiarse no para ir de finde.)
No es tan descabellado es fácil que siempre haya alguien que pase y
eche un vistazo a las muchos refugios que hay por el monte.
Solo tendría éxito si empezara como una corriente, una forma de
pensar y de hacer de la propia comunidad de montañeros. Si no he
actuado hasta ahora es porque dudo que funcionara como una
asociación reglada.
Que los meapinos se queden con nuestros exrefugios hoy hoteles,
recuperemos los refus”.
El dia següent, Chies va manifestar el seu acord amb aquesta idea, tot i que
calia tocar de peus a terra: farien falta diners per condicionar mínimament els
refugis.
“Eso estaría bien si las federaciones se dejaran de gastar tanto
dinero en subvencionar las expediciones elitistas y se gastaran un
poco más en los de a pie: arreglo y señalización correcta de senderos,
hay algunos que la señalización da pena, acondicionamiento, mínimo,
de cabañas y masías abandonadas, acondicionamiento y señalización de
las fuentes que están al lado o cerca de los caminos, etc. etc.”
240
“Mientras tengamos a los directivos que tenemos, podo podemos hacer”,
concloïa, idees que varen ser posades en quarantena per Lamussaranya130.
D’aquest debat s’hauria de guardar la idea que el món de la gent que va a la
muntanya presenta importants fractures internes, que en ocasions semblen
respondre a diferències de classe. En aquest sentit, dins de la idea que la gent
que va a la muntanya podria ser diferent de la resta, es produiria una altra
divisió entre maneres diferents d’entendre i de viure la muntanya. La
separació, buscada i volguda, del món comercial, de les persones que utilitzen
els refugis o serveis en general com un producte comercial, per part del
moviment excursionista, sembla indicar que aquesta frontera seria d’una gran
importància. De fet, les entrevistes fetes a informants clau (vegeu més
endavant) permeten mantenir aquesta idea: en poc més de vint-i-quatre hores
es passava d’estar assegut davant d’una persona vestida d’escalador de carrer
a trobar-se al costat d’un executiu d’una multinacional, que a més a més,
presidia alguna de les entitats més importants del país. És clar que entre ells
tenen moltes coses en comú, però només una mirada serveix per comprendre
les grans diferències entre ambdues persones.
130
“Apreciado Amigo Chies, cuando te refieres a los directivos, piensas que lo que hacen está
mal? Ten en cuenta que la federación somos todos, no los que mandan y los otros que
obedecen, para esto ( cambiar las cosas ) están las elecciones. Por otro lado también es digno
de mencionar que el trabajo que se realiza por parte de los miembros directivos no es
remunerado ( se dedica mucho tiempo que por otro lado podríamos dedicar a la montaña o la
familia ), y finalmente que las aportaciones monetarias por parte de los gobiernos
(autonómicos y/o central ) es irrisoria” (Jotas, 5 de setembre de 2008).
241
L’Agrupació Excursionista Pedraforca
L’agrupació Excursionista Pedraforca (AEP) és una altra de les entitats que ha
fet el salt cap a les tecnologies web 2.0. En concret, ha posat en marxa un
grup de distribució hostatjat en el servei de grups de l’empresa Google. Tal
com es veurà tot seguit, alguns dels seus membres consideren que la
tecnologia pot aportar alguna solució a la situació de manca de compromís
d’alguns associats i associades amb l’entitat.
En aquest sentit, a principis de gener de 2008, l’Agrupació Excursionista
Pedraforca celebrava una assemblea extraordinària de la secció d’esquí. Es
tractava de triar una nova junta, fet que no va ser fàcil:
“Sí que va costar que alguna d'aquestes persones acabés assumint el
paper de la presidència de la secció. Som en temps en els que molts
dels que hi volem participar més activament en la secció tenim
criatures petites, i alguns de nosaltres vivim lluny de Barcelona, però
tot i que sens dubte això pot ser una limitació, la tecnologia actual
permet trobar alternatives de gestió que superin aquestes
limitacions.” (MNJ, 14-01-08).
Aquest missatge acabava dient: “Gràcies al Pedra hem fet moltes coses.
Gràcies al Pedra els nostres fills han fet nous amics. És l’hora de
Recompensar al Pedra... no creieu?”
L’AEP, com la majoria d’entitats, tenia problemes per aconseguir persones
que volguessin prendre responsabilitats en la marxa de l’entitat, sobretot
perquè les persones més actives havien crescut i els vincles familiars els
impedien implicar-se més amb l’entitat. Pel que es veu, sembla que la
tecnologia podria aportar una possible solució a aquest punt.
Un altre punt que apareix en el grup de distribució de l’AEP és la sociabilitat
que embolcalla tot el fet excursionista. A través de la llista de distribució,
una persona demanarà als seus consocis i consòcies que facin donació de sang
a favor de la filla d’un soci que ha de ser operada (FM, 14-01-08).
Davant la proximitat de la sortida social d’esquí de fons de l’entitat, EiP
enviaven un mail convidant la resta del grup a assistir-hi (14-01-07) en el qual
es llegia: “És moment de gaudir de la natura i els amics”.
L’interès per crear una xarxa virtual d’excursionistes no només es veu en
aquesta llista de distribució. També es va posar de manifest en un missatge en
què un dels socis destacats de l’entitat donava a conèixer Facebook.com amb
aquestes paraules:
242
“Pels que no ho coneguin, és una xarxa social d’internet i la més
visitada del món. Serveix per estar en contacte amb els amics i
compatir coses plegats. Ara està disponible també en castellà”
(Missatge de FM, 8-2-2008).
En el mateix sentit de resistència comentat més amunt caldria esmentar la
difusió de convocatòries de certes campanyes mitjançant la xarxa
d’excursionisme 2.0. Alguns dels casos de què caldria parlar són la campanya
de la Plataforma pel Dret a Decidir per la millora de les infraestructures a
Catalunya (que es va difondre, com a mínim, a les llistes de la UEC i de
l’AEP). En la convocatòria d’aquesta darrera entitat, Joan donava una bona
prova de la importància que encara podria tenir el fet excursionista en la
nostra societat quan deia que:
“Des del meu humil punt de vista, penso que és hora que la societat
civil catalana passem per davant dels partits polítics i els traguem la
son de les orelles... res millor que demostrar-ho amb mobilitzacions”
(mail llista AEP, 15-11-2007).
També cal recordar que un soci va trametre un missatge en què convidava els
seus consocis i consòcies a participar en una enquesta de la pàgina web del
diari El Mundo. La intenció era “rebentar-ne” els resultats, tot intentant
aconseguir que el resultat anés en contra del que se suposava que seria la
idea inicial del periòdic. La pregunta en qüestió era ¿Le parece justo que el
90% de los colegios den las clases de Primaria en catalán? No sabem si els
excursionistes varen aconseguir el seu objectiu, el que si se sap és que un mes
després de rebre’s el correu, el resultat donava un 61% de respostes positives
(havien votat unes 3.500 persones).131
També en un sentit polític, per la llista del Pedraforca s’han distribuït durant
el període estudiat diferents missatges de conscienciació independentista.
Així, FC, el 17 de febrer, convidava a llegir un article de Catalunya Acció, una
plataforma per aconseguir la independència al 2014.132 Més tard, un nou
missatge (5-3-2008) signat per Joan aportava noves dades sobre la catalanitat
de Cristòfol Colom. I el dia 24 d’octubre, la mateixa persona insistia en el
tema i convidava els membres de la comunitat a votar en una enquesta de La
Vanguardia sobre la catalanitat de l’insigne navegant.
En un sentit força anàleg, el 19 de febrer, FF convidava a votar en l’enquesta
per triar els noms dels carrers de nou Monopoli mundial:
131
Data de consulta 9 de març de 2008, vegeu
http://www.elmundo.es/elmundo/debate/2008/01/1052/prevotaciones1052.html
132
No es pot assegurar que la notícia a què es fes referència fos la mateixa, però el dia 9 de
març. El link proposat apuntava a un article fent una crida a l’abstenció en les eleccions
general. http://www.catalunyaaccio.org/ Data de consulta 9 de març de 2008. Sembla ser
que l’article parlava de la catalanitat d’alguns personatges com Colom o Cervantes (?).
243
“Durant els darrers mesos l'empresa responsable del monopoly ha
engegat una campanya a nivell mundial per tal que la gent pugui elegir
les ciutats que conformaran el taulell de la propera edició del joc: un
monopoly mundial on cada carrer correspondrà a una ciutat. Fins fa
uns dies Barcelona ocupava un lloc privilegiat entre els 10 primers,
mentre que Madrid no entrava ni entre els primers 20 (al taulell hi
haurà 20 ciutats). Semblava impossible doncs, que els espanyols no es
mobilitzessin, i així ha estat. En pocs dies, i fruit d'una campanya per
votar massivament Madrid i qualsevol ciutat que pogués relegar a
Barcelona, han aconseguit situar Madrid entre els 20 primers i relegar
Barcelona al lloc 22è.Tot i així, encara hi som a temps. Fins [al] dia 28
es pot votar (es permet un vot per usuari i dia), i aconseguir que
Barcelona torni als llocs de sortida d'on mai hauria d'haver sortit.
L'enllaç per incriure's és el següent:
http://www.monopolyworldvote.com/es_ES/world
Tothom a votar!! Salutacions!” (mail llista AEP, 19-2-2008).
En el mateix sentit, es va fer ressò de la creació del Cercle Català de Negocis,
el qual va aprofitar que un dels seus membres fundadors formava part de la
comunitat per donar-se a conèixer i convocar els possibles simpatitzants a la
manifestació de l’11 de Setembre de 2008. En aquesta manifestació, el Cercle
duria una pancarta amb el lema "Les empreses catalanes necessitem un Estat
propi. Sense Estat ho tenim mal parat" (MJ, 07-09-08).
El dia 9 de setembre, I. S. enviava un correu en què es feia referència a les
conseqüències negatives, des del punt de vista de la salut, del consum de
Coca-Cola. El títol del missatge era “Publicitat anticocacola” i al final del
mateix apareixia una referència a un bloc d’on es deia que s’havia obtingut la
informació.
En to irònic, MJ va reprendre el sentit nacionalista quan va enviar un post de
resposta en què convidava a beure la Cola Catalana, produïda a la Catalunya
Nord i distribuïda per “un patriota de St. Feliu de Codines” (MJ, 10-09-08).
Així mateix, va ser dins d’aquesta entitat que es va enviar un missatge amb
una suposada carta d’un noi de Capellades dirigida als directius de Telemadrid
(6 de juliol de 2008):
“Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a
Telemadrid
M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè
així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït
bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als
mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà
lliures...o això és el que diuen.
Aquí va la carta:
Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en
mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me
244
entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un
traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y
saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no
tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo
Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado
Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida
en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo
a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato.
Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho
años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya
sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su
lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a
decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de
hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad
en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y
expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me
permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su
máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad
que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy
capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16.
¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se
equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta
Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña
para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo
libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO
estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria
también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye
una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por
iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas
las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una
cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi
humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos
malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de
25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo
resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.
¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de
Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y
estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando
los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en
detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me
pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes.
Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto,
mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres
señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país,
destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no
245
todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho,
matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano,
además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por
contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro
totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará
sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de
una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano
(un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo
lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía
desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo,
nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.
¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no
quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que
vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo
hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del
mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras
raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de
la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis
amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo
son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden
considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen
andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso
a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas
son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno,
considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y
menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que
se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he
hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero
que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que
me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con
ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se
dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su
documental: Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra
ignorància.”
El 30 d’octubre de 2008, MJ enviava un mail en què proposava el boicot al
premi Planeta de Fernando Sabater La hermandad de la buena suerte, pel fet
que aquest autor havia estat entre els signants del manifest de la llengua
comuna.
En un altre ordre de coses, durant el període estudiat, el grup de distribució
del Pedraforca es va mostrar molt actiu en certes dates. Una de les coses que
s’hi va detectar va ser la realització d’activitats únicament per a dones, com
per exemple una esquiada a principis de febrer de 2008. El final de festa va
ser un bany en un establiment d’aigües termals.
246
Parlant d’aquesta activitat, val la pena retenir el missatge d’una d’aquestes
dones que deia:
“Espero poder apuntar-me el pròxim any, sobretot si hi ha banys
termals i altres activitats extra esqui. Els nois ho tenen difícil per
superar-vos!” (mail llista AEP, 5-2-2008).
La separació homes dones i, sobretot, la complementarietat de les activitats
dutes a terme després de l’esquiada són dos elements a retenir per més
endavant.
247
La UEC de Mataró
Com es pot suposar, en aquestes comunitats virtual circulen informacions de
tipus polític. Un cas ben clar és el de la UEC de Mataró, en la llista de la qual
va tenir lloc un intent de convocar una vaga contra la cadena Tele 5 (val a dir
que aquesta iniciativa s’havia originat en àmbits no excursionistes).
Segons s’explicava, Tele 5 s’havia adherit al Manifiesto por la lengua común,
un projecte endegat pel diari El Mundo.133 A la veu de “Telecinco mai més!”
es convocava “[...] una vaga que consisteix en no mirar Telecinco.”
La campanya en si no va tenir massa ressò en aquesta llista (i tampoc a nivell
general), però de seguida es va posar de manifest el fet que aquest canal
televisiu no era massa del gust dels excursionistes de la llista. Així, en dies
posteriors, va aparèixer el següent comentari:
“He rebut l'interessant proposta de fer vaga de la cadena Telecinco,
però la pregunta qu'em faig es: Algú de la UEC de Mataró se la
mirava?!?” (4 de juliol de 2008).
La idea de treballar pel país, que històricament hauria estat central per a
l’excursionisme català, va aparèixer en diferents ocasions en aquesta llista.
Una de les darreres va ser el 8 de juliol quan Joan va promocionar mitjançant
aquesta llista de distribució el Cercle Català de Negocis amb aquestes
paraules:
“Us demano que la divulgueu a aquelles persones que creieu pugui
interessar. En principi està adreçat a empresaris de PIME's i directius
d'empreses catalanes (dels països catalans). Continuem fent país...” (8
de juliol de 2008).
Una setmana després, el 16 de juliol, la mateixa persona tornava a postejar
un missatge sobre la injustícia de les relacions entre comunitats autònomes a
la llum de les balances fiscals. I el 16 de setembre s’enviava a la llista un
Manifiesto de solidaridad con España en què es posava sobre la taula les
133
El manifest deia textualment “La cadena comparteix les exigències d'aquest grup
d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo,
que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui
la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada' als seus ciutadans'.” (3
de juliol de 2008).
248
desigualtats i les injustícies causades per les diferències entre comunitats
autònomes (cal recordar que era el moment mediàticament àlgid de la
negociació del nou model de finançament de les comunitats autònomes
catalanes).134
En la mateixa llista, el 24 de juliol es va difondre un missatge en què es
convidava a visitar el web www.europarl.cat. Tal com deia el missatge, la
veracitat del qual no ha estat confirmada:
“Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de
la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla,
però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a
més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys
parlants que el català(1), el Parlament Europeu ha denunciat el plagi
i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és
simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha
rebut.
Per tant, passeu si us plau aquesta informació als vostres contactes:
com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!
1 - Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el
maltès amb només uns 300.000 parlants tenen estatus de llengua
oficial a Europa.
En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua
europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.”
Aquest tema també va aparèixer en la llista de l’A. E. Pedraforca, però en
aquest cas, abans del text citat anteriorment, es deia el següent:
“Cal que entreu a la pàgina web del parlament europeu i cliqueu a la
pestanya del català, i després reenviar el correu. Si la visitem molta
gent no eliminaran la versió catalana!” (F i C, 5-09-08).135
Encara que no correspongui a aquesta entitat, es pot parlar aquí de la
iniciativa Estelada.cat. Amb motiu del centenari de la creació de la bandera
catalana estelada, aquesta comissió va endegar un projecte que consistia a
“[...] plantar l’estelada en cent cims, per celebrar aquests cent anys”
(missatge del 29 de febrer de 2008).
134
Aquest manifest havia aparegut el dia 13 d’agost en un fòrum del diari El País
(http://foros.elpais.com/index.php?s=e28094369092120992f716738bf1de5d&showtopic=17367
&st=0&p=293356&#entry293356 [data de consulta: 25 de setembre de 2008].
135
Quan, al mes de setembre, es va voler visitar la pàgina web de què s’està parlant aquesta
ja no estava operativa. Sense dubtar de les bones intencions de les persones que varen enviar
el missatge a la llista, les instruccions que havien donat semblen, a simple vista, una mica
estranyes: es diu que cal entrar al web del Parlament Europeu, clicar a la pestanya del català
i reenviar el correu... Possiblement es tractés d’un frau amb la intenció de recollir adreces de
correu amb finalitats il·lícites.
249
Els actes començaren, formalment, el 14 d’abril (se suposa que no va ser una
coincidència que s’escollís la data de la proclamació de la república l’any
1931). Al projecte dels cent cims s’hi va adherir una expedició de la UECGràcia formada per Xavier Aymar i Xavier Arias que pretenia assolir el sostre
de l’Everest
Al mes de juliol de 2008, aquesta campanya ja havia assolit 73 cims i el
compromís d’Enciclopèdia Catalana d’incloure en la seva obra l’entrada
dedicada a Vicenç Albert Ballester i Camps, dissenyador de la bandera
estelada.
La diada de l’11 de Setembre alguns ajuntaments i entitats penjaren la
bandera estelada, fet que en alguns casos va causar alguna polèmica, segons
varen informar aquell dia els mitjans de comunicació.
Per acabar amb aquesta comunitat, es pot dir que a la llista de la UEC es
trametia la convocatòria de cinc minuts d’apagada dels llums del dia 23 de
gener de 2008 per conscienciar de la necessitat d’estalviar energia i
aconseguir una societat més sostenible (mail del 23-01-2008).
250
La comunitat Kpujo.com
El conflicte ètic dels sellaments químics a Montserrat
El dia 9 de febrer de 2008 va tenir lloc una manifestació al refugi Vicenç
Barbé, a les Agulles de Montserrat.136 L’acte va reunir unes 180 persones,137 i,
segons varen publicar Vilaweb i altres mitjans digitals, no havia estat
organitzat per cap entitat o
grup de persones en concret.138
En principi, es tractava d’una
convocatòria contra “l’escalada
de saturació” i la utilització de
resina en els equipaments de
vies. És bastant difícil saber a
quin tipus de saturació es fa
referència. Per exemple, en el
fòrum de Madteam es parlava
de “la intenció de protegir el
patrimoni
de
vies
ja
existents”139 mentre que en el
de Montserratclassic es llegia
que “uf!!! pensava que era la
saturació
de
vies
amb
escaladors i no..... Ara he vist
que es refereix a la saturació de
les parets amb vies!!!!”140. Un
cop passat l’acte, el portal
Desnivel parlava d’una “forma
de protesta por el uso
Il·lustració 2 Foto procedent de www.desnivel.es
136
Vegeu més informació en l’annex Annex 11 - Documentació sobre la manifestació a
Montserrat.
137
Segons dades publicades a http://www.desnivel.com/object.php?o=16659 (consultat l’1 de
març de 2008).
138
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2727758 (consultat l’1 de març de 2008).
139
http://www.madteam.net/foro/ver.php/escalada_16641.html (consultat l’1 de març de
2008).
140
http://montserratclassic.blogspot.com/2008/01/manifestaci-contra-la-escalada-de.html
(consultat l’1 de març de 2008).
251
indiscriminado de sica y por la masificación de vías”.141
Aquesta manifestació té interès en diferents sentits. En primer lloc per
l’àmplia utilització de mitjans digitals (perquè la difusió es va fer cara a cara i
mitjançant pàgines web, blocs i fòrums especialitzats). En segon lloc, perquè
al darrere de la polèmica sobre el reequipament de vies es manifesten
diferents maneres d’entendre la muntanya, des de posicions més
tecnològiques (que utilitzen màquines de perforar i sellaments químics en vies
normalment obertes des de dalt) fins a posicions més puristes que intenten
minimitzar l’ús de mitjans artificials. Les parets d’escalada no són rocòdroms,
planteja la darrera visió, i l’ús d’aquests mitjans artificials les acosta a
aquests equipaments urbans.
El conflicte es manifesta entre una relació que se suposa més “natural” amb
el medi rupestre i una relació més clarament tecnològica. Enmig de tot
plegat, apareixen els drets individuals a escalar i equipar les parets segons els
plantejaments personals de cadascú, el dret a què es respectin les obres
(vies) en l’estat en què varen ser obertes, la comercialització d’alguns
serveis, la seguretat, la distinció entre una elit escaladora i la gran massa,
etc. I, sobretot, apareix una suposada ètica de la muntanya i l’impacte que la
massificació està causant en aquesta activitat de muntanya.
Aquest aspecte va aparèixer amb molta claredat en el fòrum de Desnivel a
mitjan febrer. Parlant de Montserrat, davidurquiza hi escrivia:
“No sé exactamente qué se ha propuesto ahí [Montserrat], imagino que
evitar sikar y tallar indiscriminadamente, creo que la escalada como
actividad en su conjunto mejorará así sustancialmente, el aspecto
ecológico del asunto me importa un pito, me importa mucho la
ecología, pero yendo en coche a Montserrat se la está perjudicando
mucho más que poniendo sika, esto último no afecta a la ecología,
nos afecta sólo a nosotros.”142
Manuel Villa, en el mateix fòrum, exposava un punt de vista interessant: els
equipaments de vies des de dalt suposarien un greu problema ètic:
“Todo comenzó el día en que alguien (como he leído en algún sitio que
no recuerdo) mató la aventura y equipó desde arriba... ahora... ¿quién
para todo esto? el nivel ha subido gracias al equipamiento, sin duda,
pero ¿cómo medimos el punto en que la ética deja de serlo?
de todas formas, sí que se contamina. al menos de forma visual. pero,
lo dicho: ¿quién para esto, en Montserrat o en cualquier otro sitio?”.143
141
142
143
http://www.desnivel.com/object.php?o=16659 (consultat l’1 de març de 2008).
http://www.desnivel.com/foros/viewtopic.php?t=456 (consultat l’1 de març de 2008).
http://www.desnivel.com/foros/viewtopic.php?t=456 (consultat l’1 de març de 2008).
252
De manera que la tècnica esdevé moral. En un article antic, però que es va
recuperar amb motiu d’aquesta concentració, Josep Maria Alsina defensava
que
“Des d’una perspectiva ètica, estètica i ecològica, el rastre que
deixem en una paret indica la nostra inadaptació a aquest medi. El
fet d’anar equipats amb martell per a “preparar” el terreny
representa una actitud no gaire amable envers de l’estimada
natura.”144
Aquest conflicte en plena muntanya ens ensenya que la capacitat humana per
adoptar i fer-nos nostre el medi natural és molt gran i que som capaços de
donar significat als elements objectius que ens envolten. Els fem parlar tal
com parlen les parets de Montserrat de les que pengen pancartes
reivindicatives... El medi natural és tan natural com humà. És més, sense
humanitat no existiria el medi natural.
Il·lustració 3 – Foto procedent de www.desnivel.es
Segons Francesc Salvadó, aquesta manifestació va servir perquè la persona
implicada, que es dedicava a obrir totes les vies d’una zona, deixés córrer la
seva intenció.145 A banda d’això, en aquest marc ens interessa constatar que
va ser una acció concertada entre diferents persones i col·lectius que es va
144
Alsina, Josep M.: “L’edat del ferro”, publicat originàriament a la revista Vèrtex, 168
(desembre de 1998). Es pot consultar a
http://www.agulles.org/index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=52
(consultat l’1 de març de 2008).
145
Entrevista amb Francesc Salvadó, 8-10-08.
253
posar en marxa utilitzant diferents xarxes i comunitats virtuals. És una mostra
de la importància que en el futur podrien adquirir aquestes noves formes de
relació.
Les cabres a Montserrat
La reintroducció de cabres salvatges (capra pyrenaica) al parc natural de
Montserrat ha fet que, en un cert sentit, aquestes entressin en competència
amb alguns col·lectius excursionistes, especialment els escaladors i les
escaladores. Si més no, així ho interpreten alguns dels protagonistes d’aquest
debat que va tenir lloc en el web Kpujo.com, un espai dedicat a debatre
sobre temes relacionats amb l’escalada en aquest massís.146
Tot va començar quan Trepa va enviar un post titulat “Cabres a Montserrat ja
està bé”, el 12 de desembre de 2005. Resumint, mentre escalaven a la zona
de Can Jorba varen veure
“[...] un ramat d'unes 20 cabres aprox. campant lliurement per les
zones superiors a les vies, tant d'esportiva com les llargues, provocant
varies caigudes de pedres. Fins i tot es van acostar a uns 2 o 3 metres
per on estava escalant.”
En la seva opinió, l’assumpte s’havia anat de les mans de la gent que
administra el parc i les cabres, “[...] ara per ara són un perill, hi han
masses.”
“Alguna cosa haurem de fer, penso que amb un accident ja hi ha prou,
si no es fa alguna cosa probablement n'hi hauran més, perquè es
imprevisible quan estaran a sobre teu.”
De seguida Gatsaule va contestar des d’un punt de vista que podríem dir
ecologista:
“Jo diria que és més natural que hi hagi cabres que no que hi hagi
escaladors, així que paciència que Montserrat no és Port Aventura i
cal que puguin conviure la fauna de la muntanya amb la "fauna
urbana". Si et queixes de les cabres, què diràs el dia que hi hagin llops?
Potser les cabres ajudaran a deixar de veure escaladors sense casc....”
146
http://foro.kpujo.com/viewtopic.php?t=277&start=0&postdays=0&postorder=asc&highlight=
Data de consulta: 17 de març de 2008.
254
Pere f va aportar la seva experiència (una “allau” de pedres llançades per les
cabres els havia caigut al damunt) i acabava dient “[...] vaig passar pànic,
m'agradaria que els amants de les cabres passessin una experiència ecològica
com aquesta.”
Després, Fr va intervenir per explicar que les cabres introduïdes en un massís
on no tenen depredadors naturals podien provocar problemes als
excursionistes i fins i tot al mateix ecosistema:
“Les cabres actualment a Montserrat no tenen cap tipus de predadors.
No es pot reintroduir una espècie animal sense els condicionants que
n'equilibren el desenvolupament massiu. Aquest PERILL pels escaladors
també ho és per als excursionistes, visitants, el territori, els arbusts
dels quals s'alimenten, les malalties que poden propagar, etc... i
sembla que actualment el tema no té fre.
Si la ecologia depengués NOMÉS de quatre banyuts trescant per les
agulles tot seria bastant fàcil, però no, srs ecologistes, la ECOLOGIA és
una actuació molt més global i sobretot EQUILIBRADA, que no pot
basar-se en victòries o plans tant concrets com la reintroducció de les
cabres en un espai que no habitaven de feia segles, sense els factors de
regulació que hi havia (predadors, caçadors, etc, que abans tenien...).
Qualsevol altra argumentació, si bé plena de bona voluntat i intencions
ecologistes, és un error a mig i llarg plaç. Les cabres difícilment
desplaçaran als humans (abans començaran a pelar-les com a l'óssa del
Pallars), però una població descontrolada tindrà efectes sobre el seu
entorn i aleshores es veuran de nou aquestes CAGADES de
l'administració que l'únic que sembla que faci de vegades és intentar
acontentar a col·lectius de manera puntual amb polítiques sense massa
visió a llarg plaç.
I als pseudoecologistes que TANT sembla que els agradi la
bel·ligerància a favor de la natura, que es mirin una mica el melic i
que aprenguin d'una vegada que PRIMER ÉS LA GUERRA i DESPRÉS LA
REVOLUCIÓ... s'han equivocat d'enemic (o no els interessa reconèixerlo). El perill a Montserrat són les massificacions de persones al
Monestir i pels camins, i la mena de expiació que s'ha volgut fotent
cabres a manta perquè sembli que no hi ha cap problema...”
De fet, en aquest post apareixen alguns dels grans dilemes del món actual en
la seva relació medial, però, com deia Fr, el més important és que
“[...] això de jugar a ser déus amb la natura, a l'home sempre li ha
anat bastant malament (tant actuant com a INVASORS o com a
SALVADORS)...”
255
Gatsaule, en una nova intervenció, va plantejar que preferia “[...] el risc de
les caigudes de pedres a moure'm per muntanyes semi-urbanitzades. [...]
Però continuo pensant que a la muntanya hi cabem tots: les cabres, els
escaladors, les rapinyaires, els turistes, els ossos, els excursionistes...”.
Una ecologista anònima es va afegir al debat amb el següent post, que com es
veurà va animar considerablement el debat:
“és molt fàcil criticar als ecologistes amb arguments pseudocientífics,
però ningú com nosaltres sap que els problemes ambientals no són
fàcils de resoldre, entre d'altres coses perquè ens passem moltes hores
intentant buscar solucions que acontentin mínimament a tothom i
rebem insults i crítiques de totes bandes.
mentres, d'altres es dediquen a prendre el solet i fer vies.
pretendre usar el món com si fóssiu els reis del mambo queda molt
cool, però per molt que no us agradi, seguirà existint la llei de la
gravetat, amb o sense cabres.
no us agrada tant el risc?, doncs a vigilar i atingueu-vos a les
conseqüències!”
El següent post apareix registrat com si l’hagués escrit Tr, però sembla que
correspondria a l’anterior Fr. En tot cas, després de defensar la seva posició,
s’acarava directament a l’ecologista anònima:
“NO HE VIST cap al·legat TEU en contra la muntanya de ferralla (i
soroll continu) que és el cremallera de Monistrol a Monestir, ni en
contra de les cues i milers de embragaments cremant combustible i
pol·lucionant, el pàrquing del monestir, ni en contra dels milers de
persones que escampen bosses, llaunes i colilles pel torrent de la
Vallmala mentre pugen els pocs graons que els seus contaminats
pulmons els deixen.
Sortosament cada X anys la Muntanya, que és sàvia, ho fot tot avall de
nou amb una bona riada...”
[...]
En general POCS escaladors trobaràs que no facin més que MOLTS
ecologistes per preservar les àrees i zones on practiquem l'esport.
Es tracta de crear el mínim d'impacte possible, i de que la nostra
activitat (productiva i de gaudiment), alteri en el mínim possible el
nostre entorn.
[...] i el col·lectiu muntanyenc és un dels més implicats en la
conservació del medi on viu i actua...”
256
En aquest debat es va posar sobre la taula un dels temes en què la
confrontació entre excursionistes i conservacionistes ha estat més intensa: la
gestió del parc nacional d’Aigüestortes. Tr es queixava de la manca
d’interlocució del col·lectiu d’escaladors davant de l’administració147 i com
aquesta sembla escoltar més altres col·lectius:
“En lloc d’usar una PSEUDOFILOSOFIA per fer-te TU la COOL, PASSA't
un finde pel parc d'Aigüestortes i veuràs que a CANVI de posar-hi un
parell d'óssos (que els habitants locals ja van pelar l'any passat), els de
SORT i ESPOT hi pugen milers de persones cada dia en JEEP fins a 2.600
mts, contínuament. VAYA acció ecologista més ben guanyada!”
[...]
“Apreciada ecologista, el dia que un ramat de cabretes foti una
pedrada sobre el monestir o sobre un turista veuràs com tothom es
posa les mans al cap i sortireu vosaltres a donar les culpes a
l'administració per una mala gestió de la població i el creixement
incontrolat, alhora que el Patronat començarà a fotre batudes o
emmetzinaments massius (què creus que passa al Pirineu?), per reduir
allò que ells mateixos han creat.
[...]
Si de veritat creus en GAIA treu-te el vel de la cara (i del cervell) que
et fa mirar les coses de tant a prop, i allunya't una mica del tema per
veure-ho de manera més amplia.”
La noia ecologista, lluny de deixar córrer el tema, va continuar el seu debat, i
ho va fer parlant del que per a ella era el principal problema de Montserrat.
Des del seu punt de vista, aquest no seria la hiperfreqüentació, “[...] sinó
l'aïllament de l'espai per tot tipus d'infraestructures que impedeixen el pas
de la fauna i la interconnexió de les poblacions”. Però per a Tr calia seguir
parlant de la freqüentació, perquè la resposta, per part de l’administració
sempre
“[...] ha estat prohibir (PRECISAMENT) aquelles activitats que menys
impacte causen, TOLERANT en canvi un seguit d'activitats
immensament més pernicioses per l'entorn que diuen defensar
(l'exemple del parc d’Aigüestortes o Montserrat són àmpliament
descriptius del que et dic, i si no és que no hi has estat gaire...)”.
[...]
I el problema d'ARREL, la sobreexplotació de la muntanya (turística,
Inmobiliaria, etc) SEGUEIX IGUAL.”
147
“Ningú va de rei del mambo pel monte (els escaladors menys donat que hi són el col.lectiu
més marginal a l'hora de negociacions d'ús i millora dels parcs naturals).”
257
Després, Martí va exposar un cas que havia viscut, quan es va trobar una cabra
enmig d’una via d’escalada i els va caure un munt de pedres al damunt.
Aquesta intervenció acabava defensant que calia conviure amb les cabres,
idea que va reprendre després Miau, perquè
“[...] si continueu així, li donareu al patronat l'excusa perfecta per
prohibir l'escalada, ja que serà incompatible amb el medi i a més
quedaran bé perquè us faran el favor de protegir-vos. El que heu de
fer és aprendre dels malaurats accidents que hi han hagut i prendre
precaucions.”
Un de tants va entrar en el debat dient que el fet d’escalar amb casc li treia
llibertat148 i Kalamontse proposava de posar unes xarxes als “totxos” per
protegir els escaladors de les caigudes de pedres.149
No massa més tard, Jordi explicava una experiència personal amb la qual
reintroduïa el tema de la freqüentació. Compartint el terreny amb caçadors,
es demanava si sempre els caçadors tindrien prou seny com per no espantar
els escaladors a trets i esperava que l’administració “[...] no els doni més
suport a ells que a nosaltres”.
De fet, el tema del col·lectiu escalador i la seva presència davant de
l’administració és un tema recurrent i en el qual es deixa veure una suposada
superioritat de coneixement del medi i de compromís amb la societat per part
d’algunes de les persones que freqüenten el medi natural. Quan finalment,
mentre es feia el treball per aquesta tesi, es va aprovar la regulació de
l’escalada a Montserrat, i vàrem demanar si l’administració de la muntanya
havia tingut en compte els interessos dels escaladors i escaladores, la
resposta de Francesc Salvadó va ser positiva150 (el mateix s’havia fet
anteriorment a Sant Llorenç del Munt).
Un altre tema de debat en el mateix sentit es va començar un mes després
amb el títol “què passa amb els bocs?” i més endavant amb “Cabres, cabrons
o el misteri de la bamba”. El motiu del títol del segon debat feia referència a
la inseguretat que es viu a la muntanya, on de tant en tant es produeixen
robatoris.
Un nou tema relacionat amb les diferències entre els sectors ecologistes i
excursionistes es va començar a desenvolupar des del mes de juny de 2005
amb el nom de “carta/protesta a Montserrat”.
Tot va començar quan un visitant anònim va transcriure “[...] una carta
escrita por escaladores asiduos de Montserrat en parte a una protesta hacia
la asociación excursionista “Cordada”, por diferentes reequipamientos en
vías de escalada ya existentes.”
148
149
150
“No m'agrada escalar amb casc, em treu llibertat.”
Sembla que la proposta tenia un sentit ironic.
Entrevista del 8 d’octubre de 2008.
258
La carta en qüestió començava explicitant la sorpresa de qui la redactava pel
fet que havia trobat
“[...] buena parte de la zona de escalada Montserratina de Fra Garí
completamente “recosida” de casquillos de Espits y material variado,
atropellando las vías existentes equipadas por los asiduos a la
zona para uso y disfrute de todos.”
L’autor151 considerava que aquest reequipament havia estat “una falta de
respeto muy grande a la roca de la zona y al trabajo ajeno.” Més enllà dels
problemes derivats de la reacció en el moment de trobar les persones
implicades en procés de reequipament, i del fet que tot plegat es produís dins
d’un curs d’escalada, el problema era:
“¿Qué se supone que van a aprender los cursillistas que observan
como sus instructores perforan indiscriminadamente las vías ya
equipadas por otros?
¿A maltratar la roca? ¿A destrozar la ilusión y horas de esfuerzo de
personas que en su momento colaboraron en el equipamiento de las
rutas de escalada?
¿A tratar con desprecio públicamente a los asiduos de la zona?”
Més endavant, una persona anònima va mostrar el seu agraïment (així es
titulava el seu post) pels posts anteriors i posava sobre la taula el veritable
problema: la possibilitat o no de compartir un mateix espai muntanyenc per a
pràctiques diferents. De fet, la zona en qüestió havia estat equipada per
l’Escala Catalana d’Alta Muntanya com a escola d’escalada i les reformes
fetes pretenien mantenir-ne la mateixa funció, compaginant-la amb els
practicants esportius (no aprenents) que en volguessin fer ús.
Miau va respondre dient que la resposta anterior no aclaria res (fet que
realment és cert) i demanava si s’havien afegit assegurances en altres vies i
perquè feien servir material per equipament fix en cursets d’iniciació. El
tema va morir en aquest punt. Però ha deixat veure un dels conflictes més
persistents en el món de l’escalada: el reequipament de vies i com al seu
voltant es teixeixen un seguit de relacions socials.
De fet, l’entrevista amb Francesc Salvadó ens va fer veure la importància dels
reequipaments en algunes vies. Salvadó ens posava l’exemple de l’Aresta
Brucs al Dit (regió d’Agulles). Aquesta via va ser oberta col·locant molt poc
material fix a la paret i així s’ha fet durant anys. D’una banda, instal·lar nou
material violaria l’obra dels primers ascensionistes i mataria l’essència de la
via (en aquest cas el fet que és una via força desprotegida, tot i no ser
extraordinàriament difícil). Però hi ha un altre aspecte que costa més de
veure: obrir una nova via en aquella paret, a escassos metres de l’original, i
151
El post anava signat per “Los asiduos de la zona”.
259
equipar-la amb una assegurança cada pocs metres suposava la desaparició de
la via original que, en no tenir assegurances, perdia les referències al seu
traçat. Això sense que els traçats dels dos itineraris coincidissin o es
creuessin. En part, aquest va ser un dels motius que va provocar la
manifestació a les Agulles de la que hem parlat més enrere.
Francesc Salvadó152 va defensar que les vies equipades amb parabolts cada
pocs metres (que actualment s’equipen utilitzant màquines perforadores i en
molts casos “des de dalt”) acabaven sent totes “iguals”. Aquest aspecte és
molt important per entendre el conflicte que es planteja en el món de
l’escalada: no es tracta de què la paret tingui una morfologia o una altra, sinó
que l’equipament (la presència humana, la humanització de la paret) pot
generar diferents vies en funció de l’exposició (risc lligat a l’estat de
l’equipament) que aquestes presentin. Una paret sense assegurances dóna
lloc a una via i a una experiència personal diferent de la que es troba en la
mateixa paret si es pot trobar una bona assegurança cada tres o quatre
metres. Així, afegir assegurances a una via és trair l’esperit original de les
persones que la varen obrir i matar-la. D’aquí l’origen del conflicte dels
reequipaments, especialment quan algunes persones, amb ganes de viure una
aventura més controlada o amb nivell tècnic menor, pretenen afegir
assegurances fixes en aquests itineraris.
Com s’ha vist, un dels temes importants és l’apropiació de l’espai per a
determinada pràctica esportiva. Aquest fet ha estat a la base de molts debats
sobre la regulació de l’escalada en diferents marcs geogràfics i ja s’havia
posat de manifest a partir del mes de juny de 2004 en aquest mateix fòrum.
La prohibició de l’escalada
El 8 de febrer de 2005 Mingo enviava un missatge al fòrum que duia per títol
“Prohibicions a Montserrat Sud. No n'hi ha cap, de moment”. Segons aquesta
informació, a Montserrat ja s’estava parlant de regular l’escalada per protegir
les aus. De qualsevol manera, la regulació havia de passar pel patronat de la
muntanya, en el qual hi havia representants dels escaladors i escaladores.
Mingo acabava dient:
“No us sàpiga greu escalar a les Garrigoses, Roca Gris... etc. Perquè
encara no està comprovat que la nostra presència pugui causar un
efecte negatiu sobre les aus rapinyaires.”
El mateix dia, Trip va plantejar retòricament i irònicament el tema de la
protecció de certes parts del massís mentre en altres es permetien tot tipus
d’abusos:
152
Entrevista del 8 d’octubre de 2008.
260
“No és per fer una protesta absurda ni per crear merder. ¿Com ens
expliquen que el pas ocasional d'un escalador (quan moltes vies no es
repeteixen en mesos) pugui afectar un ecosistema, i alhora tota
l'activitat a la zona del monestir i a la carretera de Monistrol, i al camí
dels funiculars i aeris i cremalleres, no impacta sobre res?”153
Després Trip posava sobre la taula un suposat tracte desigual cap al col·lectiu
dels muntanyencs: “Som tontos els escaladors, o ens l'estan colant pel broc
gros?”; “Sempre som els mateixos als qui ens toca pillar...”. I, de passada,
qüestionava la legitimitat d’aquestes normatives, que de tota manera deia
que acceptaria, “sempre i quan siguin en benefici de la natura”.
Un missatge anònim també es va posicionar en el mateix sentit: “defensem la
natura. Jo també, però ens hem de mullar tots. No tant sols els escaladors.
Sempre ens toca pringar als mateixos”.
El cas és que aquest fòrum va publicar un post el dia 25 d’abril de 2005 en
què s’aconsellava no escalar a la Palleta perquè hi havia una parella de
rapinyaires que estaven criant. Després de diversos missatges demanant de
respectar la via en l’època de cria, Piju enviava un post en què deia “Si volem
evitar la prohibició val més que ens ho currem nosaltres...”.
Més endavant, el mateix Piju afirmava que
“El que es necessitaria és un contacte professional entre medi ambient
i els escaladors per anar actualitzant les zones de nidificació que
observem entre uns i altres i establir un procediment clar per
comunicar-ho i senyalitzar-ho. Però això es massa feina i és més fàcil
prohibir. La FEEC també està fallant en aquest tema.”
Mingo es va afegir al debat dient:
“Si és que tot funciona igual, seuen en una taula i comencen a
prohibir.
A veure si se'ls posa al cap que els escaladors no estem en contra de les
prohibicions que siguin justificades, el que li va passar, crec que es en
Pau, no és agradable.154 El que no es pot fer es au prohibir en gairebé
tota la zona de Montserrat sud escalar. Que sigui seriós a qui li
pertoca, coi que els paguem entre tots, que després els marrons ens
els mengem els mateixos”.
El moviment que s’havia començat a organitzar va reclamar de seguida l’acció
de la Federació, tal com s’acaba de veure:
153
154
El mateix va manifestar Francesc Salvador en l’entrevista del 8 d’octubre de 2008.
Segurament es refereix al fet de trobar-se les cries de rapinyaire mentre escalaven la via.
261
“De fet la FEEC ho podria facilitar molt, creant un apartat a la seva
web on introduir els nius que anem detectant entre tots. La penya ho
va piant als fòrums, però els missatges queden molt dispersos; i si
algun dia van maldades, sempre podem demostrar que han sigut els
propis escaladors els que han pres la iniciativa.”
Com ja s’ha vist, el col·lectiu escalador, que té un fort sentiment d’identitat i
de grup, té interès a no quedar com l’agent de destrucció de la natura. En el
mateix sentit, un dels problemes que es plantejava era si en la via inicial,
aquella que havia escalat el Pau, hi havia d’haver hagut un cartell que
prohibís l’escalada o no. Segons sembla, algú l’havia fet desaparèixer, extrem
aquest que va fer que una aportació anònima al fòrum digues així:
“companys, el rètol existia però sempre hi ha trinxeraires que
arrenquen els rètols i els tiren. Per 4 brètols ens ho faran pagar a
tot el col·lectiu”.
Una persona que no es va voler identificar, que deia dedicar-se a l’ornitologia
des de feia temps, va manifestar el seu desacord, perquè segons ell o ella no
s’haurien de fer públiques les localitzacions dels nius dels ocells:
“Només un parell de coses, em sembla de conya tot el que he llegit
dels nius, i això demostra que la penya està sensibilitzada pel tema
dels ocells, però us demano que NO FEU PÚBLICA LA SITUACIÓ DELS
NIUS, jo fa anys que em dedico al tema dels ocells (no a la zona de
Montserrat) i fliparíeu del que arriba a fer la gent per, en el millor
dels casos, acostar-se i fotografia un niu o per agafar-ne els polls en el
cas pitjor.
Malgrat l’advertiment, el web de la FEEC va publicar una nota demanant que
no s’escalés a l’agulla de la Palleta,155 sembla ser que a iniciativa d’en Pau.
Com que en el debat havien aparegut dues línies de treball (donar les
localitzacions o no donar-les), Pau apostava per
“[...] comunicar a la Feec i als biòlegs que hi treballen directament,
però en tot cas, sense donar les localitzacions dels nius en fòrums com
aquest (tot i que jo penso com el piju que si algú va a pels nius de ben
segur que no son els escaladors). No sé com podríem estendre aquesta
actitud però... en tot cas, lo del directori de nius de la FEEC és un
primer pas! Endavant.”
155
http://www.feec.es/Noticies/noticia.php?noti=2141 Data de consulta: 18 de març de
2008.
262
De la manera que va donar la notícia la FEEC no s’acaba d’entendre si la
prohibició d’escalar a la Palleta era un consell o bé una prohibició
administrativa. De fet, aquest és un dels dubtes més grans d’alguns
escaladors, l’existència o no de regulació en determinades zones. Un altre
aspecte, com ja s’ha vist, és la legitimitat d’aquesta. En el primer sentit, la
confusió ja havia quedat ben manifesta el març de 2004, quan Trepa
demanava:
“No sé si és que sóc ignorant o no m'he enterat però sembla ser que
s'ha prohibit l'escalada "tot l'any" a la zona compresa entre camí dels
francesos i la banda esquerra del Torrent del Pont. I a la zona dreta
del torrent del Pont de Gener a Juliol. O almenys això és el que posa a
la nova guia de Montserrat Sud.
Que jo sàpiga no ha aparegut cap notícia, ni hi cap cartell que ho
indiqui, no crec que enterar-se per una guia sigui una bona opció, ja
que tothom no comprarà la guia.”
De seguida caldrà parlar d’aquesta advertència escrita en una guia. De
moment, cal remarcar que Trepa havia plantejat un altre cop el tema del
tracte diferencial dels escaladors i escaladores:
“Mentre a l'altra banda de la muntanya fan negoci, construeixen un
cremallera, etc... a la zona sud prohibeixen escalar, com sempre els
escaladors som els perjudicats.”
Davant d’això, Piju plantejava una estratègia que evitava el problema sense
plantejar-se’l:
“Doncs si només ho publiquen a la guia millor. Tu fas com si no sabessis
res i a escalar. Això sí, caldrà anar-hi discretets. Respectem la
muntanya, no els interessos d'uns quans polítics llepaculs.”
En aquest missatge sembla clar que el problema no és la protecció del medi
ambient, sinó la gestió que determinats agents en volen fer (en aquest cas,
equiparats a polítics). Però Mohawk no deixava exemptes de culpa algunes
instàncies excursionistes:
“El que sí que em sembla trist és que molts (inclosos federats i assidus
a la web de la federació) ens enterem per una guia...”
263
De fet, els greuges ecològics comparatius amb el tracte que es dóna als
turistes a la zona del monestir van aparèixer altres vegades. Així, la
“prohibició” va començar en una guia i la realitat és que en aquest llibre
aquesta està redactada en forma de consell, perquè no hi havia prohibició
administrativa a l’escalada (tot i que tothom intuïa que no tardaria a ser-hi).
De fet, potser aquesta regulació era necessària, perquè en un missatge
anònim es dubtava del valor ètic de la recomanació de Luís Alfonso i Xavi
Buixó, els autors de la guia:
“a primer cop d'ull, mal rollo. ki son luis alfonso i xavi cuixò per dirnos
si debemos o no escalar kuando en montse? Muy mal, nomes falta que
els escaladors mateixos ens possem prohibicions.
"no se debe escalar de enero a junio" a la cara sur. Cuando, pues? a
pleno verano.”
La dissensió dins del fet escalador sembla evident en aquests posts, però més
endavant va adquirir una claredat meridiana. Es veu de manera diàfana en un
post de Jordi C que diu:
“A més, no sé vosaltres, però jo el que més valoro d'aquestes zones és
precisament la tranquil·litat i el contacte amb la natura i,
malauradament, hi ha massa escalador urbanita que encara no s'ha
adonat que, a part dels parabolts, el grau, el magnesi, etc. hi ha una
cosa formada pel conjunt de pedres, vegetació i bitxos que pot ser
molt més motivant que la resta.”
Aquesta dissensió es posa de manifest moltes vegades en els reequipaments
de vies antigues i l’obertura de nous itineraris, sobretot en el debat sobre si
és adequat obrir vies des de dalt. En els fòrums de Kpujo, aquest fet va
conduir a parlar de l’ètica de la muntanya, en un debat molt llarg de
posicions completament oposades. Per no allargar el tema, es proposa revisar
el que se n’ha dit en l’apartat dedicat a la manifestació a Agulles (vegeu El
conflicte ètic dels sellaments químics a Montserrat).
Per als qui desequipen
Durant l’any 2008, dins de Kpujo.com varen tenir lloc dos debats de temàtica
semblant que se centraven en l’equipament i desequipament de vies
d’escalada.
El primer debat va ser iniciat per Zaldyon el 14 de febrer amb el títol “Per als
qui desequipen”. El tema inicial era una demanda a les persones que en
264
aquell moment es dedicaven a desequipar vies perquè amaguessin els
espàrrecs dels parabolts i tapessin els forats amb sika.
Quatre dies més tard, Geremias li va respondre que els parabolts havien estat
serrats i que era molt difícil que es veiessin, com ell mateix havia comprovat.
I Zaldyon va respondre que ell no parlava de cap via concreta, sinó que ho
feia en un sentit general. Zaldyon va demanar disculpes, tot i que pel to del
missatge no queda clar si ho feia d’una manera irònica o sincera.
En tot cas, el dia 26 d’abril Markus donava la seva opinió sobre Geremias i
deia:
“Sense ànims d’ofendre però em sembla ke es respecta molt poc als ke
tenen menys nivell i alhora hi ha uns subiditos de muxo cuidao...”
Una persona convidada al debat, el 27 d’abril va intervenir per centrar el
tema (segons deia, havia estat reflexionant mentre escalava). Després de
donar la raó a pràcticament tothom i de dir que una via és com un camí, en el
sentit que algú l’obre, però que altres persones el modifiquen, afegia:
“Mireu el q ens molesta a molta gent de q canviïn seguros i coses de
les vies es q modifiquen el record de les sensacions q vam tenir quan
vam pujar per primer cop, i malgrat pugem mil vegades (q jo no
acostumo a repetir) recordarem les emocions del primer dia i si l’hi
foten més seguros no és el mateix......els nostres records a pendre pel
sac.
Tenim un cantant q diu q ell fa les cançons, la gent las canta i las fa
seves i a partir d´aquest punt son del poble, siguem TOLERANTS q en
els camins i les vies passa el mateix.”
Geremias va intervenir de nou, i el títol del seu post era prou evident: “Esteu
matant l’escalada, amb aquests punts de vista!!!”:
“L’escalada és molt mes que un esport! Encara que tots tenim
diferents maneres de veure-la. Camineu, aneu a córrer, però d’aquí a
fer l’escalada segura? Esteu aburgesant l’escalada com a tal, ni
olímpica, ni reconeguda, que sigui com sempre, fora de la societat
establerta, ara més que mai, on tots som víctimes de les marques, del
demostrar als dames +, no vengueu l’escalada com un esport de
masses, sembleu un anunci del decatlon!!”
Un convidat anònim no va tardar a contestar:
265
“Parece que a algunos, más que escalar, les gusta ser "uno de los
pocos" que escalan. ¿qué problema hay que haya más personas que
escalen? ¿para ser un escalador, no hay que tener en cuenta la
seguridad? pues como no eres el único que escala, si no te gusta que las
paredes "sean seguras", pues eso, no chapes, y listo. si para ti la
escalada es medir el ego en dificultad y peligro, pues eso, hazlas a
pelo. Y si te molesta que haya otros escaladores “masificados” del
decathlon, pues siempre podrás encontrar paredes solitarias. Cada vez
queda más claro que tu problema no es la seguridad, sino que haya
otros que escalen. Pues cómprate una montaña, y escala con tus
amiguillos “del mundillo”.”
“Es increíble que este tipo de gente, supuestos "iniciados por el rito de
la piedra", confunda un deporte con un nicho de egolatrismo, desde
un discurso cuasi fascistoide defiende la "exclusividad". pues si quieres
un deporte para pocos, invéntate uno. hay gente que ama la montaña
más que su propio culo, y escalar más que ser "uno de los pocos que
escalan".”
Més endavant, un altre comentari retornava sobre el tema de la diferenciació
social dins del món de l’escalada:
“Si senyor invitado, amb el comentari "deporte para pocos" has donat
en el clau, es pot dir més alt però no més clar. I el Geremies aquest
que va de comunista i no vegis si confon el tocino amb la velocitat, és
molt més burgesa l'escalada que promou ell i encara no s'ha enterat.
No veig la diferència entre el decathlon i el Black Diamon (per
exemple)... bueno si, potser que aquest últim és bastant més car?
encara que als "elegidos" ja els hi va be que sigui així, ja que la "massa"
d'escaladors no hi pot accedir-hi.”
Aquests comentaris varen ser seguits per dos posts anònims que explicaven
que en les seves escalades es dedicaven a desequipar un parabolt o dos a cada
via, de manera que la deixaven com els semblava que hauria d’estar. El segon
comentari, del 15 de juliol, a més de confessar el que s’ha dit, concloïa:
“Cada dia que passa sense que ningú tregui els parabolts de la Mon[t]part és
un dia perdut. Ja tardem!”
Després que Geremias digués “Pobra gorra Frigia, mira que tan ficat pircings,
últimament”, en referència al suposat excés d’equipament, i d’un altre
comentari, el mateix Geremias va exposar una altra vegada el seu punt de
vista (amb el suggerent títol de “A la merda”:
“!!! La escalada segura esta en els rocòdroms, aneu-hi!? L’escalada en
si es asocial, respecte a les ciutats, la feina, la novia (poder?),
l´institut, la uni, les drogues, els problemes petits i grans, la política
el turisme, les masses.... Jo almenys [h]e intentat veure així, que no
266
vol dir que no faci reflexionar sobre totes aquestes abans esmentades.
Nosaltres mateixos som el seu enemic. aixina que passo de vosaltres.”
El debat va acabar, formalment, amb una mena de manifest tret dels fòrums
de la FEEC. Val la pena transcriure la totalitat d’aquest post:
“Ja fa un temps que un, que ja es grandet, reflexiona i pensa en els
joves... Jo vaig tenir l’oportunitat d’obrir i equipar vies a aquestes
parets i avui dia les noves generacions han de tenir la mateixa
oportunitat de fer-ho amb el mitjans actuals i amb el compromis
d’abans.
Per compromís entenc que es/era una paret verge, que si pendulejo no
arribo al bolt salvador, reunió etc..
Parlar avui dia de reequipar a aquestes vies i parets hem resulta
anacrònic i absurd... ¿que volem perpetuar? que volem continuar?
Moltes d’aquestes vies son monuments al ego de un escalador que
perpetua
la
seva
activitat
per
¿"sempre"?...
absurd
Un acte de Honestitat cap la roca seria: Que es desmonti tot, que la
paret sigui la paret, diables diables, el cavall, cavall i ja posats
patriarcas patriarcas...
Sincerament crec, que s’ha de treure tota la "ferraya" i començar de
nou, amb el mitjans d’ara, amb la vàlua d’ara, amb un nou compromís
d’ara... per abaix, en lliure, amb compromis i fen una bona feina...
fora les burilades a V+, si no es capaç no escalis a aquests sector hi han
milions.... donem una oportunitat al talent, a la originalitat... als
bons escaladors i treiem de aquestes parets... el "sobe" de las vias
ultra transitades que hem convertit en ferrades..
TOT FORA, comencem de nou crec que val la pena... lo que es segur es
que reequipan vies a prova de bomba estem perpetuant el error, la
falta de essència y la manca de talent... i a tots ens agradaria fer 8a
per baix sense seguros perquè el nivell ho permet, però aquest es un
camp reduït per las persones amb talent... i han de tener on plasmar
el seu art..
LLiberem les parets... ho necessiten... nomes una reflexió: Us podeu
imaginar, el cavall, patriarcas, Diables, LA paret sense CAP VIA...
uau... quin plaer... donem oportunitats, algú ens ho agrairà...”156
Com s’ha dit més enrere, formalment aquest debat es va tancar aquí,157
possiblement perquè el tema havia estat reprès mentrestant en un altre lloc, i
amb alguns dels mateixos protagonistes que s’ha vist fins ara.
156
Originàriament, aquest post havia estat enviat al fòrum de la FEEC el 17 de juliol de 2008.
Vegeu http://www.feec.org/forum/forum.php?accio=llegir&IdMissatge=16043&IdGrup=94
Data de consulta 6-10-08.
157
Com a mínim en data 6 d’octubre de 2008.
267
El desequipament de la via Montpart
El dia 9 de juny de 2008, Joanet Trons plantejava un tema en els fòrums de
Kpujo.com que titulava “Monpart de Gorro desequipada”.158 Després d'haver
escalat aquesta via, que suposadament havia estat “arreglada” es varen
trobar que:
“Al nostre parer van fer una xapusilla, perquè van posar més
assegurances del que hi havien... però.”
Després d’això, algú havia desequipat la via i Joanet Trons deia que
“Si la van petar tota o casi tota (per cert que si els que la van
reequipar (retromegaequipar) ho van fer malament, els que la van
petar també, eh) Com la vem fer amb el que hi havia, passes una mica
de canguel·lo però amb algun caxarro passes però la por ningú la
treu.”
El tema tècnicament tenia que veure amb algunes preguntes que aquesta
intervenció ja plantejava:
•
•
•
•
•
Per què es va desequipar el parabolt en els llocs on hi havia una antiga
assegurança?
Per què van petar les reunions?
Ho van fer per "pique" amb el suposat "fantasmilla" que la va
retroequipar?
Per què no varen petar el vell en comptes del nou?
No es correcte que en 40 metres trobis 3 miserables assegurances en
condicions?
Com en altres debats, el fet de prescindir d’algunes assegurances es va
considerar que s’havia fet “d'una manera tan poc ètica...”, que a més havia
deixat els espàrrecs dels parabolts a la vista. Sembla, doncs, que la dimensió
ètica anava acompanyada d’un vessant estètic.
Joanet Trons acabava el seu missatge dient:
“Recordem que la Muntanya de Montserrat no és nostra, és de la
Generalitat i la gestiona un patronat, ens agradi o no[,] i el nostre
158
La via Montpart, situada a l'agulla coneguda com a Gorro Frigi, és una de les vies més
clàssiques i accessibles del massís de Montserrat.
268
deure es cuidar-la (aquesta i totes, he!!) i així no ho fem. No es pot
matar to el que es gros.”
El Viejo va ser el primer de respondre, el mateix dia, indicant que calia tenir
respecte “hacia el patrimonio natural que estamos utilizando, y también
hacia el resto del colectivo del que formamos parte”. El Viejo apostava per
canviar els materials vells per nous equipaments més moderns i segurs i
reforçar les reunions. El problema, segons ell, estava en
“[...] la cabezonería de unos y de otros, en la cabezonería y en el afán
de protagonismo y otras pajas mentales que se hace el personal y que,
para su estudio sería necesario recurrir al psicoanálisis.”
Quimet i Joanet Trons varen anar després de l’estiu a fer la via i varen
constatar que només s’hi havia afegit un parabolt i que la resta havien estat
col·locats just al costat d’on estaven les antigues assegurances. Així que cap
problema, en principi, excepte que
“El que potser se li podria criticar al Sr. Jordi Pazos (Jordi Brasil) és
que no hagués eliminat les assegurances velles reemplaçades. Però
això, crec que se li podria haver preguntat a ell, el motiu pel qual no
els havia tret no?
El que ja no estic d'acord, i d'aquí la meva indignació, és que el que ha
tret i aixafat els parabolts, per què no els ha deixat i ha eliminat els
burins vells? (hi havia parabolt al costat del burí, per tant és un
reemplaçament de peça)”(Quimet, 6-09-08).
De fet, Quimet ens posa sobre la pista quan planteja la pregunta: “No creieu
que és una estupidesa, fer aquestes criaturades per ressentiments i
revenges?”
Què havia passat? Doncs simplement, que la vida de la comunitat virtual havia
tingut repercussions en l’espai físic o, tal com ho deia Quimet:
“Jo no estic d'acord amb la forma d'actuar del Sr. Jordi Pazos als
fòrums, parlant de la forma que parla i insultant/malparlant, però si
hagués de dir-li alguna cosa, li diria al fòrum, per correu, per telèfon,
en persona o simplement ho ignoraria, però em sembla una canallada
el que s'està fent a Montserrat per despit entre "col·legues"”
El problema venia de lluny. Un missatge anònim enviat el dia 12 de setembre
suposadament per Jordi Pazos parlava de les calúmnies de què havia estat
objecte i es qualificava, en un sentit figurat que se suposa que és com la
comunitat el tenia considerat, de "mal bicho" i "cabrón de la escalada".
269
Segons aquest missatge, Jordi Pazos havia estat expulsat de Madteam159 i
després, parlant de la via Montpart, deia:
“Como siempre dije, encontré una vía histórica que casi nadie hacia
(de los modernos, nadie) por el cutre estado, la reequipe, y
previniendo la posibilidad de discutir el mejor trazado por que existen
históricamente tres, no quite lo viejo, para realizar los cambios
oportunos y después limpiarla, momento que aprovecharon para
destrozarla, y volverla a dejar una pena (entre otras cosas pretenden
destrozar todas las vías "fáciles" o equipadas seguras para frenar la
aparición de nuevos escaladores), por mi código de ojo por ojo, yo
intentaré echarlos a ellos de la escalada o al menos de Montserrat.
Tiempo al tiempo!!!”
Juanningu li va contestar el dia 13 dient:
“Lo que pasa es que si pones de más [assegurances], aunque sea 1 por
largo, o montas vías pisoteando las que existían, las mandas a la
mierda en nombre de la seguridad. Y eso levanta ampollas y la
reacción es la que ya conoces. Yo no sé cuál es realmente tu objetivo.
Quizás hayas inventado una nueva manera de escalar y es la que
enseñas a los novicios. Enséñales también que la montaña puede ser
peligrosa y que haciendo vías tan cojonudamente seguras puede que
eso se vuelva contra ellos el día que den el salto a otros lugares y no
sepan reaccionar ante la ausencia de chapas relucientes.
Després d’una intervenció de Joanet Trons, Juanningu va continuar amb un
nou missatge en què es podia llegir:
“Los seguros viejos se han de reemplazar por nuevos eso está claro,
pero democratizar las paredes a base de parabolts resulta poco
democrático. No quiero justificar a quienes arrasan con todo lo nuevo,
pero sí entiendo los motivos que provocan una reacción furiosa. Hay
gente que no soporta los parabolts desde hace 20 años y tiene una
cierta lógica y es porque su uso indiscriminado ha ido cambiando el
carácter aventurero de muchas vías. Egoístamente podría decir que me
la bufa lo que ocurra en la Monpart o en todas esas vías
superaseguradas de 3º y 4º si casi seguro que no las haré. Lo malo es
que esto es indicativo de lo que está pasando en general. Sólo hay que
echar un vistazo al foro de la feec con los reequipamientos en la pared
del aeri.”
159
El viejo hi havia fet referència en el transcurs de les entrevistes exploratòries que vàrem
tenir.
270
Després, dirigint-se a Jordi Brasil, deia
“Pero si convertimos al buque insignia de la escalada catalana en un
parque de atracciones tipo disney, yo tengo claro cuál es el bando
del que tomaría parte. Hay espacio para todos, pero se ha de
respetar el espacio del otro.
Si todo esto acaba como el rosario de la aurora, las restricciones serán
cada vez peores llegando incluso a la prohibición, quien sabe. En ese
caso extremo, esos que odian los parabolts se sentirían victoriosos pues
ellos seguirían escalando furtivamente, seguro. Conozco la tropa.”
I en un nou missatge matisava que li importava el que passés a la natura i que
per això, “[...] soy contrario al uso indiscriminado de herramientas que la
domestican y urbanizan”. Quimet va entrar en aquest debat el 15 de
setembre, primer fent notar les contradiccions de Juanningu (que “no és que
no t'hagis expressat bé, del que has dit en els altres posts a aquest últim, has
canviat per complet el que has dit.”) i després demanant-li directament “Què
significa democratitzar una paret?”.
Després d’un temps, Juanningu va explicar el següent:
“Está bien montar vías para todos los públicos siempre y cuando no
recorten los derechos de otros que además históricamente estaban
antes y tienen otras sensibilidades. En caso contrario quienes son los
integristas, los de la seguridad o los aventureros? Hay espacio para
todos, esto es ya reiterativo y pesao.”
Una persona anònima va intervenir per defensar que
“Les vies són com són perquè qui les va escalar per primera vegada,
així ho va voler. Aquesta és una de les virtuts de l'escalada i defensar
el que tu defenses [el reequipament massiu] és pura mediocritat i
intolerància pel que és diferent.”
[...]
“Ho torno a repetir perquè veig que els que pensen com tu no ho veieu
de cap manera: La oferta és variada perquè el col·lectiu és variat.
Hi ha vies i nivells de dificultat i d’exposició per a tothom i amb la
teva actitud vas en contra d’aquesta diversitat, tens tendència a
uniformitzar-ho tot sota el criteri de la seguretat.
“Deixa'ns en pau! Deixa en pau les vies ja obertes! Obre com a tu et
doni la gana. Només hi ha una condició: que respectis el que han creat
altres escaladors abans, que no ho modifiquis. I si vols vies segures, o
les obres tu o escales les que han obert altres amb aquest propòsit
271
(sud del Gorro, per exemple, amb vies de tercer i quart repletes de
parabolts, ah! i sense factor dos, no pateixis).
No és el moment d’entrar en aquest debat, que com es veu podria ser
interminable. Tampoc no val la pena plantejar-se si tot plegat són
fanfarronades virtuals o intentar esbrinar la personalitat, els interessos, i la
salut mental d’alguns dels protagonistes d’aquest debat. El món de l’escalada
és així. Té els seus propis codis i, com s’ha vist, una gran diversitat interna.
Codis difícils d’entendre en una primera aproximació, però que al cap i a la fi
tenen el seu sentit.
272
L’Spam
En aquest apartat es tractarà sobre la utilització d’aquests espais virtuals de
comunicació per a finalitats èticament dubtoses i fins i tot jurídicament
incorrectes. En concret, fem referència a tota pràctica que intenti difondre
algun tipus d’informació amb l’objectiu de crear confusió i, especialment,
recollir adreces de correu electrònic sense el consentiment dels seus
propietaris amb finalitats moltes vegades comercials.
En aquest sentit, val la pena parlar aquí de la llista de distribució de la Unió
Excursionista de Catalunya de Mataró. Per les coses bones, però també per les
dolentes, aquestes noves comunitats virtuals serveixen per la transmissió
d’informacions, rumors i llegendes urbanes. I, com veurem, no escapen a les
xarxes de recollida d’adreces de correu per incloure-les després en llistes
d’spam.
En aquest sentit, el 13 de juny, per la llista de la UEC de Mataró es distribuïa
un arxiu en format PDF amb una informació sobre José Rodríguez Salvador, la
persona que havia complert 16 anys de presó per unes violacions i que havia
sortit al carrer sense estar rehabilitat. En aquest cas (que, dit sigui de
passada, no tenim clar que correspongui a un comportament jurídicament
correcte) es fa molt difícil destriar si es tractava d’una campanya de
conscienciació o si era una estratègia per captar adreces de correu electrònic,
perquè també demanava que es reenviés a quantes més persones millor.
Val a dir que la mateixa informació havia circulat per la llista de l’Agrupació
Excursionista Pedraforca el 20 d’abril de 2008, amb el mateix document
adjunt.
En aquesta mateixa llista, el 16 de juny de 2008 es va distribuir un altre
missatge que es podria incloure en la mateixa categoria i que duia per títol
“Sobre el Redbull y el Actimel”. En ell es parlava dels suposats efectes
perniciosos d’ambdós productes i de com s’havia aconseguit esquivar la llei
per part de les empreses que els comercialitzen. Una cerca feta a internet
introduint les primeres paraules del missatge va conduir a algunes pàgines en
què es repetia el mateix i a una en què s’indicaven les contradiccions internes
del missatge. A més a més, s’afirmava que era mentida el que s’hi deia. De
fet, pocs minuts després de rebre el missatge, un altre membre de la llista
AEP va enviar un missatge que deia:
“(…) l'altre dia va comentar una dietista a rac 1 que era mentida
aquest mail,... cadascú que triï.”
273
Una cerca per internet feta el dia 15 de juny va demostrar que el mateix
missatge circulava per altres comunitats virtuals com ara l’Assemblea de la Fe
Budista o una penya valenciana del Levante U. D.160
En el cas de la llista de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya es va
produir un cas semblant. Aquí, una persona que coneixem personalment, va
reenviar un missatge en què suposadament es demanava sang per a un nen de
10 anys afectat de leucèmia i ingressat a l’hospital La Fe de València. Tot
havia començat quan algú que signava com a Olga li va enviar el missatge
perquè el distribuís a la llista dient que a ella li “rebotava”. D’aquesta
manera, el missatge fraudulent va ser enviat a tota la comunitat.
El dia següent, el vicepresident de la federació enviava un mail on explicava
què havia passat:
“Doncs bé, si busqueu una mica a internet (una bona manera de fer-ho
és buscant el número de telèfon que s'incloïa al missatge), podreu
trobar aquest mateix missatge amb data de ¡2005!, i a aquest número
de telèfon lligat a nosequantes coses diferents.
Si us plau, de cap manera, per cap motiu, envieu missatges en cadena
a la llista. Missatges d'ajut només poden ser acceptables si coneixeu
“directament” a la persona afectada. En cas contrari, malauradament,
en la majoria dels casos són missatges falsos.”
En la comunitat de la UEC de Mataró s’han distribuït també altres missatges
de dubtosa credibilitat, com un que sota el títol “Gossets” es va difondre el 8
d’octubre de 2008 i que, al costat d’unes fotos de petits gossos, deia:
“Si no adoptas uno, reenvíalo
Han cerrado una perrera y hay que ayudar, que las noches son muy
duras para estos cachorros... Por favor, llamad al 629-27-82-38 y
preguntad por Mónica.
Aunque no podáis adoptar uno, pasadlo a todo el mundo por favor,
entre todos saldrá alguien que pueda adoptarlos.
Gracias
Un saludo”
Fa pensar que es podria tractar d’un missatge fals el fet que una cerca feta a
Google el dia 9 d’octubre de 2008, amb l’expressió “noches son muy duras
para estos cachorros” va donar com a resultat una resposta de 205 pàgines.
160
http://es.groups.yahoo.com/group/asamblea_budista/message/97
http://granotas.es/el-violador-barcelona-esta-valencia/ (data de consulta 15 de juny de
2008)
274
Com veiem, tal com passa en les xarxes no mediades per ordinador, aquests
grups (semi)virtuals també són propensos a la creació de llegendes urbanes.
Tot i que no en tenim una seguretat absoluta, és possible que el mail que es
va enviar el dia 8 de març a la llista de l’Agrupació Excursionista Pedraforca
es pogués encabir dins d’aquest gènere. En ell s’hi llegia:
“ > > > > PÁSALO A TUS AMISTADES, PARA QUE LO SEPAN.> Lo que voy a
explicarte a continuación no es caso de 'CSI Barcelona' sino que es
verídico puesto que me sucedió ayer alrededor de las 16.00h .> A esa
hora, estaba circulando con mi coche, entrando en Barcelona, desde
L'Hospitalet de Llobregat en dirección al Paseo de Gracia, por la
Avenida Gran Vía , nº 119, cuando a la altura de la salida hacia la
Plaza Cerdá , dentro del túnel, paré el coche debido al denso tráfico y
al primer semáforo que estaba en rojo.>
En ese momento, del vehículo que me seguía (OPEL ZAFIRA, color
plata, matrícula 6209 FBJ) se bajaron dos individuos y mientras uno
vigilaba que yo no mirase por el retrovisor el otro me pinchó la rueda
posterior derecha con un punzón, posiblemente un abridor de cartas
según la policía dada la forma del corte, volviendo a su coche
después.>
Al reanudarse la marcha (semáforo verde), noté que algo le pasaba al
coche con el típico ruido de rueda pinchada y los dos primeros coches
que me adelantaron por mi izquierda me tocaban el claxon haciéndome
señas de no parar.> > El tercer coche que me adelantó, el acompañante
del conductor me hizo señas de bajar la ventana, y cuando lo hice me
gritó que los del coche de detrás de mí me habían pinchado la rueda,
que no parase hasta ver un policía y que cerrase todas las puertas.>
Afortunadamente todos los semáforos siguientes los pude pasar en
verde hasta entrar en el túnel que permite pasar la Plaza de España
por debajo, y en el primer cruce de Gran Vía con la calle Vilamarí ,
subí el coche en el paseo peatonal entre el carril lateral derecha y los
carriles centrales de Gran Vía. Baje del coche cerrando todas las
puertas y fui hacia la parte posterior para mirar la rueda pinchada.>
En ese momento aparcó detrás mio un coche rojo, cuyo conductor bajó
inmediatamente del coche diciéndome que lo había visto todo, que ya
había avisado a la policía para darle el número de la matricula y
señalándome el lado izquierdo de la calle Vilamarí (a unos 25 metros )
me indicó dónde había parado el OPEL ZAFIRA.> En ese momento vimos
bajar del citado coche a dos individuos que se dirijían hacia nosotros
por la acera, a los cuales les gritamos que estabamos hablando con la
policía e insultándoles (Hij..Put..,Cabr.., etc.. ) con lo cual dieron
media vuelta y se fueron corriendo en su coche (dentro había una
tercera persona).> >
A los pocos segundos apareció un agente de la Guardia Urbana que se
identificó mostrándonos su placa, puesto que iba con ropa discreta,
para que le explicasemos lo sucedido y alrededor de un minuto, más o
275
menos, llegó un coche de la Guardia Urbana con dos agentes, quienes
enseguida dieron parte para intentar coger a los atracadores.
