La variant valencianoaragonesa de la Canal de

La variant valencianoaragonesa de la
Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
DR. VICENT F. GARCIA PERALES
8QLYHUVLWDW&(8&DUGHQDO+HUUHUD
Universitat Oberta de Catalunya
'XUDQWHOV~OWLPVDQ\VO·HVWXGLGHODYDULHWDWOLQJtVWLFDGHOHVFRPDUTXHV
castellanoparlants del País Valencià ha cobrat un cert protagonisme en les
SXEOLFDFLRQVILOROzJLTXHVG·jPELWORFDOUHFXOOVOq[LFVG·$QQD&KHOOD4XHVD
i també d’àmbit general. No debades la Facultat de Filologia convocava la I
Jornada de parlars valencians de base castellanoaragonesa (València, 12 i 13
GHQRYHPEUHGHGRVGLHVGHWUREDGHVPROWHVSHFLDOVLGHFRQHL[HQFHV
TXH SURYRFDULHQ OD VHJRQD MRUQDGD TXH WRW MXVW KHP FHOHEUDW D eQJXHUD XQ
lustre després, en novembre de 2013. L’aportació de les actes de la I Jornada
(Els altres parlars valencians'HQHVpVLQTHVWLRQDEOH
(OWUHEDOOTXHDUDSUHVHQWHpVIUXLWGHO·REVHUYDFLyLGHO·H[SHULqQFLDSUz
pia, com a habitant de la comarca de la Costera i com a família oriünda d’Én
guera. Des de sempre a ma casa s’ha parlat d’Énguera (nosaltres pronunciem
>pQJUD@GHOVYLDWJHVGHOPHXDYL6DOYRUHWel Rei a terres de la Canal i, com no
podria ser altrament, el meu interés filològic pels paral·lelismes entre el parlar
de la Canal i de la Costera es va materialitzar amb la lectura del Léxico de Anna
D HGLFLy L PROW UHFHQWPHQW DPE OD SXEOLFDFLy GH 0DWtDV $SDULFLR
Simón Palabras enguerinas (Énguera, Fundación La Sierra, 2012).
&DSEXVVDQWPHHQHOVDU[LXVPXQLFLSDOVGHOXIX del meu poble, la Granja de
OD&RVWHUDGHVFREULVFTXHDOJXQHVIDPtOLHVSURFHGHL[HQGLUHFWDPHQWG·eQJXHUD
i de la Canal de Navarrés. És lògic, la frontera lingüística (situda a Estubeny)
QRpVIURQWHUDGHSHUVRQHVpVYROHUDGLUODSUR[LPLWDWJHRJUjILFDSURYRFDTXH
tota la comarca de la Costera tinga famílies híbrides valencianoparlants i caste
OODQRSDUODQWVSHUTXqXQGHOVGRVPHPEUHVGHOPDWULPRQLpVRULQGGHOD&DQDO
(QFRQFOXVLyGHODPDWHL[DPDQHUDTXHHOVFDEDOVOLQJtVWLFVGHOFDVWHOOj
V·DERTXHQDOYDOHQFLjLQWHUIHUqQFLHVDL[tPDWHL[OHVFDUDFWHUtVWLTXHVSUzSLHV
del valencià costerut són compartides pels parlars castellanoaragonesos de
OD &DQDO (OV FDVRV PpV HPEOHPjWLFV HO Oq[LF O·KDUPRQLD YRFjOLFD >Nz]z@
>SzUWz@LODODELRGHQWDO>Y@
242
242
Dr. Vicent F. Garcia Perales
La nostra aportació en les primeres jornades es va basar en l’Atlas lin
güístico de la Península Ibérica (ALPI) de les zones castellanorparlants del
País Valencià (publicat amb el títol “Els parlars de base castellana a través de
l’ALPI”, Denes, 2010). Dos anys després, arran de les Jornades de la Tardor
a Énguera (novembre de 2012), vam publicar un article on concretàvem el
paper de l’ALPI de les localitats d’Énguera i d’Anna, amb els materials de pri
PHUDPjGH06DQFKLV*XDUQHU*DUFLD3HUDOHV²&DVDQRYD+HUUHUR
Ara, amb motiu de la II Jornada, presentem l’estudi comparatiu de l’AL
3,DPEODFRPDUFDYHwQDGHOD&RVWHUDDMXGDWFRPKHPGLWGHO·H[SHULqQFLD
personal i d’algunes publicacions destacades, com és el cas de Léxico de Anna.
El Léxico de Anna i l’ALPI
+HP FRQVLGHUDW LQWHUHVVDQW L ~WLO OD FRPSDUDFLy GH OHV HQTXHVWHV GH
O·$/3,G·$QQDL 1DPEXQUHFXOOSXEOLFDWHQHVWDPDWHL[DORFDOLWDW
O·DQ\3ULPHUDPHQWIDUHPXQDGHVFULSFLyG·HVWDREUD7RWVHJXLWRIHULUHP
ODOOLVWDGHPRWVTXHFRLQFLGHL[HQDPEO·$/3,&RQWLQXDUHPDPEXQD FRP
SDUDFLyHQWUHHOSDUODUWDQSHFXOLDUG·HVWDORFDOLWDWLXQDFRPDUFDYHwQDFRP
és la Costera.
$L[tPDWHL[KLLQFORHPFRPD$QQH[XQDFRPSDUDFLyGHO·DSDUWDW´-HUJD
GHO &DQDO GH 1DYDUUpVµ SjJ GH O·REUD DWULEXwGD D 0DUWt *DGHD
Encisam de totes herbesRQKLKDOq[LFGHOSDUODUG·HVWDPDWHL[DFRPDUFD 2
(OQRVWUHREMHFWLXQRpVIHUXQHVWXGLH[KDXVWLXVLQyRIHULUXQDSDQRUj
PLFD GH OD FRLQFLGqQFLD L OD GHVFULSFLy GHO SDUODU GH GRV FRPDUTXHV YHwQHV
considerades de frontera. Els parlars de la comarca de la Canal de Navarrés
han sigut objecte d’estudi de diversos investigadors.
Per tant, a l’hora de presentar la llista de les 629 coincidències entre l’AL
PI i este Léxico G·$QQDKHPDQRWDWDSHXGHSjJLQDDOJXQHVFRPSDUDFLRQVTXH
KHPFUHJXWSHUWLQHQWVSHUzQRKLKHPVLJXWH[KDXVWLXVSHUUDyGHWHPSVL
d’espai.
A grans trets, els criteris de transcripció de Aparició i Martí poden
UHVXPLUVHDL[t
3HUDHQWHQGUHOHVHQTXHVWHVGREOHVG·$QQDYHJHXO·DUWLFOH*DUFLD3HUDOHV
+HPGHIHUUHIHUqQFLDLJXDOPHQWDXQUHFXOOOq[LFSXEOLFDWHOSHU-RVp$QWRQLR*DUFLD
López, una persona apassionada de les coses locals. El llibre es diu Así charramos. Léxico
de Quesa L HVWj FRQILJXUDW FRP XQ GLFFLRQDUL GHO Oq[LF WtSLF G·HVWD ORFDOLWDW GH OD &DQDO GH
Navarrés.
'HVWDTXHP XQ WUHW OLQJtVWLF GHVFULW S TXH DSDUHL[ WDPEp HQ DOJXQV SREOHV
castellanoparlants de l’ALPI:
GODELLETA: casiTX\DQRHPSOHDQHVWHVXILMRPiVTXHHQGHWHUPLQDGDVSDODEUDVHQRWUDV
ORUHFKD]DQSHURDVHJXUDQTXHVHHPSOHDHQ0LOODUHV
DOS AGUAS: puerteciTXya, MaríiTXya
Así charramosIDXQHVGHVFULSFLRQVXQDGHOHVTXDOVFRLQFLGHL[DPEHVWHGLPLQXWLX´/RV
diminutivos son usados con mucha frecuencia, empleando terminaciones en iquio iquia.
