SETMÁMÁH fSFÍSLál M CÁTÁLiMYA.

Anuncio
-jinxíyr-íjs^r
" u x B g a p y e , X ¿ y a t e iVgwaitiCFé"a.é»' T i y s i y
SETMÁMÁH fSFÍSLál M CÁTÁLiMYA.
¿EIS H O J R ^
CONSULTA
BNOA-ilAP
ENDREgADA
AL S R . D . MANUEL DURAN Y B A S .
III.
No pensava insistir sobre un punt del Catalanisme que dexí breument indicat en lo penúltim párrafo de mon anterior article; pero
Vex-abrupto de tot un ex-ministre y poeta de
vol alt com en Nuñez de Arce, que ha tronat
desde la cátedra del Ateneu de Madrit contra
l'esperit regionalista principalment despertat
á Catalunya, m'obliga á entretenirme y entretenirlo á vosté, estimatamich, en sen'yalar la
tasca, per mí molt meritoria y de segur resultat
Ca talanismé^^r^oqu^^&W^fyfeHÍ^cí^^fikl^^
aQÓ será, com diuhen los castellans, posar los
p u n t s s o b r e l a s i n s a l j a f a m ó s discurs del autor deis Gritos de combate.
Jo li perdono de bon cor á n'en Nuñez de Arce totas las flastomías que ha llansat sobre
nosaltres, y tots los penjaments que ha dit de
la levantisca Catalunya (!' epíteto es ja molt
vell), solament per aquells párrafos en que r e Iratant de eos enter la política madrilenya, diu
en bona prosa castellana, que no'm pendré la
molestia de traduhir, lo següenl:
«En medio de las graves complicaciones interiores
y esteriores que intranquilizan á los demás Estados,
piensan éstos en cosas provechosas y útiles; unos, como Alemania, en asegurar la primacia de su comercio
en todos los mares; otros, como Francia, en eslender
á^
sus dominios coloniales para abrir mercados á la industria; otros, como 'Inglaterra, en resolver sus dificultades internas y en defender su influencia amenazada. Pero, ¿en qué pensamos nosotros? Leed la prensa,
reflejo cotidiano de nuestras aspiraciones, y cuando tantos problemas solicitan la atención pública para el, perfeccionamiento de nuestro estado económico, industrial
y agrícola, que es tan deplorable, la veréis á menudo
afanosamente ocupada en averiguar, como vecina chismosa, si algún Júpiter olímpico de la política ha arrugado el entrecejo y ha cogido el carcax de sus rayos;
ó si unos cuantos hombres importantes, más ó menos
disgustados, han logrado concertarse para sentar las
bases de un nuevo partido, como si en nuestra patria
hubiese aun pocos, y fueran partidos los que nos faltasen, cuando hemos llegado en este punto á una desjcomposición parecida á la de la muerte. ¡ Qué grandes
asuntos para levantar la conciencia de una nación desfallecida !
*
Empeñados en la incesante tarea de atacar y defender
las alturas del poder casi siempre tomado por asalto y
en nombre de soluciones meramente políticas, cuya
apremiante oportunidad muchas veces el país ni estima
sot'^^^T^^Vá^#^l*í^iliÍ8Cíá'«?.r^
j
en alguna isla recientemente descubierta. Faltos dé ideales, viviendo al dia, gastando nuestras fuerzas en estremecimientos epilépticos, nuestras horas resbalarían
sin gloria, sin provecho y hasta sin ruido, si de vez en
cuando con nuestras escandalosas insurrecciones militares no turbáramos la desdeñosa monotonía del olvido en que nos tiene el mundo.»
No's podía fer una mes brillant apología involuntaria del moviment regionalista. S u s traure '1 páys á exa fatal enervadora influencia
d'una política que viu de murmuracions de comares, d'una política que, «faltada d'ideals, va
vivint al dia, gastant las forsas en convulsions
epilépticas;» axecar la conciencia del poblé, (io^i"' •;
nantli aspiracions generosas y apartantlgf¡d¿=l'í"|
H|DP
»sm
M^aBPBHSK
mff'l'B^mmrwimv^fmmmm
aqueixas bregas tant estérils com inmoralsen
que'ls partits mútuament se destronan; «reformar fundamentalment las nostras raquíticas
corporacions populars, axamplant sos cannps
de acció y fent que ab exercicis moderats pero
continuos, recobre elasticitat y vigor la sua
atrofiada m'usculatura;» esforsarse, en fi, noble
y llealment, quiscun á c a s a s e v a , y e n virtut
d'una iniciativa no imposada per la falsa disciplina de partit ó per lo caciquisme—transmissió desordenada d' un motor irregular—sino
directa y genuinament sortida desa propia activitat, á fi «d'axecar lo nivell moral, administratiu y económich de las provincias y deis
municipis, verdadera enclusa en que^s forja la
opinió, y ahont los pobles que teñen ampies
pulmons per respirar Tayre, á voltas tempestuós, pero sempre sá de la Uibertat, aprenen á
tot a§ó y alguna cosa encara mes perfecta que
agó, es lo que vol y á lo que incessantment a s pira'1 regionalisme, y especialment lo regionaHsme cátala.
Y per acabar de arrodonir aquesta apología
que surt llampanta d^exa madrilenya catilinariacontra'l catalanisme, ¿qué es sino la rahó
fundamental del regionalisme, la comparació
de la forsa centrífuga y de la centrípeta que en
Nuñez de Arce aduheix al final de la sua pei^oració^ afirmant categóricament que «no hi
ha altre camí: que á la forsa centrípeta que
atrau cap á la capital, contra la voluntat matexa deis goberns (sic) totas las corrents del
páys, axis las mes cristallinas com las mes 11otosas, es menester oposarhi resoltament la foi'sa centrífuga que empeny cap á las extremitáts y reparteix per totas las arterías del eos
social la-sanch estancada y exposada á corrom pres en lo cervell del Estat?»
