ff80 cicle de dansa contemporània

DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Foto: Frederic Montornès
EL CONDE DE TORREFIEL. LA VERONAL.
PERE FAURA. AIMAR PÉREZ GALÍ. MARIA
CAMPOS I LALI AYGUADÉ
www.temporada-alta.net
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
PRESENTACIÓ #FF80
Arribem al tercer i darrer any consecutiu del
projecte #FF80 fruit de la col·laboració entre el
Graner i el Festival Temporada Alta.
El projecte #FF80 es configura al voltant de
la creació contemporània i de la mobilitat
artística i per aquest motiu s’hi inclouen diferents accions per poder debatre, reflexionar i
trobar punts de connexió i rutes de treball futures que afavoreixin els recorreguts creatius.
La trobada a porta tancada de 48h en una masia amb els creadors implicats al projecte és el
punt de partida per parlar de com construir, de
manera conjunta, llaços de producció que possibilitin processos de creació futurs. Enguany,
i degut a un treball continuat de diferents plataformes i agents culturals independents, el
focus de treball geogràfic es centrarà en Portugal, Itàlia, Colòmbia i Argentina, països en
efervescència cultural i amb diferents agents
culturals disposats a establir ponts de treball
conjunts. Es parlarà de com contactar amb
aquests països i com es poden generar nous
formats de circulació de pensament, de processos i metodologies, des de la dansa i les
noves dramatúrgies.
de la agencia de viajes…” d’El Conde de Torrefiel.
Enguany, s’afegeix a les activitats #FF80 un
Taller de l’Espectador de la mà d’Agost Produccions, que organitzarà tallers d’espectadors precisament al voltant d’aquests 6 espectacles i amb un dia de treball més relaxat amb
converses entre els participants de la trobada
#FF80. A través d’aquestes accions es pretén
debatre i reflexionar sobre el moment actual de
la creació contemporània escènica i més concretament en l’àmbit de la dansa i trobar noves
rutes i dinàmiques de treball per potenciar la
mobilitat artística i els processos creatius de
llarg recorregut.
Després de 3 anys de treball conjunt entre el
Graner i Temporada Alta amb aquest projecte
considerem que s’han aconseguit certs objectius i s’han obert vies de diàleg i de connexió
entre els creadors i programadors i s’ha fet una
reflexió profunda sobre el concepte de mobilitat artística.
#FF80 convida certs programadors internacionals que estan interessats en realitzar un seguiment i acompanyament a mig termini d’alguns
dels projectes futurs dels creadors implicats
(amb col!laboració amb l’Institut Ramon Llull).
En aquesta tercera edició els programadors,
agents culturals i teòrics convidats venen en
representació de Festivals o estructures de
Portugal, Itàlia, Colòmbia i Argentina.
Finalment, i dins la programació de la setmana
de creació contemporània, es presenten a Temporada Alta 6 propostes de creadors vinculats
al projecte #FF80: “Sin baile no hay paraíso”
de Pere Faura, “Rússia” de La Veronal, “Saba”
de Lali Ayguadé, “Accumulatin”d’Aimar Pérez
Galí, “Tarannà” de Maria Campos i “La chica
02
Foto: Luís Castilla
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
CREADORS #FF80 2014
#CREADORS FF80 2014
# pere faura
9 :2B A?2/.99 2@ 0.?.0A2?6AG. =2? 9X.=?<=6.06O 1X292:2;A@ 12 9. 0B9AB?. =<= 0<:
9X@A?6=A2.@2 9. 16@0< 29@ :[email protected]@ < 29 =<?;< =2? 12@0<;A2EAB.96AG.?9<@ 6 /.??27.?9<@
;<C.:2;A0<:B;:B9A616@06=96;.?2;B;.0<?2<4?.Y.2;A?2A<A@29@292:2;A@>B2
0<;3<?:2;9X2;4?.;.A42A2.A?.9
http:/www.perefaura.com
# roser lópez espinosa
.99.?6;. 6 0<?2P4?.3. 9. 6:.46;.06O 3M@60. K@ 29 =B;A 12 =.?A61. 129 :2B A?2/.99 9
0<@K@[email protected]@290<@K@C2?@JA6966;C2@A64<2;29:<C6:2;A=2?0?2.?=<LA6>B2@
@6;4B9.?@9@:2B@26E<@12A?2/.99@O;9.=<AL;[email protected].@B/[email protected]
%;992;4B.A42121.;@[email protected]:<9A3<?A.6J469=2?7B4.?.:/9.6:.46;.06O69.
=?206@6O2912@6412C<9.?69.0<;0?206O9X.;6:.96A.A129:<C6:2;A69.12960.12@.:
3.@06;.0?2.?2@=.6@12@B442@A6O6@2;[email protected]@692;06@642@A<@09.?@
http:/www.roserlopez.com
# mireia de querol
X6;A2?2@@.12@0</?6?92@6;Y;6A2@=<@@6/696A.A@1290<@[email protected];A2?.006O0?2.A6C..:/
9X2@02;.<=B0;6CB9912Y;6?29:2BA?2/.997.>B229>B2/B@0<K@2E=.;16?92@:2C2@
=<@@6/696A.A@6;<96:[email protected];=2?Y92@ALA60.<1209.?.06O1X6;A2;06<;@;.>B2@A:<
:2;A:X6;A2?2@@.29A?2/.99120?2.06O0<9_920A6C.:K@>B29.?202?0.6;16C61B.9
http://www.mireiadequerol.cat/es/
# jorge dutor
@AB16K2@02;<4?.3M.2;9."#.1?61FA?.@=.@.?=<?A2.A?<06;2FA292C6@6O;0<:<2@02
;O4?.3<FY4B?6;[email protected]??60K2;:@A2?1.:0.F2;1<2;29:B;1<129.1.;G.F9.@.?A2@2@0K
;60.@0<;A2:=<?I;2.@12@0B/?62;1<>B22@2;2@A20.:=<1<;12@M2;0.7.:63<?:.122;A2;12?
29A?./.7<F29:B;1< B21<12Y;6?A.;A<:6A?./.7<0<;A?2@0<;02=A<@9</<Z2E6.29.A?.0A6C<
129<2Y:2?<<1F .6;A6;42:/<1F:2;AF$?.;@3<?:6@:<A?.;@3<?:.06O;FA?.;@:6@6O;
) .@M 2; 42;2?.9 :2 6;A2?2@. :B05< 29 92;4B.72 9. =<KA60. 9. 16.9K0A60. F 9< .00612;A.9:2;A2
2@1?Q7B9<
03
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
./9<6@/[email protected]<69<@<3M.F?.:.AB46.26;[email protected]?.1B06?9.@3<?:.@12
9. 96A2?.AB?. 0<;A2:=<?I;2. 2; 3<?:.@ A2.A?.92@ F 0<:/6;.? 2; 2@02;. 9. 96A2?.AB?.
1?.:IA60.F./@A?.006O;129:<C6:62;A<
.
# joan català
:/?6A:26:=?2C6@6/92299:.A26E2@12Y;26E0<:.@<:6.1<?1206?0.:.;A129:<C6
:2;A60<;@A?B0A<?;.AB?.92@=?2:6@2@=2?32?92@@2C2@=?<=<@A2@2@0L;6>B2@@O;9.
5B:.;6A.A29?6@09.=?<E6:6A.A2;02;.99@121296?669.:.A2?6.<?4J;60.<:=.;F62@
0<: .?< 1XC29 6?8 < .?A6@A2@ 0<: 6B@2==2 2;;<;2 @O; 29@ @2B@ ?232?2;A@ . 16.
1X.CB6:K@2;99J12?232?2;AAKB;.=?<3B;1..1:6?.06O=2?2932?612@32?129..?6.
BN<G62; 2=".:[email protected] 29<
# raquel tomàs
2@=?K@ 1XB;. 3<?:.06O 2; A2.A?2 0<;A2:=<?.;6 A2EAB.9 . 0.1. =?<720A2 ;<B 52 .;.A
32;AB;=.@:K@0.=.0<16@=.?.A2.A?.9@22;424.A=?<720A2@=?PE6:@.9.6;@A.9_9.06O
< 9. =2?3<?:.;02 A2EAB.9 6 1B?.;A 29@ 1.??2?@ .;F@ 6 :X6;A2?2@@2; =?6;06=.9:2;A 29@
=?<720A2@M;A6:@=2?@<;.9@60<9_9./<?<.:/1632?2;A@0<?2P4?.3@$2EA62E=2?6:2;A.06O
2@0L;60.
http://www.raqueltomas.com/
# marcos morau -­ la veronal
;[email protected]<2;29:<C6:62;A<0<:<612../@A?.0A.F2;9.=.9./?.0<:<?20B?@<2E=9M
06A<520<;@A?B61<B;2>B696/?6<2;A?2.:/<@12;A?<12B;6:.46;.?6<<?:.1<2;3<
A<4?.3M.F0<?2<4?.3M.=2?<;B;0.2;1.;G..9B@<.A2??6G<2;2@A2:B;1<123<?:.
.00612;A.9.1.;G.0<:<:20.;6@:<9.=.9./?.0<:<@6@A2:.120<;1B006O;F0B.9
>B62?@<=<?A2.?AM@A60<=2?3<?:IA60<=9I@A60<<[email protected].;2;9.0<;@A?B006O;12B;.
.A:O@32?.=?<=6.@62:=?22;?29.06O;0<;29:B;1<0<;A2:=<?I;2<
http://www.laveronal.com/
# maria campos
.?6..:=<@??<F<[email protected].##.9G/B?4E=2?6:2;A.90.12:F<3.;02.UB@A?6.
6.9X@0<9.1292@?A@1X:@A2?1.:<;2@4?.1B.9X.;F
.A?2/.99.A2;1632?2;A@0<:=.;
F62@6.:/.?A6@A2@6;12=2;12;A@A<A0<:/6;.;A9.1<0L;06.69.=?P=6.0?2.06O.?029<;.5.
A?2/.99.A.:/9.6.#<9 60O6.B1.;02@U;429@.?4.?6A<5;.@=2?@2#B@.;.:.
?.;A2B.?A26"<@2?O=2G@=6;<@.2;A?21X.9A?2@2@129X.;F
0<9_9./<?..:/9X.?A6@A.
96/.;[email protected]?.:/>B65.0?2.A16C2?@<@A?2/.99@12:.;2?.0<;7B;A.
04
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
$.;[email protected]<?:.1<2;.?A21?.:IA60<2;9.:<1.961.112A2.A?<A2EAB.9=2?<
29A62:=<F9.2E=2?62;06.9.5.;992C.1<[email protected]<@92;4B.72@129:<C6:62;A<9.
1.;G.F9<@92;[email protected]?.92@0<;A2:=<?I;2<@
.
# lali ayguadé
:6:6;A2?2@@.C2B?292@=2?@<;2@@</?292@02;.?69:<C6:2;A:.A?.B:<9A9.@2C.
C6?AB<@6A.A2@B;.0<@.>B22:3.06;.90<@K@[email protected]=2?P2;0.;C6=<12:32?0?2B?2
.9=Q/960>B2@<:992B42?@67B4.?.:/.>B2@A.:.46.1699B@6<;@K@:<9A6;A2?2@@.;A
"2@A?6006O6996/2?A.A.>B2@A2@1B2@0<;A?.16006<;@=2?A?</.?A2.AB
# guillem mont de palol
@12Y;26E0<:.0?2.1<?2@0L;60>B2A?2/.99..:/290<@9S2@=.6629A2:=@;29@@2B@
A?2/.99@0<:/6;[email protected]=?2@L;06.2E=?2@@6O1?.:.AQ?46.1290<@5B:<?992;4B.A
4269S./@B?1;29@@2B@Q9A6:@A?2/.99@@S6;A2?2@@.=2?9SQ@129992;4B.A42692@@2C2@
=<@@6/696A.A@2;?29.06O.:/290<@<:0?2.?B;16@0B?@K@B;.=?24B;A.3?2>R2;A2;
92@@2C2@=?<=<@A2@
# guy nader
;606.@B@2@AB16<@2;A2.A?<2;9.06B1.11226?BAF4?.1B.9:2;[email protected]?0..9.1.;G..
A?.CK@12@B6;A2?K@=<?29:<C6:62;A<F290B2?=<0<:<272=?6;06=.92;@B@0?2.06<;2@#B
A?./.7<2@B;.0<:/6;.06O;2;A?29.1?.:.AB?46.A2.A?.9F2992;4B.720<?=<?.93M@60<2;2?
4KA60<[email protected]<>B2A?.;@:6A29.612.129.@B=2?C6C2;06.2;292@02;.?6<0<:<B;.
