Festes Patronals en honor a Sant Roc Vila fran ca13 Fotografía de Portada: Valentin Miravet Disseny i Maquetació: Arc Estudi Disseny · www.arcestudi.es Edita: Ajuntament de Vilafranca © dels textos: els autors © de la present edició: Ajuntament de Vilafranca 2013 Dipòsit legal: Ajuntament de Vilafranca Conselleria d’Educació Conselleria de Turisme Juliol 2013 Copyright ©. All rights reserved. Avís legal. D’acord amb la llei de propietat intel·lectual, quede rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita del titular del copyright i de l’editor, la reproducció parcial o total d’aquest llibre per qualsevol precodiment o mitjà, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjaçant lloguer o préstec públics. Quan obrim les pàgines d’aquest programa de festes en honor a Sant Roc, un any més hem de sentir-nos orgullosos del nostre municipi. El programa festiu, que al llarg de nou dies omplin de vida els carrers de la nostra Vila, és la millor mostra d’un compromís conjunt per preservar els nostres costums. Davant la falta d’una comissió de festes que organitzarà la present edició, l’Ajuntament ha coordinat un programa festiu amb la inestimable col·laboració de les associacions locals i d’algunes persones. Gràcies a ells Vilafranca comptarà, un any més, amb unes magnífiques festes patronals. El present any, el mestre Pau Monfort, compleix vint-i-cinc anys al capdavant de la Unió Musical de Vilafranca. La tenaç tasca d’aquest vilafranqui ha aconseguit situar a la nostra banda com una prestigiosa i envejada formació musical. Vilafranca està molt orgullosa de la seua banda de música i de totes les generacions de músics i mestres que l’han fet possible. Un altre fet cultural destacable és la presentació del llibre, encarregat per l’Ajuntament de Vilafranca, a l’escriptor Paco Tortosa sobre un any en la vida de la nostra Vila. Un testimoni molt valuós de què, qui i com som els habitants d’aquest el nostre poble. Salutació de l’Alcalde Oscar Tena L’Ajuntament que presideixo té com a prioritat mantindre uns servicis públics de qualitat. L’actual conjuntura econòmica i la nefasta gestió d’algunes administracions, està servint com a excusa per a retallar e inclús eliminar ajudes fonamentals per a molts dels servicis que presta el consistori. Davant d’aquesta difícil realitat es l’equip de govern municipal, qui a través d’una eficient gestió i més implicació i treball, qui ha de suplir aquestos retalls perquè així no afecten la nostra població. No obstant això sense l’ajuda de la Generalitat València i de la seua Conselleria de Benestar Social, amb el concert de places públiques, serà impossible la desitjada obertura de la Residencia de la Tercera Edat i Centre de Dia. Una instal·lació que ja és una realitat i que davant la falta de la concessió d’aquestes places continua tancada. La nostra societat ha de tindre més present que mai que els responsables públics hem de treballar per reduir les desigualtats existents i per fomentar una educació pública i de qualitat, una sanitat pública i de qualitat, i uns servicis socials que ajuden a qui més ho necessita. No podem consentir que els avanços aconseguits durant dècades d’esforços col·lectius es destruïsquen amb l’argument fal·laç de l’eficiència. La ràpida mobilització dels veïns va evitar la desaparició de la SAMU el passat mes de febrer, un exemple valuosíssim de la força d’un poble. Aquestes festes són un bon exemple que a pesar de la crisi i la falta de recursos, amb la voluntat dels vilafranquins i les vilafranquines tots gaudirem d’uns magnífics dies. L’assistència als actes programats serà, sens dubte, la nostra millor mostra d’agraïment. En nom de tota la corporació municipal us desitjo bones festes Vila fran ca13 Regina i dames Andrea Colom Celades Regina de les festes 2013 Nuria Fabregat Fabregat Dama d’honor Lucía Loras Monfort Dama d’honor Acompanyant Marc Borrás Forés Carla Marín Herrero Regina Infantil 2013 Johan Fabregat Altaba Acompanyant Andreu Miralles Bellmunt Acompanyant Àngela Omedes Garcia Dama infantil Amalia Honrubia Garcia Dama infantil Ángel Ibáñez Martínez Acompanyant Miguel Folch Alcácer Acompanyant Judith Querol Monfort Dama infantil Ruth Carceller Marin Dama infantil Iker Monfort Fabregat Acompanyant Ferran Ribes Prades Acompanyant Lydia Sánchez Beltran Dama infantil Aida Redón Serret Dama infantil Javier Vives Barreda Acompanyant Martí Andrés Sancho Acompanyant Inés Gil Monfort Dama Infantil Ruth Marsal Barreda Dama Infantil Álex Andrés Meseguer Acompanyant Enric Monfort Tena Acompanyant Andrea Ramos Prats Dama Infantil Lucía Soligó Gil Dama Infantil Vila fran ca13 Bones festes Vila fran ca13 Programa de festes 9:00 9 Divendres Programa de festes Muntatge de “Cadafals” a la Plaça d’En Blasc. Organitza: Associació de “Cadafals”. 13:00 Volteig general de campanes anunciant l’inici de les Festes Patronals en Honor a Sant Roc. 16:00 Partit de Basquet amistós. Selecció de jugadors de Vilafranca contra Selecció de jugadors del Campus de Basquet Vilafranca al Poliesportiu Municipal. 18:00 Final del campionat de futbol sala al Poliesportiu Municipal. 19:00 Cercavila, a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca amb eixida des de la Plaça de l’Església. 22:30 Presentació i proclamació de la Reines, acompanyades per les Corts d’Honor, al Parador de Festes. A continuació, vals en honor a les Reina i dames, a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca, a la Plaça Constitució. Seguidament, inauguració de la Tasca de la Comissió. Organitza: Club Frontenis Vilafranca. 2:00 Entrada del bou núm. 133 “Disparado”, de la prestigiosa ramaderia Espantalobos. Joies i Rellotges Garcia Viernes Programa de festes 9 9:00 Montaje de “Cadafals” en la Plaza Don Blasco. Organiza: Asociación de “Cadafals”. 13:00 Volteo general de campanas anunciando el inicio de las Fiestas Patronales en Honor a San Roque. 16:00 Partido de Básquet amistoso. Selección de jugadores de Vilafranca contra Selección de jugadores del Campus de Básquet Vilafranca en el Polideportivo Municipal. 18:00 Final del campeonato de fútbol sala en el Polideportivo Municipal. 19:00 Pasacalle, a cargo de la Unión Musical de Vilafranca con salida desde la Plaza de la Iglesia. 22:30 Presentación y proclamación de la Reinas, acompañadas por las Cortes de Honor, en el Parador de Fiestas. A continuación, vals en honor a las Reinas y damas, a cargo de la Unión Musical de Vilafranca, en la Plaza Constitución. Seguidamente, inauguración de la Tasca de la Comisión. Organiza: Club Frontenis Vilafranca. 2:00 Entrada del toro nº 133 “Disparado”, de la prestigiosa ganadería Espantalobos. Naturaloptics Art 10 08:30 Dissabte Programa de festes Inscripció de la XX Marxa de Mountain Bike de Vilafranca a la Tasca de la Comissió. 09:00 Tir a la Guatlla en el camp de tir “Pla de Mosorro”. Organitza: Club de Caçadors La Villafranquina. 09:00 VI eixida motera. Organitza: Ferralla Club. 09:30 Eixida de XX Marxa Mountan Bike de Vilafranca des de la Plaça d’En Blasc. Organitza: Club Ciclista Picaio. 11:30 Inauguració de les diferents exposicions. Eixida des de la Casa de la Música, amb cercavila de la Unió Musical de Vilafranca. 15:00 Eliminatòries dels diferents campionats: “Botifarra” al Bar Avenida i “Guinye’t” al Bar Centro. 17:30 XIV Concurs de Retalladors, amb els millors retalladors del país. Amenitzat per la Unió Musical de Vilafranca. (Segons programa a banda). 19:30 Festa a la Tasca de la Comissió. 22:30 CORREFOCS, a càrrec del grup d’animació “La Xalera”. 00:00 Bou embolat núm. 133 “Disparado”, de la prestigiosa ramaderia Espantalobos. 01:00 Ball amb l’actuació de l’orquestra “TREMENDO” i disco mòbil al Parador de Festes. Sábado Programa de festes 10 08:30 Inscripción de la XX Marcha de Mountain Bike de Vilafranca en la Tasca de la Comisión. 09:00 Tiro de Codorniz en el campo de tiro “Pla de Mosorro”. Organiza: Club de Cazadores La Villafranquina. 09:00 VI salida motera. Organiza: Ferralla Club. 09:30 Salida de XX Marxa Mountan Bike de Vilafranca desde la Plaza Don Blasco Organiza: Club Ciclista Picaio. 11:30 Inauguración de las diferentes exposiciones. Salida desde la Casa de la Música, con pasacalle de la Unión Musical de Vilafranca. 