Donchs, eso pido y barras derechas, com deya '1 bon Sanxo; díguinne forsa centrífuga, díguinne regionalisme, Pefecte á que's tira es lo
poeta del Ateneu de Madrit, que un dia vino-ué
á orejarse en lo Saló del Concell de Cent en la
apacible atmósfera deis nostres Jochs Floráis
no tenía necessitat, repetim, d'estigmatisarnos
abans, delatantnos urbi et orbi com esperits
turbulents, enemichs de la patria espanyola v
casi, casi, fautors de guerra civil.
Sí:'I Catalanisme te'Iseu delenda est Carthago; ben alt ho proclamam, perque'I Catalanisme no conspira á l'ombra del club ni en las
quadras deis quartels; mes aquesta Cartago
nó, no es la patria espanyola, no es la unitat nacional, ni las institucions fundamentáis, que 1'
atentar contra tot agó, lo Catalanisme ho dexa
pe Is demoledors d'ofici que s'asseiitan en los
escons del Parlament ó pe'ls sofistas que es-
pectoran hegelianisme en las salas del Ateneu;
la Cartago que volem enderrocar, y sino sitiarla per fam, es la política centralista que fa de
Madrit no'l cervell del Estat sino '1 ventre, y si
cervell, com vol en Nuñez de Arce, es un cervell tan reblanit y lesionat que dona ja evidents senvals de imbecil-litat y á vegadas de
perturbadora demencia; aquexa política madrilenya, híbrida mésela deideologismes d'escola y de concupiscencias burocráticas, que no
poden engendrar mes que goberns efimers,
débils é infecundos, y de tant en tant, per variar, ignominiosas quarteladas.
Mes, non raggionar di lor, amich Duran;
y feta aquesta digressió, tornem á parlar plácidament de la nostra obra.
JAUME COLLELL, PBRE.
Al saberse per los primers telegramas lo del Ateneu
de Madrit, lo Excm. Sr. D. Manuel y Bas s'apressurá
á escriure al Director del Diario de Barcelona la següent carta:
«Mon distingit amich: Agrahiré á V. se servesca insertar en lo número mes inmediat de son periódich las
següents lineas.
Sens perjudici de tornar ahont corresponga pe'ls furs
de la veritat, de la justicia y del dret de las provincias
catalanas, protesto desd'ara com Diputat que he sigut
en las últimas Corts y com Senador en las actuáis, contra los asserts ofensius á Catalunya y sos representahts
que, segons telegramas del Diari d'est matí, ha pronunciat lo Sr. Nuñez de Arce en son discurs inaugural
de las Conferencias del Ateneu de Madrit; me ratifico
en tot quant he dit y escrit sobre'Is Tractats de Comers
y sobre la llegislació especial del antich Principat de
Catalunya, y'm refermo en lo criteri juridich y económich que serveix de base fa trenta set anys á mos discursos y escrits.
Quedo sempre de V. affm. amich q. b. s. m.—Manuel Duran y Bas.—10 Novembre de 1886.—»
Lo president del «Centre Cátala,» D. Valentí Almirall, enviá també desseguida la sua protesta en lo següent telegrama:
son discurs, y me comprometo á refutarlo. De sa caballerositat l'espero en lo próxím correu.—F. Almirall.—»
NOBLE PROTESTA.
Entre las demolicions decretadas per lo Municipi de Roma, s'hi conta la d'una part del
Col-legi de Sant Andreu del Quirinal, en la que
hi ha la cambra hont morí Sant Estanislau de
Kostka. Los polachs compatricis del Sant se'n
han dolgut profundament, y gent de totas classes ha elevat á las Autoriíats protestas y peticions.:
Mes entre aqüexas protestas ninguna tant
valenta y tant sentida com la qae avuy volem
publicar entera, á pesar de la sua extensió, extranyant que hage passat per alt ais diaris católichs. Puix á mes del valor de sos conceptes
y de sa magnífica forma, té aquesta protest» 'I
de la persona que Tlia escrita, que es un escriptor de Polonia, lo Comte Kulczychi, que
mes aviat s'inclina per sas ideas á la part deis
italianíssims que á la del Papa. Y la reflexió
que se'n despren de aquest escrit, es molt obvia: si un Iliberal axis parla de Roma y axis se
plany de las profanacians que s'hi están perpetrant, ¿qué hem de fer los verdaders católiclis? Si solament lo concepte históricli y
]' ideal artísticb, y en aquest cas particular,
l'amor de la patria nativa, inspira tant sentidas frases á favor de la conservació deis monuments y recorts de Roma, ¿qué no'ns haurá
d'inspirar ais filis de la Iglesia que veyem en
las grandesas históricas, fulgurar la lluminosa
antorxa de la nostra fe ab los resplandors de
dinou centurias?
Ara Uegescan, y no perden una sílaba
d'aqueix escrit dirigit al director d'un diari Iliberal italiá, La Gcuisetta d'Italia :
«Senyor Director:
Permétim que á exemple del honorable Bonghi, á qui
lant conech y estimo, li envíe la mía protesta. No va
precisament dirigida, com la sua, contra l'increhible delurpació de aquella eterna Roma, de la qual, encara que
poeta y escriptor exlranger, pero fill de la mes Uatina
y de la mes ii-lustre de las nacíons slavas, me sentó,
no obstant, fill amantissim, sino que la escrich p/'o domo mea. Que no ho prenga á mal lo mes adust chauvinisme roma: no son agó indegudas ingerencias, no
son revindicacions políticas.
