El millor aliat de la torre de telecomunicacions - Tecno

C
M
Y
CM
MY
CY CMY
K
47
setembre 2009
Parallamps PDCE
El millor aliat de la torre
de telecomunicacions
23
Lluís Jofre, coordinador del programa 08
EnginyCat: ‘Reculen les enginyeries
que ofereixen menys retorn social’
El valor del dividend digital
26
TLC47-p.02 a 03 ok
15/9/09
14:31
Página 2
Sumari
ANY 15
NÚMERO 47
09/2009
Sumari
Edita:
Associació Catalana d’Enginyers de
Telecomunicació (ACET)
València, 84, local 1 bis
08015 BARCELONA
T. 932292003 - F. 932292042
www.telecos.cat
Consell de Direcció:
Miquel Ramírez, degà del COETC
Carles Martín, president de l’ACET
Guillermo Canal, gerent del COETC/ACET
Comunicació i Publicitat:
Mari Campaña
[email protected]
Coordinació:
Jordi Duch
[email protected]
Projecte de disseny i maquetació:
Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat)
Fotografia i imatges:
Ricard Novellas i Flickr
Col·laboradors:
Jaume Anguera
Alfred Causi
Jordi Duch
José Manuel Huidobro
Joan L. Pijoan
Joan Melià
Alberto Moleiro
Manuel Moralejo
Juan Diego Otero
Josep Pegueroles
Carles Puente
Lorena Robles
Ángel Rodríguez
Joan Soler
Miguel Soriano
Joan Sorribes
Juan Vera
Jordi Vergés
Fotomecànica i impressió:
Cevagraf, s.c.c.p.
Dipòsit legal:
B-17.897-99
L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana
d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda
reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions
dels seus autors.
02
Pàg.
Editorial:
A les portes d’una època de canvis
3
Destacats:
Els ‘telecos dels CEI hi diuen la seva
Llum verd als comptes i pressupostos del COETC
Presa de possessió de la nova Junta Rectora del COETC
Distesa jornada anual del Grup EP
‘La Nit’ més televisiva
Sant Gabriel ens porta a Ca l’Aranyó
El projecte DOCET aterra a Barcelona
Visita guiada al ‘data center’ de Nexica
4
5
5
5
6
6
6
6
Entrevista:
Lluís Jofre, coordinador del programa EnginyCat: “Reculen
les enginyeries que ofereixen menys retorn social”
8
Tecnologia:
Gestió telemàtica de recursos hídrics (i II Part)
14
Mirador:
Antenes miniatura FM per a terminals mòbils
18
El millor aliat de la torre de telecomunicacions
23
El valor del dividend digital
26
‘Management’:
Comunicacions d’empresa, competitivitat i regulació
30
Ofertes comercials i serveis:
Conveni de col·laboració amb Nexica
34
‘Inter nos’:
Telemedicina sense fronteres
36
Calidoscopi:
La televisió irromp a Catalunya
37
Publicacions
42
Tribuna:
Balanç, objectius i reptes
43
TLC47-p.02 a 03 ok
15/9/09
14:31
Página 3
Editorial
A les portes
d’una època de canvis
l passat 19 de juny el Boletín Oficial del Estado
publicava el projecte de Llei Òmnibus, relatiu al
lliure accés a les activitats de serveis i al seu
exercici professional, donant pas, d’aquesta
manera, al corresponent tràmit parlamentari.
L’objectiu d’aquesta llei és transposar al dret espanyol la
directiva europea de Serveis en el Mercat Interior (Directiva
2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12
de desembre de 2006).
E
No hi ha dubte que aquesta és una reforma important ja
que afecta a un total de 47 normes estatals, entre les
quals hi ha les relacionades amb l’exercici professional i
els col·legis professionals (Llei de Col·legis Professionals
2/1974 de 13 de febrer, modificada parcialment per les
Lleis 74/1978 de 26 de desembre i 7/1997 de 14 d’abril),
que veuen reforçada la seva posició i funcions, i al mateix
temps, qüestionada l’obligatorietat de col·legiar-se i de
visar els treballs professionals.
No obstant, davant la importància dels aspectes relacionats amb la col·legiació i el visat, l’un i l’altre es desenvoluparan posteriorment en una normativa específica. En
aquest sentit, el Col·legi està implicat en diverses actuacions (conjuntament amb altres col·legis professionals),
per aconseguir un redactat de la norma que tingui en
compte les qüestions de qualitat i responsabilitat que
impliquen l’exercici professional.
Si l’actual situació econòmica i la implantació efectiva
de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) ja plantegen un seguit d’incerteses de cara al futur, ara l’adequació a la Directiva de Serveis ens situa directament a
les portes d’una època de canvis. És el moment d’obrir
un període de reflexió sobre el paper dels col·legis professionals en la societat actual i d’aprofitar-ho per
modernitzar les institucions.
Resum de les reformes dels col·legis
professionals plantejades en el projecte
de Llei Òmnibus
1. S’eliminen les restriccions a la publicitat dels serveis professionals.
2. S’eliminen les restriccions, regulades fins ara pels
col·legis, a l’exercici simultani de dues o més professions.
3. Se suprimeixen tràmits, com ara l’obligació de
comunicar l’exercici de la professió fora del territori
del col·legi d’inscripció.
4. Els barems orientatius d’honoraris s’admeten únicament en el cas de col·laboració amb
l’Administració de Justícia, a efectes de la taxació.
5. Una futura llei determinarà quines professions
estaran subjectes a la col·legiació obligatòria. Fins
llavors, continuarà vigent el model actual.
6. La sol·licitud de visat col·legial dels treballs professionals serà voluntària, excepte si ho exigeix un Reial
Decret. Fins que no es promulgui, continuarà vigent
el sistema actual.
7. Es preveu que la quota d’inscripció o col·legiació
no podrà superar en cap cas els costos associats a
la tramitació de la inscripció.
8. S’estableix l’obligació que els col·legis comptin
amb un servei d’atenció als usuaris i als col·legiats
que tramiti i resolgui les seves reclamacions.
9. Els col·legis disposaran dels mitjans necessaris per
a la tramitació per via telemàtica de les sol·licituds de
col·legiació.
10. Els col·legis hauran de publicar una memòria
anual sobre la pròpia gestió econòmica i la seva
actuació disciplinària en defensa dels interessos dels
consumidors.
COETC/ACET
03
TLC47-p.04 a 07 ok
15/9/09
12:27
Página 4
Destacats
Els ‘telecos’ dels CEI
hi diuen la seva
Els ‘telecos’ participants en els I Campionats Esportius Intercol·legials no en tenen
cap dubte: els CEI han estat una experiència profitosa i enriquidora, que a més estan
disposats a repetir. Set d’ells ho expliquen així.
Joan Casellas – Futbol sala. Aquests primers campionats m’han recordat la meva experiència en això
de compartir nits futboleres rematades amb bocata i cervesa, de quan practicava el futbol dels ‘telecos’
universitaris. De fet, tots dos ambients són molt semblants i segurament ho seran cada vegada més, així que els
components de l'equip d'aquesta competició es vagin impregnant d’aquells records llunyans.
Alfred Causi – Futbol sala. Esports i gent magnífica, això és el que ens hem trobat en els Campionats
Esportius Intercol·legials (CEI). No haurem quedat primers, però hem construït un equip de persones capaç de
ser-ho. Esperem que en la pròxima edició siguem més i millors i així poder fer un equip de futbol o de qualsevol
altre esport tant potent com la nostra professió.
Xavier Cortés – Tennis. Els primers CEI ens han aportat dues coses molt importants: una, l’oportunitat de
conèixer d'altres companys de diferents àmbits en un ambient distès; l'altra, el sentiment de pertànyer a un col·lectiu
professional i humà. Enhorabona als promotors d'aquesta iniciativa i ens veiem l'any que ve.
Meritxell Bosch – Futbol sala. El que he trobat més a faltar en aquests primers campionats ha estat
la participació femenina, almenys en futbol sala. On són totes les noies que jugaven a futbol sala amb mi quan
estudiàvem? Companyes, a veure si us animeu i fem aviat el nostre campionat!
Jordi Vergés – Tennis.
D’aquests primers campionats cal destacar l’èxit organitzador per part de tots
els col·legis professionals. A més, el nivell dels participants va ser molt alt. Això obliga a tots els ‘telecos, de cara
a la segona edició, a posar-nos les piles, és a dir, a entrenar-nos de valent!
Marcos Rodríguez – Futbol sala. La trajectòria de l’equip de ‘telecos’ de futbol-sala va ser clarament
ascendent, amb l’objetiu clar d’aconseguir la nostra primera victòria. No vam poder assolir-la però ho tornarem a
intentar l’any que ve amb més ganes i energia, i esperem que també amb algun o altre fitxatge estrella.
Carles Salvadó – Futbol sala.
Jugar a futbol amb els meus companys ‘telecos’ de professió…. Les
telecomunicacions i l’esport, són compatibles? Jo creia que no massa, però la il·lusió i el coratge de la Mari i
companyia, em van convèncer del contrari. No vam guanyar cap partit, però vam guanyar salut, vam perdre uns
quilets de greix i... vàrem acabar demostrant que... no són massa compatibles l’esport i les ‘telecos’. Demostració:
el trencament del turmell de la nostra portera (mai em perdonaré haver-la forçat a jugar) la qual, uns mesos després
del darrer partit, encara no toca de peus a terra.
04
TLC47-p.04 a 07 ok
15/9/09
12:27
Página 5
dos únics punts de l’ordre del dia restaven pendents d’apro-
Llum verd als comptes i
pressupostos del COETC
vació des de l’Assemblea General Ordinària del passat 4 de
maig, que no va acceptar la forma en què es va presentar el
tancament econòmic de l’exercici del 2008 ni el plantejament
Per unanimitat de l’Assemblea General
Extraordinària
de distribució pressupostària per al 2009. En aquell moment,
el principal punt de disconformitat van ser les partides destinades a la compra i adequació del local adquirit el juliol del
L
’Assemblea General Extraordinària del COETC, cele-
2008. Per tot plegat, la Junta Rectora es va veure obligada a
brada el passat 6 de juliol, va aprovar els comptes del
convocar la posterior Assemblea Extraordinària per presentar
2008 i les partides pressupostàries per al 2009, i ho
de nou la informació econòmica, detallant i diferenciant clara-
va fer per unanimitat dels 25 col·legiats assistents. Aquests
ment les quantitats relacionades amb el local.
Distesa jornada anual del
Grup EP
Presa de possessió de
la nova Junta Rectora
del COETC
E
l passat dia 6 de juliol va prendre possessió la nova
Junta Rectora del COETC, proclamada el mes de juny
E
l Grup de l'Exercici de la Professió (EP) del COETC va
celebrar el passat dia 1 de juliol una distesa jornada
anual que va aplegar una trentena de col·legiats, reunits
a la mateixa seu del COETC i a l’entorn d’una taula de ponents
anterior per la Mesa Electoral després de la revisió
formada pel coordinador del Grup EP, Joan Mª Ribes, el gerent
pertinent de l’única candidatura presentada. Els membres de
del COETC/ACET, Guillermo Canal, i també per Josep Vilà i
la nova Junta, el mandat de la qual es mantindrà al llarg dels
Xavier Edo. A més d’ells quatre, qui també es va adreçar als
propers quatre anys, són:
assitents fou el propi degà del COETC, Miquel Ramírez, que va
Degà: Miquel Ramírez Martín
prendre la paraula en l’inici de l’acte per donar la benvinguda
Vicedegà: Carles Martín Badell
als congregats.
Tresorer: Joan Solé Viñas
El prolegomen inaugural de la jornada va donar pas a la
Secretari: Ramon Palacio León
intervenció de Joan Mª Ribes. En la seva exposició va presentar
Vocal 1: Pedro Vicente del Fraile
les conclusions del VI Congreso de Ingenieros, celebrat el mes
Vocal 2: Joan Mª Ribes Artigas
de maig a Màlaga, i va abordar també el tema de la nova norma-
Vocal 3: Antoni Brey Rodríguez
tiva sobre ICT's. A continuació, Josep Vilà, va fer una presen-
Vocal 4: Jordi López Benassat
tació centrada en l’eficiència energètica, i al seu torn, Xavier
Vocal 5: Domingo Ruiz Estopiñan
Edo, va dissertar sobre el desplegament de la fibra òptica fins
Vocal 6: Gonzalo Bonhomme Altable
a la llar (FTTH). Finalment, Guillermo Canal va fer una breu intro-
Vocal 7: Jaume Xarrié Sánchez
ducció sobre la Llei Òmnibus, que afecta a tots els col·legis
Vocal 8: Xavier Peiró Esteban
professionals en més o menys grau.
Vocal 9: Joaquín Tomás Vidal
El colofó de la jornada va posar-lo un aperitiu, servit com
Vocal 10: Joan Carles Samaranch Pineda
sempre amb la intenció que els assistents gaudissin d’una estona
Vocal suplent: Joaquim Sin Giménez
final de conversa i debat informals sobre els temes plantejats.
05
TLC47-p.04 a 07 ok
15/9/09
12:27
Página 6
Destacats
Sant Gabriel ens porta a
Ca l’Aranyó
‘La Nit’ més televisiva
l proper dijous 1 d’octubre, el nostre col·lectiu celebrarà la
om ja és habitual en aquestes dates, des del ACET/COETC
E
estem treballant amb molta il·lusió en la propera Nit de
cació, amb una jornada que ens portarà a visitar les instal·lacions
les Telecomunicacions, que en la seva quinzena edició brillarà
del nou Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu
de manera molt especial amb l’ajut del tema central escollit per
Fabra (UPF), situat a l’antiga fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó del
a l’ocasió: l’evolució de la televisió. Es tracta d’un fet de gran
Poblenou, al bell mig del districte tecnològic del 22@. Ens aquest
trascendència que ha marcat els hàbits socioculturals de tota
periple ens acompanyaran el rector de la UPF, Josep Joan Moreso,
la població del planeta i que ara, a més, és a punt d’arribar al
i el director de l’Escola Superior Politècnica de la mateixa univer-
moment històric de la culminació de l’encesa digital, prevista
sitat, Alejandro Frangi. Tothom que s’hi vulgui inscriure ho pot
per al mes d’abril del 2010.
fer enviant un correu electrònic a [email protected]
C
festa de Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomuni-
Amb la intenció de subratllar l’enorme significació tecnològica d’aquest instant, ‘La Nit’ comptarà, d’una banda, amb la
participación destacada del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
(CAC), i de l’altra, la pròpia gala tindrà un format televisiu que,
El projecte DOCET aterra
a Barcelona
a més d’integrar tots els ingredients que any rere any l’han posi’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació
Catalunya i Espanya, també hi afegirà nous components capaços
L
d’aportar el toc d’innovació i creativitat necessaris per convertir-
passat la segona reunió del projecte europeu DOCET, concebut
la en una trobada única.
amb la finalitat d’establir un sistema d’homologació de qualifi-
cionat com l’esdeveniment de referència del sector TIC a
de Barcelona (ETSETB) va acollir a finals del mes de juny
Per tot plegat, no dubtem que la XV Nit, més enllà de perfilar-
cacions universitàries en enginyeria TIC. Concretament, es tracta
se com la millor ocasió per al retrobament dels seus protago-
de crear un model equiparable al sistema docent anglosaxó
nistes habituals: professionals, personalitats, guardonats, patro-
(CDIO) i al de qualificació europeu (EQF), basat en el resultat de
cinadors, empreses i institucions del nostre sector, serà també
l’aprenentatge en diferents àmbits d’actuació, com ara les capa-
la més televisiva de les catorze edicions acumulades.
citats, les habilitats i els coneixements. La reunió de Barcelona,
en què van participar, per part de l’ACET, Guillermo Canal, Josep
Bosch i Alfred Causi, va servir per avançar en el consens sobre
diferents temes de debat amb altres grups i per aprofundir en el
sistema CDIO (aprofitant l’avinentesa d’una reunió de la Comissió
Internacional d’aquesta organització que es feia aquests mateixos
dies a la capital catalana, i en la qual la ETSETB ha demanat
formalment d’integrar-se). Finalment, els assistents també van
participar en la jornada ‘Fòrum de debat Enginyeria 2020’ organitzada per Enginycat, sobre el futur professional dels enginyers.
