l A f EU •DEL-MONTSERRATl

I D i s s a p t e , 1 3 d e Fefor-er* di& 1 8 S 6 .
A-ny r x . .
ISrúxxi. T-
l A f EU •DEL-MONTSERRATl
rm
\i>í
•'4vi-í^S-s
¥: >^,%
ift,,íjt
^S'iVI^^
2dr^x.v
^ÍU.?.*É^
^jfe'.::*-!
Mtsr^'
; W»;»:».ca:r;;i¡í;;í':.»í.s:/.:';- . ^••'(-
• ^ l ^ '
s\
SITMÁMAU fiPÍEÍiM BE CATÁWMYÁ.
TJI^
.íVSSAXQ-.
Ja'Is haurá arribat á tots nostres lectors la
noticia de lo de Londres. Una friolera de res,
una gresca passatgera que tingué per algunas
horas la populosa'ciutat del Támesis baix la
impressió d'un pánich de primera classe. Milers de treballadors se reuniren en meeting;
pero com acó deis mcetings á Londres es lo
nostre pa de cada dia, de bon principi ningú'n
feu gran cas de aquella numerosíssima reunió
d'obrers á la Plassa de Trafalgar, y'ls agents
de policía hi assistian impassibles com de costum, esperant á veure ahontla dava la cosa.
Quan veus'aquí que aquella gruixa degent se
va ana aumentant y alborotant, y comensant
per lo que sempre sol fer lo poblé soberá en
semblants cassos, se sentí gran dringadera de
vidres trencats, y al cap de poca estona la bullanga era un saqueig en regla per las botigas
d'argenters, rellotgers y de comestibles. Lo telégrafo del dimars escampa per tot lo mon la
nova, y ab lo seu laconisme crú feya constar
<iue Londres havia estat per algunas horas en
poder deis socialistas.
Tant com fou grossa la sorpresa y la sensació que la noticia de bonas á primeras causa
en tots los círcols, es ara notable la manera
com los órguens de la opinió pública se tranquilisan. La cosa no ha estat res, diuhen alguns; va ser un descuyt de la policía que no's
Podia imaginar aquella saturnal. Tot tornará
á encarrilarse, y Londres ha recobrat ja la sua
ordinaria fesomía, puix que'l gobern es prou
fort per impedir la repetició de tan salvatjes
escenas.
Tot lo que's diga y tot lo que^s fasse no podrá atenuar la gravedat del extraordinari succés de Londres. Bullangas mes ó menos sangrentas n'hem vistas ja moltas; pero del carácter de la Londres nosaltres en nostra memoria
no'n registrem ninguna. Las orgias, per exemple, deis comuners de París, y'lsexcessos cantonalistas deis nostres republicans de Cartagena, teñen fácil explicació per las circunstancias políticas en que's verificaren. Pero la
feta de Londres que apareix en l'horisont d'
Europa com un inesperat metéoro, es una senyal gravíssima del temps. De crisis industriáis d'altres n'havia tingut mes graves que
la actual la manufacturera Inglaterra; la irritació deis irlandesos no es prou suficient per
explicar aqueix meeting tumultúes de Londres, pn\g de segur que al 90 per 100 deis
obrers amotinats de Trafalgar-Square
los es
indiferentla sort de l'Irlanda; y voler explicar
las escenas de pillatje per la imprevisió ó la
debilitat dé la policía, sería lo mateix que voler explicar los robos, no per la senzilla rahó
de que hi ha lladres, sino perqué no vigilan
prou los guardia-civils.
Lo de Londres no es un cas fortúit, aislat,
fill d'una exaltado momentánea de la plebe. Es
un síntoma y á la vegada un assaig. Un síntoma del estat general de las classes obreras descristianisadas y per lo tant desmoralisadas; es
un assaig, y assaig tremendo de la gran revolució social que's va preparante com en las ti
des xafagosas d'istiu se forman las tenip'^^^ál^P
á montanya. A nosaltres no'ns sorpren/qüeUfií^
bas numerosas hagen saquejat botigas y ina'"'
50
LA VEU DEL MONTSERRAT-
tractatals transeunts; lo que'ns ha sorprés es
la manera cóm s'ha fet, y'l lloch y temps en
qué ha succehit. Mes á pesar de la sorpresa de
vetlre en un moment la ciulat de Londres en
poder deis socialistas, es precís regonexer la
forsa de la lógica, rties ben dit, la justicia de
Deu. A Londres han tingut sempre assilo segur tots los quefes del socialisme; quan procediments de resistencia han fet exir ais Karl
Mai'x y ais Bakounine de son pays, Inglaterra
los ha dat sempre franca entrada en sos ports,
y en la ciutat de Londres han tingut sas mes
importants Assambleas los capithosts de la Internacional.
Era just, donclis, que'l dia que'ls socialistas
comensessen á sentirse forts, volguessen fer lo
primer assaig en regla en lo punt que semblava, ais uUs de la gent, lo menos indicat per ferio. Las sangrentas huelgas del Aveyron y d'altresdepartaments de Fransa era ja un recurs
gastat pels socialistas; anys ha que teñen experimentat que no'ls costa res posar en vaga
alguns milenars de treballadors per anarlosassajant parcialment en aquexa empenyada lluyta contra'l capital; ara'ls convenia probar com
en un moment dat se pot combinar un colp de
ma de grans proporcions, y han escuUit per
teatre del assaig general la ciutat de Londres.
Devantd'un fet semblant no h¡ valen atenuacions de cap mena. La crisis social ha dat
un pas de gegant ab los successos de la populosa capital de la Gran Bretanya. Los flamanls
economistas teñen rama tallada per estudiar
en aqueix fet sorprenent; per l'economista católich la explicació del fet es tan senzilla com
fácil la solució del problema.—C.
al quí, passant peí carrer, reb un mal tanto ó
una mossegada d'un gos. Res per a.QÓ de reprimir los excessos de la prempsa inmoral, per
no vulnerar los furs de la santa Ilibertat.