Única entre las ciutats del mon, Roma fou, y será
sempre la Ciutat universal, tot y essent capital de un
gran Estat. París, Londres, Viena, Berlin, Pekin, podrían dar tots los bens de sos habitante, tots los tresors
de llurs respectius Estáis per arribar á serbo, pero no
ho lograrían may. Si una de exas ciutats vingués á ser
destruhida com la ciutat del Apocalipsis, la Bolsa probablement ne súfririá una forta baxa, pero l'humanilat
"nolé'iT cíímmtranH nm-j "«
.—,--—.—-—-^..^™_ .__,^
^ l í c o n t í a í ' s i s'arrenca una pedra á la magestat de
R o t a lo mó'n enter se'n alarma. Nosaltres tots de r.a, ' / . lo. n-,P« diversas, descendents de aquells glaconahtats las mes diversas Q
ciutadans
f ' " " r R r r í e H ^ q u a l C r i í o es r L é , y tenint
r X ^ a ^ ^ r i l i s S i ó Uatina, repetim aquell crU deis
n o s t s pares encara bárbaros, que. gran Poe a po^acb,
pas, senut» ID
onas de mar: Roma!
bles que s'empenyian com las onas
^
•
Roma! Y en aqueix moment ^"'".""'. ^ ' ^ ^ " f j ; ; ^ ^ :
Homberger y tants allres alemanys, mglesos o trance
fes y jo sárrnata, y certament no enudescat ni en uss S s l I del gran Canceller, que decreta cm.cament 1 ext^rmínide^la mía nació, nos unim tots en un sol chor:
' ' T i ' ^ a T x i H c a c i ó de aqueix extrany fenémen de
aqueix estupendo misteri? Vos la dará en qualre Uelras
lo nom esotérich', misterios de la Ciutat Eterna: Amor.
Roma ha plantat sos fonaments en la conciencia universal: lo seu pomeri abrassa'l mon, y exlreny en un
inmortal abrág lo cor huma.
L'amor es Túltírna páranla de las duas obras mes
grans y maravellosas del home: La Dioina Commedia
y Roma:
«Amor que move il solé é Taltre stelle.»
Roma es la sintessis del mon, y veus'aquí perqué tots
hi troban allí la sua Ierra nadiua, y perqué tots, si una
pedra's remou de Roma, senten com amenazada la propia patria. Y tant mes si aquesta patria es usurpada per
l'extranger, oprimida, trepitjada y destruhida com la
meva. Ja m'entendrán los filis de aquella Italia que fa
poch era una expressió geográfico.
Se compren, donchs, que un tremolor de indígnació
y de pena se senté per tota la Polonia á la noticia dada pels diaris, que'l Municipi roma ha resolt la demolició, en Sant Andreu del Quirinal, de la cambra hont
¿
« í ^ ' ^ . J ^ ^ i ñ ! " ^ ^ y ' " ° ' ' ' ^^"^ í'^stanislau de Koslka^
T«
Si be sempre he tingul per sagrat dever y per un alt
honor confessar en ios meus escrits, devant de la ciencia y de la crítica moderna la mía fermíssima fe en la
divinitat del Crucificat, no faré aquí valer la santedat
de Estanislau de Kostka.
Digueune, si voleu, llegenda de la vida de aquell noy
de divuyt anys, fill d'una casa poderosa y quasi soberana, lo qual, quan la Polonia eslava encara al cim de
la sua grandesa, sembla, com demostré lo famós historiador Szajnocha, pressentir la cayguda y la desventura de la patria, abandona riquesas y4ionors, se ofereix
proféticament com víctima d'expiació peí seu poblé,
comensa la interminable serie de las emigracions polacas, y ve, penitent sense pecat, á morir extés sobre la
nua térra á Roma. Donchs, aquesta llegenda, anch que
no fos admirable historia, recordaría las mes suaus,
las mes angélicas creacions de la Escola d'Umbria y
de Era Angélich de Fiesole. Y veus'aquí que després
de la mort de Estanislau, la llegenda se transfigura y
repren lo carácter propi de la belicosa nació que se
anomenava l'Antemural de la Cristiandat, lo débil minyó, rhumil jesuíta se apareix en las grans batallas del
sigle XVII; la sua celestial vísió précedeix patrióticament las banderas de l'águila blanca, mostraTgual ais
fulmíneos esquadrons deis nost."es húsars alais, per
caure sobre'ls moscovitas y derrotar los turchs; y sobré'l camp de batalla de Ghocim lo generalíssim y dintre poch sobará Joan Sobieski plega'l genoll, atribuhint
a u í T s S u a v a lo mes gran capitá del seu s.g e,lQ
libertador de la cristiandat, mereix algún respecte de
p i t de la Junta, del Consell municipal y deis enginyers
^ " ^ r X Haea recia? me dirán. He anal sobre'l terreno heexaminal lo Iragat del nou carrer, y he vist
aue ko's tractava sino de «na insensible desviació, y
í a m b T h e vist, que la manía' de la linea recta, ó senvors enginyers,\os ha fet condemnar á la demohci6
ralcambfas en que morí Caries Manuel de Saboya.
sopega ab una memoria eterna ó ab un'ombra inmortal.
Fe mes de dolze anys vaig escriure en VOpinione á
favor de la Creu de fusta del Golisseu, de aquest úllim
y sublime gladiador, sota quals brassos havia caygut
l'anfiteatre y'l mon antich, y que, com epilech de la historia romana, valia per sí sol un poema. Ló Senador
Rosa, si mal no recordó, me promete tornarla á plantar terminats los treballs.
Fins ara agó no s'ha fel. Mes si, portat com so, per
naturalesa y tradició de familia, é esser cortesa de la
desgracia y del dolor, me vaig errar de sigle fentme
paladí d'una creu aterrada, y m'hi vaig trobar sol;
aquesta vegada va ab mí la gran é infortunada nació
que salva á Roma algún dia. Ella es la que li demana
se li dexe un tros de mur, sobre'l qual se reflexa un
raig de gloria.
Rebe, Sr. Director, la expressió del afecte deest S. S.
COMTE L A D I S L A U
KULCZYCKL . »
UNA APLlCiClÓ JÜDICliL DE LAS PILAS ELÉCTRICAS.
Un enginyer de Leipzig ha construhit y sotinés á las autoritats judicials de dita ciutat, un
aparato eléctrich destinat á suplirla guillotina.
