-jinxíyr-íjs^r " u x B g a p y e , X ¿ y a t e iVgwaitiCFé"a.é»' T i y s i y SETMÁMÁH fSFÍSLál M CÁTÁLiMYA. ¿EIS H O J R ^ CONSULTA BNOA-ilAP ENDREgADA AL S R . D . MANUEL DURAN Y B A S . III. No pensava insistir sobre un punt del Catalanisme que dexí breument indicat en lo penúltim párrafo de mon anterior article; pero Vex-abrupto de tot un ex-ministre y poeta de vol alt com en Nuñez de Arce, que ha tronat desde la cátedra del Ateneu de Madrit contra l'esperit regionalista principalment despertat á Catalunya, m'obliga á entretenirme y entretenirlo á vosté, estimatamich, en sen'yalar la tasca, per mí molt meritoria y de segur resultat Ca talanismé^^r^oqu^^&W^fyfeHÍ^cí^^fikl^^ aQÓ será, com diuhen los castellans, posar los p u n t s s o b r e l a s i n s a l j a f a m ó s discurs del autor deis Gritos de combate. Jo li perdono de bon cor á n'en Nuñez de Arce totas las flastomías que ha llansat sobre nosaltres, y tots los penjaments que ha dit de la levantisca Catalunya (!' epíteto es ja molt vell), solament per aquells párrafos en que r e Iratant de eos enter la política madrilenya, diu en bona prosa castellana, que no'm pendré la molestia de traduhir, lo següenl: «En medio de las graves complicaciones interiores y esteriores que intranquilizan á los demás Estados, piensan éstos en cosas provechosas y útiles; unos, como Alemania, en asegurar la primacia de su comercio en todos los mares; otros, como Francia, en eslender á^ sus dominios coloniales para abrir mercados á la industria; otros, como 'Inglaterra, en resolver sus dificultades internas y en defender su influencia amenazada. Pero, ¿en qué pensamos nosotros? Leed la prensa, reflejo cotidiano de nuestras aspiraciones, y cuando tantos problemas solicitan la atención pública para el, perfeccionamiento de nuestro estado económico, industrial y agrícola, que es tan deplorable, la veréis á menudo afanosamente ocupada en averiguar, como vecina chismosa, si algún Júpiter olímpico de la política ha arrugado el entrecejo y ha cogido el carcax de sus rayos; ó si unos cuantos hombres importantes, más ó menos disgustados, han logrado concertarse para sentar las bases de un nuevo partido, como si en nuestra patria hubiese aun pocos, y fueran partidos los que nos faltasen, cuando hemos llegado en este punto á una desjcomposición parecida á la de la muerte. ¡ Qué grandes asuntos para levantar la conciencia de una nación desfallecida ! * Empeñados en la incesante tarea de atacar y defender las alturas del poder casi siempre tomado por asalto y en nombre de soluciones meramente políticas, cuya apremiante oportunidad muchas veces el país ni estima sot'^^^T^^Vá^#^l*í^iliÍ8Cíá'«?.r^ j en alguna isla recientemente descubierta. Faltos dé ideales, viviendo al dia, gastando nuestras fuerzas en estremecimientos epilépticos, nuestras horas resbalarían sin gloria, sin provecho y hasta sin ruido, si de vez en cuando con nuestras escandalosas insurrecciones militares no turbáramos la desdeñosa monotonía del olvido en que nos tiene el mundo.» No's podía fer una mes brillant apología involuntaria del moviment regionalista. S u s traure '1 páys á exa fatal enervadora influencia d'una política que viu de murmuracions de comares, d'una política que, «faltada d'ideals, va vivint al dia, gastant las forsas en convulsions epilépticas;» axecar la conciencia del poblé, (io^i"' •; nantli aspiracions generosas y apartantlgf¡d¿=l'í"| H|DP »sm M^aBPBHSK mff'l'B^mmrwimv^fmmmm aqueixas bregas tant estérils com inmoralsen que'ls partits mútuament se destronan; «reformar fundamentalment las nostras raquíticas corporacions populars, axamplant sos cannps de acció y fent que ab exercicis moderats pero continuos, recobre elasticitat y vigor la sua atrofiada m'usculatura;» esforsarse, en fi, noble y llealment, quiscun á c a s a s e v a , y e n virtut d'una iniciativa no imposada per la falsa disciplina de partit ó per lo caciquisme—transmissió desordenada d' un motor irregular—sino directa y genuinament sortida desa propia activitat, á fi «d'axecar lo nivell moral, administratiu y económich de las provincias y deis municipis, verdadera enclusa en que^s forja la opinió, y ahont los pobles que teñen ampies pulmons per respirar Tayre, á voltas tempestuós, pero sempre sá de la Uibertat, aprenen á tot a§ó y alguna cosa encara mes perfecta que agó, es lo que vol y á lo que incessantment a s pira'1 regionalisme, y especialment lo regionaHsme cátala. Y per acabar de arrodonir aquesta apología que surt llampanta d^exa madrilenya catilinariacontra'l catalanisme, ¿qué es sino la rahó fundamental del regionalisme, la comparació de la forsa centrífuga y de la centrípeta que en Nuñez de Arce aduheix al final de la sua pei^oració^ afirmant categóricament que «no hi ha altre camí: que á la forsa centrípeta que atrau cap á la capital, contra la voluntat matexa deis goberns (sic) totas las corrents del páys, axis las mes cristallinas com las mes 11otosas, es menester oposarhi resoltament la foi'sa centrífuga que empeny cap á las extremitáts y reparteix per totas las arterías del eos social la-sanch estancada y exposada á corrom pres