Visita guiada al ‘data center’ de Nexica
l ‘data center’ de Nexica, un dels més moderns d’Europa
E
va guiar-les el teleco Sergi Morales, que a més d’explicar de
i el primer i únic homologat amb la certificació ‘Blade
manera molt didàctica el funcionament del centre de dades
Ready’ de APC-MGE, de tot l’Estat, ja no té cap secret per
en línia, també va resoldre els dubtes plantejats per la vintena
als col·legiats que van visitar-lo en dues ocasions consecu-
d’assistents. Per correspondre a la bona acolllida dispensada
tives programades per als dies 17 i 18 del passat mes de juny.
a aquesta activitat, es preveu programar altres jornades de
Totes dues visites reservades en exclusiva per al nostre col·lectiu
visita de cara a l’últim trimestre de l’any.
06
TLC47-p.04 a 07 ok
15/9/09
12:27
Página 7
TLC47-p.08 a 13 ok
15/9/09
14:39
Página 8
Entrevista
‘Reculen les enginyeries
que ofereixen
menys retorn social’
A
cabar amb el dèficit de 12.500 enginyers que
aquest dèficit aproximat de 12.500 professionals. Doncs bé,
pateix Catalunya enfront de la mitjana de la UE-
si quan estàvem en camí d’aconseguir-ho, les xifres de nous
25, i que podria arribar als prop de 25.000 l’any
graduats comencen a disminuir i això passa quan la resta de
2015, és un repte a l’abast del programa EnginyCat
països europeus segueixen completant la seva modernització
o bé ultrapassa les potencialitats d’aquesta iniciativa?
laboral, llavors és clar que la diferència relativa –dèficit– amb
Bé, en primer lloc cal contextualitzar aquestes dades. En els
Europa començaria a créixer, quan fins ara ha anat disminuint
darrers 10-15 anys, Catalunya ha generat un nombre de graduats
gradualment. Per tant, només si es manté aquest dèficit anual,
en enginyeria que, en termes relatius, està en sintonia amb la
llavors sí que es podria arribar a la xifra de 25.000 l’any 2015,
mitjana dels països europeus i això ha permès una modernit-
tal com s’apuntava al començament.
zació ràpida i intensa del país en molts sectors. En aquest sentit
podríem dir, doncs, que les xifres de nous graduats han estat
Què cal fer, doncs, per intentar retallar aquest dèficit?
adequades a les necessitats. Quan en canvi mirem el nombre
Acabar amb aquest dèficit és un repte que està al nostre abast
total de professionals que exerceixen actualment en els dife-
si lluitem amb eficàcia en diferents fronts: el de recuperar l’in-
rents sectors del teixit econòmic i ho comparem en termes rela-
terès i el nombre de vocacions pels estudis d’enginyeria, tal
tius (professionals per milió d’habitants) amb les xifres euro-
com ja s’està insinuant a alguns països europeus avançats
pees, veiem que estem encara lleugerament per sota. Això és
com Alemanya; el d’aconseguim millorar la preparació cien-
així perquè cal, com a mínim, tota una generació de 30 anys
tífica dels nostres joves, i molt especialment de les dones; i el
per normalitzar el conjunt del teixit laboral, i és aquí on es detecta
de modernitzar els nostres currículums universitaris millorant
08
TLC47-p.08 a 13 ok
15/9/09
14:39
Página 9
Lluís Jofre,
coordinador del programa
EnginyCat
‘El sistema d’educació superior s’ha
d’orientar cap a coneixements més
propers a les necessitats socials i
industrials’
Des de finals de l’any passat, la Generalitat impulsa el programa EnginyCat, amb l’objectiu de donar resposta a la davallada creixent de vocacions tècnico-científiques en
general i d’enginyeria en particular. Al seu capdavant hi ha l’enginyer de telecomunicació Lluís Jofre, que proposa la “modernització i diversificació del sistema educatiu”.
substancialment el nombre de joves que es graduen en els
cost tant en les xifres de percentatge de graduats com en el
temps previst –en aquests moments acaben només la meitat
temps necessari per finalitzar els estudis.
dels estudiants que comencen.
Quines receptes li semblarien més idònies per combatre
El ‘Global Information Technology Report’ que elabora
les deficiències d’arrel estructural del sistema educatiu
cada any el World Economic Forum i l’escola de negocis
català i espanyol?
INSEAD de París, posa de manifest en la seva darrera
Sense ser un expert en educació en general, penso que les
edició, que la pitjor feblesa espanyola és la relacionada
receptes passarien per modernització i diversificació del sistema.
amb el sistema educatiu, tant l’elemental i professional
A nivell d’ensenyament obligatori s’ha de fer un esforç per
com l’universitari. Es pot dir, doncs, que EnginyCat s’en-
reforçar els coneixements fonamentals i a nivell post-obliga-
fronta a un greu problema d’arrel estructural?
tori, per la diversificació. El sistema d’educació superior (profes-
És veritat que mentre el nostre sistema educatiu ha fet un
sional i universitari) s’ha de modernitzar orientant-lo cap a
esforç gegantí per generalitzar-se i arribar a percentatges molt
coneixements més propers a les necessitats socials i indus-
més grans de la població, això ha suposat en molts casos
trials, i s’ha de diversificar i re-equilibrar, augmentant les forma-
haver de pagar un preu elevat en qualitat dels continguts. Els
cions d’orientació professional per arribar a les mitjanes euro-
resultats de dades contrastades com ara les proves PISA que
pees i emfasitzant alhora unes docències universitàries avan-
es fan cada tres anys demostren que Espanya i Catalunya
çades i de prou capacitat per competir a nivell internacional.
estan per sota de la mitjana en termes absoluts i que la tendència
relativa tampoc no és bona. En termes relatius, es graduen
En quina mesura creu que empitjora també el pronòstic
un 20% menys d’estudiants de secundària i el nombre de
d’èxit del programa EnginyCat, el fet que, segons el darrer
graduats en formació professional és la meitat de la mitjana
informe PISA, menys d’un de cada 20 joves espanyols de
europea. La formació universitària no pot deixar de ser, en
15 anys assoleix un coneixement elevat en ciències (al
part, un reflex d’aquesta situació.
mateix nivell de Mèxic i Turquia), enfront de la proporció
Pel que fa a la formació en enginyeria, cal subratllar tant la llarga
de gairebé un de cada 5 de Finlàndia?
tradició d’aquesta educació a casa nostra (tan pública com
Aquest és, efectivament, el preu que hem pagat per l’intens crei-
privada), com l’esforç recent (dels darrers 30 anys), de creació
xement del sistema, que potser ha posat un èmfasi molt gran
d’una ‘nova escola d’enginyeria’ puntera en coneixement i d’alt
en assegurar la socialització i que ara sens dubte s’hauria de
nivell d’internacionalització, que han fet que els nostres graduats
posar també en assegurar l’adquisició de coneixements. Aquí
en enginyeria hagin estat capaços de donar una gran embran-
cal dir que s’ha de recuperar els nivells d’alta qualitat, i que,
zida a la modernització del nostre país i assoleixin un notable
encara que això requereixi temps, també és veritat que tenim
reconeixement d’abast europeu i internacional. Això s’ha acon-
les estructures i el professorat que, amb les reorientacions neces-
seguit, però, i tal i com dèiem abans, pagant el peatge d’un alt
sàries cap a la diversificació, haurien de ser capaços de fer-ho.
09
TLC47-p.08 a 13 ok
15/9/09
14:39
Página 10
Entrevista
Més complicitat entre les escoles d’enginyeria i les
empreses
Lluís Jofre,
Com han de tendir a ser les escoles tècniques i els centres que formen
coordinador del programa
EnginyCat
els enginyers? Com han de vincular-se a les empreses? Quin component
de recerca han d’assumir?
Les escoles han de tendir a ser organismes cada vegada més hibridats amb
Què caldria fer per estimular l'afany
el seu entorn professional local i amb l’entorn tecnològic internacional. Les
científic i generar un corrent de simpatia
escoles han d’orientar-se a tenir un major impacte simultàniament a nivell local
de les noves generacions per les cièn-
i a nivell internacional, i tenim bons exemples en les escoles de negocis. Però
cies i les tècniques experimentals,
això només serà possible amb un nivell de complicitat entre les Escoles d’en-
l'avenç de les quals és l'única garantia
ginyeria i les empreses molt més intens que l’existent actualment.
de desenvolupament futur?
Els joves són curiosos per naturalesa i
hem d’aprofitar aquest fet enfrontant-los
mancances del sistema educatiu i del
Quines mesures específiques con-
a reptes i temàtiques que els cridin l’atenció.
desinterès generalitzat per la ciència
templa el programa EnginyCat per
Per això, però, necessitem, d’una banda,
i la tecnologia, quins altres factors
combatre’ls?
reforçar la seva capacitat per manegar
propicien aquesta davallada?
EnginyCat és una iniciativa del Departament
els conceptes científics bàsics amb natu-
Quan es mira de més a prop el fenòmens
d’Innovació, Universitats i Empresa a
ralitat i per l’altra obrir-los els ulls als grans
de la reculada s’observen característi-
través del Comissionat per a Universitats
reptes que tenim plantejats en termes
ques més específiques que cal tenir en
i Recerca i que s’executa a través de la
de salut, energia i recursos naturals. La
compte. Els estudis d’enginyeria reque-
Fundació Catalana er a la Recerca i la
ciència i la tècnica han de ser abordats
reixen un esforç important que, tot i que
Innovació (FCRI), i compta amb la col·labo-
i viscuts en el dia a dia de tots els nivells
en molts casos puguin tenir components
ració intensa de diferents institucions entre
acadèmics, i molt especialment els més
vocacionals, també és veritat que s’as-
les quals cal destacar als Col·legis i
inicials, com aspectes que contribueixen
sumeixen amb més claredat si es veu un
Asociacions professionals d’enginyers.
decisivament i positivament al nostre
retorn social (que pot ser en forma de
El programa es planteja actuar en tres
desenvolupament personal o social, com
qualitat de la feina, salaris, reconeixement
fronts concrets que són el de la creació
ho fan la música o la literatura.
social...) que compensi l’esforç realitzat.
de vocacions a nivell pre-universitari (la
En aquest sentit, veiem que aquelles
guia dels estudis d’enginyeria, vídeos
Què més s’amaga darrera de la recu-
professions i especialitats de l’enginyeria
explicatius de les enginyeries, les sessions
lada en el nombre d’enginyers titulats
en què aquest retorn social és menor o
d’exposició a la tècnica a secundària que
a Catalunya? És a dir, a banda de les
més inconcret la reculada és més forta.
aquest any arribarà a més de 20.000 estu-
Paper clau dels col·legis professionals d’enginyeria
Quin paper han de tenir els col·legis professionals d’enginyeria en el nou escenari derivat del procés de Bolonya?
En tot aquest procés els col·legis professionals hi poden tenir un paper transcendent a diferents nivells. Per una part han de
ser capaços d’anticipar-se en la identificació dels grans reptes socials i en la proposta d’alternatives viables i a partir d’aquí
han de contribuir a definir i explicar socialment el paper dels enginyers en la resolució d’aquests grans reptes. Aquest missatge
ha d’arribar als diferents agents socials i molt especialment als joves i als educadors prescriptors d’aquests joves en la seva
etapa de construcció de vocacions. En segon lloc, han d’interaccionar d’una manera enriquidora i no limitadora amb els
responsables acadèmics de les escoles d’enginyeria. Els col·legis professionals i les escoles d’enginyeria han de saber mirar
i donar respostes conjuntes al repte Enginyeria 2020. Per últim, han de contribuir de manera decisiva en tot el procés de
clarificació i millora de la inserció professional. Hem de procurar que els graduats dels tres nivells: professional, tècnic i superior, trobin un encaix professional que els faci valorar positivament la seva professió i que els animi a seguir aprenent i formantse al llarg de tota la seva vida professional.
10
TLC47-p.08 a 13 ok
15/9/09
14:39
Página 11
Bona perspectiva de les enginyeries a mig termini
Quin impacte s’espera que tingui el procés de Bolonya en la recuperació
de les enginyeries a mig termini?
Un dels objectius del procés de Bolonya és l’orientació de la formació universitària, i en aquest cas de la formació d’enginyeria, cap a l’adquisició de competències necessàries pel desenvolupament i l’inserció professional. En paral·lel,
el procés que estem vivint de reestructuració econòmica està posant en valor
les formacions sòlides com les enginyeries. Tot això ens porta a concloure que
les enginyeries tenen una bona perspectiva a mig termini en la mesura però en
que siguin capaces de definir clarament el seu rol professional i encaixar-lo amb
la resolució dels problemes que la societat interpreta com importants.
diants per curs, les colònies d’estiu o bé
desplegament d’aquestes competèn-
Pel que fa a l’acció centrada en l’en-
l’acte de reconeixement als 100 joves
cies. Cal esmentar aquí també que el nou
caix entre oferta i demanda profes-
premiats en ciència i enginyeria a Catalunya),
pla d’estudis ha de preparar als nostres
sionals, quin nivell de protagonisme
en la modernització dels estudis universi-
graduats per aprendre a aprendre i així
creu que caldria donar a la implan-
taris en enginyeria (Enginyeria 2020 i beques
poder-se mantenir actualitzat al llarg de
tació de l’anomenada ‘Targeta blava’
EnginyCat) i en la millora de les condicions
la vida. Si aquest aspecte és important
europea, aprovada per l’Eurocambra,
en què es produeix la inserció professional
pel conjunt d’ensenyament universitaris,
per atreure treballadors qualificats?
(la preparació pel disseny i la innovació).
ho és molt més pels ensenyaments de
Crec sincerament que Catalunya i Espanya
Això s’està fent a través de 9 mesures de
base tecnològica i molt especialment per
estan en disposició de fer front a les neces-
gran abast i que venen a complementar
uns estudis con els d’enginyeria de tele-
sitats d’enginyers de bon nivell en l’àmbit
les actuacions que diferents universitats,
comunicació amb un ritme molt intens
de les telecomunicacions, i que en tot cas
col·legis professionals i institucions ja estan
de renovació dels coneixements.
el que podria aportar la ‘mobilitat blava’
desplegant en els darrers anys.
són treballadors qualificats a nivell de
Sobre la iniciativa de les ‘Jornades inter-
formació professional.
Parlem de l’acció centrada en l’impuls
nacionals de bones pràctiques docents’,
a la modernització curricular de les
quines conclusions destacaria de la
Quin volum potencial de demanda
enginyeries per adaptar-les amb major
primera sessió de debat ‘Enginyeria
d’enginyers generaran les empreses
precisió a les demandes del mercat.
2020: fòrum de debat internacional’ que
ubicades a Catalunya, a Espanya i a
Quin resultat concret cal esperar
es va fer el mes de juny passat?
la resta d’Europa, en els propers 10
d’aquesta embranzida modernitza-
La primera és que les preocupacions que
anys, i de quin nivell de formació:
dora en el cas de l’Enginyeria de
tenim a casa nostra en quant a les orien-
professional, tècnic, superior?
Telecomunicació i quin reflex hauria
tacions futures en la formació de l’engin-
La previsió és que de mitjana, i durant els
de tenir en el seu pla d’estudis adaptat
yeria són compartides per les escoles d’en-
propers 10 anys, es produeixi un creixe-
a les directrius de l’Espai Europeu
ginyeria de països punters com ara els
ment en la demanda de professionals de
d’Educació Superior (EEES)?
Estats Units, Dinamarca o el Regne Unit.
la tecnologia d’un 3% anual en el conjunt
Penso que tenim uns estudis d’Enginyeria
La segona és que hem de preparar als
dels tres nivells. La demanda de nivells
de Telecomunicació que cobreixen molt
nostres joves enginyers per ser capaços
superiors serà més gran als sectors emer-
bé la telecomunicació, però haurien de
de contextualitzar la seva tasca profes-
gents i d’alt valor afegit, i la de nivells
reforçar la pota d’enginyeria en aspectes
sional en el marc dels grans reptes socials:
professionals serà més significada en els
com ara el disseny, l’empresa, la creati-
l’energia, la salut, l’educació, la mobilitat,
sectors més convencionals, mentre que
vitat, la gestió de grups, etc. La moder-
etc. La tercera és que el disseny i l’orien-
la demanda de tècnics serà sostinguda
nització curricular emmarcada en l‘EEES
tació a l’innovació i empreneduria han de
al conjunt dels sectors. Mentre que aquesta
hauria de trobar els mecanismes de
ser un fil conductor en la seva formació.
tendència serà la mitjana a nivell europeu,
11
TLC47-p.08 a 13 ok
15/9/09
14:39
Página 12
Entrevista
Lluís Jofre,
coordinador del programa
EnginyCat
Curriculum vitae
Nascut a Mataró el 1956, Lluís Jofre Roca és doctor enginyer de telecomunicació (col. núm. 2.058) per l’ETSETB-UPC. El 1979 va començar a
treballar a la UPC, primer com a investigador, després com a professor
titular d’universitat (1982) i del 1989 com a catedràtic. Ha estat professor
visitant a diferents universitats estrangeres i actualment és coordinador de
diversos cursos de la European School of Antennas. En l’àmbit acadèmic
treballa en temes de radiocomunicacions i en l’àmbit de la gestió acadèmica ha estat director de l’ETSETB (1989-1994), vicerrector de la UPC (19942000), director del Pla Estratègic per a la Societat de la Informació a Catalunya
(1998-2000) i director de la Fundació Catalana per a la Recerca (2002-04).