Del Opel Zafira supieron enseguida que era un coche alquilado, que no
había sido devuelto finalizado el plazo contratado.> > Dichos agentes
me informaron que han habidos varios casos similiares con resultado
final de robo del vehículo o de los bolsos o las americanas de los
integrantes del coche agredido, y que suelen actuar por esa zona de
Barcelona.> > También suelen ir en motos y la forma de actuar es la
misma, le pinchan la rueda del coche de quien quieren atracar y luego
le dicen que tienen una rueda pinchada.> Siempre la rueda posterior
derecha puesto que es la de mayor distancia desde la puerta del
conductor.> >
La Guardia Urbana me dio los siguientes consejos para esta situación:
en el caso de que notes que tienes una rueda pinchada, y sobre todo si
has visto una moto al lado con dos personas de mal aspecto> - Cerrar
enseguida todas las puertas y no bajar el cristal aunque te lo pida el de
la moto;> No bajar del coche, buscar una gasolinera o un policia;> - Llamar
enseguida, si dispones del móvil, al 112 o a la policía y decirles lo
sucedido y por dónde estás circulando,> - Si ves un policía pararte
enseguida a su lado.> - No entrar en Parking públicos o privados.>
> ESTO ES REAL Y ESTÁ PASANDO EN BARCELONA, ES IMPORTANTE
PASAR ESTE E-MAIL PARA QUE MUCHA GENTE ESTÉ AVISADA”
276
Estudi dels webs dels clubs
El qüestionari sobre els webs dels centres excursionistes va obtenir 63
respostes, de les 96 entitats convidades a participar-hi, és a dir, el 65% del
total. En més de la meitat dels casos va ser contestat per algun càrrec de la
junta directiva de l’entitat estudiada i en gairebé el 30% dels casos per la
persona que ocupava el càrrec de webmàster.
Segons aquestes respostes, entre el 70% i el 75% dels webs de les entitats
excursionistes catalans es basarien tècnicament en un format html. En altres
casos es tractava de blocs (4 entitats). Els sistemes de gestió de continguts
eren utilitzats en el mateix nombre de casos (4).
En més del 60% dels casos, aquestes pàgines web no acceptaven comentaris.
En una quarta part de les entitats hi havia la possibilitat de deixar comentaris
escrits per qualsevol persona. Sobre l’11% dels casos permetien enviar
comentaris per via de correu electrònic.
Pel que fa als fòrums, cal destacar que en més del 70% dels casos les
plataformes no en disposaven o en tot cas no s’havia implementat aquesta
funcionalitat. En els casos en què existien fòrums, majoritàriament eren
fòrums oberts (9 casos, 17%), dividits més o menys a parts iguals entre els qui
tenien previst un sistema de moderació prèvia i els qui no. En dos casos es va
constatar la utilització del bloc com a fòrum de discussió.
Pel que fa a la possibilitat d’aportar informació a la plataforma (actitud
prosumística), en un 30% dels casos aquesta no existia.
Això vol dir que el 70% de les plataformes estudiades permetien la
participació de les persones. En tot cas, en el 22% dels casos es podia aportar
informació si s’estava associat a l’entitat (8%) o si la persona s’havia registrat
prèviament a la plataforma (14%). En el 36% dels casos l’enviament de
notícies, informacions, etc. era lliure, tot i que només en una quarta part dels
casos aquest enviament no era moderat abans de la seva publicació (vegeu
Taula 51).
Només en el 20% dels casos era possible la sindicació del contingut. Sobre
aquesta pregunta cal fer notar que hi ha un ampli percentatge de respostes en
blanc (38%), fet que podria indicar el desconeixement d’aquesta possibilitat
per part de la persona que va omplir el qüestionari.
En més de la meitat del casos (52%) els usuaris i usuàries podien compartir
fotografies. Només el 25% de les plataformes permetien la realització
d’enquestes.
277
p6 – Possibilitat d’aportar
informació a la plataforma
Altres
Freqüència
Percentatge
6
11%
18
33%
13
24%
4
7%
No
Sí, amb censura prèvia
(tothom hi pot enviar
informació)
Sí, però només els socis i
sòcies
Sí, però només els usuaris
enregistrats
13%
7
Sí, sense cap restricció
(tothom hi pot enviar
informació)
6
11%
Total
100%
54
Taula 51 – Possibilitat d’aportar informació a la plataforma
Pel que fa a les comunicacions amb les persones associades o registrades a les
plataformes, gairebé dues terceres parts (63%) dels casos afirmaven no
disposar de llista de distribució. Quan aquesta existia, el més normal (27%)
era que es restringís a les persones associades o enregistrades a la
plataforma. Només en un 9% dels casos, és a dir, en 5 entitats, aquesta forma
de comunicació es deia que era oberta a tothom.
En un sentit semblant, només una tercera part disposava de butlletí electrònic
(34%). Igualment, tan sols en el 22% dels casos aquest butlletí era accessible
per a tothom (14 entitats).
Les entitats de les quals es podia esdevenir membre des de la plataforma
digital no arribaven a la meitat del total (42%). En tots els casos analitzats,
quan això era possible, els nous associats i associades passaven a tenir els
mateixos drets que les persones que ingressaven a l’entitat per altres vies
(fonamentalment presencials).161
De tota manera, en gairebé dues terceres parts dels casos (61%) es responia
afirmativament quan es preguntava si es podia ser membre de l’entitat i no
tenir amb aquesta cap tipus de relació que no passés per internet (Taula 52).
No va passar del 20% el percentatge de casos en què es deia que això no era
possible. En un sentit semblant, sobre el 38% dels casos estudiats
manifestaven que tenien socis i sòcies actius que només participaven en la
vida de l'entitat a través d'internet (tot i que cal fer esment que aquest
percentatge era el mateix en el cas contrari – vegeu Taula 53).
161
Aquesta pregunta es va plantejar perquè en l’exploració prèvia es va detectar el cas d’una
entitat en què les persones que s’associaven des de la plataforma virtual no tenien els
mateixos drets.
278
p15 – Possibilitat de ser
membre només per internet
Freqüència
Percentatge
No
13
20%
No Disponible
11
17%
Sí
39
61%
Total
63
100,00%
Taula 52 – Es podria ser membre de l’entitat només per internet?
p16 – Socis únicmane
online
Freqüència
Percentatge
No
28
44%
No disponible
11
17%
Sí
24
38%
Total
63
Taula 53 – Presència de socis només online
100,00%
Una informació complementària l’aportava la pregunta 17, que demanava, en
una escala de l’1 al 5, l’ús de les possibilitats tècniques de la plataforma per
part de les persones associades. En aquest cas, la mitjana es va situar en el
2,71 (DE 0,81), una posició intermitja. Cal comentar que no apareixien
diferències significatives quan es creuava aquesta variable amb cap de les
altres.
La darrera pregunta deixava oberta la possibilitat d’enviar algun comentari.
Entre els que es varen recollir, la majoria feien referència a la imminent
reforma del web, normalment “per fer-la més activa i dinàmica”.
“Estem treballant en una web que sigui interactiva i reculli moltes de
les opcions que proposeu en la vostra enquesta. Esperem que en un
plaç breu sigui operativa”.
“Tenim en projecte una nova web que donarà respostes afirmatives a
la majoria de les preguntes, de moment, però, ha sofert una aturada
tècnica gracies a la acció dels "hackers"”.
De fet, els canvis accelerats que viu el sector del que s’anomena noves
tecnologies pot fer que aquestes dades hagin quedat desfasades en el moment
de llegir els resultats d’aquesta recerca.
279
Excursionisme durant la Setmana Santa de 2008
En aquesta enquesta es varen obtenir 139 respostes (74,7%% del total de les
186 persones convidades a contestar el qüestionari), fet que dóna un marge
d’error del 8,3% i que suposa que les dades que s’exposen a continuació
s’hagin de prendre amb molta consideració. D’aquestes enquestes, 119 casos
varen afirmar haver sortit durant les vacances de Setmana Santa de 2008
(algun dia entre el 17 i el 24 de març).
En conjunt, es varen comptabilitzar un total de 306 dies d’activitats a la
muntanya, fet que situa la mitjana en 2,2 dies per cada persona. Tal com es
veu en la Taula 54 i el Gràfic 3, els dies de màxima afluència varen ser el
divendres, dissabte i diumenge (del 21 al 23 de març), que concentren gairebé
el 60% del total de casos.
17 de
març
Dia
Sortides
Percent.
18 de
març
19 de
març
20 de
març
21 de
març
22 de
març
23 de
març
24 de
març
20
18
18
35
66
63
53
33
6,5%
5,9%
5,9%
11,4%
21,6%
20,6%
17,3%
10,8%
Taula 54 – Nombre de sortides per dia, Setmana Santa de 2008
70
60
50
40
30
20
10
0
17 de març
18 de març
19 de març
20 de març
21 de març
22 de març
23 de març
24 de març
Gràfic 3 – Nombre de sortides per dia, Setmana Santa de 2008
La primera cosa que cal tenir en compte és que hi ha 20 persones que varen
contestar que no havien fet cap activitat excursionista durant aquells dies,
però quan es demanava els dies concrets de la seva activitat varen aparèixer
280
30 persones que no havien sortit cap dia (altres 3 persones ho havien fet fora
de les dates estudiades). De manera que hi ha un decalatge de 7 persones que
segurament no varen completar l’enquesta.
Un altre fet interessant de ressaltar és que hi ha percentatges molt alts de
persones que només varen sortir un o dos dies. De fet, si la mitjana de
sortides és de 2,2 dies, la moda se situa en els dos dies (si no es té en compte
la gent que no va sortir cap dia), tal com indica la Taula 55. Molt poca gent,
al voltant del 10%, va poder gaudir de més de quatre dies de festa, fet que
resulta més significatiu si tenim en compte que aquests quatre dies de festa
s’haurien pogut comptabilitzar sortint els dos caps de setmana inclosos en els
dies estudiats o els quatre dies de festa oficial. Cal tenir en compte, però,
que aquests dies hi ha el costum de reunir la família al voltant de la taula per
menjar-se la mona.
Total dies
Freqüència Percentatge
0
30
21,6
1
25
18,0
2
29
20,9
3
21
15,1
4
19
13,7
5
9
6,5
6
3
2,2
7
3
2,2
Total
139
100%
Taula 55 – Total de dies sobre els vuit disponibles
Les activitats que es varen dur a terme han estat recollides en la Taula 56 i el
Gràfic 4.
Activitat
Freqüència Percentatge
alpinisme
9
6,5
Btt
16
11,5
càmping
5
3,6
escalada
14
10,1
espeleologia
3
2,2
esports no excursionistes
16
11,5
esquí de fons
2
1,4
esquí de muntanya
8
5,8
esquí de pista
11
7,9
excursionisme
62
44,6
Vies ferrades
2
1,4
geocaching
1
0,7
Marxes populars
2
1,4
Orientació esportiva
1
0,7
Parapent, ala delta
1
0,7
Senderisme
29
20,9
Tresc
1
0,7
Turisme de muntanya
12
8,6
Taula 56 – Activitats practicades durant la Setmana Santa de 2008
281
70
60
50
40
30
20
10
0
Gràfic 4 – Freqüències de les activitats practicades
Com s’evidencia, l’activitat més practicada és l’excursionisme (44,6% dels
casos), seguida del senderisme (20,9%), la bicicleta de muntanya, altres
esports no vinculats a l’excursionisme, l’escalada i el turisme de muntanya (810% per a cadascun d’ells), i les diferents especialitats d’esquí.
La mitjana d’activitats dutes a terme és baixa, perquè se situa en l’1,3 (DE
1,1) i la moda en 1 activitat. Hi ha una tendència significativa, però poc
acusada (r=0,47) a augmentar el nombre de pràctiques a mesura que
augmenten els dies, però aquesta relació no es considera massa consistent. De
manera que no sembla que en general es pugui parlar d’unes vacances
pluriactives.
Gairebé la meitat d’aquetes sortides es va fer amb un grup d’amics o
companys (48%), una mica més d’una tercera part amb la família (36%) i un
18% en solitari. La gent que havia anat en solitari havia estat més dies fora de
casa que no la resta (3,4 dies davant d’1,9). També la gent que havia sortit en
grup hi estava més dies (3,0 dies) que les persones que no hi havien sortit (1,4
dies). Sembla que el fet de sortir en família no afectava el nombre de dies
dedicats a les vacances. L’excursionisme va ser una activitat que es va
practicar de manera solitària per sobre de la mitjana (el 32% de les persones
que varen fer excursionisme varen declarar haver sortit en solitari).
Les activitats que majoritàriament es varen dur a terme suposaven un nivell
de risc molt baix: en una escala de l’1 al 10, la moda se situava en el valor
més baix i la mitjana era del 3,3 (DE: 2,0).
Pel que fa als llocs on es varen desenvolupar aquestes activitats, cal destacar
que el 75% dels casos estudiats no es varen moure de Catalunya. Com resulta
evident, la mitjana de dies de vacances és més gran en aquells casos que han
anat més lluny, tal com es recull en la Taula 57.
282
La gran majoria de les persones entrevistades (95%) va fer servir algun tipus
de transport durant aquelles vacances, només el 7% del qual va ser transport
públic.
Zona geogràfica
Freqüència Mitjana dies
DE
Catalunya (incloent Catalunya Nord)
81
2,5
1,3
Pirineu aragonès, navarrès o basc
11
3,4
1,5
Un altre país
7
3,1
2,1
Una altra comunitat autònoma espanyola
8
4,3
1,7
Taula 57 – Mitjana de dies segons lloc de destinació
Ja s’ha dit que la mitjana de dies passats fora de casa era relativament baixa
(2,2). Ara convé afegir que poc més del 30% de les persones entrevistades
havia passat com a mínim una nit fora de casa. D’aquesta manera, es pot
plantejar el tipus d’allotjament utilitzat. Tot i que el refugi va ser la
categoria més reconeguda (9 casos) no es considera que les dades siguin
massa significatives pel poc volum i la dispersió que mostren.
A banda de les activitats excursionistes en sentit ampli, aquests dies de
vacances es varen completar amb altres activitats, com per exemple
•
•
•
•
•
Anar al cinema (11% dels casos)
Anar de compres (10%)
Anar de copes (18%)
Practicar esports no relacionats amb l’excursionisme (11%)
Anar a restaurants (35%)
De manera que sembla que la restauració va ser el sector més beneficiat per
les activitats no pròpiament excursionistes.
Internet, la cartografia i l’experiència personal es varen mostrar com les fonts
d’informació més utilitzades, amb percentatges entre el 40% i el 45% de la
mostra estudiada. De la resta de fonts utilitzades, val la pena destacar:
•
•
•
Llibres, 27%
Revistes, 10%
Amistats, 19%
En aquest sentit, més del 60% de la mostra afirmava haver dedicat poca o
gens de preparació a la seva activitat, mentre que poc més del 25% n’hi havia
dedicada força (vegeu Taula 58). Aquesta manca de preparació majoritària,
com es veu en la Taula 59, en el 60% dels casos es devia al coneixement que
les persones entrevistades tenien de la seva destinació i en el 16% a què
s’havien afegit a un grup amb altres persones.
283
Preparació Freqüència Percentatge
Molta
Força
Poca
Gens
Altres
3
2,9
28
26,7
51
48,6
15
14,3
8
7,6
105
100
Taula 58 – Preparació de les vacances
Si no has dedicat gaire a la preparació,
per quin motiu va ser?
Freqüència Percentatge
Altres
7
10,6%
40
60,6%
11
16,7%
4
6,1%
4
6,1%
Perquè coneixia el lloc on anava
Perquè em vaig afegir a un grup de gent
que ja ho coneixia
Perquè m'agrada anar a la muntanya
sense preparar les meves activitats
Perquè no vaig tenir temps
100%
Total
66
Taula 59 – Motiu de la manca de preparació de les activitats de vacances
A nivell econòmic, les persones enquestades varen xifrar les seves despeses
d’acord amb la Taula 60. Com es veu, poc més de la meitat de les respostes
se situen en menys de 30 € per dia i encara no una tercera part entre els 31 i
els 50 euros. Donant a cada categoria el valor de la seva marca de classe, es
pot inferir que la despesa mitjana podria ser d’uns 36 € diaris per persona.
Despeses
Freqüència Percentatge
Menys de 30 € per dia
53
52,0%
Entre 31 i 50 € per dia
33
32,4%
Entre 51 i 100 € per dia
9
8,8%
Entre 101 i 150 € per dia
1
1,0%
Altres
6
5,9%
102
100%
Total
Taula 60 – Despeses durant les vacances
Canviant radicalment de tema, cal esmentar que dues terceres parts de les
persones entrevistades varen poder parlar amb els seus acompanyats. Els
temes que més es varen esmentar varen ser:
284
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Properes activitats, sortides, excursions,
Temes personals o/i familiars, projectes professionals,
Política, societat actual, ideologies,
Sentit de la vida, en general,
Coses relacionades amb el club,
Temes relacionats amb l'activitat mateixa: estat de la neu, els camins,
ritmes de cursa, etc.
Del món (Tibet, Irak...),
Salut,
Temes relacionats amb el lloc visitat: història i geografia, paisatge i
panoràmica, botànica, zoologia, medi ambient, sensacions viscudes,
El GPS,
La meteorologia,
Els companys,
De muntanya i futurs projectes,
Feina,
Fotografia,
Esport: estiraments i lesions musculars.
En aquest sentit, utilitzant el Word Cruncher del programa Atlas.ti, s’arriba a
la conclusió que les paraules més esmentades són les que apareixen en la
Taula 61. Cal especificar que només hi consten les paraules amb una
freqüència mínima de 3 casos. Com es veu, els temes personals, familiars i de
feina ocupen bona part de les converses. D’aquesta manera es fa avinent la
dimensió relacional de la pràctica excursionista.
Paraula
Freqüència
MUNTANYA
16
PERSONALS
15
SORTIDES
11
FAMILIA
10
TEMPS
8
FEINA
8
VIDA
6
POLÍTICA
6
POLITICA
5
ACTIVITATS
5
FILLS
4
AMICS
4
PROJECTES
3
NATURA
3
285
VACANCES
3
RELACIONS
3
SORTIDA
3
COMPANYS
3
PAISATGE
3
Taula 61 – Temes de conversa durant les vacances de Setmana Santa
L’enquesta també preguntava què havien obtingut les persones entrevistades
durant aquests dies a la muntanya, és a dir, quins beneficis els havia suposat
el fet de dur a terme alguna activitat excursionista en sentit ampli. Les
respostes obtingudes parlen de:
•
Felicitat, satisfacció personal:
o de contactar amb la natura i les muntanyes,
o enriquiment personal.
•
Relax:
o desconnectar de la feina, la rutina,
o desconnectar de la pressió de la família,
o distracció, diversió, entreteniment,
o benestar personal,
o tranquil·litat.
•
Coneixences:
o compartir una bona estona amb amics o familiars,
o reforçar les amistats,
o conèixer persones diferents,
o conèixer llocs nous: paisatge,conèixer el país, el territori.
o descobrir la natura, el país, elements culturals.
•
Entrenament, pràctica esportiva:
o pràctica d'esport, benestar físic i psíquic,
o salut: purificar els pulmons,
o conèixer els límits esportius en llargs recorreguts o activitats
físicament exigents.
•
Satisfacció personal:
o per haver trobat el camí,
o pel rendiment físic,
o per fer un altre cim (dels Cent Cims).
•
Llibertat.
286
L’anàlisi quantitativa feta amb el Word Cruncher del programa Atlas.ti dóna
com a paraula més repetida relax, seguida de muntanya, amics, natura,
conèixer, gaudir, etc., tal com es veu en la Taula 62:
Paraula
Freqüència
RELAX
17
MUNTANYA
11
AMICS
10
NATURA
9
CONÈIXER
9
GAUDIR
9
PERSONAL
8
SATISFACCIÓ
7
ENTRENAMENT
6
COMPANYIA
5
BENESTAR
5
SALUT
4
FEINA
4
DESCONECTAR
4
DISTRACCIÓ
4
CONEIXER
4
RUTINA
4
TRANQUILITAT
4
CONEIXEMENT
4
FAMÍLIA
4
TRANQUIL·LITAT
3
LLIBERTAT
3
PAISATGES
3
DESCONEXIÓ
3
DESCOBRIR
3
Taula 62 – Paraules més repetides per parla
del que ha aportat l’estada a la muntanya.
Aquesta informació es pot complementar amb la que fa referència als motius
per haver decidit anar a algun lloc en concret. En aquest sentit, caldria
destriar els motius que es poden aplicar a qualsevol lloc muntanyenc i aquells
casos que parlen de llocs concrets. Pel que fa als llocs concrets, es detecten
expressions com ara:
•
Haver-ho conegut en una estació i voler tornar-hi en una altra,
•
La proximitat al lloc de residència,
•
Per estar massa lluny per anar-hi en un cap de setmana normal,
287
•
Invitacions de persones conegudes o familiars,
•
Entrenaments per a activitats competitives o més exigents,
•
Conèixer zones noves,
•
Pels companys o familiars,
•
Pel paisatge o la bellesa del lloc,
•
Recomanacions d’iguals,
•
Per tenir-hi segona residència o un refugi de l’entitat,
•
Perquè algunes activitats només es poden fer allà,
•
Per ser una activitat organitzada,
•
La meteorologia,
•
Motius professionals,
•
Per fer la “ruta” dels Cent Cims,
•
Passejar i menjar.
De nou, l’anàlisi estadística del Word Chruncher dóna com a primer motiu la
proximitat, seguida del desig de conèixer i les amistats o aspectes que només
es poden trobar si se’ls va a buscar en determinats espais (com la neu o cims
concrets). Vegeu Taula 63.
Paraula
AMICS
CONÈIXER
Freqüència
8
10
NEU
4
CIMS
4
Taula 63 – Motius més importants
288
Estudi de les entitats més recents
El qüestionari sobre les entitats més recents (vegeu Annex 12 – Qüestionari
estudi entitats més recents) va ser respost per un total de 26 entitats. Per
començar la seva anàlisi, podem fixar-nos en el procés de constitució de les
noves associacions.
En alguns casos, entre la constitució de l’entitat i la seva inclusió a la
Federació podien haver passat fins a 3 anys. És, per exemple, el cas del
Centre Excursionista Anem a Caminar, que es va constituir al 2005 i no va
poder ingressar a la FEEC fins al 2008.162 Però en molts altres casos la
institucionalització i la federació de l’entitat es varen poder fer en el mateix
any (fins i tot, en el cas d’un centre, no es va voler ingressar a la FEEC fins a
l’any següent per no haver de pagar la quota anual completa, perquè només
faltaven dos o tres mesos per acabar l’any en curs). Un dels entrebancs
burocràtics més habituals va ser el fet de redactar uns estatuts que no
s’addeien amb les disposicions vigents, com els va passar a l’Associació
Esportiva Matxacuca, de Santa Cristina d’Aro.
Un cas interessant, per la diferència que presenta amb tots els altres, és el
del Grup Excursionista del Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal. Aquesta
entitat es va crear al 1989 i no va ingressar a la FEEC fins al 1999. Per agilitzar
els tràmits varen decidir incriure’s a la Federació com a secció esportiva
d’una entitat cultural local, encara que a la pràctica funcionaven de manera
independent:
“Passats uns anys i veient que la cosa anava bé vam creure oportú
legalitzar la nostra situació i vam iniciar el lent i complicat procés de
federar-nos. Finalment vam optar per inscriure’ns com a secció
esportiva de l’entitat cultural del nostre poble de cara a agilitar tots
els tràmits encara que a la practica funcionem completament
independents de l’entitat tant a nivell de socis i econòmicament.”
162
“El desembre del 2005 constituïm l’associació i el 2008 ens podem registrar
definitivament i després federar-nos a la Feec. Tant de temps entre la sol·licitud i el registre
és una cosa que desanima: els entrebancs que et posen alhora de constituir una associació
com la nostra. Havíem de registrar al consell Català de l’esport i no podíem perquè primer
havíem de federar-nos, i no podíem federar-nos sinó estàvem registrats a Esports..... ho
entens tu? Doncs les coses van així. Que hàgim tardat quasi bé tres anys per poder-nos
legalitzar no és normal”
289
Però el cas més rocambolesc sembla que seria el del Centre d’Activitats de
Muntanya Base, de Barcelona:
“L’entitat es va crear a Justícia enlloc d’Esports perquè els tràmits
eren més senzills i per desconeixement. Degut a això durant els
primers anys els socis es federaven mitjançant l’entitat CEAM-SIM.
L’any 2003 es van fer els tràmits per registrar una secció a esports i
poder federar a la Federació Catalana d’Espeleologia. Aprofitant
aquesta secció registrada i que l’entitat CEAM-SIM va plegar, l’any
2005 vam sol·licitar l’ingrés a la FEEC.”
Algunes de les raons adduïdes per fundar aquestes entitats estaven
relacionades amb grups de persones que havien començat a anar a la
muntanya i un dia varen decidir legalitzar la seva situació.
•
El Club Excursionista de Caldes de Malavella, per exemple, va néixer
“per iniciativa d’un grup de gent que ens trobàvem per fer sortides a
la muntanya”
•
L’Associació Esportiva EXPI de Gavà, la varen fundar una dotzena de
“companys, amants de la natura i la muntanya”, als quals “[...] va fer
molta il·lusió ser socis fundadors i poder donar-li el nom [...]”.
•
El Centre Excursionista Anem a Caminar de Pineda de Mar va néixer
perquè “Des de l’any 1999, un grup de persones afins i que ens
agradava la muntanya i que de tant en tant fèiem excursions, vam
decidir institucionalitzar les sortides decidint cada segon dissabte de
mes. Se’ns van començar afegir gent amiga”.
•
El Centre Excursionista Serres del Mestral, de Vandellòs i l’Hospitalet
de l’Infant, “[...] es va crear pel potencial per l’excursionisme que té
el nostre municipi i per les ganes d’un grup de gent per poder-se
reunir i comentar les inquietuds, organitzar excursions i senyalitzar
GRs, PRs i senderons que creuen les nostres muntanyes”.
•
El Club Excursionista Aiguafreda i Sant Martí es va fundar “Entre un
grup d’amics i coneguts per organitzar sortides i activitats
conjuntament i compartir recursos.”
•
En el cas del Centre Excursionista Montseny Vilamajor, “L’entitat va
ser fundada i promoguda per 4 amics que van organitzar i crear la 1ª
junta directiva.”
•
El Club Alpí K2 de Tarragona va sorgir perquè “Un grup d'amics
alpinistes necessitaven una entitat que els hi representés i tramités
llicències”.
•
El Club Excursionista Cima era originàriament “Un grup d’amics i
coneguts que proveníem de l’entorn universitari on ja vàrem fundar
una associació universitària que es dedicava als esports de muntanya.
En créixer el grup de practicants, i en abandonar l’entorn universitari,
vàrem voler seguir plegats. Com també volíem gestionar les nostres
290
llicències i que no ens demanessin preus exorbitants per les quotes de
soci, vam fundar un club propi.”
•
La Secció Excursionista del Club Atlètic Espluguí va néixer d’un “grup
d’amics que sortien pels voltants (muntanyes de Prades) els diumenges
al matí, i socis del Club Atlètic [que] van decidir crear la secció
d’excursionisme.”
•
La Colla Isard, de Bescanó, la va formar “Un grup d’amics que volien
anar a la muntanya, després han anat entrant o plegant gent, i la colla
ha anat canviant. El nucli fundador eren companys de treball, diuen.”
•
Els fundadors de l’Associació Excursionista Castellterçol eren “[...] un
grup d’amics que organitzàvem el Raid fred i a fi de poder fer tots els
tràmits de llicencies, lloguer de material... i també amb una finalitat
de poder organitzar altres curses doncs vam voler legalitzar-nos i fernos com a entitat.”
•
La Roca Miloca Excursionista de la Galera “[...] va ser fundada per un
grup de joves del poble sobre els anys vuitanta organitzant activitats
per al jovent i també la Marató Lluna Plena, durant unes quantes
edicions, però cap a l'any 94-95, l'associació es va dissoldre i no va ser
fins a l'any 2003, que un altre grup de jóvens vam tornar a menejar-ho,
posant-nos en contacte un altre cop amb la FEEC”.
•
El cas de la Penya Ciclista Altafulla va començar com una entitat que
feia sortides amb bicicleta de carretera i que després es va ampliar a la
bicicleta de muntanya. Finalment, al 2002, varen començar a fer
caminades i es va constituir el grup de senderisme i muntanya. Al 2007
varen ingressar a la FEEC.
•
Un cas interessant, per la sinceritat amb què s’expressa la seva
portaveu, és el del CAM Base: “Molts de nosaltres havíem passat per
diverses entitats excursionistes i de manera casual ens vam trobar en
una d’elles, en aquesta última vam formar un bon equip a la junta fins
que novament ens van tallar les ales (no es podia comprar material, les
sortides havien de ser d’una manera concreta, …). L’emprenyamenta
va ser tal que vam decidir que si el model de centres no ens agradava
era el moment de fer el nostre propi centre. El fet de tenir un
excel·lent equip humà de treball i més de vint persones que ens deien
que s’apuntaven al futur centre va ser l’empenta definitiva per crear
CAM BASE.”
En el cas del CAM Base es veu molt clarament que ens trobem davant d’un
grup d’amics, un grup d’amics que no vol créixer:
“Com ja hem dit som un centre petit, un grup d’amics, i no volem créixer
(fa uns anys en una enquesta realitzada als socis va sortir que la majoria
els hi agradaria un centre entre 50 i 80 persones actives). El fet de voler
ser petits i no créixer fa que puguem donar una atenció totalment
personalitzada.”
291
Per això no és estrany que es mantinguin algunes activitats de tipus
relacional, com les sortides en família o els sopars (CE Caldes de Malavella). O
funcionaments que recorden maneres menys institucionalitzades de gestionar
les sortides, com el cas de la gent del Centre Anem a Caminar de Pineda:
“No apuntem per fer les sortides. Tothom es presenta en els punts
indicats i ens organitzem per els cotxes”.
En alguns casos, la fundació de les entitats ha estat impulsada, no ja des de la
societat civil com en els casos estudiats, sinó des de l’administració local. És
el cas de l’Associació Excursionista Lillet, que en el seu naixement va comptar
amb “el recolzament institucional de l’Ajuntament” i que es va plantejar
com una manera de dinamitzar la vida local i integrar la població
nouvinguda.163 També el Grup Excursionista Els Perduts de Begur va respondre
a l’impuls de l’Ajuntament d’aquesta entitat, però en aquest cas sembla que
es demostra que quan la iniciativa no sorgeix de la societat civil o aquesta no
la sent seva, la seva viabilitat futura sembla compromesa:
“L’Associació Esportiva es creà a principis dels anys noranta i les
diferents seccions entre elles la excursionista per part de l’ajuntament
de Begur. Més o menys al mateix temps es va donar d’alta a la FEEC
amb el nom d’associació esportiva Begur.
Això es va fer en previsió de formar un grup excursionista al nostre
poble. Poc després va haver-hi canvi d’ajuntament i allò quedà en no
res tot i que se seguien pagant les quotes a la FEEC.”
El cas va ser que quan un grup de persones que sortia a caminar va saber que
existia aquesta iniciativa, va rebre tot el suport del seu ajuntament, bona
prova que per fer funcionar una entitat excursionista es necessita la
implicació de la societat civil.164
Aquest és el cas de la Colla Isard, una entitat que no té una “filosofia” pròpia,
però en la qual “[...] alguns dels membres són i estan molt implicats en la
vida de poble de Bescanó, i la colla és una entitat més.”
163
“L’excursionisme sempre ha estat una activitat molt seguida a la Pobla. Per un cantó,
contàvem amb el recolzament institucional de l’Ajuntament. Per l’altre, des de feia uns anys
un grup de gent estàvem organitzant la caminada popular de la Pobla, i calia una institució
que tingués veu i vot en matèria de senyalització de senders, conservació del patrimoni
natural (però també cultural) i que fos, a l’hora, un element dinamitzador de la població
pròpia i integrador de la forastera.” (Sergi Gomar, secretari i soci fundador de l’Associació
Excursionista Lillet).
164
“L’entitat funciona plenament des de l’any 2003, per part d’un grup de gent (10 persones)
que ens agrada la natura i caminar i vam començar a fer sortides i excursions. Ens vam
assabentar que existia la secció d’excursionisme, l’ajuntament ens donà suport i ens vam fer
càrrec del grup fins ara.” (Joan Carles Caner, soci fundador de Els Perduts).
292
Aquesta implicació en la vida local o comarcal també es troba en el cas del
Centre Excursionista Montseny Vilamajor, els objectius del qual són:
“Fomentar la pràctica esportiva de muntanya a la nostra zona del
Montseny. Difusió d’informació ecologista del Montseny i de
contribució a la preservació del medi natural montsenyenc.
Contribució a la promoció cultural de la zona de Vilamajor-Cànoves
com una porta alternativa d’entrada al Montseny.”
En el mateix sentit de continuïtat entre la vida associativa local i
l’excursionisme, cal dir que el Club Excursionista Anoia, de Masquefa, va
sorgir de la idea de dues persones provinents del món del lleure infantil i
juvenil que varen decidir aplicar la mateixa filosofia en la nova entitat
excursionista.
Un altre cas interessant és el de la Secció Excursionista del Casal
Independentista Ocell Negre de Lleida, que va sorgir arran de la desaparició
del club excursionista del seu barri:
“Una sèrie de socis del Casal Ocell Negre s’havien quedat sense club
excursionista al extingir-se el Club Excursionista de Balàfia (Balàfia és
un barri de Lleida) i del qual eren socis. D’altra banda també hi havia
la inquietud d’altres socis del Casal Ocell Negre per fer sortides a la
natura i conèixer el país. D’aquestes dues inquietuds sorgeix la SE del
Casal Ocell Negre”.
El cas de l’Ocell Negre presenta un naixement semblant al que va passar amb
l’associació Matxacuca, que es va crear després de la dissolució de la secció
d’escalada d’una altra entitat.165
Pel que fa a les activitats que realitzen aquestes entitats, no es detecten
diferències significatives amb les de la resta d’entitats estudiades, si més no
al nivell qualitatiu amb què s’ha fet aquesta part de la recerca. L’única cosa
que ens ha sobtat és que en alguns casos aquestes entitats tan joves i amb
relativament poques persones associades gestionen instal·lacions d’escalada o
rocòdroms. Potser també podria ser interessant de remarcar que es detecten
casos d’entitats que organitzen activitats obertes al públic, com marxes o
raids, en una clara vocació d’obertura a la resta de la societat a la qual
ofereixen una sèrie de serveis.
165
“L’A. E. Matxacuca va sorgir després de la dissolució de la secció d’escalada i alpinisme
del CREC (Que estava en funcionament des de l’any 2002). El motiu de la separació va ser per
la nul·la existència de la Junta directiva de l’anterior entitat (No de la secció, que va
aportar tots els seus membres al nou club).
Aquesta entitat en el seu moment es va crear perquè hi havia un grup de gent que practicava
l’escalada que va trobar les condicions i les ganes adequades per a agrupar-se i constituirse.” (Josep MariaNadal, president de l’entitat).
293
No sembla que la filosofia d’aquestes entitats sigui diferent de la resta i en
aquest sentit es detecta una preocupació pels temes ecològics i
mediambientals. Però no només són aquests, sinó que entre les respostes
s’han trobat referències a:
•
Divulgació del patrimoni natural, de la comarca o l’entorn proper.
•
Difusió dels valors excursionistes entre les persones que encara no en
són practicants o entre els més joves.
•
“[...] acostar als socis a la natura i la muntanya; estimant-la i
respectant-la” (EXPI).
•
L’Ocell Negre és una entitat inclosa dins de l’esquerra independentista
que intenta “[...] recuperar i mantenir el vincle entre catalanisme i
excursionisme [...]” que històricament ha caracteritzat bona part de
l’excursionisme català.
•
Tal com ho diu en la pàgina web de l’Associació Excursionista Lillet,
“Pretenem el foment de l'excursionisme i de les activitats de muntanya
en general, així com el coneixement, defensa i promoció del patrimoni
natural.”
•
“Com a “filosofia” podem dir que el que volem es que la gent surti a la
muntanya, ens és igual de quina entitat siguin o vinguin mentre
estiguin federats, que surtin i es diverteixin amb seguretat i el màxim
respecte al medi natural per on ens mourem” (CAM Base).
Els nous excursionistes
En general es tracta d’entitats petites, que només excepcionalment superen
els dos-cents associats i associades. Cal destacar que força entitats varen
declarar que tenien entre “una vintena aproximadament” de socis i 50
membres. De totes les entitats que varen respondre, 9 (35%) tenien menys de
50 associats.
De l’estudi del conjunt de respostes es desprèn que les persones que en
formen part es poden dividir en dos blocs de desigual pes:
•
Persones molt implicades amb l’entitat i que participen de la seva vida
activa, que acostumen a ser la minoria (en el cas del Club Excursionista
de Caldes de Malavella o del d’Aiguafreda i Sant Martí representarien
aproximadament un 10% del volum total de persones associades; en el
cas de la Picossa de Móra d’Ebre, al voltant del 40%; en canvi, a
l’Associació Excursionista Lillet “Hi ha bona implicació”, fet que potser
té que veure amb els seus orígens, com es veurà més endavant);
294
•
Persones sense massa implicació amb l’entitat i que la fan servir en
funció dels seus interessos. En alguns casos, la presència d’aquest tipus
d’associat ha donat lloc a problemes de relleu generacional en els
organismes rectors de les entitats, com ha passat amb Grup
Excursionista del Centre Agrícola de Sant Pau d’Ordal.166
Sobre aquest segon tipus de persones, cal dir que en alguns casos les entitats
faciliten aquest tipus de comportaments. És el cas del Club Excursionista
Cima, en el qual es tracta “[...] de fer sortides sense buscar el compromís de
ningú a res. Si algú té ganes de sortir, només ho ha de proposar, sense cap
implicació. L’únic que busquem és gaudir de la muntanya.”167
També podria ser una mica la línia per la qual han apostat alguns dels nous
clubs estudiats, com es desprèn de les respostes d’algunes entitats:
•
En el cas del Club Excursionista Anoia (CEA), es deia que “L’objectiu
del CEA, no es basa en fer socis, si no en posar a l’abast de tothom un
servei del qual, Masquefa, encara n’és deficitària.”168
•
A l’Associació Excursionista Castellterçol “Sempre ens han dit que ens
caracteritzem per ser una entitat en la que som pocs però ben
avinguts, que sempre fem coses casolanes però molt ben organitzades,
que donem sempre tot el que podem, que busquem la satisfacció dels
altres. Sempre diuen que som molt inventors, innovadors i que trobem
sempre uns recorreguts impressionants.”
•
L’objectiu del Grup Excursionista del Centre Agrícola de Sant Pau
d’Ordal és “Que pugui venir tot tipus de gent, fins ara acabàvem
sempre les excursions en algun restaurant o casa de colònies.”
De fet, aquest tipus de funcionament en poblacions relativament petites
segurament s’ha d’interpretar com a manifestació dels interessos de la
societat civil. Un cas semblant és el de l’associació excursionista de la Pobla
de Lillet (vegeu més enrere). De tota manera, aquest tipus de funcionament
més dedicat a prestar serveis, no es troba en totes les entitats estudiades.
166
Quan es pregunta per la implicació dels seus associats, Xavier Cols, el seu vicepresident,
respon: “Els que portem tot el tema de gestió i organització d’activitats fa molts anys que
som pràcticament els mateixos, costa trobar gent que és vulgui implicar en aquestes
tasques.”
167
Tal com diu el president de l’entitat, Manuel Molina, parlant de la implicació dels socis,
“No busquem la implicació dels socis, només la dels membres de la junta, que responem
mensualment a la nostra reunió de junta.”
168
Article aparegut a la revista Batega del 20de setembre de 2008, informació enviada pel
mateix Centre Excursionista Anoia.
295
Ús de les noves tecnologies
L’ús del correu electrònic i les pàgines web estava molt present en aquestes
noves entitats. Parlant del correu electrònic, en alguns casos sembla que
l’enviament de missatges als socis s’ha convertit en una manera de què
aquests mantinguin el contacte amb l’entitat, però també sembla que aquest
procediment reforça la idea d’un associat consumidor que rep informació i
decideix si vol consumir o no aquell producte.169
El Club Alpí K2 va manifestar que tot el seu funcionament era mitjançant
internet i que la implicació dels socis en la marxa de l’entitat era baixa. I
afegien que:
“Es prou rellevant que siguem més de 200 socis i que amb un
webmaster i un secretari (que en el nostre cas es tracta de la mateixa
persona) portem gestionant el club en molt bones condicions des de fa
ja 4 anys.”
En el cas del Cima, la utilització de les noves tecnologies és una de les seves
característiques definitòries (junt a la joventut dels seus membres):170
“Utilització total: tenim un foro a internet que ens serveix per a
conèixer gent nova, per proposar sortides, i per comunicar informació
als socis i simpatitzants. Els membres de la junta ens comuniquem via
email i anticipem els temes abans de la reunió de junta. A més,
disposem de tots els documents legals digitalitzats i penjats a un
servidor, per a facilitar l’adquisició dels documents per part dels
membres de la junta.”
Tota la comunicació amb els associats de la Secció Excursionista del Club
Atlètic Espluguí es realitza per internet, dins de l’apartat propi de què
disposen en el web del club mare. En un sentit semblant s’expressava el
secretari de l’Associació Excursionista Lillet:
“Tenim pàgina web i fem tots els nostres comunicats mitjançant correu
electrònic, per altra banda, les comunicacions a nivell de gestió de
169
En el cas de l’EXPI es va veure força clara aquesta tendència quan varen dir que “El soci
rep per correu informació bimestral de les diferents activitats a realitzar i escull la que més
li agrada.”
170
“Suposo que ens fa diferents la joventut dels socis, ja que la nostra mitjana d’edat no
arriba als 30 anys; la dependència (i la comoditat) de l’ús de les noves tecnologies;
probablement una certa “anarquia” per dir-ho d’alguna manera, en la que un soci no ha
d’acomplir cap obligació, que no tenim cap jerarquia, i que la junta són persones molt
properes i accessibles” (Manuel Molina, president del Club Excursionista Cima).
296
l’entitat entre els membres de la junta es realitzen mitjançant aquest
mitjà.”
El cas d’aquesta entitat és interessant, perquè el seu secretari explica com la
mateixa administració va posar traves a la utilització administrativa de les
noves tecnologies, perquè anaven per davant de la normativa:
“Vàrem intentar que l’ús de les noves tecnologies constés als estatuts,
en concret pel que fa a la convocatòria de l’assemblea, però el Consell
Català de l’Esport ens va indicar que “anàvem per endavant de la
normativa” i que no podíem usar-les per aquest afer.”
Un cas curiós és el del Club Excursionista Cima, que no disposa de local i que
per aquest motiu pot oferir unes quotes molt baixes, “probablement, la més
baixa de Catalunya”. Es pot pensar que aquest fet pràcticament l’obliga a un
funcionament virtual (recordem que, textualment, la seva utilització de les
noves tecnologies va ser “total”).
També el sistema de posicionament per satèl·lit (GPS) apareix en alguns
casos. En el cas de l’EXPI es deia que aquest instrument “és vital, ja que te
dóna una seguretat total en quant a l’orientació”, i afegien:
“Consultem els mapes de les sortides per internet i tot seguit els
passem al GPS. Aquest mètode ens és de molta utilitat.”
El GPS i els programes específics com l’OZi Explorer també són utilitzat pels
membres de la Secció Excursionista del Club Atlètic Espluguí.
L’ús del correu electrònic, tal com es fa servir en el cas del Centre
Excursionista Anem a Caminar, on sembla que és el sistema de comunicació
més utilitzat, funciona com un mecanisme d’informació als associats, tal com
s’ha vist. Però aquest cas és interessant perquè sabem que les persones que
en formen part viuen en llocs força distants de la nostra geografia:
“Som de diferents indrets de la geografia gironina i del Maresme i
Barcelona. Hi ha gent de Barcelona capital, Maresme, Girona, Salt,
Sils, Vidreres, Palamós, Figueres, Flaçà, Boadella...”
Segurament aquesta disparitat geogràfica no seria possible sense aquest
mecanisme de comunicació, com també es veu en el fet que la Secció
Excursionista del Club Atlètic Espluguí, que com s’ha vist utilitza de manera
molt intensiva les possibilitats d’internet, aculli persones de vuit poblacions
diferents. En un sentit semblant, tot i estar radicat a Sant Pau d’Ordal, en el
Grup Excursionista del Centre Agrícola “[...] la majoria de socis i gent que
vénen són de Vilafranca del Penedès.”
297
En el cas del CAM Base, on el correu electrònic és d’ús habitual, “[...] els
socis estan repartits, per tot Barcelona, el Penedès, Maresme, el Vallès,
Andorra i fins i tot Guadalajara, València o Noruega.” Aquest centre no té
local i el seu material està distribuït per les cases dels diferents socis171.
171
“Degut a que som un centre petit que no ens podem permetre pagar lloguers ni
hipoteques, el nostre lloc de reunió és un bar on ens reunim setmanalment, tot i que en
general només ens hi trobem els que vivim més a prop. Amb la resta, el contacte és el correu
electrònic i el telèfon, a part de quan ens veiem a les excursions”.
“Tenim bastant material i molt variat (des de cordes a piolets, arvas, bidons, raquetes…).
Les adquisicions de material es fan sempre segons les necessitats i peticions dels socis i el
material es guarda repartit a casa d’alguns socis”.
298
e-xcursionismes 2.0
l’excursionisme català a l’inici del segle XXI
una visió des de l’antropologia
conclusions
299
7 - Conclusions
Una de les característiques més remarcables de l’excursionisme actual és la
seva diversitat. Per aquest motiu, en aquest document, per fer referència a la
situació a nivell macrosocal, s’ha preferit parlar d’excursionismes més que no
d’excursionisme. De tota manera, aquesta diversitat es troba també a nivell
microsocial.
Així, sabem que hi ha entitats formades per tres segments clarament
diferenciats. D’una banda, el que se’n podrien dir socis històrics, és a dir,
persones que han abandonat o gairebé abandonat la pràctica activa de les
activitats de muntanya, però que segueixen fidels a l’entitat tot i que
normalment no hi acudeixen. De l’altra, el que se’n podrien dir socis actius.
Dins d’aquest darrer grup, es podria diferenciar entre la gent “que fa anys
que roda”172 i aquelles persones que formen part de les entitats però que hi
han estat atretes per interessos més concrets que se satisfan en les seves
seccions especialitzades (vegeu-hi temes més concrets com poden ser
escalada o espeleologia, però també les seccions infantils i juvenils que a
vegades funcionen com si fossin centres d’esplai173).
Aquesta diversitat no és un fet nou, perquè ha estat present des de gairebé el
naixement de l’excursionisme institucionalitzat a Catalunya. Històricament,
aquesta diferenciació s’ha lligat a factors com el nacionalisme i el món
esportiu; avui dia, aquests elements segueixen sent importants, però n’han
aparegut altres de nous, com les noves tecnologies o el context global lligat a
la mundialització.
Per això se’ns presenta com una realitat multidisciplinària, amb pràctiques i
discursos al seu interior que a vegades esdevenen, o semblen esdevenir,
172
Expressió utilitzada per Ramon Boter de Palau en l’entrevista del dia 10 d’octubre de
2008, que és la font que ens ha permès establir aquesta tipologia.
173
Possiblement aquest podria ser un dels casos més paradigmàtics en què s’utilitzen les
entitats excursionistes com a entitats de serveis, tal com sembla que es poden interpretar les
paraules de Ramon Boter de Palau en l’entrevista del 10 d’octubre de 2008.
300
irreconciliables. El món de l’esport li ha aportat els afanys competitius que
floreixen plenament en algunes especialitats (l’escalada, les curses de
muntanya, les caminades de resistència, els campionats de progressió vertical
en el món de l’espeleologia, el descens d’engorjats, els raids, etc.). En el cas
de les curses de muntanya o de la bicicleta tot terreny, es podria dir que hem
assistit a una hibridació de pràctiques que històricament no havien format
part del nucli central d’aquest fet social (és innegable, però que ja als anys
vint del segle XX es feien curses per muntanya i algunes entitats
excursionistes tenien seccions dedicades al ciclisme).
La crisi ecològica, que alguns autors descriuen com una crisi de civilització,
l’ha portat a incrementar el seu interès per la protecció del medi ambient
muntanyenc. Per això, i per altres raons, algunes persones es demanen si ens
trobem davant d’un esport o d’un estil de vida, tal com es va veure en el
debat sobre la legitimitat o no de la utilització de l’oxigen en les ascensions
als grans cims del planeta. La UIAA s’hi va mostrar en contra, i va haver
d’acceptar les regles de l’Associació Mundial Antidopatge com una activitat
esportiva més.
Les reaccions a aquesta esportivització no es varen fer esperar:
l’excursionisme, o en aquest cas potser millor l’alpinisme, no és una pràctica
competitiva, sinó una altra cosa sotmesa a una ètica diferent. La normativa
esportiva xocava, doncs, amb l’ètica muntanyenca. Exemples, dins del gran
bloc que és l’excursionisme, n’hi ha diversos, com el senderisme.
L’any 1987 va néixer Mountain Wilderness, un moviment internacional
d’alpinistes en defensa de l’alta muntanya com a darrer espai del planeta on
encara és possible l’aventura. Catalunya compta amb una representació dins
d’aquesta entitat com si es tractés d’un país independent, bona mostra de
què en aquest món globalitzat les identitats nacionals no semblen haver
perdut força. A més a més, en aquest intent de fer present el local dins del
món global, l’excursionisme està present dins del Comitè Olímpic de
Catalunya i ha pogut obtenir el reconeixement internacional en algunes
disciplines.
No hi ha dubte que l’excursionisme, en general, és una activitat molt popular
a casa nostra. El que és més difícil és saber quantes persones el practiquen.
Més que difícil, segurament caldria dir impossible. De tota manera, s’estima
que les persones associades en alguna entitat són al voltant de les 60.000.
Les dades de què es disposa posen de manifest un increment espectacular del
nombre de llicències federatives en la darrera dècada. El mateix ha passat
amb les entitats –en deu anys n’han aparegut més de 60 de noves, d’un total
de 347 de l’any 2007. I aquesta tendència ha estat seguida bastant de prop,
tot i que d’una manera menys acusada, pel nombre de socis declarats per les
entitats. De tota manera, les activitats de muntanya practicades fora del
marc federatiu sembla que són majoritàries.
Aquesta pràctica fora de les federacions és comuna a altres esports, i per això
no es fa estranya. En el cas de les activitats de muntanya, segurament tingui
algun tipus de relació amb la imatge que les persones que surten al medi
natural tenen de les seves pràctiques.
301
A banda d’això, l’excursionisme no és present de la mateixa manera a tot
arreu: els estudis consultats parlen de diferències en funció de l’edat i el
gènere, el nivell d’estudis, el lloc de residència i altres variables. Més de trescentes entitats excursionistes poblen la geografia catalana, i no són rars els
municipis on en coexisteixen més d’una alhora.
Malgrat aquestes dades, és comú avui dia parlar de l’excursionisme com d’un
fet immers en una profunda crisi. Segurament caldria parlar més d’un canvi
de model que no d’una autèntica crisi, canvi de model lligat a la millora del
nivell de vida de la població i l’extensió de la societat de consum. En els
darrers anys, la implantació de les noves tecnologies sembla que està donant
lloc a una mutació prou important. Hem establert la hipòtesi que les entitats
tradicionals podrien veure’s afectades per aquesta crisi que tant es parla,
mentre que les entitats més dinàmiques seran les que s’adaptaran al nou
context, sobretot tecnològic.
Si s’accepta la hipòtesi de la crisi de l’excursionisme, no és difícil trobar-ne
proves. Per exemple, la baixa presència d’aquest mot en l’entrellat de la gran
xarxa que és internet. En el món virtual, excursionisme és una paraula en
desús. És possible que el seu lloc a la xarxa li demani canvis profunds si vol
continuar existint. També és probable que més que d’excursionisme d’ara
endavant haguem de parlar d’esports o activitats de muntanya, com ja vàrem
haver de fer en un curs que es va proposar de dur a terme en el Campus
Europeu de la Mediterrània al juliol de 2008. Del que no hi ha dubte és que les
pràctiques de muntanya tenen una gran presència en espais tan importants
avui dia com són internet o els supermercats de material esportiu.
En la darrera dècada l’excursionisme ha apostat per convertir-se en una
pràctica esportiva duta a terme en territoris cada cop més globals. Si bé és
cert que tota pràctica esportiva és en el fons una pràctica social i cultural, en
les activitats de muntanya estudiades –segurament amb diferències
significatives entre elles- la dimensió social i relacional té un pes molt
rellevant. La pràctica organitzada és minoritària i sembla anar a la baixa dins
d’aquestes activitats i la pertinença a federacions esportives, malgrat el
creixement dels darrers anys, és encara més estranya, quan no qüestionada.
Molta gent va a la muntanya pel seu compte, amb els seus amics i amigues; a
fer esport, ben segur, però no és estrany que siguin persones poc interessades
en la concepció mediàtica de l’esport (post)modern. Algunes dades semblen
indicar que la presència en alguns clubs respon més al desig de mantenir
contactes amb altres persones que no al que el mateix club els pugui oferir.
Esport no competitiu, esport-salut o esport per a tothom: malgrat l’increment
que han tingut en la darrera dècada les activitats competitives organitzades
per la FEEC, aquest sembla ser el tipus de pràctica majoritària dins del món
excursionista. Cal recordar, però, que la seva diversitat fa que dins del mateix
fet hi hagi important grups de població que també es dediquin a la
competició. Són, ben segur, grups minoritaris, perquè el consum
d’espectacles esportius és molt baix en aquest col·lectiu. En tot cas, a qui li
agrada realitzar alguna pràctica esportiva a la muntanya, sigui o no
competitiva, no acostuma a agradar-li veure l’esport per la televisió o fer
d’espectador en competicions d’altres esports.
302
Avui dia, la llista de pràctiques en el medi muntanyenc s’ha fet molt més
llarga. Al costat de les pràctiques que es podrien dir tradicionals –caminada,
escalada, espeleologia, esquí- es troben una sèrie d’activitats relativament
noves –descens d’engorjats, activitats d’aire, escalada en gel, etc. Moltes
d’aquestes noves activitats tenen un component d’aventura i risc superior a
les tradicionals. A més a més, activitats com l’escalada o l’espeleologia s’han
desenvolupat fins a extrems tècnicament molt més complexos, en els quals el
component aventurer és molt més present. De tota manera, encara la meitat
de la gent excursionista ha començat la seva carrera per l’excursionisme en
sentit estricte -o, dit d’una manera més general, la caminada-, i aquest
continua sent la pràctica més popular. Malgrat l’ambigüitat del mot i que en
els nous espais relacionals sembla que està caient en desús, l’excursionisme
en sentit estricte continua sent la pràctica més popular, seguida del
senderisme (que podria ser considerada la mateixa activitat), l’alpinisme i la
bicicleta tot terreny.
Tampoc no és rar que hi hagi grans parèntesis en la relació amb la muntanya.
Al llarg de la vida d’una persona, la seva dedicació a les diferents activitats
de muntanya no sempre és la mateixa, fins al punt que hi ha períodes en què
no es manifesta. La marxa mateixa de la seva existència fa que hi dediqui més
temps o menys, en funció de fets com, per exemple, les relacions familiars o
laborals. A més a més, és molt habitual que al llarg de la vida un/a
excursionista practiqui diferents tipus d’activitats. En aquest context, els i les
excursionistes tenen itineraris de pràctiques que canvien en el temps; és
difícil que es mantinguin encasellats en una sola activitat.
En el conjunt de pràctiques que s’observen en el món de les activitats de
muntanya les fronteres entre una especialitat i una altra sembla que no són
massa marcades. A més a més, hi ha esports que tenen un marcat caràcter
estacional (esquí, descens d’engorjats, alta muntanya, etc.) fet que permet
que apareguin activitats que es complementen les unes a les altres (per
exemple, el descens d’engorjats amb l’esquí o la muntanya hivernal amb el
senderisme estiuenc) i que, en ser analitzat a un nivell més macro, permeten
parlar d’una certa estacionalitat de les pràctiques i, per tant, de la demanda
de certs esports.
Avui dia, mercès fonamentalment als canvis en els mitjans de comunicació,
les sortides a espais distants del lloc de residència no són estranyes i són força
més accessibles del que havien estat en el passat. Distribuïdes de manera
discontínua al llarg de l’any, aquestes sortides (que anys enrere segurament
haurien rebut el nom i el tractament d’expedicions) coexisteixen amb
activitats que es duen a terme molt a prop del domicili familiar.
L’excursionisme català dels primers anys del segle XXI és un afer de la classe
mitjana o mitjana alta, un grup social molt difícil de definir i de classificar,
que parla majoritàriament català i que ha après els seus valors i tècniques
d’una manera autodidacta en la qual les relacions són molt importants. Quan
hi ha una formació reglada pel mig, normalment no es troba en l’inici de la
carrera excursionista de les persones estudiades.
És una pràctica grupal, ja que només un de cada quatre practicants surt a la
muntanya en solitari, en la qual la meitat de la gent que el practica considera
més important la gent amb qui va que no el lloc de destinació.
303
La seva pràctica segueix produint-se dins del marc associatiu, tot i que
gairebé una de cada tres sortides no passa per cap entitat. El motiu principal
per aquest pes de les associacions en la pràctica excursionista es troba en les
relacions personals que aquestes permeten trobar, mantenir o renovar. Amb
tot, com s’ha dit, hi ha un bloc important de gent que no té cap mena
d’interès en les associacions excursionistes (una de cada cinc persones) o
federatives (una de cada tres persones).
Aquests canvis s’han donat aparellats, per no dir que han estat una de les
causes, del canvi en el paper dels centres excursionistes. Un ampli sector de
la gent que practica activitats esportives a la muntanya demana un nou tipus
d’entitat excursionista, això quan no se’n sent completament desvinculada.
En aquest context queda clara l’existència de noves comunitats, algunes
d’elles virtuals, que segurament siguin un dels trets distintius més clars de
l’excursionisme d’avui dia. De tota manera, la virtualització de la vida
associativa no ha aconseguit fer desaparèixer la necessitat de trobar-se i anar
junts a la muntanya en alguna ocasió; no oblidem que un aspecte molt
important de les activitats de muntanya avui dia continua sent la seva
dimensió relacional i social.
El gran valor que aporta la pertinença a la federació sembla que es resumeix
en els avantatges que es vinculen a la tarja federativa (assegurança,
descomptes, recepció gratuïta de la revista Vèrtex, fonamentalment) i que
obren la porta a les competicions oficials per a aquelles persones que s’hi
dediquen. Entre els seus detractors i detractores es parla de pràctiques
esporàdiques o poc freqüents o de poc risc que normalment es troben al
principi de la carrera excursionista o en determinats moments familiars
(naixement de fills, per exemple).
Hi ha prou indicis per pensar que està sorgint un nou tipus d’excursionisme,
que en aquest marc denominem excursionisme 2.0, que ha nascut sobretot al
voltant de les comunitats virtuals que han propiciat les noves tecnologies.
Malgrat que a nivell general encara l’activitat fora de la xarxa continua essent
més important que la que circula per internet, aquesta tendència s’inverteix
en algunes entitats administrativament reconegudes o en comunitats online
desvinculades de cap entitat o federació.
Alguns centres tradicionals han posat en marxa també comunitats virtuals per
donar serveis als seus associats. Però el que és nou és que aquestes noves
comunitats tenen (o poden tenir) una implantació geogràfica molt més gran:
sembla que definitivament s’ha acabat el temps en què la gent s’apuntava a
l’entitat que tenia més propera a casa seva, perquè avui dia es pot fer
excursionisme sense haver de passar per cap local físic.174 En canvi, les
necessitats relacionals pròpies de qualsevol ésser humà sembla que queden en
bona part satisfetes per aquestes noves comunitats virtuals.
174
De fet, els moviments demogràfics dels darrers anys i en alguns casos la popularitat o
idiosincràsia de determinades entitats han fet que no siguin rars els casos de persones que
formen part d’associacions allunyades del seu lloc de residència. Aquest és el cas del Centre
Excursionista de Catalunya (que històricament ja havia tingut el que se’n deien socis
delegats) o del Club Excursionista de Gracia (entrevista amb Francesc Sanahuja). En altres
casos, però, aquest expansió geogràfica té un àmbit més comarcal, com passa en la UEC de
Mataró (entrevista amb Ramon Boter de Palau).
304
Aquesta deslocalització de les noves entitats virtuals sembla que està fent
retrocedir l’ús del català en el mon excursionista, perquè cal tenir en compte
que en aquests espais ja es va néixer amb una presència minoritària de la
nostra llengua. Segurament, aquest gir lingüístic acabarà per convertir en un
mot propi del passat el concepte d’excursionisme.
De tota manera, l’anàlisi que s’ha dut a terme demostra que aquests nous
espais virtuals serveixen, segurament en el mateix grau que les entitats
tradicionals, com a àmbits que permeten la relació, l’ajuda mútua i la
cooperació per aconseguir objectius que moltes vegades s’acompleixen fora
del món virtual. Són també espais de resistència i de reivindicació de
determinats valors, valors que sembla que són diferents en funció de la
comunitat que s’estigui estudiant (així a l’AEP el nacionalisme és molt
important, però a Pirineos 3000 els aspectes metamuntanyencs tenen una
presència gairebé testimonial).
El que està clar és que aquests nous espais segueixen permetent l’activitat
dialògica i de debat entre els seus membres (que ara passa per fòrums virtuals
o llistes de distribució), de manera que també funcionen com a agents de
socialització secundària i es constitueixen en espais de formació d’imatges
col·lectives.
La idealització de la muntanya hi segueix sent present, de manera que es
produeix una constant construcció i deconstrucció de la realitat, que, com ja
s’ha dit, no només afecta els espais naturals sinó que pretén incidir en el món
humanitzat.
Alguns segments de l’excursionisme mostren discursos clarament antisistema
(el cas més clar és cert grup –potser minoritari- d’escaladors i escaladores).
No sembla que siguin el col·lectiu més nombrós, però són la punta d’un
iceberg de gent que pensa i raona el món en què viu i que no es estrany que,
tot i acceptar la diversitat de punts de vista, estigui convençut que el seu
punt de vista és el millor, que la relació amb la muntanya els ha donat una
manera de ser, una ètica i fins i tot una posició social diferent i superior.
L’excursionisme o les diferents activitats de muntanya no són només
pràctiques fisiològiques. Aquesta afirmació no és només el punt de partida
d’una determinada epistemologia de l’antropologia de l’esport: estem davant
d‘una constatació empírica que ha aparegut constantment en la nostra
recerca. Els i les excursionistes, quan surten a la muntanya, parlen entre ells,
aprenen i ensenyen coses, fan amistats i relacions socials que van molt més
enllà de la muntanya.
En aquest sentit, l’anada a la muntanya no deixa de ser una prolongació de la
vida social. O potser al revés, l’anada a la muntanya marca com ha de ser la
vida en societat. Segurament les persones que surten a la muntanya estarien
més a favor de la segona sentència (que la muntanya marca la vida social),
però analíticament sembla clar que s’hauria d’interpretar just al revés.
La muntanya genera satisfacció i és vista com una activitat passional. Entre
els afectes a aquests pràctiques no són estranyes les explicacions biològiques
d’aquesta passió. No val la pena negar-les, perquè encara que sigui així, ser
excursionista continua sent una categoria social per a moltes persones. Ser
excursionista vol dir tenir una determinada ètica, que moltes vegades es
305
pensa com a independent de la resta de la vida social, una manera de
comportar-se i un conjunt de valors que, collits suposadament en l’espai
muntanyenc, es poden i s’haurien d’aplicar a la vida social (urbana en sentit
ampli).
Aquesta ètica muntanyenca s’ha anat constituint al llarg dels anys
(segurament en bona part lligada a determinades obres escrites considerades
clàssiques), però és reconstruïda i recodificada en cada sortida que es duu a
terme. D’aquí la importància que adquireix el fet de sortir acompanyat a la
muntanya. I d’aquí la importància del llenguatge en aquesta negociació dels
significats compartits: les persones que parlen durant la seva sortida a la
muntanya es pensa que adquiriran uns valors diferents i que els aplicaran més
enllà del marc muntanyenc. És la reforma social començant pel propi jo, un jo
que es relaciona amb la natura en el mateix moment en què participa del
ritual social que és l’excursió.
Tan hi fa que l’espai on es vagi d’excursió sigui proper o llunyà, que s’hi vagi
a l’estiu o a l’hivern, la majoria de la gent hi va acompanyada i valora molt
aquesta companyia. Els practicants solitaris són minoria, però fins i tot en
aquests casos en què manca l’Altre per dialogar es produeix un diàleg amb la
societat, amb allò que s’anomena l’altre generalitzat. La muntanya ensenya
com ha de ser la vida en col·lectivitat. Fins i tot s’atreveix a dir-nos quina
cadena de televisió hem de mirar! Està clar que la muntanya només ens parla
en un sentit metafòric o, millor dit, medial. La muntanya és una realitat (en
el sentit de Berger i Luckmann) que és alhora objectiva i subjectiva; un
dipòsit de valors i relacions socials intrínsecament barrejat amb els elements
que formen la seva constitució geològica. La muntanya és l’altre jo de les
persones que es consideren excursionistes. A través seu la societat
s’emmiralla i es reconstrueix cada cap de setmana.
El llenguatge té una gran importància des d’una perspectiva fenomenològica
en la constitució de la realitat, i això s’ha mostrat molt clarament en el cas
que hem estat estudiant. Avui dia, el llenguatge no només es refereix al paper
imprès o a les paraules que el vent s’emporta mentre caminem per la
muntanya; avui dia, el llenguatge circula per la xarxa global, cada cop més en
format digital. Les comunitats virtuals, el que hem anomenat excursionisme
2.0, permeten seguir construint la realitat i permetent processos
d’enculturació i de socialització per als practicants de les activitats de
muntanya. De fet, mentre hi hagi dos cervells capaços de raonar i sentir
emocions hi haurà construcció medial de la realitat.
I quan aquest cervell es troba sol, com passa entre els amants de
l’excursionisme en solitari o en aquells casos de persones que prefereixen
sortir a la muntanya sense informació prèvia, aquest procés continua
produint-se igualment, fent més fortes les representacions que, tard o d’hora,
es comunicaran a algú altre. Quan aquesta comunicació no es produeix, estem
davant d’un tema que afecta la psicologia més que no l’antropologia o la
sociologia.
Aquesta tesi ha demostrat clarament la importància de la formació
autodidacta en l’aprenentatge de pràctiques i valors propis del món
excursionista. Que la formació hagi estat autodidacta no nega, potser fins i
tot reforça, la idea de la importància transcendental de la construcció medial
306
de la idea de muntanya i d’excursionisme. Haver crescut autodidactament vol
dir haver estat socialitzat per la família, les amistats, els mitjans de
comunicació, els nous canals 2.0 o tota una sèrie d’altres elements informals;
però això no nega que el procés de transmissió de valors, idees i fins i tot de
sentiments s’hagi produït igualment: no en va alguns dels temes de debat que
es plantegen actualment continuen sent els mateixos de finals del segle XIX o
principis del XX. Dues de cada tres persones, independentment del tipus de
club en què estiguin, utilitzen internet per cercar informació relacionada amb
la seva pràctica excursionista. En aquest sentit, avui dia internet es troba al
mateix nivell que la cartografia i lleugerament per sobre del material imprès.
Si ens demanem en què consisteix la cosmovisió (conjunt de valors, normes de
comportament, sentiments, etc. sobre la muntanya) pròpia del món
excursionista, allò que quan es demanava a les persones amb qui s’ha
treballat es referia com la ètica excursionista, ens adonarem de la
importància que té el respecte pel medi ambient.
Aquest és un element clau en la nova ètica de la muntanya del segle XXI. Cal
respectar el medi ambient, perquè aquest medi ambient és una part de
nosaltres, perquè som nosaltres els qui l’hem construït medialment. En el
medi hi ha la nostra societat, feta pedra, aire, aigua... feta muntanya.
Agredir el medi ambient és agredir-nos a nosaltres mateixos. Per això és
innegociable aquest punt i d’aquí el gran pes que ha tingut en la constitució
de l’ètica excursionista.
Una ètica que es basa en el respecte. Respecte a parts iguals pel medi, per la
muntanya, per les persones, pels companys, per les coses... respecte que és,
en definitiva, respecte per nosaltres mateixos i per allò que en la nostra
activitat dialògica hem anat construint. Respectant la natura ens respectem
nosaltres mateixos que hem contribuït a la seva construcció.
L’ètica es converteix i es manifesta en una forma de comportament; en un
conjunt d’actuacions considerades lícites i unes altres de prohibides. L’ètica
és la que fa que el fruit del llenguatge esdevingui acció i norma social. La
gent canvia quan va a la muntanya, perquè allà s’hi pot veure la societat tal
com ens agradaria que fos, tal com l’hem parlada. Es creu que la natura
imposa una manera d’actuar a les persones, però en el fons som les persones
les que hem imposat lleis a la natura, en la nostra necessitat humana de
poder-la entendre. És això el que ens torna de la muntanya, el producte de
les lleis que li hem donat, i ens torna com si nosaltres no hi tinguéssim res a
veure. Com que en un món construït sobre el dualisme cartesià som capaços
de pensar la natura com una cosa separada de la cultura i la societat, ens
sembla que la muntanya ens ensenya com ens hem de comportar en el
conjunt de la nostra vida, i especialment en el món urbà o, millor dit,
humanitzat. En realitat, som nosaltres mateixos els qui demanem a la
muntanya que ens ensenyi com ens hem de mirar la societat. I no per res, sinó
per assegurar que la societat pot seguir existint tal com l’hem coneguda o
com (re)coneixem que podria ser.
S’entén que les persones que van a la muntanya, moltes vegades, es pensi que
tenen un estatus superior, tot i que no es cregui que això els hagi de donar
cap privilegi, perquè han sabut entendre l’essència de la seva societat en
veure-la projectada en la natura. Anar a la muntanya aporta plaer, malgrat
307
els riscos inherents que comporta, perquè acosta les persones a entendre
(millor) el món en què viuen i els permet somiar que, si tothom fos com elles,
el món podria ser millor. Només seria qüestió de parlar(-ne).
Escoltant els seus protagonistes, fent-los parlar per així reconstruir el procés
de construcció de la realitat, hem pogut saber que avui dia l’excursionisme és
un conjunt d’activitats humanes practicades en espais naturals, utilitzant uns
sistemes determinats per acostar-s’hi, sistemes no agressius, que tenen en la
caminada la seva imatge ideal, i amb una dimensió de descoberta del país, de
la muntanya i dels espais naturals. Aquesta és la seva raó de ser, la
descoberta en un context d’estima i respecte per la realitat. Aquesta
descoberta té, en la majoria de casos, una dimensió relacional molt important
i es vincula a un concepte de la salut molt proper a la definició bio-psicosocial que va proposar l’OMS.
És un esport l’excursionisme? Doncs sí i no. És esport però també alguna cosa
més. És un conjunt de pràctiques relacionades amb la pràctica esportiva, però
s’ha construït com alguna cosa més enllà d’això: la gent que el practica el veu
com una manera de viure o una filosofia de la vida. Des del nostre punt de
vista és un diàleg per construir la natura al mateix temps que es construeix la
societat. D’aquí la importància que ha tingut en el nostre país. I d’aquí,
segurament, la consciència d’alguns dels seus practicants que els i les
excursionistes són persones amb algunes característiques especials, fins i tot
en alguns casos amb una certa preeminència social.
L’excursionisme actual –i en el passat no va ser massa diferent, com a mínim
en el cas català- sembla que busqui i fins i tot permeti el retrobament d’un
món perdut, un món que era millor i en el qual la relació mediambiental era
més equilibrada. En realitat, l’excursionisme no busca res en el passat:
l’excursionisme és un discurs sobre el futur, sobre com hauria de ser la nostra
societat després de tornar de la muntanya. I sobre com hauríem de ser
nosaltres mateixos en aquesta societat millor.
Per això creu que el medi ambient hauria de ser obert a tothom, si més no a
tothom que el tractés amb respecte. En canvi, s’hi prohibiria tot allò que, si
es pogués, s’eradicaria de la nostra societat: el soroll, la contaminació; tot
allò que embruta, en definitiva. Incloses algunes pràctiques o infraestructures
pròpies del mateix excursionisme.
