Visions i cants; Joan Maragall

JOAN MARAGALL: VISIONS & CANTS (1900)
Les Visions
• Quatre dels poemes presenten personatges que han trencat una lei d'amor (humana o divina) i que lluiten
per la redempció. Digues quins són aquests quatre personatges i quin és el seu pecat. Justifica la resposta.
El mal caçador: el pecat que aquest fa és que en ves d'anar a missa com la resta de la gent, se'n va a persiguir
una llebre.
El comte Arnau: està enamorat de l'Adalaisa i quan ella l'accepta se l'emporta i la deixa embaraçada. Al cap
d'un temps, quan ell veu que ella està a punt de parir i se li ha deformat la cintura per la panxa, l'abandona i al
matí següen unes monges se la troben morta.
Joan Garí: ell està a Montserrat fent la penitència i arriba la Riquilda, al final acaben junts, l'un damunt de
l'altre en un lloc on no s'haurien de fer aquestes coses, Montserrat.
La fi d'en Serrallonga: aquest té molts pecats, està a punt de morir i li comença a confessar tots els seus pecats
al cura; l'orgull, la ira, enveja i mala baba, ha estat avar, la peresa, la glòria, la luxúria i el tracte ams Na Joana.
• Digues quins dels dos personatges llegendaris són clarament vitalistes i rebels individualistes. Justifica la
resposta.
Els dos personatges vitalistes i rebels individualistes són Don Jaume i Joan Sala i Serrallonga, perquè els dos
fan un nou pas per canviar una mica la societat de l'època, per fer un nou pas. Don Jaume conquereix
Mallorca amb la finalitat d'establir allà els seus desitjos i quedar−se−la per ell, això fa que sigui una actitud
vitalista. Serrallonga està a punt de morir i decideix confessar tots els seus pecats, que en són molts i de mol
greus, i al final, quan ja acaba diu que no el matin fins que no digui que creu en la resurrecció de la carn, una
nova forma de pensar i de manifestar−se.
• Indica quina semblança hi ha entre la condemna que pateix el mal caçador i la del comte Arnau.
La semblança entre la condemna del mal caçador i del comte Arnau és que els dos estan destinats a no parar
mai, el mal caçador l'obliguen a correr sense parar−se en cap moment i al comte Arnau no el fan correr però
també l'obliguen a no parar mai, a seguir caminant continuament.
• Una de les figures retòriques sintàctiques que hi sovinteja és l'anàfora. Esmenta'n un exemple en cadascun
dels cinc poemes.
El mal caçador: Cada any torna a passar;
cada any torna a mirar,
cada any la missa augusta.
Joan Garí: Joan Garí ja no és un sant,
Joan Garí ja no és un home,
El comte Arnau: Seràs roure, seràs penya,
1
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s'inflama,
seràs astre rutilant,
seràs home sobre−home,
L'estimada de Don Jaume: en surt un estol de naus,
en surt un estol de veles
La fi d'en Serrallonga: − Amén, amén
− Amén, amén
• Assenyala els dos poemes de Visions que s'acosten més per la forma a la poesia popular. Justifica la teva
tria (tingues en compte el nombre de síl·labes, el tipus d'estrofa).
Els poemes que més s'hi acosten són el de El comte Arnau i L'estimada de Don Jaume. Perquè les dues tenen
versos llargs, de més de 8 síl·labes.
• Un dels protagonistes de les Visions encarna el model de perfecte enamorat d'una terra en relació
harmoniosa. Justifica la teva resposta.
Aquest protagonista és Don Jaume, que estima la terra de Mallorca. Desde ben jove ja se'n va enamorar, quan
li parlaven d'ella. Sent la necessitat de fer−la seva i se'n va a conquerir−la. Quan posa el peu a terra ja la
reconeix com seva. I lluita per ella, per poder ser−ne el rei i que ningú li prengui. Se l'estima com a una
enamorada.
• Joan Serrallonga, protagonista de l'últim poema de les Visions, ha viscut un amor i una vida desordenada i
il·lícita. Busca informació d'aquest personatge per tal de justificar l'afirmació anterior.
Camí de Sant Joan de les Abadesses, el dia de Sant Jaume de l'any 1632, troba una noia, vídua del moliner de
Castelló d'Empúries, de nom Joana Massisa, més tard coneguda per Joana Torelles. Anava de camí cap a
Núria per complir una promesa feta a la Verge. Van fer via plegats i ja no es van separar mai més. A França,
Serrallonga i Joana van viure un gran amor. Vagaren junts i cometeren alguns robatoris, i al cap de 9 mesos
van tornar a Catalunya.
Allà reben les noves ordres que els envia el rector de Castanyet, el qual els recrimina d'haver tornat atès que la
justícia els busca arreu. Els massos Sala i Serrallonga són molt vigilats i és impossible d'atansar−s'hi. Per a
Serrallonga, però, tot li és igual; diu que mentre sigui viu les Guilleries són casa seva.
Quan el dia despunta, soldats del Virrei anaven a detenir en Serrallonga. Ell, veient que era inútil resistir−se es
rendeix. En el judici, va ser amenaçat amb gran turments si no confessava els noms dels seus amics i els dels
bandolers de la seva quadrílla, però resisteix tant com pot, però al final confessa.
Un cop executat el cap d'en Serrallonga va ésser robat pels seus partidaris, i l'enterraren a la cova de Tavertet,
lloc que fou refugi d'ell en vida.
