ía-veudel-momtserrati

IDissEipte, 3 1 cié O c t u b r e «dé 1 8 8 4 .
Any VII.
Núm.
44.
ÍA-VEUDEL-MOMTSERRATI
- ^ i ;
Bm
. ^ ^ .
# V
jmM
'Jfíis t i
«^>>:
MlW>:
S I T M i M l H f@füLiI M CiTÁLÜMYÁ. .
LOS FRÜÍTS NATIALS DE LA REVOLUCIO.
No passa dia que no s'afegeixhi una pessa
mes al horrible procés de la Revolució; y qui
conserve una engruna de seny en son cap, no
potdexar d''espantarse á la vista deis estragos
causats en la societat per la desenfrenada llicencia que's disfressa ab lo noni de Ilibertat.
Totas las nacions jemegan del mateix mal; y
mentres ex^os dias, una part de la prempsa espanyola s'entrega á tristás reflexions sobre lo
aument de la criminalitat, los periódichs de
Italia fan esgarrifalls ab motiu de la publicació
d'una Memoria presentada al Ministeri italiá
per lo Director general d'establiments penáis.
Aquesta relació verdaderament es una sen-tencia terrible contra la Revolució que ab lo
pretext de unificar la Italia y de Ilibertar á Roma de la ominosa opressió deis Papas, ha consuma!, etapa per etapa, l'obra nefanda decretada en los tenebrosos antres de las sectas,
llansant ais pobles á la revolta y donant franca surtida á totas las passions. La Revolució á
pretext de il-luminar al poblé li ha llevat la fe;
á pretext de llibertarlo lo ha arrastrat p e r l a s
lúbricas sendas de la inmoralitat; y's troban
ara las nacions Iliberalisadas en la trista situad o de haver de axecar un quartel per cada
convent suprimit, una preso per cada iglesia
aterrada.
Agó es un fet que no'ns hem de cuydar los
ultramontans de posarlo en evidencia, puix
los matexos prohorns del Iliberalisrne cada jorn
nos proporcionan nous arguments per demostrarlo.
Lo resumen de la relació del Director de presons d'Italia se pot donar en las següents líneas textuals que son de una eloqüencia incontrastable :
«Tenim á Italia quaranta mil detinguts y
processats; tenim trenta dos mil condemnats
en definitiva, entre'ls quals mes de cinch mil á
cadena perpetua y mil vuytcents á penas majors de vint anys; tenim entre'ls processats y
condemnats no pochs, los quals, per protec-.
cions esperadas ó per serveys prestats á las
passadas revolucions políticas, creuen que poden sustraures á tot dever y passar per sobre
de tota lley; ne tenim no pochs afiliats á sectas
terribles, tal volta enemigas entre sí per lo predomini que's disputan, pero sempre unidas,
quan se tracta.de fer m^il ó de eludir la lley; tenim cada dia mes manifests los síntomas de rebel-lió contra qualsevol autoritat constituhida,
y aquesta grave situació no pot menos de preocupar justament al Gobern y al páys
»
Altres trossos podriam anar copiant tan edificants com lo transcrit, pero eix párrafo basta
y sobra per jutjar l'obra revolucionaria, yfins
se troba extrany que un empleat del gobern
revolucionari d'Italia, que estará en estat permanent de revolució mentres sostingue la ocupació de Roma, digue las cosas tan cruas y
dibuxe ab pinzelladas tan vivas la oera efigies
de la iniquitat revolucionaria.
Perqué aquí no hi ha que buscarhi atenuants; si las presons vessan de gent procéssada ó jadefinitivament pendida, si'ls criijiB de
tota especie van aumentant en número ij;; en
'^••••ñ^
346
LA VEU DEL MONTSERRAT.
gravedat, no's pot pas donar ara la culpa á la
falta de instrucció, quan lo nostre sigle blassona de haver escampat á dojo l'ensenyansa y
las criaturas naxen com aquell qui diu ab l'alfabet pintat al cervell; ni's pot pas atribuhir á la
superstició y embrutiment produhit, com s'ha
repetit fins á la bestialitat, per lo predomini del
clero, ni's pot alegar la miseria de las poblacions causada, com s'havia dit tantas vegadas,
per lo atrás económich de las mans morías,
ara que tot s'ha desamortisat y secularisat y
civilisat. Es menester, donchs, buscar la causa
allá hont realment exísteix, que es precisament
en alió que's presentava com la panacea universal per la felicitat deis pobles, en las aberracions del Iliberalisme que ha mort la verdadera
llibertatbaixlas urpas del despotisme ó en las
insaciables í^uces de la anarquía; en las aberracions del ifiberalisme que ha socavat tots los
fonaments socials, minant la autoritat ab lo
fals principi de la soberanía, destruhint la obediencia ablasteorías deis drets individuáis ilegislables, sustituhint la forsa del dret y déla ralló perla brutalitat del número ó perlalley déla
íbrsa, y finalment conduhint al poblé á un estat de abjecció moral que es impossible dongue
altres fruyts que'ls de una continua transgressió ó complert obüt de las lleys humanas, ja
que la Revolució ha declarat caducas é inservibles las lleys divinas.
A est abisme sens fondo de vicis y de miserias, que un dia y altre dia nos revelan las estadísticas de la criminalitat, havian de parar
inevitablement las teorías y prácticas revolucionarias: y com encara no som allá hont
anem^.;6(0m encara falta quelcom per realisar
del programa revolucionan, formulat principalmentab la Declarado deis drets del home,
com que no hi ha en los goberns la convicció
deis principis ni'l vigor de la disciplina per atacar lo mal, estam destinats á veure com aumentan exos fruyts riaturals de la Revolució
que son frijyts de' ínort per l'individuo y per
las'nácions.
Ja poden fer y poden dir los goberns y 'Is
Parlaments, j a ' s poden reunir y conferenciar
los homens d' Estat y 'IsMonarcas mes prepotents; mentres no pQrten la destral á l'arrel,
mentres no perseguescan de ferm á la Masonería, quié^íjpim l'ha definida últimament unescripto^ «cés un permanent delicie social» no esperen
s^guretat las testas coronadas, ni repóslos goberns, ni benestar los pobles, perqué no s'es
feta la pau pels impios, y*ls estats montats revolucionariament y gobernats per l'esperit sectari, han de passar indefectiblement, en cruel
alternativa, «del cocodril á la hidra, de la hidra
al cocodril, es dir, del despotisme á la anarquía, de la anarquía al despotisme.»