en lo cervell del Estat?» Donchs, eso pido y barras derechas, com deya '1 bon Sanxo; díguinne forsa centrífuga, díguinne regionalisme, Pefecte á que's tira es lo poeta del Ateneu de Madrit, que un dia vino-ué á orejarse en lo Saló del Concell de Cent en la apacible atmósfera deis nostres Jochs Floráis no tenía necessitat, repetim, d'estigmatisarnos abans, delatantnos urbi et orbi com esperits turbulents, enemichs de la patria espanyola v casi, casi, fautors de guerra civil. Sí:'I Catalanisme te'Iseu delenda est Carthago; ben alt ho proclamam, perque'I Catalanisme no conspira á l'ombra del club ni en las quadras deis quartels; mes aquesta Cartago nó, no es la patria espanyola, no es la unitat nacional, ni las institucions fundamentáis, que 1' atentar contra tot agó, lo Catalanisme ho dexa pe Is demoledors d'ofici que s'asseiitan en los escons del Parlament ó pe'ls sofistas que es- pectoran hegelianisme en las salas del Ateneu; la Cartago que volem enderrocar, y sino sitiarla per fam, es la política centralista que fa de Madrit no'l cervell del Estat sino '1 ventre, y si cervell, com vol en Nuñez de Arce, es un cervell tan reblanit y lesionat que dona ja evidents senvals de imbecil-litat y á vegadas de perturbadora demencia; aquexa política madrilenya, híbrida mésela deideologismes d'escola y de concupiscencias burocráticas, que no poden engendrar mes que goberns efimers, débils é infecundos, y de tant en tant, per variar, ignominiosas quarteladas. Mes, non raggionar di lor, amich Duran; y feta aquesta digressió, tornem á parlar plácidament de la nostra obra. JAUME COLLELL, PBRE. Al saberse per los primers telegramas lo del Ateneu de Madrit, lo Excm. Sr. D. Manuel y Bas s'apressurá á escriure al Director del Diario de Barcelona la següent carta: «Mon distingit amich: Agrahiré á V. se servesca insertar en lo número mes inmediat de son periódich las següents lineas. Sens perjudici de tornar ahont corresponga pe'ls furs de la veritat, de la justicia y del dret de las provincias catalanas, protesto desd'ara com Diputat que he sigut en las últimas Corts y com Senador en las actuáis, contra los asserts ofensius á Catalunya y sos representahts que, segons telegramas del Diari d'est matí, ha pronunciat lo Sr. Nuñez de Arce en son discurs inaugural de las Conferencias del Ateneu de Madrit; me ratifico en tot quant he dit y escrit sobre'Is Tractats de Comers y sobre la llegislació especial del antich Principat de Catalunya, y'm refermo en lo criteri juridich y económich que serveix de base fa trenta set anys á mos discursos y escrits. Quedo sempre de V. affm. amich q. b. s. m.—Manuel Duran y Bas.—10 Novembre de 1886.—» Lo president del «Centre Cátala,» D. Valentí Almirall, enviá també desseguida la sua protesta en lo següent telegrama: son discurs, y me comprometo á refutarlo. De sa caballerositat l'espero en lo próxím correu.—F. Almirall.—» NOBLE PROTESTA. Entre las demolicions decretadas per lo Municipi de Roma, s'hi conta la d'una part del Col-legi de Sant Andreu del Quirinal, en la que hi ha la cambra hont morí Sant Estanislau de Kostka. Los polachs compatricis del Sant se'n han dolgut profundament, y gent de totas classes ha elevat á las Autoriíats protestas y peticions.: Mes entre aqüexas protestas ninguna tant valenta y tant sentida com la qae avuy volem publicar entera, á pesar de la sua extensió, extranyant que hage passat per alt ais diaris católichs. Puix á mes del valor de sos conceptes y de sa magnífica forma, té aquesta protest» 'I de la persona que Tlia escrita, que es un escriptor de Polonia, lo Comte Kulczychi, que mes aviat s'inclina per sas ideas á la part deis italianíssims que á la del Papa. Y la reflexió que se'n despren de aquest escrit, es molt obvia: si un Iliberal axis parla de Roma y axis se plany de las profanacians que s'hi están perpetrant, ¿qué hem de fer los verdaders católiclis? Si solament lo concepte históricli y ]' ideal artísticb, y en aquest cas particular, l'amor de la patria nativa, inspira tant sentidas frases á favor de la conservació deis monuments y recorts de Roma, ¿qué no'ns haurá d'inspirar ais filis de la Iglesia que veyem en las grandesas históricas, fulgurar la lluminosa antorxa de la nostra fe ab los resplandors de dinou centurias? Ara Uegescan, y no perden una sílaba d'aqueix escrit dirigit al director d'un diari Iliberal italiá, La Gcuisetta d'Italia : «Senyor Director: Permétim que á exemple del honorable Bonghi, á qui lant conech y estimo, li envíe la mía protesta. No va precisament dirigida, com la sua, contra l'increhible delurpació de aquella eterna Roma, de la qual, encara que poeta y escriptor exlranger, pero fill de la mes Uatina y de la mes ii-lustre de las nacíons slavas, me sentó, no obstant, fill amantissim, sino que la escrich p/'o domo mea. Que no ho prenga á mal lo mes adust chauvinisme roma: no son agó indegudas ingerencias, no son revindicacions políticas. Única entre las ciutats del mon, Roma fou, y será sempre la Ciutat universal, tot y essent capital de un gran Estat. París, Londres, Viena, Berlin, Pekin, podrían dar tots los bens de sos habitante, tots los tresors de llurs respectius Estáis per arribar á serbo, pero no ho lograrían may. Si una de exas ciutats vingués á ser destruhida com la ciutat del Apocalipsis, la Bolsa probablement ne súfririá una forta baxa, pero l'humanilat "nolé'iT cíímmtranH nm-j "« .