Mes veus aquí que succeheix lo de Decazeville á Fransa; que uns obrers amotináis saquejan la fábrica y materialment despedassan
com feras al infelís enginyer Watrin; y tot plegat comensan á adonarse alguns periódichs
que la escena de Decazeville es igual, exactament igual, á una de la^ escenas del drama de
Zola, Germinal, que'l gobern den Grevy no ha
dexat representar en los teatres de París, pero
ha dexat estampar y difundir fins al últim r e conetde la República. Y fent l'admirat, algún
periódich gens escrúpulos per cert y que haurá
alabat mes de cinquanta vegadas al novelista
Zola, confessa que la identitat del fet real de
las escenas imaginadas per Fautor de Germinal, revela que'ls obrers de Decazeville han sigut inñuhits per la lectura del drama. En Zola
pinta uns treballadors dats á la taberna, ab la
pipota sempre á la boca, renegant del capital y
porlant mal deis burgesos, y qu'un dia s'alborotan y tiran per una finestra de la fábrica á un
enginyer y abaix lo esquarteran y estripan. Lo
que ha passat á Decazeville, ni mes ni menos.
Quín descubriment! Y quina novedat!
Algún temps las novelas románticas inspira van á las damiselas certas extravagancias,
com la de ficar lo cap en cert forat per tornarse
pálidas, ¿es d'extranyar que l'obrer, saturat de
lecturas implas y revolucionarias, sense'l fre
de la religió per contenir l'impetu deis apetits
brutals, execute en la realitat una escena que
ha vist ab vius colors pintada, no per anatematisarla, sino per anatomisarla, com fa'l realista
Zola, que dona en sas obras una clínica d'hospital ó una fotografía de burdell?
APRÉS NATURE.
Posem aquest títol en gabaig perqué expressá be'l pensament que en estas líneas anem á
exposar.
Fins ara hi havia moltas personas que no
creyan causessen tant mal certas lecturas, y
per no coartar un deis drets que consideran
mes llegítims, quan se'ls objectava ab lo funest
efecto de la Ilibertat d'imprempta, contextavan
que «'Is mals de la Ilibertat se curan ab la Ilibertat mateixa,» y que la Ilibertat de estampa
es una válvula de seguretat per hont s'esbravan los vapors de la opinió.
Que una noya fes mala fí trastornada per
malas lecturas, que un jove á la flor ,de la vida
se la llevas com Werther, que un pillet insultas ú un sacerdot perla mala sanch que li han
fetposar certs periódichs, tot agó lio deploravan, pero com unas desgracias individuáis sense conseqüencias, ho deploravan com se plany
LO
DILXJVI.
O
—0*00^0—
He dublat inolt en si havia ó nó d'escriure esta disertació. D'una pai-t, per mos estudis limitáis á algunes
branques de la ciencia, debia concretarnae á l'exposició
de poques idees sobre la Química ó l'Historia Natural;
(*) Días passats donárem compte de la sensible mort del jove
farmacéutich D. Joaquim Serdá y Deniel. En las curtas rallas que
dedícárem á sa memoria, queda indicada sa constant afieló ais estudis cienti&chs, avuy en dia conreats per molts sabis, en que's
prova la conformitat de las veritats reveladas ab los progressos
de la superbiosa ciencia moderna, estudis Uohables de tot punt
que han donat ja á la fé mes d'una explendent victoria. En tal
genre de qüestions havia ja'l nostre jove estudios provat d'assajarhi la ploma, essent lo mes important qu'en aquest particular
havia escrit, lo treball que avuy comengam á publicas, cosa
que'ell encara no ho havia fet, no sois per modestia, sino per l'intent que tenía d'enriquirlo ab nous y preciogíssims datos. Eixa
disertado fou llegida ara fa algún temps en lo Circol Literari
d'esta ciutat, com ja oportunament diguerem y recordarán poj sei:
alguns; deis nostres lectora.
LA V E U D E L M O N T S E R R A T .
d'altra part, mes aficions me duyan á altre camp mes
vast, si be casi desconegut per mí, y, ab un atrevíment
vehí de la temeritat, he provat de coordinar algnnes
idees adquirides en la lectura d'unes poques obres d'apologética que a r r i v á r e n á les mies inans.
Necessito, donchs, avuy iiiés que may, de benévolenga, puix, pera fer una exposició del Diluvi, considerat en ses relacions ab la ciencia moderna (qu'es lo que
m'he proposat al pendre la ploma), dech sincerament
confessar, qu'estich molt lluny de possehir los coneixements mes indispensables pera sortir a y r ó s de l'empresa.
No linch la pretensió de profundisar en los probleines que mes ó m e n y s poden referirse al gran aconteixeuient; me contentaré ab exposar sucintament lo que
sohre'l assumpto han dit los moderns apologistes.
Lo Diluvi es un deis fets mes culminants de l'historia
y deis mes dignes de m e d i t a d o per Thome. La certesa
s'iinposa ais mateixos incréduls, essent lo llag d'unió
a b ' l o rñon p'rimítiu: ab ell c o m e n t a novamérit la n b s tra historia. La confirmació la trobam en lo fons de les
tradioions de tots los pobles que declaran u n á n i m e m e n t
á son favor.
Gran nombre d'escriptors bíblichs han sigut ecos fiéis
del succés, testimoniejat per una tradició imponent y
peí mateix Salvador.. «Com succehi en les dies de N o é
—diu Jesucrist—, aixís succehirá en los dies de la vinguda del Fill del H o m e . Ells menjavan y bebían, desposa vanse y eran desposats, fins al dia en que Noé entra en l'Arca. Lo Diluvi vingué y ' I s engolí é tots.»
Los historiayres juheuá, Josepho y Filón, nos refereixen lo s u c c é s en perfet acort ab lo text bíblich, y ' l s
demés historiayres antichs parlan d'ell en distints termes que no donan lloch, empero, á confóndrel ab altre
succés semblant.