J". C . , P b r e .
Ja que avuy nostres amats compatricis, los
conciutadans de la religiosa Ausona y habitants de sa comarca, dócils á la veu del Papa
després de haver dedicat tot aqueix Mes de
Octubre á honrar á la Reyna del Santíssim
Rosari, se'n van á Iligar, per dirho axis, la
garlanda de rosas místicas ab lo Has hermós
de una solemne y devota Romería, nosaltres
felicitantlos de tot cor y augurantlos abundants benediccions del Cel, nos complavem en
ferlos lo present de las Quince Promesas que
transcribim á continuado.
No sabem se hagen publicat encara á Espanya, y acabam de traduhiiias d'un Ilibret Italia titulat Novena alia Santissima
Vergine
del Rosario de Po/?í/)eí del qual, l'any passat,
se'n contavan ja 20 edicions y la vigéssima fou
de vint y dos mil exemplars.
Del temple del Rosari á Pompei, alguna cosa potser ne contarém algun dia á nostres llegidors; per avuy reben agradosos aquest saberos fruy del Mes del Santíssim Rosari.
LAS QUINZE PROMESAS
DE MARÍA S M A . A L S D E V O T S DEL S A N T R O S A R I .
1. Qui'm servirá conslantment resant lo meu rosari,
rebrá alguna gracia especial.
2. A tots aquells que devotament resarán lo meu Psaltiri, prometo la mia especialíssima protecció y senyaladas gracias.
3. Lo Rosari será un'armadura poderosissima contra
l'infern, destruhirá'ls vicis, dissipará'l pecat y abatrá las
heretgias.
4. Lo Rosari fará reflorirla virtut y las obras Santas,
fará conseguir á las ánimas copiosas misericordias de
Deu; y atraurá'l cor deis homens del amor va del raon
al amor de Deu, y lo elevará al desilx de las cosas eternas. Oh! quántas ánimas se santificarán per aquest
medí.
5. L'ánima, que se'm recomana ab lo Rosari, no's
perdrá.
6. Lo qui resará devotament lo SS. Rosari ab Ja
consideració deis seus sagrats misteris, no será oprimit de desgracias, no será castigat de la justicia de
Deu, no morirá de mort soptada; sino que's convertirá si es pecador, se conservará en gracia^^-si es just,
y's fará merexedor de la vida eterna.
7. Los verdaders devots del meu Rosari no morirán
sense Sagraments.
8. Vull que'ls que resen lo meu Rosari tingan en
vida y en mort la llura y la abundancia de gracias, y
en vida y en mort sian admesos á participar deis mérits deis Benaventurats del Cel.
9. Jo so prompte á Uiurar del Purgatori á las ánimas devotas del meu Rosari.
10. Los verdaders filis del meu Rosari gosarán una
gran gloria en lo Cel.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
11. Tot lo que demanarás pe'l Rosari ho alcansarás.
12 Aquells que propagan lo meu Rosari serán per
mí socorreguts en totas sas necessitats.
13. Jo he alcansat del meu divi Fill, que tots los Confrares del Roser pugan teñir com á confrares seus tots
los comprensora de la cort celestial era vida y en mort.
14. Los devots del meu Rosari son fiilets meus y ger/maas de raon unigónit Jesucrist.
15. La devoció al meu Rosari es un gran senyal de
predestinado.
-^J!>:í>í*3í*2
DOBLE TRIBUT.
Acostantse la diada deis morts, no será inoportú fer trista remembranga de dos estimáis
amichs, que ho eran, y molt, de tots quants
aman la gloria de Catalunya y treballan per lo
renaixement de sa literatura, En Manel Milá
y N'Andreu Balaguer y Merino. Y'ns presenta
ocasió bona un article que va insert en un deis
últims números de la Reinie des langues romanes de Montpeller, y que porta la firma del
Milá y Fontanals. Es sens dupte l'últim escrit
que exí de sa fecunda y sabia ploma, puix
quan se publica l'article ja havia son autor baxat al sepulcre, y per aquest motiu es mes
apreciable aquexa corona de semprevivas que
'1 Milá, ab lo peu al estrep per fer son viatge á
la eternitat, posava sobre la tomba del malaguanyat jove N^Andreu Balaguer y Merino, á
qui'I docte mestre distingía ab particular amistat y carinyosa simpatía, que era certament
ben corresposta.
Novoldriamque, per no haver brillat ab l'esclat d'altres, lo nom del Balaguer y Merino se
esborrás fácilment de la memoria de molts catalanistas que potser ni's donan compte exacte
del entranyable amor que duya'l nostre bon
amich á Catalunya, del perseveran! esfors ab
que's dedica á las pacients y obscuras investigacions sobre sa historia; y percó nos creyem
en lo sagrat dever de traslladar á nostres columnas l'article del Milá y Fontanals, breu y
concís com tots los seus^ pero que es un retrato perfet al ayguafort del estimadíssim patrici
ó qui plora encara una desolada familia, y anyorarém sempre los qui conexiam son hermós
carácter y sas dots de pensador y d'artista.
347
com també, per sos articles estampats en la'matexa (1),
coneixen en part sos mórits literaris. Y dich en part,
perqué fora de Barcelona es quasi impossible teñir
noticia cabal de totes ses composicions, espargides
en moltes y diversas publicacions periódiques. En la
excelente memoria necrológica, obra de son íntim
amich N'Antoni Aulestia y Pijoan (ILUSTRACIÓ CATALANA, any IV, núms. 99 y 100), se llegeix una copiosa llisla de aquelles composicios, de que havem donat
un serizill extret al Polyhilion, com cosa molt pertanyent á una Revista essencialment bibliográfica Aquí
no farem mes que dir breus páranles de la persona y
del talent de nostre estimat compatrici y colega.