15:00 Eliminatorias de los diferentes campeonatos: “Botifarra” en el Bar Avenida y “Guiñote” en el Bar Centro. 17:30 XIV Concurso de Recortadores, con los mejores recortadores del país. Amenizado por la Unión Musical de Vilafranca. (Según programa aparte). 19:30 Apertura de la Tasca de la Comisión. Organiza: Asociación Dolçes Cançons. 22:30 CORREFOCS, a cargo del grupo de animación “La Xalera”. 00:00 Toro embolado nº 133 “Disparado”, de la prestigiosa ganadería Espantalobos. 00:30 Actuación del Grupo Dolçes Cançons en la Tasca de la Comisión. 01:00 Baile con la actuación de la orquesta “TREMENDO” y discomóvil en el Parador de Fiestas. 10:00 11 Diumenge Programa de festes Dia dels xiquets i les xiquetes XIII Caminada “Un tomb pel terme”, guiada per Paco Tortosa. Ruta: Peiró Sant Pere - Mas de Gràcia – Mas de Gracieta. Eixida des de la Tasca de la Comissió. 12:00 Tallers infantils amb l’animació d’una disco mòbil infantil a la Tasca de la Comissió. Organitza “La Xalera”. 16:45 Desfilada de disfresses infantils. Eixida des de la Tasca de la Comissió amb cercavila fins a la Plaça de Bous. A continuació, actuació de “TROBADORETS”. Finalitzat l’acte, hi haurà una cercavila amb animació de “La Xalera” fins la Tasca de la Comissió, on seguirà la festa amb inflables i disco mòbil infantil. Organitza “La Xalera”. 19:00 Presentació a la sala Carles Pons de la Casa de Cultura, del llibre “VILAFRANCA – Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud”, crònica del viatge per Vilafranca del geògraf Paco Tortosa i del mapa topogràfic de Pau Fuster. 23:00 Exhibició d’emboladors a la Plaça de Bous (segons programa a banda). Pintor Jorge Llopis Domingo Programa de festes Día de los niños y las niñas 10:00 11 XIII Caminata “Un tomb pel terme”, guiada por Paco Tortosa. Ruta: Peiró Sant Pere - Mas de Gracia – Mas de Gracieta. Salida desde la Tasca de la Comisión. 12:00 Talleres infantiles con la animación de una discomóvil infantil en la Tasca de la Comisión. Organiza “La Xalera”. 16:45 Desfile de disfraces infantil. Salida desde la Tasca de la Comisión con pasacalle hasta la Plaza de Toros. A continuación, actuación de “TROBADORETS”. Una vez finalizado el acto, habrá un pasacalle con animación de “La Xalera” hasta la Tasca de la Comisión, donde seguirá la fiesta con inflables y discomóvil infantil. Organiza “La Xalera”. 19:00 Presentación en la sala Carles Pons de la Casa de Cultura, del libro “VILAFRANCA – Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud”, crónica del viaje por Vilafranca del geógrafo Paco Tortosa y del mapa topográfico de Pau Fuster. 23:00 Exhibición de emboladores en la Plaza de Toros (según programa aparte). 11:00 14:00 12 Dilluns Programa de festes Dia de les Penyas Jocs Infantils a l’Avinguda del Llosar. Dinar de Penyes. Paella monumental al carrer Trinquet amb la tradicional sangria de penyes i amenitzada per la xaranga “LOS ESPONTÁNEOS” de Rubielos de Mora. 16:30 Cercavila amb la Xaranga fins a la Plaça de Bous. 17:00 Jocs entre Penyes a la Plaça de Bous. Hi haurà premis per a totes les penyes participants. 20:00 Cercavila amb la xaranga i les penyes fins a la Tasca de la Comissió. 21:00 Sopar del “TOMBET DEL BOU” a l’Avinguda del Llosar, amenitzat per la xaranga “LOS ESPONTÁNEOS” de Rubielos de Mora. 23:30 Bou embolat. 00:30 Discomòbil “ECLIPSE” amb la festa del “Pentinat”. Es premiaran els millors pentinats. NOTA: Venda d’abonaments a la Pastisseria Mª Rosario Bordas o mitjançant qualsevol membre de la Comissió de Penyes. La Comissió de Penyes es reserva el dret d’alterar o modificar aquest programa. Lunes Programa de festes Día de las Penyas 12 11:00 Juegos Infantiles en la Avenida del Losar. 14:00 Comida de Peñas. Paella monumental en la calle Trinquet con la tradicional sangría de peñas y amenizada por la charanga “LOS ESPONTÁNEOS” de Rubielos de Mora. 16:30 Pasacalle con la Charanga hasta la Plaza de Toros. 17:00 Juegos entre Peñas en la Plaza de Toros. Habrá premios para todas las peñas participantes. 20:00 Pasacalle con la charanga y las peñas hasta la Tasca de la Comisión. 21:00 Cena del “TOMBET DEL BOU” en la Avenida del Losar, amenizada por la charanga “LOS ESPONTÁNEOS” de Rubielos de Mora. 23:30 Toro embolado. 00:30 Discomóvil “ECLIPSE” con la fiesta del “Pentinat”. Se premiaran los mejores peinados. NOTA: Venta de abonos en la Pastelería Mª Rosario Bordás o a través de cualquier miembro de la Comisión de Peñas. La Comisión de Peñas se reserva el derecho de alterar o modificar este programa. 07:00 13 Dimarts Programa de festes Dia de la Penya Taurina Organitza: Penya Taurina de Vilafranca “Encierro” i “corro” de vaques de la ramaderia Hermanos Navarre de Mora de Rubielos. 15:00 Eliminatòries dels diferents campionats: “Botifarra” al Bar Avenida i “Guinyot” al Bar Centro. 17:00 “Corro” de vaques de la ramaderia Hermanos Navarre de Mora de Rubielos. Al descans, entrada de carros amb rotllo i raïm. Nota: Durant el “corro” de vaques, a la Tasca de la Comissió es podran reservar les taules per al sopar popular. 19:00 21:30 Música a la Tasca de la Comissió. Sopar popular. IV Concurs de decoració de taules a l’Avinguda del Llosar. Es premiaran les taules més originals i es valorarà si els comensals van a joc. La Penya Taurina posarà a disposició dels participants taules i cadires. 00:00 Tradicional xaranga amb repartiment de sangria i a continuació disco mòbil a la Tasca de la Comissió. 02:00 Vaques xarangueres de la ramaderia Sergio Centelles d’Ares del Maestrat “La Massà” a la Plaça d’En Blasc. Penya Taurina Martes Programa de festes Día de la Penya Taurina Organiza: Penya Taurina de Vilafranca 07:00 15:00 13 Encierro y corro de vacas de la ganadería Hermanos Navarre de Mora de Rubielos. Eliminatorias de los diferentes campeonatos: “Botifarra” en el Bar Avenida y “Guiñote” en el Bar Centro. 17:00 Corro de vacas de la ganadería Hermanos Navarre de Mora de Rubielos. Al descanso, entrada de carros con rollo y uva. Nota: Durante el corro de vacas, en la Tasca de la Comisión se podrán reservar las mesas para la cena popular. 19:00 21:30 Música en la Tasca de la Comisión. Cena popular. IV Concurso de decoración de mesas en la Avenida del Losar. Se premiarán las mesas más originales y se valorará si los comensales van a juego. La Penya Taurina pondrá a disposición de los participantes mesas y sillas. 00:00 Tradicional charanga con reparto de sangría y a continuación discomóvil en la Tasca de la Comisión. 02:00 Vacas charangueras de la ganadería Sergio Centelles de Ares del Maestrat “La Massà” en la Plaza Don Blasco. 09:00 10:00 12:00 16:30 18:30 20:00 23:00 23:30 00:30 14 Dimecres Programa de festes Dia dels Quintos i les Quintes Tir al plat al camp de tir “Pla de Mosorro”. Organitza: Club de Caçadors La Villafranquina. Matinal ciclista a càrrec dels Quintos i les Quintes 2013. A les Fonts del Llosar es realitzaran jocs infantils i es repartirà xocolata i rotllo per a les persones assistents. Eixida des del Parador de Festes. Ronda des de La Llotja fins a la Tasca de la Comissió i actuació de l’escola de ball de Vilafranca. Organitza: Rondalla i grup de ball de Vilafranca. “Corro” de vaques de l’acreditada ramaderia Hermanos Bellés de la Torre d’En Besora. La vesprada estarà amenitzada per la xaranga “Herederos del Conyac” i es repartirà sangria. Organitzen: Quintos i Quintes 2013. Festival de jotes a la Tasca de la Comissió. Actuació de la Rondalla de Vilafranca i del grup “Alma Navarra”. Organitza: Rondalla i Grup de Ball de Vilafranca. “Todolellacomedy” presenta els monòlegs de “Victorto” i “Màxim i punt” al Parador de Festes. Entrada gratuïta. Organitzen: Quintos i Quintes 2013. Bou embolat de l’acreditada ramaderia Hermanos Bellés de la Torre d’En Besora. Organitzen: Quintos i Quintes 2013. “Bureo” tradicional en la Tasca de la Comissió. Gran festa amb la disco mòbil “ECLIPSE” al Parador de Festes. Organitzen: Quintos i Quintes 2013. Bar Centro Miercoles Programa de festes Día de los Quintos y las Quintas 09:00 10:00 12:00 16:30 18:30 20:00 23:00 23:30 00:30 14 Tiro al plato en el campo de tiro “Pla de Mosorro”. Organiza: Club de Cazadores La Villafranquina. Matinal ciclista a cargo de los Quintos y las Quintas 2013. En las Fuentes de Losar se realizarán juegos infantiles y se repartirá chocolate y rollo para las personas asistentes. Salida desde el Parador de Fiestas. Ronda desde La Lonja hasta la Tasca de la Comisión y actuación de la escuela de baile de Vilafranca. Organiza: Rondalla y grupo de baile de Vilafranca. Corro de vacas de la acreditada ganadería Hermanos Bellés de la Torre d’En Besora. La tarde estará amenizada por la charanga “Herederos del Conyac” y se repartirá sangria. Organizan: Quintos y Quintas 2013. Festival de jotas en la Tasca de la Comisión. Actuación de la Rondalla de Vilafranca y del grupo “Alma Navarra”. Organiza: Rondalla y Grupo de Baile de Vilafranca. “Todolellacomedy” presenta los monólogos de “Victorto” y “Màxim i punto” en el Parador de Fiestas. Entrada gratuita. Organizan: Quintos y Quintas 2013. Toro embolado de la acreditada ganadería Hermanos Bellés de la Torre d’En Besora. Organizan: Quintos y Quintas 2013. Bureo tradicional en la Tasca de la Comisión. Gran fiesta con la discomóvil “ECLIPSE” en el Parador de Fiestas. Organizan: Quintos y Quintas 2013. La Posada Mosqueruela 15 Dijous Programa de festes Dia de la Mare de Déu d’Agosto 10:30 Missa major en honor a la Mare de Déu d’Agost. 