Beroso, historiayre caldeu, qu'escribía á Babilonia en
temps d'Alexandre, en sa historia de -Caldea, hont se
remonta fins al origen del mon, coloca'I Diluvi en é p o ca poch anterior á Belo, pare de Niño, afegint á la relaeió aqüestes paraules: «Se diu que's veuhen encara alg u n s restes de l'Arca sobre la montanya deis cordians
en TArmenia, y alguns duhen d'aquell lloch trogos de
betum de que estava impregnada y 's serveixen d'ells
com d'un preservaliu.»
Geroni, l'egipci; los Gnebros, Pialó, Ovidi, Lluciá y
Plini, parlan d'ell.
Nicolau de Damasch diu: «Hi há en l'Armenia, en la
provincia de Miniade, un'alta montanya anomenada
Baris, hont se diu que's salvaren alguns durant lo Diluvi y que un'arca, quals restes s'han conservat durant
molls a n y s , hont un home estava tancat, se detinguó
sobre'l cim de la dita montanya. Hi há alguna a p a r i e n cia de que'1 tal h o m e fos aquell de qui parla Moysés,
'o llegislador deis juheus. En lo temor que sentí Noé
d e q u e D e u hagués resolt inundar la térra tots los a n y s , . . .
li oferí algunes victimes en prech de que no m u d e s en
res l'ordre qu'Ell havía primerament establert: com Noé
6ra un home just, Deu se sentí lant mogut peí prech,
<lue li concedí lo que demanava.»
Gonfuci, nat pels a n y s 551 abans de Jesucrist, c o iien^a l'historia de la X i n a parlant d ' u n emperador
anomenat F á r , al qual representa ocupat en fer rajar
les aygues que, haventse aixecat fins al ceJ, banyavan
encara'1 peu de les montanyes mes altes, cubrían los
Puigs y feyan intransitables les planuries.»
51
L o s grechs teñen Tbistoria de Dencalió y P i r r a , qu'es
una reminiscencia del Diluvi. La mitología refereix
qu'eixqs reys de la Tessalia meresquéren per llurs virtuts deslliurarse del Diluvi, refugiantse al mont P a r n é s ,
quan Júpiter castiga ais hómens per llurs maldats. Vehent després lo mon despoblat, consultaren al'tiracle,
qui'ls maná recullir los ossos de llur avia y tirársels
á l'espatlla. La faula diu que aixís ho feren y que deis
ossos que tira Dencalió nasquéren los hómens y deis
que tira P i r r a sortíren les dones.
Lo célebre Humboldt nos diu que tant en l'interior
deis conlinents com en la mes petita illa del Pacifich,
la montanya mes alta de quantes allí prop s e ' v e u l i e n
es lo lloch ahont se refugiaren alguns hómens per d e s lliurarse de l'inundació y qu'ells foren los únichs que's
salvaren.
Les tradicions de tots los pobles donan testiraoni,
donchs, mes ó menys ciar d'aqueix fet, á pesar de d i s cordar en algunes menudencies y de participar del c a rácter que hi deguó estampar la manera d'esser de q u i s cun d'ells. En lo fons concordan d'una manera s o r p r e nent sobre l'existencia d'aqueix gran fet, esdevingut fa
tants mils a n y s .
Per no esser pesats prescindim de continuar aquí la
memoria llegida en una societat de Londres, en la
qual se dona compte del modern descubriment d'una
inscripció cuneiforme que conté una curiosa llegenda, escrita 700 anys abans de Jesucrist y trobada á
Nínive, que vé á ser un'altra prova ben auténtica del
Diluvi.
Notes bé, donchs, que totes les nacions testimoniejan lo fet del Diluvi, essent lo mes assorobrós que totes
llurs tradicions fixan l'aconteixement envers una m a teixa época y convenen, ademes, en que'l genre huma
fon destruhit, salves rares excepcions, com cástich á
ses iniquitats.
Eixa aclamació u n á n i m e es la que inspira al sabi
Cuvier les següents paraules: «Diferents pobles han c o n servat un recort mes ó m e n y s confós de la catástrofe
del Diluvi, hont comenga novament per necessitat ¡'historia deis hómens en la forma ab que ha pogut a r r i v a r
fins á nosaltres. Y'l que mereix molt particularment la
nostra atenció es que'ls pobles mes aislats entre sí en
o r d r e á les relacions socials concordan, no obstant, en
colocar aquest succés poch mes ó menys en lo mateix
temps, ó sia quatre ó cinch mil a n y s abans de l'er^
present. Sabut es d e tots, e n efecte, que'ls Ilibres de
Moysés, segons lo text deis Setanta, lo que allarga m e s
l'interval entre'l Diluvi y nosaltres, no fa i'emontar lo
Diluvi mes que á 5,340 a n y s , y en ¡o text h e b r a y c h ,
qual necrología es la mes curta, á 4.168, segons lo c á l cul d'Usserius, ó á 4.393, segons lo de Freset. Mes lo
que s'ha notat es que les fetxss atribuhides á la c a t á s trofe pels caldeus, xinos, indis y g r e c h s , son á curta
diferencia les mateixes.»
L a narració bíblica del succés, per sos carácters d'ingenuitat, claretat y precisió, áduch prescindint de la
nostra creenQa en haver ella sigut inspirada á M o y s é s ,
es la mes admirable y cumplerta que possehim. Lo r e lat de Moysés, ^ublim en sa senzillesa, m a g e s t u ó s . e n
sa forma, posa á la vista ab los mes culminants r a s gueigs y colors, la magnitut del succés y ses g r a n s
conseqüencies.
Si volem profundisar en ell y projectarhi a l g u n s raigs
de llum-de la moderna ciencia, nos convencerém un colp
LA VEU DEL MONTSERRAT.
52
mes del permenors sorprenents dé que vá acompanyat,
ressallant ais nostres uUs ab un brill major del que imaginar podriam.
(Seguirá.)
Secció literaria.
Al insDiralissim cantor del lostre CaDigé,
D.
JACINTO
VERIDA-GUEFl,
ADMIRACIÓ Y AGRAHIMENT. (*)
Del eslany de Cadi escorcolla, en esta hora,
Lo lloch enlluhernador.