N'Andreu Balaguer nasqué á Barcelona lo dia 31 de
octubre de l'any 1848 y morí á la mateixa ciutat lo 5
de igual mes de 1883. Demostré molt aviat sa especial aptilut pels travalls d'erudició, que foren sa passió y ocupació favorites, aprés de haver complert ab
lo major zel les que li imposava sa professió notarial,
de que parlava tambó ab singular complacencia. En
tot lo curs de sa massa breu, pero ben aprontada vida
literaria, may escrigué cosa ninguna que no fos ab
gran amor y conciencia. No s'avergonyia de ser treballador, com molts que pensen que la laboriositat y'l talent están renyits, com si no fossen abdós necessaris
factors pera resoldre molts y molts problemes. No
perdonava afany ni diligencia quan se tractava d'inquirir y de fixar una veritat histórica y hauria mirat
com falta imperdonable no consultar tot, quan podiá
portar molta ó poca llum á la materia que tractava.
Mentrestant no s'oblidava de les que mes endevant se
proposava estudiar, y per so sempre anava visitant arxius y biblioteques y no passava per ses mans Ilibre ó
revista que no 'n tragues substanciosos notes, que tenia '1 do de guardar y arreglar de mauera que may li
feyen falta 1' hora d' aprontarles.
Un bon exemple nos dona lo senyor Aulestia en lo
que 'ns diu de la obra: «De la mort del infant en Caries... Princep de Viana, ab nocas de las solemnials
exequias que li feren los Catalans, segons relució d'
una crónica y altres documents contemporáneos.» Pera fer aquesta obra, observa '1 necrólech, cónisuMá no
res menys que vint y nou obres de diferents autors,
desde "1 sigle xv al actual, qual ordenada serie porta
en una nota, y registrant arxius; en particular lo Municipal, va vestint ab peregrins detalls y singulars tochs
la relació extensa que de la mort d' aquell infortuna!
princep ne dona Joan Mayans, escrivá de la casa de
la Ciutat.
Altre exemple *íiolt é máJene» loa lectora da aqueaíffv
Recista en les Ordenacions y hans del comtat d^Smpurias (tomo V, pág. 18 y seg.), mostra patent de lo
que pot lo veritable esperit d' investigació. Abans del
últim preliminar que's rqfereix directament al document que 's publica, n' Hi há altres dos: un sobre la
legislado catalana, 1' altré sobre la vila y cómtes de
Empurias. Lo primer té pooh raes de dues pNfíies; lo
segon quatre, y bó 's pot dir que res hi Mía pena
son objecte. Mírense les notes y 's trobará un estádi y
un travall qu' espauten. Aquesta monografía, que á
primera vista pot semblar que no's proposa mes que
la publicació d'un text de llengua, es tota plegada un
travall histórich jurídich ahont hi há molt que admirar y apendre. Ab un bon nombre de consemblants
s'aniria enriquint, engrandiíit y renovant en part la
historia.
N'ANDREU BALAGUER Y MERINO.
Grech que'ls lectors de la present Revista no ignoren
la trista nova de la mort del jove escriptor cátala, així
(I) LOS principáis y que figuren en los tiratjes-á part son Un
document relatif á la Chroniqtie dii Roi Yacme y Ordinacions
d'Empurias.
348
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Qui no conega nostre malaguanyat amich sino per
la generalitat de ses obres d'aspecte tan serio y de natura especialment científica, no's pot figurar Thome tal
com era. Tots los qui de prop lo conegueren creyem
que dirán á una veu que lo que en ell dominava era'l
sentiment. Aixó se li veya no sois en les relacions
domestiques y socials, sino en lo entussiasme ab que
componía sos escrits histórichs, major sens dupte del
que sentiren molts poetes pera donar vida á Uurs
obres. Lo lector atent pot adonarse sovint que Balaguer estimava, al mateix temps que la investigació, la
cosa investigada, y que al calor del esperit historich
afegia l'encés afecte del patrici (1).
Balaguer no feya versos, pero tenia l'ánima verament poética. Recordara una de sas composicions (no
sabera si publicada), en que parla del sant lias conjugal en termes que no calgué versificar per ferlos estóticaraent atractivols, que bó prou los embelleixen la
puresa deis sentiments y la elevació de les idees. Es
veritat que l'autor havia sempre begut en la única font
d'ahont rajen tais sentiments y tais idees.
No solftmenl sos amichs y alguns afectáis á la historia patria tingueren en gran preu los escrits de nostre malaguanyat compatrici. Molts Uetrats, itaiians, portugueses y francesos: se complagueren en mantenir ab
ell docta y amistosa correspondencia, y entre los últims anomenats, lo famós hispanista Morel-Fatio conegué- molt aviat lo que aquell valia. Aixís es que no ha
trigat á dedicarli en la Romanía algunes ben sentides
ratlles necrológiques. En elles expressa 'I desitx de
que 's fassa un recull de sos millors escrits, y aixís
creyem que deuria ferse. Seria bona ocasió per que la
patria que ell idolatrava y que feu poch per éll, li mostrás son bon recort d' una manera digna y profitosa.
M. MlLÁ Y FONTANALS.
Seccíó Literaria.
EN LA PRIMERA FULLA DEL ÁLBUM
DE N ' EMILIA PALAU.
Quant d'aquest Ilibre la primera fulla
Vingues á veure y á Hegir, voldria
Que fos, per bon recort dé t'infantesa,
í3é'ton cor de poeta la divina
Bella esperanza!
Quant tenim les besades d'una mare,
Tendres infants que per primera volta
Veym lo., cel blau y l'ampla térra y Tona
Enjogassada ab son va y ve á la plaja.. ..
Quina alegría!
Tot aleshores es un bell ensomni
Pe'l cor que mira ab l'uU de la innocencia.
Com la ponzella que á ne'l sol se bada
L'ánima pren un bany d'amor y gloria
Dins de la vida.
(i) Aulestia, parlant especialment de La mort d' en Caries,
obra que per tahíi de son assumpte mes ho consentía, li aplica 'i
concepte que té format d' un genre historich ensemps critich y
pmtoi-esch: concepte que exposa en la Necrología de Balaguer per
medí de bellíssimes imatges y que ell mateix realisd, ja fa algún
temps, en una narració molt notable.
Les maravelles de la gran natura
Com les petites flors, tot nos encisa,
Y l'esperit que sent de Deu l'aroma
Canta ab l'aucell y per l'espay s'enlayra
Vola que vola.
Benavirada infancia, jorns dolcissims
Que no tornan pe'l cor que vos anyora,
Qui pogués ab vosaltres viure sempre
Volant al cel, com de les flors la flayre,
L'ánima pura!