11:00 Parc infantil a la Tasca de la Comissió. 13:00 Volteig general de campanes. 14:00 Paelles a les Fonts del Llosar. L’Ajuntament repartirà la llenya. 19:00 “Ball Plà” infantil a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca. Eixida des del Parador de Festes. 20:00 Festa de “La Xistorra” a la Tasca de la Comissió. Organitza: Club Taurí de Vilafranca. 22:30 “Ball Pla” a càrrec de la Unió Musical de Vilafranca. Eixida des del Parador de Festes. 23:30 Actuació del grup local “ENTREPIT”·a la Tasca de la Comissió. Organitza: Club Taurí de Vilafranca. Jueves Programa de festes Día de la Virgen de Agosto 15 10:30 Misa mayor en honor a la Virgen de Agosto. 11:00 Parque infantil en la Tasca de la Comisión. 13:00 Volteo general de campanas. 14:00 Paellas en las Fuentes del Losar. El Ayuntamiento repartirá la leña. 19:00 “Ball Plà” infantil a cargo de la Unión Musical de Vilafranca. Salida desde el Parador de Fiestas. 20:00 Fiesta de “La Chistorra” en la Tasca de la Comisión. Organiza: Club Taurino de Vilafranca. 22:30 “Ball Pla” a cargo de la Unión Musical de Vilafranca. Salida desde el Parador de Fiestas. 23:30 Actuación del grupo local “ENTREPIT”·en la Tasca de la Comisión. Organiza: Club Taurino de Vilafranca. 16 08:00 10:30 10:30 Divendres Programa de festes Dia de Sant Roc i de la Gent Gran Diana i cercavila amb la Unió Musical de Vilafranca. Eixida a cavall des de la Tasca de la Comissió. Missa baturra en honor a Sant Roc, a càrrec de la Rondalla i el Grup de ball de Vilafranca. A continuació, processó amb la Unió Musical de Vilafranca. A continuació, homenatge a les persones més majors del poble, acompanyades per la Rondalla i el Grup de ball de Vilafranca. 14:00 15:00 Dinar de germanor per a la gent gran al Parador de Festes. Actuació del duo “Santa Fe”. Eliminatòries dels diferents campionats: “Botifarra” al Bar Avenida i “Guinyot” al Bar Centro. 17:00 “Corro” de vaques de la ramaderia Germán Vidal de Cabanes a la Plaça d’En Blasc. A la Tasca de la Comissió festa de la Cervesa durant tota la vesprada. Organitza: Associació de “Cadafals”. 19:00 Entrada del bou núm. 6 “Guijarrillo”, de la prestigiosa ramaderia La Glorieta. Patrocina: Peña “El Ventanillo”. Nota: Es premiarà el millor retall durant la prova amb un trofeu patrocinat per floristeria “Flors i Regals”. 20:00 22:15 23:00 Rosari de Sant Roc. Bou embolat infantil en la Plaça El senyor Blasco. Organitza: Club Taurí Vilafranca. Bou Embolat núm. 6 “Guijarrillo”, de la prestigiosa ramaderia La Glorieta. Patrocina: Peña “El Ventanillo”. 00:00 Desfilada de disfresses des de la Tasca de la Comissió fins la Plaça de Bous, amenitzada per “NO ES KE VA”. Organitza: “La Xalera”. 00:30 Nota: Macro - Disco mòbil “ECLIPSE” amb Dj,s (programa a banda). Organitza: “La Xalera”. Nit oficial de Cantada de “Madalenetes” a les reines i les seves corts d’honor. Viernes Programa de festes Día de San Roque y la Gente Mayor 08:00 10:30 10:30 16 Diana y pasacalle con la Unión Musical de Vilafranca. Salida a caballo desde la Tasca de la Comisión. Misa baturra en honor a San Roque, a cargo de la Rondalla y el Grupo de baile de Vilafranca. Seguidamente, procesión con la Unión Musical de Vilafranca. A continuación, homenaje a las personas más mayores del pueblo, acompañadas por la Rondalla y el Grupo de baile de Vilafranca. 14:00 Comida de hermandad para la gente mayor en el Parador de Fiestas. Actuación del dúo “Santa Fe”. 15:00 Eliminatorias de los diferentes campeonatos: “Botifarra” en el Bar Avenida y “Guiñote” en el Bar Centro. 17:00 Corro de vacas de la ganadería Germán Vidal de Cabanes en la Plaza don Blasco. En la Tasca de la Comisión fiesta de la Cerveza durante toda la tarde. Organiza: Asociación de “Cadafals”. 19:00 Entrada del toro nº 6 “Guijarrillo”, de la prestigiosa ganadería La Glorieta. Patrocina: Peña “El Ventanillo”. Nota: Se premiará el mejor recorte durante la prueba con un trofeo patrocinado por floristería “Flors i Regals”. 20:00 22:15 23:00 Rosario de San Roque. Toro embolado infantil en la Plaza Don Blasco. Organiza: Club Taurino Vilafranca. Toro embolado nº 6 “Guijarrillo”, de la prestigiosa ganadería La Glorieta. Patrocina: Peña “El Ventanillo”. 00:00 Desfile de disfraces desde la Tasca de la Comisión hasta la Plaza de Toros, amenizada por “NO SE KE VA”. Organiza: “La Xalera”. 00:30 Nota: Macro-Discomóvil “ECLIPSE” con Dj,s (programa aparte). Organiza: “La Xalera”. Noche oficial de Cantada de “Magdalenetes” a las reinas y sus cortes de honor. 17 Dissabte Programa de festes 11:00 Concentració de penyes infantils per a l’elaboració de les pancartes al local del Club Taurí Vilafranca. A continuació “Chupinazo”. 11:30 “Encierro” infantil. Organitza: Club Taurí Vilafranca. 13:00 Inauguració de la Tasca Taurina, a la Tasca de la Comissió, amb sessió de fotos i vídeos taurins de Vilafranca. Organitza: Penya Taurina. 15:00 Finals dels diferents campionats: “Botifarra” al Bar Avenida i “Guinyot” al Bar Centro. 16:30 Entrada de 2 bous: NÚM. 28 “Cumplidor”, de la prestigiosa ramaderia de El Pirrazal. NÚM. 72 ”Machetillo”, de la prestigiosa ramaderia Yerbabuena del senyor José Ortega Cano. Bou patrocinat per la Penya “El Rot”. 18:00 Teatre de carrer amb l’espectacle d’animació “Marci@nets 21” de la companyia “Scura Splats” per a tots els públics, a l’Avinguda del Llosar. 19:15 Actuació del grup “ZAMBRA FLAMENCA” a la Tasca de la Comissió. Organitza: Penya Taurina. 23:00 Embolada de 2 bous: NÚM. 28 “Cumplidor”, de la prestigiosa ramaderia de El Pirrazal. NÚM. 72 ”Machetillo”, de la prestigiosa ramaderia Yerbabuena del senyor José Ortega Cano. Bou patrocinat per la Penya “El Rot”. 01:00 Ball amb l’actuació de l’orquestra “VALKYRIA” i disco mòbil al Parador de Festes. Sábado Programa de festes 17 11:00 Concentración de peñas infantiles para la elaboración de las pancartas en el local del Club Taurino Vilafranca. A continuación “Chupinazo”. 11:30 Encierro infantil. Organiza: Club Taurino Vilafranca. 13:00 Inauguración de la Taberna Taurina, en la Tasca de la Comisión, con pase de fotos y videos taurinos de Vilafranca. Organiza: Penya Taurina. 15:00 Finales de los diferentes campeonatos: “Botifarra” en el Bar Avenida y “Guiñote” en el Bar Centro. 16:30 Entrada de de 2 toros: Nº 28 “Cumplidor”, de la prestigiosa ganadería de El Pirrazal. Nº 72 ”Machetillo”, de la prestigiosa ganadería Yerbabuena de Don José Ortega Cano. Toro patrocinado por la Penya “El Rot”. 18:00 Teatro de calle con el espectáculo de animación “Marci@nets 21” de la compañía “Scura Splats” para todos los públicos, en la Avenida El Losar. 19:15 Actuación del grupo “ZAMBRA FLAMENCA” en la Tasca de la Comisión. Organiza: Penya Taurina. 23:00 Embolada de 2 toros: Nº 28 “Cumplidor”, de la prestigiosa ganadería de El Pirrazal. Nº 72 ”Machetillo”, de la prestigiosa ganadería Yerbabuena de Don José Ortega Cano. Toro patrocinado por la Penya “El Rot”. 01:00 Baile con la actuación de la orquesta “VALKYRIA” y discomóvil en el Parador de Fiestas. 18 Diumenge Programa de festes 12:00 Parc Infantil. 16:30 Inauguració de la restauració i del Museu de la Torre del Conjurar a l’Església Parroquial. (segons programa apart). 