En el mateix sentit, la massificació és considerada un problema per al medi
ambient perquè pot dur a superar la capacitat de càrrega dels espais
muntanyencs.
Sabem que les persones que surten acompanyades d’altres membres de la
seva entitat són més grans que la resta de persones, concretament set anys
més grans. Així mateix, les persones que surten amb la seva família o amb
amistats tendeixen a ser més joves. A partir d’aquesta informació és possible
pensar que, a mida que ingressin persones més joves a les entitats (fet que
seguirà passant per diverses raons), les sortides cada cop més es produiran en
un marc familiar o d’amistats i les activitats conjuntes de persones de la
mateixa associació és possible que es redueixin. De tota manera, sembla clar
que hi haurà persones que seguiran volent entrar a formar part de les
entitats. Això fonamentalment per dues raons: per trobar-hi persones amb qui
308
relacionar-se i per poder tramitar les assegurances a la federació. És possible
que això posi algunes entitats en una situació força precària, abocades a
convertir-se en entitats de serveis.
Aquest procés, que ja es dóna i del qual les persones entrevistades són ben
conscients, pot portar, com han exposat alguns dels nostres informants, a la
desaparició de moltes entitats modestes. De tota manera, si se segueix la
tendència en el creixement del nombre d’entitats dels darrers anys, no
sembla que el futur a curt i mitjà termini sigui un panorama amb menys
associacions excursionistes a casa nostra.
Una tendència que podria convertir-se en un element estructural seria
l’envelliment de l’excursionisme en el sentit més estricte i el major atractiu
de les activitats de més risc cap a les persones més joves. És possible que això
suposi canvis importants en les activitats de tipus cultural que es duen a
terme en el marc institucional, si és que no es pot afirmar que aquests canvis
ja han tingut lloc.
Queda, però, per veure quin paper jugarà la creixent presència de dones en el
fet excursionista en general. Si creix el percentatge de dones dins de les
entitats, es pot pensar en un escenari no tan envellit, amb menys anys
d’experiència com a mitjana i una sensació de no ser tan veteranes.
Tot fa pensar que les dones estan iniciant un segon procés d’entrada al món
excursionista (el primer hauria estat als anys trenta del segle XX) i que hi
arriben amb menys anys d’experiència i motivacions segurament diferents.
Les dones tenen menys pràctiques solitàries que els homes, tot i que
consideren en major proporció que ells que la massificació és dolenta per a la
muntanya. Així mateix, les fonts d’informació que fan servir tendeixen a ser
més relacionals (amics i coneguts) que no les dels homes, que es consideren
més autodidactes.
Sembla clara la tendència a què les noves entitats que estan apareixent
utilitzin cada vegada més els nous elements tecnològics que els permeten
construir comunitats virtuals. De tota manera, en molts casos, aquestes noves
entitats provenen de grups formats per persones que antigament es
relacionaven cara a cara i que continuen manifestant el mateix desig de
relacionar-se amb altres persones. I així poder continuar construint el món.
309
e-xcursionismes 2.0
l’excursionisme català a l’inici del segle XXI
una visió des de l’antropologia
bibliografia
310
8 - Bibliografia
• Acuña, Ángel Delgado (1994). Fundamentos socioculturales
de la motricidad humana y el deporte. Granada, Universidad
de Granada.
• Albesa i Riba, Carles (2001). 125 anys d’excursionisme a
Catalunya. Barcelona, Infiesta, editor.
• Alsina i Giralt, Joan (1983). 75 anys d’excursionisme a
Sabadell. Butlletí extraordinari, abril.
• Ardèvol, E.; Bertrán, M.; Callén, B.; Pérez, C. (2003).
“Etnografía virtualizada: la observación participante y la
entrevista semiestructurada en línea”. Athenea Digital, 3
(primavera
2003).
P.
72-92.
Disponible
a
http://antalya.uab.es/athenea/num3/ardevol.pdf (data de
consulta gener de 2008).
• Autors diversos (1999). Barcelona d’excursió. Excursionisme i
escoltisme més enllà del lleure ciutadà. Barcelona,
Ajuntament de Barcelona.
• Autors diversos (1964). Enciclopèdia de l’excursionisme.
Barcelona, Rafael Dalmau, editor. 2 vol.
• Aymamí i Domingo, Gener (1996). “Les entitats com a bressol
de la cultura excursionista” en II Congrés de Cultura Popular
I Tradicional Catalana. Comunicacions presentades als
diversos àmbits. Barcelona, Generalitat de Catalunya,
Departament de Cultura. P. 164-167.
• Azpiazu Aldalur, José Maria (1980). Alpinismo español en el
mundo. Barcelona, R. M.
311
• Bantulà, Jaume (1997). Passat i present de l'educació física a
Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
• Bantulà, J.; Colomer, A.; Ortí, J. (2007) “El joc tradicional a
la iconografia filatèlica”. Aloma: Revista de Psicologia,
Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna, 21. P. 71-93.
• Berque, Augustin (2000). Mediance ; des milieux en paysages.
París, Belin.
• Best, Samuel J.; Krueger, Brian S. (2004). Internet data
collection. Londres, Sage.
• Blanchard, Kendall (1995). The Anthropology of Sport: An
Introduction. Santa Barbara, Greenwood Publishing Group.
• Blanchard, Kendall; Cheska, Alyce (1986). Antropología del
deporte. Barcelona, Ediciones Bellaterra.
• Bourdeau, Philippe (2006). La montagne. Terrain de jeu et
d’enjeux. Débats pour l’avenir de l’alpinisme et des sports
de nature. L’Argèntiere, Éditions du Fournel.
• Bourdieu, Pierre (2000). Cuestiones de sociología. Madrid,
Istmo.
• Bozonnet, Jean-Paul (1992). Des monts et des mythes.
L’imaginaire social de la montagne. Grenoble, Presses
Univeristaires de Grenoble.
• Breton, David le (2000). Passions du risque. París, Éditions
Métailié.
• Calvo, Lluís (1990). Catàleg de materials etnogràfics de
l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Barcelona,
Consell Superior d'Investigacions Científiques i Institució Milà
i Fontanals.
• --- (1991). El "Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya" y la
antropología
catalana.
Barcelona,
Consell
Superior
d'Investigacions Científiques.
• --- (1997). Historia de la antropología en Cataluña. Madrid,
Consejo Superior de Investigacions Científicas.
• Cardona i Romeu, Margarida; Dupré i Cuyàs, Lluís (1985).
Esports de neu a Catalunya. Barcelona, CEC.
• CECB (1983). Arreu de les muntanyes. De Montserrat al
Makalú. Manresa, CECB.
312
• Centre Excursionista de Catalunya (1996). Centre
Excursionista de Catalunya. 120 anys d’història. 1876-1996.
Barcelona, CEC.
• Centre Excursionista de Catalunya (1993). Cinquanta anys del
CADE 1942 – 1992. Editorial Montblanc-Martin. Barcelona,
CEC.
• Centre Excursionista de Catalunya (1994). “ERE Quaranta
anys d’espeleologia”. Espeleòleg, núm 40, Barcelona, CEC.
• Centre Excursionista de Rubí (1999). Cinquanta anys de viure
l'excursionisme. 1949-1999. Rubí, CER.
• Centre Excursionista del Penedès (1975). L’excursionisme a
Vilafranca. Apunts històrics. Vilafranca, CEP.
• Dalmau i Corominas, Jordi (1997). L’excursionisme. Girona,
Diputació de Girona. (Quaderns de la Revista de Girona, 69).
• De Ramon i Vidal, Jaume (1983). L’excursionisme, un fet
social. Barcelona, Rafael Dalmau.
• Duran i Coderch, Salvador (2003). 50 aniversari Centre
Excursionista de Banyoles. Banyoles, Centre Excursionista de
Banyoles.
• Elias, Norbert (1994). “Esport i violència”. Quaderns de
l’Institut Català d’Antropologia, 1 (hivern 1994). P. 99-117).
• Estalella, Adolfo; Ardèvol, Elisenda (2007). “Ética de campo:
hacia una ética situada para la investigación etnogràfica de
internet”.FQS. Forum: Qualitative Social Research, 8 (3-2).
• L’excursionisme a Catalunya.
Fundació Carulla-Font, 1976.
1876-1976.
Barcelona,
• L’excursionisme a Manresa. 100 anys del Centre
Excursionista de la Comarca de Bages. Manresa, Associació
per al Museu Comarcal de Manresa, 2005.
• Farias Torbidoni, Estela I. (2000). El aprovechamiento
recreativo, deportivo y turístico de los espacios naturales
protegidos: modelos de frecuentación. El caso del Parc
Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici – España.
Universitat de Lleida – INEFC.
• Fatjó i Gené, Josep (2005). Història de l’escalada a
Montserrat. Barcelona, PAM.
313
• Ferràndez, Jaume (2001). Diccionari de l’excursionisme
català. Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
• Ferré i Trill, Xavier (2006). Nació i excursionisme. Biografia
intel·lectual de Joaquim Santasusagna. Reus, Associació
d’Estudis Reusencs.
• Fundación de la Innovación Bankinter (2007). Web 2.0. El
negocio de las redes sociales. Madrid, Fundación de la
Innovación Bankinter.
• García Ferrando, Manuel (1990). Aspectos sociales del
deporte: una reflexión sociológica. Madrid, Alianza.
• García Ferrando, Manuel (2001). Los Españoles y el deporte :
prácticas y comportamientos en la última década del siglo
XX. Madrid, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
• García Ferrando, Manuel (2006). Posmodernidad y deporte:
entre la individualización y la masificación : encuesta sobre
hábitos deportivos de los españoles, 2005. Madrid, Consejo
Superior de Deportes-Centro de Investigaciones Sociológicas.
• García Ferrando, M.; Puig Barata, N.; Lagardera, F. (2002).
Sociología del deporte. Madrid, Alianza editorial.
• GEDE (1998). 50 anys d’escalades. 1941-1991. Barcelona,
CEG.
• Geertz, Clifford (1989). La interpretación de las culturas.
Barcelona, Gedisa.
• GEIEG (1994). El GEiEG pas a pas. Història del Grup
Excursionista i Esportiu Gironí. Girona, GEIEG.
• Gómez Martínez, Pablo (2006). “Presente y futuro de la
investigación online en España”. Investigación y Márketing,
91 (juny 2006). P. 14-19.
• Hakken, David (1999). Cyborgs@cyberspace. An ethnographer
looks to the future. Nova York, Routledge.
• Hine, Christine
Editorial UOC.
(2004).
Etnografía
virtual.
Barcelona,
• Hine, Christine, ed. (2005). Virtual methods. Issues in social
research on the internet. Oxford-Nova York, Berg.
• Hoibian, O.; Defrance, J. (2002). Deux siècles d’alpinismes
européens. Origine et mutations des activités de grimpe.
París, l’Harmattan.
314
• Huguet, M. L.; Segura, J. R.; Sirera, X. (1998). Història
gràfica del Centre Excursionista de Lleida. 1939-1979.
Lleida, Ajuntament de Lleida.
• Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (2002), enquesta
de la regió de Barcelona, 2000. Condicions de vida i hàbits
de la població. Dades estadístiques bàsiques 2000. Ciutat,
regió metropolitana i província de Barcelona. Barcelona,
Diputació de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona. 3
vol.
• Jones, Steve, ed. (1999). Doing internet research. Critical
issues and methods for examining the net. Londres, Sage.
• Katelyn Y. A McKenna, Amie S Green, Marci E. J Gleason
(2002) “Relationship Formation on the Internet: What's the
Big Attraction?” Journal of Social Issues 58 (1), 9–31.
• Ligos i Hernando, Víctor (1999). Cent anys d’excursionisme
mataroní. Agrupació Científico-Excursionista. Mataró,
Patronat Municipal de Cultura.
• López, Antoni (2006). “Que las escasas diferencias no nos
impidan aprovechar las ventajas del Access Panel Online”.
Investigación y Márketing, 91 (juny de 2006). P. 20-24.
• López Monné, Rafael (1999). Senderisme. Camins i Senyals.
Activitats recreatives i turístiques en espais rurals i
naturals. Tarragona, Arola editors.
• Mann, Chris; Stewart, Fiona (2000). Internet communication
and qualitative research. A handbook for researchin online.
Londres, Sage.
• Marcet, Alexandre (1986). Catalans als 8000... Barcelona,
PAM.
• Marfany, Joan-Lluís (1995). La cultura del catalanisme. El
nacionalisme català en els seus inicis. Barcelona, Empúries.
Especialment pàg. 293 i seg.
• Martí Henneberg, Jordi (1994). L’excursionisme científic i la
seva contribució a les ciències naturals i a la geografia.
Barcelona, Alta Fulla.
• Martínez i Ballester, Emili (1982). Cronologia d'una entitat.
75 anys del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
Manresa, Secció d'Estudis del CECB.
315
• Mata, David (2001). “Cap a una especialització en
antropologia de camp: L'etnografia de l'esport”. Apunts
Educació física i esports, 63.
• Mayans i Planells, Joan (2002). Género chat. O cómo la
etnografía puso un pie en el ciberespacio. Barcelona, Gedisa.
• Medina, Francesc X.; Sánchez, Ricardo (2003). Culturas en
juego: ensayos de antropología del deporte en España.
Barcelona, Icaria.
• Medina,
Francesc
X.;
Sánchez,
Ricardo
(2007).
“L'antropologia de l'esport a Espanya: visions crítiques i
perspectives de futur d'una disciplina en construcció”.
Aloma, 21. P. 95-110.
• Miñarro, Josep M. (2000). Cent anys d’espeleologia a
Catalunya. 1897-1997. Barcelona, Federació Catalana
d’Espeleologia.
• Moscoso, David (2003). La montaña y el hombre en los
albores del siglo XXI. Saragossa, Barrabés Editorial.
• Moscoso Sánchez, David J. (2004). “El proceso de
institucionalización del montañismo en España”. Acciones e
investigaciones sociales, 19 (marc, 2004). P. 5-29. Disponible
a:
http://www.unizar.es/centros/eues/html/archivos/temporal
es/19_AIS/AIS-19(01).pdf Data de consulta: 16 de marc de
2008.
• --- (2004). “Entre el cielo y la tierra. El montañismo desde la
perspective sociológica”. Document de treball Instituto de
Estudios
Sociales
de
Andalucia,
disponible
a
http://digital.csic.es/handle/10261/2115 Data de consulta 1
de marc de 2008.
• [Poca, Josep] (1999). 25 anys a la muntanya. 1974-1999. El
Vendrell, Grup Muntanyenc Lira Vendrellenca.
• Pons, Jordi (1976). Annapurna est. Un 8.000 verge.
Barcelona, Juventud.
• Pujadas, Xavier; Santacana, Carles (1995). Història
il·lustrada de l'esport a Catalunya. Vol. 2 (1931-1975).
Barcelona, Columna i Diputació de Barcelona.
316
• Pujads, X.; Fraile, A.; Gambau, V. I alters (2006). Culturas
deportivas y valores socials. VIII congreso de la AEISAD.
Madrid, Librerías Deportivas Esteban Sanz, SL.
• Ribas i Vinyals, Josep (2002). De la UEC al Club Muntanyenc.
50 anys d’excursionisme a l’Hospitalet. Centre d'Estudis de
l'Hospitalet.
• Rico, Agustina (1996). Memòria d’un recorregut. Cinquanta
anys del Centre Excursionista Puigcastellar. Barcelona, CEP.
• Roca i Remolins, Alexandre (1996). L’excursionisme a Ripoll.
Ripoll, Centre Excursionista Ripoll.
• Rodríguez, Dario; Castro, Juan (2003). Conversaciones con
César Pérez de Tudela. Madrid, Desnivel Ediciones.
• Roma, Josefina (1984). “Aspectos antropológicos de las zonas
de montaña” in Porta, Jaime de Restauración de suelos en
minería a cielo abierto. Ordenación de zonas de montaña.
Barcelona, Col.legi Oficial d'Enginyers agrònoms de
Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya i Escuela
Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos de Lleida.
• Roma i Casanovas, Francesc (1996). Història social de
l’excursionisme català. Els orígens. Vilassar de Mar, OikosTau.
• --- (1996). Apunts d'història de l'espeleologia a Catalunya.
Els orígens. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat.
• --- (1996). “És mort, l’excursionisme?” en II Congrés de
Cultura Popular I Tradicional Catalana. Comunicacions
presentades als diversos ambits. Barcelona, Generalitat de
Catalunya, Departament de Cultura. P. 174-176.
• --- (2001). La construcció medial de la muntanya a Catalunya
(segles XV-XX). Una mirada al paisatge des de la geografia
cultural. Bellaterra, Edicions Microfotogràfiques de la
Universitat Autònoma de Barcelona (Microfitxa).
• --- (2008). Història social de l’excursionisme català. El
franquisme. Valls, Cossetània.
• --- (2008). Josep Milà. L’amor a la muntanya neix fins i tot
en temps de guerra. Valls, Cossetània.
317
•
Roma, F.; Puig, M. (2001). Una aproximació a la història de
l’excursionisme terrassenc (1910-1939). Terrassa, Els Llibres
de Terrassa.
• Roma, F.; Sánchez, F. (2003). L’Agrupació Excursionista de
Granollers
(1928-2003).
Granollers,
Ajuntament
de
Granollers.
• Solà, Josep; Vicente, Josep; Calvet, Marc (coord.) (2000).
Cinquanta anys. 1950-2000. Centre Excursionista Montclar.
Centre Excursionista Montclar.
• Subirats i Torrebadell, Oscar (2001). Història de la Secció
Excursionista del Centre de Lectura de Reus (1901-2001).
Reus, Edicions del Centre de Lectura de Reus.
• Suñol i Sampere, Jaume (2000). Agrupació Excursionista de
Badalona. Memòria dels fets més importants relacionats amb
la ciutat. Badalona, Centre Excursionista de Badalona.
• Torres, Estanislau (1979). Excursionisme i Franquisme.
Barcelona, PAM.
• Troyano i Cussó, Joan (1994). 50 anys del Club Muntanyenc
Sant Cugat. 1944-1994. Sant Cugat, CMSC.
• Unió de Federacions Esportives de Catalunya (2007). Anuari
de l’esport catala 2006. Barcelona, UFEC.
• Ureña Llitjós, Josep; Berenguer i Cuyàs, Esther (2004). UEC
de Bagà (1953-2003). Cinquanta anys fent excursionisme i
cultura. Bagà, UEC de Bagà.
• Vergés, Elisabeth
Ediciones.
(2002).
Anglada.
Madrid,
Desnivel
• Villalvia, H.; Blázquez, A.; Sánchez, J. (2001). Deporte y
naturaleza. El impacto de las actividades deportivas y de
ocio en el medio natural. Madrid, Talasa ediciones.
318
e-xcursionismes 2.0
l’excursionisme català a l’inici del segle XXI
una visió des de l’antropologia
annexos
319
Annex 1 – Entrevistes exploratòries
Relació d’informants:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Sussi
Aguito
Juan Carlos
Mariajo
Verònica Iglesias
Mingo
Joan Font
Alfred Marlet
M. Fuster
320
Sant Feliu de Codines - Anònim
Hola Francesc,
encantada de poder-te ajudar.
Tot i que m'agrada molt la muntanya, porto una bona temporada fent un
parèntesi ja que tinc un nen de 10 mesos que no em deixa fer tot el que
voldria.
Podríem resumir el que he fet fins ara dient que he practicat senderisme per
molts indrets de Catalunya, bastant pels Pirineus. També he caminat per Picos
de Europa, Pirineus aragonesos i navarresos. I alguna cosa pels Alps, Còrsega,
Mallorca...
He practicat alpinisme però de baix nivell i sortides hivernals n'he fet poques.
Bàsicament m'agrada més caminar sense neu.
No se si necessites que concreti més. Si de cas ja m'ho diràs.
Sussi
321
Aguito
Be dons intentaré ajudar-te en el teu estudi.
Quines activitats relacionades amb la muntanya practiques o has
practicat?
Interessant pregunta!
De petit vaig iniciar-me podriem dir al senderisme. Mitjançant una cosina vaig
entrar a un grup scout, però ràpidament vaig entendre que el que volia era un
contacte amb la muntanya diferent. El anys va anar passant i per casualitats
de la vida el meus pares van comprar una caseta a les afores. Allà vaig
conèixer el que avui dia es el meu company de cordada. Certament van
començar a fer excursions pels voltants, i poc a poc varem anar ampliant el
nostre radi d'acció.
Un del punts d'inflecció importants va ser arrel d'un curs d'espeleologia que
vàrem fer al SIE del Aliga. Allà vàrem tenir el primer contacte amb el mon
vertical.
Uns anys després el meu company va fer un parell de cursos d'escalada, un
d'iniciació i un de perfeccionament. Jo me'ls vaig saltar, però des de llavors
que escalem.
Entre mig de les escalades, l'alta muntanya sempre ha estat present en els
nostres objectius i junts varem fer un curs d'alpinisme hivernal avançat al
CEC, crec que es diu nivell 2.
Avui dia practiquem totes les disciplines de l'alpinisme, des de excursions per
a senderisme fins a vies tècniques d'alta muntanya.
Com suposo que vols una llista, aquí la tens:
Senderisme
Trekking (com la darrera ascensió que vàrem fer als Alps)
Excursions amb Raquetes
Escalada Esportiva
Escalada Clàssica
Escalada Artificial
Escalada en Crestes
Escalada en neu o corredors
Escalada en Gel i Mixt
Espeleologia
Descens d'Engorjats
Be espero que et sigui d'utilitat.
Salut,
322
Be, ta i com et vaig comentar la meva formació ha estat per etapes, ara les
practico totes. Sempre depenent de l'època de l'any, els Pirineus per
desgracia no son el Alps.
Be el meu company de cordada es un del millors amics que tinc, ens coneixem
des de que tenim 8 anys, i les nostres families tenen molta relació. Tots dos
vàrem començar junts. En el camí hem conegut molta gent, em compartit
cordades i ascensions.
Un fet interesant ha estat la web del Madteam, la coneixia des de fa molt
temps pero no hi participaba gaire, pero un dia de cop i volta em vaig veure
implicat en aquest gran projecte.
Avui dia colaboro amb el Webmaster en el desenvolupament de la web.
I arrel de la teva pregunta, be podriem dir que m'ha permes fer mes muntanya
però no perque la relació amb ells m'hagi motivat mes sino perque ens em
trobat persones amb ambicions semblants. Crec que l'alpinisme forma part de
les persones, de vegades es pateix, es sent por, no ens enganyem pero
despres s'obte satisfacció, a tothom no li agrada aquest tipus d'actiuvitats.
Ah, una cosa mes. El senderisme ara el vec amb millor ulls, tot gracies al meu
fill. Només te 2 anys i vull ensenyar-li la meva passió però tal i com jo la vaig
apendre poc a poc.
Salut
Be,
El meu paper es petit.
Soc administrador del foro de tècnica i material, i col·laborador de la web.
Ajudo al David en la millora de la web. Junt hem fet algunes coses. Perquè
tinguis una idea, la secció de llibre es idea meva. Ara estem implicats en la
millora dels blogs, i després atacarem junts el tema de la secció de tècnica i
material. Per altra banda en David desenvolupa moltes coses mes,
veritablement es una crak!
Pel que fa al Madteam, em sembla interessant perquè mai m'ha agradat el
model dels centres excursionistes, hi he estat a uns quants però per poder
tramitar la meva llicència federativa i per fer algun curs només.
Al Madteam el funcionament es mes anàrquic, tot es genera per interacció
entre els usuaris, no hi ha una estructura organitzativa que decideix sinó que
tot neix de la colaboració. Si be es cert hi ha hagut alguns malentesos pero
crec que es producte de la condició humana.
Et recomano que entris al foro del MadStage. Aquest event es la culminació
323
del que t'explico.. S'ajunten usuaris i no usuaris del portal per fer activitats,
però lo millor es que es programen allà mateix, pots apuntar-te amb qui
vulguis. Coneixes gent amb la que possiblement has conversat o t'has creuat
informació. Certament es un esdeveniment únic. Pensa que hi va gent de tota
Espanya.
Salut,
Els centres excursionistes estan força burocratitzats, els costa molt
evolucionar. Normalment tot gira entorn als veterans, "adaptar-se o morir".
Pensa en la quantitat de cursos que fan el Centres Excursionistes i en el
nombre d'alumnes que segueixen al cap d'un any al centre, et sorprendria.
Això no vol dir que no hi hagi bones iniciatives, tot i que normalment son
algunes seccions concretes, no la direcció.
Molta gent s'hi associa única i exclusivament per obtenir la llicencia federativa
per tenir coberta l'assegurança d'accidents, i això diu molt en contra.
Penso que molts cops certes rivalitats personals condueixen decisions que
afecten al col·lectiu que son els socis.
En el Madteam no ho se, amb les persones que hi tinc contacte penso que no,
però molts d'ells son impulsors de la Web i del Centre Excursionista. Pero
segur que hi ha gent que nomes te interès en l'assegurança (pensa que es dels
clubs mes econòmic que hi ha).
De totes formes el CE del Madteam li queda molt per evolucionar i créixer, i
això no es senzill.
Salut,
Be, la muntanya és la meva passió.
M'agrada la verticalitat, el sentiment de llibertat i de superació. L'alpinisme
es un esport molt exigent, tant a nivell físic com mental. T'asseguro que hi ha
cops que un avança per una cornisa perquè el seu cap li permet no perquè les
forces hi tinguin res a veure.
Suposo que a nivell biològic les endorfines hi juguen un paper importat. Quan
acabes una jornada de 10h destrossat tens una sensació de benestar i
tranquil·litat tot i que els teus músculs estiguin ben cansats.
Un altre cosa important es l'entorn, per molt ferotge que sigui (parets
verticals, canyons encaixonats, etc) poc te que veure amb l'entorn diari de la
ciutat.
Salut
324
Juan Carlos
Entra en mi casa y preguntame lo que quieras. Es tan nueva que todavía la
estoy montando, pero es igual, tu entra, con toda confianza. Te responderé
mientras nos tomamos unas cañas, con los colegas.
http://www.elviejo.es/
Bueno, lo del foro dices que no va bien. Como es nuevo, a medio hacer y el
primero que monto, no me extraña que no vaya muy bien. Gracias por
avisarme. Lo arreglaré. Dime que es lo que pasa exactamente.
Pero vamos a lo que te interesa. Te contestaré a lo que quieras.
Hice bastante escalada de joven.
Ahora he vuelto a las andadas (la cabra tira al monte).
Epecé con excursiones a pie, de ahí pasé a las ferratas y, ahora, estoy
empezando a volver a escalar.
Lo dejé hace casi veinticinco años.
Es como si me hubiesen congelado y ahora despertara en otra época.
En fin, quedo a tu disposición para lo que quieras.
Juan Carlos
Si supiese contestarte a por que he vuelto a escalar, seguramente sería el
primer escalador de la historia, capaz de explicar por qué escala.
La montaña me ha atraido siempre. Dejé de ir a la montaña porque estuve
ocupado con otras cosas (deportivas, profesionales, familiares.....). En el
mundo hay tantas cosas que hacer, que harían falta miles de vidas, para poder
desarrollar, solo las más interesantes. La montaña es una de las cosas más
atractivas. Además, lo que se hace de adolescente es lo que más define lo que
uno es.
Por otra parte, tengo tendencia a complicarme la vida, a elegir las actividades
más exigentes, en cualquier ámbito, aúnque luego, dentro de ellas, no pase
de la mediocridad. Podría quedarme en un peldaño inferior y ser brillante en
él. Pero no, tengo que enmerdarme en lo más complicado, para acabar
desarrollándolo con más pena que gloria.
Pues eso, volví a la montaña andando, luego me subí por las ferratas y, al
final, a escalar, claro que sí.
La escalada es la más bella aventura que el humano pueda soñar. ¿Como no
voy a escalar? Sería desperdiciar la vida.
Si no fuese escalador, no sería yo. Yo soy escalador de nacimiento.
primero me dediqué a aprender un oficio y situarme en la vida, tras una larga
reflexión montserratina.
Después, durante quince años, fui ciclista, que es mi otra gran afición.
325
Estoy afiliado a un club, en internet: MadTeam. Es igual que un club
tradicional solo que en vez de estar en un local, está en internet.
Sí, yo creo que es exactamente igual. La ventaja es que está siempre abierto,
no tiene horarios. Por lo demás, es un club de montaña como otro cualquiera.
No, porque no le veo utilidad y estoy harto de pagar por todas partes. No
obstante, si surgiese algún motivo para hacerlo, me federaría.
No, la pregunta no me suena rara. Es una pregunta lógica, viniendo de alguien
que está haciendo un sondeo de opinión.
Lo que no sé es si te la voy a saber responder, porque no se me ocurre ningún
caso en el que pueda querer convencer a nadie para ir a la montaña, ya que
pienso que las ganas de hacerlo tienen que salir, necesariamente, del interior
de cada uno.
Si intento formularme la pregunta de otro modo, me pregunto: ¿qué es lo que
tanto te atrae de la montaña?, y entonces resulta que es la misma pregunta
de antes, la de por qué vas a la montaña, porque escalas, porque buscas las
cumbres y sus dificultades y riesgos.
La respuesta a esta pregunta está en el viento, diría Bob Dylan (No sé si habré
escrito bien el nombre del cantante)
Es una pregunta que siempre se responde con argumentos poéticos, sublimes,
ambiguos. Seguro que si se realiza un estudio científico del tema, se
encuentra una respuesta basada en formulaciones químicas de nuestro
cerebro, ya que, al final, eso es lo único que hay. Y si no se encuentra, es
porque la ciencia bioquímica no ha avanzado lo suficiente.
Lo malo es que por ese camino, no vamos a llegar a ningún sitio, por falta de
conocimientos y, además no nos serviría para mucho, a los escaladores, a los
montañeros, a los buscadores de setas...
Claro que los sentimientos pueden llegar a ser explicados con psicología y,
más allá de eso, con bioquímica pero, ¿es esa la explicación que buscamos?, o
¿es mejor que nos quedemos con que subimos a la montañas porque están ahí?
Ahora te pregunto yo a ti.
Posdata:
Me haces preguntas muy de manual de encuestas. No me importa
contestarlas pero, si de verdad quieres llegar a la esencia y la naturaleza de
esta actividad maravillosa, que es el subir a las montañas, vas a tener que
currártelo un poco más.
----- Mensaje original ---De: Francesc Roma i Casanovas <[email protected]>
Para: Juan Carlos <[email protected]>
Enviado: viernes, 9 de noviembre, 2007 23:44:14
326
Asunto: Re: respuesta
Hola,
Igual la pregunta te suena un poco rara, pero yo lo pruebo: si tuvieras
que explicarle a alguien alguna experiencia para convencerle de lo
agradable que es la montaña, ¿qué le explicarías?.
Francesc
Pues si, creo que, en el fondo, solo hay reacciones electroquímicas en el
cerebro. Sin embargo, también creo que ese no es el enfoque que estamos
buscando.
Desde un punto de vista más convencional, mas cercano a los planteamientos
a los que estamos acostumbrados, yo diría que lo que nos mueve a ir a la
montaña, es la búsqueda de sentimientos de alta intensidad, junto con la
atracción que siente el humano por la naturaleza, de la cual forma parte (no
todos los humanos la sienten, pero si la mayoría).
Dentro de esto, tiene un papel relevante la relación con los compañeros.
Cuando entramos en el terreno de la escalada (me refiero a la clásica, porque
la deportiva es otra cuestión), lo de los sentimientos intensos, alcanza una
magnitud superlativa, como también lo hace la amistad del compañero de
cordada.
Yo no sería como soy, sino hubiese practicado la escalada. Es algo que me ha
enriquecido y fortalecido, que ha formado mi caracter y mi visión del mundo.
En cuanto a recuerdos de situaciones concretas, especialmente relevantes, no
sabría cual mencionar, son tantos...la superación de la pared soñada, los
vivacs agónicos, la soledad, la amistad de un perro salvaje y, por supuesto, la
amistad de los compañeros de cordada, amistad que no puede compararse con
ninguna otra, de ninguna manera.
Empecé a ir a la montaña a los once años y a escalar a los trece. Mi primera
escalada en Montserrat fue a los catorce, recién cumplidos. La Montpart del
Gorro, con unos compañeros que eran tres años mayores que yo. Eso sucedió
en el verano de 1971. Subí con unas chirucas y encordado con la cuerda
directamente a la cintura.
Los compañeros son parte primordial en la escalada, aúnque en ocasiones, me
ha gustado practicar la escalada en solitario.
La montaña en solitario, muchas veces, incluso he vivido solo, en Montserrat.
Los compañeros son fundamentales, pero no depende de ellos el hecho de
practicar o dejar de practicar los deportes de montaña. Como ya te he dicho,
el deseo y la decisión de hacerlo, solo pueden salir del interior de uno mismo
y, si se toma esa desición, se tendrán compañeros.
327
Empecé a salir a la montaña con la O.J.E. (organización juvenil española), que
dependía de la Falanje.
Allí me enseñaron nudos, orientación, a rapelar, tirolinas, a montar una
tienda de campaña, y muchas cosas más. Era lo que había en la época, y la
verdad es que no estaba nada mal. En realidad, si no nos despojamos de
prejuicios políticos (quede claro que soy ácrata), estaba pero que muy bien.
Allí conocí a mis primeros compañeros de escalada, junto a los que me inicié,
los que se iniciaron conmigo, con cuerdas de cáñamo y de nylón. Con un
cordino de perlom, que era de la O.J.E. Con treinta mosquetones de hierro,
que pesaban como su puta madre...
Han pasado unos cuarenta años, desde aquellos inicios y, el invierno pasado,
instalé una ferrata, en Montserrat, con uno de aquellos compañeros. Nos
conocemos bien.
Perdona mi tardanza en responderte, es que no tengo tiempo pa na. El tiempo
es, para mi, un bien muy escaso, esa es la razón por la que no he hecho la
reseña de la ferrata; la verdad es que ya va siendo hora.
Mi forma de informarme, sobre temas de montaña es, en primer lugar, en
internet. También algún que otro libro y preguntando la gente.
Saludos
Lo del tiempo no te lo he dicho por eso. Puedes hacerme todas las preguntas
que quieras, contestarlas no lo considero una pérdida, sino un
aprovechamiento del tiempo. Lo único que pasa es que, a lo mejor tardo un
poco en responder.
Si se tiene una ética, esta sirve para todos los aspectos de la vida, incluida la
montaña. Cada uno tiene su propia ética, sus principios morales.
No te he dicho lo del tiempo por eso. Pregfunta lo que quieras.
La ética es una, para todo. Cada uno la que tenga. No creo en éticas
diferentes para aspectos diferentes de la vida, por lo tanto, si se tiene una
ética, esta es válida también en la montaña.
328
Mariajo
Hola Francesc,
respecte a la participació, a la teva disposició en el que pugui col·laborar.
Respecte a les activitats de muntanya que faig serien:
- alpinisme, escalada en roca, esquí, senderisme....
salutacions cordials,
Maria José
Hola d nou Francesc,
M'agrada estar a la muntanya, a la natura pq d'alguna forma m'ajuda a
sostenir-me, a alliberar-me d l'absurd de tot plegat...
Penso q quan tornes de muntanya ets millor persona.
Respecte a les activitats, la meva família és de l'Aragó i des de sempre, ja
amb l'avi, doncs sortiem a passejar, llargs passeigs, d'un poble a l'altre, a les
finques...
Des dels 10 anys esquio, esquí de pista. Ara, des de fa 3 anys m'agrada més
l'esquí de muntanya... m'hi trobo més millor.
He viscut a la vall d'Aran, vaig fer COU allà i vaig començar a fer ascensions a
pics i, bé, sempre m'ha agradat l'estudi de la flora i els líquens... amb la qual
cosa m'hi passo molt de temps a muntanya.
Arrel un viatge a Dolomites, fa 3 anys, vaig descubrir el món de l'escalada,
primer vies ferrates, i des de fa un any, escalada en roca. He fet un parell de
cursos i aquest més en tinc dos més, un de via clàssica i un altre d'escalada
artificial.
L'escalada em proporciona un autoconeixement brutal.... Progressar, adquirir
conciència corporal m'ajuden a treure a la llum molts aspectes del meu món
interior....
Per a mi l'escalada és un camí personal, d'autonomia, d'humiltat... i al mateix
temps, un camí per a fer cordada, per a compartir, des de la responsabilitat
d'un mateix, la ilusió de situacions efímeres, de reptes...
He coincidit amb mes dones de la meva edat, separades i amb fills, amb
aquest món de la muntanya.
A la VI trobada de noies escaladores a Vilanova de Meià vaig conèixer alguna.
Penso que aquesta forma de fer camí ens ajuda a superar els estralls
emocionals, afectius...
329
Salutacions,
Mariajo
(en primer lloc, disculpa si el meu català no és al 100% correcte)...
Vaig assabentar-me de la trobada pel CEMADTEAM, és el primer any que he
anat, i si l'agenda ho permet, l'any que bé no m'ho perdo:
http://www.madteam.cat/smf/index.php/topic,471.0.html
Aquí t'adjunto el mail de l'annalisa, una de les organitzadores:
[email protected]
Hola,
des del 2005 estic al CEMADTEAM, el primer club virtual afiliat a la FEEC:
http://www.madteam.cat/
Em van demanar si volia formar part de la Junta i col·laborar en temes de
medi ambient i de muntanya amb nens i amb això estic.
pàgina personal madveras/madteam.
http://www.madteam.net/index_cat.php
els cursos he fet/faré:
ECEM - Xavi Metal - escalada en roca a Cavallers
Escola Glacera - Madteam - escalada via Clàssica
FECC - Santi Llop - escalada Artificial
salutacions,
mariajo
bon dia .....
per a mi sí,
no té les rémores ni problemes habituals dels clubs consolidats físicament!
és un club amb gent jove, de tot el territori espanyol, hi ha uns 750 socis!!!
330
inconvenients, que no hi ha solera ni experts, aleshores el procés iniciàtic o
d'iniciació s'ha de fer amb altres clubs.... que de fet, tampoc és cap
inconvenient....
els clubs habituals tenen el problema de que s'han anquilosat, d q hi ha massa
gent gran...
seria bo per a mi que es sumesin esforços i que hi hagués una barreja i una
sinergia entre aquest tipus de club virtual i els clubs de sempre
Hola d nou...
suposo q hi ha tantes percepcions de l'excursionisme com excursionistes....
penso q hi ha una gran diferència entre l'actitud d les dones i els homes
davant d la muntanya...
els homes, molts homes, van a la muntanya rememorant antics temps de
guerrers...
només cal veure el llenguatge emprat: conquerir el cim, atacar la
muntanya....
la muntanya és moltes vegades una enemiga a vèncer, a sometre...
l'actitud de molts escaladors, sobretot els d'escalada amb gel, em fa pensar a
guerrers punks amb els seus piolets-armes...
en els homes priva penso l'objectiu, assolir una fita
les dones, la majoria de les que coneixo... ens trobem com a casa, potser
rememorant èpoques matriarcals, de la "diosa madre"...
per nosaltres el camí de la muntanya és interior, de superació, coneixement
personal i que ens ajuda a conservar el misteri.
penso que per a les dones l'important és la trajectòria, la progressió, fer camí
salutacions,
mariajo
Bon dia, Francesc!
Hi ha d tots els colors.... com a totes les activitats
penso que molta gent no es planteja perquè fa les coses, les fa pq d'alguna
manera obté una compensació, i aquest fet és condició necessària i suficient
per a continuar fent aquesta activitat.... sense anar a l'origen ni donar més
voltes.. és una opció!
d'altra banda, metges, psiquiatres i químics, et diran que les hormones,
endorfines i demés substàncies que es veuen implicades en les situacions de
risc, perill, aventura extrema... són la veritable raó per les activitats de
331
muntanya.... és important conèixer-ho, però ens quedariem amb una
dimensió físico-química-biològica, per a mi no suficient, manca la component
simbòlica!
hi ha gent q obté energia de fer aquestes activitats, el contacte amb la
natura, el fet de canviar de punt de referència, d'estar acompanyats de
persones amb les mateixes aficions, el conèixer directament el territori que
t'estimes, experimentar una forma de vida.... doncs podria ser la raó de
l'excursionisme...
salutacions,
si estic federada FEEC-FEDME modalitat D. Sóc socia de CEMADTEAM
ho estic per l'assegurança en primer lloc i per obtenir millors preus a refugis,
botigues, etc. D'altra banda, m'agrada el servei que fa la FEEC i la FEDME i és
una forma de contribuir.
Els meus fills Sílvia (8 anys) i Gerard (6 anys) tb ho estan i aquest any ha esta
genial que fos pràcticament gratuït per ells.
Acabo d rebre un missatge de la UOC, faig Humanitats i estic al grup de
muntanya, enhorabona pel treball.
M'ha agradat força saber que la Maria Teresa Gibert havia treballat en el tema
de l'excursionisme!
332
Verònica Iglesias
Benvolgut,
Aqui va una resposta, per freqüència d'activitats.
1. Senderisme
2. Trekking
3. Raquetes de Neu
4 BBT
5. Vies Ferrades
6. Barrancs
Salut!
Verònica
Les vaig intercalant, no per etapes, sinó segons el que em vingui de gust de
fer el cap de setmana o època de l’any que és mes agradable de practicar
segons quines activitats.
A l'hivern vaig més BTT ( xq no fa tanta calor), raquetes de neus..etc
A l'estiu- primavera pots fer millor barrancs...
Vaig començar a practicar aquestes activitats per inquietuds professionals i
personals (sóc geògrafa de professió i el treballs de camp ha format part de la
meva formació i per tant d’activitats a l'aire lliure o muntanya) , i
personalment per tradició familiar i per estar apuntada a centres
d’excursionistes.
Salut!
Verònica
Per a mí la muntanya significa:
-
Desconnectar
Llibertat
Pau
Tranquil·litat
Observació de la natura
La freqüència:
Intento anar un cop per setmana (o el cap de setmana sencer o un sol dia),
tot i que a vegades no pot ser...
Salut!
Verònica
333
Estic al Madteam, i estic Federada per motius de seguretat (Rescats, etc)
Salut!
Verònica
1. Amb quina freqüència vas a la muntanya i a fer què? 1 per setmana, xq em
ve de gust i em senta bé.
2. A quins llocs vas normalment? Vas sempre als mateixos o
depèn d’alguna cosa? Sempre variem, no repetim gaire, com a molt repetin un
cop a l'any. Anem pels Pirineus i Prepirieu Catalans /Aragonesos
(Ocasionalment Francès), pel Montsant, Serralada Prelitoral...
3. A la muntanya, amb qui hi vas? Sol/a o acompanyat? Si hi vas
acompanyat/a, amb qui, normalment? Amb el meu company, o amb algún
amic o familiar, molt excepcionalment anem amb gent del CEMadteam.
Gràcies
Bona tarda!
Aqui va una latre resposta en vermell!
Salut i bon cap de setmana!
Verònica
Francesc Roma i Casanovas <[email protected]> escribió:
Hola, gràcies per la teva resposta.
Parlem ara de fonts d'informació, si et sembla bé.
Quines fonts d'informació utilitzes per anar a la muntanya?
Llibres, revistes, internet... Mapes d'excursionisme, revista vertex, llibres que
tenim per casa sobre muntaña, y ocasionalment busquem resenyes d'internet.
334
Mingo
Hola Francesc
M'ha sorpres rebre el teu correu, no sé com saps que soc aficionat a la
muntanya.
Bé et contestaré la primera pregunta que em fas.
Jo vaig començar ja fa molts anys, i mes o menys vaig començar com molta
gent en aquella epoca primer practicant el que ara es diu senderisme, despres
l'escalada, l'esqui de muntanya. Actualment continuo practican-t'ho tot però
el que més em motiva ens sens dubte l'escalada.
Espero haver-te ajudat
Coordialment
Mingo
335
Joan Font
Hola soc en Joan Font
Hem demanes que t’informi de les activitats que he practicat a la
muntanya i les que practico.
Dons be actualment faig senderisme durant tot l’any, un cop per setmana
com a mínim i al hivern vaig a caminar amb raquetes a la neu unes tres o
quatre vegades. No fa gaire temps, he fet alguna via ferrada,
concretament la que hi ha sobre Centelles.
He estat al Himalaya 4 vegades fent trekking per diverses zones.
Anteriorment, de mes jove, a mes de senderisme, havia fet espeleologia,
barranquisme, esqui i ràfting.
Actualment soc membre de la junta del Centre Excursionista de Sant Feliu
Hola Francesc.
Be, havia practicat aquestes altres activitats esporàdicament, es dir
que tampoc era una dedicació molt important. Es allò de que t’animes amb
alguna colla i decideixes anar a fer un barranc com el Rio Malo a la
Serra de Guara. L’espeleologia l’havia practicat de jove amb el minyons
escoltes. Per altre banda la meva condició física per l’edat i alguna
lesió, tampoc ho aconsellen massa.
Joan
Hola Francesc.
Dons que probablement sigui el percentatge mes alt de la gent que no
esta federada, la que surt a la muntanya, però penso que si estàs en
alguna entitat excursionista, ja tens alguna avantatge amb les
activitats que pugui organitzar aquesta entitat, en el lloguer de
material, etc. Si a mes estàs federat, en la llicencia i està inclosa
una assegurança que et cobreix algun accident que puguis tenir a la
muntanya, a mes de poder obtenir algun descompta en refugis de muntanya
i en algunes botigues.
Joan
----- Missatge Original ----De: Francesc Roma i Casanovas <[email protected]>
Data: Dissabte, Novembre 10, 2007 6:37 pm
Assumpte: Re: Invitació a participar en recerca
Destinatari: Joan Font <[email protected]>
336
> Hola Joan,
>
> Gràcies per la resposta.
> Una de les coses que li estic preguntant a la gent és si estan en
> algun
> club i si estan federades.
> En el teu cas m'imagino que sí, perquè em dius que formes part de
> la Junta.
> En tot cas, què penses de la gent que fa excursionisme per lliure,
> sense federar?
>
>
> Francesc
>
>
337
Alfred Marlet
Hola Francesc,
Encantat de col·laborar en la teva recerca.
Respecte a la teva pregunta:
Em dedico bàsicament junt amb la meva companya a fer alpinisme d'alta
muntanya, tresmils (hivernals millor), fotografia de muntanya, moltes
ascensions nocturnes quan hi ha lluna plena per aprofitar les primeres llums
del dia per fer fotos des de'ls cims i fer moltes fotografies nocturnes (una visió
diferent de les nostres
muntanyes per les que hem estat premiats en concursos de fotografia de
muntanya).
Últimament i degut a que fugim una mica de les massificacions d'alguns cims i
les prohibicions o regles a vegades una mica absurdes per els muntanyencs,
estem descobrint altres zones del Pirineu com la zona Navarro-Aragonesa
(Selva de Oza, Zuriza, Aragüés, Aísa, Villanúa, etc...) menys visitades i
explotades turísticament, i sense tenir alçades de tres mil, déu n'hi do quines
muntanyes i paisatges, amb desnivells a superar igual o superiors a vegades
que per fer un tres mil més proper.
Altres coses que hem fet han estat les caminades de resistència de la CCCR
que organitza la FEEC, això va estar bé com a repte físic i per conèixer gent
d'altres centres excursionistes però no es gaudeix gaire dels paisatges i llocs
per on passes, apart de que després de 50, 60, 80 o 100 km caminant sense
parar, amb desnivells acumulats en algun cas com per fer un vuit mil, costa
anar a treballar al dia següent per molt en forma que estiguis (si no es una
butllofa al peu, es dolor als genolls o a la cadera), així que ho tenim una mica
aparcat.
Bé, espero haver-te servit d'ajuda.
Ja em diràs. Salutacions,
Alfred
Hola Francesc,
Perdona la demora en contestar però vaig una mica de cul a la feina.
Explicar-t'ho una mica, uff... les sensacions que puguis tenir depenen de
tantes coses ( llocs, acompanyants, dificultats del camí, pors) el millor es
experimentar-ho un mateix, deixar que els nostres ulls es facin amb la llum
de la lluna, que es molta (i molta més si hi ha neu). Si la lluna es ben
plena i no hi han núvols es pot caminar sense el frontal, i descobrir les
siluetes de les muntanyes i els camins amb unes ombres diferents.
Però millor t'ho explicaran les imatges que obtenim que mil paraules, no? Et
passo algunes.
338
Sols uns consells,
a part del que tots els muntanyencs tenim que saber de precaucions a la
muntanya:
Conèixer el camí a fer.
Saber a quin hora surt la Lluna, a quin hora es pon i a quin hora surt
el sol, per calcular no estar al pitjor lloc del recorregut al pitjor
moment, es a dir si la lluna es pon abans de que surti el sol no estar en un
lloc de dificultat tècnica, millor parar a fer una cafetó o una sopeta
calenta i contemplar el paisatge o disfrutar de com els frontals es
reflecteixen en els ulls dels isards i veure com tot de llumetes minúscules
suren en la foscor més enllà de la llum de la lot, amunt i avall (la primera
vegada es un bon ensurt).
Avantatges:
No agafes excessives calorades per l'esforç, poses molta més atenció
a tot el teu voltant i al que fas en cada moment; en zones nevades camines
molt més segur al estar la neu més dura (si no es que acaba de nevar),
normalment no hi trobes a ningú (encara que no som els únics), i quan
arribes a dalt tens la sort de veure com el sol comença a il·luminar des de
l'horitzó les siluetes de totes les muntanyes que t'envolten.
Inconvenients:
Son a la tornada. Imprescindible dormir una bona estona havent baixat abans
d'agafar el cotxe i tornar a la civilització ó/i millor, fer-ho amb un dia de
sobres per descansar allà mateix.
El que fem nosaltres es sortir el mateix divendres (tarda/nit) i pujada,
dissabte: disfrutar de l'entorn i baixada, descans a tenda, cotxe o hostal i
diumenge: passeig/excursió per descobrir altres indrets de les rodalies i
tornada.
El que he dit abans, millor explicat amb les imatges.
Alfred Marlet
339
M. Fuster (dones escaladores)
Hola Francesc Roma,
Em sembla perfecte poder-te fer un cop de ma. Veig que t'ha quedat clar
que "organitzadora" no es la paraula correcta. A canvi et demanaré que
m'aprovis alguna assignatura de la UOC. (je,je!!)
Quan vulguis
M. Fuster
Es una història llarga...
T'imagines que a les comarques de girona... soms tres les noies que ens
trobem més asiduament a l'escalada... totes de pobles diferents.. sempre
acompanyades de nois... passa el temps i ens anem fent amigues.. més
temps.. més amigues.. sempre que podem ens trobem amb una altre de
barna i ens anem a escalar les quatre juntes a fer via llarga.. ens ho passem
super be.. repetim i repetim... coincidim amb altres noies escaladores i ens
agafem el núm. de mòbil.. i més noies i més numeros de mòvil... i...
20 i 21 d'octubre 2001 (fires de girona!!) I Trobada de noies escaladores. Ens
trobem 12 noies a Vilanova de Mèia. Hem quedat per missatge al mòvil.
Sopem juntes i al matí seguent marxem juntes cap a la pared.
Ja portem aixi 6 anys, ja no ens enviem missatges, ara ens ho diem per email i
hem arribat a ser 50. Pero no tenim cap tipus d'intenció que deixi de ser així.
Som una colla de noies escaladores que volem coneixer altres noies
escaladores amb un factor masculí mínim obligatori (els petits necessiten
cangurs) i poder estar amb noies escaladores.
Aquesta és la idea inicial... pero constantment tenim pressió per part
d'entitats
He mirat de ser breu...
M. Fuster
Hola Cesc!
Dons que es fàcil de vendre, i que posant-nos el peixet de que podem treure
diners, sempre hi ha algú que vol endur-se la "medalla" de que això es gràcies
a ......
I no es així, moltes de nosaltres volem escalar amb les amigues i fer-ne de
noves.! També és fàcil d’entendre que al ser tantes, no totes pensem igual. Ni
a totes ens van bé les mateixes dates, ni totes ho faríem igual. Per tant, el
que ha passat aquest any, es que les de Girona ja no teníem ganes de
preparar-ho (hi ha poca molt poca feina, però n’hi ha i que hem canviat
340
l’escalada per la bicicleta!) i des de les terres de Tarragona se n’han
encarregat, per que n’hi havia que en tenien ganes.
Aquest any 2007, ha set molt íntim, i molt maco, ja que érem com unes 20 i
pico, i es que sí som moltes, també es degrada. En cap moment busquem un
numero. Volem passarnos-ho bé.
I si es fa, es per que nosaltres volem fer-ho.
Això no treu que paral·lelament existeixin altres tipus de trobades per a noies
escaladores, com ens hem trobat dos anys, la trobada internacional de noies
escaladores amb les mateixes dates i als mateixos llocs. (però ens hem
assabentat per que coincidíem!!!)
si???
M. Fuster
341
Annex 2 – Correu d’invitació per participar a la fase
qualitativa
Hola,
Em dic Francesc Roma i, com tu, sóc aficionat a la muntanya.175
El motiu que t’enviï aquest mail és que estic duent a terme una recerca sobre
l’excursionisme a l’actualitat. Aquesta investigació s’emmarca dins del
doctorat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat Ramon
Llull (www.url.edu).
Per aquest motiu et volia demanar si podries ajudar-me. El procediment és
molt senzill, simplement es tracta d’accedir a
http://www.geocities.com/francescroma/instruccions.html
i respondre un petit qüestionari de sis preguntes.
Res més que això. A més a més, et garanteixo total confidencialitat, de
manera que mai ningú podrà saber què vares dir. Així mateix, pots no
contestar qualsevol pregunta que et faci (de fet, són preguntes molt obertes
que no tenen cap resposta correcta o incorrecta). Repeteixo que es tracta
d’un estudi dins d’un programa de doctorat universitari.
Perquè puguis saber una mica millor qui sóc, et deixo la meva pàgina web on
podràs veure la meva trajectòria de recerca dins del món de la muntanya:
www.geocities.com/francescroma
De moment res més.
Moltes gràcies per la teva col·laboració
Francesc Roma i Casanovas
[email protected]
175
Quan el correu anava adreçat a una persona de Madteam el text deia “[...] i, com tu, m’he
registrat a la web del Madteam.”
342
Annex 3 – Carta als centres excursionistes
Francesc Roma i Casanovas
C. Puigfred, 5.
08592 - Sant Martí de Centelles (Barcelona)
[email protected] – telf. 93 844 24 37
Benvolguts, benvolgudes,
Em dic Francesc Roma i estic fent una tesi doctoral a la Universitat Ramon
Llull sobre l’excursionisme al segle XXI.
Per dur-la a terme em caldria trobar persones, quantes més millor, que
voluntàriament s’avinguessin a contestar un o dos qüestionaris de forma
totalment anònima. Les preguntes giren entorn de la seva visió del que és
l’excursionisme, les seves activitats, etc. Podeu veure, i si voleu contestar, el
primer qüestionari, a
http://www.geocities.com/francescroma/instruccions.html
Amb aquest motiu, us voldria demanar si seria possible de fer-ne difusió entre
els vostres associats i associades. Aquesta difusió podria prendre diverses
formes, segons us convingui més, per exemple:
• Enviament de correu electrònic a tots els associats (mailing). Si opteu
per aquesta via, el text hauria de ser –més o menys- el que apareix en
l’apartat mailing (més avall).
• Publicació d’una notícia a la vostra web com la que apareix en
l’apartat notícia –més o menys-.
• Exposició del mateix text en la cartellera del centre.
• O qualsevol altra que us convingui més.
Res més. Espero que entendreu les meves motivacions, que no són altres que
conèixer millor una realitat que tots estimem.
Resto a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.
Atentament,
Francesc Roma i Casanovas
PD. Us agrairé que m’informeu de l’opció que trieu (o de si decidiu no fer
res), per tenir-ne constància.
343
Text Mailing
Hola,
Em dic Francesc Roma i, com tu, sóc aficionat a la muntanya.
El motiu que t’enviï aquest mail és que estic duent a terme una recerca sobre
l’excursionisme a l’actualitat. Aquesta investigació s’emmarca dins del
doctorat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat Ramon
Llull (www.url.edu).
Per aquest motiu et volia demanar si podries ajudar-me. El procediment és
molt senzill, simplement es tracta d’accedir a
http://www.geocities.com/francescroma/instruccions.html
i respondre un petit qüestionari de sis preguntes o participar en un fòrum de
discussió.
Res més que això. A més a més, et garanteixo total confidencialitat, de
manera que mai ningú podrà saber què vares dir. Així mateix, pots no
contestar qualsevol pregunta que et faci (de fet, són preguntes molt obertes
que no tenen cap resposta correcta o incorrecta). Repeteixo que es tracta
d’un estudi dins d’un programa de doctorat universitari.
Perquè puguis saber una mica millor qui sóc, et deixo la meva pàgina web on
podràs veure la meva trajectòria de recerca dins del món de la muntanya:
www.geocities.com/francescroma
De moment res més.
Moltes gràcies per la teva col·laboració
Francesc Roma i Casanovas
[email protected]
344
Text Notícia
La Universitat Ramon Llull (www.url.edu) està duent a terme una recerca
sobre l’excursionisme a l’actualitat. Aquesta investigació s’emmarca dins del
doctorat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.
Per aquest motiu estan buscant persones excursionistes que hi vulguin
col·laborar. El procediment és molt senzill, simplement es tracta d’accedir a
http://www.geocities.com/francescroma/instruccions.html
i respondre un petit qüestionari de sis preguntes o participar en uns fòrums de
discussió.
La universitat garanteix total confidencialitat, de manera que mai ningú podrà
saber què va dir cap persona concreta. Així mateix, es pot no contestar
qualsevol pregunta (de fet, són preguntes molt obertes que no tenen cap
resposta correcta o incorrecta). Repetim que es tracta d’un estudi dins d’un
programa de doctorat universitari.
Per saber una mica millor qui és l’investigador, es pot visitar la següent
pàgina web: www.geocities.com/francescroma
Moltes gràcies per la teva col·laboració
345
Annex 4 - Plantilla fase exploratòria
Plantilla fase exploratòria
(Elaborada després de fer les primeres entrevistes a la llum del projecte
presentat a Blanquerna)
1. Practiques i hàbits excursionistes
a. Quines activitats excursionistes duus a terme actualment?
b. Quines activitats excursionistes has realitzat en el passat?
c. Amb quina freqüència vas a la muntanya i a fer què?
d. A quins llocs vas normalment? Vas sempre als mateixos o depèn
d’alguna cosa?
e. A la muntanya, amb qui hi vas? Sol/a o acompanyat? Si hi vas
acompanyat/a, amb qui, normalment?
f. Pertanys a alguna entitat? Estàs federat/da? Per quin motiu?
2. Imatges mentals dels excursionistes
a. Quines fonts d’informació utilitzes per anar a la muntanya?
b. Llegeixes llibres o revistes de muntanya? Amb quina freqüència?
c. Busques informació a internet sobre els llocs que vols visitar o
has visitat?
d. Què penses de les entitats excursionistes? Quin paper tenen i
quin haurien de tenir?
e. I la Federació?
f. Com t’has format en el món de l’excursionisme i la muntanya? (si
ho has fet)
g. Hi ha una ètica de la muntanya? En cas afirmatiu i des del teu
punt de vista, en què consisteix?
h. Has tingut algun accident de muntanya? En cas afirmatiu, t’ha
fet replantejar alguna cosa de la teva pràctica excursionista?
3. Què s’entén per excursionisme?
a. Ser excursionista, vol dir alguna cosa especial per a tu?
b. Així doncs, què és per a tu l’excursionisme?
4. Utilització del medi natural
a. Consideres que el medi natural ha de ser obert a tothom?
b. Prohibiries algun tipus de pràctica a la muntanya?
c. Estaries disposat/disposada a pagar per accedir al medi natural?
346
Annex 5 - Transcripcions enquesta qualitativa
S1
P1 = A l'estiu fai btt. A l'hivern faig ski de montanya. Sempre he fet el mateix.A la muntanya
hi vaig 3 o 4 dies a la setmana, a pedalar i contemplar el bosc. El meu territori preferit són
les guilleries i la vall de sau. El dia de festa solc anar moltes vegades al pirineu
P2 = Llibres si. Revistes no. Cada vegada més internet
P3 = Molt autodidacte i amb amigs. La meva ètica a la muntanya és intentar que dingu és
dongui conta per on he passat. La por de fer la mal bé em feria impossible escriure un llibre
sobre rutes o iteneraris.. D'accidents no
P4 = No. Vaig al bosc perque m'agrada i prou
P5 = Si. Prohibir esta de moda pero no és la solució
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.24.16.175
S2
P1 = sobretot caminar i alpinisme, però també btt, esqui, vies ferrates, ... com a exemples
aquest any he pujat el montblanc per la via normal però també he fet la matagalls
montserrat.
hi vaig sovint, gairebé cada cap de setmana, o bé a fer algun pic o ruta, o sinó amb la família.
Normalment per la comarca i el montseny amb la família, i sense ells per nuria i vallter.
P2 = Normalment no llegueixo gaire res sobre el tema, tinc un parell de llibres guia com el
"pirineos guia de los 3000 metros" de sua edizioak. Sempre consulto abans i porto al damunt
un plànol de la zona tipus alpina o semblant. Rares vegades busco a internet però he mirat
llocs com pirineos3000.com
P3 = m'he format caminant junt amb d'altre gent, ultimament he fet algun curs sobre
seguretat i gps.
Per mi la muntanya té la mateixa ètica que qualsevol altre lloc de la vida, respectar-ho tot,
la gent i el medi (hi ha molt guarro pel món) i sobretot companyerisme (no perdre mai de
vista els teus companys per tocat que et trobis o fred que tinguis). Per sort no he tingut mai
cap accident personalment però n'he viscut alguns de companys.
P4 = Viure i descobrir món a l'aire lliure fent exercici. Per mi significa molt perquè penso que
és una molt bona forma d'orientar els meus fills cap a uns valors millors que els què em
sembla entendre té gran part de la gent d'avui dia.
P5 = Si, ha de ser obert a tothom però prohibiria tot allò que en mala mesura la malmet o no
respecte als altres com són moltes de les activitats de motor o bé temes urbanístics. Si que
estaria dispossat a pagar si això representa un millor manteniment per part de l'administració
o el propietaris, i un control de les activitats.
P6 = Sap greu que a molts llocs tens que acampar o fer vivac amb sac i amagar-ho tot perquè
no és permès però en canvi hi ha refugis plens de porqueria al seu voltant. No tinc ni idea de
quina hauria de ser la solució però a la majoria de llocs on arriba la massificació de gent
perden gran part del seu encant degut a la degradació.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.34.173.96
347
S3
P1 = Senderisme/trekking. Sempre he realitzat les mateixes activitats.
Vaig a la muntanya un cop al mes, a fer-hi rutes o bé a prospectar patrimoni arauitectònic i/o
arqueològic
P2 = Fonts bibliogràfiques i cartogràfiques i, sobretot, companys o gent del territori.
Sovint busco informació a internet
P3 = No m'he format o, si ho he fet, ha estat per influència de companys muntanyistes.
L'ètica de muntanya gira sempre entorn de la solidaritat i el respecte pel medi natural, els
éssers vius que l'habiten i els altres excursionistes que s'hi "passegen"
P4 = L'excursionisme em permet conèixer i gaudir d'un paisatge natural encara verge i
recordar les èpoques en què l'antropització del territori era respectuosa amb l'entorn
P5 = Malgrat que la meva resposta pugui sembla poc democràtica, penso que el medi natural
no hauria d'estar obert a tothom. L'accés massiu a entorns verges produeix degradació i
destrucció del medi, per irresponsabilitat humana. La massificació fa que el gaudi esdevingui
estréss. Si estaria disposada a pagar per accedir al medi natural si aquesta acció contribuís a
millorar-ne la gestió i/o a evitar-ne la degradació.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.37.210.96
S4
P1 = principalment ascensions a cims, bé sigui pel pirineu com mitja muntanya o baixa
muntanya, en les disciplines d'excursionisme, alpinisme, escalada, esquí de muntanya i
bicicleta de muntanya.
gairebé surto cada cap de setmana, a les zones, podriem dir a 2 hores màxim en cotxe aprox.
de Lleida, tot i que, amb més dies, solem desplaçar-nos a indrets més llunyans.
P2 = habitualment m'informo per llibres, revistes i ressenyes. internet no solen ser tan fiables
perquè moltes vegades la informació pot ser molt més subjectiva que en una ressenya de
llibre
P3 = des de petit, a casa es van apuntar en aquest rol. la pràctica personal dóna experiència,
tot i qure també algun curs formatiu (escalada, alpinisme, escalada en gel).
a muntanya hi ha la mateixa ètica que en la vida quotidiana. el línies generals, falta civisme,
sobretot pels practicants esporàdics.
si he tingut accident de muntanya, però segueixo practicant dela mateixa forma que abans,
tot i que al principi costa. el "coco" li costa més recuperar-se que el peu, la cama o d'on t'has
fet mal.
P4 = per excursionisme entenc que, tot i ser un concepte molt general, és aquella activitat
esportiva practicada en espais poc humanitzats o antròpics. no té perquè relacionar-se 100%
amb muntanya (hi ha espais de muntanya massa artificialitzats, i altres que no són muntanya
on la presència humana és baixa), però si que crec que caldria deslligar-ho amb la mateixa
pràctica esportiva en llocs urbans, per exemple.
ser excursionista no és sols fer "excursions", sinó que és una "filosofia de vida", una manera
d'entendre la vida, l'estima i respecte per la resta (persones, flora, fauna i vida mineral), i
una forma, perquè no dir-ho, de valorar més la vida urbana que molts portem.
P5 = el tema de la prohibició de fer muntanya, sorbetot en espais protegits, caldria arribar a
una entesa entre tots els agents involucrats. moltes vegades un espai té prous atributs per a
ser protegit, malgrat s'hi ha practicat històricament activitat de mutanya. per què, un cop
protegit, s'ha de prohibir-ho, si fins abans s'havia fet?
no crec que tothom hagi de pagar per accedir al medi natural. hi ha sectors socials que
haurien de tenir certes avantatges. fa temps que se'm va plantejar el següent: darrerament
els refugis de muntanya estan sempre plens, amb la qual cosa no pots anar a dormir. no tinc
cap inconvenient, ans al contrari, de dormir on sigui (sota pedres, damunt la neu...), però
clar, està prohibit. què faig? no puc anar a on realment m'agrada i als llocs que m'estimo
perquè o està prohibit pernocatr, o perquè no hi ha lloc al refugi? entenc que el "turista
clàssic i/o esporàdic" té tant dret com qualsevol altre a anar-hi. i ha de ser així. però llavors,
348
una persona com jo que fa anys que paga una llicència de muntanya, entre les quals es paga
també el manteniment dels refugis, no puc estar al refugi, però alhora no puc dormir allà on
sigui, lluny de civilització. l'espai natural, si es fa bé, pot compatibilitzar-se amb la pràctica
de muntanya i alhora amb el turisme de muntanya, però d'uan f!
orma més racional. una muntanya no es pot fer més alta per dalt, però si per baix (limitant
accessos motoritzats, per exemple, no cal prohibir-hi l'accès, però sí que sigui més
incòmode). vols accedir a l'espai natural? doncs "curra-t'ho", i no en termes econòmics em
refereixo. no entenc que no pugi dormir a 3000m en un espai "protegit" però en canvi puc
accedir-hi pagant uns taxis que, un de sol, perjudica més l'espai que tot el que pugui fer jo
durant la meva vida.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.44.231.196
S5
P1 = Esqui muntanya, senderisme, running, barranquisme, orientació, BTT, ...
escalada i alpinisme abans, actualment no.
Cada setmana com a mínim una vegada.
Collsacabra, montseny, pirineu. Gairebé sempre ens movem per l'àmbit local. Per una questió
de comoditat i temps disponible
P2 = CompeGPS, cartografia alpina, ressenyes de companys, ...
Vertex
Si.
P3 = companys, Internet,...
Si, consisteix en ser respecuos amb el medi i deixar-lo com l'has trobat, i a més ser cordial i
amable amb la resta de gent que comparteixen amb tu aquest medi. Al tractar-se de zones
amb poca afluència de gent, la teva ajuda en cas de que algú estigui en un problema pot ser
vital per a ell, per tant a la muntanya no és etic ometre l'ajut, però a mes pot tenir
consequències mortals.
Algun si, et fa ser mes prudent, però sobretot t'ensenya a no tornar a cometre errades.
Tanmateix, sense arribar a tenir un accident, també pots aprendre d'una situació
compromesa. Mai m'he replantejat res a consequència d'un accident, ni meu ni dels meus
companys.
P4 = No m'agrada la paraula excursionisme es massa concreta. A mi m'agrada dir activitat a la
muntanya o muntyanyisme, o algun terme mes global.
¿Barranquisme és excursionisme?
¿BTT és excursionisme?
¿Excursionisme es refereix solament a senderisme?
P5 = Si
Si, aquelles que afecten les pràctiques d'altres activitats i agredeixen intensivament el medi.
No m'agrada anar per la muntanya i sentir solament el soroll de motos, trets d'escopeta, ... Si
no m'agrada a mi, imaginat als senglars, cabirols, ocells,...
Crec que ja pagem prou per tot, i no trobo be que per això també haguem de pagar. Som el
pais del peatge!
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.36.38.203
349
S6
P1 = Excursionisme, esquí de pista i esquí de fons. Des de sempre he fet activitat a la neu i fa
cosa de 10 anys vaig començar amb l'excursionisme.
Degut a la feina vaig menys a muntanya. Fins fa poc, quasi bé cada 15 dies anàvem a fer una
sortida, algún cim o ruta, però actualment sorto un cop cada dos mesos.
Sempre són llocs diferents. Al forma part d'un centre excursionista, les sortides que s'hi
organitzen són diferents cada vegada, i podem anar tant el Pirineu, com e Pre-pirineu, o bé
per la serralada litoral o pel sud de catalunya, Els Ports, ... Bàsicament, excursions dins de
Catalunya i una mica a la Cerdanya francesa.
P2 = En principi les sortides que faig estan organitzades per la secció de muntanya de
l'entitat, i cada una l'organitza una persona diferent. Quan em toca a mi organitzar la sortida,
busco llocs pocs visitats que puguin sortir a alguna revista de muntanya, que rebo a casa cada
3 mesos. Un cop he escollit la zona, em conecto a Internet i busco informació i rutes vàries de
la mateixa zona, que em donin una idèia del que es pot fer.
P3 = Quan vaig fer-me sòcia de l'entitat, els organitzadors de les sortides informaven del què
havíem de portar, quin tipus de motxilla, la roba, el menjar, ... També es feien reunions
informatives sobre el recorregut amb el mapa ens ensenyaven d'on sortiriem fins a on, quin
desnivell, i com llegir el mapa. I amb el temps m'ha anat formant i ara sóc capaç d'escollir
una zona que no conec i amb el mapa i la brúixola anar a fer una excursió.
Crec que si que hi ha una ètica no escrita. M'he trobat que la gent a muntanya canvia. Hi ha
molt de companyarisme i un ambient molt agradable quan surts. No llençar escombraries i
endur-te-les a casa encara que estiguis en un refugi, respectes la fauna, t'atures
silenciosament per veure un isard, conill, ocell, per què no s'espanti. Suposo que anar a la
muntanya amb gent que és biologa, geologa,... m'ha ajudat a coneixer les coses i respectarles.
Si, vam tenir un accident fent "esquí de muntanya", bàsicament era una sortida amb esquís
que et pujaven amb telefèric fins a 3400 m i després baixaves esquiant per una gelera. En
aquest cas un dels companys va caure en una esquerda i vam tenir un bon ensurt. Aquella
experiència em va fer replantejar la forma de fer. Es a dir, abans de decidir, comprovar que
la informació que et diuen es correcte i decidir per tu mateix. No anàvem encordats, i la gent
tampoc tenia experiència en geleres o esquí fora pista extrem.
P4 = Excursionisme és coneixa el país caminant. Et relaciones amb gent molt diferent i a cada
excursió coneixes gent de la zona que t'explica anècdotes, rutes, històries,... veus animals
diferent, paissatges diferents, per tant excursionisme és un conjunt de coses que fa que a
cada excursió descobreixis el país.
P5 = Crec que si, que el medi natural ha de ser obert a tothom. El problema que hi veig, es
que els nostres pares eren més respectuosos i que avui en dia, la gent no té cap respecte ni
interès per res. Potser l'ideal és que si vols anar a muntanya, facis algún taller, on t'expliqui
aquesta ètica no escrita, que és de lògica. O bé, que siguin les entitats excursionistes les
encarregades de portar a la gent a la muntanya. La solució no la sé, però veig gent a la
muntanya amb actituds poc respectuoses.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.26.49.241
S7
P1 = Actualment faig senderisme, abans no feia cap activitat de muntanya.
Normalment i si podem (vaig amb el meu marit)sortim un cop per setmana a caminar:
populars, alta muntanya, senders, GR, etc.
Intentem sempre canviar de lloc.
350
P2 = Club excursionista, internet, llibres i opinions de companys.
De vegades comprem algun llibre de muntanya.
Gairebe sempre ens informem per internet.
P3 = Sempre ha estat una activitat autodidacta, de practica.
L'ética de la muntanya s'apren observant la natura i respectan-la.
Mai hem tingut cap accident.
P4 = Per nosaltres l'excursionisme es sortir a caminar per els espais naturals, sigui muntanya,
mar o altres llocs.