Sobre d'un fresch sender, vermellench de maduixas
Y de gersos pansits,
Eli vejé clarejar los manlells que las brtiixas
Fan assecar, de nits.
—«Quan tais vestils duras, ó tu Griselda mia,
»De sople, nostres cors
»Mon pare, embadalil, Iligará, '1 mateix dia,
»Ab cadenas de flors.»—
De la longeant les bords de la mer de Tyrrhéne,
II s'abat comme un aigle au sommet de Pyrrhéne:
(LAMARTINE, Poéme des Visions).
Hcec monumenta legens mirahere, et ipse stupebo
Id prope divimim ni fatearis opus.
(X...)
Diu, y tan mateix atrevidas,
Sas mans arrapan un mantel);
Quan mil fadas, de l'aygua eixidas,
Rondinejan al entorn d'ell.
Dins l'eslany plalejat d'estrellas ''
Se gronxola, en son port quillal.
Una barca ahonl sis donzellas
Posan Gentil esperucal.
O mon vell Canigó, monlanya regalada,
Alsa ton cap neval!
Lo Píndaro de Vich en ta cima enlayrada
Com religa ha pujat.
La reyna d'eixas Encantadas,
Anomenada Flordeneu,
De Griselda pren las añadas
Y l'ayre, y'l mirar y la veu.
Sas manyagas encisadoras.
Gentil, ara't fan descuydar
Qué contra nissagas traydoras
Ton pare es sol á pelear.
Ous de sa llengua d'op la rica cantarella
Mes dolsa que la mel ?
Per tú sa arpa avuy uls ayres descapdelia
•Uns cants robats al cel.
Quan jo'l senlo contar nostra payral historia
Y las bellesas grans;
Quan jo'l veig realsar deis meas avis la gloria.
Quins picaments de mans 1
»
Un dia, en un plech de la ¡Falda,
Ab frelal retrunyí lo corn;
Y, á glops, la sanch roja y calda
Deis catalans raja al enlorn.
Qual lo llamp qu'esquinxa las bromas
Los Moros, d'un infernal bol,
Sallaren rechs, córrechs y comas,
Esclafanl y trossejanl tot.
De Mahomá ja la bandera
Penjola ais cimalls de Gabrens;
Ja'ls aixams de geni forastera
Se comparteixen nostres bens.Acalats de vergonya y d'ira,
Los ulls de Guifre veuhen pres
Soii germá Tallaferro... Eli mira
Si Gentil al seu costal es.
Gentil! Nou Promeleu anhelant sa pastora,
Senyora de son cor.
(*) L'autor de aquesta poesía, que s'amaga ab lo rústich pseudónim de Pastorellét de la Valí d'Arles, os un bon saeerdot del
Bossello, un deis pochs catalanistas que's contan entre '1 clero
jove de la Diócessis de Perpinyá. Es autor de varis treballs en
nostra llengua materna, y segueix ab interés y afectuosa simpatía
lo nostre moviment cátala.
Guifre, de rabia foll, per esbargir sa ira.
Trasteja com un boig...
Al estany de Cadí ell s'atura... se gira:
Son nebot baila ab goig.
Trenca'! lias que'! dele, l'alsa... y avail rodóla
Lo fill del seu germá;
Gentil, l'hermós Gentil, en una asprosa ayrola
De rocams s'aixafá.
Ays,
gemechs, clams de dol s'ouhen en las monlanyas;
Tot es tristesa y plany.
Flordeneu, l'ull negal, ab sas joves companyas,
Gapbussá dins l'eslany.
Visca Deu 1 Fuig de mala gana
Lo Moro, sancer del punyal.
Del alt Pirineu á la plana
Tronlolla un cril: «Nadal! Nadal!»
Tais los segadors las espigas
Dallan en los primers de juny,
Quals nostres Vells en las garrigas
Estassan tol, lo ferro'l puny.
Mes Tallaferro, sens tardansa,
De Gentil conegué la sorl,
Y d'un fill de tanta recansa
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Jura de ne venjar la mort.
Ay ! ay ! ja sa picassa oseada
Esmola, desvariejant,
Y de odi una mirada
Jila á son germá, mentreslant.
Lo cor nafrat, malmós del desconsolat pare*
Oliva amansi;
Y Guifre, 'Is dols Gentil qu'amargamenl plora are
Guarda á Sant Martí.
O Canigó, se diu que negrejá, eix dia.
La plata de ta neu;
Y que sobre ton front hont lo sol no lluhia
Plantaren una creu.
Desfós, desfós avuy ta blanca caballera,
Deixa ton aspre dol:
Lo Pindaro de Vich al cira de ta cinglera
Ha posat un nou sol!
Lo PASTORELLET DE LA VALL D'ARLES.
Crónica Beliiíosa.
Lo dia 7, se celebra en la Capella Sixtina l'aniversari de Sa Santedat lo Papa Pio IX. Digué la Missa lo
Degá del Sacro Gol-legi, Cardenal Sacconi, y lo Sant
Pare Lleó XIII feu l'absolta. A mes deis Cardenals y
altres Prelats h¡ assistiren los ministres del Cos diplomátich, molts membres de l'aristocracia romana y molts
distingils personalges extrangers.
de restauració y decoració de algunas iglesias de Roma,
y á comple seu se han fet treballs de investigado arqueológica que li han dat sempre bon resultat. Ab las
obras d'art y de arqueología que havia reunit en sos
museus se'n podría fer un gran museu per una Nació.
Se llevaba cada dia molt d'hora, anava éf missa y's ficava á son despaíg á treballar. A la tarde terminava
sempre'l seu passeig ab ló visita de las Quaranla Horas.
Ha mort cristianament y ha dexat en lo testament que
no volia funerals sumptuosos y que l'amortallessen ab
l'habit francisca.