Dita máquina res te de repugnant. Consisteix
en un tablado de uns nou metres quadrats de
superficie, y s'hi puja ab una escala de cinch
esgrahons. En lo centre del tablado hi ha una
cadira, per seurhi lo criminal que ha d'esser
executat. Derrera del reo s'alga l^estátua de la
Justicia, que porta en una de sas mans lá balanga del seu ofici; y al oscilar los seus dos
plats, funciona Taparato.
Dessota'l tablado hi ha una batería eléctrica,
y'ls fils pujan pe'ls peus de la cadira y arriban
fins al assiento y al respatller, juntantse per
medi d'unas planxetas de platina.
Disposta axis la cosa, res mes fácil que matar al reo. Lo butxí se limita á trocejar un bastó que representa la vara de la Justicia, y posáis qveé ha'ls troQOS sobre un deis platets de la
balanga, baxa aquest de sobte; y descarregantse la batería eléctrica, mor lo criminal sens
teñir temps de péndrer esment de lo que li
Lnuque aquesta nova manera de matar fou
assatjada no fa molt ab varis animáis, devant de moltas personas que hi foren convidadas á veurho. L'inventor rebé mil enhorabonas
deis graves alemanys que s'ho miravan, manifestant molt lo desitj de que'ls tribunals del
miperi alemany ordenen executar la primera
sentencia de pena capital ab aquesta nova máquina.
Si axó hagués passat á Espanya, ¿ quí sab si
nostres flamejants demócratas, áqui cada execució de la pena de mort fa tremolar al menvs
una vuyíada son finíssim y susceptible sistema nervios, s'hagueran de sopte afilerat en
íorma de manifestado, peranar á demanar al
gobern, que com á tranzició suaü per abolir la
pena de mort—á que molts d'ells eticara senten repugnancia—se poses en planta l'adopció
de consemblant batería eléctrica?
Seccló Literaria.
ELEGÍA.
Á LA MORT DE MON ESTIMAT AMICH
LO JOVK PINTOU
Beati mortui qui in Doimino moriuntur.
Has mort!... ja té la térra ta despulla,
y '1 Cel ton esperit.
Oh jovensana flor que'l vent esfulla,
ew th aart-era'fulTa
'
vull deixar lo teu nom per sempre escrit.
Lo téu nom que la Fama no pregona,
ni escriu ab llelres d'or.
Quan la pluja 'Is terrossos assahona
ningú, iiingú s'adona
de la planta que's fa dins la Ilevor.
Oh artista jovencel, tempesta fera
se'n dú tos somnis bells,
y 's -marceix de tos anys la primavera
ab la rosa primera
que per l'Art colorian tos pinzells.
Al despuntar tot just la claror pura
de tes inspiracions,
la mort la converteix en nit obscura,
per nostra desventura
llansante de la tomba al negre fons.
Quan tantes esperanses lo cor tanca,
¡ qué trist es lo morir!
¡qué trist es veure caurer de la branca
la novella flor blanca
d'un ametller gelal á, mitx^florir! ,., ,.,Y< .
Mes si'l cel de la vida s'ennuvola,
un altre sempre biau
mes enllá de la tomba 'ns aconsola.
Si veig l'aucell que vola,
¡per qué tinch de mirar la flor que cau!
Amich, jo veig volar 1' ánima teva
per un pélacg de llum
á les altes regions hont l'auba's lleva,
hont may lo goig ló treva,
hont exhalan les flors etern perfum.
Tu sempre somiavas la florida
de la inmortalitat,
y deis somnis hermosos de ta vida,
aviiy que'l Cel te crida,
sobre'l Hit de la mort has despertat.
Has despertat, oh si, mes com desperla
lo fervorós creyente
per la última oració la boca oberta
y la mirada incerla
creuhada ab la deis ulls d'un Grist morent.
Has despertat ais brassos de María,
com fill del séu amor.
No ha siguí un cap-vespre la agonía,
sino l'auba d'un dia
que may dura á la posta sa claror !
Si la essencia del Art es Ja Bellesa
que dona al cor encis,
coronada al fi veus la leva empresa,
ab l'ánima sospesa
entre 'Is bells resplandors del Paradis.
No't dolga lo llorer que no se't dona
per tribut funeral;
¿no teixejxen^lo^ Ajiléis lajjprona^^^^
¿aprop téú no ressona
rarmonía del cántich inmortal?
Ah, ¿qué son les grandeses de la Ierra
davant de 1' infinil?
Nevada que'l sol fon dalt de la serra,
torres que'l vent aterra,
estrellas que sois brillan una nit.
Si no deixas ais homens la memoria
de ton humil pinzell,
ja sabs que tota fama es tranzitoria.
Mes val la eterna gloria,
puig la gloria del mon s'acaba ab ell.
Com si volguesses ja pérdrel de vista
avantes de finar,
tenías prop del cel ton niu d' artista,
com la tortora Irista
en la branca mes alta del pinar.
¡ Quánts somnis hi covavas cada dia
adintre d'aquell niu!
Mon creat per l'ardenta fantasía,
núvol d'or que creixia
per fóndj-ers com" la boyra del esliu.
La verge de puríssimes mirades,
l'ascétich penilent,
lo frare salmejanl Uelres sagrades
sol les velles arcades
deis claustres solitaris del convent,
V esperit desprenenlse de 1' argila
com papallona d'or,
lo dupte conturbat, la fe tranquila
que com l'eura s'enfila
ais brassos de la Creu del Redemptor.
Aquets eran tos somnis. ¡Quina lluyla
la que 1' artista senl,
quan arriba Tinstant en que s'acuyta
á convertir en fruyta
r amagada llevor del pensamenll
Del ideal la ratUa no está felá,
á seguir lo contorn,
son débils los colors de la paleta,
y dins tristor secreta
s' esfulla una esperansa cada jorn.
Quan ne veyas alguna d' esfullada
¿quín era'l consol leu?
sentir lo dols repós, la pau sagrada
de la llar eslimada,
honl havias aprés á creure en Déu.
Vers ella dirigías los leus passos,
i oh quín recorl mes sanl!
per nuar de la vida'ls ínlims llassos,
estrenyent en tos brassos
á una mare que avuy t'está plorant.