?202?0.=2?:.;2;A212B;[email protected]<?=<?.9@<;<?<[email protected]<;29Y;129<4?.?1632rentes =2?02=06<;2@F;B2C.@:.;2?.@120<:B;60.06O;
www.guynader.com
# aimar pérez galí
$?./.7. 6;A2?;.06<;.9:2;A2 2; 29 0.:=< 12 9. 1.;G. F 9.@ .?A2@ 2@0K;60.@ <?:.1<
0<:</.69.?M;121.;G.0<;A2:=<?I;2.12@.??<99.@B=?I0A60.2;A?29.6;A2?=?2A.06O;
9.0<?2<4?.3M.9.=21.4<4M.9.2@0?6AB?.9.6;[email protected];F9.0B?.1B?M.0./.12A2?
:6;.?29:I@A2?2;:B@2<9<4M.FA2<?M.0?MA60.129 ?<4?.:.12@AB16<@;12=2;162;
A2@129B@2<12?A2<;A2:=<?I;2<12.?029<;.F2@16?20A<?12@=.06< ?I0A60<
B;2@=.06<.BA<6;@A6AB61<2;.?029<;.<9./<?.0<;9<@0<?2O4?.3<@(.C62?2"<FF
60<922BA92?F@B@Q9A6:<@A?./.7<@0<?2<4?IY0<@@<;29A. <@A2962C2.;632@A<
F9.0<;32?2;06.=2?3<?:IA60.#B1.;1<2916@0B?@<
05
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
# anna parís -­ invitada graner / resident
08;0A8=02A403>A0H2>5D=303>A03400B@D4AO02>;42C8E>342A4028Q=2>=C4<?>AK=40
H0AC4B34;<>E8<84=C>%D8=C4AMB?0AC434;2D4A?>2><>2>=C4=43>A34<S;C8?;4B;4=6D094B
?0A00?0AC8A34M;2A40A=D4E>B4B?028>BB4=B>A80;4BB>=>A>B5OB82>BA4?A4B4=C0C8E>B;;4=>B
HE02O>B48=C4A4B0=;>B4B?028>B4B2M=82>B?4A>2030E4I<KB;>B4B?028>B=>4B2M=82>B
B8=6D;0A4BH;0B=D4E0B?;0C05>A<0B34A4?A4B4=C028Q==C84=34;02A4028Q=2><>0;6>0A
C4B0=0;H4=2030=D4E>?A>H42C>?A4C4=344<?4I0A34B34;0=03034B34D==D4E>4=5>@D4
>CA02>B04B@D4;>;>6A4?0A08A30=3>?4@D4P>B?0B>B70280=D4E>B781A83028>=4B
http://annaparis.webnode.es/
# amaranta velarde -­ invitada graner / resident
=
B4CA0B;03000A24;>=03>=342><84=I0034B0AA>;;0A4;B>;>> 0CDA0;2>=4;
0?>H>340?>34A>B0;U4BCAD27;U0=8<;00;U4B@D4=0H?0AC828?04=4;4BC8E0;A422><>
0B8BC4=C42>A4>6AK[2034$8C0(8;4=704=4;?A>6A0<03400;34A0>EJ8J<4=C>><>
8=CMA?A4C44=0A24;>=?0AC828?04=?84I0B34428;80(0;;49>B;>=3434&>AA4[4;H"4A4
0DA0%86D4E8090=3>?4A8Q3820<4=C40>;0=304B344;
5>A<0?0AC434;2>;42C8E>
AC0B34;0">34A>B0H4=01A8;34;
?A4B4=C0BDS;C8<>CA0109>2>A4>6AK[2>0280D=0
4BCMC82034;01D4=0E>;D=C032><8B0A803>?>A;0%4228Q=AA46D;0A34;4A20C34;0B;>AB
7CC?B0<0A0=C0E4;0A34F>A3?A4BB2><
# raquel gualtero -­ invitada graner / resident
$0@D4; D0;C4A> 2><> 108;0A8=0 70 4BC03> CA01090=3> 2>= E0A80B 2><?0PO0B
4= DA>?0 >= BD CA0109> 4= B>;8C0A8> ;;0<03> "4AB>=0 5D4 "A4<8> =9DE4 ?0A0
;0A4028Q=>E4=
4=;0<>30;830334"A>?D4BC0BB2M=820BHCDE>;0>?>A
CD=8303 34 ?0AC828?0A 4= 54BC8E0;4B 4= 0A24;>=0 >;><180 ]<BC4A30< "A060 H
>I0<18@D42CD0;<4=C44BCK34B0AA>;;0=3>D==D4E>?A>H42C>=>;0=3-4.B20?4
9D=C>0827K;,07>A0
# quim bigas -­ invitat graner / resident
#D8<860B0BB0AC
=0283>4=0A24;>=0AC8BC02A403>A2>A4Q6A05>48=CMA?A4C4
4B342><18=04;A>;348=CMA?A4C4?0A0>CA>B2A403>A4B;02>;01>A028Q=2>=>CA>B
0AC8BC0BHBD?A>?8>CA0109>%D8=C4AMB4=;030=I04BCK24=CA03>4=;0?4A5>A<0C8E8303
;>B4=2D4=CA>B2A40C8E>B0BO2><>;08=E4BC86028Q=34<>E8<84=C>;0B8=C4A0228>=4BH;>B
?A>2438<84=C>B8=5>A<0C8E>B@D4B464=4A0=&0<18M=C84=4D=6A0=8=C4AMB4=8=3060A4=
;0B 2>=4G8>=4B 4=CA4 C4>AO0 H ?AK2C820 2D4BC8>=0=3> 8340B A4;028>=0;4B 2>= A4?A4B4=C0A
02CD0A ?A>24B> H ?A>C>2>;>B 34; 4B?028> 4B2M=82> #D8< 860B E8E4 4=CA4 >?4=706D4 H
0A24;>=03>=3434B0AA>;;0BD?A>?8>CA0109>0BO2><>0;6D=0B2>;01>A028>=4B2>=>CA>B
2A403>A4B5>C>I8$90
http://quimbigas.wordpress.com/
# tania solomonoff -­ interpolación
AC8BC04B2M=820H34;2D4A?>&A01090345>A<08=C4A38B28?;8=0A24=CAK=3>B44=;0
8=E4BC86028Q=2>A?>A0;H4BCMC8204=C>A=>0;>B?A>24B>B342A4028Q=4;2AD2434
38B28?;8=0B;0834=C8303H;0<4<>A802>;42C8E0=2DAB8>=04=;030=I02>=C4<
?>AK=40CM2=820BB><KC820BC40CA0;4BH64BC8Q=2D;CDA0;4=MG82>0=03K4
C0;8002>;01>A03>2>=0AC8BC0BE8BD0;4B2><>D8B4;8?4!AC460&><KB
0B034<D=3C0;80814=B27DCI'AB0466878ID:>!B0C>H&0=84;>A0;4B
http://taniasolomonoff.blogspot.com
06
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
# ayara hernández -­ interpolación
(8E4HCA010904=4A;O=H>=C4E834>0D=@D4=028Q4=;028D30334MG82>2><>
2>=B42D4=28034;0B8;>?>;OC82>34BDB?03A4B03827028D3034B342A40
BDB?A>?80B>1A0B4=2>;01>A028Q=2>=4;2>A4Q6A05>H?4A5>A<4A4;8G0A
270=3109>4;=><1A434'"&"'"!%DB>1A0B70=B83>?A4B4=C030B4=
0C8=>0<MA820HDA>?0=CA4BDBS;C8<0B>1A0BB44=2D4=CA0=><8B274A
8=60=64A;O='=0<D;C8CD3B8=6D;0A>=C4E834>
H )4A;O=
www.lupitapulpo.org
# bárbara pinto -­ interpolación
BCD38Q0=I04=;0'=8E4AB83033478;4%0=C806>4B344;8=828>34BD
20AA4A0B434382>0;02A4028Q=<KB@D40;08=C4A?A4C028Q=2CD0;<4=C4BDB
>1A0B5>A<0=?0AC434;28A2D8C>;>20;HB470=?A4B4=C03>4=;>B54BC8E0;4B
<KB8<?>AC0=C4B0=8E4;=028>=0;02A403>;0B>1A0B'=%>;>
%8=&OCD;>
H;%0;Q=
http://barbarapintogimeno.wordpress.com
# claudia solwat -­ invitada creador
2CD0;<4=C434B0AA>;;002C8E83034BA4;028>=030B2>=;08=E4BC86028Q=;02A4028Q=;03>24=280
H;0?A>3D228Q=824=280304="B82>;>6O0?>A;0'=8E4AB8303$0<>=;D;;H?A>54B>A08?;>
<030?>A;0$>H0;2034<H>50=24>=3>=0CA010903>?0A038BC8=C0B2><?0PO0B34
30=I0HC40CA>2>;01>A0=3>4=;02A4028Q=H2><>8=CMA?A4C44=M;6820=6;0C4AA0HB?0P0
><>2A403>A08=34?4=384=C470?A4B4=C03>X20<18>34?84;YX?A4;D38YX4=B>=>Y?A4<8>
DA03> 54BC8E0; B24=80 Z
X"A>H42C> Y H XA^Y H ?AQG8<0<4=C4 X$Y 9D=C> 0 ;0B
$0<>=0B>A<0?0AC434$'AD?34$424A203ZD=8E4AB>B0ACOBC82B
http://www.tea-­tron.com/lasolwat
# big bouncers -­ invitades creador
86>D=24ABMBD=2>;a;42C8D0ACOBC82@D4A4D=48G;4BCA4B2A403>A4B8=34?4=34=CB428;80
>;02A08==0$D18A>;088A48034#D4A>;;2>;a;42C8D86>D=24AB=48G34;0=424BB8
C0C342><?0AC8A2>=48G4<4=CB4G?4A8N=284B88=@D84CD3B0;E>;C0=C34;02A4028Q4B2N=820
;Z4G?;>A028Q34;4B?>BB818;8C0CB34;2>B834;4BB4E4B48=4B4G?A4BB8E4B8?4AS;C8<;0CA0=B
<8BB8Q342>=48G4<4=CB;CA410;;34!' $%4B34[=48G4=CA4B;O=84B3Z0228Q
;02A4028Q34?424B4B2N=8@D4B;08=C4AE4=28QB>1A44B?08BXB8C4B?428[2Y8;0?4306>680
http://bigbouncers.wordpress.com/
07
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
L’ACORD DE COL·LABORACIÓ
EL GRANER + TEMPORADA ALTA
L’acord de col·laboració que tenen El Graner i
el Festival Temporada Alta es va iniciar l’any
2012 i es concreta en les següents accions
anuals:
1. Una trobada de 48 hores en una masia a
porta tancada amb els creadors implicats per
parlar de com construir, de manera conjunta,
llaços de producció possibilitadors pels seus
futurs processos de creació. Enguany aquesta
trobada estarà centrada en la creació contemporània de catalunya; es tracta d’una mirada
a l’acció teatral que s’està portant a terme a
casa nostra.
2. La programació de sis propostes del #FF80,
dins la Setmana de Creació Contemporània,
que organitza Temporada Alta 2013.
3. Convidar a programadors internacionals
que estiguin interessats en realizar un seguiment i acompanyament a mig termini d’algun dels futurs projectes dels creadors #FF80
(col.laboració amb Institut Ramon Llull).
EL GRANER
El Graner és el centre d’investigació, creació
i aprofundiment del llenguatge del cos i del
moviment. Emmarcat dins del programa Fàbriques de Creació, compta amb una gestió del
Mercat de les Flors, amb la col·laboració de
l’APDC i l’ACPDC.
Les línies de treball del Graner són proximitat,
creació i pensament. I molt especialment, el
Graner vol afavorir la lliure circulació de pensament amb una mirada local i també internacional.
És un espai de 1.000 m2 que disposa de quatre sales d’assaig, creació i posada en escena,
distribuïdes en una sala plató de 240m2, dos
sales d’assaig de 100m2 i una sala de recerca
08
individual de 42m2. També disposa d’espais
òptims per a oficines que poden acollir projectes de producció i gestió, oferint els serveis
necessaris per a la producció de propostes
coreogràfiques.