18:30 Actuació de “Dolçfestival” i festa final a la Tasca de la Comissió per a totes les associacions, entitats i persones que han col·laborat en la realització de les festes. 23:15 Castell de focs artificials fi de festes a l’Avinguda del Llosar Mira El Pardalet Domingo Programa de festes 18 12:00 Parque Infantil. 16:30 Inauguración de la restauración y del Museo de la Torre del Conjurar en la Iglesia Parroquial. (según programa aparte). 18:30 Actuación de “Dolçfestival” y fiesta final en la Tasca de la Comisión para todas las asociaciones, entidades y personas que han colaborado en la realización de las fiestas. 23:15 Castillo de fuegos artificiales fin de fiestas en la Avenida del Losar. 18 Notes informatives i avisos La Comissió de Festes es reserva el dret d’alterar l’ordre del programa, sempre que les circumstàncies així ho aconsellen. Bous: Per raons de seguretat, es recomana que als cadafals instal·lats per l’Ajuntament no pugen més de 30 persones per evitar possibles accidents. En compliment del Decret 148/1998 de 22 de Setembre del Govern Valencià, queda prohibida la participació als festejos taurins tradicionals als menors de 16 anys. La participació en espectacles taurins suposa un risc que cadascú s’imposa voluntariament. Per tant, la Comissió declina qualsevol responsabilitat en els accidents que puguen ocòrrer en aquests actes. La Comissió de Festes prega als propietaris dels vehicles que els retiren del lloc d’exhibició de ramat boví, una hora abans del començament de l’espectacle. Recorregut correfocs: - Inici a l’Avinguda del Llosar, a l’alçada del “Rellotge”. - Carrer Nou, Plaça Constitució, Carrer Joan Pau Climent, Avinguda Castelló. - Acomiadament, a l’Avinguda del Llosar. Es prega que deixen lliures de vehicles els esmentats carrers i avingudes. Recomanacions: -L’ús de roba de cotó amb mànegues i pantalons llargs; gorra, barret i similars. -Mantindre les portes i finestres tancades i les persianes baixades per protegir els vidres del foc. -No deixar als terrats i balcons, roba estesa o altres. Avís: La participació al Correfocs és lliure i cadascú accepta el risc que comporta l’espectacle. Per això, ni la Comissió de Fes- tes ni “La Xalera” es faran responsables dels possibles danys ocasionats a tercers durant el transcurs del correfocs. Televisió de Vilafranca: La televisió local tindrà els següents horaris d’emissió: Aparcament: -DISSABTE 10: 14,30 hores. La Comissió prega que deixen lliure de vehicles els següents -DIUMENGE 11: 14,30 hores. carrers els dies que s’indiquen a continuación: -DIMECRES 13: 14,30 hores. -DIVENDRES 9: Plaça d’en Blasc, a partir de les 8h. per muntatge dels cadafals. -DISSABTE 10: Carrer Nou, Plaça Constitució, Carrer Joan Pau -DIVENDRES 16: 14,30 hores -DIUMENGE 18: 14,30 hores -DILLUNS 19: 21,30 hores. Climent, Avinguda Castelló, Avinguda Llosar. Correfocs. -DIMARTS 13: Avinguda del Llosar, a partir de les 19h pel Sopar Popular. Exposicions: Exposició “La Vilafranca dels inicis del Segle XXI a través -DIJOUS 15: Plaça d’en Blasc de 18 a 23h. Ball-pla. de la mirada d’un topògraf i un geògraf”. Autors: Pau Fuster -DIVENDRES 16: Plaça Església, Carrer Abadía, Carrer Sant i Paco Tortosa. Roc a partir de les 10h. Processó de Sant Roc. -DIUMENGE 18: Avinguda Llosar. A partir de les 20h. Castell de focs final de festes. Exposició de pintura “Espirituals”. Autor: Alfons Falcó. Llibres De Festes: Lloc: Sales Gòtiques de l’Ajuntament de Vilafranca. Els llibres de festes es repartiran pels domicilis i també es po- Horari: De 11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. saran a la venda en l’Oficina de Turisme. Col·labora: Ajuntament de Vilafranca. Vila fran ca13 Bous i ramaderies Disparado Nº133 de la ramaderia de “Espantalobos” Trigueros (Huelva). Adquirit a la finca “La Massà” de Sergio Centelles Badal. Ares del Maestrat (Castelló) Guijarrillo Nº6 de la ramaderia de “La Glorieta” Narros de Matalayegua (Salamanca). Bou de la Penya “Ventanillo”. Adquirit a la finca de Germán Vidal. Cabanes (Castelló) Cumplidor Nº28 de la ramaderia de “El Pizarral” Bienservida (Albacete). Adquirit a la finca “La Massà” de Sergio Centelles Badal. Ares del Maestrat (Castelló) Machetillo Nº 72 de la ramaderia de “Yerbabuena” Castilblanco de los Arroyos (Sevilla). Bou patrocinat per la Comissió de Penyes 2012 “Penya El Rot”. Adquirit a la finca de Sanchís Piquer. Vall d’Uxò (Castelló) s é m a c i s ú M 25è aniversari de Pau Monfort com a director de la Unió Musical de Vilafranca Obertura Més de dues-centes obres simfòniques dirigides en un centenar d’actuacions, una vuitantena de pasdobles de concert, vint participacions a certàmens de banda, nombroses transcripcions orquestrals, també ell mateix un exigent compositor. Són algunes de les xifres i referències de Pau Monfort en vint-i-cinc anys com a director de la Unió Musical de Vilafranca. L’efemèride que es remarca és notable i mereix un comentari a mode d’homenatge. Però en lloc de les xifres, resulta més important explicar la transformació que s’ha aconseguit en la banda durant aquest període de temps. L’ànima en lloc de les dades. Quan va començar l’any 1988, la banda de Vilafranca n’era una més. Vint-i-cinc anys després, ha aconseguit una rellevància notòria i posseeix un important prestigi artístic. Una potent institució educativa, un so personal i un repertori ampli. Pot afirmar-se sense cap tipus de dubte que aquesta és la marca que s’ha aconseguit durant el temps que Pau Monfort porta al capdavant de la formació. A ell se li deu que aquella banda d’un poble d’interior passara a ser una formació moderna. Explicar aquesta transformació és l’objectiu d’aquest escrit. És clar que ell no ha estat l’únic responsable del progrés de la banda. Però com que la part artística és la més important i la que queda, és ell qui es mereix el retrat i l’homenatge. Per bastir-lo, es farà un repàs de la trajectòria d’aquests anys. No resultarà excessivament difícil perquè les dades hi són: celebració de concerts i festivals, participació a certàmens, edició de compact discs, realització de cursos especials, promoció de solistes. A més, la banda ha continuat i ha reforçat la vessant funcional que dóna significat a una institució d’aquestes característiques. És a dir, s’ha continuat tocant a les processons, als passa-carrers i a les diferents celebracions populars d’una manera digna i positiva. Ara bé, més enllà del llistat d’actes, que és espectacular, s’intentarà fer una explicació sintètica del que ha significat cada cosa. El primer que cal fer és tractar d’ordenar aquest període de vint-i-cinc anys en etapes. Ordenar i ficar un títol que intente atrapar el màxim significat possible. La divisió que s’ha fet és la següent: - 1r període (1988-1998): Aprenentatge i canvi. - 2n període (1998-2003): La il·lusió del certamen i el 75è aniversari. - 3r període (2003-2013): El certamen com l’oportunitat d’un concert. Una vegada explicades les tres etapes en què s’ha dividit la trajectòria de Pau Monfort com a director de la banda, serà el moment d’establir les conclusions finals i de saber mirar com es projecta el futur. 