Mas passa'l temps y vol la Providencia
La vida de l'amor per romiatge:
S'obrin llavores al romeu les vies
Perqué elegesca
cap al mal va Tuna,
L'altra á la gloria.
Diuhen que aquesta plena está d'espines
Y que per gó ben pochs seguirla gosan;
Mas qui l'empren per Deu may torna arrera.
Que l'esperanga totes les hi espunta
Encorajantlo.
Animes netes que del bé la via
Tota seguireu en lo mon, mostrauli
A Emilia bella, que's germana vostra.
La pan del vostre cor y la bellesa
Del vostre viatge.
Digauli si cap mes plaher se troba
Que de la santa amor la poesía.
La que naix ab lo sol y al cel s'axeca
Per exalgar lo nom de Deu ab' cántichs
De bones obres.
Buyda páranla es la poesía
Que una bona obra en son dictat no tanqui,
La Verge, mare de Jesús Deu nostre.
Plena d'amor y humilitat profunda
Cantá'l Magníficat!
Per §ó un bell cant per la primera fulla
Del Ilibre de ton cor jo desitjava;
Mas Deu veu mon desitg de darte gloria,
Y clourá'l Ilibre de ton cor, Emilia,
Millor poeta.
EN LA MORT DE N ' EMILIA.
Ton cor enarr.orat de la bellesa
En música esclatava y poesía,
Mas ay ! un jorn la mort te l'enfosquia
Y romangueres sola ab ta tristesa.
Demanavas amor en ta viudesa
Y lo mon á ton cor no responia.
Car Deu tan sois retorna l'alegría
Que se pert en lo dol de l'orfanesa.
A la porta de Deu ladonchs trucares
Y en son nom te l'obriren un chor d'ángels,
Y ab ells les glories del Senyor cantares.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Y Deu tant s'agradá de rármonia
Que't crida al cel de serafins y arcángels,
Y allí cantas son nom prop de María.
MiQüEL V. A M E R .
CróDica Eellflosa.
L'eipQlsiii deis Cartniíos de Roma.
En los següents termes dona compte la Civiltá Cattólica d'esta nova iniquitat de la Revolució italiana en
la ciutat Eterna:
«Lo dilluns, dia 6 de Octubre, celebravan solemnement
á Roma, á Santa María deis Angels, los bons PP. Cartuixos la festa del seu Fundador y pare, Sant Brupo. Y
fou l'última vegada que la religiosa familia se trobá
reunida en lo seu convent; puix que desseguit ne sortiren aquells monjos, dispersantse per altres monastirs
fora de Roma ahont Jos designa la Obediencia. Agó's
feu per decret del Capítol general del mateix Ordre Cartusiá, emanat després de madura deliberació, á causa
de las condicions impossibles en que'ls posaren las lleys
de supressió y desamortisació. Haventlos pres los claustres, se'ls dexaren sois unas petitas estancias, impropias per la vida eremítica y contemplativa que forma
l'essencia de la regla austera de Sanl Bruno.
»Los PP. Cartuixos, desde l'any 1369, tenían estada
á Roma en lo monastir unit á la Basílica de Santa Creu
de Jerusalem, que'ls doná'l Papa Urbá V; pero essent
l'ayre allí poch saludable. Pío IV en 1561, los crida en
la iglesia que havia fet fabricar ab los plans de Miquel
Ángel en una part de las vastas Termas de Tito, y juntament los dona-la contigua gran Cartoixa, alsada per
lo mateix arquitecte, qual claustre formal de un pórtich
de cent columnas, ab las celdas al voltant, es un deis
primers monuments artístichs de Roma. Axis, feya ja
cinch sigles que'ls Cartuixos eran á la Ciutat Eterna y
la edificavan ab sas virtuts; pero'ls bons religiosos eran
incompatibles ab lo civiiíssim Gobern italiá, que obrí
á canonadas las portas de Roma; y apenas hagueren
bufat las primeras auras de Ilibertat sobre la metrópoli
del catolicisme, los Cartuixos vegeren com se'ls prenia'l
seu claustre tranquil, per transformarlo en depósit militar, espatllat ab parets y afegits, doblement profanat
com cosa sagrada y com monument d'art; essent per
últim privats deis medís de viure, confináis al últim
recó del convent, y privats de practicar la vida monástica.
)>La revolució italianíssima, que va de demolició en
demolició, contará aquesta altra entre las suas fácils
victorias:—un monastir de menos á Roma !—Pero'ls
bons se n'afligirán ab motiu, perqué la marxa deis Cartuixos es causa de gran pena peí Vicari de Jesucrist y
de dany per la Iglesia. Un monastir de menos vol dir
una escola de virtut menos; los monjos ensenyan ab
llur exemple á pregar y á patir, duas ensenyansas indispensables per combatre l'esperit de incredulitat que
tot ho invudeix, y aqueixa il-limilada set de gosar, que
emborralxa y arrastra" á tot brutal excés á l'home fet
á imatge de Deu y destinat á eterna felicitat. Los Cartuixos en especial modo ab son rigurós silenci ensenyan
ó callar; y be's veu ab quanta utilitat práctica sia un
tal exemple en nostre sigle frívol y xarrayre. Y ara
al silenci actiu y benéfich deis bons monjos succehirán
las discussions vanas é inconcluyents de Montecitorio,
que es la mes perfecta antitessis de un monastir de Cartuixos !»
349
Mes sobre la Medalla proMMda.
Llegim en la Unitá Cattólica del dia 22:
«Nostres lectors recordarán, com referirem del Gior~
no, un comunical de la Curia arquebisbal de Florencia,
ab lo qual venia á declararse falsa una suposta aparició
de la Verge á Fransa, prohibint l'opúscol que la relatava, per faltarli la revisió ecclesiáslica, y per consegüent
també las medallas. Lo cital diari floreotí, de 14 del
corrent, assegura que á conseqüencia de aquell avís, los
fiéis se fan un dever de desferse de ditas medallas, que's
van depositanl, per després trauren algún proflt en benefici de las pobres familias de Nápols castigadas peí
cólera.»
Y servesca aquest solt per tota resposta á un folleto
que s'ha publicat á Barcelona en defensa de las meda^
lias prohibidas.
La caritat protestant.