El Graner és un centre de creació que ofereix
l’oportunitat d’aprendre sobre la forma i pràctica artística i que està caracteritzat per una
organització inclusiva i estreta amb el públic,
amb activitats de proximitat. Per fer-ho, acull
residències de creadors de dansa, desenvolupa projectes de cooperació artística amb altres agents culturals i promou la integració de
l’espai al barri, entre d’altres objectius.
www.granerbcn.cat
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
EL CONDE DE TORREFIEL
LA CHICA DE LA AGENCIA DE VIAJES NOS DIJO QUE
HABÍA PISCINA EN EL APARTAMENTO
SALA LA PLANETA
Dissabte 22 de novembre a les 23 h
RÚSSIA
LA VERONAL
EL CANAL
Dissabte 22 de novembre a les 18.30 h
ACCUMULATING + TARANNÀ
AIMAR PÉREZ GALÍ + MARIA CAMPOS ARROYO
SALA LA PLANETA
Diumenge 23 de novembre a les 11.30 h
SIN BAILE NO HAY PARAÍSO (LA MEVA HISTÒRIA
DE LA DANSA)
PERE FAURA
AUDITORI DE LA MERCÈ
Divendres 21 de novembre a les 23 h
SABA
LALI AYGUADÉ
CASINO DE GIRONA
Diumenge 23 de novembre a les 13.30 h
09
Espectacle gratuït
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SIN BAILE NO HAY PARAÍSO (LA MEVA HISTÒRIA
DE LA DANSA)
PERE FAURA
Foto: Frederic Montornès
FITXA
Direcció i performance: Pere Faura
Escenografia visual: Desilence studio
Vestuari: Txell Rezade
Il·luminació: Israel Quintero
So: Arturo Castillo
Espai escènic: Jordi Queralt
Coproducció:
Espectacle en català amb sobretítols en anglès
010
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
INFORMACIÓ BÀSICA
Dia i hora: Divendres 21 de novembre les 23 h
Lloc: Auditori de la Mercè
Preu: 15 €
Durada: 1 h
PRESENTACIÓ
Format i premiat a Amsterdam (2006-2011),
Pere Faura té molts adeptes. Ho balla tot
sense complexos i amb molt d’humor i ritme. El
caracteritza l’apropiació d’elements de la
cultura pop, com l’striptease, la música
disco, els musicals o el porno. A Tempo-
rada Alta 2012 hi va presentar Striptease i
Bomberos con grandes mangueras. I la peça
d’ara és un collage de moments icònics de la
història de la dansa, per recontextualitzar-los
amb ironia: hi ha homenatge, però sense
deixar mai de capgirar-ne els estereotips.
Foto: Frederic Montornès
011
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SOBRE L’ESPECTACLE...
Els fragments escollits pretenen ser una aproximació personal i subjectiva de la història de la
dansa; mostrant la seva evolució des de el ballet clàssic fins a la dansa contemporània. Una
elecció que té com a objectiu analitzar i il·lustrar com cada època i estil ha entès el cos i la
seva representació teatral.
La idea d’encarnar aquests quatre fragments
en un mateix cos i repetir les coreografies tres
vegades té l’objectiu de desplegar certes qüestions socials i artístiques, algunes de les quals
vaig separar en quatre grups.
SOBRE EL GÈNERE
Quin efecte provoca l’execució d’una coreografia creada per una ballarina si la interpreta un ballarí? Quines són les diferències en el
moviment –pel que fa a la composició o a la
representació–, entre les coreografies creades
originalment per i per a homes i les destinades
a les dones?
SOBRE LA REPRESENTACIÓ
Com la dansa ha (re)presentat al llarg de la
història –en els seus diferents estils– alguns temes existencials com la mort o l’amor? Quan
i com va sorgir la necessitat de representar
aquests temes universals? Quan i com va sorgir el desig de desfer-se d’aquestes representacions (provinents, més aviat, de narratives
teatrals) i començar a desenvolupar la recerca
d’abstraccions formals?
SOBRE L’ESTIL
Podem establir una relació entre cada període
i estil presentat a l’espectacle i les visions particulars del cos entès com una entitat social?
Quin tipus de percepció del cos i de la societat
es projecten a cada fragment? Quina és la interpretació política de cadascun dels cossos?
EL VIRTUOSISME
On recau el virtuosisme en cadascuna de les
coreografies? En el moviment, en l’execució o
en l’estructura compositiva? Quin efecte produeix –des d’una perspectiva actual–, l’ús o la
manca de virtuosisme en relació al significat de
la producció?
SINOPSI
Sin baile no hay paraíso és un projecte de i
sobre la dansa. A través de la utilització de
quatre coreografies icòniques de la història de
la dansa i de la història personal del creador
–The dying swan, Singin in the rain, Saturday
night fever i Fase–, l’espectacle proposa reencarnar-les i reballar-les com a gest simbòlic
d’admiració i reconeixement, però també com
a exercici d’autocrítica humorística del món,
de la dansa i dels seus referents. Un collage
coreogràfic de diferents solos emblemàtics imprès en un únic cos que interpreta part de la
memòria col·lectiva de la dansa, per tal de projectar reflexions sobre el paper i la necessitat
012
o l’absurditat de la dansa contemporània en el
moment actual.
Una estructura simètrica i repetitiva anirà desvetllant cada una de les coreografies, que
se-ran presentades a partir de diferents estratègies coreogràfiques i amb el suport d’àudios i vídeos, que en faran alterar el seu context, la seva receptivitat, i el seu significat.
Un collage escènic que pretén ser una
celebració i al mateix temps una crítica a certes
maneres d’entendre i de desentendre la dansa
des d’una perspectiva històrica, social i humorística.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
EQUIP ARTÍSTIC
DIRECCIÓ I PERFORMANCE: PERE FAURA
Foto: Tatiana Halbach
Pere Faura (Barcelona 1980) és va graduar a la School for New Dance Development d’Amsterdam l’any 2006, amb
una peça que va guanyar l’ITS Festival
Award, i que va quedar seleccionada
per a la gira DansClick d’Holanda.
Aquell mateix any va entrar com a
coreògraf resident al Teatre Frascati
d’Amsterdam, on va crear la major part
de les seves obres, presentades internacionalment.
Al 2009 va rebre el prestigiós Charlotte
Kohler Price.
013
Després de graduar-se a l’Amsterdam
Master of Choreography l’any 2011 va
tornar a Barcelona i va treballar en noves
produccions, així com també va col.laborar amb altres artistes visuals, com
per exemple Iñaki Álvarez, Joan Escofet
o Aggtelek.
El treball de Pere Faura es caracteritza
per l’apropiació d’elements de la cultura pop, com l’striptease, la disco, els
musicals o el porno, en una coreografia
multidisciplinaria entre tots els elements
que conformen l’engranatge teatral.
5->501 '-.-0188
'!!##!/&,!
#(!#!()"#
DOSSIER DEL #FF80
5??-.@1 01 :;B19.>1 018 #FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SOBRE L’OBRA LA PREMSA N’HA DIT...
8O8@59 - 2A:/5M - !- ->H:0A8- 01 Q!- 28-A@- 9H35/-R
&U
1.A@?-.-01881:/-! $ =A1?@05A91:31 8?
?;/5-/5M 0T95/? 01 8V<1>-
01 '-.-0188 4- -:A:/5-@ =A1
18 <-<1> 01 8- &15:- 01 8- #5@
- 8N<1>- 01 ";F->@ 18 /-:@->H
8- 6;B1 ?;<>-:; ?-.-01881:/-
:-.18 %J>1F &1-8
8 9A:@-@31=A11?B-1?@>1
:-> 0591/>1? - '-.-0188 -9.
3>-:KD5@->@L?@5/5 <8101<O.85/
?A9->H -5DL A: -8@>1 -8Y85/51:@
1: 8T O8@59- 0181?@>1?2A:/5;:?
<>;3>-9-01? -8 (1-@>1 "A:5/5
<-8 !- ->H:0A8-
!- ?13;:- 1>- -45> 05B1:
0>1? 81:019H 01 8- >1<>1?1:
Diari de Sabadell
Novembre 2013
@-/5M 1?<1/5-8 - /H>>1/ 018?
-8A9:1? 01 8T?/;8- 0 TV<1>-
01 '-.-0188
:-.18 %J>1F &1-8 6- 1?
/;:15D 18 <-<1> 01 8- N:535:
01> #-/4@ 5 81? ?1B1? 0A1?
2-9;?1? H>51? 6- =A1 1>-
T/;B1>T 0-=A1?@ <1>?;:-@31 8-
<-??-0- @19<;>-0- - 8- ?-8-
<>5:/5<-8 018 %-8-A 01 81? >@?
&15:- ';25-01 *-8K:/56$*&7 - !0#
9.-:E?%J>1F&1-84-21@
@-9.J 18 S/;B1>T 01 8- 1?<5:-
- ! 5 4- /-:@-@18?
>;8? 01 ';<>-:15@;> -
( 5 95:- - & -9.0A1? - -8 %-
8-A 01 81? >@? &15:- ';25- 01
*-8K:/5-
!T-:E <-??-@ B- /-:@-> -8
>1/5@-8 01 !510 - 8- '4A.1>@L
-0- 01 *58-.1>@>-: ;B1:@A@?
"A?5/-8? 0T?<-:E- 5 8- 5;>
058535 01 %@A@@1-8(1-@>1
813>5-01(1>>-??- 8B-
<->@5/5<-> -8 >1/5@-8 01 <>1?1:
@-/5M 018 * >-B- *5/@N>5-
-8 !5/1A (J 18 @L@;8 ?A<1>5;>01
/-:@ -9. 8- ?;<>-:; :105:-
!8;>5? '") 5 4- 1?@A05-@
-8 1:@>1 01 %1>21//5;:-91:@
01 %8G/50; ;95:3; -9. 18
<>;<5@1:;>:105:-!8;>5?:-
!A5?- 4;B- >:1?@; %-8-/5; 5
>5?@5:--88->0;;9G?1:@>1
0 T-8@>1?Z
$'
'$%&#$#!/&,! 6!)( "-7
!$&3&&
)&
'71#'%&##!!+
&*$!('(&)
BA5 <>1?1:@- S'5: 0-:F- :; 4-E <->-L?;T
!-<;>@-/5M 018 /5:19- -
8- 0-:?- J? 9J? 59<;>@-:@
1B501:@91:@ =A1 8T 5:28AD1
>1?A8@-:@ 1: 18? .-88->5:? 5
/;>1N3>-2? %1>N %1>1 -A>-
->/18;:- ? T45 35>- <81
0-@1:/5M 1: 8T1?<1/@-/81 '5:
# " % =A1 1?
@G <>1<->-:@ - 8 ?@>A/4 /;9
- 3A-:E-0;> 018 /;:/A>? <1> -
4
>1?501:/51? <1>-8 <1>L;016A85
;801?19.>1 0-=A1?@ )($&1( )"$&1'(
=A1?@05??-.@141:2-A:
-??-53 ;.1>@ - !T?@>A/4 9-
@15D '-:@ ?50>1 #; 4-
/-.-@ 01:881?@5> 8T1?<1/@-/81
/;<>;0A>@<1>8 >-:1>H.>5/-
01/>1-/5M A:0-/5M-@-8A:E-
!- %10>1>- 5 1?@5B-8 9.5B-
81:/1 *-8K:/1 >-:I- %1>N
! !!&1$&3&&
)&# )#2&&&
%1>1 -A>- :1D<85/->H 5:@1:
/5;:? 5 /;:@5:3A@? 1:@>1 18?
=A-8? 01?@-=A1: :O91>;? 5:?
<5>-@?1: -=A188 01 !- -8 '5:35:3 5: @41 >-5: 01
1:1 188E 5 18 :; 91:E?/;:1
3A@!!-9.
;4: (>-B;8@- - !" 1B1>
!- :;@- 01 <>19?- /;>>1?<;
:1:@ -:@5/5<- =A1 %1>1 -A>-
1: -=A1?@ '
: "
% 2- QA: B5-@31 - 85:@1>5;>
01 8-0-:?- 5 Q1? <>13A:@- <18
<-<1>018-0-:?-/;:@19<;>H
:5-1:18 9;91:@-/@A-81: A:
1D1>/5/5 0-A@;/>L@5/- 4A9;>L?
@5/- ?;.>1 -=A1?@- 05?/5<85:-
/>1-@5B- 5 18? ?1A? >121>1:@?R
;9 - /;>1N3>-2 %1>1 -A>-
B-<>;@-3;:5@F->A::;@-.81KD5@
-9. (4L? 5? - <5/@A>1 ;2- <1>
?;: 0;:T@ 7:;C 1?<1/@-/81
<>195-@ 18 -8? 21?@5B-8?
0 T9?@1>0-9 5 !- -5- 018
=A-8 1: B- 21> 01? 01 88-B;>?
01??1:1? 01 >1<>1?-:@-/5;:?
- ;8-:0- >-:I- &13:1 ):5@
5 @H85- 25:? =A1 -8 18 B-
<>1?1:@-> - 8- -?- 85F-801
(-9.J -8 - 8- '-8- (-
881>? 018 (1-@>1 #-/5;:-8 01
-@-8A:E-B- <->@5/5<->-9. 8-
<1>2;>9-:/1 -8 <>;
61/@1 Z
!!)8' &#$
!' %!#.$#'"/'$*' &!!#('! &$ '!!#'%)#(# !$&(7'&$!