1r Període (1988-1998) Aprenentatge I Canvi Per a explicar qualsevol nova situació, abans cal fer referència a d’on es ve. Fundada el 1928, la Unió Musical de Vilafranca ha tingut una llarga història que travessa bona part del segle XX. En tot aquest temps, ha tingut diferents directors. Podem destacar Eduardo Vila, que va ser director del 1948 al 1951 i va consolidar la formació com un element indispensable de l’entramat religiós i festiu del poble. A tall d’exemple, Vila va compondre la marxa de processó Nuestra Señora del Losar o els pasdobles La publicata i Unión Musical Villafranquina. Per la seua banda, José Castelló, director entre 1963 i 1978, va continuar amb aquesta línia i va destacar les connotacions festives a través de la formació còmica Los Bohemios (1964-1967). La contractació de José Maria Ferrer com a director, el 1978, va ser clau. Eren temps de transició i de canvi en la societat, també per a la banda. El nou director va exigir la renovació d’instruments, va normalitzar la presència del sexe femení en la plantilla, va plantejar la necessitat de crear una escola de música i va promoure la celebració de concerts (d’Estiu i de Santa Cecília). Òbviament, aquests objectius es van anar consolidant amb el temps, però cal remarcar l’audàcia que tingueren en la seua època. A més, amb Ferrer es van organitzar festivals amb altres bandes, es va estrenar l’Himne a Vilafranca (1979) i es va participar per primera vegada a un certamen, en concret al Certamen Provincial de les edicions de 1981 i 1983. Pau Monfort es va incorporar a la banda el 1975, quan només tenia vuit anys. Havia après a tocar el requint amb José Castelló, però va ser durant l’època de José María Ferrer que va madurar. En Pau Monfort es confirmen les característiques que fan de la música l’art més especial. La música és un llenguatge únic perquè només uns elegits naixen amb la capacitat de comprendre’l i de dominar-lo. Totes les persones tenim la possibilitat de parlar i de comprendre el llenguatge verbal, però la música és una altra història. Simplement, funciona d’una altra manera. Això no significa que la gent que no ha nascut amb el do no puga gaudir-ne o aprendre a tocar un instrument. I tant que pot fer-ho, perquè tots els humans vibrem amb les ones sonores. Però això no ens ha d’impedir reconèixer que hi ha uns elegits que són especialment afins a la música. I, efectivament, Pau Monfort va nàixer amb les qualitats musicals necessàries: dotat d’una gran oïda, és capaç de reproduir fàcilment qualsevol passatge sonor. Amb 14 anys començà els estudis de llenguatge musical i clarinet al Conservatori de Castelló. L’any 1987 ingressà al Conservatori Superior de Música de València, on estudià clarinet, piano, harmonia, contrapunt i fuga, i composició. I sent encara estudiant a València, l’any 1988 arriba a la direcció de la banda. En el moment que comença com a director, la banda ja havia iniciat un procés de modernització ambiciós i positiu. Era una agrupació prou gran, amb una plantilla d’uns 35 membres. Havia participat en algun certamen, oferia un parell de concerts l’any i continuava sent la banda del poble, és a dir, tocava en les activitats institucionals (passa-carrers, processons...). Però, al mateix temps, es trobava en una situació incerta, afectada principalment per una qüestió generacional i per la normal desgana que ocasiona la falta d’al·licients i de revulsius. Per exemple, feia temps que no es renovava el repertori, un aspecte crucial per a comprovar l’estat de salut d’una banda. El primer concert de Pau Monfort com a director va ser a l’estiu de 1989. Ja és significatiu que des del primer programa s’hi van presentar obres noves, en concret de Rafael Talens i de Bernardo Adam Ferrero, i s’hi van interpretar pasdobles que mai no havien sonat al poble. Es proposà des dels mateixos inicis acabar el procés de modernització de la banda. El primer que calia fer era reordenar la formació i equilibrar-la per cordes. Feien falta molts més clarinets, que són els equivalents dels violins a l’orquestra. També més saxofons. I trompetes, i trombons. A més, no hi havia ni oboè ni fagot. I es va trobar que no tenia la percussió necessària per a una banda moderna: calia un xilòfon, una marimba o uns timbals. Es necessitaven tots aquests instruments i òbviament també professors que formaren els instrumentistes. Però per aconseguir tots aquests propòsits, que significaven un autèntic salt qualitatiu, calia mutar totes les estructures que suportaven els fonaments de la institució. El 1992 la banda deixa de ser municipal i passa a ser una associació musical. Al mateix temps, l’escola de música s’inclou en la xarxa d’escoles de la Generalitat Valenciana, fet que permet contractar professors i establir un règim d’oficialitat. Un aspecte tècnic important va ser l’adquisició d’un ordinador, gràcies al qual es va poder començar el registre de socis, escriure els programes de concert i també publicar 2n Període (1998-2003) La il·lusió del certamen i el 75è aniversari El 1998 és l’any de la participació al Certamen Provincial, celebrat a Benicàssim. L’any del primer i del cinquè moviment de la Simfonia n. 1, El senyor dels anells, de Johan de Meij. Aquests concursos són un repte fenomenal per a les bandes, que s’obliguen a presentar el millor del seu repertori i a interpretar-lo en un auditori de veritat. La primera vegada que s’hi participa sempre és una ocasió especial. I això els membres de la banda de Vilafranca ho van notar en forma de nervis, d’il·lusió i també d’algun dubte. Mentrestant, Pau Monfort havia continuat fent la seua faena. S’havia proposat interpretar una obra ambiciosa i era necessari programar una planificació d’assajos especials. Sobretot era el moment de comprovar el resultat de deu anys de faena, perquè el seu era un projecte pensat a llarg termini. I el resultat va ser espectacular. A Benicàssim s’hi va aconseguir un meritori primer premi, la qual cosa significava que la banda es classificava per al Certamen Autonòmic a Xest d’aquell any, on va tocar la mateixa obra i va repetir la victòria. Passats els moments d’eufòria i de celebració, no hi havia dubte que la banda havia de continuar participant a certàmens si volia mantenir-se i seguir millorant. Més enllà dels premis i del prestigi assolit, la participació al certamen significa l’oportunitat de realitzar un concert exigent. Això implica molt de treball però també manté la implicació de la plantilla. Moltes bandes s’han anquilosat pel fet de no renovar el repertori, per l’absència de reptes. I això Pau Monfort ho sabia molt bé. Calia continuar, no competint, sinó tocant i muntant concerts cada vegada més ambiciosos. Seguint amb aquesta idea, des del 1998 s’ha participat any sí i any no al Certamen Provincial. I en cinc ocasions a l’Internacional Ciutat de València, amb obres com el segon i el tercer moviment de la Simfonia n.1, de Johan de Meij (any 1999), In the Spring, at the Time when Kings go off to War, de David R. Holsinger (l’any 2001), la Tercera Simfonia, d’Alfred Reed (any 2002), o el Concert per a banda, d’Amand Blanquer (any 2003). A banda de la magnífica progressió artística, perquè resulta dificilíssim interpretar tantes obres diferents en tan poc temps, potser el fet més rellevant és l’augment de la plantilla que es va produir en la banda. En les primeres participacions a certàmens, la banda hi va participar en la tercera secció, és a dir, fins a 40 músics. Però el 2002 comença a participar-hi a la secció segona, de 65 músics. L’ocasió va ser el Certamen Provincial i l’obra elegida Entornos, d’Amand Blanquer, segurament un dels compositors per a bandes més important. Quasi s’havia doblat el nombre de músics en quinze anys, fet que demostra l’excel·lent funcionament de l’escola de música. Els fruits de tant de treball van madurar aquells anys, absolutament memorables. I és en aquest moment àlgid que arriba la celebració del 75è aniversari de la banda, l’any 2003. En primer lloc, l’aniversari va coincidir amb la consecució d’una vella demanda. La banda va aconseguir l’últim element que li faltava per a ser una associació seriosa. Es tractava del local propi, de la pròpia casa de la música. Després de moltes gestions i esforços, el local s’hi va inaugurar. Modernes instal·lacions, aules preparades, un espai ampli per a assajar. La banda ja tenia una casa a l’altura de les seues ambicions. Pel que fa a la part artística de l’aniversari, Pau Monfort es proposà un repte fenomenal: fer un concert simfònic cada mes de l’any, i en cada ocasió oferir una obra interpretada per un solista de la formació. El repte era inaudit perquè es proposava una manera de funcionar professional a una banda que és totalment amateur. El funcionament de les orquestres professionals radica en oferir molts concerts de manera periòdica. Això significa que tenen pocs assajos. Per descomptat, la professionalitat dels músics supleix aquesta manca de temps. Doncs bé, els músics de la banda de Vilafranca van treballar durant tot l’any diferents programes de concert, sempre exigents, només en quatre setmanes d’assajos. I cada mes, un dels membres hi va oferir un concert del seu instrument. Per finalitzar aquesta etapa, cal esmentar també que es van editar diferents compact discs que recullen el treball d’aquells anys. Per exemple, la Simfonia n.1, de Johan de Meij, o un parell de recopilacions de les millors obres simfòniques i sarsueles interpretades. Al mateix temps, s’han fet també edicions de les músiques que la banda toca en les activitats del poble. En concret, un compact disc amb les músiques que es toquen el dia de la Mare de Déu del Llosar, i un altre amb els pasdobles taurins que típicament han omplert les vesprades de bous a Vilafranca . 