L'Intermezzo
2
• Una de les característiques del llibre és la gran varietat mètrica. Busca exemples de poemes que tinguin el
tipus de vers següent: pentasíl·lab, heptasíl·lab, octosíl·lab cesurat (4+4), endecasíl·lab cesurat (5+5),
alexandrí.
Pentasíl·lab: SOL SOLET
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mur hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Heptasíl·lab: ELS REIS
Aquesta nit han passat
i han posat la mà els balcons
Els somnis dels infantons
han granat.
Octosíl·lab: A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
Ben de la vora − volia veure−us,
oh Verge negra − del blanc vestit!
Al vostre estrado − avui pujava
i us he guaitat de fit a fit
Endecasíl·lab: LA CANÇÓ DE SANT RAMON
<<La Mare de Déu − un roser plantava>>,
la immòbil donzella − cantava encisada,
els ulls admirats − del propi miracle,
en llavis esclaus − la mel catalana.
Alexandrí: DIMECRES DE CENDRA
No et facis posar cendra − no et facis posar cendra,
patró de joventut,
3
que no té res que veure − la mort, la cendra, amb tu.
• Indica quins són els poemes que es relacionen amb aquests temes:
• Parlen de festivitats religioses: A la Mare de Déu de Montserrat.
• Maragall el va escriure quan va morir el seu cunyat de 21 anys: En la mort d'un jove
• Mostren l'encís per la feminitat: La Dona hermosa.
• Tenen com a origen un fenomen atmosfèric: A muntanya i Després de la tempestat.
• Fa referència a un fet autobiogràfic: L'esposa parla.
• Digues quin poema de l'Intermezzo coincideix geogràficament amb el de Joan Garí. Explica per què creus
que Maragall tria aquest espai i no un altre.
El poema que coincideix és el de A la Mare de Déu de Montserrat, crec que tria aquest perquè per a Maragall,
durant tota la seva vida, Montserrat va ser un dels símbols més clars de la catalanitat; és "La muntanya
Miracle".
Els Cants
• Classifica els sis poemes dels Cants en dos grans blocs temàtics: cants patriòtics i cants vitalistes. Justifica
la teva resposta.
Cants patriòtics: La Sardana, El cant de la senyera, Cant dels joves i Els tres cants de la guerra. Perquè parla
referint−se a la terra, la llibertat i les guerres.
Cants vitalistes: Cant de maig, cant d'alegria i Cant de novembre. Perquè no és tant patriòtic, no té tanta força
per lluitar, només explica coses tranquiles, com la natura o el ball.
• En un dels poemes dels Cants, Maragall utilitza el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens
estem referint i esmenta els vers (o versos) en què apareix.
El poema de Cant de novembre:
Gosa el moment;
gosa el moment que et convida,
• Els tres cants de guerra són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc
històric en què es van escriure cada un dels tres cants.
Són regeneracionistes perquè són poemes que han lluitat per la pàtria. Han regenerat la terra, han fet canvis
per aconseguir el que volien. Lluitar per la terra que estimen, les guerres que han patit, totes les morts
S'estimen la seva terra i per conservar−la lluiten fins a la mort.
Marc històric:
Els adéus: (1896) Tracta sobre quan els vaixells parteixen cap a la guerra. I després, parla d'un personatge que
opta per la solució bèl·lica, sense escoltar el que la seva dona li aconsella; una solució pacífica.
Oda a Espanya: (1898) Maragall s'adreça a Espanya com a català, no com espanyol, perquè diu que els
espanyols s'han passat molt, han causat morts innocents i han separat famílies només per les guerres. Parla de
les mares que han perdut els seus fills i del sufriment que ha patit tothom. Espanya s'ha confiat massa d'ella
4
mateixa. Finalment llença un crit d'esperança per a Espanya, fent−li veure que ella mateixa s'ha destruit i que
difícilment tornarà a ser la d'abans, que potser no entén ni el català.
Cant del retorn: (1899) Tots els homes enviats a la guerra van arribant, vençuts per Amèrica. Demanen als que
els esperen a la platja que, davant la derrota de la que tornen, plorin i plorin. Aleshores pregunten si la pàtria
encara és prou forta per escoltar tot el que els hi ha d'explicar. I finalment acaben dient que en vés de plorar
han de riure i ballar, que sempre hi ha esperança.
• En un dels Cants Maragall realitza una claríssima defensa de la joventut com a valor. Digues de quin
poema es tracta, tot justificant la teva resposta.
Es tracta del poema de Cant dels joves. Els joves són els que dónen l'esperança, els que no es rendeixen i
lluiten fins al final. Ells són molt vius i veuen les coses positivament, se senten lliures, tenen iniciativa i estàn
disposats a lluitar per el que volen i un cop ho aconsegueixin ja podràn reposar una altre vegada. Però no es
rendiràn fins a tenir−ho.
• El poema dedicat a la sardana està encapçalat pel nom de la deessa Ceres. La presència d'aquesta deessa al
poema no és casual. Digues quina relació existeix entre el significat del poema i la deessa Ceres.
Ceres és la deessa de l'abundància.
Els segadors quan tenien una bona collita, diu el poema, que ballaven la dança de la sardana. Per això està
relacionat amb la deessa Ceres, perquè si tenien una collita abundant dançaven la sardana.
1
5
5