(MHPSORFKLTXLWRFKLTLWLTXLRFDVDFDVLTXLDµ
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
243
7RWHVOHVYDULDQWVYDQHQPDM~VFXOD
&DSYDULDQWQRGXDFFHQW(VWHIHWGLILFXOWDODLQWHUSUHWDFLyFRPDDJXGD
SODQD HVGU~L[ROD G·DOJXQHV SDUDXOHV S H[ $8-$ 1R REVWDQW
DL[zHQODPDMRULDGHFDVRVOHVIUDVHVHQVKRDFODUHL[HQMDTXHYDQHQ
PLQ~VFXODLDPEDFFHQW
/HV WUDQVFULSFLRQV IRQqWLTXHV HV IDQ DO FRVWDW GH FDGD YDULDQW SHUz
QRPpV GH OD JUDILD TXH KL KD VXEUDWOODGD HQ HVWD S H[ &/O7 >R@
COI;ERA[[@&OLLA>R@>R@6$1'52S2>]@B,//$5>Y@
A grans trets, els nostres criteris a l’hora de transcriure els mots coinci
GHQWV$/3,Léxico) són:
1RIHPWUDQVFULSFLRQVIRQqWLTXHVMDTXHKHPXVDWOHVJUDILHVIRQqWLTXHV
GHODPDWHL[DPDQHUDTXHKRKHPIHWHQO·(GLFLyGHO·$/3,GHOD]RQD
castellanoparlant: acabacazzas (zz >]@ VRQRUD anbercòc 3 (ò >‫@ދ‬
oberta); arròvò (harmonia vocàlica; v >Y@ODELRGHQWDOcaixa (ix >Mࢮ@
arisón (s >V@VRUGD
(QFDUDTXHO·RULJLQDOQRGXDFFHQWQRVDOWUHVVtTXHHOPDUTXHP
3RVHPHQWUHFRPHWHVVLPSOHVQRPpVDTXHOOVFDVRVTXHKHPFRQVLGHUDW
interessants o confusos de detectar. La citació és del LéxicoPDWHL[
+LKDDOJXQVPRWVTXHO·$/3,QRUHJLVWUDD$QQDSHUzVtHQDOWUHVSXQWV
(ramucha ‘remulla’, renoc, rata sellarda...). Els hi hem anotat igualment.
El Léxico de AnnapVXQDPHQDGHGLFFLRQDULTXHFRQVWDGHTXDWUHSDUWV
XQSUzOHJGHO·DOFDOGHXQDLQWURGXFFLyGHOVDXWRUVHOUHFXOOOq[LFLXQDSqQGL[
(Q HO 35Ó/(* HV GLX TXH HV WUDFWD G·XQD SXEOLFDFLy GH O·$MXQWDPHQW
d’esta localitat. Els autors són Emili Martí, professor, i Salvador Aparicio,
IXQFLRQDUL GH O·$MXQWDPHQW /·REUD FRPHQoD DPE XQ SUzOHJ GH -RVp 5RLJ
O·DOFDOGHG·$QQDHOTXLH[SOLFDTXHHOSURMHFWHYDFRPHQoDUDUUDQG·XQD
YLVLWDGHOSURIHVVRU-RVHSK*XOVR\TXLYDHORJLDUODULTXHVDGHODSDUODGHOD
Canal de Navarrés, tot des d’un punt de vista com a canadenc, o siga, estran
ger.
(QOD,1752'8&&,ÐV·H[SOLTXHQHOVFULWHULVG·HODERUDFLy
2EMHFWH G·HVWXGL HO Oq[LF SHFXOLDU ´+HPRV UHFRJLGR ODV SDODEUDV TXH
QR VRQ FDVWHOODQDV ODV TXH SUHVHQWDQ XQD GHIRUPDFLyQ QRWDEOH DO
Castellano actual y también hemos incluido palabras castellanas de uso
poco frecuente”
&ULWHULVGHSUHVHQWDFLy 4
Segons El léxico de AnnaHQODORFDOLWDWHVUHDOLW]DVHPSUH>QE@HOVHJPHQWPE!/·$/3,SHUz
no recull cap cas d’este fenomen fonètic.
([HPSOH
3
244
244
Dr. Vicent F. Garcia Perales
1) variant
QRWHVGHSURQ~QFLD
([HPSOHVGHIUDVHVYLYHV
4) La paraula valenciana corresponent, en cursiva.
'HVFULSFLy GHO SDUODU G·$QQD 'HVSUpV GH O·H[SOLFDFLy IRUPDO GH OD
presentació del llibre, els autors fan una mena d’enumeració de trets
lingüístics del poble:
6·KLSURGXHL[HOIHQRPHQGHOVHVVHLJDL[zQRREVWDQWQRHOWUDQVFULXHQ
gràficament).
(V SUDFWLFD OD UHGXFFLy GHOV VXIL[RV DGR L DGD D DR L i DL[z QR
REVWDQWSUHVFLQGHL[HQG·HVWHWLSXVGHSDUDXOHV
6RQV LQH[LVWHQWV HQ FDVWHOOj >‫> @ࢮ> @]> @ࢆ> @ދ‬Y@ TXH VyQ PDUFDWV
d’acord amb un criteri arbitrari subrallant la grafia corresponent).
(QO·$3Ë1',;FRPDFRORIyV·KDLQFOzVXQDSDUWDW´1RWHVVREUHODSDUOD
G·$QQDµ~WLOSHUDODJHQWTXHYXOJDDSURIXQGLU(VWHDSDUWDWYDVHUSXEOLFDW
LJXDOPHQWHQXQIXOODSDUWFRPD´)HGHHUUDWDVµMDTXHQRYDQHL[LUHOVVtP
EROVGHOHVYRFDOVREHUWHVLDOWUHVWUDQVFULSFLRQVIRQqWLTXHV
Recentment s’ha publicat una nova edició d’este llibre. Emili Martí, un
dels autors (l’altre autor, Salvador Aparicio, informador de Joseph Gulsoy, va
morir fa temps), comentava en la II Jornada sobre els “altres parlars valen
FLDQVµeQJXHUDGHQRYHPEUHGHTXHJUDQSDUWGHOVOOLEUHVTXHHOO
V·KDYLDSDJDWVHOLKDQTXHGDWDFDVD
Coincidències Léxico de Anna i ALPI
+HPIHWODFRPSDUDFLyGHOHVHQTXHVWHVGHO·$/3,DPEHOOq[LFG·DTXHOO
diccionari, i el resultat han estat 629 casos coincidents. A peu de pàgina apa
UHL[HQFRPHQWDULVUHIHULWVDOVTXDGHUQVGHO·$/3,L
abaejo
abeja
acabacazzas
‘derrochador,
malgastador’
L’ALPI recull
acabacazzas amb
el significat de
‘borracho’
adasa
aduyar
afañarse
agarrau
agro
aguazzil
aiguardent
aire
DL[D
DL[i
DL[DHWD
DL[HWD
DL[LQDRDLVLQD
albaet
albarca
albortar
alborto
alchés
alendar ‘bufar,
respirar’
alfábega
allar ‘hogar’
almendrero
alterón
(OV DXWRUV HVFULXHQ ´/D SDODEUD YDOHQFLDQD HQ FXUVLYD UDUD YH] DUDJRQHVD FRQ OD TXH VH
UHODFLRQDO·DUQHUDµ2VLJDTXHGHVFDUWHQTXDOVHYROH[SOLFDFLyOq[LFDFRPDDUDJRQHVLVPH
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
amagatall
anbercòc
amigarse
anborsero
anborso
ande
anoguera
anpolla
ansa
antesdanoche
antesdayer
anués
arisón ‘escalofrío’
armut
arna
arrapá
arrapar
arròvò
DUUXL[i¶OOXYLDIXHUWHGH
poca duración
asut
auja
aventaor
aventar
avispero
azzeite
azzero
bachòcò
EDFKRTXHWD
badall
badallar
bado
barcha
barchilla
barchín
barra ‘mandíbula’
barraco
barral
barrina
bascuello
basiar L’original
H[SOLFLWDTXHpVDPE
>E@LDPE>V@VRUGD
$/3,>ED]MiU@
>ED]tDQ@
bendema ‘vendimia’
bendemar
bendezzir
besón
bezzar
bezzo
billòtò
EODQTXHW
bòinò
bòirò
bolcá
bòlò ‘mentira grande’
bolo ‘piedra grande’
boltizzar
boltizzo
borde ‘hijo natural’
borinòt
ERUUD~UD¶VDUSXOOLGR·
ERUUXFKHW¶ERUULTXLOOR·
botifarra
botija
botijón
botijozzo ‘tartamudo’
braguero ‘ubres’
bramar
bramido
branca ‘rama gruesa’
brancalet
brasal
brenda ‘merienda’
brendar
bresca
EUHVTXLOOD
brial
brizza
bròsò
bròstò
bròt
brullo
brunbaja
bruzza
buchaca
budell
bufa ‘vejiga’
bufaor
ca ‘cada’
ca, cal ‘casa de’
cabaso
cabesa
cabestre
cabilón ‘listón’
cabreròt
cachapón ‘gazapo’
cadell
cagarnera
cagueta
FDL[D
calbisón ‘cachete’
caldero
calsa
FDOVDQD¶FDSoDQD·
camizza
canbra
canonsillos o
cansonsillos
cansalá
carabasa
carchòfò
carrasca
carrigüela
carucha
cascajo ‘charlatán’
cascaor
cascar
catalana ‘porrón’
cau
cavallo
cavallón
cavill
cazzament
cazzorio
chabegón
chamuga
changlòt
245
246
246
charra
charrar
chásina
chelar
chemecar
cheniva
chens
chepa
chepeludo ‘jorobado’
chepón
chicho
chicón
chincha
FKLTXHW
chirro ‘becerro’
cholit ‘flauta, pito’
choto
chullar ‘silbar’
chullido
chuso ‘flor de la enea;
rulos para rizar el
pelo’
clau ‘clau de gancho:
alcayata’
clavell
clavellinera
cliva ‘criba’
clivar
clòchò
clòsò
coca ‘coca en llanda...