—,--—.—-—-^..^™_ .__,^ ^ l í c o n t í a í ' s i s'arrenca una pedra á la magestat de R o t a lo mó'n enter se'n alarma. Nosaltres tots de r.a, ' / . lo. n-,P« diversas, descendents de aquells glaconahtats las mes diversas Q ciutadans f ' " " r R r r í e H ^ q u a l C r i í o es r L é , y tenint r X ^ a ^ ^ r i l i s S i ó Uatina, repetim aquell crU deis n o s t s pares encara bárbaros, que. gran Poe a po^acb, pas, senut» ID onas de mar: Roma! bles que s'empenyian com las onas ^ • Roma! Y en aqueix moment ^"'".""'. ^ ' ^ ^ " f j ; ; ^ ^ : Homberger y tants allres alemanys, mglesos o trance fes y jo sárrnata, y certament no enudescat ni en uss S s l I del gran Canceller, que decreta cm.cament 1 ext^rmínide^la mía nació, nos unim tots en un sol chor: ' ' T i ' ^ a T x i H c a c i ó de aqueix extrany fenémen de aqueix estupendo misteri? Vos la dará en qualre Uelras lo nom esotérich', misterios de la Ciutat Eterna: Amor. Roma ha plantat sos fonaments en la conciencia universal: lo seu pomeri abrassa'l mon, y exlreny en un inmortal abrág lo cor huma. L'amor es Túltírna páranla de las duas obras mes grans y maravellosas del home: La Dioina Commedia y Roma: «Amor que move il solé é Taltre stelle.» Roma es la sintessis del mon, y veus'aquí perqué tots hi troban allí la sua Ierra nadiua, y perqué tots, si una pedra's remou de Roma, senten com amenazada la propia patria. Y tant mes si aquesta patria es usurpada per l'extranger, oprimida, trepitjada y destruhida com la meva. Ja m'entendrán los filis de aquella Italia que fa poch era una expressió geográfico. Se compren, donchs, que un tremolor de indígnació y de pena se senté per tota la Polonia á la noticia dada pels diaris, que'l Municipi roma ha resolt la demolició, en Sant Andreu del Quirinal, de la cambra hont ¿ « í ^ ' ^ . J ^ ^ i ñ ! " ^ ^ y ' " ° ' ' ' ^^"^ í'^stanislau de Koslka^ T« Si be sempre he tingul per sagrat dever y per un alt honor confessar en ios meus escrits, devant de la ciencia y de la crítica moderna la mía fermíssima fe en la divinitat del Crucificat, no faré aquí valer la santedat de Estanislau de Kostka. Digueune, si voleu, llegenda de la vida de aquell noy de divuyt anys, fill d'una casa poderosa y quasi soberana, lo qual, quan la Polonia eslava encara al cim de la sua grandesa, sembla, com demostré lo famós historiador Szajnocha, pressentir la cayguda y la desventura de la patria, abandona riquesas y4ionors, se ofereix proféticament com víctima d'expiació peí seu poblé, comensa la interminable serie de las emigracions polacas, y ve, penitent sense pecat, á morir extés sobre la nua térra á Roma. Donchs, aquesta llegenda, anch que no fos admirable historia, recordaría las mes suaus, las mes angélicas creacions de la Escola d'Umbria y de Era Angélich de Fiesole. Y veus'aquí que després de la mort de Estanislau, la llegenda se transfigura y repren lo carácter propi de la belicosa nació que se anomenava l'Antemural de la Cristiandat, lo débil minyó, rhumil jesuíta se apareix en las grans batallas del sigle XVII; la sua celestial vísió précedeix patrióticament las banderas de l'águila blanca, mostraTgual ais fulmíneos esquadrons deis nost."es húsars alais, per caure sobre'ls moscovitas y derrotar los turchs; y sobré'l camp de batalla de Ghocim lo generalíssim y dintre poch sobará Joan Sobieski plega'l genoll, atribuhint a u í T s S u a v a lo mes gran capitá del seu s.g e,lQ libertador de la cristiandat, mereix algún respecte de p i t de la Junta, del Consell municipal y deis enginyers ^ " ^ r X Haea recia? me dirán. He anal sobre'l terreno heexaminal lo Iragat del nou carrer, y he vist aue ko's tractava sino de «na insensible desviació, y í a m b T h e vist, que la manía' de la linea recta, ó senvors enginyers,\os ha fet condemnar á la demohci6 ralcambfas en que morí Caries Manuel de Saboya. sopega ab una memoria eterna ó ab un'ombra inmortal. Fe mes de dolze anys vaig escriure en VOpinione á favor de la Creu de fusta del Golisseu, de aquest úllim y sublime gladiador, sota quals brassos havia caygut l'anfiteatre y'l mon antich, y que, com epilech de la historia romana, valia per sí sol un poema. Ló Senador Rosa, si mal no recordó, me promete tornarla á plantar terminats los treballs. Fins ara agó no s'ha fel. Mes si, portat com so, per naturalesa y tradició de familia, é esser cortesa de la desgracia y del dolor, me vaig errar de sigle fentme paladí d'una creu aterrada, y m'hi vaig trobar sol; aquesta vegada va ab mí la gran é infortunada nació que salva á Roma algún dia. Ella es la que li demana se li dexe un tros de mur, sobre'l qual se reflexa un raig de gloria. Rebe, Sr. Director, la expressió del afecte deest S. S. COMTE L A D I S L A U KULCZYCKL . » UNA APLlCiClÓ JÜDICliL DE LAS PILAS ELÉCTRICAS. Un enginyer de Leipzig ha construhit y sotinés á las autoritats judicials de dita ciutat, un aparato