Per conexer si'l protestantisme te entranyas de misericordia, basta dir com se cuydan los pobres órfens á
Prussia. A Berlín, per exemple, queda una noya sense
pare ni mare. Quí-se'n cuyda? Lo municipi... per fopsa y per ofici. Y'l municipi quó'n fa? Fa estampar lo
següent avís en la Gaceta.
«Lo dia tal deis cqrrents se fará públich encant á la
Casa de la Vila per criar á l'orfaneta Isabel Kreutzhó.
La noya será consignada al menor postor. L'alcalde
decidirá.»
Com si s'hagués de donar á criar una bestioleta.
Lo Coucili Nacional deis Estats-Uiilts.
Lo dia 9 del próxim Novembre, se comensará á Baltimore lo Concili Nacional deis Estats-Units. Lo presideix monsenyor Gibbons, Arquebisbe de aquella ciutat,
la primera que fou honrada ab Sede episcopal en la República americana. Es home de gran autoritat, de moU
tacte y de energía. Lo Concili te una missió molí trascendental, com es la de ordenar la Iglesia ais EstatsUnits en la forma gerárquica, seguint la norma del
Concili de Trento. Las discussions deis venerables Prelats versarán sobre la creació de escolas parroquials,
fundació de Seminaris diocessans, lo nombrament de
párrocos y a l t r e s punís de igual importancia.
Lo Concili se compondrá de duas classes de membres. La primera constará de Arquebisbes, Bisbes y
altres dignataris; la segona, formada de sacerdots, compondrá varias comissions, de deu ó dotze sacerdots,
presididas per un Bisbe. Llur ofici será preparar las
discussions, estudiant las propostas y fentne relació al
Episcopal, lo qual decidirá sobre las mateixas. Estas
decisions, forman los acles del Concili, que, expedits á
Roma, serán examináis per una Comissió de Cardenals
y posáis á la definitiva sanció del Sant Pare.
L'editor Reimer de Berlín publicará dinlre poch un
important Ireball del Rev. P. Denifle, Dominico, subarxiver del Vaticá, sobre l'hisloria de las Universitats
en la Edat Milja. Aquest treball tindrá quatre tomos,
conlenint molts documents inédits. Per ordre del Papa,
será desseguit l'qbra traduhida al Italia.
Lo mateix editor á la fi del any present comensará
la publicació de una Revista histórica de la Edat Mitja,
baix la direcció del ja cital Dominico y del P. Ehrle,
los quals actual ment á Roma están treballant en una
gran obra sobre la historia de la filosofía en la Edát
Mitja. Varis escriptors calólichs han promés colaborarhi.
350
LA VEU DEL MONTSERRAT.
^0 tercer Centenar de Saít Carlos Borroien.
lloch en la iglesia de Sant Domingo, que es la iglesia en que
fa totas sas festas la Acatdemia de Sani Tomás y que per sa
La Ciutat de Milán se prepara per celebrar digna- capacilat se presta á fer lluhir las solemnitals com la de que
ment lo ters aniversari secular de la mort de son
's tracta.
insigne Arquebisbe, ornament de la prelatura y gloria
Al malí, á las sel, Comunió general y á las deu oficiará
de la Iglesia católica. Lo diumenge, dos de Novembre,
lo
Il-lm.
Capítol^ ab assislencia del Excm. Sr. Bisbe, predise benehirá una nova iglesia, titulada Sant Carlos del
cant las glorias del Sant Arquebisbe de Milán, lo Dr. D.
Lazaret, y en altres.iglesias ó capellas hont hi ha altar
dedicat al Sant ó 's conserva algún recort de sa admi- Albert Boix, catedrátich del Seminari.
rable vida, s' han fet obras de restauració y decoració
A la tarde á las 3, després de resal lo Rosari, se princi-^
molt importants: se fan festas solemnes y per dir las piará la Academia literaria musical, en la que pendran part
glorias del Sant son cridats á la capital de la Lombarvaris catedrátichs y alumnos, llegintse discursos sobre punts
dia alguns oradors deis de mes fama de Italia.
de ciencia ecclesiáslica ó de utilitat per lo seminarista y amePer animar al clero de la sua diócessis de Friburg nas composicions en prosa y en vers. Lo Programa, que te
(Suissa) á conmemorar lo Centenar de Sant Carlos, lo
duas parís, se compon de 18 nümeros, alternant las llelras
il-lustre Prelat, monsenyor Mermillod, ha dírigit una
ab
la música, y terminará Taote ab un hymne á Sant Carlos
carta en la que recorda lo que treballá 'I Sant á favor
Borromeu.
de mollas comarcas de Suissa, y especialment en la
Anticipam ja las noslras mes sinceras congralulacions al
mateixa diócsesis de Friburg.
Prelat, Yice-rector y professors del Conciliar, y á tols los
alumnos que en tan important vetllada exercilai'án son inM acnllt.
geni.
Dos joves-selegants y carregats de presumpció pujan
—Acaba de morir en Barcelona, víctima d'una congeslió
á un vagó de ferro-carril en lo qual troban á un capecerebral,
lo sabi professor de ciencias y virtuosissim sacerllá, y sens saludarlo ni excusarse com cortesía demadot
Dr.
D.
Joseph Alabern. Tramelem á sa familia nostre
na, se posan á fumar á tota tesa. Lo vagó era una xemes
sentil
pésam,
y supliquem á nostres lectors que tingan
meneya.
present
en
las
sevas
oracions l'ánima del finat. (R. 1. P.)
Alashoras lo bon sacerdot trau son rosari, y ab molta
amabilitat los diu:
—Segons noticias rebudas de Barga, adelantan molt en
. —Dispensin, senyors, no'ls incomoda pas lo Rosari? aquesta ciutat los treballs per erigir en ella un monument
Los joves entengueren perfectament la fina llissó.
digne del just renom del il-lustrefilosophy piadosíssim capeilá D. Antón Cornelias, honra de la citada poblado. Per
tal motiu felicilem de cor ais iniciadors del projecte, en quai
realisació deu teñir interés la patria tota.
—Deflnitivament va á teñir son monuiaent á Barcelona lo
cantor de la oda A la Patria, En Bonaventura Carlos AriAhir regressá de la Santa Yisila lo Excm. Sr. Bisbe de la
bau. La inaugurado se fará per las Aras de Sant Tomás, á
Diócessis, y avuy presidirá la Peregrinació al Santuari de
Puiglagulla, á la qual acudirán gran número defiéisd'esta las fluals sembla vol dar l'Ajuntament major importanda,
ciutat y de las parroquias vehinas, que han sigut invitadas. per ressarcir, si's pot, al comers de la falta de forasters per
las festas de la Mercé.