Interaccionar socialment com els arquitectes
Quins coneixements, valors i aptituds haurien de tenir els enginyers del
segle XXI? Més científics o més emprenedors? Més orientats al disseny
o al càlcul?
El enginyers del segle XXI han de tenir una base de coneixement científic sòlid
per entendre els nous principis i suports materials en què es basaran les tecnologies futures –pensem només en les comunicacions quàntiques–, han de tenir
una bona capacitat de síntesi, de proposar solucions socialment acceptables
i dissenyar solucions realistes tan tècnicament com econòmicament. Necessitem
la projecció a cada país dependrà en
doncs uns nous enginyers que, per entendre’ns, dissenyin com els actuals
gran mesura de l’estructura del teixit
enginyers i que interaccionin socialment com els actuals arquitectes.
econòmic que el país vagi generant.
profesionals de l’Enginyeria de
‘Cal fer més visible la professió a nivell social i
polític’
Telecomunicació en la societat actual
Quines particularitats concretes ha de tenir el protagonisme tant del
del segle XXI?
Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC)
El nivell de desenvolupament i actualit-
com de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET),
zació de la professió d’enginyer de tele-
en el nou escenari que dibuixa l’EEES?
comunicació ha estat molt intens al llarg
Des d’EnginyCat el que cada cop sembla més important és la visibilitat social
dels darrers 30 anys i segurament aquesta
de la professió d’enginyer de telecomunicació. A Catalunya aquesta professió
mateixa intensitat continuarà al mateix
ha aconseguit una presència social significada dins dels àmbits més professio-
ritme en la renovació de conceptes i
nals. Això ha passat en el que podríem dir la durada temporal d’una generació
tecnologies, perquè es tracta d’una de
(aproximadament 30 anys). Com a professió ara s’hauria de fer un pas més i
les característiques més emblemàtiques
aconseguir una visibilitat de la professió a nivell més social i polític. La professió
d’aquesta professió i que cal emfasitzar
ha de trobar el seu discurs breu i socialment entenedor. L’enginyeria de teleco-
des de la convicció que l’enginyeria de
municació contribuirà de manera decisiva a millorar les comunicacions i així faci-
telecomunicació sabrà donar resposta,
litar la mobilitat de les persones, però sens dubte també contribuirà de forma
tal com ha fet sempre, als reptes més
decisiva a la modernització de l’educació i de la sanitat, a millorar la competiti-
complexes que tenim sobre la taula.
vitat de les nostres empreses, a fer unes infraestructures més segures i un trans-
Quina valoració fa del paper dels
port més sostenible, i potser fins i tot a crear un sector econòmic amb pes al
J. Duch
12
nostre país, i tot això s’ha de poder visualitzar socialment.
TLC47-p.08 a 13 ok
15/9/09
14:39
Página 13
TLC47-p.14 a 17 ok
15/9/09
12:34
Página 14
Tecnologia
Gestió telemàtica de
recursos hídrics (i II Part)
Xarxa telemàtica de control de la Comunitat
de Regants de l’Esquerra de l’Ebre
Les dues últimes fases previstes per a la posada en marxa del projecte de xarxa telemàtica de control de recursos hídrics, impulsat per la Comunitat de Regants-Sindicat
Agrícola de l’Esquerra de l’Ebre, fan referència a la seva topologia i al sistema automàtic de control capaç de garantir el subministrament a tots els usuaris i assegurar al
mateix temps un ús eficaç i eficient de l’aigua.
n cop fet l’inventari i el model de simulació
totes les subxarxes d’adquisició de dades situades en els punts
corresponents a la Fase 1, que permet esta-
crítics al llarg de la geografia del canal, calia que fos d’abast
blir els punts crítics de mesura i la ubicació del
supramunicipal. A més, la manca d’una infraestructura de
centre de control de la xarxa telemàtica, es
xarxa fixa preexistent feia convenient l’adopció d’una tecno-
dóna pas a la Fase 2, centrada en la seva
logia inalàmbrica. D’acord amb aquestes premisses, es van
tecnologia i topologia. Es parteix de la base que en qualsevol
considerar tres opcions: xarxa telefònica mòbil, radioenllaços
xarxa de sensors es distingeixen tres tipus de nodes: sensors,
UHF i radioenllaços WiMAX.
U
agregadors i estacions base, cadascun dels quals poden ser
Pel que fa a la primera, amb una mínima inversió la xarxa
fixos o estàtics. Els nodes sensors, normalment de tamany
telefònica mòbil pot enviar dades des de l’agregador fins al
reduït i alimentats per bateria són els encarregats de captar
centre de control però disposa de poca amplada de banda.
les variables desitjades i d’encaminar-les cap a la seva desti-
Al seu torn, els enllaços UHF de curta o llarga distància, per
nació. Alguns d’aquests nodes poden fer funcions de recopi-
bé que són d’ús molt corrent en telemetria per a la comuni-
lació intermèdia de dades, de manera que la informació recap-
cació de dades des d’un dispositiu sensor fins a un centre de
tada no arriba al destí tal com s’ha generat en el sensor sinó
control, requereixen no només d’inversió en antenes emis-
de manera agregada, fet que redueix tant l’amplada de banda
sores i receptores des dels punts de mesura fins al lloc d’ubi-
total per a l’obtenció de les dades com la potència necessària
cació del centre de control, sinó també de llicències de trans-
per a la seva emissió fins al següent node. D’aquesta tasca
missió, i a més no aporten gran amplada de banda. Finalment,
s’encarreguen els agregadors. Finalment, les estacions base
la tecnologia WiMAX, de moment encara poc utilitzada per
són components amb capacitat ampliada i més recursos en
aplicacions específiques de telemetria, també requereix d’una
quant a bateria i comunicacions. Usualment, actuen com a
inversió en infraestructura, però sí que en canvi ofereix una
‘gateways’ entre els nodes sensors i l’usuari. D’acord amb
gran amplada de banda i pot actuar en banda lliure.
aquest esquema, la xarxa es va dividir en dues parts, corres-
Després de valorar els avantatges i els inconvenients de
ponents a les subxarxes d’adquisició de dades i de transport.
cadascuna de les tecnologies, es va decidir desplegar una
xarxa troncal basada en radioenllaços WiMAX a través de tot
a) Subxarxa de transport
Com que la subxarxa de transport havia d’interconnectar
14
el recorregut lineal del canal. Cadascuna de les estacions base
de les àrees de mesura disposa també addicionalment d’un
TLC47-p.14 a 17 ok
15/9/09
12:34
Página 15
Figura 1. Topologia de la xarxa desplegada
mòdem GSM/GPRS com a canal redundant. La solució apor-
De bon començament es va preveure que tots els sensors
tada permet interconnectar les diferents seus de la Comunitat
oferissin la possibilitat de comunicar-se mitjançant el protocol
de Regants dins del Delta de l’Ebre i afegeix la possibilitat de
802.11, per poder compatibilitzar qualsevol comunicació dins
videovigilància a la xarxa de reg com a valor afegit.
de l’àrea d’adquisició de dades. Addicionalment, s’hi van incor-
En la Figura 1 s’observa la topologia de la xarxa desple-
porar càmeres de videovigilància per tenir un control visual de
gada. L’empresa encarregada d’instal·lar-la, Eurona [Eurona],
les instal·lacions del canal. L’ús de l’esmentat protocol 802.11
va utilitzar equipaments Skypilot. La connectivitat de les dife-
permet oferir connectivitat a les zones properes a les estacions
rents estacions base donen cobertura a un conjunt de sensors
base i ampliar els paràmetres de mesura. Com a requeriment
(subxarxes d’adquisició de dades que formen una xarxa
addicional es van reprogramar els dispositius sensors per acon-
mallada sense fils (‘xarxes mesh’). Això permet l’activació i
seguir integritat i autenticitat de les dades provinents dels sensors.
recuperació automàtiques de nodes en cas de fallides i l’en-
La introducció d’aquests serveis de seguretat comportà la
rutament dinàmic. En el cas de zones amb cobertura de
programació de mecanismes criptogràfics adequats als nodes
més d'una estació base, es contempla la distribució de
sensors. La xarxa va servir de camp de proves per a la definició
càrrega entre les diferents estacions.
de mecanismes de seguretat adequats en xarxes de sensors,
un dels camps de recerca de més actualitat ara com ara.
b) Subxarxa d’adquisició de dades
Inicialment, es van desplegar quatre subxarxes d’ad-
Fase 3: Sistema automàtic de control
quisició de dades: capçalera, a l’Assut de Xerta, partidor 1
Un cop desplegada la infraestructura de xarxa i els equi-
(primera derivació de fluxes hídrics), partidor 2 (segona deri-
paments de captura de dades, es desenvolupà el centre de
vació de fluxes hídrics) i Consorci d’Aigües de Tarragona
control. El component principal del Sistema automàtic de
(CAT), on es troba la derivació d’aigua cap al minitransva-
control és el motor de càlcul hidràulic que, a partir de les
sament a Tarragona. Actualment està en fase d’estudi l’am-
dades recollides pels sensors i emmagatzemades a la base
pliació a dues subxarxes més: de subministrament de La
de dades, és capaç de determinar les accions a realitzar sobre
Pedrera i desguassos. Les subxarxes desplegades actual-
els automatismes del canal per garantir un cert cabal en un
ment estan formades per dispositius sensors de nivell i
punt determinat del canal.
cabalímetres. Es treballa indistintament tant amb disposi-
Dues premisses molt importants del centre de control
tius que envien les dades directament a l’estació base com
eren la homogeneïtzació de tots els sistemes de mesura en
amb sensors multisalt. Es disposa també indistintament
un únic format i la capacitat d’accedir a la informació des de
tant de dispositius amb alimentació directa a la xarxa elèc-
qualsevol punt de la Comunitat de Regants. Amb aquest
trica com de dispositius autònoms amb bateria i presta-
doble objectiu, es va dissenyar i desenvolupar una eina de
cions limitades. Les diferents subxarxes les ha instal·lades
captura de dades basada en protocol IP, que facilita i dóna
l’empresa Riegosalz [Riego].
transparència a la interconnexió dels nodes sensors amb el
15
TLC47-p.14 a 17 ok
15/9/09
12:34
Página 16
Tecnologia
Gestió telemàtica
de recursos
hídrics (i II Part)
Esquema simplificat de
connectivitat IP
servidor central, independentment de les diferents tecnolo-
donaran els cabals circulants per a cadascuna de les deriva-
gies de transmissió intermèdies: 802.11 i WiMAX. A més,
cions, com sol·licitar un determinat cabal per a les derivacions
afavoreix l’escalabilitat, en la mesura que permet incorporar
i calcular la posició i recorregut necessaris de les comportes.
a la xarxa qualsevol dispositiu amb suport IP. El servidor central
Actualment, només es permet la monitorització amb sensors
també disposa d’un mòdem GPRS per capturar les dades
i el càlcul de recorregut de les comportes amb l’eina de control.
provinents del canal redundant. Pel que fa al tipus de progra-
L’activació dels motors de les comportes encara s’ha de fer
mari utilitzat en el Sistema automàtic de control, es va optar
‘in situ’. De tota manera, s’està estudiant la possibilitat d’ha-
pel software lliure (un desenvolupament basat en sistema
bilitar el canal de retorn per poder donar les instruccions de
operatiu Linux) i per un gestor de base de dades MySQL per
recorregut des del mateix centre de control. Aquesta fase futura,
a l’emmagatzematge de dades.
tanmateix, requerirà d’un esforç extra per dotar de mecanismes
Val a dir també que tota la comunicació es fa a través de
robustos de seguretat a la xarxa.
la xarxa pròpia de la comunitat amb adreçament privat. Per
complir amb l’especificació d’ubiqüitat es va programar un
mòdul de gestió web sobre Apache. El mòdul de gestió,
Aplicació col·lateral per a plans
d’emergència
programat en PHP i Python, permet, d’una banda, accedir
Les primeres proves ja van demostrar la utilitat del projecte,
i controlar les dades de monitorització i control des de qual-
però encara no podien evitar que es qüestionés la necessitat
sevol punt al que doni cobertura la xarxa privada, i de l’altra,
d’incorporar serveis de valor afegit com ara la videovigilància
posa a disposició una part d’aquesta informació amb IP
o l’ús de tecnologia WiMAX (en comptes de les radiocomuni-
pública, de manera que es pot accedir a un entorn de gestió
cacions UHF). Afortunadament, els primers passos correspo-
amb funcionalitats restringides des de qualsevol punt d’accés
nents a les fases ressenyades van propiciar diferents circums-
a Internet.
tàncies favorables a les decisions preses. Una d’especialment
Pel que fa al Sistema web de gestió automàtica i control,
rellevant, a efectes de donar resposta a situacions d’emer-
la interfície gràfica permet una navegació de dos tipus: a través
gència, es va posar de manifest arran de la decisió presa l’any
d’un menú d’opcions o bé de mapa geogràfic (utilitza plug-in
2008, d’extracció, tractament, transport i abocament, en un
de Google Maps) dels punts actuals de mesura o subxarxes
dipòsit controlat, de les prop de 700.000 tones de residus
de captació de dades. Cadascun d’aquests punts dóna infor-
contaminats localitzats al pantà de Flix. El risc que planteja
mació gràfica i textual de l’històric i valor actual dels paràme-
l’operació per a tots els municipis que s’abasteixen de l’Ebre,
tres que mesuren els sensors. S’hi ha incorporat la imatge de
aigües avall de Flix, tant per a usos domèstics com rurals, els
la càmera de vídeo de la zona de mesura. Des de l’apartat
obligava a disposar d’un pla d’emergència en cas de conta-
d’administració i control es dóna accés gràfic als diferents
minació del riu que garantís, d’una banda, que els elements
punts de mesura sota control. L’eina permet tant la introducció
tòxics no arribessin a la població o camps de conreu, i d’altra,
de dades teòriques de nivells de làmina d’aigua que ens
que es disposés de reserva suficient per a ús domèstic en cas
16
TLC47-p.14 a 17 ok
15/9/09
12:34
Página 17
Components WiMAX desplegats en la
part baixa del canal i exemples
d’equipament WiMAX
que l’aigua d’aquest tram de l’Ebre no es pugui consumir.
Tot això no només va reforçar la importància dels sensors
de nivell i cabals per conèixer l’estat del canal sinó el que és
més important, per detectar la presència de contaminants a
la capçalera del canal i poder activar una ràpida actuació
(tancar comportes) amb l’objectiu d’evitar la contaminació
de tot l’hemidelta esquerra de l’Ebre. A més, si es té en compte
que el consorci d’aigües de Tarragona agafa l’aigua del canal
Josep Pegueroles Vallés
Doctor enginyer de telecomunicació
Col·legiat núm. 12.810
per abastir el camp de Tarragona, la protecció de la infraestructura del minitransvasament davant d’episodis de contaminació passa a ser prioritari.
El disseny actual de la xarxa telemàtica de monitorització
i control del canal de la Comunitat de Regants de l’Esquerra
de l’Ebre permet no només incorporar els dispositius necessaris a un cost marginal sinó que amb la incorporació futura
del telecontrol es podrà aïllar el canal d’un eventual riu conta-
Juan Vera del Campo
Doctorand del departament d’Enginyeria Telemàtica
de la UPC
minat en menys de 4 hores (la meitat del temps que triguen
els contaminants en arribar de Flix a la capçalera del canal),
tot tancant el canal i emmagatzemant l’aigua interna per al
subministrament de la població.
Resumint, el projecte que hem descrit és un exemple real
d’aplicació de les xarxes de sensors a la gestió de recursos
hídrics i demostra l’elevat potencial d’aquestes xarxes tant per
a la gestió eficient dels recursos hídrics, objectiu primigeni del
Joan Soler Guitart
Doctor enginyer agrònom.