eléctrich destinat á suplirla guillotina. Dita máquina res te de repugnant. Consisteix en un tablado de uns nou metres quadrats de superficie, y s'hi puja ab una escala de cinch esgrahons. En lo centre del tablado hi ha una cadira, per seurhi lo criminal que ha d'esser executat. Derrera del reo s'alga l^estátua de la Justicia, que porta en una de sas mans lá balanga del seu ofici; y al oscilar los seus dos plats, funciona Taparato. Dessota'l tablado hi ha una batería eléctrica, y'ls fils pujan pe'ls peus de la cadira y arriban fins al assiento y al respatller, juntantse per medi d'unas planxetas de platina. Disposta axis la cosa, res mes fácil que matar al reo. Lo butxí se limita á trocejar un bastó que representa la vara de la Justicia, y posáis qveé ha'ls troQOS sobre un deis platets de la balanga, baxa aquest de sobte; y descarregantse la batería eléctrica, mor lo criminal sens teñir temps de péndrer esment de lo que li Lnuque aquesta nova manera de matar fou assatjada no fa molt ab varis animáis, devant de moltas personas que hi foren convidadas á veurho. L'inventor rebé mil enhorabonas deis graves alemanys que s'ho miravan, manifestant molt lo desitj de que'ls tribunals del miperi alemany ordenen executar la primera sentencia de pena capital ab aquesta nova máquina. Si axó hagués passat á Espanya, ¿ quí sab si nostres flamejants demócratas, áqui cada execució de la pena de mort fa tremolar al menvs una vuyíada son finíssim y susceptible sistema nervios, s'hagueran de sopte afilerat en íorma de manifestado, peranar á demanar al gobern, que com á tranzició suaü per abolir la pena de mort—á que molts d'ells eticara senten repugnancia—se poses en planta l'adopció de consemblant batería eléctrica? Seccló Literaria. ELEGÍA. Á LA MORT DE MON ESTIMAT AMICH LO JOVK PINTOU Beati mortui qui in Doimino moriuntur. Has mort!... ja té la térra ta despulla, y '1 Cel ton esperit. Oh jovensana flor que'l vent esfulla, ew th aart-era'fulTa ' vull deixar lo teu nom per sempre escrit. Lo téu nom que la Fama no pregona, ni escriu ab llelres d'or. Quan la pluja 'Is terrossos assahona ningú, iiingú s'adona de la planta que's fa dins la Ilevor. Oh artista jovencel, tempesta fera se'n dú tos somnis bells, y 's -marceix de tos anys la primavera ab la rosa primera que per l'Art colorian tos pinzells. Al despuntar tot just la claror pura de tes inspiracions, la mort la converteix en nit obscura, per nostra desventura llansante de la tomba al negre fons. Quan tantes esperanses lo cor tanca, ¡ qué trist es lo morir! ¡qué trist es veure caurer de la branca la novella flor blanca d'un ametller gelal á, mitx^florir! ,., ,.,Y< . Mes si'l cel de la vida s'ennuvola, un altre sempre biau mes enllá de la tomba 'ns aconsola. Si veig l'aucell que vola, ¡per qué tinch de mirar la flor que cau! Amich, jo veig volar 1' ánima teva per un pélacg de llum á les altes regions hont l'auba's lleva, hont may lo goig ló treva, hont exhalan les flors etern perfum. Tu sempre somiavas la florida de la inmortalitat, y deis somnis hermosos de ta vida, aviiy que'l Cel te crida, sobre'l Hit de la mort has despertat. Has despertat, oh si, mes com desperla lo fervorós creyente per la última oració la boca oberta y la mirada incerla creuhada ab la deis ulls d'un Grist morent. Has despertat ais brassos de María, com fill del séu amor. No ha siguí un cap-vespre la agonía, sino l'auba d'un dia que may dura á la posta sa claror ! Si la essencia del Art es Ja Bellesa que dona al cor encis, coronada al fi veus la leva empresa, ab l'ánima sospesa entre 'Is bells resplandors del Paradis. No't dolga lo llorer que no se't dona per tribut funeral; ¿no teixejxen^lo^ Ajiléis lajjprona^^^^ ¿aprop téú no ressona rarmonía del cántich inmortal? Ah, ¿qué son les grandeses de la Ierra davant de 1' infinil? Nevada que'l sol fon dalt de la serra, torres que'l vent aterra, estrellas que sois brillan una nit. Si no deixas ais homens la memoria de ton humil pinzell, ja sabs que tota fama es tranzitoria. Mes val la eterna gloria, puig la gloria del mon s'acaba ab ell. Com si volguesses ja pérdrel de vista avantes de finar, tenías prop del cel ton niu d' artista, com la tortora Irista en la branca mes alta del pinar. ¡ Quánts somnis hi covavas cada dia adintre d'aquell niu! Mon creat per l'ardenta fantasía, núvol d'or que creixia per fóndj-ers com" la boyra del esliu. La verge de puríssimes mirades, l'ascétich penilent, lo frare salmejanl Uelres sagrades sol les velles arcades deis claustres solitaris del convent, V esperit desprenenlse de 1' argila com papallona d'or, lo dupte conturbat, la fe tranquila que com l'eura s'enfila ais brassos de la Creu del Redemptor. Aquets eran tos somnis. ¡Quina lluyla la que 1' artista senl, quan arriba Tinstant en que s'acuyta á convertir en fruyta r amagada llevor del pensamenll Del ideal la ratUa no está felá, á seguir lo contorn, son débils los colors de la paleta, y dins tristor secreta s' esfulla una esperansa cada jorn. Quan ne veyas alguna d' esfullada ¿quín era'l consol leu? sentir lo dols repós, la pau sagrada de la llar eslimada, honl havias aprés á