coca d’adasa...’
coclear
FRL[R
còllò
colometa
colzze
consensia
FRTXHWD¶GXOFH·
corá, coraeta
corcón
corés ‘desnudo’
còrfò
Dr. Vicent F. Garcia Perales
cormena
corna
cornijal ‘labrar de
través’
correcher
corrigüela ‘carrehuela’
còsi
còstrò
covarde
cremar
FUHVzOz6tVVRUGD
a pesar de crezzol.
3RGULDWUDFWDUVHG·XQ
error.
crezzòl
cuarterón
cuartillo
cuca
cudiar ‘cuidar’
cuert o corte
cuezzer, cuezzir o
cuizzir
cuiro
FXL[LQHUD
curro
FXUUXTXHDU
delant
denguno
desbrosaora
desbrosar
descudiar
desinueve
desiocho
desiséis
desisiete
desverlar
dever
dezzacupar ‘hacer de
cuerpo’
diarrera
dient
dintell
dir o dezzir
dispués o en dispués
dolsaina
GROVRD
dragón de paret
¶VDODPDQTXHVD·
drapo
drecha
dula ‘ganado..’
ell ‘él’
enpèlt
enpeltar
enboiráu
enborregáu
enbrutar
enbut o anbut
encluzza
endeñarse ‘infectarse
una herida’
endevinar
endormiscarse
engañapastor ‘cuclillo’
engrunsadora
engrunsar
enmorzzar
ensomiar
entarañinar ‘cielo...’
entaulaora
entaular
entrá ‘entrada de la
casa’
envisc
escabusar
escabusón
escaròt ‘alboroto’
esclavón
escoltar
escomensar
escopeta
escudella
escurá
escurar
esgarraña ‘rasguño’
esgarrañar ‘arañar’
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
esgarrar
esmarla
esmay
HVPROi¶YLJXHWDVTXH
sostienen un techo’,
‘tramo de obra
TXHKD\HQWUHGRV
viguetas’
esmolaor
esmuñir ‘deslizarse,
escurrirse’
espardeñas
espavilar
espígol
espigolar
espigón ‘corazón de
mazorca’
espill
espillera
esponiñá o escupiñá
esporgar
esportín ‘recipiente de
esparto’
HVTXHQD
estajaor ‘barrera para
contener el agua de
XQDDFHTXLD·
estenasas o estinasas
>V@VRUGDDSHVDUTXH
en l’ALPI és sonora
(estenazzas)
esteva
esteváu ‘en forma de
KRUTXLOODWLHQHVODV
camas estevás>>‘
estizzeras
estizzeretas ‘insecto’
estorín ‘esportín’0
estovajas
esvarar
fadrí
fals
6
6
falsonet
fanc
fanecá
farfallozzo ‘tartaja’
fartera ‘tragón’
fartón
feche
fenta
ferrá
fes
festear ‘tener
relaciones’
fezzòl
fira
flare
flasá
flòc
fòc
forcaset
frechir
frechiura
fregá
front
fuent o fònt
JDOOLQHWD¶PDULTXLWD·
L’ALPI: Marieta.
galta
garba
garbell
garbera
garbillar
garnate
garra ‘pierna’
garrón
gavilla
gavinet
gola
goludo
gomitar
gordo ‘dedo gordo’
JRUUD~UD¶VDOSXOOLGR·
govanilla
A la Granja de la Costera, Caje és un malnom.
247
graellas
granòtò
gransa ‘desperdicio de
la uva, trigo...’
grapá o grapáu
JUHL[
gronzze ‘bisagra’
L’ALPI registra
gronsos (1934) i
JURQ]]RV
guchilla
guchillo
güego ‘huevo’
güelo
güerto
güeso
guiel
guielo
guiema
guiemo o yemo
guierba
guierno
guiesar
guieso
halda
hardacho
haver
her
hiñir
hormigo
hustero
ilezzia
incluzza ‘inclusa’
L’ALPI recull
encruzza YUNQUE
inorant L’ALPI,
inorante
L[R¶HVR·
jalar
MDTXHWyQ¶FKXOR·L’ALPI
UHFXOOMDTXH$/
BRAVUCÓN6
248
248
jicareta ‘tacita sin asa’
ALPI jícara
lansaera
lesión o lisión
librell
llágrima
llamá ‘llamarada’
L’ALPI recull llama
llangosta ‘langosta’
llangostín ‘insecto’
llansuelo o llansolet
llanterner
llavoretas ‘simiente de
anís’
llebre
llendra
OOHQ]]D¶KLORTXHXVDQ
los albañiles’ L’ALPI
llensa ‘reglones’
llesna
llevat ‘levadura’
llichiu ‘agua hervida
con ceniza para la
colada’ L’ALPI: llesiu
llòcò
llonguet ‘panecillo’
llòscò
llovisnear
llòzzò
llusiar o lusiar L’ALPI
recull luzziarL
lusiar (1934).
los ‘nos, os’
luzzeta
luzzir
madastra
maleneta
mall ‘martillo del
herrero’
mandil
mandurria
manta
márfega
Dr. Vicent F. Garcia Perales
PDUUDL[D
mársera L’ALPI:
almársera
matalap L’ALPI
PDWDODI
meaja o miaja
medodía
melic
mesedora o mersedora
mesmo
mezzura
micharmut
micheta
milòchò
mocaor
mocarse
mòllò
mona
monezzillo
‘monaguillo’
morca
mordasas
morella
morro ‘labio’
PRVR¶SLH]DSDUDTXH
se sostenga el carro’
mullmull
muñaco
muñir ‘ordeñar’
mussòl ‘orzuelo’
mustiala
navegar ‘trajinar’
ñeto
nevá o nevasca
QLQJ~QQLQJXQRR
GHQJ~QGHQJXQR
ñíspro
novia ‘boda’
ñugo
Q~JRO¶QXEODGR·
nugolar
nuvarrón
nuve
obrero ‘albañil’
ojal ‘nacimiento’
oliva
olivera
orso
otubre
pa ‘para’
pac a ‘hacia’
padastro
pajarica
SDM~V
pala
palanca
pallòc
pallòlò
pallustre L’ALPI,
palustre
paloma o palometa
pan
paño ‘cerradura’
pansa
pardecos
paret
parient
párpago
pastera
pebraso
pebre ‘pimienta’
pedricar
pellòrfò
pemintón
perdigòt o perdigacho
peròl
pesón
SH~FR
pezza
pezzòl L’ALPI, pézzol,
pézzoles
piá ‘piara’
picher
picòlò
SLFzW¶HVTXLOyQ·
piejo
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
pinòchò
piñòl
pinta
pissebre
plantache
platera
plegaor
plegar
ponient
pònt o pòn
poplejía
poput
SRTXHWDQRFKH
porchá
SRUTXHW
post o posteta
postisa
prau ‘bastante’
prensipiar
prezzent
prezzilio
pronte
pruna
prunear ‘llover poco a
poco, chispear’
pudriment
TXHEUDVD¶JULHWD·
L’ALPI només recull
FODYLOODLEDGR
(1934)
TXHUDtOOD
TXH]]R
TXLQTXLQD
TXLQ]]H
TXLQ]]HW
rabera ‘rebaño’
rabozza
ramalá
ramucha ‘conjunto de
ramas cortadas de un
árbol’
ranòc
rapa
rapá ‘arañazo’
rapar ‘arañar’
rascaora
raspa ‘espina del
pescado’
rata pená ‘murciélago’
rata sellarda ‘lirón’
reblar L’ALPI: reble
rebròt o rebrotín
rebuch ‘desperdicio,
destrío’ L’ALPI:
+,-20(125HO
PiVSHTXHxLFR
(irónicamente <el
rebuch>)
rechòlò
reclam
refillòl
regalisia
regaora
regle
reglotar ‘eructar’
regulón ‘rulo para
trillar’
remolín
UHTXH]]yQ/·$/3,
brullo
retor
retranca ‘pieza de
caballería’
rezzar
ric ‘grillo’
rogle
roído
rojío ‘rocío’
rollet ‘pasta dulce’
ronsear ‘rondar’
rosiñòl
rovell
rovellar
royo ‘rojo’
rozzero
rozzilla
249
ròzzò
sabucón ‘acto de meter
la cabeza bajo el agua’
L’ALPI: chapucase
&+$38=$5
safa
sagristán
saguer
sancho, sancho
¶H[SUHVLyQSDUDOODPDU
a los conejos al darles
de comer’
sangonera
sangrentana o
sagristana
saria
sarnacho
sarpa ‘mano’
segallozzo
segón
sembra ‘siembra’
semo
senia
sentir ‘oír’
sepo
VHTXLD
seredzza L’original
WUDQVFULXH[DFWDPHQW
&(5(7=$VG
]
serigüelo
serner o sernir
VHVWHUR¶VLHVWDTXHKDFH
el ganado’
set ‘sed’
setienbre
setrill
sevil
simal
single
sitiet ‘salvamanteles’
siudat
sofra ‘correa del carro’
250
250
sotarrar
suco ‘jugo’
surdero o surdo
tallant ‘cortafrío’
L’ALPI: tajadera
FRUWDIUtR
tápara
taparón
tarañina
tascón ‘falca del arado’
taula
tel
tellòl
tenaja L’ALPI: tinaja
tenella
terraplé
tirar
tita ‘reclamo para
llamara las gallinas’
torcamanos
tornajo ‘comedero para
Dr. Vicent F. Garcia Perales
el ganado’
torsida ‘mecha para el
candil’
tòs ‘nuca...caer de tòs’
tovillo
tranpòt ‘trompo,
peonza’ L’ALPI:
trompòt
tramucha ‘tolva del
molino’ L’ALPI:
trucha
tremolar
tremuntana
trenta
trescolar
trigo
tuétano
ubrir
unflar
XQTXH¶DXQTXH·
usté, ustés
uva
vara ‘barra del carro’
vèlis ‘bilis’
vente ‘veinte’
ventolera
verla ‘vela, vigilia’
vevir
vezzitar
viento ‘no se usa este
vocablo; en su lugar
VHXWLOL]DDLUH·$L[tpV
l’ALPI recull aire i no
vent ni viento.