8 :O91>; 018 /->>1> 01
5:->J? 45 4-B5- 4-3A@-9.
18 ?1A /;>>1?<;:1:@ @1-@>1
18L>/A8;&1<A.85/-:;101
>-8 01 8- >1A 8@- =A1 1:
8- 3A1>>- /5B58 1? B- -041>5>
-8 %->@50; 101>-8 .J>5/;
9-5- ?=A1>>- &1<A.85/-:-
01 -@-8A:E- 9. 18 2>-:
=A5?91 ?1T : B- -<;01>-> 8-
<->>N=A5- <1> 2A:0->45 18
1:@>1 '-:@ *5/1:I 5 25:-8
91:@ B- ?1> A: /5:1 -9.
18? :;9? 01 1>:-:0; !AD
014
5 A@1><1 -8 =A-8 B- >1
@>14;91:-@31A:-45?@N>5/-
.-:/- 01 >;/7 8 ?;8->=A1
: T4- =A10-@->- 45 4- 8 T4;>@
!T?/->;8- =A1 -:59- 8-
;;>05:-0;>- ;B1 !8-9<?
5 (>;:? 1:@>1 <8-:I;:?
0 T1?/->;8- 5 .8101? - <A:@
01 /;885> 1: 8- /-?@-:E-0-
45 B-: 01.A@-> A:?6;B1:L?
?59? +580 ;-@? -9. 1?
@H:0->0? 01 >;/7 5 :;@-.81
=A-85@-@ ";8@.;:??;8;?01
.-5D3A5@->>- 5 .-@1>5-
!'#(%&)#2# )#$#&(&#(")" %!! #& $"!%*#(
#(%&)#2 *)!&#
8? ?-.-01881:/? (-:/-@ <1>
12A:/5M 8501>-@? <1> -A91
%-<188 B-: 1?01B1:5> 1: 8-
0K/-0- 018? A:- 01 81?
.-:01? 19.819H@5=A1? 018 >;
/71:/-@-8H 88-B;>?1:1/8;?5M
9<>1?/5:05.81? 1: 21?@5B-8?
5 21?@1? 9-6;>? B-: 21> /1:
@1:->? 0T-/@A-/5;:? 1: 3>-:?
1?/1:->5? %1>N -.-:? 1? B-:
.>13-> 1: ?-81? <1@5@1? /;9
8T1:E;>-@ %5-:; -FF 018 /->>1>
018 "1?@>1 &5A?
: <81:- -/@5B5@-@ -/-.1:
0 T-/@A-><1>-?@-:E-0--8 >1?
@-A>-:@ -: -:E-91>1? -BA5
05??-.@1 - 8- :5@ /;9<->15D1:
-8 :;91:E?45?@N>5/>5225:'-
3->>- 01 :;A 1: 81? 05?
@H:/51?/A>@1?018??1A?5:5/5?
9J? 01 -A91 %-<188 3A5@-
>>- 5 B1A 5 :>5/ &;9- .-5D
018 3>A< ;>535:-8 4-: 5:/;><;
>-@ -8@>1? 9O?5/? ?-.-01881:/?
01 8- 9-@15D-31:1>-/5MZ
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Rosita Boisseau
M le magazine du Monde
Maig 2014
015
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Amelie Blaustein Niddam
TLC (Toute la Culture)
Maig 2014
016
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Sarra Ben Hamida
Mouvement.net
Maig 2014
017
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
RÚSSIA
LA VERONAL
Foto: Luís Castilla
FITXA
Direcció: Marcos Morau Dukowshka
Coreografia: Marcos Morau en col·laboració amb els intèrprets
Dramatúrgia i text: Pablo Gisbert i El Conde de Torrefiel
Intèrprets: Inma Asensio, Tanya Beyeler, Sau Ching Wong, Cristina Facco, Cristina
Goñi, Anna Hierro, Lorena Nogal i Manuel Rodríguez
Vestuari: Mariana Rocha
Il·luminació: Enric Planas
Coproducció:
Espectacle en castellà amb projecció de text en castellà i anglès
018
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
INFORMACIÓ BÀSICA
Dia i hora: Dissabte 22 de novembre les 18.30 h
Lloc: El Canal
Preu: 22 €
Durada: 1 h
PRESENTACIÓ
Les obres de La Veronal s’han anat titulant amb
noms de països i capitals i, peça a peça, configuren una geografia mental i humana que
posa un munt de dansa (molt de moviment
gairebé compulsiu) al servei del seu mapa expressiu completíssim. S’ha parlat de la companyia com una barreja de les atmosferes cine-
matogràfiques de David Lynch, dels germans
Coen, de Tarkovsky... Dinàmica i narrativa, poderosament plàstica, inquietantment expressiva, La Veronal protagonitza una autèntica
road movie de la desolació, farcida d’humor i
de coreografia.
SINOPSI
“Les nostres relacions no es donen perquè vulguem que es donin, perquè les desitgem. No es
donen perquè vulguem obtenir plaer d’aquestes
relacions, sinó perquè tenim por”.
Andrei Tarkovsky
El llac Baikal, situat a la regió sud de Sibèria,
és el llac més profund del planeta. El seu volum
d’aigües és tal que, si el vesséssim per la superfície terrestre, aquesta quedaria coberta per
019
una capa de vint centímetres d’alçada. Rússia
és una imatge en moviment, un viatge en cotxe
cap al llac Baikal. Els protagonistes tenen davant una carretera que s’enfonsa al bosc. Hi ha
neu a la carretera. Rússia és gran i desconeguda. Estan obligats a romandre junts, tancats
a l’interior d’un vehicle. Passen la nit escoltant
programes de ràdio. La carretera els condueix
a estar cada vegada més a prop del llac, però
mai arriben a veure’l. Des del principi Rússia
neix amb la voluntat de no acabar mai. Rússia
és la representació geogràfica de la por.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
LA VERONAL
DIRECCIÓ: MARCOS MORAU
Marcos Morau va ser Premi Nacional de
Dansa l’any 2013. A més a més, ha obtingut el Premi al Millor Creador de l’any, atorgat per la revista Time Out, el premi Sebastià Gasch, atorgat per la fundació FAD de
les Artes y el Diseño i el Premi Butaca 2013.
Amb les seves creacions ha aconseguit guanyar
premis en tots els certàmens coreogràfics nacionals i internacionals als que s’ha presentat:
Certamen Coreogràfic Internacional de Hannover, Certamen Coreogràfic de Copenhague,
Concurso Coreografico de Madrid, Masdanza
/ Festival Internacional de Danza de Canárias,
Millor espectacle a la Fira de Tàrrega... Així
com una menció especial a la Fira Internacional de Danza de Huesca, i una representació a la
Bienal Internacional de Joves Creadors d’Europa.
Marcos Morau i el seu equip han començat a
exportar el seu segell a d’altres companyies reconegudes internacionalment, i per al calendari
de les pròximes temporades crearan nous treballs per a la Compañia Nacional de Danza, dirigida per José Martínez; per al Scapino Ballet de
Rotterdam, per a Skanes Dansteater i Norrdans,
ambdues a Suècia; per al Ballet de Teatres de la
Generalitat Valenciana, per al Royal Danish Theatre, i per a la Carte Blanche - Companyia Nacional de Dansa de Noruega, entre molts altres.
020
La Veronal està present a alguns dels Festivals i Teatres més importants del món, com
per exemple el Théâtre National de Chaillot
de París, la Biennale di Venezia, el Dance Salad Festival de Houston, el Temporada Alta,
el Festival Roma Europa, el SI Dance Festival de Seoul, el DansensHus de Estocolmo,
el JuliDans de Amsterdam, el Tanz im August de Berlín y el Sadler’s Wells de Londres.
Al 2005 Marcos Morau crea La Veronal, col·lectiu format per artistes procedents de la dansa,
el cinema, la literatura i la fotografia. La finalitat del seu equip artístic resta directament
en una constant recerca de nous suports expressius i també, de referències culturals
-cinema, literatura i fotografia principalment-,
que aposten per un llenguatge narratiu amb
la intenció de formar espais artístics globals.
La Veronal està creant una sèrie de treballs que
prenen com a punt de partida un país o ciutat del món, creant una analogia entre dansa i
geografia. Les peces no pretenen construir-se
com obres documentals que descriguin el país
de manera directa, sinó que es serveixen dels
elements que el topònim proporciona per dur a
terme el desenvolupament d’una idea, d’un argument. Aquest imaginari ha portat a la companyia a diferenciar-se en el mapa de la creació contemporània internacional com una veu pròpia.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SOBRE L’OBRA LA PREMSA N’HA DIT...
“Poética, inteligente e innovadora es Rússia la cuarta obra del coreógrafo
valenciano, Marcos Morau, para su compañía La Veronal. [...]”
Carmen del Val
El País
“[...] Marcos Morau circula entre la tensió lynchiana i l’humor dels
germans Coen, un paradís surrealista estèticament perfecte i profundament inquietant, proper a les accions parateatrats de Jan Lauwers [...]”
Bàrbara Raubert Nonell
Avui
“Para aquellos a los que guste la aventura de hacer autostop y se animen
a subir al coche de un desconocido con los ojos cerrados, aquí tienen un
billete directo al frío polar de Rússia, uno de los paisajes surgidos de la
imaginación de Marcos Morau, donde las bajas temperaturas llegan a congelar y petrificar, bajo una apariencia de inmaculada belleza, los deseos
inconfesables y todo aquello que no es bonito de ver ni de sentir, pero que
también forma parte de la naturaleza humana. [...]”
Bàrbara Raubert Nonell
Time Out Barcelona
“[...] Un espectáculo original y brillante, de esos que, como espectador,
se agradecen enormemente por la sensación de catarsis, de frenesí y de
emoción que suscitan.”
Gloria Díaz
El Club Express
021
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Carmen del Val
El País
Febrer 2011
022
sense
retorn
Rússia
La Veronal
9 de febrer. Mercat de les Flors
Bàrbara Raubert Nonell
Avui
Febrer 2011
la 53a edició dels premis Grammy ■ MARK RALSTON / AFP
emis Grammy i Lady Gaga
uè torna a superar-se
s ‘ladies’
premi a la seva “bonica xicota, que està embarassada”, fent referència a
la seva parella, l’actriu Kate Hudson. Esperanza
Spalding s’emportaria el
Grammy al millor nou
artista, una categoria en
què competia amb noms
molt més comercials.
Premis a banda, el gran
atractiu de la nit van ser
les interpretacions que
van conformar una cerimònia carregada per igual
de cares noves i sospitosos
habituals. Entre les excentricitats musicals de la
nit es va poder veure l’actriu Gwyneth Paltrow
cantant a duet amb Cee Lo
Green, i uns titelles i Katy
Perry ensenyant imatges
de la seva famosa boda
amb Russell Brand.
De tota manera, segurament els millors moments musicals dels
Grammy van ser els oferts
pels artistes més veterans.
La veu ronca de Bob Dylan
i els músics de Mumford
& Sons i Avett Brothers
van fer un homenatge inoblidable a la música acústica. Amb només dues
guitarres i les veus de
John Mayer, Norah Jones
i Keith Urban, van interpretar una versió molt
personal de Jolene de Dolly Parton. Mick Jagger,
per la seva banda, es va
estrenar actuant en els
Grammy amb un homenatge a Solomon Burke
amb Everybody needs
somebody to love i una
energia que feia oblidar
els seus 67 anys. ■
———————————————————————————————————————————————————————————————————————————
de Cardona, acústica de la
qual té fascinat Savall des
de fa més de vint anys, va
ser encomanat per l’Ajuntament de Gandia, ciutat d’on
era originari Francesc de Borja i on es va estrenar mundialment, fa unes setmanes, el
023
concert. Aquest premi, com
en la majoria de les altres
109 categories que conformaven els Grammy, no va
entregar-se, però, durant la
cerimònia, en la qual només
es van oferir deu dels guardons més importants.
E
stà plantejada com
un viatge fins al llac
més profund del
món, el Baikal, però com
aclareix en un moment donat el gegant retrovisor
que fa de pantalla per a
subtítols, Rússia només
és un lloc al cervell dels
espectadors, un paisatge
eteri creat entre els estímuls escènics i les tecles
que aquests agullons hagin pogut aixecar en cada
espectador, que segur
que no són pocs.
Marcos Morau circula
entre la tensió lynchiana i
l’humor dels germans Coen, un paradís surrealista
estèticament perfecte i
profundament inquietant,
proper a les accions parateatrats de Jan Lauwers.