Professor associat UPC
projecte, com per a la protecció del medi ambient i d’infraestructures crítiques, mitjançant la seva aplicació col·lateral per
fer front plans d’emergència. A més, posa de manifest el caràcter
multidisciplinar inherent de les aplicacions de xarxes de sensors.
Referències
[Eurona] http://www.eurona.net
[Riego] http://www.riegosalz.com
Miguel Soriano Ibáñez
Doctor enginyer de telecomunicació.
Investigador associat del CTTC
17
TLC47-p.18 a 22 ok
15/9/09
12:36
Página 18
Mirador
Frente a la problemática
que plantean los receptores
de FM en cuanto a su integración en el interior de los
dispositivos móviles, junto
al resto de antenas de telefonía e inalámbricas, se
expone aquí una solución
de base científica. Se fundamenta en el proyecto de
investigación ‘Antenas
miniatura FM para terminales móviles’, galardonado
en la 29 edición de la convocatoria anual ‘Ingenieros
de Telecomunicación 08!’.
Antenas miniatura
FM para terminales
móviles
os dispositivos electrónicos están en permanente desarrollo. Los móviles
L
son un claro ejemplo de ello, derivado de la tendencia a incorporar la máxima
cantidad de servicios integrados en un espacio ínfimo, por lo que se plantea
el gran inconveniente de la disputa permanente por el espacio físico exis-
tente en su interior. Y es que un terminal inalámbrico de telefonía (móvil o PDA) ya no
es sólo un teléfono, sino también una cámara digital de alta resolución, un navegador
con accesos a Internet de alta velocidad (3G), una agenda electrónica, un receptor
GPS, un reproductor de MP3 o MP4, un sintonizador de radio, etc.
Por lo demás, la gran mayoría de fabricantes de teléfonos móviles tienden a
evolucionar sus terminales hacia modelos más compactos. Lo hacen integrando
las antenas de 2G, 3G, GPS, WiFi, WLAN o Bluetooth dentro de una misma estructura. Aun así hay una excepción: la antena de radio FM. La mayoría de dispositivos
móviles incluyen el servicio de radio FM, y en todos ellos la antena de la radio es
externa (utilizando como antena el cable de audio de los auriculares), lo que impide
escuchar la radio con unos auriculares wireless (de tipo ‘Headsets Bluetooth’), y
obliga por tanto a conectarlos con cable.
Objetivos del proyecto
La mayoría de las antenas actuales que funcionan en la banda de FM (88 MHz108 MHz) son de tamaño eléctrico comparable a la longitud de onda, normalmente
en la frecuencia central del ancho de banda que se quiere recibir. Para que una
Tabla 1. Parámetros
electromagnéticos del dieléctrico
con el que se diseña una réplica
del cuerpo humano para realizar
las simulaciones teóricas de
interacción. Los cálculos se han
efectuado mediante la ecuación
(1) a la frecuencia central de FM,
98 MHz. Cada componente se ha
ponderado en proporción a su
cantidad en el cuerpo humano.
18
antena sea resonante, concretamente en la frecuencia central del margen de FM
TLC47-p.18 a 22 ok
15/9/09
12:36
Página 19
Figura 1. Evolución temporal del
progreso de miniaturización de los
prototipos diseñados y simulados
con el programa IE3D. Reduciendo
ligeramente la eficiencia de
radiación se ha conseguido
disminuir 20 veces el tamaño
inicial de la antena hasta llegar al
prototipo final, de tan sólo 30 x 10
x 1 mm3.
(98 MHz), se necesita una longitud física
tran los mismos resultados con medidas
una buena solución. Para solventar este
de antena del orden de un cuarto de
experimentales de potencia recibida en un
inconveniente, se investiga en antenas
longitud de onda. Una antena conven-
escenario en espacio libre, y en otro, en
miniatura de forma que se pueda obtener
cional receptora de FM de estas carac-
contacto con el cuerpo humano. El tercer
una eficiencia suficiente como para recibir
terísticas mide aproximadamente unos
objetivo del trabajo es conseguir un proto-
la señal de FM y poder demodularla correc-
75 cm. Es por esta razón que actual-
tipo demostrador de la antena FM lo sufi-
tamente. La idea se centra en diseñar
mente los receptores de FM son externos
cientemente miniaturizado como para poder
una antena no resonante de reducidas
y no se integran en el interior del dispo-
integrarse en un dispositivo móvil.
dimensiones que mediante una red de
sitivo junto al resto de antenas de telefonía e inalámbricas.
adaptación con alto factor de calidad (Q)
Simulaciones
se pueda reajustar a su punto de reso-
Frente a esta problemática, el primer
Desde hace muchos años, las antenas
objetivo del proyecto se ha centrado en
convencionales de FM se han construido
El uso de software electromagnético
investigar diferentes técnicas para diseñar
mediante antenas comparables a un cuarto
es especialmente útil ya que permite
e implementar una antena de radio FM de
de la longitud de onda (λ/4), aproximada-
analizar el comportamiento de las antenas
reducidas dimensiones capaz de recibir
mente 75 cm de longitud. Aunque su
de una forma sencilla y sistemática antes
un buen nivel de potencia, y que permita
comportamiento sea excelente, ésta no
de proceder a la elaboración de proto-
demodular una señal de audio de buena
es una buena solución cuando el objetivo
tipos. En la Figura 1, que ilustra un resumen
calidad. Estas técnicas se centran en el
deseado es construir una plataforma de
del trabajo llevado a cabo en el proyecto
diseño de antenas miniatura, cuyo tamaño
móvil integrada con todos sus receptores
y de su evolución hacia una antena minia-
es muy reducido comparado con su longitud
de telefonía (inalámbricos o FM) integrados
tura, se observa los diseños de los proto-
de onda. El segundo objetivo del trabajo
en su interior. Para encontrar una solución,
tipos simulados e implementados y sus
es estudiar la interacción que produce el
el primer paso es comprimir toda la longitud
características más importantes.
cuerpo humano sobre la antena FM dise-
del cable de una antena de FM dentro del
ñada, primero en el campo teórico y después
espacio reservado del teléfono. A conse-
en el experimental. Basado en el mode-
cuencia de su compresión en un espacio
Después de la investigación y simu-
lado tridimensional de un cuerpo humano,
tan reducido (pistas muy delgadas y muy
lación de los conceptos, se inicia la cons-
y mediante un simulador electromagné-
próximas entre sí), los resultados de eficiencia
trucción de los prototipos y la realización
tico comercial basado en el método de
de radiación (ηr) y de ancho de banda (BW)
de las medidas de potencia recibida. Vistos
los momentos, se predice en el campo
empeoran considerablemente debido a
los resultados de eficiencia y anchos de
teórico el comportamiento de su eficiencia
las elevadas pérdidas óhmicas. En defini-
banda en las simulaciones, se han reali-
cuando la antena esté en contacto con el
tiva, empaquetar todo el hilo de una antena
zado las medidas de potencia recibida
cuerpo humano. A continuación se demues-
de FM en un espacio muy reducido no es
para distintos prototipos y en distintos
nancia de 98 MHz. [ver art. 1 y 2]
Prototipos y medidas
19
TLC47-p.18 a 22 ok
15/9/09
12:36
Página 20
Mirador
Antenas miniatura FM
para terminales móviles
escenarios (entre ellos, se han realizado
medidas de potencia en el estadio del
Figura 2.
Camp Nou, lugar donde miles de aficionados utilizan receptores de FM para seguir
Las simulaciones se han efectuado para
cuerpo humano sobre una antena de
los partidos). Todas las medidas se han
la estructura humana de pie con la antena
FM es un estudio complejo y que requiere
comparado con los valores de referencia
FM cogida con la mano, y para la estruc-
estudiar multitud de casos. Las simu-
del monopolo de 75 cm. Para garantizar
tura humana en posición sentada con la
laciones obtenidas del conjunto cuerpo
que los resultados de una sola extracción
antena de FM puesta en modalidad pocket
humano de pie más prototipo de antena
son correctos, se ha efectuado un estudio
(en el bolsillo). Una vez simulados los casos
FM indican un aumento significativo de
de variabilidad del entorno, calculando la
anteriores, y con los prototipos construidos,
la eficiencia de radiación (25% a 105
desviación típica en el escenario de medida.
se han realizado las mismas pruebas pero
MHz) respecto a los resultados obte-
con medidas de potencia experimentales,
nidos en la simulación solamente del
es decir, con personas físicas.
prototipo de antena FM en espacio libre
Interacción
Para entender la interacción que produce
En la Figura 2 se muestran las estruc-
(2% a 105 MHz). El cuerpo actúa como
el cuerpo humano en una antena de FM,
turas diseñadas con el simulador IE3D en
una extensión de la longitud de la antena
se ha modelado una estructura dieléctrica
forma de cuerpo humano que han sido útiles
aumentando en 10 dB su eficiencia a
en forma de cuerpo humano de 1,78 m de
para simular de forma teórica la interacción
lo largo del BW de FM. [ver art. 3]
altura y 70 Kg de peso. Puesto que toda
del efecto del cuerpo humano sobre las
estructura dieléctrica diseñada en un simu-
antenas de FM (estudio cronológicamente
lador electromagnético requiere definir unos
anterior a la fabricación de los prototipos).
La necesidad actual de dispositivos
parámetros electromagnéticos que dependen
La presencia del cuerpo humano
móviles de reducidas dimensiones capaces
de la frecuencia, se ha realizado un estudio
actúa de forma muy positiva en el rendi-
de ofrecer multitud de servicios, ha impli-
Tabla 1).
para definir su valor aproximado (T
miento de la antena. La interacción del
cado una gran inversión en dinero y
Aplicabilidad
Mejor proyecto final de carrera
El coautor del presente artículo, Jordi Vergés, ingeniero de telecomunicación por la Universidad Ramon
Llull, recibió de manos del Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunición (COIT) y Vodafone el Premio
Fundación Vodafone al ‘Mejor proyecto final de carrera en comunicaciones móviles avanzadas y nuevos servicios
de movilidad’, otorgado en reconocimiento a su proyecto ‘Antenas Miniatura FM para Terminales Móviles’. La
ceremonia de entrega de este galardón, el pasado 17 de junio, tuvo lugar con ocasión de la XXIX Convocatoria de
Premios ‘Ingenieros de Telecomunicación 08!’, organizada por el COIT y por la Asociación Española de
Ingenieros de Telecomunicación (AEIT), con el objetivo de reconocer el trabajo investigador y el esfuerzo innovador en el sector de ‘Telecomunicaciones y Sociedad de la Información’. En esta 29 edición se presentaron 164
trabajos de investigadores procedentes de 27 universidades españolas.
Convenio Empresa-Universidad
El proyecto ‘Antenas Miniatura FM para Terminales Móviles’ se enmarca dentro de un convenio de colaboración
entre la empresa Fractus, que lo ha subvencionado, y el grupo de investigación en Electromagnetismo y
Comunicaciones del departamento de Electrónica y Comunicaciones de la Universidad Ramon Llull – La Salle,
para la realización de trabajos de investigación en el ámbito de diseño y desarrollo de antenas miniatura y multibanda para dispositivos móviles.
20
TLC47-p.18 a 22 ok
15/9/09
12:36
Página 21
TLC47-p.18 a 22 ok
15/9/09
12:36
Página 22
Mirador
Figura 3.
Antenas miniatura FM
para terminales móviles
esfuerzo por parte de todas las empresas
del sector que se dedican a la fabricación
de componentes. Buscar la solución para
poder reducir en apenas unas décimas
de milímetro sus componentes, ha supuesto
Figura 4.
en la mayoría de casos una gran inversión. En referencia al proyecto, desde un
inicio la mayor parte del tiempo se ha
oyente poder disfrutar de una calidad de
Pijoan, C. Puente, “Handset antenna for
invertido en investigación básica, siempre
audio semejante a la habitual con una
FM reception: subjective evaluation and
siguiendo el claro objetivo de miniaturizar
antena FM de cableado externo.
human effects” IEEE Antennas and
Propagation Society International
una antena FM convencional hasta el
En colaboración con Fractus se ha
mínimo tamaño posible para poder ser
podido realizar un modelo demostrador
Symposium, San Diego, California,
integrada dentro de un dispositivo móvil.
Figura 4), con
de antena pasiva de FM (F
USA, July 2008.
Hoy en día los fabricantes suelen
la finalidad de realizar pruebas de inte-
2. J. Anguera, D. Aguilar, J. Vergés, M.
ocuparse del diseño global del teléfono
gración en plataformas reales de telé-
Ribó, C. Puente, “Handset Antenna
móvil, especificando así las caracterís-
fonos móviles. Ello facilita al usuario poder
Design for FM Reception” IEEE
ticas de los componentes que desean
prescindir del molesto cable de aproxi-
Antennas and Propagation Society
que éste tenga. Normalmente son terceras
madamente 75 cm de longitud, mediante
International Symposium, San Diego,
empresas las que se encargan del diseño
su sustitución por una conexión Bluetooth
California, USA, July 2008.
y construcción de estos elementos. El
entre teléfono y móvil. El sistema es por
3. J. Vergés, J. Anguera, C. Puente, D.
presente proyecto persigue de cerca esta
lo tanto, totalmente wireless.
Aguilar, “Analysis of the human body on
operativa de mercado, diseñando una
Referencias bibliográficas
the radiation of FM handset antenna”
antena de FM de reducidas dimensiones
1. J. Anguera, J. Vergés, D. Aguilar, J. L.
Electronic Letters, USA. (en revisión).
que pueda fabricarse de forma independiente a la integración específica utilizada
para cada uno de los fabricantes de teléfonos móviles. El prototipo final es un chip
que contiene una antena de FM miniatura de reducidas dimensiones que requiere
una previa adaptación en función de su
colocación dentro del dispositivo. Partiendo
Jordi Vergés
Ingeniero de telecomunicación
Colegiado nº 15.719
Carles Puente
Doctor ingeniero de telecomunicación
Colegiado nº 7.716
Jaume Anguera
Doctor ingeniero de telecomunicación
Colegiado nº 12.361
Joan L. Pijoan
Doctor ingeniero en electrónica
de la base de una antena FM volumétrica
de muchas capas en espiral, la técnica
de diseñar una antena miniatura ha dado
los frutos deseados. Con tan sólo un
Figura 3) se ha
espacio de 3 x 1 cm2 (F
podido implementar una antena capaz
de recibir unos niveles de potencia por
encima de la sensibilidad, permitiendo al
22
TLC47-p.23 a 25 ok
15/9/09
14:42
Página 23
Mirador
El millor aliat
de la torre de
telecomunicacions
Parallamps desionitzador de
càrrega electrostàtica (PDCE)
Parallamps desionitzador de càrrega
electrostàtica (PDCE) instal·lat en una
torre de telecomunicacions i imatge de
detall del seu extrem superior.
L
’Institut Nacional de Meteorologia espanyol disposa, des de 1992, d’una
moderna xarxa de sensors que li permet detectar on cauen els llamps, la
data i hora exactes i el volum mitjà de les descàrregues elèctriques. Al
seu torn, les sondes de Météorage (França) cobreixen completament tot
el territori francès i les zones dels països fronterers, com ara Catalunya, amb els
quals comparteix tota aquesta informació recaptada. Més enllà de l’àmbit públic, hi
ha també empreses de teledetecció de llamps que confeccionen els mapes keràunics (nivell d’activitat llampeguejant) i els de densitat de llamps. També poden faci-
Els llamps provoquen cada
any a tot el món un gran
nombre de desgràcies personals i danys materials
valorats en milers de
milions d’euros. Davant
d’un panorama tan destructiu, s’imposa la necessitat de millorar la protecció
contra els efectes d’aquest
fenomen meteorològic. Una
prioritat que obliga a instal·lar parallamps de darrera
generació, els anomenats
PDCE (parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica), sens dubte els
millors aliats de les torres
de telecomunicacions.
litar diferents dades sobre un determinat indret (per exemple, una torre de telecomunicacions) que s’hagi delimitat de manera concreta, com ara el nombre d’impactes en un radi de 2 Km, la data i hora (GTM), latitud i longitud, intensitat en kA,
distància en quilòmetres des del punt impactat fins a la instal·lació i la direcció del
impacte respecte al Nord.