visagra
viscañozzo
visco
viscocho
vitet ‘guindilla’
vuzzotros
yantar
Comparació d’Anna amb la Costera
7DQW GHV GHO SXQW GH YLVWD IRQqWLF L PRUIRVLQWjFWLF FRP Oq[LF HO SDUODU
G·$QQDV·DFRVWDHQJUDQPHVXUDDOSDUODUGHODFRPDUFDYHwQDYDOHQFLDQRSDU
lant de la Costera. I arribem a esta afirmació després d’haver llegit detinguda
ment el LéxicoLG·DFRUGDPEODQRVWUDH[SHULqQFLDDPEHVWXGLVVREUHHOSDUODU
de la Costera. A més, per raons familiars, hem tingut contactes amb habitants
GH OD FRPDUFD GH OD &DQDO GH 1DYDUUpV L FRQVLGHUHP TXH OD LQIOXqQFLD GHO
YDOHQFLjGHOD&RVWHUDVREUHHOOVpVPpVTXHQRWDEOH
(IHFWLYDPHQWODSULPHUDYHJDGDTXHYDPOOHJLUHVWHGLFFLRQDULHQVIHLD
OD VHQVDFLy GH VHQWLU PRWV L H[SUHVVLRQV G·XQD SHUVRQD DFRVWDGD DOV SREOHV
de la Costera. Fruit d’esta lectura vam publicar un article comparatiu en un
SHULzGLFORFDOGHODFLXWDWGH;jWLYD 7
A) AFINITATS FONÈTIQUES ENTRE ANNA I LA COSTERA
1R VRODPHQW HQ HO Oq[LF KL KD XQD PHQD G·DILQLWDW FRPDUFDO VLQy TXH
també des del punt de vista fonètic el parlar d’Anna s’assembla bastant al
de la Costera: els elements suprasegmentals, l’entonació de la veu, les línies
&RQFUHWDPHQWYDVHUDOVHWPDQDULORFDO[DWLYt1RWLFLDGHOGLDGHMXOLROGH
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
251
PHOzGLTXHV GH OD SDUOD VyQ FDUDFWHUtVWLTXHV VHPEODQWV HQ OHV GXHV FRPDU
TXHV,DL[zQRKRpVWRWVLQyTXHDPpVSRGHPGHVFREULUKLXQVWUHWVIzQLFV
compartits:
+DUPRQLD YRFjOLFD$$QQD HV SURGXHL[ O·DVVLPLODFLy YRFjOLFD QRPpV
de les oo WzQLTXHV REHUWHV SHUz QR GH OHV ee FRP Vt TXH SDVVD D OD
comarca de la Costera([HPSOHVG·$QQDarròvò, billòtò, bòirò, bòlò,
clòchò, còrfò, llòcò, mòllò, pallòlò,
2EHUWXUDGHOHVYRFDOVe i o(QO·DSqQGL[R´)HGHHUUDWDVµNotes sobre el
parlar d’AnnaHOVDXWRUVGHVFULXHQTXH´ODe oberta abasta un camp molt
UHGXwWVRODPHQWFLQFPRWVEHOLV>EࠉOLV@PHOLV>PࠉOLV@YqUERO>YࠉUERO@
empelt [enpࠉOW@L/ORUHQV>‫ױ‬orࠉQV@µ/DoREHUWDVtTXHDSDUHL[HQPROWV
FDVRV HQFDUD TXH Q·KL KD DOJXQV H[HPSOHV GH >‫ @ދ‬TXH HQ HO YDOHQFLj
JHQHUDOVyQHQ>R@WDQFDGDbòt, bròt, bòñ, bòs, rebròt, rebòt.
'LVWLQFLyHQWUH>E@L>Y@HQFDUDTXHKLKDDOJXQVPRWVRQQRHVSUDFWLFD
esta distinció (bacuna, basiar, bagón, baina, bainilla, balsar, barís,
EHQGHPD Vt TXH pV XQ IHQRPHQ JHQHUDO $ OD &RVWHUD LJXDOPHQW
KRPGLVWLQJHL[HVWRVGRVVRQVSHUzHQDOJXQVFDVRVFRPD$QQDQRHV
SURQXQFLD>Y@VLQy>E@EROi¶YXHORDOHURGHOWHMDGR·PH·QER\VH·QED
se’n bamos... 9, etc.
8QFDVHVSHFLDOVyQOHVUHDOLW]DFLRQVODELRGHQWDOVG·DOJXQVPRWVWDQWHQ
el parlar d’Anna com a la Costera: 10
Anna
la Costera
aveja
avella
varonesa
varonesa
venzzina
benzina
viverón
YLYHUyYLYHUyQ
visicleta
vicicleta
vicho
YLW[R
viela
viela
villar
villar
villetera
villetera
visagra
visagra
visturí
visturí
visco
visco
5HFRUGHP TXH O·HQTXHVWD GH 0RL[HQW GH QR WUDQVFULYLD FDS FDV G·KDUPRQLD YRFjOLFD
de la [ࢆ@ PHQWUH TXH OHV QRVWUHV HQTXHVWHV GH FRQWUDVW GLDFUzQLTXHV GXWHV D WHUPH HO GHPRVWUDYHQTXHHVWDDVVLPLODFLyHUDJHQHUDOMDHQWRWHOSREOH
6HJRQV O·HQTXHVWD GHO 4, G·$QQD “aparece la bilabial en todos los sujetos): [yo
PHPEyM@ PH YR\ >WX WHPEiV@ WH YDV >HO VHPEi@ VH YD QRVRWURV >VHPEiPRV@ QRV YDPRV
YRVRWURV>VHPEiMV@RVYDLVHOORV>VHPEiQ@VHYDQµ
10 $OJXQV G·HVWRV PRWV VyQ UHFROOLWV LJXDOPHQW SHU O·$/3, DPE UHDOLW]DFLy LQWHUGHQWDO $L[t
PDWHL[ DPE OHV QRVWUHV HQTXHVWHV SHU D O·$/&9 D /ODQHUD L OD )RQW GH OD )LJXHUD R OHV
HQTXHVWHV GLDFUzQLTXHV GH GH 0RL[HQW /ODQHUD L %LDU HV SRW REVHUYDU HO PDWHL[
fenomen.