Però la joventut d’aquest
creador es nota especialment en l’energia que posa
en escena i en la facilitat
per lligar aspectes inconnexos que a les seves
mans adopten una narrativitat d’extrema fluïdesa,
com les icones russes plorant en un pas de Setmana
Santa o les posicions de
gimnastes esportives entre
els moviments de dansa.
El paper dels vuit intèrprets, ballarins excel·lents,
és el de posar cos a uns
personatges que són pura
emoció, llençant-s’hi sense
cap mena de reserva. És
per això que connecten
amb el públic, perquè senten plenament cadascun
dels energètics passos
amb els quals la història
s’entrellaça i s’explica.
El coreògraf juga amb la
flexibilitat d’aquests intèrprets, tant física com emocional, i els empeny a situacions en què passen de
ser protagonistes a elements causants o simplement a rebre l’acció d’altres, i és amb la mateixa
flexibilitat que el públic ha
de seure al teatre, acceptant la neu que pugui caure-li a sobre, perquè sap
que està en bones mans.
Mans que guien i assenyalen un futur ascendent en
una via sense retorn.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Bàrbara Raubert Nonell
Time Out Barcelona
Febrer 2011
¿Subirías al coche de un desconocido?
Para aquellos a los que guste la aventura de hacer autostop y se animen a subir al coche de un desconocido con los ojos cerrados,
aquí tienen un billete directo al frío polar de Rússia, uno de los paisajes surgidos de la imaginación de Marcos Morau, donde las bajas
temperaturas llegan a congelar y petrificar, bajo una apariencia de inmaculada belleza, los deseos inconfesables y todo aquello que
no es bonito de ver ni de sentir, pero que también forma parte de la naturaleza humana.
Tal y como lo plantea –y después de haber pasado por sus anteriores montajes: Suecia (2008) y Finlandia (2010)– dirías que el
blanco de la nieve es más brillante cuanto más oscura es la suciedad que se esconde bajo la nieve. Es una relación de opuestos que
se amplifica por contraste y que hace pensar. Lo cierto es que en situaciones de frío extremo no quedan muchas ganas de desnudarse ni de airear emociones, más bien apetece hacerse una bolita y quedarse bien encerrado dentro de uno mismo o dentro de
casa. Quizás sea por eso que el director de La Veronal –la compañía creada en 2005 y que forma parte de una hornada de jóvenes
artistas surgidos del Institut del Teatre que no ha parado de trabajar– acostumbra a situar sus historias en lugares lejanos y cubiertos
de nieve, al contrario del levante que le ha visto crecer. Vale la pena hacer un pequeño apunte personal sobre el autor y coreógrafo de
esta compañía que lleva el nombre del barbitúrico con el que intentó suicidarse Virginia Wolf y que se etiquetó comercialmente como
Veronal porque su descubridor tomó una dosis en un tren de Alemania y no despertó hasta llegar a Verona, Italia. Además de en los
viajes por historias oscuras, a Marcos Morau, valenciano de 28 años, se le puede encontrar en todos los estrenos del teatro en el
que ahora se presenta su obra, el Mercat de les Flors, y también los días que no son estreno pero que hay función, ya que es una de
las personas que tan amablemente nos dirige a la butaca con el número que marca la entrada que tenemos en las manos. Y a quien
nosotros ciegamente seguimos. Está claro que a Morau le gusta moverse entre sombras y desde allí dirigir las acciones de los demás.
Su cara redonda detrás de unas gafas de pasta negra parece introvertida. Como la de aquél que piensa más de lo que dice, pero que
hace más de lo que parece. Es una cara de alguien con buena letra, definitivamente, como demuestra la armonía formal tan depurada
que se encuentra en todas sus creaciones, aunque sólo sea la superficie de aquello que quiere explicar. Aunque sea una letra muy
bella para escribir cosas muy feas.
Parece ser que la primera aproximación a la danza que se le reveló fue mirando gimnasia rítmica con su prima. Los aros, las cintas y
las pelotas formaban un fondo maravilloso para los movimientos desarticulados de las gimnastas, un lenguaje mudo que no paraba
de llamarle. Hasta que se lanzó de cabeza y, después de una carrera meteórica con colaboraciones con los más grandes como Cesc
Gelabert o el Netherlands, ahora ha llegado su momento. Además del sencillo esteticismo de sus puestas en escena, los movimientos
totalmente coreografiados de los intérpretes –sin que su creador haya sido nunca bailarín– junto a emociones a punto de explotar,
crean los contrastes que han convertido a La Veronal en una compañía con estilo propio y en un período de tiempo muy corto ya ha
conseguido algunos premios.
La propuesta del viaje que esta vez se encamina hacia Rússia es arriesgada y parte de la idea de la road movie. Aparte de los colaboradores habituales, Carmina S. Belda, Pablo Gisbert, El Conde de Torrefiel, y Lorena Nogal, esta vez también ha contado con
los bailarines Anna Hierro, Cristina Facco, Núria Guiu, Manuel Rodríguez, Núria Navarra, Sau-Ching Wong y Tanya Beyeler, además
de la mirada pausada del cineasta Cesc Gay para marcar la ruta. Todos juntos han buscado los mejores caminos y los lugares más
fotogénicos para conducir la historia. Nosotros seguro que nos perdemos en ella.
024
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Gloria Díaz
El Club Express
Febrer 2012
025
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
EL CONDE DE TORREFIEL
LA CHICA DE LA AGENCIA DE VIAJES NOS DIJO QUE
HABÍA PISCINA EN EL APARTAMENTO
FITXA
Idea i creació: El Conde de Torrefiel
Dramatúrgia: Pablo Gisbert
Text: Pablo Gisbert en col·laboració amb els intèrprets
Intèrprets: Cris Celada, Tanya Beyeler & Guests (Mónica Almirall, Albert Pérez - Hidalgo, David Mallols, Amaranta Velarde, Nicolas Carbajal, Xantal Gabaró i Andreu
Martínez)
Disseny de llums i il·luminació: Octavio Mas
Composició sonora: Rebecca Praga
www.elcondedetorrefiel.com
Coproducció:
Amb la col·laboració de:
Espectacle en castellà amb sobretítols en anglès
026
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
INFORMACIÓ BÀSICA
Dia i hora: Dissabte 22 de novembre les 23 h
Lloc: Sala La Planeta
Preu: 15 €
Durada: 1 h 10 min
PRESENTACIÓ
El desig permanent, la pulsió per perseguir el
que se’ns escapa, la pastanaga del consum,
una carrera contínua de treure la llengua... I tot
per a què, si restem finalment insatisfets fins i
tot quan hem entrat a la cambra de l’apartament promès per l’anunci? El túrmix postmodern d’El Conde de Torrefiel presenta un al-
tre potent pack de text embolicat amb coreografies, plasticitat i mil formes de veu. Si
les paraules són una màscara, emmascarem
la màscara per tal d’esborrar-la. Un cop més
a Temporada Alta, l’humor corrosiu, la llibertat
més bèstia, una obra plena de llum. Escenogràfica i mental.
SOBRE L’ESPECTACLE...
La insatisfacció constant és una de les premisses de La chica de la agencia de viajes
nos dijo que había piscina en el apartamento,
una peça on les paraules s’articulen per la
necessitat d’inventar desitjos que mai arriben a complir-se; necessitat cristal·litzada en
un estil de vida, que devora persones, idees
i experiències, que ho gaudeixen encara que
sentin que podria ser millor. En aquest treball
-quart muntatge de la companyia El Conde de
Torrefiel-, s’explota la paraula més enllà de la
funció dramàtica, valent-se de formes com la
literatura, la coreografia i les arts plàstiques per
tal de representar en escena la insatisfacció de
la societat contemporània.
Les vacances, vistes com la recerca d’un
paradís somiat d’oci i plaer, serveixen com a
027
punt de partida a La chica de la agencia de
viajes nos dijo que había piscina en el apartamento, que es situa en el context d’un excepcional i feliç viatge a un lloc de platja, amb
l’objectiu de construir una partitura en la que
els cossos, les paraules i els sons elaborin ambients indefinits que es debatin entre allò banal
i allò extraordinari.
Aquest treball es va estrenar l’any 2013 al Festival TNT de Terrassa. S’ha presentat al Festival Sâlmon del Mercat de les Flors de Barcelona, al Festival BAD de Bilbao, al XXXI Festival
de Otoño a Primavera de Madrid, al Teatro
Pradillo de Madrid, a la Cena Contemporanea
de Brasilia, al FIT de Sao José de Rio Preto i al
Short Theater Festival de Roma.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SINOPSI
Durant les vacances el temps es converteix en
una altra forma de temps, independent i excepcional, permetent-nos viure experiències
úniques que es constitueixen com un univers
paral·lel pensat principalment per saciar la nostra idea de felicitat.
La peça proposa deixar de banda una experiència estètica complaent, per donar lloc a
una altra forma més ambigua, i consolidar, així,
una relació eròtica entre allò que es veu i allò
que es creu veure.
Les vacances són un exercici d’autisme voluntari, una irrupció circumstancial per oblidar-se
momentàniament del món. Mentrestant, el
món, desconcertat, observa a milions de persones viatjant al seu voltant, a la recerca d’un
paradís personal de l’oci, de l’experiència i del
plaer.
La chica de la agencia de viajes nos dijo que
había piscina en el apartamento, es situa
aparentment en aquest context, per tal de construir una partitura en la que els cossos, les
paraules i els sons crein ambients indefinits que
es debatin entre allò banal i allò extraordinari.
EL PROPÒSIT DE L’ESPECTACLE
El Pop Art ha estat el gran triomfador en el panorama artístic mundial actual. La seva aparició
en escena ha destruït definitivament les categories bàsiques de tot principi catalogador de
l’objecte artístic. És per això que, ara més que
mai, apareixen en l’escena artística allò Grotesc, allò Trash, allò Lleig o allò Macabre; estils
que reneixen de manera insistent com a formes
artístiques, i que pretenen, ara per ara, articular
un discurs entre allò Sublim i allò Detestable.
Ens centrem en la capacitat adquirida per l’art
pop de rebaixar el pes polític dels esdeveniments històrics del recent segle XX, que els ha
convertit en mers fets artístics, subestimant el
028
seu primer i real significat. Aquesta conversió
de valors produeix un oblit generalitzat i, com
diria el filòsof Slavoj Zizek, provoca en l’ésser
humà “que les guerres tornin a ocórrer com si
no haguessin existit mai”.
Volem articular el discurs del projecte al voltant
d’aquesta banalització, que es pot reconèixer
en les conductes que ens caracteritzen, més
enllà de les classes socials. Una tendència insaciable que provoca una insatisfacció
crònica, esdevenint destructiva per a les qualitats humanes i la supervivència en la complexa
realitat de progrés.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
EL DIRECTOR N’HA DIT...
Vaig llegir en un mateix més a Plató, a Nietzsche i a
Thomas Bernhard, i després d’haver-los llegit, vaig
veure que hi havia alguna cosa profundament present que sobrevolava per sobre de les seves idees,
per sobre de tot el que havien escrit (i pensat, al cap
i a la fi) durant la seva vida: tots ells varen creure
verdaderament estar vivint el pitjor moment de la
Història de la Humanitat. Aleshores vaig pensar que
tots hem pensat alguna vegada estar vivint el pitjor
moment de la Història de la Humanitat. I és per això
que vaig entendre que la barbàrie, no és només una
constant, sinó que és la vida mateixa. La barbàrie
és el motor que obra entre nosaltres, alleujada,
puntualment, amb amors i bona música. I això que
ara escric, podria ser un impuls per començar a explicar una història: dos amigues planegen unes vacances a Cuba. Des d’Europa viatgen a l’Habana.
Allà lloguen un cotxe i s’aventuren a la recerca del
lloc més allunyat, solitari i realment exòtic de l’illa.
Després de viatjar durant moltes hores, quan estan
davant de la platja més allunyada, solitària i realment exòtica del món, en aquell instant, completament soles davant de la platja paradisíaca, pensen
en silenci que tot allò, en el fons, és una merda.
Pablo Gisbert
LA COMPANYIA
El Conde de Torrefiel és una companyia resident a Barcelona, fundada per Pablo Gisbert (Ontinyent, 1982) i
Tanya Beyeler (Lugano, 1980). Els dos han cursat estudis teatrals d’art dramàtic –direcció i dramatúrgia–,
filosofia i humanitats. Els seus interessos abasten altres
disciplines, com la música i la dansa contemporània.
Són habituals col·laboradors, sobretot en l’apartat de
dramatúrgia, de la companyia de dansa La Veronal, del
coreògraf Marcos Morau.