creure en Déu. Vers ella dirigías los leus passos, i oh quín recorl mes sanl! per nuar de la vida'ls ínlims llassos, estrenyent en tos brassos á una mare que avuy t'está plorant. Pobra mare! i Qui minvará sa pena, si tot ho té perdul; rompuda la cadena deis anys de la florida joventut? Pobra mare! La veig tota plorosa com entelal espill; la veig com altra Verge Dolorosa besar la freda llosa que tanca la despulla del séu fill. Corona funeral que'l só teixida, amich, no té valor, que quan plora una mare dolorida, ab son pesar sens mida ja sé que la teixeix d'estrellas d'or. Ta mare podrá feríela mes bella, oh mon amich fidel, puig ¡ah! si cada una es una estrella, ab les llágrimes d'ella tindrás un firmament, tindrás un cel! FRANCISCO CASAS y AMIGÓ. Barcelona, JO Juliol de 1886. .m^M-~J*^ -.a».ijj.. Lo dissapte pfesal, dia 6, lo Sant Pare va fer 1 ultima de las visitas per guanyar lo SantJub.leu. Baixa envers mitx dia á la Basílica de Saal Pere, tancantse avans las portas. Un nou document á favor del Sanl Rosari acaba de sortir de las mans sagradas del Sumo Pontífice. Es una Carla dirigida al Cardenal Viceri de Roma, en la aual mana, en vista de las necessilats cada día majors, aue's resé cada dia lo Sanl Rosan almenos en totas las iglesias de Roma que teñen per titular la Verge María. Publicarém enler aquesl precios document. Los diaris católichs de Alemanya anuncian ^ u e las n e g o c i a S n s entre la Santa Sede y la Prussia preñen mmun curs regular y satisfaclori. Declaran que la qüestió de r AnzeigepfíicKt forma'1 fondo del debat. Asseguran per allra part que lo Sr. de Schloezer ha presentat al Vaticá instruccions molt precisas. Acaba de ser nombrat embaxador inglés á Constanlinopla, Sir Guillem White, que es un fervent calólich, tan com bon diplomátich. Es la primera vegada després de la Reforma que un calólich es nombrat embaxador del Monarca del Regne Unit. Los religiosos cistercienses de Tilla Sant-Honorat, devant de Cannes^ se proposan celebrar lo Jubileu Sacerdotal de Lleó XIII oferinüi una expléndida edició del Magníficat, traduhit en totas las llenguas del mon. La edició, superbament il-lustrada, s' estampará en lo mateix Monastir. Fará aquesta edició una magnífica paria ab la traducció de la Bullía del Dogma de la Inmaculada en la major part de llenguas y dialectes del globo, col-leccionada nnvs nassats oer lo Rvnt. Sire. Lo Superior del Seminari de Missiops extrangeras á Paris ha publicat lo estat de las Missions durant Tany passal. Fa constar que cap any havian suferl tants desastres en dos sigles que fa que la Societat es fundada. Han tingut 10 missioners morís peí ferro deis perseguidors, 12 capellans indígenas també assessinats ab 60 catequistas, 300 religiosas indígenas y 30,000 cristians morís; tota una Missió ab sas 300 crisliandats destruhida, 250 iglesias ó capelias saquejadas ó incendiadas, y axis d'altres molls eslabliments religiosos. De casas parliculars de cristians n'han siguí deslruhidas 50.000. Tais desgracias no impediren que'ls Missioners linguessen la consolació de registrar 19,705 balismes de pagans adulls, 205 de hereljes y 180,966 de noyets pagans en perill de mort. Lo p e Densa'I Papa solre l'loglaterra. Un deis principáis quefes del partil calólich en Inglaterra, lo Comte Denbigh, assistinl dias passats á un diñar deis conservadors, fou invilat á fer un brindis responent al que s' havia dirigit á la Cambra deis lords. En son discurs digué lord Denbigh que feya po¿h havia tingut r alta honra de conversar ab lo Papa, y que Sa Santedat li havia dit textualment lo següent: «Jo tinch en gran opinió 1' Inglaterra. Sentó per ella agrahiment, y tinch lo mea profundo respecte per sas lleys y per sa constilució. En efecte, veig que e's una nació justa, y per agó es Iliure. Ella es forta y 'Ig católichs que viuen baix sa dominado gosan d' una llibertat y d'una independencia majors que en cap altre part del mon. Es per acó que jo li dono las gracias y la respecto. Jo desitjo sincerament servirli d'ajuda, per tot allá hont se puga fer sentir ma influencia. No soiament la puch ajudar en Irlanda, sino també eri las colonias y en T India, y jo desitjo ferho tant com puga. Pero falla que jo puga saber lo que baje de fer per 1' Inglaterra; en l'estat actual de cosas, no tinch cap medi per saber exaclament lo que passa en Inglaterra ni lo que el gobern inglés desitja. Me falta teñir representant á Londres. Si jo tingues á Roma un representant de la Gran Bretanya, podria saber lo que passa y lo que deuria fer. Fins que 'n tinga, no puch obrar.» Lo día 16, dimars vinent, tindrá lloch en Roma la sessió antepreparatoria que ha d'examinar los miracles que's creuhen obrats per lo Beato Pere Gláver y formen part en lo procés de sa canonisació. Recordem agó, perqué com aquesta sessió sol ser la definitiva casi per la canonisació de un sant, per implorar las llums del Cel se acostuma á fer .pregarlas, y se'n farán en las iglesias de la Companylu. La Diócessis de Vich hi eslá en esta canonisació molt interessada, puix quan nasqué '1 Beato Claver, la vila de Verdú pertanyia á esl Bisbal. Actualment es de