252
252
Dr. Vicent F. Garcia Perales
Anna
vèlis
la Costera
EqOLV¶DOOzTXHHVYRPLWD·
visñeto...
revesnét
varón
varó
viscocho
vescuit
YHW~Q
vetum
vidón
vidó
villete
villet
vizzagüelo
visauelo
vichac
YLW[qF
1RWHX TXH OD PDMRULD GH FDVRV FRUUHVSRQHQ D XQ FRQWH[W >E@ >L@
LQLFLDO(VWH´YHWDFLVPHµpVWtSLFWDPEpG·DOWUHVFRPDUTXHVYDOHQFLDQHV
PHULGLRQDOVLWDPEpDSDUHL[HQPDOORUTXt
'LVWLQFLyHQWUH>V@L>]@HQFDUDTXHHQDOJXQVFDVRVQRHVGyQDFUHVzOD
però crezzòl; estenasas (ALPI estenazzas), llenzza (ALPI llensa), llusiar o
lusiar (ALPI lusiarluzziar)
No hi ha, però, distinció entre [tࢮ@L>G‫@ڕ‬5HFRUGHPTXH;jWLYDpVO·~QLF
punt de la Costera on el sector més jove de la població practica el
IHQRPHQGHO·DSLW[DW
$SDUHL[HOIRQHPD>ࢮ@VHPSUHDFRPSDQ\DWGHLRG>Mࢮ@FRPDOD&RVWHUD
B) AFINITATS MORFOSINTÀCTIQUES ENTRE ANNA I LA COSTERA
5HDOLW]DFLyGHODSULPHUDSHUVRQDGHOSUHVHQWGHOYHUEKDYHURGHWRWV
els pretèrits indefinits ha, per comptes de he$L[tyo ha compáu, yo ha
ido..., i a la Costera jo ha comprat, jo ha anat...
3URQRPGHFRPSOHPHQWLQGLUHFWHli, per comptes de le.
6XIL[RVGLPLQXWLXVHQ-et, i augmentatius en -ot.
0HWjWHVLGHODSUHSRVLFLycap a > pac a: SDFDFtSDFDOOj...
&RQWUDFFLRQVFDFDO FDVDGHO
3URQRPSHUVRQDOWzQLFSUHSRVLFLRQDOtú ti): para tú...
3URQRPDGYHUELDOSDUWLWLXen (en tengo...)
&RQVWUXFFLRQVVHPEODQWVV·HQG·KDLGRVHQ·KDDQDW
'HVLQqQFLHVYHUEDOVGHO3UHWqULW,PSHUIHWGHODSULPHUDFRQMXJDFLy-ava
C) AFINITATS LÈXIQUES ENTRE ANNA I LA COSTERA
eVHQHOOq[LFRQSRGHPFRQVWDWDUG·XQDPDQHUDPpVJHQHUDOLFODUDDTXH
OODDILQLWDWHQWUHGXHVFRPDUTXHVYHwQHV$$QQDWUREHPPRWVPROWFXULRVRV
TXHQRILJXUHQHQHOVQRVWUHVUHSHUWRULVOH[LFRJUjILFVKLVWzULFVSHUzTXHHVWDQ
PROWDUUHODWVHQOHVGXHVFRPDUTXHV$UDEpWDPEppVFHUWTXHDOJXQHVG·HVWHV
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
253
SDUDXOHV V·KDQ IRUPDW D SDUWLU GHO FDVWHOOj L TXH EHQ VRYLQW KDQ SUHV DOJXQ
VLJQLILFDWLQH[LVWHQWHQHVWDOOHQJXD
eVO·H[HPSOHGHOPRWcapatoleroTXHEl Léxico de AnnaGHILQHL[FRPD´HO
TXHVHPHWHHQWRGRHOTXHWRGRORTXLHUHDUUHJODUµ$OQRVWUHSREOH 11 per
H[HPSOH HQ GLHP capatorero DPE HO PDWHL[ VLJQLILFDW )LQV L WRW Q·KL KD XQ
sinònim, cuchapandero, recollit tant al Léxico (‘entrometido, novichero’) com a
la comarca de la Costera. El DCVB recull només cutxamander¶PDQLIDVVHUTXH
HVYROILFDUHQWRWVHOVDVVXPSWHVVHQVHWHQLUQHQHFHVVLWDWµLFLWDOHVORFDOLWDWV
GH7RUWRVDL0RUHOOD(O'U(PLOL&DVDQRYDHQVLQIRUPDTXHD$JXOOHQWHQFDUD
és viva la variant capatolerDPEHOPDWHL[VLJQLILFDW
MÉS
EXEMPLES:
alabansiozzo ¶TXHVHDODEDDVtPLVPR·'&9%alabanciós València, Castelló,
Maestrat).
agozzaes ‘a fe, en verdad’.
mante ¶H[SUHVLyQ FDULxRVD GLULJLGD VREUH WRGR D ORV QLxRV· EDVTXHW
‘cuévano’
punto ¶UHJDOR GH KXHYRV TXH VH KDFtD D ORV PDHVWURV SRU 3DVFXD· $ OD
comarca de la Costera és típic de fer un regal (no precisament ous) al mestre
d’escola, normalment abans de les vacances de Nadal però també al llarg de
l’any. Este significat no està recollit al DCVB, però podria tenir relació amb
el sentit “Fer vacances; prendre el descans temporal dels estudis” (II, 2, a).
6HPEOD TXH HVWD WUDGLFLy YH GH PROW DQWLF MD TXH HOV HQVHQ\DQWV TXH QR
solien ser llauradors i no percebien un bon jornal, passaven molta fam.
3RSXODUPHQWHQFDUDVHVHQWGLU´SDVVHVPpVIDPTXHXQPHVWUHG·HVFRODµ
$IRUWXQDGDPHQWKXLHQGLDODFRVDKDFDQYLDWGHODPDWHL[DPDQHUDTXHGHV
GHIDXQSDUHOOGHGqFDGHV´HOSXQWµHVWjGHVDSDUHL[HQWHQFDUDTXHDOJXQ
PHVWUHQRV·HVFDSDGHOSHUQLOGHOWLR3DFRDPEXQVHQWLWDIHFWLXPpVTXHQR
pas com a regal de substent o suborn.
vitet ¶JXLQGLOOD· (V WUDFWD G·XQ PRW G·~V FRP~ D OD &RVWHUD (O '&9%
UHJLVWUDODWUDQVFULSFLyIRQqWLFD>YLWpW@SUHFLVDPHQWD;jWLYDDL[tFRPWDPEp
a Benilloba, Vall de Gallinera, Calp (estos tres pobles són còpies del material
de l’ALPI) i altres punts.
taronchas de repom ‘naranjas de la segunda cosecha’, recollit pel DCVB a
Cast. i Val.
ravanell ‘planta’. El DCVB recull este mot com a variant formal de ravenell,
TXHUHJLVWUDD9DOL&DVW$OD&RVWHUDVHVROGRQDUHVWDEURVVDDOVFRQLOOVLHV
diu igualment ravanell.
pebraso ‘seta’. A la costera es diu igualment SHEUjV i no esclata-sang.
sarpasa ¶DFWR FRQVLVWHQWH HQ TXH HO VDFHUGRWH SDVDUD SRU ODV FDVDV HO
miércoles santo para bendecirlas”. El DCVB recull sota sarpassa este
11 Ens referim a la Granja de la Costera.
254
254
Dr. Vicent F. Garcia Perales
PDWHL[ VLJQLILFDW ¶SDVVDGD TXH HO UHFWRU L HVFRODQHWV IDQ SHU OHV FDVHV HO
GLPDUWV R GLPHFUHV VDQW SHU EHQHLUOHV· L KR ORFDOLW]D D ;jWLYD *DQGLD
Pego i Alcoi.
pinta ‘especie de peine ancho para despiojar’. A la Costera utilitzem el
PDWHL[LQVWUXPHQWTXHHO'&9%DQRPHQDpintaespessa o llemenera 12.