La Societat de las Peregrinacions ais Llochs Sants
de Palestina, ha organisat y anuncia una expedició per
la vinenl primavera. La romería marxará d'Italia lo dia
22 de Mars, sortint de Genova y tocant á Liorna, Nápols Messina y Catania; visitant Jerusaiem, y desseguit
Judea, la Galilea y la Samaría fins al Carmel. Lo regrés
á Italia seré lo día 30 de Maig. Lo preu á 1.* classe,
compres tot, es de 1,350 pessetas á segona, 1225 y á
' tercera 1000. Per mes instruccions dirigirse á Nicolau
Martinelli, vía della Forca, 8, á Florencia.
Diuhen alguns diaris ilalians que la cantatriu Blanca
Donadío, coneguda en molts teatres d'Espanya, va a
ferse monja. El Corriere della Sera porta de Florencia lo següent telegrama: «La célebre Blanca Donadío
marxá dimecres cap á Tu."in. Apenas arribada en esta
ciutat sembla que's presenta á un convent, declarant
la ferma voluntat de ferse monja. Ja aquí á Florencia
la Donadío freqüentava molt las iglesias hont s'estava
Ilargas horas y oferia á la Verge tots los rams de
flors que rebía en lo leatre. La Donadío es filia d'una
familia llegitimista francesa, fervent católica, y te una
tía monja. Sempre ha sigut molt religiosa.»
Lo Congrés regional deis Circols católichs del Mitxdia de Fransa s'ha celebrat ab felicíssim resultat en la
ciutat de Marsella. Hi han assistit molts delegats y han
parlat eloqüenls oradors, especialment lo Sr. de Mun,
sobre las qüestions religiosas, socials é industriáis.
Lo dia 15 de aquest mes se inaugurará á París la
Assamblea genera! deis Circols católichs. La circular de
convit del comte Nícolay anuncia que s'estudíará en la
Assamblea l'extensió del régimen corporatiu á las arts
Ilíberals. Se prometen interessants discussions y no hi
fará falta lo noble comte de Mun^ que's consagra especialment á la organisació de las societats d'obrers.
Per I' Arquebisbat de Posen (Polonia prussiana) objecte especial de la persecució del Kulturkampf en la
persona del Cardenal Ledochowski, ha sigut nombrat
monsenyor Juli Dinder. Lo nombrament ha sigut molt
ben rebut per los católichs de aquella regió del regne
de Prussia. Lo Papa facilita, per tots los medis, á Bismarck la reconciliació; veurem si aquest correspondrá.
Un diari oficios, La Gaceta de la Creu, de Berlín, assegura que'l Canceller vol acabar ab lo Kulturkampf, y
que may ho havia tingut tant en bon punt com ara. Los
diputats del Centre católich, escamnats ab lo succehit
fins ara, no's fian gayre del princep de Bismarck, y '1
valent Windlhorst, en sos.últims discursos, li ha cantat noblement las veritats.
Lo célebre P. Denza, religiós barnabita ¡taliá, director del Observalorí de Moncalieri, fa pochs días se dirigía á la casa de la Societat Club Alpi, de Turin, per
donarhi una conferencia sobre 1' Excelsior, y de sopte
hagué de pararse acomés de un forl insult apoplélich.
Las últimas noticias son mes favorables, y si be la parálisis del bras dret es estacionaría, en cambi ha comensat á moure la cama. Está molí ciar de cap. Lo
Sant Pare y molts personalges italians y extrangers han
telegrafiat á Turin demananl noticias del malalt, que es
una de las eminencias científicas de noslres días.
Lo dia 7, aniversari de la mort de Pio IX, morí ó
Roma un il-lustre princep que fou molt adiete al gran
pontífice, lo princep Torlonia. Duenyo d'una fortuna
inmensa, porlava una vida modesta, pia y laboriosa; y
per espay de molts anys ha sigut no sois lo protector
^s lols los establiments de beneficencia sino lambe exPléndit Mecenas deis artistas. Á el! se deuhen las obras
Al últim los católichs suissos del Cantó de Ticino han
obtingut justicia. Lo Gran Consell reunit á Bellinzona,
per 52 vols contra 19 ha abolit la lley cismática que se
havia decretal 30 anys arrera, y aprobé la lley proposada peí gobern sobre la Ilíbertat de la Iglesia católica
y la administració deis bens ecclesiástichs.
CiMEiW
•«T«Stí"!l«SI*'T«^J
L A V E U DEL M O N T S E R R A T .
54
Diétarl iel PriDclpaí.
Lo Excm. Sr. Bisbe de esta Diócessis ha publicat una
Pastoral donant las instruccions convenients á sos diocessans
per lo Jubilen extraordinari que'l Papa Lleó XIIl ha ooncedit
per sa Lletra Encíclica Quod auclorilate. Ne darém un resumen en lo próxim numero.
—Ahir S. E. L feu la dislribució de las limosnas recullidas á. las familias perjudicadas per la catástrofe de la fábrica
de telas del Si'. Bassols. Aquest ha fet un donatiu quanliós en
benetici deis dos noys que quedaren órfens, y gracias á la
caritat del Prelat y demés personas caritativas, no ha faltat
l'assistiment ais pobrets trebailadors que passaren tan grave
perill de la vida ab l'esfondrament de la dita fábrica.
—Se ha posat ja á la venda la Biografía de D. Joaquim
Salarich que, per encárrech del Ajuntament d'esla ciulat,
ha esci-it lo Sr. ü. Josepb Serra y Campdelacreu. Es un
digne homenatje del amich y del patrici, y pocas obras escriurá ab tan amor lo Arxiver del nostre Municipi com
aquesta en que perpetuará la memoria del insigne primer
Cronista de Yicb. Estem segurs que'l Bosquejo histórico cridará molt la atenció deis llelrats, y será moltaplaudit de nostres conoiutadans.
—S'está procedint á la neteja de las clavegueras que per
cert lio necessitavan. L'Ajuntament lia tingut lo bon acort
de aprofitar la estació que es la mes apropósil pera tal operado que reclamava la higiene pública. Si's pogués comensar, encara que fos de poch en pocb, la recoraposició deis
empedrats, los vehins agrahirian molt la millora, puix temps
há que en aquest ram no s' ha fet ni lo mes precís per evitar
lo deteriorod'alguns carrers quetenian bon empedrat.