Ser excursionista vol dir estimar la natura.
P5 = Si, sempre que es respecti.
Prohibiriem qualsevol activitat que destrossi el medi ambient i destrueixi la tranquilitat i pau,
per exemple els quads i motos pel mig de la natura, o els boletaires que ho fan malbe tot i
embruten sense cap tipus d'escrupul. El medi natural no seria natural si fesim pagar per
entrar-hi. Cal fer campanyes per educar a la gent a no fer-lo malbe i no educar per pagar a
canvi de natura.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.6.88.62
S8
P1 = -Escalada, escalada esportiva i bloc; excursions , caminades, natura en general i boscos
en particular. Alpinisme, escalada en gel.
-5, 6, o 7 dies a la setmana. Treballo a la muntanya. Vaig a fer ecalada o fer excursions.
-Muntanyola, Savassona, Sorralta, Montserrat, Montgrony, Pirineu, Guilleries. Repeteixo o
vaig als llocs que em desperten curiositats.
P2 = -Ho demano, guies o mapes, però en general m'agrada no tenir massa informació i
ensortir-me'n per la meva propia intució i recursos.
-El Butlletí de la UEVic, Vertex, Desnivel, Muntanya. Un o dos dies a la setmana.
-Solsament si no puc completar l'informació que m'interesa. Normalment sol ser després.
P3 = -Oservant. Amb els amics i amb llibres especialitzats. Potser primer amb gent més gran
que jo com pares i monitors escoltes.
-Sí. Respecte i integració en el medi; els valors excursionistes, muntanyecs i naturals.
-He tingut caigudes amb trecament d'ossos; alguns companys i amigues ja han mort en la
muntanya. Quan vam començar a fer montanya ja sabiem i ens vam plantejar que hi hauria
risc; el que hagui succeit i el que estigui per venir crec, queno em vindrà per sorpresa. Afinar
la meva intuició per sobreviure en cas de necessitat i corretgir errors.
P4 = -Coneixer el territòri, la cultura, la natura del pais, de la terra i el mon on vivim.
Tinguer un compromís i uns valors ètics. Els ideals del romanticisme, particularment el català
-conegut com a Reinaxença. Formar part de la natura.
-Faig el que m'agrada. Coneixer el mitjà d'on venim.
P5 = -En general si, com a norma no. A tothom que el vulgui gaudir o practicar pels seus
propis mitjans.
-Totes les que no es puguin fer amb altres mitjans que no sigui els propis com la força
muscular, els recursos tecnics i les ganes de volguer fer-ho. Qui vulgui muntanya i natura que
se la guanyi amb el seu propi esforç.
- En general no. No vull que es comercialitzi o que es tingui com una mercaderia.
Exepcionalmet, els llocs turistics sí m'interesent.
P6 = Preferiria un qüestionari més concret, amb respostes predeterminades com SI o No o
unes quantes a escrites.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.9.82.177
351
S9
P1 = - Doncs, caminar per veure indrets, boscos, ermites, pujar muntanyes, escalar, anar en
bici, buscar bons descensos amb esquís, qualsevol cosa.
- Sempre. Segons època-estació.
- Pre i Pirineu. De vegaes altres serres catalanes i espanyoles. De vegades als Alps, on altres
indrets. Pirineu de Lleida/Aragó pròxim principalment.
P2 = - Llibres, inet, revistes, companys
- Ocasionalment
-Si, sempre
P3 = - Amb la familia des de petit.
- Si, explicar-la seria part d'unaltra història.
- Si.No.
P4 = -Per mi l'excursionisme es caminar per senderols de muntanya senzilla.
- Em considero mé muntanyenc que no pas excursionista. És la meva vida.
P5 = - Si, exepte per aquells pels qui no siginifica res, i no el cuiden.
- En principi no
- No, doncs perque és de tothom, simplement l'hauriem de cuidar i que no calgués gastar
diners després.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.61.226.19
S10
P1 = EXCURSIONISME I ESQUÍ DE MUNTANYA DES DE FA VORA 25 ANYS. Des de sempre hem
sortit a la muntanya ben bé dos caps de setmana al mes a realitzar activitat en la muntanya
depenent de l'època de l'any dins un centre excursionista( el de Lleida). Al llarg de l'any anem
a pirineu i prepirineu. En vacances realitzem estades en altres zones(Alps, Andes o Himalaia)
P2 = Avui en dia a internet fas una primera recerca , però sempre acabem utilitzant biografia
publicada que sempre hem manejat.
P3 = La formació l'he realitzada al llarg dels anys, sortint a la muntanya i aprenent dels
companys i l'experiència. També realitzant algun curs d'escala i alpinisme puntualment. Crec
que hi ha d'haver una ètica de la muntanya, ja que és quasi una forma de viure. De tota
manera, avui en dia l'activitat en natura va canviat d'acord amb el temps i potser ja no es
pensa tant en gaudir dels esecenaris visitats, sinó que la competivitat ens ha anat guanyant i
ha transformat la visió. I poser ha d'ésser així. Però continuo pensant que confiar amb els
companys de cordada i d'activitat és un punt clau de la nostra activitat en muntanya.
Directament no he sofert cap accident, però he viscut direcatemtn la pèrdua de companys i
parents en la muntanya. I sovint he pensat en replantejar la meva activitat muntanyera. En
èpoques fins potser he arribat a pensar a deixar-ho, però l'atracció de l'activitat a la
muntanya és molt forta i pensar que els companys perduts també et fa continuar
P4 = És l'activitat física en la natura, descobrint el seu patrimoni físic, cultural,...
És quasi una forma de vida que et permet conèixer el medi natural amb tota la seva dimensió,
així com conèixer-te a tu mateix i als companys
P5 = per qüestions de massificació caldria establir cànons d'accés, però en principi ha d'ésser
obert a tothom sempre sota una reglamentació i condicions de respecte al medi
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.184.82.240
352
S11
P1 = 1.Quines activitats excursionistes duo a terme actualment:
- alta montaña: excursionismo, algo de alpinismo, esquí de montaña y he empezado con la
escalada
2. Quines activitats excursionistes he realitzat en el passat:
- només faig muntanya des del 2002. Des de llavors faig les mateixes activitats esmentades
més amunt
3. Amb quina freqüència vaig a la muntanya i a fer què:
- intento anar-hi tan sovint com puc. Potser cada cap de setmana. I quan puc, m'escapo una
setmana
- vaig a fer les activitats esmentades
4. A quins llocs vaig normalment:
- durant el curs, m'escapo els caps de setmana pel Pirineu. I molt de tant en quan, vaig al
prepirineu a fer mitja muntanya. I molt, molt de tant en quan, vaig a escalar a prop de casa
meva (el Maresme)
P2 = 1. Quines font d'informació utilitzo:
Llibres amb ressenyes de: la cerdanya, d'esquí de muntanya, del Alps. I algo d'internet
2. Llegeixo llibres o revistes:
sí llegeixo el llibres que m'he comprat. Sobre les revistes, llegeixo la de la UEC i la de Vèrtex
3. Busco informació a internet: contestat més amunt
P3 = 1. Com m'he format:
L'experiència d'anar molt regularment, i començant per coses faciletes.
També he fet algun curs: d'esquí de muntanya, d'alpinisme i d'escalada
2. hi ha una ética:
No val arribar tu sol al cim, val arribar-hi tot i en bones condicions
3. accident:
no
P4 = 1. Què entec per excursionisme:
Recòrrer les muntanyes, altes o baixes, a peu o amb esquís, etc., tot estimant la muntanya
2. Ser excursionista si que vol dir alguna cosa especial per a mi:
Vol dir estimar la muntanya, saber-la cuidar, intentar evitar els riscs objectius, no fer-la
enfadar, saber conviure amb la gent, etc.
No sé, penso que les persones que sabem estimar la muntanya, som persones especials.
P5 = 1. el medi natural ha de ser obert a tothom?:
No, per als que no saben respectar-ho
2. prohibiria algun tipus de pràctica a la muntanya?:
sí, les motocicletes i els quada. És a dir, els que contaminen i són un perill pels que van a peu
o en bici.
A la muntanya es pot anar: camiant, en bici, a cavall, amb esquí, etc. però mai en quad!
Si vas en quad, trenques la llibertat dels que van a peu
Un altres tipus de pràctica que també trenca la llibertat dels que estimen la muntanya son les
estacions d'esquí. sí poden haver-n'hi un mínim, però, quan no neva, perquè s'ha d'esquiar??
No es respecta el medi ambient si omplim tota una muntanya de neu artificial, etc.
Estimar la muntanya vol dir cuidar-la i moures per ella adaptant-se a les dificultats del
terreny mai amb infraestructures que hem de deixar. Per on tu passes a la muntanya, no s'ha
de notar.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI. REMOTE_HOST: 83.43.11.111
353
S12
P1 = Sempre he estat excursionista i mai per esport o com a oci.
Actualment, la relació més sovintejada és per a la realització del programes de televisió de El
Ripollès TV "Caminant pel Ripollès", que fem entre varis companys.
P2 = Sóc dels que miro molt plànols i utilitzo aparells electrònics, a més de cocumentar-me
molts a nivell històric o etnològic, però l'aventura de perdre's (no en el sentit poètic) continua
essent la font d'informació més bona.
P3 =
Sóc fill de pagès (encara que el meu pare va estar un pagès atipic, ja que va treballar sempre
a la fàbrica, a més de portar terres) i ell em va portar sempre a la muntanya amb ell, des de
que tinc enteniment.
Millor dit, la muntanya era tant el costat de casa, que quan sorties del pati ja erats a la
muntanya.
Sempre la meva relació amb la muntany ha estat, doncs, molt normal, ja que sense cap
necessitat era a la muntanya.
Ara, per qüestió de feina obviàment no tinc aquesta relació tant "constant" o "sovintejada",
però la relació és la mateixa.
P4 = Suposo que hi hi ha lloc per tothom. No tinc una relació especial, potser molt marcada
pel coneixement anímic i estudiós. Altres ho concebeixen com un esport per fer marques i
altres com un lloc d'oci.
P5 = Crec que caldria que el medi natural fos obert a tothom com ara, però caldria regular
molt bé els drets i deures.
P6 = Vols dir que amb aquesta preguntes esgotes el tema?
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 87.223.240.50
S13
1 = Marxes de Resistència, Alta Muntanya i Alguna petita Expedició. Abans fa un parell d’anys
també escalava i feia força bicicleta.
Normalment faig una sortida d’alta muntanya al mes, si puc dues. Respecta a les Marxes de
resistència (més de 45km. i fins 100 km.) depèn del calendari de la Copa Catalana, una o dues
al mes.
Els Pirineus i els Alps es on anem a fer Alta Muntanya, per raons obvies.
P2 = Normalment la informació la cerco als llibres e Internet, al Club tenim una bona
biblioteca i si no tenim de la zona concreta, entro a la llibreria Desnivel i, em compro el llibre
adient, a Internet hi han bones pagines de consulta, una bona es www.pirineos3000.com.
P3 = L’origen es llunya, fa força anys, en tenia 7 i ara en tinc 48. Per a mi la muntanya no la
veig com un esport, tota la meva vida ha estat envoltada de muntanya, amics, etc. com es sol
dir una forma de vida.
Accidents jo no he patit, però he perdut companys de cordada, hi això no m’ha fet
replantejar-me tornar a escalar.
354
P4 = Per excursionista entenc, gaudir de la muntanya, compromís amb la muntanya,
compromís i amistat amb els companys, tenir cura l’entorn, caminar, escalar, fer alpinisme,
anar amb BTT, baixar pous, esquiar, etc.
P5 = Prohibiria que s’especulés i es construís barbaritats en zones de muntanya, les pistes
d’esquí no tenen res a veure amb l’entorn, es pura especulació i antinatural trobar pals de
ferro a cims de 2.500 m. als Pirineus. Això si ho prohibiria!!
Lo dels Parcs Naturals ja es vergonyós, per accedir-hi es Parc, però per fer el que els
Patronats volen ja deixa de ser Parc.
P6 = No tinc res per afegir, encantat.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 141.129.1.98
S14
P1 = - Parapent / Semanalment / normalment Serra de Bellmunt a Osona i espradicament a la
resta del mon
- Ascencións a cims / Estiu, primavera / a vegades baixem amb parapent
- Travesses pels pirineus / Epoca de vacances a l'estiu
- Raquetes de neu / esporadicament i nomes a Catalunya
- Escalada / esporadicament i nomes a Catalunya
- BTT / a Osona / quan no es pot volar
P2 = - Meteo al servei meteorologic de catalunya / semanalment
- revistes de muntanya / 1 cop al mes
- llibres tecnics, meteorologia / asiduament, 2 a l'any aprox
- busco força informaciò a internet
P3 = - hi vaig entrar de rebot. Vaig començar parapent ara fa deu anys. quan no es pot volar,
amb els amics em varen introduïr al mon de la muntanya
- vaig fer un curs d'escalada
- l'etica de la muntanya existeix definitivament. L'esser huma no pot estar sense etica.
Aquesta etica s'aplica a la vida quotidiana
- no he tingut mai cap accident de muntanya
P4 = - trovar-me a mi mateix
- allunyarme del kaos de dilluns a divendres. Es com un refugi particular on el problemes no
hi arriben
P5 = - en aquest pais no pot ser obert a tothom. Som uns porcs. Un dia de boira forta podries
pujar a la Pica nomes seguint el rastre dels kleenex, colilles a peu de via d'escalada, etc
- a vegades crec que si que s'hi hauria de pagar, al menys aqui
- si el fet de pagar consegueix tindre una muntanya mes neta, cuidada, i menys contaminada.
Endavant! Paguem! a paisos com Suissa, Austria, seria impensable per que hi ha una cultura
molt diferent.
P6 = - agraït de poder col.laborar
- disculpa pels error gramaticals, no es el mue fort
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 62.93.183.122
S15
P1 = Excursionisme i barranquisme
Cada cap de setmana
Basicament el pirienu oriental
355
P2 = Llibres, revistes i mapes
Llegeixo cada mes revistes de muntanya
Busco esporadicament a internet
P3 = Per mi mmateix
Si. Consisteix en respectar el medi,la fauna i la flora i la gent que hi viu
Si. Si formar-me més i anar m´s ben equipat
P4 = El fet d'accedira la muntanya d'uyna manera no competitiva.
P5 = El medi ha de ser obert a tothom que el respecti. prohibiria les practiques agressives,
com les competicions amb molta gent.
no estaria disposta a pagar pq ja pagem per tot
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.9.83.40
S16
P1 = Btt, escalada, running per muntanya, alpinisme, ski de fons (patinador), barrancs,
espeleo, caiac, orientació, etc
Si puc, cada setmana. Entrenar i a gaudir de la muntanya amb les diferents disciplines i
també competicions (Raids, curses btt i duatlons)
Per tot Catalunya; de la costa fins al Pirineu català, frances i aragones. Tot depen del temps
que fa i del que vull fer
P2 = TV i internet. Per concretar ressenyes i vies els llibres de muntanya
Si. Cada setmana
Si. Cada setmana
P3 = De petit amb l'agrupament escolta i amics. Despres amb cursos i titulacions.
Tothom pot aplicar l'ètica que més li conve pero per a mi és; "respectar i cuidar la muntanya
fins el més minim detall pero l'hem de gaudir amb tota llibertat"
No, cap de greu. No m'ho replentejaria pq és un complement que te la muntanya "el risc"
P4 = Tothom que empren una aventura al medi natural amb un respecte anvers al medi
Si, un privilegi que he tingut o que he conegut al llarg de la meva vida
P5 = Totalment i sense restriccions
SI. ESQUI DE PISTES PER LA GRAN DESTROSSA QUE FAN A LA MUNTANYA
NO. Pq sempre hi hauria algu que es beneficiaria i la muntanya es de tots
P6 = Espero que t'hagi ajudat i que sigui per fer un estudi profitos! salut!!!
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.39.199.85
S17
P1 = Participo a algunes proves del campionat de Catalunya de marxes de resistència i faig
vies ferrades.
Intento anar como a mínim un cop al mes, combinant vies ferrades amb marxes.
El lloc és segons indiferent, depés del plantejament del dia.
P2 = Consulto majoritariament a internet.
Tinc algun llibre amb rutes a peu i de vies ferrades que també utilitzo, pero internet és on es
trobar més informació.
356
P3 = He fet un curs de vies ferrades, la resta és anant a la muntanya.
Penso que si que hi ha ética. Sempre hi ha de tot, però encara pots anar tranquil per la
muntanya, la gent sol ser agradable i educada i bastant concienciada pel medi ambient.
Mai he patit cap accident.
P4 = Passar el dia gaudint de la natura, respectar-la i gaudir-la.
És una forma de vida saludable.
P5 = Si
No prohibiria cap, però no faria més camins per vehicles.
No em semblaria bé pagar per accedir-hi, el medi natural és de tots, el que s'ha de fer és
respectar-ho però no amb diners, si no amb civisme.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.42.49.146
S18
P1 = ACTUALMENT: BTT + SENDERISME
PASSAT: PIRINEUS + ESCALADA
CADA 15 DIES I FAIG SENDERISME + BTT + MARXA NORDICA
PALLARS SOBIRA + JUSSA + VALL D'ARAN
P2 = GUIES VARIES + ALPINA
SI---- SETMANALMET
SI
P3 = CAMPAMENTS
AL MENYS HI ERA: RESPECTE A LA NATURA , RESPECTE A LES PERSONES I PRIMER LES
PERSONES QUE LES FITES PERSONALS
NO
P4 = CONEIXER UN PAIS DES DE UN ALTRA VESSANT
SI, MOLTA PAU, SUPERACIO PERSONAL I UNA MANERA DE ENTENDREI D'AFRONTAR LA VIDA
P5 = NO
SI, TOT ACCES MOTORITZAT A SEGONS QUINES ZONES
SI, SI AIXO REPERCUTIS POSITIVAMENT EN EL MATEIX TERRITORI
P6 = CUIDEM A RAMADERS, PAGESOS I GENT QUE VIU TOT L'ANY A LA MUNTANYA, DONCS ELSS
SON ELS JARDINERS I CONSERVADORS DE LA MATEIXA.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.54.122.76
S19
P1 = Actualment practico l'alpinisme tants cops com puc, durant tot l'any, ara, la freqüencia
en que hi vaig depèn molt de si trobo gent que vulgui venir amb mi. També escalo, faig
alguna cursa s'orientació i he participat en alguns raids, duatlons i curses populars.
Normalment intentem no repetir de lloc, tot i que de vegades, per falta de temps i
d'organització repetim alguna sortida
357
P2 = Estic inscrita a la Desnivel via internet. De revistes llegeixo la Vertex, la Descobrir i de
vegades alguna Outdoor, Trail, Correr, ... també cau. Per anar a la muntanya fem servir les
guies i mapes de l'alpina i de vegades algunes ressenyes tretes d'internet
P3 = Jo personalment no he tingut cap accident a la muntanya (alguna lesió de poca
importància si), però gent pròxima si que n'ha tingut de bastant greus. En el moment que
passa, sempre et pares a pensar si val la pena correr riscos així, però la resposta per a mí
sempre és la mateixa: si disfrutes, està clar que val la pena!
P4 = No vull contestar
P5 = No vull contestar
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 84.88.104.1
S20
P1 = Actualment: pujar cims, btt.
Abans: escalada, crestes, canals. També he provat el barranquisme.
Freqüència: tan sovint com puc, normalment uns 2 caps de semana per mes.
Depenent de si és un cap de semana normal o llarg, vaig a un lloc o un altre, però
normalment Pirineu. Alguna matinal per la zona del Montseny o similar.
Algun estiu Alps.
P2 = Fonts: llibres, revistes, Internet
Rebo dues revistes de muntanya cada dos mesos que llegeixo abans de guardar.
Sempre consulto internet.
P3 = M’he format a base d’anar-hi anant.
Per anar segur a la muntanya s’hi ha d’anar preparat, si pot ser mai sol, i mai amb l’intenció
de fer activitats superiors al nostre nivell. No cal posar la nostra vida en perill ni la dels
altres.
He tingut alguna lesió lleu que no m’ha fet replantejar la meva pràctica excursionista.
P4 = Gaudir de la muntanya cadascú de la seva manera i sobretot, respectar molt la muntanya
i natura: no embrutar, no destrossar...
Companyerisme, respecte.
P5 = El medi natural en aquests moments és obert a tothom, però per desgràcia no tothom és
capaç de comportar-se com cal en un medi natural (bé, aquells q no es comporten com cal a
la muntanya segurament tampoc ho fan en cap altre lloc, és així de trist).
Jo només prohibiria algun tipus de pràctica a la muntanya si això signifiqués protegir alguna
espècie animal, vegetal o el propi terreny de la muntanya.
Això ja passa en alguns llocs d’escalada, on segons l’època de l’any no s’hi pot escalar perquè
els ocells tenen les cries i les estan alimentant.
P6 = Doncs que, com en molts altres casos, a la muntanya estem pagant justos per pecadors.
Llocs on abans es podia acampar, ara ja no es pot pq la gent embruta.
Refugis lliures que fan fàstic per culpa de quatre brètols.
Refugis guardats on no pots deixar les teves coses per por a robatoris.
I un llistat ben llarg de denúncies que podria fer.
Afortunadament, però, arribar dalt d’un cim i poder contemplar tot el que t’envolta continua
sense tenir preu.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 212.145.140.40
358
S21
P1 = Aproximadament: 1 cop al mes vaig a la muntanya des de fa uns 10 anys. Generalment
faig 15- 20 km i un desnivell entre 600 i 1200m. M'agrada pujar algun nou per a mí.
Ara fa uns 5 anys també feia "caminades" organitzades de 15 a 30 Km.
Amb anterioritat no hi anava, feia altres tipus d'esports.
Intento variar. Acostumo a anar els que puc anar i tornar en un dia: Pirineu i pre Pirineu:
Cerdanya, Cadí Moixeró, Pedraforca, etc.
P2 = Llibres i revistes. Cada 15 dies.
Quan he decidit fer una excursió miro a internet l'itinerari, etc. per buscar variants del
recorregut, més informació ...
P3 = Parlant amb amics que en saben, llegint llibres, etc.
Hi ha una etica. Respetar a les persones i la natura. Cal ser prudent i anar ben equipat. Donar
un cop de ma i ajudar sempre que calgui a qualsevol persona que trobas.
No he tingut cap accident pero si algun susto amb boira i neu.
P4 = Gaudir de la natura i fer esport.
P5 = El medi natural ha de ser obert a tothom.
Prohibir tot el que comporta "destrosar" la montanya: descontrol de motos, més pistes
d'esqui, etc...
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 158.109.235.83
S22
P1 = Actualment l'activitat excursionista és molt reduida. Uns anys enrera cada cap de
setmana anava a muntanya, a pujar els cims propers a casa: Pic de la Dona, Bastiments, Gra
de Fajol,Montgrony, Puigmal, el Catllar...
Solen ser llocs propers a casa (Ripoll)
P2 = Sempre que es tracta de llocs als que accedeixo per preimer cop busco informació en
llibre, mapes, revistes especialitzades o internet.
P3 = La meva iniciciació fou pràctica, acompanyant al pare i a l'avi a buscar bolets o pujant
als cims que envolten al poble.
P4 = Ser excursionista vol dir estimar fer activitats minimament agresives en un entorn
natural molt fràgil i delicat. Cal tenir esperit de superació per poder assolir petits reptes
(com és el de pujar a un cim dies en que les condicions climàtiques són desfaborables...)i
gaudir compartint el temps amb els companys de sortida.
P5 = És dificil dir que no prohibiria l'accès a ningú. Cal ser molt respectuos amb l'entorn a on
et mous i sovint es nota que manca aquesta consciència. Llavors és quan considero que cal
restringuir-ne l'accès. Si no hi ha una cura (no se quina) destruim allò que pretenem estimar.
P6 = Controlar no vol dir pagar ja que la nostra mentalitat fa que sovint associem pagar a
destrossar: "jo ja pago la seva recuperació" pensen molts dels que no tenen cura de l'entorn
en el que es mouen.
Avans, quan depeniem directament de l'entorn natural, la relació entre home i natura era
molt més depenent i això feia que hi hagués major preocupació per la conservació i
manteniment de l'entorn natrual.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.6.95.111
359
S23
P1 = Alpinisme basic. esqui de muntanya. excursionisme en general. BTT.
Semanalment i en vacances.
Pirineus, Alps. Depen de les possibilitats de viatjar. Els desplaçaments prenen temps.
P2 = Experiencia propia. Experiencia d'altres, propers.
Internet, foros, comentaris, resenyes.
P3 = Acumulant experiencias, anan amb altres.
Etica: una i moltes. Cadasqun la seva.
Cap accident greru. Molts accidents lleus, dels que ensenyen.
P4 = No imprimeix caracter, si es lo que te preocupa.
Es possible ser excur.una temporada i despres afeccionat al tir amb arc, per cas..
P5 = "natural", de natural es obert a tothom.
Algo regulat (d'alguna manera: prohibicions, pagaments, ..) ja no es natural.
Has de re-definir la pregunta.
P6 = Que nevi !!
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.53.81.147
S24
P1 = Excursinismo, que ahora le llaman senderismo no?, media y alta montaña, alpinismo
hivernal, barranquismo, algo de espelo, BTT, vias ferratas, Geocaching, esqui alpino y de
montaña, habia praticado algo de esqui de fondo.
P2 = Si leo revistas, alguno libros, pero sobre todo internet, en internet esta toda la
infmración que quieras, se encuentra todo, ademas pertenezco a varios grupos de internet
sobre montaña y deportes de aventura y a la junta de el unico club excursinista virtual que
ademas pertenece a la FEEC, el Club Excursinista Mad Team, la web es muy potente con
mucha información sobre la montaña. Ademas tambien soy socio del Club Escursinista Ripoll y
de el tambien se puede sacar información pregutando a la gente con mas experiencias los dias
que nos encontramos en el club de Ripoll
P3 = Al principio aprendes con los que vas y tienen mas expereiencia que tu, luego cuando vas
a mas pase a realizar cursos para realizar actividades mas complejas. Si tiene y debe existir
una etica en la montaña. Yo creo que las montañas siempe estan hay y en caso de mal tiempo
o contratiempos mejor volver a atras y no arriesgar mas de la cuenta, otro dia podremos
volver si no hacemos el bestia arriegando. La formación por profesionales creo que es basica
para aprender todo lo necesario que nos hace falta, no como otros que se aventuran sin tener
expereciencia. No he tenido accidentes.
P4 = Pues todo lo relacionado con hacer una salida por la montaña, pradera, naturelza, desde
una pequeña excursion a subir un Puigmal, luego esta que si eso es senderismo o alta
montaña, treking o haking, y todas esas palabras que tenemos ahora para decir todo eso. YO
antes lo llamaba hacer una excursión y aun lo siguo llamando, creo que deberia aparecer un
diccionario alcaron todo esto, demasadas palabras para lo mismo. Ser excursinista si es
especial, porque me permito disfruta de algo que nos brinda el planeta, la naturaleza, a mas
o menos nivel o timepo de dedicación, pero que otros ni siquiera no ap`rovehcan ni 5
minutos. Es muy bueno para las personas, para generar endorfinas, lo que hace estar mejor
con uno mismo. Si no preguntarle a mi profesor de esqui de montaña que es psicologo ya
vereis las cosas buneas que os comenta, el tiene un articulo muy bueno sobre esto, os lo
puedo pasar,
P5 = Si tiene que estar abierto a todos. Yo no prohibiria nada, solo que se tiene que respetar,
todo con respeto se puede hacer, sin llegar a los extremos de tener que prohibir o destruirlo
todo. Luego se quejan de un telesilla en una estación de esqui, pero luego en esa misma
estación se destruye un bosque, produciendo mas daño que la construcion del telesilla, para
contruir una urbanización y no se queza ni dios, porque sera, esta claro intereses, y todos
360
chupan pasta, pues a callar que si no cobramos, mirar el ejemplo de Masella. Y creo que las
dos cosas se pueden hacer pero en donde toca y poniendo unos limites. Pagar para acceder a
algo que es de toda la humanidad, a donde llegariamos si pasara eso, mal asunto, igual mejor
que el hombre no existiera, seria mala señal que algo no estabas hacinedo bien, quiza es que
estariamos destruyendo el planeta.
P6 = Si el problema de tanta prohibicón creo que es por el abuso de unos pocos en estos
medios y que por culpa de esos pagamos todos. Si todos respetaran nadie se tendria que
quejar y no seria necesario prohibir y controlar nada, pero como hay una flata muy alta de
etica y educación por parte de unos pocos, pringamos todos. Yo llevo desde muy pequeño
practicando excursinismo y he visto de todo, aun hoy dia puedes encontra una lata de cocacola en el Pugimal, quien sube una montaña de ese tipo y deja una lata tirada, que nos hace
pensar eso....
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.37.83.99
S25
P1 = Actualment: Surto avitualment a caminar per comarcas properes a osona amb companys,
i a sortides populars. les més sonades i macas.
Aquet estiu: Els carros de foc 100 km., camí Aragones 160 km, part del francés 85 km del
camí de Santiago,La Matagalls-Monserrat 87km, la trenkakames del Vendrell 93km, la travessa
de Carançá i actualment el cendrer de Voltregà 25 km i demá si tot va bé la Rupit-Taradell
43.8 km.
P2 = Rutas ya conegudes per anari amb algú avans.
Informació de revistes,llibres, Internet o de boca orella.
Si... avitualment. (sempre ting un o dos llibres començat).
Si...
P3 = No ting formació espascifica...la esperiencia la agafem amb el temps i llegin i escoltant.
Creec que SI... Principis, regles de comvivencia i respecte.
SI.
Si reglas basicas, comunicar sempré el recorregut,procurar no anar sol,tenir assegurança ets
ets...
P4 = Surtides al aire lliuré?...
Apendré i gaudir de la Natura.
No es nòmes una manera de apendre de la vida. Ho que te-he dit avanç ( principis, respecte i
apendre a comviuré.
P5 = SI.
No adecuar-la? a las practicas fen zones per motos, quats, caçadors,ets,ets...
Si de fet creec que ho faig pagant la asegurança i als refugis ets ets...
Per que creec que cadascú a de colaborar i pagar per la activitat que fa per deixar i agudar a
recuperar-se la Natura.
P6 = Estic actualment donat de alta en diferents clubs de momtanya i de ciclisme i creec que
desde aquestes entitats haurien de fér més per la Natura.
No deixar-ho com ho estem deixant...que dona pena algúns recons de la nostra Muntanya.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.58.205.54
S26
P1 = Alta muntanya (tot l'any) i escalada esportiva (iniciant-me).
361
En el passat mitja i baixa muntanya amb incursions a l'alta muntanya estival (ascensions
fàcils).
Procuro sortir al menys caps de setmana alterns però no sempre és possible. Hi ha
temporades que pots sortir cada cap de setmana i altres que costa per feina o per
compromisos dels companys. En aquests moments estic centrat a l'alta muntanya i ho
combino amb l'escalada esportiva per a intentar fer activitats de caiure alpinistic, més
tecniques.
Actualment vaig sobre tot al pirineu català i aragonés. L'elecció depen de molts factors, del
temps i les ganes de fer hores de cotxe, del temps, etc. Però la tendéncia actual és, si puc,
més aviat d'anar cap el pallars i pirineu aragonés.
P2 = Internet i llibres de ressenyes. També el vertex de la FEEC.
No acostumo a llegir llibres i revistes de muntanya (el vertex i perque el rebo a casa).
Internet és actualment el meu lloc de preferéncia per a buscar informació d'itineraris i
ressenyes.
P3 = Des de petit he anat a centres excursionistes i he anat aprenent amb el temps i dels
companys, però els últims anys he apostat per les escoles de muntanya i crec que és la millor
opció.
Sí, hi ha una ètica de la muntanya. Per a mi consisteix abans que res en respectar la natura i
mirar de deixar-la igual que estava abans d'arribar nosaltres, que quan marxem cap a casa no
es noti que hem estat allà. Però també en els valors com el companyerisme i ser responsables
de les decissions que prenem.
Afortunadament no he tingut cap accident, però penso que he estat a prop un parell de
vegades. La única cosa que em provoca això és el recordar que cal formar-se bé i que sempre
podem tornar un altre dia.
P4 = Per a mi significa estar en contacte amb la natura i respectar-la el màxim possible.
P5 = El medi natural ha de ser obert a tothom perquè ningú té la veritat absoluta sobre res
com per a prohibir l'accès a ningú. Ara bé, tot allò que impliqui un impacte notable que
modifiqui l'entorn natural, com a mínim hauria destar notablement regulat per a limitar
aquest impacte.
I no, crec que no s'ha de pagar per accedir. Si cal posar diners han de sortir dels pressuposts
publics doncs és un bé de tots. Fer pagar per l'accès és converryir la muntanya en un objecte
comercialitzable més.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.129.179.253
S27
P1 = caminades per muntanya - ascensions - alpinisme - trekking
cada setmana o dues setmanes
al pireneu - montseny - montserrat - cadi - moixeró
vaig sol - amb el meu fil - a vegades amb la uec
P2 = soc federat - vertex - excursioniste - una revista angles: Trail
noveles - biografia - expediciones
P3 = autodidactic
he fet cursets d'alpinisme - aqui - als alps - de escalada
etica: "take only photographs; leave only footprints"
cuan mes gent n'hi mes bruticia y soroll hi ha
aqui a catalunya y espanya la pauta es que (com a tot) la gent sort amb un grup multitudinari
com si fos al futbol y per tant no s'enterren de res - sorolls de la natura (ocells, animlas) y
deixen papers etcespantan la fauna
P4 = exercici - sortir de la ciutat - pugar pics - posar-se un reto - trobar temps per a un sol per pensar y desconectar-se - el propi puls com a meditació (!)
P5 = sempre que s'ho cuiden
quads - bicis amb motor - activitats que fan molt de soroll y que embruten/contminan no
s'hauren de fer en determinades llocs - parcs - reserves
362
jo pago i pagaría si cal per agafar un bus per accedir a un parc o reserva com per exemple
ordesa, bouilloses al estiu la besurta, ballibierna ...
P6 = encara que al pagar uns optan per a un altre lloc, fins a un punt si es paga valoras més
...
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.129.130.99
S28
P1 = - Actualment faig senderisme, montanyisme, alpinisme i esquí alpi i de travessa. En el
passat he fet també btt i esquí de fons.
- Actualment un cop al mes, per imperatius familiars. Estic a punt de ser pare.
- Normalment pre-pirineu i pirineu. Intento variar el màxim possible i no repetir valls o zones
durant el mateix any. La meteorologia també mana!
P2 = -Webs de meteorologia, webs de ressenyes de montanya, llibres i altres publicacions.
-Si. Llegeixo articles i revistes quinzenalment. Llibres, un o dos a l'any.
-Si
P3 = -Mitjançant cursos i jornades (principalment de la FEEC)
-Jo diria que és l'ètica del RESPECTE a les persones, a la vida, a l'entorn, a un mateix...
-No.
P4 = -Viatjar per l'entorn natural, utilitzant bàsicament el teu propi cos.
-Hi tant! És un retorn als origens i a un mateix. M'emociona pensar que per allà on jo estic
caminant segurament ja hi passava algú fa milers d'anys, i més o menys, ho feia en les
mateixes condiocions. També vol dir retrobar-se amb un mateix, reflexionar sobre la vida
diaria, sobre allò que hem fet i també sobre el nostre futur.
P5 = -Si, però només en el cas que "tothom" entengui que el medi natural és quelcom fràgil i
que ens pertany a tots.
-És millor educar que prohibir. Potser en casos excepcionals que afectin a espècies en perill
d'extinció o ecosistemes extremadament sensibles.
-No. Les roques, el cel, la neu, l'aigua, els arbres... no haurien de tenir propietari ni preu. I si
algú s'atrebeix a ficar-ni és que no sap el que valen.
P6 = Avorreixo una certa corrent (ecologisme de saló) que tendeix a entendre com a medi
natural un determinat "medi". No ho haurien de ser tots de naturals o el més naturals
possibles. Potser caldria replantejar-nos els models de producció, de ciutats, de transport, de
vida... i no ens caldria parlar del medi natural com una relíquia a protegir.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.36.121.172
S29
P1 = > Quines activitats excursionistes duus a terme actualment i quines activitats
excursionistes has realitzat en el passat?
bicicleta, esqui, escalada i senderisme
> Amb quina freqüència vas a la muntanya i a fer què?
Cada cap de setmana i sempre que la feina ho permeti. A l'estiu, les vacances son esportives
> A quins llocs vas normalment? Vas sempre als mateixos o depèn d’alguna cosa?
363
Catalunya i pirineus aragonesos son els llocs habituals. Tot depén de l'activitat i els dies que
es disposa
P2 = > Quines fonts d’informació utilitzes per anar a la muntanya?
Llibres, internet i revistes
> Llegeixes llibres o revistes de muntanya? Amb quina freqüència?
llibres de rutes, quan vull iniciar una ruta
Revistes, fullejes les mensuals-trimestrals i si hi ha algun article que t'interessi, el llegeixes
> Busques informació a internet sobre els llocs que vols visitar o has visitat?
Internet es una font de com està al moment la muntanya. Sobretot pel que fa l'esquí, pots
saber com està el panorama llegint sobretot forums.
P3 = > Com t’has format en el món de l’excursionisme i la muntanya? (si ho has fet)
Per experiència
> Hi ha una ètica de la muntanya? En cas afirmatiu i des del teu punt de vista, en què
consisteix?
Respecta l'entorn i els altres
> Has tingut algun accident de muntanya? En cas afirmatiu, t’ha fet replantejar alguna cosa
de la teva pràctica excursionista?
Cap accident important, ni jo ni els meus companys. Caigudes si, però quan realitzes un
export de risc, ja saps a que estàs sotmès.
P4 = > Què s’entén per excursionisme?
Persona que realitza activitats esportives o de lleure en un entorn natural
> Ser excursionista, vol dir alguna cosa especial per a tu?
No. Ser excursionista es qui realitza diferents activitats de muntanya; tant és el tipus i la
duresa.
P5 = > Consideres que el medi natural ha de ser obert a tothom?
Si, ha d'estar obert a tothom però amb respecte. Es molt dur trepijar amb bici camins que
estàn malmesos per roderes dels quads. Aquests camins poden servir de ràpida emergència en
casc de risc d'incendi pels bombers. Ja no només la gent que practiquem excursionisme, si no
els treballadors forestals, agents, agricultors,....
> Prohibiries algun tipus de pràctica a la muntanya?
Prohibir no, però si regular. Sobretot tota activitat de motor
> Estaries disposat/disposada a pagar per accedir al medi natural? Per què?
A peu, no estic disposat a pagar per accedir a una zona. Les zones massificades s'hauria de
veure, si es per fer ingressos o protegir el medi. Hi han moltes maneres d'anar a la montanya.
En l'escalada tenim mesos de prohibició per nificació d'aus. Canviem de zona.
P6 = Que et vagi molt bé la recerca sobre l’excursionisme a l’actualitat! ;)
Si vols fer difusió altre cop mijançant www.cep.cat benvingut seràs! ;)
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI. REMOTE_HOST: 62.57.200.65
364
S30
P1 = Actualment sortides matinals els caps de setmana, a 15-30 minuts en cotxe de Manresa, i
2-3 hores de ruta. En podriem dir descobrir la natura i el país "de proximitat" (Montserrat,
Munt-Obac, serralades del Bages)
En el passat, temporades de tot, amb escapades a Pirineu, Costa Brava, Pedraforca,
Montseny...
Normalment, la idea actual és descobrir llocs nous i resseguir GR's o PR's.
P2 = Sempre que puc guies de l'Alpina, completades amb llibres concrets de llocs (Montserrat,
Lord, Obac...) i també ressenyes de la xarxa, consells d'amics, fòrums...
P3 = Com bona part dels catalans provinc de l'escoltisme. La ètica de la muntanya podriem dir
que és aprendre a valorar les petites coses (aigua, bon temps, natura...), aprendre a
esforçar-se per aconseguir o no una cosa, aprendre a ser solidari amb els altres...descobrir
que viure val la pena.
Personalment he passat por en certes ocasions però accidents no. Tota manera l'estiu del
2005 un fill meu de 26 anys (Pau) va morir als Alps (integral de Peuterey) per una allau de
gel...
P4 = Tampoc cal ser un "fonamentalista" del món de la muntanya, jo diria que a la gent que li
agrada la natura i viure a l'aire lliure s'els hi nota, ja siguin excursionistes, navegants, o
pilots. A més també molt depèn de la personalitat de cadascú. Tota manera al trepitjar el
país, t'el estimes més jo crec i respectes més tot el que trobes.
P5 = Sí, obert a tothom però amb més guardes-guies-informadors a la natura, i més ben
senyalitzada i cuidada. D'entrada, no prohibiria res.
No crec que mai calgui pagar per anar al medi natural a casa nostra.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.35.126.218
S31
P1 = Actualment: btt,muntanya (ascencions a cims),esquí de muntanya i de pista,vies
ferrades
En el passat vaig fer algunes coves i escalada
Vaig a la muntanya sovint i no sovint, tot depent de molts factors: meteo,motivacio,dedicacio
a altres activitats, com has vist diversifico molt.El motiu d´anar-hi es principalment la de fer
un cim com a minim, la superacio personal, sentir l´esforç i el sacrifici, el premi d´arribar a
dalt sense obtenir res a canvi en forma material, coneixem a mi mateix, orientar-me i sortir i
decidir que fer en situacions compromeses...faig una petita aclaracio i es que vaig molt a la
muntanya en solitari, per descobrir-me a mi mateix, coneixer les meves reaccions,els
impulsos i controlar-los, els temors a saber com acabara la sortida quan les coses es
compliquen, etc
Normalment vaig al Pirineu, per proximitat, tant per França com per Espanya, tot te el seu,
tambe he anat per si et serveix d´algo, als Alps, Picos i Sierra Nevada.
Sobre anar als mateixos, hi torno quan ha quedat alguna cosa pendent, o una possible ruta
alternativa que trobo interessant,m´agrada explorar i marcar-me de tant en tant una via a
seguir que algun cop no se si esta ressenyada o no, tot per sentir noves sensacions i coneixem
una mica millor. Depent d´anar als mateixos llocs, tambe per reviure al cap d´uns anys
l´entorn i observar el medi, ja que sempre veus coses noves o detalls no vistos la 1a vegada,
tot i que l´impuls a tornar-hi es tranforma en una "nova conquesta" d´algun cim nou o d´un
de ja fet...
Tambe m´agraden els cims oblidats o aquells que no hi va ningu,intento no seguir tendencies
ni masses de gent a un mateix punt,l´aillament i la sensacio de llibertat em porta a aquests
365
llocs, tot i que tambe hi vaig amb amics, es diferent i comparteixes d´altres coses, la finalitat
es la mateixa i els objectius tambe, no pas aixi les sensacions personals...
P2 = internet, mapes, TV, revistes...tot i que penso que alguns cops satura tanta informacio i
alguna vegada nomes obro el mapa de l´Alpina i senyalo un punt i es alli on em deixo caure i
em marco sobre la marxa el cami a seguir cap a l´objectiu final
Llegeixo llibres de muntanya, els de les primeres ascension, els primers exploradors,
historics, etc, revistes de muntanya les gratuites, ja que em dono compte de que al final
totes es repeteixen i parlen dels mateixos llocs, nomes canvia l´autor del text...la frequencia
es de tant en tant
A internet busco algun cop, quan tinc dubtes o en falta la informacio que necessito, tot i que
tambe el trobo saturat i penso que es perden aixi, de tanta informacio, el sabor a la aventura
de lo desconegut...
P3 = A traves d´un centre excursionistes i per circunstancies de la vida i de coneixer amics
que comparteixen les mateixes motivacions
L´etica la porta cadascu dins seu i la forma de fer tambe, tot es lloable sigui quines siguin les
formes de fer-ho i respectable si es respecte la natura tal i com es, sense perturbar-la ni
modificar-la ni embrutar-la, crec que no hi ha d´haver unes normes de conducta establertes,
ja que es un espai de llibertat dels pocs que queden i on pots esplaiar-te al teu gust sense
molestar a nigu i deixar-te anar amb els teus instints...sempre respectant-ho tot i a tothom
Per sort cap,moments de perill i risc si, pero son aquests moments no buscats on aprens a
sobreviu-re i sortir-ne dels apuros,jo soc molt prudent i conscient del risc, bojeries que se
que no puc superar ni fisica ni sicologicament, les deixo, la vida en si ja es un risc estiguis on
estiguis, una cosa si que he apres de la muntanya es la de no confiar-te massa de les
apariencies ni del teu bon estat d´anim, has de tocar de peus a terra i estar alerta de tots els
detalls i canvis, la experiencia em diu que aixi sigui ja que els moments dificils te´ls trobes
quan menys els esperes i rectificar a vegades pot ser tant o mes perillos...
P4 = Per mi es formar part de la natura i fusionar-te en ella, despullan-te de tot lo material i
lo vanal
Ser excursionista per mi vol dir tenir dos cames, unes mans, un cervell que pensa, un instint
de coneixer, una curiositat...una descoberta del teu mon interior
P5 = Si, si son tots respetuosos amb el medi, tots formem part del mon i tenim dret a ell
Totes les derivades de la destruccio,la mala educacio,el no respecte, practica el que vulguis i
no molestis a ningu
No, perque sempre sortirien els oprtunistes en fer-hi negoci a costa de les bones intencions
d´uns pocs, aixo si, s´ha de perseguir les conductes que no son civiques i castigar-les duramet
P6 = Esta molt be opinar, pero s´opinen tantes coses de tot i veus que tot continua igual, que
penso que dedicat a viure la teva vida (la meva) i no et preocupis de les opinions del teu
entorn, fes la teva consequenment,respetuosament i conscient del que fas, aixi no et cal
seguir cap normativa, ni cap model de conducta.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.102.226.143
S32
P1 = Actualment estic en un club d'escurcionisme de sant cugat i ens dediquem cada mes a fer
una excurció de 2 dies i durant les vacances rutes de 5 a 12 dies.
casi cada cap de setmana vaig a la montanya ja que tinc una casa allà i l'aprofitem.
Pel Pirineu. Depenent de la duració de la sortida anem a un lloc més llunyà o proper.
Normalment no sortim de catalunya, pero en les rutes ho intentem fer.
P2 = Normalment internet o l'experiencia d'altres persones
No
Si. Un mapa, l'allotjament, etc.
P3 = En un club d'escurcionisme des dels 7 anys.
No, simplement anem a passar-ho be fent el que ens agrada i que tots ho podem fer.
Jo no, però em tingut companys amb insolacions, esguinsos, etc. No, aquestes coses passen a
la muntanya
366
P4 = Anar a fer excurcions o rutes, tan per muntanya com per llocs plans com costa o valls
no, es un esport que faig am els meus amics
P5 = Es clar.
Potser a aquesta gen amb motos de muntanya i quats, que vagin per pista, i no pel bosc
No, això es una cosa a qui tots tenim el dret d'accedir-hi, encara que sigui un parc natural.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.129.82.222
S33
P1 = Senderisme, principalment, també he fet algunes ferrades i una micona d'escalada.
Majoritariament, ja pel que he dit, a caminar. Si puc hi vaig tots els caps de setmana, al
menys un dels dos dies i si per feina o alguna altra cosa no puc, com a míni intento un parell
de vegades al mes.
He anat força al Pirineu Aragonés, però també el català, el bergueda, Montserrar, Montseny.
També m'he mogut fora d'aquí, però sóc una enamorada del Pirineu.
P2 = Companys, mapes, internet.
Intento marxar amb un míni d'informació.
P3 = He fet algun curset d'alpinisme, escalada i ferrates, però principalment he anat fent
aprenent amb la pròpia experiència.
Crec que la millor ética tant a la muntanya com a la vida és emprear el sentit comú.
Afortunadament no he tingut cap accident greu.
P4 = Ben bé el que s'enten no ho sé, però per mi en primer lloc vol dir ser respectuós amb
l'entorn. I l'entorn són arbre, plantes, persones, animals. . . .I ser respectuós vol dir
principalment net, amb tots els sentits que li vulguis donar a aquesta paraula.
P5 = Considero que el medi natural ha de ser a l'abast de tothom qui el respecti.
Sí, les que la seva pràctica mal met d'alguna manera (soroll, brutícia, destrosses, etc.).i per
soposat també la navegació a motor als pantans.
M'agradaria que no s'hi hagués d'arribar ja que en certa manera estaríem fent una selecció
econòmica. Tot i això podria plantejar-m'ho sempre que l'import revertís en la cura del medi
natural.
P6 = No tinc res per afegir.
M'agradaria saber com orientaràs els resultats d'aquests qüestionaris.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.59.93.133
S34
P1 = Actualment realitzo bàsicament excursionisme, algun barranc a l'estiu i esquí de
muntanya a l'hivern. Esporàdicament alguna via ferrada i alguna escalada si algú a qui agrada
anar de 1r m'hi porta.
De mitjana un cap de setmana de cada tres.
Vaig per diferents llocs de Catalunya i Pirineu en general.
P2 = Guies, revistes i internet.
Cada dos mesos rebo a casa les revistes Vèrtex i Excursionisme, que llegeixo força
detingudament. A la Biblioteca acostumo a consultar Desnivel, Grandes Espacios i Muntanya.
Sí que faig servir internet per buscar informació.
367
P3 = Secció Infantil de Centre Excursionista, algun curset de l'ECAM, amics més
experimentats,...
Penso que a muntanya és important l'ètica, com en altres àmbits de la vida. La muntanya pot
ser a vegades un medi hostil i cal ajudar i ser ajudats pels altres companys amb qui
compartim la sortida. També és bàsic un respecte pel medi ambient on desenvolupem
l'activitat; un medi ben conservat és un dels principals alicients per anar a la muntanya. Dir
que s'ha pujat un cim sense haver-hi estat, que has pujat una via però t'has agafat a les
assegurances,... crec que són tonteries de menys importància. Sí que penso que s'ha de
respectar l'esperit de les vies d'escalada de quan es van obrir, sense afegir-hi més
assegurances permanents.
Vaig tenir un accident d'escalada i des de llavors he escalat amb por a la caiguda. M'han
caigut llamps relativament aprop i també hi tinc molt de respecte.
P4 = Excursionisme és una pràctica que s'interessa per descobrir el territori per a un mateix i
per mostrar el que coneixem a amics i familiars. Investigant el territori ens fixem en flora,
fauna, geologia, cartografia, astronomia, els propis límits físics i psicològics,...
Per a mí un excursionista és una persona amb una actitud activa davant la vida, una actitud
de descobrir nous indrets i no empassar-se el que el màrqueting li proposa (TV, música,
cinema, sales de moda,...).
P5 = Trobo bé que es limitin zones del territori (Reserves integrals dins Parcs naturals,...) i
s'hi prohibeixi l'acces a qualsevol persona sense un permís específic (investigadors,...). També
que es prohibeixi l'escalada en determinades èpoques a llocs de nidificació,...
Ja trobo bé les limitacions que hi ha d'accés motoritzat al medi natural però sovint no es
compleixen, hi hauria d'haver més vigilància.
No trobo adequat pagar en cap cas; el manteniment de camins ja l'anem fent els
excursionistes sense cobrar, els rius, els animals i les flors no cobren perque els mirem,...
Cobrar per accedir a la muntanya seria una discriminació per les persones amb pocs recursos.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.57.248.33
S35
P1 = Vaig setmanalment a muntanya tot l'any a fer tot el que calgui per pujar a cims
(alpinisme, crestes, excursionisme i passejades). No tinc predilecció de zones, més aviat
m'adapto al temps que tinc. Quasi mai repeteixo cap sortida, si cims però en èpoques o rutes
diferents.
P2 = De tot arreu, però la base llibres, mapes i internet, menys freqüencia revistes.
Freqüencia setmanal també.
P3 = M'he format de zero zero i he anat adquirint experiència amb el temps i algun curset
específic. Ètica sí, però de difícil aplicació. Jo crec que hi ha ètica entre companys, si veus
algú en una pala gelada amb texans i sense grampons no hi haurà gaire ètica, més aviat crits i
soroll i normalment del que no va preparat si li dius alguna cosa, però entre gent de
muntanya crec que sí que ens ajudem. no he tingut mai cap accident serio, algun susto sense
conseqüencies si. Han estat accidentets difícilment evitables (esllavissada de roques i altres
fets espontanis)
P4 = Fer muntanya, però per extensió manera de viure.
P5 = A tothom menys als calès, actualment hi ha moltes restriccions menys les que aporten
calés, que tenen força carta blanca per fer i desfer. Prohibiria les agressions al medi, i les
més grans no les acostuma a fer la gent, sinó les empreses o ajuntaments. Pagar??? no,
embruta l'activitat, la muntanya és lliure i ho seguirà sent, no poden posar filferros a tot
arreu, que em busquin. Cadascú ha de ser autosuficient, per tant, de pagar res. (no utilitzo
mai aeris, cremalleres, taxis ni cap accés pagat a muntanya)
P6 = No
tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa Madteam
subject = URL excursionisme XXI. REMOTE_HOST: 88.1.134.55
368
S36
P1 = 1)actualment: BTT, escalada, pirineisme, esqui i muntanya amb els nens
en el passat el mateix sense BTT i sense nens.
2)cada setmana amb la bici, sempre que puc amb la familia, de 5 a 8 cops a l' any a fer
ascensions mes series al pirineu i a escalar ara menys, un cop al mes si es possible
3)BTT al garraf i a l' alt emporda. escalada a montserrat, garraf... on sigui. Pirineisme a
poder ser vessant aragonesa. Depen de la temporada (hivern, estiu....)
P2 = Actualment : llibres i mapes + informacio a la www.
llegeixo la revista de la feec cada dios mesos, el desnivel cada setaman, el muntanyisme de la
UEC. Llegeixo llibres de muntanya sovint, son un 20% dels llibres que llegeixo,historics
)Bonatti, Rebuffat), d' actualitat (Krakauer...) de rutes (a toda cresta, los tresmiles en 30
jornadas...) mapes de ALPINA. Son un asiduu de la llibreria quera.
Soc membre de dos clubs excursionistes, i membre molt actiu de la web de muntanya
www.madteam.cat i www.madteam.net.
P3 = Formacio a l' antiga. Amb gent que en sap mes que tu. No hi havien cirsets ni
monografics ( tinc 40 anys)
Etica de la muntanya, la mateixa que a la vida. Que cadascu faci el que vulgui, intentant no
deixar rastre a la natura. Per exemple, les reequipacions de vies calssiques tindrien que estar
prohibides o en tot cas nomes consentides si no alteren GENS el grau de compromis de la via
original. Sempre has d' ajudar a qui ho necessiti. L' activitat en si passa a segon terme si algu
necessita ajuda.
Si he tingut accidents de muntanya, i he vist accidents dmuintanya i conec gent que ha
perdut la vida. No m'he plantejat mai res, es aixi. La muntanya no te tanta diferencia amb la
resta de coses. Es com la vida.
P4 = No. No tinc cap sentiment gregari del tema. Em fa una mica de "rabia" la imatge que es
te dels centres excursionistes classics, moltes vegades real. Per exemple, la junta de la UEC
te una mitjana de prop de 70 anys. Donem (i tenen) una imatge carrinclona i irreal. Per
exemple, volen refugis hotel, piestes en bon estat... coses que al final van en detriment de la
muntanya per que faciliten la massificacio de la mateixa. La muntanya es risc i compromis.
Te l' has de guanyar. No val tot. Per mi significa repte personal, amistat, esforç...
P5 = Te que estar obert a tothom. Els muntanyencs no som ningu per tenir privilegis. Pero hi
ha uns limits per a tots.
Prohibiria la millora indiscriminada de refugis. Son refugis, no fondes.
Pistes forestals tallades a particulars.
Pistes d' esqui, ja n'hi han prous.
esports d' aventura REGULATS i controlats.
Accesos als parcs naturals oberts a tothom, amb possibilitat de pernoctar-hi, pero posant els
accesos a peu o bicicleta.
Crec absolutament antinatural que facin pagar per anar a la muntanya. despres que ens facin
pagar per respirar.
P6 = ja ha quedat prou calr no????
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.66.120.130
S37
P1 = -travessa,treking, ascenció, passeig.
-minim 2 per mes.
369
-pirineu aragonés, alta ribagorça.
P2 = -foros de montanya, llibres de resenyes de ascencions , mapes.
-bastant sovint.
-si busco.
P3 = -autodidacta i amb cursos de segurat.
-crec que hi ha una ética molt clara i de sentit comú que consisteix amb un respecte total per
l´entorn i amb la gent que ho practica.
P4 = -crec que abarca moltes posibilitats de activitats dintre de un contacte directe amb la
natura.
-si, un estil de vida.
P5 = -si, sempre que es tingui un respecte pel medi.
-dosificar a les masses amb algun tipos de sistema.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.26.105.47
S38
P1 = Actualmente practico alpinisme amb el que això implica (escalda en roca, crestes,
corredors, escalada en glaç) i eventualment espeleologia i descens d'engorjats. Com no el
senderisme sempre hi es present.
Visito la montanya com a poc un parell de caps de setmana al mes, i intento dedicar-hi alguns
ponts per fer sortides mes llarges. A les vacances sempre hi faig una escapadeta estigui on
estigui.
NOrmalment visito el Pirineu i Prepirineu, tot i que per la proximitat de Montserrat o el
MOntseny sempre hi faig alguna visita durant l'any. No sempre visito el mateixos llocs ja que
busco itineraris tecnics o ascension que no hagi fet abans.
P2 = Principalment bibliografia de muntanya i internet.
Llegeixo força llibres de muntanya i soc suscriptor d'una revista, i eventualment en compro
d'altres si tracten algun tema que m'interesa. La freqüencia, be podriem dir a diari (llegeixo
molt sobre muntanyisme).
Com comentaba internet es una bona eina per trobar ressenyes i opions relatius a itineraris a
visitar. També son moilt util les fotografies publicades dons et donen idea de les condicions
i l'entorn
P3 = Mitjançant cursos a centres excursionistes, i compartint cordada amb companys (d'ells
he aprés molt).
La ètica de la muntanya no es res mes que el respecte, però semble que tothom no
l'entén igual.
Per sort no, però n'he viscut algun aprop. Sense haber patit l'accident el que puc dir es que
em va fer reflexionar sobre la seguretat, un aspecte molt important, però es que hi ha molta
gent que fa muntanya sense tenir el coneixements necessaris i això de vegades es paga molt
car.
P4 = Ser excursionista vol dir persona que fa excursions.
Per mi és una passió, aixà dons es especial pel fet de practicar aquesta activitat
P5 = Si, totalment.
No, només limitaria la instalació artificial (ferratas, etc). Els veritables alpinistes solen ser
respectuosos, si hi ha una restricció d'escalada a una zona per nidificació la gent no escala,
simplement i espera.
Mai he pagat per fer alpinisme i mai ho faré. Em sembla una vegenada, però igualment si
algun em volgués sancionar que em vingues a buscar quan hi soc penjat a 300m del terra!
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 170.65.192.6
370
S39
P1 = Duc a terme ascencions a cims, excursionisme principalment amb algunes ascencions
alpines. Menys freqüentment, també practico l'escalada.
De mitjana surto a la muntanya un parell de cops al mes.
Normalment vaig a la zona del Solsonès, Berguedà, Cerdanya i Ripollès.
P2 = Mapes, llibres, internet, ...
Si que llegeixo llibres (tant de rutes com relats) i revistes. Llegeixo unes tres revistes al mes,
i un llibre de muntanya al mes.
Si que utilitzo internet per obtenir-ne informació, així com també penjo jo mateix
informació.
P3 = Primer m'he format per mitjà de companys coneixedors del món de l'excursionisme,
escalada i alpinisme.
Al cap d'un temps, he realitzat cursos monogràfics sobre temes concrets que m'interessaven,
així com un curs d'alpinisme.
Si que existeix la "ètica de muntanya": per mi (i molt breument) consisteix en un esperit
constant de superació personal, unida a un lligam i companyerisme molt forts.
Personalment no he tingut cap accident, però si alguns companys meus, i simplement m'ha fet
plantejar que es molt important conèixer el lloc on vas, i tenir una certa formació (primers
auxilis i per exemple, sobre allaus i rescat.)
P4 = Són totes aquestes activitats que tenen lloc a la muntanya.
Per mi significa una llibertat i tranquilitat que no obtinc en cap altre lloc, i una manera de
viure la vida que compleix tot allò que és important per mi.
P5 = Si.
No, prohibir no. Cal limitar certes actuacions (per exemple, en lloc de prohibir l'escalada a
certa paret, limitar-la a l'època en la que no hi ha nidificació de tal espècie d'ocell).
No.
P6 = Ànims amb el projecte!
comprovar = enquesta completa Madteam
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 194.29.65.17
S40
P1 = Excursions matinals, Vies ferrades, Alguna travessa de dos dies. Algun dia a escalar pero
de moment molt poc.
Al hivern, raquetes i esqui de pista.
Hi vaig massa poc pel que voldria, una vegada o un parell de vegades al mes.
Normalment vario de llocs pero quasi sempre per Catalunya, Pirineus o pre-pirineu.
P2 = M'informo a traves d'internet, pàgines web. Madteam (el meu club)
He fet algun curs.
Llegeixo la revista Vertex que m'envien al ser de la FEEC, i de tant en tant compro alguns
llibres sobre ferrades, o seguretat a muntanya.
Si que busco informació a internet.
P3 = Des de petita que he anat a la muntanya i he anat aprenent sobre la marxa
371
l'any passat vaig fer el curs de "medicina i socors de muntanya" per augmentar la meva
autosuficiencia a muntanya.
Si que hi ha una etica de muntanya, per mi seria prevaler la pròpia seguretat i de la gent que
et trobes pel cami, abans que la realització dels teus objectius i segon deixar la muntanya
igual com estava sense que es noti que s'hi ha passat.
No he tingut mai cap accident a muntanya.
P4 = L'excursionisme serie fer una serie d'activitats en un entorn de muntanya.
Ser excursionista vol dir anar a sentir la natura, gaudir d'ella fer esport en entorns privilegiats
i gaudir de tots els paisatges amb companyia d'amics o a vegades en solitari, te l'alicient
també de conèixer entorns nous cada vegada que surts, o redescobrir llocs on ja has estat.
P5 = Ha d'estar obert a tothom sempre i quan la pràctica que s'hi faci no malmeti la
muntanya.
No prohibiria cap pràctica sempre que aquesta sigues respetuosa amb el medi, per exemple,
no muntar ferrates a vies d'escalada clàsica, no escalar a zones on es pugui molestar
animals....etc..
No estaria disposada a pagar, penso que el medi natural ha de ser de tots i per tothom de
manera lliure.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 62.15.183.6
S41
P1 = Generalmente subo montañas, escalando tanto en roca como hielo o caminando.
Tambien hago esqui de travesia, freeride y snowboard de montaña. Aunque ultimamente lo
alterno con el senderismo y las caminatas de resistencia por cuestiones de pareja que se esta
iniciando.
2 veces a la semana suelo correr y 1 salgo a hacer una salida larga a veces solo o en compañia
Soy nacido en la Bal de Xistau en Huesca, por lo que tengo tendencia a salir por este valle del
pirineo. Aunque ahora viva a pies del Montseny por donde suelo hacer actividades entre
semana.
P2 = Generalmente mapas y guias de montaña.
Ocasionalmente, revistas solo si me interesa el contenido.
Generalmente solo las condiciones metereologicas
P3 = Mi compañero habitual es guia y profesor de la escuela de Benasque y tiene 5 años mas
que yo. Con lo que me formo basicamente el y el grupo instructor de alpinismo de la Escuela
Madrileña de montaña que es con quienes me muevo.
Yo no diria que exista una etica montañera. Mas bien existe una etica personal de cada
usuario de la montaña que depende de la formacion y de la educacion. Aunque por lo general
la actividad montañera de alto nivel es basicamente egoista. En el que el motivo de
superacion no esconde mas que competencia por ser el mejor y el que mas arriesga.
A nivel aficionado es distinto. Es una actividad compartida donde importa menos la
competencia. Aunque curiosamente hay excepciones.
Un alud y una caida de 20mts escalando. No, salvo ser mas cuidadoso
P4 = Por excursionismo entiendo un termino generico que engloba la mayoria de actividades
que se dan en la montaña y que no requieran mas medios que andar o ocasionalmente usar las
manos como apoyos.
372
No, no me siento unido a un "cofradia" si te refieres a ese sentido. Simplemente es una
consecuencia del hecho que me guste la montaña.
P5 = Rotundamente si. Pensar lo contrario conlleva una ideologia que parte de considerar que
los demas son estupidos y yo no. Lo cual en si me parece una estupidez.
Rotundo no. Por la misma razon que la anterior. Aunque puede haber excepciones que sean
de logica, como escalar en paredes de nidificacion de aves o actividades que atenten a la
propiedad privada o publica.
Otro rotundo no. Ya sea por lo anteriormente dicho como por la idea general que en nuestro
sistema economico hay que pagar y legislarlo todo por que somos unos irresponsables. El
mantenimiento de los espacios naturales no depende de gravar al usuario sino precisamente
de formar al usuario para mantener las cosas como estan.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 77.210.59.186
S42
P1 = Em sembla que seran més de 10 minuts....
Tota la vida que vaig a la muntanya (47 anys), caminar per pujar cims, travesses curtes i
llargues, córrer per la muntanya tant en curses com per plaer, escalada llarga i més aviat
clàssica, canals de neu, alguna cascada de glaç a l'hivern i esquí de muntanya, potser el
vessant més bonic i còmode de l'excursionisme.
Surto sempre que puc, vol dir totes les vacances i tots els caps de setmana. També algunes
tardes perdudes quan l'horari de la feina ho permet. Darrerament més a escalar, però també
molt a córrer i a caminar.
Vivint a Berga normalment vaig a llocs que com a màxim hi tingui dues hores de cotxe, el que
vol dir una àrea molt gran i, sempre que puc, a llocs nous. Descobrir noves valls, noves
parets, nous racons, és molt més important que l'activitat en si. I sempre que puc pujo als
Alps, allò és un altre món !
P2 = Llibres, guies i revistes (sobretot Vèrtex i Desnivel), sóc col·leccionista de llibres de
ressenyes d'escalada, i en tinc forces d'esquí i de caminades. Però darrerament internet s'ha
convertit en una bona font d'informació, i en escalada encara més a partir de l'aparició del
blog de blogs d'escaladors catalans.
P3 = He tingut algun accident de muntanya, el darrer aquest mateix dissabte, però això no
modifica res, però no em demanis que t'expliqui el perquè. Tampoc et puc dir gran cosa del
tema d'ètica, és evident que hi és i que tots la tenim força clara i que està basada sobretot en
el respecte mutu.
Pel que fa a la formació ha estat autodidacte i familiar.
P4 = Vol dir una relació més cultural que esportiva amb la muntanya, per això jo em defineixo
com a muntanyenc, que no nega la part més cultural però la deixa en segon terme. Per a mi
és més important el gaudi personal que cap altra cosa, i això vol dir estar en forma per patir
poc i poder fer molt, i anar amb bona companyia o tot sol. I sempre a indrets que venen de
gust i com més tranquils millor.
P5 = No, el medi natural només ha de ser obert a aquell que el respecti i, per tant, estic a
favor de totes les pràctiques restrictives que calguin mentre el col·lectiu no adopti un
comportament més respectuós amb els altres habitants de la natura. Però també estic en
contra de les prohibicions gratuïtes.
Prohibiria el descens d'engorjats en tots els torrents que porten aigua. Es el medi més fràgil
que tenim i uns racons on fins fa ben poc, mai havíem trepitjat. Ho hem de malmetre tot ?
373
El tema econòmic és discriminatori, perquè els rics si i els pobres no ? Les restriccions han de
ser iguals per tothom, així si posen taxis, que també hi posin un microbus, em sembla que ja
m'entens.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.59.110.35
S43
P1 = faig senderisem, exursions amb raquetes de neu. També quan puc faig descens de
barrancs i vies ferrates.
Vaig quasi cada setmana,pero per ser mes exactes posem que vaig setmana si setmana no.
Y normalment vaig al Montseny, a la Vall de Núria a Vallter i al Pirineu Aragones
P2 = Internet, i llibres
Si llibres molts, i revistes la revista pirineus cada 2 mesos
P3 = Amb un grupo d'amics hem apres tots sol
A la muntanya has d'anar a disfrutar, sense molestar a ningun disfrutan del paisatge i de l-ho
positiu que ens dona i mai embrutant
P4 = Caminar envoltat de natura, poder arribar a llocs nomes accedint amb el teu esforç.
i si es especial no tot el mon l'hi agrada ni ho enten el perque de pujar una muntanya
P5 = si que ha d'estar obert a tothom pero tothom que respecti al medi i l'entorn
Prohibiria la caça
I estic en contra de tenir que pagar pero poder accedir al medi natural es una cosa de tots i
no per que uns s'omplin les butxaques
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 217.125.111.221
S44
P1 = Actualment només caminar. Fa uns anys, feia més bicicleta i raquetes de neu.
Vaig a la muntanya un parell de vegades al mes, de mitjana. També segons el temps. Ara hi
anem també amb els nens, per tant són caminades més curtes i planeres. Aprofitem la tardor
per anar a buscar castanyes o bolets.
Variem de llocs. Ens agrada conèixer llocs nous. Ens movem bàsicament pel principat, és clar.
P2 = Solem participar en les activitats que organitza el CEP (Centre Excursionista del
Penedès). Però si és el cas, consultem els mapes i guies que tenim, i darrerament també
internet.
Rebem i llegim (o fullegem) la revista Vèrtex, que ens arriba pel fet de tenir la llicència
federativa.
P3 = No m'he format específicament. En les activitats que poden requerir més tècnica
(raquetes de neu), els mateixos companys i companyes m'han donat un cop de mà.
Sí que hi ha una ètica de la muntanya. Hi anem en grup. Quan una persona s'apunta ha de
conèixer i ser conscient de si té la preparació necessària. I un cop a muntanya, primer és el
grup, la persona. La fita, l'objectiu, es fa si és possible. També hi ha el tema dels riscos. Fent
sortides en grup, cal ésser prou flexible per modificar la planificació d'itinerari inicial per
evitar riscos d'allaus, mal temps, etc.
No he tingut cap accident de muntanya.
374
P4 = Per mi és una manera d'entendre la vida, l'oci, el lleure. Implica una actitud
determinada, de respecte a l'entorn, de relació amb la gent, d'habits de vida...
P5 = Em doldria molt que s'arribés a l'extrem d'haver de pagar per accedir al medi natural.
Diria molt poc de tots nosaltres, penso.
Prohibiria els quads que fan malbé els camins.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.36.31.81
S45
P1 = Surto a caminar els dimecres amb una colla de jubilats i durant la setmana
esporàdicament surto a caminar un parell d’hores prop de casa.
Amb els de la colla del dimecres acostumem anar cap al nord de Barcelona i Girona durant el
bon temps i per zones mes properes i la costa durant els mesos mes freds.
P2 = Planells i prospectes de caminades que han anat recullin alguns companys, en molts
casos son trossos de GR o PRs.
Llegeixo el Vèrtex de la FECME i estic subscrit a les revistes Descobrir Catalunya i National
Geographic.
A vegades si que cerco a internet informació de llocs que he d’anar, principalment en viatges
de vacances.
P3 = De petit vaig ser minyó escolta. Aquella va ser l’època en que vaig aprendre tot una sèrie
de normes en quant al respecte a la natura que m’ha servit en els anys posteriors.
Crec que si que hi ha una forma de comportar-se a la muntanya que en gran part compleix
tothom que practica el muntanyisme, encara que com a tot arreu hi ha unes poques
excepcions.
No he tingut cap accident seriós a la muntanya a part de les petites ferides o torçades que et
fas quan tens alguna caiguda accidental.
Per estar cobert en cas d’accident tinc la llicencia de la FECME, que crec que hauríem de
tenir tots els que practiquem el muntanyisme.
P4 =
Anar a la muntanya es molt important per mi, em fa sentir lliure i amb ple contacte amb la
natura, a mes crec que es molt bo pel cos ja que es fa una activitat física que et permet
mantenir-te en forma. M’agrada també anar sol a la muntanya encara que ja se que no es
molt aconsellable pel risc de tenir algun accident, es per axó que porto sempre el telèfon
mòbil, encara que ja se que en molts llocs no hi ha cobertura.
P5 = Crec que te de ser obert a tothom que respecti la muntanya, la natura i els que i
transitem. Prohibiria que les motos de enduro hi transitessin fins que no deixin de fer soroll.
Estic totalment en contra de haver de pagar per accedir a la muntanya. Soc partidari que els
terrenys de muntanya, que no son camps de cultiu, siguin de propietat municipal, com crec
que passa en moltes zones del Pirineus. També estic totalment en contra de posar filats
espinosos i balles per delimitar les propietats. Entenc, en canvi. que es posin els fils per
evitar que les remats de bestiar es dispersin, sempre que es posin les portes corresponents en
la intersecció amb els camins.
P6 = M’agradaria conèixer, quan toqui, les conclusions a que hagis arribat desprès d’analitzar
total l’informació que hagis recollit en aquest treball.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 193.153.14.136
375
S46
P1 = Actualment faig senderisme, Alta Muntanya i escalada (tant deportiva com Clàssica)
Fa temps, amés feia esqui, tant a pista com a muntanya.
Intento sortir cada cap de setmana, alternant un de sencer amb un altre d'un dia o sols d'un
matí.