L’allau de dades disponibles sobre els fenomens meteorològics acompanyats
d’aparell elèctric té molt a veure amb el fet que els llamps provoquen cada any a tot
el món un gran nombre de desgràcies personals i danys materials valorats en milers
de milions d’euros. Per prevenir-los, els únics parallamps utilitzats fins fa poc eren
els tradicionals de tipus Franklin, que ionitzen l’aire de manera natural per afavorir
l’atracció del llamp, i els electrònics, proveïts d’un dispositiu piezoelèctric que avancen
l’efecte ionitzador generant petites descàrregues. L’objectiu de tots ells és estimular
la descàrrega i capturar l’impacte del llamp per conduir-lo, a través d’un cable, a la
presa de terra elèctrica de la instal·lació. Això, però, només s’aconsegueix en el cas
dels llamps negatius, els de trajectòria descendent del núvol cap a terra, que representen un 80% del seu total. L’altre 20% correspon als llamps positius (és a dir, a
les descàrregues ascendents des del terra cap al núvol), que representen un 11%
dels casos, i als que segueixen trajectòries entre núvols o dins d’un mateix núvol,
que abasten el 9% restant.
El primer inconvenient que plantegen aquests dos sistemes de parallamps
convencionals és que cap d’ells no pot garantir la zona d’impacte del llamp, un cop
s’ha format elèctricament. I és que són incapaços de direccionar la trajectòria
caòtica del llamp que caracteritza els ambients tempestuosos, tal com demostren
els estudis del camp elèctric atmosfèric, segons els quals la distribució de les càrre-
23
TLC47-p.23 a 25 ok
15/9/09
14:42
Página 24
Mirador
El millor aliat de la torre
de telecomunicacions
L’anomenat llampec és la
descàrrega elèctrica del llamp
(Autor: Joan Peradalta:
www.joanperadalta.com)
gues al terra no és estàtica sinó dinà-
camp electrostàtic provocat per la
mica. La raó d’això és que, en formar-
tempesta. Es produeixen descàrre-
se aleatòriament guspires en diferents
gues elèctriques importants que circulen
Parallamps desionitzador
de càrrega electrostàtica
(PDCE)
punts dins la trajectòria de l’ombra elèc-
en els equips posats a terra en la zona
Tots els parallamps que acaben en
trica, aleshores el corrent i la situació
propera a la de la caiguda dels llamps.
una o més puntes funcionen en base a
del camp elèctric canvia radicalment
• Pols electromagnètic. Es produeix
l'excitació i captació del llamp, i generen,
produint impactes laterals i en llocs
en el moment de l’impacte del llamp,
en diferent grau, efectes secundaris de
imprevistos en un gran radi al voltant
l’energia del qual, en el punt on cau,
contaminació electrostàtica i electro-
del punt a protegir.
genera un pols electromagnètic que
magnètica que comporten la possible
El segon contratemps, encara més
viatja per l’aire. Ho fa en el mateix moment
destrucció de les instal·lacions i dels
greu que l’anterior, que implica l’ús tant
en què el corrent circula pels conduc-
equips elèctrics que han de protegir.
dels parallamps tradicionals com elec-
tors de presa de terra, generant un
Per aquest motiu, els fabricants de para-
trònics, és que la captació directa del
camp magnètic proporcional a la inten-
llamps recomanen proteccions suple-
llamp no soluciona del tot el problema,
sitat del corrent de descàrrega del llamp.
mentàries en les instal·lacions internes
atès que no contraresten el seguit de
• Sobretensions i tensió de pas,
per minimitzar els efectes de la pujada
fenòmens elèctrics indirectes que es
durant l’impacte del llamp. L’impacte
de tensió temporal (sobretensió) provo-
generen abans, durant i després de la
del llamp en els cables aeris provoca
cada en equipaments elèctrics de tele-
descàrrega, i que també poden destruir
la seva destrucció (per efecte ‘Jule’)
comunicacions, audiovisuals i de qual-
les instal·lacions a protegir o bé ocasionar
i la radiació d’ones electromagnèti-
sevol altre tipus que incorporin electrò-
danys importants en les properes, en un
ques de gran potència, amb les corres-
nica sensible, en el moment de la descà-
radi d’acció proporcional a la intensitat
ponents interferències derivades d’un
rrega del llamp en el parallamps.
de la descàrrega, que pot arribar fins als
comportament que produeix harmò-
1,5 Km de distància. Aquests fenòmens
nics en tota la banda de l’espectre.
Es tracta d’una mesura preventiva
ja imprescindible, quan l'evolució indus-
• Les corrents de terra. Aquest
trial ha portat a desenvolupar tecno-
• Càrrega electrostàtica durant la
fenomen apareix quan les preses de
logies electròniques de sensibilitat
formació del llamp. Les càrregues elec-
terra no poden absorbir tota l’energia
extrema com ho són les actuals. I és
trostàtiques generen interferències i
del llamp, generant retorns elèctrics per
que ara mateix són pràcticament inexis-
soroll que es poden acoblar amb les
la mateixa presa de terra i cap a l’inte-
tents els equips elèctrics o electrome-
línies de dades, amb senyals radioe-
rior de la instal·lació a protegir. Això pot
cànics que no incorporin sistemes elec-
lèctrics, etc.
generar tensions de pas perilloses. La
trònics ultrasensibles a les variacions
pròpia resistència de la presa de terra
de tensió i freqüència, raó per la qual
pot generar també desperfectes.
els afecta de ple la contaminació elèc-
són:
• Pols electrostàtic. Apareixen en
els equips per la variació brusca del
24
TLC47-p.23 a 25 ok
15/9/09
14:42
Página 25
Premi tecnològic atorgat a l’empresa INT, fabricant dels parallamps
desionitzadors de càrrega electrostàtica (PDCE)
trica ambiental. Per al seu bon funcio-
elèctric necessari, d’alta tensió natural,
guardar i protegir la vida de les persones.
nament requereixen, per tant, les millors
per provocar l’aparició del llamp i que
En cap cas, i ho reconeixen, no poden
condicions de continuïtat i qualitat en
aquest impacti en ell.
garantir una protecció total i absoluta.
el subministrament elèctric, i això fa
Estem parlant d’un canvi tecnològic
De fet, cap de les normatives no fa ni
que hagin d’evitar qualsevol mena de
orientat a la prevenció i protecció del
tan sols cap referència al risc elèctric
pertorbació electromagnètica, com les
llamp per a qualsevol ambient i situació.
que apareix en funció de cada tipus
generades, per exemple, pels impactes
La seva eficàcia ve avalada per l’efi-
de llamp.
propers o fins i tot directes dels llamps
ciència demostrada tant en laboratoris
Del conjunt de normes reguladores,
a les instal·lacions protegides amb
d’assajos d’alta tensió (on s’aconse-
la més corrent al nostre país és la UNE
parallamps.
gueix, mitjançant aquesta protecció,
21186, que tradueix de manera literal
És per tot plegat que des de fa ja
d’evitar l’aparició del llamp), com en
la norma francesa NFC-17102. Això sí,
uns quants anys, es disposa del nou
les prop de 170 instal·lacions situades
com que de moment no ha estat reco-
tipus de parallamps desionitzador de
en les zones de més alt risc d’activitat
neguda pel Govern espanyol, es pot
càrrega electrostàtica (PDCE), que actua
de llamps del planeta (a Europa, Àsia,
dir que no va més enllà de ser una guia
interposant-se entre el núvol i el terra.
Amèrica central i Amèrica del sud) que
experimental, atès que el seu compli-
Durant l’aparició de la tempesta el seu
s’han analitzat per un període de cinc
ment no és obligatori. Per tot plegat,
capçal facilita l’aparició de petits corrents
anys, durant el qual no hi ha hagut cap
no és gens estrany que en general es
elèctrics en el seu interior, el que es coneix
incidència. Allà a on hi queien habitual-
posi en dubte la veritable utilitat
com a ‘corrent de fugues’, que fa dismi-
ment els llamps, ara amb aquesta
d’aquestes directrius.
nuir la densitat del camp elèctric a tot
protecció ja no hi cauen. Un fet que
l’entorn d’on s’ha col·locat el dispositiu,
demostra que aquesta nova tecnologia
i per tant anul·la la possibilitat del llampec
desenvolupada és eficaç. Els llocs de
(descàrrega elèctrica del llamp) dins
risc, ja sigui per la seva activitat atmos-
d’aquesta zona protegida. Dit d’una altra
fèrica o bé per la protecció de béns i
manera, el procés de desionització
persones, ja tenen avui aquesta solució
s’efectua gràcies a la configuració del
tecnològica.
parallamps i de la instal·lació de presa
de terra. L’equip es col·loca en el punt
Ángel Rodríguez Montes
Director gerent INT, AR. S.L.
Normatives d’ús
més alt de la instal·lació o de l’edifici a
Les normatives d’ús dels parallamps
protegir, igual que els parallamps tradi-
convencionals de tipus Franklin o elec-
cionals (puntes Franklin). L’efecte desio-
trònic es limiten a indicar què cal fer
Per a més informació:
nitzador impedeix la formació del camp
per instal·lar-los amb l’objectiu de salva-
www.int-sl.ad
25
TLC47-p.26 a 29 ok
15/9/09
12:39
Página 26
Mirador
El valor del
dividendo digital
El apagón analógico liberará una parte importante
del espectro radioeléctrico,
ya que el ancho de banda
ocupado por un solo canal
analógico (6 MHz en América y 8 MHz en Europa) permitirá alojar de 6 a 8 canales digitales. Una parte todavía indeterminada de este
espacio radioeléctrico liberado (el denominado dividendo digital), se prevé adjudicar a las ‘telecos’, que
podrán destinarlo a servicios de banda ancha en
movilidad a partir de 2015,
aunque algunas se adelantarán a esta fecha.
egún la Comisión Europea (CE), el valor incremental de la utilización del
S
espectro radioeléctrico que quedará libre tras el paso de la televisión analógica a la digital en 2010 (el denominado dividendo digital), se estima para
España en una cantidad que oscila entre los 12.000 y 16.000 millones de
euros, el equivalente al 1,5 % del PIB. Para el conjunto de la Unión Europea (UE), la
misma CE estima que la gestión del dividendo digital permitiría generar un beneficio
económico adicional de entre 20.000 y 50.000 millones de euros hasta 2015.
Se trata de una previsión económica de la que inicialmente España podría mante-
nerse al margen, si prospera el proyecto del Real Decreto presentado el pasado mes de
junio por el Ministerio de Industria, que establece la lejana fecha del 1 de enero de 2015
como punto de partida de la utilización de la banda de frecuencias de 790 a 862 MHz
para los servicios distintos al de televisión, como los de banda ancha en movilidad. El
dilatado plazo previsto para la conversión del dividendo digital en servicios de banda
ancha en movilidad resulta igualmente sorprendente, cuando todos los agentes del
mercado de las telecomunicaciones coinciden en que el llamado dividendo digital permitirá aumentar la competencia en el mercado de los servicios móviles, incrementar la oferta
de nuevos servicios innovadores, mejorar la calidad y reducir los precios para las empresas
y ciudadanos. Un pronóstico fundamentado en la convicción de que, aún destinando a
las comunicaciones móviles sólo un 25% (el equivalente a unos 100 MHz) del espectro
utilizado actualmente para la televisión analógica (de 470 a 862 MHz), la industria del
móvil podría aumentar considerablemente el despliegue de las comunicaciones de banda
ancha, ya que el coste de hacerlo en bandas bajas es muy inferior a hacerlo en las altas.
Bandas para servicios móviles
Puesto que la asignación del dividendo digital es una prerrogativa nacional, sólo
los Estados miembros de la Unión Europea (UE) pueden tomar sus propias decisiones en cuanto al manejo de la porción de espectro liberado, de acuerdo a sus
intereses nacionales, siempre que estén alineados con las decisiones adoptadas
en la UIT (Unión Internacional de Telecomunicaciones), básicamente en las WRC
(World Radiocommunications Conference).
Tabla 1
En la última WRC, celebrada en el año 2007, se identificaron varias bandas para
Tabla 1).
servicios móviles (T
26
TLC47-p.26 a 29 ok
15/9/09
12:39
Página 27
Figura 1. Las
frecuencias por
debajo de 1 GHz son
muy apreciadas
De éstas, algunas están actualmente ocupadas por otros
Decreto 944/2005, es el 3 de abril de 2010, aunque se irán
servicios, como es la de UHF con la televisión, y será en ella
produciendo ‘apagones’ parciales por zonas, ya que es impo-
en la que nos centraremos para su análisis.
sible hacerlo de golpe), las bandas que actualmente están
Estamos viendo que las compañías de móvil (entre ellas,
siendo ocupadas por la televisión analógica convencional
Telefónica) reclaman con insistencia el reparto del dividendo
quedarán libres en gran parte, puesto que la televisión digital
digital, una parte de las frecuencias que quedarán libres con el
es del orden de seis veces más eficaz en cuanto al uso del
fin de las emisiones de TV analógicas y que son muy apreciadas
espectro, pudiendo entonces asignarse a otros servicios.
por su alta calidad y permitir reducir las inversiones en el despliegue
Esta liberación de las frecuencias de difusión actuales en la
de red. Por otra parte, también piden contar con un marco
banda UHF se conoce como dividendo digital, que no será igual
estable, predecible y poco intrusivo, una petición lógica para
para todos los países, ya que la parte asignada a la TDT variará
garantizar el retorno de las inversiones comprometidas y que
de unos países a otros, según el número de canales en servicio.
las reglas de juego no cambien arbitrariamente.
En consecuencia, el apagón de la televisión analógica va a
suponer la liberación de una porción de espectro importante
El origen del dividendo digital
(la banda de 800 MHz, comprendida entre los 790 y 862 MHz,
La conversión de la televisión analógica al sistema digital
que se destinaría, primariamente y en Europa, a servicios móviles
(TDT o Televisión Digital Terrestre), en los próximos años va
de banda ancha, según acuerdo adoptado en la WRC 2007).
a liberar una parte importante del espectro radioeléctrico,
Estas frecuencias son muy codiciadas por su calidad, como se
denominada “dividendo digital”, ya que en el ancho de banda
ha podido comprobar con la subasta de la banda de 700 MHz
que ocupa un canal analógico, pueden incluirse de 6 a 8
en Estados Unidos, ya que al ser una banda baja, sus cuali-
canales digitales. El momento en el que cese la difusión analó-
dades de propagación y penetración son muy superiores a las
gica y sea sustituida por la digital (switchover) se ha dado en
de las bandas más altas asignadas a los servicios móviles.
llamar apagón analógico, o encendido digital. Cuando eso
Algunos países ya han tomado su decisión al respecto,
ocurra (en España la fecha tope fijada para ello, según el Real
como es el caso de Alemania, Dinamarca, España, Finlandia,
Figura 2. Ancho de banda a asignar en los diferentes rangos de frecuencias
27
TLC47-p.26 a 29 ok
15/9/09
12:39
Página 28
Mirador
El valor del
dividendo digital
Francia, Reino Unido, Suecia y Suiza, mientras que otros están
a la espera de hacerlo. Pero no sólo en Europa, sino que
también en África y en Oriente Medio (EMEA), la parte alta de
la banda UHF (790-862 MHz) se abrirá para servicios móviles
de banda ancha a partir del año 2015. Este trozo, hasta ahora
en poder de las cadenas audiovisuales, permitiría a las operadoras de móvil desplegar redes con una inversión mucho más
Figura 3. Asignación de bandas para IMT establecidas en
reducida (CAPEX) que en otras franjas, ya que el alcance que
la WRC-07
se logra es mayor, y con mucha mejor capacidad de cobertura, tanto dentro como fuera de los edificios. Por tanto, resulta
ideal para su uso en entornos rurales, así como para el inte-
impacto sobre los usuarios. En una segunda fase, habrá una
rior de los edificios.
reasignación de frecuencias de manera que, a partir del 1 de
enero de 2015, la subbanda de frecuencias de 790 a 862
El caso de España
MHz queda reservada de manera íntegra para otros usos y
Por ejemplo, en el caso español es de prever que su impacto
servicios como los de banda ancha en movilidad. Con esta
sea inferior a otros países de la Unión Europea, al menos inicial-
decisión, aunque es a largo plazo, pues los operadores
mente, ya que tenemos el problema de la proliferación de cadenas
tendrán que esperar 5 años para hacerse con su parte del
de televisión, no sólo nacionales, sino especialmente autonó-
pastel, España se coloca a la altura de otros países, como
micas y municipales, que recibieron concesiones analógicas en
Alemania, Dinamarca, Finlandia, Francia, Suecia y Suiza, que
el pasado y que, según la regulación actual, tienen derecho a
ya han tomado la decisión en este mismo sentido, mientras
mantener suficientes frecuencias como para seguir emitiendo
que otros lo están reconsiderando, y es de esperar que la
después de la transición al mundo digital.
tomen en breve.