—Lo temps continua molt secli, y encara que'ls sembráis
no's pot dir que patexen d'axut, no obstant vindria molt bé
una ruxadeta per treure lo cremadis deis blals que's ressenten de las últimas ventadas.
—Després de una llarga temporada de suspensió ha tornat á sortir la Jluslració Catalana, que dirigeix ab lo gust
que le acreditat lo distingit escriptor D. Francesch Matheu
y Fornells. Lo número publicat es un delicat obsequi al non
Mestre en Gay Saber D, Ramón Picó y Campamar, qual
retrato figura en la primera plana. S'insertan las principáis
composicions poéticas de dit autor ab grabáis intercaláis.
Dintre poch publicará ab láminas las memorias de viatge al
Centre y Norl d'Europa de Mossen Jacinto Verdaguer, que ja
conexen noslres leclors.
—Deraá lo Excm. Sr. Bisbe de Barcelona posai'á la [»rimera pedra de la nova iglesia parroquial de Santa Madrona
que's va á construir en lo carrer de Tapiólas. Molt necessitada está d'un gran temple aquella barriada de Barcelona, y
ab los recursos que proporciona lo Excm. Sr. Cátala y'ls donaliusdels flels segurament veurém prompte alsarse á la fal- da del Montjuich una nova casa del Senyor, dedicada á la
insigne verge y mártyr Santa Madrona. Com en dila parroquia está establerta la Confraria de Ntra. Sra. de Lourdes,
molt pot contribuhir la devoció á la Verge á la erecció de la
iglesia parroquial en projecle.
La Junta nombrada per lo Excm. Prelat ha publicat una
sentida alocució per moure la caritat deis católichs á favor
d'uiía obra que reclaman las necessitats espirituals de aquella
populosa parroquia,
S'han comensal també las obras de restauració de la iglesia de Santa Uóák», ipie son de gran cost é importancia, de
modo que quedará «jm renovada.
—Llegim en las Provincias de Valencia que ahir, div«ndres, la societat Lo Ral Penal havia de celebrar una vellfáda
en honor de Mossen Jacinto Verdaguer, autor deis magnlflchs poemas «que per si sois constituliexen lo mes llegitim
orgull del renaixement cátala.»
«En dila sessió, en laque pronunciará l'elogi del eminent
fin (le Vich lo senyor P¡zcueta,'s llegirán algims fragmenls
de Canigó y poesías alusivas al acte, y s'executarán á cant,
piano y armonium escullidas pessas per la secció de música.
Teniín entes que ha sigut invitat pera presidirla, y no dubtém aceptará aquesta distinció, si li per-meten las sevas ocupacions, un distingit literal cátala que ocupa entre nosaltres
un alt lloch oficial.
També sabém que un reputat pintor valencia está ocupantse en terminar lo retrato de Mossen Jacinto Verdaguer
pera dita vetllada.»
Din lo maleix periódich que'l conegut Jletrat valencia
D. Constanti Llombart ha sigut autorisat per lo Rnt. Verdaguer per trailuhir en Caslellá lo Canigó.
—^^Diu VAncora ile Palma de Mallorca que un Pare de la
Companyía de Jesús está fent iu lagacions en los arxius y bibliotecas (le aquella ciutat per recullir datos per la historia
del Beato Alonso Rodríguez. Las investigacions ditas se fan
per una obra francesa que va á publicarse per dar á conexer
á la vehina nació la santa vida del il-luslre jesuíta espanyol.
—La socetat «Circulo Patriótico Vicense» de Barcelona
nos ha enviat una atenta comunicació, fentnos saber la constitució de la sua Junta Directiva.
Agrahim l'atenció y esperem que la Junla, en la qual hi
ti'obem molts cognoms genuinameut vigatans, treballará per
la bona y próspera marxa de la Societat que, com diguerera
al instalarse, podria ser un beneñci per la colonia de vigatans
residents en la capital.
—Lo Sr. Montero Rios ha axecat molla polsaguera ab
las primeras reformas ipie ha intenlat sobre l'ensenyansa.
Per acreditarse de Iliberal, Irada de fer pujas de centralisaoió, inslalant á Madrit una Escola preparatoria per enginyers,
arquilectes, etc.. De protestas ne surten cada dia, y Barcelo-;
na, que'n surt molt perjudicada, se mou.perqué no's realise'l
projecle. Bon pimt Madrit per los enginyers industriáis!
Allá'ls alumnos podrán estudiar la maquinaria política, lo
mecanisme parlamentan y axis prepararse per las escolas especiáis de diputat, de gobernador, etc., etc.
—Per lo ministeri de la Guerra se ha disposat que la' capitalitat de la zona militar de Sen d*Urgell y'ls quadros deis..
batallóos de reserva y depósit se traslladen provisionalment á^
Solsona.
—S'estan últimant los treballs de la vía desde Llerona á
Sant Martí de Provensals, recorren! ja la locomotora tot lo
trajéete. Un copaprobat l'horari y solventada alguna diticullat, se inaugurai'á la vía directa de Barcelona áSant Joan
las Abadessas.
ESCANDALL DEL MERCAT DE VICH.
(Dia
Xexa
FormeiiL .
Mestall.i. .
Ségol. . . .
Ordi
Gibada. . .
Espelta. . .
13 de Febrer
de
1886.)
Qflartera. Hectélilre.
Qnarlera. Heclólilre.
l^tiis. es. I'tas. es.
Pías. es. Ptas. es.
13'25
12'50
10'50
9'50
7-25
6' »
5' »
18'64.
17'.58.
14'75.
13'35.
10'19.
8'44.
7'04.
Bltitdeinoco..
Mili
Fajol. . .
Fabas.. .
Llegiim. .
Fasols
Ciurons..
. .
, .
. .
. .
9'50
10' »
9'50
10'50
11' »
14' »
14' »
.
.
.
.
.
.
.
]3'35,
]4'0ó.
13'35.
14'75.
15'45.
19'69.
19'69.
•LA VEÜ DEL MONTSERRAT.