Solsona y no de Lleyda, com equivocadament han dil varis periódichs. Dietarí 4el Frlncipt. Avuy ha regressat de sa excursíó á Girona y l'Ampurdá, lo Excm. Sr. Bisbe de esta Diócessis. Per dilluns vinent te anunciada la Visita Pastoral á algunas parroquias que li falta seguir del arxiprestat de Igualada, y regularment fará sa entrada en esta ciutat lo día 20. —En la iglesia deis Dolprs s^ celebra deiná J|i fesla del raucoiniJé Ñíru. Sra. aS Comunió general al matí, qnal plática preparatoria fará'l Rnt. Andreu Avelino Molist, Pbre. A la tarde á las 4 y raitxa ab exposiciú de S. D. M. se cantará la Corona explicaot los Set Dolors de la Yerge lo Rnt. Dr. D. Joseplí Masferrer, Catedrátich del Seminari. —Los vehins de la rambla de Moneada se queixan del mal estat ea que's troba dita rambla en dias piojosos cora els que hem tingut. Ja que'l Ajuntament ha arretglat alguns passos en altras ramblas, convindria (pie fes arretglar també alguns en ella, ja que per entrar al centro de la ciulat dils vehins, tant si hi van per lo carrer de Nostra Senyora deis Ángeis com per devant de las Adoberías, no poden passar sens posarse en molt mal estat. —Com en lo numero pa.ssat nos anticiparem á rectificar una equivocada noticia que corregné per tots los diaris, nos piau que en Lo Mercantil Valenciano, un parent de la familia Balmes hage completat la rectificació en los següents termes: «Prenentho d'altre periódich local diguerem l'altre dia que havia mort un pres en las presons de Serranos, anomenat Salvador Balmes, que s'atribuhia la qualitat d'ésser nebot del profon pensador calólich doctor Balmes; pero hem rebut una carta suscrita per D. Antoni Arnau, casat ab una neboda carnal del malaguanyat doctor, desmentinten absoliit la noticia reproduhida pej- nosaltres, apoyantse pera negarho en que aqiiell sois tingué dos germans: D. Miquel y D.' Magdalena. D. Miquel Balmes, tingué sis filis que son: D.'Jáume y las senyoretas Dolors, Vicenta, Carme, Concepció y Antonia, residentas en Yich. Donya Magdalena Balmes, casada ab D. PereBoada, també natural de Vich, tingué cinch filis, que ho son: D. Miquel, Jaume y Ramón Boada y Balmes y las senyoras D.' Dolors, la esposa del Sr. Arnau y la senyoreta Carme. Lo ünich nebot del eminent pensador ho es lo jove D. Jaume Balmes y Santol. Ab aquestos datos que'ns ha remes lo Sr. Arnau queda demostrat que'l difunt Salvador Balmes no era nebot del Dr. D. Jaume Balmes, ni ha pertenescutá la familia del mateix. Tal es lo contingut de la carta que hem rebut y que'ns apressurém á publicar pera desvaneixer Terror en que ha incorregut lo periódich d'ahont copiém la noticia.» —Hem rebut y agrahim la següent comunicaoió: «CENTRE CÁTALA DE TARBASSA.—Constituhil definitivament en aquesta ciulat un «Centre Cátala,» envía sa Junta Directi- -4-i-m^-'y x^"cr^i¿»'A:aia-i%jxn:\TOTsitTniy'. ta, tepresentant ais 97 socis que'l forman, son raes afectuós saludo al entussiasta y defensor valent de la patria catalana, LA "VEU DEL MONTSERRAT, com á prenda segura de son futur companyerisme. Tarrassa, 27 Octubre de 1886.—Lo President, Joseph Soler.—Lo Secretan, Pere AnlonelL* —Ja no es soizaraent ."á Catalunya ahonl los desacorts deis goberns centralisadors deixan sentir sos desastrosos efectes. No son ja'ls industriáis los ünicbs que's queixan de la falta de tranzaccions comerciáis: los agricultors, aquells que tan favorescuts s'havian de veurer pels Iractats comerciáis derrerament celebráis, també's queixan, no ja sois aquí, sino en altras regions. Yegis en proba d'aixó lo que diu un colega de Valencia: «Pobles de la Ribera.—Anguniosa es la situació de tots los pobles de la Ribera, y si no milloran los preus á que's cotisan en la actualitat los grans y altres fruyts de sas térras, será dintre de poch insostenible de tot punt. Tenim desconsoladoras noticias de Sueca, Cullera, Benipresenla d'un modo terrible y la fam se prepara pera aquest bivern. També en Denia están sufrint cruelment á causa de la depreciado de la pansa, per no haverhi compradors. Un vehí que s'atrevi á fer algunas compras y embarcar per son compte, morí de repent al rebrer carta de Londres, en la que li participavan la pérdua suferta per baverse tingut que vendré á menos de la meytat del preu á que lí costa.» —Los últims temperáis han ocasional desgracias en la mar. La població de Vilanova y Gellrú ha siguí la mes afligida, puix le que lamentar lo naufrngi d'un considerable número de pescadors que han dexat mollas familias sumidas en Jo doí y la miseria. A la part de Vinaroz també ha succehit algún a!ti-e uanfragi. Diuen si á Yilafranca del Panadés un d'exos días de borrasca se sentí un tremolor de Ierra, perceptible en la iglesia honl s'estava celebrant lo Novenari d'ánimas. ñ3»««b^WM» lo monument... Sembla que'l Sr. Director de aquella Escola se proposa fer que'ls alumnos en rúllim any de sa carrera estudien y projeclen restauracions deis mes notables monumenls antichs de Catalunya, haventse comensal per la de la citada Colegiata de Vilabertran, del Temple d' Hércules descuberl á Vich y del Arch de Bará.» —Diu lo Bullleti Mensual de la Associació d'excursiom Catalana: «LÁPIDA INÉDITA.