(QGHILQLWLYDGRQVHQVKDVHPEODWTXHHOSDUODUG·$QQDV·DFRVWDEDVWDQW
DOSDUODUTXHWLQGULDXQDSHUVRQDDQDOIDEHWDYDOHQFLDQRSDUODQWGHOD&RVWHUD
VL V·H[SUHVVDUD HQ FDVWHOOj HO WR GH YHX O·HQWRQDFLy OHV HVVHV VRQRUHV SHU
IRQqWLFDVLQWjFWLFDODGLVWLQFLy>E@L>Y@HOOq[LFWRWVHULDXQDUqSOLFDGHOSDU
ODUYDOHQFLjTXHOLpVSURSL
'·DOWUD EDQGD KHP FRQVLGHUDW QR GHVDSURILWDU O·RFDVLy GH UHIHULU
QRV DO UHFXOO Oq[LF L GH PRGLVPHV SHFXOLDUV GH OD FRPDUFD GH OD &DQDO
GH 1DYDUUpV TXH 0DUWt *DGHD 13 anomena impròpiament “jerga” (Martí
Gadea va ser capellà d’Anna). Fins i tot és curiosa justificació d’este parlar
tan original 14:
“Com á cosa orichinal y la mes chocant del nostre antic reyne, intercalem
asi este curt VocabulariTXHFUHHPPRVDJUDLUiQHOVOHFWRUV<iSURSyVLW
G·DVyHOVDJQHURVTXHVRQHOVPpVVREUHVDOLHQWVGHWRWDOD&DQDOHQHL[D
[HUJDVXSyQHQTX·DQDQWHO1RVWUH6HxRUUHSDUWLQWOHVOOHQJHVS·HOPRQ
y havéntselí acabat totes al aplegar á la Punta d’Agna, els digué á élls:
Vosotros hablad como querais<SHUDL[ySDUOHQWDQVDUDEDWiµEnsisám...,
SjJ
+HPFRPSDUDWHOVGHTXqFRQVWDHVWHDSDUWDWDPEOHVHQTXHVWHVGH
l’ALPI, i hem trobat 66 casos coincidents.
12 ([DFWDPHQWHOGLEXL[TXHDSDUHL[DO'&9%SHUDHVWHWLSXVGHSLQWDpVHOVHJHQW
13 “Jerga del Canal de Navarrés”, dins Encisam de totes herbes SjJ DWUEXwW D 0DUWt
*DGHDTXHYDVHUFDSHOOjG·$QQDGXUDQWDOJXQVDQ\V
14 (VWD MXVWLILFDFLy pV PROW KDELWXDO HQ WHUUHV GH IURQWHUD 8Q H[HPSOH pV HO Minidiccionario
pedralbino, estudiat en la nostra tesi doctoral. L’autor és 6DOYDGRU - %RL[ &DEDOOHUR L O·DQ\
de publicació, el 2000 (no s’especifica cap editorial).)UDVHTXHHOSURORJXLVWDDWULEXHL[DXQ
filòsof pedralbí. “El Pedralbino nos lo dio Dios cuando iba por el mundo, y al llegar a este
SXHEORGLMR´+DEODUFRPRTXHUiLVµ
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
255
Llista de mots comuns entre Martí Gadea i les enquestes de l’ALPI
agro
botifarras
brienda ALPI: brenda
briendar ALPI brendar
calsas
cánter ALPI: cántaro (mesura de vi)
caragoles
casa ‘casa, habitación’
clau
corrihuela ‘garrucha’
cosio ‘coladero o colador’ ALPI cosi
creaíllas ALPI i El léxico de Anna: queraílla
cubo ‘lagar o jaraiz’
cuesgo ‘cozo’
chèlo ALPI chal
dasa ‘paniso’ ALPI i El léxico de Anna: adasa
dolso
HL[R$/3,LEl léxico de Anna: ixo
espardeñas
fesóles
fuen ‘fuente’
galtas
garbón ‘haz o gavilla’
granotas
grapao
her ‘hacer’
hiemo
hogasa
huego ALPI i El léxico de Anna: güego
lavoreta ‘anís’ ALPI i El léxico de Anna: llavoretas
librell
librellico
llansuelo
malalto ALPI: enfermo (1934), maloEl léxico de Anna: enfermedat, malatia,
malaltuso (però no malalt ni més derivats)
mantellinas
men va ir
ñugor ‘nudo’ ALPI i El léxico de Anna: ñugo
obrero
olivas
paño ‘cerradura con llave’
256
256
Dr. Vicent F. Garcia Perales
pésoles
pichero ‘jarro’
pilota
piñuelo
platera
pomas
priesa ‘prisa’ ALPI aprisa. El Léxico de Anna no recull cap d’estes variants.
primentones ALPI i El léxico de Anna: pemintó
prunas
TXLQVHWH¶UHDOGHYHOOyQ·
Quito ‘Francisco’
rogío ‘rocío’
UR\HWWD¶UR\LWRUR\XHOR·
sabucón ‘zabucón o zabullida en el agua’ ALPI: chapucase &+$38=$5 El
léxico de Anna: sabucón
saguero
sangrijuela L’ALPI i el Léxico de Anna: sangonera
seretsa
sirerero
suco ‘caldo’
sueca ‘tronco de árbol’
sulco
XEUH¶DEUHW~RDTXHO·
ubrir
véstende ‘vete o márchate’
yantar
yo men va ir
Reculls lèxics més actualitzats de la Canal
Matías Aparicio, Palabras enguerinas (Fundación
La Sierra, 2012)
eVPpVTXHFXULyVHVWHUHFXOOGHSDUDXOHVHQJXH
ULQHV IUXLW GH OD GHVWUHVD L GH O·H[SHULqQFLD GHO TXH
va ser el mestre d’Énguera, un erudit del poble i al
PDWHL[WHPSVXQHQDPRUDWGHOHVFRVHVHQJXHULQHV,
com no podria ser altrament, Matías Aparicio recull
el dia a dia de les paraules de les generacions jóvens
L QR WDQ MyYHQV G·eQJXHUD 'XUDQW HOV ~OWLPV DQ\V
HVWHVSDUDXOHVDQDYHQHL[LQWSXEOLFDGHVHQ,QWHUQHW
SHUzILQDOPHQWV·KDGHFLGLWSXEOLFDUKRHQSDSHU(O
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
257
OOLEUH UHFXOO IHL[RV GH SDUDXOHV EUHXPHQW LQWURGXwGHV DPE FRPHQWDULV
agosarats de l’autor, amb notes sobre història d’Énguera, sobre els repobla
dors, sobre la presumpta antiguitat dels mots (àrabs, romans, aragonesos,
castellans, catalans, valencians...), etc. Cada blog de mots està precedit per
XQDGDWDGHSXEOLFDFLyHQODZHE7RWLTXHHOOOLEUHHVSXEOLFDHQHOIHL[
Q~PLQGLFDTXH´HVSXEOLFDUjµDOIHEUHUGH
1RSRGHPGHL[DUGHPRVWUDUODQRVWUDDGPLUDFLySHOUHFXOOG·XQDEDQGD
SHUTXqHQVDSRUWDOOXPDOHVLQWHUSUHWDFLRQVG·DOJXQHVYDULDQWVYDOHQFLDQHV
TXH V·XVHQ HQ OD FRPDUFD YHwQD GH OD &RVWHUD SHUz G·DOWUD EDQGD SHUTXq
demostren el lligam lingüístic entre el valencià costerut i l’enguerí (hauria
HVWDWGHOWRWREOLJDWTXHO·DXWRUFRQHJXHUDPLOORUHOYDOHQFLjLQRHVTXHGDUD
en les presumptes “essències” enguerines).
'RQHPPRVWUDG·DOJXQVH[HPSOHVGHOTXHFRPHQWHPGHVSUpVGHODVRU
SUHVDGHIHUXQDHQTXHVWDDPDFDVDPDPDUHLPRQSDUHGHOD*UDQMDGHOD
&RVWHUDLGHVFREULUTXHJUDQSDUWG·HL[HOq[LFHQJXHUtHUDFRQHJXWLFRPSDUWLW
MATÍAS APARICIO SIMÓN
LA COSTERA (GRANJA)
conijal (val. “cornial”): punta o ángulo
de un campo. Rincón de tierra difícil de
labrar (potser de “cuerno”)
corrinxal GH OD VjULD OODXUDU GH
FRUULQ[DOXQFDUWDEyOODXUDUDODOODUJD
DOWUDYpVLGHFRUULQ[DO
acorconáu (Eng., árbol infectado de
corcónTXHYDGHVWUX\HQGRVXWURQFR
descorconar el taronger: li llevaven
OR URtQ HO OOLJDYHQ HQ TXDWUH IHUURV
(picoletes, estraletes)
taruz WDU~V (QJ LQFOLQDFLyQ GH XQ
ribazo, una calzá, un muro...)