3r Període (2003-2013) Just una banda Amb la presència de Pau Monfort s’han creat les infraestructures que necessita una banda, des d’un local fins a una potent escola de música. A ell li va tocar fer aquest treball, que ha estat llarg, tenaç i persistent. El pes i la importància de la seua reforma no eren una improvisació. Des del primer moment, sabia que el so que volia aconseguir és el d’una banda moderna. I per això necessitava una plantilla equilibrada, nous instruments i un escola de música que funcionés. Però cal dir que Pau Monfort no s’ha inventat res. Ell ha seguit uns models molt clars. En primer lloc, les grans bandes valencianes, pensem en Llíria o Bunyol, de les quals sempre n’ha estat un gran admirador. Però més enllà d’aquest referent, el seu model ha estat l’orquestra simfònica, en concret la del segle XX, amb preponderància d’instruments de vent. Es tracta d’un afer de gust musical, i els seus gustos són tan extensos i rics que l’obliguen a pensar en gran. Això implica directament una ampliació del repertori, que és l’aspecte més remarcable de la banda de Vilafranca. Tots els esforços s’han fet per a poder tocar obres cada vegada més importants. Pau Monfort sempre s’ha guiat amb un únic objectiu: que la banda execute bona música. És a dir, que prepare bons concerts. Això no significa crear espectacles efectistes. Fer bons concerts de música és presentar grans obres, de l’estil que siga. Es necessita, per tant, un bon gust musical i sobretot un gran coneixement de la història. Dots que atresora de manera sobrera. Els últims anys s’han caracteritzat per la interpretació de grans transcripcions orquestrals, fetes per ell mateix. S’han pogut escoltar obres tan importants com Quadres d’una exposició, de Modest Mussorgsky, la Simfonia n. 8, de Philip Glass, la Simfonia Índia, de Carlos Chávez o Redes, de Silvestre Revueltas. L’última d’aquest imponent llistat ha estat Popol Vuh, d’Alberto Ginastera, interpretada en el Concert Extraordinari Fira de la Madgalena del 2013. Des d’aquest punt de vista, la valentia del director i de la banda resulta francament remarcable. I sobretot cal reconèixer quin privilegi ha estat per aquest rodal de terra, sempre allunyat dels centres artístics i culturals, poder escoltar en directe música dels millors compositors. Cal afegir que, seguint aquesta manera seriosa i ambiciosa de treballar, també s’ha incorporat la tradició d’oferir música de cambra. I des del 2004, tots els estius s’ofereixen cursos especials dels diferents instruments a càrrec dels millors professors. Mentrestant, la banda funciona a ple rendiment, i segueix participant en totes les activitats del poble. És per això que la banda de Vilafranca és just una banda. COLOFÓ: PASSAT, PRESENT I FUTUR Per a comprendre la transcendència enorme del treball de Pau Monfort només cal veure l’immens progrés que la Unió Musi- cal de Vilafranca ha experimentat durant els vint-i-cincs anys que ell n’ha estat el director. Totes les obres assajades i presentades al públic, que és el que importa. Però no només ha dirigit més de dues-centes obres simfòniques i una vuitantena de pasdobles, sinó cal valorar de quines obres parlem. Que a Vilafranca s’hagen pogut sentir en directe obres de Glass, Ginastera o Mussorgsky és un fet clarament extraordinari i remarcable. Excepcional. Segurament a causa de l’estranyesa, perquè estem parlant que una banda de poble està programant i interpretant de manera digníssima les mateixes obres que ofereixen les millors bandes i orquestres del món. Només cal acudir als enregistraments per comprovar-ho. Enregistraments que queden per a la història i que són testimonis de com en aquest rodal de terra s’ha fet tan bona música. Ha estat una suma de treball considerable, realitzada mantenint un to d’elevació i de qualitat que no té cap precedent. Arribats en aquest punt, caldria apuntar alguna cosa de la personalitat i del caràcter de Pau Monfort. El primer que cal dir és que tenia les condicions per a triomfar. Per talent. Però ningú no s’hauria pensat que tingués una qualsevol forma d’ambició. Tal és la seua discreció i el seu caràcter tranquil. La nota que potser resumeix la seua manera de fer seria la falta d’afectació en tots els aspectes, la simplicitat absoluta que sempre ha mantingut, tant en els aspectes quotidians com en els fets extraordinaris que s’han produït en la seua trajectòria. Sempre ha mantingut un to col·loquial, gens afectat. Mai no s’ha enlluernat pels èxits, sempre ha estat al servei dels coneixements i de la música. Sobretot al servei del bon gust musical. I això si alguna cosa produeix són coses clares. Pau Monfort ha mostrat el camí a seguir. És veritat que aquest camí extraordinari només es pot fer amb algú en molt de talent. I amb algú amb el caràcter i la personalitat adequats per a tractar amb persones. Aquesta ha estat la sort de Vilafranca. Mentre ell siga al capdavant, d’una cosa podeu estar segurs: sempre tindrem més música. Més bona música. La gent de la Unió de Musical de Vilafranca felicitem a Pau Monfort en el seu 25è aniversari com a director. Enhorabona, mestre. El protagonista de esta exposición, conocido en su tiempo como “Benjamín de Llucena”, nació en Villafranca el 4 de abril de 1856. Su prematura muerte en 1902, a los 46 años de edad, y el paso del tiempo, casi borran el recuerdo de este villafranquino. En diciembre de 2012 la prensa nacional se hacía eco de una investigación del profesor británico Sebastian Falk sobre un curioso globo terráqueo expuesto en el museo Whipple de Cambridge. Una inscripción en la parte exterior del globo dice: “Benjamín Tena, globos y planetarios con patente. Villafranca del Cid. Castellón”. Esta exposición quiere dar a conocer la vida y obra de Benjamín Tena, creador de un increíble globo terráqueo con patente villafranquina. Pero también de lo que hemos averiguado de quien lo creó, una persona emprendedora y con una enorme curiosidad intelectual. Un liberal preocupado por las enormes desigualdades de aquella época y por el progreso de su pueblo. Un ilustre villafranquino injustamente olvidado y que, a pesar de su corta vida, nos legó un objeto fabuloso, muestra de su talento. Sin la investigación realizada por el británico Sebastian Falk quizás nunca hubiera conocido la existencia del globo terráqueo de mi tatarabuelo Benjamín Tena. A él, pues, mi primer y más sincero agradecimiento. Tampoco hubiera sido posible sin la ayuda y entusiasmo, además de todos los documentos gráficos y escritos, aportados por Mª Electra Pallarés Tena y Rafael y Rocío Tena Fenollosa. Debo mucho también a los recuerdos y colaboración de Rafael Tena Casanova, Rogelia Tena Tena, Elisa Tena Tena, Patrocinio Tena ….Rosita Tena Tena, Silvia Cubells Tena, Mercedes Tena Sales, Mariluz Tena Sales, Julián Andrés y Victoria Rosselló. Quiero agradecer además a Mary Savage y Javier Herrero por la traducción del trabajo de S. Falk, a Maria Pilar Moliner por la revisión de los textos, a Rosario Milian por la corrección de la poesía de Sant Antoni, a Carmen Sebastia Miralles por la cesión del gramófono y a Jorge Querol por el magnífico diseño de los paneles. Óscar Tena García. Benjamín Tena estudiante Una feliz infancia Nivel utilizado por Benjamín Tena y Lecciones manuscritas por Benjamín Tena Benjamín Tena nació el 4 de abril de 1856 en Villafranca, hijo de Federico Tena Colom y de Marianna Tena Forés. Su infancia trascurrió en la villa hasta que fue internado en un colegio (posiblemente en Valencia) donde concluyó los estudios de Agrimensor. Su única hermana María Dolores murió joven, con lo que Benjamín se convirtió en el único heredero del considerable patrimonio de sus padres. Benjamín y Rogelia con sus hijos Emilia, Enrique, Elisa y Narciso 1º (año 1891) Mi amada En 1879, a la edad de veintitrés años, contrajo matrimonio