Potser el lloc més freqüentat és els Pirineus.
Si puc intento anar a llocs que no conec, però no m'importa repetir objectius si la companyia
és bona.
P2 = Actualment, basicament busco informació a internet ( soc soci d'un club virtual), però
també consulto les guies de tota la vida i també faig itineraris publicats a revistes.
P3 = Vaig fer algun curs quan començava, però basicament he aprés de companys més
experimentats que jo.
Crec que hi ha moltes maneres d'entendre la Muntanya, no tots tenim ni els mateixos
objectius, interesos, ambicions. No crec que hi hagi una ètica de la muntanya, hi ha ètica i
prou.
Un bloc després en va tallar un dit (set punts), si ho considem accident, m'he caigut tres cops
escalant, però no m'he fet res. No m'hereplantajet res, sensillament estar una mica més
atent.
P4 = No sé si s'ha d'entre alguna especial per excursionisme.
Per a mi anar i compartir la muntanya em fa sentir be, voldir una manera de sentir-se be.
P5 = Hauria d'estar oberta tothom i no hi hauria de haver-hi prohibicions de cap mena. Els que
anem a la muntanya hauriem xe ser prou consients i educats per a protegir el medi en que
ens desenvolupem.
No, disposat no hi estic, intento evitar tots aquells llocs que impliquen una mena de peatge.
Em sembla una barbaritat.
P6 = Remarcar que ambla gran quantitat de gent que va a la muntanya i la quantitat
d'activitat que s'hi fa, segurament "excursionisme" ja no ens representa a tots, jo no em
definiria com un excursionista Cal redefinir el mot? Altres mots l'hi han pres una part i ha
quedat buit de contingut ?
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 84.88.36.27
S47
P1 = Segueixo els 100 Cims que ha proposat la federació(www.feec.cat), així que no vaig gaire
sovint als mateixos llocs. Faig excursionisme d'alta i mitja muntanya, tant hivernal com
estival, i surto una mitjana de dos caps de setmana al mes.
P2 = Bàsicament Internet, la pàgina del meu club (www.madteam.net), i blogs d'altres
excursionistes. Llegeixo també la revista Vèrtex, i la NaturaiAventura, de la qual soc
subscriptor.
P3 = Des de petit el meu pare i els dels meus amics ens portaven a la muntanya, i d'aquí vé la
afició, tot i que la he reprès des de fa ben poquet (2 anys). Crec que la gent que s'estima la
muntanya i que ja hi té experiència sortint i vivint l'ambient muntanyenc si que té certa ètica
i respecte envers l'entorn i la forma de comportar-se. En canvi, amb la proliferació dels
"excursionistes d'un cop", gent inexperta i que va a la muntanya com qui va a Port Aventura,
desapareix completament aquesta ètica, succés que acabem pagant tots els que disfrutem a
muntanya, ja sigui amb prohibicions, afluència exagerada, brutícia, etc... Pel que fa al tema
d'accidents de moment no n'he patit cap, i espero que això segueixi així.
P4 = Depèn de com ho miris. En el sentit literal, entenc que significa afició a realitzar
excursions en la natura. Seria una definició força aplicable a la majoria de gent que
s'anomena excursionista. En canvi, jo crec que és més que això, implica una forma
d'interactuar amb la natura i amb els altres excursionistes, i una ètica com molt bé deies
abans, que només entens quan vius l'excursionisme en el seu estat pur, sortint molt sovint,
376
per llocs molt diversos, parlant amb la gent que et trobes, vivint l'ambient dels refugis, etc,
etc.
P5 = Crec que no hauriem de pagar per accedir al medi natural, i que hauria de ser obert a
tothom, doncs qui som nosaltres per prohibir-ho? Les nostres muntanyes no haurien de ser mai
propietat de ningú, estic a favor de la creació de parcs naturals, que preservin i regulin
l'accés, però mai estaré d'acord en que es converteixin en un parc temàtic, on hagis de pagar
entrada. Pel que fa a prohibir algun tipus de pràctica a la muntanya, doncs prohibiria les que
no són respectuoses amb el medi ambient, les que contaminin, o requereixin la tala d'arbres o
la destrucció d'ecosistemes pel simple fet de fer calés. Ergo, en contra de motos i cotxes per
la muntanya, en contra de parcs d'aventura amb tirolines i cosetes, que no tenen res a veure
amb les vies ferrades COMPTE!, i en contra de pistes d'esquí.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 194.106.25.83
S48
P1 = BTT, escalada, esquí de muntanya, caminades, etc.
En l'actualitat poc sovint, (2-3 cops any)
intento variar els llocs
P2 = Guies, mapes, etc...
Vertex,
Si, busco per internet
P3 = A través de cursets d'iniciació (UEVic) i per mitjà dels companys.
Si, existeix una ètica. Deriva de l'amor pel territori i l'entorn natural i es tradueix en ser
respectuós amb aquest i amb les persones que el freqüenten.
No això no ha canviat els meus costums. El que si passa és que l'ús comercial de la muntanya i
el seu entorn em preocupa cada cop més.
P4 = "Excursionime" aglutina tot un seguit d'activitats que es dúen a terme en el medi natural.
La practica d'aquestes activitats acaben conduïnt a un conixement i amor profund de l'entorn
en el qual es desenvolupen.
Això en el meu entendre exclou les persones que s´hi apropen per una mera diversió
mitjançant una empresa d'esports d'aventura.
P5 = Sí, el medi natural ha de ser obert a tothom.
Prohibiria l'excessiva comercialització en determinades activitats: que fan que s'aporpi a la
muntanya un nombre massa gran de gent no preparada.
Crec que no s'ha de fer pagar per accedir-hi. El que s'ha de fer per evitar la massificació és no
promoure les activitats en el medi natural com si es tractessin de viatges a Cancun. Estic
parlant dels típics Carros de Foc, etc...
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 161.116.222.106
377
S49
P1 = Amb dedico a la muntanya,tenia 8 anys he trteballat a la muntanya i segueixo fent
muntanya casi cada cap de setmana es molt llarg molt llarg el meu historial
P2 = Si tinc una bona blibioteca i sempre porto mapat i muro internet
P3 = de petit els boi escuts,si estimala i respectala pero disfruta d'ella com si fos la teva
estimada
P4 = si casi el mateix que he dit a la pregunta anterior
P5 = tothom te cabuda pero es te de respectar,pagaria per accedir en algun lloc
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.36.170.24
S50
P1 = En el passat he practicat alpinisme, esquí de muntanya i una mica d'escalada. En
l'actualitat practico habitualment senderisme i excursionisme de nivell senzill.
Ara vaig poc a la muntanya, amb una periodicitat irregular, i majoritariament a fer
caminades.
Normalment vaig a qualsevol muntanya de Catalunya, amb preferència a les muntanyes del
Pirineu Oriental (Ripollès, Berguedà, Cerdanya, Solsonès) i a muntanyes interiors. Llevat de
les vacances vaig a aquestes muntanyes per proximitat al meu lloc de residència.
P2 = Utilitzo mapes, revistes i guies. Llegeixo molts llibres i revistes de muntanya. La
periodicitat és setmanal.
Si, cada cop més utilitzo internet per cercar itineraris, però sobretot per saber les condicions
de la muntanya (neu, equipament, senyalització), ja que està més actualitzat que a les guies.
P3 = He seguit un itinerari molt clàssic: iniciació familiar, fer-me membre d'un centre
excursionista, apuntar-me a varis cursets i molta autoformació.
Si, si que hi ha una ètica de muntanya. Seria molt llarg parlar-ne. La meva ètica de muntanya
inclou un respecte al medi natural, un respecte al paisatge i un respecte als companys.
Finalment un respecte a un mateix. És a dir, s'ha de preservar i defensar el medi i el paisatge
i no trair als comapanys ni al pensament d'un mateix. Aquesta ètica és un camp de llibertat
quasi absoluta i de coneixment propi.
No he patit directament cap accident de muntanya, però n'he vist alguns i he participat en
alguns rescats. M'ha fet reflexionar molt i han estat una crida a la prudència.
P4 = Uf, és molt complex. Crec que l'excursionisme és una barreja d'esport, d'estimació a la
natura i al medi ambient, de descobriment de la geografia i del pais, d'enllaçar amb una
tradició del passat i de mirar la muntanya d'una determinada manera.
Per a mi ser excursionista ha estat quasi una religió. Ha marcat molt profundament la meva
vida i ha condicionat molts aspectes d'ella. N'he obtingut molt i crec que m'ha conformat com
a persona.
P5 = Si, el medi natural ha de ser obert a tothom.
Prohibiria totes aquelles pràctiques de muntanya mecanitzades, com quads, 4x4 i l'expansió
de les estacions d'esquí. Amb les actuals ja n'hi ha prou.
Em costaria molt acceptar pagar per accedir al medi natural. Probablement seria un furtiu
abans de pagar.
P6 = Ànims amb aquest projecte.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.34.150.111
378
S51
P1 = Actualment em dedico a caminar. He fet escalada, esquí de muntanya, alpinisme.Hi vaig
sempre que puc, però dos o tres cops al mes a caminar. Normalment vaig per les serres del
Vallès: Montserrat, Sant llorenç, Montseny. Quan puc vaig al Pirineu.
P2 = Normalment cap perquè on vaig ho conec. Llegeixo força. En quan a revistes Vèrtex és la
més habitual. Alguna vegada cerco a internet alguna cosa, però no habitualment.
P3 = De jovenet em vaig iniciar amb amics del meu centre excursioniste. Més endavant (als
dinou anys) vaig fer un curset d'escalada. Sempre hi ha una ètica de la muntanya. No tindria
cap sentit anar-hi si no hi fos. Consisteix (o hauria de consistir) en preservar tot allò que es
refereix als deures del muntanyenc com a persona (cuidar l'entorn, ser solidari amb els
companys que ho necessiten,tenir una moral i uns sentiments, etc.)Si, he tingut algun
accident a muntanya. M'ha fet plantejar moltes coses perquè hi va morir un company amb el
que vaig haver de passar tota una nit amb ell.
P4 = Per a mi és una activitat física que consisteix en recòrrer el territori per a coneixer-ne
tots els seus racons. Crec que es pot practicar de moltes maneres: caminant, escalant,
esquiant i encara avui d'altres maneres que fa anys no es feia. Ser excursionista vol dir portar
una forma de vida especial: és una manera d'entendre la vida.
P5 = Si, sempre que tothom el respecti. No prohibiria cap pràctica a la muntanya sempre que
aquestes pràctiques respectin el medi.No estaria disposat a pagar mai. El medi és de tots.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.36.148.11
S52
P1 = Escalada, Bicicleta de muntanya, Alpinisme, excursionisme etc ara faig menys Esquí de
Muntanya, però hi tornaré aviat.
P2 = Mapes, guies de muntanya, internet darrerament molt. Estric subscrit a Muntanya,
Vèrtex, rebo la revista del meu centre, compro Desnivel.
P3 = M'he format en el meu centre excursionista UESabadell, sortint amb els companys,
sortides socials i a cursets de formació. Crec que si hi ha una ètica del muntanyenc i així me
l'han transmès.
Consisteix en un compromís amb el medi i entorn natural, la seva defensa, compromís amb el
país, amb els companys, pensar sempre en el més dèbil del grup! la solidaritat.
He tingut vàris accidents escalant, i m'he tornat més prudent i he encarat els reptes més
preparat, m'han servit per reforçar-me.
P4 = Crec que amb la resposta anterior he contestat, evidentment hem sento orgullós de ser
excursionista, que no tan sols significa anar a la muntanya sinó el comportament que hi tinc
allà.
P5 = Crec que l'accés al medi natural ha de ser lliure dins d'unes normes.
Prohibiria tot allò que el pugui malmetre, però vigilant amb els politiquetjos hipòcrites que
únicament búsquen regular i legislar a favor seu...Atenció amb els parcs Naturals convertits
amb àrees d'esbarjo "controlades"
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.58.205.42
379
S53
P1 = Últimament practico molt l'escalada clàssica, amb algunes sortides a alguns cims del
Pirineu...
Surto cada cap de setmana i a poder ser els dos dies a fer gairebé sempre escalada clàssica.
Nomalment vaig per catalunya, zona de lleida, Alt Urgell, Noguera, Solsonés,
Berguedà,Montserrat, Ports de Beseit.....intento variar al màxim els destins a fi de repetir el
mínim possible les destinacions, es extrant que repetixi alguna via o algun cim, mai he contat
els cims pels cops que els faig sino pel que hi he disfrutat i amb qui els he fet...
Els destins van en funció de la meteo i de les ganes de descubir llocs nous....
P2 = Les fonts, llibres, amics i internet, i per aquest ordre.
de llibres, llegeixo els de ressenyes, croquis, revistes: vertex i desnivel, i si hi ha algun
documental també! Tant els llibres com revistes son de consulta setmanal per preparar
activitas
P3 = Bastant sol...i acompanyat d'amics en cada cas segons l'especialitat que feia..escalada,
excursionisme, alpinisme, barrancs.......
Etica?!? segur! Desde el meu punt de vista l'ètica passa per respectar l'entorn pel que et
mous.
Es com la llibertat:
La pràctica de les activitats que jo pràctico a la muntanya no te que perjudicar les pràctiques
d'altres activitats d'altres persones que es mouen el mateix entorn i en el mateix moment.
Igualement el impacte de la meva activitat sobre el medi ha de ser mínim o inapreciable per
la resta d'activitats que es practiquin en el mateix entorn.
Algún he tingut, de poca consideració però prou com per tenir que necessitar ajuda per sortirne, i m'ha fet replantejar el comunicar que i on vaig a fer les activitats, anar acompanyat i
portar telèfon a sobre. A més recullir el màxim d'informació de l'activitat que vaig a fer,
piades, ressenyes(a poder ser m'es d'una), planificar els temps, buscar rutes alternatives de
fugida, i mirar la sempre la meteo!
P4 = Excursinisme per mi es anar a passejar per una zona i disfrutar-ne amb tots els sentits,
tant del lloc com de la gent que t'acompanya, de l'origen, el camí i el destí.....la preparació
de la sortida i les batalletes de després..es una forma de relacionar-se socialment.
P5 = si, ha de ser obert a tothom...i prohibiria totes les activitats que alteren el seu equilibri.
Les que son agresives, fant sorolls, i que alteren suficientment el medi que interfereixin amb
altres activitats en el mateix entorn.
En definitiva, cal que totes les activitats que es fant en un medi definit siguin compatibles
entre elles i amb el medi.
P6 = Espero que serveixi d'alguna cosa aquesta enquesta i l'esforç de la gent en contestar!
i que es tradueixi en millorar algunes pràctiques a la m'untanya.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 212.170.227.140
S54
P1 = 1.- Actualment, barrancs i ferrates. Abans, excursionisme de baixa i mitjana muntanya, i
alpinisme.
2.- Actualment, 1 cop cada 2 mesos: barrancs i ferrates
3.- El que tinc aprop.
P2 = Internet.
No.
Sempre.
P3 = Tradició familiar.
Sí: respecte de l'entorn i dels altres.
380
No.
P4 = Activitats culturals, de lleure i esportives a muntanya.
Sí: vol dir un respecte al país i a la seva història.
P5 = Sí.
Sí, quan fós incompatible amb la protecció de la natura.
No. Es perd l'essencia de l'excursionisme i es cau en la mercantilització.
P6 = La creació d'itineraris senyalitzats va en contra de l'essencia excursionista i crea buscamarques... La creació d'espais naturals protegits afavoreixen a la pràctica la mercantilització
de la muntanya (greu contrasentit!!)
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.58.203.27
S55
P1 = Actualment: Excursionisme. Esquí de muntanya. Esqui alpí.
En el passat: Alpinisme. Raquetes de neu. Snowboard. Curses d'orientació.
Freqüència: Excursionisme: un parell de cops al més. Esquí de muntanya i alpí: de 5 a 8 cops
a l'any.
Llocs: Excursionisme: Principalment a Catalunya. Esquí: Pirineu català.
P2 = Consulto amb amics am més experiencia. També miro mapes i guies.
P3 = - Els pares em van apuntar a un centre excursionista.
- La ètica de la muntanya és cada cop més comercial. Les administracions, amb l'excusa de la
seguretat fan que es potenciin cada cop més les empreses d'aventura. Jo crec que la
muntanya ha de ser per a qui l'estima i la respecta, i no per a qui nomésbusca "sensacions
fortes", però que ni coneix ni respecta la muntanya.
- Si, vaig tenir una caiguda fent esquíe muntanya. He continuat practicant esquí de
muntanya, però he aprés que cal extremar les mesures de seguretat.
P4 = - En principi excursionisme és anar a pasejar per la muntanya. Seguir un cami que t'ha de
portar a un cim, un mirador, una vella ermita, un corriol que segueix un riu, etc. però sempre
gaudint del paissatge, de les olors, dels sorolls del bosc, sempre respectant el medi.
- Un excursionista és un enamorat de la natura i l'aire lliure.
P5 = - Si hi ha respecte, si.
- Prohibiria l'accés a qui no respecti el medi.
- Rotundament NO. La muntanya es un bé universal i no es pot cobrar per accedir-hi. Seria
com haver de pagar per l'aire que respirem. Com deia el vell indi: "La terra no pertany a
l'home. ës l'hoe qu pertany a la terra".
P6 = Crec que s'hauria de potenciar encara més (que sigui més barat i més localitats) el
futbol, basquet, hanbol, etc., també els esports de motor en circuïts, i grans esdeveniments
(concerts, cinema, discoteques, etc.) a les grans ciutats, tots els caps de setmana, així, la
majoria de brètols no els caldria anar a muntanya a xafar-ho tot.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.24.3.185
S56
P1 = Travesses, ascensions...(escalar)... Faig una sortida o dos al mes; durant la Setmana
Santa 8 dies i a l'estiu 10 dies de travessa amb el CMSC i 20 amb la família.
P2 = Llibres del Racc, revistes com Desnivel, Vèrtex, etc. mapes de l'Alpina, internet,
amics....
P3 = Des de ben petita amb els meu pares (el primer calçat quem van comprar van ser unes
botes :$)
381
Si, s'ha d'ajudar a d'altres excursionistes en cas d'accident o lesió, si s'han perdut, si van mal
equipats, (si es dediquen a collir Tora Blava se'ls ha d'avisar). No és una competició,
l'important és arribar. Al marxar d'un lloc ho has de deixar tan o més net del que estava; etc.
Accident... em vaig trencar un tros de menisc (la banya posterior) baixant la "Senda de los
cazadores" (Ordesa) i una baixada de pressió (caient del camí) baixant del Portarró d'Espot,
però només va fer que fes més esport.
P4 = Activitats a la muntanya.
Si... suposo... l'estat practicant desde ben petita així que és com una costum, una manera de
passar-ho bé amb amics i de superar-me a mi mateixa.
P5 = No. Crec que la gent que no el sap cuidar i respectar no hi hauria d'anar, al cap i a la fi
només porten problemes com contaminació de tot tipus, accidents per falta de coneixement,
experiència, etc.
Crec que l'escalada artificial destrossa les roques i que els quads destrueixen el medi i
contaminen molt (a part d'espantar els animals.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.61.203.114
S57
P1 = ACTIVITAT: Les activitats que practico més actualment són les relacionades amb l'alta
muntanya pirinenca: ascensions, crestes i canals de neu i gel. També practico l'excursionisme
al prepirineu i a les serres prelitorals catalanes. Fa uns anys feia més escalada de paret al
prepirineu i esquí de muntanya.
FREQÜÈNCIA: quasi cada cap de setmana acostumo a fer alguna de les activitats anteriors,
però a les vacances surto molt més.
LLOCS HABITUALS: sempre em moc pels pirineus centrals, tant els del vessant sud com del
nord. Els massissos de la Maladeta i de Posets i la Val d'Aran són les llocs on vaig més.
P2 = FONTS D'INFORMACIÓ: Les meves fonts d'informació principal són les guies clàssiques del
CEC (Jolis) i les Ollivier franceses. També consulto altres guies més actuals, sobretot per
moure'm per les serres prepirinenques o prelitorals. També consulto revistes, bàsicament
Vèrtex i Desnivel.
LLIBRES: llegeixo habitualment els clàssics pirinencs, de manera constant i lenta, com a
llibres de capçalera (però no són les meves úniques lectures, ja que m'interessa la literatura
en general i la filosofia). Llegeixo els articles de les revistes Vèrtex, Desnivel i El mundo de
los Pirineos sistemàticament.
INTERNET: sí que busco, algun cop, informació a internet de llocs on vull anar, però no
l'utilitzo gaire, perquè em sembla que són molt millor les guies.
P3 = FORMACIÓ: totalment autodidacta. És una combinació d'experiència, llibres/revistes i
companys que sabien coses que jo no sabia. També he fet algun curset, però ja fa temps.
ÈTICA: per a mi sí, hi ha una ètica pel que fa al medi natural (respecte absolut, no deixar
senyals, etc.); quan a l'estil (sensillesa de mitjans, elegància del traçats, classissisme versus
competitivitat, etc.) i, finalment, si em permets, pel que fa a l'actitud davant la muntanya i
els els muntanyencs (sensibilitat paisatgística, interès pel coneixemen, tant del medi natural
com del passat muntanyenc, discreció i respecte, etc.). Potser pensaràs que això és una
estètica, més que no pas una ètica, però recorda la dita "nulla ethica sine esthetica"
P4 = EXCURSIONISME: he vist la definició etimològica que tu en dones al teu blog i m'agrada,
però a mi m'agrada més la paraula muntanyisme, que és més universal. Bé, noms a part, per a
mi siginfica amor a la muntanya, és a dir, un pathos (sentiment-pensament)lligat a una
activitat en el marc de les muntanyes, una "relació" en la qual se'ns fa palesa l'absoluta
meravella del real, sense mediacions, i, alhora, on ens descobrim a nosaltres mateixos...
SER EXCURSIONISTA: recordo que quan era infant somiava ser muntanyenc algun dia. Des que
em vaig adonar aque havia acomplert -modestament- aquell somni, per a mi, ser
excursionista o muntanyenc, per a mi, és un gran privilegi, quasi un miracle, pel fet d'haver
gaudit d'unes experiències tan meravelloses.
382
P5 = ACCÊS: sí, però que sigui obert no vol dir que hagi de ser fàcilment accessible, ans al
contrari, ja que allà on arriben les masses es produeix la degradació, la Banalització.
PROHIBICIONS: no ho tinc clar, però no comprenc els excessos de senyalització (pintures,
rètols, etc.), ni les ferrades, ni els excessos esportius (sobresaturació de vies) i coses similars
TAXES: sí, si això suposés una millor conservació del medi natural i, per tant, repercutís en la
qualitat de les activitats que s'hi practiquen.
P6 = Et felicito pel teu treball "intel·lectual" sobre l'excursionisme. Té mèrit en un món on
dominen els aspectes esportius i competitius. Les preguntes estan molt ben pensades.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.46.25.84
S58
P1 = De sempre i actualment he practicat l'escalda esportiva i l'alpinisme.
Al començar a escalar vaig fer alguna via de les que s'anomenen clàssiques, es a dir vies de
varis llargs a vegades semiequipades. Ara actualment l'escalada que practico és purament
esportiva i cada cap de setmana.
L'Alpinisme no ho faig amb tanta freqüència, però tot i aixó faig un parell d'hivernals senzilles
al Pirineu i des de fa dos anys una visita als Alps al mes de Juny.
Les zones d'escalada esportiva vaig variant cada cap de setmana, vaig variant molt de zones,
buscant diferents tipus de roca.
P2 = Ara actualment la font principal és internet i sobretot amb la proliferació dels blogs.
Actualment només llegeixo la revista Vertex, per tant cada dos mesos. La revista Desnivel fa
temps que va deixar d'interessar-me, tot i això de tant en tant entro a la seva pàgina web.
De forma no molt habitual, també llegeixo literatura de muntanya, però bàsicament manuals
d'escalada i alpinisme.
Per suposat també compro bastantes guies d'escalada.
P3 = He fet un curs d'excursionisme i un altre d'escalada mitjançant centre excursionista. Tot
i que després ja he anat "a la meva".
Ètica a la muntanya existeix, però és un tema bastant complex, simplement ho resumiria en
una paraula "respecte".
Vaig patir un accident no molt greu escalant, per una errada meva. De totes maneres no m'he
plantejat mai deixar-ho.
P4 = Ho considero una activitat lúdico-esportiva. Però tampoc sóc dels que pensa que és una
forma de vida.
P5 = Si, sempre que la gent respecti l'entorn on es mou. De totes formes la majoria que ens
dediquem a aquesta activitat ho tenim bastant clar.
No em sembla bé haver de pagar per accedir al medi natural. De fet ja paguem per moltes
coses, algunes d'elles imprescindibles per la nostra subsistència. La pròpia expresió ja ho diu,
medi natural. La natura és un tresor que cal cuidar molt, però no crec en la solució de tancar
espais naturals i fer pagar per accedir. Això a mi només em sona a negoci.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.6.39.225
S59
P1 = Actualment faig excursions en general, de caire moderat, adequades a la meva edat,
doncs ja sóc un veterà. Sortides per pla o muntanya, de baixa muntanya, matinals, i de tot el
dia per mitja muntanya, aquestes darreres amb poc recorregut després de dinar. Assiteixo
també a trobades excursionistes, caminades populars, alguna marxa tipus Dufour i altres
sortides, com ara la colocació del pessebre.
383
En el passat les meves excursions eren de més durada, acceptant més desnivells, i quan el
calendari ho permetia anava a Pirineu, sobretot l’oriental. Vaig iniciar-me en l’escalada i
l’espeleologia, però no m’hi vaig voler dedicar massa. L’esquí de muntanya, per les dificultats
de transport i temps –treballava els dissabtes- només el vaig fer uns pocs hivers d’uns quants
anys.
Vaig d’excursió, no necessàriament a muntanya –cal no confondre els termes-, dos diumenges
i dos dijous al mes.
Tot i que no m’agrada repetir llocs –amb algunes excepcions- en repeteixo: a voltes és més
important la bona companyia que el fet de repetir, més encara si el nou company no hi ha
estat. Sempre que és possible, però, m’estimo més la “descoberta”.
P2 = Bàsicament la cartografia, complementada amb algunes referències bibliogràfiques i
amb la informació accessible per internet.
Llibres de muntanya sí i pocs. No goso determinar quína pot ser la freqüència, depèn del que
trobo.
Normalment no llegeixo revistes de muntanya. Només de tant en tant hi trobo alguns articles
del meu interès a “Vèrtex” i a “Muntanya”.
P3 = Vaig tenir, de molt jove i de jove, excel·lents mestres que m’ensenyàren l’esperit i la
pràctica de l’excursionisme, així com el respecte –amorós- a la muntanya. Gent més gran,
treballadors, pagesos, oficinistes, etc., que foren alhora companys d’excursió.
A la societat excursionista d’aleshores també s’hi van fer cursets, com ara els d’escalada,
espeleologia i esquí, que eren bàsicament tècnics. Ah! I també de primers auxilis i
meteorologia.
Els mestres, però, atès que a la pregunta s’ empra el mot “formar-se”, van ser els primers.
Hi ha, sens dubte per a mí, una ètica excursionista, de la qual l’ètica de la muntanya només
n’és una part.
Difícil de dir en poques paraules, però provem-ho: assumpció de la consciència del jo
individual i de grup, “par rapport” a l’entorn, l’interacció amb el qual exigeix un capteniment
precís en cada circumstància, sigui aquesta favorable, neutra o adversa.
Afortunadament no he tingut cap accident de muntanya.
En canvi en dues ocasions he estat perdut. Perdre’s és una gran i no desitjable experiència,
que l’única cosa que em va fer replantejar va ser el nivell d’autocomplaença.
P4 = Vaig escriure en un bloc d’internet que tinc:
“L’excursionisme és una activitat lúdica que té per finalitat fruir de la “descoberta”,
coneixement i l’estima del país, per mediació de la seva natura, amb la que cerca un
contacte “íntim”, i de la seva cultura, en les diverses expressions en que aquesta es
manifesta en el territori.
És una activitat conseqüència d’una actitud positiva, d’un acte de voluntat i, per tant
proactiva. En mèrit d’aquesta actitud l’excursionista gaudeix, s’interroga, agonitza(en el
sentit etimològic de agon-is, lluita), contrastant les pròpies limitacions personals i col·lectives
i coneix. I perquè gaudeix, s’interroga, lluita i coneix, estima, dona a conèixer i defensa.”
P5 = En principi, el medi natural ha de ser obert a tothom, a condició que el respecti. La
realitat demostra que la pregunta és molt pertinent.
Prohibiria, temporal o definitivament, tota pràctica no respectuosa o que pugui resultar
agressiva o perillosa en determinats llocs i determinades èpoques.
Aquesta tercera pregunta no es pot contestar amb un sí o un no i exigiria una llarga reflexió.
D’antuvi, en determinades condicions i per a determinades finalitats, no m’hi oposaria.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI. REMOTE_HOST: 80.25.163.142
384
S60
P1 = Bàsicament, l'activitat principal que realitzo són ascensos a cims, també alguna
caminada i a l'hivern una mica d'alpinisme.
Procuro sortir un cap de setmana al mes.
M'agrada canviar de llocs, la meva il·lusió és conèixer a fons els Pirineus. El lloc el decideixo
segons el rampell.
P2 = Sobre tot Internet i llibres.
Llegeixo llibres i revistes molt sovint.
P3 = Vaig començar a fer muntanya en un agrupament escolta. Més tard em vaig formar en
tècniques alpines i d'escalada al Club Muntanyenc l'Hospitalet.
No sé si se'n pot dir ètica, jo crec en un valor que ha d'anar lligat per força al muntanyenc (de
qualsevol especialitat). Respecte al medi que es visita i als muntanyencs que t'envolten.
No he tingut mai cap accident.
P4 = Entenc com a excursionisme, un aprenetatge tant d'un espai com d'uns valors i unes
tècniques mitjançant una activitat física.
Crec que el fet excursioinista ajuda a la formació física i intelectual de les persones. La
muntanya t'espavila.
P5 = Ha d'estar obert a tothom.
No prohibiria (llevat de qualsevol activitat de motor), peró sí regularia.
No. Em saltaria aquesta norma de pagar, igual que em salto algunes prohibicions d'acampar
(Aigüestortes). Se suposa que una mesura aixi, seria per mantenir net un lloc i només
paguessin els més interessats peró normalment els més interessats són els muntanyencs; és a
dir, els qui suposadament tenen més cura.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 62.15.156.204
S61
P1 = Escalada i alpinisme. Senderisme, espeleologia, escalada, alpinisme.
Cada setamana mÃnim dues vegades o més. Escalada i alpinisme.
A llocs propers (mitja hora, 1 hora del cotxe). Intento descobrir llocs nous.
P2 = Internet i biblioteca del centre excursionista, però bà sicament internet.
SÃ. Cada setamana.
SÃ.
P3 = Fent cursets.
SÃ. En la manera d'anar a la muntanya.
SÃ. Que el material malgrat lo car que és, per fer grans coses ha de ser bó i nou.
P4 = L'excursionisme per mi és la disciplina que consisteix en fer excursions caminant sense
més complicacions.
No. No hem considero un excursionista desde del meu punt de vista. Tot el que he dit abans
ho he posat perque la federació engloba totes aquelles activitats com a part de
l'excursionisme.
P5 = En general sÃ.
SÃ, la prà citca irresponsable. Obligaria a la gent a estar federada. Si no tindrien permÃs per
anar a la muntanya.
D'alguna manera ja ho faig paganat l'assegurança de la federació, com qualsevol federat
d'altres esports.
P6 = A veure si publiqueu el resultat en algun lloc d'interés (feec.org, caranorte.com, etc)
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.58.24.217
385
S62
P1 = Estic federat i soc soci d'un centre excursionista, peró quasi totes le meves activitas
excursionistes les faig amb una colla d'amics fora del centre. Feia molt mes pirineu, ara
normalment vaig dos cops per setmana a la muntanya a fer matinals. Ens dediquem a recorrer
tots els recons de la nostre comarca i alguna de veina, sembla imposible peró si volguesim
estariem molt de temps sense repetir, podem pujar les muntanyes de
bellmunt,puigsacalm,cabrerès, etcc per un mun de llocs i vesants diferents .
P2 = actualment les nostres excurions no precisan de grans informacions.
Mnesualment.
SI, minteresa tot tipus de informació i filospfades sobre aquest mont muntanyenc.
P3 = desde petit i en familia fent petites excursions.hi hauria de ser. respecte total per el
silenci i la netedad, ni sorolls ni bruticia. NO.
P4 = PRINCIPALMENTE CAMINAR PER LES MUNTANYES. SI, GAUDIR I COMPARTIR LA NATURA I EN
ACABAT FILOSOFAR SOBRE LA VIDA AMB UN PORRÓ DE VI I UN BON ESMORZAR.
P5 = SI
SI
NO,
P6 = En general crec que la gent de comarques el nostre comportament devant de
l'excursionisme sempre ha sigut molt difefent a la gent de ciutat.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.43.166.191
S63
P1 = Alpinisme, senderisme, i en menor mesura escalada, surf de neu, btt o d'altres
Abans practicava molt més l'escalada esportiva i clàssica i també alguna cursa de muntanya
Cada setmana de fet només sortir de casa practicament ja estic a la muntanya
Home, els llocs més freqüentats sempre són els més pròxims a casa, El Bisaura, Puigsacalm,
Puigmal,i Ripollès en general més que cap altra comarca.
P2 = M'agrada molt llegir llibres de muntanya, el que no m'agrada gaire comprar són guies
d'itineraris.
Si, busco informació a internet. També trobo molt util comprar-hi llibres, sobretot els que
costen de trobar.
Compro almenys una revista al mes i llibres depen algun mes en puc comprar varis i algun
altre cap.
P3 = Amb una colla d'amics, més tard quan es va legalitzar el club del nostre poble el 1996
ens varem federar.
Ètica a la muntanya? no ho sé... Jo em considero un excursionista, o sigui no un esportista ni
tant sols un muntanyenc, m'agrada també la seva vessant cultural, contemplativa, historica,
cientifica...
P4 = Una mica ja ho he expressat en la pregunta anterior, per a mi aquesta paraula és
perfecta perquè i té cabuda tot.
P5 = Molt complicat de respondre aqui amb tant poc espai. M'agradaria pensar que si però
amb unes normes o codi de conducta es clar. Per exemple no entenc molt bé la politica de
molts parcs naturals. Jo no puc fer surf al parc de Sant Maurici, no puc ni parar la tenda per
dormir, no puc escalar segons a on etc... però en canvi es permeten excursions amb els jeeps,
s'organitzen curses i travesses esportives multitudinaries,bé, suposo que saps perfectament de
que parlo.
P6 = Només que he llegit algun dels teus llibres i m'han semblat sempre molt interessants,
felicitats
386
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.39.153.87
S64
P1 = La meva passió és l'esquí de muntanya (muntanya amb esquís, esquí alpinisme,...).
També practico la bicicleta de muntanya, l'excursionisme. En el passat havia escalat.
Sempre que disposo de dies de festa miro d'escapar-me a la muntanya. M'agrada la natura,
m'encanta.
Respecte als llocs, m'agrada l'esperit d'aventura i la descoberta de nous llocs i itineraris. Els
viatges sempre els he fet en terres llunyanes.
P2 = Anys enrera la principal font d'informació era la vida social dins el Club Excursionista.
Internet és una font inesgotable d'informació i si, hi busco informació. Col·lecciono llibres
d'esquí de muntanya i m'agrada fullejar algunes revistes especialitzades (especialment
suisses).
P3 = El "cuquet" per anar a la muntanya el tinc de quan era un nano i sortia a passejar amb el
meu pare. La formació i la passió la tinc des de que vaig fer-me soci d'un club per fer un
curset (amb el meu primer sou). Si, crec que hi ha una ètica ...complicat definir-la en quatre
ratlles: respecte, contacte amb la natura i arrels de la humanitat, sensacions, lloc de
creixement i desenvolupament personal...
He viscut un uns quants accidents: "som molt petits"... no se si han estat els accidents o la
maduresa, però la muntanya ens fa més responsables i ens fa prendre conciència dels riscs als
que ens exposem.
P4 = Fer muntanya. Viure-la, respectar el medi, descobrir-lo.
Excursionista? em sento "muntanyenc": m'agrada la muntanya.
P5 = Considero que ha de ser obert a tothom. Ara bé, certs espais massa accessibles
requereixen regulacions per mantenir l'equilibri i minimitzar el seu deteriorament.
Estic totalment en contra de les prohibicions d'accés per causes meteorològiques o
nivològiques. Els muntanyencs ens agrada valorar i assumir els riscos per nosaltres mateixos.
Enm alguns llocs restringiria l'accés motoritzat (no en aquells camins que son vies de
comunicació).
Pagaria si fos necessari, però no m'agradaria: hi ha altres mitjans per regular l'accés al medi
(quan cal), com per exemple el sistema de permisos per collir bolets que tenen a Suïssa.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.129.160.170
S65
P1 = excursionisme, montanyisme, alpinisme, snow de muntanya.
Un parell de cops a la setmana, a caminar o pujar algun pic
Depen, entre setmana montserrat, i els findes si puc pirineu, zona cerdanya i cerdanya
francesa o andorra, ailladament osca.
P2 = madteam i llibres de rutes
si, vertex,crec que es cada 2 mesos.
si busco info.
387
P3 = la veritat tot sol, autodidacta.
etica?, en gran part si pero la afluencia massiva ha fet perdre els origens, massa massificat
,degradacio del entorn, mocadors de papers,llaunes en fi..........
Si, trencada de coxis, baixant del bastiments fa 2 hiverns amb la planxa de surf. no ma fet res
va ser algo normal.
P4 = per a mi disfrutar de la natura, i en tot el possible que no es noti per on has pasat, cosa
prou dificil.
per a mi es mitja vida, si no pogues anar m'ofegaria dins aquet mon actual.
P5 = si, sempre que hi hagi respecte.
al """dominguerisme"""
de moment ja ho faig estic federat, per algo servira ...
P6 = La montanya es per a tothom pero estar clar que per 4 desgraciats ens la tancaran, o
almenys tot el que son parcs naturals,hauras de demanar permis o alguna cosa aixi(com al
teide).
Prou d'ampliar pistes d'esqui ja estan com estan i hi ha prou.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 87.221.69.219
S66
P1 = Actualment: alpinisme, BTT, senderisme / trekking
Passat: les mateixes + escalada
BTT el faig molt sovint a l'entorn de Barcelona ( Collserola, Ordal...)
Si vaig amb la xicota normalment es per repetir itineraris, ja que va més justeta de forces i té
vertigan. Si vaig amb altre gent depèn de les circumstàncies (si haig de tornar d'hora, si tinc
més ganes d'aventura...)
La freqüència es setmanal: si no faig bici, vaig d'excursió, sino a fer alguna canaleta...clar
que sempre hi ha dates de compromisos continuats.
P2 = Bàsicament utilitzo internet com a font bàsica. A partir d'aqui si cal amplio informació en
llibres.
De mapes me'n vaig comprant de tant en tant...es una bona manera de trobar nous
"projectes"...encara que siguin modestos.
De revistes en llegeixo a través de les seves webs i en paper algunes de distribució gratuïta
8no recordo noms) i la vèrtex.
P3 = A través de l'escola on vaig estudiar. Hi ha molta tradició muntanyenca.
D'ètica crec que tothom en té...el problema és consensuarla. Per mi cal ser molt respectuós
amb el medi ambient (no llençar papers, recollir-ne els que trobes, no cridar...) pel que fa al
tema dels mitjans mecànics...crec que en alguns llocs cal restringir-ne l'ús, sempre i quan no
suposi crear noves infraestructures. Pel que fa a l'ski...tant de bo hi hagi sequera durant 10
anys i hagin de tancar totes les estacions...I SOBRETOT SE LES OBLIGUI A DESMUNTAR I
RECONSTRUIR TOTA LA DESTROSSA.
388
P4 = Es qualsevol manera d'entendre la muntanya, sempre i quan comporti un ús racional i
degradatiu (p.e. caminar per a mi no es un exemple de degradar. Els taxis del P.N.
aigüestortes sí.)
Sortir a la muntanya es ser lliure. Desconectes de tot. Ets tu i l'entorn. Ara estic probant
sortir sol, com a experiència personal.
P5 = Ha de ser obert a tothom. Exemple: estic d'acord en les passarel.les d'aigüestortes.
Totes aquelles que impliquin l'ús d'un vehicle que faci soroll o emeti fums.
P6 = Quan fa temps que no surto a voltar sigui a peu o en BTT, estic més ansiós. Sortir a la
mutanya influeix en el meu estat anímic.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.49.103.141
S67
P1 = De sempre he anat a la muntanya, baixa, mitja o alta.
Ara procuro anar cada cap de setmana, ja sigui dissabte o diumenge.
Em moc per Catalunya i Pirineu en la seva totalitat.
P2 = A casa tinc tota la colecció de l'Alpina; molts mapes francesos i altres.
Soc federat i rebo la revista Vèrtex i també soc soci de la UEC i rebo Excursionisme.
Compro habitualment guies de muntanya.
Sí; cada cop hi ha més informació de Internet.
P3 = Amb els pares que em van iniciar en aquest món.
Fent sortides amb la colla de la UEC i els amics.
Sí, hi ha una ètica. Crec que s'ha de deixar, després del nostres pas, millor de com la vam
trobar.
Sí, em vaig trencar els lligaments del genoll a l'Aneto. Ara encara vaig amb més informació,
amb més seguretat i sempre amatent al que pugui passar. Soc més caut.
P4 = Excursionisme: estimar el país, la natura, la terra, la gent...
Sí, crec que tenim un esperit més dispossat a fer coses que potser no és podrien fer.
P5 = Sí.
Només en els indrets que cal respectar (nius d'aus, gorges verges, etc...)
En el cas d'un Parc Natural, sí. Crec que s'ha de pagar pr manternir el que altres potser fan
malbé.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 90.163.237.158
S68
P1 = senderisme, alpinisme, escalada, esqui de muntanya
cada cap de setmana, perquè m'aporta energia
Catalunya i Aragó, vario de llocs en funció de l'activitat
P2 = - llibres, internet
- llegeixo llibres i revistes cada setmana
- busco informació a internet sempre
P3 = - a través de la família i amics
- si q hi ha una ètica de la muntanya. Des del meu punt de vista és compartir el q hi hagi,
sigui bo o dolent, i des de la responsabilitat i la autonomia, fer q tots els integrants del grup
facin el camí
- no he tingut accidents a muntanya
389
P4 = - fer camí en la natura
- ser excursionista és ser curiós, amant de la natura, humild, i integrant d'un col·lectiu
P5 = - en principi si
- prohibir les activitats amb vehicles i l'accés a zones protegides
- no em semblaria bé pagar per accedir al medi natural. ja es fa a alguns parcs naturals i no
ho trobo correcte
P6 = Enhorabona per l'iniciativa i bona feina!!!
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.45.197.126
S69
P1 = Actualment faig bàsicament escalada, però ho intento convinar amb caminar, travesses,
pujar cims....
Abans feia més senderisme.
Intentem anar a la muntanya cada cap de setmana a escalar o caminar.
Anem pel Pirineu català, Pre-pirineu, Montsec, Ports de Besseit... Una mica a tot arreu.
Canviem en funció de la metereologia i de l'activitat.
P2 = La informació la traiem de llibres de ressenyes, revistes (Vèrtex), internet. Depèn del
que vols buscar....
Internet és molt útil per tenir informació actualitzada molt recentment, com condicions de la
neu, re-equipacions de vies...
P3 = Em vaig introduir al món de la muntanya a l'Institut, gràcies a un professor i el seu
EATP!!!
He fet un curs bàsic d'excursionisme a la Universitat i la resta és gràcies a amics i coneguts.
Sobre la ètica.... bé, és important no considerar-ho només com un esport, sinó com una
forma d'entendre la vida, contemplar, gaudir, disfrutar, cansar-se... un equilibri entre la
natura i tu mateix.
No he tingut cap accident de muntanya.
P4 = Ostres... bona pregunta... si no fos especial ja no hauria respòs aquesta enquesta!!!
P5 = Ha de ser obert a tothom qui vulgui respectar-lo, prohibir pràctiques no és la solució,
sino regular-les i adecuar-les segons les necessitats del moment
i si... estaria disposada a pagar... tot i que soc catalana i no pagaria gaire!!!! je ej!!!
P6 = No
tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa Madteam
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 212.170.227.140
S70
P1 = Cada cap de setmana surto unes hores amb la meva filla de 3 anys i el nano de 12 a fer
una passejada curta (ara mateix només puc sortir els dissabtes al matí) a algun paratge
natural o a algun lloc d'interès.
Ara mateix només faig passejades curtes, però fins fa pocs anys era habitual sortir de travessa
o a pujar a algun cim els caps de setmana.
Intento variar els llocs (els nanos s'avorreixen si sempre fas el mateix).
P2 = Bàsicament Internet, la meva memòria i les revistes especialitzades (Vèrtex, Descobrir i
El mundo de los Pirineos).
390
P3 = Des de petit amb mon pare, després en un Agrupament Escolta (com a nen i com a
monitor) i finalment amb la convivència amb altres membres del centre excursionista al que
pertanyo.
Sí, és clar. No creure mai que per ser humà ets superior a qualsevol altre ésser viu que
t'envolta. Respecte de la muntanya pròpiament dita: "sense por però amb tot el respecte"
No n'he tingut cap important.
P4 = Ser excursionista és una manera d'estimar el país. No ho he considerat mai un esport,
sinó una eina de formació i aprenentatge en valors col·lectius i personals (tant si ho fas en
grup com si ho fas sol).
P5 = Sí, és clar, tothom hi té dret...
Prohibiria les pràctiques lesives al medi, tant per l'agressivitat intrínseca (sorolls, desgast,
pol·lució...) com per la massificació i aborregament.
Sí, en certes condicions. Sobretot que el pagament fos dedicat a la conservació i a la
protecció del medi. Potser amb una "garantia de devolució" en el cas que l'espai for destruit o
malmès premeditadament (requalificació... plans urbanístics.. deixadesa que afavoreixi els
incendis...)
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 158.109.232.102
S71
P1 = Faig algun cim (preferentment al pirineu) un cop al mes, a banda passejo per la
serralada litoral o el Montnegre un parell de cops al mes.
Intento fer alguna travessa d'uns quants dies a l'estiu.
P2 = Actualment cerco per internet informació del cim que vull fer, repasso mapes i fullejo
revistes de muntanya a la biblioteca.
P3 = Quan era adolescent amb la colla d'amics ens vam apuntar a un curs d'escalada i alguns
companys estaven en grups excursionistes.
Penso que hi ha (o hi hauria d'haver) una ètica mínima: Respectar l'entorn, ajudar als
accidentats, no arriscar-se més enllà de les nostres possibilitats.
He vist algun accident però no he canviat res per aquesta causa.
P4 = Per mi l'excursionisme és relació lúdica amb la muntanya i alguna cosa intangible que no
sé explicar.
Per mi és part de la meva vida.
P5 = Penso que el medi natural ha de ser obert i gratuït, però si hi ha pràctiques que
distorsionen l'entorn -sigui motoritzat, bicicletes o pràctiques agressives- han de restringir-se.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.24.10.176
S72
P1 = Practico l'excursionisme i esporàdicament l'escalada. Habitualment un cop per setmana
intento fer alguna caminada i un cop al mes algun cim.
Si disposo de temps m'acosto als Pirineus en tota la seva vessant, quan es tracta de sortides
d'un dia compagino Montseny amb nous indrets que no conec pero sempre en territori Català.
P2 = En la meva condició de Director d'una Editorial de muntanya, normalment consulto fons
pròpies o dades de col-laboradors. Pel que fa a les revistes llegeixo el
Vertex,Descobrir,Muntanya,El Mundo de los Pirineos i Altaïr. Repasso també d'altres que
m'arriben a les mans.
391
Normalment prefereixo mirar guies, mapes i retalls de premsa abans que consultar-ho a
internet.
P3 = Vaig descobrir la muntanya gràcies a l'escoltisme i sempre he format part d'alguna
entitat. Pel que fa a la ètica, sempre he cregut que n'hi havia una que feia el món de la
muntanya especial, més sincer un lloc de trobada més pur que el dia a dia.
He tingut algun ensurt, pero accidents com per replantejar alguna cosa mai.
P4 = Seria una reposta molt extensa, pero per mi el l'excursionisme es una manera de
respectar, admirar i cuidar un entorn cada cop més destrossat.
Una cosa especial no ho se pero sento tenir una petita responsabilitat en la difusió, respecte,
preservació de la muntanya i tot l'entorn que representa.
P5 = L'obriria a tothom que respectes les normes bàsiques conservació del medi. Prohibria
aquelles activitats que un cop s'han acabat han deixat petjada en el territori.
Pagaria si aquests diners servissin per la millora i preservació del medi natural, de fet ja ho
estic fent col-laborant en alguna entitat.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.26.51.26
S73
P1 = Ascensió a cims per rutes fàcils. Ascensió i travesses d'alta muntanya. Senderisme.
Freqüència, segons les circumstàncies: en els anys de més activitat 2/3 vegades al mes. Ara
que tinc dues nenes petites, un cop cada dos mesos.
Als inicis (fa uns 25 anys), Pirineu Oriental, després en disposar de cotxe, resta del Pirineu i
algunes vegades als Alps.
Més recentment, qualsevol massís de Catalunya o allà on decidim passar les vacances.
P2 = Mapes excursionistes, guies itineràries. També revistes i internet. Molt freqüentment, tot
iq ue després no acabi sortint a la muntanya.
P3 = A partir d'un grup de joves que ens vam conèixer anant de colònies els estius (teníem uns
10 anys). Després va crèixer l'afició quan ja vam ser més autònoms i vam fer-nos socis d'una
entitat excursionista.
Entenc per ètica de la muntanya el respecte a l'entorn per tal de poder gaudir-ne fent allò
que t'agrada: caminar, escalar, córrer, esquiar, pujar muntanyes. No només respecte per
mantenir la natura neta, sinó en el sentit de tenir respecte per allò que amb el temps vas
estimant i apreciant, i acaba formant part del teu ser i experiència.
No he tingut cap accident, però si m'he trobat en alguna situació que m'ha ensenyat a tenir
respecte per la muntanya i aprendre a gaudir-la coneixent les regles que ella imposa.
P4 = L'excursionisme és una forma de cultura que té a veure amb muntanya. Al llarg dels 130
anys de moviment excursionista, l'objecte de l'excursionisme ha anat canviant juntament amb
la societat; de l'excursionisme científic amb petites dosi de esport dels inicis, al moment
actual, ha passat per etapes que brandava la bandera de defensa i manteniment de la llengua
i cultura catalana, descoberta de la muntanya i del patrimoni artístic i històric, etc. Aquesta
difusió i tasca no sempre ha estat recuneguda socialment. A l'actualitat molts dels objectius
que temps enrere perseguia l'excursionisme han estat assumits per altres institucions o la
pròpia administració; actualment l'excursionisme s'està centrant més cap als esports de
muntanya, però sense oblidar el vagatge cultural de tot el col·lectiu. Penso que aspectes com
la divulgació de l'entorn, l'aprendre una cultura de respecte per la muntanya, són tasques que
encara li pertoquen al moviment excursionista.
P5 = Si, el medi natural ha de ser obert a tothom, com a principi m'agradaria que no fos
prohibit l'accés a ningú; però la realitat és que no tothom té una cultura de respecte envers
l'entorn i entenc algunes de les restriccions que s'estan imposant. Jo no prohibiria cap
pràctica que fos respectuosa amb l'entorn, que aprofiti unes infraestructures bàsiques i
mínimes, cabanes, refugis, bivac. A la muntanya no cal gaire cosa més. Pel que fa al
pagamanet, en principi no voldria pagar per una cosa que és un patrimoni de tots. Altra cosa
és pagar per la prestació d'un servei; però el medi natural és un bé comú.
P6 = Em sembla molt interessant l'estudi que estas duent a terme i t'animo a seguir.
392
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 217.126.73.179
S74
P1 = Sortides de cap de setmana,actualment montanyisma. Quand era una "miqueta més jove"
alpinisma
1 cop com a minim cada 15 dies. A pujar cims.
No vaig sempre als mateixos, depèn de si tenim el cap de setmana sense i del temps.
P2 = Ressenyes, gent coneguda q explica.....
Revistes (vertex), desnivel,...., també llibres
Si.
P3 = Si s'enten com a formació, estar vinculat al Centra Excursionista desde jove.
Crec q si, En el respecte, l'ajuda, la convivencia dels companys i de la natura.
Si. un m´xim de respecta i control
P4 = Jo , entnc tenir temps lliure
Si, tenir el gran privilegi de poder gaudir de la naturalesa
P5 = Si, en proncipi.
La paraula prohibi, no m'agrada, peró si q limitaria algunes activitats.
Bé,si, ...La gent , tots segur q seriem més rspectuosos en el mitja
P6 = La montanya, crec q ens ensenya a conviura dins aquet món tant divers
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.33.39.218
S75
P1 = Actualment senderisme i alguna ascensió a l'estiu.
Abans escalada, esquí de muntanya, esquí alpí, alta muntanya estiu i hivern.
P2 = Revistes, ja sigui especialitzades com Vertical,... o de divulgació Pirineos,...Guies de
l'Alpina.
També blogs d'internet.
Sí que utilitzo internet sovint.
P3 = A través del col.legi. Hi avia un centre excursionista on ens hi aplegavem: Agruecc
Crec que no hi ha una ética pròpia de la muntanya. Simplement un respecte a la natura i a la
seva contemplació. Els temps canvian i la gent que fa muntanya també, portant-hi el seu
tarannà modern i actual.
Sí. Vaig caure per un pendent glaçat baixant del Bisiberri Nord i em vaig luxar l'espatlla dreta.
Em van recomposar a l'hospital de Viella.
No em va fer replantejar rés, doncs va ser un accident.
P4 = Crec que és un esport a través del qual et relaciones amb altra gent, amb el paisatge i el
païs per on el fas.
Per a mí representa una manera d'entendre la vida i les relacions.
P5 = Sí, sempre i quan s'el respecti.
Tot allò que el degradi, ja sigui per maquinaria ( motos, quads,...)o per massificació (
bicicleta, boletaires,...)
No. Es patrimoni del país i ha de ser lliure.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.87.210.154
393
S76
P1 = - Media y Alta montaña. Para el próximo año, estamos preparando una expedición al
Himalaya.
- Lo mismos que en la actualidad más una expedición a los Andes (Aconcagua), senderismo y
Campeonato de Catalunya de marchas de resistencia (4 años).
- Mínimo 3 veces al mes. Travesías, Cumbres y algo de escalada.
- Ripollès, Benasque, Ordesa, Cadí. Intento variar, en función del tiempo disponible decido.
P2 = - Reseñas: de Internet,de amigos, libros, etc.
- Sí. Libros en función de lo que vaya a hacer, más alguno de narrativa. Y revistas: el Vertex
(mensual) y algunas que compro durante el mes.
- Sí, SIEMPRE.
P3 = - Con cursillos y la práctica con compañeros que saben mas que yo.
- Cada vez menos. Para mi, consiste en: Respeto al medio natural, espíritu de sacrificio,
compañerismo, etc.
- Si, congelaciones con amputación de un dedo. No, sigo haciendo montaña con la misma
ilusión y ganas. Tal vez, este incidente (que no accidente), ha hecho que sea más consciente
de los riesgos de este deporte, y por tanto, a preveer/preparar al máximo la actividad.
P4 = - Relación con la Naturaleza y con tus Amigos, en un entorno de Baja/Media montaña.
- Sí, asumir la Ética de montaña.
P5 = - Respetando unas normas mínimas, sí.
- No. En función del lugar, condiciones, etc., se podrían regular algunas actividades durante
un periodo de tiempo.
- No, jamás. Porque considero, que si se ha de hacer alguna actuación en el medio natural,
con un coste económico, este debe salir de los presupuesto, los cuales, como es obvio, se
nutren de nuestros impuestos.
P6 = Hacer un trabajo sobre la actividad deportiva que me apasiona y la Naturaleza, es algo
que considero muy positivo. Si hay una respuesta significativa, servirá, como mínimo para
conocer un poco mejor la realidad actual.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 213.98.131.140
S77
P1 = -Escalada, bicicleta de muntanya i esquí de muntanya.
-2 caps de setmana al mes.
-Montserrat, Pirineu Oriental i Central. A l'hivern intentem anar més al Pirineu central.
P2 = La principal font que utilitzo són les guies de les zones a les que volem anar, siguin guies
d' escalda o guies excursionistes.
Les dues revistes que llegeixo amb regularitat són Desnivel i Vertex; també llegeixo literatura
excursionista, un parell de llibre a l'any.
La informació que busco a internet són ressenyes d'escalada.
P3 = Em vaig iniciar al món de l'excursionisme a través d'un curs d'escalada (que
paral·lelament em va iniciar al de l'excursionisme, o com a mínim així m'ho van transmetre
els meus moniatos!)
He tingut un parell d'accidents de muntanya. Al primer no vaig tenir lesions, al segon sí. En
els dos casos em vaig replantejar la pràctica de la meva activitat, però no la passió per la
muntanya.
P4 = Excursionisme per a mi, es una forma d'entendre la relació entre l'home i la natura, una
forma d'accedir a ell: a peu, en bici, escalant, etc d'una forma respectuosa.
394
Per a mi ser excursionista es una manera de entendre la vida, que et marca el dia a dia.
P5 = Indiscutiblement sí, el medi natural ha de ser obert a tothom. Més que prohibir
pràctiques a la muntanya, penso que s'haurien de regular arribat el cas de que fos necessari
Penso que el medi natural ha de ser un bé públic, el qual no ha de ser motiu de negoci.
P6 = Millor amb una cervesa!
Salut!
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.19.240.97
S78
P1 = He fet senderisme, alpinisme, una miqueta de ciclisme però poca cosa i també una
iniciació a l'espeleologia.
M'agrada, sobretot, caminar. Fer cims no m'interessa especialment, però sí als meus
acompanyants, és a dir que toca sovint.
Només puc els caps de setmana ja que treballo durant la setmana.
Tinc una excursió clàssica amb variants: surto de casa caminant i pujo al puigsoler i rodalies
com a mínim un cop per setmana una excu d'unes tres hores; i si puc invertir tot el dia,
m'agrada fer coses una mica més tècniques i llargues.M'agrada anar variantde zona
(habitualment només em moc per Catalunya, i molt excepcionalment, fora). M'encanten els
paisatges i la fotografia, així que hi ha llocs que sempre pots repetir per veure'ls en diferents
estacions!
P2 = Guies de muntanya, revista vèrtex, internet evidentment també, especialment per llegir
experiències d'excursions. A vegades a les guies hi diu que és fàcil i et trobes amb tot el
contrari.
Frequència: un cop per setmana.
Busco tota la info que puc. M'agrada "descobrir" racons.
P3 = Des de sempre he fet cosetes de muntanya amb amics etc, però mai tan sovint com els
últims 3-4 anys, al meu company li encanta i m'ho ha encomanat.
Sí que existeix una ètica de muntanya. Respecte pels altres,pels seus ritmes, costums, per les
pertinences d'altre i sobretot, per la natura.
P4 = L'excursionisme és gaudir de la natura en primera persona.
Suposo que m'ha canviat la vida. La manera de veure-la, almenys. Sóc molt tecnòfila, mai he
siguit urbanita, però cada vegada puc suportar menys el món construït, perquè significa haver
perdut món natural en detriment... Quan veig paisatges bonics (tota la natura és esplèndida)
m'emociono. I quan miro los fotos em sembla increible haver-hi estat. I em sento afortunada
per haver-ho fet. Moltíssima gent s'ho perd i és el millor espectacle que existeix.
P5 = Sí, perquè de tota manera som una minoria que l'utilitzem... la majoria de gent
prefereix altre tipus de recreacions.
Prohibiria tota pràctica que fes malbé la natura: per exemple motos i quads que destrossen
camins, per descomptat.
En principi, no crec que s'hagi de pagar res per anar a la muntanya, és el medi natural, no és
de ningú. Si fos per evitar l'entrada massiva, suposo que podria pagar diners per accedir al
medi natural, però també n'esperaria moltes coses a canvi, com per exemple guies, papers
informatius, punts d'informació,...
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.35.48.237
395
S79
P1 = Abans d'arribar a catalunya (09/2001) no feia res de muntanya. ara faig espeleo (des de
2003) potser una vegada cada dos mesos. faig potser 2 cims una mica mes grans (superior
2900m) a l'any i aproximadament 20 excursions petites d'una tarda a l'any. normalment faig
totes les excursions per catalunya. pero potser 2 vegades a l'any tambe pel reste dels
pirineus. al 2005 vaig fer el toubkal a marroc i el gran paradiso als alps, 2004 vies ferrades a
les dolomites.
tambe faig 3 o 4 ferrates per catalunya a l'any
P2 = vertex (1 / mes), descripcions dels mapa alpina, amics, internet (pagina de la feec,
100cims), revista "espeleo cat" (2/any)
P3 = muntanya: he apres dels companys. alguns d'ells han fet cursillos (travessa per glaciars,
progressió per crestes, orientació gps
espeleo: vaig fer el curs d'íniciacio de la federació i sempre surt d'espele amb gent que sap
molt
Etica: deixar la natura en un estat com minim igual de bo com la has trobat, estar equipat i
preperat (o anar MOLT de compte), saber renunciar
accident: no m'ha pasat mai res. conec persones que han mort d'accidents de muntanya (i
d'espeleo). des de llevors tinc mes respecte de la neu i potser que nomes faig coses hivernals
mes lleugeres
P4 = aquesta es la mes dificil
P5 = 1. en principi penso que ha d'estar obert, si no es per cuses series cm potser colonies
d'animals en perill. la natura es de tots, per protegir-la seria una bona manera dificultar
l'acces. em refereixo a pistes que s'acabin una mica lluny i que no et portin directament al
pic, etc. als parcs nacionals d'aigües tortes o ordesa s'ha trobat un bon entremig.
2. prohibiria coses que m'imagino ja estan prohibides: instalar vies ferrates/escalades en llocs
d'intres especial (animals en perill, nidificació), sobrevolar els parcs (naturals cap a munt)
amb parapents de motor
3. si que estic disposat perque no m'importa pagar per una cosa de la que disfruto. (per
exemple: via ferrata de Llo (cerdanya), avenc de montserrat ubach(solsona)) pero
naturalment no pagaria 20 euros per pujar a st jeroni al montserrat. no vull que la natura es
torna en parc d'atracció natural i temo que aixo podria pasar si l'access fos de pagament.
P6 = he trobat el teu comentari al blog "passio per la muntanya"
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.53.216.104
S80
P1 = 1)Senderisme.
2)Per mi l'ideal seria poder anar-hi tots els caps de setmana, però no és possible. Les
vacances les passo a la muntanya i tots els caps de setmana que puc.
3)Per les vacances de Nadal sempre anem a Ordesa; caps de setmana i excursions d'un dia ens
quedem pel Pirineu Català i per les vacances d'estiu, segons els dies i els diners que disposem
ens agrada anar fora de Catalunya, però a la muntanya.
P2 = 1)Revistes, llibres, guies, mapes i internet.
2) Llegeixo diverses revistes de muntanya que rebo a casa periòdicament. Llibres de
muntanya també en llegeixo, però no amb tanta freqûència.
3) Si, actualment Internet és una gran eina per cercar informació, però crec que sempre s'ha
de contrastar la informació. El fòrums són útils, però prefereixo una bona guia i un bon mapa.
(Sóc molt maniàtica amb les guies de viatge i excursionisme).
P3 = 1)Caminant...no he fet cap curs i fins fa 3 anys, no era de cap club excursionista. (M'hi
vaig apuntar per poder federar-me)
2)Crec que hi ha una ètica de muntanya, però només per aquells que estimen la natura,
l'excursionisme i el respecte per a les persones i als animals. A la muntanya hi ha molta gent
396
escampant brutícia, gent irrespectuosa, gent que es salta les normes, que t'omple de pols
passant ultra ràpid amb la moto o amb el quad...
3)Si, aquest any vaig tenir un accident de muntanya i encara que no estic recuperada 100%,
tinc més ganes d'anar a la muntanya que mai.
P4 = Per mi ser excursionista, a part de l'activitat en si mateixa, és quelcom més. És il·lusió,
que poses en els preparatius, la recerca de la informació, proposar-te nous reptes i
aconseguir-los. Somniar en les properes vacances, si hi haurà neu...Pensar en aquell paissatge
meravellós, en un moment díficil i evadir-te. També és cansament i fred, i mal de genoll,
renunciar al cim, hores esperant un rescat, fins i tot la pèrdua de vides humanes.
Aquest diumenge, tornaré a sortir a la muntanya.
P5 = 1) Si. Ha de ser obert a tothom, malgrat que estic en contra del comportament d'algunes
persones i em molestin les seves actituds a la natura. El problema és que la gent no te
conciència de respecte per la natura ni per les persones, com ja he dit abans.
2)I TANT !! SI!! Motos, quads, cridar, portar música....però encara que es prohibeixi, molta
gent no en fa cas i tampoc es pot pretendre posar un guarda a cada camí.
3)Si, estic disposada a pagar si això garanteix que no em trobaré 4x4 a tota pastilla pel camí,
si els camins estiguessin ben indicats, mapes en bon estat a l'entrada dels parcs,etc...no
pagaria si a canvi no veiés el que per mi seria una millora.
P6 = M'ha agradat molt contestar l'enquesta. He vist la teva pàgina i m'ha semblat molt
interessant. Espero poder llegir els article ben aviat, la veritat no se per quin començar...
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.34.231.12
S81
P1 = Excursionisme i alpinisme.
Abans anava cada mes. Ara (fill petit) 4-5 cops l'any.
Pirineus majoritariament. Depèn de les propostes d'amics.
P2 = 1. Revistes:Vèrtex,Excursionisme,...
Llibres
Amics, UEC-Gràcia.
2. Sí. Vèrtex, Excursionisme. Bimensualment.
3. Sí.
P3 = 1. Cursets de la UEC-Gràcia, de Glacera, de C.E.Àliga.
2. Sí. Solidaritat, transmissió de coneixements, els valors de l'ecologisme. Respecte per la
gent, els pobles i les propietats a la muntanya.
3. No.
P4 = Pràctica lúdica i/o esportiva en el medi natural, generalment a la muntanya.
Sí, em sento orgullós de ser excursionista. M'agrada profundament la muntanya.
P5 = Sí, clar.
Els relacionats amb el motor en segons quines zones. També l'acampada lliure a segons quines
zones.
No. El medi natural no es patrimoni de ningú. No té cap sentit.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 212.145.117.213
397
S82
P1 = Actualment vaig casi cada diumenge d'excursio, ja sigui per Montserrat, Montseny,
Collserola,....
P2 = Doncs trobo informacio per internet, llibres, prospectes....
P3 = Faig excursionisme des de ben petit, amb els meus pares i germans
Per mi, la etica a la muntanya es deixar-la tal o millor com estava abans d'arribar-hi
nosaltres.
P4 = Excursionisme, per mi es fer qualsevol tipus de sortida a la muntanya
Per mi, es una cosa especial
P5 = Crec que ha de ser obert per a tothom que vagi a peu. Els cotxes i motos entenc que els
fagin parar abans, el que no entenc es com el que fan a Aiguestortes, que has d'agafar el taxi
per força, o fer 2 hores mes de caminata per no pagar-lo
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.33.141.53
S83
P1 = tant al passat com amb temps actual---senderisme y alta muntanya
de 2 a tres cops al mes,a fer lo anterior comentat. tor i que avegades sorto a fer escalada
nivell baix 5ª
En princispi al pririneo aragonesi catala basicament tor i que tambe e fet alpes i andorra pro
meyns
P2 = Soc soci del Foment excursionista de barcelona les fonts son varias companys de club o
altres clubs
Tambe internetmes que llegir abitualment el que si faig es consultar planols i llibres
P3 = tot i que en el seu moment vaig estar uns anys sense fer res ( dels 25 als 30 mes o
meyns)sempre he estat vinculats a clubs de montanya DESDE ELS 13 O 14 ANYS..ARA TINC 48
P4 = SIS D'ENTRADA I D'UNA MANERA SENCILLA...EXCURSIONISMA ES TAN SOLS EL FET DE
GAUDIR DE LA MONTANYATAN SIGUI NOMES PASSEJAN O ANAR AL LIMIT
no ESPECIALMENT....PRO SI DONA LA SENSACIO QUE ARRIBAT A DETERMINATS NIVELLS O
TEMPS DE PRACTICA SI ET FAS UNA MICA DIFERENT EN QUANT A CARACTER,ESPRIRIT...NO HO
SE..POTSER SIGUI ALGO SICOLOGIC
P5 = SI
SI
NO....SI SE SUPOSSA QUE ANEM CAP UNA SOCIETAT SENSE FRONTERES..PERQUE EN DE
POSARLES A LA MONTANYA?
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 213.164.164.164
S84
P1 = Las cien cimas de la Feec, El GR1 de el CES.
Hacia cimas de montaña de diferentes zonas de los Pirineos.
398
Cada semana hago cimas o salidas con el Centro Excursionista de la Segarra.
A toda Cataluña, dependiendo del tiempo que hace.
P2 = Internet
Revistas de la feec, cuando las envia la feec.
Si siempre.
P3 = Por mi cuenta con mapas y informacion de internet.
Si, el compañerismo, el respeto por la naturaleza, y la prudencia en mis acciones.
No ninguno
P4 = Poder disfrutar de la libertad y la naturaleza.
Persona que goze de descubrir los nuevos o desconocidos paisajes que nos ofrece las
montañas, y lugares especiales por su belleza
P5 = Si
Si las motos por los senderos pues los destrozan por su velocidad.No porque la naturaleza
debe de ser libre y gratuita para todo el mundo
P6 = Creo que cualquier organismo oficial o deportivo deberia de preocuparse de apoyar y dar
a conocer las maravillas de nuestro pais
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.38.229.136
S85
P1 = Actualment el que puc, amb el centre excursionista del poble, amb la familia o amics.En
el passat sortides de tant en tant pel Pirineu, incloent-hi alguna expedicio a llocs mes
llunyans molt de tant en tant.
Alguna vegada cada dos mesos (per donar dades), fer senderisme, pujar algun cim.
A llocs del Pre-Pirineu i Pirineu.
Llocs visitats i llocs nous.
P2 = Amics, llibres, internet.
Si, el vertex i alguna altra que cau de tant en tant.
Si.
P3 = M'he format des de petit. Vaig començar a pujar algun cim a partir dels 12 anys (mes o
menys), i des de llavors, sortint de tant en tant, sense persar-ho.
La etica de la muntanya, si abans hi era, crec que s'esta perdent. La etica la portem cadascu
dins nostre, suposso que per cadascu significa quelcom diferent.Per mi la etica, significa
respecte per la muntanya, per l'entorn, pels excursionistes.
Accidents, no. Pero he perdut algun company d'expedicio, i realment et replanteixes la vida,
no la practica excursionista, que segueix estant aqui, com una forma de viure.
P4 = Excursionisme per mi es gaudir de la muntanya, aqui o alli, on sigui.
Si, ser excursionista (de veritat) vol dir gaudir, respectar, compartir, ajudar.
P5 = Si, mentres es pugui mantindre aixi.
Si, les que la malmeten. Potser els vehicles a motor, que no siguin necesaris, com els quads (i
no hi estic en contra del seu us). I tambe les practiques comercials. Hi ha refugis que semblen
hotels, tant pel preu, com pels serveis que donen.
No, seria una pena, que sols els rics en puguessin gaudir. Encara, que si es la unica manera de
preservar-la, doncs ¿ quin remei queda ?
P6 = Jo crec que tot es basa en la concienciacio i en la educacio. Jo particularment, intento
que els meus fills creixin envoltats d'aquesta posibilitat d'esbarjo tan profitosa que es la
muntanya, ja sigui per anar a buscar bolets, com per fer una ruta, com per fer un cim.
A mi particularment em sobra la masificacio. I avui en dia les competicions que es fan per la
muntanya, no ajuden gaire, pero es clar, tots en tenim la culpa, si ens agrada anar-hi, (i a mi
el primer).
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 79.145.18.82
399
S86
P1 = Caminades.
Dues vegades a la setmana.
Paisatge, salut, buscar aigua, recollir plantes remeieres, bolets, veure i escoltar la natura.
Procuro variar.
P2 = La meva experiència i coneixements de veterà.
Llibres, revistes, intercanvis d'informació amb altri.
No hi ha una freqüència determinada.
P3 = Amb els pares. Gent gran. Centres excursionistes.
Centres de la Defensa.
Respecte pel que trobes.
Accident amb perill de la vida, mai.
P4 = Gaudir de la natura i de la companyia de gent que té els teus mateixos sentiments vers
el que ens envolta.
Estimar la vida.
P5 = És clar que sí.
Prohibiria tota mena de màquines a motor.
De cap manera, ja paguem prou impostos per tot.
P6 = Per què és aquesta enquesta?
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.17.24.161
S87
P1 = Escalada, Alpinismo,senderismo, esqui.
2 veces al Mes de media principalmente escalar, pero depende de la epoca del año, escalada
de Marzo a Septiembre, Octubre senderismo, Noviembre- Febrero esqui, alpinismo.
Procuro buscar sitios nuevos o rutas nuevas ya que siempre el mismo lugar aburre, esta es la
norma excepto si tengo que entrenar para un objetivo de mayor envergadura ejm cimas de +
de 6000mts, escaladas de más de un dia en pared.