—Llegim en Le Roussillon, de Perpinyá, del 29 de Setembre prop passat, que uns treballadors que Ireyan la Ierra apilonada derrera Tallar de la capella del ábside del N. de la iglesia de Sant Andreii de Soréde, han descobert fa poch un magnífioh cippus de marbre blanch del sigle II ó III de la nostra era, que ostenta grabada en hermosas lletras majúsculas la insoripció següent: MERCVRIO AVG [uslo] Q[uintus] HERMETION Lfocó)' I)(aloJ' D(ecreto D(ecur!onum) Prompte's publicará en lo Bulletin de la Société Agricole Scienlifique et Lilléraire des Pyrénées Orientales un estudi i-eferent á est important exemplar de la epigrafía rossellonesa. També pensem paríame "raes exlensament nosaltres.» ESCANDALL DEL MEKCAT DE VICH. (Dia Xexa Formeiit. Mestall. . Ségol. . . Ordi. . . . Gibada. . Espelta. . 13 de Novembre de 1886.) Qttartera. Hectólítre.i Qnartera. Hectólílre. Ptas. es. Ptas. es. Ptas. es. Ptas. es. 13'50 . 10'50 10' » 7' » 6' » 18'99. 17'58. 14'75. 14'05. 9'84. 8'44. 7'04. niatderiioro.. Fajol. . Fabas. . Llegiini Fasols.. Mili. . . Ciiirons. 9'50 . 10' » . 10'75 . lO'óO . ]2'50 . 12' » . 14 . . . . . . 13'35. 14'05. 15'10. 14'75. 17'58. 16'88. 19'69. —Lo poblé de Sant Martí de Provenzals, ha celebrat son acostumat Certamen annual lo dia l\, festa de llur Pairó. La Flor natural l'ha guanyada lo jove poeta D. Joseph Ignasi Mirabel, flil del notari Sr. Mirabel que residí llarch temps enesta ciutat. Altres premis y aocessits han guanyat los SS. Coca y Collado, Danyans, Riera y Bertrán, Ubach y Vinyeta, ILUSTRACIÓ A L SIGLE X V . Franquesa y Gomis y algún altre. ':_ri5ur Zai}iiiasñá~qne en la nessw w^m^^m j ^ . !«-«;•»- |ció de Literatura, Historia y Anliguelats del Ateneo Barce(Conclusió.) lonés, presidida per D. Gaelá Vidal de Valenciano, á la que assistiren bon número de socis, després de animal debal en lo «ítem dues mitgeres e VI p (punyerons) de mestall, a mosse alfrangl, a raho de XIIII sous la mitque terciaren varis oradors, se acordá discutir en lo present gera xxx s. I d. m.* curs lo següent tema: «Carácter y tendencias del Calalanis1 SOU llll «ítem una barrischada de lenyaga a caym s o u s II me en sas relacions ab lo renaxemenl literari y artíslich de la «ítem un trog de peda? de gipo, an valí bona «ítem una caxota ben dolenta tota pudrida, cómpraregió Catalana.» Escriurá la memoria sobre'l maleix lo SeI SOU II la caym cretari de dita secció D. Enrich Soms y Casteliu. s o u s VI Tarietats. —Copiara del Semanario de Figueras: «Enviáis per lo Sr. Rogent, director de la Escola Superior de Arquitectura de Barcelona, estigueren en lo poblé vehí de Vilabertran en lo raes de Octubre quatre alumnos del quurt y ültim grupo de aquella Escola, entre élls lo fiHde esta ciutat, nostre estimat amich don Joseph Azemar, á fl de axecar rainuciosament los planos y recullir quants datos fossen menester per l'estudi d'una restaurado de l'antigua colegiata de dit poblé, seguiat l'art del sigle XII, á que perlany »Item un taulell de pastar, an caym «ítem una caxota sense cubertor, a cahim jiltem un trog de cubertor, a cahim «ítem una taulota podrida sens peus, a caym «ítem un drecador, an alegre ttltem una spasota antigua, an alegre «ítem altre spasota antigua, an alegre sitém dos spadadors ab una spadella, an caym «ítem un alambri, an macart de muntmaneu nltem un trog de filat de tonayres, an cahim «ítem tres gabies dolantes, an cahim »Item un bordonot ab dos trogos de cuyro, an balcell de sta perpetua s o u s VI sous iiii sous im 1 SOU V I S p U VI I SOU II SOUS II iin sous SOUS m i s o u s III s^tíji X I ' .1 4' yí*- " 3 ^ LA VKU liKL MUWTbüKKAl. «ítem dos mandrets be dolents an celort sons vi «ítem íiabatotes ab cochs dolents, anbaleell de sta perpetua sous v n «ítem una capea ab un poch de céliandi-e, an alegre sous ii «ítem una olla de coure cominal a mosse alfrangi xxii s. m." «ítem una gabia davant e ais costáis verga de ferro, an johan 5avid n sous v «ítem una ballesta de fust feta ala ginovesch, ab son abrer e corda trenchada, ja ha servit trenchada, a mosse alfrangi Jin sous «Ítem dog pots do vidro, altro do vidre, una capceta.de fust, alaonet sous 11 ' «ítem una bacina redona de lauto de acaptar, al chi lapnet " sous ; «Jtern una bosa dolonta ab L diuers de compte, a ramón agualada sous viii «ítem un anell de laftto ab senyal do cervo, amosser anthoni farrer sous x - «ítem un cabac de quartura que ha servit, ha irach sori (juheu) ' .,-. sous vi Segueix una nota de 32 censáis que cobrava la casa de Comabella, important 304 ffi, 7 §.