en la iglesia de Villafranca con Rogelia Gil Tena. Durante sus veintidós años de feliz matrimonio tuvieron doce hijos, seis de los cuales murieron en los primeros años de vida. En sus cartas llamaba a su esposa “mi amada Rogelia”. Su hija mayor, Emilia, fue la madre de Emilio Tena “Miliet” y su hija más pequeña vivió en la casa paterna, situada en la calle San Miguel nº 3, hasta pocos años antes de su muerte en 1988; era conocida como la Tía Everilda. Casa de Benjamín Tena y Rogelia Gil Rogelia Un controvertido entierro Benjamín Tena murió en el 17 de noviembre de 1902 a los 46 años. La negativa del clero a que su cuerpo fuera enterrado en el cementerio produjo un terrible impacto en su viuda, profundamente religiosa, así como en Emilia, su hija mayor; el anecdotario familiar cuenta que incluso sufrió un desmayo al conocer la decisión de las autoridades religiosas. No obstante, durante la noche, familiares y amigos, hicieron un boquete en la tapia del cementerio para dar sepultura a su cuerpo. Entierro Un hombre ilustrado La lectura y estudio de la gran cantidad de libros que atesoró durante su vida, constituía una de las principales ocupaciones de Benjamín. En su biblioteca encontramos todo tipo de géneros: historia, teología, ética y moral, astrología, astronomía, biología, etc. Muchos de sus libros están encuadernados con sus iniciales (B.T). El Pertxi de Llucena Benjamín Tena La actual Ereta del Castellar fue en su día propiedad de Benjamín Tena. Durante el verano iba muchas tardes a este lugar para poder leer y meditar en soledad. En este magnífico mirador instaló una pequeña barandilla de metal desde donde podía contemplar el extraordinario paisaje del barranco de la Fos. Todavía la gente mayor recuerda este lugar como el “Pertxi de Llucena”. El Pertxi del Llucena Something in the world LOOKING INTO A SPANISH GLOBE S. Falk Benjamín haciendo el globo Sebastian Falk, licenciado en Historia y en Filología Hispánica por la Universidad de Oxford, realizó en noviembre de 2011 un trabajo de investigación titulado “Algo en el Mundo - Explorando un globo terráqueo español”, sobre un peculiar globo terráqueo expuesto en el museo Whipple de Cambridge. Falk intenta contestar en su estudio los siguientes interrogantes: ¿Qué? El globo terráqueo se encuentra en una vitrina del Museo Whipple: impreso en cartón, sin ninguna característica especial en apariencia..........no presenta ninguna particularidad a primera vista. Sin embargo, a medida que levantamos el hemisferio norte, se nos van revelando sus maravillas: hallamos un planetario en miniatura con abundante información científica, bellas ilustraciones en cromolitografía que representan luchas de dinosaurios, narran la historia de la tierra y, en un castellano conciso, describen minuciosamente el movimiento de los cuerpos celestes. Todo esto debe tenerse en cuenta al examinar nuestro objeto, porque su complejidad pone en cuestión su vaga categorización como “mero globo terráqueo”. Es diferente a cualquier otro conocido hasta la fecha. (S. Falk) ¿Cuándo? La enciclopedia contiene una tabla de datos astronómicos y da el número de lunas para cada planeta, que se puede comparar con las fechas de su descubrimiento. Sin embargo, la información es inconsistente: aparecen algunos descubrimientos posteriores a otros anteriores que no lo hacen. No obstante, esto indica que el objeto se fabricó después de 1899, ya que son nueve las lunas atribuidas a Saturno y la novena, Phoebe, fue descubierta ese año. Benjamín Tena murió en noviembre de 1902, por ello es posible asegurar que el globo fue fabricado entre 1899 y 1902. (O.Tena) ¿Dónde? Un anuncio de 1909 (Figura 3) refleja una próspera empresa que ofrece diferentes servicios de imprenta, incluida la cromolitografía. Sin embargo, nada sabemos sobre Benjamín Tena. No hay registro de ningún fabricante o proveedor con ese nombre en las bases de datos del Museo Nacional de Ciencia y Tecnología de Madrid, ni en la Universidad de Valencia, la cual trabaja en el registro de todos los instrumentos científicos en manos de las universidades y escuelas secundarias de la Comunidad Valenciana, a la que pertenece Castellón. Esto puede llevarnos a cuestionar la procedencia del objeto, sobre todo porque se tiene constancia de muy pocos fabricantes españoles de globos terráqueos. (S.Falk) Las pruebas y testimonios recogidos nos indican que el globo terráqueo fue fabricado en Vilafranca por Benjamín Tena, tal y como indica la etiqueta impresa (en el globo). Cuatro ejemplares son conservados por sus descendientes, además de los papeles impresos con los que revestía la cúpula interior y diversas piezas. Desconozco cuántos ejemplares realizó, pero años después de su muerte su hijo Benjamín Tena y su nieto Emilio Tena, en un viaje a Valencia, llevaron consigo varios para su venta. (O.Tena) ¿Por qué y para qué? …….Al ser un objeto relativamente pequeño, se aprovechaba mejor en grupos reducidos de niños. Aunque con el que nos ocupa es prácticamente imposible hacer lo que se hace normalmente con un globo —es decir, hacerlo girar—, está claramente diseñado para ser manipulado. El planetario es del tamaño adecuado para adaptarse a la mano de un niño, con instrucciones didácticas pensadas para ser leídas en voz alta: “Si ponemos el pequeño globo lunar en línea recta entre la tierra y el sol, la luna bloqueará la luz del sol... Así se produce un eclipse solar”. Esta imagen de aprendizaje activo con grupos reducidos de alumnos que aprenden a través de experiencias táctiles se aproxima a los ideales de movimientos de la Ilustración como la Filantropía. Esta filosofía no puede estar más alejada de la experiencia de los niños españoles del siglo XIX, caracterizada, en palabras de un coetáneo, por “la uniformidad y el tedio”, y que consistía en escuchar de forma pasiva al maestro mientras dictaba la lección desde su tarima. Sin embargo, pocos tenían siquiera esta oportunidad; todavía en 1887, el 72% de la población era analfabeta. Sin embargo, una nueva era estaba iniciándose en la que los objetos educativos como el nuestro jugarían un papel fundamental. (S.Falk) Como señala Seb Falk, es evidente la finalidad pedagógica del globo. En los escritos de Benjamín Tena se muestra su preocupación por mejorar las condiciones sociales y educativas de los niños. (O.Tena) ¿Cómo? El análisis de las fuentes de nuestro globo terráqueo revela la influencia de estas redes cada vez más amplias. En su interior podemos leer: “Casi todas las opiniones y los cálculos que aquí se dan vienen de Flammarion”. Camille Flammarion llegó a ser muy conocido a finales del siglo XIX. Fue un astrónomo que iba en contra de las normas establecidas, y cuyo don era hacer la materia accesible al público sin simplificarla en exceso…..(S.Falk) Se conservan varios de los libros que utilizó Benjamín Tena, entre ellos Mundos Habitados de Camille Flammarion, Breves tratados de Esfera y Geografía Universal de P. Juan Cayetano Losada (1822), etc. (O. Tena) ¿Quién? En una cartela colocada sobre el Océano Índico podemos leer: “BENJAMÍN TENA: GLOBOS: PLANETARIOS: CON PATENTE: VILLAFRANCA DEL CID (CASTELLÓN)”. En el interior aparece otro nombre: “LIT[ografía] J. ORTEGA – VALENCIA”. La empresa de Ortega es bien conocida: fundada en 1871, creció rápidamente y se dedicó sobre todo a la producción de carteles……... Su actividad comercial cesó en 1994. Un anuncio de 1909 refleja una próspera empresa que ofrece diferentes servicios de imprenta, incluida la cromolitografía. Sin embargo, nada sabemos sobre Benjamín Tena. No hay registro de ningún fabricante o proveedor con ese nombre……..