55
Merexen ser copiadas las següents calurosas
frases que la projectada restauració de Ripoll
ha inspirat á un corresponsal de La Vo^: del
Pirineo, setmanari de Puigcerdá:
ttkm ü k "^pimmúá
DE
SANTA MARÍA DE RIPOLL.
Per ficsar be las pertenencias de la Mitra
en lo que ha sigut objecte de la cessió, la
Junta local de Ripoll, per coniissió del Excm.
Sr. Bisbe, va á plantar las corresponents fitas
en tota la rodália de que va pendre possessió
S. E. I. lo dia 31 de Desembre prop-passat,
ab las excepcions previngudas en lo Real Decret á favor del Municipi de Ripoll.
La persona que liavía recullit y guardat fins
ara en son poder la planxa ó motilo de las estampas de Santa María de Ripoll, n'ha fet entrega al Sr. Bisbe. Es una bona lámina, feta
grabar pels monjos al sigle passat, en que
l'imatge se presenta ab lo vestit de clotxa, y en
la peanya poi-ta l'escut de Catalunya. Es fácil
que se'n fasse un tiratge números per regalar
ais que donguen alguna almoyna per las obras
de restauració
Lo Sr. D. Ramón Arabía y Solanas, president que fou de la «Associació d'excursions
catalana,» ha fet entrega de la quantitat de 500
pessetas, suma provinent de la suscripció de
temps passat oberta per la dita Associació, per
la obra de Ripoll. Lo concurs de las societats
excursionistas, que tant poderosament han
contribuhit á despertar l'amor ais monuments
de l'antigüetat, es induptablement un deis mes
ferms y ddcidits ab que pot contar lo Excm.
Sr. Morgades per l'obra de Ripoll.
«Es impossible, no diré pe'l católich, sino y també
pe'I qui senté batre son cor á impuls de las glorias patrias, contemplar aquell insigne Cenobi benedicti per lo
deplorable estal en que's troba, sens que llágrimas de
foch broten deis ulls ul considerar, com lo vandalismo
ferós de certa gent, atiats per los prohoms de la anar^
quía que ab sarcáslica somrisa se titulan regeneradors
de la humanitat, sots capa de progrés y de civilisació
aterran ab son pich destructor maravellas que son, fins
en sas inatexas ruinas, l'orgull del progrés y de la civilisació; axis com la demostració mes patent de en
quina part están los verdaders avensos en tots los rams
del saber huma, sien la Iglesia, ostentant com senyals
de sa grandesa, exas preciosas joyas del art, ó en lo
fanatisme de las sectas que, á serlos possible, los darian la matéxa sort que tingué l'antich poblé de Jerusaiem; no'n dexarian pedra sobre pedra
Per agó la
Iglesia, que ha sigut poderosa per axecar süntuosissims
edificis per gloria del Etern y admiració deis siglés, es
també la única que fecunda en recursos, inagotable en
la caritat, excitant de continuo la pietat deis fiéis, obra
portentos, y per tant es eficás á restaurar sagradas ruinas, donarloshi vida y tornarlas á son antich esplendor.
Perqué, cóm ferho goberns que, no sent genuinament
católichs, altres assumplos de sa pertenencia los absorvexen per complet? Per lo mateix es digne d'elogi '1 Gobern que ab tanta gloria per ell y júbilo deis católichs
expedí lo Real Decret en virtut del qual era cedit á la
Mitra de Vich I'ex-monaslir de Ripoll.
No hi cab dupte que'l zelós é infatigable Prelat, ab la
decidida cooperado deis amanís de tota empresa gloriosa y bona voluritat del poblé cristiá, donará felís terme á una obra, qual realisació ocupará una página brillant en la historia de las restauracions artistich-religiosas. ¡Tandebó que'l poblé cátala animat d'uns matexos
sentiments, imitas l'exemple de aquell noble y heróich
poblé irlandés, que portat de son amor patri sabia fer
sacrificis inmensos á fi de sostenir ab lo degul explendor al inmortal defensor de sos drets en lo Parlament
inglés, perqué fins lo pobre espellifat contribuhia ab son
óbol; puix lo primer xavet que arreplegava caj)tant lo
besaba y'l destinava á tan patriótich objecte dihent:
«sia per nostre pare O'Connell.» De aqueixa manera,
aplicant lo cas, al referirse'l fet de la restauració del
ex-monastir de Ripoll, podria dirse: pensat, parlat y
realisfiít.»
REUNIÓ EtV LA ACADEMIA DE BELLAS ARTS
La setmana entrant passarán á Ripoll lo Sr.
D. Elias Rogent y lo arquitecte diocessá D.
Joseph Artigas, per fer los estudis previs pera
'1 plan general de la restauració, á fi de que
se pugan inaugurar las obras á mitx mes enti'ant, y una volta comensadas prosseguirlas
sens interrupció.
Una casa editorial de Madrit, que estápublicant un Alburii ricament il-lustrat del Episcopal, ha escrit al Bisbe de Vich, cedintli'l 5 per
^OOdél producte de suscripció en benefici de
la obra de Ripoll.
DE BARCELONA.
La Comtal Ciutat ha respost dignament á la
invitació del Excm. Sr. Bisbe de Vich; y qui
hagués pogut duptar de la possibilitat d'algar
de sas ruinas lo Monastir de Ripoll, hauría
abandonat la menor sombra de desconfianza,
devant d'un acte tan important com lo que's
realisá, lo dilluns dia 8, en lo gran saló de sessions de l'Academia de Bellas Arta. Aquesta
Corporació, tan benemérita Uel renai-xement
artístich de Catalunya, fau lí^ primera en intentar ja fa mes de vir»t apys }a restauració del
56
LA VEU DEL MOMTSERRAT.