Pobra mare! i Qui minvará sa pena,
si tot ho té perdul;
rompuda la cadena
deis anys de la florida joventut?
Pobra mare! La veig tota plorosa
com entelal espill;
la veig com altra Verge Dolorosa
besar la freda llosa
que tanca la despulla del séu fill.
Corona funeral que'l só teixida,
amich, no té valor,
que quan plora una mare dolorida,
ab son pesar sens mida
ja sé que la teixeix d'estrellas d'or.
Ta mare podrá feríela mes bella,
oh mon amich fidel,
puig ¡ah! si cada una es una estrella,
ab les llágrimes d'ella
tindrás un firmament, tindrás un cel!
FRANCISCO CASAS y
AMIGÓ.
Barcelona, JO Juliol de 1886.
.m^M-~J*^
-.a».ijj..
Lo dissapte pfesal, dia 6, lo Sant Pare va fer 1 ultima de las visitas per guanyar lo SantJub.leu. Baixa
envers mitx dia á la Basílica de Saal Pere, tancantse
avans las portas.
Un nou document á favor del Sanl Rosari acaba de
sortir de las mans sagradas del Sumo Pontífice. Es
una Carla dirigida al Cardenal Viceri de Roma, en la
aual mana, en vista de las necessilats cada día majors,
aue's resé cada dia lo Sanl Rosan almenos en totas las
iglesias de Roma que teñen per titular la Verge María.
Publicarém enler aquesl precios document.
Los diaris católichs de Alemanya anuncian ^ u e las
n e g o c i a S n s entre la Santa Sede y la Prussia preñen
mmun curs regular y satisfaclori. Declaran que la qüestió
de r AnzeigepfíicKt forma'1 fondo del debat. Asseguran per allra part que lo Sr. de Schloezer ha presentat
al Vaticá instruccions molt precisas.
Acaba de ser nombrat embaxador inglés á Constanlinopla, Sir Guillem White, que es un fervent calólich,
tan com bon diplomátich. Es la primera vegada després
de la Reforma que un calólich es nombrat embaxador
del Monarca del Regne Unit.
Los religiosos cistercienses de Tilla Sant-Honorat,
devant de Cannes^ se proposan celebrar lo Jubileu Sacerdotal de Lleó XIII oferinüi una expléndida edició
del Magníficat, traduhit en totas las llenguas del mon.
La edició, superbament il-lustrada, s' estampará en lo
mateix Monastir.
Fará aquesta edició una magnífica paria ab la traducció de la Bullía del Dogma de la Inmaculada en la major part de llenguas y dialectes del globo, col-leccionada
nnvs nassats oer lo Rvnt. Sire.
Lo Superior del Seminari de Missiops extrangeras á
Paris ha publicat lo estat de las Missions durant Tany
passal. Fa constar que cap any havian suferl tants desastres en dos sigles que fa que la Societat es fundada.
Han tingut 10 missioners morís peí ferro deis perseguidors, 12 capellans indígenas també assessinats ab
60 catequistas, 300 religiosas indígenas y 30,000 cristians morís; tota una Missió ab sas 300 crisliandats destruhida, 250 iglesias ó capelias saquejadas ó incendiadas, y axis d'altres molls eslabliments religiosos. De
casas parliculars de cristians n'han siguí deslruhidas
50.000. Tais desgracias no impediren que'ls Missioners
linguessen la consolació de registrar 19,705 balismes de
pagans adulls, 205 de hereljes y 180,966 de noyets pagans en perill de mort.
Lo p e Densa'I Papa solre l'loglaterra.
Un deis principáis quefes del partil calólich en Inglaterra, lo Comte Denbigh, assistinl dias passats á un
diñar deis conservadors, fou invilat á fer un brindis
responent al que s' havia dirigit á la Cambra deis lords.
En son discurs digué lord Denbigh que feya po¿h havia
tingut r alta honra de conversar ab lo Papa, y que Sa
Santedat li havia dit textualment lo següent:
«Jo tinch en gran opinió 1' Inglaterra. Sentó per ella
agrahiment, y tinch lo mea profundo respecte per sas
lleys y per sa constilució. En efecte, veig que e's una
nació justa, y per agó es Iliure. Ella es forta y 'Ig católichs que viuen baix sa dominado gosan d' una llibertat y d'una independencia majors que en cap altre part
del mon. Es per acó que jo li dono las gracias y la
respecto. Jo desitjo sincerament servirli d'ajuda, per tot
allá hont se puga fer sentir ma influencia. No soiament
la puch ajudar en Irlanda, sino també eri las colonias
y en T India, y jo desitjo ferho tant com puga. Pero
falla que jo puga saber lo que baje de fer per 1' Inglaterra; en l'estat actual de cosas, no tinch cap medi per
saber exaclament lo que passa en Inglaterra ni lo que
el gobern inglés desitja. Me falta teñir representant á
Londres. Si jo tingues á Roma un representant de la
Gran Bretanya, podria saber lo que passa y lo que
deuria fer. Fins que 'n tinga, no puch obrar.»
Lo día 16, dimars vinent, tindrá lloch en Roma la
sessió antepreparatoria que ha d'examinar los miracles
que's creuhen obrats per lo Beato Pere Gláver y formen
part en lo procés de sa canonisació. Recordem agó,
perqué com aquesta sessió sol ser la definitiva casi per
la canonisació de un sant, per implorar las llums del
Cel se acostuma á fer .pregarlas, y se'n farán en las
iglesias de la Companylu.
La Diócessis de Vich hi eslá en esta canonisació molt
interessada, puix quan nasqué '1 Beato Claver, la vila
de Verdú pertanyia á esl Bisbal. Actualment es de Solsona y no de Lleyda, com equivocadament han dil varis periódichs.
Dietarí 4el Frlncipt.
Avuy ha regressat de sa excursíó á Girona y l'Ampurdá,
lo Excm. Sr. Bisbe de esta Diócessis.