En nuestro caso, en plena polémica por la imposición de
En resumen, llegado el momento, el reparto de este divi-
un canon o tasa para financiar a RTVE por el cese de la publi-
dendo (banda de 800 MHz) planteará un amplio debate, lo
cidad, el Ejecutivo ha anunciado que parte del dividendo digital
mismo que ahora está sucediendo con el ‘refarming’ de la
irá a parar a los operadores móviles, lo que por algunos puede
banda 900 MHz, o utilización para otros servicios distintos al
ser interpretado como una especie de compensación por el
GSM, como podría ser el UMTS o LTE (hay un operador que
0,9% de los ingresos que se les piden. El ministro de Industria,
no tiene frecuencias en esta banda y podría quedarse fuera
Miguel Sebastián avanzó, a primeros de junio, la eventualidad
de juego), y las licencias en las bandas de 2.5 y 3.5 GHz, ya
de un proyecto de Real Decreto que regule la asignación de
que hay muchos intereses en juego, por lo que resultará esen-
los múltiples digitales tras el cese de las emisiones en analó-
cial aplicar un planteamiento adecuado de cara a la atribu-
gico, habilitando la subbanda de frecuencias de 790 a 862
ción de este espectro, bien sea mediante concurso o subasta,
MHz (en línea con otros países de nuestro entorno) a otros
para aprovechar las numerosas ventajas económicas y sociales
servicios distintos al de televisión, puesto que una vez que
que de él se deriven.
cesen las emisiones en analógico se necesitará menos espectro
radioeléctrico para emitir en digital el equivalente a los programas
emitidos en analógico.
El proyecto de Real Decreto establece que, en una primera
fase, tras el cese de las emisiones en analógico, las televisiones emplearán básicamente las frecuencias que actualmente se están utilizando para difusión de televisión (en analógico y en digital), con el objeto de reducir en lo posible el
28
José Manuel Huidobro
Colegiado nº 5.820
TLC47-p.26 a 29 ok
15/9/09
12:39
Página 29
TLC47-p.30 a 33 ok
15/9/09
12:41
Página 30
‘Management’
Comunicaciones de empresa,
competitividad y regulación
Mientras que los servicios de telecomunicaciones destinados al segmento residencial pueden considerarse un bien de consumo, para los negocios representan un
‘input’ productivo fundamental: cuanto mejores sean estos servicios, las empresas
serán más competitivas, lo que redundará en un aumento de la productividad del
conjunto de la economía.
as telecomunicaciones se caracterizan por la inver-
mación’. No cabe duda de que las TIC contribuyen a mejorar
sión, la innovación y por su constante evolución.
la competitividad y pueden ser decisivas en el éxito de una
Sin lugar a dudas, son un sector clave para la
compañía. Un buen ejemplo, admirado en todo el mundo,
economía y son imprescindibles para el desarrollo
es Inditex. Este grupo ha utilizado las TIC para reducir el
de la Sociedad de la Información. No obstante, debe tenerse
ciclo de producción –entendido como el plazo desde que
presente que su impacto en nuestros hogares y empresas
se identifica una nueva tendencia hasta el momento que el
es diferente. Con esta perspectiva, aquí se analiza en primer
producto está disponible en sus tiendas– al mínimo posible,
lugar la relación con la economía de los servicios de comu-
superando a sus competidores. Asimismo, el personal
nicaciones electrónicas (en adelante, SCE) para empresas.
comercial de sus tiendas está equipado con PDAs, mediante
A continuación, se describen las necesidades específicas
las que tramitan los pedidos y añaden información relevante
de los clientes corporativos: atención personalizada, requi-
sobre lo que los clientes demandan en todo momento. En
sitos estrictos de calidad, múltiples localizaciones, soluciones
síntesis, parte del éxito de Inditex se basa en conseguir
de movilidad, etc. Posteriormente, se explica el papel de la
adecuar los productos del grupo a lo que los clientes
regulación y se describe las medidas más significativas adop-
demandan en el menor tiempo posible, y lo han conseguido
tadas por la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
gracias a un uso inteligente y eficiente de las TIC.
L
(CMT) para fomentar un marco competitivo adecuado en la
Casos como el de Inditex muestran que las TIC, enten-
prestación de los SCE para empresas. Por último, se exponen
didas como ‘input’ productivo, son muy relevantes para el
las conclusiones.
crecimiento de la economía. Por tanto, es vital que los SCE
prestados por los operadores a nuestras empresas sean
Economía y servicios de comunicaciones
electrónicas para empresas
de calidad.
Tampoco hay que desdeñar la importancia de los servi-
La conectividad tiene el potencial de facilitar nuevas
cios de comunicaciones para empresas por sí mismos. En
formas de innovación, creatividad y experimentación para
2008, los ingresos correspondientes a alquiler de circuitos,
las empresas. Desde los años 70, la difusión y adopción de
transmisión de datos y comunicaciones corporativas ascen-
las tecnologías de la información y comunicación (TIC) han
dieron a 1.476,1 millones de euros, lo que supuso un creci-
impulsado el salto de la ‘era industrial’ a la ‘era de la infor-
miento interanual del 10,5%. Cabe añadir que en esta cifra
30
TLC47-p.30 a 33 ok
15/9/09
12:41
Página 31
Figura 1. Evolución
ingresos comunicaciones
corporativas (Fuente:
Informe Anual 2008, CMT)
no están incluidas partidas muy relevantes como las corres-
empleados seguir trabajando como si estuvieran en la oficina
pondientes a los ingresos de los servicios móviles para
cuando están de viaje.
empresas.
Asimismo, existen servicios que sólo son contratados por
Finalmente, conviene señalar que unos SCE para empresas
las empresas y no existen en el mercado residencial. Un buen
competitivos y de calidad también son un elemento clave
ejemplo son las líneas alquiladas, en las que el operador garan-
para atraer inversión extranjera. Existen numerosos estudios
tiza a la empresa un ancho de banda fijo entre dos puntos.
e informes dónde se clasifican las ciudades más importantes
También ocurre lo contrario: determinados servicios pueden
del mundo en función de su atractivo para establecer nego-
ser válidos para el mercado residencial pero no para el sector
cios, y uno de los aspectos más valorados es la calidad de
negocios. Así, las conexiones de banda ancha sin garantías
las infraestructuras de telecomunicaciones y los SCE.
(‘best effort’) son la norma en el mercado residencial, pero
no son suficientes para soportar multitud de aplicaciones
Características de los SCE para empresas
Dada la importancia de que las empresas puedan acceder
empresariales (por ejemplo, para conectar un cajero automático remoto con la red del banco).
a unos SCE de calidad, cabe preguntarse por sus necesidades específicas. En este sentido, los requisitos de los autó-
El papel de la regulación
nomos y de las pequeñas empresas en cuanto a las TIC son
Es destacable que cuando los medios tratan aspectos
relativamente similares a las del gran público (segmento resi-
relacionados con el sector, el debate suele centrarse en las
dencial), pero los de las empresas medianas y grandes son
necesidades y problemáticas del mercado residencial: los
muy diferentes:
precios de la banda ancha doméstica y de la telefonía móvil,
• Este tipo de empresas exigen atención personalizada,
sobre cuándo llegará la fibra óptica a los hogares españoles,
que se suele concretar en las figuras del gestor comercial y
etc. Sin embargo, poco se comenta acerca de la calidad y el
del ingeniero de cliente.
precio de los servicios de telecomunicaciones ofrecidos a
• Numerosas aplicaciones requieren parámetros de calidad
de servicio muy elevados, atención las 24 horas y tiempos
máximos garantizados para la resolución de incidencias.
nuestras empresas.
Un argumento utilizado por los que consideran que no es
necesario prestarle mucha atención a este asunto es que el
• Una característica muy relevante de las comunica-
poder negociador de las grandes empresas frente a los opera-
ciones para empresas es su carácter multisede: las empresas
dores es elevado, así que se da por descontado que podrán
necesitan conectar las diferentes ubicaciones de una
conseguir SCE de calidad.
empresa y sus trabajadores itinerantes en una sola red
privada virtual (RPV).
Pues bien, este argumento es bastante débil si se toman
en consideración las necesidades de las corporaciones. Ya
• A todo lo anterior hay que añadir las soluciones de movi-
se ha comentado que un aspecto clave de las grandes
lidad, cada vez más sofisticadas, que deben permitir a los
empresas es su carácter multisede. Esto implica que un
31
TLC47-p.30 a 33 ok
15/9/09
12:41
Página 32
‘Management’
Comunicaciones de empresa,
competitividad y regulación
Tienda de Zara en la 5ª Avenida de Nueva York (Fuente: www.inditex.com)
operador, para poder ofrecer un servicio completo a una
tenerse en cuenta que, aunque ahora se debate sobre la fibra
empresa de este tipo, debe poder atender todas las ubica-
hasta el hogar, ya hace años que la fibra óptica es una realidad
ciones de la misma.
para el mercado empresarial.
En este sentido, debe señalarse que, en general, existen
• En el análisis del mercado mayorista de banda ancha
infraestructuras alternativas y un cierto grado de compe-
se ha establecido que Telefónica deberá prestar un servicio
tencia en los núcleos de las ciudades, pero las empresas
de acceso indirecto que permitirá a los operadores centrados
también están situadas en otras ubicaciones: polígonos
en el segmento negocios ofrecer las garantías de calidad nece-
industriales, poblaciones de menor tamaño, etc. En nume-
sarias en muchas de sus aplicaciones.
rosas localizaciones, el único operador con red de acceso
• Tras analizar los mercados de líneas alquiladas, la CMT
propia es Telefónica. Si no existiera regulación, sólo este
concluyó que Telefónica debía prestar líneas con interfaces
operador podría confeccionar una oferta completa a este
Ethernet a sus competidores. Cabe señalar que, hasta hace
tipo de clientes empresariales. Con una sola oferta sobre la
pocos años, las líneas alquiladas que se prestaban en el
mesa, es evidente que el poder negociador de la empresa,
mercado estaban basadas en PDH/SDH (los clásicos circuitos
por grande que sea, es reducido.
de nx64 Kbit/s, 2, 34 y 155 Mbit/s). Sin embargo, en los últimos
En consecuencia, el regulador, para conseguir que los
tiempos las líneas alquiladas prestadas con interfaces Ethernet
operadores presten SCE de calidad, debe fomentar un entorno
(más fáciles de integrar con las LAN internas de cada locali-
adecuado para que compitan entre sí en condiciones equi-
zación) han tenido un crecimiento exponencial y ya en 2008
tativas, y teniendo en cuenta a la vez la necesidad de promover
superaban a las líneas tradicionales en términos de ingresos.
una inversión eficiente en infraestructuras. Para ello, debe
Debe destacarse que España ha sido uno de los primeros
analizar los diferentes mercados de comunicaciones electró-
países en regular este tipo de interfaces.
nicas, identificar si existe algún operador con peso significa-
• Como consecuencia del análisis del mercado de origi-
tivo de mercado (en adelante, PSM) y, si procede, definir los
nación móvil, los tres principales operadores (Telefónica Móviles,
servicios mayoristas que el operador dominante debe prestar
Vodafone y Orange) están obligados a ofrecer un acceso mayo-
a sus competidores.
rista razonable, de tal forma que los operadores centrados en
A modo ilustrativo, se presentan las obligaciones mayo-
el sector empresarial pueden constituirse en operadores móviles
ristas más relacionadas con la prestación de SCE para
virtuales (OMV) y satisfacer de forma directa las crecientes
empresas que la CMT1 ha impuesto a los operadores desig-
necesidades de movilidad de sus clientes.
nados con PSM:
• Por último, en los mercados de originación y termina-
• La CMT ha dispuesto que Telefónica debe ofrecer a los
ción fija se ha impuesto a Telefónica la obligación de prestar
operadores alternativos no sólo el acceso al bucle de abonado,
servicios de interconexión por capacidad al resto de opera-
sino también acceso a sus canalizaciones, lo que facilita el
dores. Este modelo de interconexión, vigente desde el año
despliegue de fibra óptica hasta la sede del cliente final. Debe
2001, dota a los operadores de una gran flexibilidad a la hora
32
TLC47-p.30 a 33 ok
16/9/09
12:06
Página 33
Figura 2. Servicios regulados y
requerimientos de acceso para
empresa multisede
de confeccionar su oferta minorista de tráfico telefónico y
vidad de las empresas y generan un entorno propicio para el
permite reducciones en los costes medios de interconexión
desarrollo de la creatividad y la innovación. Además, las nece-
muy importantes. Además, España es el ejemplo más rele-
sidades de comunicación de las empresas, a partir de ciertas
vante en toda Europa de utilización de dicha modalidad de
dimensiones, son muy diferentes a las del mercado residen-
interconexión.
cial. Un aspecto muy relevante es el carácter multisede de
Para clarificar la función de los servicios mayoristas ante-
muchas corporaciones. En consecuencia, la regulación debe
riores, en la Figura 2 se presenta un ejemplo simplificado de
tener en cuenta tanto la importancia estratégica como las
cómo un operador alternativo puede satisfacer, mediante dife-
necesidades específicas de los SCE para empresas a la hora
rentes formas de acceso, los requerimientos de una empresa
de imponer las obligaciones adecuadas a los operadores
multisede (en concreto, una entidad bancaria).
declarados con peso significativo en los diferentes mercados
El alternativo podría recurrir al acceso mayorista a las
de comunicaciones electrónicas.
canalizaciones de Telefónica para acceder con fibra óptica
propia a la sede principal, utilizar las líneas alquiladas (Ethernet
y tradicionales) de la oferta de referencia de líneas alquiladas
(ORLA) para las oficinas, conexiones de banda ancha mayorista (‘bitstream’), reguladas en la oferta de acceso al bucle
de abonado (OBA), para acceder a cajeros remotos y acceso
doméstico a la intranet por parte de los empleados, y llegar
a un acuerdo con un operador móvil para constituirse en
OMV para prestar servicios de movilidad de forma directa a
Juan Diego Otero Martín
Ingeniero de telecomunicación
Colegiado nº 9.972
sus clientes.
En definitiva, para que los operadores presten servicios
de SCE a empresas de calidad, es necesario que compitan
Para más información:
www.cmt.es/cmt
entre sí y el papel de la regulación es fomentar un entorno
propicio para ello. El procedimiento habitual para conseguirlo
consiste en analizar los diferentes mercados de comunicaciones electrónicas, identificar a los operadores con PSM e
imponerles las obligaciones apropiadas.
Conclusión
Debe tenerse muy presente que los servicios de comunicaciones electrónicas juegan un papel clave en la competiti-
33
TLC47-p.34 a 35 ok
15/9/09
12:43
Página 34
Ofertes comercials i serveis
Conveni de col·laboració
amb Nexica
Des del mes de maig passat, el referent català en serveis gestionats en l’àmbit TIC
d’abast espanyol i europeu, l’empresa Nexica, és més a prop de tots nosaltres. Un
acostament que s’ha fet efectiu amb la signatura d’un conveni de col·laboració amb
el COETC/ACET.
L
a decidida voluntat d’estrènyer lligams per part
dels firmants de l’acord es resumeix en un marc
de col·laboració que estableix diferents accions.
Concretament, Nexica proveirà a l’Associació
Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) els quatre
serveis següents:
1. Servei d’enviament massiu de correus electrònics de tipus
e-butlletins (fins a 15.000 enviaments mensuals).
2. Alta del servei e-butlletins de Nexica (inclou la creació de
la plantilla inicial).
3. Creació d’una plantilla addicional per al servei e-butlletins.
La joia de la corona de Nexica és el seu ‘data center’
d’Internet (centre de dades en línia).