Las zonas mas frecuentadas son:
Escalada (80%): Montserrat (60%), Garraf (10%), Penedes(2%), tarragona(8%), lleida (10%, Cadi
(10%)
Alpinismo, esqui (20%): Cadi (50%), Boi (5%), Pirineo Frances (10%), Alt Urgell (35%)
P2 = Libros, Revistas (40%) de 1 a dos al Mes
Internet (60%)media 2-4 veces al Mes
P3 = 1-Iniciacion en esplais.
2-Autoformación (14 años)
3-Cursos FEEC ultimos 7 años,(Alpinismo),(escalada),(Espeleologia) actualmente titulado
como monitor iniciador por la ECAM en escalada.
Si, existe una etica, se basa en dos ejes (Respeto al medio), (Respeto a las personas, las que
habitan en el medio y las que disfrutan de el).
Si, he sufrido algún incidente, si, mi prudencia, mi preparación, el conocimiento de mis
limites, mi conocimiento del medio.
P4 = Tomar consciencia del medio que nos envuelve, disfrutarlo y ser respetuoso con el.
catalogarme de excursionista no es nada especial para mi, disfrutar del excursionismo y las
actividades de montaña si es especial y lo considero parte de mi estilo de vida.
Entiendo que el excursionismo tiene muchas interpretaciones y origenes diversos, es subjetivo
y depende mucho de como te hayas iniciado en el medio.
ejm Un boletaire es en parte un excursionista.
P5 = Si debe ser abierto a todo el mundo.
400
Prohibiria todas las que no respeten el medio natural y el respeto a las personas que conviven
en el.
No estoy dispuesto a pagar, el acceso al medio natural lo considero un derecho fundamental
del ser humano. ( desgraciadamente en algunos casos pagamos por preservarlo, es triste he
indignante pagar solo con fines lucrativos).
P6 = Mencionarte que practico actividades de montaña desde hace 21 años.
Suerte con tu estudio.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 212.31.195.102
S88
P1 = A l'actualitat estic prejubilat amb 60 anys i degut a la meva constitució fisica, tinc els
genolls fets pols degut a l'activitat esportiva que hi fet al llarg de la meva vida. Degut aixó
surto cada dijous amb un grup de l'U.E.C. que fem sortides per Barcelona i rodalies, sempre
amb transport public. Les arees visitades poden anar desde el Penades, Anoia, Valles i per la
part Nord el Maresme sense oblidar el Barcelones.
En el passat l'activitat la vaig fer al Pirineu, Alps i alguna visita a algun sistema de la
peninsula iberica com pot esser Sierra Nevada o la Cordillera Cantabra.
P2 = Amb aquest moment com que sempre ja un responsable de la sortida setmanal, no
utilitzo cap font d'informació.
A l'actualitat no llegeixo cap revista a menys que vagi a algun lloc on hi hagi algun tipus de
publicacio muntanyenca, pero aixo es esporadic.
Si fem alguna sortida pirenaica, si es clar, consulto la mare de totes les informacions. es a
dir, internet.
P3 = De la mà deles meus pares quan era jovenet i fent cursets quan estava en regim de club.
Si, hi es assumir el taranna que sempre a imperat quan estimes la Natura que te l'en inculcat
els clubs, els companys i la mateixa convivencia en muntanya.
Personalment no, perque sempre hi sigut molt conservador, pero en certe ocasió vaig tindre
que rescata a un company baixant amb esquis de la Tossa d'Alp a La Molina i va esser bastant
dur perque sols anavem dos i per aquella zona ja no hi habia ningu. No em va fer replantejar
cap dels meus principis ja que com hi dit sempre hi sortit a la muntanya amb un esprit de
respecte i conservador.
P4 = El vulgue coneixer el teu pais a fons.
Es una escola de salut i a mes es tambe una escola de convivencia.
P5 = Si, pero s'ha de estar preparat o anar amb algu que sapiga a on va.
No, si es respecten els principis muntanyencs per excelencia.
En els moments que vivim, es logic que es tingui que pagar per preservar el Medi Ambient,
degut a la selva humana en que estem vivint, perque per molta voluntat que hi posis els que
surten per sortir son els que obligan a posar aquest tipus de politiques.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.7.114.67
S89
P1 = faig Escalada desde fa 4 anys. Vaig a escalar el cap de setmana i +o- vario els llocs, mes
que res pq cansa anar als mateixos. Llocs habituals: montserrat, gelida, subirats, garraf(mala
dona)
P2 = guies d'escalada, si vertex pq t'arriba quan et fas soci de la federació.
Si internet busco, encara que no estroba gaire informació bona.
P3 = A través dels amics.
401
La ética es la mateixa que a la vida mateixa, crec que no s'ha de fer distinció a la muntanya,
hi han coses que son de logica. Pero sempre hi ha gent que molesta als altres i que no.
No he tingut cap accident greu, nomes petites ferides. I en part m'he federat per si podria
passar alguna cosa.
P4 = Jo ho asocio a la gent que va a la muntanya a caminar. Pero vol dir mes que això
P5 = Clar que ha de ser obert, si despres la gent no es comporta, ja rebran el seu castig tard o
d'hora.
Potser en els llocs molt massificats si que es podria posar algun tipus de prohibició, sempre
que sigui logic, no per beneficiar a uns pocs.
Pagar per anar a la muntanya ho trobo realment fastigos, pero be ja se sap que en aquet mon
hi ha de tot i es ben possible que en un futur ho facin.
P6 = Estaria be, saber el que ha contestat la gent, per poder-ho veure.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.25.10.55
S90
P1 = Hola, hem dic Armand Oliva, sóc del Foment Exursionista de Bacelona i pratico
muntanyisme des de molt jove, ara tinc 54 anys.
Vaig començar fa molts anys amb sortides al Tagamanent, La Mola, l'Obac, Montserrat i
especialment Núria, amb aquell tren de fusta (borreguero) que tants bons records em porten.
Vaig practicar espeleologia amb un centre que es deia Gelera.
Actualment surto quan puc, que son quatre o cinc vegades l'any. Especialment m'agrada anar
a la vall de Núria, Montserrat i he fet travessies per Aigues Tortes Sant Maurici, també he fet
Cavalls del Vent per les Penyes Altes de Moixeró-Cadí.
Crec que la muntanya ens dona allò que els de ciutat molt sobint volem, que es la pau, la
natura, la tranquilitat i la bellessa del paissatge de muntanya.
Amb el Foment fem sortides arreu del país i la veritat m'ho passo molt bé.
A reveure.
Armand.
P2 = Llegeixo Vèrtex i algun llibre de muntanya, especialment guies.
P3 = Sóc autodidacte. Ètica crec que és la de respectar la natura i especialment cuidar
l'entorn.
Vaig tenir un accident quan vaig relliscar amb una plaque de gel. Resultant un esguinç a les
costelles.
P4 = Escursionisme per mi es gaudir de la muntanya, de la natura, respectant i observant la
natura com un tot.
Ser excursionista es ser respectuós amb l'entorn amb tots els aspectes.
P5 = Ha de ser obert pero amb respecte, doncs sortir a la muntanya vol dir saber a on vas i
amb el que et pots trobar. er lo tant, penso que una preparacicó prèvia és indispensable.
P6 = Crec que la muntanya és un regal que la natura ens dona i que hem de saber respectar.
mail = a_______@yahoo,es
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.129.149.77
S91
P1 = No vull contestar
actualment senderisme i al estiu amb tranquilitat encara faig 3000
en el passat, escalada, esxcursionisme, montanyisme, alpinisme i esqui de muntanya
sempre quem puc i a fer lo que em permet el meu estat fisic
a molts llocs segons els meus amics o segons qui em segueix
402
P2 = No vull contestar
actualment internet
si, las que cauen al meu abast
sí
P3 = No vull contestar
a través del meu pare
en el compartiment de les coses; en el soport als companys quan passan malt moment; en
ensenyar als demés lo que to has après
sí, en seguir practicant lo que he dit anteriorment
P4 = No vull contestar
explorar el mon
si, ser una persona curiosa y amb afan d'aprendre cada día més
P5 = No vull contestar
sí però ensenyant a respectar-lo
motorisme,ciclisme,cars, etc., que caminen
no
P6 = No tinc res per afegir
si tothom estimes el medi natual, o hauria de fer cap explicació
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 62.57.225.228
S92
P1 = Senderisme, alta muntanya
2 cops per mes.
procuro anar a llocs diferents
P2 = Plànols i guies
No
No gaire
P3 = Per la pràctica.
Respectar i donar a conèixer la natura i el país.
No
P4 = Persona que recorre per afició a peu el país, sobretot els llocs naturals.
Si. Integració a la natura, al país i enllaçar amb la llarga tradició excursionista que tenim.
P5 = Obert si. Però calen reglamentacions.
Les que perjudiquen el medi o a les persones.
Si. Si el que pago estés ben gestionat.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.102.225.254
S93
P1 = Ara faig sendderisme, abans excrursionisme de muntanya mitja.
abans cada mes,ara molt poc: dues vegades l'any.
Vall de Ribes,Montseny
depend dels meus companys
P2 = El Foment Excursionista de Barcelona o amics
pocs i poc.
Si, m'agrada saber on vaig
P3 = a 9 anys vaig entrar a la Capella Francesa i en vaig sortir als 14 .despres vaig fer varies
sortides amb diferents grups de joves.després d'n lapsus de 20 anys vaig tornar a fer
excursions.
403
hi ha una ética a la muntanya com amb tot. Consisteix amb gaudir de la natura sensa fer-la
malbe.
Un trau de 10 cm. a la cama quan tenia 9 anys .Tota una experiència!
P4 = Gaudir de la natura fent un petit esforç per descobrir lo més petit fins lo més
gran,juntament amb uns amics.
Si,una sort
P5 = Si, tothom que camini
si, qualsevol cosa que fucionoi amb motor
No, ja no seria el medi natural ,seria artificial com els parcs temàtics, com una gàbia.
P6 = m'he fet gran i pràcticament ja no puc anar d'excursió. Buaaa...
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.50.76.191
S94
P1 = El que faig més sovint es muntanya, senderisme i bicicleta de muntanya.
A la muntanya hi vaig uns 6-8 caps de setmana a l'any. Sobretot hi vaig a fer cims.
Sobretot vaig al Pirineu Lleidatà, com que hi vaig amb el Centre Excursionista depen del que
programin. Pel que fa a la bicicleta ho faig bàsicament per La Segarra.
P2 = El que t'explica algú que hi hagi anat, algun mapes i sobretot informació d'internet.
També hi vaig sempre en grup pel que hi ha altres què ho coneixen.
Si, busco informació a internet
P3 = A través del Centre Excursionista de La Segarra.
Si que crec que hi ha una ètica què compartim tots els que anem a la muntanya. Sobretot es
basa en preservar el medi, deixar-lo fins i tot millor de com el trobes i després tot un
respecte entre tots els que anem a la muntamya.
No he tingut incidents rellevant a la muntanya.
P4 = Es una barreja d'esport i estima per la natura.
Es una cosa què m'agrada força i que quan puc practico però potser només això.
P5 = Crec que si, no m'agraden les restriccions ni la tendència a controlar-ho tot que ja fa
temps hi ha.
Prohibiria alguna cosa que malmetés la muntanya, com per exemple les motos.
No m'agradaria haver de pagar per accedir al medi natural. Crec que un medi natural amb
peatge perdria tot lencant.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.180.177.55
S95
P1 = be amic, malgrat els meus 65 anys, sagueixo surtin a la muntanya,normal-ment els
intrets a ont vaig son casi sempre el mateixos, doncs em moc a una altitud de 1200 mtrs, tots
el fds i a costumo a caminar entre tres i quatre hores.
P2 = afectivament reserco informacio, inclos verefico els llocs per internet
P3 = vaig començar per un centre excursionista despres per el minyons de muntanya,i altre
vegada per un centre excursionista.
--- avans si, fara com treinta que estig un tan desvinculat, pero si em permet es com el pas
de temps que tot ha sufer un canvi
---- sortosa-ment no, algun que altre susto si, pero el veri de la montanya ha sigut mes fort.
P4 = sempre que ment fet aquesta pregunta he contestat, no ho ser.pot ser el afaig de veure
"pais", un conglomarat de questions que hom vol palparles per si mateix.
404
--- hom es pregunta que faig aqui i ara, el contacta amb el "pais" natura,gent,pobles
art,constums i aixi un llarg etc.per tal de trovar-se hom mateix i gaudir amb tots el altres ser
que ens elvoltan.
P5 = --- no, rotun per experiencia, ha ont soc fa dos anys que esta declarat Reserva de
Biosfera, avans no i venia ningu!, ara imaginatu....... els urbanites som terriples.
--- si, totom te detrets si, si les... motos, els senderistes de 50,60 i mes fen les mateixes
rutas, totom te dtret a anar a la muntanya, pero la natura te drtet de ser conservada, de
surols,de masificasio,etc.
--- no , ja entrem dins del poder economic, la natura es de "tots", per lo qual le classes menys
afavorides no tindren accses, i afectivament les classes mes "ecomodades" ( per experiencia)
son les que malmeten mes la natura.
P6 = be, si alguna vegada et per Madrid i vols veura natura no dubtis, truquem. ignasi
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.49.202.136
S96
P1 = Formo part del grup de Veterans a la Muntanya del Foment Excursioniste de Barcelona,
fem sortides quincenals durant tot l'any, es una seccio de l'entitat que preten que el soci
continui fen el que li agrada fer, caminar i descubrir nous indrets a la natura alhora que fa
una activitat en benefici del seu cos. Els llocs son diferents preparats per un vocal que porta
l'excursió. amb el passat a l'infantesa baig ser "escolta" i com es sabut aquesta activitat es
realitzaba amb part a la muntanya, a la meva joventut vaig continuar amb aquet moviment
paro fen escapades a l'Alta Muntanya amb colla i he fet algun cim important.
P2 = La principal font d'informació actual es el company vocal del Centre Excursionista, es
una persona molt preparada i amb molta informació i experiencia, en una paraula es un
"Crack", es una persona que ens fa la ruta documentada amb tot el que fem i visitem, ja que
aprofitem per fer visites a llocs on hi ha restes arqueologiques i d'altres monuments culturals.
Sovint despres d'haber fet una sortida miro el lloc que em estat per treure'n mes informació
per Internet, altres cops he buscat informació previament a la sortida.
P3 = Al entrar al mon de l'Escoltisme i viure les activitats a la muntanya.
Si, almenys per el que jo penso ha de ser-hi.
El respecte per la natura i la preservació que es mereix, cal conciencia a tothom inclos als
gobernants per la seva protecció.
Tambe considero que hi ha un sentit de germanor al mon de la Muntanya, on no pot faltar
l'ajut als montanyencs que practiquen aquest esport i per circunstancies els hi cal.
P4 = Per mi es la descoberta del indret bonic on nomes pots arribar-hi a peu, on saps que
gaudiras de l'obra de Deu sense que la ma de l'home no l'hagi malmes encara, es omplir el cor
de joia i respirar amb tota la capacitat dels teus pulmons mentres penses.....Gracies al
excursionisme sento a dins meu la natura amb les seves olors, la seva pau i percebeixo el can
dels ocells en plena llibertat, això no te preu.
Ser excursionista, vol dir moltes coses apart de les que ja he anomenat, descobrim els boscos
i cims amb un estat de bellesa que et proporciona la serenor interior que ha cops busquem a
la vida, malgrat nomes sigui per un instant.
P5 = Si el considero obert a tothom i s'ha de educar a les persones des de la seva infantesa a
estimar la natura.
Per descomptat que si, tots els tipus de esports de motor que es realitzen amb ella.
No hi estaria disposat a pagar, perque el medi natural es patrimoni de la humanitat i forma
part de la riquesa natural d'un poble que te el dret de disfrutar-la com l'obligacuó protegir-la.
P6 = Soc un excursioniste normal com qualsevol i respecto el medi ambien, pero tambe
voldria mes protecció per part dels poders gubernamentals, que pensin que cada cop hi ha
menys natura viva que l'estem destruint mica amica, sense anar massa lluny a Collserola hi ha
405
un projecte que cal aturar, es la nostra muntanya es la de tots, no em de permetre la
destrucció de varies hectaries d'alzinar per la construccio d'una gran atracció, aqui es on em
de demostrar el que vol el poble, el que demanem els que estimem la natura, exigir a
l'Ajuntament la paralització de l'obra. Gracies.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.46.226.148
S97
P1 = faig normalment senderisme, i de veguades encara que non tant sovint alta montanya,
senderisme amb una frecuencia de 1 cop cada dues setmanes mes o menys y alta montanya
cada mes excepte a l'estiu.
Hi vaig al prepirineo o a la vall d'Aran si es tracta d'alta montanya i per fer senderisme pot ser
a tot arreu, als voltants de Montserrat a on visc , al parc del Foix, Montseny o per diferents
indrets de Tarragona o Girona.
Si és tracta d'una sortida de mes durada pot-ser la serra caballera, al Montsant , o fins i tot el
pirineo de Huesca.
P2 = soc socia de 2 clubs excursionistes i estic federada, aleshores tin a casa la revista Vertex
i també em serveix
No tant, la revista aquesta i documents concrets d'altres publicacions,
fins ara no perque no tenia aquesta eina tan disponible i em deixaba asessorar per el clubs
excursionistes, d'ara endavant si mirare també per internet, tot just se m'acaba d'acudir.
P3 = Soc d'un poble molt petit de Galicia, sempre vaig estar molt vinculada a la natura i a
lamuntanya però va ser aqui a Catalunya a on vaig agafar una mica de coneixements més
escaients.
No entenc molt bé la pregunta etica de la muntanya, jo respecto la natura i la muntanya
como una altre preciosa manifestació i per mi es un plaer d'estar acompanyada per altres
persones que comparteixen aquesta inquietud al menys.
Per mi aquesta etica es el respecte i el cuidat de un mateix i dels altres esers vius, persones
animals i natura.
NO, mai vaig tindre un acciden
P4 = participar de la excelencia de la natura i de la companya d'altres persones fent un grup,
en solitari també es excelent pero recorreguts més sencills. Es especial ser excursionista per
tal de potenciar la plenitud de la natura i les seves meravellosas manifestacions i regals per al
nostres sentits.
P5 = Sí, ha de ser obert,
prohibiria la contaminació acustica dels quads.
Si, estaria disposada si vull coneixer un indret que está preservat,
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.36.88.138
S98
P1 = Entenc com activitats excursionistes activitats de muntanya. He fet i faig senderisme,
tresc, escalada, raquetes de neu, alpinisme i esqui de muntanya. Algunes vegades BTT pero
es el que menys faig ara.
P2 = Ara per ara el primer lloc es internet per a llocs que vull descobrir, despres vaig a
ampliar info a llibres. Les revistes m agraden pero quan vols buscar aquella excursio mai saps
en quin numero era i a messura que passen el anys vans augmentant les revistes.
406
P3 = vaig apendre el gust per la muntanya anant amb els pares i amics pero a on em vaig
formar va ser en un club de muntanya. En tot hi ha una etica, personal i social. LA muntanya
no s escapa, el problema es que no hi ha una forca social prou forta avui en dia i quan el que
predominen son les etiques personals malament rai. Malauradament, el referent etic de l
excursionisme catala ja es troba nomes a les biblioteques i al cap d alguns erudits del tema
(afortunadament no s ha perdut de la memoria).
He sofert diversos accidents lleus, cap de greu, ara mateix estic amb un tormell tocat per una
torcada corrent a un 4000 a Colorado, em replantejo cada dia la meva practica e intento ser
coherent amb els coneixements que tinc sobre preparacio fisica, tecnica i el pas dels anys.
Tot i aixi soc un defensor de l assumcio dels riscos. Com algu va dir, que la por a morir no t
impedeixir viure.
P4 = Tornem a aqueste terme caducat (no ho dic pejorativament). Jo em podria incloure
entre els erudits (poc per cert) i per tant entec una aproximacio global a la natura (de fets
els fundadors de l excursionisme catala no eren sino naturalistes que habien de sortir a la
muntanya per descobrir la natura, la de collcerola per cert)que engloba diferents aspectes
(activitat fisica, curiositat naturalistica, paisajistica, camaraderia, escola de caracter i de
vida........ i l esport es a dir la competicio tot i que em descoloca una mica i no estic segur si
entra dintre (encara que per la feec esta molt clar) m agradaria que si que entres i que fos
possible que un esportista competidor a la muntanya se li dones prou ajuda e informaci'o com
per no oblidarse mai d on fa la seva competicio).
Per a mi com es despren de l anterior, ho es tot. Em considero excursioniste clasic es a dir
seguidor de l excursionisme catala.
P5 = Si per principis. Evidentment s ha de controlar. D alguna manera apricant aquell principi
de que la llibertat d un acaba on comenca la del costat, s ha de guarar un equilibri entre us i
abus es a dir gestionar l acces. Regular aquelles activitats que tenen un impacte negatiu
sobre el medi natual (i per extensio sobre els humans que ens agrada aquell medi natural) i
sobre altrs usuaris.
Ja he pagat, a paisos del tercer mon a on la natura es una font d ingressos. Pero inclos en
aquest paissos es una practica en retroces, per exemple a la India a on habia d haber pagat
per pujar per sobre dels 6000 metres, ja no paga ningu i sembla una practica en desus, de fet
estan valorant que a on realment estan els seus ingresos es a la despesa del muntanyenc a les
ciutats. Ja han passat els temps en que les expedicions pagaven miseries i s ho portaven tot
de casa.
Em fa gracia que alguns per a mi "iluminats" es plantegin fer pagar per accedir a casa nostra.
Be el dia que inverteixin el mateix per metre quadrat que al museu del prado o al MNAC o
qualsevol museu public, m estaria be pagar, tot i que no seria partidari. Ara per ara, l unica
vegada que un d aquests iluminats m ha intentat cobrar li vaig dir que crides als mossos d
esquadra per identificarme i em poses una denuncia al jutjat. Evidentment no ho va fer
perque pretenia cobrar-nos per la llei del morro tant extesa. Va ser a l estacio d esqui de fons
de Lles i pretenia que pagues un forfait per travessar la seva pista de fons en direcci'o a la
tossa plana de lles. Lo fort es que molta gent ho paga.
P6 = Gracies per aquest estudi. M agradaria estar al corrent. Es molt agradable veure que es
dedica temps i esforcos per estudiosos per tal de coneixer millor aquesta practica. Llastima
que no sigui la norma.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 216.98.207.200
S99
P1 = - Senderisme, i marxes de regularitat.
- Cada dues setmanes aproximadament.
- Pirineus, Montseny.
P2 = - A vegades cap pq vaig a llocs que ja conec. Sino vaig amb d'altres companys/es que
coneixen el camí.
- Si
407
- Si
P3 = Vaig començar els 6 anys anant a un agrupament escolta. Ara tinc 47 anys i soc socia del
Foment Excursionista de Barcelona.
Si, especialment amb el respecte al medi ambient, la solidaritat entre la gent de muntanya,
encara que potser ja no és el que era anys enrrera
No P4 = - Practica un esport en un entorn natural i a l'aire lliure.
- No especialment.
P5 = - Si, a tothom que el respecti.
- Si, com per exemple el motocros que considero que la fa malbé
- No, a la gent que ens agrada la muntanya i fins i tot estem federats no hem de pagar rés i la
gent que no respecta la muntanya pot arribar a pensar que com que ha pagat te dret a
embrutar-la per exemple.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.32.124.245
S100
P1 = actualment practico excursionisme, vies ferrades i BTT.
En el passat he fet totes les que faig ara i també espeleologia.
Vaig a la muntanya un cop per setmana a fer alguna de les activitats abans esmentades.
Els llocs on practico esport depenen bàsicament del temps que disposo. Si tinc poc temps,
escullo algún lloc aprop d'on visc i si tinc més temps, també m'agrada conèixer altres
muntanyes...
P2 = Utilitzo internet, revistes i llibres.
Compro la revista Pirineos, que surt cada dos mesos.
Sí, busco informació a internet.
P3 = Sóc una mica autodidacte, també he aprés molt dels companys i en el seu temps vaig fer
un curs d'iniciació.
Sí. En el món de la muntanya l'ètica és sinònim de RESPECTE. Respecte pel medi, respecte
pels companys...
No he tingut cap accident
P4 = Un dia un company em va dir que la muntanya és una forma de viure, amb els anys he
descobert que tenia raó. El món de la muntanya és també una forma de desenvolupar el meu
món interior, de donar forma a l'espiritualitat humana, va molt més enllà de la pràctica
esportiva.
P5 = Abans he parlat de RESPECTE... El medi natural ha de ser obert a tothom que el respecti.
Prohibiria les motos, els quads i els vehicles tot terreny
Per accedir a peu al medi natural no estic disposat a pagar. Per fer-ho en cotxe, sí.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.34.56.135
S101
P1 = Faig excursions de muntanya mitja i alta. He fet bastantes excursions en el passat
408
A fer excursions surto un cop al mésNormamlment vaig per Catalunya (Montseny, Montnegre,
Guilleries,etc.,). Vaig varian
P2 = Guies i mapes. Cada mes llegeixo revistes especialitzades.
Si busco info a internet
P3 = Des de petit a través del meu pare.
Si que hi ha una ética, encara que es va perden.
Si. Caigudes pero no ha avariat la ameva afició i plantejament
P4 = Anar i estimar a a la muntanya.
Ser excursionista es una forma de ser.
P5 = si.
No prohibiria la pràctica.
Crec que ha d'estar cobert pel gobern
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.34.246.138
S102
P1 = Totes les que permet una lesió que tinc, Alpinisme, esqui montanya
Llocs variats
P2 = Revistes
Mensualment
si a internet
P3 = Amb company del club i cursos de la FEDERACIÓ
Un coneixement i respecte a la natura i ajuda i col·laboració amb els companys
Si. No mentalment pero si fisicament
P4 = Una forma d'entendre la vida
P5 = Si a tothom que el respecti
Totes les que la facin malbé
No rotundament, es un patrimoni de la humanitat
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.58.205.52
S103
P1 = Les activitats excursionistes que portu a terme actualment son les d'anar amb btt, tan si
són amb els companys, com trobades populars organitzades i ho combinu amb caminades amb
amics o bé amb trobades populars organitzades, també! Això pel que fa els caps de setmana,
entre setmana, si puc vaig a correr o a fer footing 1 o màxim 2cops a la setmana. Ja fa uns
8anys que més o menys o vaig fent així.
A la muntanya i vaig un mínim de un parell de cops al mes.
M'agrada no repetir, encara que per mi, per exemple és un clàsic fer la Mola (St llorenç del
Munt)o el pedraforca un cop l'any!
P2 = Les fonts d'informació que utilitzo solen ser llibres i mapes, después internet i també
parlant amb la gent.
Si que llegeixo llibres i revistes de muntanya, una o dues al mes.
A vegades si que busco informació, però no sempre, depèn del meu interes per a seber més
del lloc!
P3 = La meva formació ha sigut sempre amb els que he anat, amics i familia, més el que he
après llegint i parlant amb la gent.
Aquesta pregunta de la ètica no l'entenc massa bé, però suposu que depèn de moltes cosses...
409
Jo per sort, no he tingut mai cap tips d'accident a la muntanya, ni una torçada de peu (tocu
fusta). JO soc molt prudent a la muntanya, jo sempre dic: "a vegades una retirada a temps
pot ser una victòria" jo li tinc un respecte molt gran a la muntanya i com que ser que no es
mourà de lloc, i que ja hi podré tornar un altre dia. I vaig per disfrutar, no per patir!
P4 = Per excursionisme, s'entén com una activitat a peu per qualsevol espai obert (a l'aire
lliure) on i va un o més individuus, amb la finalitat de buscar la seva felicitat personal.
Ser excursionista per a mi vol dir moltes cosses: com ara salut, intriga, teràpia, trobada entre
amics i familiars, patiment,... i un llarg etcetera per tal d'acconseguir la felicitat en un
mateix!
P5 = El medi a de ser obert per a tothom, però exclouria els incivics.
No prohibiria cap tipus de pràctiques de muntanya, sempre i quan la gent actui amb
conseqüència i siguin civics. Si hi hagués alguna zona molt explotada miraria de regular-ho i
controlar-lo per la seva conservació.
P6 = salut i lluita, j.manel
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 84.88.65.1
S104
P1 = Curses de Muntanya
Raids
Duatlons de muntanya
Curses de BTT
Excursions/Ascensions
Escalada
Barranquisme
Hidrospeed
Ski alpí/Snowboard/Ski de travesia
..
Freqüencia: segons les dates de les curses... 3 setmanes a l'estiu i cada mes almenys un cop.
Lloc: Pirineu Aragones (Zona Benasque i/o zona Guara), tinc casa allà. Sino, per Esterri d'Aneu
(casa d'un amic
P2 = Internet.
Revistes de la FEEC (me les envien), i revistes que donen a les curses de muntanya o altres
curses.
P3 = Autoentrenament. A través de ma mare.
Etica?? Que es això??? De petit, sí que hi havia etica, però ara cadascu va a la seva i fa el que
vol.
P4 = Ser excursionista no implica res especial, qualsevol ho pot ser... Ara, ser raider,fer
curses de muntanya, duatlons... sí que implica algo per mi, ja que no tothom s'atreveix a ferho o almenys intentar-ho.
P5 = Prohibiria els domingueros... que només fan que embrutar la muntanya
Pagar?? Estem a Catalunya ah ja ho entenc, més peatges i afany recaudador...
Amb lo que es paga de la FEEC hauria de ser suficient, i qui no ho sigui, que no pugui fer
activitats de muntanya, que despres passa el que passa.
P6 = No
tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI Temps aventura
REMOTE_HOST: 80.35.153.11
410
S105
P1 = Actualment realitzo a cada mes una activitat al centre excursionista borges garrigues.
Són excursions realment de un sol dia i a l´estiu a cops de dos.
Normalment són a l´abast de tothom. Sobretot el important és coneixer la nostra terra,
visitant els parcs naturals i les vies verdes. Seguidament, els GR i PR i senders locals.
Cada 15 dies vaig d´excursió. M´encanta el Pirineu, malgrat que hi fa fred, haig d´esperar al
estiu.
Sempre cambio el desti, perque no es repiteixi. M´agrada anar en llocs, on no sigui molt
turístic, pero sobretot es puguir gaudir de naturalesa.
P2 = Busco a internet, tins molts llibres...
Amb lo hi ha internet, en tinc bastant, és el camp és molt gran.
Sempre que vull fer una sortida visiti internet.
P3 = Vaig començar als 14 anys quan feia colonies desde petit. Ara ja fa 21 anys que continuo
seguidament tots els anys fent sortides.
Lo important en fer les sortides és el coneixement, no es aconsellable desviarse de les rutes
ni fer cims molt dificils.
En cas de perill, sempre vigilar.
No haig tingut cap accident, pero ensurts, mals temps si, i d´aventures bastantes.
P4 = A mi m´identifica molt, és porta a dins, penso que no ho podria deixar.
El contacte amb la naturalesa, els coneixements que t´aporta, no s´acaben mai.
Et fa ser decidit en les decisions, amable, tenir companyia amb la gent...., valors que potser
avui en dia no es troben.
P5 = Tots els medis han de tenir un limit.
Prohibir no es pot fer, hi ha massa interessos, pero es podria regular aquestes professions.
A vegades penso que s´ha de pagar en alguns medis, pero aixi conservar-los.
P6 = Quedo obert a tota colaboració amb entitats i excursionistes.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.14.247.141
S106
P1 = Intento participar en excursions guiades que trobi per internet.
Anteriorment sóc bióleg i als meus estudis o com a filla de família, havia fet bastantes.
Si puc 2 cops al mes.
Vaig a Queralbs, per motius familiars o a les propostes que trobi.
P2 = A Queralbs, surto amb coneguts i sinà a visites organitzades que trobo a internet
P3 = Per raons familiars i professionals.
Respectar
No
P4 = Voler gaudir de la natura i un repte per a un mateix
P5 = Sí
Les motos i el creixemnt abusiu de camps de golf i pistes d'esquí
No, la natura és un bé de tots
P6 = Caldria facilitar l'oferta d'activitats guiades en dissabtes i sense cost.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.32.150.45
411
S107
P1 = Actualment faig excursionisme, marxes i curses d'orientació, esquí de muntanya,
escalada, senderisme
La freqüència varia en funció de l'estació de l'any, primavera i, sobretot, estiu, surto 1 de
cada 2 caps de setmana (aproximadament) la resta de l'any varia segons les ganes. Sortides a
esquiar 3 o 4 per temporada. I escalar poques, 2 o 3 per temporada (varia segons l'any)
Els llocs són preferentment pirineu i prepirineu, amb menys freqüència altres zones pròpies
d'activitats de muntanya.
P2 = Les principals fonts són bibliografia que disposo a casa i la revista Vertex (que rebem els
federats del FEEC), alguna pàgina d'internet com Madteam, i també la informació corre de
boca en boca, algú que ha estat en algun lloc o que li han comentat
P3 = No tinc cap formació específica, amb els anys he anat aprenent i amb l'experiència he
anat pujant de grau.
Per mi l'etica principal de la muntanya és el respecte per la natura i que no es noti el nostre
pas, minimitzar l'impacte perque els que vinguin darrere puguin gaudir del mateix entorn que
nosaltres
No he tingut mai cap accident de muntanya. Algun ensurt, pero no ha passat d'aquí
P4 = Excursionisme diria jo que es la pràctica d'esports a la natura. Sempre he pensat que la
gent que era excursionista tenia uns principis i una ètica que li manca a molta part de la
nostra societat. Però amb el temps l'excursionisme s'ha anat massificant i ha perdut part de
l'encant que tenia abans
P5 = El medi natural és un patrimoni de tothom, encara que no tothom es capaç d'estimar-lo
ni repectar-lo com cal.
Qualsevol activitat que perjudiqui el medi d'una manera clara hauria d'estar prohibit.
No m'agradaria pagar per gaudir del que he viscut tota la meva vida. considero que ja paguem
prou per massa coses com per haver de pagar també durant el meu temps de lleure
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 193.153.9.31
S108
P1 = Tant en el present com en el passat practico alpinisme, curses de muntanya, esquí alpí,
esquí de muntanya, btt, vies ferrades, i travesses de llarga distància.
Més aprop o més lluny, cada setmana vaig a la muntanya. Principalment a córrer. Si no
disposo de gaire temps vaig a St. Llorenç de Munt i l'Obac; si tinc més temps, al pirineu,
bàsicament a la zona del Port del Comte i al Cadí, però sense descartar altres llocs; m'agrada
variar.
El lloc depen bàsicament del temps del que disposo.
P2 = Font d'informacíó bàsica: internet i mapes de l'Alpina.
Estic subscrit al Vèrtex (federat a la FEEC) i a la revista Trail. Acostumo a llegir un llibre de
muntanya a l'any.
P3 = Bàsicament autodidacta i amb l'experiència d'amics.
Etica: respecte. Respecta tot i a tothom com t'agradaria que et respectéssin a tu, i deixa-ho
tot tal com ho has trobat, o millor si és possible.
Els únics accidents que he tingut han sigut lleus (esguinços de genoll i turmell degut a
caigudes tontes). No m'han fet replantejar res.
P4 = Es una manera especial de viure i entendre la vida. El contacte amb la natura fa
especials els moments i la gent amb la que estàs.
412
Hi ha dues maneres d'entendre l'excursionisme, o la muntanya en general, i els dos són vàlids:
el més purament competitiu, i el més, podriem dir-ne, "contemplatiu". Em considero que
formo part dels dos grups, i cadascun d'ells ha de respectar l'altre.
P5 = Sí, ha d'estar obert a tothom.
Només prohibiria pràctiques a motor, pel benestar de la fauna (inclosos els taxis dels parcs
nacionals, que són un negoci vergonyós) i en alguns casos molt justificats (protecció d'alguna
especie en perill real d'extinció) prohibiria qualsevol activitat que suposi algun perill per
aquesta especie.
Disposat a pagar: depèn.
- Si es tracta d'una muntanya privada sí: el propietari té dret a percebre una compensació
per allò que es faci a casa seva, com en qualsevol propietat privada, i aquesta compensació
podria revertir en una millora del medi (neteja de boscos, arranjament de camins, etc).
- Si es tracta d'una muntanya pública, no. Tots paguem els nostres impostos, els quals els
nostres governants distribueixen - suposadament - de la millor manera possible:
subvencionant el fòrum de les cultures, fent trens d'alta velocitat que només faran servir uns
quants, o invertint-los a les nostres muntanyes. Si les nostres muntanyes no tenen l'inversió
necessària el que s'ha de fer és redistribuir millor els impostos per conservar els béns públics,
no cobrant peatges als usuaris. Quan una llevantada s'endú la sorra d'una platja, no tarden
gaire a reposar-la, no sigui que els turistes es queixin; doncs si un aiguat fa malbé un camí
haurien de mostrar la mateixa celeritat en solventar-ho, treient els diners del mateix lloc.
D'igual manera que no es cobra cap entrada per accedir al parc de la ciutadella, a la plaça
catalunya o a les platges de la barceloneta, no s'ha de cobrar tampoc per accedir al medi
natural, si aquest és de titularitat pública.
P6 = Hi ha la pregunta de què prohibiria, però no la de que NO prohibiria: no prohibiria coses
estúpides com per exemple que no es pugui fer un bivac dins d'un parc nacional com el
d'aiguestortes. No té cap sentit prohibir això i no crec que hi hagi cap motiu objectiu per ferho.
Salutacions.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI Temps aventura
REMOTE_HOST: 194.224.15.34
S109
P1 = Les activitats més frequents que duc a terme són l'escalada i el barranquisme, encara
que d'avegades també faig btt i senderisme.
Sempre que puc m'envaig a la muntanya a fer cualsevol esport esmentat abans o simplement
a gaudir de la montanya.
Normalment sempre paro per la vall de Camprodon, ja que tink una casa allà i en puc gaudirne d'ella. Pero no sempre vaig al mateix lloc, ja que s'empre s'ha de veure mon, no?
P2 = Normalment utilitzo internet per buscar zones o ressenyes, encara que també amb la
televisió, revistes i centres excurcionistes trobes un munt d'informació.
Jo normalment llegeixo la revista vértex, ja que l'empresa on treballo faig la fotocomposició
de les fotografies d'aquesta revista.
P3 = A mi em va començar a agradar la muntanya per els meus pares, k de joves feien moltes
sortides i el meu pare escalaba, i arrel d'aqui he fet algun curs i sobretot estic federat.
Per mi si que hi ha una ética de la muntanya, i crec que es trobar-se a si mateix....superar
barreres que no et veies capaç d'aconseguir...........mirar fins on pots arribar....i una cosa
molt important es no deixar cap rastre a la muntanya per saber si allà hi ha agut algú.
Desgraciadament n'he tingut un....pero per sort va quedar tan sols en un ensurt...estava fent
esquí de montanya quan de kop em trobu gairebé adalt de tot i rellisco per tota una pendent
de gel cap avall, vaig estar a punt de caure per un barranc. Tot i així només ma fet
replantejar que s'ha d'anar amb conte cuant estas a la muntanya per que a la mínima s'et pot
donar la volta a la truita.
P4 = Jo per excursionisme entenc que es una activitat en la cual una o varies persones fan
alguna ruteta per la muntanya, o fer un cim.
413
Per mi si que significa alguna cosa especial, com que envers de quedarse tancat a casa
prefereix anar a la muntanya a gaudir el dia .
P5 = Jo crec que si, però et trobes amb el problema de la gent irresponsable i poc educada
amb el medi ambient, com la gent que va deixant tota la merda per allà tirada, o va
arrancant els arbrets petits que estan neixent....
L'unica pràctica que prohibiria és la caça.
Estaria disposat, però no gaire d'acord, i si tingués l'oportunitat de colar-mi ho faria abans de
pagar.
P6 = No
tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI Temps aventura
REMOTE_HOST: 80.35.147.145
S110
P1 = Actualment excursions de unes 5 hores. En el passat totes les activitats d'excursionisme
inclosa l'alta muntanya, l'esqui, l'acampada, les marxes regulades, etc.
La freqüencia és d'une vegada al mes
Els llocs son a tot Catalunya
P2 = Guies, revistes. Cada més. També busco a internet
P3 = Faig excursionisme des de fa 48 anys. He tingut petits accidents. He auxiliat algun
accident mortal i un dels mes amics va matar-se en un accident de muntanya. Mai me
replantejat la meva afecció
P4 = Activitat que consisteix en descobrir, coneixer i gaudir de la natura
Ser excursionista ha estat per a mi una filosofia de vida
P5 = Veig bé que el medi estigui obert a tothom. Prohibiria les practiques que deixen rastres
importants a la natura.Crec que el medi natural a de ser lliure sense pagament. No obstant
els diners no m'impedirian anar a la muntanya
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.7.210.181
S111
P1 = La principal activitat que practico són les excursions per l'alta muntanya, tant travesses
com ascensions a cims. A l'estiu hi vaig un parell de cops al mes, normalment als Pirineus i
especialment a la cerdanya, on tinc la meva família hi té una segona residència des de fa més
de 20 anys. Lògicament, vaig als Pirineus (sobretot els catalans) perquè és la zona d'alta
muntanya que em queda més a prop.
P2 = Les meves principals fonts d'informació són els mapes, les ressenyes de rutes a Internet
(cada vegada més) i les guies de muntanya. De tant en tant (un cop cada dos mesos
aproximadament) llegeixo algun llibre o revista de muntanya. Com he dit, acudeixo sovint a
Internet per cercar informació sobre rutes de muntanya i també les ressenyes i cròniques que
en fan els muntanyencs; així mateix, segueixo el bloc Muntanya.net.
P3 = Bàsicament ha estat autoaprenentatge, tot i que vaig fer un curs d'introducció a l'alta
muntanya al Centre Excursionista de Catalunya fa uns tres anys.
Penso que sí que existeix una ètica de la muntanya. En síntesi, consisteix en respectar les
muntanyes i per tant reduir al màxim els efectes de l'activitat excursionista sobre el medi.
Així mateix, l'ètica de la muntanya comporta respectar les persones que hi viuen i ajudar
sempre que calgui els companys excursionistes.
No he tingut cap accident de muntanya.
414
P4 = Excursionisme és l'activitat que permet descobrir i gaudir de l'entorn i de les muntanyes
a peu. És doncs, una activitat esportiva, d'oci, i de coneixemement del medi natural i cultural
associat a les muntanyes.
Per a mi, ser excursionista és especial perquè la sensació que experimento pujant cims i
caminant per la muntanya és única i molt reconfortant. A més de gaudir de l'entorn, enforteix
moltes amistats.
P5 = En principi el medi natural ha de ser obert a tothom, però regulant i si cal prohibint
l'accés en aquells llocs més sensibles des del punt de vista ecològic.
Prohibiria aquelles pràctiques que estigui demostrat que causen un efecte negatiu sobre els
ecosistemes i les espècies que hi ha a la muntanya.
Estaria disposat a pagar per accedir al medi natural sempre i quan els diners recaptats
servissin per dur a terme projectes de conservació de la natura o desenvolupament rural.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 87.221.5.23
S112
P1 = la muntanya es el meu mon , faig excursionisme , vies ferrades, eski , escalada... cada
cap de setana i vaig , es la meva droga jeje
normalment a fer montanya m'agrada molt vallter2000 tmb bastanta garrotxa per entrenar, a
fer escalada vaig molt a solius i el castell de girona que i tenen unes vies muntades , toti k
esta un pel abandonat... i vies ferrades a santa cristina tenim la millor!!! pero vaig a tot
catalunya.
P2 = informcio de boca en boca!! i sempre a l'aventura!!!
P3 = e entrat en aquest mon des d petit , els meus pares amb vaniniciar a l'escalada i a la
muntanya!
accidents? a part de caigudes tontes i lesions res d greu!!
etica? no se un guarro i respectar el medi ambient!! respectar!
P4 = per mi , ser excursioniste i esta en aquest mon per mi es molt, m'encanta es la meva via
d'escape , la meva droga la meva manera d'evedir-me.
P5 = no!!! no pagaria mai per accedir en el medi natural!! i si , tindria k estar obert a tothom
, tots han d poder gaudir-lo pero kom deia abans amb respecte i cura del medi!!
i practikes d muntanya? prohibir?? nooooooo i les que keden per inventar!! jejeje
P6 = sips, m'agradaria afegir, que a catalunya , no hi ha gaires rocodroms ni tampoc
competicions!! i es troba a faltar molt!!!
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI Temps aventura
REMOTE_HOST: 80.102.115.9
Comentari arribat per la via del Civics
Name = esaú
URL =
Comments = Respect a la gent k va a muntanya , akest cap de setmana es va mata una
persona a vallter2000!! jo akella zona ma la conek de pe a pa i no m'explico com a pogut
passar.
415
la gent no esta consenciada de lu perillos k es la muntanya , no va preparada tan en tema d
roba menjar material... jo e vist cada cosa que...
tornant el tema , la gent no va preparada i tampoc es concient dels perills de lu muntanya,
despres es normal que passi el que passi!
no hi ha manera de prevenir aixo ? d posar cartells a les principals montanyes o algun tipus
d'informacio?
subject = Correu web
REMOTE_HOST: 80.102.115.9
S113
P1 = muntanyisme en general, ascensió a cims, travessa, btt
Abans doncs el mateix
Els llocs on acostumo anar són el pirineu i prepirineu però en ocasions també a
montserrat, sant llorenç del munt, collsacabra... Els llocs que escullo van en funció de
l'època de l'any, del temps i de la neu
P2 = mapes bà sicament i alguna guia. I també les revistes a les que estic subscrita:
descobrir catalunya iel mundo de los pirineos. M'encanta llegir revistes d'aquestes i mirar
mapes. També miro per internet és clar.
P3 = formo part de 2 centres excursionistes, de petita amb els del cau anà vem de travessa, i
de gran doncs oom que els pares tenen una casa al prepirineu és més fà cil escapar-s'hi.
pel què fa al tema de la ètica doncs s'entèn com un compromÃs de defensa i respecte de
l'entorn sobretot ara que s'ha massificat tant el món de l'excursionisme...vas als refugis i
semblen el carrefur un dissabte a la tarda. Ara intento evitar anar a llocs molt assequibles,
busco llocs més desconeguts i perduts.
No he tingut mai cap accident però companys si i et serveix per no perdre-li el respecte mai!
P4 = ser excursionista vol dir interactuar amb la natura, trobar-te que formes part d'ella,
escoltar el silenci,a part hi ha el component d'exercici fÃsic que et fa sentir bé amb tu
mateix, el de pujar una muntanya com a repte personal, el de sentir-te lliure allà dalt amb
tot aquell bé de déu de muntanyes al teu voltant...
P5 = El medi ha de ser obert però amb unes normes si no ens el carregarem. Prohibiria tot
allò que pogués d'alguna manera perjudicar el medi és clar.
Pagar home emprenya, sobretot si és pagar per passar per un lloc i prou...si t'ofereixen
alguna mena de servei encara...
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 147.83.121.54
S114
P1 = Faig la copa catalana de marxes regulades per tota Catalunya. A mes vaig de tant en tant
a fer esquí de pista, de muntanya, i una mica de muntanya caminant (tipus Carros de Foc,
Cavalls de Vent, pujar el Canigó i coses d'aquestes).
P2 = A internet webs com la del MADTEAM dona ideas i després vaig a l'Altaïr a comprar mapes
i llibres de muntanya.
P3 = Mi he ficat jo sól i ho faig amb algun amic i avans amb una ex-novia. No et sabria dir si
n'hi ha una ètica de la muntanya, però més aviat suposo que es la mateixa que a la societat
en general. També es cert que et trobes comportaments una mica més ètics en la gent que va
a la muntanya però suposo que es quelcom corporatiu. Suposo que en altres grups de gent que
fan una mateixa activitat podries trobar aquesta mateixa manera d'interactuar.
No he tingut cap accident greu a la muntanya.
416
P4 = Doncs suposo que només vol dir anar a caminar per la muntanya.
Ser excursionista no em diu res especial. Potser em diuen alguna cosa les experiencies a la
muntanya, pero no totes. Algunes si que són quelcom especial però d'altres poden ser bastant
rutinàries.
P5 = 1. Si que ha de ser obert a tothom.
2. Aquellas que degradin l'entorn de manera irreversible.
3. Si però amb limitacions. Deuria ser en funció dels diners que disposi la gent. Que mai el no
tenir diners pugui ser un impediment per accedir a la muntanya. Es podria posar una tarifa
per accediri pero aquells que acreditin no tenir un mínim de calers que quedin exents de
pagar.
P6 = M'agradaria conèixer el propòsit del treball.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 87.219.181.59
S115
P1 = Actualment: senderisme, alpinisme, escalada en roca, escalada en gel i esquí de
muntanya.
Passat: raquetes de neu, btt
Freqüència: 2 caps de setmana al mes. Sobretot: escalar i caminar
Llocs: Pirineu, Montserra, Montsec
Els llocs depenen del temps, de l'activitat i dels amics que hi vulguin venir.
P2 = Internet, llibres de la biblioteca del centre excursionista (UEC Gràcia) i de tant en tant
comporo algun llibre.
Sempre busco informació a internet.
P3 = M'he format anant a escalar amb gent que en sap més i algun curs esporàdic.
Ètica a la muntanya: les persones estan per damunt de les fites a aconseguir, deixa la
muntanya igual com te l'has trobat o millor, conèixer les propies possibilitats per no posar-se
en perill a un mateix ni als altres.
Un accident escalant en roca i un fent alpinisme. M'han fet pensar molt aquests dos accidents
i he canviat algunes pràctiques. Però per sort abans de tenir-los ja sabia què implicava fer
aquella activitat amb tots els seus riscos.
P4 = Per a mi és una forma de viure la vida.
És molt especial per a mi aquesta paraula, com ja he dit és una actitut davant la vida.
P5 = Ha de ser obert a tothom però no a tot.
Prohibiria tots els vehicles a motor: motos, motos de neu, quads...
Pagar? No, perquè és un bé de tots. Les muntanyes no han de ser propietat de ningú.
P6 = Estic molt contenta de que hi hagi gent com tu que inverteixi el seu temps en estudiar
l'excursionisme.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.129.56.25
S116
P1 = acostumo a sortir 3 vegades a la setmana, a realitzar escalada, caminar i correr,
acostumo a anar a montserrat, mes que res perque el tinc al costadet de casa.
P2 = normalment busco llocs per internet a forums o pagines de muntanya
P3 = el meu pare es escalador de tota la vida i ma ensenyat de sempre que sobretot respectar
a tot i tothom. mai e tingut cap accident.
P4 = per mi es viure i disfrutar de la muntanya, respirar aire pur en cada trepitxada.
417
P5 = prohibiria rotundament la caça, pq vas intranquil, sents petar els trets al teu costat i a
sobre es queixen pq els molestes. i les moto i quads i semblants, no respecten res i son molt
agresius amb el medi ambient.
P6 = espero que ens tinguin en compte, SALVEM MONTSERRAT!!!!
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.131.108.134
S117
P1 = Excursionisme sense més durant tot l'any i a l'hivern algunes excursions amb esquís.
Excursió cada setmana perquè tinc la natura prop de casa.
El lloc més proper és la Serragrenyada (Bellmunt) i el pirineu oriental. A altres muntanyes
quan hi ha disponibilitat.
P2 = M'agraen molt els llibres, revistes, mapes, ... perè avui l'eina bàsica és internet com no.
P3 = Al grup escolta del poble des dels set anys.
Si que hi ha una ètica: respecte per tot i a tots.
Accident greu no, imprudències algunes. Accidents de coneguts fan llògicament replantejar
alguna activitat, però son accidents ...
P4 = Anar a fer excursions, no és més que passejar més lluny del pati de casa teva, sense més
pretensions.
P5 = NO s'ha de prohibir res quan les condicions i quan es compleixen uns mínims requisits de
civisme.
No s'hauria de pagar, el dia que així sigui ens dedicarem al parxís ...
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 212.163.211.57
S118
P1 = Actualment: Preparar excursions per posteriorment fer-les amb l'associació excursionista
a la que pertanyo. Sobretot al Pirineu, però ho he fet també a Montserrat, al Montsant,...
Sortides d'un dia per les Muntanyes de Prades, Montsant,...
En el Passat: Tota la part catalana del GR11, en tres setmanes i en solitari.
Intentar crear aficció a la muntanya en el més joves, organitzant sortides de tot tipus.
Escalada, barranquisme.
Setmanalment, només per conservar una mica la forma, petites caminades de 2 a 3 hores des
de casa mateix.
Cada dos mesos -aproximadament- sortida amb la meva associació
Les petites sortides al Montsant i muntanyes de Prades, les que tinc més a prop. Sempre que
puc, caps de setmana al Pirineu.
P2 = - El propi coneixement
- Guies i mapes
- Poques vegades revistes
- Internet, cada vegada més
418
P3 = Des de petit, amb un grup d'esplai i de més gran en una associació, que vaig col·laborar a
fundar.
L'ètica de la muntanya consisteix en tenir molt de respecte per la natura i -es faci l'activitat
que es faci- no malmetre-la mai.
Cap d'important. Però totes les difucultats em fan veure que quan cal, cal renunciar a assolir
l'objectiu, la muntanya continuarà al mateix lloc per tornar-ho a intentar més endavant.
P4 = L'accés a la natura només pel gaudi que això ens proporciona
P5 = Sí.
En prohibiria l'activitat sempre que aquesta perjudiqui el medi on es desenvolupi. Per
exemple l'escalada en llocs de nidificació de determinades aus,...
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.224.49.23
S119
P1 = Normalment vaig a la muntanya a l'estiu, és molt més segur. En excursionisme he fet
qüasi totes les rutes de la vall d'ordesa, per contraposició, de cims, només he fet el Mont
Perdut. A l'estiu vaig dues setmanes de vacances a diferents llocs del pirineu per pujar
cims,etc (Posets, Puigmal, pedraforca,bastiments,han estat alguns dels fets).
Fora de l'estiu, a la muntanya hi vaig a esquiar i poques vegades a fer cims, potser un o dos
cops.
Normalment pirineu català i aragonès.
P2 = Mapes alpina, llibres miguel angulo o luis alejos,etc.
La revista Pirineos, un cop cada 2-3 mesos.
Sí, a Pirineos3000.com
P3 = els meus pares m'hi portaven de petit i alla va començar tot.
Estimar la natura i la libertat, intentar la superació d'un mateix,etc.
No
P4 = Sí, estimar i conèixer les muntanyes principalment. Cada cop m'agrada més i potser es
convertira en un estil de vida i tot. ;D
P5 = Apta per a tothom ke estigui capacitat.
En algunes zones prohibiria esports d'aventura i vehicles o cavalls. Deixaria només
excursionisme i escalada.
En alguns llocs si. Son un regal per a la vista (Ex. Vall d'Ordesa)
P6 = L'excursionisme és impressionant.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI Temps aventura
REMOTE_HOST: 88.7.167.2
S120
P1 = Les activitats: trekkings, ascensions a cims, btt, curses de muntanya, esqui de muntanya
419
Surto a la muntanya un cop al mes (a fer cims)durant tot l'any, a les vacances estivals estic
durant 15 dies seguits, fent trekkings o cims que estan mes allunyats de la meva ciutat
(Barcelona).
A l'hivern: Pirineu oriental, Pre-pirineu i Andorra
Estiu: Pirineu d'Osca i altres serralades
P2 = Les fonts d'informació: internet, mapes Alpina, guies de muntanya. Llegeixo revistes:
Vertex, Desnivel, Muntanya, El mundo de los Pirineos.
P3 = A la muntanya he après dels que tenen més experiència que jo, fins que vaig poder sortir
sol a fer cims, cosa que faig de forma habitual en l'actualitat.
Com el meu interés ha augmentat, ara necessito formació d'iniciació a l'alpinisme que faré
pròximament.
Penso que hi ha ètica a la muntanya, jo veig el món de la muntanya com un espai únic on
anem a gaudir i mai a competir amb altres rivalitzant.
Afortunadament no he patit accidents a la muntanya, però si alguna situació tensa cosa que
m'ha ensenyat a ser molt més prudent. Si existissin els deu manaments dels muntanyers, jo
diria en primer lloc: a la muntanya s'hi ha d'anar amb humilitat i respecte.
P4 = Jo entec excursionisme com l'acte de sortir a la muntanya amb finalitats lúdiques. Per a
mi ser excursionista és un estil de vida, és el meu estil de vida, gairebé tot el que faig està
relacionat amb la muntanya i l'esport.
P5 = Considero que el medi natural ha de ser obert a tots, com de fet reconeixen alguns drets
fonamentals de l'Estatut. Tenim dret a gaudir del medi ambient. Si que estic d'acord almb
prohibir algunes pràctiques a la muntanya. Jo sí estaria disposat a pagar per accedir al medi
natural.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.50.178.175
S121
P1 = En l'actualitat el descens de barrancs es la meva acticitat principal, junt amb l'alta
muntanya i l'esquí de muntanya. Esporàdicament també practico l'escalada i l'esquí de fons.
En el passat l'espeleología i l'esquí alpí. Vaig a la muntanya sempre que puc (caps de setmana
i vacances). Tinc llocs preferits (el meu es el sector Ordesa - Pineta - Bachimala - Posets i
vaig molt sovint). Acostumo a anar a llocs poc frequentats o poc "explotats", m'agrada buscar
coses noves on hi va poca gent. També em pots trobar per el Montsant, Montsec, el Catllaràs,
Coma de Vaca, els Ports o Montserrat. Un altre lloc on he anat sovint es Chamonix.
P2 = Amb els anys he aconseguit tenir una biblioteca propia d'on trec la majoria d'informació.
Si tinc que anar als alps,o algún cim "complicadet" al meu cunyat (un especialista en 4000).
Acostumo a llegir la revista "Vertex" i la resta de lectures si trobo quelcom que m'interessa
(tant pot ser una novela com una guia pero ha de tenir substància). A internet busco e
informo per saber de l'estat dels barrancs a www.barranquismo.net. A l'hivern acostumo a
utilitzar molt el butlletí d'allaus i webs meteorologiques(meteocat, meteofrance, weswind
etc). La web de la FEEC per informacions varies i la del meu centre
http://es.geocities.com/cambase2006/( també son visitades sovint.
P3 = Inicialment als 13 anys amb el meu oncle i els seus amics. Als 14 entro al C.E.Icària on
faig mes excurions i als 15 els meus primers 4000m als Alps. El primer curs especialitzat
d'espeleología el faig amb el GIRES als 17 anys. Vaig fer el meu primer barranc a Guara el
1989, el primer curs de barrancs el vaig fer l'any 2001. Del 2001 al 2003 en vaig fer tres mes
(tecnicas de perfeccionament amb la F.C.Espeleología). Mes tard també n'he fet d'allaus amb
la FEEC i de meteorología a Sort. Si, he tingut accidents el més greu quedar sepultat per un
allau a la Maladeta jo i els meus dos companys. Aquell accident (any 93 aprox) hem va fer
replantejar moltes coses sobre el nivell que portava, diriem que la muntanya em va possar a
lloc i vaig baixar una mica el nivell sense apurar tant. Encara tinc por a les allaus, en el llibre
"La zona de la muerte" de Reinhold Messner hi trobaràs bones explicacions del perque a uns
ens afecta més que a altres (depent una mica si durant la "os!
420
tia" acceptes o no que moriràs i que aixó s'ha acabat, jo en cap moment vaig pensar que
s'havia acabat)i a la neu tot i així continuo obrint traça. He tingut algún altre accident peró
sense importancia.
P4 = No ho se, no m´ho havia plantejat mai, fins i tot m´has fet mirar el diccionari per saber
que diu. Jo entenc que un excursionista es una persona que va a la muntanya a fer
excursions, o sigui a caminar per la muntanya (el famós senderisme). Ara be on s'acaba
l'excursió i on comença l'escalada o l'alpinisme, o es el mateix. Quan jo faig una aproximació
de dues o tres hores per anar a fer un barranc estic fent una excursió i desprès entro dins
l'aigua i continuo fent una excursió. Esta ben dit anar d'excursió amb bicicleta? Dons si es així
m'imagino que tots els "esports" que es practican a la muntanya forman part del mon
excursionista, que son excursions (estic reflexionant mentre escric, no sé si et servirà). Dient
el que he dit hauria d'admetre que sóc excursionista, paraula que per a mi no hem diu gran
cosa peró amb la que m'identifico, i en canvi si que hem diu més o hem defineixo més com
"muntanyero", o quan parlen de "barranquistas" o alpinistes. Potser es perque j!
o l´hi donc més importància a unes paraules que a altres? En tot cas per a mi ser el que soc,
un muntanyenc si que em diu quelcom especial.
P5 = Considero que primer s'haurien de fer complir lleis que tenim i que protegeixen el medi i
no es fan complir. Obert a tothom? Hi ha d'haber zones com ja n´hi ha totalment tancades a
tots, d'altres restringides, amb vedes per nidificació... trobar un bon equilibri peró que els
que facin l'estudi hi entenguin, que no es decideixi en un despatx de Barcelona on l'exit dels
Parcs es basa amb la gent que hi va i d'altres tonteries. En quan a prohibir d'aixó també hi ha
grans eminencies, algú d'aquets ens ha prohibit fer vivac dins del Parc Nacional d'Aigues
Tortes, fer vivac! i fer la siesta? es considera fer vivac? i la d'escalà els Encantats? Fa 10 anys
a Huesca ens van prohibir escalar la cara nord del Perdut, vam passar d'ells i finalment es va
treure,en fi... Si prohibiria baixar per alguns barrancs mes del nostre pais (basicament per el
greu deteriorament de la fauna) o els restringiria. Que es complissin les normativas d'anar
amb motos, quads etc quan van a la muntanya.!
Prohibiria fer més estacions d'esquí alpí i d'ampliacions fora de la seva area tampoc. En
definitiva protegiria de veritat més la muntanya amb menys construccions com la Vall Fosca.
NO penso pagar per caminar o pujar per la muntanya. La muntanya es casa meva i part de la
meva vida, jo junt amb d'altres amics l'hem cuidada i la cuidem, la netejem sense dir res a
ningú, procurem minimitzar el nostre impacte i sobretot perque la muntanya ens pertany a
tots es de tots (quan dic tots dic també als "tocacollons" dels caçadors sempre hi quan estigui
tot en regla).
P6 = Hem dic Ernest Arciniega, espero que et sigui d'alguna utilitat i que no m'hagui passat.
Perdó per les faltes ortogràfiques. Molta sort i endavant amb el teu estudi!
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.37.114.197
S122
P1 = Actualment faig excursionisme, esquí de travessa, escalada en roca i en glaç, alpinisme i
algún cop barranquisme. També BTT
si puc cada setmana, sino cada 15 dies habitualment a fer les activitats abans descrites
DOncs depèn principalment del temps que tinc i de les condicions. Si hi ha bona neu i es
temporada hivernal pujo molt al Pirineu, si es tardor per Montserrat normalment i a l'estiu
normalment Pirineus i Alps.
P2 = Sobretot ressenyes i rutes extretes d'internet i també alguns llibres de muntanya
comprats i/o revistes tipus Vertex o Desnivel.
La vertex la faig servir molt i compro a vegades la Desnivel.
Sempre busco primer de tot per internet piades de la gent per saber com està la cosa de
condicions.
P3 = Doncs una mica pels meus pares, i perquè sempre m¡ha agradat la natura. Primer
excursionisme i mica en mica més cosetes.
421
Si, fes tot el que vulguis mentres no destorbis els demés , incloent els animals, fauna y flora,
y la natura en general.
No he tingut cap accident de muntanya encara, però per estadística se que algun dia em
tocará tenir algún tipus d'accident. Intento ser caute i prendre les mesures adients, però com
és lògic això no es suficient i de fet ja he perdut algún amic.
P4 = Per a mi excursionisme es conèixer espais naturals pel teu propi peu sense moltes
complicacions. L'escalada o l'alpinisme restarien apart.
Ser excursionista per mi representa poder gaudir de la naturalessa en un món cada cop més
urbanitzat.
P5 = I tant, estic totalment en contra de les restriccions tipus peatges.
Estic a favor de resticcions de l'estil les promogudes a Aiguestortes en certa mesura, però per
tothom, no només per els que no deixem diners. No pot ser que algú no pugui obrir vies
perquè es carrega el medi però en canvi pugin jeeps fins els estanys.
Prohibiria aquelles práctiques que embrutin zones naturals, com la circulació de motos de
neu, mtococicletes de trial, etc, fora de pistes amples i senyalitzades.
No estic disposat a pagar per accedir al medi natural. Si em fan pagar aniré a un altre banda
on no es pagui, però no pels diners, pels principis.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.7.123.124
S123
P1 = En aquest moment, cap
3 o 4 cops a l'any
A la Cerdanya. Vaig quasi sempre als mateixos
P2 = No ho sé
Mai
Si, sempre.
P3 = Amb amics de jove
En conservar alló que visitem i intentar ajudar a millora-ho
Si, Si faig alguna sortida penso en l'assegurança
P5 = Si.
Activitat de risc sense responsables..
Crec que no.
P6 = No soc una persona amb gaire experiencia a la muntanya, encara que m'agrada anar.hi.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.50.87.190
S124
P1 = Muntayisme.- Escalada.- Esqui de muntanya
Aproximadament un cap de setmana al mes. Abans hi anava amb mes frecuencia.
Depen dels companys
P2 = Resenyes de guies.
Si, pero amb poca frecuencia
Generalment nomes per vacances (Alps, PIrineus)
P3 = A traves d'un club i fent algun curset
Crec que si hi ha una ètica de la muntanya i per mi consisteix en un respecte per la natura i
per la gent que comparteix amb mi la meva afició.
422
Personalmet no he tingut cap accident serios, pero he sufert la mort d'un company i malgrat
el trangul del moment segeixo practican les mateixes activitat
P4 = Entenc per excursionisme el fet de viatgar, pot ser a peu, en bicicleta, en cotxe...
Dit aixó, crec que no es mateix ser excursionista que muntanyenc, el muntanyenc es aquell
que practica qualsevol activitat/esport a la muntanya.
Hem considero muntanyenc; estimo la muntanya
P5 = Crec que el medi natural ha de ser obert a tothom que el sapiga respectar
No prohibiria cap tipus de pràctica a la muntanya.
No estaria disposat a pagar per accedir al medi natural, pero si controla el seu acces i
sancionar els que el malmetin.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.50.92.189
S125
P1 = Actualment, a data d´avui 12/12/07 ja he començat la temporada d´esquí de muntanya.
Hi ha poca neu, però es pot fer alguna cosa pujant pel costat de les pistes de les estacions
que han pogut fer neu amb canons.
Durant l´estiu faig muntanya: ascensió a cims, travesses, acampades en tenda, pernoctes en
refugis tan guardats com lliures...i també BTT.
Vaig a la muntanya quasi setmanalment. A què fer? Si és estiu/tardor faig caminades, cims,
travesses... i a l´hivern esquí de muntanya: cims i travesses també.
Fa un any que sovinetejo molt el Pirineu Central ( vall de Benàs ), però també vaig a la
Cerdanya, Andorra i Alps.
El lloc el selecciono en funció del què vull fer i l´estat de la neu, o be de les condicions
metereològiques. També em depèn de quins amics em conviden: en tinc amb casa a la
CErdanya i al Pirineu Central.
P2 = Faig servir mapes per mirar què és el que vaig a fer, i d´escala com més ajustada millor.
Llegeixo ressenyes i revistes de muntanya abans de cada sortida. Però també em refio dels
comentaris dels companys que ja hi han anat o han fet el que vull anar a fer.
A internet començo a fer la primera ullada del lloc on vull anar o bé hem decidit d´anar.
Navego molt pel tema muntanya, tant per conèixer l´accés amb cotxe, com per buscar
ressenyes.
P3 = M´he format a base d´anar-hi anant amb gent experimentada i coneixedora del medi.
Vaig començar esquiant, fent cursets, i més endavant fa 4/5 anys vaig fer el salt cap a l´esquí
de muntanya a través d´un curs d´iniciació organitzat pel meu centre excursionista, i l´alta
muntanya fora de temporada de neu.
L´ètica a muntanya és el respecte a l´entorn, la natura, els companys... i sobretot a un
mateix, ja que cal saber de què som capaços, què és el que podem fer i el que no. En
definitiva, l´ètica també seria el coneixement de les nostres pròpies limitacions, i no
exposar-nos a un perill que de per si ja temptegem per molt preparats que anem.
Per sort no he patit cap accident greu directament. Els ensurts més grans els he tingut a la
neu, relliscant en flanquejos o bé grimpant. Però he conegut accidents molt greus de
familiars directes que m´han fet adonar del perill de la muntanya, de com una badada o la
mala sort pot provocar un accident.
Encara que jo no hagi patit directament l´accident, m´he adonat que cal anar sempre amb 4
ulls, no sobreexposar-nos i no anar mai per sobre de les meves possibilitats. Més d´una
vegada he girat cua a pocs metres d´un cim pq venia una tempesta. I no me n´he arrepentit.
P4 = Per a mí és el gaudi de la natura tot fent esport, però també és él fet de conèixer una
terra, un territori, un país...
A mí les muntanyes em diuen coses. Quan soc dalt d´un cim m´agrada mirar, escoltar el vent,
el silenci. Jo considero a la muntanya com la vida mateixa: cal superar obstacles per assolir
un objectiu, hi ha moments bons, d´altres menys bons. A vegades cal fer dues passes enrere
per poder avançar endavant...
423
I el comportament de la gent també em diu molt. Una persona generosa a la muntanya és
també una persona generosa a la vida.
P5 = Si que ha de ser obert a tothom. Però exigeixo que aquest "tothom" tingui una actitud
correcta envers el medi, com per exemple recollint les deixalles, no fer més marques del
compte...
Prohibiria les accions desonestes, el comportament incorrecte. Ja concretant, prohibiria
l´excés de taxis al PN d´Aigüestortes, i permeteria la pernocta bibac dins el parc.
Estaria disposada a pagar si sábés que els diners es gestionen correctament i s´inverteixen en
millores a la zona on s´ha de pagar per accedir-hi.
P6 = Potser m´he enrotllat massa ???
Per acabar, comentar-te que soc estudiant de la UOC, i vaig llegir el teu missatge al fòrum
muntanya, però que tb he rebut aquesta enquesta a través de les llistes del meu centre
excursionista.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.60.253.180
S126
P1 = Primer, d'excursió i esquiar amb els pares, després, pujar 3000's dels Pireneus, després
vaig descobrir l'esqui de muntanya, i ara combino els 3000's estiuencs amb el ski munt.
Entremig, he traslladat part de les activitats als Alps (4000's), i en menor frecuencia al
Himalaia.
A la tardor, fem BTT.
Mínim un parell de cops al mes. A l'hivern i primavera, cada cap de setmana.
En els darrers anys, m'he complicat la vida organitzant la millor cursa del món a peu, la Cuita
el Sol, i fent activitats federatives en el ski de munt.
Em bellugo pels Pireneus de Lleida i Aragó per les dues vessants, sobretot, per Aran.
P2 = Abans llibres, després revistes (encara avui) i ara bastant via Internet.
P3 = Primer via família, he fet cursos d'escalada i d'arbitre de ski de munt, via Fedme i UIAA.
La meva ética és que l'endemà del meu pas no es noti que hi he passat.
Mai directament.
P4 = Anar a passejar per dalt dels cims.
Vol dir que tinc una excusa per anar als llocs que vull anar i que em serveix per mantenir-me
en forma. També em serveix per fer el snob a la ciutat.
P5 = El medi natural ha de ser obert a tothom qui el respecti.
Prohibiria totes les pràctiques que es fan amb motor (motos, quads, i etc) i les escopetes i la
caçera.
Si. Ara ja pago per anar als llocs més bruts i asquerosos (peatges i parkings).
P6 = Que els que disposin de llicencia federativa de muntanya, no tinguessin cap mena de
restricció, només pas lliure quan vulguin per anar a on vulguin.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 89.128.48.72
S127
P1 = M'agrada caminar per les muntanyes, i ho faig desde jovenet (ara en tinc 57)
Generalment hi vaig cada diumenge.
En preferència: Sant Llorenç de Munt i l'Obac, Montseny, Garrotxa, Collsacabra, Nuria,
Guilleries ...
M'agrada descobrir llocs nous
P2 = Busco informació per Internet de gent que ha fet rutes i les explica
No llegeixo llibres ni revistes.
424
De tota manera el que m'agrada més es planificar sobre mapa i amb Gps rutes diferents, de
descobriment.
P3 = De jove vaig formar part dels Minyons de Muntanya.
No hi ha una ètica particular de la muntanya, hi ha una ètica general humana que apliquem a
la muntanya i en tota mena de relació social. Jo em comporto igual dalt del Puigmal que en
totes les altres situacions de la vida.
No he tingut mai cap accident, perque no faig imprudències.
P4 = Excursionisme és anar d'excursió, i prou.
El que té d'especial és el contacte amb la natura, compatir la bellesa del bosc. La mirada
llunyana dalt la muntanya.
P5 = Si, tothom ha de poder anar a la natura.
La que sigui molt agressiva, per la meva experiència: motos i quads.
Pagar per la muntanya no entra en la meva imaginació, però si s'oferís alguna cosa d'interès a
cavi en podríem parlar.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.37.113.41
S128
P1 = alpinisme, escalada en roca i gel (vies llargues), travesies (excursions amb o sense camí).
Un cop al mes, aproximadament. En el passat, major freqüència.