Per dilluns vinent te anunciada la Visita Pastoral á algunas parroquias que li falta seguir del arxiprestat de Igualada,
y regularment fará sa entrada en esta ciutat lo día 20.
—En la iglesia deis Dolprs s^ celebra deiná J|i fesla del
raucoiniJé Ñíru. Sra. aS Comunió general al matí, qnal
plática preparatoria fará'l Rnt. Andreu Avelino Molist, Pbre.
A la tarde á las 4 y raitxa ab exposiciú de S. D. M. se cantará la Corona explicaot los Set Dolors de la Yerge lo Rnt.
Dr. D. Joseplí Masferrer, Catedrátich del Seminari.
—Los vehins de la rambla de Moneada se queixan del
mal estat ea que's troba dita rambla en dias piojosos cora els
que hem tingut. Ja que'l Ajuntament ha arretglat alguns
passos en altras ramblas, convindria (pie fes arretglar també
alguns en ella, ja que per entrar al centro de la ciulat dils
vehins, tant si hi van per lo carrer de Nostra Senyora deis
Ángeis com per devant de las Adoberías, no poden passar
sens posarse en molt mal estat.
—Com en lo numero pa.ssat nos anticiparem á rectificar
una equivocada noticia que corregné per tots los diaris, nos
piau que en Lo Mercantil Valenciano, un parent de la familia Balmes hage completat la rectificació en los següents
termes:
«Prenentho d'altre periódich local diguerem l'altre dia que
havia mort un pres en las presons de Serranos, anomenat
Salvador Balmes, que s'atribuhia la qualitat d'ésser nebot del
profon pensador calólich doctor Balmes; pero hem rebut una
carta suscrita per D. Antoni Arnau, casat ab una neboda
carnal del malaguanyat doctor, desmentinten absoliit la noticia reproduhida pej- nosaltres, apoyantse pera negarho en
que aqiiell sois tingué dos germans: D. Miquel y D.' Magdalena.
D. Miquel Balmes, tingué sis filis que son: D.'Jáume y las
senyoretas Dolors, Vicenta, Carme, Concepció y Antonia,
residentas en Yich.
Donya Magdalena Balmes, casada ab D. PereBoada, també natural de Vich, tingué cinch filis, que ho son: D. Miquel,
Jaume y Ramón Boada y Balmes y las senyoras D.' Dolors,
la esposa del Sr. Arnau y la senyoreta Carme.
Lo ünich nebot del eminent pensador ho es lo jove D. Jaume Balmes y Santol.
Ab aquestos datos que'ns ha remes lo Sr. Arnau queda
demostrat que'l difunt Salvador Balmes no era nebot del Dr.
D. Jaume Balmes, ni ha pertenescutá la familia del mateix.
Tal es lo contingut de la carta que hem rebut y que'ns
apressurém á publicar pera desvaneixer Terror en que ha incorregut lo periódich d'ahont copiém la noticia.»
—Hem rebut y agrahim la següent comunicaoió:
«CENTRE CÁTALA DE TARBASSA.—Constituhil definitivament
en aquesta ciulat un «Centre Cátala,» envía sa Junta Directi-
-4-i-m^-'y x^"cr^i¿»'A:aia-i%jxn:\TOTsitTniy'.
ta, tepresentant ais 97 socis que'l forman, son raes afectuós
saludo al entussiasta y defensor valent de la patria catalana,
LA "VEU DEL MONTSERRAT, com á prenda segura de son futur
companyerisme.
Tarrassa, 27 Octubre de 1886.—Lo President, Joseph
Soler.—Lo Secretan, Pere AnlonelL*
—Ja no es soizaraent ."á Catalunya ahonl los desacorts
deis goberns centralisadors deixan sentir sos desastrosos efectes. No son ja'ls industriáis los ünicbs que's queixan de la
falta de tranzaccions comerciáis: los agricultors, aquells que
tan favorescuts s'havian de veurer pels Iractats comerciáis
derrerament celebráis, també's queixan, no ja sois aquí,
sino en altras regions.
Yegis en proba d'aixó lo que diu un colega de Valencia:
«Pobles de la Ribera.—Anguniosa es la situació de tots
los pobles de la Ribera, y si no milloran los preus á que's
cotisan en la actualitat los grans y altres fruyts de sas térras, será dintre de poch insostenible de tot punt.
Tenim desconsoladoras noticias de Sueca, Cullera, Benipresenla d'un modo terrible y la fam se prepara pera aquest
bivern.
També en Denia están sufrint cruelment á causa de la
depreciado de la pansa, per no haverhi compradors. Un
vehí que s'atrevi á fer algunas compras y embarcar per son
compte, morí de repent al rebrer carta de Londres, en la
que li participavan la pérdua suferta per baverse tingut que
vendré á menos de la meytat del preu á que lí costa.»
—Los últims temperáis han ocasional desgracias en la
mar. La població de Vilanova y Gellrú ha siguí la mes afligida, puix le que lamentar lo naufrngi d'un considerable número de pescadors que han dexat mollas familias sumidas en
Jo doí y la miseria. A la part de Vinaroz també ha succehit
algún a!ti-e uanfragi.
Diuen si á Yilafranca del Panadés un d'exos días de borrasca se sentí un tremolor de Ierra, perceptible en la iglesia
honl s'estava celebrant lo Novenari d'ánimas.
ñ3»««b^WM»
lo monument... Sembla que'l Sr. Director de aquella Escola
se proposa fer que'ls alumnos en rúllim any de sa carrera
estudien y projeclen restauracions deis mes notables monumenls antichs de Catalunya, haventse comensal per la de la
citada Colegiata de Vilabertran, del Temple d' Hércules descuberl á Vich y del Arch de Bará.»