Los actes de preparació comensaren dijous á Sant Domingo,
predicant ab la gracia y unció de costum lo R. P. Domingo
—S'han tancat ja los lazareis y suprimit las quarenlenas
Ramonet.
á la frontera de Ierra. Suposem que dat l'eslat sanitari en
En lo Santuari se celebrará Oflci solemne, cantal per los alguns porlsdel Mediterrani, s'exerdrá alguna vigilancia
respecte á las procedencias marítimas.
col-legials del Seminari, y luego predicarán al poblé, l'un
desde'l baleó de la casa, l'altre al camp ras darréra l'hermita,
—Lo diumenge passat se feu la inauguració ofidal de la
lo M. I. Dr. D. Francisco Xavier Fontanellas, Arxipreste de
«Biblioteca-Museo-Balaguer» á Vilanova y GeltrQ. Hi assisesta Santa Iglesia y lo Rnt. Dr. D. Joseph Taltabuit. A la
tiren las aulorilats superiors del Prindpat y Provinda, Cotarde,.després del corresponent descans, se dirá'l Rosari, y missions varias y representants de dislinlsperiódichsde BaraOfcbor-de joves cantará una nova composició del mestre celona y de Madrit, y no cal dir que fou objecle de grans
Sr. Casanovas sobre la lletra de Mossen Collell, Armats del aplausos y enlussiaslas felicilacions lo Sr. Balaguer, verdaSanl Rosari, y un altre chor alabará á María ab lo cántich
der merlot blanch deis diputáis, que. s'ha desfet de tols sos
del mestre Candi, lletra de Mossen Verdaguer, Corona de Ilibres y objectes d'arl per dotar ab la «Biblioleoa-Museu»
Sosas.
que envejarán mollas capitals de provincia, á la població que
No estant encara del tot terminadas las obras del nou catantas vegadas l'ha enviat per representant seu al Parlamaril dé la Verge, y sobre tot no havenlse pogut enllestír la
ment.
escala de" la part dreta, sabem que no's permetrá pujarhi per
—Nostre colega perpinyanés Le Roussillon, dona la seevitar los inconvenients que oferiria tanta aglomeració de
güent agradable nova:
gent.
«Tenim lo pler de anunciar lo éxit oblingut en los ültiras
—Dimars lo Seminari Tridenti celebra una festa extraJochs
Floráis de Monlpeller, per lo Rnt. Francesch Rous,
ordinaria en coramemoració del tercer Centenar de Sant
rector
de Banyuls, que ha guanyat una medalla per sas poeCarlos Borromeu, secundan! en acó '1 nostre zelós Prelat los
sías
cat;ilanas.
desitxs manifestáis per la Comissió deis Rectors deis SeminaEsta noticia no pot deixar de ser agradable ais amadors
ra de Roma, que proposaren á tols los demés la celebració
eada
dia mes numerosos de la lléngua y de las lletras catalade ^uest Centenar en honor de aquell gran Arquebisbe y
nas,
y
ha d'encoratjar ais qui s'hi dedican.»
tardenal que tan se desvetllá per la instrucció y formado
deis joves destináis al sacerdod.
=Los preus del mercal de ahir eran iguals ais del disLos acles, axis los religiosos com los literaris, tindrán
sapte passat.
Dietarl Jel Prlnclpat.
LA VEU DEL MONTSERRAT.
Corren faeral.
EXTRANGER.
Lo fet mes notable de la setmana es sens dupte la crisis
ministerial de Bélgica. Tota la prempsa europea destina á
contarne las peripecias llargas columnas, y diversos son los
comentaris segons la opinió del redactor. Pero en general
tothom convé en que'l Rey Leopold ha fet un petit paper.
Per nosaltres aquest petit colp d'Estal, tan inmotivat com
perillos, pot ben anomenarse la crisis de la por.
Res mes que la por ha inspirat esta vegada al Rey de
Bélgica, y en cert modo lo ha portat al cas lleig de faltar á
)a paraula. Pero ja sabém que alió antich deparaula de Rey
no resa ab los reys constitucionals. Quan lo dia 17 de Setembre rebé la comissió d'arcaldes comproraesos, los feu la
següent declarado.—«Dech conformarme á la voluntat del
pays, expressada en la majoria de las duas Cambras; restaré
sempre flel al meu jurament. Continuai'é, per lo que á mi'm
loca, á procurar se assegure lo procediment r^ular del nostre régimen parlamentan. No faré may distinció entre'ls belgas; seré pels uns lo que so estat pels altres.» Axó era un
llenguatge correclíssira de Rey constitucional; pero las páranlas se las n'ha portadas lo vent
lo ven! deis motins y
'Is crits de la plassa publica, y potser, potser algún vent exit
direclament deis bufadors de la secta y que ha bufat á l'orella del Rey.
Ja saben noslres lectors, com s'enfurismaren los Iliberals
ab la pujada del ministeri católicb, presidit peí Sr. Malou;
com la rabia sectaria cresqué ab la aprobado del restabliment
de las relacions ab la Sania Sede y ab la votado de la nova
lley d'ensenyansa; com de las manifestacions, contrarestadas
per altres manifestacions deis católichs, passaren á las vias de
fet, insullant y agredint ais partidaris del Ministeri católich
y públicament xiulant ais ministres y ais maleixos Monarcas,
que no podían ara úilimament exir-tie son paiau, sense ser
objecte de alguna manífestació desagradable. Lo llenguatge
de la prempsa Iliberal no podía sei- ja mes violent; las alusions no eran ja encubertas, se tirava de dret al Rey, segurs
sens duple'ls sectaris de que lograrían esporuguirlo.