Per la península i frança, i en vacances on calgui (europa..amèrica...). No repeteixo gaire,
però Montserrat ho he freqüentat força, tant caminant com escalant, perquè està aprop i té
molta varietat i encant.
P2 = Per ordre, internet, llibres i revistes. De vegades la falta d'informació pot ser l'alicient.
Llegir llegir...revistes. Vertex i excursonisme.
Internet, sí.
P3 = Cronològicament: Grups d'Iniciació en el meu club + companys experimentats + cursos de
la FEEC per fer de monitor.
Ètica: respectar, no molestar, i passar desapercebut tant com es pugui.
Accidents sí, però pocs. No he canviat el plantejament.
P4 = No vull contestar
P5 = Obert a tothom: sí, sense restriccions (excepte protecció de fauna, etc).
Tancaria l'accés rodat per pistes i camins, Excepte els accesos a masies o instal·lacions
agropecuaries (o similar). Considero que l'esforç d'anar a peu limitaria naturalment la
freqüentació de molts llocs de muntanya. Seria com una 'protecció natural'. Habilitant àrees
d'esbarjo i recorreguts curts al costat dels accesos de carretera, es satisfaria la major part de
la demanda 'turista', sense posar pressió sobre el medi natural. En comptes de prohibir l'accés
global, prohibiria el tipus d'accés (excepte per serveix, s'entén).
Pagament, Absolutament no, i si s'arribés al cas, infringiria deliberadament. Per pagar per
entreteniments ja hi han les pistes d'esquí, Port Aventura, els telefèrics, i similars. El
manteniment del medi natural, igual que les infrastructures que utilitzem (sanitat, xarxa de
comunicacions), s'ha de pagar entre tots, és patrimoni de tots amb els impostos, com fins ara.
P6 = En comptes de fer pagar taxes d'accés, caldria fomentar l'educació 'excursionista', des de
petits. Principalment, el respecte pels valors del medi natural, i la canalització de les
activitats a través dels clubs, realització de cursets específics. És a dir, cal primer una base
425
de civisme, i després que se sàpiga que hi han clubs que et poden introduïr i ensenyar a
realitzar l'activitat d'una manera més segura per tu i pel medi natural.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 212.145.137.73
S129
P1 = Formo part de la junta del Centre excursionista de SAnt Feliu de Codines,i realitzo
alguna sortida a la muntanya (mitja muntanya) sempre que els compromisos familiars m'ho
permeten(poques vegades. Pre pirienu i serralada prelitoral.
P2 = Mapes, principalmeent alpina, i internet, si puc procura cerca algun llibre que em pugui
orientar.
P3 = Autodidacte. Si, el respecta vers la natura i a qui realitzar aquesta practica. Un detall,
és el fet de saludar-se quan passes al costat d'algú, un simple "Hola, bon dia", crec que és una
cosa molt important. Tothom ho fa, a no ser que estigui pujant esbujegant massa no pugui
respondre, però amb una mirada també n'hi ha prou.
Accident, no no n'he patit cap.
P4 = Sortir a a la muntanya a disfrutar de la natura.
Crec que he respos aquesta pregunta amb la resposta anterior. És una manera de ser.
P5 = Si per descomptat.
REgualritzar els vehicles de dues rodes, i els que porten manillar amb motor
No, ja que ja paguem impostos i els espais que son privatsels que haurien de facilitar als
propietaris és el fet de poder-los explotar econòmicament.
P6 = M'agradaria que m'informessis dels resultatat del treball que estas fent.
Gràcies
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 83.46.248.138
S130
P1 = Activitats professionals.Competicions,expedicions,filamcions,documentals.....
Desde els 15 anys.Ara en tinc 45.
Ara vaig poc a la muntanya.
Pirineu-Alps-Ladak Zanskar-Everest-Anapurna-Pol Nord magtnetic i geografic.
P3 = Vaig colaborar amb el CEC. als refugis.Tenia 15 anys. Anar a la muntanya era un luxe.
Varies temporades a la vall d'aran.fotos i filmacions.
Camara de tv.
si existeix una etica.
cap accident greu.moltes experiencies.
P4 =
caminar.
P5 = el medi ja no es natural. :-)
en altres llocs es normal pagar per accedir al medi natural.
de fet ja pagem.
P6 = No
tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI Temps aventura
REMOTE_HOST: 83.53.222.51
426
S131
P1 = núm. 1.- Itineraris per baixa, mitja i alta muntanya, d'un o dos dies.
núm. 2.- 3 diumenges al mes.
núm. 3.- Tot el país, itineraris per Catalunya, País Valencià, Illes, Aragó. Quasi mai el mateix
lloc.
P2 = núm. 1.- Mapes i guies de muntanya.
núm. 2.- Si. Constanment, al mes puc consultar o lleguir de 5 a 10 guies.
núm. 3.- Si, però no en molta freqüencia.
P3 = núm. 1.- Practicant l'excursionisme, amb els consells d'altres excursionistes, però també
en curset, i lleguin llibres de tècnica.
núm. 2.- Si. Hi ha molt a dir, però un és l'agut el company en cas de necesitat.
núm. 3.- No.
P4 = núm. 1.- El descobriment del propi país, en tots el sentits.
núm. 2.- Si. És una part molt important de la meva vida, perqué m'ha ajudat a compendre
moltes coses.
P5 = núm. 1.- Abans d'accedir al medi natural, caldria educar a la població, perquè tinguesin
els coneixement bàsic per moura-s'hi.
núm. 2.- Limitaria totes les practiques que poguesin, malmetra la natura.
núm. 3.- L'accès ha de ser lliure
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.7.124.24
S132
P1 = Fa 11 anys que faig muntanya i sempre anem a fer cims.
Sempre hem fet el mateix, sortir a la muntanya a fer cims
Fem unes 8 sortides a la muntanya a l'any
Sempre fem Pirineus o tinc 3 grupets diferents per anar a la muntanya
P2 = Sempre m'informo a través d'internet i de l'alpina
P3 = Em vaig formar fa 11 anys quan me'n vaig apuntar a una sortida amb uns amics del poble
Ètica muntanyenca? = Companyerisme i respecte medi ambient
Mai he tingut un accident
P4 = Si mai et trobes un excursionista de cor i ànima, no dubtis que davant teu et trobes una
persona noble, sencilla i amb bon cor. Una persona de la qual tots podríem aprendre d'ella.
P5 = Tothom que ho respecti i sàpigue respectar
Prohibiria aquella pràctica que no respecta el medi ambient
En el cas que hi hagi massificació llavors es podria parlar de pagar per aquelles persones no
asidues al medi natural
P6 = Vaig penjar aquest escrit a la feec i veig que s'ha convertit en un dels més llegits a la
pàgina de la FEEC:
Assumpte: FEINA Vs MUNTANYA Data: 15/09/2003 Autor: Nalp ([email protected])
No sé perquè però cada vegada que torno de la muntanya tinc fortes reflexions, sobretot
quan torno a la ciutat i a la feina.
Tinc al voltant dels 30 anys, titulació superior, postgraus, master, cursos i totes aquestes
tonteries que reparteixen......treballo com a controller però no sóc del tot feliç, no em sento
lliure.
427
Vaig estudiar tot això per inercia de la Societat?? ...del mon competitiu de la ciutat??.....no
ho sé, potser si.
Potser serà que quan comparas MUNTANYA Vs FEINA al final et dones compte on ets més feliç
i lliure??.....no ho sé, potser si.
...pressions, tensions, inestabilitat laboral, decisions corporatives, lluites internes, ....
Les meves reflexions venen encaminades a deixar tot això i poder viure un món molt més
feliç, més lliure.......no sé, simplement són reflexions.
I perquè no deixo tot això?? són tant fortes les arrels que tenim que costa deixar-ho.
El que sí sé és el que em fa més feliç i lliure: Ser-hi a la muntanya i caminar-la, ..........m'hi
estaria mesos i anys ¡¡¡
Gràcies per la vostra atenció companys.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.34.239.131
S133
P1 = Vaig fer i faig muntanyisme (caminar basicament ). A la muntanya hi vaig 10 cops l' any i
vaig a caminar o esquiar a l' hivern..alguna vegada raquetes de neu o esqui de fons.
Els llocs que vaig normalment per anar a esquiar: andorra, Vallter i alguna vegada a Masella.
Quan es tracata d' anar a fer senderisme depèn de la muntanya que vulguis pujar.
P2 = La dels amics i alguna vegada ocasionalment mapes.Jo no llegeixo llibres de muntanya,
això si lo què fas moltes vegades és busvcar-te la ruta que vols fer o que t' han dit per
internet, iclus els refugis o alguna altra ruta per la zona.
P3 = Bé jo m' he intoduit aquest món des de fa molt pocs anys..i gràcies a amics.I tant que hi
ha una ètica a la muntanya!!! Consisteix primer de tot al respecte per la natura, a sapiguer-te
comportar i gaudir-ne, però això crec que es trenca quan és perd aquest encant, quan ja no
deixa de ser un lloc únic, quan hi han masses mitjans per arribar al cim...
No he tingut mai cap accident!!!!!
P4 = Per mi la paraula excursionisme, significa un conjunt de factors, grup de gent que
gaudeix de la natura fent rutes per la muntanya.
Per mi la paraula excursionista, és la persona que té tots aquests valors comentats
anteriorment.
P5 = Si a tothom que vulgui i respecti. Jo prohibiria el trial ( tot i que és un esport molt estès
a la nostrac comarca ) i els quads.
En principi no, però si es tracta de " regular " el trànsit de persones...potser si, ja que per
altra banda, entendriem que només hi aniria la gent que vol disfrutar de la muntanya..no els
que poden malmetre l' entorn, o simplempent per guardar la màgia de la muntanya.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.37.9.38
428
S134
P1 = Faig sobretot escalada i alpinisme, per montserrat, pirineu català, aragonés, Francés i
pude aquest any si la cartera ho vol pels alps, la gent jove d'avui en dia s'ha de buscar la vida
com pot i de moment no dóna per més.
Escalada també n'he fet arreu de catalunya, els ports de beseit, l'hospitalet de l'infant, el
garraf, lleida zona d'oliana i frontera amb aragó,..
Hi vaig sempre que puc, caps de setmana i quan hi ha festes a l'institut i a la feina
P2 = Al principi només començar vaig utilitzar un llibre de vies ferrates que aviat el vaig
completar i a través del boca a boca i sobretot de l'experiència del meu pare, m'he anat
guiant per la muntanya, si alguna cosa bona he heredat d'ell és la bona orientació.
Però de tant en tant també és emocionant anar a l'aventura...
P3 = Vaig començar per sorpresa amb tres anyets quan el meu pare em va portar a montserrat
a passejar i vaig decidir enfilarme a una paret a pelo, llavors, se li va despertar la passió de
nou al meu pare i ens hi em enganxat junts, ell ha estat el meu formador, educador i
orientador en aquest món.
ètica?...actualment s'esta perdent el que se'n podria dir ética.
Per sort de moment no he tingut cap accident però d'ocasions no n'han faltat que pels pèls
n'hem sortit il·lesos.
P4 = No, la veritat és que mai m'he identificat com a excursionista, si més no, vaig d'excursió
pero em considero un ésser més que retorna als seus origens per descobrir-los.
P5 = Hauria de ser per tohtom sempre hi quan es respectes com es mereix, avui en dia la gent
no aprecia el que té i del que podria gaudir i per aquest motiu ens podem veure foçats a
mesures 'drastiquès'.
No estaria gens disposada a pagar per anar a un lloc comú, un lloc de ningú, un lloc únic,...on
la màgia brota de cada racó.
P6 = Espero que vagi bé aquest treball i t'hagi servit d'ajuda...i res més...que visca la
muntanya.
T'escric el meu mail perque el trobo un tema molt interessant.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.37.91.130
S135
P1 = Senderisme, excursionisme, descens de barrancs, esqui de muntanya, crestes,
Sempre que puc aproximadament 3 vegades al mes
normalment als pirineus tambe alps una vegada a l'any
P2 = Llibres, centre excursionista, amics, pagina de la feec, webs : madteam, pirineos 3000 i
el google
si. sovint en tinc molts de comprats inclus de antics.
si internet es una molt important font de informacio
P3 = Amb la practica, amb gent experta, amb amics, llibres, centres excursionistes i feececam
Entenc etica com manera d'anar-hi. Consisteix en respectar-la sota tots els aspectes i estimarla en la seva justa mesura.
No no n'he tingut cap.
P4 = Entenc per excursionisme el fet d'anar a muntanya a fer una activitat amb filosofia de
muntanya.
Si es molt especial : es ilusio, emocio, compartir-ho am altre gent, es estar amb bona forma
fisica i amb bona forma relacional amb la familia per quan surt una bona oportunitat per anar
a la muntanya poder-hi anar amb les millors condicions.
P5 = Si.
Si. les practique no respetuoses amb el mitja.
Si. Peró a quí?
P6 = Molts pero ara no tinc temps.
429
Celebro la iniciativa d'aquest teball i desitjo un bon exit.
He trobat aquesta pagina fent una recerca de filtres d'aspiracio per circuits hidraulics amb el
google.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.32.30.102
S136
P1 = Desde fa molts anys faig recurreguts a peu, tipus senderisme, i sobretot durant molts
anys he anat a MARXES D'ORIENTACIÓ o/i REGULARITAT que sempre m'han entusiasmat (entre
ellas la denominada DUFOUR i que es molt divertida). He anat també durant molyts anys a les
MARXES DE REGULARITAT DE CATALUNYA. De totes maneras ara tinc responsabilitats amb el
nets i no hi vaig tant sovint peró de totes maneras encara que vaig moltes vegades als
mateixos llocs del meu entorn sempra hi vaig a fer el mateix = GAUDIR DE LA
NATURA/CONEIXA DE NOSTRA TERRA (es la millor manera).
P2 = Tins molts llibres de excursionisme i moltes vegades els utilitzo per anar a algún lloc
concret, així com també a vegades busco aquesta informació a INTERNET.
P3 = Com he dit abans a través la UNIO EXCURSIONISTA del meu poble amb vaix formar i en
quan a la ética (jo en diria COMPORTAMENT), ES CLAR QUE S´HA DE RESPECTAR FLORA I
FAUNA TOTALMENT i tant jo com els meus 4 fills no séns acudeix deixar ni un paper
escampat, per aixó portem motxilla i amb una boissa cap a casa a reciclar.
P4 = Derivat de EXCURSIONS, per lo tant es anar a veura i/o visitar quelcom. En el cas que ens
ocupa ES FER EXCURSIONISMA DE MUNTANYA
P5 = En general si que crec que ha de estar obert, de totes maneras en llocs `puntuals crec
que s'han de prendra mesures per no pasar-hi. I per descomptat respectar totalment CAMPS
DE CONRREU (PER EXEMPLA). lo de pagar ja no ho veig tant clar o es NO PAGUEM JA PROU
IMPOSTOS ??.
P6 = Animar al jovent PER FER EXCURSIONISMA ja que surtosament en tenim de moltes
maneras de fer-ho segons aptituts personals. I Catalunya sens dubta l'Excursionisme ja porta
molt anys practicant-se.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.24.26.78
S137
P1 = Segueixo GRs i petites excursions prop de casa. Abans havia pujat a molts cims de 3000m
del Pirineu, i feia alguna grimpadeta sense escalada artificial.
Com a geòleg treballo moltes vegades a la muntanya, però no en el sentit excursionista. Com
a excursionista només alguns caps de setmana a l'any (8-10)
Segueixo principalment els GR2 i el GR11.
P2 = Cartografies 1/50.000 de l'ICC, o si n'hi ha, Alpina o parc del Montseny, p.e., més
detallats. També, si la tinc, utilitzo la foto aèria o orto-foto mapa.
Sí. Un o dos a l'any. Revistes (Vèrtex, Muntanya,..) cada quan surten.
Cada cop més.
P3 = El pare em va inscriure a la Unió Excursionista de Sant Joan quan tenia 8 anys.
L'excursionisme em va dur a estudiar geologia!
Si que hi ha una ètica de la muntanya però que no és diferent de la de fora de la muntanya.
Respectar la natura i no fer activitats que perjudiquin a tercers.
No, per sort.
P4 = Excursionisme, per a mí, és fer exercici gaudint de la natura.
Vol dir voler conèixer i estimar la natura i l'activitat humana que ens envolta.
P5 = A tothom que el vulgui respectar.
430
Limitaria les activitats que embruten i/o modifiquen el medi natural d'una manera visible i
irreversible. Per exemple: l'assoliment d'en cim (per difícil que sigui) no justifica deixar tones
de "merda" damunt d'una glacera, o dins d'una esquerda, d'on eixirà d'aquí uns pocs anys. En
aquest cas ni el fet d'haver pagat per fer-ho ho justifica!
Mantenint els camins públics, estic disposat a pagar per la resta d'activitats si es dediquen els
diners a un manteniment de la natura que esborri l'impacte de l'ús.
P6 = L'assoliment de reptes que ens posem nosaltres en front de la natura, no pot justificar
mai la negació dels principis ètics més elementals del comportament humà, afectant a altres
persones i hipotecant el futur d'una natura canviant, però que no per això ha d'esdevenir
degradada.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 161.116.86.191
S138
P1 = Sempre he fet el mateix tipus d'activitat , normalment matinals i excursions de mitja
muntanya.El meu promig de sortides es de dues sortides al mes, moltes vegades per preparar
activitats ja que estic dintre de un centre excursionista.
Normalment em moc per els voltants del meu poble, al Ripollès.
P2 = Normalment Cartografia de Editorial Alpina.
P3 = Per a mi l'etica de l'excurssionisme és solidaritat i respecte, però no veig que tingui de
diferenciar-se de la "normal".
Vaig tenir, fa anys,un accident d'esqui. Vaig deixar d'esquiar.
P4 = Per a mi ser practicar l'exursionisme vol dir tenir un cert grau de implicació en el
territori, en el pais, en la seva conservació, sentir-te'l com a teu o bé al inreves, sentir que tu
en formes part.
P5 = El medi ha de ser obert a tothom i cal que hi hagi uns regles de joc que tothom a de
respectar. Perqué està acceptat que hi hagi unes regles de joc per transitar en cotxe o anar
per el carrer i no per anar a la muntanya ?. La diferencia es que en aquest cas és molt més
complicat de fer cumplir i de controlar i unes regles que no es poden fer cumplir no deixen de
ser tan sols una declaració d'intencions ( necessaria aixó si ) per que realment no tenen
l'utilitat desitjada.
El tenir de pagar crec que es tan sols questió de temps i tan fa si estem disposat a fer-ho o
no. Fa molts anys també ens hauria fet estrany pensar que pagariem per circular per el carrer
del nostre poble i be que ho fem ( impost de circulació ) encara que no ens agradi.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.6.89.143
S139
P1 = Faig excursions un cop al mes normalment de cap de setmana. Els estius i per setmana
santa faig rutes més llargues de 5 a 11 dies. Solem anar (el grup excursionista) als Pirineus
catalans o aragonesos i per setmana santa hem anat a menorca, ports de beseit i aquest any
anirem al Mulhacén. També he practicat una mica l'escalada.
Els llocs on anem els decidim amb el grup en què vaig on cada mes organitza algú diferent la
sortida. La destinació depèn del que volguem fer i normalment es basa en altres excursions
que algun monitor ha fet.
P2 = Solc mirar a internet les destinacions, com arribar-hi i con dormir-hi.
No llegeixo revistes de muntanya freqüentment tot i rebre la revista Vèrtex de la FEEC.
431
P3 = Des dels 10 anys he fet excursions amb l'Escola d'excusionisme de CMSC (club
muntanyenc de sant cugat) i allà he après des de llegir els mapes, organitzar excursions o fer
servir el piolet.
Jo crec que a la muntanya hi ha una ètica principalment de respecte i ajuda mútua. A la
muntanya et pots trobar moltes vegades en situacions extremes, has d'aprendre a conviure
amb el grup amb el que vas. Trobo que l'ajuda a qualsevol altre excursionista és fonamental a
la muntanya.
Per sort, no he tingut cap accident a la muntanya.
P4 = Jo crec que ser excursionista vol dir molt més que fer excursions. Com deia
anteriorment, anar a la muntanya et posa en moltes situacions, la natura t'ensenya molt, a
sobreviure per exemple, a montar bé la motxilla amb el necessari pel temps especificat i el
mínim pes. Jo trobo que entre excursionistes sempre hi ha molt bon ambient i per molt que
no coneguis a algú, si fas una excursió amb aquella persona estaras disposat a ajudar-lo quan
sigui el moment i en no deixar-lo enrere si no pot més. La solidaritat a la muntanya és el valor
més gran que he après.
P5 = Jo trobo que el medi natural ha de ser obert, no es pot tancar i privatitzar. Crec que a la
natura o la muntanya es pot practicar qualsevol esport sempre i quan hi hagi un respecte cap
al medi igual que un excursionista no es dedica a fer malbé la natura i deixar les deixalles pel
camí.
No sé si estaria disposat a pagar accedir a un medi natural, crec que ho entendria ja que serà
per preservar-ne el medi i molta gent no ho tindria en compte si fós gratuït.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.33.26.5
S140
P1 = Actualment caminades en el Pirineu. Bàsicament zona Ripollès i Cerdanya. Hivern Alta
Garrotxa i Estiu zones d'Hosca i Pirineu de 3000m.
Surto cada setmana a caminar. Hivern si hi ha neu amb esquis.
La zona que vaig més és Vallter i Núria.
He estat en viatges al Caucas, Kirguizistan i Mèxic escalant muntanyes una mica fetn
expedició.
P2 = Segueixo els mapes de muntanya i alguns llibres (però poc9.
Revistes: El Vèrtex de la Federació i alguna vegada Desnivel.
Quan ser on vull anar, l'Internet m'ajuda a trobar lloc. Vaig molt per lliure per això.
P3 = De petit en grups d'Escoltes i Esplais.
Posteriorment algun curs de tècniques bàsicament en neu.
Formant part d'una agrupació excursionista que et fa agafar cultura.
Pràcticant molt en nivells "assequibles" i no volen córrer més del compte.
Després de 8 anys en la Junta de l'entitat, ara no tinc previst fer res "actiu".
P4 = Disfrutar de la muntanya sense competir amb ningú més que no sigui tu mateix.
És una filosofia d'entendre de la muntanya que es pot aplicar a la resta de la vida. De fet és
connecta fàcilment amb la gent que té el mateix esperit, sigui en quina sigui la part del món
que te'ls trobis.
P5 = Sí.
L'accés en vehicle. A peu s'hauria de poder fer tot. Això si, cal molta educació.
No m'agrada haver de pagar a no ser que s'utilitzin instal·lacions.
P6 = Darrerament hi ha una entrada de la competició en temes de muntanya que trenquen
una mica el seu esperit i sobretot fan entrar altres persones en terrenys que no semblen
preparats per a ells. Això pot portar a part de la massificació a la prohibició de moltes
activitats. L'apranentatge que molts hem fet amb el temps l'hem de mirar de transferir més
ràpidament.
Per mi les entitats juguen un paper molt important amb la cultura de la muntanya i haurien
d'estar recolzades fermament per la federació.
comprovar = enquesta completa
432
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 195.77.237.19
S141
P1 = L'epeleologia actual. En el passat, he fet molta muntanya,desde pirineisme fins
senderisme, etc.
Només en ponts llargs, perqueesquan sortim amb companys de muntanya. Més freqüentment
surto d'espeleo.
Vaig a llocs molt variats, si pot ser nous, si no i val la pena repetim.
Actualment excursions de pistes forestals, llocs poc complicats.També acostumem a fer llacs
de muntanya.
P2 = Revistes, Internet, Guies de excursionisme, companys, etc.
Sí llegueixo normalment la revista Pirineos, també altres relacionades amb els viatgesi
excursions.
Mensualment.
Sí busco molta informació a Internet.
P3 = De petit ja m'agradaba sortir a la muntanya. A vegades en petits grups, altres en
autocars, després en un grup propi. També en un Club de muntanya,etc.
L'ética del respecta per la natura i el gaudiment.No tothom la té, desgraciadament, però un
porcentatge molt alt crec que sí.El bon rotllo, el companyerisme, normalment son presents.
Només un accident, va ser intentant aprende a esquiar pel meu compte. Una forta
regirada(esguince)
amb un tormell. Cap problema, a recuperar-se i a continuar.
P4 = El fet de gaudir de la natura,d'una manera no competitiva. Amb moltes vessants, algunes
científiques,altres lúdiques. Passar una estona, llarga o curta, caminant, observant,
fotografiant,fent esport,etc, amb contacte directe amb la natura.
Ser excursionista em dona molt bon rotllo, si conec a un altre i ho és, m'obre les portes per
tractar-lo amb més interés. Crec que crea un vincle especial,i de confiança. Som gent molt
maca i altruiste.
P5 = Obert ho és, però si s'ha de regular pels motius que siguin, com preservació, estudis,etc,
ho trovo bé. Hi ha coves que sont macas però estan obertes a tothom i desgraciadament no
duran rés. Però si están tancades i regulades conservan el seu encant.
Prohibiria EL MOTOCROS, els Quads i tot tipus de vehicles molt sorollosos i que van per pistes
i senders petits.
Sí pagaría, de fet ho aprovo perque es una manera d'excluir a aquells que només volen
destrossar o no mirem de cuidar el medi. No tothom ho fa, però seria un medi exclouent. Ja
que és imposible de possar vigilancia a tot arreu.
P6 = Per desgracia per aquest planeta, només pensem en el nostre plaer i no mirem les
conseqüencies que produïm, a la llarga ho pagarem. Acabarem amb l'ecosistema i amb tot.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.102.141.185
S142
P1 = -senderisme,esquí,bicicleta.
-uncop per setmana
-la la mateixa zona(Ripollès),però vaig variant de lloc.
P2 = no llegeixo llibres, ni revistes de muntanya.
Fonts d' informació:coneguts,descoberta pròpia, internet.
P3 = la meva activitast de muntanya és habitual però lleugera.No he tingut mai cap accident
de muntanya.Sempre m' he informat i he tingut present que cal tenir en compte alhora de fer
muntanya.
433
P4 = per mi fer excursions es una manerA de viure de sentir-me bé, d'estar en conexió amb la
natura.
P5 = no estaria disposada a pagar per accedir al medi natural. Crec que com a persones
adultes cadascú ha de saber quina ha de ser la seva ètica.El medi natural ha de ser obert a
tothom.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 213.176.161.201
S143
P1 = Entenent activitats excursionites, en l'actualitat faig caminades tan individualment com
porpularment. Caminades d'un dia o de varis dies de travessa.
En el passat no en feia perqué no tenia ningú amb qui anar, ara he conegut un grup mol macu
i per això faig més activitats.
Depén de l'estació de l'any, vaig a fer rutes per la costa com per la montanaya depenent de
com estigui el temps.És determinant.
P2 = La primera font es Internet, per tenir un primer contacte. Sí realment m'interesa vaig a
la biblioteca i busco algun llibre relacionat, i si ja està decit que hi anem a fer alguna ruta o
caminada, em compro el mapa de La Alpina del Geostel.
LLegeixo més llibres que revistes, i la freqüència és irregular., cada dos o tres mesos.
Sí que busco informació per internet, tant abans com després.
P3 = La formació la pots fer tant anant amb guies especialitzats a través de centres
excursionistes o d'altres, però si vas amb gent que coneix del tema, no cal apuntar-se enlloc,
l'experiència dels altres forma a altres persones...
Per mi sí que hi ha una ètica de la muntanya: ser solidari amb els teus acompanyants,
agradable amb els que et trobes i ajudar sempre que es pogui, respectuos amb el medi
ambient...
No he tingut cap de gros, però algun ensurt sí que he tingut i els primers 5mint després de
passar t'ho plantejes molt i molt , però després valores més el que veus amb els teus ulls
caminant i arribant a llocs imposibles amb cotxe...i ho valores més que la teva pròpia vida!és
fort de dir.
P4 = Ës la pràctica d'un esport qualsevol que consisteix en pasar un o un parell de dies fora
del teu entorn habitual.
Sí, sento que els excursinistes som d'un altra pasta.
P5 = El medi natural ha de ser obert a tothom, sempre i quan aquest no es degradi, és a dir,
mai permetria fer una carretera a un cim , paratge, parc natural, etc!
L'unica pràctica que prohibira a la muntanya seria la dels quads, motos de rally i etc, que fan
maltebe el medi.
Sí, fins a un punt, en llocs un puntuals, i sempre per un motiu de mediambient.
P6 = Em queda molt món per recorre però ojala, estiguse en forma per fer algunes de les
expedicions que surten per la tv...però em conformo amb el que faig.
Disfruto amb el que la Terra ens ha donat, sense fer-lo malbé!
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 80.102.170.105
S144
P1 = Actualment: mitja muntanya,senderisme,vies ferrades i alguna sortida a Pirineu.(si es
pot en raquetes pero ultimament no hi sol haber massa neu).
434
Abans:alta muntanya,un xic d´escalada,canals de neu ,rauetes,algun barrac,una mica de tot.
P2 = Llibres, revistes de muntayana ,internet,i la majoria de les vegades el boca orella i la
posada en comu en els companys.
P3 = La meva formacio es molt a base de sortir de muntanya en els companys, primer amb
gent mes experta i despres amb diferents persones que et poden aportar cada una noves
experiencies.
Si,estimar i respectar la natura en tot monent.
No.
P4 = Les ganes de coneixer mes llocs i mes coses sobre la natura.
Es una forma de veurela vida.
P5 = Si practicament a tothom.
No mes aviat regularia algunes practicas.
Si en algunes activitats,escalada,ferrades....
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 79.144.181.86
S145
P1 = actualment vaig d'excursió amb els meus fills, per tant faig excursions adequades al seu
nivell.
En el passat havia fet excursions d'un nivell més alt com pujar al Puigmal o la travessa de
Nuria a Carança, tb havia pujat a un dels Encantats (no recordo quin).
Ara a l'hivern vaig a la muntanya per esquiar i a l'estiu solo anar-hi menys (2 cops al mes
aprox.)a l'estiu variem més de llocs però sempre pels voltans de la Cerdanya.
P2 = Tinc alguna guia i si no pel que m'aconsellen gent mes experta.
P3 = No m'he format. Soc totalment amateur. Suposo que tot té una ètica però no se quina
pot ser la de la muntanya però penso que no malmetre-la podria formar part d'ella.
No he tingut cap accident.
P4 = Pot ser que per algunes persones sigui inclús una filosofia però per mi es disfrutar de la
muntanya i del paissatge junt amb la familia.
P5 = Ha d'esser obert per tothom qui la respecti i no la malmeti. No m'agradaria tinguer de
pagar per anar a la muntanya, és de tothom. Pagar seria com un castig que pagariem justos
per pecadors.
P6 = No tinc res per afegir
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 88.23.15.89
S146
P1 = Actualment faig principalment curses de muntanya, i per entrenar, faig BTT, excursions
de caminar, entrenos de córrer per la muntanya i alguna escapadeta de tant en tant a escalar
o fer ferrates.Abans només feia alpinisme, escalar, cascades de glaç i caminar pel
monte.Normalment anem tant pel pirineu aragonès i català com per les nostres muntanyes de
sempre ( montserrat, montseny, montsant, prades...) i si hi ha vacances o ponts llargs
s'aprofita per anar al pirineu francès, alps o dolomites.
P2 = Llibres comprats, molta recerca d'internet, informació de revistes del club i la federació
i informació intercanviada amb els companys.
No llegeixo molt sobre el tema....només les revistes abans esmentades i alguns llibres, però
no molts.
P3 = Vaig començar a l'esplai amb 7 anys, vaig continuar amb el centre excursionista del barri
( fent un curs ) i després ja per lliure amb els amics i companys.Accidents, per sort, només 3
435
destacables....un allau, una caiguda d'un bloc enorme escalant i una caiguda d'un tros de
cascada de glaç...que més que fer-te replantejar res, et fan ser una mica més prudent i "
cagat ".Ètica ?...k difícil, jo crec que si, però avui en dia està desapareixent bastant i hi ha
molt conflicte entre generacions i entre muntanyeros de sempre i la multitud més "
dominguera " que va a passar el dia ( sense desmereixe-la ).Jo crec que hi ha uns valors de
respecte a la gent i el medi, de valorar molt les coses senzilles i de veure la muntanya com
una forma de vida encara que soni a tòpic.
P4 = Sentir i viure la natura i la muntanya, gaudir-la i respectar-la en totes les seves
vessants.Per mi és molt important, doncs ja són 26 anys fent-ho, i més perque tot i ser de
ciutat, crec que estic més hores al monte que pel barri.Crec, tot i que soni raro o pedant,
que hi ha tot un colectiu de gent de muntanya que te una forma de vida i veure les coses tant
a nivell de muntanya com social i de preocupacions de valors i ecologia que van més enllà
dels sistemes actuals establerts que podrien fer aquest món una mica diferent.
P5 = Si, crec que si, no prohibiria res a ningú, sempre arribant a un cert equilibri, respecte i
sentit comú en casos que ho requereixin ( no massificar curses, no deixar trepar en llocs de
nidificació, etc...).Sempre hi ha casos que s'han de mirar amb més cura i sensibilitat i
explicant bé les coses segur que les persones ho entenem.No m'agrada gens la idea de pagar
per anar a la muntanya...no sé perque em fa molta ràbia...és com veure que l'última cosa que
ens queda lliure, verge i lluny de les normes capitalistes s'acaba perdent...cada vegada s'està
restringint més amb normatives algun cop absurdes l'accès a la muntanya tancant pistes,
posant serveis abusius de taxis, no deixant acampar, trobant parts lliures de refus tancats,
etc...i ja només ens falta pagar per anar a fer una de les poques coses que ens queda per
disfrutar de la vida amb pocs calera a la butxaca.
P6 = Crec que cada vegada és més gent la que va a la muntanya però menys persones les que
creuen en aquells valors d'abans....potser alguns ho veiem com a aventura, repte, esforç,
valors,etc...però que cada cop hi ha mes gent que hi va per oci o passar el dia sense acabar
de saber o entendre què és realment un refugi de muntanya, caminar sense embrutar o
esforçar-se per arribar a un cim.
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 81.39.9.55
S147
P1 = Faig tot tipus de sortides: senderisme, GRs, muntanya de tot tipus (alta, mitja i baixa
muntanya), travesses, etc. No acostumo a fer sortides que requereixen més especialització,
com ara escalada. Intento sortir una vegada cada 15 dies, si puc un cop per setmana. Em moc
principalment per Catalunya, enacara que puntualment també he sortit per Euskadi i Aragó.
P2 = Actualment obtinc gairebé tota la informació que necessito per Internet. Tinc vàries
revistes i llibres, però no dónen informació actual (p.ex. sobre la presència o l'estat de la
neu, gel, etc.)
P3 = Vaig començar en el mon de l'excursionisme als 14 o 15 anys, a través d'una entitat
excursionista. Curiosament me'n vaig apartar durant uns anys però amb el naixement de
pàgines i fòrums sobre muntanya he anat coneixent gent amb els mateixos interessos, tot
plegat m'ha fet tornar les ganes de sortir, i cada cop més
P4 = L'excursionisme va nèixer com un fenòmen molt sectorial, pràcticament reservat als
centres excursionistes, però actualment s'ha generalitzat a tothom i ja no es distingeix entre
una sortida "muntanyera" i una sortida "de costellada". El mateix passa amb la gent que ho
practica, abans es mirava als excursionistes com a gent rara i ara de sobte tothom s'ha
convertit en excursionista i amant de la natura.
Ser excursionista implica per a mí el màxim respecte cap al que ens envolta; un afany de
coneixement pels llocs on no es pot arribar d'una altra manera, i hauria d'impliacr -no sempre
és així- un cert grau d'experiència i de sentit comú que només s'adquireix amb el temps
P5 = Si bé el medi natural hauria de ser obert a tothom, el cert és que l'experiència ens ha
demostrat que la majoria de persones -al menys, en aquest país- no ténen la més mínima cura
ni el respecte que caldria, tant pel medi com per la resta d'usuaris. Falta educació i una
436
autèntica cultura de conservació que almenys aquí no existeix. Per això estic totalment en
contra de les campanyes de difusió massiva d'algunes modalitats esportives, d'algunes zones
geogràfiques (campanyes de turisme) i sobre tot d'algunes empreses que ténen poc a veure
amb la natura (pensant especialment en els anuncis d'automòbils, però n'hi ha d'altres), que
conviden a un públic de masses a fer ús de la natura i del medi ambient, quan no existeix ni
tant sols una cultura de respecte i de conservació. El fet de fomentar massivament l'accés a
la muntanya s'està convertint en el pitjor enemic del medi, i espero equivocar-me però em
temo que acabarà "morint d'èxit".
En quant a prohibir alguna pràctica, preferiria que s'imposessin moltes més restriccions a
l'accés de vehicles a motor, i una vigilància efectiva per tal que la normativa que tenim (que
ja és prou permissiva) fós realment aplicada. No m'importaria pagar per accedir a la
muntanya sempre que s'invertís en la seva conservació. Això no vol dir senyalitzar itineraris,
obrir pistes, camins ni carreteres, sino fer feines de neteja i de concienciació dels visitants.
P6 = Sóc usuari habitual de diverses webs de muntanya i t'aconsellaria que penjessis la teva
enquesta a vàries d'elles, com poden ser: www.mendiak.net, www.madteam.net,
www.pirineos3000.com, www.feec.org, etc... així podries obtenir moltes més dades. Si vols
ampliar qualsevol o alguna informació que pugui facilitar, pots comptar amb la meva
col·laboració
comprovar = enquesta completa
subject = URL excursionisme XXI
REMOTE_HOST: 85.50.141.91
437
Annex 6 – Qüestionari fase quantitativa
Estudi sobre l'excursionisme a la Catalunya actual.
p1: P1 Et consideres practicant de l'excursionisme, en qualsevol dels seus vessants (alpinisme,
excursionisme, escalada, espeleologia...)?
En cas de dubte, contesta que sí.
Sí
No
p2: P2 Has dut a terme alguna pràctica excursionista en els darrers sis mesos?
En cas de dubte, digues que sí
Sí
No
No, perquè he estat lesionat o per altres causes
p3: P3 Actualment, quina activitat practiques més habitualment?
Només en pots triar una. Si convé, ja podràs parlar de les altres activitats més endavant.
Alpinisme
Alt
Barranquisme
BTT - Bicicleta tot terreny
Caça - Pesca
Curses de muntanya
Escalada
Escalada en gel
Espeleologia
Esquí de muntanya
Esquí de fons
Esquí de pista
Excursionisme
Geocaching
Hípica
Marxes de resistència
Marxes populars
Moto (trial, enduro...)
4x4
Orientació esportiva
Parapent / Ala delta
Rafting, hidrospeed, etc.
Senderisme (PR, GR)
Turisme de muntanya
Vies ferrades
Surf de neu
Trèking
Altres
p4: P4 Amb quina freqüència vas a la muntanya per practicar qualsevol d'aquestes activitats?
(una sortida de dos o més dies només compta con una sortida)
Més d'una vegada a la setmana
Un cop a la setmana
Un cop cada 15 dies
Un o dos cops al mes
Menys d'un cop al mes
Esporàdicament
Altres
438
p5: P5 La teva feina està relacionada amb els esports de muntanya?
Sí
No
p6: P6 Quants anys fa que practiques qualsevol activitat de muntanya?
Només accepta valors entre 0 i 99 anys
p7: P7 Com has après com comportar-te a la muntanya? (elecció múltiple)
Per propi aprenentatge
Cursos o activitats reglades
Amics o companys
Pràctiques amb els Escoltes, caus, esplais, etc
Algun familiar
Qüestions professionals
Llibres, revistes, etc
Escola, institut o universitat
Altres:
p8: P8 En l'activitat que actualment duus a terme a la muntanya, et consideres...
Veterà o veterana
Practicant mitjà
Aprenent
p9: P9 Si has fet cursos de formació, aquests varen ser fets...
En el moment d'iniciar-me al món excursionista
Quan ja m'havia format de manera autodidacta
Després d'apendre'n amb amics, coneguts, etc.
En totes les anteriors
Altres
p10: P10 Acostumes a anar sol/a a la muntanya?
Sí
No
p11: P11 Si habitualment surts sol a la muntanya, per quin motiu és?
Perquè m'agrada
Perquè no puc anar-hi amb ningú més
Per les dues raons anteriors
Altres
p12: P12 Per quin motiu t'agrada anar sol a la muntanya? (resposta opcional)
439
p13: P13 Normalment, amb qui surts a la muntanya? (tria totes les respostes que vulguis)
Amics
Companys de l'entitat excursionsita
Gent de la meva feina
Parella o fills
Familiars (que no siguin la parella o els fills)
Sol/a
Depèn molt
Altres:
p14: P14 En el passat, de les activitats que hi ha en el desplegable, quines has practicat?
Indica en primer lloc la més antiga i en darrer lloc la més recent.
No cal que omplis tota la graella!
Alpinisme
Alt
Barranquisme
BTT - Bicicleta tot terreny
Caça - Pesca
Curses de muntanya
Escalada
Escalada en gel
Espeleologia
Esquí de muntanya
Esquí de fons
Esquí de pista
Excursionisme
Geocaching
Hípica
Marxes de resistència
Marxes populars
Moto (trial, enduro...)
4x4
Orientació esportiva
Parapent / Ala delta
Rafting, hidrospeed, etc.
Senderisme (PR, GR)
Turisme de muntanya
Vies ferrades
Surf de neu
Trèking
p15: P15 Parlant en general i suposant que no hagis practicat sempre la mateixa activitat,
podries dir per quins motius vares canviar de pràctica?
Pots donar fins a tres explicacions
1:
2:
3:
p16: P16 Indica quines de les següents activitats practiques actualment...
Alpinisme
Alt
Barranquisme
BTT - Bicicleta tot terreny
Caça - Pesca
Curses de muntanya
Escalada
Escalada en gel
Espeleologia
Esquí de muntanya
Esquí de fons
Esquí de pista
Excursionisme
Geocaching
Hípica
Marxes de resistència
Marxes populars
Moto (trial, enduro...)
4x4
Orientació esportiva
Parapent / Ala delta
Rafting, hidrospeed, etc.
Senderisme (PR, GR)
Turisme de muntanya
Vies ferrades
Surf de neu
Trèking
Altres:
440
p17: P17 Pensant en la darrera vegada que vares sortir a la muntanya, per quin motiu vares
triar aquell lloc?
Pel temps de desplaçament
Per les condicions meteorològiques o climàtiques
Perquè hi anaven uns amics meus
Altres
p18: P18 De les següents, quines fonts d'informació utilitzes més freqüentment per anar a la
muntanya?
Tria totes les que vulguis.
Internet
Amics i coneguts
Televisió
Llibres
Revistes
Mapes (cartografia en general)
Fulletons informatius
GPS - PDA
Persones del territori
Gent del meu propi club
La meva pròpia experiència
Altres:
p19: P19 En el futur, quines de les següents activitats t'agradaria practicar?
Alpinisme
Alt
Barranquisme
BTT - Bicicleta tot terreny
Caça - Pesca
Curses de muntanya
Escalada
Escalada en gel
Espeleologia
Esquí de muntanya
Esquí de fons
Esquí de pista
Excursionisme
Geocaching
Hípica
Marxes de resistència
Marxes populars
Moto (trial, enduro...)
4x4
Orientació esportiva
Parapent / Ala delta
Rafting, hidrospeed, etc.
Senderisme (PR, GR)
Turisme de muntanya
Vies ferrades
Surf de neu
Trèking
Altres:
p20: P20 Pertanys a alguna entitat excursionista?
Sí
No
p21: P21 Quant temps fa que pertanys a aquesta entitat excursionista?
Menys d'1 any
Entre 1 i 2 anys
Més de dos anys i menys de 5
Entre 5 i 10 anys
Més de 10 anys
441
p22: P22 Quan hi vares ingressar va ser per...
Si et plau, tria només UNA de les següents
Fer un curs de formació
Hi tenia amics o coneguts
M'hi varen apuntar els meus pares de petit
La seva manera de ser
Altres
p23: P23 A quin centre excursionista pertanys?
Ordenats per ordre alfabètic
4000 PEUS ASSOCIACIÓ
EXCURSIONISTA COLLBATÓ
AGRUP.CATALANA COLLDEJOU
PRO.EXCTA.
AGRUP.CIENTIFICO-EXCTA.
MATARÓ
AGRUP.CULT.ESP.BOMBERS DE
BARCELONA (SE)
AGRUP.CULT.ESP.CAL ROSAL
AGRUP.CULT.FOLKLÒRICA
BARCELONA (SE)
AGRUP.CULT.REC.ESP.BOMBERS
TAR (SE)
AGRUP.CULT.VILA-SECA (SE)
AGRUP.EXCTA. ALCANAR
AGRUP.EXCTA. BUFALÀ
AGRUP.EXCTA. CATALUNYA
AGRUP.EXCTA. GRANOLLERS
AGRUP.EXCTA. ICÀRIA
AGRUP.EXCTA. L'URGELL
AGRUP.EXCTA. MARTORELL
AGRUP.EXCTA. MONTSANT
AGRUP.EXCTA. MUNTANYA
AGRUP.EXCTA. PALAFRUGELL
AGRUP.EXCTA. PEDRAFORCA
AGRUP.EXCTA. TALAIA
AGRUPACIÓ ESPORTIVA MEDINYÀ
(SE)
ALIGOTS CLUB ESP.DE CURSES
D'ORIENTACIÓ
AMICS DE LES CIÈNCIES DE LA
TERRA I L'ESPAI (SE)
ASS.ALUMN.EX ALUMN.ESCOLA
TREBALL. (SE) - AAEET
ASS.COLLA EXCTA. L'ISARD
ASS.CULT. I ESP. CAN SANT JOAN
ASS.CULT. L'OCELL NEGRE (SE)
ASS.CULT.ESP. JONQUERENCA (SE)
ASS.DE MUNTANYISME I ESCALADA
BLOC
ASS.D'ESCALADA I EXCUR. LES
CORTS
ASS.D'ESPORTS DE MUNTANYA
LLEFIÀ
ASS.D'EXCURSIONISTES DE
CORNUDELLA DE MONTSANT
ASS.ESP. AMICS DE LA MUNTANYA
ASS.ESP. BEGUR
ASS.ESP. CENTRE ALPÍ VALL DEL
SEGADELL
ASS.ESP. CULTURAL ANA (SE)
ASS.ESP. DEU DITS
ASS.ESP. EXPI
ASS.ESP. GIMNÀS LLEIDA
ASS.ESP. GRUP EXCTA. BELL MATÍ
ASS.ESP. INTEMPÈRIE
ASS.ESP. LA BISBAL VERTICAL
ASS.ESP. MATXACUCA
ASS.ESP. MONTBAU LLIURE
ASS.ESP. MOUNTAIN RUNNERS DEL
BERGUEDÀ
ASS.ESP. MUNTANYENCS DE LA
VILA
ASS.ESP. PALLARS (SE)
ASS.ESP. ULLASTRELL
ASS.EXCTA. LA PICOSSA
ASS.EXCTA.
AMICS.M.STA.COL.CERVELLÓ
ASS.EXCTA. AMPOSTA
ASS.EXCTA. CAMPI QUI PUGUI
ASS.EXCTA. CASTELLTERÇOL
ASS.EXCTA. CATALUNYA DE REUS
ASS.EXCTA. DE CERDANYOLA - CIMS
ASS.EXCTA. DE VILADECAVALLS
ROS-GAIÀ
ASS.EXCTA. ESCOLTES I GUIES
ASS.EXCTA. ETNOGRAFIA I
FOLKLORE
ASS.EXCTA. HOSTALRIC
ASS.EXCTA. LILLET
ASS.EXCTA. MONTMELL
ASS.EXCTA. PEDRANEU DE
MONTMELÓ
ASS.EXCTA. PLANOLES
ASS.EXCTA. POLINYÀ
ASS.EXCTA. QUART
ASS.EXCTA. REUS
ASS.EXCTA. XIRUCAIRES DE SALT
442
ASS.MUNTANYENCS BERGUEDANS
ASS.SANT MARTÍ ESPORT (SE)
ATENEU D'ACCIÓ CULTURAL (SE)
ATENEU SANTJUSTENC (SE)
BEGUES ESPELEO CLUB
CABIROLS, ASS. EXCTA. DE ROSES
CANYONING CLUB PUNTO LíMITE
CASAL DE LLAVANERES (SE)
CASP, ANTICS ALUMNES ASSOCIATS
(SE)
CENTRE ACTIV. MUNTANYA NOU
BARRIS
CENTRE AGRÍCOLA SANT PAU
D'ORDAL (SE)
CENTRE ALPÍ GIRONELLA
CENTRE CULT. ESPLUGUES
(GELADE) (SE)
CENTRE D'ACTIVITATS DE
MUNTANYA BASE
CENTRE DE LECTURA DE REUS (SE)
CENTRE ESPELEOLOGIC ALPÍ
VALLESÀ
CENTRE EST.RIUDOMENCS ARNAU
PALOMAR (SE)
CENTRE EXCTA. ALELLA
CENTRE EXCTA. ÀLIGA
CENTRE EXCTA. ALTA RIBAGORÇA
CENTRE EXCTA. ARENYS DE MAR
CENTRE EXCTA. AZIMUT
CENTRE EXCTA. BADALONA
CENTRE EXCTA. BAIX EMPORDÀ
CENTRE EXCTA. BALSARENY
CENTRE EXCTA. BANYOLES
CENTRE EXCTA. BESALÚ
CENTRE EXCTA. BORGES
GARRIGUES
CENTRE EXCTA. CALELLA
CENTRE EXCTA. CAMBRILS
CENTRE EXCTA. CARDEDEU
CENTRE EXCTA. CARDONA
CENTRE EXCTA. CELRÀ
CENTRE EXCTA. CIM BELLPUIG
CENTRE EXCTA. COMARCA DE
BAGES
CENTRE EXCTA. D'ABRERA
CENTRE EXCTA. DE BALAGUER
CENTRE EXCTA. DE BLANES
CENTRE EXCTA. DE CASTELLAR
CENTRE EXCTA. DE CATALUNYA
CENTRE EXCTA. DE FLIX
CENTRE EXCTA. DE LA SEGARRA
CENTRE EXCTA. DE LLEIDA
CENTRE EXCTA. DE RUBÍ
CENTRE EXCTA. DE SITGES
CENTRE EXCTA. DE TERRASSA
CENTRE EXCTA. DEL PENEDÈS
CENTRE EXCTA. D'OLOT
CENTRE EXCTA. ELS BLAUS
CENTRE EXCTA. ESCALENC
CENTRE EXCTA. ESQUIROL
CENTRE EXCTA. FARNERS
CENTRE EXCTA. GARRIGUENC
CENTRE EXCTA. GUISSONENC
CENTRE EXCTA. HOSTALETS DE
BALENYA
CENTRE EXCTA. LA XIRUCA
FORADADA
CENTRE EXCTA. LLINARS DEL
VALLÈS
CENTRE EXCTA. LLORET DE MAR
CENTRE EXCTA. MASPUJOLS
CENTRE EXCTA. MOLINS DE REI
CENTRE EXCTA. MONTCLAR
CENTRE EXCTA. MONTMELÓ
CENTRE EXCTA. MONTSERRAT
CENTRE EXCTA. MURA
CENTRE EXCTA. NAVÀS
CENTRE EXCTA. PARETS
CENTRE EXCTA. POBLET
CENTRE EXCTA. PREMIÀ
CENTRE EXCTA. PUIGCASTELLAR
CENTRE EXCTA. QUERALT
CENTRE EXCTA. REFALGARÍ
CENTRE EXCTA. RIPOLLET
CENTRE EXCTA. ROCA NEGRA
CENTRE EXCTA. SALTENC
CENTRE EXCTA. SANT BOI
CENTRE EXCTA. SANT CELONI
CENTRE EXCTA. SANT FELIU
CODINES
CENTRE EXCTA. SANT MARTÍ
CENTRE EXCTA. SANT POL
CENTRE EXCTA. SANT VICENÇ
CASTELLET
CENTRE EXCTA. SANTA PERPÈTUA
CENTRE EXCTA. SERRAGRENYADA
CENTRE EXCTA. SOLSONÈS
CENTRE EXCTA. SÚRIA
CENTRE EXCTA. TARADELL
CENTRE EXCTA. TARRAGONA
CENTRE EXCTA. TONA
CENTRE EXCTA. TORELLÓ
CENTRE EXCTA. TORRELLENC
CENTRE EXCTA. TOSSA
CENTRE EXCTA. TUAREG
CENTRE EXCTA. ULLDECONA
CENTRE EXCTA. VALLIRANA
CENTRE EXCTA. VILASSAR
CENTRE EXCTA. XERTA
CENTRE MUNTANYENC I DE
RECERQUES OLESÀ
CENTRE MUNTANYENC SANT
LLORENÇ
443
CENTRE PROMOCIÓ ACTIVITATS
MUNTANYA (SE)
CENTRE QUITXALLA
EXCURSIONISTA
CENTRE RECREATIU ESP.
CRISTINENC (SE)
CIMS DE AGRUP. ESCOLTA PAU
CASALS (SE)
CLUB UNIÓ D'ESPORTS OBLIGATS I
SOFERTS (CUDOS)
CLUB ALPÍ ARANÈS
CLUB ALPÍ BELL-LLOC
CLUB ALPÍ K2
CLUB ALPÍ PALAMÓS
CLUB ARANÈS D'ESPORTS D'IUERN
(SE)
CLUB ATLÈTIC ESPLUGUÍ (SE)
CLUB CENTRE EXCTA. AIGUAFREDA
I ST MARTÍ
CLUB CENTRE EXCTA. AVINYÓ
CLUB CENTRE EXCTA. CALDES DE
MONTBUI
CLUB CENTRE EXCTA. CENTELLES
CLUB CENTRE EXCTA. DEL MASNOU
CLUB CENTRE EXCTA. LA
FORADADA
CLUB CENTRE EXCTA. LA VALL DEL
TERRI
CLUB CENTRE EXCTA. LLORENÇÀ
CLUB CENTRE EXCTA. MONTSENY
VILAMAJOR
CLUB CENTRE EXCTA. MOYATISTAN
CLUB CENTRE EXCTA. PALAUSOLITÀ I PLEGAMANS
CLUB CENTRE EXCTA. PI TALLAT
CLUB CENTRE EXCTA. SANT JOAN
DESPí
CLUB CENTRE EXCTA. SERRES DEL
MESTRAL
CLUB CENTRE EXCTA. VALLALTA
CLUB CICLISTA VIDRERES (SE)
CLUB DE FUTBOL REDDIS (SEC.
EXCTA.)
CLUB D'ESCALADA I MUNTANYA LES
FONTS
CLUB D'ESCALADA LA FOIXARDA
CLUB D'ESQUÍ LA POBLA DE SEGUR
(SE)
CLUB D'EXCURSIONISME SANT
CEBRIÀ
CLUB ESCALADA CASTELL DE
L'ARENY
CLUB ESCALADA I MUNTANYA
PARDINYES
CLUB ESP. 2 X 2 SANTPEDOR
CLUB ESP. ALPÍ BAIX LLOBREGAT
CLUB ESP. CEM PALLEJÀ
CLUB ESP. COLLA EXCTA ST.JULIA
LLOR
CLUB ESP. DE MUNTANYA SALDES
PEDRAFORCA
CLUB ESP. DE MUNTANYA VALL DE
CAMPRODON
CLUB ESP. FARRERA C. EXCTA. I
MUNTANYENC
CLUB ESP. MUNTANYENC CREIXELL
CLUB ESP. MUNTANYENC CUL DE
SAC
CLUB ESP. PUNT DE RISC
ALMACELLES
CLUB ESP. ROCKO D'ALMENAR
CLUB ESP. UNIV. ENGINYERS
TELECOMUNIC.-CEUETL (SE)
CLUB ESQUÍ BERGUEDÀ (SE)
CLUB ESQUÍ FONTALBA (SE)
CLUB ESQUÍ GIRONA (SE)
CLUB ESQUÍ PUIGMAL (SE)
CLUB ESQUÍ VAL D'ARAN (SE)
CLUB EXCTA. ALPICAT
CLUB EXCTA. ANOIA
CLUB EXCTA. ARESTA NORD
CLUB EXCTA. ARÍTJOL
CLUB EXCTA. BANDOLERS DE SANT
FELIU SASSERRA
CLUB EXCTA. BREDA
CLUB EXCTA. CALLDETENES
CLUB EXCTA. CERDANYA -GRECCLUB EXCTA. CIMA
CLUB EXCTA. D'ALCOVER
CLUB EXCTA. DE CALDES DE
MALAVELLA
CLUB EXCTA. DE GRÀCIA
CLUB EXCTA. DE SANT QUIRZE
CLUB EXCTA. EMPORDANÈS
CLUB EXCTA. ESPARREGUERA
CLUB EXCTA. I DE MUNTANYA
TAXONERA
CLUB EXCTA. MAÇANETENC
CLUB EXCTA. MADTEAM
CLUB EXCTA. MOIANÈS
INDEPENDENT
CLUB EXCTA. MONTBLANC
CLUB EXCTA. PALAUTORDERA
CLUB EXCTA. PERALADA
CLUB EXCTA. PIRENAIC
CLUB EXCTA. RIPOLL
CLUB EXCTA. SANT QUIRZE DEL
VALLÈS
CLUB EXCTA. SANT VICENÇ
CLUB EXCTA. TEIÀ
CLUB EXCTA. TIANA
CLUB EXCTA. UECANOIA
CLUB EXCTA. VIA FORA
CLUB EXCTA. VILALLER
444
CLUB FALCONS SABADELL
CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS
CLUB MUNTANYENC DE TERRASSA
CLUB MUNTANYENC LA TRIBU
CLUB MUNTANYENC L'HOSPITALET
CLUB MUNTANYENC MOLLET
CLUB MUNTANYENC
MONISTROLENC
CLUB MUNTANYENC SANT CUGAT
CLUB NATACIÓ IGUALADA (SE)
CLUB NATACIO REUS PLOMS (SE)
CLUB NATACIÓ TERRASSA (SE)
CLUB POLIESPORTIU PUIGCERDÀ
(SE)
CLUB POLIESPORTIU SANTJOANENC
CLUB TENIS SAN ANDRES (SE)
COL·LECTIU NATRIX ESPORTS I
LLEURE A LA NATURA
COLLA EXCTA. CASSANENCA
COLLA EXCTA. LA SENYERA
COLLA EXCTA.DE VILANOVA
COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT (SE)
CORDADA, ASSOCIACIÓ
EXCURSIONISTA
EL CIM, CENTRE EXCTA.MONTCADA
I REIXAC
ELS XULIUS CENTRE SOCIAL RIBETÀ
ESPELEO CLUB DE GRÀCIA (SE)
ESPELEO GRUP ANOIA (EGAN) (SE)
ESPLUGA VIVA (SE)
ESPOT ESQUÍ CLUB VALLS D'ÀNEU
FOMENT ARQUEOLÒGIC EXCTA.
SALLENTÍ
FOMENT CULTURAL I ARTÍSTIC
(SANT JOAN DESPÍ) (SE)
FOMENT EXCTA. DE BARCELONA
FOMENT MARTINENC (SE)
GER, ENTITAT CULTURAL I
ESPORTIVA (SE)
GRUP D'AMICS DE TONI ACHÓN ASS. ECOLOGISTA TARR.
GRUP D'AVENT.SUBTERRANIES
ALPINISME (SE)
GRUP DE LLEURE LA CLAU (SE)
GRUP DE MUNTANYA ARGENTONA
GRUP DE MUNTANYA DEL CASAL
LAMBDA
GRUP DE MUNTANYA SANT
SADURNÍ
GRUP DE MUNTANYA SARRIÀ
GRUP D'INVEST.RECERQ. I
ESPELEOLOGIA SESROVIRES
GRUP EMPORDANÈS INVESTIGA.
SUBTER. (SE)
GRUP EXCTA. ALBESA
GRUP EXCTA. AMERENC ESQUELLES
GRUP EXCTA. AMICS DE L'ESPORT
GRUP EXCTA. CAMP DE
TARRAGONA
GRUP EXCTA. CAMPDEVÀNOL
GRUP EXCTA. CANET DE MAR
GRUP EXCTA. CULT.ALPI.LLETISSONADA
GRUP EXCTA. EL PAPIOL
GRUP EXCTA. FORCES, FORTS I
FERMS
GRUP EXCTA. I ESPORTIU GIRONÍ
(GEIEG)
GRUP EXCTA. LA FLORESTA
GRUP EXCTA. LA RATA CELLARDA
GRUP EXCTA. MALGRATENC
GRUP EXCTA. MANLLEU
GRUP EXCTA. MIRALLES
GRUP EXCTA. OLIANA
GRUP EXCTA. SANTFELIUENC
GRUP EXCTA. SERRALADA
GRUP GRATANUVOLS DEL
MONTSENY (SE)
GRUP MUNTANYA SANT PERE
CLAVER
LA JOCA CLUB ALPÍ
LA LIRA VENDRELLENCA (SE)
MOVIMENT APOSTOL. INFANTIL LA
PALMA-MAILP
O.J.E. CATALUNYA (SE)
ORFEÓ GRACIENC (SE)
PENYA CICLISTA ALTAFULLA (SE)
PENYA CICLISTA NICKY'S (SE)
PENYA EXCTA. GUIMERÀ
REUS DEPORTIU (SECCIÓ
MUNTANYA)
ROCA MILOCA EXCTA.
SERVEI GRAL. D'INFORMACIÓ DE
MUNTANYA - SGIM
SKI CLUB CAMPRODON (SE)
SOCIETAT AMICS DE LA MUNTANYA
SOCIETAT ATLÈTICA DE CORBERA
(SE)
STAT.CORAL OB.LA GLÒRIA
SENTMENATENCA(SE)
TAULA DE JOVES COMTAL (SE)
UNIÓ CARAVANISTA CATALUNYA
(SE)
UNIÓ DEPORTIVA TORREDEMBARRA
(SE)
UNIÓ EXCTA. DE CAT. AGRUP.
ESP.D'ALPINISME I ESQUÍ
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA BAGÀ
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA
BARCELONA
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA
CORNELLÀ
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA DE
GRÀCIA
445
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA DE LA
VALL DE TENES
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA
D'HORTA
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA
D'OLESA DE MONTSERRAT
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA
MATARÓ
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA PRAT
DEL LLOBREGAT
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA
SANTS
UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA
TORTOSA
UNIÓ EXCTA. DE SABADELL
UNIÓ EXCTA. LLANÇANENCA
UNIÓ EXCTA. MATADEPERA
UNIÓ EXCTA. MESTRAL
UNIÓ EXCTA. PRATS
UNIÓ EXCTA. SANT JOAN DE LES
ABADESSES
UNIÓ EXCTA. SANT MARTI
PROVENÇALS
UNIÓ EXCTA. URGELLENCA
UNIÓ EXCTA. VIC
UNIÓ MUNTANYENCA ERAMPRUNYÀ
Altres
p24: P24 Per quin motiu pertanys a aquest centre excursionista? (resposta opcional)
p25: P25 Estàs federat o federada?
Sí
No
p26: P26 Si ESTÀS FEDERAT o federada, podries explicar per què?
p27: P27 Podries explicar per quin motiu NO ESTÀS FEDERAT o federada?
p28: P28 Podries ordenar per ordre d'importància les aportacions que suposa l'excursionisme
en la teva vida?
Salut
Relacions socials (amistats)
Equilibri interior
Esport
Formació en valors
Formació de la personalitat
Adquisició de nous coneixements
Digues si estàs d'acord o no amb les següents afirmacions...
p29: P 29 Considero que existeix una filosofia excursionista
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
446
p30: P30 Els centres excursionistes tradicionals no m'interessen
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p31: P31 Sempre que puc, intento no repetir els llocs on vaig en les meves sortides
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p32: P32 Crec que la massificació actual és dolenta per a la muntanya.
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p33: P33 Acostumo a sortir a llocs propers de casa meva
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p34: P34 Dono més importància a la gent amb qui surto que no als llocs que visito
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p35: P35 M'agrada no tenir massa informació i sortir-me'n tot sol, quan vaig a la muntanya
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p36: P36 Em considero autodidacta, pel que fa a la meva formació excursionista.
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p37: P37 La muntanya té una ètica diferent de la de la vida quotidiana.
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
447
p38: P38 La gent que anem a la muntanya tenim una manera de ser diferent de la resta de
persones
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p39: P39 A la muntanya, la natura imposa una manera d'actuar a les persones que hi anem
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p40: P40 L'excursionisme és una forma de viure
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
p41: P41 En alguns aspectes, els i les excursionistes tenim un estatus superior a la resta de la
gent.
Molt en desacord
En desacord
D'acord
Totalment d'acord
Filosofia excursionista 3
p42: P42 Digues tres paraules que, automàticament i sense pensar-hi, associes a la paraula
excursionisme
1:
2:
3:
p43: P43 Creus que hi ha una ètica de la muntanya?
Sí
No
p44: P44 Si has contestat que sí, en què consisteix aquesta ètica de la muntanya? (resposta
optativa)
p45: P45 Aquesta ètica, d'on l'has apresa? (pots dir fins a tres respostes)
1:
2:
3:
448
p46: P46 Series capaç d'ordenar els següents elements segons l'ordre d'importància dins de
l'ètica excursionista?
No alterar el medi natural
Respectar les persones
Ser cordial i amable
Companyonia, solidaritat, convivència
Ajudar persones en perill
Aprendre a valorar les petites coses
Superació personal
Trobar-se a un/a mateix/a
No importa fer el cim a qualsevol preu
La seguretat
Competitivitat - competició
Fer el que es vulgui
p47: P47 Consideres que el medi natural ha de ser obert a tothom?
Sí
No
p48: P48 Prohibiries algun tipus de pràctica a la muntanya?
Sí
No
p49: P49 Estaries disposat/da a pagar per accedir al medi natural?
Sí
No
p50: P50 En el darrer mes, has fet servir algun servei d'internet (www, correu-e, buscador,
etc.) en relació a qualsevol activitat excursionista?
Sí
No
p51: p51 De quin tipus de servei es tractava? (elecció múltiple)
Correu electrònic per quedar amb companys o/i companyes
Correu electrònic per demanar informació
Llegir algun bloc excursionista
Escriure en un blog personal (de caire excursionista)
Buscador
Navegació per internet
Altres:
p52: P52 Tens bloc o pàgina web personal de temàtica excursionista?
Sí
No
p53: P53 Del 0 al 10, actualment, quina seria la quantitat de la teva activitat social
excursionista que es desenvolupa... ?
0 = gens 10 = Tota
Mitjançant internet
Fora d'internet
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
449
p54: P54 Ets un home o una dona?
Home
Dona
p55: P55 Quin any vares néixer?
p56: P56 A quina comarca vius?
Si vius fora de Catalunya, tria "altres" i podràs introduir la teva resposta
Alt Penedès
Alt Urgell
Alta Ribagorça
Anoia
Bages
Baix Camps
Baix Ebre
Baix Empordà
Baix Llobregat
Baix Penedès
Barcelonès
Berguedà
Cerdanya
Conca de Barberà
Garraf
Garrigues
Garrotxa
Gironès
Maresme
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla d'Urgell
Pla de l'Estany
Priorat
Ribera d'Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Solsonès
Tarragonès
Terra Alta
Urgell
Vall d'Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
Altres
p57: P57 El lloc on vius es pot considerar
Rural
Urbà
Altres
p58: P58 Parlem ara de la teva classe social.
En una escala en què 1 vol dir classe baixa i 10 classe alta, en quina posició et situaries?
Classe baixa
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
p59: P59 A casa teva, quina llengua parleu habitualment?
Sobretot català
Sobretot castellà
Català i castellà, indiferentment
Altres
450
p60: P60 Si estàs interessat o interessada a participar en alguna recerca posterior, escriu el
teu correu electrònic a continuació
T’assegurem que en cap cas les teves dades personals seran utilitzades amb finalitats
que no siguin la recerca dins del fet excursionista i que no es cediran a terceres
persones o institucions, sense el teu consentiment previ exprés.
p61: P61 Si vols deixar algun comentari, ho pots fer aquí.
Si et vols posar en contacte amb nosaltres, ho pots fer aquí.
Gràcies per respondre.
451
Annex 7 – Notícies aparegudes als webs de la FEEC i del
CEC
452
453
Butlletí FEEC, núm 164
Butlletí quinzenal de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya www.feec.cat
número 164 / 27 de febrer de
2008
Cultura
Investigació sobre l'excursionisme - La Universitat Ramon Llull està
duent a terme una recerca sobre l'excursionisme avui dia. Actualment
està en la seva segona fase, que consisteix en una enquesta. Aquesta
investigació s'emmarca dins del doctorat en Ciències de l'Activitat Física
i l'Esport i l'encapçala Francesc Roma.
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3990
Federació d'Entitats
Excursionistes de Catalunya
(Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada)
Rambla, 41, 1r. - 08002 Barcelona
Tel: 93 412 07 77; Fax: 93 412 63 53
Internet: http://www.feec.cat
e-mail: [email protected]
Si preferiu no tornar a rebre noticies nostres, us agraïm ens ho feu saber enviant un correu a
[email protected]
454
Annex 8 – Qüestionari webs dels centres
Els webs dels centres excursionistes catalans
Pretén conèixer els serveis i les possibles utilitzacions de les pàgines web de les entitats
excursionistes de Catalunya.
Es demana que la persona encarregada de la gestió de la pàgina web contesti una sèrie de
preguntes (en total són menys de 10 minuts).
p1: 1 - A quin centre excursionista correspon aquesta informació?
p2: 2 - La persona que contesta, quina relació té amb l'entitat?
Webmaster
Càrrec de la junta directiva
Professional (contractat per l'entitat o autònom)
Altres
p3: 3 - La web del club és...
Pàgina web (HTML + altres elements)
CMS (Sistema de gestió de continguts)
Bloc
No ho sé
Altres
p4: 4 - La web admet comentaris... (opció múltiple)
No accepta comentaris
De qualsevol persona
De persones registrades a la plataforma
De socis i sòcies de l'entitat
Altres:
p5: 5 - Existeixen fòrums en aquesta web?
No en té
Són reservats per als associats i associades AMB MODERACIÓ PREVIA
Són reservats per als associats i associades SENSE MODERACIÓ PREVIA
Són fòrums oberts a tothom AMB MODERACIÓ PREVIA
Són fòrums oberts a tothom SENSE MODERACIÓ PREVIA
Altres
455
p6: 6 - En aquesta web, els usuaris poden aportar informació (notícies, links, etc.)?
No tingueu en compte els fòrums, ni els comentaris!
Sí, sense cap restricció (tothom hi pot enviar informació)
Sí, amb censura prèvia (tothom hi pot enviar informació)
Sí, però només els usuaris enregistrats
Sí, però només els socis i sòcies
No
Altres
p7: 7 - Actualment, la pàgina web permet la sindicació de continguts?
Sí
No
p8: 8 - Mitjançant aquesta web, els usuaris i usuàries poden compartir fotografies?
Sí
No
p9: 9 - Aquesta plataforma disposa de la possibilitat de fer enquestes o consultes a les
persones que la visiten?
Sí
No
p10: 10 - La vostra entitat té llista de distribució o grup de discussió?
Es refereix a la possibilitat d'intercanviar missatges de correu
No
Sí, per a tothom
Sí, només per a persones enregistrades o socis i sòcies de l'entitat
Altres
p11: 11 - La vostra entitat disposa d'un butlletí electrònic?
Sí
No
p12: 12 - Aquest butlletí és accessible a tothom?
Si només és per a socis i sòcies contesteu que no!
Sí
No
p13: 13 - Una persona que no sigui sòcia de l'entitat, pot associar-se des de la pàgina web?
Sí
No
p14: 14 - La gent que s'inscriu a l'entitat per internet té els mateixos drets i deures que la
gent que s'inscriu per altres mecanismes?
Sí
No
456
p15: 15 - Actualment, es podria ser membre de la vostra entitat sense tenir-hi cap relació que
no fos per internet?
Sí
No
p16: 16 - Teniu en la vostra entitat socis i sòcies actius que només participen en la vida de
l'entitat a través d'internet?
Sí
No
p17: 17 - En una escala de l'1 al 5, quin ús es fa per part dels associats de les possibilitats
tècniques de la vostra web?
1 = Res 5 = Tot
Ús de la plataforma
12345
p18: 18 - L'enquesta ha acabat.
Si vols, pots fer algun comentari a continuació.
També et pots posar en contacte amb nosaltres al mail [email protected]
Gràcies per respondre.
457
Annex 9 – Qüestionari estudi dels clubs
Els webs dels centres excursionistes catalans
pretén conèixer els serveis i les possibles utilitzacions de les pàgines web de les entitats
excursionistes de Catalunya.
Es demana que la persona encarregada de la gestió de la pàgina web contesti una sèrie de
preguntes (en total són menys de 10 minuts).
p1: 1 - A quin centre excursionista correspon aquesta informació?
p2: 2 - La persona que contesta, quina relació té amb l'entitat?
Webmaster
Càrrec de la junta directiva
Professional (contractat per l'entitat o autònom)
Altres
p3: 3 - La web del club és...
Pàgina web (HTML + altres elements)
CMS (Sistema de gestió de continguts)
Bloc
No ho sé
Altres
p4: 4 - La web admet comentaris...
No accepta comentaris
De qualsevol persona
De persones registrades a la plataforma
De socis i sòcies de l'entitat
Altres:
p5: 5 - Existeixen fòrums en aquesta web?