4. Passarel·la de correu electrònic de sortida (2 Gb/mes).
Pel que fa al seu portfoli sencer de serveis, abasta, en
La finalitat genèrica d’aquest conveni és establir un marc
gran part, el ‘hosting’ (allotjament) gestionat de plataformes
adequat de col·laboració i actuació entre les parts, que afavo-
corporatives, que inclou les modalitats web, de programes
reixi i agilitzi les accions que Nexica i l’ACET concretin des
de gestió, de FTP, de plataformes de pre-producció, de stre-
d’ara i en un futur, mitjançant la formalització dels correspo-
aming media i de servidors. Tot plegat, disponible a través
nents acords específics.
del propi centre de dades en línia, que també acull, d’una
Nexica és un proveïdor de serveis gestionats d’infraes-
banda, les solucions de servidor dedicat (‘housing’) per a
tructures TIC que ofereix una plataforma tecnològica esca-
empreses amb necessitats d’espai, gestió i rendiment més
lable, flexible i d’alta disponibilitat, amb l’objectiu de millorar
elevades (i que alhora no hagin de preocupar-se per la compra
l’eficàcia i la productivitat dels seus clients. Especialitzada
ni el manteniment de la màquina, ja que s’inclou en el servei
en ‘hosting’ (allotjament) gestionat, missatgeria corporativa
per part de Nexica), i de l’altra, les solucions de lloguer d’espai
i altres serveis de consultoria i d’infraestructura tecnològi-
(‘co-location’) on el client connecta les seves pròpies màquines
ques, el perfil empresarial de Nexica és clarament reeixit:
i se li ofereix connectivitat a Internet i serveis de seguretat a
acumula gairebé 14 anys de trajectòria ascendent, disposa
mida. S’hi afegeixen, al mateix temps, els serveis de consul-
de més de 1.800 clients corporatius i compta amb el centre
toria, a més d’altres de gestió de plataformes de missatgeria
de dades (data center) més modern d’Europa (l’únic d’Espanya
corporativa unificada i blindada amb sistemes d’alta segu-
amb la certificació Blade ReadyTM) i eficient energèticament,
retat, i els de connectivitat i ‘switching’.
amb un model de servei basat en el binomi ‘infrastructura
com a servei’ (IaaS).
34
COETC/ACET
TLC47-p.34 a 35 ok
15/9/09
12:43
Página 35
35
TLC47-p.36 a 41 ok
15/9/09
15:11
Página 36
‘Inter nos’
Telemedicina
sense fronteres
La darrera ofensiva de Telecos Sense Fronteres (TSF) s’està desenvolupant a la regió autónoma Atlántico Sur de Nicaragua. El seu objectiu és la creació d’una infraestructura d’accés
a les TIC per millorar la salut de la població mitjançant un dispositiu de telemedicina.
F
ins ara, i des de la seva creació l’any 2003, Telecos
Culminació de la primera fase de l’actual projecte
Sense Fronteres (TSF) ha desenvolupat la seva acti-
‘Sistema de Telemedicina Atlántico Sur’
vitat en dos únics projectes, el primer a l'Amazònia
peruana i el segon a la regió autónoma Atlántico Sur
Atés el bon resultat de tot plegat, des de TSF i el propi
de Nicaragua, l’un i l’altre centrats en dues infraestructures
Ministeri de Sanitat nicaragüenc es va plantejar la possibi-
d'accés a les TIC per millorar l'educació i la salut de la població,
litat d'extendre l'enllaç de comunicacions a tota la regió autò-
respectivament. Dues iniciatives que són fruit d’una mateixa
noma, amb l’objectiu de convertir-lo en un sistema de tele-
estratègia orientada a dedicar els recursos i l’activitat a un
medicina avançat per al seu conjunt. És per això que es va
nombre limitat d‘intervencions, amb l’objectiu de garantir una
posar en marxa l’actual segona fase, centrada en dotar
gestió adequada i eficaç.
l'Hospital de la infraestructura necessària per poder gestionar
Pel que fa al segon i actual projecte, anomenat ‘Sistema
de Telemedicina Atlántico Sur’, es va iniciar el 2006 i s’ha anat
de manera eficient cadascun dels nodes que apleguen els
‘puestos de salud’.
desenvolupant en dues fases, al llarg de les quals s’han portat
Amb aquesta finalitat, i des de principis de 2009, quatre
a terme tres actuacions. En primer lloc, vam col·laborar en el
components de TSF (dos estudiants i dos enginyers) es van
‘Plan de telecomunicaciones para la región del Kukra River’,
desplaçant a Bluefields en períodes compresos entre 2
amb l'ONG catalana ‘Desos Opció Solidària’. Aquesta primera
setmanes i 6 mesos, per realitzar les actuacions d'aquesta
fase, desenvolupada entre el 2006 i el 2008, es va centrar en
segona fase, que implica, no només la creació d’un sistema
la millora de les comunicacions del ‘Puesto de salud de la
de cablejat estructurat a l'Hospital, sinó també l’adquisició
comunidad rural de la Aurora’, dotant-lo de comunicació
de terminals informàtics i la instal·lació i corresponent formació
directa (via telefònica i videoconferència, mitjançant un ràdioen-
d’ús del programari “Care2X” de gestió sanitària. Tot plegat
llaç), amb l'Hospital Regional Ernesto Sequeira, ubicat a la
amb la presència continuada d'una persona que, per primer
capital Bluefields i l’únic de tota la regió. Les dues actuacions
cop des de la creació de la nostra ONG, hi fa estada perma-
necessàries per completar-la van protagonitzar-les set volun-
nent amb la missió d’establir un seguiment continuat de tot
taris, entre estudiants, professors i enginyers titulats.
el projecte.
La infraestructura habilitada es compon d’un conjunt
d'equips de radioenllaç que extenen geogràficament una
xarxa d'àrea local (LAN), sobre la qual operen ordinadors i
telèfons IP, a més del sistema elèctric d'alimentació amb
plaques solars. El resultat és una línia de comunicació eficient
entre el ‘puesto de salud’ i l'Hospital esmentats, amb connexió
externa a través d'Internet, fet que millora notablement l'atenció
mèdica en la comunitat rural.
36
Alfred Causi Giménez
Col·legiat núm. 15.411
TLC47-p.36 a 41 ok
15/9/09
15:11
Página 37
Calidoscopi
La televisión
irrumpe en Cataluña
Recuerdo histórico, 50 años después
A las 20:45 h del lunes 2 de febrero de 1959, Televisión Española inicia, por primera vez,
la difusión de su programación diaria desde el Centro Emisor del Tibidabo, en el canal 4.
La primera emisión desde Barcelona, realizada desde el exterior de los Estudios de Miramar,
tuvo lugar el día 14 de julio de 1959 a las 15:20 h. En cambio, la emisión del primer programa
desde su interior se realizó el día 17 a las 20:30 h.
n la década de los años 30 del pasado siglo se
que se refiere a Barcelona hay constancia de que en 1934 el
simultanearon las pruebas y avances de la televi-
ingeniero de telecomunicación Joaquín Sánchez Cordobés
sión mecánica, cuyo sistema más representativo
realizó unas pruebas de transmisión entre dos estudios de
fue el disco de Nipcow, y de la televisión electró-
Radio Barcelona, así como que en la Feria Internacional de
nica. En esta década se realizaron múltiples transmisiones
Muestras de ese mismo año se hicieron pruebas de recep-
experimentales entre las que merecen ser citadas las Olimpiadas
ción con un receptor mecánico construido por Agustín Riu.
E
de Berlín (1936), la coronación de Jorge VI (1937) y las inau-
Tras el paréntesis de la Segunda Guerra Mundial, se inicia
guraciones de los organismos de televisión en Francia, la Unión
en Europa y EE. UU. un nuevo periodo de gran actividad tanto
Soviética, Alemania y Estados Unidos, experiencias que se
por parte de los fabricantes de equipos como de los operadores
ralentizaron como consecuencia de la Segunda Guerra Mundial.
nacionales. Se abandonaron definitivamente los sistemas de
Durante esta época en España se seguían con interés
televisión mecánica por sus inconvenientes y bajas prestaciones,
estas experiencias por grupos profesionales y de radioaficio-
mientras que el estado de desarrollo del iconoscopio de Zworykin
nados, recibiendo imágenes con receptores propios o comprados
abría excelentes perspectivas para la televisión electrónica. En
en el exterior, se publicaban artículos en revistas especiali-
España se reacciona con cierto retraso debido al aislamiento
zadas, se presentaron algunas patentes sin el suficiente
político y a la situación económica, de tal forma que la primera
respaldo técnico y se solicitaron diversas licencias para la
demostración importante no tuvo lugar hasta el mes de junio de
instalación y explotación de la televisión por particulares, licen-
1948. Durante la Feria Oficial Industrial de Muestras de Barcelona,
cias que fueron todas ellas denegadas, apoyándose en que
Philips Ibérica instaló en un pabellón, junto a una sala de actua-
la radiodifusión era un servicio exclusivo del Estado. Por lo
ciones, un transmisor y distribuyó receptores en otros recintos.
Torre soporte de antenas
del Centro Emisor de
Tibidabo, inaugurada en
1964 y flanqueada por el
Templo del Sagrado Corazón
y la Torre de las Aguas, con
el sistema radiante instalado
en su cúspide
37
TLC47-p.36 a 41 ok
15/9/09
15:11
Página 38
Calidoscopi
La televisión
irrumpe en Cataluña
Edificio del Pº de la Habana nº 77 de Madrid habilitado
como centro de producción de TV en la década de los
50, Incluyendo la torre soporte de antenas y el
correspondiente sistema radiante
Durante el certamen se emitían dos programas diarios, uno de
elevado porcentaje. A título de ejemplo, se recomendaba la
11:30 h a 13 h y otro de 17 h a 20 h. El alcance del transmisor
implantación urgente de este servicio, la utilización de la norma
era de unos 300 metros y se estima que a estas retransmisiones
europea de 625 líneas, el establecimiento del enlace entre
asistieron más de 100.000 personas.
Madrid y Barcelona y entre Barcelona y la red europea, la insta-
En agosto de 1948 la RCA instaló un estudio para varie-
lación de transmisores de alta potencia en puntos estratégicos
dades y un transmisor en una dependencia del Círculo de
y, curiosamente, ya se sugería que “en la explotación deberá
Bellas Artes de Madrid, emitiéndose un programa para el
darse posibilidad de acceso a la iniciativa privada”.
público de una hora diaria, que se recibía mediante receptores instalados en otros locales del inmueble. Ese mismo
Nacimiento de TVE
mes y la misma compañía transmitió hasta el Círculo de Bellas
La inauguración oficial de la televisión en España tuvo lugar
Artes, y distribuyó en circuito cerrado, un partido de balon-
el 28 de octubre de 1956, con la emisión de un programa de
cesto, un combate de boxeo y una novillada.
3 horas de duración, desde los estudios del Paseo de la
Éstas y otras experiencias condujeron a que en 1950, bajo
Habana nº 77 de Madrid. A partir de esa fecha el equipo direc-
el patrocinio de Radio Nacional y con el impulso del ingeniero
tivo de TVE se vio obligado a trabajar en varios frentes. Primero
de telecomunicación Joaquín Sánchez Cordobés, se adquiriera
debía garantizarse la emisión de un programa diario para lo
y acondicionara como estudio de producción y centro emisor
que, además de consolidar el equipamiento de los estudios
el chalet de Paseo de la Habana nº 77 de Madrid, que inicial-
y adquirir cámaras de filmación, se procedió a adquirir una
mente se equipó con 3 cámaras, un transmisor de 200 vatios
unidad móvil y los correspondientes radioenlaces. Se conse-
y un sistema radiante tipo mariposa. En enero de 1951 se iniciaron
guía, de esta forma, una mayor capacidad de producción y
con cierta regularidad las emisiones experimentales, dos días
una producción más variada con la difusión de los Festivales
a la semana: los martes de 21 h a 23 h con programa para
de España, partidos de fútbol o corridas de toros.
adultos y los jueves de 17 h a 19 h con programación infantil.
Por otra parte era urgente incrementar la cobertura, lo que
La buena acogida de estas emisiones favoreció la venta de
hizo que se trabajara simultáneamente en dos frentes, concre-
receptores y promovió la adquisición de un nuevo transmisor,
tamente en el montaje de una emisora de gran potencia en
de 5 kilovatios de potencia, para aumentar la cobertura.
Navacerrada y en el establecimiento del enlace entre Madrid
Acontecimiento relevante para la implantación de televisión
y Barcelona. Con el montaje de una emisora en la Bola del
en España fue la celebración del primer Congreso de Ingenieros
Mundo, a 2.300 metros de altitud, se garantizaba la cober-
de Telecomunicación, que se celebró en diciembre de 1955,
tura de Madrid y buena parte de las dos Castillas, pero las
al cumplirse el primer aniversario de la implantación de las tele-
características orográficas y las adversas condiciones clima-
comunicaciones en España. En este congreso, cuyas conclu-
tológicas del lugar dificultaron de tal forma la construcción de
siones se elevaron al gobierno, se diseñó el plan de implanta-
las infraestructuras que no se logró la puesta en servicio defi-
ción de la televisión que, con el tiempo, se ha cumplido en un
nitiva del centro hasta el 12 de octubre de 1959.
38
TLC47-p.36 a 41 ok
15/9/09
15:11
Página 39
Centro Emisor de Navacerrada. Conocido inicialmente
como ‘La Emisora de las dos Castillas’, se inauguró el
12 de octubre de 1959, en el canal 2, con una potencia
de 50 kilovatios
Para el establecimiento del enlace entre Madrid y Barcelona
Comienza la difusión
se barajaron dos alternativas, la utilización del cable coaxial
El lunes 2 de febrero de 1959, a las 8,45 de la noche,
recientemente instalado por Telefónica o bien montar una red
Televisión Española inicia, por primera vez, la difusión de su
nueva de radioenlaces de microondas. El cable coaxial disponía
programación diaria desde el Centro Emisor del Tibidabo, en
de 4 tubos; un par estaba destinado a telefonía, admitiendo
el canal 4. Este primer programa comenzó con la carta de
960 comunicaciones simultáneas, mientras que en aquel
ajuste, seguida de un saludo, enviado desde Madrid, a los
momento la ocupación, en las horas punta, no llegaba al 50%
espectadores catalanes. A continuación se emitió un amplio
de su capacidad. El otro par permitía el transporte bidireccional
reportaje del partido de fútbol jugado en San Mamés entre el
de un programa de televisión. La utilización del coaxial tenía
Atlético de Bilbao y el Barcelona el día anterior. Seguidamente,
para TVE la ventaja de su rápida utilización y el inconveniente
se difundió un programa de divulgación sobre la producción
de su limitada capacidad, sin posibilidad de crecimiento, así
de energía eléctrica en España, el popular espacio de ‘El hombre
como la dependencia de Telefónica. La red de radioenlaces,
del tiempo’, el Telediario, un documental titulado ‘Misterios de
en cambio, tenía el inconveniente de su más lenta implanta-
la ciencia’, un espacio de variedades y, finalmente, una pelí-
ción, pero las ventajas de la gestión propia y de la fácil amplia-
cula policiaca de la serie ‘Identificación criminal’.
ción de su capacidad. Finalmente, se adoptó esta segunda
A finales de 1958 se había iniciado ya desde Tibidabo la
solución, procediéndose a gestionar las cesiones de terrenos,
difusión de la carta de ajuste para facilitar la sintonía de los miles
a construir las infraestructuras y a equipar las siguientes esta-
de televisores existentes en Barcelona y su entorno. En cual-
ciones entre Madrid (Pº de la Habana) y Barcelona (Tibidabo):
quier caso, en 1959 la red de radioenlaces adolecía, aún, de
Trijueque (Guadalajara), Maranchón (Guadalajara), Inogés
ciertas carencias tales como la ausencia de baterías de emer-
(Zaragoza), La Muela (Zaragoza), La Almolda (Zaragoza), Alpicat
gencia (SAI) para evitar el corte de programa ante un fallo de
(Lérida) y Bellmunt (Barcelona). Inicialmente, se instaló una sola
red, o el deficiente funcionamiento del sistema automático de
vía de enlace unidireccional, susceptible de inversión mediante
inversión de la red de radioenlaces. Por esta razón, cada vez
un sistema automático.
que cambiaba el origen de programa (Madrid o Barcelona) la
Simultáneamente, se llegó a un acuerdo con la Sociedad
inversión debía realizarla personal de servicio en cada una de
General de Aguas de Barcelona para el alquiler de una parcela
las estaciones, proceso que duraba varios minutos y durante
en la cima del Tibidabo, por el simbólico precio de 5 pesetas
el cual aparecía en pantalla una determinada imagen fija.
anuales, en la que se construyó el edificio para albergar los equipos
En paralelo con el establecimiento de la red de transporte y
terminales del radioenlace, se montó un transmisor Philips de 5
difusión se gestionó la cesión a TVE, por parte del Ayuntamiento
kilovatios y se reservó espacio para construir una nueva torre
de Barcelona, del palacete de Miramar, se realizaron en él las
soporte de antenas. Provisionalmente, la parábola del radioen-
obras de acondicionamiento del primer estudio de producción,
lace se instaló en la barandilla de la torre de las aguas y el sistema
se le dotó de dos cadenas de cámara y dos telecines, y se montó
radiante omnidireccional en la cúpula de la misma torre.
el radioenlace con el centro emisor del Tibidado, lo que permitió
39
TLC47-p.36 a 41 ok
15/9/09
15:11
Página 40
Calidoscopi
La televisión
irrumpe en Cataluña
Centro Emisor de Monte Caro. Construido para TVE al
principio de la década de los 70 en el mismo
emplazamiento del primer reemisor
que el martes 14 de julio de 1959 se emitiera, aunque solo para
ción de Sant Grau, se estableció el primer enlace estable con
Barcelona, Madrid y Zaragoza (cuya emisora se inauguró unos
Eurovisión, recibiéndose en España la boda de los Reyes de
días mas tarde que la de Barcelona) un programa ligero desde
Bélgica, Balduino y Fabiola. No cabe duda que la llegada de la
el exterior de este simbólico centro. Este primer programa,
televisión a Barcelona tuvo repercusión importante en la sociedad
presentado por José Luis Barcelona y titulado ‘Balcón del
catalana, tanto en el aspecto social como en el económico. A
Mediterráneo’ consistió en una exhibición de sardanas y un
partir de ese momento se incrementó espectacularmente la venta
vistoso desfile de la Guardia Urbana por los Jardines de Miramar,
de receptores, estimándose que entre el jueves 12 y el sábado
todo ello amenizado por la orquesta del portaaviones ‘Roosevelt’.