^ 6 diners; sent de í«*a>* notar qu» faltant algún -fuU al comensament y fi del gaadeíOj, es de ;<eíeuí«er tpae ^ta-«asa temía •st^rasra*Tti^rs éenaals. Tot indica que la casa era rica. Ans no obslava que las donas é infants, la porció mes delicada de la humanitat, usasen á tot estrop camisas d'estopa. Del mateix drap eran los caperons mes ordinaris; be que quan surtía la plata al altar, s'engalanaria la mestressa de Comabella ab los capells de li ab trena d'or y seda negra, ab randa en mitg; ab lo collar de grans de brufol ab XXXXVII perles menudes, ó be ab lo de perles ménades de dues cies, tres grans de coral é VII fulletes de argent; y ademes ab lo almoyner de seda é d'or vermella é groga ab cordo vermell, ó V botons de or é de seda vermella. D'estopa eran igualment los ilensols, tovalles, tovallons y deveníais ordinaris. Jo diría que asso es indici d'una rassa mes forta, mes varonil que la nostra; fins tenint en consideració lo atrassada que estaba la industria telera. Lo cert es que avuy som mes molls. Lo present documenl aporta un dato nou per la historia de la anliquíssima industria casulana del filar ab fus: donchs no sois en lo sigle XV filavan nostras donas la llana, lo cánem y lo 111, sino també lo coto, com ho demostran aqueHas duas partidas de la llista copiada en extracte: • «ítem VI canons ab coto e un fus, ja filat... «ítem un coffret autieh e de pocha valúa, ab quatre fusos de ftlftr coto»..» — Lo teler de fer vetes ¿indicaría un altra desconégtida industria casulana? Si algún pintor de quadros histórichs llegeix aquestas ratllas, s'haurá fixat ab la persistencia ab que's nota que l'únich orijament deis teixits ordinaris de roba blanca consistía en llistes blaves y á voltes d'altres colors. Encara avuy, que la vella industria que podría dírse del drap ó de la roba de casa está fent los darrers badalls, las llistas blavas y burellas son l'únich ornament d'aquells grossers teixits. Cora eran tan fácils de fer, se compren que s'usassen desde'l temps mes primitiu tan aqui com en los demés pSyssos, com en tot lo mon. iQaé significa lo rail de raure formatge? ¿Seria costura posar formatge rallat ó engrunat á la escudella, com se usa en Italia? Assó me fa venir á la memoria la multítut de páranlas catalanas que teñen los ítalíans, y me fa suspilar si hi hagué en la Edat mitjana una llarga y molt íntima comunicació entre Italia y Catalunya. La ocupació de Sicilia y Gerdenya per la gent de la Corona d'Aragó, no m'explica prou aquest místeri. Per primera vegada, després de haber vist milenars de documents referents ais juheus de Santa Coloma, observo en lo que tínch á la vista, que's dona lo tílol de don á juheus: don mosse, don cahim. ¿Indicaría assó que'ls juheus guanyavan consideració entre los cristíans, á proporció que s'anavan atansant los temps moderns? Lo tráete y conversado entre juheus y ^istians era continuo y prou íntím: Crésques, juheu, fou llarchs anys batlie de la víla de Santa Coloma; Bonjuhá, lambe juheu, ne fou metge aconductat pels Juráis per servir la vila; julieus y cristíans se servían mútuament de testímonis en diversos contracles; juheus tenían oberta botíga indístínctament per cristíans y per juheus; juheus, tols juheus eran los petits banquers de nostra vila, á quí acudían á manllevar díner los cristíans, y lo mateix senyor, y ñns los capellans en sos ñeqüents apuros, paganllos sovínt fins lo 20 per 100 anyal de interés: barrejats ab capellans y ab lo bísbe Fajardo los h a v e m v í s t a c u d i r al e n c a n t e n a m i s t o s a coifüpetancia. '®f'fós'ifttr«rilerabl«sfdoc!umejats referents ais jabeus de aquesta vila no he vist lo mes petit senyal d§ antipatía entre la rassa judaica y la cristiana. Donchs, la riquesa sempre s'imposa; lo rich, en virtut de sa riquesa, se fa honrar y respectar; y los juheus eran la gent del díner; donchs no es d'admirar que anassen guanyant en consideració á proporció que ab lo temps, engíny y estalvís anavan aumentant sa riquesa. Confesso, empero, que assó no m'explica perqué aquestos juheus portavan lo títol de don, que entench se donava sois ais cavallers 6 nobles. La data de aquest document deis dos públíchs encante ha de ser entre los anys 1437 y 1448. Durant aquestos onze anys residí en Santa Goloma lo Bísbe Gonzalo Fajardo. En lo sigle XV, com en los anteriors, se menjava gegeralment ab plats ó escudellas de fusta: assó no obstant, en lo document que tinch á la vista, no n'hi apareíx cap, tot son plats y escudellas de terra^ obra de MelÍQa, provade que la casa era rica. Lo document nos fa menció de sis plats y den escudellas d'obra de Melíga, dos de éstas ab orellas ó ansas. Las modernas escudellas s'assemblan certament á las antiguas, mes aquestas eran mes planas, mes semblants ais plats moderns, que lo que avuy anomenam escudellas. Partim un coco en dos parts designáis, vuydem la mes petíta, y tindrem molt aproximada la forma de las antiguas escudellas; las de terrissa eran primas; las dé fusta tres ó t^tiatre vegadas mes groxudas, semblants ais actuáis morters de fusta. Aquestas escudellas de fusta ó de terrissa servían per contenir la porció del alíment destínat á cada persona, de manera que cada persona tenía á la má ó damunt la taula sa propia escudella. La escudella, aliment clássích de la nostra térra, porta un nom metafórích, lo contíngut ha pres lo nom del continent. Lo origen de la páranla escudella prevé segurament de escut, del qual es diminutiu femení: donántseli tal nom per la semblansa evident que la escudella tenia ab lo escut, que solía ser rodó y cóncavo, com ho era la antigua escudella vas. JOAN SEGURA V VALLS, PBRE. Santa Coloma de Queralt, 12 Octubre de 1886. Imprempta de R. Anglada,—1886,