No en té
Són reservats per als associats i associades AMB MODERACIÓ PREVIA
Són reservats per als associats i associades SENSE MODERACIÓ PREVIA
Són fòrums oberts a tothom AMB MODERACIÓ PREVIA
Són fòrums oberts a tothom SENSE MODERACIÓ PREVIA
Altres
458
p6: 6 - En aquesta web, els usuaris poden aportar informació (notícies, links, etc.)?
No tingueu en compte els fòrums, ni els comentaris!
Sí, sense cap restricció (tothom hi pot enviar informació)
Sí, amb censura prèvia (tothom hi pot enviar informació)
Sí, però només els usuaris enregistrats
Sí, però només els socis i sòcies
No
Altres
p7: 7 - Actualment, la pàgina web permet la sindicació de continguts?
Sí
No
p8: 8 - Mitjançant aquesta web, els usuaris i usuàries poden compartir fotografies?
Sí
No
p9: 9 - Aquesta plataforma disposa de la possibilitat de fer enquestes o consultes a les
persones que la visiten?
Sí
No
p10: 10 - La vostra entitat té llista de distribució o grup de discussió?
Es refereix a la possibilitat d'intercanviar missatges de correu
No
Sí, per a tothom
Sí, només per a persones enregistrades o socis i sòcies de l'entitat
Altres
p11: 11 - La vostra entitat disposa d'un butlletí electrònic?
Sí
No
p12: 12 - Aquest butlletí és accessible a tothom?
Si només és per a socis i sòcies contesteu que no!
Sí
No
p13: 13 - Una persona que no sigui sòcia de l'entitat, pot associar-se des de la pàgina web?
Sí
No
p14: 14 - La gent que s'inscriu a l'entitat per internet té els mateixos drets i deures que la
gent que s'inscriu per altres mecanismes?
Sí
No
459
p15: 15 - Actualment, es podria ser membre de la vostra entitat sense tenir-hi cap relació que
no fos per internet?
Sí
No
p16: 16 - Teniu en la vostra entitat socis i sòcies actius que només participen en la vida de
l'entitat a través d'internet?
Sí
No
p17: 17 - En una escala de l'1 al 5, quin ús es fa per part dels associats de les possibilitats
tècniques de la vostra web?
Res = 1 - 2 – 3 – 4 - 5 = Tot
p18: 18 - L'enquesta ha acabat.
Si vols, pots fer algun comentari a continuació.
També et pots posar en contacte amb nosaltres al mail [email protected]
460
Annex 10 – Qüestionari sobre l’excursionisme a Setmana
Santa
Excursionisme durant la Setmana Santa
Aquesta enquesta pretén conèixer les pràctiques, activitats i comportaments de les darreres
vacances de Setmana Santa
Les preguntes que et farem a continuació, fan referència als dies que van del 17 al 24 de
març de 2008.
p1: Durant aquesta Setmana Santa, has dut a terme alguna pràctica excursionista?
Per Setmana Santa entenem els dies que van del 17 al 24 de març de 2008.
Si et plau, tria només UNA de les següents
Sí
No
p2: Podries indicar quins dies has sortit a fer qualsevol activitat de tipus excursionista?
Por favor, marque TODAS las que correspondan:
17 de març
18 de març
19 de març
20 de març
21 de març
22 de març
23 de març
24 de març
Altres:
p3: Quines de les següents activitats has dut a terme durant aquesta Setmana Santa...
Alpinisme
Alt
Barranquisme
BTT - Bicicleta tot terreny
Caça - Pesca
Curses de muntanya
Escalada
Escalada en gel
Espeleologia
Esquí de muntanya
Esquí de fons
Esquí de pista
Excursionisme
Geocaching
Hípica
Marxes de resistència
Marxes populars
Moto (trial, enduro...)
4x4
Orientació esportiva
Parapent / Ala delta
Rafting, hidrospeed, etc.
Senderisme (PR, GR)
Turisme de muntanya
Vies ferrades
Surf de neu
Trèking
Altres:
461
p4: Aquestes activitats han estat...
En solitari
Amb un grup d'amics o companys
Amb la meva família
Altres:
p5: En una escala del 0 al 10, l'activitat que has dut a terme, quin grau de risc et sembla que
tenia?
Si has fet més d'una activitat, fes referència a la més arriscada
Nivell de risc
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
p6: Si no hi tens inconvenient, ens podries dir on has anat durant aquests dies a fer alguna
activitat relacionada amb l'excursionisme?
Si has anat a més d'un lloc, tria aquell en què hagis estat més temps
Catalunya (incloent Catalunya Nord)
Pirineu aragonès, navarrès o basc
Una altra comunitat autònoma espanyola
Un altre país (si et plau, indica quin)
p7: Per quin motiu vares decidir anar a aquest lloc?
p8: Quin tipus de transport has fet servir? (elecció múltiple)
Transport públic
Transport privat
No he fet servir cap tipus de transport
Altres:
p9: Per dur a terme aquestes activitats, has passat com a mínim una nit fora de casa?
Sí
No
p10: En quin tipus de lloc t'has allotjat?
La meva segona residència habitual
Apartament llogat només per aquests dies
Càmping
Hotel
Casa de turisme rural
Casa d'amics, familiars o coneguts
Autocaravana o roulotte
Refugi
Altres:
p11: A més a més de les activitats excursionistes, què més has fet?
Anar a menjar a restaurants
Prendre copes, begudes, tapes (no com a necessitat)
Prendre banys termals
Fer algun tractament anti-estrès
Anar de compres
Anar al cinema, teatre o espectacle en general
Practicar algun esport no relacionat amb l'excursionisme
Altres:
p12: P18 De les següents, quines fonts d'informació has utilitzat per preparar les teves
activitats durant aquests dies? (elecció múltiple)
Internet
Amics i coneguts
Televisió
Llibres
Revistes
Mapes (cartografia en general)
Fulletons informatius
GPS - PDA
Persones del territori
Gent del meu propi club
La meva pròpia experiència
Altres:
p13: Podries dir quanta preparació has dedicat a les teves sortides?
Molta
Força
Poca
Gens
Altres
p14: Si no has dedicat gaire temps a preparar les teves activitats, per quin motiu va ser?
Perquè coneixia el lloc on anava
Perquè em vaig afegir a un grup de gent que ja ho coneixia
Perquè no vaig tenir temps
Perquè m'agrada anar a la muntanya sense preparar les meves activitats
Altres
p15: Tenint en compte totes les despeses, quant creus que has gastat, de mitjana, per cada
dia?
Es refereix a una sola persona, no a la família o el grup
Menys de 30 € per dia
Entre 31 i 50 € per dia
Entre 51 i 100 € per dia
Entre 101 i 150 € per dia
Entre 151 i 200 € per dia
Més de 200 € per dia
Altres
463
p16: Podries dir, en poques paraules, què t'han aportat les activitats que has dut a terme
aquests dies?
p17: Durant les activitats de muntanya, has pogut parlar amb els teus companys i companyes?
Sí
No
p18: Podries indicar a grans trets de quins temes vàreu parlar?
p19: Per quin motiu no has dut a terme cap pràctica excursionista? (elecció múltiple)
No he tingut dies de festa
He tingut problemes familiars
Per raons de salut
No he trobat ningú per marxar
La meva disponibilitat no coincidia amb la dels altres
He tingut problemes amb el transport, allotjament
No tenia ganes de sortir a la muntanya
Altres:
Gràcies per respondre.
464
Annex 11 - Documentació sobre la manifestació a
Montserrat
La documentació d’aquest annex es va recollir el dia 1 de març de 2008. S’han
conservat els continguts, però no sempre s’ha pogut respectar la distribució
original de les pàgines web de procedència. S’han conservat l’ortografia i la
sintaxi originals.
465
FLASH
Manifestación montserratina
“Contra de la involución de la escalada, el retroequipamiento, el equipamiento de saturación
y la manipulación de las vías”.
Por Redacción Digital
[email protected]
Actualizado 24.01.2008
Todos los escaladores en general y los montserratinos en particular están convocados el día 9
de febrero en el refugio Vicenç Barbé para manifestarse contra la situación preocupante a la
que está llegando la zona de Agulles de Montserrat, pero que se extiende a todo el macizo y a
la mayoría de las zonas de escalada. "Queremos manifestranos contra la involución de la
escalada, el retroequipamiento, el equipamiento de saturación y la manipulación de las vías”.
Los puntos principales que se quieren reivindicar son los siguientes:
-Preservar las vías de escalada existentes.
-Evitar la saturación de las vías.
-Relegar el cemento químico, para añadir presas, a los rocódromos o ámbitos urbanos.
Los actos serán los siguientes:
-Colocación de pancartas.
-Lectura de los distintos manifientos (cada uno puede traer el suyo).
-Espectáculo vertical por gentileza de una compañera.
-Charla.
Los actos tendrán lugar a partir de las 12.00 horas. "Esta llamada no parte de ninguna entidad
ni organización, si te sientes implicado te esperamos".
Más información en www.agulles.org.
Font : http://www.ochomilista.com/share/print.php?o=16575&p=&print=1
466
jueves 24 de enero de 2008
Manifestació contra la escalada de saturació
El dia 9 de febrer s'ha convocat una manifestació al refugi Vicenç Barbé l'Agulles en protesta
contra la saturació de vies i la utilització de resina.
Informació provinent del web Balcó de la Lluna.
comentarios:
skalada dijo...
Ens pots donar més detalls de de qué va això?
24 de enero de 2008 19:50:00 CET
Dalton's dijo...
tot el que se és el que posa al web del balcó de la lluna.
M'imagino que volen protestar pels reequipaments abusius. Està clar que el tema
dona de si.
No porto molts anys en el mundillo però em sembla que serà un acte sense
precedents!
24 de enero de 2008 21:02:00 CET
Kutrescaladors dijo...
Ara ho entenc!!
uf!!! pensava que era la saturació de vies amb escaladors i no.....ara he vist que es
refereix a la satuació de les parets amb vies!!!!
Vale!!! tenen raó!!!!
25 de enero de 2008 10:54:00 CET
res mes' dijo...
Si es munta una mani així haurien de donar més dades.
Som un colectiu molt dificil de mobilitzar. Tothom prefereix escalar que anar a fer
un tomb amb pancartetes. Trinxar vies em sembla deplorable, no tant com
retroequiparles.
Els que lorganitzen apart duna noteta a balcó de lluna podrien moures i donar info i
que la noticia circuli sino sera 5 i les avies.
Si tinc informacio per fermen una idea potser hi vaig. on l'aconsegueixo
25 de enero de 2008 19:33:00 CET
Victor dijo...
soy Víctor, amigo de guille...
escribo aquí porque guille me está apuntando con una pistola en la nuca, si no pongo
algun comentario me mata... jajaja
voy
leyendo
vuestro blog
de
tanto
en
tanto,
muy
interesante!
a ver si alguien dia guille me lleva a escalar a algún sitio que no sea port ginesta o la
facu y mejoro un poco más mi nivel...jejeje
venga, que vaya bien!
467
nos vemos!
26 de enero de 2008 12:14:00 CET
Ramon SolsoClimb dijo...
Ei bou,
espero santi ke després d tanta xapa la setmana passada et reservis per venir a la
trobada, es 100 x 100 Dalton's...
avui nem a fer un cavall bernat nocturn, es la nostra reivindicació personal, amb
espectacle de foc incluit. ja veuras les afotos al blog,
q tal el friki?
apa bou,
salut i tapia
8 de febrero de 2008 13:49:00 CET
DIMECRES, 06/02/2008 - 06:00h
Font: http://montserratclassic.blogspot.com/2008/01/manifestaci-contra-la-escaladade.html
468
Els escaladors demanen que es preservin les vies a Montserrat
El proper dissabte 9 de febrer, a partir de les 12.00 h, tindrà lloc al refugi
d'Agulles (Vicenç Barbé), al terme municipal del Bruc, una concentració per
tractar la problemàtica actual de l'escalada a Montserrat. La trobada vol
reivindicar, sobretot, la preservació de les vies d'escalada existents.
Darrerament s'ha observat que alguns escaladors instal·len preses artificials a
les vies per facilitar l'ascensió, entre elles pegats de ciment que alteren les
vies existents, una actuació que molts escaladors consideren un atemptat a la
naturalesa de les roques i demanen que es limiti a rocòdroms o àmbits urbans
ja artificials. En la mateixa jornada també es vol parlar dels problemes de
saturació d'algunes vies d'escalada. Els actes consistiran en una penjada de
pancartes, la lectura de diversos manifestos, un espectacle artístic vertical i
una xerrada entre tots els assistents. La convocatòria no ha estat signada per
cap entitat ni organització.
Font: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2727758
469
MANIFESTACIó AL REFUGI D´AGULLES VICENS BARBÉ EN PROTESTA
CONTRA L´ESCALADA DE SATURACIó 9-2-08 :: 2008-02-04 · 23:14:30 ::
ZALDYON ::
El dia 9 de febrer 2008 els habituals montserratins han convocat una
manifestació en protesta contra le saturació de vies i utilització de la resina
SICADUR, amb l'intenció de protegir el patrimoni de vies ja existens. I alhora
les formes geomorfològiques naturals de la muntanya, donades les serioses
agresions que darrerament han sofert la zona d'Agulles i el Vermell del
Xincarró.
RESUM DELS ACTES:
-Lectura de manifestos individuals,
-Pancartes
-Espectacle reivindicatiu
-Xerrades
Aquest acta no respon a cap mena d'organisme o entitat.
Xavier Garcia, en nom de tots els convocats.
Font http://www.madteam.net/foro/ver.php/escalada_16641.html
470
POR LA PROTECCIÓN DE SUS PAREDES
Menos sica, más Montserrat
El día 9 de febrero se convocó en Montserrat una manifestación como forma de protesta por
el uso indiscriminado de sica y por la masificación de vías que se convirtió en un éxito de
implicación y asistencia.
Uno de los carteles colocados
en las paredes de Montserrat.
Foto: Ángel Conde García
Por Redacción Digital
[email protected]
Actualizado 15.02.2008
14:59
"Mostramos los botes de sica que había desperdigados y algunos hierros peligrosos que
encontramos en la pared", así, nos contaba Xavier "Harry" García, guarda del refugio
d'Agulles Vicenç Barbé en Montserrat, como iniciaron los actos de la manifestación celebrada
el 9 de febrero, a la que asistieron cerca de 180 personas, respondiendo a una llamada, que
según oraba la convocatoria no partía de ninguna entidad ni organización:"Si te sientes
implicado te esperamos".
El motivo, movilizarse y establecer líneas de acción para el futuro contra la involución de la
escalada, el retroequipamiento, la saturación y la masificación de las vías. Y es que en los
últimos años la gran afluencia de escaladores a los sectores de Montserrat y el uso
indiscriminado de sicadur empezaban a dejar en un estado desazonador la situación de la
montaña: "Al final esto parece un rocódromo".
"La intención, que creo hemos logrado que salga adelante, era concienciar a los escaladores
de que estamos ante un parque natural que debemos proteger. Minimizar nuestro impacto no
es sólo una filosofía de escalada, si no de la persona", continuaba
Harry.
Una de las acrobacias aéreas
471
Ser montañeros
Personajes como Armand Ballart o Toni Cugat también mediaron
por la protección de las agujas montserratinas, proponiendo
empezar con la reequipación de vías y con el posible estudio de
una regulación para sus sectores. "Fue muy positivo a nivel docente. Muchos de los
implicados en la apertura de vías con tallados y sicas se mostraron arrepentidos y dispuestos
a arreglar los desperfectos ocasionados en la roca. Así es como se logran las cosas,
predicando con el ejemplo".
del espectáculo realizado
durante la convocatoria.
Foto: Ángel Conde García
A pesar de que, como menciona Xavier, hay vías abiertas de sobra ("Nadie se va a quedar sin
escalar") aún quedan algunos escaladores reticentes a dichas acciones, aunque a la vista del
éxito de la manifestación y de los trabajos que van a empezar a llevarse a cabo, estos
escaladores están cada vez más aislados.
La convocatoria se completó con la lectura de manifiestos, entre los cuales se incluyó el
célebre escrito de Josep M. Alsina "La Edad de Hierro"; una reflexión contra el abuso de las
expansiones y la regresión de la escalada como inadaptación al medio por parte del
escalador. El ambiente fue cordial durante toda la jornada, colocándose también las
tradicionales pancartas en la pared y siendo amenizado el evento con un espectáculo de
acrobacias aéreas protagonizado por Loren Galen.
"Veremos como continúa todo en el futuro", concluía Xavier García, "Hemos llegado a un
punto del desarrollo de la escalada en el que debe primar el componente ecológico.
Entonces podremos decir que somos montañeros".
Font: http://www.desnivel.com/object.php?o=16659
472
Índice del Foro « Ética y opinión ~ ¿Estáis de acuerdo con lo propuesto en Montserrat?
Apia_climbing
Registrado: 20 Jul
2007 Mensajes: 12
Publicado: Vie Feb 15, 2008 1:42 pm
A esto me refiero:
http://www.desnivel.com/object.php?o=16659
Volver arriba
davidurquiza
Registrado: 16 Ago
2007 Mensajes: 165
Publicado: Vie Feb 15, 2008 5:37 pm
No sé exactamente qué se ha propuesto ahí, imagino que evitar sikar y
tallar indiscriminadamente, creo que la escalada como actividad en su
conjunto mejorará así sustancialmente, el aspecto ecológico del asunto me
importa un pito, me importa mucho la ecología, pero yendo en coche a
Montserrat se la está perjudicando mucho más que poniendo sika, esto
último no afecta a la ecología, nos afecta sólo a nosotros.
Me interesa mucho, ya que has puesto el enlace que habla de ello, "el
célebre escrito de Josep M. Alsina; La Edad de Hierro; una reflexión contra
el abuso de las expansiones y la regresión de la escalada como inadaptación
al medio por parte del escalador". Lo busco en internet y no lo encuentro, a
ver si un alma caritativa lo encuentra y lo pega por aquí, en castellano si es
posible (gracias de antemano).
Volver arriba
Apia_climbing
Registrado: 20 Jul
2007 Mensajes: 12
Publicado: Sab Feb 16, 2008 12:31 am
Yo también lo he buscado, sin éxito. Así que me uno a la petición.
Volver arriba
javi_varek
Publicado: Dom Feb 17, 2008 3:49 pm
A mi me parece que el sika para la obra, los anclajes quimicos, y para
hacerte las figuritas del belen....
los que utilizan sika poniendo por excusa que no tenemos vias y que se
Registrado: 08 Nov
necesita variedad me parece que el respeto hacia la roca lo tienen en
2007 Mensajes: 164
donde salen los desechos del cuerpo humano.
Ubicación: tu puta
madre
Menos mal que se protesta.....yo como no voy a patones me da igual pero
la gente se pasa con el sika y el taladrito de las narices...
_________________
NO a todo
Volver arriba
Don José
Registrado: 27 Sep
2007 Mensajes: 73
Publicado: Lun Feb 18, 2008 1:28 pm
[quote="yo como no voy a patones me da igual pero la gente se pasa con el
sika y el taladrito de las narices...[/quote]
¿Tampoco vas a la Pedriza, no?
473
_________________
www.bulderking.com
Volver arriba
manuel villa lópez
Registrado: 13 Ene
2008 Mensajes: 23
Publicado: Lun Feb 18, 2008 2:06 pm
todo comenzó el día en que alguién (como he leído en algún sitio que no
recuerdo) mató la aventura y equipó desde arriba...ahora...¿quién para
todo esto? el nivel ha subido gracias al equipamiento, sin duda, pero ¿cómo
medimos el punto en que la ética deja de serlo?
de todas formas, sí que se contamina. al menos de forma visual. pero, lo
dicho: ¿quién para esto, en montserrat o en cualquier otro sitio?
Volver arriba
javi_varek
Publicado: Mar Feb 19, 2008 11:04 pm
Tu don jose me estas tocando los huevs
Registrado: 08 Nov
YO VIVO EN LA PEDRIZA
2007 Mensajes: 164
Ubicación: tu puta
DONDE HAY BUEN ROLLO NO COMO EN PATONES CON EL SIKA
madre
_________________
NO a todo
Volver arriba
Don José
Registrado: 27 Sep
2007 Mensajes: 73
Publicado: Mie Feb 20, 2008 12:10 pm
En La Pedriza hay buen rollo. Y no hay sika. Ni tallados. Ni maceados con
más de 40 años. Ni buriladas...
_________________
www.bulderking.com
Volver arriba
javi_varek
Publicado: Jue Feb 21, 2008 3:37 pm
exacto amigo exacto...me he pasao u poco con lo de me estas tocando los
huevs.
Registrado: 08 Nov
2007 Mensajes: 164
no pasa na perdona
Ubicación: tu puta
madre
_________________
NO a todo
Volver arriba
Mostrar mensajes anteriores:
Todos los mensajes
El más antiguo primero
Ir
© Ediciones Desnivel SL., Calle San Victorino,8 28025 Madrid - Tfno. 902 902 156 – E-mail: [email protected]
© Librería Desnivel, Pza. Matute 6 28012 Madrid - Tfno. 902 24 8848. Abrimos las 24h en www.libreriadesnivel.com.
Font: http://www.desnivel.com/foros/viewtopic.php?t=456
474
dimarts, 26 / febrer / 2008
Escalada a les Agulles.
No és massa infreqüent que, a l’hora de cercar un concepte, una definició, una descripció,
ens trenquem la closca assajant un conjunt de paraules que, formant un conjunt amb sentit,
ens permetin d’expressar amb la volguda precisió allò que volem dir.
Tal com és sabut, podem arribar a un coneixement o conclusió, per deducció o per inducció.
Millor encara si podem fer servir totes dues eines. Si és que les tenim totes dues a mà.
Faig aquest meandre perquè m’ha vingut al cap en contestar una enquesta del treball que
està fent en Francesc Roma, una de les preguntes de la qual demana "com definiries l’ètica
excursionista?". Com diuen en castellà, "tela!"
És
curiós
com,
sovint,
les
coses
sembla
que
vulguin
coincidir.
Diumenge, al matí, amb el meu àngel de la guarda (que mai em renya quan vaig sol), vaig
anar a donar el volt per les Agulles de Montserrat. Ja em convenia sortir, doncs si bé la
tendinitis aquesta de l’espatlla esquerra no ha desaparegut, tot i que ha millorat, ja tenia
ganes de perdre’m per un corriol. Físic i místic, com qualsevol de Montserrat.
I a l’endemà contesto l’enquesta.
Està clar que una enquesta és el que és i hom no es pot sortir del guió. Però em va venir al
cap immediatament la conversa que diumenge vaig tenir amb en Xavier, el guarda del refugi
Vicenç Barber. Una conversa distesa i agradosa mentre em prenia el cafè que em va fer i
l’acompanyava del cigarret.
Una de les coses que vam comentar va ser com actuen els darrers anys una part dels
escaladors a Montserrat a l’hora d’obrir vies i el que fan servir darrerament.
No estranyarà a ningú que el Xiruquero-kumbaià, allunyat ja fa molts anys de l’escalada, de
la que no va ser altra cosa que un aprenent, sigui un ignorant de les pràctiques actuals i,
sobretot, dels materials.
I alhora, un admirador d’aquells escaladors que "parlen" a la roca, la respecten i estimen, tot
ballant aquesta dansa arrítmica entre el cel, la muntanya i el vertigen.
El dissabte 9 d’aquest mes va haver-hi, al refugi, una concetració-manifestació d’escaladors
per a rebutjar determinades pràctiques que en Xavier m’explicava que es fan servir. Em vaig
quedar bocabadat de saber que, fins i tot, n’hi ha que usen un producte químic que es diu "
Sikadur" que s’empra a la construcció.
475
Entre cent i cent-cinquanta escaladors preocupats per aquestes pràctiques van manifestar la
seva disconformitat i alguns van aportar les seves reflexions mitjançant cartes que han estat
publicades al web del refugi.
Cal l’existència d’un codi ètic escrit per saber si és blasmable aquella manera de fer?
Cal una definició de la ètica excursionista –o més enllà, de la ètica- per a saber-ho?
Si així fos tindríem mala peça al teler. Potser la hi tenim.
Font: http://xiruquero-kumbaia.blogspot.com
476
kpujo
Piades de Montserrat... i més coses
Autor
buitri
Registrado: 29 Abr
2005
Mensajes: 8
Mensaje
Publicado: Sab Ene 19, 2008 10:10 pm Asunto: Mani a
Agulles en contra dels sobreequipadors
Companys, el proper Dissabte 9 de Febrer es farà una concentracció a
Agulles en contra del sobreequipament dut a terme pel LLasera i
companyia.
Proposso trinxar totes les vies.
Feu correr la veu que cremaren les naus.
Volver arriba
anonimo
Registrado: 08 Abr
2007
Mensajes: 88
Publicado: Dom Ene 20, 2008 9:50 pm Asunto: Tots a
Agulles!!
Acabem ja amb el sobreequipament i sectors "personals". La muntanya
és de tot i no hem de permetre que una sola persona se la faci seva.
I que passa amb Tarragó? Diables, Cavall... propaganda per la seva
empresa?
Tots a Agulles!!
Volver arriba
anonimo
Publicado: Dom Ene 20, 2008 9:51 pm Asunto:
Si ens apreten, tots serem Talibans.
Registrado: 08 Abr
2007
Mensajes: 88
Volver arriba
fass
Registrado: 15 Abr
2007
Mensajes: 3
Publicado: Dom Ene 20, 2008 10:16 pm Asunto:
No pretendo empezar una guerra pero quizás todos deberíamos hacer
una reflexión, los seguros no son obligatorios, si en un largo de una via
hay 10 seguros se pueden poner solo aquellos que os parezcan
oportunos, quizás a las personas que estén empezando a escalar les
irá bien que en una via hayan los suficientes seguros para que pudan
disfrutar de un buen día de escalada sin arriesgarse en exceso.
Volver arriba
Joan B
Registrado: 27 Oct
Publicado: Lun Ene 21, 2008 2:24 pm Asunto:
El que dieu em sembla una bestiesa. Ara pot haver-hi qui proposi una
convocatoria a Agulles per trencar la cara a qui vulgui trinxar les
vies.... i enbolica que fa fort.
477
2006
Mensajes: 7
Opinar en contra d'una manera d'equipar és lícit, trinxar la feina dels
altres no. La muntanya és de tots i prou gran com perquè i covisquin
estils d'equipament diversos.
Viure i deixar viure !
Joan
Volver arriba
Mingo
Publicado: Mar Ene 22, 2008 10:23 am Asunto:
Escaleu més i trinxeu menys
Registrado: 09 Jun
2004
Mensajes: 61
Volver arriba
TRanki
Registrado: 06 Nov
2006
Mensajes: 60
Publicado: Mar Ene 22, 2008 11:05 am Asunto:
I què tal intentar parlar amb en Llassera, decidir el QUÊ i EL COM s'ha
de equipar a Agulles, i mirar d'establir uns critreris clars sobre el
respecte, tant a vies antigues com a nous equipaments?
Tantmateix valgui la meva protesta contra alguns actes d'aquest
equipador que fins que no m'ho expliqui no entenc ( enganxar pedres
en vies antigues, clavar un graó de ferrada en la antiga reunió de un
8a i moure la reuni´ño dificultant fer-la...NO HO COMPRENC).
Abans de muntar-la potser caldria documentrar i explicar QUINES VIES
AIXAFA, i COM LES AIXAFA, i què ha fet malbé. El simple fet que ens
caigui bé o malament un estil d'escalada NO ES MOTIU PER TRINXAR
res...sinó estem caient EXACTAMENT en el que critiquem..el NO
RESPECTE.
Volver arriba
Kpujo
Site Admin
Registrado: 21 Feb
2004
Mensajes: 71
Publicado: Vie Ene 25, 2008 11:15 am Asunto: Espero
podrem dialogar
Confio que la reunió a Agulles serveixi per alguna cosa més que per
criticar o carregar-se algú i puguem arribar a acords que ens satisfacin
a tots. Crec que no serà fàcil, potser no tothom estarà disposat a cedir
o intentar entendre els altres, però espero que que serveixi per a
alguna cosa més que tirar-nos els parabolts pel cap.
Volver arriba
anonimo
Publicado: Mie Ene 30, 2008 1:12 am Asunto:
fass escribió:
Registrado: 08 Abr
2007
Mensajes: 88
No pretendo empezar una guerra pero quizás todos
deberíamos hacer una reflexión, los seguros no son
obligatorios, si en un largo de una via hay 10 seguros se
pueden poner solo aquellos que os parezcan oportunos, quizás
478
a las personas que estén empezando a escalar les irá bien que
en una via hayan los suficientes seguros para que pudan
disfrutar de un buen día de escalada sin arriesgarse en
exceso.
Estoy bastante de acuerdo contigo, aunque el "Wilderness" se nos está
acabando por todas partes.
Lo que me suena muy mal es lo de "quemar las naves" que dicen por
ahí.
Volver arriba
Guillem
Publicado: Vie Feb 01, 2008 2:25 pm Asunto:
Una opinió, una historia...
Registrado: 19 Ene
2008
Mensajes: 4
Em sap greu no pogué anar a aqueta trobada del dia 9.
La historia
De fet de trobades de aquestes se han fet moltes, recordo alguna
sobre els equipaments del Sr. Belego i no eren ni de llarg de les
primeres que es van fer.
Probablement el resultat de aquesta sigui similar a dels dos mil i
esqueix que se han fet
abans, però lo bonic es la trobada de gent.
Les Vies
De fet crec que tenim tres supòsits :
A) Vies antigues, anys 50/60/70 etc que en el seu dia es van obrir en
artificial i amb
uns punts de assegurances, que se han deteriorat per el pas del
temps.
Alguns posant peça per peça, encara que incomprensiblement antics
artificials
a passat a ser lliures obligats (?)
B) Personal altament qualificat que en l’actualitat obre vies
magnifiques i de un alt
grau i que posant les assegurances que Ells creuen adequades.
C) Personal amb un nivell físic limitat i que obre vies per Ell i la gent
com Ell, amb
proliferació de el “Ae1” i que alguns dels Qualificats poden fer en
lliure, però no
per això en de impedir que els no tan qualificats puguin anar.
La Opinió
En el cas “A” penso que seria interessant posar normes mes clares de
les que
tenim.
En el cas “B” ànim i endavant i si algú vol posar-li mes assegurances
permanents,
se hauria de impedir i treure-les, però penso que qui te que fer això
es el que a
obert la via, no els seus “Fans”
En el cas “C” que pensin que algun dia no tindran el nivell que tenen
ara, de
totes formes la majoria dels que treuen assegurances de vies actuals,
no
acostumen a durar mes de uns anys.
AC
479
Guillem
Volver arriba
quimet
Publicado: Dom Feb 03, 2008 5:20 pm Asunto:
Hola a tots.
Registrado: 14 Ene
2008
Mensajes: 5
La meva opinió es basa en el respecte mutu i en el sentit comú.
Les vies que ja estan obertes, siguin antigues o modernes, estan
equipades segons el criteri i mèrit de l'aperturista. Podem donar la
nostra opinió però mai no desfer ni desmerèixer el treball dels altres.
Estem d'acord, que les vies obertes en els anys 50, 60, 70... es van
obrir amb els materials i equips de llavors i us asseguro que
m'agradaria veure molts "escaladors" d'ara obrir les esmentades vies
amb cordes d'espart, espardenyes o botes rígides, ploms, tacs de
fusta, etc.
Els materials, amb el temps, es degraden. Està a les mans de tots si,
escalant una via, veiem que hi ha algun element en mal estat, el
canviem per un altre en perfectes condicions.
El que mai no estaré d'acord és el machacar cap via de ningú (ni per
defecte ni per excés).
Que es modifiqui una reunió d'un burí per dos parabolts, o que
s'afegeixi una assegurança a 1 metre de la reunió per evitar el factor
2, no solament crec que sigui necessari, sinó obligat (ens va a tots la
vida).
Jo, no puc opinar del que ha fet el Llassera perquè no ho he vist, però
si és tal com diuen, voldria que en Llassera desfés el que ha fet
malament, però des del bon enteniment.
Així mateix, m'agradaria que els que han desequipat el cami del xas,
reflexionessin sobre el que han fet.
Així mateix, m'agradaria que els que han desequipat el cami del xas,
reflexionessin sobre el que han fet i, que almenys donin la cara i
diguin per què ho han fet.
Salutacions
Volver arriba
TRanki
Publicado: Lun Feb 04, 2008 10:51 am Asunto:
Bones,
Registrado: 06 Nov
2006
Mensajes: 60
Suposo que d'opinions n'hi ha d'haver de tots colors.
El tema, però, en certa manera és molt simple:
Les vies obertes en una manera determinada són obra i creació d'un
estil i amb una mentalitat i medis. Sota cap concepte ( més seguretat,
evitar factots 2 etc), es pot modificar. Els reequipaments són
restauracions de obres ja creades i per tanmt han de mirar
simplement de actualitzar els materials originals de la via..i poca cosa
més. No fer-ho així implicaria que QUALSEVOL via caduca en materials
480
podria ser reequipada segons els criteris personals del reequipador, el
qual simp0lement significa que sota aquest axiuoma es pot fer el que
es vulgui en qualsevol via que no sigui esportiva.
Pel que FA A LES noves apertures, LA CREACIÓ DE VIES ÉS UN FET QUE
DEPÈN DE L'APERTURISTA O EQUIPADOR, i el respecte a la llibertat del
mateix esta per sobre de les ètiques o maneres que hi pugui haver en
un determinat lloc. l'ús de picats o sikats. de l'esportiva, de parabolts,
de tecniques d'artifo extrem o vies NON EXPANSION són fets
INDIVIDUALS i si estem a favor de la llibertat, mentre una via nova no
afecti a una via existent, no deixar equipar una via en un estil diferent
al que hi ha és limitar la llibertat. tant en una direcció com en una
altra..l'esportiva ha de respectar les vies clàssiques, i les vies
clàssiques no impliquen la reserva de un sector o zona per a la seva
pràctica exclussiva..o si? que hi hagi vies antigues en un lloc implica
que no se'n poden obrir de modernes?
PEL QUE FA A LA SATURACIÓ ( verdader motiu d'aquest acte), és un
aspecte que si bé EN lÔGICA em costa de ARGUMENTAR crecq ue més
aviat pertany a una consciència de autorregulació i ètica de qualsevol
persona que vagi a la muntanya. ës una cosa SEMBLANT alq ue passa
amb el planeta, ningú pot negar l'accés al progrçés i el benestar a tota
la humanitat, però això significa un esforç per part de tots en limitar
l'abús sobre uns recursos escassos, o no deixarem res per a les
properes generacions.
Montserrat és un espai on hi ha evolucionat molta gent, obrint per
dalt, per baix, amb manipulació de la pedra, sense, sobreequipant les
vies o deixant-les exposades. Aquest és un camí personal on ningú pot
establir un tope, ni exigir que no tenim dret a quedar-nos en una
etapa, disciplina o estil...
Però el que esta passant a Agulles comença a implicar un matís d'abús
de la pedra que demana un acord de cara a la regulació de l'activitat
d'equipaments o difícilment quedarà res per a les properes
generacions.
Com deia en Quimet és una qüestió de sentit comú.
A mi em van desmuntar una via esportiva ( de les primeres a l'interior
de Frares ( a la Caputxa), i una altra oberta per baix...però això és
una manca de respecte a un estil "diferent" al que predomina a la
zona.
L'activitat d'en Joan no és una manca de respecte a un estil
predominant o a la història..és un abús de una medi que caldria
preservar per deixar opcions a les posteriors generacions...
En qualsevol cas elq ue cal fer és dialogar, i arribar a un acord...
Volver arriba
Geremias
Registrado: 07 Sep
Publicado: Lun Feb 04, 2008 11:31 pm Asunto: LLaseras,
vine a la reunio,que tens por??Ets un crio!!
Resposta a en fass. Primer : no et conec,com a tots,segona: Ja hi han
proutes vies sobreequipades per fer primeres escalades,tots el gorros
fan pena,alli ja sa pifiat,aneu alli? Si no al vermell,mira que san fet
481
2006
Mensajes: 22
cursets alli.Can jorba? Arboli? Montral? Mussara? Margalef?
No se de que et quiexes,com a minim tens 1000 vies a catalunya sobre
equipades,encara en vols mes? El teu pare de cognom es diu tarrago??
O Grau? LLaseras? Luichy?? El que aqui es critica es que cualsevol pot
obrir una via per dált i no per aixo jo o faig! Fa 15 anys que escalo i he
obert poder 4 o 5 vies,per dált! Amb cura,carinyo, poc a poc,sense
presa,mirant la linea mes evident ,amb espai entre les altres rutes,en
llocs on no ni habien,no se ,tio? Parles ,sense coneixament.
Dediqueuvos al wind surf ,que segur que us aporta menys perills i
menys mals de caps!
Prou de que un tipus anomenat mesias obri en un cap de setmana un
sector amb les vies en bateria,una al costat de l´altre , a metre una
de l´altre,prou sectors personals!!
LLaseras,Luichy,Tarrago, Paca,El capullo de can jorba( Han obert
varies vies on no hi cabien,odio africano,comproveuho)VENIU,VENIU,si teniu...
Volver arriba
luisin
Registrado: 13 Jun
2007
Mensajes: 3
Publicado: Mar Feb 05, 2008 8:27 am Asunto:
Equipaments - Requipaments - Sobrequipaments
En quan a la meva opinió, estic en la línia de'n Guillem, Tranqui,
etc... El que em sembla estrany és el to de molts del missatges en
aquests i altres fòrums. No sé d'on surt tanta ràbia.
Hi ha molta roca a Montserrat, i sempre ha tingut la qualitat de tenir
vies de tots els estils, per tots els gustos. També sempre ha costat
tenir respecte pels altres, però no recordo que s'hagués arribat al punt
dels comentaris actuals.
Qui ha decidit quin tipus d'escalada ha de primar a Montserrat? Jo fa
35 anys que em bellugo per aquí, i n'he vist vies de tots els gustos i
colors, i quan parlo de l'escalada aquí sempre destaco la gran varietat
com a riquesa de la zona, on pots escalar tota una vida sense repetirte si no vols, i tastar tots els estils d'escalada existent.
N'he vist ressenyes de vies que fa molts anys que vaig fer
completament transformades, i baralles dialèctiques per
requipaments de vies completament oblidades, potser degut a alguns
excesos, però continuo sense entendre la ràbia que es destila dels
comentaris.
La manifestació/reunió no arreglarà res, però almenys es posaran
coses en comú, però penseu (els promotors) que si es fes una votació
en tota regla perderieu, o no veieu la gent com escala avui en dia?
Miraré d'assistir-hi, però ningú diu l'hora, i si hi vaig penso escalar, o
abans o després, no perderé tota la jornada per no res.
Lluís Nadal
Volver arriba
Geremias
Registrado: 07 Sep
2006
Mensajes: 22
Publicado: Mar Feb 05, 2008 9:11 am Asunto: Re:
Equipaments - Requipaments - Sobrequipaments
luisin escribió:
En quan a la meva opinió, estic en la línia de'n Guillem,
Tranqui, etc... El que em sembla estrany és el to de molts del
missatges en aquests i altres fòrums. No sé d'on surt tanta
482
ràbia.
Hi ha molta roca a Montserrat, i sempre ha tingut la qualitat
de tenir vies de tots els estils, per tots els gustos. També
sempre ha costat tenir respecte pels altres, però no recordo
que s'hagués arribat al punt dels comentaris actuals.
Qui ha decidit quin tipus d'escalada ha de primar a
Montserrat? Jo fa 35 anys que em bellugo per aquí, i n'he vist
vies de tots els gustos i colors, i quan parlo de l'escalada aquí
sempre destaco la gran varietat com a riquesa de la zona, on
pots escalar tota una vida sense repetir-te si no vols, i tastar
tots els estils d'escalada existent.
N'he vist ressenyes de vies que fa molts anys que vaig fer
completament transformades, i baralles dialèctiques per
requipaments de vies completament oblidades, potser degut a
alguns excesos, però continuo sense entendre la ràbia que es
destila dels comentaris.
La manifestació/reunió no arreglarà res, però almenys es
posaran coses en comú, però penseu (els promotors) que si es
fes una votació en tota regla perderieu, o no veieu la gent
com escala avui en dia?
Miraré d'assistir-hi, però ningú diu l'hora, i si hi vaig penso
escalar, o abans o després, no perderé tota la jornada per no
res.
La reunio es a les 12 del migdia,segon, quan vas a escalar no
pares de ensopagar amb tecno vies,tres, es vol apendre dels
errors i no tornar a caure en el de sempre,la escalada es
alguna cosa mes que parabolts,si es requipen vies cambian la
fisonomia,ningu s´en recordara de com s´escalava abans( els
tenien mes ven posats). Ara cualsevol pot tenir un taladro i
deixar emprenta. despres,la rabia,es perque aquesta peña ,la
fa ,i no pia ni dona la cara. La rabia,doncs de veure com
nomes preval els parabolts. Si fos per mi ,desequiparia tota ca
la montse , fart de veure gent que comença a escalar i sen va
a la tomba ,pensant que escalar es progresar de aseguransa
en aseguransa cada metre. Hi el compromis,i la busqueda de
cada un amb els seus limitsm, jo crec que ja tas fet gran,i
precisament la gent que hauria de anar a la reunio, no
vindran,no tenen ganes de sentir,repliques,si no haber estat a
la reunio a monistrol,on estaven el belego i el tarrago. No
mes van fer el prepoten,davant la atonita mirada de 30
persones mes. Per o del requipament del aeri.
Lluís Nadal
Font: http://foro.kpujo.com/viewtopic.php?t=725
483
2008-02-05 Montserrat Refugi d'Agulles
El dia 9 de febrer 2008 a les12 del migdia els habituals montserratins han
convocat una manifestació en protesta contra le saturació de vies i utilització
de la resina SICADUR, amb l'intenció de protegir el patrimoni de vies ja
existens. I alhora les formes geomorfològiques naturals de la muntanya,
donades les serioses agresions que darrerament han sofert la zona d'Agulles i
el Vermell del Xincarró.
RESUM DELS ACTES:
-Lectura de manifestos individuals,
-Pancartes
-Espectacle reivindicatiu
–Xerrades Aquest acta no respon a cap mena d'organisme o entitat.
Xavier Garcia, en nom de tots els convocats.
Font: http://www.ressenya.net/intro/noticies.php
484
FLASH
Manifestación montserratina
“Contra de la involución de la escalada, el retroequipamiento, el
equipamiento de saturación y la manipulación de las vías”.
Actualizado 24.01.2008
13:25
Font:
http://www.ochomilista.com/deportes/escalada_en_roca/object.php?o=16575&p=share/zoo
m2.php&image_num=1&preview=0
485
Refugi Vicenç Barbé
TEMA: Re: Convocatòria de manifestació
S'ha convocat una manifestació el dia 9 de febrer al Refugi d'Agulles (Vicenç
Barbé). Els punts principals que es volen reivindicar són els següents:
-Preservar les vies d'escalada existents.
-Evitar la saturació de vies.
Harri (Usuario) -Relegar el ciment químic, per afegir preses, als rocòdroms o àmbits urbans.
Els actes seràn els següents:
-Penjada de pancartes.
-Lectura dels diversos manifests (hom hi pot portar el seu).
Publicaciones: -Espectacle vertical per gentilesa d'una companya.
-Xerrada.
6
Fresh Boarder
Els actes tindran lloc a partir de les 12.00h.
Aquest acte no pertany a cap entitat ni organització, si et sents implicat t'hi
esperem.
última modificación: 23-01-2008 03:01:30 Por miwena.
isaako killer
(Usuario)
Re: Convocatòria de manifestació 1 Mes ago
Wenas harry!ke tal???
Karma: 0
He mirao lo de la web de la desnivel ke me has comentao y no parece ke salga
Fresh Boarder nada raro,miratelo tu mismo.
Publicaciones http://www.ochomilista.com/deportes/escalada_en_roca/_object_.php?o=16
575
:3
Harri
(Usuario)
Re: Convocatòria de manifestació 1 Mes ago
Karma: 0
Ok, gracias, mi mujer también lo ha visto y me ha dicho que todo en orden.
Bonita la fotito ¿eh?
Fresh
Boarder
isaako killer
Re: Convocatòria de manifestació 1 Mes ago
Karma: 0
(Usuario)
muy wapa la foto.siento no poder estar ahi ,pero en honor a todo lo ke esta
pasando en montserrat,estoy abriendo una via en extremadura ke se llamara
"no solo de esparragos vive el hombre"7b de fisura,sin reunion y descenso de
Fresh Boarder IV curioso,a lo puritano!!a ver si hago la primera....
Publicaciones: un saludo y ke me kago en too !!!!!!!!!
3
isaako killer
Re: Convocatòria de manifestació 1 Mes ago
Karma: 0
(Usuario)
te vuelvo a enviar la pagina ke me parece ke no funciona el otro enlace.
Fresh Boarder
http://www.desnivel.com/deportes/escalada_en_roca/_object_.php?o=16575
Publicaciones:
salut!!!!!!
3
© 2008 Refugi Vicenç Barbé
Font: http://www.agulles.org/index.php?option=com_fireboard&func=view&id=23&catid=6
486
Aquí publiquem les cartes més significatives que envieu al nostre mail.
Aquí publicamos las cartas más significativas que mandáis a nuestro mail.
( [email protected])
L’EDAT DEL FERRO
“I està ben equipada?” Avui, aquesta és una de les primeres preguntes que se’ns fa, si no la
primera, quan se’ns demana informació sobre una via d’escalada I el que tots entenem per
“ben” és molt senzill: que hi hagi moltes assegurances fixes, si és possible, parabolts de
10mm de diàmetre com a mínim. I és que, actualment, la majoria dels escaladors, es fixen
més en el ferro que no en la pedra. És clar que el que es considera que està bé (ben equipat)
és la superabundància de ferro, com més quantitat i més gran sigui el diàmetre de les
expansions –perquè han de ser expansions- millor. Perquè només aquesta, segons pensen
molts, és l’única assegurança fiable que pot garantir la salvaguarda absoluta de les postres
vides. Però una tal acumulació fèrrea a les parets no fa més que acentuar la inadaptació de
l’ésser humà al medi natural i actuar en detriment del comprimís psicològic inherent de
l’escalada. Sense aquest comprimís mental, l’activitat vertical es desvirtua, perd part de la
seva esencia. L’escalada “esportiva” ens ha portat a què avui dia molts escaladors no
coneixen ni poden concebre una altra forma de pujar les parets que no sigui el ferro. De fet,
però son molts els que ja escalaven abans d’arribar aquesta tendència i ara s’hi han apuntat,
com si allò d’abans no hagués existit mai. L’escalador busca la pròxima xapa, a dos metres de
d’anterior; es concentra en les preses que té a l’abast i s’oblida de la paret i de l’entorn. Cal
preguntar-se si aquesta és la millor manera d’entendre l’escalada; una manera que, d’altra
banda, ha captat en els últims anys una gran quantitat de seguidors; o si, per contra,
n’existeix una altra en la què el medi i el mateix compromís de l’escalador amb l’entorn i la
seva activitat romanen encara intactes.
Si en un inici semblava que despenjar-se obertament per dalt i “assegurar completament”
un llarg, una via o un totxo era la manera perquè els més inquiets aconseguissin superar
dificultats cada cop més grans –concentrant-se en aquestes i desconcentrant-se de la
seguretat, darrerament sembla que el procés s’ha invertit-. Ara son moltes les vies que
s’equipen i es reequipen, que no suposen cap evolució en les dificultats de l’escalada, sinó
que la fan més assequible. L’escalada actual es caracteritza, doncs, per una manca quasi
absoluta de compromís i per una massificació d’un nivell més aviat baix. Resulta contradictori
que si en un principi l’argument de la seguretat era un mitjà per evolucionar en l’escalada de
la dificultat, actualment aquest increment d’assegurances hi juga en contra. Les vies
s’equipen i es reequipen sense que això representi un avenç per a l’escalada, sinó tot el
contrari. Com a màxim, la fan més assequible.
Des d’una perspectiva ètica, estètica i ecològica, el rastre que deixem en una paret indica
la nostra inadaptació a aquest medi. El fet d’anar equipats amb martell per a “preparar” el
terreny representa una actitud no gaire amable envers de l’estimada natura.
Habitualment ens servim d’alguns eufemismes en la nostra relació amb la roca que resulten
clarament significatius. Dir “netejar” una via ja és, d’entrada, una depuració de tot allò que
no ens ofereix seguretat o comoditat. Potser així ens sentirem creatius! El mateix podem dir
quan ens referim a “arranjar” una presa bé perquè talla o punxa, o potser és massa petita, i
el mateix exemple serveix per a l’escalada artificial, fent-ho en un forat per ficar-hi un plom
o un ganxo. Si que anem fins! Com si abans d’arribar nosaltres la pobra roca estigués “bruta”
o “espatllada”.
Encara que un xic diferent, també hi ha un altre cas flagrant, el reequipament. Ho diem
quan sovint estem parlant de vies que no han estat mai equipades, en el sentit actual del
terme. Abans les vies s’obrien, es repetien, es feien però no s’equipaven. Amb l’invent de les
expansions, a mitjans dels anys 50, ja va ser normal deixar ferro a les vies però no era un
equipament en el sentit que l’entenem ara. Per tan, parlar de reequipaments de vies que mai
no han estat equipades resulta clarament sospitós. I també ho és referir-se a reequipar quan
en realitat el que fem és substituir unes pitonisses de 7 o 8 mm i 2 cm de longitud per
parabolts de 10 o 12 mm i 10 cm de llarg i amb unes plaquetes que no tenen res a veure amb
els filferros de les primeres burinades.
487
El concepte d’equipament és realment modern i prové de mitjans dels anys 80 amb el
naixement de l’escalada esportiva. Parlant amb propietat, doncs, aquestes, les vies
d’escalada esportiva, son les úniques que poden tornar a equipar-se. Personalment, crec que
si l’escalada evoluciona s’hauria de notar amb una menor necessitat d’utilitzar mitjans
auxiliars, principalment el ferro. Per on abans es pujava en artificial avui s’hi puja en lliure i
això és realment una evolució quan no necessitem més ferro per a fer-ho. Això és: fer més
amb els mateixos mitjans o fer el mateix o més amb menys mitjans.
Si necessitem molt més ferro per fer una miqueta més o gairebé el mateix, en realitat ens
estem empobrint i la roca també. En aquest sentit, que alguns ferros estiguin deteriorats pel
pas del temps pot representar un interessant repte (fer el mateix amb menys). Aquests ferros
vells, en general molt més petits que els actuals, son més ecològics, tant pels forats més
petits que necessitaven com pel fet de ser més biodegradables. També son més estètics
perquè no es veuen tant i poden resultar més ètics per si volem pujar amb els mínims
recursos. El material, en realitat, ens distancia de la muntanya.
M’he referit abans al compromís conscient per dir que és precisament certa inconsciència
la que porta a situacions autènticament compromeses, com acostumen a ser les derivades de
confiar cegament en els equipaments quan tots sabem que es donen casos en que aquests
resulten perillosos pel seu envelliment, per una mala instal·lació o per un defecte de
fabricació. També resulten freqüents els accidents quan, veient-nos envoltats de totes les
seguretats, relaxem la nostra atenció i és aleshores quan ens deixem un nus a mig fer o se’ns
escapa la corda despenjant al company. Si dic això és perquè em sembla que tota aquesta
seguretat passiva, tan de moda, no deixa de ser una irresponsabilitat. No es pot delegar la
nostra preparació a uns equipaments que no sempre resulten ser infalibles ni molt menys,
entregar-se.
En resum, les grans línies de burins dels anys 70 i 80, els equipaments esportius de la
dècada dels 80 i els reequipaments i les vies ferrades d’avui en dia, son mitjans que en algun
aspecte potser han aportat alguna cosa nova la nostra activitat. Però, de tota manera, si hi
reincidim sense moderació poden suposar una autèntica degradació de l’entorn i la involució
de l’escalada.
Josep Maria Alsina.
(Publicat a la revista Vèrtex Nº168, desembre de 1998)
PROVOCACIÓ
Fa 30 anys que m’arrossego per Montserrat i n’he vist de tots colors, però els dos
esdeveniments que més m’han afectat han sigut, sens dubte, l’arribada de l’escalada
esportiva i el gran incendi de l’any 1987; uns fets que van canviar radicalment la filosofia de
l’escalada i el perfil de la muntanya, respectivament. Per una banda, la febre pel grau va
sembrar de ferro tota la zona del monestir, i per l’altre, la major part de la vessant nord es
va reduir a cendres. Per sort, la zona d’Agulles i Frares va quedar al marge de la catàstrofe i
esdevenir refugi de molts escaladors clàssics que fugiren del moviment esportiu. Aquest
laberint de roques sempre l’he considerat com el racó més romàntic de la muntanya; només
cal passejar per les seves canals, per percebre un grau de fantasia únic com les seves antigues
escalades. Itineraris de finor i equilibri, costats molts d’ells de VIº grau varen ser un mite i
l’assignatura pendent de tots aquells afamats de reptes. Als anys 70 vaig constatar que els
escaladors “fins” sortien d’Agulles, no pas de parets ni de Sant Benet. La manca
d’assegurances en les seves vies era sinònim de domini i sang freda, només indispensables a
l’encordar-se i enlairar-se per les exposades arestes i murs de conglomerat. Amb l’aparició
del buril, molts espavilats foradaren per por de caure, i la major art dels itineraris van rebre
alguna transformació, un fals punt de referència de futurs reequipaments. Tot i amb això, en
aquelles èpoques ja hi havia qui arrabassava els burils afegits per mantindre l’essència de les
vies, unes vies obertes amb espardenyes i cordes de cànem, després d’una feixuga caminada
des del Bruc o Monistrol. Anys difícils de la postguerra, on l’escalada no va defallir gràcies a
una colla de fanàtics de cap de setmana, que lluitaren per aconseguir cada un dels cims que
ens envolten, batejant-los amb els seus noms corresponents.
Ja ha passat mig segle de tot això, i molts escaladors han trepitjat aquestes agulles, alguns
amb dedicació i d’altres per entreteniment. Fins i tot molts no han arribat mai a aquest
refugi (Refugi Vicenç Barbé), en tenen prou amb les roques més properes al cotxe on hi
troben, hores d’ara, més ferro, dificultat i ambient. El perímetre de la muntanya s’ha
488
aprofitat al màxim, es tracta d’encadenar uns moviments concrets com al plafó d’un
rocòdrom I em pregunto: què té a veure tot això amb l’escalada de tota la vida? Res de res;
però hi ha a qui li agrada barrejar conceptes fins a un punt on cal pensar més enllà.
Si estam avui aquí reunits, és gràcies a un escalador que es dedica a muntar rocòdroms a
les agulles en pla industrial. Passejar-s’hi per sota significa veure fins a quin punt pot arribar
la imaginació humana trinxant una roca d’aquesta manera, pels quatre costats. Sé molt bé
del plaer d’obrir vies, una de les màximes satisfaccions que ens dona la roca, però d’això a
equipar exhaustivament un espai natural, em sembla una ROVOCACIÓ en majúscules. Espero
que algú em faci entendre la filosofia d’aquest senyor i d’altres, que consagren el seu temps
lliure i diners a aquesta labor tan altruista, que no sempre beneficia a tothom. Tots aquests
ferros col·locats per dalt, apart de fer mal a la vista, neguen la possibilitat d’expressió de
futurs escaladors i donen una pobre imatge de l’escalada actual. Considerant que estem en la
prehistòria i el ferro és cada cop més gruixut, espero que el futur tombi la truita i l’escalada
no es valori per l’equipament, com passa actualment, sinó per l’essència, tal com ho feien els
nostres juràssics predecessors. Entretant, estic totalment en contra d’aquestes equipaments
desmesurats, de molts reequipaments mal fets, i de tota la gent que confon l’escalada
clàssica amb l’esportiva. Satisfet de veure que encara hi ha un col·lectiu disposat a defensar
un dels vincles fonamentals que ens guien a aquesta màgica muntanya, espero una solució
vàlida per part de tots, abans d’un conflicte absurd entre màquines.
Armand Ballart
(Manifest llegit el dia 9 de febrer al refugi d’Agulles)
L’ESCALADA-ESCOMBRARIA
L’escalada com a activitat humana que és, no pot deslligar-se d’allò que passa dins la
societat. Actualment, hi ha una clara tendència capa ala cultura-escombraria, que té el seu
màxim exponent en la tele-escombraria.
Sembla que ara li toca el torn a l’escalada, i mercès a una minoria, ja podem inclouren’s
dins d’aquesta etiqueta.
Hi ha una relació entre aquets que volen imposar-nos la seva escombraria a Montserrat, i
aquells que en viuen a través dels mitjans de comunicació, en les seves pràctiques comunes,
com:
1. La manca de respecte:
a. Tan al medi, alterant-lo quan els hi convé amb sica o a cops de martell i
escarpia, quan no a base de xerrac,
b. Com a les persones, tan les que amb el seu esforç van obrir les vies on
hem après a escalar, com les que en el futur ens ensenyaran fins on es
pot, si els hi deixen roca, arribar.
2. L’oportunisme:
a. En l’espai, tota paret buida s’ha d’omplir, sempre en escés, no sigui que
algú com jo hagi pensat el mateix,
b. En el temps, quan abans i més ràpid millor, no sigui que aquell com jo ho
faci el dia abans,
c. Encara que això només comporti mediocritat i una pèssima qualitat de les
vies.
3. L’afany de protagonisme:
a. Per la necessitat de voler inscriure el seu nom en la història d’aquesta
muntanya, encara que (sense que ells puguin ni imaginar-ho) sigui coma
exemple de mal gust i d’ineptitud absoluta. D’aquí ve,
4. La provocació:
a. En contra de la majoria, fent allò que som conscient s que afectarà el
sentiment d’altres escaladors, fins i tot,
b. No escoltant allò en que coincideix tanta gent, que veu afectada greument
la seva activitat a la muntanya,
c. Doncs no poden ser ells, sols i aïllats, els qui s’equivoquin...
Nosaltres, però, confiem en el fet distintiu de la majoria d’escaladors envers la resta de la
societat (on ningú no veu la tele-escombraria, però gairebé tothom està al cas d’allò que els
passa als seus protagonistes).
És pern això que ens reunim apel·lant al sentit comú per poder acabar d’una vegada per
totes amb les continues agressions que pateix Montserrat, tan en nom de l’escalada com en el
489
de qualsevol altra activitat humana.
Toni Cugat.
(Manifest llegit el dia 9 de febrer al refugi d’Agulles)
DEL USO Y DEL ABUSO
Apreciados compañeros,
Reflexionando, digo lo siguiente,
Si yo, ahora, eligiera al azar a uno de los presentes, y le profiriera un gran insulto, tendría
que contenerse mucho, quizás, para no reaccionar.
Pero cuando insultamos a la roca con nuestros taladros, nuestra resina de cianoacrilato o de
epoxi, y chapas por doquier, ella no dice nada, por lo tanto alguien tiene que hablar por ella,
y, de aquí, esta asamblea.
Para casi todo, en la Historia, no sólo de la escalada en varios siglos, sinó para cualquier acto
de nuestra existencia, hay un protocolo, o bien establecido legalmente, o bien tácito si es
que no hay ley de fondo. Y este protocolo debe respetarse mínimamente.
A falta de protocolo, se usa el instinto y el sentido común, que es el menos común de todos
los sentidos.
Tenemos la gracia o la desgracia de haber escogido un deporte que no nació en los
gimnasios, aunque nuestra parca visión de microscopio haya acabado por hacernos ver que lo
es.
La pregunta: Es Montserrat un gran gimnasio?...y, en general: Es la montaña y el medio
natural el último sitio al que tenemos que venir expoliando su belleza, cosificándola con vías
de gimnasio en todos sus sectores, y escribiendo sobre ella en guías de escalada que quedan
ya obsoletas cuando se publican, dada la velocidad aperturista?
¿Cuál es la conciencia colectiva que nos da la autorización real para acabar de aniquilar lo
que ya está machacadísimo de metal y de escaladores de “for fait”?
Y este deporte ha ido evolucionando de la misma forma que si tuviéramos una visión de
microscopio cada vez más potente, resultando que hoy en día no nos importa ya ni el paisaje,
ni los pájaros, ni el silencio, ni el sentir aire fresco, sinó el medio metro de anchura de pared,
la altura de la vía abierta con tiralíneas, y el masificado descuelgue de un domingo.
Aprovechándonos de la ausencia de árbitros y público, actuamos implacablemente según
nuestra manera de ver las cosas, que muchas veces constituye una auténtica ideología que no
permite el diálogo ni el consenso.
La realidad es que ya tenemos el medio montserratino suficientemente sitiado para empezar
a escalar desde una punta del macizo, y, en toda nuestra vida, no podernos acabar todas las
vías de escalada que ya están abiertas, en todo tipo de modalidades.
Si no paramos ya, alguien nos acabará pidiendo cuentas; es decir, que tal y como están las
cosas, no podemos hacer lo que nos place (algo que ya se venía advirtiendo en reuniones del
pasado) porque todo, mal que nos pese, tiene un límite, y Montserrat no es nuestro juguete.
490
El uso y el abuso son la diferencia entre nuestra estrecha visión estenopeica, de microscopio(
o, para entenderlo, de la visión que se le pone al borrico para que camine hacia delante y no
vea nada más que lo que tiene en sus narices), o entre una razonable visión de la realidad.
Necesitamos aire libre, espacios suficientemente libres, mares de piedra que escasean ya, sin
necesidad de ver constantemente desviaciones de las vías, o, más bien de cruces de vías.
Cada vez es más frecuente salirse de una vía por otra, montada a escaso medio metro, por
esta actitud desproporcionada de constante machaque a las diferentes zonas de escalada.
A veces me pregunto si he visto más chapas que presas en una escalada, y veo
constantemente la pesadilla de que Montserrat se convierta en un penoso y descomunal
gimnasio.
En conclusión: Apelo a todo vuestro sentido común para que respetéis aquello que parece
hecho sólo de piedra y que no lo es. Porque el medio natural no es sólo piedra, sino aquello
que nos acecha como amigos respetables o como enemigos insolentes , y dad por sentado que
este tesoro que tenemos y no sabemos valorar, nos pagará con la misma piedra lo que en la
piedra y en el espacio natural hagamos.
Somos escaladores que nos empobrecemos con nuestra incapacidad de adaptarnos al medio
con el mínimo impacto posible.
Reflexionad pues, todos vosotros, sobre la realidad actual de la escalada montserratina en
todas sus facetas. Cuando hagáis algo, valorad el impacto (o riesgo) independiente pero
paralelamente al beneficio que obtenéis.
A. Conde.
(Manifiesto leído en público en la manifestación de Agulles de Montserrat el día 9.2.08, por
A.Conde)
LLIBERTAT I RESPECTE
Aquestes dues paraules semblen molt senzilles de entendre i d'aplicar, tant a nivell individual
com a nivell col.lectiu.
En les darreres dècades l'especialització en les diferents disciplines de l'escalada és un fet
inapel.lable, igual que en la societat s'erigèixen cada cop més diferències entre cultures i
pensaments. La "globalització" que estem vivint ocasiona el xoc entre diferents maneres de
pensar que sovint colisionen degut a que estem compartint un espai restringit i les reaccions
d'uns i altres reprodueixen exactament els fets que passen arreu del món amb els grans
conflictes entre civilitzacions...
L'única solució per evitar aquesta problemàtica seria l'establiment d'un acord de RESPECTE
entre les diferents tendències en allò que cadascuna ha creat i de accepatció de la LLIBERTAT
de cadascú per crear vies segons la seva manera de entendre l'escalada.
A priori aquests dos AXIOMES serien a priori suficients per evitar la problemàtica dels
REEQUIPAMENTS INCONTROLATS i no CONSENSUATS, dels EQUIPAMENTS SOBRE VIES
EXISTENTS, i del respecte de uns i altres en acceptar compartir un espai que per molt nou o
tradicional que sigui no ens pertany com una parcela particular on només nosaltres podem fer
i desfer.
Quan diem " a priori" és precisament perquè un mateix parteix de que aquells actes que
491
realitza estan supeditats a una ètica personal de respecte al medi, a l'entorn i a la filosofia
d'harmonia amb la muntanya i amb l'escalada que se suposa que tot escalador, com a
muntanyenc, posseeix de manera ancestral i mira de seguir.
Obri vies per dalt o per baix NO ES UN PROBLEMA COL.LECTIU, és una opció personal de la
qual només ha de respondre cadascú amb la seva consciència i manera de entendre la
escalada. EQUIPAR VIES amb més o menys parabolts només és una qüestió personal del risc
que cadascú vol assumir, i de la trascendència o acceptació que l'aperturista o equipador
desitja que tinguin les seves vies. Fins i tot l'ús de sikadur per reforçar o per enganxar, o els
picats, són una mesura personal de les propies limitacions que depèn de cadascú l'acceptar o
superar. NO PODEM IMPOSAR CRITERIS PERSONALS a altres escaladors, perquè precisament
aquests criteris són individuals, i les TENDENCIES simplement són acumulacions, o
associacions de criteris personals..fins i tot de vegades podriem dir que són egoïsmes,
mimetismes o sostres de incompetència acceptats de comú com a ètica. El temps i
l'acceptació col.lectiva posa a lloc a cadascú respecte a les seves obres i creacions...
PERÒ hi ha un aspecte que apart de l'escalada trascendeix amb l'entorn, amb el llegat que les
properes generacions tindràn per poder escalar, i amb l'esport de la muntanya com a manera
conceptual d' entendre la vida. IGUAL QUE EL QUE ESTA PASSANT AMB EL nostre planeta....
Montserrat ha estat un laboratori on des dels inicis de l'escalada diverses generacions han
EVOLUCIONAT des de zero fina a les darreres tendències. és natural que ningú assoleixi les
seves màximes capacitats des de l'inici del seu aprenentatge i la LLIBERTAT implica que
cadascu pot decidir evolucionar en criteris de puresa o deturar-se allà on més li convingui
d'acord amb els seus gustos i manera de entendre l'escalada. PERO aquests 80 anys de
evolucions estan limitant cada cop més el terreny on cadascú pot experiimentar, gaudir i
creixer com a escaladors. La pressió de tendències antagòniques fa que no hi hagi acords de
respecte entre les mateixes i de la mateixa manera que s'impedeix de conservar allò que
altres generacions van fer, les noves generacions poden veure's limitades TANT per
normatives imposades des d'un punt de vista restrictiu com per la manca real d'espai on
evolucionar.
L'ACORD, doncs, ha d'implicar uns mínim dirigits a regular la convivència i respecte entre
tendències i ALHORA, mirar de imposar una mesura PERSONAL de autorregulació en aquelles
pràctiques que comporten tant a nivell ecològic com a nivell alpinístic SATURAR la
MUNTANYA. Si bé el primer aspecte sembla obvi i racional, el segon és un criteri més
subjectiu que cal debatre de cara a adoptar una postura comú de PRESERVACIÓ de l'ENTORN.
més enllà de conflictes entre individus o entre tendències, hi ha d'haver un criteri col.lectiu a
nivell individual, un CODI ETIC COMÚ que ens autoreguli en el respecte a l'entorn, a les
parets, als estils..NO TOT s'HI VAL, però no per respecte a les persones actuals i a la seva
manera de veure la escalada, sinó per respecte a la muntanya i a les properes generacions
que també tenen dret a poder tenir un espai on decidir què volen fer.
Fa 10 anys vaig equipar una via a Frares, on van trencar-se diverses preses i vam decidir
reforçar els passos claus amb sikadur sense enganxar res que no hi fos. Per provar-la vam
equipar una via molt exposada per sota, lluny de una via clàssica amb la que compartia
l'entrada que no vam reequipar forçant-nos a escalar trams perillosos cada vegada que la
provavem.
I ambdues van ser desequipades alegant l'ús de sika en una i que compartia agulla amb vies
clàssiques l'altra...¿ Això és respecte?¿Això és ètica?¿Això és llibertat?
Posteriorment s'han equipat IGUALMENT AMB MESURA diverses vies, a la Torta, al Pas del
Príncep ( apertura per sota amb bolts), que han estat respectades. M'oposo frontalment a les
RESERVES de espai segons tendències, als desequipaments per criteris simplement de
tendència i a la limitació de possibilitats creatives ( per cutres que sigun) dels aperturistes i
equipadors. És un preu a pagar, però tots tenim dret a ser tant mediocres com siguem
capaços de ser. La llibertat és això...
492
Però amb els fets que darrerament estan succeïnt en aquet sector hi ha un matís alarmant de
interès PERSONAL molt per damunt de l'interès col.lectiu, un matís de sobreexplotació que ja
trascendeix la llibertat personal per colisionar amb el futur col.lectiu de la zona, i és per
aquest motiu que crec que cal intentar dialogar per tal que si un escalador no és capaç
d'autorregular-se sigui el consens col.lectiu el que reguli, de manera OBERTA i RACIONAL, la
gestió de un espai que esta sent explotat de manera desordenada i al qual ens devem MÉS
ENLLÀ de la escalada.
NO POT TRACTAR-SE des de la imposició, ni des de la censura o la COHERCIÓ
física..simplement ha de ser una qüestió de ètica col.lectiva i de respecte a l'entorn i al
futur, i sempre en una mesura consensuada i degudament evaluada i racional, fugint del
conflicte personal o el debat entre tendències que no duu enlloc.
Podem estar en contra de una o altra tendència però tots estem d'acord en que cal mantenir
Montserrat amb possibilitats de futur. ARA NOMÉS CAL DEBATRE COM i APLICAR-HO com un
COMPROMÍS COL.LECTIU de cada indiuvidu, tant com pel que ens afavoreix com pel que ens
limita..en bé de tots..."
Oriol Pascual Salvat
Pirates 2.0
Ja fa una pila d’anys dels Pirates; però partirem del punt que coneixeu què –i no menys
important el qui– van ser els Pirates. Jo em mamava literalment el dit quan una colla de
pirats es van dedicar a despitonar les vies que vàries generacions d’escaladors havien anat
omplint de pitons. Les desclavaven i en feien els trams d’artificial en lliure. També van caure
uns quants burins. Avui dia hi ha qui es dedica a reequipar vies i a substituir pitonisses per
parabolts sense ser conscients –o sense voler ser-ne– que molts dels burins no es van posar
durant la primera ascensió, si no que els van posar més tard escaladors amb poc tremp o
manca de força de voluntat.
També hi ha qui es dedica a obrir vies amb el cul, amb taladradora i sika, amb parabolts
lluents cada metre i mig. Amb molta seguretat però amb poc compromís.
Fins avui la sang no ha arribat al riu. Però amb l’ús indiscriminat de les taladradores i la
massificació de l’escalada esportiva ens estem quedant sense roques ni línies que noves
generacions d’escaladors puguin imaginar. Cada vegada són més els mars de pedra plens de
ferros col·locats sense lògica i sense que a penes ningú s’hi aventuri mai –si és que d’aquesta
mena d’escalada se’n pot dir aventura. Cada vegada són més les vies clàssiques símbols del
que ha estat la història de l’escalada al país que es reequipen o que –molt pitjor– veuen com a
banda i banda o directament per sobre escaladors sense escrúpols obren línies a base
d’expansions.
Què quedarà dels anys 90 i dels primers del 2000 si al costat de la normal de la Caputxa o de
la Sorolla del Dit algú ha dibuixat línies de parabolts que han quasi esborrat de la roca el que
eren joies que ens pertanyien a tots i a totes? La nord de la Caputxa va ser una de les
mítiques de Montserrat. Allà hi va morir en Vicenç Barbé. Ara, quan l’escales m’han dit que
et pots confondre –o escaquejar– per una línia de parabolts lluents a mà esquerra... Què li
estem fent al nostre patrimoni?
Per això, i un cop s’ha fet públic un ampli debat sobre aquest tema, us proposo tornar a
passar a l’acció.
Cal una versió actualitzada dels Pirates. Que cadascú s’impliqui com li sembli. Parlem-ne.
S’ha dit d’eliminar les expansions de la Santacana i la Serrano de la Mòmia. Potser és un
començament –treure les expansions en trams de fissura que es poden protegir perfectament
493
amb encastadors. Però penso que podem anar més enllà i fer-ho d’una manera més
sistemàtica. Quin mal que fa escalar fissures de qualitat xapant parabolts o escalar una
clàssica com per exemple la CADE de la Miranda de la Portella i no poder utilitzar els tascons i
els friends no perquè no hi hagi fissures, sinó perquè un reequipament desafortunat la va
cosir de parabolts. Estic plantejant-me seriosament incorporar al joc d’encastadors una clau
anglesa.
Dani Brugarolas
Benvinguts Pirates 2.0,
Hi ha molta feina i demà és un bon dia per anar a escalar.
Font: http://www.agulles.org/index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=52
494
Annex 12 – Qüestionari estudi entitats més recents
Nom de l’entitat i població
Data de creació i data d’ingrés a la FEEC (si les dates són molt diferents, si us plau,
expliqueu-ne les raons)
Com i per què es va crear aquesta entitat?
Nombre aproximat de socis que té actualment
Activitats que es realitzen
Aquesta entitat, té alguna “filosofia” pròpia?
Quina utilització fa l’entitat de les noves tecnologies (internet, per exemple)?
Implicació del socis en la marxa de l’entitat
Qualsevol informació que considereu rellevant, especialment allò que us pot fer diferents
de la resta d’entitats, o a l’ús de les noves tecnologies...
Qui ha proporcionat la informació i quina relació té amb l’entitat?
(si voleu, faciliteu una manera contactar en