14 de febrero de 1959 se vendieron en Barcelona más de 6.000
El siguiente viernes, 17 de julio a las 20:30 h se emitía ya el
televisores, agotándose las existencias. El domingo día 15 del
primer programa desde el interior de los estudios de Miramar.
mismo mes, más de 400.000 personas siguieron por la televisión
A partir de esta fecha la programación diaria de TVE pudo contar
en Cataluña el partido de fútbol Madrid-Barcelona, provocán-
con la intervención regular de Barcelona, aunque en pequeño
dose grandes aglomeraciones de público ante los escaparates
porcentaje debido a los reducidos medios.
de las tiendas del ramo. Durante los meses siguientes en la prensa
Nuevo objetivo importante para TVE era su incorporación
aparecieron múltiples artículos relativos a la televisión y anuncios
a la red de Eurovisión. Aún careciendo del correspondiente
de distintas marcas de televisores mientras que el público se fue
enlace se pudo emitir para Europa la llegada a Madrid del
adaptando a los horarios del nuevo medio de comunicación.
presidente Einsenhower. El reportaje de la llegada del presi-
Desde el punto de vista industrial, la llegada de la televisión
dente americano se recibió en Miramar a través de la red de
a Barcelona tuvo un gran impacto en el ramo de la electrónica
radioenlaces y, filmando la imagen de un monitor previa sincro-
en Cataluña, a lo que contribuyó, también, el hecho de que por
nización de la cámara, se consiguió una nueva cinta; esta se
aquella época se declarasen de “interés nacional” las industrias
envió por avión a Marsella, emitiéndose por la red de Eurovisión
que se dedicaran a la fabricación de receptores de televisión con
el mismo día de la llegada, 21 de diciembre de 1959.
un precio de venta reducido. Aparecieron nuevas fábricas de
Para el enlace radioeléctrico con Eurovisión se inició el
receptores de TV en Cataluña e incrementaron su producción
montaje de una estación de microondas en Sant Grau (entre
las ya existentes, de tal forma que de una producción de 40.000
Tosa y Sant Feliu) que enviase a Francia la señal recibida del
televisores en el año 1960 se pasó a 315.000 unidades en el año
Tibidabo. El día 2 de marzo de 1960 se pudo emitir en precario
1963. Entre las empresas de mayor producción destacaban
el partido de fútbol Real Madrid-Niza por Eurovisión, ya que,
Philips Ibérica, Iberia Radio, Inter Electrónica, Invicta, Vanguard,
al no conseguirse el enlace en microondas Tibidabo-Sant
Emerson, Ceselsa, Lavis o Elbe. A la sombra de estas empresas
Grau, fue necesario utilizar un televisor para recibir la señal
nacieron otras también importantes destinadas a la fabricación
radiada por emisora de Tibidabo, que, previa inyección en
de componentes electrónicos, tales como Minivat, Piher Electrónica
el radioenlace de microondas, se envió a Francia.
o Roselson. Entre estas últimas merece especial mención Minivat,
El 15 de diciembre de 1960, una vez consolidada la esta-
40
que además de componentes como bobinas de deflexión o selec-
TLC47-p.36 a 41 ok
15/9/09
15:11
Página 41
Centro Emisor de Soriguera. Situado en el Pic de l’Orri, a
2.439 m. de altitud, se inauguró en 1985 para mejorar la
cobertura de las comarcas del Pirineo catalán
tores de canales, fabricaba, en su complejo de la Zona Franca,
ferencias de aquella época, lo que motivó que se recibieran
los tubos de imagen con los que abastecía a la mayor parte de
múltiples controles desde puntos tan alejados como Puigcerdá,
los fabricantes españoles, exportando un elevado porcentaje
Tarragona, Cervera o Calaf. Para incrementar la cobertura, en
de su producción. Dentro de este mismo campo aparecieron
febrero de 1960 se instaló el primer reemisor en Monte Caro (T.
también pequeñas empresas fabricantes e instaladoras de
M. de Roquetas), a 1.447 metros de altura, junto al monumento
antenas tales como Mier Allende S.L., Inelec o FUBA. Fuera del
a Nuestra Señora de la Cinta, desde el que se prestaba servicio
campo de la electrónica de consumo, fueron muchas las empresas
a parte de las provincias de Tarragona, Teruel y Castellón. En
de otros ámbitos las que se beneficiaron de aquella explosión
1961 se instaló en Alpicat (Lérida), en el mismo emplazamiento
industrial, tales como fabricantes de muebles, talleres de matri-
del radioenlace, un pequeño reemisor que en 1963 fue susti-
cería, moldes, pintura, etc. Lamentablemente, con el tiempo y
tuido por una emisora de 500 vatios. A partir de 1962 se inició
por razones diversas, a las que no son ajenas la globalización,
el montaje de pequeños reemisores destinados a cubrir zonas
la productividad, la formación o el desinterés por el tan caca-
de sombra. En 1964 se inauguró en el Tibidabo una torre de 80
reado I+D+i (que inventen ellos), la mayor parte de estas empresas
metros de altura, coronada por un mástil de 20 metros soporte
han desaparecido.
de una antena tipo mariposa de 6 pisos y se dotó al centro de
un nuevo transmisor de 25 kilovatios.
Desarrollo de la televisión
Finalmente, el 24 de septiembre de 1965 se puso en servicio
En 1960 se dotó a los estudios de Madrid y Barcelona del
en Tibidabo la emisora de 20 kilovatios para la segunda cadena
primer magnetoscopio y en el mes de octubre de 1961 se inau-
de TVE, después de haber ampliado a tres vías bidireccionales
guró en Miramar el estudio número 2, construido en el ala derecha
de la red de radioenlaces con Madrid. Con esta infraestruc-
del edificio, con una superficie de más de 230 metros cuadrados,
tura se podía dar servicio permanente a los dos programas de
una altura superior a los 9 metros y dotado de una pasarela de
TVE, disponiendo de la tercera vía para el intercambio de
iluminación situada a 5,5 metros de altura, de la que pendían las
programas entre Miramar y los recién inaugurados estudios
perchas telescópicas soporte de los focos. El nuevo estudio se
de TVE en Prado del Rey.
equipó con 3 cadenas de cámara y un moderno control de realización, lo que permitió incrementar considerablemente la participación diaria de Barcelona en el programa nacional y facilitó
el aumento progresivo de las horas de emisión.
Desde el principio, la emisora de Tibidabo prestó un correcto
servicio a los varios millones de habitantes del Barcelonés y las
comarcas del Vallès, Baix Llobregat y el Maresme, extendiendo
su influencia a múltiples poblaciones más alejadas debido a la
buena propagación que ofrecía el canal 4 y a las reducidas inter-
Manuel Moralejo
Vocal de la Junta Directiva de la ACET y miembro del
Foro Histórico de las Telecomunicaciones.
Ex director de Zona Cataluña y Baleares de RTVE
41
TLC47-p.42 a 44 ok
15/9/09
15:18
Página 42
Calidoscopi
Publicacions
Innovacció! (7 moviments
per construir una empresa
innovadora)
Telefonía móvil y desarrollo
financiero en América Latina
Autor: Franc Ponti
(AFI). Coordinador: Jaime García Alba (Banco
Web de la Fundació
Observatori per a la
Societat de la Informació
de Catalunya (FOBSIC)
Editorial: Granica
Interamericano de Desarrollo)
www.fobsic.cat
Autors: Analistas Financieros Internacionales
Editorial: Fundación Telefónica (Ariel y BID)
Tal com resumeix molt bé el seu títol, es tracta
Concebuda amb l’objectiu d'ajudar els agents
d’un manual pràctic sobre la innovació en acció.
Análisi de la contribució específica dels serveis
socials, especialment les administracions públi-
Amb aquest objectiu repassa les tècniques, les
financers mòbils al desenvolupament econòmic
ques, en la presa de decisions relatives al desen-
estratègies, les tàctiques i els procediments que
d’Amèrica Llatina. L’estudi planteja la hipòtesi que
volupament de la societat de la informació i del
intervenen en el procés d’innovar. Una metodo-
els serveis de telecomunicacions, i més específi-
coneixement a Catalunya, la Fundació Observatori
logia que s’ha de conjugar, segons l’autor, amb
cament la telefonia mòbil, és una eina clau per a la
per a la Societat de la Informació de Catalunya
un exercici de gran determinació per al seu
difusió i el creixement financer de les economies
(FOBSIC) fa la funció de centre d'investigació
inductor, que ha de ser capaç de superar tots
llatinoamericanes. La tesi concreta del treball és
especialitzat. Una recerca que impulsa des de
els contratemps i de demostrar una gran capa-
que les TIC són un instrument per al desenvolupa-
les seves dues àrees especialitzades (Àrea quan-
citat de treball en equip, una enorme passió, a
ment financer, l’impacte positiu i directe del qual
titativa i Àrea qualitativa), en cooperació amb les
més d’elevades dosis de coratge, intuïció i reflexió.
s’afegeix al de la pròpia dinàmica expansiva de les
universitats catalanes i els centres d'investigació
Abans d'entrar en el moll de l’os del contingut
economies en vies de desenvolupament, fet que
especialitzats. Els seus informes més recents
de l’assaig, resumit en les passes que porten a
genera una mena de «cercle virtuós» entre les TIC,
centren l’atenció, tant en l’evolució de les TIC a
fer realitat un projecte innovador, l’autor respon
el sistema financer i el benestar social i econòmic.
Catalunya, a partir de l’anàlisi d'indicadors d'ús
un sèrie de preguntes bàsiques que li han fet tot
Des d’aquest punt de vista, la telefonia mòbil, en
i equipament de les llars, empreses i administra-
tipus d’interlocutors (alumnes, empresaris i perio-
tant que eina clau de difusió i desenvolupament
cions públiques, com en la situació del mateix
distes), i que considera essencials. Finalment, i
financer, actua com a vehícle accelerador del desple-
sector en el context territorial i dels diferents àmbits
pel que fa als passos orientats a crear una empresa
gament d'infraestructures de telecomunicacions.
d’activitat empresarial. Pel que fa als seus informes
innovadora, l’autor els resumeix en aquest set:
Alguns dels aspectes concrets que s’analitzen en
més recents, el darrer de tots és un ‘Estudi sobre
rumb (saber on volem anar), equip (involucrar a
profunditat són: la importància de la modernització
la satisfacció entre els usuaris de banda ampla
tothom), canvi (revolucionar les estructures internes
bancària per al creixement econòmic; el desenvo-
rural (Maig 2009, 4a onada)’. Es tracta d’una audi-
i el contacte amb l'exterior), tendència (anticipar-
lupament i ús de la telefonia mòbil en el sector
toria del grau de satisfacció dels usuaris pel que
nos al futur), creativitat (generar idees disrup-
financer a Amèrica Llatina; i les estratègies d’opti-
fa a l’ús de la xarxa d’Iberbanda a Catalunya. El
tives), projecte (crear un contínuum d'innovació)
mització de les capacitats de la telefonia mòbil per
seu objectiu és recaptar informació útil que permeti
i resultat (sistematizar la innovació).
part de les entitats financeres i dels operadors.
prendre decisions en base a objectius.
42
TLC47-p.42 a 44 ok
15/9/09
15:18
Página 43
Tribuna
Balanç, objectius
i reptes
l passat mes de juliol el COETC va iniciar una nova
E
etapa. En l'inici de l'anterior mandat de la Junta de
Govern (era l’any 2005, recordem-ho), la situació
Miquel Ramírez
Degà del COETC
econòmica encara era pròspera. Des del punt de
vista col·legial, els pressupostos es tancaven amb superàvits
del 25%. La conjuntura favorable va permetre al COETC la
menat ‘Procés de Bolonya’, que podria haver diluït i infrava-
consolidació d'una estructura de personal i l’assoliment de
lorat la nostra titulació. Al seu torn, la llei Òmnibus amenaça
la majoria d'edat en la funció del visat tècnic. Unes millores
les estructures col·legials i fins i tot al propi exercici lliure de la
que han afavorit una major presència del COETC en la societat,
professió. A més, la crisi econòmica, especialment en el sector
especialment davant l'Administració Pública, i ha reforçat
de la construcció, provoca una retallada dels ingressos del
l'Enginyeria de Telecomunicació com a professió de referència
Col·legi, de l'ordre del 30%.
en el sector TIC.
Per tot plegat, la Junta de Govern entrant ha de plantejar-
Ara, la majoria d'edat de la nostra professió a Catalunya
se els següents objectius prioritaris: consolidar la creació del
es tradueix en la voluntat de creació d'un Col·legi català amb
Col·legi d'àmbit català, mantenir la nostra professió com a
personalitat jurídica pròpia i coordinat amb la resta de col·legis
referent del sector i gestionar la crisi econòmica. Ha d’encarar,
territorials a través del Consell de Col·legis. Una iniciativa plas-
a més, importants reptes, dels quals potser el més difícil és
mada, després de l'Assemblea del mes de desembre de l’any
convèncer a tothom (Universitat, professionals del lliure exer-
passat, en la presentació davant la Generalitat de l'expedient
cici, professionals assalariats i empresaris-enginyers), que el
per a la creació del nou Col·legi d'àmbit català, que en aquests
títol i la professió són simbiòtics. És a dir, que el prestigi del
moments està pendent de publicar-se al DOG.
títol està relacionat i es nodreix, entre d‘altres fonts, del reco-
Uns quants mesos abans, el juliol de 2008, vàrem fer la
neixement social dels professionals, i al seu torn, la posició i
compra de la nova seu, utilitzant els fons històrics de la nostra
prestigi social dels nostres professionals requereix la més alta
demarcació amb aquesta finalitat i posant així les bases del
valoració del nostre títol. Escoles i Col·legis han de col·laborar,
nostre patrimoni a Catalunya.
per tant, a crear millors titulats i millors professionals. Hem de
Malgrat tot, encara hi ha aspectes molt rellevants que
conscienciar-nos que existeix una dimensió col·lectiva de la
resten pendents de resolució satisfactòria: la taxa d'afiliació
nostra professió, que una xarxa té més valor que un terminal.
continua sent baixa i es manté la dicotomia entre títol i professió.
No cal dir que com a degà em sento responsable de
És a dir, aconseguim el títol però no entrem de ple en la professió
l'elecció dels membres de la Junta de Govern, però més enllà
(en el sentit de passar a formar part d'un col·lectiu), i ens
de saber si som els millors, sí que puc garantir el nostre esforç
limitem a viure una aventura individual.
i la nostra il·lusió a l’hora d’enfrontar-nos a aquests propers
S’hi afegeix, ara mateix, que la professió s'enfronta a una
de les situacions més difícils des de la seva creació, l’ano-
quatre anys que seran, sens dubte, decisius per al futur del
nostre Col·legi i de la nostra professió.
43
TLC47-p.42 a 44 ok
15/9/09
15:18
Página 44