Y ho han lograt. Han vingnt las elecdons coraunals, y á
pesar de que'l Iríumfo real ha sigut pels católíchs, com en
algunas capítals han guanyat los Iliberals, han pres un pretext d'agó per envalentonarse mes y mes, y dirigir, per conduele deis periódídis y ab manífestadons clarament hoslils
á la monarquía, Vullimatum al Rey. Lo qual ha tingut la
debililat de rendirse; sacríflcant del Ministeri los tres ministres que mes carácter 1¡ davan, lo presídent Malou, Jacobs
y Woesle, per reemplagarlos ab altres que, si be son personas respectables y algún molt benéraerit de la causa católica, no obslanl no oferexen las condicions de indomable energía y de viril fermesa de principís que ara son menester á
Bélgica com per tot arreu, per fer cara y lluytar ab alguna
esperansa de bon écsit contra la Masonería.
Cap rahó podía»alegar lo Rey per fer dimitir á tot ni á
Part del Ministeri; aquest eslava perfectament díntre de
la legalitat constitucional; la lley escolar aprobada en regla, y universalment regoneguda per mes Iliberal que totas
'as lleys d'ensenyansa deis Iliberals, puíx en ella se concedía
ais municipis la facultat de elegírse'ls mestres y senyalar
*os métodos de ensenyansa; las eleccions comunals, lluny de
considerarlas perdudas pels católichs, acusavan una general
adhesíóal Ministeri, reconquistant los católíchs punts imPorlants com Malinas y altres; pero no obstant lot agó, los
351
crits del carrer y l'udol de la secta ha pogut mes en l'ánímo
del Rey que la equítat parlamentaría y 'las ímposicions del
dever de monarca católich y d'home honrat.
Lo que s'ha fet es un adob que tirará menlres podrá,
adob que fins alguns sopesan aconsellat per los ex-ministres
Iliberals Pírmez y Bara. Per mes que'l Ministeri seguesca
.essent católich, no satisfará ais católichs, perqué veurán en
l'acte de cobardía de Leopold II un precedent tristfssim,
presagí de majors conflíctes. Ni pot satisfel-, molt menos,
ais Iliberals que continúan usant la raajor procacitat de llenguatge, demanant la abolíció de la lley escolar úilimament
aprobada y la disolucíó del Parlament. Sire! diu al Rey un
periódich, serves vite el chaud.
A molt trístas consideracíons se presta aquesta darrera
crisis ministerial á Bélgica. Desde luego se pot assegurar
que, per sorlír del apuro del moment, lo Rey deis Belgas ha
donat una mala ensopegada. Ha ensenyat lo flach ais Iliberals francmasons, y tal volta ha fet mes caml la república á
Bélgica ara ab vuyt días que en vint anys.
Lo National, que es lo diarí que mes se ha distingit per
sos alachs al Ministeri católich y á las personas reals, ho diu
ben ciar en las següenls cruas frases: Surement noiis marchotis á la Republiqtie. Place done á la Republique belge!
11 etait tempsi Lo qual traduhít per aquells que no entengan
be las frases, si be que están escritas en eix llenguatge cosmopolita que tothom mes ó menos compren, vol dir: «Segurament camínem cap á la República! Plassa donchs á ia República belga! Ja era hora! »
Ja pot veure'l Rey sí'ls acontentará ab modificacions miníslerials com la última. Llifís XVI, quan lo poblé baladrejava devant de las Tullerias, exia al baleó á saludar y fins se
dexava posar lo gorro frigi. Després hi perdé la corona
y'l cap.
Tarletats.
ab (jue eran celebradas las Corte
de
Catalunya.
No pas un estudí, sí solzament una senzilla esposició del
modo com las mateíxas tenían lloch es lo que nos proposám
fer. Avuy que tanta .importancia té tot estudí politíoh,,falla
seria y grossa no donar sisquera á eoneixe la manera d" esser, d'una de las mes famosas institucíons qu'en altre temps
hi hagué en la nostra patria.
Las Corts, forma la mes popular y Ilíure de gobern, á la
par que la guardadora sempre deis drels del poblé contra las
invasíons del poder real, foren en Catalunya un deis principáis elements de nostra Constitució y alcansaren gran fama
y nomenada. Eran las que tenían lo poder llegíslatíri, eran
las que traclavan y firmavan lo donatiu y servey que al rey
corresponia; las que li exigían jurament de servar y fer sostenir lo qn'ellas dísposavan y las que resolian de loscontrafets ó agravis que ell ó los seus oficiáis haguessin comes.
Las formavan los tres estaments ó brassos ab que llavors
se dividía tota la poblado, qu'eran: lo bras eclesiáslich, lo
militar y lo real ó comú; ab lo que y si bé á prímeja vista,
donadas las condicions d'ara, pot pareixe que devía esser est
üllím supedital per los dos altres, res d'aixó succehia, en primer lloch perqué á tots tres los guiaba un interés comú qu'
era lo contrapesar lo poder del rey, y en segon, perqué donada la forma democrática ab que's regían las ciulats, encara
352
LA VEU DEL MONTSERRAT.
que baguessin sigut contraris los tres eléments, que no ho
eran, la opinió pública activa é irnportant cooi raay en nostra
térra, hauria estat á la ajuda del comú.
Gada eslament ó bras formava un verdader eos, ab son
presiden! nato y un Nolari fet á volació, lo qui elegit juraba
en naians del respectiu presiden!: y'ls componían: lo eclesiástich, lo Arquebisbe de Tarragona qu'era'l president, ios bisbes de Barcelona, Girona, Lleyda, Tortosa, Urgell, Yich y
Solsona, los Sindichs de liurs Capítols Catedrals, lo Castel'á
d'Amposta, prior de Catalunya, lo Comenadors de la ordre
de S. Joan y los Abats y Superiors deis Moneslirs que tenian
Capítol: lo militar, lo Diich de Cardona, president, y los
comtes, marqueses, vescorates, barons, nobles y caballers de
tot lo Prinoipat: y lo real ó lo comú, los Sindichs ó representants de la ciutat de Barcelona, son president, de Lleyda,
Girona, Tortosa, "Vich, Cervera, Manresa, Balaguer, Perpinyá y de 24 vilas que tenian vot.
Lo lloch ahoiit se convocavan no era may lo mateix, ab lo
qual no se dava preheminencia á població alguna, sois lo bé
comunal se tenia en comte y üns qualsevol poblat ab tal únicament que tingues mes de doscentas casas, podia esser lo
siü escullit, lo rey era'l senyalador del lloch y dia y'l que
cuidava de remetre las lletras convocatorias, posant esment
de que cap bras quedes escluit, pus d'atre modo quedavan
nulas y sens valor ni efecle las Corts convocadas.