Són autors de teatre, músics, performers i videoartistes.
Les seves creacions investiguen, a partir d’una estètica
visual i textual en la que cohabiten la coreografia, la
literatura i les arts visuals –que es materialitzen en forma
de vídeos–, accions i peces escèniques. Les propostes
s’activen per una temporalitat immanent, un anàlisis sincrònic dels esdeveniments actuals, un qüestionament
quant a ser aquí i ara, de les hipòtesis immediates que
ens imposa el nostre temps. Així, El Conde de Torrefiel,
intenta entendre les connexions existents entre la racionalitat i els significats donats pel llenguatge, l’abstracció
de conceptes, i allò imaginari i allò simbòlic proporcionat
per la Imatge.
entre l’efecte d’allò real i l’efecte real, la relació que s’instaura entre allò íntim i allò polític, i per ser més exactes,
entre les noves formes de totalitarisme, la alienació intel·lectual i la noció de responsabilitat i de llibertat individual.
El recorregut professional de El Conde de Torrefiel
comença al 2010 amb la presentació de la seva primera peça llarga, La historia del rey vencido por el
aburrimiento. Segueix Observen cómo el cansancio derrota al pensamiento, al 2011; Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael
Haneke, al 2012; i la seva última proposta escènica, La
chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina
en el apartamento, al 2013. Els seus dos últims treballs
han proporcionat a la companyia un reconeixement del
públic i de la crítica, i han pogut veure’s en reconegudes
sales i festivals d’Espanya, com al Mercat de les Flors de
Barcelona, el Festival de Otoño a Primavera de Madrid o
el Festival Temporada Alta de Girona, entre d’altres.
Gràcies a tot això, actualment, El Conde de Torrefiel ha
començat a donar passes més enllà de les seves fronteres. El 2014 portarà a la companyia a presentar els seus
Les seves obres més recents es centren exclusivament
en el segle XXI i plantegen, mitjançant aquesta oscil·lació
029
últims tres treballs en una gira internacional per França,
Brasil, Itàlia, Mèxic, Paraguai, Veneçuela, Equador i Xile.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
EQUIP ARTÍSTIC
DRAMATURG I DIRECTOR: PABLO GISBERT
Foto: Fabulamundi
Pablo Gisbert (Ontinyent, 1982) va estudiar filosofia a la Universidad de Valencia. A continuació es va traslladar a
Madrid per estudiar dramatúrgia i direcció a la RESAD.
Va obtenir el títol superior en dramatúrgia al 2011 per l’Institut del Teatre de
Barcelona.
Al 2011 va aconseguir l’accèssit del
premi nacional Marqués de Bradomín
del INJUVE, pel seu text Un Cine arte y
diez personas arden.
Des del 2008 desenvolupa el seu projecte escènic a Barcelona, de manera
030
conjunta amb Tanya Beyeler i sota el
nom de El Conde de Torrefiel.
Treballa de manera regular com a dramaturg a la companyia de dansa La
Veronal, des de la seva creació l’any
2005; feina per la que ha rebut el Premi
Sebastià Guasch 2013 juntament amb
Marcos Morau i Roberto Fratini.
Actualment també col·labora com a intèrpret a la companyia de teatre La Tristura, i forma part de la plataforma europea de dramatúrgia contemporània
Fabulamundi: Playwriting Europe.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
ACTRIU: TANYA BEYELER
Tanya Beyeler (Lugano, Suïssa, 1980) es va
traslladar a Espanya l’any 2001 per seguir amb
els seus estudis d’Art Dramàtic.
Forma part de l’equip artístic de la companyia
de dansa La Veronal, en la qual també hi treballa
de manera regular com a intèrpret.
Va començar com a actriu en la modalitat de
teatre textual, però el temps i l’experiència
l’han acostat a la dansa i a les arts en viu de
caràcter més performatiu.
Ha col·laborat com a dramaturga amb la
ballarina suïssa Eugénie Rebetez, en la seva
última creació estrenada a Zürich al 2013; i ha
completat la seva formació artística amb professionals com La Ribot, Ricardo Bartís, Marta
Galán, Xavier Le Roy, Romeo Castellucci o Motus, en diferents països, com per exemple Alemanya, Espanya, Argentina, Bielorússia, Itàlia i
Suïssa.
Actualment viu a Barcelona i desenvolupa el
seu projecte escènic de manera conjunta amb
Pablo Gisbert, sota el nom de El Conde de
Torrefiel.
ACTRIU: CRIS CELADA
Cris Celada (Madrid, 1975) va néixer a Madrid, on va dur a terme estudis universitaris en
Educació i Pedagogia. Després es va formar en
diferents disciplines d’Arts Dramàtiques i Moviment Escènic, amb professionals com Adolfo
Simón, Magdalena Labarga, Arnold Taraborrelli,
Gabriel Chamé o Mercedes Boranat, entre d’altres. A més a més de tenir una formació regular
amb Jorge Eines, i continuar els seus estudis
de Doblatge.
Més tard es va traslladar a Barcelona, on va
desenvolupar la seva pròpia activitat teatral,
combinant espectacles de cabaret, conta contes, peces infantils i creacions més contemporànies.
Lidera, amb Tatiana Sánchez Garlan, El pollo
campero: comidas para llevar, un projecte escènic que ha reunit en la seva curta trajectòria
diferents premis nacionals.
Aquesta eclèctica carrera destaca per la seva
constant i especial habilitat en la paraula i la
031
comèdia, que fan de Cris Celada una excel·lent
i peculiar actriu.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SOBRE L’OBRA LA CRÍTICA N’HA DIT...
“[...] El Conde de Torrefiel és, ja, un grup de culte per a minories. [...] El seu
univers, atractiu per a un públic compromès però també per a un espectador més ampli per la seva posada en escena aparentment intranscendent,
mereix més funcions a Barcelona.”
Jordi Bordes
El Punt Avui
“[...] Algo se mueve allí a dónde va El Conde de Torrefiel. [...]”
Pablo Caruana
El País
“[...] Fundada en 2010, han bastado tres montajes [...], para situar a El
Conde de Torrefiel en el escaparate de lo más interessante y original que
transita por el universo [...]”
Juan I. García Garzón
ABC (Cultural)
“[...] Un espectáculo espiritoso, dialéctico y dulcemente corrosivo.”
Javier Vallejo
El País
032
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Jordi Bordes
La Vanguardia
El Punt Avui - Notícia: Una festa desbarrada i nihilista
Novembre 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cu
Cultura
CRÍTICA
JORDI BORDES
Una festa desbarrada i nihilista
El Conde de Torrefiel signa una peça entre monòleg, assaig i ‘performance'
01/11/13 02:00 -
Q ui conegui el treball de La Veronal, hi veurà molt de ressò en aquest treball del
Conde de Torrefiel. No és que li facin un homenatge, sinó que ells mateixos també
col!laboren habitualment amb la dramatúrgia del grup de Carlos Morau. Una
letàrgica i alhora captivadora classe de tai-txi és una escena que avança per on
dispararan aquest cop els del Conde de Torrefiel. Ells reconeixen que tenen una
forta influència en la literatura. També en el cinema d'autor. I, molt probablement,
deuen allargar sessions informals de conversa amb el carpe diem vitalista. A l'espai
escènic, però, despleguen un món fosc, tot i que amb moltes picades d'ullet a la
comicitat i a l'arquetip. Que beuen de la font dels monòlegs, però trencant el codi de
la cantarella graciosa: és de gran fredor i implacable, en què retraten com serà el
futur de la societat: el segle XXI és poc més que brossa; la intel!ligència és una
arma per aprofitar-se dels privilegis que puguin absorbir.
Les amigues són les úniques que es troben un cert consol, desenganyant-se d'una
vida que quasi menystenen. Però, en canvi, hi ha espais per al joc i la caricatura
amb uns heavies molt enrotllats, molt més previsibles i acomodaticis que el que la
seva aparença pugui resultar. Només cal disposar del descodificador de heavies per
comprendre'ls. Són lectors de 2666 i uns romàntics impossibles. Molt més perillosos
són els patxangues. Que no tenen més discurs que el xumba-xumba, viuen de les
escorrialles d'oferta del Mercadona i el Condis i superen la seva buidor
despullant-se i provant tot allò que està prohibit, per veure si els dóna alguna llum al
seu angoixant present. I, de sobte, un quadre d'una estètica absoluta que trenca el
ritme trepidant i desbarrat. Hi ha una voluntat plàstica, també!
El Conde de Torrefiel és, ja, un grup de culte per a minories. Van rebentar els
aforaments del Festival Terrassa Noves Tendències (TNT), així com les dues
sessions del Sâlmon. S'ha quedat públic al carrer! El seu univers, atractiu per a un
públic compromès però també per a un espectador més ampli per la seva posada
en escena aparentment intranscendent, mereix més funcions a Barcelona.
LA CHICA DE LA AGENCIA NOS DIJO QUE HABÍA PISCINA EN EL APARTAMENTO
El Conde de Torrefiel
Direcció:
Pablo Gispert
Intèrprets: Cris Celada, Tanya Beyeler i companys convidats
Data i lloc: Dijous, 24 d'octubre, Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors.
Darrera actualització ( Divendres, 1 de novembre del 2013 02:00 )
Publicat a
Suplement Cultura 01-11-2013 Pàgina 18
033
DESA LA NOTÍCIA A:
Canals relacionats
Canal: Teatre
Jordi Borde
Castells
Altres articles de l'autor
08/11/2013 Tendra i lúcida
mirada infantil
04/11/2013 República de
solitaris
Més articles ...
Notícies de ...
Barcelona
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Pablo
Algo se
mueveCaruana
bajo El Conde de TorreÞel | Cultura | EL PAêS
http://cultura.elpais.com/cultura/2013/10/30/actualidad/1383...
El País
Octubre 2013
CULTURA
NUEVAS TENDENCIAS ESCÉNICAS
Algo se mueve bajo El Conde de Torrefiel
La compañía, liderada por Pablo Gisbert y Tanya Beyeler, lleva tres años de gira con sus trabajos por
España y haciendo afición
PABLO CARUANA
7
30 OCT 2013 - 01:33 CET
Archivado en:
Teatro alternativo
Teatro
Artes escénicas
Arte
Espectáculos
Cultura
Un espacio vacío, blanco, un
flourescente inmaculado y una cortina
rosa. Así comienza La chica de la
agencia de viajes nos dijo que había
piscina en el apartamento, la nueva
obra de El Conde de Torrefiel que se
estrena este viernes en el Festival
BAD de Bilbao. Un día después, el
sábado, se mostrará una obra anterior
de la compañía, Observen como el
cansancio derrota al pensamiento, en
el Polideportivo de Deusto: la obra
transcurre durante un partido de
baloncesto que monta la propia compañía.
La semana pasada, La chica de la agencia de viajes… llegó al Festival Salmón del Mercat de
les flors de Barcelona. Y el segundo día más de una treintena de personas se quedaron fuera
sin poder entrar. Cuando la compañía estuvo hace un año con su anterior montaje en Madrid
en el Teatro Pradillo (sala a la que volverán dentro del Festival de Otoño el 17 de este mes y
durante dos semanas) la segunda semana Pradillo estuvo a rebosar. Y es que el Conde de
Torrefiel está consiguiendo que algo tan teatral como “el boca a boca” funcione. La compañía,
liderada por Pablo Gisbert y Tanya Beyeler, lleva tres años de gira con sus trabajos por
España y haciendo afición. Algo se mueve allí a dónde va El Conde de Torrefiel.
Ambos, Beyeler y Gisbert, están comenzando la treintena, hasta
hace bien poco trabajaban como acomodadores en un teatro.
Gisbert en el 2011, ganó el accésit del Premio Marqués de Bradomín
2011 con el texto Un cine arde y diez personas arden. Entre tanto,
llegaría La historia del rey vencido por el aburrimiento (2010),
Observen cómo el cansancio derrota al pensamiento (2011) y
Escenas para una conversación después del visionado de una
película de Michael Haneke (2012), esta última obra editada por
Teatron Tint, editorial donde próximamente se publicará La chica de
la agenica de viajes... Tres piezas donde han ido destilando un teatro
de acción, siempre apoyado en los textos de Gisbert pero en el que
iban encontrando una propuesta escénica propia, un estilo.