fer tarús (marge), rant a tarús
vectigal, vitigal
vetigal (tindre un vetigal a la porta: un
FRW[HDSDUFDWTXHPROHVWD6LQJDYDUUR
batallá
batallàSHJDUOD´EDWDOOjµTXDQVRQDYD
la campana al migdia).
cociol (recipient de fang, per amerar
l’espart)
corciol
agarrar un
GLVJXVWDUVH
cabazo
HQIDGDUVH
agarrar un cabàs i no dinar
mutis y callosa
mut i callossa
acoráu
acorat (acovardit)
beurache
fer un ambeuratge de dinar (molta
aigua i poc de menjar)
celler
enguany ompliràs cellers i cellars (gran
TXDQWLWDWROL
ciperla (malaltia)
la cipèlè mata o pèle
charnegà
xernegà de gralles
258
258
Dr. Vicent F. Garcia Perales
MATÍAS APARICIO SIMÓN
LA COSTERA (GRANJA)
cheflasPRIOHWHVH[DJHUDGRV
xefla (galtada)
chiragleba
a giragleva (cavar)
despechorrarse
va tot despixorrat (despitralat)
encoretes (desnudico)
en coretes, en castanyetes (en cuiros)
empingolá (carrer, escala... en pendent)
ampringolat (una cassola..., la feien els
llanterners als llibrells, amb unes gafes)
engolosinarse DILFLRQDUVH HQJDQ[DU
se)
angolo[z]inar DO JRV GRQDUOL GROo
´6·DQJRORVLQHQLIDQORTXHYROHQG·HOOVµ
encenegarse (absorberse en una tarea
GH PRGR TXH QR VH SUHVWD DWHQFLyQ D
QLQJ~QRWURDVXQWR
estar ancendregat: estar malalt
enzabatásROLYDVDGREDGDVTXHVHKDQ
reblandecido y estropeado)
ansabataes assurenques DO FROOLUOHV
prompte, no es fan madures), tiesses,
ràncies.
flocá (puñado de hierbas)
flotà
Palabras enguerinas: Malhacendero (malfaener); Alizón (llicsó); Ardacho
IDUGDW[R&XFKDUyQFXOOHURWFULDGHJUDQRWD$OLRQHVOOLGRQV7LUDSHGRV
SHWRUUHWV%DUDMDUVHEDUDOODUVHDJXDORVRROLYDVEUDJiVEUDJDHVTXHEUD
zas (cabrasses), rebrotines, agarrar un cabazo (enfado), abotinfláu, botijoso,
caballicos (tío vivo), cavallón, entortellar (entortillar), farfalloso, fez, florear
(melons), florín, fuchina, larguerudo, ligacama, llagostín, llepón, traguillá
(tragallà)
IDÈNTIQUES en valencià: alberca, cuchapandero, corna, cociol, bar
chín, cabrerot, caracera, brancá, bresca, bascollá, grega, plorar, tarroz, vetigal,
VLQJODUXPEDUFRORPVVyVWUHVyOODVFODU%DWDOOjWRFVEDFHQLOODEDTXLQi
beurache, blaüra, bromera, cansera, celler, cordonera, chambi (sandwich),
FKHPHFDU FKRULFHW SLQWDODELRV UHFKLUDU GHUULQJOiX GHYDQWDO HPEODQTXL
nar, embolic, flocá, atarantar, arramblar, rogle, roín, agüelets (dacsa), cherevía,
pintà, ristrera, trampot (trombó), tremolor, tronar
Josep Gulsoy i la Canal de Navarrés
1R SRGHP SDUODU GH OD OOHQJXD GH OD &DQDO GH 1DYDUUpV VHQVH GHL[DU
d’esmentar les aportacions del professor Joseph Gulsoy. Ell i M. Sanchis
Guaner eren els vertader rematadors de l’estudi de l’origen d’este parlar tan
SHFXOLDU SHUz ILQDOPHQW QR YDQ SXEOLFDU HO WUHEDOO FRQMXQW TXH KDYLHQ HVWDW
duent a terme.
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
259
/·DQ\ HO SURIHVVRU -RVHSK *XOVR\ HP YD FRQFHGLU XQD HQWUHYLVWD
durant una visita a Canadà. La vaig publicar a El País´7RFDWSHO
YDOHQFLjµRQHVSRWOOHJLUTXHHOSURIHVVRU*XOVR\QRYROLDPRULUDEDQVGH
tindre enllestit el treball de la llengua de la Canal de Navarrés. Ara, després
GHIHUORILOODGRSWLXG·eQJXHUD*XOVR\GLXTXHWpHQFDUDXQGHXWHPpVHVWUHW
amb la comarca i s’ha marcat de termini dos anys per a realitzar este treball
des de la distància.
1RpVHOQRVWUHREMHFWLXDSURIXQGLUHQODELRJUDILDGH*XOVR\SHUzVtTXH
YROGUtHPDSRUWDUXQYDOXyVGRFXPHQWXQDFDUWDTXHHOSURIHVVRUFDQDGHQF
enviava a M. Sanchis Guarner, on li parla del seu viatge a Énguera:
Carta de Joseph Gulsoy a M. Sanchis Guarner (Toronto, 2 d’octubre de
1962):
De fet, durant la II Jornada dels parlars de base castellanoaragonesa, el professor Gulsoy va
SUHVHQWDU XQD PRVWUD GHO GLFFLRQDUL TXH HVWj IHQW$OJXQHV GH OHV SDUDXOHV TXH YD DSRUWDU
(en cursiva) tenen també referent a la Costera: abajaor DEDL[DXUHWD aborrición (avorrició);
achasar, alchesar, aljezar (algepsar (No recollit per B. Mnez.)); ajuntar (leng. niños ‘ser amigo’
o ‘tener estima’) DQMXQWDUDMXQWDU ´-R QR W·DMXQWHµ % 0QH] albanlsana (albarsana (herba
sana) (B. Mnez)); ¡Alé! (¡ale! ¡alé!); alfarrasar (Anna, Nav.) / afarrasar (Bolb) (alfarras(s)ar); alidón
(Ann), lidón (Chella, Ques, Bic), didón (Bolb., Nav.), alión (Eng) (llidó); alipárpago ‘atontado’ (Eng)
(alipàparo); alisón (Eng, Ann), lisón (Che, Bolb, Nav), lizón (Ques, Bic) (llicsó (enguerí pur,
PHQMDUDQWSREUHV1RUHFROOLW%0QH]DOHQGDU¶UHVSLUDU·DOHQGDU ´DUUHSOHJDUYHULWDWVL
PHQWLGHVLVROWDUOHVSHUDKtµFRUUHYHLGLOHFDEDVVHWIHPHWHU
260
260
Dr. Vicent F. Garcia Perales
´'HVSUpVGHO·HQTXHVWDGH)DQ]DUDHOSURIHVVRU&RURPLQDVYDVXJJHULUTXH
anara a Engra i a la seua rodalia per a determinar la vitalitat del fenomen.
$(QJUDKHWUREDWPROWSRFG·DL[zXQYHOOGHDQ\VSURQXQFLDYDODV
sonora en algunes paraules, i el guarda municipal deia camiza, Jozé, etc. A
(QJXUDHPYDQGLUTXHHOOORFRQGHLHQFRVHVDQWLQJXHVLPROWUDUHVHUDD
Anna i em citen llosa i llucLUDPEVVRQRUD(QHIHFWHD$QQDYDLJQRWDU
el fenomen per tot arreu: fins i tot els jóvens tenien la s sonora. Allà vaig fer
JUDYDWVWDPEp$OJXQVYHOOVVREUH>WRW@O·H[VHFUHWDULGHOSREOHXVUHFRUGHQ
molt bé i parlant molt bé de vós amb emoció”.
Un recull de paraules enguerines de 1947
8QD GH OHV QRWtFLHV PpV SULPHUHQTXHV SXEOLFDGHV VREUH HO SDUODU
d’Énguera van ser de l’any 1947, de la mà del mestre d’Énguera, Bernardo
0DUWtQH]´%UHYHHVWXGLRGHOGLDOHFWRHQJXHULQRµ$&&9
abercoc, acachar (però diu val. “acajar”), acaramullar, aclarir, acurtar,
DGREDU$JQDGLXYDO$QQDDL[jDL[HWDDOIiEHJDDPDJDUDQGHYLQDUYDO
adevinar), arnar, bacín, bacora, badallar, badar, baga (lazo), bachòca, baladre,
EDUDWDEHUHQGDEzLUDEXFKDFDFDFDVDFDEzWDFDtUDFJDQLX[LTXHWFDJDU
nera, calbòt, calsa, cama, campanar. (“Continuará”).