—Diu lo Bullleti Mensual de la Associació d'excursiom
Catalana:
«LÁPIDA INÉDITA.—Llegim en Le Roussillon, de Perpinyá,
del 29 de Setembre prop passat, que uns treballadors que
Ireyan la Ierra apilonada derrera Tallar de la capella del ábside del N. de la iglesia de Sant Andreii de Soréde, han descobert fa poch un magnífioh cippus de marbre blanch del
sigle II ó III de la nostra era, que ostenta grabada en hermosas lletras majúsculas la insoripció següent:
MERCVRIO
AVG [uslo]
Q[uintus] HERMETION
Lfocó)' I)(aloJ' D(ecreto D(ecur!onum)
Prompte's publicará en lo Bulletin de la Société Agricole
Scienlifique et Lilléraire des Pyrénées Orientales un estudi
i-eferent á est important exemplar de la epigrafía rossellonesa. També pensem paríame "raes exlensament nosaltres.»
ESCANDALL DEL MEKCAT DE VICH.
(Dia
Xexa
Formeiit.
Mestall. .
Ségol. . .
Ordi. . . .
Gibada. .
Espelta. .
13 de Novembre
de
1886.)
Qttartera. Hectólítre.i
Qnartera. Hectólílre.
Ptas. es. Ptas. es.
Ptas. es. Ptas. es.
13'50 .
10'50
10' »
7' »
6' »
18'99.
17'58.
14'75.
14'05.
9'84.
8'44.
7'04.
niatderiioro..
Fajol. .
Fabas. .
Llegiini
Fasols..
Mili. . .
Ciiirons.
9'50 .
10' » .
10'75 .
lO'óO .
]2'50 .
12' » .
14
.
.
.
.
.
.
13'35.
14'05.
15'10.
14'75.
17'58.
16'88.
19'69.
—Lo poblé de Sant Martí de Provenzals, ha celebrat son
acostumat Certamen annual lo dia l\, festa de llur Pairó. La
Flor natural l'ha guanyada lo jove poeta D. Joseph Ignasi
Mirabel, flil del notari Sr. Mirabel que residí llarch temps
enesta ciutat. Altres premis y aocessits han guanyat los SS.
Coca y Collado, Danyans, Riera y Bertrán, Ubach y Vinyeta,
ILUSTRACIÓ A L SIGLE X V .
Franquesa y Gomis y algún altre.
':_ri5ur Zai}iiiasñá~qne en la nessw w^m^^m j ^ . !«-«;•»- |ció de Literatura, Historia y Anliguelats del Ateneo Barce(Conclusió.)
lonés, presidida per D. Gaelá Vidal de Valenciano, á la que
assistiren bon número de socis, després de animal debal en lo
«ítem dues mitgeres e VI p (punyerons) de mestall, a mosse alfrangl, a raho de XIIII sous la mitque terciaren varis oradors, se acordá discutir en lo present
gera
xxx s. I d. m.*
curs lo següent tema: «Carácter y tendencias del Calalanis1 SOU llll
«ítem una barrischada de lenyaga a caym
s o u s II
me en sas relacions ab lo renaxemenl literari y artíslich de la
«ítem un trog de peda? de gipo, an valí bona
«ítem una caxota ben dolenta tota pudrida, cómpraregió Catalana.» Escriurá la memoria sobre'l maleix lo SeI SOU II
la caym
cretari de dita secció D. Enrich Soms y Casteliu.
s o u s VI
Tarietats.
—Copiara del Semanario de Figueras:
«Enviáis per lo Sr. Rogent, director de la Escola Superior de Arquitectura de Barcelona, estigueren en lo poblé
vehí de Vilabertran en lo raes de Octubre quatre alumnos
del quurt y ültim grupo de aquella Escola, entre élls lo fiHde
esta ciutat, nostre estimat amich don Joseph Azemar, á fl de
axecar rainuciosament los planos y recullir quants datos fossen menester per l'estudi d'una restaurado de l'antigua colegiata de dit poblé, seguiat l'art del sigle XII, á que perlany
»Item un taulell de pastar, an caym
«ítem una caxota sense cubertor, a cahim
jiltem un trog de cubertor, a cahim
«ítem una taulota podrida sens peus, a caym
«ítem un drecador, an alegre
ttltem una spasota antigua, an alegre
«ítem altre spasota antigua, an alegre
sitém dos spadadors ab una spadella, an caym
«ítem un alambri, an macart de muntmaneu
nltem un trog de filat de tonayres, an cahim
«ítem tres gabies dolantes, an cahim
»Item un bordonot ab dos trogos de cuyro, an balcell de sta perpetua
s o u s VI
sous iiii
sous im
1 SOU V
I S p U VI
I SOU II
SOUS II
iin sous
SOUS m i
s o u s III
s^tíji X I '
.1
4'
yí*-
" 3 ^
LA VKU liKL MUWTbüKKAl.
«ítem dos mandrets be dolents an celort
sons vi
«ítem íiabatotes ab cochs dolents, anbaleell de sta
perpetua
sous v n
«ítem una capea ab un poch de céliandi-e, an alegre
sous ii
«ítem una olla de coure cominal a mosse alfrangi
xxii s. m."
«ítem una gabia davant e ais costáis verga de ferro, an johan 5avid
n sous v
«ítem una ballesta de fust feta ala ginovesch, ab
son abrer e corda trenchada, ja ha servit trenchada,
a mosse alfrangi
Jin sous
«Ítem dog pots do vidro, altro do vidre, una capceta.de fust, alaonet
sous 11
' «ítem una bacina redona de lauto de acaptar, al chi
lapnet
" sous
; «Jtern una bosa dolonta ab L diuers de compte, a
ramón agualada
sous viii
«ítem un anell de laftto ab senyal do cervo, amosser
anthoni farrer
sous x
- «ítem un cabac de quartura que ha servit, ha irach
sori (juheu)
'
.,-.
sous vi
Segueix una nota de 32 censáis que cobrava la casa
de Comabella, important 304 ffi, 7 §.^ 6 diners; sent de
í«*a>* notar qu» faltant algún -fuU al comensament y fi del
gaadeíOj, es de ;<eíeuí«er tpae ^ta-«asa temía •st^rasra*Tti^rs
éenaals.
Tot indica que la casa era rica.