Con el texto por delante
Un momento de la obra 'La chica de la agencia de viajes nos
034
1 de 3
En las obras de El Conde de Torrefiel el público se sorprende de la
libertad, de cómo los textos hablan sin ninguna cortapisa de todo y
todos con un humor corrosivo pero al mismo tiempo adentrándose en
09/11/13 13:54
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Algo se mueve bajo El Conde de TorreÞel | Cultura | EL PAêS
http://cultura.elpais.com/cultura/2013/10/30/actualidad/1383...
temas duros y ásperos: el pasado fascista de España y Europa y su
peso en nuestras vidas, el desgaste y abandono de los hombres y
los años, la religión, la muerte… Textos que suenan a Thomas Bernhard en su repetición y
verbo duro, y a Rodrigo García en su capacidad de análisis contemporáneo y en la voluntad
de soliviantar la moralidad del respetable como técnica propedéutica dirigida a la reflexión o la
autocomplacencia –dicen algunos-. Algunas frases de La chica de la agencia de viajes… son
buen ejemplo de ello: “Amamos, negociamos y nos vestimos como en el siglo XX, trabajamos,
compramos y bailamos como en el siglo XX, e incluso se vende, se calla y se vive como en el
siglo XX”; “Cuando un hombre inteligente sabe que es inteligente, inmediatamente, se
convierte en un hombre malvado (…) La inteligencia va en contra de las personas. La
inteligencia derrota a la humanidad” o “Tengo una teoría: creo que la verdadera democracia
consiste en que existan ricos extremadamente ricos y extremadamente enganchados a la
cocaína. Y pobres extremadamente pobres, y extremadamente enganchados a la cocaína”.
dijo que había piscina en el apartamento'.
Un momento de 'La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento'.
Los textos en las obras de la compañía usan diversas técnicas para llegar lenta y claramente
al público, textos proyectados, textos en off; o textos dichos por los mismos actores siempre
con micrófonos y sin ningún gesto o interpretación que los guie o deforme. “El texto es la
columna vertebral de la pieza, el material pesado, su consistencia y contundencia. Los demás
elementos como la luz, el sonido y la misma acción son cajas de resonancia, los altavoces de
las ideas que fluctúan en escena y que le otorgan la posibilidad de funcionar como estructura
dramática”, explican sobre esta pieza de dos jóvenes que deciden descansar en Benidorm,
ciudad arquetipo del pop hispánico que sirve como fondo a la compañía para ahondar en la
condición del hombre pos-opulento.
Luz y sonido: el escenario como posibilidad
Pero El Conde de Torrefiel tiene claro que la investigación es la escena y el texto una simple
herramienta: “Después del texto, en esta obra, es la luz", afirma Gisbert, "la luz respira y
domina la acción. Las escenas son dadas por una experiencia visual más que por una
secuencia narrativa. Y el sonido es constante y persistente. Por otro lado, las intérpretes que
dan voz al texto (la propia Tanya Beyeler y Cris Celada), son más bien eso, voces o altavoces
de pensamiento, y no intérpretes, aunque también lo son". "La obra", añade, "tiene como
pretexto una historia sencilla: dos amigas van a pasar un fin de semana a la playa para salir
de su rutina cotidiana, y se lo pasan muy bien. Punto. La acción en escena es la
representación, a veces de manera más abstracta, a veces de manera más explícita, de
algunos de estos momentos. La función del movimiento en escena es otorgar teatralidad,
2 de 3
035
09/11/13 13:54
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Algo se mueve bajo El Conde de TorreÞel | Cultura | EL PAêS
http://cultura.elpais.com/cultura/2013/10/30/actualidad/1383...
ritmo y acción, para sustentar una estructura dramática anodina, pues no les pasa nada
extraordinario, nada que cambiará sus vidas. Lo extraordinario es la vida en sí, y como cada
persona en un tiempo histórico determinado recibe y gestiona esa posibilidad de existir”.
Quizá lo más definitorio de El Conde sea el tiempo de sus obras, un tiempo pausado, en
suspensión, entre la risa, la acción y la desmesura, pero que apunta hacia el centro vital del
espectador. En La chica de la agencia… pudiera parecer que los textos tienden a la
desesperanza. “¿Desesperanzadores? Creo que sí. Siempre nos quedamos un poco locos
cuando alguien se queda sólo con la risa de lo que ha visto. En el fondo lo que se cuenta y se
dice es perverso, malsonante, no da risa. La ironía es un mecanismo muy higiénico para no
caer en falsas ilusiones y al mismo tiempo no ser derrotado por el peso del desastre".
30.10.2013 El País / Cultura / Nuevas tendencias escénicas de Pablo Caruana
(http://cultura.elpais.com/cultura/2013/10/30/actualidad/1383140125_286453.html)
© EDICIONES EL PAÍS, S.L.
Crítica publicada en el diari La Razón
036
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Juan I. García Garzón
ABC (Cultural)
Desembre 2013
!AAADDDRRRIIIDDD
!444///!222///!333
PPPrrreeennnsssaaa:::
TTTiiirrraaadddaaa:::
DDDiiifffuuusssiiióóónnn:::
SSSeeemmmaaannnaaalll (((SSSaaabbbaaadddooo)))
333222888...222555444 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
222333999...666000555 EEEjjjeeemmmppplllaaarrreeesss
CCCóóóddd::: 777777000777222666666999
AAABBBCCC (((CCCUUULLLTTTUUURRRAAALLL)))
PPPááágggiiinnnaaa::: 222666
SSSeeecccccciiióóónnn::: CCCUUULLLTTTUUURRRAAA Maaalllooorrr::: 111555...000555777,,,000000 €€€ Rrrreeeaaa (((cccmmm222)))::: 555888222,,,666 OOOcccuuupppaaaccciiióóónnn::: 888333,,,444111 %%% DDDooocccuuummmeeennntttooo::: 111///111 AAAuuutttooorrr::: JJJUUUAAANNN III... GGGAAARRRCCCÍÍÍAAA GGGAAARRRZZZÓÓÓNNN NNNúúúmmm... LLLeeeccctttooorrreeesss::: 444555666000000000
037
DOSSIER DEL #FF80
La hucha del proletariado | Madrid | EL PAÍS
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/12/04/madrid/1386187893_...
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Javier Vallejo
El País
Desembre 2013
MADRID
TEATRO
La hucha del proletariado
El Conde de Torrefiel trenza en Pradillo un espectáculo contemporáneo espiritoso, dialéctico y
suavemente corrosivo
JAVIER VALLEJO
Madrid
5 DIC 2013 - 09:01 CET
Archivado en:
Crítica teatral
Obras teatro
Artes escénicas
Espectáculos
Cultura
Arte
Arte contemporáneo
Arte pop
Crítica
Arte siglo XX
Bellas artes
Comunidad de Madrid
Teatro
Historia arte
España
“A Federico García Lorca se le
considera un autor cumbre del siglo
XX, se le estudia en universidades de
todo el planeta, sus obras se
representan en Pekín, Berlín, Nueva
York… Y a día de hoy, sigue enterrado
en un puto barranco, sin nada que lo
identifique. ¿Crees que en Inglaterra
podrían tener a Shakespeare en el
fondo de un pantano? ¿Que el
Dos de las intérpretes durante la representación. / CARLOS MARTORELL
gobierno alemán consentiría que
Brecht estuviese en una acequia?
¿Que el ruso olvidaría a Chéjov bajo un solar?”. Los diálogos de La chica de la agencia de
viajes nos dijo que había piscina en el apartamento no tienen desperdicio. Sus coautores, el
director y dramaturgista Pablo Gisbert y las actrices Tanya Beyeler y Cris Celada, disparan
con bala y en la dirección oportuna. Parecen en paz consigo mismos y en guerra con el
mundo, parafraseando a uno de sus personajes.
La compañía barcelonesa El Conde de Torrefiel rehace el teatro de ideas desde una
perspectiva actual: las que vierten en esta función no son el sustento de una trama dramática,
como en Ibsen y sucesores, sino que aparecen enunciadas en los extensos monólogos con
los que una morena y una rubia dialogan durante un ocioso fin de semana playero. A micro,
con agudo sentido del humor y con un tono neutro que no dista del que el grande de los
grandes almacenes usa por megafonía para anunciar las ofertas expuestas en la planta
quinta, Cris Celada y Tanya Beyeler, actrices certeras, arrojadas e imperturbables, teorizan en
zapatillas sobre el giro moral que la humanidad ha dado con el cambio de siglo, la función
perversa que cumplen el orden y la geometría y la relación de ciertos gobiernos con sus
cinematografías, pero también sobre el sexo y el amor.
La presencia de protagonista y deuteragonista como intérpretes solistas únicas, su entonación
desrealizada y las elocuentes intervenciones en momentos clave de un coro polimorfo pero
mudo, emparentan formal y éticamente con la tragedia esquílea esta pieza teatral de estética
y concepto tan contemporáneos. Hay también un corifeo (ora heavy solista, ora relaciones
públicas de una fiesta, que devendrá en orgía en el éxodo), al que Gisbert, con suma ironía,
hace desempeñar el papel del ángelos (mensajero).
En el trazo del montaje y del escenario (un suelo blanco prolongado en una pantalla donde se
proyectan parte del diálogo y el relato del narrador omnisciente), el director valenciano trae el
pop art a colación (¡esos recortes apastelados con los que Octavio Mas ilustra la orgía!), pero
también el arte conceptual (véase la escultórica amalgama desnuda que forman las dos
chicas). Un espectáculo espiritoso, dialéctico y dulcemente corrosivo.
1 de 2
05/12/13 15:10
038
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
ACCUMULATING + TARANNÀ
AIMAR PÉREZ GALÍ + MARIA CAMPOS ARROYO
Foto: Roger Llonch
FITXA
Accumulating
Concepte, direcció, coreografia i interpretació: Aimar Pérez Galí
Il·luminació: Cube.bz
Composició musical: ZA! (Papa DuPau & Spazzfrica Ehd)
Producció: Aimar Pérez Galí - ANTES
Tarannà
Creació i interpretació: Maria Campos Arroyo
Assessorament: Guy Nader
Il·luminació: Lídia Ayala Rebull
Espai sonor: G. N. / M. C.
Producció: Raqscene
Espectacles gairebé sense text
039
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
INFORMACIÓ BÀSICA
Dia i hora: Diumenge 23 de novembre les 11.30 h
Lloc: Sala La Planeta
Preu: 13 €
Durada: 40 min (Accumulating) i 40 min (Tarannà)
PRESENTACIÓ
Formes en moviment. A Accumulating, el
coreògraf Aimar Pérez Galí (format a Amsterdam) acumula so, moviment i llum en una mena
de ritual contemporani a cavall del minimalisme
coreogràfic i de la cultura del clubbing per la
via de dos moments històrics de la dansa dels
anys seixanta: la dansa postmoderna de Nova
York i la música techno de Detroit. Alhora, a
Tarannà la coreògrafa Maria Campos (formada
a Salzburg i a Amsterdam) viu el canvi permanent de les formes: les del moviment, les textures d’un teixit, la transformació com a procés
dràstic i subtil que deforma i reorganitza.
Foto: Ricard Altés Molina
040
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SOBRE ACCUMULATING...
Fascinat per l’aproximació matemàtica i
geomètrica que Lucinda Childs i Trisha
Brown van aportar a la coreografia; inspirat per patrons i sistemes proposats
per artistes visuals com Sol LeWitt i Peter
Kubelka; tenint un passat com a violinsta a
la vegada d’haver crescut en la cultura de
la música electrònica i el techno; i mostrant
un interès en conceptes com allò sublim i
trascendental, l’afecte, l’anonimat, els rituals i les coreografies col·lectives, el ballarí
Aimar Pérez Galí desenvolupa el projecte
A, una revisió de tots aquests referents, per
tal d’explorar diferents maneres de produïr
experiènces col·lectives que busquen un
estat elevat o en suspensió.
A és un projecte que es desplaga més enllà
de l’experiència teatral, produïnt a més de
les dues peces coreogràfiques, un llibret i
un disc. La peça que es presenta al Festival >Sâlmon és Accumulating, la segona
coreografia del projecte.
Accumulating recull dos moments històrics
en la dansa i la música de principis del anys
70. Per una banda el canvi de paradigma
cap a la dansa post-moderna que s’inicia
amb el col·lectiu de la Judson Dance Theater -centrant-se en aquest cas en el treball de la coreògrafa Trisha Brown, i per
altra els orígens del techno a Detroit; centrant-se amb The Belleville Three (Derrick
May, Juan Atkins i Kevin Saunderson)-.
Aquesta coreografia és una revisió dels
mètodes compositius d’aquella generació
que van aconseguir desenvolupar les pràctiques artístiques amb les que treballaven,
enfrontant-se a un canvi de paradigma amb
urgència i disciplina experimental.
041
El treball és el resultat d’una col·laboració
amb ZA!, que composarà la música buscant un diàleg entre el treball d’acumulació
proposat per Trisha Brown i les metodologies compositives i les noves sonoritats
introduïdes per The Belleville Three, i amb
Cube.bz que aportarà el disseny d’il·luminació i escènic.