0DUWtQH]H[SOLFDODYDULDQWGHO·HQJXHUt&DUUHQDX!&DUUHU1RXz!D
com passa en nou > nau; òliba > áliba ‘persona alelada, inactiva, indolente’,
segons Gulsoy).
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
261
Què troben Sanchis i Moll en 1935 a Énguera?
ÉNGUERA Atlas Lingüístico de la Península Ibérica ALPI (dades de 1935)
QUADERN I (Sanchis) I QUADERN II (Moll)
Voc. tònic
QI: granòta (sense h. voc.), fòc, perdigòt, cabriòl, llòca (sense harm. voc.),
taròncha (sense hv). // dimónio, ixó (eso)
QII: caragòl, sambòt, calsòt, cabreròte
QI:cúiro, víuda
QII: rúiseñor
Voc. àton
Sibilant
QI: roído, gochillo
QII: engañapastor (chotacabras), escalera, escardar, eixaeta, esteva,
espinaso, espadillas; bascuello
[z] SONORA:
QI: cozeche, rozario, rezar, cozecha, aonzir, ilezia, bezo,azeite, pereza,
roza, sereza, prezillo (presidio), bruza, quinzet, raboza
QII: cuqué de luz (segurament per error, interdental); sambòt / [z]ambòt
(el otro sujeto); sezos, estizeretas, quezo
SESSEIG:
QI: cabesa, poso, cabesa, braso, sigüeña, fuersa, sabatero, crus, perdís,
sereza, sumo, dolso, sincha, cansión, viscáina, visco, laso, calsa, calsar; [s]
predorsal (s La masa de pan)
QII: sejas, abrasaeras,surco, lusiar (afilar), vensejo, gransas
<ix> [yࢮ]
QI: aixá, coixo, faixa; ixe, ixa, ixó (eso), guixa, amu(i)xar (incitar, sense <i>).
Però: te(i)xior (sense <i>)
QII: eixaeta
ASPIRACIÓ: QI ehpalda, cre(h)ta, eshpejo
Dentals
QI: set (sed), verdat // peaso, segaor
cuadráu. PerÒ: sentido
QII: cuajá, arcá // colaor, puñao // roílla (rodilla) // párpagos. Pero: rueda,
espadillas,
Laterals
plorar, clavell
>O@9(/$56(035( pulso
Nasals
Labiodental
ñeve, ñeto
[v] LABIODENTAL:
QI: venáu, va, cheniva, vaca, sierva, clavo, llover, ñeve, esvarar, llave,
viejo, joven, novio, viuda, clavell, avispa, viscáina, visco, verdat
QII: corva, clavija, esteva, cavar, gavilla, cavallón, vensejo, aventar,
vendemar, vendema, olivera, oliva, vara
[b] OCLUSIVA:
QI: hábito, cabesa, lobo, sabatero, árbol, pueblo, calbo
QII: garba, garbear, garbera, garbillo, cabrerote, tablero
ALTRES
QI: cavallo, deve, n’havia (había de esto); visco. Però: calbo, abeja juen
(fuente) >FIUGLHQGLHQWH@
262
262
Dr. Vicent F. Garcia Perales
ÉNGUERA Atlas Lingüístico de la Península Ibérica ALPI (dades de 1935)
QUADERN I (Sanchis) I QUADERN II (Moll)
Morfosint.
Article
Verb
Pr. febles
Lèxic
la sudor, el frón
va tener (tuvo), va sacar (sacó)
ahogá-se
QI: cheniva, fals, pusa, forrellat, cúiro
QII: llagostín, sabatero, bascuello, galtas, barras, grapá (más frecuente y
WtSLFRTXH´SXxDRµserner, pechineta, hardacho
ETIM. POP.:
QI: pedricar
QII: sangrijuela, gomitar, carganera
Per acabar...
$ EDQGD G·HVSHUDU HO WUHEDOO SDFLHQW GH *XOVR\ HVSHUHP TXH HOV DMXQ
WDPHQWV GH OD FRPDUFD V·LPSOLTXHQ HQ OD UHFXSHUDFLy L OD FRQVHUYDFLy G·XQ
GHOVSDWULPRQLVLPPDWHULDOVTXHWpKXLHQGLDOD&DQDOGH1DYDUUpVODVHXD
OOHQJXDeVLQGLVWLQWVLWpRULJHQDUDJRQpVRFDVWHOOjSHUTXqODJOREDOLW]DFLyKD
YROJXWTXHKXLGHVFREULPTXHHQXQOORFGHOSODQHWDDSDUHL[HQDOJXQHVIRU
PHVRH[SUHVVLRQVGHYLGDLGHOOHQJXDTXHVyQSUjFWLFDPHQWLGqQWLTXHVDOD
G·DOWUHV]RQHV3HUDL[zHVIDWDQGLItFLOH[WUDXUHTXqWpO·HQJXHUtG·DUDJRQpVL
TXqWpGHYDOHQFLjREpVLHOTXHHVFUHXTXHpVYDOHQFLjpVDUDJRQpVUHDOPHQW
,QVLVWLPTXHHOVDMXQWDPHQWVGHODFRPDUFDSRGULHQWUDXUHEHTXHVG·HVWXGL
tant per dur a terme treballs de camp com també per a estudiar les fonts
GRFXPHQWDOVDU[LXVSULQFLSDOPHQW
La variant valencianoaragonesa de la Canal de Navarrés i la Costera de Ranes
263
Publicacions de l’autor:
GARCIA PERALES, Vicent F. (1992), “El parlar d’Anna: una realitat costerera”,
SHULzGLFORFDOGH;jWLYD1RWLWLFDV
GARCIA PERALES, 9LFHQW)´$QQDODVDELHVDP·KDKHFKRXQDHVWUzVRHQ
ODVWRPDWHUDVµ/OLEUHGHOD0~VLFD9HOODGH;jWLYDS
GARCIA PERALES, Vicent F. (2007), “Anna i la Granja: arromángate el camal y
YHUiVTXpSROVHJXHUDµ/OLEUHGH)HVWHV3DWURQDOVGHOD*UDQMDGHOD&RV
WHUDS
GARCIA PERALES, Vicent F. (2009), “Arromángate y espólsate los camales y
YHUiVTXHSROVHJXHUDTXHKDFHµGLQVHOSHULzGLFEl Cresol de l’HortaQ~P
SVHFFLy´&XOWXUDLFRQWDOODSRSXODUµ
GARCIA PERALES, Vicent F. (2010), “Els parlars de base castellana a través de
l’ALPI”, dins Emili CASANOVA (ed.), Els altres parlars valencians, Paiporta,
(G'HQHVS
GARCIA PERALES, Vicent F. (2010), “La llengua de Teo, l’enguerino”, Llibre de la
0~VLFD9HOODGH;jWLYDS
GARCIA PERALES, Vicent F. (2011), “Tradicions i retalls de la Granja de la Coste
ra”, dins DDAA, /D*UDQMDGHOD&RVWHUDDQ\VS$MXQWDPHQW
de la Granja de la Costera.
BIBLIOGRAFIA
GARCÍA LÓPEZ, José Antonio (1996), Así charramos: léxico de Quesa *UiÀFDV
Peyma, Quesa.
GARCIA PERALES, Vicent F. i Emili CASANOVA HERRERO (2012), “La parla engue
rina i la Canal de Navarrés en l’ALPI”, dins APARICIO GUADAS, Pep (ed.),
Paisatges i patrimoni cultural;jWLYDHGLGLRQVGHO&5H&'LSXWDFLyGH9D
lència), Ajuntament d’Énguera, UV, IETEC.
MARTÍ GADEA, J., “Jerga del Canal de Navarrés”, dins Encisam de totes herbes
S
MARTÍ(PLOLAPARICIO, Salvador, El léxico de Anna$MXQWDPHQWG·$QQD
(2a edició 2012?).
MARTÍNEZ, Bernardo (1947), “Breve estudio del dialecto enguerino”, ACCV,
S
PONCE PALOP-RVp/XLV(QVD\RVREUHODÀORORJtDFKHOOLQD(OKDEODGH&KHOOD,
Ayuntamiento de Chella (versión renovada 2013, edición on line en PDF,
novembre www.fayos.org).
Vídeos sobre les intervencions en la II Jornada de novembre de
2013: ZZZ\RXWXEHFRPYIJS
264
264
Dr. Vicent F. Garcia Perales
Joseph Gulsoy i Matías Aparicio, Énguera 15/11/2013
El prof. Gulsoy, escoltant la comunicació sobre l’ALPI i la Canal de Navarrés
de Vicent Gª Perales