(S.Falk) Los testimonios orales recogidos de los descendientes de Benjamín Tena coinciden en que fue él quien ideó y fabricó este fabuloso globo terráqueo. En la fabricación de las diversas piezas que lo forman se debió ayudar de diferentes tipos de artesanos para después realizar el montaje. (O.Tena) La realidad social y económica durante la Restauración (segunda mitad del s.XIX), donde un 75% de las personas eran analfabetas y más de tres cuartas partes de la población dedicaba su vida al campo y a la agricultura, favoreció una ideología tradicionalista que tardó en aceptar el liberalismo y aún más el republicanismo 1. En este contexto, una agrupación político-mercantil denominada “Cossi”, dirigida por Victorino Fabra Gil “Pantorilles” (1817-1893), dominó la mayoría de corporaciones públicas tejiendo una poderosa red caciquil. Un concejal Implicado La voluntad de mejorar las condiciones educativas y sociales de Vilafranca, llevó a Benjamín Tena a participar en la política municipal durante varios años. Numerosos escritos nos ilustran sobre la situación social en aquellos años. “la escuela de niños era impropia e incapaz para su objeto. Su local no reunía condiciones no de salud e higiene sino tan siquiera para contener los que ordinariamente asistían a clase....” (B.Tena – A los vecinos de Villafranca en general). Con fecha 20 de Octubre úl – timo el M. I. Sr. Gobernador Civil de la provincia me dice lo siguiente: “Pasado a informe de la Comisión provincial el recur – so de alzada interpuesto por D. Benjamín Tena Tena y otros cuatro Concejales mas del Ayuntamiento de esa villa en reclamación de que se revo – que el acuerdo tomado por esa Corporación el día 6 de Junio último referente a las operaciones de la trilla; di – cha comisión con fecha 20 de Julio del mismo año lo ha emitido en la forma si – guiente: = Visto y exa – minado el recurso de alza – da que V.S. recibió para su informe interpuesto por D. Benjamín Tena Tena y otros cuatro Concejales del Ayuntamiento de Villafranca del Cid para que se revoque el acuerdo adoptado por la Corporación el día 6 de Junio último, referente a las ope – raciones de la trilla de las Eras en la calle del mis – mo nombre = Resul – tando que a consecuen – cia de haber prohibido el Ayuntamiento en el año 1892 las operaciones de la trilla en las eras denominadas de Santa Bárbara con cuyo Acuerdo se creyeron per – judicados varios vecinos de Villafranca, acu – dieron a dicho Ayuntamiento en solicitud de que se de – jara sin efecto aquella prohibición por carecer de fundamento el acuerdo y venir a demostrar lo con – trario los hechos ocurridos con posterioridad, y que rijan las ordenanzas mu – nicipales en el asunto de que se trata tal y conforme se hallan redactadas y a – Benjamín Tena y Tena. y Caciques Victorino Fabra Gil (1817-1893) Política Fallo de la Eras de Santa Barbara. La polémica de los patios Cronología de la polémica 1896 (9 noviembre) ¿? ¿? Ordenanza del Ayuntamiento regulando la trilla en las eras de Santa Bárbara. Acuerdo del Ayuntamiento sobre la prohibición de trillar en las eras de Santa Bárbara. Victoria del alcalde católico-integrista D. Benjamín Tena y Colom. Acuerdo de la corporación para permitir la trilla en las eras de Santa Bárbara. Recurso de alzada interpuesto por Benjamín Tena y Tena y cuatro concejales más contra el acuerdo municipal de 6 de junio de 1895. Fallo de la comisión provincial desestimando el recurso de alzada. Formación del partido coalicionista en el que militó Benjamín Tena y Tena. Victoria del partido coalicionista en las elecciones municipales. PÉREZ ARRIBAS, E, Polítics i cacics a Castelló. Documento manuscrito por B. Tena. 1877 1892 1895 (13 junio) 1896 (6 julio) 1896 (agosto) Durante más de treinta años una gran polémica en torno a la urbanización de las eras de Santa Bárbara dividió al municipio. Por una lado, aquellos que creían necesario el desarrollo del pueblo convirtiendo en patios esta zona, y por otro los que apoyaban la continuidad del uso de las eras para la trilla. Benjamín Tena luchó, como concejal del Ayuntamiento, en favor de la urbanización de las eras y protagonizó un duro enfrentamiento con los opositores del COSSI. “. ..aquel honrado pelotón, que firmes y guiados por el entusiasmo se aprestó a la lucha, despreciando amenazas, dádivas y muchas otras coacciones, fue a la pelea electoral y venció, acorralo a los soberbios caciquillos….. (B.Tena) La Santantonà En estos versos escritos por Benjamín Tena sobre la fiesta de Sant Antoni podemos comprobar su sentido del humor. Con sus escasos conocimientos escritos del valenciano nos relata cómo era la Santantonà en Villafranca a finales del s.XIX: Un joven Benjamín vestido de villafranquino Poesía escrita por Benjamín Tena Alguns pensaran en vorem a parlar ja preparat què deslligos ens dirà eixe destarifat? si algú pensa d’eixe mode s’ enganya de baix a dalt, esta volta (nit) vull parlar d’ una manera formal. Jo, que per espai d’uns anys, he viscut en gran ciutat representant d’uniforme un tros de l’autoritat. Jo, que allí he vist moltes festes bones, de gust, il.lustrades, podré expressar mon concepte sobre estes santantonades? Espero em disculparan si m’excedeixo en raons parlant sobre la barraca la diablera i els troncs; en tot el transcurs de l’any es fa ací ninguna festa on es derramen tantes llàgrimes com es derramen en esta Ja hauran comprés que té la culpa d’eixes ploreres el fum de la llenya verda que posen a les fogueres Un home de gran talent per força devia ser aquell que va discórrer el corre els trons pel carrer I és llàstima que el seu nom no haja conservat la història, però ja no n’hi ha remei, descuit d’aquells homes vells que duien llarga la grenya i els sarauells d’estamenya Perquè ningú dubtarà que és cosa que agrada a tots el veure arrastrar corrent un tronc pegant aquells bots. Si la carrera dels troncs s’anunciés en els papers per veure-la s’ompliria el poble de forasters, De totes bandes del món vindrien ací en quadrilles ajuntant-se el doble gent que a fira de Cedrilles. Ací vindrien anglesos, russos, austríacs, alemanys, indis, xinesos, portuguesos, grecs, noruecs, italians. Veuriem gent de Lapònia, del territori australià i potser també vingueren fins gent del pinar pla. Què pensarà Sant Antoni des d’aquelles grans altures en veure honrar-li la festa fent cinquanta mil bogeries? Aquell Sant tant virtuós tant penitent, tant vellet el representen així, amb aquell del capotet Que se n’ix de la barraca fent sonar la campaneta i es mescla entre la gent fent si pot alguna feta. Que entre els diables i el sant i els que per fora van, en eixa classe de festes succeeix moltes vegades que algunes dones honestes solen tornar palpades Una dona ja casada al seu marit li contà açò que li va passar en una santantonada: “Estant mirant la barraca un diable desvergonyit quan menys m’he descuidat m’ha posat la mà al pit. I què fa la teua vista que a temps la mà no divisa? Puix que la va entrar per baix, entre la pell i la camisa” A ricos, ricos, dad los bienes a los pobres como hizo San Antonio si no queréis que os lleve a los abismos profundos el demonio Doneu el blat, la farina, la carn y la cansalada a deixos que son molta familia y que tenen la casa tan pelada No creguen que el sel se guañe vivin asi regalats que el que es trate de eixe modo sols mereis el sel dels gats Els que tingen arbolat presis han de conseti quels pobres vachen per lleña sigue de carrasca o de pí Aquells que de sobra tinguen llansols, mantes y frasades que en donen a les persones que van tan desabrigades Despues de la funsió els dimonis pasen un rato felis homplien l´infern de animetes de animetes de pastis` y allí sense compasio per a donales tormen de cuan en cuan les arruixen en grans chorros de aiguarden Yá no vullc cansarlos mes perque así corren grans frets y tinc tame algo de presa … me esperen uns pastisets.. “El Melocotón” precio: dos platos de patatas Durante una larga estancia en Castellón alojado en la posada de San Juan, Benjamín redactó una especie de periódico al que llamó El Melocotón. La lectura de sus artículos, noticias, anuncios y adivinanzas, nos permite conocer mejor el carácter desenfadado de este hombre, que lejos del hogar distraía el tiempo escribiendo. La virtud de ayudar al prójimo “Dulce sentimiento que nos mueve a asistir, amparar, compadecer y auxiliar a nuestro prójimo. Esta es la madre de todas las virtudes”. Este fragmento extraído de un texto escrito por Benjamín Tena sobre las virtudes que deben guiar al hombre en su vida, nos revelan su preocupación por las enormes desigualdades de aquella época. El villafranquino Julián Andrés de 90 años recuerda que su padre, amigo de la familia Tena Tena, le relataba cómo durante los duros inviernos villafranquinos, Benjamín ayudaba a los más necesitados repartiendo comida o dándoles trabajo en su hacienda.