Accumulating és, doncs, una acumulació
de so, llum i moviment que proposa un ritual contemporani a cavall entre la cultura
de clubbing i el minimalisme coreogràfic.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SOBRE TARANNÀ...
Tarannà és un treball entorn al concepte
de la “transformació” a través de l’objecte, l’espai i el cos. La tela de yute de
color groguenc recorda la seda de les
crisàlides on es duu a terme una de les
parts més dramàtiques de la metamorfosi. La transformació com a procés,
dràstic i subtil, que porta d’un estat a un
altre i és en aquest procés on succeeix
la reorganització i la deformació que culmina amb la formació de l’imago. Un joc
i una successió d’imatges on convido a
seguir el fil de la màgia i deixar anar la
imaginació.
Maria Campos Arroyo
EL PROPÒSIT DE L’ESPECTACLE
Transformació:
manipulació,
deformació, metamorfòsi, crisis.
canvi,
Una tasca senzilla que obre una immensitat de possibilitats, del joc de manipulació de l’objecte sorgeix la idea de
la transformació. Quines són les conseqüències físiques que aquest objecte
provoca en el moviment, la seva qualitat,
inclús el seu significat segons on i com
estigui en l’espai i en relació a l’intèrpret.
Buscant una evolució continua, passant
d’un estat a un altre, gairebé de manera
hipnòtica.
Dins d’aquest concepte de la transformació, trobem també la idea de la deformació envers la bellesa, com a contrapunt al tema, introduïnt una altra vessant
més fosca.
Com no evitar relacionar aquest tema
de la transformació amb realitat social
042
què s’està vivint actualment, un moment
de crisis (la paraula crisis comparteix etimologia amb la paraula crisàlide) que no
podem a ni vull, personalmenta obviar.
I d’aquí va sorgir la idea del discurs de
Roosevelt que encarna un muppet.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
EQUIP ARTÍSTIC D’ACCUMULATING
DRAMATURG I DIRECTOR: AIMAR PÉREZ GALÍ
Aimar Pérez Galí (Barcelona, 1982) treballa en el camp de la dansa i les arts
escèniques com a ballarí, performer,
pedagog, creador i escriptor. Format a
l’Escola Superior d’Arts d’Amsterdam,
ha treballat a Holanda durant uns anys i
actualment desenvolupa la seva carrera
professional a Espanya on s’ha graduat
del màster del Programa d’Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
El seu treball transita per la investigació
sobre les relacions entre dansa, moviment, pedagogia i el desenvolupament
de noves aproximacions procedimentals cap a la pràctica escènica. Entre
els seus últims treballs hi ha Delta, A
043
Post-Believe Manifesto, la conferència
performàtica Sudando el discurso i The
Ping Pong Dialogues.
Ha col.laborat i col.labora amb creadors
com Xavier Le Roy, Nicole Beutler, Nora
Heilmann, Andrea Boziç, David Zambrano, Abraham Hurtado / AADK i Silvia
Sant Funk entre d’altres.
Ha sigut jurat del Premi d’Arts Visuals Miquel Casablancas 2013 i és co-fundador
i director artístic d’Espacio Practico, un
espai auto-instituït al centre de Barcelona des del 2010.
Des del 2014 és membre fundador del
col·lectiu ANTES.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
EQUIP ARTÍSTIC DE TARANNÀ
DRAMATURGA I DIRECTORA:
MARIA CAMPOS ARROYO
Maria Campos és una creadora i ballarina catalana.
Va estudiar un any a SEAD - Salzburg
Experimental Academy of Dance a Àustria i a l’Escola de les Arts d’Amsterdam
al Modern Theatre Dance Department a
Holanda, on es va graduar l’any 2003.
Ha treballat en diferents companyies
i artistes emergents, tot combinant la
docència i la creació pròpia. Com a
intèrpret ha treballat amb la companyia Meekers en coproducció amb Hans
Hof Ensemble a Holanda, amb Protein
Dance i Tom Dale al Regne Unit.
044
A més a més, també ha treballat amb la
Cia. Sol Picó, Cia. Mudances / Àngels
Margarit, Bebeto Cidra, John Jasperse,
Susana Amarante Duarte i Roser López
Espinosa, entre d’altres.
Desde 2006 treballa i col·labora amb
l’artista libanés Guy Nader.
Actualment presenta al Festival Temporada Alta 2014 Tarannà, una obra de la
que n’és creadora i interprete.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
SABA
LALI AYGUADÉ
Foto: Linda Marengo
FITXA
Coreògrafa: Lali Ayguadé
Intèrprets: Diego Sinniger i Nicholas Ricchini
Compositor: Josep Baldomà
Vestuari: Xesca Salvà
Espectacle gairebé sense text
045
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
INFORMACIÓ BÀSICA
Dia i hora: Diumenge 23 de novembre les 13.30 h
Lloc: Casino de Girona
Preu: Gratuït
Durada: 20 min
PRESENTACIÓ
Saba és la traducció escènica dels versos de
Machado que diuen que fem camí caminant.
El procés creatiu passa sovint per no saber
exactament què es busca i identificar les troballes quan arriben. La clau és el pas del
temps, estar atents, que algú ens acompanyi.
Aquesta és l’espina dorsal d’un projecte que
suma l’experiència creativa de la coreògrafa
Lali Ayguadé, fixa ja a Temporada Alta, amb les
de l’escenògrafa Xesca Salvà, el creador sonor
Josep Baldomà o dos ballarins, Diego Sinniger
i Nicholas Ricchini, tots amb curiositat experimentadora i bagatge internacional.
SOBRE L’ESPECTACLE...
El tiempo en sí trae a la luz del día la escència
de las cosas
L’evolució potser que sigui la causa de la recerca constant que estem condemnats a fer.
Estem perduts i busquem, busquem per trobar
alguna cosa però no sabem exactament el què.
I en aquest camí que recorrem des de que naixem fins que morim, hi ha sempre amb nosaltres una persona, a vegades imperceptible, que
ens acompanya.
Foto: Alex Taffa
046
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
EQUIP ARTÍSTIC
DIRECTORA: LALI AYGUADÉ
Eulàlia Aygaude Farro va néixer a Barcelona
l’any 1980. Quan tenia 8 anys va començar a
estudiar música (solfeig i piano), examinant-se
al Liceu i al Conservatori d’Urquinaona a Barcelona.
Al 1996 va entrar a l’Institut del Teatre i al cap
d’un any va entrar a l’escola PARTS d’Anne
Teresa De Keermaeker a Brussel·les. Durant el
seu quart any va crear un solo, Silenci, amb la
ajuda de Wim Vandekeybus. Al 2003 Eulalia va
entrar a la companyia Akram Khan Comapany
de Londres on hi va estar vuit anys coma membre permanent.
També ha treballat amb Roberto Olivan de la
Enclave Dance Company de Catalunya, la
companyia Hofesh Shechter Company de Londres i Publik Eye de Dinamarca.
Al 2005 va presentar el seu propi treball, Twice
Read, juntament amb el ballarí i coreògraf es047
lovac Anton Lachky -un dels fundadors de Les
Slovaks Dance Colective-.
Entre el 2007 i el 2009 va crear peces d’un format més petit, amb l’acròbata i clown Joan Ramon Graell -actual director de l’associació de
circ de Barcelona-. L’any 2012 presenta Encontre, juntament amb Joan Català i el músic
Jordi Molina, i la peça Little me, estrenada al
Mercat de les Flors juantament amb Kim Young
Jin i Joan Català.
L’any 2010 va ser nominada com a ballarina
excepcional dels Premis de la Crític de Londres.
Lali Ayguadé imparteix tallers per tot el món,
fet que l’ajuda a crear i a definir el seu propi
vocabulari.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
INTÈRPRET: DIEGO SINNIGER
Diego Sinniger va néixer a Barcelona l’any
1989. Va començar la seva carrera en el món
de la dansa als 14 anys a Varium (Barcelona),
amb tots els estils de la cultura Hip Hop. Durant
els cinc anys següents va perfeccionar el seu
moviment, treballant amb petites companyies
locals de Hip Hop, com Brodas, Dblock, Uniq
o Hermanos de baile. Diego és un ballarí híbrid,
de molt jove ja es va apassionar pel Hip Hop
i la cultura urbana, però ràpidament les seves
inquietuds pel cos i el moviment el porten a
profunditzar la seva formació amb tècniques
de dansa contemporània a la mateixa escola.
ses amb grans personatges tant del món de la
dansa urbana com de la dansa contemporània.
Desitjant afegir més paraules al seu vocabulari,
comença a viatjar per conèixer altres professionals del seu àmbit, fet que el va portar a estar durant un temps a Nova York, rebent clas-
Actualment viu a Barcelona, buscant, com
molts altres artistes, allò que el diferenciï i allò
que pugui definir-lo.
COMPOSITOR: JOSEP BALDOMÀ
INTÈRPRET: NICHOLAS RICCHINI
Creador sonor i multi-instrumentista català, Josep Baldomà compagina la seva feina de compositor de bandes sonores per a imatge, teatre
i dansa, amb col·laboracions en directe i en estudi com a pianista, acordionista i arranjador.
Després d’una formació de ballet a la Danse
Classique Académie, i una formació de modern’jazz a la Studio Académia de Lió, Nicolas
segueix la seva formació en dansa contemporània a Varium (Barcelona).
Durant els últims anys ha col·laborat amb Refree, Love of Lesbian, Sidonie, Bunbury, Miqui
Puig, The Rockdelux Experience (Kiko Veneno,
Enrique Morente, Fermin Muguruza), entre
d’altres.
Va treballar amb la companyia Lyon Ballet, amb
Pepe Hevia Danza –com a ajudant de dirección
i segon mestre de ballet-; amb Satore Studio i
Fernando Madagan (NDT), amb Leftovers, amb
Akram Kahn pels Jocs Olímpics 2013 de Londres, amb Emma Martin Dance, amb Nadine
Gerspacher, amb Francesc Fernández i amb
Raffaella Crapio.
Ha escrit i enregistrat música per a diferents
àmbits durant més de quinze anys. Les seves
composicions es nodreixen de la tradició de
les melodies pop, de la revisió de la música
clàssica i el jazz, de la imaginació de les músiques improvisades i de la experimentació de
les noves tecnologies de creació i manipulació
del so.
048
Tornant a Espanya va decidir seguir i acabar
la seva formació en dansa contemporània amb
la companyia Cobosmika, que el va integrar
a l’espectacle Scrakeja’t. Més tard va decidir
prendre’s un any sabàtic a Brussel·les, però
realment sense deixar-ho, ja que va començar
a prendre classes amb alguns professors del
sector contemporani, com Win Vandekeybus,
Elena Fokina, Peter Jasko, Jordi Cortes i Laura
Aris, entre d’altres.
L’any 2010 va crear la seva pròpia companyia
de dansa contemporània de Barcelona.
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
VESTUARI: XESCA SALVÀ
Llicenciada en Escenografia a l’Institut del
Teatre de Barcelona i en Filologia Catalana a la
UIB, ha treballat durant els anys 2010/2011 a
l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia), en creació i
construcció escenogràfica de diversos projectes de la Societas Raffaello Sanzio. També ha
participat al Workshop, amb Anna Viebrock a la
Biennale de Venezia 2013.
Com a escenògrafa i figurinista ha treballat en
varis espectacles de la companyia Corcada,
com per exemple Pelo en el pecho (2006, Espai Brossa); Lisboa, lo que el turista debe ver
(2011, La Seca) i Negret de Guinea (2010, Teatro Principal de Palma).
També ha participat amb la companyia Ruta
40, en espectacles com: Hace un poco de ruido (2012, La Planeta) i El canto de la Gorgona
(2013, La Seca).
A més a més, ha participat en alguns espectacles de Pablo Rosal, Anita Coliflor, tragedia de
brebajes i Monsier Apeine quiere hacer amigos
(2013. Sala Beckett).
Alguns dels seus treballs més recents són: amb
Andrés Lima, la producció del Teatro Principal
de Palma, El Malentendido de Albert Camus i
l’espectacle de dansa Portland, amb Lali Ayguadé i Marcos Morau.
Amb el clown Leandre Ribera a treballat en
Rien à dire i No sé (2013, Ateneu Popular de
Nou Barris).
Foto: Alex Taffa
049
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ
D’ESPECTACLES
050
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
VENDA PREFERENT
VENDA ANTICIPADA
A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE
AVANTATGES I DESCOMPTES
051
DOSSIER DEL #FF80
#FF80 CICLE DE DANSA CONTEMPORÀNIA
Els mitjans oficials:
Amb el patrocini de:
052