Cadascú deis diputáis, ab tal que no's trobés tora regne,
podia anomenar un delegat ó síndich que'l representes, si
be que á las personas particulars sois se'ls permetia en cas de
estar malats; mes lo rey estava obligat á corapareixe pei"sonalment, donántseli sois quaranta dias de temps per ferho y
estant manat, que may si no tos per malaltía d'aqueix poguessin las Corts teñir lloch en lo palau del Rey.
Los Procuradors ó sindichs, lo mateix que'ls diputats, devian esser precisarnenl naturals del pais; mes los estrangers
que hi tenian feudo ó terntori senyorial, podian també cora
á Barons, lo qual era á fi de qu'estés representada la propietat. Aquells tenian las veus de sos poderdants pera tractar
en Corts, mes necessitavan d'altre poder especial pera jurar
lo prfncep successor de la Corona, y las condicions que se'ls
exigían eran, lo esser de la mateixa classe ó corporació del
que'ls enviava y may de dos comuns, iglesias, prelats, barons, etc., sois ais cavallers se'ls permetia represéntame dos
6 tres deis mateixos; y encara que alguns comuns enviavan
mes d'un sindich ó representant no eran admesos en las
Corts mes que com un sol vot.
Los que s'ausei^avan d'ellas sens Ilicpncia no podian després esser admesos; y tenian prohibit esser diputats, los deutors á las rentas públicas, fossin qui fossin, las comunitats
d'ordres regulars, abats elects, comuns de pobles baronals,
cavallers menors de 20 anys y al tres.
Totas las personas concurredts eslavan sentadas y ab lo
cap cobert y la llenga catalana era la que usa va tothom.
Lo rey las obria ab una proposíció ó parlament dirigida á
los tres brassos, cada hu deis qualsne feya un allre en resposta. Despres s'elegian divuyt habilitadors, nou per part del
rey y nou per lo congrés, repartits entre'Is tres estaments ó
brassos,' los quals regonexian los poders y nombraraenls del
representants de las comunitats ó particular per veure si venían ab tots los requisíts que manavan las Conslitucipns de
Catalunya, examinavan tambe las qualitats de las personas
que anávan-á, las Corts, perqué no hi anés ningü que no li
períocas. Després totas las personas per ells habilitadas prestavan Jurament en mans del Notan del seu respectiu bras,
de servar sempre'l dret püblich y guardar secret.
Los proraotors, advocáis, y porters de las corts eran ele-
gits per los tres brassos y presta van lo jurament en la mateixa forma que'ls Notaris. Després d'eixas eleccions y nombraments. lo Regent de comtes de la casa de la Diputado entregava á cada President de los tres brassos, una de las tres
massas de plata de la dita casa, recullinl formal rebut y des
de llavors quedava en suspens de la sua autoritat y fimcions
lo eos permanent que sempre lii havia de la Dipulació.
Seguidament lo rey nomenava dos ó tres tractadors, pus
tenian l'encárrech de proposár al congrés la volunlat del
Soberá, de fer de part d'est las representacions que tenía que
fer ais tres brassos y de Iractar ab estas tots los punís necessaris. Després s'elegian divuit jutges greuges, ó sian reparadors de agravis, nou per part del rey y'ls altres nou per part
de las Corts, los qui judicavan sumariament y provehian sobre tols los agravis que se'ls presentavan, com eran deules
oontrels per lo Rey ó sos antecesors, quebrantament de lleys,
usos y costuras y revocacions de furs y privilegis fetas per
ell ó sos lloch-tinents ydemés ministres reals.
Ests jutges tenian absolut é irrevocable poder, donat per
lo mateix rey á petició de las Corts, pera determinar, definir
y executar sencillament, sois la venial del fet alesa, tots los
agravis comesos á qualsevol deis tres brassos y á los comuns
ó particulars de Catalunya. Sa institució donchs era de las
mes importants y constituhia la salvaguardia deis drets individuáis contra las invasions del poder del rey. Conclosas
las Corts se'ls eoncedian deu meses pera sustanciar, en junta particular que devia leuir lloch en la ciutat de Barcelona,
tots los processos á aquell fi incoáis.
Després de tot lo referit enlravan verdaderament las Corts
á sas funcions; discutian la formado y reforma de lleys; com
tots los judiéis accessoris de incidenls en lo mateix congrés;
actes de competencia; queixas dissentimenls, á menys que
la disputa verses enlre'ls mateixos brassos, que llavors sol
lo rey arbitrava; donatiu al rey, pero lo que tots los podere
ó nombraments de sindichs devian compendre la facnltat de
tractar y delliberar sobre'l mateix y demés assumptos importants.
"
Las lleys aixís fetas eran un tráete entre'l rey y la nació
que cap deis dos per si sois podía rompre. Y ordenáis y estesos los capítols de las Iliberacions que s'havian tingul, y
firmáis y signáis per cada un deis vocals, lo president del
bras eclesiástich descobert y posat de peu, y á son exemple
tot lo congrés, llegia davant lo rey, qu'estava sentat en son
trono, lo volum en que s'havian escrit las lleys y estatuís de
las Corts y li suplicavan se servís jurarlas.
. Llavors lo rey s'alsava y passava á un sitial preparat á raá
esquerra ahont agenollat devanl d'un Sant Crisl y posadas
las mans demunt missal obert, llegia en alta veu lo jurament
y aprobació ab que lloava, confirmava y autorisava tot lo
fet en Corts. Inmediatamenl alsantse, adorava la creu y se'n
tornava á son trono, ahonl llaveras, es á dir després d'haver
jural, y no avans, se li presentava lo capítol del donatiu y
servey que li oferian las Corts, lo qual llegia dil Pronolari.
Després, acabat tot lo ceremonial, est en nom del rey, per
ser qui'ls havia convocat, despedía á tols los presenls pera
que s'en lornessin á sas casas.
Tais eran las Corts generáis de Catalunya segons sa antiga
Constitució. Per mes noticias pot consultarse l'obra que tracta d'ellas felá per D. Luis de Peguera é impresa en Barcelona en l'eslampa de Jeroní Margarít en l'any 1632. D'aquesla obra se'n feu una allra edició en 1701.
F . MASPONS.
VICH.—Imprempta de R. Anglada.—1884.