Cenobi ripollés, y percó ara ha ofert son il-lus- restauració de Santa María de Ripoll, senyalá
trat y valiós concurs al Prelat ausetá. La major ab tochs acertadíssims la importancia y la sigpart deis individuos de la Academia assistiren nificado que per tota Catalunya te la empresa,
á la reunió anunciada, y en la numerosa con- que allí ab tan bous auspicis comensava. Lo
currencia s'hi veyan, á mes de distingidas per- Secretari general de la Obra Uegí los noms deis
sonas quals noms recordan antigás casas do designats per S. E. I. per formar la Junta BarCatalunya, representnnts de la major part de celonesa, y terminat l'acte molts deis presents
las corporacions científtcas, literarias, é indus- passaren cí examinar los magnífichs plans de
triáis de Barcelona. Las Associacions catala- restaurado complerta que per encárrech y á
nistas hi estavan també dignament representa- compte de la Academia de Bellas Arts, havia
das, de modo que sois en passar la vista per fetlo Sr. D. Elias Rogent, y que després de
aquella respectable reunió, se veya garantida tants anys servirán de base y norma per las
la realisació del religiós y patriótich projccte.
obras que's van á empendre.
L'écsit de aquesta reunió, lo cordial entusObrí la sessió ab galanas y entussiastas páranlas de salutació al Prelat lo Sr. D. Carlos de siasme y las mutuas congratulacions deis que
Fontcuberta, president accidental de la Acade- honraren ab sa presencia l'acte, son lo mes
mia, dihent que a([uesta se trobava molí hon- falaguer auguri per la próxima realisació de
rada ab aquell acte tan en consonancia ab l'ob- un projecte tan acariciat per tots los amants
jecte de son institut y ab sas tradicions. Luego de las glorias catalanas.
en breus frases indica lo Excm. Sr. Morgades
l'objecte de la reunió, y digué que anavan á exLa Junta Centra^ Diocessana ha quedat
posarló lo historiador, l'arquitecte y'l poeta,
aludint ais SS. Pellicer, Rogent y Verdaguer. constituhida en la forma ^egüent:
Lo primer llegl alashoras un magistral discurs
Excm. é Il-lm. Sr. Bisbe, President; Iltre. Sr. D. Jauen que presenta la restauració de RipoU com me Collell, Secretari 1/; D. Joseph Serra y Campdeuna justa reparado de la iniquitat del 35 y un lacreu, Secretari 2.^; Miquel ^lascaré, Depositar i.—
Vocals: M. Iltre. Dr. D. Joseph Homs, degá de la Santa
condigne tribut de Catalunya ala memoria deis
Iglesia Catedral; Iltre. Dr. D. Narcis Vilarrasa; Rnt.
fundadors de la nostra nacionalitat. No cal dir Joseph Masferrer, caledrálich del Seminari; Sr. Comte
com tractá lo Sr. Pellicer lo assumpto al qual del Valí de Marlés, Sr. Marqués de Palmerola, D. Joahaconsagrat se potdir la sua existencia, puix quim de Abadal, D. Joseph Bach y Perpiriyá, D. Seningú com ellconeixla historia, casi diriam ín- ^ hastia Bach y Xicoy, D. Ildefonso de Casanova, D.
Francisco Xavier Caldero, D. Trinilat de Fontcuberta,
tima, de aquellas venerandas ruinas. Una salva
D.
Joseph Forcada, D. Carlos de Parrella, D. Mariano
de aplausos corona la lectura del Sr. Pellicer,
de Picó y de Valle, D. Joseph de Tortadés, D. Mariano
y desseguit parla lo arquitecte D. Elias Rogent Subirachs y D. Antón de Vilar.
ab tal eloqüencia, ab tal oportunitat y ab-rasgos tan felissos que li brotaren expontáneament de son cor cátala y de son cap d'artista,
La Junta Barcelonesa que's reuní en primeque á las pocas frases se manifestó ja l'entus- ra sessió lo dia 10, en casa de son President,
siasme de l'auditori. Signifícala importancia queda constituhida tal com segueix:
arquitectónica del Monastir de Ripoll, senyaM. Iltre. Dr. D. Joan Codina, arxipresle de la Sania
lant las suas principáis bellesas, y digué que
Iglesia Catedral, President; Excm. Sr. Marqués de
axis com la constitució política de Catalunya te Sentmenat, Vice-president; D. Eusebi Gilell y Bacigaen Ripoll son bressol, axis també d'allí arranca lupi, Depositari; D. Víctor Gebbardt, Secretari 1^\ y
la sua arquitectura, y després d'altres conside- D. Francisco Miquel y Badia, Secretari 2.^.— Vocals:
racions técnicas conclogué proposantque quan Iltre. Dr. D. Bonaventufa Ribas, Pbre., Iltre. Dr. D.
en l'any 1888 se celebre en la Basílica restau- Antón Estalella, Pbre., Rnt. D. Pau Parassols y Pi,
Rnl. D. Jacinto Verdaguer, D. Mariano Aguiló, D. Ferada lo Milenar, de Barcelona sian portats á la lip
Bertrán y do Amat, D. Manuel de BofaruU, Sr. Marsua propia sepultura los restos mortals del qués de Camps, D. Joseph Cuadras y Prim, Sr. MarComte Berenguer lo Gran que's guardan en lo qués de Dou, D. Caries de Fontcuberta, D. Francisco
Arxiu de la Corona d'Aragó. Ab l'ánimo ja e s - Maspons y Labros, D. Joaquim Rubio y Ors, y D. Cescalfat ab la felís improvisado del Sr. Rogent, sar August Torras.
aquell públich intel-ligent y entussiasta escolta
las incomparables sextinas del cant onzé de la
En las poblacions del Principat hontsia conUegenda Canigó en que Mossen Verdaguer ha
venient
se nombrarán Delegacions per coadfetlo trasllat mespoétich que darse puga de la
juvar
y
facilitar
las tareas de las Juntas, y loportada de Ripoll, y luego lo Exciji. Sr. Bisbe
grar
que
en
lo
possible
hi contribuhesca tot
visiblement emocionat corona la sessió ab alCatalunya
á
la
restauració
del antiquíssim Mogunas frases en que, agrahint lo concurs de la
nument.
intel-ligencia y deis recursos que Barcelona
havia de prestar y prestava ja, á Tobradela
Imprempta de R. Anglada.—1886.