Ans no obslava que las donas é infants, la porció mes
delicada de la humanitat, usasen á tot estrop camisas
d'estopa. Del mateix drap eran los caperons mes ordinaris; be que quan surtía la plata al altar, s'engalanaria la mestressa de Comabella ab los capells de li ab
trena d'or y seda negra, ab randa en mitg; ab lo collar de grans de brufol ab XXXXVII
perles menudes, ó be ab lo de perles ménades de dues cies, tres
grans de coral é VII fulletes de argent; y ademes ab
lo almoyner de seda é d'or vermella é groga ab cordo
vermell, ó V botons de or é de seda vermella. D'estopa eran igualment los ilensols, tovalles, tovallons y deveníais ordinaris. Jo diría que asso es indici d'una
rassa mes forta, mes varonil que la nostra; fins tenint
en consideració lo atrassada que estaba la industria telera. Lo cert es que avuy som mes molls.
Lo present documenl aporta un dato nou per la historia de la anliquíssima industria casulana del filar ab
fus: donchs no sois en lo sigle XV filavan nostras donas la llana, lo cánem y lo 111, sino també lo coto, com
ho demostran aqueHas duas partidas de la llista copiada en extracte:
•
«ítem VI canons ab coto e un fus, ja filat...
«ítem un coffret autieh e de pocha valúa, ab quatre fusos de
ftlftr coto»..» —
Lo teler de fer vetes ¿indicaría un altra desconégtida
industria casulana?
Si algún pintor de quadros histórichs llegeix aquestas ratllas, s'haurá fixat ab la persistencia ab que's nota
que l'únich orijament deis teixits ordinaris de roba
blanca consistía en llistes blaves y á voltes d'altres colors. Encara avuy, que la vella industria que podría dírse del drap ó de la roba de casa está fent los darrers
badalls, las llistas blavas y burellas son l'únich ornament d'aquells grossers teixits. Cora eran tan fácils de
fer, se compren que s'usassen desde'l temps mes primitiu tan aqui com en los demés pSyssos, com en tot
lo mon.
iQaé significa lo rail de raure formatge? ¿Seria costura posar formatge rallat ó engrunat á la escudella,
com se usa en Italia?
Assó me fa venir á la memoria la multítut de páranlas catalanas que teñen los ítalíans, y me fa suspilar si
hi hagué en la Edat mitjana una llarga y molt íntima
comunicació entre Italia y Catalunya. La ocupació de
Sicilia y Gerdenya per la gent de la Corona d'Aragó,
no m'explica prou aquest místeri.
Per primera vegada, després de haber vist milenars
de documents referents ais juheus de Santa Coloma, observo en lo que tínch á la vista, que's dona lo tílol de
don á juheus: don mosse, don cahim. ¿Indicaría assó
que'ls juheus guanyavan consideració entre los cristíans, á proporció que s'anavan atansant los temps moderns? Lo tráete y conversado entre juheus y ^istians
era continuo y prou íntím: Crésques, juheu, fou llarchs
anys batlie de la víla de Santa Coloma; Bonjuhá, lambe juheu, ne fou metge aconductat pels Juráis per servir la vila; julieus y cristíans se servían mútuament de
testímonis en diversos contracles; juheus tenían oberta
botíga indístínctament per cristíans y per juheus; juheus, tols juheus eran los petits banquers de nostra vila, á quí acudían á manllevar díner los cristíans, y lo
mateix senyor, y ñns los capellans en sos ñeqüents
apuros, paganllos sovínt fins lo 20 per 100 anyal de interés: barrejats ab capellans y ab lo bísbe Fajardo los
h a v e m v í s t a c u d i r al e n c a n t e n a m i s t o s a
coifüpetancia.
'®f'fós'ifttr«rilerabl«sfdoc!umejats referents ais jabeus de
aquesta vila no he vist lo mes petit senyal d§ antipatía entre la rassa judaica y la cristiana. Donchs, la riquesa sempre s'imposa; lo rich, en virtut de sa riquesa,
se fa honrar y respectar; y los juheus eran la gent del
díner; donchs no es d'admirar que anassen guanyant
en consideració á proporció que ab lo temps, engíny y
estalvís anavan aumentant sa riquesa. Confesso, empero, que assó no m'explica perqué aquestos juheus portavan lo títol de don, que entench se donava sois ais
cavallers 6 nobles.
La data de aquest document deis dos públíchs encante ha de ser entre los anys 1437 y 1448. Durant
aquestos onze anys residí en Santa Goloma lo Bísbe
Gonzalo Fajardo.
En lo sigle XV, com en los anteriors, se menjava gegeralment ab plats ó escudellas de fusta: assó no obstant, en lo document que tinch á la vista, no n'hi apareíx cap, tot son plats y escudellas de terra^ obra de
MelÍQa, provade que la casa era rica. Lo document nos
fa menció de sis plats y den escudellas d'obra de Melíga, dos de éstas ab orellas ó ansas. Las modernas escudellas s'assemblan certament á las antiguas, mes
aquestas eran mes planas, mes semblants ais plats moderns, que lo que avuy anomenam escudellas. Partim
un coco en dos parts designáis, vuydem la mes petíta,
y tindrem molt aproximada la forma de las antiguas escudellas; las de terrissa eran primas; las dé fusta tres
ó t^tiatre vegadas mes groxudas, semblants ais actuáis
morters de fusta.
Aquestas escudellas de fusta ó de terrissa servían per
contenir la porció del alíment destínat á cada persona,
de manera que cada persona tenía á la má ó damunt la
taula sa propia escudella.
La escudella, aliment clássích de la nostra térra,
porta un nom metafórích, lo contíngut ha pres lo nom
del continent.
Lo origen de la páranla escudella prevé segurament
de escut, del qual es diminutiu femení: donántseli tal
nom per la semblansa evident que la escudella tenia ab
lo escut, que solía ser rodó y cóncavo, com ho era la
antigua escudella vas.
JOAN SEGURA V VALLS, PBRE.
Santa Coloma de Queralt, 12 Octubre de 1886.
Imprempta de R. Anglada,—1886,
Descargar